48
Elaborat per Tecniber-5 Revisat, febrer de 2012 Fotografia digital

Fotografia digital - s2.puntxarxa.orgs2.puntxarxa.org/cbb/cursos/manuals/128_FotografiaDigital.pdf · Fotografia digital 4 La presentació l’any 1981 de la càmera Mavica va suposar

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

  • Elaborat per Tecniber-5 Revisat, febrer de 2012

    Fotografia digital

  • Sumari de continguts

    Primera part: La fotografia digital 1. Què és la fotografia digital? ............................................................................................. 3

    De la fotografia analògica a la digital: una mica d’història......................................... 3 Càmeres analògiques vs digitals ................................................................................. 4 Capturar la realitat en format digital............................................................................. 4

    2. Les càmeres digitals ......................................................................................................... 6 De la càmera a l’ordinador ........................................................................................... 8 De l’ordinador al paper.................................................................................................. 8

    3. Fer fotografies ................................................................................................................. 10 4. Organització i manipulació dels arxius d’imatge: Picasa............................................. 12

    Picasa........................................................................................................................... 12

    Segona part: Introducció a Photoshop 1. L’entorn de treball de Photoshop................................................................................... 22

    Barra de menús ........................................................................................................... 22 Quadre d’eines ............................................................................................................ 22 Barra d’opcions............................................................................................................ 24 Barra d’estat................................................................................................................. 24 Paletes.......................................................................................................................... 24

    2. Crear / Obrir / Desar arxius d’imatge ............................................................................ 27 Crear un arxiu nou....................................................................................................... 27 Obrir un arxiu existent ................................................................................................. 28 Desar arxius................................................................................................................. 30

    3. Les capes ........................................................................................................................ 33 Paleta Capas ............................................................................................................... 33 Crear capes ................................................................................................................. 34 Modificar capes ........................................................................................................... 34 Superposició de capes................................................................................................ 34 Moure capes ................................................................................................................ 35 Capes enllaçades........................................................................................................ 36

    4. Retoc d’imatges .............................................................................................................. 37 Com canviar la mida i la resolució d’una imatge ...................................................... 37 Com girar una imatge.................................................................................................. 37 Com enquadrar i retallar una imatge ......................................................................... 38 Com ajustar automàticament els nivells, el contrast i el color d’una imatge.......... 39 Com ajustar manualment els nivells, el contrast i el color d’una imatge ................ 40 Com convertir una imatge de color en una de blanc i negre................................... 41 Com passar una imatge a bitò (dos tons) ................................................................. 41 Com eliminar imperfeccions....................................................................................... 42 Com eliminar els ulls vermells.................................................................................... 42

    5. Aplicació de filtres ........................................................................................................... 45

  • Primera part La fotografia digital

  • Fotografia digital

    3

    1. Què és la fotografia digital?

    Què és? Tècnica fotogràfica que permet de captar i d’emma-gatzemar imatges en un suport digital i de tractar-les i de visualitzar-les per mitjà de procediments informà-tics.

    ca fotografia digital, f es fotografía digital fr photographie numérique en digital photography

    De la fotografia analògica a la digital: una mica d’història1

    La fotografia neix al segle XIX, quan l’any 1816 el físic francès Nicéphore Niépce a-consegueix una imatge mitjançant una càmera obscura i un procediment fotoquímic. 25 anys més tard, el 1831, Louis Jacques Mandé Daguerre va aconseguir realitzar fotografies sobre planxes recobertes amb una capa sensible a la llum de iodur de pla-ta; però les fotografies ennegrien i acabaven per desaparèixer. William Henry Fox Talbot va inventar un procediment per aconseguir que la imatge quedés fixada a la planxa. Va ser el mateix Talbot qui va inventar un mètode que consistia a utilitzar un paper negatiu a partir del qual podia aconseguir un nombre il·limitat de còpies. Da-guerre i Talbot van fer públics els seus descobriments l’any 1839; el mateix any John Eilliam Herschel bateja les imatges fixes amb el nom de fotografies 2.

    A partir d’aquell moment les aportacions de diversos científics perfeccionen l’invent. L’any 1884, George Eastman patenta una pel·lícula que consistia en una llarga tira de paper recoberta d’una emulsió sensible a la llum. El 1889 patenta una pel·lícula flexible que es pot enrotllar i que marca el final de la primera era en l’evolució de l’invent.

    Durant el segle XX se succeeixen els avenços. Destacarem la consolidació de la foto-grafia en color amb l’aparició de la pel·lícula de color Kodachrome , l’any 1935, i la d’Agfacolor , el 1936.

    L’any 1947, Edwin Herbert Land va afegir a la fotografia d’afeccionats l’atractiu d’aconseguir fotografies totalment revelades pocs minuts després d’haver-les pres amb la càmera Polaroid Land .

    Durant els anys 50 augmenta notablement la sensibilitat a la llum de les pel·lícules en color i en blanc i negre. És en la dècada dels 60 quan s’introdueix la pel·lícula Itek RS, que permetia utilitzar productes químics més barats en comptes dels compostos de plata. La nova tècnica, anomenada fotopolimerització va fer possible la producció de còpies per contacte sobre paper normal no sensibilitzat.

    L’any 1969 es pot considerar decisiu en l’aplicació de les tècniques digitals a la foto-grafia, quan Willard Boyle i George Smith dissenyen un sistema d’emmagatzematge de la informació que els laboratoris Bell implementaran en una videocàmera que uti-litzarà el sistema per capturar imatges.

    1 Elaborat a partir de: "Historia de la fotografía," Enciclopedia Microsoft Encarta Online 2005 i MORAN, Iker. “Territorio dSLR”, www.quesabesde.com 2 La paraula fotografia és un mot compost per dues paraules gregues: foto que significa llum i grafia que significa es-criptura. Així doncs, la fotografia podria ser definida com la tècnica (o l’art) de dibuixar amb la llum.

  • Fotografia digital

    4

    La presentació l’any 1981 de la càmera Mavica va suposar una autèntica revolució, no es va comercialitzar, però va marcar el que serien els aparells digitals posteriors. Ca-non va realitzar els primers experiments pràctics amb la imatge electrònica i la trans-missió electrònica de fotografies l’any 1984, durant els Jocs Olímpics de Los Ángeles. El 1986 Canon comercialitza la primera càmera digital (per 27.000 dòlars!).

    Durant la dècada dels 90 es produeix una important evolució de la fotografia digital en qualitat, disseny i manejabilitat de les càmeres i preus cada cop més assequibles. Els primers anys del segle XXI estan marcats per un creixement exponencial de novetats i de vendes. Com diu, Iker Moran, professor de fotografia digital de la Universitat Autò-noma de Barcelona:

    «El futur de la fotografia s’escriurà en píxels»

    Càmeres analògiques vs digitals

    Les càmeres analògiques i les digitals es basen en el mateix principi ja que registren les imatges emprant l’energia lumínica que provoca canvis en un material que és sen-sible a la llum. La principal diferència entre les unes i les altres radica en el fet que les càmeres tradicionals utilitzen pel·lícula sensible a la llum, mentre que en les digitals és un sensor qui s’encarrega d’absorbir la llum que, convertida en un senyal digital3, és gravada en una targeta de memòria.

    En les càmeres digitals totes les fases principals de la gravació d’imatges tenen lloc dins de la càmera: registre d’imatge, processament i emmagatzematge. En les càme-res de pel·lícula les fases de processament i emmagatzematge tenen lloc fora de la cà-mera4.

    Els defensors de les càmeres digitals asseguren que la possibilitat de veure les imat-ges abans de capturar-les és un dels seus grans avantatges. La pantalla que incorpo-ren aquestes càmeres permet, sobre la marxa, fer canvis en la il·luminació i la compo-sició. Si la fotografia no ha quedat bé, no cal esperar a revelar-la per saber on s’han comès els errors; es mira el resultat, es corregeix i es torna a disparar...

    Els seus detractors argumenten que la impressió de les fotografies digitals sobre paper encara avui no dóna resultats de tanta qualitat com els que ofereixen les tècniques químiques de revelat...

    Capturar la realitat en format digital

    Si comptem amb una càmera digital, ja disposem de la forma més directa d’obtenir imatges que estaran ja en format digital llestes per ser tractades mitjançant tècniques informàtiques de retoc d’imatges, per enviar-les a través del correu electrònic, per ex-posar-les en llocs web d’Internet...

    Però si encara treballem amb la nostra càmera de rodet, no hem de pensar que totes aquestes possibilitats ens estan vedades ja que mitjançant un escàner5 podem conver-tir qualsevol fotografia a format digital.

    3 Senyal que només pot tenir dos estats que es representan per 0 i 1. 4 ANG, Tom. Manual de fotografia digital. Ediciones Omega, SA. Barcelona, 2003 5 Aparell òptic que explora un objecte o una regió i transfereix la informació que n'obté a un suport informàtic.

  • Fotografia digital

    5

    Objecte d’interès

    Càmera de rodet

    Càmera digital

    Revelat

    Escaneig Ordinador

    Els arxius d’imatge poden ser retocats mitjançant un pro-gramari específic...

    @

  • Fotografia digital

    6

    2. Les càmeres digitals

    Les càmeres digitals utilitzen un sensor elec-trònic CCD (Charge-Coupled Device6) que es-tà dotat de petites cèl·lules fotoelèctriques que registren la imatge. Des d’aquest sensor, la imatge és processada per la càmera i enviada a la memòria.

    La capacitat de resolució d’una imatge depen-drà del nombre de cèl·lules fotoelèctriques del CCD. Aquest nombre s’expressa en píxels. Com més píxels més resolució .

    Un píxel (de l’anglès picture element, és a dir, element de la imatge) és la unitat més petita en què es descompon una imatge digital. Les imatges es formen com una matriu rectangular de píxels, on cada píxel és un punt diminut de la imatge total.

    Les càmeres incorporen CCD de diverses resolucions. La resolució de les càmeres s’expressa normalment en megapíxels que és el resultat de multiplicar el nombre de píxels horitzontals pels verticals i de dividir el resultat per 1 milió. Així, per exemple, una càmera amb una resolució de 1600 x 1200, es diu que té 1,9 megapíxels:

    1.600 x 1.200 = 1.920.000 1.920.000 / 1.000.000 = 1,9

    La resolució és un factor a tenir en compte a l’hora d’adquirir una càmera ja que deter-mina la qualitat de les nostres fotografies. La quantitat de megapíxels que haurem d’exigir a una càmera dependrà de la qualitat i de la mida de la fotografia que voldrem obtenir.

    La qualitat depèn de la densitat de píxels per polsada (ppi). Una qualitat de 300 ppi és professional; 200 ppi es pot considerar bona i 150, acceptable. Per sota d’aquesta qualitat parlem de qualitats dolentes.

    La mida que voldrem obtenir en imprimir les fotografies és també important. No serà el mateix imprimir en el format estàndard de 10 x 15 cm, que en mida foli.

    Tenint en compte aquests dos paràmetres, la taula següent ens mostraria el nombre de megapíxels que calen en cada cas7:

    Mida de la fotografia Qualitat de la fotografia Megapíxels aproximats

    10 x 15 cm Professional (300 ppi) Bona (200 ppi) Acceptable (150 ppi)

    2,1 MP o més 1,0 MP o més 0,6 MP o més

    13 x 18 cm Professional (300 ppi) Bona (200 ppi) Acceptable (150 ppi)

    3,3 MP o més 1,5 MP o més 0,9 MP o més

    20 x 30 cm Professional (300 ppi) Bona (200 ppi) Acceptable (150 ppi)

    8,4 MP o més 3,8 MP o més 2,1 MP o més

    6 Dispositiu de càrregues elèctriques interconnectades 7 Font: El Corte Inglés. Guia de compra. http://www.elcorteingles.es/tiendas_e/cda/mt/pc_mt/0,5414,PD9593,FF.html, consulta feta el 14 de novembre de 2005.

  • Fotografia digital

    7

    Entre els elements que componen una càmera, esmentarem els següents:

    Objectiu És l’element de la càmera que té com a funció rebre els fei-xos de llum procedents de l’objecte i modificar la seva direc-ció fins a crear la imatge òptica, rèplica lluminosa de l’objec-te.

    Com millor sigui la qualitat de l’òptica que s’utilitzi, més qua-litat tindran les nostres fotografies.

    Quant a l’objectiu, factors importants a tenir en compte són l’obertura del diafragma i la distància focal . L’obertura del diafragma fa referència a la quantitat de llum que un ob-jectiu permet que entri abans de realitzar la fotografia. Els valors acostumen a expressar-se de la manera següent: f/4. Com més petit sigui el nombre, més gran serà la lluminosi-tat. La distància focal indica la distància que hi ha entre el centre òptic de la lent i el CCD. Una distància focal de 50 mm és, aproximadament, la que pot percebre l’ull humà; de 28 mm seria un gran angular i de 80 mm una visió zoom.

    Zoom Els objectius estan dotats de zoom . Cal distingir entre el zoom òptic i el zoom digital . El zoom òptic apropa i am-plia allò que es vol fotografiar sense disminuir la resolució de la càmera, ja que l’apropament s’aconsegueix mitjançant l’objectiu. El zoom digital amplia la imatge que ha rebut, tot reduint la resolució.

    Caldrà que ens fixem en el tipus de zoom per avaluar la qua-litat de la càmera. El zoom d’una càmera pot venir expressat pel zoom total , que s’obté de multiplicar el zoom òptic pel digital. Així, per exemple, una càmera amb zoom òptic 3X (on X representa el factor d’apropament, és a dir, els aug-ments) i zoom digital 8X, té un zoom total de 24X.

    Flaix És el dispositiu que actua com a font de llum artificial per il·luminar una escena.

    Targeta de memòria És el dispositiu on seran emmagatzemades les imatges. Com la memòria no té una capacitat infinita, només podrem emmagatzemar les fotografies segons els megapíxels de ca-dascuna d’elles i la qualitat que s’hagi seleccionat en el mo-ment de fer la fotografia.

    La capacitat de la targeta de memòria es mesura en Mega-bytes8. Hi ha càmeres amb targetes de memòria de 16, 32, 64, 128, 256 MB, ...). Les targetes de memòria poden ser fi-xes o portàtils. Quan la targeta de memòria està plena, cal transferir les imatges a l’ordinador per poder continuar fent fotografies.

    La taula següent mostra la quantitat de fotografies que po-drem emmagatzemar en la targeta de memòria. Els càlculs estan fets considerant fotografies en format jpg9 d’alta quali-

    8 1 Megabyte (MB) és una unitat de mesura equivalent a 1.024 Kb (kilobyte). 9 JPEG (Joint Photographic Experts Group), és un format d’imatges que admet diversos graus de compressió, necessà-ria per reduir l’espai que ocupen les fotografies en la memòria de la càmera. La majoria de les càmeres per a afeccio-

  • Fotografia digital

    8

    tat i tenint en compte la resolució de la càmera i la capacitat de la targeta10:

    Capacitat de la targeta Resolució de la càmera 32 Mb 64 MB 128 Mb 256 Mb 512 Mb

    2 Megapíxels 35 71 140 280 560 3 Megapíxels 26 53 105 210 420 4 Megapíxels 16 32 64 128 256 5 Megapíxels 12 25 48 96 192 6 Megapíxels 10 20 40 80 160

    Dades calculades per a arxius jpg d’alta qualitat

    Pantalla LCD Ens mostra allò que estem fotografiant i pot ser més o

    menys gran. Normalment, també trobem el menú de progra-mació de la càmera.

    De la càmera a l’ordinador

    Les fotografies que tenim a la memòria fixa de la càmera o a la targeta de memòria portàtil, poden ser traspassades a l’ordinador mitjançant un cable que totes les càme-res porten incorporat i que es connecta a un port USB11 de l’ordinador o a un lector de targetes.

    De l’ordinador al paper

    Un cop haurem revisat les nostres fotografies i retocat, si s’escau, amb el programari adient, sovint voldrem que estiguin impreses en paper. Per fer-ho podrem optar per qualsevol d’aquestes tres opcions:

    Impressora La nostra impressora domèstica ens permetrà fer im-pressions de qualitat sobre paper especial. Hem de tenir en compte, però, que obtenir una bona qualitat d’im-pressió suposarà que cada còpia resulti cara (tinta, pa-per...). Aquesta opció d’impressió serà la recomanada per a impressions de tirades molt curtes i especials.

    Botigues especialitzades A les botigues especialitzades en fotografia que localit-zarem a prop de casa nostra, trobarem els professionals que s’encarregaran de fer aquestes impressions amb els seus equips. Sovint aquestes botigues tenen termi-

    nats utilitzen aquest tipus de format ja que la compressió necessària per disminuir la grandària de la fotografia no es tradueix en una pèrdua de qualitat gaire apreciable. 10 Font: Fotoprix. Taller de fotografia digital. http://www.fotoprix.es/index.php?resource=FTPX060030#5. Consultat 14 de novembre de 2005. 11 El Bus de Sèrie Universal (USB, de les seves sigles en anglès Universal Serial Bus) és uns interfície que proveeix un estàndard de bus sèrie per connectar dispositius a un ordinador personal (generalment un PC). (http://es.wikipedia.org/wiki/USB).

  • Fotografia digital

    9

    nals que estan connectades als laboratoris als quals s’envien les imatges. Des del terminal en xarxa, tot inse-rint la targeta de memòria o el CD amb les imatges, es poden encarregar les impressions en paper.

    Internet A Internet trobem serveis de revelat en línia. Cal con-nectar-se a l’adreça web que ofereix el servei i enviar les imatges. Un cop revelades, són enviades al domicili del client o bé a la botiga que s’haurà acordat en con-tractar el servei i on podran ser recollides.

  • Fotografia digital

    10

    3. Fer fotografies

    Si necessiteu algun consell relacionat amb la manera de fer fotografies, us recomanem que visiteu el lloc de web de Kodak (www.kodak.com). Entreu-hi, canvieu l’idioma del lloc (en la part superior esquerra de la pàgina trobareu un enllaç que us permetrà es-collir l’espanyol). En el menú superior, seleccioneu Consejos y proyectos / Learn. Ac-cedireu a una nova pàgina on, a la part central, trobareu un nou enllaç amb el text “Top 10 tips”. Es tracta de 10 suggeriments il·lustrats amb fotografies i aminacions, potser trobareu algun dels seus consells interessants:

    1. Mireu als ulls 2. Utilitzeu un fons llis. 3. Utilitzeu flaix en exteriors 4. Apropeu-vos 5. Allunyeu-lo del centre 6. Bloquegeu l’enfocament 7. Conegueu l’abast del vostre flaix 8. Tingueu en compte la llum 9. Feu algunes fotografies verticals 10. Convertiu-vos en directors fotogràfics

    http://www.kodak.es/ek/ES/es/Home_Main/Tips_Projects_Center/Learn/Las_10_mejores_sugerencias_-_Version_HTML.htm

    La fotografia té el seu propi llenguatge. Podem aprendre a “llegir” les imatges a partir dels seus components:

    Components visuals La línia , la figura (contorn que es crea quan una línia es tan-ca), la forma (sensació de tridimensionalitat), la textura (suau o rugosa), els colors (freds o càlids), la grandària (sensació que en fotografia s’aconsegueix posant els objectes grans i petits contraposats) i la profunditat . Aquests elements influ-eixen definitivament en l’estètica de la imatge fotogràfica, si els trobem correctament disposats podrem parlar d’una bona fotografia.

    L’enquadrament És la manera de seleccionar, a través del visor de la càmera, la part de la realitat que es vol representar. Podem parlar de plans llunyans (descriptius i ambientals) on la càmera se si-tua lluny de l’objecte; plans mitjans (narratius) entre els que trobem l’anomenat pla americà (pla que va des dels genolls fins al cap del personatge), pla mitjà llarg (des de la cintura fins al cap), pla mitjà curt (on la importància se centra en el rostre d’una persona, animal, objecte...).

    Angulació La càmera també permet seleccionar des de quin angle veu-rem la imatge. La frontal seria l’angulació normal que fa coin-cidir el punt de vista amb l'alçada dels ulls del personatge; en l’angulació lateral , la càmera se situa a l’esquerra o a la dreta del personatge; en l’angulació en picat la càmera està situada per sobre de l’horitzó, la qual cosa ens ofereix una imatge del subjecte més reduïda del normal; el contrapicat col·loca la

  • Fotografia digital

    11

    càmera per sota de l’horitzó, és a dir enfoca de baix cap a dalt donant una visió magnificada de l’objecte.

    La llum La quantitat de llum determina si un subjecte pot o no enregis-trar-se. Podem distingir la llum forta , (que seria la llum solar d’un dia molt clar; els efectes són fotografies molt contrasta-des i retallades) i la llum suau (la llum difosa per la boira o cels coberts; els efectes són ombres poc contrastades i poc definides).

    Per acabar aquest apartat enumerarem les temàtiques de què pot ocupar-se la foto-grafia:

    � Persones : retrats, retrats de grup, d’infants, etc. Podem parlar de retrats clàssics (el típic d’estudi) i l’espontani (la relació entre fotògraf i fotografiat no és rígida, hi té un paper important el factor sorpresa).

    � Paisatges : comprèn els aspectes del nostre ambient ja sigui camperol o urbà

    � Edificis i interiors

    � Animals

    � Acció-Moviment : deturar i congelar el moviment és exclusiu de la fotografia. És justament l’essència de la fotografia aïllar un moment en el temps.

    � El nu : aquí l’interès és dominar el component estètic del cos humà.

    � Matura morta : el tema és la representació d'objectes inanimats naturals o artifici-als

    � Reportatges : fotografies fetes en el mateix lloc i moment en què els esdeveni-ments enregistrats es produeixen; aquí podem trobar des de fotografies de premsa a reportatges familiars.

  • Fotografia digital

    12

    4. Organització i manipulació dels arxius d’imatge: Picasa

    Caldrà organitzar les fotografies dins del nostre ordinador perquè no resulti una missió impossible la seva recuperació posterior. Una bona opció seria desar els arxius en car-petes amb noms significatius que expressin el tipus d’ordenació que ens interessa: te-màtica, cronològica, etc. Utilitzar programes de catalogació com ara ACDSee o Picasa ajuda a localitzar les imatges de manera senzilla.

    Si el nombre d’imatges que acumulem comença a ser important, podria resultar conve-nient traspassar-les a dispositius d’emmagatzematge portàtils com ara CD o DVD.

    Per manipular els nostres arxius d’imatge comptem amb diversos programes, com ara, Photoshop, Paint Shop Pro, GIMP12... Amb aquests programes podrem augmentar o disminuir la grandària de la imatge, retallar-la, girar-la, aclarir-la o enfosquir-la, canviar el color...

    Picasa

    Picasa és un programa gratuït (freeware) creat i distribuït per Google que realitza una funció doble, d’una banda permet l’organització de les fotografies digitals emmagatze-mades a l’ordinador, i de l’altra, permet realitzar alguns retocs com ara eliminar els ulls vermells, retallar, desenfocar, girar...

    Des de l’adreça http://picasa.google.com/intl/es es pot descarregar l’arxiu executable; en fer doble clic en aquest arxiu s’iniciarà un procés que culminarà amb la instal·lació del programa.

    La primera vegada que s’inicia el programa cal dir-li a Picasa que cerqui les imatges que estan emmagatzemades al disc dur , o només dins de les carpetes Mis Docu-mentos , Mis Imágenes y el escritorio .

    Seleccionem l’opció que ens interessa i premem el botó Continuar .

    12 GIMP és un programa lliure que es pot descarregar de manera gratuïta des de la pàgina www.softcatala.org

  • Fotografia digital

    13

    Picasa ens mostrarà les imatges contingudes en les carpetes indicades utilitzant l’anomenada vista Biblioteca .

    Si volem incloure alguna altra carpeta accedirem, a l’administrador de carpetes mitjan-çant l’opció Herramientas / Administrador de carpetas .

    A la dreta de l’administrador de carpetes trobem tres opcions:

    Explorar una vez : només inclourà les carpetes durant aquesta sessió. Si tanquem el programa, en tornar a obrir-lo no les trobarem.

    Eliminar de Picasa : les imatges de la carpeta no es mostraran.

    Explorar siempre : inclou les imatges de la carpeta i cada cop que obrim el programa explora la carpeta per mostrar-nos el seu contingut.

    Carpetes que contenen imatges Àrea de visualització de les imatges

  • Fotografia digital

    14

    Si seleccionem una imatge des de la vista Biblioteca , veurem a la part inferior la ban-deja de fotos i un marc amb una sèrie de botons que ens permetran fer-hi algunes accions sobre la fotografia o fotografies seleccionades13.

    Aquests quatre botons ens permetran:

    Els botons Retener , Bor-rar i Añadir els farem ser-vir per conservar les foto-grafies seleccionades a la safata, per esborrar les fotografies de la safata o per afegir imatges de la safata a un àlbum.

    Si a la vista Biblioteca fem doble clic a sobre d’una fotografia, accedirem a una nova vista que ens permetrà fer alguns retocs bàsics .

    13 Emprant les tecles CTRL + Clic o MAJUS + Clic podrem seleccionar més d’una fotografia a la vegada.

    Zona per al títol

    Fotografia seleccionada

    Bandeja de fotos

    Botons d’acció

    Assenyala (o no) la fotogra-fia com a destacada

    Girar-la

    Identificar la fotografia mitjançant un títol i/o paraules clau, la qual cosa ens ajudarà a l’hora de fer recerques dins dels nostres àlbums

  • Fotografia digital

    15

    A la vista Biblioteca podrem realitzar cerques de fotografies emprant les paraules clau.

    Picasa ens permet canviar els noms dels arxius d’un grup d’imatges per no haver-lo de fer manualment. Per exem-ple, volem que els arxius que seleccionem portim com a nom barcelona.jpg, barcelona-1.jpg, barcelona-2.jpg...:

    1. Seleccionem les imatges que volem que canviïn el seu nom original.

    2. Seleccionem l’opció Archivo / Cambiar Nombre del menú principal.

    3. Escrivim el nom del grup d’imatges, en el nostre exemple, Barcelona, i Picasa s’encarregarà d’anomenar les nostres imatges amb la nova designació.

    Per sota del menú principal trobem uns botons que ens permetran realitzar les accions següents:

    Eina de cerca

    Obté les fotogra-fies directament d’una càmera, d’un escàner, un CD...

    Crea un àlbum nou per desar-hi fotografies

    Modifica la mane-ra com es mostra-ran les carpetes

    Ordena les foto-grafies per diver-sos criteris

    Filtra: fotografies destacades

    Filtra: només fotografies amb cares

    Filtra: només pel·lícules

    Filtra: fotografies per antiguitat

  • Fotografia digital

    16

    Com hem dit abans, Picasa està preparat per fer retocs bàsics i crear alguns efectes des de la seva pantalla d’edició d’imatges . Per accedir-hi, fem doble clic a sobre de la fotografia que calgui retocar. A l’esquerra apareix el menú d’opcions i, a la dreta, la imatge activa sobre la qual volem actuar.

    El menú d’edició d’imatges està compost de tres pestanyes que descrivim a conti-nuació:

    Pestanya “Arranjaments bàsics ”

    Retallar Per retallar la imatge en un format diferent.

    Redreçar Per posar dreta una imatge torta.

    Ulls vermells Per eliminar els ulls vermells que pot haver provocat una utilització in-correcta del flash de la càmera.

    Segur que tinc sort Amb un clic, Picasa decidirà, i executarà, els retocs que consideri més adients per millorar l’aspecte de la nostra fotografia.

    Contrast automàtic Arranjarà la impressió de la fotografia, sense modificar-ne el color.

    Color automàtic Eliminarà el color dominant i restaurarà el balanç de color, alhora que conservarà els valors de brillantor i contrast.

    Retocar Arregla imprefeccions, pols i esgarrapades.

    Text Afegeix o edita text d'una foto

    Augmentar brillantor Mitjançant una barra lliscant, es podrà augmentar la brillantor d’una fotografia fosca o amb llum de fons, alhora que es conservaran els detalls de les àrees més clares de la imatge.

    Pestanya “Perfeccionament ”

    Augmentar brillantor És la mateixa opció que trobem a la pestanya “Arranjaments bàsics”.

    Realçaments Utilitza una barra lliscant que augmentarà la brillantor de l’aspecte ge-neral de la imatge, la qual cosa provocarà que les àrees clares ho si-guin encara més.

    Ombres Mitjançant una barra lliscant, s’enfosquirà l’aspecte general de la imatge, la qual cosa provocarà que les àrees fosques ho siguin enca-

    Menú Imatge activa

  • Fotografia digital

    17

    ra més.

    Temperatura del color Aquesta barra lliscant aplicarà tons càlids o freds als colors d’una imatge. Les imatges preses amb llum incandescent solen ser massa càlides i les preses en exteriors, sota la llum del sol, poden presentar un matís blau. Amb la barra podrem ajustar ambdós tipus d’imatge.

    Seleccionador de color neutre Aquesta eina comptagotes permetrà a l’usuari definir manualment el balanç de blancs que es consideri adient i eliminar el dominant de co-lor tot fent clic en un color neutre de la fotografia (com ara, una paret o una camisa blanques).

    Pestanya “Efectes ”

    Millorar nitidesa Millorarà la nitidesa de les vores de la fotografia

    Color sèpia Canviarà el color de la imatge per un to sèpia

    Blanc i negre Convertirà la imatge en una de blanc i negre

    Més calidesa Potenciarà els tons càlids per millorar el color de la pell.

    Gra de pel·lícula Afegirà l’efecte de pel·lícula granulada.

    To Utilitzant el comptagotes, la imatge es tenyirà del color seleccionat

    Saturació Incrementarà o disminuirà el nivell de saturació del color, tot emprant la barra lliscant.

    Desenfocar Suavitzarà l’enfocament al voltant d’un punt central que caldrà selec-cionar i amb el nivell que indiquem mitjançant les barres lliscants.

    Halo L’efecte permetrà veure la fotografia con si tingués al davant una ga-sa. L’halo es pot regular mitjançant dues barres lliscants que perme-tran canviar la intensitat i la posició

    Filtrat blanc i negre Crearà una imatge que semblarà haver estat presa amb una càmera en blanc i negre i un filtre de color que serà seleccionat mitjançant l’eina comptagotes.

    Blanc i negre parcial Eliminarà la saturació de color al voltant del punt que se seleccioni.

    To graduat Afegirà un filtre graduat del color que es podrà escollir mitjançant l’ei-na comptagotes.

    Si volem copiar els efectes d’una imatge a una altra, procedirem de la manera se-güent:

    1. Seleccionem la imatge que té els efectes que ens interessa copiar i seleccionem l’opció Editar / Copiar todos los efectos .

    2. Seleccionem la imatge a la qual volem aplicar els mateixos efectes i seleccionem l’opció Editar / Pegar todos los efectos .

  • Fotografia digital

    18

    Amb Picasa , podrem imprimir les nostres fotografies. Per fer-ho seguirem els passos següents:

    1. Seleccionem la fotografia a imprimir, fent clic a sobre.

    2. Fem clic en el botó Imprimir que trobem a la part inferior de la pantalla

    3. Mitjançant el quadre de diàleg que s’obre a continuació, podrem indicar la mida de les fotografies (5 x 8; 9 x 13; 10 x 15; 13 x 18; 20 x 25 o pàgina completa).

    4. Fem clic en botó Imprimir .

    Podem imprimir més d’una còpia de la mateixa fotografia per full ; per fer-ho selec-cionem la plantilla de mida que interessi i fem clic en el signe + de la part esquerra de la finestra, fins a obtenir el nombre d’imatges desitjat en la vista prèvia. A continuació, fem clic al botó Imprimir del quadre de diàleg d’impressió.

    També podem imprimir diverses imatges en el mateix full . Per fer-ho, i mentre es-tem situats a la vista Biblioteca , seleccionem les imatges prement la tecla Control i fent clic a sobre de les fotografies que ens interessin. Si les imatges que volem impri-mir pertanyen a carpetes diferents, caldrà fer clic en el botó Retener després de selec-cionar-les. A continuació fem clic en el botó Imprimir i en el quadre de diàleg d’impres-sió seleccionem la plantilla de mida que vulguem; veurem les imatges seleccionades

  • Fotografia digital

    19

    en la pantalla de vista prèvia. A continuació demanarem la impressió fent clic en el bo-tó Imprimir .

    També podrem fer collages amb les fotografies d’un àlbum:

    1. Seleccionem les fotografies que volem que formin el collage (amb CTRL + clic) i premem el botó Collage en la part inferior de la pantalla

    2. A la dreta apareixerà el panell que ens permetrà escollir les ocpions de la compo-sició.

  • Fotografia digital

    20

    D’una manera molt senzilla podem crear una pel·lícula :

    1. Seleccionem les fotografies que volem que formin part de la pel·lícula.

    2. Clic el botó Crear una presentación de película con tu selección que està situat en el panell de la part inferior de la pantalla; s'obrirà la pantalla del generador de pel·lícules. També podem crear una pel·lícula per a totes les fotografies d'una carpeta, prement el botó per crear una pel·lícula de presen-

    tació que trobem a la part superior de totes les carpetes. .

    3. Utilitzarem les pestanyes Película , Diapositiva i Clips per realitzar els ajusta-ments de la nostra pel·lícula. A continuació, farem clic en el botó per crear la pel·lícula. Les pel·lícules creades es desen a la carpeta Películas , localitzada a Mis imágenes / Picasa / Películas .

    posició dels botons per crear pel·lícules

  • Segona part Introducció a Photoshop

  • 22

    1. L’entorn de treball de Photoshop

    Barra de menús

    La barra de menús de Photoshop ofereix el control sobre els arxius i permet accedir a les diferents funcions del programa.

    Archivo Ens permet accedir a aquelles opcions relacionades amb la captura, l’exportació i la importació d’imatges, obrir i tancar arxius, opcions d’impressió, etc.

    Edición Disposa de les opcions relacionades amb la modificació i desplaçament d’imat-ges.

    Imagen Ens permet accedir a les opcions de correcció del color de les imatges, de modifi-cació de la seva mida i resolució, etc.

    Capa Mostra totes les possibilitats relacionades amb les capes.

    Selección Ens permet fer aplicacions concretes a una selecció determinada.

    Filtro Des d’aquí accedim als diferents efectes de què disposa el programa per aplicar en una imatge i obtenir resultats espectaculars.

    Vista Ens permetrà agilitar tots el processos relacionats amb el mesurament i visualitza-ció de la imatge.

    Ventana Trobarem les opcions de visualització de les paletes de treball i del quadre d’ei-nes.

    Ayuda Hi ha informació sobre Photoshop i el seu funcionament.

    Quadre d’eines

    La primera vegada que s’inicia l’aplicació, el quadre d’eines apareix a l’esquerra. Per a seleccionar una eina cal fer clic a la icona corresponent del quadre d’eines. Un petit triangle a la part inferior dreta d’algunes de les icones indica que hi ha eines ocultes. Si situem el punter del ratolí sobre una eina, apareixerà el seu nom i l’abreviatura del teclat.

    En el quadre d’eines trobem els comandaments essencials que ens permetran mani-pular les imatges:

  • 23

    Marc rectangular. Selecciona porcions rectangulars, el·líptiques, de fila única i columna única, de la imatge per després eliminar, copiar o bé pintar.

    Desplaçar. Serveix per moure la totalitat de la imatge o part d’ella si prèviament ha estat seleccionada pel marc rectangular.

    Llaç. Realitza seleccions a mà alçada, poligonals (rectilínies) i magnètiques (ajustables).

    Vareta màgica. Permet seleccionar segments de la imatge que tinguin píxels de color semblant.

    Retallar. Aquesta eina permet retallar àrees rectangulars d’una imatge o qua-drades si quan es desplaça el ratolí es prem la tecla de Majúscules.

    Sectors . Permet retallar una imatges en diferents sectors.

    Pinzell corrector . Permet retocar imatges a la perfecció, fusionant els colors de la mostra perquè coincideixin amb la textura i el to de l’àrea retocada.

    Pedaç. Repara les imperfeccions de l’àrea seleccionada en una imatge, utilit-zant una mostra o un motiu.

    Pinzell. Pinta traços de pinzell

    Llapis. Pinta línies amb vores irregulars.

    Tampó. Pinta amb una mostra de la imatge.

    Tampó de motiu. Pinta agafant una part de la imatge com a motiu.

    Esborrador. Serveix per eliminar píxels.

    Esborrador de fons. Esborra fons d’imatge i les deixa transparents.

    Esborrador màgic. Esborra àrees amb colors uniformes i les deixa transpa-rents.

    Pot de pintura . Aquesta eina és molt útil per aplicar a àmplies zones un color determinat.

    Degradat. Crearà un degradat utilitzant la transició de color que hi ha entre el color de fons i el frontal. Podem fer diferents tipus de degradat, com ara lineal o vertical

    Desenfocament. Desenfoca les vores definides d’una imatge

    Enfocar. Enfoca les vores suaus d’una imatge

    Difuminar. Difumina parts d’una imatge

    Sobreexposar. Aclareix parts d’una imatge

    Subexposar. Enfosqueix parts d’una imatge

    Text. Crea una capa de text en la qual podrem escriure.

    Màscara de text. Crea una selecció en forma de text

    Pluma. Dibuixa traços de vores suaus.

    Línies. Permet dibuixar línies de diferents gruixos.

  • 24

    Diferents formes. Permet seleccionar diferents formes seleccionades d’una bi-blioteca de Photoshop i donar-los grandàries diverses.

    Comptagotes. Permet seleccionar un color d’una imatge que substituirà el color frontal o de fons que es tingui en el selector de colors.

    Anotacions. Permet inserir notes o missatges sonors en una imatge

    Zoom . Per augmentar o reduir la visió d’una imatge.

    Mà. Mou la imatge dins d’una finestra.

    Selector de colors. Està format pel color frontal (blanc, per exemple) i el de fons (verd, per exemple). El frontal ens indica amb quin color estem treballant i el de fons és el que apareixerà quan eliminem una zona de la imatge amb una de les eines de selecció o utilitzem l’esborrador.

    Si fem clic sobre la icona de doble fletxa , intercanviarem els colors dels qua-dres.

    En fer clic sobre la icona , restablirem els colors actius a blanc i negre.

    Per a seleccionar un color cal fer clic sobre un dels quadrats de color i s’obrirà el quadre de diàleg Selector de color on apareixerà la paleta de colors per triar.

    Vistes de l’àrea de treball. Cada una d’aquestes icones ens permet triar entre diferents vistes de l’àrea de treball.

    Importar la imatge a ImageReady . Aquest és un programa que s’instal·la amb Photoshop i que es dedica exclusivament a l’edició i publicació d’imatges a Inter-

    net.

    Barra d’opcions

    Ofereix informació sobre les possibilitats de treball de l’eina del quadre d’eines que tin-guem seleccionada en aquell moment. En aquesta barra podrem canviar aspectes de l’eina com ara la seva mida, l’opacitat...

    Barra d’estat

    La trobem al peu de l’àrea de treball. La zona central informa sobre l’eina seleccionada i les funcionalitats addicionals que es poden aconseguir mitjançant la combinació de teclat i ratolí.

    Per exemple, aquesta informació és la que trobarem si seleccionem l’eina pinzell:

    A la part esquerra de la barra d’estat apareix el zoom aplicat a la imatge oberta:

    Paletes

    Les paletes o finestres , juntament amb el quadre d’eines i el menú , són un dels tres elements clau de la interfície de Photoshop. Les paletes són finestres flotants que disposen d’opcions de color, ajuden a treballar amb capes i ofereixen un bon nombre d’utilitats addicionals. Per defecte, apareixen en grups a la dreta de l’àrea de treball.

  • 25

    Si les paletes no són visibles, les podem activar fent clic a l’opció Ventana de la barra de menú . Les més comunes són: Navegador, Color, Historia i Capas.

    La informació que ens donen aquestes paletes és la següent:

    Navegador : ens mostra la miniatura de la imatge en la qual treballem. Permet modifi-car la vista de la imatge apropant-la o allunyant-la.

    Si mirem la miniatura, trobarem un requadre de color vermell la funció del qual és aju-dar-nos a navegar per la imatge quan el zoom sigui massa gran i només veiem una part de la imatge. Si fem clic a sobre de la miniatura, apareixerà una mà que permetrà moure el requadre per la imatge i mostrarà a la finestra l’àrea que s’hi conté.

    Color : la paleta de color consta de tres pestanyes: Color, Muestras i Estilos.

    Des de la paleta de color , es pot seleccionar d’una ma-nera molt senzilla, només cal moure els controladors de color RGB d’esquerra a dreta fins aconseguir trobar la proporció exacta de vermell, blau i verd.

    La paleta de muestras ens mostra els diferents colors que estan guardats en el sistema. Amb els botons per guardar (1) o eliminar (2) podem crear la nostra pròpia paleta.

    modificar la visió de la imatge marcador de zoom

    Requadre vermell

    Finestra on es mostra l’àrea seleccionada en el requadre vermell

    1

    2

  • 26

    Punter de control

    A la paleta de estilos trobarem diferents textures que es poden utilitzar per a fer composicions. Com hem explicat en parlar de la paleta de muestras , podem eliminar textures i crear-ne de noves.

    Història : la paleta historia mostra en ordre cronològic les accions realitzades sobre una imatge. Les últimes accions es troben al final de la llista. Podrem desfer les últimes acciones realitzades desplaçant el punter de control o bé fent clic a sobre de l’última acció que calgui desfer.

    Per a realitzar aquesta acció també podem utilitzar l’opció Edición / Paso atrás , però no podrem controlar amb tant detall les accions realitzades. Si el que volem es recupe-rar una a una les accions dutes a terme, podem utilitzar Edición / Paso adelante . Si el que volem es desfer només l’última acció, es pot utilitzar Edición / Deshacer .

    Capes : a la paleta capas trobem una relació de totes les capes que s’han utilitzat en fer una composició. Tenim diverses opcions, unes serveixen per deixar les capes visi-bles, altres per amagar-les, per aplicar efectes d’ombra, de canvi de color, etc. Tracta-rem amb més detall els aspectes d’aquesta paleta en l’apartat Les c apes que trobareu a la pàgina 14 d’aquests mateixos apunts.

    En aquesta imatge podem veure que aquest plànol està format per diverses capes. La imatge que conté el plànol és la inferior i a sobre trobem la fletxa, el punt vermell i la icona que representa el metro

  • 27

    2. Crear / Obrir / Desar arxius d’imatge

    Crear un arxiu nou

    Per crear un nou arxiu, hem de seleccionar l’opció Archivo / Nuevo .

    Un quadre de diàleg ens permetrà definir les propietats del nou document.

    Mida del document: amplada i alçada

    Un cop haurem escrit el nom del document, caldrà decidir quina amplada i alçada vol-drem que tingui. Podrem establir aquestes dimensions utilitzant diverses unitats de mesura; les més comunes són el centímetres si el que volem és treballar amb una imatge que després haurà de ser impresa, o en píxels per treballar amb una imatge que volem que sigui visualitzada en pantalla.

    Un píxel (de l’anglès picture element, és a dir, element d’imatge) és la unitat més petita en què es descompon un imatge digital. Les imatges es formen com una matriu rectan-gular de píxels, on cada píxel és un punt diminut de la imatge total. El píxel no té una mida concreta, sinó que depèn de la resolució de tingui la pantalla (independentment de la seva mida real). Així si la pantalla amb què treballem té una resolució de 800 x 600 es mostraran 800 píxels d’amplada i 600 d’alçada. Si canviem la configura-ció de la pantalla a 1024 x 768 píxels la mida de la imatge en centímetres serà la ma-teixa, però en pantalla es mostraran més píxels en un mateix espai. Aquest és el motiu pel qual la mateixa imatge sembla més gran en una resolució de pantalla més baixa.

    Resolució

    La resolució de la imatge és independent de la resolució de pantalla. En les imatges di-gitals el terme resolució fa referència a la capacitat de detall d’una imatge. La qualitat d’una imatge digital està directament relacionada amb la seva resolució: com més gran sigui la quantitat de píxels per polzada14 (ppp o ppi) més gran serà la seva qualitat i, paral·lelament, més gran l’espai de memòria que necessitarem per emmagatzemar-la, ja que presentarà més bits d’informació; això implica una més gran definició i gradaci-ons de color més subtils.

    Per defecte, Photoshop assigna al nou document una resolució de 72 ppp, que és la resolució estàndard per a les imatges que s’han de veure a Internet o enviar per correu electrònic. Si el que volem és imprimir la imatge, llavors caldrà seleccionar una resolu-ció d’entre 240 i 300 ppp.

    14 1 polzada equival a 2,54 centímetres

  • 28

    Tipus de color

    Podem triar dos tipus de color RGB o CMYK. Si treballem amb una imatge que volem que sigui vista en pantalla el més adient és el tipus RGB (vermell, verd i blau) que és el sistema que utilitzen els monitors. Si el que volem és imprimir-la, el més recomanable és el tipus CMYK (cian, magenta, groc i negre) que defineix els colors de forma additi-va, tal com funciona una impressora d’injecció de tinta a quatre colors o les màquines d’impremta (quadricomia).

    Contingut del fons

    Per últim caldrà definir el color de fons del document on treballarem. El més recomana-ble és seleccionar un fons transparent.

    Obrir un arxiu existent

    Per obrir un arxiu existent, hem de seleccionar l’opció Archivo / Abrir .

    En fer clic sobre aquesta opció, s’obrirà una nova finestra en la qual haurem de localit-zar la imatge amb què volem treballar.

    Un cop seleccionada, farem clic en el botó Abrir i la imatge s’obrirà a l’àrea de treball de Photoshop.

    Si volem seleccionar més d’una imatge, cal prémer la tecla de majúscules i fer clic a sobre de les imatges que volem obrir.

    Podem explorar el contingut del nostre ordinador per localitzar imatges mitjançant l’op-ció Explorar a la qual accedirem seleccionant Archivo / Explorar . S’obrirà una nova finestra que ens mostrarà totes les carpetes i el seu contingut.

  • 29

    Des del menú d’aquest explorador podrem obrir una imatge, crear una nova carpeta, canviar el nom d’un arxiu, etc.

    La pestanya ordenar ens permet definir com volem que s’ordenin les imatges d’una carpeta (per mida, per data de realització, alfabèticament, etc.).

    El botons de l’explorador ens ofereixen les possibilitats següents:

    Gira la imatge 90º a l’esquerra.

    Gira la imatge 90º a la dreta.

    Assenyala l’arxiu d’imatge. Permet localitzar de manera més ràpida les imatges més importants.

    Cerca els arxius d’imatge per criteris com ara nom, data de realització, tipus d’arxiu, ...

    Elimina les imatges seleccionades.

    A la pestanya metadatos trobem tota la informació de la imatge (format, mida, resolu-ció,...). En els camps en els quals trobem la icona:

    podrem afegir informació addicional com ara el nom de l’arxiu, la data de creació...

    Explorador de carpetas

    Visualitzar la imatge selec-cionada

    Metadades

    Carpeta que està es-sent explorada

    Visor de les imatges de la carpeta

    Menu de l’explorador

    Botons

  • 30

    Desar arxius

    Per desar un arxiu podem utilitzar dues opcions del menú: Archivo / Guardar que ens permetrà gravar l’arxiu amb el mateix nom, format i propietats amb el qual l’hem obert, i Archivo / Guardar como que ens donarà la possibilitat de triar diversos formats al-guns dels quals descrivim a continuació

    PSD (Photoshop Standard Document)

    És el format més adient per desar imatges inacabades o en procés. Són arxius de tre-ball propis de Photoshop i tenen l’avantatge que en desar la feina i tancar l’aplicació es mantenen totes les característiques, capes, transparències, objectes,... exactament igual com les teníem abans de tancar el programa. Són els arxius ideals per treballar, però, com no es poden comprimir, són molt pesats i per tant no són adequats per cir-cular per Internet, ni per imprimir.

    Els formats més utilitzats per als arxius d’imatge són GIF, JPEG i TIFF.

    GIF (Graphics Interchange Format)

    Va ser creat per Unisys. El format es basa en un sistema de compressió molt simple que presenta com a desavantatge que les imatges siguin força grans i triguin un temps considerable en viatjar per la xarxa. Però, paradoxalment, aquest desavantatge és jus-tament el seu millor avantatge ja que la descompressió que s’ha de realitzar abans de visualitzar la imatge és molt ràpida. En aquest format es treballa amb un màxim de 256 colors per píxel. El format GIF és força interessant per ser utilitzat en pàgines web; d’una banda, les imatges es poden desar amb fons transparent, la qual cosa permet veure el color de fons de la pantalla; de l’altra, permet desar les imatges en moviment.

    Com aquest format és especialment eficient quan es tracta d’imatges amb colors plans, línies definides i pocs degradats (justament al contrari que el format JPG que descrivim a continuació), està indicat per a dibuixos lineals, icones, etc.

  • 31

    Si decidim desar el nostre arxiu com a GIF, Photoshop obrirà una nova finestra:

    Aquí és on podrem definir el tipus de paleta , que és el conjunt de colors de sortida que volem que tingui la imatge; l’opció per defecte és Local (Selectiva) que intenta ajustar la paleta de colors finals als colors que contingui la imatge; és l’opció més reco-manable. També podrem triar la quantitat de colors que volem que emmagatzemi: 256, el nombre màxim, o menys. Si volem que la nostra imatge tingui transparència , haurem de seleccionar la casella Transparencia. És convenient tenir seleccionada la casella Previsualizar ja que ens permetrà veure amb quina qualitat es gravarà la imat-ge.

    JPG (Joint Photographic Experts Group)

    Aquest format va ser dissenyat pel Joint Photographic Experts Group (Grup d’Experts Fotogràfics Units), de les sigles en anglès del grup deriva el nom d’aquest format obert i de drets lliures . El format JPG o JPEG sorgí com a resposta a les limitacions d’altres formats, com ara el GIF, pel que fa a la qualitat i volum dels arxius d’imatge. JPEG és un format de compressió amb pèrdua, la qual cosa significa que, en desar una imatge en aquest format, una part de la informació que conté la imatge es redueix; això implica una pèrdua de qualitat, pràcticament imperceptible a l’ull humà. Aquest format permet que es redueixi el volum de l’arxiu . En el format JPEG es pot escollir el grau de compressió que es vol assignar a l’arxiu, així podrem decidir si volem una imatge de més qualitat, però amb més volum, o a la inversa.

    En escollir aquest format, Photoshop mostra una nova finestra:

    A l’apartat Calidad podrem triar entre qualitat alta , mitjana o baixa . El pes de l’arxiu variarà segons el que es triï; la grandària de la imatge la trobem a la part inferior d’aquesta finestra (Tamaño). També podrem escollir el tipus de format (Opciones de formato) per tal de decidir la relació entre mida de l’arxiu d’imatge i qualitat.

  • 32

    El millor és tenir seleccionada la casella Previsualizar per tal de valorar la qualitat d’imatge que obtenim en seleccionar les opcions d’aquesta finestra.

    TIFF (Tagges Image File Format)

    Creat per la companyia Aldus, actualment és propietat d’Adobe. És un format de com-pressió d’àrees que permet desar les imatges amb la màxima qualitat, a més d’especi-ficar els paràmetres propis de la impressió. És un dels formats que més espai ocupa, però el millor per ser imprès .

  • 33

    3. Les capes

    Per entendre què són les capes, podem imaginar-les com a fulls d’acetat apilats l’un sobre l’altre. A través d’una zona d’una capa on no hi hagi imatges podem veure les capes inferiors. Canviant l’ordre de les capes, podrem modificar la composició d’una imatge.

    Paleta Capas

    La paleta Capas mostra les capes d’un arxiu d’imatge. Des d’aquí podem crear capes noves, amagar-les, eliminar-les...

    Si aquesta paleta no es trobés oberta, cal anar a la barra de menús i seleccionar l’op-ció Ventana / Capas .

    Les mateixes opcions que ens ofereix aquesta paleta, les trobem a l’opció Capas de la barra de menús:

    Crear una nova capa Aplicar efectes a la capa

    Esborrar una capa

    Capa visible

    Nom de la capa

    Miniatura del contingut de la capa

    Propietats de la capa

  • 34

    Crear capes

    Per afegir noves capes a una composició cal fe clic sobre la icona Nueva capa:

    Automàticament s’afegirà una nova capa transparent sobre la que tenim creada.

    Photoshop identifica les capes amb noms per defecte (capa 1, capa 2,...); és conveni-ent canviar el nom segons el seu contingut, la qual cosa farà més senzilla la seva iden-tificació. Per canviar el nom de la capa, cal fer doble clic sobre el nom que li ha donat Photoshop i substituir-lo per un de nou. Altra manera de fer-ho, és situar el punter a sobre del nom de la capa i fer clic amb el botó dret del ratolí; seleccionar l’opció Pro-piedades de la capa i canviar el nom en la finestra que s’obrirà a continuació; també és possible assignar-li un color que la faci més fàcilment identificable a la paleta de ca-pes.

    Modificar capes

    Per poder treballar amb les capes, només cal fer clic a sobre del nom de la capa que calgui modificar. Al costat de la miniatura de la capa, apareixerà la icona següent:

    Indica que aquesta és la capa activa i, doncs, serà la capa que es veurà afectada per les accions que apliquem.

    Superposició de capes

    Les capes superiors tapen les inferiors sempre que la superior no tingui cap zona transparent. Les zones transparents permeten veure el contingut de les capes infe-riors.

    L’exemple següent ens permetrà veure com treballem amb tres capes. La inferior és tota negra, la del mig és una imatge (uns cavalls) que no ocupa tota la finestra, sinó que té una zona transparent al voltant de la imatge per on es pot veure la capa inferior; finalment, la primera capa és un text que ens permet veure les dues capes inferiors perquè és transparent:

    Canviar nom

    Pintar de color

  • 35

    Photoshop permet graduar la transparència de les capes. Des de la paleta capes po-dem modificar l’opacitat de la capa activa. El valor 0 % indica que la capa és totalment transparent, la qual cosa permetria veure el contingut de les capes situades per sota.

    Sovint, quan treballem amb diferents capes, caldrà amagar alguna capa per treballar sobre una altra més còmodament. Per amagar una capa, fem clic a l’ull que trobem al costat de cada capa (l’ull indica que la capa està visible); amb això haurem amagat aquella capa (l’ull desapareixerà). Per visualitzar-la un altre cop, clic en la mateixa zo-na per fer aparèixer novament l’ull.

    Moure capes

    Les capes es poden moure per ajustar la seva posició dins de l’àrea de treball. Per fer-ho, utilitzarem l’eina de desplaçar:

    Capa no visibe

  • 36

    Capes enllaçades

    Per enllaçar dues capes només cal fer clic a la paleta de capes en el requadre que tro-bem entre la miniatura i la icona de capa visible. Això ens permetrà que la capa activa i totes les que estiguin enllaçades es puguin desplaçar al mateix temps.

    Enllaçar capes ens permet, per exemple, alinear diverses capes al mateix temps. Per fer-ho, un cop hem seleccionat les capes que volem moure i tenint seleccionada l’eina de desplaçar, a la barra d’opcions apareixeran les diferents possibilitats d’alineament:

    Només cal triar la que millor s’ajusti a les nostres necessitats tot fent-hi clic.

    Capa enllaçada a la capa activa

  • 37

    4. Retoc d’imatges

    Com canviar la mida i la resolució d’una imatge

    Sovint, quan descarreguem una imatge a l’ordinador, aquesta té unes mides i una re-solució massa grans per allò que volem aconseguir. Per canviar aquests paràmetres, seleccionem a la barra de menús Imagen / Tamaño de la imagen ; s’obre una finestra que informa sobre la mida i la resolució de la imatge:

    L’apartat Dimensiones en píxels indica l’amplada i l’alçada de la imatge en píxels, la qual cosa és molt útil si el que volem és que aquesta imatge sigui visualitzada en pan-talla.

    A l’apartat Tamaño del documento obtindrem la mateixa informació, però en centíme-tres; informació útil si hem d’imprimir la imatge.

    L’apartat Resolución fa referència a la capacitat de detall d’una imatge. L’haurem de variar en funció de si volem que sigui visualitzada per pantalla o per ser impresa. En el primer cas, amb una resolució de 72 ppp és suficient; en el segon cas, la resolució hauria d’estar entre 240 i 300 ppp.

    És convenient que les tres últimes caselles (Escalar estilos, Restringir proporciones i Remuestrear la imagen) estiguin seleccionades per tal de no deformar la imatge i que es puguin canviar de forma independent la mida i la resolució.

    Un cop canviades les característiques que convingui, fem clic en el botó OK.

    És important tenir en compte que si la mida de la imatge modificada és més gran que la de l’original, la qualitat de la nova imatge serà més baixa.

    Com girar una imatge

    Si el que volem és girar una imatge, ho podem fer abans d’obrir-la des de l’explorador de Photoshop (vegeu pàg. 9); o bé, amb l’arxiu d’imatge ja obert, escollir l’opció del menú Imagen / Rotar lienzo . Aquí podrem escollir les opcions següents:

  • 38

    Rotar 180º : girar la imatge 180º. Rotar 90º AC : girar la imatge 90º cap a la dreta. Rotar 90º ACD : girar la imatge 90º cap a l’esquerra. Arbitrario : hem d’indicar els graus que volem que giri. Voltear horizontal : girar la imatge horitzontalment Voltear vertical : girar la imatge verticalment.

    Com enquadrar i retallar una imatge

    Sovint voldrem millorar una fotografia enquadrant-la, i la millor manera d’aconseguir-ho és retallar-la. Cal indicar que si retallem una imatge en perdrem una part i, en conse-qüència, no podrem ampliar-la a la mateixa mida que l’original sense perdre qualitat.

    Seleccionem l’eina de retallar:

    A continuació desplacem el punter del ratolí fins a la imatge i, prement el botó esquerre del ratolí, enquadrem la part de la imatge que volem conservar.

    L’emmarcat que hem creat no cal que sigui precís, ja que el podrem ajustar després si-tuant el punter del ratolí a les cantonades de l’emmarcat. Per acabar de retallar cal prémer la tecla Intro o fer doble clic amb el botó esquerre del ratolí.

    Si el que volem es cancel·lar l’operació, premem la tecla ESC.

    Imatge original Zona que volem retallar Imatge retallada

  • 39

    També és possible retallar la imatge especificant una mida concreta; per exemple, si el que volem és que la nostra imatge tingui una mida de 10 x 15 cm, escriurem a la barra d’opcions l’alçada i l’amplada que volem que tingui la nostra imatge. Després amb el punter del ratolí o amb el cursor del ratolí podrem desplaçar el requadre de 10 x 15 cm que ens haurà creat Photoshop fins a situar-lo on calgui.

    Com ajustar automàticament els nivells, el contrast i el color d’una imatge

    Photoshop ens permet ajustar automàticament els nivells (per aclarir o enfosquir una imatge), els contrastos (per augmentar o disminuir la brillantor d’una imatge) i el color (per equilibrar el color d’una imatge).

    A continuació descrivim el procediment.

    Ajustament automàtic dels nivells

    Seleccionem l’opció del menú Imagen / Ajustes / Niveles automáticos

    Ajustament automàtic del contrast

    Seleccionem l’opció del menú Imagen / Ajustes / Contraste automático

  • 40

    Ajustament automàtic del color

    Seleccionem l’opció del menú Imagen / Ajustes / Color automático

    Com ajustar manualment els nivells, el contrast i el color d’una imatge

    Si els ajustaments automàtics no deixen la imatge com ens interessa, podem accedir al menú d’ajustaments manuals.

    A continuació descrivim el procediment.

    Ajustament manual dels nivells

    Seleccionem l’opció del menú Imagen / Ajustes / Niveles . Es mostrarà un histograma que representa la gamma tonal de la imatge, la seva lluminositat...

    Ajustament manual de la brillantor i el contrast

    Seleccionem l’opció del menú Imagen / Ajustes / Brillo/contraste .

    Ajustament manual del to, la saturació i la llumino sitat d’una imatge

    Seleccionem l’opció del menú Imagen / Ajustes / Tono/saturación .

    Mou el regulador del centre cap a la dreta per enfos-quir la imatge i cap a l’esquerra per aclarir-la. Després fer clic sobre OK

    Si la casella Previsualizar està seleccionada podrem veure el canvis de nivell al moment, sense tancar la finestra

    Moure el regulador del centre cap a la dreta per augmentar, i cap a l’esquerra per dismi-nuir. Després fer clic sobre OK

  • 41

    Com convertir una imatge de color en una de blanc i negre

    Seleccionem Imagen / Modo / Escala de Grises .

    Un cop seleccionada aquesta opció Photoshop ens farà la pregunta següent:

    ¿Desea eliminar la información de colores?

    Respondrem OK i haurem acabat amb la transformació.

    Com passar una imatge a bitò (dos tons)

    Les imatges bitò són imatges en blanc i negre amb un tint de color. Si la imatge que s’ha de passar a bitò és en color, cal passar-la a blanc i negre.

    Per aplicar el bitò cal seleccionar Imagen / Modo / Duotono , apareixerà una finestra on podrem seleccionar el bitò:

    Després de seleccionat el tipus, cal especificar les tintes:

    Moure el regulador del centre cap a la dreta o esquerra per canviar el to. Després fer clic sobre OK

    Moure el regulador del centre cap a la dreta per augmentar la saturació i cap a l’esquerra per disminuir-la. Després fer clic sobre OK

    Moure el regulador del centre cap a la dreta per augmentar la lluminositat i cap a l’esquerra per disminuir-la.Després fer clic sobre OK

    Seleccionar l’opció Duotono de la finestra emergent.

  • 42

    Com eliminar imperfeccions

    El pinzell corrector ens permetrà eliminar pols, grans, ratlles, arrugues, pigues..., per aconseguir-ho cal seleccionar l’eina pinzell.

    A continuació, caldrà buscar una àrea que tingui una il·luminació, una textura i un om-brejat el més semblant possible a l’àrea que volem corregir. Situem el punter a aquesta àrea (anomenada àrea de mostreig) i premem la tecla ALT mentre fem clic amb el botó esquerre del ratolí.

    Quan l’àrea de mostreig ja està seleccionada, només resta situar el punter sobre la zo-na que conté la imperfecció i, fent clic amb el botó esquerre del ratolí, repassem la im-perfecció per eliminar-la.

    Com eliminar els ulls vermells

    Photoshop permet corregir els ulls vermells que provoca una incorrecta utilització del flash de la càmera fotogràfica.

    El procediment és el següent:

    1. Una vegada oberta la imatge, hem d’augmentar la zona dels ulls a rectificar mit-jançant l’eina zoom, així serà més senzill treballar-hi.

    2. A continuació seleccionem l’eina de substitució del color que trobarem situada en el quadre d’eines juntament amb les eines pinzell corrector i pedaç.

    Icona que apareix quan seleccionen l’àrea de mostreig

    La tinta 1 apareix en color negre per defecte

    Triarem el color de la tinta 2 i farem clic a OK

  • 43

    3. Seleccionem una punta de pinzell de la barra d’opcions. La punta de pinzell ha de ser més petita que la zona vermella dels ulls; això facilitarà la correcció.

    4. Per aconseguir el nostre objectiu, cal definir les opcions de l’eina Sustitución del color .

    1. Modo : cal seleccionar l’opció Color 2. Muestras : seleccionem Una vez 3. Límites : seleccionem No contiguo 4. Tolerancia : seleccionem un nivell baix (aproximadament

    un 30 %) 5. Suavizado : ha d’estar seleccionat

    5. Seleccionem un color per substituir el color vermell.

    6. Un cop definides les opcions de l’eina i seleccionat el color de substitució, podem començar a corregir els ulls vermells.

    Mida del pinzell

    Permet regular el diàmetre del pinzell

    1 3 4 5 2

  • 44

    7. Fem clic amb el botó esquerre del ratolí i el desplacem per la zona vermella. Veu-rem com el color vermell és substituït pel color que hem seleccionat amb anteriori-tat. Si el color vermell no s’elimina per complet, cal augmentar el nivell de toleràn-cia de la barra d’opcions per corregir més tons de vermell.

    8. Els ulls vermells hauran desaparegut.

  • 45

    5. Aplicació de filtres

    Els filtres són efectes que s’apliquen als píxels d’una imatge digital per millorar-la, res-saltar certa informació o aconseguir un efecte especial.

    Els filtres que incorpora Photoshop són, entre d’altres, l’artístic, el de desenfocament, el de distorsió, per pixelar, per interpretar, per enfocar...

    Per accedir als filtres cal seleccionar l’opció Filtros de la barra de menú. Apareixerà un submenú amb totes les opcions possibles:

    Si fem clic a sobre de Filtros / Galería de filtros , s’obrirà una nova finestra que ens permetrà previsualitzar l’efecte que provoca en la imatge l’aplicació del filtre.

    Aquesta finestra està dividida en tres espais: la part central és un espai de navegació, on es troba una relació de tots els filtres i una miniatura de l’efecte de cada un d’ells sobre una imatge. A la dreta veiem les opcions de cada un dels filtres seleccionats per poder introduir variacions.

    Àrea previsualització de filtres

    Miniatura filtre seleccionat Menú de filtres Obrir capa nova

    Esborrar capa

    Mostrar/amagar minia-tures filtres

    Opcions del filtre selec-cionat

    Visibilitat capes efecte

    Relació capes de filtre aplicades

  • 46

    Per aplicar un efecte en una capa des de la Galería de filtros hem de fer clic so-bre la icona de nova capa que trobem a la part inferior dreta de la finestra.

    La majoria de filtres es poden aplicar de manera acumulativa, és a dir, en una mateixa capa podem aplicar diversos filtres.

    Els efectes dels filtres s’aplicaran en l’ordre en què han estat seleccionats. Podem re-organitzar els filtres seleccionats arrossegant la capa del filtre a una altra posició. La reorganització dels efectes de filtre pot canviar dràsticament l’aspecte de la imatge.

    Si fem clic sobre la icona de l’ull situat al costat de la capa de filtre, l’efecte s’ama-garà.

    També es poden eliminar filtres que hem aplicat tot fent clic a sobre del botó Elimi-nar capa de efecto.

    Per aplicar els efectes de filtre escollits, cal fer clic en el botó Aceptar.

    A continuació veurem alguns exemples:

    1. Seleccionem un filtre del submenú artístic per aconseguir un efecte pictòric. Per exemple, si seleccionem Filtros / Artísticos / Cuarteado , l’efecte seria el següent:

    2. Seleccionem un filtre del submenú Trazos de pincel per aconseguir un efecte pic-tòric emprant diferents efectes de pinzell i tinta. Alguns d’aquests filtres afegeixen granulat, pintura, textura, etc. a la imatge. Per exemple, si seleccionem Fi-ltros / Trazos de pincel / Sumi-e l’efecte seria el següent:

  • 47

    3. Seleccionem ara un filtre del submenú Filtros de distorsión per distorsionar geo-mètricament una imatge, crear efectes tridimensionals o altres efectes de canvi. Per exemple, si seleccionem Filtros / Distorsión / Coordenadas polares , l’efecte seria el següent:

    4. Seleccionem un filtre del submenú Filtros de textura per proporcionar a la imatge un aspecte de profunditat, de substància o per afegir una aparença més natural. Per exemple, si seleccionem Filtros / Textura / Grietas , l’efecte seria el següent: