13

_unt

itled

OCT10

“La sort és el que succeeix quan la preparació i l’oportunitat es troben i es fusionen.” François Marie Arouet (Voltaire)

PAS Fòrum Entrevista a Carlos Losada

E-N

otíc

ies Montse Zurano

El re

trat

2 Sumari Editorial

3

4

22

18

18

24

Colaboracions:

Xavier Busquets (De què vas?)

Rhian Owen (Recordant... Wayne Traylor)

Revisió i traducció de textos:

Servei Lingüístic Edició, maquetació i il·lustracions:

Sintagma, Edicions Corporatives Impremta:

Imgesa

Consell de redacció:

Katherine AcostaCesar ArjonaIvana CasaburiGema CastelAnna CockroftAlbert DíazDavid Fernández-ManzanosXènia Guàrdia

Ana LabazuyJosé Antonio MengualSusana MotillaAdela NebotNatàlia PérezSusana PérezAna Solá

CRÈDITS

Aquesta revista està feta amb paper reciclat

PAS Fòrum o “qui fa què”

Efem

èrid

esTal dia com avui...1959 (15 d’octubre) Severo Ochoa, científic espanyol, i Arthur Kornberg, bioquímic estatunidenc, obtenen el Premi Nobel de Medicina.

1986 (17 d’octubre) El Comitè Olímpic Internacional concedeix a Barcelona l’organització dels Jocs Olímpics de 1992.

1945 (24 d’octubre) Creació de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

1959 A finals d’octubre, ESADE s’inaugura oficialment.

De què vas?

E-Notícies

El personatge

Saló de cian

Pensant en plural

El retrat

De què vas?

E-Notícies

El personatge

Saló de cian

Pensant en plural

El retrat

L’hivern passat, entre d’altres reflexions i propostes de millora del PAS d’ESADE, es va posar a sobre la taula una problemàtica compartida per gairebé tothom: com de complicat s’estava tornant poder localitzar la persona o el servei que gestiona un tema concret, a causa del creixement de la plantilla i a la realitat multicampus. Al marge de la ineficiència i de la pèrdua de temps que generava aquesta situació, també es posava en evidència que la nostra ràpida evolució conduïa al desconeixement dels serveis i les persones que formem part de la comunitat d’ESADE.

És aleshores quan sorgeix la idea de dur a terme un projecte transversal en què cada servei, seguint un model homogeni, informi sobre la seva missió, com també de les funcions i els rols que acompleixen els seus integrants, de manera fàcil i intuïtiva. Després de diverses setmanes de feina, durant les quals els serveis han posat molt d’interès i energia en l’organització, el passat divendres 1 d’octubre es va celebrar, a “la Peixera” de l’edifici 2, el primer PAS Fòrum, durant el qual més de 25 serveis van presentar les seves diverses activitats i continguts, cadascun segons el seu criteri i amb els mitjans de què disposa.

D’aquesta manera es va assolir el primer objectiu del projecte: que la comunitat d’ESADE hagi pogut conèixer “qui fa què” de manera presencial i interactiva, en un clima alegre i dinàmic, que va contribuir no tan sols a augmentar el coneixement del funcionament de l’organització, sinó també a gaudir d’una bona estona amb persones amb les quals coincidim poques vegades. En els propers dies esperem assolir el segon objectiu del projecte, no menys important: “pujar” i mantenir tota la informació actualitzada del PAS Fòrum a la intranet, per tal que, de la mateixa manera com funciona el “qui és qui”, ara també tinguem disponible el “qui fa què”.

Des d’aquí voldríem donar les gràcies a totes les persones que han fet possible organitzar aquest acte: sense el seu temps i la seva energia no hauria estat possible.

D’endevinar... a conèixer.

3De què vas?

Departament deDirecció de Sistemes d’Informació

““Col·laborem en docència

i recerca amb altres departaments d’ESADE, amb altres departaments de sistemes d’Europa i dels Estats Units, i també molt activament amb la indústria

El Departament de Direcció de Sistemes d’Informació té com a missió generar i compartir coneixement so-bre les diferents estratègies d’aportació de valor dels sistemes d’informació i de les tecnologies en l’àmbit de l’empresa.

El Departament està integrat per vuit professors de primera corona: Xavier Busquets (director del Depar-tament), Enric Colet, Josep Lluís Cano, Josep Rucaba-do, Ramón García (director del 2n cicle de la Llicen-ciatura en Direcció d’Empreses), Feliciano Sesé, Joan Rodón i Jonathan Wareham (vicedegà de Recerca), i per la nostra secretària, Rosa Vilanova. A més, comp-ta amb una àmplia segona corona de professors de pràctiques, professionals i directius que imparteixen assignatures d’especialització. Quan _Untitled ens va invitar a presentar el Departament, vam pensar de fer una fotografia amb tots els professors de primera i de segona corones, en la qual apareixen, a més, els pro-fessors Lluís Soldevila, Jordi Ferrer, Francesc Alcaide, Esteve Almirall, Xavier Castillo, Iñaki Pozo, Xavier Pa-radell, Teresa Careta, Santiago Miralles, Jordi Nicolás, José María Añón, Jordi Escalé, Jordi Tardà, Iván Gon-zález, Joan Ramon Mallart, Lluís Vera i Pau Contreras. D’aquesta manera, volem destacar la diversitat del nostre Departament.

El nostre equip imparteix matèries en la majoria dels programes acadèmics d’ESADE: el Grau en Direcció d’Empreses (BBA) i el Grau en Dret, els programes MBA, els Professional Masters i els programes d’Executive Educa-tion, com l’AMP, l’EMBA i el GEMBA, en el qual participem juntament amb la George-town en el mòdul de Bangalore (Índia), com també en el programa doctoral. El Departa-ment és molt actiu en recerca i producció científica. Durant els anys 2008 i 2009, hem publicat 10 articles en revistes de primer ni-vell (el que s’anomena en l’àmbit acadèmic “revistes d’impacte”). En aquest àmbit, està especialitzat en estratègia de plataformes di-gitals i xarxes d’empreses i, per això, forma part activa del grup de recerca BuNeD (Bu-siness Network Dynamics), on participen els professors Rodón i Sesé. Els seus àmbits de recerca s’estenen també al govern global de sistemes, l’estratègia en innovació i tecnolo-gia, els living labs, les ciutats digitals (amb un projecte europeu) en innovació tecnològica en serveis bancaris.

El Departament és també actiu en innovació docent, amb la introducció de simuladors d’innovació tec-nològica i amb la participació del professor Colet a la DIPQA, en la introducció de plataformes digitals per a ús pedagògic. D’altres àmbits destacats on es fan contribucions són els sistemes d’intel·ligència de negocis (business intelligence) i els sistemes d’informació en els sectors sanitari i públic.

Creiem que els sistemes i les tecnologies seran ele-ments clau per entendre l’empresa del segle XXI. Els 1.700 milions de PC i 3.700 milions de mòbils que hi ha actualment al món ho demostren, com també l’aparició de models de negoci l’essència dels quals és la tecnologia. En altres paraules, entendre la tecnolo-gia com una font de creació de riquesa, no tan sols en països desenvolupats sinó també en els que es-tan en via de desenvolupament. Aquest impacte s’ha d’abordar de forma multidisciplinària. Per això, el De-partament col·labora en docència i recerca amb altres departaments d’ESADE, amb altres departaments de sistemes d’Europa i dels Estats Units, i també molt ac-tivament amb la indústria. Creiem que és la forma de continuar aportant valor i construint futur.

“És molt important l’esforç fet per aprofundir en una pedagogia pròpia d’ESADE”

Carlos Losada

4 E-Notícies

“

“ESADE és una institució amb una causa que és digna de ser servida: formar persones, crear coneixement i ser un centre de debat en temes rellevants

Què recordes del dia de la teva presa de possessió com a director general?En aquell moment, vaig notar el pes de la responsabilitat que acabava d’assu-mir, malgrat haver-hi pensat reiterada-ment abans d’assumir el càrrec. Tenia la sensació que “no sabria fer-ho bé”.

Estava preocupat pels reptes del futur: com donar-hi resposta i, sobretot, com compondre l’equip directiu. Molts dels càrrecs que aleshores eren al capdavant de les diverses unitats finalitzaven el seu mandat i la majoria em van comentar que s’estimaven més no renovar.

Recordo que moltes persones em van demanar que donés més importància a la projecció exterior. Així ho vaig fer. Vaig començar apuntant-me a un “bombar-deig”; no tenia gaire criteri. El president del Patronat, Juan José Brugera, em va ajudar moltíssim. Jo, i crec que també ESADE, li devem molt.

Recordo també l’acte de presa de pos-sessió, que va tenir lloc a “la Peixera”. Moltes de les cares expectants d’ales-hores es van anar convertint, gradual-ment i amb un gran agraïment per part meva, en posicions clares de suport al projecte de “continuïtat i canvi” que vam començar en aquell moment.

Com ha viscut Carlos Losada aquests deu anys?Jo els he viscut com un veritable privi-legi i un gran honor. ESADE és una ins-titució amb una causa que és digna de ser servida: formar persones, crear co-neixement i ser un centre de debat en temes tan rellevants (per a la persona humana i per a les societats) com ara l’economia, la millora de les empreses i

les organitzacions, i el dret és, com dic, un privilegi i, en part, una sort enorme que he tingut.

També és cert que, al llarg d’aquests anys, hi ha hagut moments de molta tensió, de molt cansament, de preo-cupació..., però també molt treball en equip; constants, petits i grans avenços; moments en què he notat un enorme suport i afecte. Sens dubte, avaluant les coses bones i les dures, ho continuo con-siderant com una veritable oportunitat i com un veritable regal que he d’agrair a tots els implicats a ESADE. Ara, a més, estic feliç, des de la meva posició de pro-fessor, “d’haver estat director general”.

Com va canviar el teu dia a dia després d’agafar aquesta responsabilitat?El canvi va ser molt radical. Recordo jornades que començaven a les 8 del matí, amb dinars de feina pel mig, i que acabaven amb sopars o altres actes, als quals per un motiu o per un altre havia d’assistir. Quan arribava a casa eren les 12 o la 1 de la matinada.

Carlos Losada no necessita presentació. El director general d’ESADE durant els darrers deu anys ens concedeix aquesta entrevista a l’inici d’una nova etapa.

E-Notícies 5

la funció directiva, i aquest no ha estat el meu fort.

Quines fites fonamentals recordes du-rant el teu mandat?És difícil extreure’n algunes. Per a mi, és molt important l’esforç fet per aprofun-dir en una pedagogia pròpia d’ESADE (el que avui representa organitzativament la DIPQA), que era un dels molts actius heretats, i la nostra obligació és mante-nir-lo “al dia”. També recordo les petites fites assolides en l’esforç fet per donar més pes i prioritat a la recerca.

D’altra banda, la internacionalització de l’MBA va ser, per a mi, una bona notícia constant, i estic profundament agraït a tots els qui l’han fet possible. La conso-lidació de Madrid, l’èxit extraordinari de l’Associació d’Antics Alumnes, la bona relació i l’articulació amb la Companyia de Jesús..., tot això han estat petits i grans èxits al llarg d’aquests anys. Però, al costat d’aquestes fites, n’hi ha de més petites encara, gairebé anècdotes, que per a mi van ser importants: professors a qui jo tenia en altíssima consideració i que, al cap dels anys, van voler venir a treballar a ESADE; els petits increments constants de demanda dels programes; determinades publicacions en revistes de prestigi per part dels equips de recer-ca d’ESADE.

Quin va ser per a tu el repte més gran i l’assoliment més important?El repte més gran era cohesionar el conjunt dels “implicats” o stakeholders d’ESADE al voltant d’un projecte com-partit i que tingués una sana ambició. I fer-ho amb respecte i coherència al molt i molt bon passat que té ESADE. Per a mi, ser convidats i escoltats en deter-minats fòrums, per la nostra qualitat pedagògica, per la nostra recerca o pel nostre missatge específic, m’omple de satisfacció.

Quins aspectes positius o negatius des-tacaries d’aquest període?Entre els positius, haver avançat més en la internacionalització i en la creació de coneixement, haver crescut quantitati-vament i qualitativament, haver apro-fundit en la identitat d’ESADE..., sempre entenent que no són assoliments pro-pis, sinó clarament la feina del conjunt de la gent que probablement estigui llegint aquestes línies. El directiu, en aquest cas el director general, sens dub-te aporta, però certament no té ni la vin-tena part del mèrit que moltes vegades se li atribueix. I, en tot cas, encara que sigui en aquesta vintena part, jo em sen-to profundament orgullós d’haver pogut contribuir-hi.

Els aspectes negatius que destacaria són molts també: tensions, algunes de ben resoltes i altres de no prou resoltes, molts deures per fer, el sobreesforç de molts... Aquesta pregunta l’hauria de contestar la magnífica directora general que ara tenim, ja que és ella qui ara ha de bregar amb totes les coses que es van fer malament o no es van fer prou bé, a les quals ha d’afegir tots els reptes propis del seu mandat.

Com va ser el dia després de deixar el teu càrrec? Què vas sentir?El primer dia i l’endemà, i fins i tot avui, gaudeixo d’un nivell de llibertat que, de vegades, ni me’l crec. M’aixeco als ma-tins tenint molt marge de maniobra per fer una cosa o una altra. Avui, per a mi, ser professor d’ESADE és com un regal, no exempt també de les seves dureses i els seus reptes. A més, el nou equip di-rectiu, que ho està fent tan bé, encara m’omple de més orgull. Què més puc de-manar? Alguns em diuen que m’entrarà la necessitat de tornar a dirigir o gestio-nar més endavant. És possible, però cer-tament des de l’1 de setembre fins avui això no ha passat, ni per un moment.

Per a mi, tot i que normalment he tre-ballat força hores al dia, va ser un canvi fort, sobretot perquè em reduïa molt el marge per a la meva vida personal, la família, els amics..., i també el meu àm-bit de llibertat. No em quedava gairebé temps per a mi mateix, per poder refle-xionar, meditar... Les obligacions són infinites i això va canviar la vida relativa-ment ordenada que duia.

També és cert que, probablement, jo ho hauré fet pitjor que altres directors ge-nerals, perquè a mi em costa més prio-ritzar. Sempre tinc la sensació que, amb un petit esforç, pots complir amb algú més, i això de vegades no és ni cert i, sens dubte, globalment és un error. L’ac-tivitat de priorització és fonamental en

““Per a mi, ser convidats

i escoltats en determinats fòrums, per la nostra qualitat pedagògica, per la nostra recerca o pel nostre missatge específic, m’omple de satisfacció “

“Entre els aspectes positius d’aquest període, destacaria haver avançat més en la internacionalització i en la creació de coneixement, haver crescut quantitativament i qualitativament, haver aprofundit en la identitat d’ESADE...

6 E-Notícies

També li vam preguntar a quin lloc o en quina posició li agradaria estar, dins d’ESADE, al cap de tres anys, a la qual cosa va respondre que a qualsevol en què pogués comptar amb el grau de col·laboració que sentia tenir aleshores.Avui, com a nova directora d’ESADE-ELC, li ho tornem a preguntar:

Sents que, en la nova posició, pots comptar amb el grau de col·laboració que tenies aleshores?Sí, sens dubte. Malgrat que haig de confessar que, als més de cent professors d’idiomes, encara no els conec a tots personalment. És una de les primeres tasques pendents que haig d’emprendre, està molt amunt en la meva to-do list.

Com et sents en ser la nova directora executiva de l’ELC?Amb la satisfacció de tenir un equip humà que atresora una experiència pedagògica i de servei de molta qualitat. Això em dóna la confiança que aconseguirem evolucionar i superar els reptes que ens trobem pel camí. I, a la vegada, amb la responsabilitat de dirigir una unitat estratègica en l’entorn socioeconòmic actual.

Com t’imagines l’Executive Language Center d’aquí a cinc anys?Com un centre de referència per a les solucions lingüístiques integrals.

Tenim tres grans pilars: d’una banda, els cursos oberts al públic, tant per a les persones com per a les empreses. Aquí veig que podrem donar un servei integral a empreses locals per obrir-se a nous mercats arreu del món, oferint suport més enllà de la preparació lingüística, construint “ponts” entre cultures, i viceversa: podem obrir les portes per entrar al mercat espanyol. També tenim una responsabilitat amb la societat catalana: preparar els joves i els professionals per als reptes que es troben en les seves carreres internacionals, a la feina a escala global. D’altra banda, el

servei “intern” per a les altres unitats d’ESADE: si estrenyem la col·laboració entre tots, podem oferir un valor afegit adaptat als objectius de cada programa i als perfils dels alumnes. Per exemple, en programes de la Business School, podem integrar el desenvolupament d’estratègies de comunicació i de competències personals i interculturals en els nostres cursos d’idiomes. I el mateix a Dret, segons les seves necessitats. Crec que les classes d’idiomes són l’ambient ideal per fomentar, per una banda, el desenvolupament de competències (això ho veiem en els dos graus, en

què ja hem començat a fer-ho i encara podem anar molt més enllà) i, per l’altra, per acollir continguts que no caben en altres assignatures (per exemple, en màsters internacionals amb alumnat internacional, afegir-hi informació sobre Espanya, etc.).

I last but not least: el Servei Lingüístic, que veig com una peça fonamental en el camí des de la recerca fins a la publicació, acompanyant els professors i els investigadors de prop, des de la primera paraula fins a l’última.

Com t’agradaria que es recordés el teu pas per ESADE?Buf, això sona com si mirés enrere amb una certa nostàlgia i, en aquest moment, penso que la nostra mirada ha d’estar dirigida cap a endavant, cap a les metes i els reptes que tenim al davant com a institució. De totes maneres, no m’agradaria que es recordés la Conny de cap manera especial. M’agradaria que es pogués veure l’èxit del projecte de canvi i d’evolució d’ESADE en el qual estem implicats tots els col·laboradors.

Gràcies per atendre’ns i molta sort en la teva nova responsabilitat.Moltes gràcies! La veritat és que és un repte important, però, a la vegada, una il·lusió molt gran.

Conny Hübner nova directora executiva de l’Executive Language Center

Conny Hübner és la nova directora executiva de l’Executive Language Center (ELC), en el qual substitueix Ramon Aspa, actual subdirector general corporatiu. A Conny, vam tenir l’oportunitat de conèixer-la una mica millor en el número 11 d’_Untitled, d’abril d’enguany, en què va ser un dels nostres personatges. En aquest número ens indicava, entre d’altres, que fa més de dotze anys que treballa a ESADE, que estava coordinant el departament d’alemany i francès i, com a curiositat, que si fos una cançó seria Calling you.

“

“Tinc la satisfacció de tenir un equip humà que atresora una experiència pedagògica i de servei de molta qualitat

E-Notícies 7

Acte de presa de possessió de la Dra. Eugenia Bieto com a nova directora general d’ESADE

“Si he vist més lluny que no pas els altres és perquè m’he enfilat damunt les espatlles dels gegants.” (Isaac Newton, 1704)

Avui dia, que el món es mou tan ràpid i tot passa de moda una hora després del seu llançament, m’ha im-pactat sentir aquesta frase dues vegades els darrers mesos i sentir-la tan actual, quan, de fet, va ser pen-sada fa tres segles. La primera vegada, la vaig sentir dita per un gegant, el Dr. Bonet, i la segona, per una anxaneta (tal com ella es va descriure), l’Eugènia o la Dra. Bieto, la nostra directora general.

Em sento molt privilegiada d’haver viscut tot el pro-cés del seu nomenament com una espectadora de platea, al costat de la Sandra, la seva secretària. Al llarg de tots aquests mesos, hem tingut moments molt emotius, però, sens dubte, el dia de la seva presa de possessió va ser el més culminant. Durant tota la setmana, l’excitació i els nervis es percebi-en a l’ambient. La Sandra, amb sentiments contra-dictoris, estava molt contenta d’iniciar una nova etapa com a secretària de la Direcció General, de l’Eugènia, alhora que li sabia greu deixar-nos a tots nosaltres: companyes i caps. El divendres 3 de se-tembre, ens va venir d’allò més empolainada, molt contenta d’acompanyar l’Eugènia en aquell dia tan

vibrant perquè sigui la millor es-cola per al món, on els profes-sors puguin desenvolupar la tas-ca docent i investigadora; poder compartir amb la Facultat de Dret el protagonisme en la pro-jecció d’ESADE cap a l’excel·lè-ncia i la innovació pedagògica, i l’aposta pel creixement del cam-pus a Madrid.

Sort que som tants els qui fem pinya..., perquè tot això suposa un gran repte i un projecte molt engrescador!

Molta sort a les dues, a l’Eugè-nia i a la Sandra!

especial. No va parar en tot el dia..., amb els nervis a flor de pell.

Quan ens vam asseure a l’ESADEFORUM i l’Eugènia va sortir, els ulls de la Sandra brillaven de satisfacció i les llàgrimes estaven a punt de sortir. A l’escenari, hi vam veure gegants i, quan l’Eugènia va començar el seu discurs, la vam sentir com una anxaneta que ja havia coronat el castell i que aixecava la mà sentint-se segura de la base que l’aguantava i esguardant el futur com a cap de colla.

Mirant-la des de baix, ens vèiem com si forméssim part de la pinya, ens va transmetre molta seguretat i ens va explicar un projecte en el qual ens sentíem incloses: la creació de la marca global, partint dels valors amb què ESADE va ser fundada; la recerca com a font inestimable de coneixement, amb la prio-rització de l’emprenedoria, la responsabilitat social i la innovació; la pròpia RSE com a valor diferencial per contribuir a la construcció d’un món millor; aconse-guir que ESADE sigui una comunitat acadèmicament

8 E-Notícies

Més de 100 donants, entre antics alumnes, membres del professorat i del PAS d’ESADE, més de 300 persones compromeses amb la campanya per atorgar beques a estudiants amb talent. Aquestes són les primeres xifres de la Campanya per les Beques. Darrere de les dades, persones compromeses, conscients que el seu impacte es traduirà en la creació de beques per a persones amb talent.

Els protagonistes de la Campanya per les Bequesen primera persona

“La satisfacció personal de poder facilitar noves oportunitats”Un ensenyament de qualitat implica uns costos elevats: professorat d’alt nivell amb perfil internacional, impuls a la recerca, un campus nou a Sant Cugat, millora constant de les instal·lacions...

La meva filla ha estat becada durant dos cursos i crec que ara és de llei que nosaltres ajudem a poder donar aquesta oportunitat a altres estudiants.

Mercè Saura, Màster en Direcció de Màrqueting 2008, gestora de l’Institut d’Iniciativa Emprenedora d’ESADE

“El talent s’ha de polir perquè assoleixi la màxima expressió”Estic convençuda que, independentment de si es fa una donació o no, la immensa majoria del col·lectiu d’ESADE acceptarà i aplaudirà que ESADE faci un esforç com aquest perquè cada vegada més gent de diferents nivells socials tingui l’oportunitat de passar per aquesta institució. Aquesta actitud és fruit de l’orgull, de la satisfacció i dels bons resultats que aporta formar part d’ESADE i, en alguns casos, de l’agraïment cap a la institució.

Alba Rubio, estudiant becada de 4t del Grau i Màster en Direcció d’Empreses

“La genialitat és el 2% d’inspiració i el 98% de transpiració”Com deia Thomas Edison, “genius is 2% inspiration and 98% perspiration”. El talent també combina, en la mateixa proporció, la inspiració amb el compromís i l’esforç. Crec que la captació de talent afavoreix l’empremta que ESADE projecte en la societat, beneficiant així els seus antics alumnes i els qui treballem a la institució. La contribució voluntària al programa de beques és un compromís moral amb nosaltres mateixos i amb les persones amb talent però sense recursos.

F. Xavier Mena, professor del Departament d’Economia d’ESADE

“Seràs antic alumne d’ESADE la resta de la teva vida”Obtenir una bona educació és car, però la matrícula només cobreix una petita part del que costa realment dirigir una escola. Si volem continuar reclutant el millor talent –antics alumnes, professorat, personal del Servei de Carreres Professional–, hem de garantir el finançament suficient per poder-los compensar adequadament. Les escoles s’han de dirigir com els negocis, i si volem que ESADE continuï essent una institució capdavantera, ha d’actuar “in the green”.Fent una donació a ESADE, ajudem de manera directa i indirecta a crear oportunitats per a un futur millor, facilitant l’accés a l’educació superior a persones que ho mereixen però que no s’ho poden permetre.

Stacey Yuen, estudiant becada del programa Full-Time MBA 2011

E-Notícies 9

En nom de la Fundació ESADE: Gràcies a tots els donants!Per a més informació sobre la Campanya per les Beques, entra a:

www.mouESADE.com

“Que cap candidat no es quedi fora d’ESADE per motius econòmics”El talent és la capacitat d’innovar, de resoldre problemes buscant la solució òptima per a tothom, de veure més enllà, de liderar projectes i institucions. El talent és la nostra primera matèria. Donar 200 euros no té un impacte petit: el que compta és la suma dels petits esforços, que acaben tenint un gran impacte.

F. Jordi Fabregat, professor del Departament de Control i Direcció Financera d’ESADE

“És el moment de pensar en tots els joves amb talent”No volia renunciar a estudiar a ESADE pel fet de no disposar dels recursos necessaris. Era el meu somni. Vaig descobrir que hi havia beques al talent i en vaig demanar una. Me la van concedir i vaig ser conscient que el meu futur s’acabava de decidir en aquell moment precís. Estic agraït a tots els donants, les empreses i les persones que aposten pel talent.

Denis Ruiz, estudiant becat de 4t del Grau i Màster en Direcció d’Empreses

“Quan vaig sentir parlar de la Campanya per les Beques, me’n vaig fer donant”Vaig tenir la sort que els meus pares, amb molt d’esforç, van poder-me pagar els estudis a ESADE. Sempre vaig ser conscient de la gran oportunitat que això suposava i, quan vaig sentir parlar de la Campanya per les Beques, me’n vaig fer donant. Espero que moltes persones s’apuntin a aquesta campanya perquè d’altres estudiants puguin tenir l’oportunitat de rebre la formació que nosaltres vam tenir.

Judith Puigbó, EDIK 2000, Open Programme Manager d’Executive Education d’ESADE

“Anar a màxims i mantenir un alt nivell de qualitat té un cost”Sóc partidari de col·laborar amb les ONG i crec que la missió que duen a terme és exemplar i molt necessària. Però donar a ESADE té molt més sentit del que pot semblar. Els diners que dónes serveixen per ajudar, per eliminar les barreres econòmiques a la formació de persones molt vàlides.

Arnau Baulenas, estudiant becat de 2n del Grau i Màster en Dret

“Era una assignatura pendent d’ESADE”Si ESADE es vol mantenir entre els millors llocs als rànquings internacionals, ha de comptar, com les seves competidores, amb donacions importants. Altrament, no podrà invertir en un potent programa de beques o de recerca.He tingut la sort de conèixer personalment alguns alumnes becats d’ESADE i, realment, penso que són excepcionals. Hem de continuar atraient aquest talent i la diversitat a les nostres aules. Vega Sainz, Brand Manager d’ESADE

“Crec amb passió en les beques”Si un projecte determinat t’apassiona, és impossible que te’n mantinguis al marge. Quan em van presentar la Campanya per les Beques, vaig saber de seguida que m’hi involucraria: no en podia ser una mera espectadora. La meva implicació a la campanya és la prova millor del meu suport al projecte global de beques d’ESADE i de la meva confiança en el poder que té el talent a les nostres aules.

Lola Bardají, professora del Departament de Dret Privat

10 E-Notícies

Turisme Sant Ignasi els nous veïnsEn el darrer número us vam parlar de l’aspecte, una mica tètric, que tenia l’edifici 2 buit –una cosa així com ara una barreja entre El Álamo i una pel·lícula de terror– i vam concloure’l amb l’esperança de tenir, aviat, nous ocupants. Doncs bé, les notícies són excel·lents, perquè ja en tenim!

Des d’aquest estiu, Turisme Sant Ignasi (TSI), un centre promogut per la Fundació ESADE i federat a la Universitat Ramon Llull, du a terme les seves activitats a les dues primeres plantes del nostre estimat “edifici rodó”. El trasllat dóna resposta a la necessitat de TSI de trobar una ubicació nova en la qual poder desenvolupar el seu creixement, que es materialitza en la impartició d’un nou Grau en Gestió Turística i Hotelera i en el Master in Innovative Hospitality Management.

Gràcies a la nova ubicació, TSI es proposa passar de ser una escola universitària a convertir-se en una facultat de la URL. TSI és un referent acadèmic en l’àmbit tu-

rístic i hoteler, i les seves activitats docents estan plenament adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Compta amb un Centre de Documentació Turística especialitzat en temes de turisme i gestió hotelera.

Tot i això, el que més notarem des d’ESADE serà l’arribada d’una mica més de tres-centes persones que duran a terme la seva activitat “a l’altre costat del car-rer”. Aquesta xifra inclou l’equip de gestió, el professorat, el PAS i, per descomptat, l’alumnat.

Així que... s’ha acabat El Álamo. I encara que la llegenda esadiana expli-ca que per aquest edifici sempre hi han circulat fantasmes, millor que no ho diguem als nous inquilins: no sigui que s’espantin. Esperem, més aviat, que els nostres veïns estiguin a gust, i que ho siguin per molt de temps.

Fa tres anys, va néixer un projecte que té com a objectiu promoure la diversitat com a factor significatiu per al creixement i el desenvolupament de l’organització. Aquesta és una ocasió perfecta per recordar tot el que aquest projecte representa per a la institució i de quina manera es treballen les cinc diferents perspectives de la diversitat a ESADE: gènere, ètnia, religió, generació i PAS-professorat.

Al llarg de diverses edicions de la revista, s’ha pogut veure quina ha estat la tra-jectòria d’aquest concepte i com s’ha intentat plasmar la idea d’una realitat que forma part de tots els membres d’ESADE a través de diversos canals informatius. A continuació, us deixem un petit recordatori de cada fase superada en aquests tres anys:

Diagnòstic Òptima d’Igualtat de GènereDiagnòstic Intern d’igualtat de GènereCreació del Comitè per a la Diversitat Creació de grups de treballPla per a la Diversitat

Per coordinar un projecte tan ambiciós, es va crear el Comitè per a la Diversitat, que tenia per objectiu dissenyar i executar unes accions específiques orientades a la consecució de tots els objectius definits a l’inici del projecte. I què hi ha millor que fer memòria i recordar algunes de les activitats realitzades? Creació d’espais per a la diversitat, taula rodona “ESADE en la Diversitat” (març de 2010), campa-nyes de sensibilització de la plantilla i l’alumnat, entre d’altres.

Aquest Comitè ha de ser un organisme dinàmic i capaç d’aglutinar els diferents punts de vista de la gestió de la diversitat, raó per la qual els seus integrants s’han d’anar renovant de manera periòdica. És per aquest motiu que et demanem que, si t’interessa participar-hi, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i fer-nos arribar el teu interès a rrhhpas@esade.edu.

Si vols saber més detalls sobre aquestes activitats i moltes altres coses més, visita la memòria Diversitat ESADE 2007-2010, que recull totes les experiències viscu-des al llarg d’aquests anys. Hi pots accedir a través de:

www.esade.edu/sites/rrhhpas/diversidad

Diversitat

E-Notícies 11

PAS Fòrum: d’endevinar... a conèixer

qui fa quèEl proppassat 1 d’octubre va tenir lloc a “la Peixera” de l’edifici 2 el PAS Fòrum, un projecte transversal que té com a objectiu mostrar a tota la comunitat d’ESADE “qui fa què”, i que va involucrar tots els serveis del PAS, seguint la línia del “qui és qui” de la intranet.

En aquell espai, cada servei disposava del seu propi estand i, a través dels seus materials i presentacions, va donar a conèixer tot el que necessitem saber sobre cadascun d’ells, de forma amena, personal i original.

L’acte va estar ple de sorpreses i els assistents van acollir la idea d’una manera molt positiva.

Per cloure l’acte, es van lliurar sis premis, corresponents a diferents categories, i els guanyadors van ser...

• Practicitat (l’activitat més útil per al meu departament): Servei Lingüístic

• Benchmarking (la idea més aplicable per al meu departament): Servei de Màrqueting Corporatiu

• Originalitat (el panell més original i més treballat): Servei de Gestió Economicofinancera (SGEF)

• Revelació (l’activitat més sorprenent i desconeguda): Servei TIC

• Treball en equip (l’estand on s’ha percebut més afinitat, motivació i integració entre els participants): Servei de Gestió Economicofinancera (SGEF)

• Presentació (la intervenció més professional): Servei TIC

Finalment, els assistents van poder compartir un aperitiu per comentar tots els detalls de la jornada.

Ara tenim entre tots el gran repte de donar continuïtat a aquest projecte, a fi que la nostra realitat multicampus i el fort creixement que hem experimentat en la plantilla els darrers anys no ens impedeixin continuar essent resolutius a l’hora d’acomplir la nostra tasca diària.

Per això, serà important mantenir actualitzada la informació sobre cada servei. Podreu trobar aquesta informació a la intranet, a l’apartat Qui fa què/PAS Fòrum, cap a finals d’aquest mes d’octubre.

12 E-Notícies

PAS Fòrum

E-Notícies 13

14 E-Notícies

Construcció de la marca global d’ESADEAquest és el tercer capítol de la secció orientada a la construcció de la marca global d’ESADE. En els números anteriors, hem viatjat pels global centers de São Paulo i Munic des de la perspectiva interna d’ESADE. I hem conegut la feina que realitzen aquests centres: prospecció de mercat per als diferents programes; col·laboració en el desenvolupament d’alguns programes que es realitzen fora de les seus d’ESADE (com el GEMBA); suport a les admissions i a les sessions informatives; visites a fires; contacte amb els mitjans de comunicació per aconseguir més impacte a la premsa; relacions amb les empreses del país, ja sigui com a reclutadors o com a clients de formació, etc.

En aquest número, us volem fer partícips d’una gran fita aconseguida aquest mes de setembre: per primera vegada, estem entre els 20 millors del món a tots els rànquings de prestigi en què participem: Financial Times, The Economist, BusinessWeek i The Wall Street Journal.

Al mateix temps, volem tornar a São Paulo i a Munic per conèixer un altre tipus d’activitat que es realitza en els global centers: la projecció social d’ESADE.

Projecció social d’ESADEUna de les activitats que els global centers realitzen és la preparació i el desenvolupament d’actes de projecció social, que tenen com a objectiu prioritari posicionar ESADE com una escola de negocis i de dret sensible als canvis geopolítics que es produeixen en el món.

El passat 27 de maig, el Global Center de São Paulo va organitzar l’acte Una mirada global des del Brasil, que va aplegar un grup de cent executius d’empreses brasileres i espanyoles, i en el qual Demétrio Magnoli, conegut geògraf brasiler, expert en geopolítica, va dictar una classe magistral. Demétrio Magnoli va parlar en el seu discurs sobre com el Brasil ha anat ampliant l’àrea d’influència política i econòmica fins a superar els límits del Mercosur i convertir-se en un actor cada cop més global.

Prèviament a la intervenció del Dr. Magnoli, es va projectar un vídeo amb un resum de les paraules que Javier Solana havia pronunciat en la Jornada Anual d’ESADE Alumni a Barcelona.

A la segona part del seminari, hi va haver un col·loqui sobre les millors pràctiques empresarials i les perspectives econòmiques del Brasil, en el qual van participar Mauro Schneider, director del banc d’inversions Banif; Gustavo Chicarino, directiu d’Accor al Brasil; Guilherme Tiezzi, consultor de màrqueting i expert en xarxes col·laboratives, i Núria Pont, presidenta del Chapter ESADE Alumni al Brasil.

Recordem també que l’acte inaugural del Global Center, el juliol de 2009, havia comptat amb la presència de Maílson da Nóbrega, exministre d’Hisenda del Brasil, que va explicar les claus de la crisi internacional i els efectes que ha tingut sobre el seu país. Així mateix, va confirmar la tendència actual que situa el Brasil com una de les superpotències de les properes dècades, no tan sols a escala industrial, econòmica i tecnològica, sinó també com a força geopolítica.

Un altre dels objectius dels global centers és col·laborar en la promoció dels chapters que ESADE Alumni té en diferents països. En aquest sentit, el Global Center de Munic va organitzar una trobada amb els antics alumnes que treballen i viuen a Alemanya, amb vista a convertir Munic en un hub regional.

ESADE als rànquingsAquest mes de setembre, s’han publicat dos nous rànquings: el de Masters of Sciences & Management del Financial Times, on ESADE se situa en la posició 10a, i el rànquing que publica The Economist sobre els millors MBA del món, on ESADE s’ha situat en la posició 20a, millorant molt respecte de l’edició anterior, en què estava en la 29a posició.

Per primera vegada, ESADE es posiciona com una de les 20 millors escoles del món a tots els rànquings de rellevància i de gran impacte internacional.

Les diferències entre les diferents posicions en cadascun dels rànquings és deguda a la diferència de les variables que es tenen en compte en cada rànquing. Per exemple: hi ha rànquings en què el salari dels graduats té un pes molt rellevant, mentre que, en d’altres, el grau d’internacionalització dels programes és l’indicador més important.

Posició a escala global MBA Executive MsC Education

Financial Times 19ª 7ª 10ª

BusinessWeek 6ª 4ª

The Economist 20ª

The Wall Street Journal 6ª

Eugènia Bieto, Ivan Bofarull i Alejandro Bernhardt, d’ESADE, amb representants del centre universitari brasiler UNIFAE.

Franziska von Wiedebach conversant amb dos antics alumnes, a la trobada liderada pel Global Center de Munic.

Maílson da Nobrega, exministre de Finances del Brasil, explica els efectes de la crisi mundial al seu país.

E-Notícies 15

Núria RenartCoordinadora de RSE

Què t’inspira a llevar-te cada matí?Tot i que aixecar-me als matins em costa un mica, la llum i el bon temps em donen l’energia i la inspiració per començar un nou dia. Quan plou, haig de reconèixer que em resulta més difícil...Veure créixer els meus fills i acompanyar-los en el seu camí per la vida és, per a mi, una gran font d’inspiració.

Què t’inspira ESADE?ESADE sempre m’ha inspirat rigor, confiança, treball, compromís i excel·lència. Ara ESADE també m’inspira futur, globalització, innovació, diversitat, responsabilitat, talent i moltes d’altres coses... Què creus que aportarà ESADE al futur?Crec que ESADE ha aportat, aporta i aportarà persones amb una formació i una capacitat de treball excel·lents, però també amb uns valors fortament arrelats i amb un gran compromís per contribuir al desenvolupament d’un món més just.

Com veus l’ESADE del futur?Veig ESADE com una organització cada vegada més oberta al món. La diversitat creixent entre els alumnes i tots els que hi treballem fa que ens haguem d’adaptar de manera ràpida i constant als nous reptes que se’ns presenten cada dia. Crec que és molt important l’empenta, la motivació i l’esforç... Tal com diuen: “la feina ben feta no té fronteres ni té rivals!”

Óscar BistuéBrand Manager, Servei de Màrqueting d’MBA

Què t’inspira a llevar-te al matí?Al matí no m’inspiro. Em limito a respirar i a mantenir una mínima activitat cerebral fins després de la dutxa. La inspiració m’arriba quan es desperten els nens.

Què t’inspira ESADE?Una experiència vital importantíssima, un company de viatge decisiu, ja que ha conviscut amb mi aquests darrers deu anys, en els quals m’han passat les coses més importants de la vida.

Què creus que aportarà ESADE al futur?Confio que líders responsables. Quan vaig començar a treballar al Servei de Màrqueting, ESADE utilitzava a les seves campanyes l’eslògan “Excel·lents directius, grans persones”. La recordo amb estima, perquè va ser la primera en la qual vaig participar. Si bé era una campanya potser una mica naïf, es fonamentava en els valors que ESADE hauria de procurar preservar sempre.

Com veus ESADE en el futur?Quan el present és incert, ple de turbulències i amb la visibilitat reduïda per les cendres del volcà, jugar a divisar el futur és complicat. Però m’agradaria que, en aquests moments d’incertesa, institucions com ESADE poguessin liderar un canvi cap a un model econòmic i social més just i equilibrat.

Josep SolerÀrea del Servei de Recerca, SIC (Servei d’Informació i Coneixement)

Què t’inspira aixecar-te al matí?Per sort, moltíssimes coses…: des d’estar feliç amb la persona amb qui comparteixo la vida, o tenir l’oportunitat de treballar en una feina que m’agrada, fins a gaudir dels petits plaers de la vida diària, o la inquietud per descobrir coses noves cada dia. La veritat és que em costa poc aixecar-me al matí. Què t’inspira ESADE?ESADE m’inspira esperit de superació, compromís, prestigi, autoexigència, qualitat, talent..., però també respecte, vitalitat, companys, vivències. Què creus que aportarà ESADE al futur?Bàsicament, crec que continuarà aportant coneixement, en les seves diferents expressions, per fer avançar el món de l’empresa, de l’economia i del dret, i la societat en general. Com veus ESADE en el futur?Com una institució de dimensió global, intensiva en coneixement, amb uns valors reconeguts internacionalment, que diu coses interessants per al món... I, a la vegada, espero que això no li faci perdre l’essència, el caràcter i l’arrelament al territori.

Óscar Bistué Josep SolerNúria Renart

16 E-Notícies

Recordant a… Wayne Traylor

La darrera vegada que vaig veure en Wayne va ser a l’aperitiu de Nadal d’ESADE, el desembre passat. Feia molts anys que no ens vèiem, i mai no vaig imaginar que no el tornaria a veure. Va morir al maig, després d’alguns anys de no gaire bona salut.

En Wayne va començar a treballar a ESADE l’any 1979, i es va jubilar el 2001. Com tants de nosaltres, originàriament va venir a Barcelona com a estudiant, i en descobrir que ja havia passat a formar part del paisatge, va decidir fer de Barcelona casa seva. Després d’haver treballat durant un temps en tasques docents i de gestió en altres centres de Barcelona, finalment es va incorporar a l’ELC, que aleshores es coneixia com “Esade Idiomes”, on combinava la docència amb tasques de coordinació.

En tot moment va ser una persona extremament dedicada a la seva feina. Es preparava sempre les classes impecablement i fins a l’últim detall, amb una gran cura i atenció envers les necessitats i els interessos professionals i personals de cadascun dels alumnes. També va ser responsable d’alguns dels projectes més importants del moment, com ara el programa de cursos d’anglès per als empleats de “la Caixa”. En certa manera, anava molt per davant de la majoria de nosaltres, que en aquella època encara treballàvem amb les nostres màquines d’escriure, i va ser uns dels col·legues que ens van endinsar en la innovació tecnològica ajudant-nos amb els ordinadors que tot just acabàvem d’adquirir.

En un pla més personal, en Wayne serà recordat pel seu sentit de l’humor, per la seva hospitalitat i pel fet que no hi havia cap límit al temps que estava disposat a dedicar als amics. En aquella època jo treballava en la tesina d’un màster, i estava molt amoïnada perquè havia d’incloure-hi una representació gràfica dels resultats d’un qüestionari. Això és una cosa que ara fem amb tanta facilitat que no hi donem importància, però aleshores les coses eren molt diferents, i en Wayne es va passar gairebé tota una nit davant del seu ordinador, a casa seva, preparant-la per a mi. També era un cuiner i un amfitrió excel·lent, famós pels seus sopars del Dia d’Acció de Gràcies a la seva masia de l’Empordà. En una ocasió també va deixar el cotxe per al cap de setmana a un col·lega a qui se li havia espatllat el seu, i en una altra ocasió va cuinar homes de pa de gingebre per als fills d’aquell mateix col·lega. Tots aquells de nosaltres que vam conèixer en Wayne tenim anècdotes d’aquesta mena per explicar.

Prop de deu anys han passat d’ençà que en Wayne es va jubilar. Alguns dels qui ara llegiu això segur que ni tan sols el vau conèixer, però els que sí que el vam conèixer el trobarem a faltar.

Rhian OwenProfessora del Departament d’Anglès

Acte en memòria del Dr. Xavier AdroerEl 15 de setembre passat va tenir lloc, a l’ESADEFORUM, l’acte en memòria del Dr. Xavier Adroer, director general d’ESADE des del 1969 fins al 1988. A l’acte, hi van assistir alguns dels seus familiars, a més de diverses persones de la comunitat d’ESADE que l’havien conegut.

Durant tota la seva vida, el senyor Adroer va ser una persona propera i amb una gran qualitat humana, reconeguda per tothom qui estava al seu voltant. Això es va poder constatar amb les diverses intervencions que es van succeir durant l’home-natge. A més, durant el transcurs de l’acte es va projectar una presentació en què es repassaven breument les frases més significatives que havia expressat al llarg dels nombrosos actes en què havia intervingut.

El conductor de l’acte va ser el Dr. Marcel Planellas, secretari general. Seguidament, hi van intervenir alguns membres de la comunitat d’ESADE: Ignasi Salvat, Lluís Pu-gès, Conchita Núñez, Carles Comas, Josep Miralles i altres membres externs que havien tingut relació amb el Dr. Adroer, com ara Raimon Martínez Fraile, M. Lluïsa Oliveras i Eusebio Díaz-Morera. Aquest moment tan especial va concloure amb unes paraules de la Dra. Eugènia Bieto, directora general d’ESADE.

E-Notícies 17

Aquest curs, ESADE ofereix, per primera vegada, el programa de Grau en Dret dividit en dues seccions, matí i tarda, amb classes en català i en castellà, respectivament.

105 alumnes faran classe els matins i 69, a la tarda.

A més, el curs ha començat abans del que era habitual, com a conseqüència de l’adaptació del calendari al pla Bolonya.

El programa introdueix els estudiants en el raonament i en el llenguatge jurídics, i es complementa amb un programa oficial de Màster en Dret de l’Empresa, que els prepara per a l’exercici de les professions jurídiques.

El grau suposa una càrrega de treball equilibrada però intensa, que demana una activitat constant al llarg del curs. A més del desenvolupament acadèmic de les assignatures a classe, els alumnes han de destinar diverses hores al dia a l’estudi individual, a resoldre casos o a discutir-los en grup, a fer consultes a la biblioteca, a assistir a tutories i a participar en seminaris.

El pla d’estudis s’ha dissenyat per garantir una formació sòlida en dret, generalista i polivalent, que garanteixi les millors condicions per desplegar qualsevol de les múltiples sortides professionals de la carrera: treballar en un despatx d’advocats o en l’assessoria jurídica d’una empresa, o fer oposicions (notaries, registres, Advocacia de l’Estat, diplomàcia, judicatura, fiscalia).

El programa proporciona a l’alumnat una formació jurídica sòlida, juntament amb una visió economicoempresarial que li resultarà imprescindible per exercir amb èxit qualsevol professió jurídica.

En tot moment es fa èmfasi en l’aplicació pràctica dels coneixements que s’adquireixen, tant a les aules gràcies als professors, molts d’ells professionals en actiu, com fora d’elles, a través de les pràctiques en despatxos, empreses i institucions públiques.

La Facultat de Dret d’ESADE ha elaborat un sistema pedagògic propi que combina diverses metodologies d’aprenentatge per tal de contribuir a desenvolupar el mapa específic de competències i habilitats.

GRAU EN DRET

El programa es considera internacional gràcies a la perspectiva global des de la qual s’enfoquen els continguts del pla d’estudis; a l’aprenentatge de dos idiomes estrangers; al programa d’intercanvi, gràcies al qual els nostres alumnes poden finalitzar el grau en una universitat estrangera; a l’oferta d’assignatures en anglès, i a la possibilitat de participar en un programa de doble titulació amb prestigioses universitats europees.

Els alumnes que cursin el Grau en Dret i el Màster en Dret de l’Empresa podran obtenir la doble titulació oficial de grau i màster de la Universitat Ramon Llull, que és la segona universitat privada d’Espanya (segons el rànquing d’El Mundo publicat el maig de 2009).

Aquells estudiants que compleixin els requisits necessaris, obtindran també l’European Joint Degree in Business Law, titulació internacional atorgada per la Freie Universität Berlin (Alemanya), la Université de Paris XII (França), la Università Bocconi (Itàlia) i ESADE.

18 El personatge

Quant de temps portes treballant a ESADE?Onze anys i mig… Com passa el temps!

Quan vas començar a treballar aquí, quina va ser la teva primera impressió de la institució?Em va encantar l’ambient, era com estar una altra vegada a la universitat, però no com a alumna sinó participant en l’organització. Vaig pensar que aprendria moltíssimes coses treballant aquí.

I dels companys?La primera impressió que vaig tenir va ser que aquí es devia estar molt bé, perquè tothom era molt amable i estava disposat a ajudar. Amb el temps aquesta percepció no ha variat gaire i continuo pensant que hi ha molt bona gent.

Comenta’ns la teva millor i la teva pitjor vivència a ESADE.Em considero una persona positiva, així que les poquíssimes vivències negatives que he passat a ESADE les he oblidades. Pel que fa a la millor vivència, en tinc moltes, gairebé totes relacionades amb companys i professors i amb com m’he sentit d’emparada en determinats moments de la meva vida. La veritat és que moltes vegades han estat com la

meva segona família. També em quedo amb tot el que he après, tant a escala professional com personal.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat a ESADE.Duia poc temps treballant a ESADE i un dia, a la tarda, van venir tres alumnes: estaven preparant la festa del pas i necessitaven unes tisores per retallar les bandes que havien de lliurar. Els vaig deixar les tisores i, quan van acabar, me les van tornar i, a més, em van regalar una de les bandes de miss: me la van col·locar i tot. Em vaig posar de tots els colors, però em va fer molta gràcia.

Amb quin company o companya t’agradaria dinar un dia?És molt difícil quedar-se amb una sola persona, m’encantaria anar a dinar amb molts dels meus companys, això sí, en grups petits. La gent que em coneix sap que no tinc gaire tirada a les multituds.

Amb quin company o companya te n’aniries de festa?Amb les meves companyes de classe de funky-jazz, María José Muñoz i Judith Mangrané.

En quin lloc o posició, a ESADE, t’agradaria ser d’aquí a tres anys?La veritat és que no m’he plantejat on m’agradaria ser d’aquí a uns anys, però crec que al mateix departament. M’hi trobo molt bé i molt a gust; porto molts anys en el mateix lloc, però cada curs me’l plantejo com un repte i intento millorar coses i aprendre dels errors.

Com a persona, amb quin valor o signe d’identitat de la casa t’identifiques més?Amb el sentit de la responsabilitat.

Núria Fenero HernandoSecretària del Departament de Ciències Socials Edifici 1 Si fossis un personatge històric, series…

Marie Curie.

Si fossis un monument, series… la Biblioteca de Cels (Efes).

Si fossis un animal, series… un gat.

Si fossis un esport, series… qualsevol esport de raqueta.

Si fossis un llibre, series… la trilogia d’El senyor dels anells.

Si fossis una cançó, series… ABC de Jackson Five.

Si fossis un racó oblidat, series… alguna cala de la Costa Brava.

Si no fossis tu, t’hagués agradat ser… una arquitecta reconeguda.

Qüestionari ràpid

A quina persona triaries perquè li féssim aquest qüestionari?Al Pep Mària.

Saló de cian

AGENDA DE CONCERTSPer als pròxims mesos, hi ha una oferta de concerts rica i variada arreu d’Espanya. Aquí en teniu alguns suggeriments:

GUNS N’ ROSESGuns N’ Roses han tornat a la carretera i presentaran el seu gran directe amb el seu Chinese Democracy World Tour el proper mes d’octubre en quatre ciutats espanyoles (entre les quals hi ha Madrid, 9 i 10 d’octubre, i Barcelona, 14 d’octubre).

Guns N’ Roses va començar aquesta gira l’11 de desembre de l’any passat a Taipei, en la qual presenten l’últim disc de la banda, Chinese Democracy, que va debutar com a número 1 en les llistes d’èxits de tretze

països. A més, el disc també està entre els millors 100 àlbums d’Europa. Guns N’ Roses (Axl Rose, Frank Ferrer, Tommy Stinson, Richard Fortus, Ron “Bumblefoot” Thal, Dizzy Reed, Chris Pitman i el guitarrista Dj Ashba, la nova incorporació) van realitzar la seva darrera gira mundial el 2006-2007, durant la qual van fer 60 concerts a 26 països i van tocar davant de més d’un milió de fans.

LADY GAGALady Gaga arriba a Espanya amb la seva gira Monster Ball Tour 2010, que inclou concerts a Barcelona i Madrid. El concert de Lady Gaga a Barcelona tindrà lloc al Palau Sant Jordi el 7 de desembre; a Madrid, el xou s’oferirà al Palau dels Esports el 12 de desembre. Els concerts de Lady Gaga prometen ser dels millors concerts d’enguany a Espanya.

Altres concerts el novembre de 2010:Divendres, 5 de novembre, a Madrid, La Riviera: Blind Guardian

Dissabte, 6 de novembre, a Barcelona, Sala Apolo: Pennywise + Strike Anywhere + A Wilhelm Scream

Dissabte, 6 de novembre, a Barcelona, Sant Jordi Club: Blind Guardian

Divendres, 12 de novembre, a Barcelona, Sala Razzmatazz 2: Therion

Dissabte, 13 de novembre, a Madrid, La Riviera: Therion

Divendres, 19 de novembre, a Barcelona, Sala Razzmatazz 2: Pretty Maids

Dissabte, 20 de novembre, a Madrid, La Riviera: Pretty Maids

Per a

ls s

entit

s

Saló de cian 19

Obres a l’edifici 1 (2a part…)Per segona vegada en un breu període de temps, mentre la majoria de nosaltres havíem marxat de vacances, uns senyors van estar fent obres a l’edifici 1 perquè, quan tornéssim després del descans estival, no sabéssim exactament en quina part de l’edifici havíem aterrat.

Efectivament, va arribar novament l’estiu i, amb ell, les habituals obres… Abans de marxar de vacances, només sentíem picar aquí i allà. “Mira! Ja han tombat una pa-ret!” “A qui li tocarà enguany?” “Aquí, què hi havia abans de la runa?”. Aquestes eren només algunes de les preguntes que se sentien pels passadissos, però vam haver d’esperar al final del mes d’agost per des-cobrir la realitat.

Abans ja havien fet obres al passadís d’Ad-missions i el servei es va haver de despla-çar a l’espai on, abans que es construís l’ESADEFORUM, hi havia hagut la recepció i que, els darrers anys, ocupava la Secre-taria Acadèmica. En traslladar el Servei d’Admissions, a la Secretaria Acadèmica ens vam haver d’estrènyer una mica…: a l’espai on abans treballàvem 10 persones, ens hi vam haver d’encabir 15… Només imaginar com ho faríem ja resultava impen-sable però, vés per on, no sabem encara com però hi vam cabre! Això sí, un dia et trobaves la cama del veí darrere l’orella, o el peu a dins de la paperera del de davant. Es van haver d’habilitar uns armaris al mig de Secretaria, que es menjaven literalment les persones que treballaven al darrere. Quan algú entrava a la Secretaria no veia a ningú, només uns armaris allà enmig, i els qui hi estàvem al darrere sentíem una veu llunyana que deia: “Que hi ha algú?” El visitant en qüestió acabava d’endinsar-se en aquell món desconegut i descobria què hi havia més enllà de l’armari, i es trobava amb una pila de gent.

Un altre fet molt habitual i sonor era des-trossar-te els nusos, els malucs, els canells o els dits amb les claus dels armaris que

ocupaven tota la paret. Com que l’espai era reduït, en passar al costat dels armaris (no podies passar per cap altre lloc: era per allí o… per allí) es podien sentir tota mena de crits i laments (i potser algun improperi…). També he de reconèixer que algunes per-sones som més propenses que d’altres a aquesta mena d’accidents…

Els divendres al matí, quan apareixia per la Secretaria el senyor de riscos laborals, feia com si no hi fos, com si no hagués vin-gut. Mirava dissimuladament, ens somreia i ens deia: “Ja ho sé, ja… això és provisio-nal…, però és que…, uf! És millor que torni divendres que ve.”

Tothom qui entrava feia el comentari del moment: “Oh! Que “estretets” que esteu!”. Doncs sí, una mica estrets sí que estàvem… Fins que un dia del mes de juny ens van dir que l’1 de juliol hauríem d’estar instal·lats en una aula, perquè començaven les obres de la Secretaria. D’entrada, no sabíem si creure’ns-ho, però va resultar que sí: van començar a traslladar alguns mobles…, i llavors ens ho vam haver de creure. Vam començar a fer caixes com bojos i a pujar-les al segon pis. Era veritat. Per fi tindríem un espai nou, amb llum natural, amb el terra del mateix color, amb prou espai per no xocar amb els mobles! Estàvem emoci-onats i no trobàvem el moment de tornar de vacances per retrobar-nos amb la nova Secretaria.

I, quan vam tornar, ens vam trobar les obres acabades. Quan entràvem a l’edifici 1 per l’avinguda de Pedralbes, semblava com si estiguéssim en un altre lloc: havia canviat suficientment per veure que hi havi-

en fet alguna cosa, però alhora conservava la identitat, i això ens donava la confiança que no ens havíem equivocat de lloc.

El primer que crida l’atenció són les parets i les portes tallafocs que cobreixen l’escala, que fan pensar en un búnquer. De fet, crec que si mai hi hagués foc i algú es quedés en el tram entre la planta 0 i la -1, el menys que li podria passar és quedar com un po-llastre a l’ast…

Però el que no passa desapercebut a cap ull és la nova Secretaria Acadèmica. Ha canviat tant que moltes persones no re-coneixen ni tan sols l’espai que ara ocupa (que és el que teníem abans, més l’espai que feia de hall). Absolutament tothom ha fet algun comentari sobre la nova Secreta-ria. Tothom qui hi ha entrat ens ha felicitat per la millora (que certament és molta).

Així, doncs, hem passat de tenir l’espai més tronat de l’edifici 1 (i del 2, i del 3, i de l’espai 4, i d’ESADE Madrid) a disposar de l’espai més modern i ampli de l’edifici 1. És molt divertit observar les cares dels qui s’atansen per primera vegada a la nova Secretaria Acadèmica: són una barreja de confusió i sorpresa, mentre cerquen des de darrere del vidre alguna mirada còmpli-ce que, des de dintre, respongui a la seva curiositat.

El comentari general és: “Vaja! Que bé que esteu, eh? Quina Secretaria més maca que us han deixat! No us podreu pas queixar, eh?”

I és veritat que ara ja no, ja no ens quei-xem...

Saló de cian20

Maja Murko, que treballa a la Secretaria Acadèmica de Sant Cugat en temes relacionats amb els estudiants d’intercanvi internacionals, és eslovena.

El g

ust é

s te

u

Eslovènia és un país petit, de dos milions d’habitants, però amb una gran diversitat de “plats típics”. A Eslovènia, tot queda a prop, així que rebem mol-tes influències dels nostres veïns; també els plats típics tenen influència d’Itàlia, d’Hongria, d’Àustria i de l’antiga Iugoslàvia, i al llarg de la història els hem adaptat al nostre propi gust. Cada regió té alguna cosa que es produeix o es cuina exclusivament en aquesta regió. Els nostres menjars típics són força pesants i, temps enrere, contenien molt de greix, carn i farina.

El plat que vull compartir amb vosaltres és un dolç, que és especialment popular en les cele-

bracions. S’anomena prekmurska gibanica, i ens agrada de traduir-lo com a pastís que es mou per sobre el Mur. El Mur és un riu que es troba al nord-est d’Eslovènia, a la regió de Prekmurje –que vol dir per sobre el Mur– i el pastís també prové d’aquesta zona. Gibanica és l’equivalent de moure’s en eslovè. El pastís és real-

ment una bomba de calories, o sigui que ja cal que feu exercici després per tal de

cremar-les totes!

Prekmurska gibanica

Ingredients:

Per a la base: 150 g de farina50 g de mantega a trossosun rovell d’ou50 g de sucre glacé i sucre de vainilla

• Aboqueu la farina en una superfície plana, feu-hi un sot al mig, afegiu-hi els trossets de mantega, el sucre, el rovell i el sucre de vainilla i pasteu-ho ràpidament.

Per a la pasta de full tipus Strudel: 500 g de farinaoli de gira-sol40 g d’aigua tèbiasal

• Aboqueu la farina en una superfície plana, feu-hi un sot al mig, afegiu-hi un polsim de sal, l’oli i l’aigua, remeneu-ho tot i pasteu-ho durant uns 10 minuts fins que la massa sigui suau i elàstica. Doneu-li forma de pilota, unteu-la amb oli, cobriu-la i deixeu-la reposar durant 30 minuts en una superfície enfarinada.També us caldrà mantega per escampar sobre les capes de pasta de full.

Per a la barreja de nata àcida per posar entre les capes, barregeu 70 dl de nata àcida amb tres rovells d’ou i afegiu-hi:• Per a la capa de nous: la barreja de 250 g de nous mòltes,

una mica de sucre, canyella i pell de llimona.• Per a la capa de poma: la barreja d’1kg de pomes pelades i

tallades a rodanxes ben fines, una mica de sucre i canyella.• Per a la capa de llavors de cascall: la barreja de 150 g de

llavors de cascall, 80 g de sucre, sucre de vainilla, canyella i ratlladura de llimona.

• Per a la capa de mató: la barreja d’1 kg de mató, un ou, 80 g de panses posades a estovar en rom, 100 g de sucre, una mica de sal i un sobret de sucre de vainilla.

Preparació:

1. Greixeu bé el motlle on posareu el pastís, poseu-hi la massa i escampeu-la bé, de manera que la base del motlle quedi ben coberta. A continuació, punxeu-la amb una forquilla.

2. Esteneu la capa d’Strudel i unteu-la d’oli.3. Estireu-la fins que quedi fina i cobriu el motlle de manera

que els voltants gruixuts pengin per la vora. Talleu-los per tal d’aconseguir vuit fulls de massa Strudel de la mateixa mida.

4. Poseu la primera capa de massa Strudel damunt de la pasta base, cobriu-la amb la barreja de llavors de cascall i empolvoreu-ho amb la mantega i la barreja de nata àcida.

5. A continuació, tapeu-ho amb la segona capa de massa Strudel, cobriu-ho amb la barreja de mató i torneu a empolvorar-ho amb la mantega i la barreja de nata àcida.

6. Torneu a tapar-ho amb una altra capa de massa Strudel, cobriu-ho amb la barreja de nous i, altra vegada, empolvoreu-ho amb la mantega i la barreja de nata àcida.

7. Tot seguit, poseu-hi una altra capa de massa Strudel, cobriu-la amb la barreja de pomes i empolvoreu-ho amb mantega i la barreja de nata àcida. Ara teniu el gibanica a mig fer.

8. Repetiu els passos 4 a 7 fins que hagueu fet servir les vuit capes uniformes (l’última ha de servir per “tapar” el pastís).

9. Finalment, cobriu-ho amb l’última capa d’Strudel i estireu-la bé, de manera que arribi fins a la vora del motlle. Empolvoreu-la amb la mantega i la nata àcida.

10. Punxeu el gibanica amb un punxó llarg. Coeu-lo al forn, preescalfat a 175 °C, durant uns 75 minuts.

11. Cobriu-lo amb nata àcida i deixeu-lo refredar una mica.12. Talleu-lo en triangles, empolvoreu-lo amb sucre glacé i

serviu-lo.

Us recomano que us mengeu aquest pastís a la tarda, quan ja hagueu acabat de digerir el dinar. Només aleshores podreu gaudir-ne plenament.

Saló de cian 21

La c

afet

eria

Dia

ri d’

un e

stud

iant

en

pràc

tique

sNaixements Des d’_untitled volem felicitar els membres d’ESADE que acaben de ser pares i mares

i donar la benvinguda a: Daniela (Sandra Carqueijeda), Eva Elizabeth (Jan Brinckmann), Evelyn (Jatinder Jit Singh), Gonzalo (Patricia Gómez), Marc (Patricia Martínez), Nicolas (Jaime Castello), Sebastian i Gabriel (David Murillo).

Aprenent a… ...Servei de Recursos Humans del PAS

Explica’ns què fas a RHPAS (projectes en què has participat o estàs partici-pant).A RHPAS desenvolupo una sèrie de tas-ques de l’Àrea de Selecció i dono suport a l’Àrea de Formació amb la gestió dels plans d’acollida. A l’Àrea de Selecció, publico ofertes de treball, gestiono els convenis de cooperació educativa amb les universitats (publicació d’ofertes, se-lecció de CV, manteniment de la base de dades de becaris, etc.) i, a vegades, tam-bé faig gestions a la seguretat social. Un dels nostres projectes és millorar cons-tantment la gestió dels becaris que hi ha a ESADE per tal que aprofitin al màxim l’estada. Actualment, estem pensant de fer una mena de qüestionaris de valora-ció dels becaris.

Quina ha estat la teva evolució dins d’aquest servei?En un primer moment, tot era molt nou i, lògicament, necessitava més suport de la meva tutora de pràctiques per fer les tas-ques. Actualment, sóc molt més autònoma a la feina i no necessito un suport cons-tant; només quan es tracta de feines no-ves o quan tinc algun dubte.La relació amb els companys del meu ser-vei i amb d’altres és més estreta, perquè fa més temps que treballem junts i ens ajudem mútuament. A ESADE, he conegut gent molt vàlida i molt humana.

Què has après a ESADE que no hagis vist durant la carrera/llicenciatura?He après que la llicenciatura s’allunya molt de la pràctica. Durant la carrera, ens expli-

quen massa teories de diversos autors, però no com aplicar-les. També he après a desen-volupar-me a la feina i a treballar en equip.

T’han servit les pràctiques a ESADE per orientar el teu futur acadèmic o professio-nal? De quina forma?Les pràctiques a ESADE han estat una gran oportunitat per encarar el meu futur cap a l’especialitat d’organitzacions. La carrera de Psicologia a la UB està molt orientada a l’aplicació clínica, i hi ha poques assig-natures que tractrin l’àmbit dels recursos humans. Així, doncs, ESADE m’ha permès conèixer el que és realment un servei de recursos humans.

Quins són els avantatges i els inconve-nients de ser estudiant en pràctiques a ESADE?Com tots sabem, ESADE és una de les escoles de negocis més importants i in-fluents del món i, per tant, treballar aquí és una gran oportunitat per conèixer-ne el funcionament i per desenvolupar la carre-ra professional. L’únic inconvenient és que no puc fer més de 500 hores de pràctiques durant l’any acadèmic, ja que la meva facultat ho es-tipula així.

Com descriuries, amb una paraula, el teu pas per ESADE?Futur.

Nom: Irene Mira

Edat: 20

Estudis: 4t de Psicologia

Escola/Universitat: Universitat de Barcelona (UB)

Servei on fa les pràctiques: Servei de RHPAS

Tutora: Trini Xifré/Marisol Tena/Yolanda Zambrano

Durada de les pràctiques: Un any

Daniela

Eva Elizabeth

Evelyn

Gonzalo

Marc

Nicolas

Sebastian i Gabriel

Pensant en plural22

AMICS DE LA GENT GRANPOSSIBILITATS DE COL·LABORACIÓ:

• Participar-hi com a voluntari oferint la teva companyia a una persona gran que ho necessiti.

• Ajudar amb una activitat de voluntariat professional en alguns projectes i iniciatives de la fundació (consultoria, tecnologies, formació, etc.).

• Fer-te’n soci (amb només 10 euros al mes una persona gran podrà sortir de casa periòdicament i participar en activitats com ara berenars, tallers, excursions, etc.).

• Participar en campanyes de sensibilització com ara “Roses contra l’oblit” per Sant Jordi...

Fundació Amics de la Gent GranCarrer Grassot, 3, 1r08025 BarcelonaPersona de contacte: Albert Quilesaquiles@amicsdelagentgran.orgTel.: +34 932 076 773 Fax: +34 932 076 774www.amicsdelagentgran.org

VOLUNTARIAT A AMICS DE LA GENT GRANGerry SweeneyProfessor de l’Executive Language Center, Secció d’AnglèsLa meva experiència com a voluntari va començar quan, per mitjà d’ESADE, em vaig assabentar que l’ONG Amics de la Gent Gran demanava “voluntaris per un dia”. Ja feia temps que havia decidit dedicar una part del meu temps lliure a algun treball de voluntariat. Així que els vaig trucar per telèfon i em van explicar el que necessitaven. Va coincidir que estava lliure els dies que demanaven ajuda; i vaig pensar que era una bona oportunitat per iniciar-me.

El voluntariat consistia a col·laborar en la sortida i l’arribada de les estades d’estiu. Es tratava de recollir una persona gran a casa seva i portar-la al punt de sortida des d’on marxava el seu autocar cap a França. I així ho vaig fer. Uns dies més tard, quan van tornar, vaig fer el mateix trajecte en sentit contrari. Inicialment, m’havia ofert per acompanyar el grup durant tota la setmana de vacances, però ja tenien el nombre de voluntaris cobert. És cert que la meva primera col·laboració ha estat molt curta –només un parell d’hores–, però espero que no sigui l’última.

El més destacable d’aquesta experiència ha estat compartir el bon ambient entre tots els que participen en el voluntariat i també el fet de sentir-me útil. Per això mateix tinc clar que tornaré a repetir-la. I, sens dubte, animo els membres d’ESADE a què s’hi apuntin. Crec que una societat en què el voluntariat juga un paper impor-tant és una societat més sana.

VOLUNTARIAT A ACCIÓ SOLIDàRIA CONTRA L’ATURAlfons MuñozAnalista programador de l’Àrea de Negocis i Servei del TICVa ser en una reunió de RSE a ESADE on es va comentar que la gent d’Acció Soli-dària contra l’Atur (ASCA) necessitava ajuda en temes informàtics. Feia temps que volia dur a terme alguna col·laboració de voluntariat, però em faltava l’empenta ini-cial. ESADE m’ho va posar molt fàcil en tenir ja establert el canal de contacte amb la gent d’ASCA. Així que vaig contactar-hi mitjançant l’equip de RSE d’ESADE i vam començar la col·laboració.

Actualment, estem desplegant un nou programa informàtic que va fer un dels col·la-boradors d’ASCA per a la gestió de tota l’activitat que porta a terme l’organització. I continuo col·laborant-hi periòdicament. Fins i tot estem emprenent nous projectes, com ara la remodelació de la seva pàgina web.

A partir de la meva experiència puc afirmar que les persones que integren ASCA són molt agradables i resulta molt gratificant treballar-hi. Et fan sentir que ets una part important de la seva feina. De manera que, sens dubte repetiré l’experiència. I, més encara, animo absolutament els companys d’ESADE a participar-hi. Crec que és molt important ajudar a aquesta mena d’organitzacions i donar-los suport en l’excel·lent tasca que fan dins la sociedad.

ACCIÓ SOLIDàRIA CONTRA L’ATURPOSSIBILITATS DE COL·LABORACIÓ:

• Ajudar, mitjançant una activitat de voluntariat professional, a la consecució de la missió de la fundació en algun projecte concret (consultoria estratègica, suport de les TIC, tutories de projectes d’autoocupació, etc.).

• Fer-te’n soci i donar a conèixer la fundació en el teu entorn.

• Participar en campanyes de sensibilització o en altres actes relacionats amb el tema de l’atur.

• Col·laborar en el finançament d’un projecte i/o com a tutor d’un projecte d’autoocupació.

Acció Solidària contra l’AturRiera de Sant Miquel, 1 bis, 3r08006 BarcelonaPersona de contacte: Montse Moratóadm.accio@pangea.orgTel.: +34 932 179 997www.acciosolidaria.cat

Anima’t:

Pensant en plural 23

Fes-te’n soci!

VOLUNTARIAT A FUNDACIÓN BALIAJúlia Rodríguez Responsable de l’Àrea d’Open ProgrammesMaría BalbásResponsable de l’Àrea de Business Development, MadridVa ser per mitjà d’ESADE que vam saber que podíem ser voluntàries de la Funda-ción Balia. Ens va agradar el seu projecte, orientat a l’educació i la prevenció per afavorir la inclusió social de menors del nostre entorn en desavantatge, així com la qualitat humana de les persones involucrades a Balia.

En el marc de col·laboració entre la Fundació ESADE i Balia, vam tenir una reunió amb els responsables de Balia en què ens van comentar que tenien algunes ne-cessitats en la captació de socis particulars, i també en les eines necessàries per a això, motiu pel qual, conjuntament amb la nostra àrea de màrqueting, vam dis-senyar una plantilla per a la captació i la realització de trameses on-line, i els vam assessorar sobre com fer les campanyes i les bases de dades a utilitzar. Alhora, amb motiu de la festivitat de Sant Jordi, vam aconseguir, mitjançant l’editorial del llibre La bona sort, d’Àlex Rovira, que en 24 hores els joves en poguessin tenir un exemplar.

En el nostre cas, aquesta experiència ha estat el punt de partida de la col·laboració i estem en contacte per a noves necessitats que els puguin sorgir, com ara formació interna al seu personal sobre comunicació, treball en equip, etc.

D’aquesta experiència en destacaríem el fet d’haver pogut conèixer el projecte en persona, així com la seva infraestructura i organització. I el somriure dels infants que tenen l’oportunitat d’integrar-se socialment. Per això, segur que tornarem a repetir l’experiència. A més, convidaríem els membres d’ESADE a què hi participin ja que és un projecte en el qual val la pena col·laborar, ja que és un tema que ens afecta a tots, si volem aconseguir una societat més justa i donar suport als infants amb menys oportunitats, que seran el llegat del demà.

FUNDACIÓ BALIAPOSSIBILITATS DE COL·LABORACIÓ:

• Participar com a voluntari actiu en els programes de la fundació.• Fer-te’n soci, donar suport a la seva missió i interessar-te per les seves

activitats.• Oferir una activitat de voluntariat professional (consultoria, formació,

tallers, etc.).• Aportar material i equipaments: ordinadors, impressores, material

educatiu, etc.• Donar a conèixer la tasca de la fundació entre les persones del teu entorn

(família, amics, companys de feina, etc.).

Fundación Balia por la InfanciaCarrer Fereluz, 4428039 MadridPersona de contacte: Ángela Díazangela@fundacionbalia.orgTel.: +34 915 705 519www.fundacionbalia.org

El retrat24

Quants anys has estat a ESADE?Hi vaig entrar el 14 d’abril de 1977 amb 24 anyets. Així doncs, 33 anys.

Quina feina hi feies?La primera feina va ser com a secretària d’una inves-tigació que van encarregar a ESADE sobre l’ingrés del nostre país al Mercat Comú. Era una feina molt interes-sant, perquè la societat de llavors parlava molt del tema i tots crèiem que era la manera de treure Espanya de l’endarreriment al qual ens havia abocat la dictadura del general Franco. Després vaig ser força temps secre-tària de passadís, que més endavant es va dir secretà-ria de departament acadèmic, i posteriorment em vaig dedicar en cos i ànima al Comitè d’Empresa d’ESADE.

Com recordes aquells temps?Acabava de morir Franco, com aquell qui diu, eren temps durs però engrescadors, ja que crèiem que tot ens aniria millor. Jo anava una mica de bòlit perquè tenia una bessonada de dos anys i, treballant vuit ho-res diàries, no va ser una cosa gens fàcil, però la gent amb qui he treballat ha estat, en gairebé tots els ca-sos, encantadora i això ajuda molt. Hi havia un ambi-ent molt agradable, amb molta gent jove amb ganes de treballar, però també de passar-nos-ho bé. La feina que havia tingut abans d’entrar a ESADE va ser amb un arquitecte fatxa que cada dia venia a treballar amb el diari Arriba ben visible; és a dir, que el canvi que em vaig trobar a ESADE va ser impressionant, podies par-lar de tot amb tothom i no passava res.

Què vas pensar el primer dia, quan anaves a ESADE?Doncs estava realment “acollonida”. La marca ESADE, com es diu ara, ja era molt important i jo estava molt contenta d’haver-hi entrat a treballar i expectant per veure què em trobava.

Recordes els teus companys? I els teus caps?Recordo que una de les primeres persones que em

vaig trobar va ser la Trini Xifré, que se’m va adreçar i em va fer una mica de cicerone. Ho vaig agrair molt. L’equip d’investigadors de la recerca sobre el Mercat Comú eren tots molts divertits i el cap, el professor Pere Puig, una persona encantadora i propera. Era fàcil trobar-s’hi bé. L’hora del dinar era especialment interessant perquè tots estàvem barrejats, docents i PAS, i era força divertit. Durant molts anys vaig ser secretària de docents i aquesta feina sempre la vaig trobar engrescadora. Sempre m’ha agradat aprendre de les feines que he tingut i a ESADE això era molt in-teressant.

Què diries a la gent que has deixat a ESADE? No l’he deixat del tot perquè vull seguir mantenint el contacte, i això ja vol dir que m’agraden i, en alguns casos, es pot dir que també els/les necessito, perquè em fan sentir bé.

Què és el millor de la institució, sense desmerèixer?La qualitat humana i que, quan algú ha tingut un dalta-baix, la institució ha ajudat amb els recursos que tenen a l’abast. M’agradaria pensar que això continuarà sent així.

Segons la teva opinió, què és el que ha canviat més d’ESADE des d’aleshores?ESADE no era tan gran, era fàcil relacionar-nos tots, i això ara és impossible. M’agradava molt que, per exemple, a les reunions amb el director general, un cop l’any, la gent pogués dir el que volia i no passava res. Bé, de vegades, ell no s’ho prenia gaire bé, però realment no hi havia conseqüències negatives. Jo ha-via començat a treballar als catorze anys i mai no havia trobat aquesta llibertat. Quan jo hi vaig entrar, no es parlava tant de valors, però hi eren presents.

Explica’ns l’anècdota més graciosa que has viscut aquí.És difícil perquè n’hi ha moltes. De tota manera, re-

cordo uns dinars de Nadal, al principi, on tothom es desmelenava i ens ho passàvem molt bé. He anat amb tàndem per la Bonanova; he empès el 600 d’un profe perquè s’engegués i, finalment, va resultar que no tenia gasolina. He pogut participar de les vides d’algunes companyes i, tot i que la vida no és fàcil, ens hem ajudat, hem rigut i plorat i hem mirat de pas-sar-nos-ho tan bé com podíem, tant a dins com a fora d’ESADE.

Com va ser el teu últim dia a ESADE?No estava bé de salut i això va fer que els darrers temps de venir a treballar fossin durs, i l’últim, sincerament, no el recordo. De tota manera, signar l’acord sobre el trasllat a Sant Cugat després d’un any i mig de dures i intenses negociacions va ser, segurament, la cosa més important que vaig fer al final.

Quin és el millor record de la teva estada a ESADE i quin el pitjor?Els millors, tots els que m’han fet arribar on sóc sen-tint l’afecte de la gent. I els pitjors, doncs les petites o no tan petites misèries humanes, de les quals no ens escapem. I, naturalment, ha estat especialment dur perdre companys.

I ara, què fas? Quins projectes tens?El primer, tenir cura de la meva salut, perquè ja he après que sense aquest requisit tota la resta no va gaire bé i, quan no em trobo bé, pensar que això pas-sarà i tornaré a tenir una etapa bona. M’he apuntat a fer aiguagim i a patchwork. També penso que, de les feines de casa, les dones no ens en jubilem mai i, per tant, tindré més temps per fer-les. M’agrada cuinar, m’agrada llegir, m’agrada anar al cinema, m’agrada estar amb les amigues i els amics, i ara també tindré més temps per estar amb la família. Com que sóc àvia primerenca, doncs vull tenir temps per gaudir d’aques-ta néta: de moment ja m’he ofert per a les vacances escolars. Ah! i mentre pugui… viatjar.

Íntim i personalEl color sense el qual no sortiries de casa… Abans potser eren els colors més llampants, ara el que em faci sentir bé.

La pel·lícula o l’obra de teatre que t’hauria agradat protagonitzar… Memorias de África.

La cançó que t’hauria agradat compondre o cantar… Mediterráneo, la trobo perfecta.

El personatge que t’hauria agradat ser… Qualsevol dona lluitadora que ha fet avançar la societat.

El llibre que t’hauria agradat escriure… Los aires difíciles d’Almudena Grandes i El quadern daurat de Doris Lessing.

La ciutat on et perdries… París. Tampoc no és que en conegui gaires, tot s’ha de dir.

El lloc que s’aproxima més a la teva manera de ser… Casa meva.

Montse Zurano va començar a ESADE fa 33 anys com a secretària d’una investigació, després va continuar com a secretària de departament i, alhora, es va incorporar al Comitè d’Empresa. Posteriorment, en va passar a ser presidenta, per la demanda dels seus companys.

Montse Zurano“Quan jo vaig entrar a ESADE, no es parlava tant de valors, però hi eren presents”

Foto

: Mer

cè G

rata

cós