Francesca MEstrE - Dialnetsofistes tinguin realment la pretensió d’abolir els mites de la mentalitat grega, sinó que, simplement, en desafien les versions incontestables per mostrar

Lıburna 14 Supl [Octubre 2019] 277ndash289 ISSN 1889-1128

paLamedes a Lrsquoeneida

paLamedes in THe aeneid

Francesca MEstrE

El personatge miacutetic Palamedes no present a la tradicioacute homegraverica apareix a lrsquoEneida de Virgili esmentat per Sinoacute quan intenta persuadir els troians que cauen inevitablement en el parany El personatge de Sinoacute una espegravecie drsquoagent doble que en definitiva porta a terme la gran traiumlcioacute que va causar la ruiumlna de Troia fingint que traiumla els seus presenta una interessant varietat de rols relacionats amb la tradicioacute gorgiana de defensa de Palamedes en la qual el fill de Naupli intenta lliurarndashse de lrsquoacusacioacute de traiumlcioacute als grecs per afavorir els troiansPalabras clave Palamedes Sinoacute traiumlcioacute Eneida mite

The mythical character of Palamedes absent from the Homeric tradition is retrieved by Virgil in his Aeneid as he is referred to by Sinon when he aims to persuade Trojans who inevitably fall into his trap The character of Sinon a sort of double agent who after all accomplishes the great betrayal that ruined Troy pretending he was betraying his own fellows presents an interesting set of crossedndashroles with the gorgianic tradition of Palamedesrsquo defence in which Palamedes strives to get rid of the accusation of betrayal against the Greeks in favour of the TrojansKeywords Palamedes Sinon betrayal Aeneid myth

Recibido 7122018Aceptado 1832019

Facultat de Filologia Universitat de Barcelona Correspondencia Universitat de Barcelona Facultat de Filologia Gran Via de les Corts Catalanes 585 08007 Barcelona Espantildeae-mail fmestreubedu


Francesca Mestre

278

Lrsquoheroi Palamedes fill de Naupli eacutes conegut per la tradicioacute miacutetica grega sobretot pel fet de ser el heuretes el descobridor drsquouna segraverie de beneficis crucials per a la humanitat privilegi

que comparteix amb altres personatges miacutetics del relleu com Cadme Prometeu i Museu lrsquoalfabet els nuacutemeros mesures pesos i balances la distribucioacute del temps en mesos a partir de lrsquoobservacioacute dels astres el jocs de dames i dels cubs el llanccedilament de dischellip

Sembla mentida que un heroi a qui srsquoatribueixen avenccedilos drsquouna tan gran importagravencia no hagi gaudit de meacutes renom cal afegir a aquest re-guitzell drsquoinvents remarcables el fet que com els meacutes grans tambeacute va ser deixeble de Quiroacute i aparentment tambeacute va participar a la guerra de Troia juntament amb els herois aqueus meacutes paradigmagravetics del cicle troiagrave Tenint en compte tot aixograve encara resulta meacutes frapant que no comparteixi al llarg de la tradicioacute la mateixa fama drsquoaltres com Aquil-les Agamegravemnon o Agraveiax o fins i tot Hegravector

El problema rau en la circumstagravencia que Palamedes no eacutes esmentat en els poemes homegraverics i per tant les informacions meacutes antigues les obtenim drsquoaltres poemes del cicle que sersquons han conservat molt frag-mentagraveriament entre ells els anomenats Cants Cipris un resum dels quals podem llegir a la Chrestomathia de Procle (Procl Chr 118ndash121 cf tambeacute Paus 1031)

La raoacute de lrsquoomissioacute ndashi no oblitndash drsquoHomer la trobem diversament expli-cada en autors meacutes tardans drsquoegravepoca romana la majoria ndashque estiren el fil de les dades antigues no homegraveriquesndash i eacutes substancialment la se-guumlent Homer va haver de triar entre Odisseu i Palamedes i com beacute sa-bem va triar el primer no nomeacutes per donarndashli un paper destacat entre els cabdills de la Iliacuteada sinoacute tambeacute sobretot per ferndashlo el protagonista absolut de lrsquoOdissea cap drsquoaquests papers tan heroics hauria pogut ser atribuiumlt a Odisseu si tambeacute era ndashcom va serndash lrsquoimpulsor i lrsquoautor de lrsquoexecucioacute tremendament injusta de Palamedes a qui no perdonava que lrsquohagueacutes descobert mirant drsquoescapolirndashse drsquoanar a la guerra i lrsquohi tenia jurada des drsquoaleshores (lrsquoanegravecdota eacutes narrada a diversos autors cf Luc Dom 30 Hyg fab 95 Apollod Epit 37 Cic off 397ndash98 etc)

279Lıburna 14 Supl [Octubre 2019] 277ndash289 ISSN 1889-1128

Palamedes a lrsquoEneida

Fins aquiacute res drsquoestrany aquests soacuten els avatars dels mites La mitologia grega srsquoofereix a lrsquousuari com un gran contenidor de tots els seus as-pectes siguin narracions senceres anegravecdotes detalls relacions fami-liars o drsquoaltra mena fets concrets i els seus protagonistes hom nrsquoagafa allograve que li conveacute segons allograve que vulgui tractar i la funcioacute que hi hagi de tenir la referegravencia miacutetica per tant hom pot utilitzarndashne uns i deixar de banda altres o fins i tot afegirndashhi peces noves i aixiacute aquell conteni-dor es va enriquint o aprimant amb el pas del temps en funcioacute de les versions donades Aixograve fa que alguns aspectes triomfin meacutes que drsquoal-tres i srsquoimposin com a ldquooficialsrdquo deixant els altres com a marginals menys importants meacutes oblidats En aquest esdevenir del mite la nocioacute drsquoautoritat eacutes fonamental i indispensable per entendrersquon lrsquoevolucioacute

Lrsquoautoritat srsquoestableix a partir dels cagravenons en el cas de la literatura grega soacuten els alexandrins els que fixen els cagravenons i sobre ells recau la responsabilitat del que ndashi el comndash drsquoells en endavant i fins a nosaltres ha sobreviscut i srsquoha mantingut central en la cultura occidental Per tant pel que fa al mite concretament som tots una mica captius de lrsquoesta-bliment dels cagravenons perquegrave aquests cagravenons soacuten autoritat

Fins i tot abans dels cagravenons alexan-drins la gran autoritat en el moacuten grec era Homer que eacutes fixat per escrit al s V aC i en consequumlegravencia ja esdeveacute versioacute uacutenica ndashuna versioacute uacutenica que els alexandrins acabaran de polir i fixar per sempre

Palamedes i molt del que es refereix a aquest heroi estagrave afectat per lrsquoauto-ritat drsquoHomer que decideix prescin-dir drsquoell Tampoc no teacute la sort de ser ldquosalvatrdquo pel cagravenon de la poesia tragravegica encara que sabem que els tres tragravegics

Aquilmiddotles i Agraveiax jugant al joc dels daus que eacutes entre altres

una de les ldquoinvencionsrdquo de Palamedes Ceragravemica del

s V aC (Museum of Fine Arts Boston)


Francesca Mestre

280

canogravenics ndashpotser altres tambeacute perograve no els coneixemndash van compon-dre tragegravedies sobre Palamedes precisament aquestes tragegravedies no van entrar en el cagravenon sens dubte pel conflicte drsquointeressos respecte a lrsquoautoritat drsquoHomer

En general doncs els mitogravegrafs antics si transmeten alguna cosa so-bre el fill de Naupli eacutes sobretot el seu caragravecter de protos heuretes perograve sense cap egravemfasi sobre lrsquoaltra liacutenia del seu mite que el relaciona amb Odisseu i els herois aqueus que el van executar

Lrsquoegravepoca clagravessica nogensmenys centrada primordialment en Atenes eacutes clagravessica perquegrave fixa lrsquoimaginari identitari dels grecs i en aquest sentit esdeveacute referent de la fixacioacute posterior dels cagravenons Ara beacute les novetats i turbulegravencies poliacutetiques drsquoaquell moment donen entrada al mateix temps a una gran obertura de pensament laic no miacutetic Un exemple molt clar lligat al tema que mrsquoocupa ara eacutes que cap a la darrera part del s V aC un siciliagrave anomenat Gogravergias srsquoinstalmiddotla a Ate-nes i entre drsquoaltres composa una brillant apologia fictiacutecia ti-tulada En defensa de Palamedes que eacutes un clar atac a la integritat moral drsquoOdisseu el gran heroi homegraveric ndashde la mateixa manera que tambeacute composa amb argu-ments i plantejaments diferents un Encomi drsquoHelena que quumles-tiona la raoacute mateixa de la Iliacuteada El nou egravemfasi posat en lrsquoheroi Palamedes crea una liacutenia te-magravetica que ja no tornaragrave a ser abandonada al llarg de la tradi-cioacute malgrat Homer els aqueus incitats per Odisseu fan morir Palamedes com un traiumldor ba-santndashse en acusacions falses i cometent una de les injustiacuteci-es meacutes vistoses de la mitologia

Palamedes per Antonio Canova (1757ndash1822) a Villa Carlota Tre-

mezzo



grega i ategraves el valor simbogravelic del mite i els temps que corren a Atenes aquest referent miacutetic podragrave ser fagravecilment posat al costat drsquoun altre gran traiumldor Alcibiacuteades i drsquouna altra gran condemna injusta la de Sogravecrates (sobre aquestes possibles relacions vegeu Segal 1962)

Certament la sofiacutestica de la qual Gogravergias esdevindragrave el model meacutes paradigmagravetic representa un desafiament que somou el sistema de pensament grec i el seu sistema drsquoeducacioacute tot introduint una nocioacute realment revolucionagraveria no hi ha veritats incontestables tot pot ser igualment confirmat o refutat lrsquoautoritat en el saber eacutes com tot ob-jecte de discussioacute drsquoobjeccioacute drsquoesmena de modificacioacute No eacutes que els sofistes tinguin realment la pretensioacute drsquoabolir els mites de la mentalitat grega sinoacute que simplement en desafien les versions incontestables per mostrar la innovacioacute cultural que ells aporten i el poder que tenen especialment en un context poliacutetic democragravetic (vegeu Mestre 2019)

La tradicioacute sobre la mort de Palamedes eacutes doncs gragravecies a Gogravergias i als seus afanys de mostrar el poder de la sofiacutestica ndashun assumpte ben civil i que poc afecta la concepcioacute del mitendash un dels pocs elements de la mitologia grega que es salva de la criba alexandrina quan preteacuten establir autoritat en la quumlestioacute de lrsquoenfrontament entre aqueus i troians

Fins a tal punt aixograve eacutes aixiacute que en la mesura que lrsquoEneida representa una bona part de la recepcioacute entre els romans del cicle egravepic i de les seves transformacions en favor de la creacioacute del poema egravepic fundacio-nal de Roma i dels romans Palamedes encara que esmentat una sola vegada eacutes objecte drsquoun tractament interessant en el gran poema de Virgili

Cant segon Eneas atenent la peticioacute de Dido narra el final de Troia mitjanccedilant la invasioacute i saqueig per part dels aqueus que hi havien entrat amagats a la panxa del gran cavall de fusta ideat no casualment per Odisseu (vegeu Manuwald 1985 sobre les fonts virgilianes de lrsquoepisodi del cavall) La narracioacute drsquoEneas drsquoaquest episodi posa en relleu a dos nivells el nivell de les coses (el cavall) i el nivell dels fets (la capacitat persuasiva de Sinoacute) dues maldats aquees lrsquoengany ndashobra del pensa-ment drsquoOdisseundash i la traiumlcioacute ndashobra doble com veurem de Sinoacute Els


Francesca Mestre

282

troians soacuten enganyats perquegrave en un context begravelmiddotlic heroic les lluites es fan cara a cara forccedila contra forccedila un guerrer doncs quan veu que lrsquoexegravercit enemic es retira teacute tot el dret a pensar que srsquohan acabat les hostilitats i els perills sobretot despreacutes de tant de temps de veure as-setjat tot el territori (Aen 224ndash28 trad Vidal 2016)

huc se prouecti deserto in litore conduntnos abiisse rati et uento petiisse Mycenasergo omnis longo soluit se Teucria luctupanduntur portae iuuat ire et Dorica castradesertosque uidere locos litusque relictumhellip

Eacutes alliacute que els grecs es retiren i srsquoamaguen en una deserta riba Nosaltres pensagraverem que havien partit i que a favor del vent srsquoadreccedilaven a Micenes Aixiacute doncs tota Tegraveucria es veu lliure drsquouna llarga afliccioacute srsquoobren de bat a bat les portes fa goig de sortir i de veure el campament dori i els llocs deserts i la riba abandonadahellip

No estagrave de meacutes per reblar el clau de la posicioacute ldquoegravepicardquo dels troians enfront de la menys egravepica dels aqueus que fan servir artefactes enga-nyosos per vegravencer lrsquoenemic recordar com srsquoexpressa Palamedes a lrsquoHe-roic de Filogravestrat (ss iindashiii dC) quan Agamegravemnon li demana que inventi algun aparell per vegravencer els enemics (Philostr Her 3330)

ὦ βασιλεῦrdquo ἔφη ldquoκελεύεις με τειχομαχεῖν τῇ Τροίᾳ ἐγὼ δὲ μηχανήματα μὲν γενναῖα ἡγοῦμαι τοὺς Αἰακίδας καὶ τὸν Καπανέως τε καὶ Τυδέως καὶ τοὺς Λοκρούς Πάτροκλόν τε δήπου καὶ Αἴανταmiddot εἰ δὲ καὶ ἀψύχων μηχανημάτων δεῖσθε ἤδη ἡγεῖσθε τὴν Τροίαν τό γε ἐπrsquo ἐμοὶ κεῖσθαι

Mrsquoordenes sobiragrave combatre atacant els murs de Troia Jo considero els Eagravecides tant el de Capaneu com el de Tideu els locris i sens dubte Pagrave-trocle i Agraveiax unes maquinagraveries drsquoatac excelmiddotlents realment si necessiteu maquinagraveries begravelmiddotliques sense agravenima en allograve que depegraven de mi ja podeu con-siderar que Troia ha caigut (trad progravepia)

La presegravencia imposant de lrsquoobra de fusta en forma de cavall eacutes certa-ment inquietant pot portar a sorpresa i a vacilmiddotlacioacute sobretot despreacutes dels clarividents advertiments de Laocoont (Aen 240ndash49 a partir drsquoara la traduccioacute de tots els passatges de lrsquoEneida eacutes la de Dolccedil 1972)



Primus ibi ante omnis magna comitante cateruaLaocoon ardens summa decurrit ab arceet procul lsquoo miseri quae tanta insania ciuescreditis auectos hostis aut ulla putatisdona carere dolis Danaum sic notus Vlixesaut hoc inclusi ligno occultantur Achiuiaut haec in nostros fabricata est machina murosinspectura domos uenturaque desuper urbiaut aliquis latet error equo ne credite Teucriquidquid id est timeo Danaos et dona ferentisrsquo

Llavors al capdavant de tots seguit drsquouna nombrosa colla Laocoont ar-borat acorre de dalt de la ciutadella i de lluny ldquoOh malaurats ciutadans iquestquina eacutes la vostra follia iquestCreieu que ha fugit lrsquoenemic o penseu que hi pugui haver cap ofrena dels dagravenaus sense traiumldoria iquestEacutes aixiacute que us eacutes conegut Ulisses O dins aquesta fusta reclosos srsquooculten els aqueus o eacutes una magravequina que bastiren contra els nostres murs per espiarndashnos les cases i caurersquons a plom damunt la ciutat o escondeix algun ardit No us fieu drsquoaquest cavall teucres Sigui com sigui temo els dagravenaus fins quan aporten ofrenesrdquo

Perograve ingegravenuament confonent els desitjos amb la realitat els troians no fan cas a Laocont entre altres coses perquegrave en primer lloc no conce-ben que els enemics puguin fer servir altres estris per atacarndashlos meacutes que les seves arts de guerrers i tambeacute perquegrave amb molta oportunitat en aquell moment srsquoacosten uns pastors troians que porten un home jove lligat de mans que sersquols havia presentat per donarndashlos explicacions del cavall

Comenccedila aleshores la sublim intervencioacute de Sinoacute el jove que srsquohavia presentat als pastors troians (Aen 261ndash62)

[hellip] fidens animi atque in utrumque paratusseu uersare dolos seu certae occumbere morti

[hellip] segur drsquoell mateix i disposat a totes dues coses tant a cometre una traiumlcioacute com a sucumbir a una mort indubtable

Sinoacute el gran traiumldor Car fingint trair els aqueus traeix la confianccedila dels troians als ulls dels quals ara en el relat a posteriori drsquoEneas


Francesca Mestre

284

representa la maldat dels aqueus una maldat que passa per enganyar i trair (Aen 265ndash66)

accipe nunc Danaum insidias et crimine ab uno disce omnis

Escolta ara les insiacutedies dels dagravenaus i drsquoun sol home que acuso apregraven a conegraveixerndashlos tots

El jove aqueu ja drsquoentrada i de manera ben persuasiva deixa ben clar que ha vingut allagrave per trair els seus i fa una perfecta descripcioacute drsquoallograve que espera a un traiumldor els seus el bandejaran i els altres sempre sersquon malfiaran perquegrave si ha estat capaccedil de trair la seva progravepia gent quegrave no seragrave capaccedil de fer amb els altreshellip (Aen 269ndash72)

lsquoheu quae nunc tellusrsquo inquit lsquoquae me aequora possuntaccipere aut quid iam misero mihi denique restat cui neque apud Danaos usquam locus et super ipsi Dardanidae infensi poenas cum sanguine poscuntrsquo

ldquoAirdquo digueacute ldquoiquestquina terra des drsquoara quins mars em poden acollir iquestQuegrave em resta ja al capdavall en la meva misegraveria si no tinc enlloc un racoacute en-tre els dagravenaus si de meacutes a meacutes els dardagravenides irritats demanen el meu suplici i la meva sangrdquo

El text de Virgili encara no ha esmentat Palamedes perograve el paralmiddotlel entre aquestes paraules de Sinoacute que es presenta com a traiumldor i les del Palamedes de Gogravergias que es defensa de lrsquoacusacioacute de traiumlcioacute i la vol rebatre eacutes interessant (Gorg Pal 20 vegeu tambeacute 17)

πῶς οὐκ ἂν ἀβίωτος ἦν ὁ βίος μοι πράξαντι ταῦτα ποῖ γὰρ τραπέσθαι με χρῆν πότερον εἰς τὴν Ἑλλάδα δίκην δώσοντα τοῖς ἠδικημένοις τίς δrsquo ἂν ἀπείχετό μου τῶν κακῶς πεπονθότων ἀλλὰ μένειν ἐν τοῖς βαρβάροις [hellip]

οὐ μὴν οὐδὲ παρὰ τοῖς βαρβάροις πιστῶς ἂν διεκείμην πῶς γάρ οἵτινες ἀπιστότατον ἔργον συνηπίσταντό μοι πεποιηκότι τοὺς φίλους τοῖς ἐχθροῖς παραδεδωκότι βίος δὲ οὐ βιωτὸς πίστεως ἐστερημένωι

iquestCom no sersquom feacuteu impossible la vida a mi si hagueacutes fet aixograve iquestA on havia de dirigir els passos iquestCap a lrsquoHegravelmiddotlade iquestA pagar la pena dels que havien



estat injuriats iquestQui mrsquohauria sostret dels qui havien rebut dany iquestO ro-mandre entre els bagraverbars [hellip]

Per altre cantoacute no hauria aconseguit gaudir de confianccedila entre els bagraver-bars Efectivament iquestcom hauria estat possible si ells eren sabedors amb mi que jo havia comegraves lrsquoacte meacutes infidel que havia lliurat els amics als enemics La vida de qui es veu privat de confianccedila no eacutes vivible (trad Piqueacute 1988)

En efecte lrsquoargument eacutes el mateix ndashel traiumldor estagrave perdut ninguacute mai ja li faragrave confianccedilandash utilitzat amb intencions diferents eacutes clar i amb resultat diferent ben segur Palamedes utilitzantndashlo preteacuten convegravencer els qui lrsquohan de jutjar que haver traiumlt els grecs lrsquohauria portat a una situacioacute molt pitjor que no ferndashho en canvi a Sinoacute que admet ja estar predisposat a trair els aqueus lrsquoha dut a una situacioacute efectivament la-mentable i eacutes precisament la compassioacute que aquesta situacioacute lamenta-ble genera en els troians allograve que fa que lrsquoescoltin i acabin fentndashli cas perquegrave pensen que el pobre home ja no teacute res a perdre

Per confirmar de fet que odia i eacutes odiat pels seus i justificar aixiacute en certa mesura la traiumlcioacute provocada per la maldat dels aqueus addueix la seva amistat amb Palamedes i tambeacute la sort nefasta que aquell va coacuterrer en mans drsquoells (Aen 277ndash99)

lsquocuncta equidem tibi rex fuerit quodcumque fatebor uerarsquo inquit lsquoneque me Argolica de gente negabo hoc primum nec si miserum Fortuna Sinonem finxit uanum etiam mendacemque improba finget fando aliquod si forte tuas peruenit ad auris Belidae nomen Palamedis et incluta fama gloria quem falsa sub proditione Pelasgi insontem infando indicio quia bella uetabat demisere neci nunc cassum lumine lugent illi me comiten et consanguinitate propinquom pauper in arma pater primis huc misit ad annis dum stabat regno incolumis regumque uigebatconciliis et nos aliquod nomenque decusque gessimus inuidia postquam pellacis Vlixi (haud ignota loquor) superis concessit ab oris adflictus uitam in tenebris luctuque trahebam


Francesca Mestre

286

et casum insontis mecum indignabar amici nec tacui demens et me fors si qua tulisset si patrios umquam remeassem uictor ad Argos promisi ultorem et uerbis odia aspera moui hinc mihi prima mali labes hinc semper Vlixes criminibus terrere nouis hinc spargere uoces in uolgum ambiguas et quaerere conscius armahelliprsquo

ldquoTot certament oh rei tant se val trsquoho confessareacute sense mentirrdquo digueacute ldquoi que soacutec de nissaga argogravelica no ho negareacute per comenccedilar que si la Fortuna ha fet de Sinoacute un infeliccedil no en faragrave tambeacute la implacable un trapella i un mentider Jo no seacute si alguna vegada parlant trsquoarribagrave a les orelles el nom drsquoun tal Palamedes descendent de Belos aixiacute com la seva glograveria enaltida per la fama sota una falsa denuacutencia de traiumldoria beacute que innocent per-quegrave solament srsquooposava a la guerra els pelasgs lrsquoacusaren innoblement i el lliuraren a la mort ara privat de la llum el ploren Eacutes a ell que el meu pare pobre com era em donagrave per companyoacute perquegrave ja ens unia la sang quan mrsquoenviagrave aquiacute a combatre des dels meus tendres anys Mentre subsistia intacte amb la seva autoritat i floria dins les assemblees dels reis tambeacute jo vaig fruir drsquoun punt de renom i de prestigi Perograve aixiacute que per lrsquoodi del pegraverfid Ulisses (tot quant dic eacutes prou conegut) emigragrave de les costes de la vida jo crebantat arrossegava la meva vida dins la tenebra i el dol i mrsquoindignava en mi mateix per la dissort del meu amic innocent I no vaig callar foll de mi i si sersquom presentava alguna ocasioacute si algun dia tornava vencedor a Argos la meva pagravetria vaig prometre venjarndashlo i amb les paraules em vaig suscitar aspres rancuacutenies Tal fou lrsquoimmediat comenccedil de la meva ruiumlna de llavors enccedilagrave no cessava Ulisses drsquoatemorirndashme amb noves acusacions drsquoespargir dins la turba paraules ambiguumles i de cercar conscient del seu forfet armes contra mihelliprdquo

La caracteritzacioacute de Sinoacute eacutes molt enginyosa ndashun aqueu no homegraveric per descomptat que val a dir tenim molt poc documentat a la literatura grega fins a Quint drsquoEsmirna al s iii dC ben segur ja havent rebut la influegravencia de la tradicioacute virgiliana amb tot eacutes possible que la font per a Virgili siguin els Apista atribuiumlts al mitogravegraf Palegravefat que solen datarndashse al s iV aCndash i aquesta caracteritzacioacute no seria possible sense tenir en lrsquohoritzoacute tot el relatiu a lrsquoacusacioacute amb la qual va ser con-demnat a morir Palamedes



Una lectura atenta del passatge (Aen 277ndash99) ho confirma Sinoacute en primer lloc srsquoatribueix un parentiu amb Palamedes que no recull cap altra font ndashen canvi siacute que recullen altres fonts que era cosiacute drsquoOdis-seundash despreacutes sersquon fa el defensor meacutes ultranccedilat i finalment li usurpa lrsquoespai com a objectiu de les ires dels aqueus i sobretot drsquoOdisseu donantndashse ell mateix nomeacutes per defensar Palamedes la categoria de ldquonou Palamedesrdquo

Tot plegat forma part de la teranyina persuasiva que ordeix Sinoacute per ser creiumlble davant els troians i congraciarndashse amb ells aixiacute lrsquoevocacioacute de Palamedes eacutes una burda utilitzacioacute efectista per fer versemblant el seu propi relat drsquoengany i traiumlcioacute en un primer moment apelmiddotla com hem dit a la compassioacute drsquoEneas i els altres fent ostentacioacute de la seva desgragravecia com a home sense pagravetria i traiumldor dels seus i abans de des-criurersquos paradoxalment com un home noble i fidel lleial amb els pa-rents i amics esmenta tambeacute la dissort de Palamedes i la injustiacutecia que patiacute per una causa tan banal ndashperograve de vital importagravencia per als teucresndash com que no desitjava la guerra ndashuna quumlestioacute aquesta que srsquoinventa Vir-gili com molt beacute indica Servi en el seu comentari (Seru Aen 284)

quia bella uetabat iam hoc falsum est sed dicitur ad Sinonis commen-dationem nam aliam ob causam Palamedes periit

Fins aquiacute doncs afegides a la traiumlcioacute general Sinoacute aixiacute caracteritzat per Virgili ja ha aportat dues falsedats ndashel seu parentiu amb Palame-des i el fet que la gran culpa drsquoaquest fos no voler fer la guerra als troiansndash totes dues altament pertinents de cara a aconseguirndashne la seva adhesioacute i confianccedila Encara perograve afegiragrave dos altres arguments que faran caure en lrsquoengany els cabdills troians a saber el caragravecter traiumldor interessat malegravevol i fins i tot covard de tots els aqueus encapccedilalats per Odisseu i els atrides El primer passa per almiddotludir a la satisfaccioacute que obtindrien els poderosos cabdills aqueus odiats i temuts pels troians si executen Sinoacute (Aen 2102ndash104)

[hellip] lsquosi omnis uno ordine habetis Achiuosidque audire sat est iamdudum sumite poenashoc Ithacus uelit et magno mercentur Atridaersquo


Francesca Mestre

288

ldquoSi poseu tots els aqueus al mateix nivell si us basta sentir aquest nom ordeneu sense hesitacioacute el meu suplici eacutes allograve que lrsquohome drsquoIacutetaca voldria i a bon preu us ho pagaran els Atrides []rdquo

El segon consisteix a evocar molt astutament que de la mateixa ma-nera que per poder salpar cap a Troia els aqueus van haver de cometre un crim espantoacutes en forma de sacrifici ndashla filla drsquoAgamegravemnon Ifigegrave-niandash ara ja en plena batalla i veient que no sersquon surten despreacutes de tants anys hauran de sacrificar alguacute altre (vegeu Smith 1999 sobre la importagravencia dels sacrificis en aquest episodi) consulten lrsquoendeviacute Calcas i despreacutes de meditarndashho llargament tot i a contracor aquest designa Sinoacute com a viacutectima cosa que els altres accepten de bon grat ndashsobretot veient que la mala sort ha recaigut en alguacute altre prova cla-riacutessima de covardia (Aen 2126ndash131)

lsquobis quinos silet ille dies tectusque recusatprodere uoce sua quemquam aut opponere mortiuix tandem magnis Ithaci clamoribus actuscomposito rumpit uocem et me destinat araeadsensere omnes et quae sibi quisque timebatunius in miseri exitium conuersa tulerersquo

ldquoDurant deu dies Calcant guarda silenci i inabastable es refusa a anome-nar obertament ninguacute per lliurarndashlo a la mort Com a contracor finalment constret pels clams reiterats de lrsquohome drsquoIacutetaca romp drsquoacord amb ell el mutisme i em vota a lrsquoaltar Hi assentiren tots i la sort que cadascuacute temia per a ell la veieren de bon grat decantarndashse per la perdicioacute drsquoun sol infeliccedilrdquo

Quin espectacle tan poc edificant La descripcioacute molt eficaccedil de Sinoacute del caragravecter roiacute dels aqueus i de com ell mateix el patia com tambeacute ho feu Palamedes acaba de convegravencer els troians que li atorguen la seva confianccedila i fan cas de tot el que els diu obrint les portes i introduint el cavall de fusta dins la ciutat per a la seva perdicioacute

I en efecte allograve que Sinoacute utilitza en favor seu arrossegant tambeacute en aquest fang el pobre Palamedes i en contra dels aqueus eacutes preci-sament el mateix que Eneas es veu forccedilat a aplicarndashli a ell en el seu relat engany i traiumldoria les acusacions de les quals Palamedes malda per defensarndashse en lrsquoapologia de Gogravergias



Es diu habitualment que a lrsquoEneida de Virgili cap paraula no hi eacutes sobrera tot hi estagrave perfectament pensat i elaborat Per altra banda el gran poeta romagrave refagrave la tradicioacute troiana i aplica dos criteris fonamen-tals canvia el punt de vista que eacutes ara el dels troians i teacute en compte tambeacute aspectes meacutes marginals del mite meacutes enllagrave de les versions canograve-niques El petit detall de lrsquoesment de Palamedes nrsquoeacutes un exemple ben evident perograve no lrsquouacutenic Virgili construeix una constelmiddotlacioacute de versions alternatives a les tradicionals a partir de fonts meacutes excegraventriques que serveixen al seu relat perograve que al mateix temps atesa la influegravencia del seu poema creen un nou cagravenon tant en la literatura grega com llatina posterior

Aquest petit exercici drsquohermenegraveutica va dedicat en homenatge a J L Vidal que coneix i estima tant el monumental poema virgiliagrave

Referegravencies bibliogragravefiques

dolccedil Miquel (1972) Virgili Eneida vol I Barcelona Fundacioacute Ber-nat Metge

Manuwald Bernd (1985) ldquolsquoImprovisi aderuntrsquo Zur SinonndashSzene in Vergils Aeneis (2 57ndash198)rdquo Hermes 113 183ndash208

MEstrE Francesca (2019) ldquoCiudadano Palamedesrdquo en Chialva I et al En defensa de Palamedes Santa FendashBuenos Aires UNLndashEUDEBA

PiQueacute Antoni (1988) Els sofistes Fragments i testimonis Barcelona Laia

sEgal Charles (1962) ldquoGorgias and the Psychology of the Logosrdquo Harvard Studies in Classical Philology 66 99ndash155

sMith Rebekah M (1999) ldquoDeception and Sacrifice in Aeneid 21ndash249rdquo American Journal of Philology 1204 503ndash523

Vidal Joseacute Luis (2016) ldquoVirgilirdquo en Velaza J Antologia de la lite-ratura llatina Barcelona Edicions i Publicacions de la UB 117ndash129


Francesca Mestre

278

Lrsquoheroi Palamedes fill de Naupli eacutes conegut per la tradicioacute miacutetica grega sobretot pel fet de ser el heuretes el descobridor drsquouna segraverie de beneficis crucials per a la humanitat privilegi

que comparteix amb altres personatges miacutetics del relleu com Cadme Prometeu i Museu lrsquoalfabet els nuacutemeros mesures pesos i balances la distribucioacute del temps en mesos a partir de lrsquoobservacioacute dels astres el jocs de dames i dels cubs el llanccedilament de dischellip

Sembla mentida que un heroi a qui srsquoatribueixen avenccedilos drsquouna tan gran importagravencia no hagi gaudit de meacutes renom cal afegir a aquest re-guitzell drsquoinvents remarcables el fet que com els meacutes grans tambeacute va ser deixeble de Quiroacute i aparentment tambeacute va participar a la guerra de Troia juntament amb els herois aqueus meacutes paradigmagravetics del cicle troiagrave Tenint en compte tot aixograve encara resulta meacutes frapant que no comparteixi al llarg de la tradicioacute la mateixa fama drsquoaltres com Aquil-les Agamegravemnon o Agraveiax o fins i tot Hegravector

El problema rau en la circumstagravencia que Palamedes no eacutes esmentat en els poemes homegraverics i per tant les informacions meacutes antigues les obtenim drsquoaltres poemes del cicle que sersquons han conservat molt frag-mentagraveriament entre ells els anomenats Cants Cipris un resum dels quals podem llegir a la Chrestomathia de Procle (Procl Chr 118ndash121 cf tambeacute Paus 1031)

La raoacute de lrsquoomissioacute ndashi no oblitndash drsquoHomer la trobem diversament expli-cada en autors meacutes tardans drsquoegravepoca romana la majoria ndashque estiren el fil de les dades antigues no homegraveriquesndash i eacutes substancialment la se-guumlent Homer va haver de triar entre Odisseu i Palamedes i com beacute sa-bem va triar el primer no nomeacutes per donarndashli un paper destacat entre els cabdills de la Iliacuteada sinoacute tambeacute sobretot per ferndashlo el protagonista absolut de lrsquoOdissea cap drsquoaquests papers tan heroics hauria pogut ser atribuiumlt a Odisseu si tambeacute era ndashcom va serndash lrsquoimpulsor i lrsquoautor de lrsquoexecucioacute tremendament injusta de Palamedes a qui no perdonava que lrsquohagueacutes descobert mirant drsquoescapolirndashse drsquoanar a la guerra i lrsquohi tenia jurada des drsquoaleshores (lrsquoanegravecdota eacutes narrada a diversos autors cf Luc Dom 30 Hyg fab 95 Apollod Epit 37 Cic off 397ndash98 etc)











Francesca Mestre

280





mezzo









Francesca Mestre

282


















Francesca Mestre

284



















Francesca Mestre

286












Francesca Mestre

288





























Francesca Mestre

280





mezzo









Francesca Mestre

282


















Francesca Mestre

284



















Francesca Mestre

286












Francesca Mestre

288




















Francesca Mestre

280





mezzo









Francesca Mestre

282


















Francesca Mestre

284



















Francesca Mestre

286












Francesca Mestre

288



























Francesca Mestre

282


















Francesca Mestre

284



















Francesca Mestre

286












Francesca Mestre

288




















Francesca Mestre

282


















Francesca Mestre

284



















Francesca Mestre

286












Francesca Mestre

288





























Francesca Mestre

284



















Francesca Mestre

286












Francesca Mestre

288




















Francesca Mestre

284



















Francesca Mestre

286












Francesca Mestre

288



























Francesca Mestre

286












Francesca Mestre

288




















Francesca Mestre

286












Francesca Mestre

288



























Francesca Mestre

288




















Francesca Mestre

288































Documents

Francesca MEstrE - Dialnetsofistes tinguin realment la pretensió d’abolir els mites de la mentalitat grega, sinó que, simplement, en desafien les versions incontestables per mostrar