1

FRASES SOBRE LA PAU - Sl 4,8; 11,37; 29,11; 34,11-14; 37, 4 / Jb 22,21/ Is 9,1-7; 26,3 - Lc 24,36; Jn 14,25-27; 16,33 / Rm 5,1-11; 14,17 / Ef 2,14-18 / Ga 5,22,23 / Fl 4,4-9 / Col 3,15 / 1Pe 3,8-12. - Us deixo la pau, us dono la mena pau (Jn 14,27). - Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus (Mt 5,9). - No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí (Mahatma Gandhi). - Si vols tenir pau, has de tenir-ne... Ningú no pot donar allò que no té (desconegut). - Només pots tenir pau en la mesura que en dones (anònim). - Trobar la pau és assolir el propi destí. Assolir el propi destí és ser etern (Lao Tse). - Doneu als infants un futur de pau (Joan Pau II). PAU - Quatre bases per a la pau: veritat, justícia, amor i llibertat (Joan XXIII). - Trobar la pau és assolir el propi destí. Assolir el propi destí és ser etern (Lao Tse). - Són de veritat pacífics els qui conserven la pau a l'ànima i al cos (St. Francesc d'Assís). - Si vols la pau, treballa per la justícia (Pau VI). - La pau necessita un desenvolupament solidari, i no acumulació d'armes (Joan Pau II). - Sé pacífico: no vengarse puede ser también una forma de venganza (Danny Kaye). - La pau no es pot aconseguir mai per la força (Einstein). - Estar en paz consigo mismo es el medio más seguro de comenzar a estarlo con los demás (Fray Luís de León). * Si seguiu els meus decrets, habitareu segurs en el vostre país. Hi faré reganr la PAU i podreu dormir sense que ningú us espanti (Lv 26, 3.5-6) * Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la PAU (Nm 6, 22.26) * El Senyor digué a Gedeó: «La PAU sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs». I Gedeó va dedicar-li un altar: «El Senyor és PAU» * «Senyor, dóna'ns la PAU; el fruit mateix del nostre treball és obra teva» (Is 26, 12) * «Quan el Senyor abocarà l'esperit sobre nosaltres... el fruit de la justícia serà la PAU, la calma i la seguretat en seran sempre la collita» (Is 32, 15.17). * «El meu poble viurà en un estatge de PAU, en indrets segurs i de repòs tranquil» (Is 32, 18). * Que en són, de bonics, els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau i el benestar (Is 52, 7) * Ni que les muntanyes s'apartin i se somoguin els tossals, el meu amor mai no s'apartarà de tu, no se somourà la meva aliança de PAU (Is 54, 10) * Jo, el Senyor, instruiré tots els teus fills, i viuran en una gran PAU (Is 54, 13)

1

- Déu és la font de la pau, però la dóna com a fruit de la justícia. - La pau és lluitar contra tot allò que és separació, guerra, odi, injustícia. - La pau és possible, perquè l'amor és possible. - La pau és la guerra feta amb d'altres mitjans. - La pau no és absència de guerra, sinó justícia volguda per Déu. - La pau no és absència de conflictes, sinó el resultat de saber-los resoldre. - La pau no és fruit de la guerra, sinó de la concòrdia. - La pau no és un somni: és una tasca. - La pau no ve tant de no escoltar canons, sinó d'escoltar els cors. - La tranquil⋅litat no és estar a recer de la tempesta, sinó trobar la pau enmig d'ella. - Quan per damunt de tot l'altre és persona, estàs dignificant la pau. - La humanitat construeix muralles de més i ponts de menys. - Les nostres accions d'amor, no són sinó accions de pau. - Cerca la pau com si fos el tresor més preuat. - La pau només té valor quan ens manca. - La benaurança de la pau ve de la no-violència. - La millor escola per a la pau: una llar amb estimació. - Las paces se negocian, la paz se da. - És en el cor dels homes on hem de construir la pau. - Elegir la pau és prendre partit. - El pacto es una tregua... La justicia es la paz. - L'amor és una flor que neix de la llibertat i la pau només l'engendrarem des de l'estimació que passa per l'acceptació dels nostres límits i diferències. - La pau és per al món com el llevat per a la massa (Talmud, Derech Erez). - Si pace frui volumus, bellum gerendum est; si bellum omittimus, pace numquam fruemur = Si volem fruir de pau, hem de mantenir-nos ben armats; si deposem les armes, mai no tindrem pau (Ciceró, Filipicas, VII, 8). - Melior tutiorque est certa pax, quam sperata victoria = És millor i més segura una pau certa que una victòria esperada (Titus Livi, Històries, XXX, 30). - Concordia parvæ res crescunt, discordia maximæ dilabuntur = La concòrdia fa crèixer les coses pe-tites, la discòrdia arruïna les grans (Salusti, De bello jugurtino, 10). - En el fons del cor és on cal construir la pau; la pau del cor és el paradís dels homes (Plató). - Pau romana: fou un desert i l'anomenen pau (Tàcit). - La pau es defineix com la concòrdia entre les parts dissidents (St. Gregori de Missa, Tractat sobre el model perfecte del cristià, PG 46, 259-262). - La pau és un bé tan amable que àdhuc entre les coses mortals i terrenes, no hi ha res més agradable a l'orella, ni més dolç al desig, ni superior en excel⋅lència (St. Agustí). - La pau és un bé tan gran, que no se'n pot desitjar un altre de més preuat ni posseir-ne un altre de més útil (St. Agustí). - Tale bonum est bonum pacis, ut in rebus humanis nil lætabilius concupisci, et nil utilius provideri pos-sit = La paz constituye un bien tal, que no cabe desear otro más preciado ni poseer otro más útil (St. Agustí, De civitate Dei). - La pau és la tranquil⋅litat activa de l'ordre en llibertat (St. Tomàs d'Aquino). - La paz que anunciáis de palabra, tenedla plenamente en vuestros corazones (St. Francesc d'Assís). - Si no tenim ni procurem pau a casa nostra, no la trobarem en els estranys (Sta. Teresa de Jesús). - Estar en pau amb un mateix és principi certíssim per estar-hi amb els altres (Fra Lluís de León). - Ell'è tanto utile cosa questa pace! Ella è tanto dolce cosa pur questa parola «pace», che dà una dolcez-za alle labbra! Guarda el suo opposito, a dire «guerra»! È una cosa ruvida tanto, che dà una rusticchezza tanto grande, che fa inasprire la bocca = És quelcom tant útil aquesta pau! És quelcom tant dolça que aquesta paraula «pau» fa dolços els llavis! Fixa't en la seva contrària, la «guerra»! És quelcom tan aspre

1

i de tanta rudesa que indisposa la boca (St. Bernardí de Siena, Prediche). - Dove è guerra, mai non v'è Dio. Credi tu che Idio sia nella tua casa, quando tu vi hai guerra e dis-cordia? Certo no. Egli non vuole abitare se non dove sia concordia e pace e tranqullità = On hi ha guerra mai no s'hi troba Déu. Creus tu que Déu habita a casa teva quan hi ha guerra i discòrdia? Cer-tament que no. Déu només vol habitar on hi ha concòrdia, pau i tranquil⋅litat (St. Bernardí de Siena, Prediche). - La cursa d'armaments no és pas cap camí segur per mantenir la pau. La cursa d'armaments és una plaga molt greu de la humanitat (GS 80 i 81). - La pau només pot fundar-se i consolidar-se en el respecte absolut de l'ordre establert per Déu, reposa sobre la veritat, es construeix sobre la justícia, rep de la caritat la seva vida i la seva plenitud i, finalment, s'expressa eficaçment en al llibertat (Joan XXIII, Pacem in terris). - Hemos sido creados para la paz y no para la guerra (Joan XXIII). - Nuestra vida debe ser un esfuerzo constante para conseguir la paz (Joan XXIII). - El món no ha estat creat per a ser un cementiri (Beat Joan XXIII). - La pau, do de Déu confiat als homes (Pau VI, Dia de Cap d'Any de 1982). - El diàleg per la pau, una urgència del nostre temps (Pau VI, Dia de Cap d'Any de 1983). - Res no es perd amb la pau; tot pot perdre's amb la guerra... Tot es perd amb la guerra (Pau VI). - El desenvolupament és el nou nom de la pau (Pau VI). - Si quieres la paz, constrúyela con las armas de la paz (Pau VI). - Mai els uns contra els altres, mai, mai en l'esdevenidor. És la pau, la pau qui ha de guiar el destí dels pobles i de tota la humanitat... Mai més la guerra, perquè és possible la pau... La pau no només es construeix mitjançant la política i l'equilibri de les forces i els interessos; es construeix també amb l'esperit, amb les obres de la pau (Pau VI, 4.10.1965, discurs a l'ONU, n. 5). - Tots nosaltres som responsables de la pau, tots som cridats a col⋅laborar en la pau. Tots hem de lluitar al seu favor amb les armes de l'amor i la fraternitat. És una tasca de la qual ningú no se n'ha de considerar aliè (Pau VI). - La guerra pot ser decidida per pocs, però la pau suposa la voluntat decidida de tots (Joan Pau II). - El diálogo, la justicia y la libertad son caminos que llevan a la paz (Joan Pau II). - La pau serà l'última paraula de la història (Joan Pau II). - En el camí de la pau ens trobem amb la fraternitat (Bisbe Jaume Camprodon, Girona). - Quan una arma augmenta de potència també augmenta d'immoralitat (Bisbe Iniesta). - No hi ha pau sense justícia, i si no hi ha justícia a escala mundial, no hi haurà pau a escala mundial (Bisbe Helder Cámara). - Quan els rics es fan la guerra, són els pobres els qui moren; les guerres seguiran mentre el color de la pell sigui més important que el del cor (Hélder Cámara). - Mi vocación personal es la de ser un peregrino de la paz. Preferiría mil veces que me matasen, a matar (Hèlder Cámara). - Cal més valor per parlar que per brandar una arma (Mons. Simon Ntamwana, arquebisbe de Buzum-bura-Burundi). - El mandamiento de la paz comienza con la autosatisfacción de cada individuo (Dalai Lama). - No hi ha camins per a la pau: la pau és el camí (Mohandas Karamchand Gandhi). - El que no tiene paz y constancia no puede conocer a Dios (Gandhi). - No quiero más armas que las del amor (Gandhi). - Tots els éssers humans que viuen a la terra senten el desig de la pau (Pau Casals, a la seu de l'Assemblea General de l'ONU, en la commemoració del X aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans). - Sou Vós, Casals, l'home de la pau (Martin Luther King). - Aquell que vol la pau ha de prescindir de la seva tranquil⋅litat (Lanza del Vasto). - La pau és l'únic gran risc que hem de córrer (D. Bonhoeffer). - El frenesí del activista neutraliza su trabajo por la paz. Destruye su capacidad de paz. Destruye la fecundidad de su obra, porque mata la raíz de sabiduría interior que hace fecunda la obra (Thomas Merton).

1

- Les nostres obres d'amor no són més que obres de pau (Mare Teresa de Calcuta). - El món creixerà en la pau si hi ha cors generosos que sàpiquin estimar (H.S.). - La pau s'obté quan ens prenem les càrregues dels altres (Carlo Carretto). - Tu portes la pau dintre teu; descobreix-la! (Antony de Mello). - L'única operació humana: reconciliar (Antonie de Saint-Éxupery). - La paz no puede ser la tranquilidad en el desorden moral (Mons. Baudrillart). - La pau perpètua mundial brolla de la dignitat humana (Emmanuel Kant). - La pau no és un cop de vent sobtat, sinó la pedra en la qual cada dia cal esculpir l'esforç de conquerir-la (Miquel Martí i Pol). - No puc ser missatger de pau si no tinc pau (Mn. Pere Ribot). - Només pots tenir pau si ets tu qui la proporciones (Maria von Ebner, escriptora austríaca). - La pau s'ha d'edificar en el cor (M. Zundel). - No busques la paz allí donde veas brillar el oro; búscala bajo de un sencillo emparrado donde descu-bras la vasija de barro (Antístenes). - Dir que ha estallat la guerra és inexacte. La guerra és la situació normal de les coses. És la pau la que ha d'estallar (G.K. Chesterton). - Una paz prolongada convierte al hombre en un ser bestial y feroz. Una paz larga engendra siempre la crueldad, la vileza, un tosco y gran egoísmo y una reserva intelectual (Fiodor Dostoewsky, Diario de un escritor). - Viu la pau abans de parlar-ne (Gustave Thibon). - Entre l'astúcia i la desconfiança es manté una guerra constant; únicament hi ha pau entre la fe i la confiança (Schiller, Wallensteins Tod, III, 18). - El més sant no pot mantenir-se en pau quan no li plau al veí malvat (Schiller, Wallensteins Tod, IV, 3). - A l'home no li queda més que una tímida elecció entre la felicitat dels sentits i la pau de l'ànima (Schi-ller, Das Ideal und das Leben ). - Si la mitad de las riquezas empleadas en los campamentos y desfiles se aplicara a redimir del error a las mentes humanas, no habría necesidad de arsenales ni de fortalezas (H. W. Longfellow, The Arsenal at Smithfield). - La certeza de la paz -y fijaos que no digo: la paz- engendraría, antes de medio siglo, una corrupción y una decadencia más destructivas que la peor de las guerras (M. de Vogue). - La razón quiere una paz triunfante; el corazón desea una paz próxima; la carne reclama una paz inme-diata. El pueblo que combate necesita uan dictadura: la de la razón (Capità Garçot). - La paz es un bien excelente, y la guerra, una gran desgracia; pero hay cosas más preciosas que la paz y más terribles que la guerra (Palmerston). - És dins el cor on cal construir la pau (Maurice Zundel). - ¡Ah! ¿Cuándo llegará el día en que el bien será general y norma de cada uno, cuándo la paz universal será como un rayo de luz sobre la tierra y como un sendero luminoso a través del mar? Tennyson, The Golden Year). - Los hombres que buscan la paz no la encuentran nunca, porque la paz que buscan la hacen huir pre-cipitadamente ante ellos (W. Müller, Epigramme, I, 54). - La paz crea riqueza; la riqueza, soberbia; la soberbia trae la guerra; la guerra engendra la miseria; la miseria, humildad; y la humildad trae de nuevo la paz (Geiler, V. Keyserberg, Apophth. I). - El camí de la pau travessa únicament el terreny de l'activitat múltiple (Novalis). - La pau del món està feta amb la pau dels llogarrets (L. Bourliaguet). - La paix, on la possède quand on peut l'imposer = Hom posseeix La pau quan la pot imposar (Remmy de Gourmont, Pensées inédites). - Un alma en paz puede llegar a conseguir la inmovilidad del centro de la rueda, que no cesa de girar (Morgan). - El secret per a viure la pau amb tots consisteix en l'art de comprendre a cada u segons la seva indi-vidualitat (Fr. L. Jahn). - La actividad profesional es la madre de la pura conciencia; la conciencia pura es madre de la paz, y

1

sólo en la paz crece la delicada planta del bienestar terreno (Feuchtersleben). - El mundo celebra el heroísmo del hombre que luchando mató a muchos enemigos; pero si alguien me-rece una gloria mayor es quien, en cuanto a su alcance, se mostró conciliador en sus litigios («Fliegende Blätter», 2349). - Només pots tenir pau si tu l'ofereixes (Marie von Ebner-Eschenbach). - No hay árbol, para un reino, más dichoso que el de la oliva, porque paz publica (Ruiz de Alarcón). - Como las cosas pequeñas con la concordia crecen, las grandes con la discordia se disminuyen (Lope de Vega). - El que compra la paz con el oro la podrá sustentar con el acero. No estima la quietud del puerto quien no ha padecido en la tempestad, ni conoce la dulzura de la paz quien no ha probado lo amargo de la guerra (Saavedra Fajardo). - Allí vive la paz firme y segura adonde bien se manda y obedece (Setanti). - Ningunas paces se deben intentar en tiempo que no se está con muchos medios de poder aventajada-mente hacer la guerra (Coloma). - No hay medio más seguro para contener un pueblo en los términos del honor y de la modestia, que el temor de un enemigo guerrero (Fray Juan Márquez). - El primero de los bienes, después de la salud, es la paz interior (La Rochefoucauld). - La pau és el preciós dels béns (L. Jourdan). - La pau obtinguda amb la punta de l'espasa no és més que una treva (Proudhon). - La paz universal es una hipérbole de la que el género humano sigue la asíntota (Víctor Hugo). - La dominació és la guerra, la llibertat és la pau (Lamennais). - La pau val que una illa més o menys (Thiers). - La pau fa més feliços als pobles i més dèbils als homes (Vauvenargues). - Dondequiera que veáis la moderación sin tristeza, la concordia sin esclavitud, la abundancia sin pro-fusión, decid confiadamente: es un ser venturoso el que aquí manda (Rousseau). - I si comencéssim a construir la pau allí on vivim? (L.P.). - Cuando los pacíficos pierden toda esperanza, los violentos encuentran motivos para disparar (Harold Wilson, polític britànic). - Paz es vivir la alegría que nace de hombres que no tienen otro interés que el bien de todos (S. Benetti). - Más vale una paz relativa que una guerra ganada (Maria Teresa). - Si som molts els que lluitem per la justícia, serem molts els que aconseguirem la pau (M.D.S.). - La paz no es sólo mejor que la guerra, sinó infinitamente más difícil (George Bernard Shaw, escriptor irlandès). - Vale más una migaja de pan con paz, que toda la casa llena de viandas con rencilla (Fernando Rojas). - La paz la construimos los hombres con el trabajo solidario, no con las máquinas de guerra. - En la història de la humanitat hi ha hagut 8.000 tractats de pau (Bouthol). - El guerrero más valiente es el que lanza bombas de paz (A.E. Ponzo). - Si la paz es la meta, el camino nunca será la guerra (Omar A. Nicaragua). - To be prepared for war is one of the most effectual methods of preserving peace = Estar preparats per a la guerra és un dels mètodes més eficaços per a guardar la pau (George Washington, Speech, 1790). PAU - La paz es para el mundo lo que la levadura para la masa (Talmud). - Si vols la pau, treballa per la justícia (Pau VI). - Solamente puedes tener paz, si tú la proporcionas (Marie Ebuer-Eschenbach).

1

PAU EN DIFERENTS IDIOMES

- Albanès: Paqe - Alemany: Frieden - Amazic (nord d’Àfrica): Talwit - Anglès: Peace - Àrab: Salâm - Aragonés: Paz - Arañes: Patz - Asturianolleonès: Paz - Baix alemany: Freden - Baixkir (Rússia): Tynyslyk - Basc: Bakea - Bielorús: Mir - Bretó (Bretanya de França): Peoc’h - Búlgar: Mir - Caixubi (Polonia): Mir - Caló cátala: Mistipén - Carelià (Rússia): Rauha - Castellà: Paz - Català: Pau - Còrnic (Cornualla del Regne Unit): Cres - Cors: Pace - Danès: Fred - Escocès: Peace - Eslovac: Mier - Eslovè: Mir - Esperanto: Paco - Estonià: rahu - Feroés (illes Feroes de Dinamarca): Fridur - Finès: Rauha - Francès: Paix - Francoprovençal: Pé - Frisó (Frísia als Països Baixos): Frede - Friülès (Retoromànic): Pâs - Gaèlic Escocès: Sìth - Gaèlic irlandès: Síocháin - Gaèlic Manx (illa de Man al Regne Unit): Shee - Gallec: Paz - Gal·lès: Heddwch - Grec: Iríni - Guaraní (Paraguai): Py’aguapy - Hebreu: Xalom - Hongarès: Béke - Islandés: Fridur - Italià: Pace - Japonés: Heiwa - Judeoalemany: Sholem - Judeocastellà: Pas - Ladí (retoromànic): Pêsc - Letó: Miers - Lituà: Taika - Llatí: Pax

1

- Luxemburguès: Fridden - Macedònic: Mir - Maltès: Paci - Neerlandès (Països Baixos, Bèlgica): Vrede - Moruec: Fred - Occità (Occitània a França): Patz - Polonès: Pokój - Portugués: Paz - Quítxua (Perú, Bolivia, Equador): Thak niy - Romanès: Pace - Romaní (Est d’Europa): Paca - Romanx (retoromànic a Suïssa): Pasch - Rus: Mir - Sami (Noruega, Suecia, Finlandia, Rússia): Ráfi - Sard: Páke - Serbocroat: Mir - Sicilià: Paci - Sorab (Alemanya): Mêr - Suahili (Tanzania, Kenya): Salama - Suec: Fred - Tagàlog (Filipines): Kapayapaan - Tatar (Rússia, Àsia Occidental): Týnýçlýq - Tatar de Crimea (Ucraïna): Tinchlik - Tibetà: Xide - Turc: Baris - Txec: Mír - Ucraïnès: Mir - Való (Bélgica): Paîs - Vénet (Itàlia): Pase

1

PENSAMENTS SOBRE LA PAU - Noms de la pau: pau, paz, peace, pacem, shalom, pakean, pace, friede, kapayapaan, paco, paix. - La pau és la més fabulosa energia disponible per a fer d'aquest planeta un món realment humà és la nostra irrenunciable vocació a la pau, la llibertat i la solidaritat. - La pau que nosaltres estimem sobre tots els interessos humans, més que el fet extern del silenci de les armes, és la unió cordial dels pobles i el benestar dels esperits, única garantia sòlida de les relacions pacífiques (Carles Cardó). - La llibertat, la justícia i la pau en el món tenen per base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana (Declaració Universal dels Drets Humans). - La pau no és la simple absència de la guerra, ni es redueix merament a crear un equilibri de forces oposades, ni és tampoc resultat d'un imperti econòmic, sinó que és anomenada amb tota propietat una creació de la justícia ... Per construir la pau és necessària la voluntat de respectar els altres homes i pobles i la seva dignitat... La pau també és fruit de l'amor, el qual va més enllà d'allò que por proporcionar la justícia (Concili Vaticà II). - Mai més la guerra! Ha de ser la pau, la que ha de guiar el destí dels pobles! (Pau VI, a l'ONU, 4-10-1965). - Nadie rehuya las tareas más menudas. Cualquier tarea de amor es una tarea de paz, por muy insigni-ficante que parezca. Hay en el mundo demasiado odio, demasiada lucha. No lograremos alejarlos con fusiles ni con bombas ni con arma alguna que hiere: lo lograremos exclusivamente con gestos de amor, de alegría y de paz (Mare Teresa de Calcuta). - El fruit del silenci és l'oració, el fruit de l'oració és la fe, el fruit de la fe és l'amor, el fruit de l'amor és el servei, el fruit del servei és la pau (Mare Teresa de Calcuta). - La pau és el resultat dels esforços conjunts i continus de tot home amb tots els altres homes. Cal una acció comuna perquè, com diu un proverbi del Zaïre: "un sol dit no pot rentar la cara". Davant la cultura de la guerra hem d'oposar la cultura de la pau, al subdesenvolupament el desenvolupament... Quan entendrem que tots els homes, de tota llengua, de tota raça, de tota tribu tenen un Pare comú, Déu creador, les coses canviaran (Nzuzi Bibaki, Zaïre). - No hi pot haver pau entre els pobles sense diàleg entre les religions. No hi pot haver pau entre les religions sense diàleg entre les religions. No hi pot haver diàleg entre les religions sense la recerca d’un fonament teològic (Hans Kung). - La unitat de l'Església i la unitat de la humanitat, la pau en Crist i la pau en el món estan unides entre si. No existeix la pau en Crist sense un llirament en favor de la pau en el món (Trobada ecumènica a Chantilly, abril 1980). - Hi ha homes que ajuden les víctimes de la injustícia, però que ometen de lluitar contra la injustícia. N'hi ha d'altres que lluiten contra la injustícia, però que ometen d'ajudar concretament els sistemes que engendren aquestes víctimes. Els primers es donen bona consciència confortant les víctimes, però perpetuen els sistemes que engendren aquestes víctimes. Els segons perillen de lluitar debades, perquè l'amor que porten a l'home, a tot home, no és pas prou fort com per purificar la lluita que menen. Quin germà amorós diria al seu germà ferit: et deixo morir. Ara no em vaga de curar-te les ferides perquè he de lluitar contra tot allò que te les ha causades (Michel Quoist, "A cor obert", n. 195, Barcelona, Herder 1982). - El que és vàlid per a l'avortament ho és igualment per a qualsevol atemptat contra la vida. Hi ha avortaments que es diuen "condemna a mort", però també "accident laboral"; o avortaments que són conseqüència de "barris i cases insalubles", de les "males condicions laborals", de la "fam del món", del "desenvolupament" en totes les seves formes... Cada any hi ha desenes de milions d'homes -aquests, a més nascuts- la vida dels quals "avorta", quan s'hauria hagut d'esbadellar ben llargament. Déu ens demanarà compte d'aquestes vides injustament interrompudes.

1

Per què, per alguns, aquestes morts no són tan "escandaloses" com la mort dels menuts al si de la mare? Perquè no han estat decidides ni, aparentment, provocades d'una manera directa? Perquè som responsables tots plegats? Sí, les circumstàncies són diferetns i ningú no pot judicar sobre la responsabilitat d'altri, però no siguem hipòcrites. No hi ha pas diverses menes de vida, i quan hom pretén defensar-la, perquè soni autèntic i creïble, ha de defensar-la en tots els fronts i amb el mateix delit. - Io son d'opinione che la quiete non si trovi interamente fra gli uomini in niun loco, in niun tempo e in niun grado. Ma se pur se ne trova qualche parte, credo che sia in sè medesimo, nel componimento dell'animo suo, nel temperamento degli affetti; e chi sarà così temperatoe così composto sarà quieto in ogni stato quanto si può essere di quaggiù = Jo sóc de l'opinió que l'assossec no es troba enterament entre els homes en lloc, ni cap temps ni grau. Tanmateix, si a pesar de tot se'n pot trobar una mica, crec que s'esdevé en ell mateix, en l'acompliment del seu propi ànim, en el tremp dels afectes; i aquell que serà sobri i se sabrà comportar estarà assossegat en la mesura que s'hi pot estar en aquest món (A. Caro, Lettere, A. Bernardo Spina). - ¡Y a ti, Nación norteña, bañada por los mares, arrullada en tus brisas y tocada por tus brumas perennes! A ti la rama de olivo por haber, la primera, licenciado tus ejércitos, desarmado tus soldados y reventado tus fusiles, llevando tus hombres a la tierra a cosecharte pan, a las fábricas a tejerte abrigos, a los mares lejanos a traerte sedas y aromas... ¿Ninguna otra nación sabrá imitarte? (P. A. García D. Figar, Lo que Jesús amó). - Un deixeble, que sempre es queixava dels altres, el Mestre li va dir: «Si el que cerques és la pau, mira d'exigir-te a tu mateix i no als altres: és més fàcil calçar-se unes sabatilles, que no pas encatifar tota la terra (Anthony de Mello, sj.). L’ENCAIXADA DE MANS Donar-se la mà com a salutació és eminentment, i originàriament, un gest de pau. Ja ho deien els llatins quan parlaven d’”encaixar dreta amb dreta” com una forma de fer les paus. Perquè és d e la mà dreta, que es parlava. I la dreta era la mà que agafava l’arma ofensiva, a diferència de l’esquerra que duia l’escut, arma de defensa, arma passiva. Oferir la mà dreta desarmada, volia fer patent una actitud pacífica, de no agressió, actitud que era compartida per l’altra part, que feia també el mateix. D’aquí que unir les mans dretes hagi esdevingut en la nostra cultura un signe cabdal de pau, de benvolença i d’amistat. Cal tenir present, tanmateix, que en el seu origen expressava un compromís de no agressió. EL COLOM DE LA PAU * El colom de la pau és blanc i porta una branca d'olivera. * El colom de la pau no fa riu a les teulades; no vola pels camps ni les ciutats. * El colom de la pau és un símbol: només pot viure en el cor de les persones. * El colom de la pau significa amor i joia de viure... per tots. * El colom de la pau ens fa sentir germans dels homes i fills de Déu (Eulàlia Segura, 4t. d'EGB). La cursa d'armaments - La cursa d'armaments no és pas cap camí segur per mantenir la pau, l'equilibri que neix d'aquí tampoc no és una pau certa i veritable. La cursa d'armaments és una plaga molt greu de la humanitat (GS 80 i 81). - Quan una arma augmenta de potència també augmenta d'immoralitat. La carrera armamentista és do-blement condemnable: perquè acumula un potencial suïcida per a tota la humanitat i també perquè im-plica unes despeses que podrien invertir per al benestar de la humanitat (Bisbe Alberto Iniesta).

1

TESTIMONIS - Amb freqüència he estat amenaçat de mort. Haig de dir-li que, com a cristià, no crec en al mort sense resurrecció: si em maten ressuscitaré en el poble salvadoreny. Si les amenaces arribessin a compliment, ofereixo des d'avui la meva sang a Déu per la redempció i resurrecció d'El Salvador (Mons. Oscar A. Romero, arquebisbe d'El Salvador). - Jo vaig ser torturat a la presó i vaig veure tot el dolor d'un Poble; inscripcions a les parets, insults, oracions: "Senyor, som innocents". Allò que més em va impressionar va ser una gran taca de sang... Amb aquesta mateixa sang hi havia escrit "Déu no mata". Crec que el missatge de l'Evangeli es sintetitza en el qués és l'Amor. El mateix Crist ho diu. Vaig sortir de la presó més convençut que mai de la no violència (Adolfo Pérez Esquivel, Nobel de la Pau). - Fa uns deu anys que el Govern va enviar a Araguaia al voltant de deu mil homes, bombes de napalm, tortures exagerades... Aquestes tortures sofisticades, sobretot contra el poble, varen ser filmades i posteriorment projectades a les mateixes "Fuerzas Armadas" (fins i tot es donà el cas d'oficials que van vomitar i de soldats que fugiren perquè no podien tolerar una cosa semblant). Hi ha alguns grups de població "sertaneja", "posseiros" d'aquestes zones, que encara viuen traumatitzats. Crec que el futur de l'Església es troba al Tercer Món, i que serà a partir de l'acceptació de l'opció pels pobres des d'on es farà la conversió al pobre des del Primer món, i apareixerà llavors la veritable Església, l'Església dels Pobres (Mons. Pere Casaldàliga, bisbe d'Araguaia). ⇔ TEXTOS PARENOSTRE DE LA PAU PARE, que mires igualment tots els teus fills, d'un costat i de l'altre que la guerra enfronta. NOSTRE, de tots, dels més dels cinc mil milions d'homes i dones que poblen la terra, sigui quina sigui la seva edat, el seu color i el lloc on han nascut. QUE ESTEU EN EL CEL i en la terra, en cada persona, en la gent senzilla, en els qui pateixen. SIGUI SANTIFICAT EL VOSTRE NOM en els cors pacífics de tots, homes i dones, infants i vells, d'aquí i de més enllà, però no pas amb l'esclat de les bombes, sinó amb el batec de cada cor. VINGUI A NOSALTRES EL VOSTRE REGNE, el regne de la pau, el regne de l'amor, i destruïu els regnes de la tirania i de l'explotació. FACI'S LA VOSTRA VOLUNTAT, sempre i en tot lloc, en totes les nacions i pobles. EN EL CEL I EN LA TERRA i que els vostres designis de pau no siguin malmesos pels homes i dones violents, pels tirans. EL NOSTRE PA DE CADA DIA que és pastat amb la pau, amb justícia i amor, i allunyeu de nosaltres el pa de la discòrdia i de l'odi que nodreix enveges i divisió. DONEU-NOS AL DIA D'AVUI, perquè demà podria ser tard: els míssils ja apunten i algun boig podria disparar. PERDONEU-NOS no com nosaltres acostumem a perdonar, sinó com vós perdoneu, sense ressentiment, sense rancors amagats. NO ENS DEIXEU CAURE EN LA TEMPTACIÓ d'emmagatzemar el que no ens van donar,

1

d'oblidar-nos dels nostres germans necessitats, d'acumular el que d'altres necessiten, de mirar amb recel el d'enfront. ANS DESLLIUREU-NOS DE QUALSEVOL MAL que ens amenaça. De l'egoisme dels poderosos, de la mort que causen les armes i la guerra. Perquè són molts, Pare, els qui volem viure en pau i construir la pau per a tots. Així sigui. - No, la paz no se construye con el látigo, sino con el amor. No, la paz no la construyen los tiranos, sino los que sirven. No, la paz no se construye con fusiles, sino con rejas de arado. No, la paz no es fruto de convenios, sino de hermandad vivida. No, la paz no cae de las nubes, sino que se construye entre todos. CRIDA DE PAU 1996 Han transcorregut deu anys de la històrica jornada d'Assís, l'octubre del 1986, quan Joan Pau II va convidar els caps de les esglésies cristianes i de les grans religions mundials a pregar per la pau al món. Donem gràcies a Déu pel camí recorregut en aquests anys que uneix uns i altres i no uns contra els altres. Enfront a la guerra que en aquest període ha trasbalsat el món, hem posat la nostra primera fe en la pregària. Déu escolta les invocacions, doblega el cor dels violents, dóna la saviesa i la justícia, conforta els buscadors de pau. Hem fet memòria de les víctimes dels conflictes i de les ferides encara obertes. Solemnement repetim la invitació a la pau. Les religions no empenyen a l'odi i a la guerra, no justifiquen el vessament de la sang innocent. Les religions no volen la guerra, sinó la pau! No hi ha santedat a la guerra. Només la pau és santa. En aquest any, segons la invitació de Joan Pau II lançada des d'Assís i llargament compartida per nosaltres, s'han desenvolupat noves energies de pau i nous sentiments de comprensió entre els creients, com un torrent que creix. Volem que aquest riu de pau banyi la terra de guerra, apagui els odis, alimenti l'esperança d'un món just i sense conflicte. Ens empenyem a fer créixer l'amor per la pau entre els nostres correligionaris. Estem convençuts que les religions tenen una gran responsabilitat a l'hora de predicar el perdó, que s'adreça a tots aquells que maten o fan la guerra en nom de Déu. Parlar de guerra de religions és un absurd. Cap odi, cap conflicte no troba en les religons un incentiu. Ens adrecem a tots aquells que usen les armes per refermar els seus interessos: els convidem a meditar sobre la seva responsabilitat, perquè la guerra és sempre una aventura sense retorn amb la seva seqüela trista d'inútils estralls. No tenim cap potència, sinó la força dèbil de la fe: en nom d'aquesta convidem tots a despullar-se de tot sentiment violent, a desarmar les mans promptes a colpir, a reconsiderar l'ús de la violència. La benignitat, la comprensió, l'ús del diàleg per a la solució dels conflictes, la recerca de la justícia i, sobretot, l'amor ens salven de la desgràcia de la guerra. Aquesta és la nostra invocació i ens sembla la de mil⋅lions de creients, homes i dones d'aquest món nostre (Trobada Internacional "Homes i Religions", Roma, 10 d'octubre del 1996).

1

LA PAZ PERFECTA

Había una vez un Rey, que ofreció un gran premio al artista que pudiera plasmar en un lienzo LA PAZ PERFECTA Muchos lo intentaron y el Rey observó y admiró cada una de las obras. Pero solamente hubo dos que le parecieron adecuadas y tuvo que escoger entre una de ellas. La primera, era un lago muy tranquilo, era como un espejo perfecto donde se reflejaban las plácidas montañas, sobre ellas se encontraba un cielo azul con nubes blancas. Todos los que miraron la pintura, pensaron que esa era: La Paz Perfecta. La segunda pintura también tenía montañas. Eran escabrosas y al mismo tiempo impactantes... Sobre ellas se veía un cielo furioso del cual brotaban impetuosos rayos y truenos... Montaña abajo, parecía retumbar un espumoso torrente de agua, el cual acababa estrellándose en un hermoso lago. Pero cuando el Rey observó cuidadosamente, vio tras la cascada un arbusto en una grieta de la roca, en el cual se encontraba un nido. Allí en medio del rugir de la violenta caída del agua, un pájaro se había construido su morada y disfrutaba de la “Paz perfecta”, dando de comer a sus polluelos. El Rey, escogió dicha pintura y explicó sus razones:

«“PAZ”... NO SIGNIFICA ESTAR EN UN LUGAR SIN RUIDOS, SIN PROBLEMAS, SIN TRABAJO DURO NI SIN DOLOR” “PAZ” SIGNIFICA QUE A PESAR DE ESTAR EN MEDIO DE TODAS ESTAS COSAS, PERMANEZCAMOS CALMADOS DENTRO DE NUESTRO CORAZÓN.

CREO QUE ÉSTE ES EL VERDADERO SIGNIFICADO DE LA PAZ». MISSATGE TROBAT Entre el soroll i la pressa fes el teu camí, sense oblidar que el silenci és pau. Mentre puguis, i sense abaixar el cap, sigues amic de tothom.

1

Digues la teva veritat, sense córrer i que tothom l'entengui. Escolta els altres, encara que et semblin pesats o no prou intel⋅ligents; ells també tenen quelcom a dir. No et comparis pas als altres, podries sortir-ne bufat o amargat perquè un altre sempre pot ser més bo o menys que tu. Alegra't dels teus èxits i no t'encaparris pels teus fracassos. Estima la feina que fas, per senzilla que sigui; és la riquesa concreta en un món ple de vaguetats. Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós, però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona que lluita per un ideal, i que hi ha més herois que no et penses. Sigues sincer i no fingeixis l'amistat. No tractis l'amor amb cinisme, puix que, malgrat els possibles desenganys, l'amor torna a néixer, com l'herba al camp. Convenç-te que hom no es fa fort en un sol dia i no et deixis portar per les quimeres, que només cansen i et deixen arraconat. Més enllà de tota austeritat, sigues bo amb tu mateix. Tu ets tan fill com els arbres i els estels. Tu hi tens un lloc en aquest món. Encara que no t'ho creguis l'univers fa camí endavant. Tingues pau amb Déu, i fent la feina enmig del soroll o la confusió, no perdis mai la pau. Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats, la vida és bella... No ho oblidis i seràs feliç! (Poema trobat a l'església de Sant Pau, Baltimore, el 1963). SI TU CREUS... Si creus que el somrís té més força que les armes,

1

Si creus en el poder d'una mà oberta, Si creus que allò que uneix els homes és més que no pas el que els separa, Si creus que el fet de ser diferent és una riquesa i no un perill, Llavors vindrà la pau! Si saps mirar l'altre amb una mica d'amor, Si prefereixes l'esperança més que la sospita, Si penses que ets tu qui ha de donar el primer pas en comptes de l'altre, Si l'esguard d'un infant és encara capaç de desarmar-te, Llavors vindrà la pau! Si pots sentir alegria amb la joia del teu veí, Si la justícia d'altri et revolta tant com la que a tu t'han fet, Si l'estranger és per a tu un germà inesperat, Si ets capaç de donar gratuïtament el teu temps per amor. Llavors vindrà la pau! Si saps acceptar el que d'altres t'ajudin, Si comparteixes el teu pa tot afegint-hi un bocí del teu cor, Si creus que el perdó pot més que la venjança, Si saps cantar i ballar amb la felicitat aliena, Llavors vindrà la pau! Si saps escoltar el pobre home que et fa perdre el temps, i li somrius, Si saps encaixar i aprofitar les crítiques sense tractar de tancar-te ni de defensar-te, Si saps acceptar i fer teves les opinions diferents, Si et resisteixes a donar la culpa de tot als altres, Llavors vindrà la pau! Si per tu l'altre és sobretot un germà, Si penses que l'enuig és signe de debilitat més que de força, Si prefereixes que et facin mal, més que no pas fer-lo, Si rebutges la idea que ets indispensable, Llavors vindrà la pau! Si et poses de part del pobre sense fer-te l'heroi, Si creus que l'Amor és l'única força de discussió, Si creus que la pau és possible. Llavors vindrà la pau! (Pierre Guilbert). PREGÀRIA PER LA PAU * Davant de les guerres del món, tant les que són notícia com les que convé silenciar, i en especial la de Txetxènia. Aposto per la Pau. * Davant les guerres sense declarar, els bloqueigs de qualsevol mena, els bombardeigs, la neteja de subversius i d'indesitjables.

1

Aposto per la Pau. * Davant de qualsevol arma i de totes elles, davant la maquinària de guerra que atempta contra la llibertat i la vida. Aposto per la Pau. * Davant la violència contra els més dèbils en la nostra societat Aposto per la Pau. * Davant de la destrucció, que suposa per a la natura, els camps de tir, les mines, i l'existència dels exèrcits. Aposto per la Pau. * Més d'una vegada sóc autoritari, imposo la meva voluntat, i ocasiono sofriment. Davant de tot això. Aposto per la Pau. (Extret de la revista "Utopia", n. 31) PREGAR PER LA PAU + Senyor, tenim encara les mans plenes de sang de les últimes guerres mundials, talment que encara no tots els pobles se les han pogudes donar els uns als altres. * Senyor, estem armats com mai no ho havíem estat tant en els segles anteriors, i anem tan carregats d'instruments mortífers que podem, en un moment, incendiar la terra i destruir potser fins la humanitat. * Senyor, hem fonamentat el desenvolupament i la prosperitat de moltes de les nostres indústries de tots els calibres, i totes elles destinades a matar i a exterminar els homes, germans nostres; així hem establert l'equilibri cruel de l'economia de moltes nacions poderoses sobre el mercat de les armes a les nacions pobres, privades d'arades, d'escoles i d'hospitals. * Senyor, hem deixat que renaixessin en nosaltres les ideologies que fan enemics els homes entre ells: el fanatisme revolucionari, l'odi de classe, l'orgull nacionalista, l'exclusivisme racial, les emulacions tribals, els egoismes comercials, els individualismes de la fruïció i de la indiferència a les necessitats dels altres. * Senyor, cada dia escoltem angoixats i impotents les notícies de tres guerres, encara enceses en el món. * Senyor, és veritat, nosaltres no caminem pel camí dret! * Senyor, mireu tanmateix els nostres esforços, inadequats però sincers, per la pau en el món! Hi ha institucions magnífiques i internacionals; hi ha propòsits per la desarmament i per les negociacions.

1

* Senyor, hi ha sobretot tantes tombes que oprimeixen el cor, famílies destrossades per la guerra, pels conflictes, per les repressions capitals; dones que ploren, infants que moren; pròfugs i presoners aclaparats sota el pes de la solitud i del sofriment; hi ha tants joves que es rebel⋅len perquè la justícia sigui promoguda i perquè la concòrdia sigui la llei de les noves generacions. * Senyor, Vós ho sabeu, hi ha ànimes bones que fan el bé en silenci, coratjosament, desinteressadament, i que preguen amb un cor penedit i amb un cor innocent; hi ha cristians -i quants, Senyor!- en el món, que volen seguir el vostre Evangeli i professen el sacrifici i l'amor. * Senyor, Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, doneu-nos la pau. Pau VI Déu dels nostres pares, gran i misericordiós, Senyor de la pau i de la vida, Pare de tots. Vós teniu projecte de pau i no pas d'aflicció, condemneu les guerres i abateu l'orgull dels violents. Vós enviàreu el vostre Fill Jesús per anunciar la pau a la gent propera i a l'allunyada, per reunir els homes de totes les races i nissagues, en una sola família. Escolteu el crit unànime de tots els fills, la súplica angoixada de tota la humanitat: mai més la guerra, aventura sense retorn; mai més la guerra, espiral de lluita i de violència; no mai aquesta guerra [del golf Pèrsic], amenaça per a les criatures, en el cel, la terra i el mar. En comunió amb Maria, la mare de Jesús, us supliquen més encara: parleu als responsables de la sort dels pobles, detureu la lògica de la represàlia i de la venjança, suggeriu amb el vostre esperit solucions noves, gestos generosos i d'una espera pacient, més fecunds que els apressants venciments de la guerra. Concediu al nostre temps des de pau. Mai més la guerra. Amén. Joan Pau II, 16 de gener de 1991 Pau interior * Pren-te cada dia dos minuts de temps per estar sol i en pau. Relaxa a la vegada el cos, el cap i el cor. * Parla amb Déu amb naturalitat i senzillesa, i digues-li tot el que et té encaparrat. No facis servir fórmules estranyes. Ho pot fer, amb les teves pròpies paraules. Ell les entén prou bé. * Entra en diàleg amb Déu en la feina de cada dia. Tanca els ulls un parell de segons allà on siguis: en el negoci, l'autobús, a la taula d'estudi o de feina. * Convenç-te d'aquesta veritat: Déu és amb tu i et vol ajudar. No és que vagis tu tot el dia darrera Déu perquè et beneeixi; és al revés: Déu et vol beneir. Decàleg per a la pau interior 1/ Para mí, la paz interior es un fruto del Espíritu

1

2/ Hemos de disponernos a recibir la paz viviendo en amor, con alegría y sirviendo a los hombres. 3/ Obrar siempre con rectitud de intención 4/ No guardar nunca rencor ni resentimiento alguno a quienes nos han hecho sufrir y perdonar a nuestros enemigos 5/ Sólo en Dios podremos descansar y hallar la verdadera paz 6/ Da mucha paz sentirse hijo adoptivo de Dios, tenerlo como Padre, sabiendo que nos ama in-finitamente 7/ Da mucha paz saber que podemos confiar siempre en Dios; que podemos vaciar nuestras tristezas, los sufrimientos, los anhelos y descargar nuestras cruces con sólo ponernos ante su presencia 8/ Adecuar lo que hacemos a nuestras posibilidades y no querer abarcar más de lo podemos hacer 9/ Conocernos a nosotros mismos y aceptarnos tal como somos 10/ Vivir en alabanza y acción de gracias. (Margarita Vicente, religiosa Hospitalària del Sagrat Cor de Jesús, coordinadora del Psico-telèfon). PAU INTERIOR - La paz interior es la luz que viste a las personas (R. Ramis Alonso). LA HISTÒRIA DELS OPTIMISTES I DELS PESSIMISTES Cal que construïm un món nou, fonamentat en la història, en la raó i en la fe. La història humana que registra fins ara 8.000 guerres i 8.000 tractats de pau, pot considerar-se en dues perspectives: la dels pessimistes i la dels optimistes. "El món no ha parat d'estar en guerra, i ho segueix estant encara; per altra banda -afegeixen els pessimistes- poden produir-se tensions entre l'Est i l'Oest, entre el Nord i el Sud, entre els països rics i els països del "Tercer Món". "El planeta -afegeixen els pessimistes- viu sota el risc de l'extermini nuclear i enmig d'una desenfrenada carrera d'armaments". Pels optimistes, la història té una altra perspectiva. "Indubtablement -afirmen- han existit sempre guerres, però també sempre ha existit la pau, o almenys diferents paus, sobre la terra, però això no es recorda mai. Avui passa el mateix. Des de 1945 hi ha hagut més de 50 conflictes, però, tenim en compte que durant tot aquest temps se n'han evitat més de 200? Negociacions, bons oficis, tractats, telèfon roig, trobades, han salvat moltes vegades la pau. La pau és possible perquè en el fons els homes són bons, estan orientats vers la raó, vers l'ordre i vers el bé comú. La pau és un dinamisme, un impuls, un instint motor. L'home està fet per a l'amor, està fet per a la pau. US DEIXO LA PAU

1

O els homes aprenem a estimar-nos i ens decidim a viure per als altres, o els homes morirem. Tots. Tots plegats. El nostre món no té altres alternatives: estimar-nos o desaparèixer. Cal triar. De seguida i per sempre. Les grans potències tenen a les seves mans 20.000 bombes d'hidrogen: amb una n'hi ha prou per convertir una gran ciutat en un cementiri. I continuen endavant amb aquesta monstruosa indústria a raó de tres bombes cada 24 hores. Sou vosaltres, joves, nois i noies de tota la terra, els qui heu de dir "NO" al suïcidi de la humanitat. El tresor que us deixo és el bé que no vaig fer, que hauria volgut fer, i que vosaltres fareu després que jo. Tant de bo que aquest testimoniatge us ajudi a estimar. Aquesta és la darrera ambició de la meva vida i la finalitat d'aquest testament. Declaro hereus universals a la joventut de tot el món. A tota la joventut del món: de la dreta, de l'esquerra, de dalt i de baix. És igual. A tota la joventut: la que ha rebut el do de la fe, la que fa com qui no creu, la que creu que no creu; només hi ha un cel per a tots. I no n'hi ha prou amb cridar "Pau! pau!" perquè la pau torni a la terra. Cal actuar. A força d'amor. A cops d'amor. En acceptar la creu, Crist va rebutjar la violència. Quan més a la vora veig la mort, més sento la necessitat de repetir-vos: només si estimeu la humanitat aconseguireu de salvar-la, i de dir-vos que la pitjor calamitat que us pot passar és que la vostra vida no serveixi per a ningú. Estimar-se o desaparèixer. Cregueu en la bondat, en la humil i sublim bondat. En el cor de l'home hi ha tresors d'amor. La nostra feina és fer que surtin a la llum. L'única veritat és estimar. Només pacificarem el món si li enriquim el cor. Testimonis com som de les curses d'armaments, asfixiats per un progrés llampant, mentre dues terceres parts del món pateixen fam, només ens queda el suprem i sublim recurs: ser de debò germans! Aleshores... demà? El demà serà de tots nosaltres!

1

(Del testament de Raoul Follereau). ⇔ PREGÀRIA * Déu vol que visquem en pau. La pau és possible també entre nosaltres. La volem ara. Una pau feta entre tots i per a tots. No volem que ningú la impedeixi o la retardi. + Nosaltres ens comprometem a treballar per la pau en la veritat, en la justícia i en l'amor. Senyor, que on hi hagi justícia, nosaltres hi posem pau! * Creiem en la capacitat de les persones i dels pobles per buscar una solució als seus conflictes per camins de pau. No volem imposicions violentes, contràries al sentiment lliure de la societat. + Nosaltres ens comprometem a promoure comportaments i camins democràtics en llibertat. Senyor, que on hi hagi violència, nosaltres hi posem llibertat! * Creiem en la força pacificadora de la veritat. Rebutgem la mentida com a estratègia, i la manipulació de la veritat al servei dels interessos polítics. + Nosaltres apostem per la virtut alliberadora de la veritat. Senyor, que on hi hagi mentida, nosaltres hi posem veritat! * Reivindiquem la força social del perdó per edificar la nostra convivència. No volem que el ressentiment i els odis ens encadenin al passat. + Nosaltres ens comprometem a promoure una experiència col⋅lectiva de perdó i de reconciliació mútua. Senyor, que on hi hagi odi, hi posem perdó! * Tots necessitem el perdó de Déu. Tots necessitem perdonar i ser perdonats. Demanem el perdó de Déu pels nostres pecats. Demanem perdó per no haver treballat prou per la pau i en contra de totes les injustícies. Demanem perdó als que no hem sabut defensar o ajudar des de l'esperit de l'evangeli. Senyor, que on hi hagi pecat, Tu hi posis perdó! (Fragments del text llegit per la Trobada de Pregària per la Pau, Vitòria, 13 de gener de 2001). PREGARIA DE CADA DIA PER LA PAU Pare nostre que ens heu donat el vostre Fill, perquè fos Ell la nostra pau, escolteu la nostra pregària en aquesta hora i feu que arribi fins a nosaltres la pau que Ell, el Salvador, ha portat als seus deixebles i a tots els homes de bona voluntat. Ell ha vingut per unir el que estava dividit, per destruir el pecat i l'odi, que porten a la mort, i per despertar en nosaltres la vocació a la unitat i a la germanor. Ajudeu-nos en el nostre compromís de cristians i ciutadans, a construir la pau i la justícia,

1

amb l'esperit obert a tothom. Maria, reina de la pau traieu de les nostres terres, l'esperit de discòrdia i ajunteu tots els vostres fills amb cor de germans.

DONEU-NOS, SENYOR LA VOSTRA PAU Doneu-nos, Senyor, la vostra pau. La vostra pau, que és humil i valenta, La vostra pau, que és respectuosa i bona, La vostra pau, que perdona i perdona, La vostra pau, que no desespera, La vostra pau, que floreix a l’h’ivern, La vostra pau, llevat i sembradura, La vostra pau, que és pluja de colors Que fecunda tota la terra, La vostra pau, que desarma les armes I converteix en anyell la fera, La vostra pau, que és colom i olivera, La vostra pau, que és de Déu la senyera. Doneu-nos, Senyor, la vostra pau: Penetrant, íntima, gratificant, Comprensiva, ferma, incansable, Pacient, prudent, imaginativa, humil, ecumènica, amiga, políglota, policroma, simfònica, suplicant exigent, tolerant, alliberadora, indestructible, humanodivina. Doneu-nos, Senyor, la vostra pau. Extret de “La gallina a sus polluelos” (Adviento y Navidad 2002-2003).

ORACION DE LOS CONTINENTES Tú has creado los continentes; has hecho a los hombres distintos en lengua y cultura. Desde tiempo inmemorial has hecho crecer el arroz. Te manifiestas en los diversos rostros de las religiones. Y Tú eres también el que lleva a los hombres a la fe y a la duda. Señor, pon fin a la nefasta contienda entre los continentes y las razas, da a todos los hombres la fe en Ti, da la paz a Asia y al mundo, da paz y armonía a las costas, a las estepas, a las junglas de mi tierra.

Señor, da al mundo la paz y la fe en el futuro de tu pueblo. Amén. (Oración de Indonesia). PER LA PAU Oh Déu, que susciteu la santedat en els desigs, la rectitud en les intencions i la justícia en l'obrar: atorgueu als vostres servents aquella pau que el món no pot donar, perquè els nostres cors siguin dòcils als vostres manaments, i els nostres dies, sense por als conflictes,

1

transcorrin tranquils sota la vostra protecció. Per Crist Senyor nostre. Amén (Pau VI). - No importa que tú seas hombre o mujer, niño o viejo, obrero o campesino, soldado o estudiante o comerciante; no importa cuál sea tu credo político, o tu credo religioso; si te preguntan qué es lo más importante para la humanidad, responde antes, después, siempre: ¡LA PAZ! (Li Tien-Min). Fem un món de pau Unim les nostres mans, els nostres esforços, els nostres desitjos i fem un món de pau. On no hi hagi odi ni violència, on no hi hagi fam ni injustícia, on no hi hagi guerres, on no hi hagi nens sense família, on no hi hagi pares ni mares sense treball. Fem un món de pau. Vull començar per casa meva, la meva família, els meus amics, la meva escola. Dóna'm forces, Senyor, per viure i transmetre que vull un món de pau. (Marcelo A. Murúa) Instruments de pau

Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau. Que on hi hagi l'odi, hi posi l'amor. On hi hagi ofensa, hi posi el perdó. On hi hagi discòrdia, hi posi la unió. On hi hagi error, hi posi la veritat. On hi hagi dubte, hi posi la fe. On hi hagi desesper, hi posi l'esperança. On hi hagi tenebres, hi posi la llum. On hi hagi tristesa, hi posi l'alegria. Oh, Pare bo: Feu que jo vulgui més aviat consolar, que ser ser consolat; comprendre, que ser comprès; estimar, que ser estimat. Perquè és donant que es rep, oblidant que es troba, perdonant que s'és perdonat, i morint que es ressuscita a la vida eterna. Per la pau Senyor, tu saps que no m'ocupo de les armes. Només desitjo ser un instrument teu per portar la pau al món. Senyor meu, on hi ha pau les armes no tenen importància. On hi ha pau, la gent es pot estimar com tu ens estimes. Dóna'ns la pau, oh Senyor, i fes que les armes siguin inútils en aquest món meravellós. Amén. (Mare Teresa de Calcuta, 1910-97). Pregària per la pau Senyor nostre Jesucrist, Vós que desitjàveu la pau als deixebles amb tanta insistència, ajudeu-nos ara a trobar camins de pau i de benestar. Il⋅lumineu la intel⋅ligència dels governants;

1

susciteu en ells sentiments de justícia i d'Humanitat perquè allà on la pau es veu amenaçada triomfin finalment el respecte i el seny. La pau és possible A vosaltres, homes ciutadans del món. A vosaltres, joves de la generació que puja, gosem adreçar encara una vegada la vostra veu, humil i forta. El nostre anunci és simple: la pau és possible. La pau és possible! Ha de ser possible! Sí, perquè aquest és el missatge que puja dels camps de les dues guerres mundials i dels altres recents conflictes armats amb què ha quedat ensangonada la terra; és la veu misteriosa i formidable dels caiguts i de les víctimes dels conflictes passats, és el gemec llastimós de les tombes innombrables, dels cementiris militars i dels monuments als soldats desconeguts: la pau, la pau, no la guerra. QUAN ... Quan prens partit per la no violència, edifiques la pau Quan prens responsabilitats que ningú no vol, desvetlles la pau. Quan lluites per la justícia, fas trobadissa la pau Quan no critiques per darrere, fas obra de pau Quan saps obrir-te als altres, fas créixer la pau. Quan t'interesses pels problemes del món, fas pujar el valor de la pau. Quan dediques temps a fer un servei, ets llevat de pau. Quan tornes bé per mal, ets apòstol de la pau. Quan no tens por de la veritat,

ets profeta de la pau. Quan et poses al costat dels marginats poses al marge la violència. Quan per damunt de tot, l'altre és persona, estàs dignificant la pau. Quan comparteixes els teus béns, fas creïble la pau. Quan trobes la vida de grup, poses fonaments a la pau. Quan engresques l'altre a viure, escampes la pau pel món. Quan estimes com Crist estima, en tu floreix la pau. Només quan estiguis cansat de buscar-la, la Pau et vindrà a trobar. (Pasqua Jove, Girona 1984).

1

PREGÀRIA PER LA PAU I LA UNITAT Senyor, Vós ens vàreu dir que estiguéssim units, però nosaltres no ho hem entès. Moltes vegades volen fer la nostra. Som egoistes i els altres ens fan nosa. Som creguts i orgullosos, i els altres ens hi sobren. Som individualistes i ens agrada anar sols. Avui us demanen que ens ajudeu a viure units, a saber comptar amb l'altre, a no fer les coses sols, a compartir-ho tot. Senyor, sabem que on hi ha dos o tres, reunits en nom vostre, Vós hi sou. Ara, doncs, volem anar junts, perquè sigueu present en nosaltres i, així, amb la vostra força i la dels altres, ho puguem tot. LA PAU Escrius Pau! a la teva jaqueta i fas la guerra als teus pares. Escrius: Pau! al teu front i ets agressiu amb la societat. Escrius: Pau! als pantalons o protestes contra els teus mestres. Et marques amb foc: Pau! al front i t'irrites amb el teu germà. Voldries que es pogués llegir: Pau! en tot tu, i estàs en guerra amb tu mateix. Sobre el paper, ala jaqueta, a la pell, als pantalons, per tot el teu mot: Pau!, i al teu cor hi ha guerra. Deixa que els altres, que Déu, et prenguin com ets. I la pau habitarà en tu, no la pau que és sobre el paper, sinó la Pau, és a dir: LA PAU! (Miquel Estradé)

ORACIÓN POR LA PAZ "Dios de nuestros padres, grande y misericordioso. Señor de la paz y de la vida, Padre de todos. Tú tienes proyectos de paz y condenas las guerras. Tú has enviado a tu Hijo Jesús, a anunciar la paz, a reunir a los hombres en una única familia. Escucha el grito unánime de tus hijos, la súplica ferviente de tota la humanidad: nunca jamás la guerra, aventura sin retorno, nunca jamás la guerra, espiral de luto y violencia nunca jamás la guerra en el Golfo Pérsico, amenaza para tus criaturas del cielo, la tierra y el mar. En comunión con María, te suplicamos: habla al corazón de los responsables de los pueblos, sugiere con tu espíritu soluciones nuevas, gestos honorables y generosos, espacios de diálogo y espera paciente. Concede a nuestro tiempo días de paz. Nunca jamás la guerra. Amén. (Papa Joan Pau II). * Qui viu en la pau i està alegre davant Déu, tot i les tristeses, * qui és capaç és consolar els altres, tot i trobar-se ell mateix desconsolar, * qui no s'agafa tan seriosament a si mateix, que pugui donar la pròpia vida pels altres, amb el gest despreocupat de no fer gaire gran cosa, * qui ha anat més enllà de tota angoixa, i és capaç de viure sempre en esperança, * qui s'endinsa confiat en el camí de la vida, i va confiat vers el camí de la mort; AQUEST HA APRÈS DE JESÚS EL QUE SIGNIFICA ANOMENAR A DÉU PARE I DONAR LA VIDA DELS GERMANS. Aquell qui no ha arribat a aquesta llibertat, que agafi l'Evangeli i torni a llegir el sermó dels lliris del camp i dels ocells del cel (Olegario González de Cardedal)

1

A SANTA MARIA DE TOLUGES ES PARLA PER PRIMERA VEGADA DE PAU

_ Homenatge de les Nacions Unides a Pau Casals El dia 24 d'octubre del 1971, el mestre Pau Casals va rebre un homenatge de l'Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York. En aquell acte tan emotiu, Casals dirigí unes paraules d'agraïment als representants d'aquell fòrum internacional, i al llarg del seu parlament rendí un sentit record a la seva estimada terra catalana amb aquestes paraules: "Jo sóc català. Avui Catalunya és un grup de províncies d'Espanya. Però abans Catalunya era una nació,

potser ha estat la nació més gran del món. Us diré perquè: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de «Nacions Unides». Totes les autoritats de Catalunya es van reunir el segle XI a Toluges -una ciutat que avui pertany a França però que abans era de Catalunya- per parlar de pau. Van instaurar la Treva de Déu".

_ El segle XI i la violència Efectivament, al segle XI, amb l'afebliment del poder de la dinastia carolíngia, s'inicià arreu un esclat de la violència. Els nobles, els senyors feudals i els poderosos campaven pel seu vent en lluites contínues entre ells, trepitjant tots els drets de les persones indefenses. Els camperols, els vilatans, els marxants i fins i tot els eclesiàstics eren assaltats, robats i moltes vegades assassinats, amb una impunitat vergonyosa. El petit poder dels comtes era incapaç de posar fre a aquella total anarquia. En aquelles dramàtiques circumstàncies va aparèixer a Catalunya un personatge extraordinari, un home capital en la història dels inicis del nostre poble: fou l'Abat Oliba. _ La pacificació del territori català Oliba (971-30.10.1046), fill del comte Oliba Cabreta, renuncià a les seves possessions i honors per entrar com a frare al monestir de Ripoll. La seva capacitat de treball, la seva intel⋅ligència i sobretot les seves dots com a persona preocupada pel proïsme el feren arribar al càrrec d'Abat de Ripoll i més tard de bisbe de Vic. Tota la seva preocupació des que ocupà càrrecs tan alts fou la de cercar el benestar i la immunitat pels seus monestirs, i la tutela i protecció dels indefensos. La primera ocasió que se li presentà per dur a terme el projecte de pacificació del territori català fou durant un sínode promogut pel bisbe d'Elna, Bernat de Gurb, l'any 1022 a la població de Toluges. En aquelles reunions no es redactà cap conclusió sobre el tema de la violència, però es parlà molt seriosament de pau. Passats uns anys, concretament el 21 de maig de 1027, fou el propi Abat Oliba el qui -per trobar-se el seu bisbe Bernat de peregrinació a Terra Santa- convocà un nou sínode amb la intenció d'aconseguir unes mesures encaminades a que els seus projectes i la seva obsessió de veure el seu país pacificat fossin una realitat. En aquest segon sínode de Toluges l'acompanyaven tots els representants de la Seu d'Elna, clergues i una important representació popular. D'aquestes reunions sí que van sortir els primers decrets i les primeres bases de l'anomenada Pau i Treva de Déu. Unes conclusions tan noves i tan originals que van ser imitades al poc temps per gran part dels poders i dels pobles veïns. Llegiu tot seguit les principals: * que cap habitant del comtat i bisbat no assaltés el seu enemic des de l'hora nona del dissabte fins a l'hora

prima del dilluns, a fi que pogués complir amb els deures dominicals; * que ningú assaltés de cap manera els clergues o monjos que anessin sense armes o tornessin de l'església; * que ningú pogués violar les esglésies, ni les cases posades dins el circuit de trenta passes.

1

El que això fes o hagués fet, sinó anés a penedir-se'n o esmenar-ho a plena satisfacció de la Santa Mare Església abans de tres mesos, seria excomunicat del cercle de l'Església i de la seva comunitat de cristians. L'excomunió consistia en que: * cap cristià podrà menjar amb ells, ni beure, ni besar-los, ni saludar-los, ni parlar-los, com no sigui sobre la

satisfacció o penediment; * si moren excomunicats, no podran ser enterrats eclesiàsticament, ni cap clergue, ni cap fidel podrà pregar

per ells. * si no fes cas de l'excomunió, serà condemnat a l'anatema, això és, perdut com Judes traïdor. _ L'exemple català fou imitat L'Abat Oliba, no satisfet del tot amb les conclusions de Toluges, va dur a terme a la seva Seu de Vic, els anys 1029/30 i 1033, unes noves lleis de Pau i Treva més àmplies que les anteriors, i va allargar els dies de treva del vespre del dijous al matí de dilluns (per ésser el divendres el dia de la mort del Senyor). El concepte de treva feia referència als períodes sagrats de més llarga duració, com eren la Quaresma, l'Advent, les vuitades de Pasqua i de les lletanies de l'Ascensió, que així esdevenien temps sagrats en els quals no era lícit ni fer guerra, ni tan solament aixecar castells o fortaleses destinades a la guerra. També hi va afegir les festes dels Apòstols, de la Mare de Déu i dels sants de més veneració en cada lloc. Aquesta treva era anunciada pel toc de campanes en totes les esglésies, i obligava els seus encarregats que amonestessin el poble cada diumenge sobre la pau establerta i l'obligació d'atendre-la, informant-lo de les penes d'excomunió en què incorrien els violadors. Les conclusions i els tractats dels sínodes de Toluges i Vic foren certament positius, i van reforçar el poder comtal i van alliberar en part el poble del flagell de la guerra. Fou tan gran l'èxit d'aquestes lleis, que d'altres bisbats d'enllà del Pirineu celebraren també llurs sínodes a imitació dels catalans. Un es convocà a Niça el 1041, i el mateix any s'aprovaren les conclusions de pau i treva al concili de Narbona, i d'aquestes ciutats s'estengueren les lleis catalanes a molts bisbats del país veí. Al llarg del segle XI i dintre del segle XII es feren noves promulgacions de la pau i treva de Déu, mort ja Oliba, i en totes no és féu altra cosa que ratificar la institució i ampliar-ne l'abast. A partir del segle XII molts acords de pau i treva foren adoptats a la cort del príncep. És per això que les constitucions de pau i treva passaren als Usatges, i en aquesta cabdal obra jurídica catalana figuraven diferents constitucions de pau i treva, tant en el nucli original com en les seves ampliacions. Entre les principals constitucions de pau i treva donades pels prínceps i reis de Catalunya podem fer esment de l'assemblea convocada per a aquest fi per Alfons I en 1192, per Pere I a Barcelona en 1200, i en 1214 a Lleida pel cardenal Pere de Benevento, com a legat del papa Innocenci III, per assegurar la pau i tranquil⋅litat en els regnes de Jaume I durant la minoria d'edat d'aquest rei. No falta qui ha precisat, i amb raó, que les assemblees de promulgació de pau i treva són un precedent i tal vegada un origen de les futures corts del regne catalano-aragonès, una de les més antigues d'Europa. Fou doncs Catalunya, com digué Pau Casals, el primer lloc on es parlà de pau, però una pau que malauradament no es pogué assolir llavors, ni tampoc al llarg dels segles. La violència, la guerra i la injustícia han arribat fins als nostres dies, amb la certesa que els governs i els pobles estan condemnats a conviure amb aquest destí tan tràgic. Esperem i desitgem que, encara que sembli una utopia, el nostre món trobi un dia un altre Abat Oliba que escampi per la terra un nou missatge de pau i de comprensió entre els homes, com el que va proposar fa mil anys a Toluges l'insigne prelat català Josep M. Brotó i Twose (Catalunya Cristiana) i Antoni Pladevall, Història de l'Església a Catalunya, Claret [Festa, 10], Barcelona 1989, pp. 45-46).

1

- El Senyor és el Déu que destrueix les guerres (Jdt 16,2). - Per a fer la pau es necessiten almenys dues persones; per a fer la guerra n'hi ha prou amb una sola (N. Chamberlain). - Viu en pau amb Déu, tant se val com te l'imaginis; sense oblidar els teus treballs i aspiracions mantent-te en pau amb la teva ànima, a pesar de la sorollosa confusió de la teva vida (Baltimore). - Els pacifistes són com ovelles que creuen que el llop és vegetarià (Yves Montand, actor francès). - La pau més desventatjosa és millor que la guerra més justa (Desideri Erasme de Rotterdam, humanista holandès). - Hombre de gran paz, hombre de mucha vida (Baltasar Gracián). - No podemos ser pacificadores más que en la medida en que hayamos establecido la paz con nosotros mismos (Ricardo Lázaro). - La paz verdadera no es únicamente el equilibrio de potencias, sino esa gran alegría de vivir en al amistad (Juless Berger de Wivrey). - Si vols fer la pau, no parlis amb els teus amics; parla amb els teus enemics (Moshe Dayan). Proverbis - L'home que vol estar tranquil ha de ser sord, cec i mut (turc). Refranys - De l'arbre del silenci en penja el fruit de la pau (àrab). - El que mete paz, saca más (castellà). _ Silenci i pau «Oh Déu, feu-nos fills del silenci i hereus de la pau». Quina pregària més bella! És de sant Climent. Silenci i pau, pau i silenci, els dos tresors que ens perdem enmig de tants sorolls que ens atabalen i tantes presses que no porten enlloc. Només el silenci és fecund. Només la pau ens fa feliços. Cal que ens defensem aixecant ben alt el castell del silenci interior. No deixem la casa buida: habitem-nos nosaltres mateixos. Sense por de cap mena. Tot és a dintre. Només la solitud permet de retrobar-se un mateix i de viure en veritable comunió amb Déu, amb els germans, amb l'univers. Només la solitud ens omple. La música del silenci és la més harmoniosa de totes. La "soledad sonora" dels místics. Escoltem-la atentament. I com a fruit molt saborós, la pau. La pau del cor i dels sentits. La promesa messiànica per excel⋅lència: «Ell serà la pau». (Climent Forner). UN PES DE RES! - "Em sabries dir el pes d'un floc de neu?", preguntà a un Tudó una Mallerenga Petita. "Pesa menys que res", respongué el Tudó, molt segur. "Doncs, mira", continuà la Mallerenga, "t'he d'explicar una història extraordinària. M'estava asseguda a la branca d'un avet, arran de la soca, quan es posà a nevar; no era de moment cap nevada forta, cap mena de furiosa barrufada, no; igual que en un somni, queia la neu sense cap violència. Com que no tenia res de millor a fer, em vaig posar a comptar els borrallons que s'anaven quedant als branquillons i a les agulles de la meva branca. Vaig arribar a comptar-ne 3.741.952. Quan caigué el que feia 3.741.953, un borralló que pesava menys que res, que dius tu, la branca es va trencar". Després d'haver parlat així, la Mallerenga Petita emprengué el vol. El Tudó, que des del temps de Noè és autoritat en la matèira, estigué uns moments rumiant sobre la historieta i, finalment, es digué: "Potser només falta la veu d'una persona, perquè la pau es faci realitat en el món!". Testimonis - Amb freqüència he estat amenaçat de mort. Haig de dir-li que, com a cristià, no crec en al mort sense

1

resurrecció: si em maten ressuscitaré en el poble salvadoreny. Si les amenaces arribessin a compliment, ofereixo des d'avui la meva sang a Déu per la redempció i resurrecció d'El Salvador (Mons. Oscar A. Romero, arquebisbe d'El Salvador). - Jo vaig ser torturat a la presó i vaig veure tot el dolor d'un Poble; inscripcions a les parets, insults, oracions: "Senyor, som innocents". Allò que més em va impressionar va ser una gran taca de sang... Amb aquesta mateixa sang hi havia escrit "Déu no mata". Crec que el missatge de l'Evangeli es sintetitza en el qués és l'Amor. El mateix Crist ho diu. Vaig sortir de la presó més convençut que mai de la no violència (Adolfo Pérez Esquivel, Nobel de la Pau). - Fa uns deu anys que el Govern va enviar a Araguaia al voltant de deu mil homes, bombes de napalm, tortures exagerades... Aquestes tortures sofisticades, sobretot contra el poble, varen ser filmades i posteriorment projectades a les mateixes "Fuerzas Armadas" (fins i tot es donà el cas d'oficials que van vomitar i de soldats que fugiren perquè no podien tolerar una cosa semblant). Hi ha alguns grups de població "sertaneja", "posseiros" d'aquestes zones, que encara viuen traumatitzats. Crec que el futur de l'Església es troba al Tercer Món, i que serà a partir de l'acceptació de l'opció pels pobres des d'on es farà la conversió al pobre des del Primer món, i apareixerà llavors la veritable Església, l'Església dels Pobres (Mons. Pere Casaldàliga, bisbe d'Araguaia). - El que és vàlid per a l'avortament ho és igualment per a qualsevol atemptat contra la vida. Hi ha avortaments que es diuen "condemna a mort", però també "accident laboral"; o avortaments que són conseqüència de "barris i cases insalubles", de les "males condicions laborals", de la "fam del món", del "desenvolupament" en totes les seves formes... Cada any hi ha desenes de milions d'homes -aquests, a més nascuts- la vida dels quals "avorta", quan s'hauria hagut d'esbadellar ben llargament. Déu ens demanarà compte d'aquestes vides injustament interrompudes. Per què, per alguns, aquestes morts no són tan "escandaloses" com la mort dels menuts al si de la mare? Perquè no han estat decidides ni, aparentment, provocades d'una manera directa? Perquè som responsables tots plegats? Sí, les circumstàncies són diferetns i ningú no pot judicar sobre la responsabilitat d'altri, però no siguem hipòcrites. No hi ha pas diverses menes de vida, i quan hom pretén defensar-la, perquè soni autèntic i creïble, ha de defensar-la en tots els fronts i amb el mateix delit. - Hi ha homes que ajuden les víctimes de la injustícia, però que ometen de lluitar contra la injustícia. N'hi ha d'altres que lluiten contra la injustícia, però que ometen d'ajudar concretament els sistemes que engendren aquestes víctimes. Els primers es donen bona consciència confortant les víctimes, però perpetuen els sistemes que engendren aquestes víctimes. Els segons perillen de lluitar debades, perquè l'amor que porten a l'home, a tot home, no és pas prou fort com per purificar la lluita que menen. Quin germà amorós diria al seu germà ferit: et deixo morir. Ara no em vaga de curar-te les ferides perquè he de lluitar contra tot allò que te les ha causades (Michel Quoist, "A cor obert", n. 195, Barcelona, Herder 1982). - La pau és la condició de la convivència humana. Sí, perquè la pau ha vençut les ideologies que li són contràries. La pau és primer de tot una condició d'esperit. La pau és possible, si és veritablement volguda. Cadascú de nosaltres fem-la possible, predicant l'amistat i practicant l'amor als altres, la justícia i el perdó; obrim-li les portes, i no refusem cap sacrifici que faci la pau més ràpida, cordial i duradora (Pau VI).

1

TEXTOS SOBRE LA PAU - Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat (Rm 14,19). - El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau (Jm 3,18). - No us canseu mai de sembrar la pau (Joan Pau II). - La pau tindrà la teva cara, tindrà totes les edats. La pau serà vosaltres, serà cadascú de nosaltres (cant). - La paz es el ideal de la Humanidad. La paz es necesaria. La paz es un deber. La paz es ventajosa. No se trata de una idea fija e ilógica nuestra; no es obsesión, una ilusión. Es una certeza; sí, una esperanza; tiene en su favor elporvenir de la civilización, el destino del mundo; sí, la paz... La paz es valentía, es sabiduría, es deber (Pau VI, Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau, 1974) - La pau va molt més enllà dels esforços humans, sobretot en l'actual situació del món, i que, per tant, la seva font i la seva realització han de ser cercades en Déu, que està per sobre de tots nosaltres (Joan Pau II). - Déu estima la pau i no vol la guerra, i qui invoca el nom de Déu descobreix que el seu nom vol dir pau. La pau és el nom de Déu i qui usa el nom de Déu per odiar l'home o per usar la violència abandona la religió pura (Manifest final en el XV Encontre Internacional de Pregària per la Pau, Barcelona, setembre 2001). NOMÉS CAL LA VEU D'UNA SOLA PERSONA PER A LA PAU - "Digue-me quant pesa un borralló de neu", digué un ocell a un colom de bosc. -"Res, no pesa gens ni mica", li va respondre. -Si ho creus així t'explicaré una història: «Vaig asseure'm a la branca d'un avet i va començar a nevar. Vaig comptar els flocs de neu mentre queien suament en els branquillons de la meva branca. El nombre fou exactament de 3.741.952. Quan va caure el que feia 3.741.953, que no pesava res, gens ni mica, com tu dius, i la branca es va trencar». Dit això l'ocell va volar i el colom reflexionant es digué: -"Potser només cal la veu d'uan sola persona perquè vingui al món la pau" (Kurt Kanter). HAZ DE MÍ, SEÑOR, INSTRUMENTO DE TU PAZ Donde haya odio, ponga yo amor, donde haya miseria, ponga liberación, donde haya pobreza, ponga desarrollo, donde haya ignorancia, ponga educación, donde haya desencuento, ponga cercanía, donde haya violencia, ponga pacificación, donde haya conflicto, ponga diálogo, donde haya adiestramiento, ponga escolarización, donde haya armas, ponga alimentos, donde haya enfermedades, ponga medicación, donde haya paro, ponga yo empresas, donde haya muerte, ponga semillas de resurrección. Que no busque mi comodidad, sino el servicio, que no sea irresponsable ante el hermano. No vea al otro como rival, sino como algo mío. No vea al otro como un cualquiera,

1

porque es sagrado. Que no lo humille o menosprecie, porque es otro cristo. Sea yo luz para el ciego, bandera para el desesperanzado, pan para el hambriento, alegría para el amargado, sal para el corrupto, remanso para el cansado, música para el violento, oliva para el aramdo. Sea para todos y en todo un servidor y un hermano. Porque es pacificando como se conquista, sirviendo como se reina, compartiendo como te enriqueces, saliendo de ti como te encuentras, cargando con el otro como te alivias, es perdiendo como ganas y es muriendo como vives. Lo dijo nuestro Señor. PREGÀRIA Us demanem la pau Us demanem la pau, que ens és tan necessària com l'aigua, el foc, la terra i l'aire. La pau que és el perdó que ens allibera de la rancúnia, de l'enveja i al sang. La pau que és missatgera per als presos i exiliats d'una nova llar, més justa i estable. La pau que és llibertat i vida oberta a l'esperança, a casa, a la fàbrica i a l'escola. La pau que és el pa pastat per tots dia a dia que partim a la taula amb joia. La pau que és la flor del regne esperat i que embellim i apropem cada dia més i més. La pau que és acolliment del germà braços oberts, somriure ample, estimació. Us demanem una pau que ens esperoni i ens desperti del nostre somni. Una pau que ens posi a caminar, una pau que volem guanyar cada dia. (Víctor Manuel Arbeloa).

1

NECESSITO LA TEVA PAU Senyor, necessito la teva pau per a aturar aquest escolar-me en el buit, aquest pidolar una pau màgica qualsevol. No podré ser artífex de pau si no rebo, no entenc i no estimo aquella pau que revelaves als deixebles la vigília de la teva Passió i el vespre de la teva Resurrecció. Necessito la teva pau per a poder resistir la competició mundana de les aparences... Necessito la teva pau per a no gastar esforços per fer desaparéixer els obstacles, les meves limitacions, els conflictes. La necessito per a trobar la força d’assumir-los i resoldre'ls. Necessito la teva pau per a no fugir davant del perill, per a cridar, per a abandonar els meus oasis tranquils, per a violentar el meu dret Iegítim de declarar-me impotent davant el mal dels altres i davant la injustícia de les seves situacions. Necessito la teva pau, Senyor, per a poder servir-te gratuïtament i ser-ne feliç. Jacques Stewart pastor protestant