A més a més AGENDA GASTRONOMIA TEcNOlOGIA AcTuAlITAT ENTREvISTA

Reciclem i separembé els residus?Nova campanya de conscienciació. L’any 2018 es va reciclar, a la Catalunya Central, un 50%.

BARRI ANTIC O BARRI VELL DE MANRESA?El segon més pobre de Catalunya

DAGOLL DAGOMEl director teatral Joan Lluís Bozzo ens explica l’èxit de la companyia

FREQÜÈNCIAMagazín Gener 2020 ● Número 329 ● 11.000 exemplars

A l’hivern, consumeix productes localsTroba productes de temporada als mercats agraris i als comerços adherits

manresa.cat/producteslocals

Mercats agraris a Manresa:

PLAÇA DE LES OQUES > Cada dimecres al matíPLAÇA MAJOR > Cada dissabte al matíPLAÇA DE PUIGMERCADAL > Tots els matins de dilluns a dissabte

COLIFLOR BRÒQUILCARBASSA BLEDES

PORROAPIESPINACS COL VERDA MANRESANA

ENCIAMESCAROLA PASTANAGA BRÒCOLI

DIRECCIÓ: Pilar Goñi • PUBLICITAT: Tere Solé • MÀRQUETING: Susana Teixidó • CooRDINACIÓ: Òscar Bolancell • PRoJECTE GRÀFIC i MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagán, Laia Cererols, Sergi Lladó, Tània Rodríguez • CorreCCió LINGÜÍSTICA: Judit Feliu • EMPRESA EDIToRA: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18 • Núm. de dipòsit: L-561-1998. Freqüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.

Quan escoltava una veu que em deia ‘Ho-

la, guapetona’, sense cap mena de dubte,

era la de Josep Rueda. Amb el seu to irònic

però a l’hora simpàtic, amb aquella veu de

fumador dels de tota la vida i amb una es-

tima de les que més m’han arribat al cor al

llarg de la meva vida.

Ens vàrem conèixer al barri. Era un home

emprenedor i que s’estimava la seva ciutat

d’acollida, que és Manresa. Durant molts

anys vaig col·laborar en la celebració de les

festes, que, permeteu-me que us digui, eren

les millors de la ciutat. De vegades, fèiem

conya i dèiem que havíem de fer una pe-

dania separada de la capital del Bages. Ell

en seria l’alcalde, i aleshores en Rueda em

contestava: ‘I tu, la pubilla!’.

Sembla un contrasentit que digui que era

amic dels seus amics perquè molts dels qui

ho llegiu ho sabeu perfectament. Pel barri,

per les amistats i, sobretot, per la família,

per l’Andreu, fills i nets, feia l’impossible.

Gràcies a l’alcalde Valentí Junyent, vaig te-

nir l’oportunitat de dir-li en persona el dia

que li van donar la Medalla de la Ciutat de

Manresa al mèrit cívic al Saló de sessions.

Amic Rueda, de tot cor, et trobaré a faltar.

Amb tu mor un trosset de la Font dels Ca-

pellans, el nostre barri.

A l’amic, RuedaPilar Goñi

GEnER 2020 · FREQüèNCIA · EDITORIAL

Publicació mensual de distribució gratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.canaltaronja.cat

//// EN aquEst NúmERo ////

4 REpoRtatgE Campanya ‘ReCiClem bé. SepaRem bé peR feSteS’

8 agENda

14 EL tEma dEL mEs el CaSC antiC De manReSa, Una HiStÒRia De CanVi

16 ENtREvista oRiol amoRóS, SeCReta-Ri D’igUaltat, migRaCionS i CiUtaDania

18 HA PASSAT I PASSARà

24 pERfiL Joan llUÍS boZZo, DiReCtoR De Dagoll Dagom i eSCRiptoR

28 És NotÍCia

34 CiÈNCia i tECNoLogia teCnologieS peR VeRifiCaR el CanVi ClimÀtiC

35 sHoppiNg CompReS naDalenQUeS

36 EstaLvi ENERgÈtiC l’eneRgia ‘VeRDa’

38 ENtREtENimENt i iNfoRmaCiÓ

A l’hivern, consumeix productes localsTroba productes de temporada als mercats agraris i als comerços adherits

manresa.cat/producteslocals

Mercats agraris a Manresa:

PLAÇA DE LES OQUES > Cada dimecres al matíPLAÇA MAJOR > Cada dissabte al matíPLAÇA DE PUIGMERCADAL > Tots els matins de dilluns a dissabte

COLIFLOR BRÒQUILCARBASSA BLEDES

PORROAPIESPINACS COL VERDA MANRESANA

ENCIAMESCAROLA PASTANAGA BRÒCOLI

938 720 205 · publi@els40.com

FREQÜÈNCIAAnuncia’t al nou

4

El RepoRtatge · FREQüència · geneR 2020

4

Nadal, un període de gran producció de residus

Per: Eli Pagán Fotos: Consorci del Bages per a la gestió de residus La recollida de residus creix durant

les festes de nadal. I la comarca del Bages no és una excepció. Per fer-hi front, des del Consorci del Bages

per a la Gestió de Residus, es reforcen al-guns serveis de recollida selectiva per evi-tar, així, desbordaments de contenidors, i també per donar millor servei a la ciutada-nia. Ricard Jorba, Gerent del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, explica que les dades d’aquest any no estan tan-cades, “però si s’agafen les del 2018 i es compara la recollida de les setmanes na-dalenques amb la recollida d’un mes de novembre, veiem que la recollida global de residus puja un 9%”. Pel que fa a les diferents fraccions, la recollida orgànica

és la que es manté pràcticament estable, la fracció resta puja un 9%, els envasos augmenten un 12%, i el vidre i el paper, puja un 20% aproximadament. Així, les fraccions que s’incrementen més durant aquests dies són el vidre i el paper. Per tal d’evitar aquest augment durant aquestes dates, Jorba recorda, que “cada cop hi ha més alternatives sostenibles” però reconeix que “ens podem trobar en alguna situació concreta en què sigui difícil trobar-la”. Per això recomana “ser molt conscients i, abans de fer una compra impulsiva i còmo-da, hem de pensar si hi ha una altra mane-ra millor, com ara, envasos reutilitzables, a granel, productes amb menys embolcall, etc.”.

5

Gener 2020 · FREQüència · El reportatGe

5

Jorba destaca que el més important “no és només pensar en les festes de nadal, sinó apostar per una prevenció i reducció de residus com a estil de vida, és a dir, sempre i en totes les situacions”. El gerent del Con-sorci assenyala que cal un canvi d’hàbits i una sensibilització més gran. “Que cada persona sigui més responsable dels seus actes”, diu. I sobretot, assenyala Ricard Jorba “quan ja hem generat els residus és imprescindible que sapiguem gestionar-los bé, dipositant-los al lloc on pertoca: cadas-cun al seu cubell o contenidor i tot el que hagi d’anar a la deixalleria, cap allà. Si ho fem bé, veurem que hi ha molt pocs residus que no es puguin reciclar”.

Campanya “Reciclem bé. Separem bé” de l’Agència

Catalana de Residus

L’Agència Catalana de Residus ha posat en marxa una nova campanya per al fo-ment de la recollida selectiva dels residus domèstics i que porta per nom “Reciclem bé, separem bé” i s’adreça, especialment, als no recicladors. Amb un to amable s’ex-plica, per exemple, que el contenidor de la fracció resta és per als residus que no es poden reciclar, no per a l’ús dels que no volen reciclar. També es mostra que les ampolles de vidre no s’han de dipositar al contenidor gris sinó al verd, per als residus d’envasos de vidre, entre d’altres.En l’anunci apareix un dels principals mo-tius que esgrimeixen els no recicladors que és “la mandra”. Igualment, es remarca que la tasca de separar en origen els residus correspon no només als ciutadans sinó a

les empreses i les institucions. I és que la recollida comercial, i particularment la dels anomenats “grans productors de residus”, pot contribuir molt a millorar la recollida selectiva dels residus que actualment a Catalunya és d’un 42%.En els espots es dona per entès que els ciutadans saben com s’han de separar els residus i en aquest sentit l’anunci centra l’atenció en l’ús incorrecte que es fa del contenidor de rebuig. Se subratlla que

aquest contenidor no és per a l’ús dels ciutadans que no volen reciclar sinó per als residus que no es poden reciclar. Al-guns d’aquests elements poden ser la pols d’escombrar, les tovalloletes humides, les compreses, les burilles i cendra del tabac, bolquers, etc.Segons Josep Maria Tost, director de l’Agèn-cia Catalana de Residus, aquesta campanya va dirigida sobretot “a aquells que abusen de forma excessiva del contenidor del re-

/// La recollida selectiva a la Catalunya Central creix un 13% gràcies al canvi de model de l’Anoia

i el Berguedà. El Solsonès registra els pitjors resultats i Osona, els millors ///

6

El RepoRtatge · FREQüència · geneR 2020

6

buig”. En ella, explica, “li diem clarament que el contenidor gris no és el contenidor dels no recicladors, és el de determinades coses. La idea és apel·lar a la seva sensi-bilitat per tal que recicli”. Tost destaca que durant el nadal consumim molt més de tot. I del que es tracta, diu, “és de no relaxar-nos i de continuar reciclant”. Pel que fa a electrodomèstics, el director de l’Agència Catalana de Residus recorda “que podem tornar el vell a la botiga on comprem el nou, i que en els establiments grans és obligatori”. També explica el paper que fan les deixalleries que hi ha obertes arreu del territori. Segons Tost “hem de fer pedagogia i hem d’explicar molt bé al ciutadà què és el que fem”.La mitjana de recollida selectiva a les co-marques de la Catalunya Central ha estat, durant el 2018, d’un 50%, una xifra que representa un 13% més respecte de l’any 2017. Segons ha explicat el Director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Ma-ria Tost, aquest “bon resultat” s’explica pel

canvi a models individualitzats de recollida que es van adoptar l’any 2018 a municipis del Berguedà i l’Anoia, com és el cas de la recollida porta a porta o les àrees d’apor-tació tancades. “L’Anoia ha deixat de ser el fanalet vermell del país”, ha explicat Tost. La comarca que registra pitjors resultats de recollida selectiva és el Solsonès, mentre que Osona continua sent la millor.Segons dades del darrer balanç, la mitja-na de la recollida selectiva ha estat d’un 49,24%, amb un increment d’un 13,2% respecte l’any 2017, quan l’índex de rec-ollida selectiva va ser un 35,27%, a prop de l’objectiu de reciclatge que ha establert la Comissió Europea per a l’any 2010, que és un 50%.Això s’explica pels canvis de model de l’Anoia i el Berguedà. En el cas de l’Anoia, 22 municipis van aplicar aquest canvi, 11 amb el model porta a porta i 11 més amb àrees tancades d’aportació. Tant en un cas com en l’altre els municipis que han adoptat aquests models han obtingut re-

sultats de recollida molt elevats, molt per damunt de la mitjana. L’Anoia va assolir un 39,32% de recollida selectiva el 2018, gairebé 6 punts més que l’any 2017.Pel que fa al Berguedà, els canvis també han permès millorar la recollida selectiva. 12 municipis, entre els quals Berga, la cap-ital de comarca, van implantar la recollida porta a porta l’any 2018, mentre que es van instal·lar àrees tancades als habitatges disseminats d’aquests municipis i a la resta de la comarca. Així, la recollida selectiva al Berguedà s’ha situat en un 43,8%, i ha millorat més de 10 punts respecte el 2017. Cal subratllar que el sistema es va implan-tar a finals d’any i, per tant, s’espera que aquesta millora sigui molt més substancial de cara al balanç de l’any següent.Pel que fa a la resta de comarques, Osona és la que continua fent més recollida selec-tiva (61,66%), després se situa el Moianès (55,14%), el Bages (48,08%), el Berguedà (43,48%), l’Anoia (39,32%) i el Solsonès (39,17%). ●

/// Del 58% de la fracció resta que es va generar a Catalunya

l’any 2018, el 35% es va destinar als abocadors, el 18% es va valoritzar energèticament i el 5% van ser pèrdues ///

7

Gener 2020 · FREQüència · El reportatGe

7

Parlem de reciclatge en general. Com va l’àmbit consorciat (Bages i els municipis del Moianès que abans eren del Bages)?Les dades del 2019 encara no estan tanca-des, però podem veure una certa evolució positiva els darrers anys. Després d’estar estancats durant anys al 36% de recollida selectiva (sumant les aportacions a conteni-dors i a deixalleries), l’any 2018 vam arribar al 42%. Per tant, la tendència és bona però encara queda molt camí per arribar al 60% mínim que marquen els objectius de la Gene-ralitat i d’Europa.Quines són les darreres dades de reci-clatge que es tenen des del Consorci del Bages per a la gestió de residus?Podríem parlar de 3 escenaris molt dife-rents. En els municipis on hi ha el model tra-dicional de contenidors oberts al carrer, un 72% dels residus que es generen van a pa-rar al dipòsit i no es poden reciclar. Per tant, només un 28% es recull selectivament. En canvi, en el cas dels municipis que han im-pulsat models més eficients, les dades es capgiren: amb el porta a porta es recicla un 71% dels residus i un 29% va a parar al di-pòsit. I en el cas dels municipis que estan fent la prova pilot amb contenidors tancats, es recicla el 79% i només el 21% arriba al dipòsit.Hi ha alguna fracció que costa més de reciclar que d’altra? Per què?Tradicionalment una de les que costa més és l’orgànica, i això que és la fracció més abun-dant que fem a casa! Creiem que és una falta d’hàbit, simplement. Quan ens acostumem a separar l’orgànica, veiem que tenim la cuina molt més neta, sense males olors i que se simplifica tota la gestió de residus.Què diria als ciutadans perquè reciclin totes les fraccions? Hem de ser conscients que el model actual és insostenible: perquè el preu d’allò que no reciclem puja cada any, perquè els abocadors creixen i necessiten espai, perquè estem llen-çant residus que podrien ser recursos. Qui no recicla és perquè no vol veure aquesta realitat i no és prou responsable amb els resi-dus que ell mateix genera. Us asseguro que, quan comences a separar per reciclar, t’ado-

nes que tot és molt fàcil i que costa el mateix fer-ho bé que fer-ho malament!Al Bages s’han posat en funcionament, en algunes poblacions, contenidors amb xip? En quines poblacions i quina valo-ració en fa?De moment, la prova pilot és a Balsareny, Ra-jadell i dos nuclis de Sant Fruitós de Bages. Ara el projecte ha complert un any amb uns resultats espectaculars: la recollida selectiva es triplica, la recollida d’orgànica es multi-plica per quatre, i els residus que arriben al dipòsit, que abans eren el 74%, ara només són el 21% del total. Un èxit que no hauria estat possible sense el compromís dels Ajun-taments i la ciutadania, a qui vull fer un agra-ïment públic.Aquest és el futur…. O cada poble o ciu-tat necessita un sistema propi? Aquest és un model que surt de la voluntat del Consorci de plantejar un sistema alter-natiu al porta a porta i amb resultats sem-blants. Precisament, perquè cada municipi pugui triar el sistema que més s’adapti a les seves necessitats però amb la seguretat que es podrà augmentar el reciclatge.Per a una ciutat com Manresa quin seria l’ideal. Aquests contenidors amb xip serien possibles? O s’hauria de ba-tallar algun altre projecte?De moment estem fent prova pilot en en-torns més petits però amb l’objectiu de poder fer créixer el projecte. Per tant, la seva aplicació a Manresa dependria de la voluntat política de l’Ajuntament i de fer alguna prova en un àmbit més urbà i amb major densitat de població per testar els resultats. Quants municipis consorciats han im-plantat el porta a porta? I quina valo-ració se’n fa?En l’àmbit consorciat hi ha 8 municipis que fan porta a porta. La valoració de funcio-nament l’haurien de fer els Ajuntaments, però des del Consorci podem dir que el porta a porta o qualsevol altre sistema que faci augmentar els índexs de selectiva serà imprescindible per a arribar als objectius de reciclatge que venen marcats per als pro-pers anys.

Aquest “porta a porta”, però, qui el decideix? Es una decisió de cada Ajun-tament, amb ajuda també del Consorci?Sí, cada Ajuntament tria el model que més s’adapta al seu municipi. En tot cas, al Con-sorci estem a disposició de tots els consorci-ats per ajudar-los i assessorar-los en tot allò que faci falta.Fa poc s’ha celebrat el 20è aniversari del dipòsit controlat de residus, conegut com a “abocador”. Quina vida li queda?Si les entrades de residus es mantinguessin com ara, l’actual dipòsit podria funcionar aproximadament fins el 2035. Però els pro-pers anys preveiem molts canvis que reduiran la fracció resta: per una banda, l’aplicació de models d’alt rendiment com el porta a porta o els contenidors tancats; i, d’altra banda, la construcció d’una planta resta que també re-duirà els residus que finalment van al dipòsit. Amb aquestes previsions, treballem amb la hipòtesi que es podrien reduir les entrades en un 75% i que, per tant, la vida útil del dipòsit es multiplicaria per 4.El futur passa per sancionar? És a dir, qui més malament recicla o qui menys reci-cla haurà de pagar més?El futur passa per millorar la situació actual, que és insostenible. I sí, sembla que anem camí del pagament per generació: qui ho fa més malament (genera més residus i recicla menys) paga més. Primer cal anar implan-tant sistemes més eficients i que ens perme-tin identificar i avaluar el comportament de cada usuari, per poder arribar al pagament per generació.Què li diria a un ciutadà per tal que re-cicli més? Que ho faci per ell, per les generacions que vindran, per l’entorn, pel planeta i també per la butxaca. No reciclar serà cada cop més car i, per tant, més insostenible a nivell ambien-tal i també econòmic. ●

Ricard Jorba, Gerent del Bages per a la Gestió de Residus

8

Aquest mes no et pots perdre...A

gen

dA

gen

erA

gen

dA

gen

erO

N C

P S

T D

2 DE GEnER - BALLETEL TRENCANOUS, TXAIKOVSKI IVANOV MOSCOW STATE BALLET20 h - Auditori de BarcelonaEl Gran Ballet de nadal. La vistositat de l’escenografia i el vestuari, la mà-gia de la història, els seus personatges imaginatius i la música universal de Txaikovski han convertit ‘El Trenca-nous’ en un clàssic de nadal, ideal tant per als més petits com per als adults.Sota la forma de conte infantil –els ni-nots que cobren vida la nit de nadal, i que arrosseguen la nena protagonista a viure aventures màgiques–, el ballet és una faula d’esperit nadalenc que parla de l’enyorança per la infància perduda i el xoc entre la realitat dels adults i el món dels somnis dels nens. 3 DE GEnER - MúSICACOR, BALLET I ORQUESTRA DE L’EXèRCIT RUS18 h - Auditori de BarcelonaMés de 100 artistes solquen l’escenari amb les seves veus, els seus balls i la seva música. Es tracta d’un especta-cle trepidant, la cadència del qual va incrementant a mesura que avança fins a sumir l’espectador en un món cromàtic, enèrgic i irrepetible.

4 DE GEnER - MúSICACONCERT DE CAP D’ANy19 h - Casal de Calaf

Amb la col·laboració del Cor d’Homes d’Osona, la Coral Ressons i la Coral Mare de Déu del Portal d’Els Prats de Rei, sota la direcció d’Albert Deprius.Concert de valsos, polques i peces de caire nadalenc. Venda d’entradesen línia a entrades.casaldecalaf.cat

4 DE GEnER - MúSICAGRAN CONCERT D’ANy NOU. JOHANN STRAUSS17.30 h - Palau de la Música Catalana

Avalada per 30 anys d’èxit i 5 milions d’espectadors a tot el món, aquesta producció ha rebut grans ovacions en les grans sales de tot Europa: al Musikverein de Viena, Concertge-bouw d’Amsterdam, la Philarmonie de Berlín, el Musikhalle d’Hamburg, l’Auditorium Parco della Musica de Roma, al Gran Teatre de Liceu o el Palau de la Música de Barcelona, el Teatre Real i l’Auditori nacional de Música de Madrid, etc. El programa, inspirat en la tradicional cita musical que cada any se celebra a Viena.

5 DE GEnERCAVALCADES DE REIS

A cada una de les poblacions de Catalunya arriben Ses Majestats Els Reis d’Orient. Et convidem, sobretot als nens i nenes, a viure l’arribada de les Cavalcades de Reis amb ses Majestats: Melcior, Gaspart i Baltasar. Consulteu les webs dels vostres ajunta- ments per a saber els recorreguts i gaudir amb els més menuts una tradició tan especial i màgica.

6 DE GEnER - FIRAFIRA DE REIS D’IGUALADACom ja és tradicional, el proper 6 de gener Igualada acollirà la Fira de Reis, una de les fires més antigues de Cata-lunya, ja que la seva primera edició data del 1373. Durant tot el matí, des de les 8 fins a les 3 de la tarda, el gran nombre de visitants que cada any passen per la Fira podran gaudir d’una àmplia oferta en planters, pro-ductes artesanals, alimentació, etc., amb prop de 200 expositors que ocu-paran 1.500 metres lineals del passeig Verdaguer. El calendari de fires de Catalunya no registra cap altra fira per aquest dia. Podem dir, doncs, que és l’única fira de Reis del país. De fet, el

seu èxit de participació, tant de firai-res com de visitants, confirma que es tracta d’una trobada exclusiva amb un públic fidel que no falla cap any. Avui en dia la Fira de Reis d’Igualada és un autèntic esdeveniment comercial i so-cial. El passeig Verdager s’omple de gom a gom de visitants i artesans. En-cara sembla que d’alguna cantonada ens sortiran els “xarlatans” que des de sempre donaven color i autentici-tat a aquesta tradicional fira. Els pa-gesos arriben a primera hora del matí per comprar els planters de l’any, les famílies més tard, amb els infants amb els ulls encara ben oberts, sorpresos de la visita que els Reis de l’Orient els han fet a casa seva la nit abans, els avis comentant si hi ha gaire gent o si les ofertes són enguany millors...

6 DE GEnER - MúSICAGLEN MILLER TRIBUTE19 h - Gran Teatre del Liceu de Bar-celonaLa música de tota una època. Proba-blement el millor swing nord-americà s’amagui després polsosos discos de vinil o reeixits musicals de Broadway; el seu valor artístic i, per a molts, sen-timental, és innegable. Però la mil-lor opció per gaudir del gran gènere musical del swing i reviure els seus grans temes és assistir a un concert de The World Famous Glenn Miller Tribute. En el seu repertori inclou més de 200 temes, amb clàssics com ‘In the mood’, ‘American Patrol’, ‘Chat-tanooga Choo Choo’ i ‘Moonlight Serenade’, una de les cançons insígnia d’Estats Units. Acompanyats per The irresistibles Andrews Sisters i l’espec-tacular ballet Swing Time Jivers.

10 DE GEnER - MúSICA2001: UNA ODISSEA A L’ESPAI EN CONCERT20 h - Auditori de BarcelonaEl primer que ens impacta a l’inici de la pel·lícula és la música, uns acords llargs i intensos trencats pels famosís-sims cops de timbala que Richard Strauss va escriure a finals del segle XIX i que no podia ni somiar que aca-

ReCoMAnAT PeR FREQÜÈNCIA

Gener 2020 · FREQüència · aGenda

9

O N C P S T D

barien convertits en una icona sonora de la història del cinema. I després, valsos viene-sos, música contemporània, fragments d’un rèquiem...

10 DE GEnER - MUSICAMISHIMA20.30 h - Teatre Kursaal‘Ara i aquí’ - Gira 20 anys. Mishima pre-sentarà al Kursaal ‘Ara i aquí’, el disc amb el qual la banda barceloniana liderada per David Carabén celebra el vintè aniversari. És la tercera vegada que actuaran al Kur-saal, després que el 2012 hi van presentar el seu treball ‘L’amor feliç’ i el 2014, ‘L’àn-sia que cura’. Al nou disc, que presenten el proper 23 d’octubre al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb les entrades pràcticament exhaurides, el quintet barceloní combina grans èxits amb obra recent. Amb vuit àl-bums d’estudi a les seves espatlles, i després de centenars de concerts, David Carabén (veu i guitarra), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), han decidit retre un home-natge potser no tant a ells mateixos com a les cançons que els han portat fins aquí.

12 DE GEnER - MERCATMERCAT TOT 2A Mà A SANTA EULàLIA DE RONçANAEl mercat del “Tot 2a Mà” de Santa Eulàlia de Ronçana neix el juliol del 2013 des de la Regidoria de Foment amb l’objectiu que aquells objectes que a priori semblen en desús tinguin una segona oportunitat en mans d’altres persones, potenciant així la

idea del reaprofitament. Les pràctiques ha-bituals dins d’aquest consolidat mercat són la compravenda i l’intercanvi d’objectes, on el més venut són roba, llibres, estris de la llar i joguines. També tenen el seu propi espai els brocanters i els col·leccionistes.

13 DE GEnER - FIRAFIRA DE L’OLI I L’OLIVA D’ULLASTRELLUllastrell s’omple amb tot d’activtats en mo-tiu de la Fira de l’Oli i l’Oliva. La setmana culmina amb la Fira de productors locals i les visites al Molí de l’Oli.

13 DE GEnER - ÒPERA‘AIDA’ DE GIUSEPPE VERDI20 h - Gran Teatre del Liceu de BarcelonaL’‘Aida’ dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Tornen els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, re-alitzats el 1945 i que mostren amb tot el seu esplendor la gran escola de l’escenografia catalana. Sempre al servei de la pomposi-tat –però també de l’intimisme– de l’ante-penúltima òpera de Verdi, els decorats de l’artista de Manresa segueixen la tradició de l’historicisme sense caure mai en el ‘kitsch’.

17 DE GEnER - FESTA FESTA MAJOR D’HIVERN DE VILA-SECAAl voltant del 17 de gener se celebren les tradicionals festes majors d’hivern de sant Antoni Abat, patró de Vila-seca. Unes festes en què podem trobar tradició, cavalls, balls, cultura i esport. Dins d’aquesta festa major d’hivern se celebren les tradicionals curses

de cavalls a galop al parc de la Torre d’en Dolça on hi ha l’hipòdrom municipal. Així mateix, s’ha de destacar els tres tombs, la trobada gegantera, els balls de festa major, les activitats infantils i de carrer, els diables...

17 DE GEnER - FESTASANT ANTONI, FESTA MAJOR D’HIVERN DE MóRA D’EBRESant Antoni se celebra el 17 de gener i és al voltant d’aquest dia quan es realitza la Festa Major d’Hivern. La festa de la clotxa, cerca- vila popular, diversos concursos, espectacles i esdeveniments, i la tradicional benedicció de coques i animals. També, es duu a terme la Ruta de la Tapa Porca, on els establiments locals ofereixen tapes típiques elaborades amb els ingredients del porc a un preu molt econòmic.

18 DE GEnER - FESTAFESTA MAJOR D’HIVERN DE SANT ANTONI DE VILAMAJORFesta Major d’Hivern de Sant Antoni en honor al seu Patró Sant Antoni.Els actes més destacats són l’homenatge a la vellesa, espectacles infantils, trobada ge-gantera, cercavila, correfoc, tallers infantils, concentració de cotxes clàssics, tres tombs...

18 DE GEnER - FESTAFESTA MAJOR DE SANT VICENç A CABRERA DE MARDesprès de nadal, el cap de setmana més proper al 22 de gener, arriben les festes d’hivern, dedicades a Sant Vicenç. És un cap de setmana molt animat i protagonitzat per

Agenda · FREQüènciA · gener 2020

10

O N C P S T D

les entitats del poble, on hi trobarem acti-vitats per a nens i adults de caire esportiu, cultural, gatronòmic, etc.

18 DE GEnER - FESTAFESTA MAJOR DE SANT VICENç A CASTELLOLíFesta en honor del patró sant Vicenç que es benerava a l’antiga església romànica del castell de Castellolí citada a la documentació com a parròquia des de l’any 1025. Al segle XVIII, concretament l’any 1705, el culte es va desplaçar a un nou temple situat més pròxim al poble, fins que després de la Guerra Civil es va construir l’actual església que conserva sant Vicenç com a titular i que celebra la festivitat el 22 de gener. Diu la tradició que va morir llançat al mar amb una pedra de molí lligada al coll, atribut amb el qual s’acostuma a representar juntament amb la palma del martiri i els Evangelis, amb l’eculi o poltre al fons, instrument amb el qual va ser turmentat. En l’actualitat aques-ta localitat anoienca commemora la festivi-tat amb actes lúdics i festius amb una gran participació dels veïns.

18 DE GEnER - FIRA FIRA DE L’OLI VERA I MERCAT DEL PA A BIGUES I RIELLSnovament l’or líquid tornarà a ser prota- gonista a Bigues i Riells amb la Fira de l’Oli Vera, que s’ha convertit en una cita conso- lidada a la comarca per la seva tasca en la recuperació i reivindicació de la varietat Vera i altres varietats tradicionals i locals d’oli. La Fira de l’Oli Vera se celebrarà a la plaça del Trull a partir de les 10 del matí. L’organit-za l’Ajuntament de Bigues i Riells conjun-tament amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental, Slow Food Vallès, Xarxa productes de la terra Diputació de Barcelona i la col·laboració de l’Associació de Botiguers i Comerciants de Bigues i Riells.

18 DE GEnER - MúSICATRIBUT A MECANO22.30 h - Palau de la Música catalanaQuan es compleixen 30 anys de la dissolu-ció definitiva de Mecano, el grup més uni-versal del pop espanyol torna als escenaris de la nostra ciutat en un concert tribut im- prescindible. Un viatge nostàlgic a través dels innombrables èxits del trio màgic, els

ritmes enganxosos i originals lletres van marcar la vida de generacions de joves en els anys 80 i 90. Des dels seus temes lleugers i naïfs com ‘Hawaii-Bombai’ o ‘En tu fiesta me colé’, passant per malsons irreals com ‘Aire’ fins a la romàntica ‘La fuerza del des-tino’, l’èpica ‘Héroes de la Antártida’. I per descomptat els èxits de ‘Aidalai’, per a molts el seu àlbum més perfecte, que va arrasar amb més d’1 milió de còpies a Espanya i una gira internacional que va omplir fins la ban-dera estadis i places de toros al nostre país i a l’estranger: ‘Hijo de la Luna’, ‘Una rosa es una rosa’ o ‘El 7 de setiembre’.

18 DE GEnER - FIRAFIRA DE LES GARRIGUES, LA FIRA DE L’OLI DE QUALITAT VERGE EXTRA A LES BORGES BLANQUESDes de 1963 se celebra la Fira de les Garri-gues, una fira, que com moltes altres i se-guint una tradició, té els seus orígens en la festivitat de sant Antoni i per això actual-ment es continua celebrant el cap de set-mana més proper a aquesta festivitat. Des de 1997 i amb la intenció de recuperar i mantenir les nostres tradicions es van tornar a celebrar els famosos “Tres Tombs de sant Antoni” a les basses de la ciutat, amb car-rosses i cavalls, així com el Mercat de sant Antoni que celebren els comerciants.

19 DE GEnER - FIRAFIRA DE SANT SEBASTIà, LA FIRA DELS TORRONS D’ÒDENAA l’entorn de la capella de sant Sebastià, en un dels extrems del terme d’Òdena, va sor-gir la Fira d’Òdena, celebrada el dia de la seva festivitat, el 20 de gener. Era una barre-ja de festa popular, un petit mercat ramader i una celebració religiosa. Els pagesos del terme es barrejaven amb els mercaders, fus-ters, cistellers, cordoners, calderers, adrogu-ers, argenters, escrivans, advocats, metges, teixidors de cotó i lli, serrallers, armers, paraires, fabricants d’aiguardent, esqui-ladors, criats, sacerdots, ferrers, sastres, sombrerers, cerers, boters, espardenyers, perpunters i d’altres menestrals de la con-trada. A partir de l’edició de 2016 s’ha re-tornat als orígens: la Fira dels Torrons, la fira de sant Sebastià a Òdena. És una fira de regust tradicional que recorda les antigues fires de poble on hi ha una mostra d’arte-

sans torronaires, jocs populars i tradicionals de fira (joc del conill, carreres de sacs, estirar la corda, joc de la granota, “el barquillero”, cavallets d’època...), l’esmorzar amb el porc com a protagonista, la mostra de productes artesans locals...

19 DE GEnER - FESTAFESTA DE SANT SEBASTIà DEL PONT DE SUERTLa confraria de sant Sebastià al Pont de Suert és la més antiga i popular. Creada el 1503 pel rector de Sirès després d’un brot epidèmic sorgit a la vila, la seva funció ini-cial era la d’enterrar els morts fins que la construcció d’un cementiri amb nínxols féu innecessària aquesta missió. Des d’aleshores els més de 400 confrares es reuneixen du-rant tres dies cada mes de gener en les fes-tes de sant Sebastià per celebrar una festa gastronòmica. 20 DE GEnER - FESTABALL DEL BO-BO A MONISTROL DE MONTSERRATCom molts municipis catalans, Monistrol de Montserrat venera sant Sebastià des del segle XIV quan es va considerar el màxim sanador de la pesta negra. En Monistrol, després de la missa i de la processó, la festa acaba amb el ball del Bo-bo. El ballen les 3 parelles administradores de la festa. A la fi de la dansa, el credencial acomiada els administradors d’aquest any i escull els del següent.

20 DE GEnER - FESTA FESTA MAJOR D’HIVERN DE TARADELLLa festa major d’hivern de Taradell es cele-bra en honor a sant Sebastià, durant la qual té lloc el tradicional Ball del Ciri que ja es balla des de l’any 1776, quan apareix una nota de les despeses d’unes almorratxes al compte de la Confraria del Roser. El ballen sis parelles vestides de gala. Els homes porten una mena d’abric que recorda el gambeto (capot fins a mitja cama) i barret de copa i les dones, vestit llarg i mantellina blanca. Tres parelles, que representen els adminis-tradors actuals de la Confraria, porten ciris i almorratxes guarnides amb cintes i flors que en un moment de la dansa entreguen a les altres tres parelles per simbolitzar el traspàs del càrrec d’administradors.

Gener 2020 · FREQüència · aGenda

11

ReCoMAnAT PeR FREQÜÈNCIA20 DE GEnER - FESTAFESTA DE SANT SEBASTIà, LA FESTA MAJOR D’HIVERN A SúRIA

L’any 1885, una epidèmia de còlera va causar la mort d’unes 80 persones a Súria, tot i que el nombre total de malalts es va situar al voltant de 280 persones (un 15 % de la població). Es tracta de la tragèdia més gran que Súria ha patit en temps de pau en els darrers segles. El 20 de setembre de 1885, els vilatans van anar en pro-cessó fins a Sant Salvador i van insti-tuir el Vot de Poble en honor a sant Sebastià, considerat tradicionalment com un protector contra les pestes. Per aquest motiu, el 20 de gener, di-ada de sant Sebastià, és festa local a Súria. A més de la celebració del Vot de Poble, la memòria de l’epidèmia continua present en els noms d’alguns carrers de la vila que van ser dedicats a persones i institucions que van tenir un paper destacat en la lluita contra el còlera i l’atenció als malalts.

20 DE GEnER - FESTAFESTA MAJOR D’HIVERN DE VILAGRASSAGrans i petits tenen ocasió de passar-s’ho d’allò més bé a Vilagrassa (Urgell). El muni-cipi celebra la seva festa local major d’hivern en honor al seu patró, sant Sebastià, amb propostes que no s’obliden de ningú: els que hi viuen i els que visiten la població per aquestes dates, els qui gaudeixen dels àpats populars i els amants de les tradicions populars...

20 DE GEnER - FESTA FESTA MAJOR D’HIVERN I TRES TOMBS A MOIàUna festa ancestral que et convida a reviure èpoques passades i honorar el sant patró, sant Antoni.

20 DE GEnER - FESTAFESTA MAJOR D’HIVERN DE VILADECANSA l’hivern, al voltant del 20 de gener, dia de sant Sebastià, celebrem la Festa Major, que omple la ciutat d’activitats lúdiques i culturals per a tots els públics. Durant tota la setma-na se celebren diferents activitats per a tota la família: animació infantil, concerts, corals, mercat d’arts, etc. A més, com a novetat d’enguany i coincidint amb els 10 anys del Mamut, tindrem una visita especial: Le Pou-lain de Pezenas, una bèstia occitana de 360 quilos declarada Patrimoni de la Humanitat. Aquest singular poltre de fusta es podrà veure durant la rua que tindrà lloc el dissabte 19 a les 10h a la plaça de la Constitució.

21 DE GEnER - FESTASANT FRUITóS, FESTA MAJOR D’HIVERN A CASTELLTERçOL

Sant Fruitós és el patró de la parròquia. El dia 21 de gener se celebra la seva festa. Es considera la Festa Major d’Hivern de Castell-terçol. Fa molts anys, de bon matí, alguns veïns del poble despertaven la gent al so del timbal i recollien “la voluntat i llenya per al foc de sant Fruitós”. I és que, tradicional-ment, aquest dia es fa una bona foguera a la plaça Vella. Durant molt temps, els veïns van aprofitar la diada per desfer-se de mo-bles vells. Ara, però, el foc es fa amb els troncs de l’avet que ha guarnit la plaça durant les festes de nadal. L’encenen de bon matí i la gent es reuneix al voltant de les brases per esmorzar. Torren una mica de pa i l’acompa-nyen amb cansalada i un bon raig de vi. Al migdia, a l’església parroquial, se celebra un ofici solemne.

22 DE GEnER - FESTAFESTA MAJOR D’HIVERN A FONT-RUBíPer la celebració de les Festes de sant Vicenç, la Festa Major d’Hivern de Font-rubí, tradicio-nalment es fa una sardinada popular.

O N C P S T D

Agenda · FREQüènciA · gener 2020

12

O N C P S T D

24 DE GEnER - MúSICAMICHAEL JACKSON TRIBUTE22h - Palau de la música catalanaL’extraordinària veu de Michael Jackson, el ball fenomenal i la sorprenent presèn-cia a l’escenari el van convertir en una superestrella mundial, un artista sensacional i un dels millors en la gravació de tots els temps. Ara, un tribut celebra l’èxit èpic del rei del pop a través d’una sèrie ininterrom-puda d’èxits dels seus 45 anys de carrera, una impressionant línia de pop, rock, soul i música ‘disco’, que ret homenatge a les llegendàries actuacions en viu de Jackson i els seus fascinants moviments de ball. Un espectacle vibrant i alegre d’alta energia, presenta dotzenes de les millors cançons de Jackson, incloent ‘Beat It’, ‘Do not Stop ‘Til You Get Enough’, ‘Rock With You’ i els megaèxits ‘Man in the Mirror’, ‘Billie Jean’ i ‘Thriller’ en una barreja electritzant que cap-tura els inconfusibles gestos, el so superlatiu i l’energia explosiva d’un concert original de Michael Jackson. Amb una magnífica música que va dominar l’escena pop durant més de quatre dècades i que encara atrau totes les edats, aquest dinàmic i espectacular homenatge et farà caminar estil ‘moonwalker’ de tornada a casa.

25 DE GEnER - FESTAFESTA MAJOR D’HIVERN DE LA RàPITA A SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS

El poble de La Ràpita de Santa Margarida i els Monjos celebra la seva Festa Major d’Hivern, sant Raimon, amb diferentes acti-vitats dirigides a tots els públics.

25 I 26 DE GEnER - FESTAFESTA DELS ROMEUS A MONISTROL DE MONTSERRATRomeus es porta a terme el cap de setma-

na després de la festivitat de sant Sebastià, una festa en la qual participa tot el poble, ambientada en l’època renaixentista quan la pesta va fer estralls arreu. Malgrat la seva curta vida, Romeus ha donat un toc diferenciador dins aquests tipus de propostes, les representacions que es van desgranant estan estretament lligades a la realitat històrica del poble, això, dins un em-bolcall idoni: els seus carrers, la implicació dels participants i el respecte històric li han donat un lloc entre les festes històriques. Si veniu aquests dies a Monistrol us trobareu immersos en una altra època. Viatjareu en el temps a través d’escenificacions de diferents situacions que succeïren en el poble al se-gle XVI: la construcció de l’església de Sant Pere, la greu pesta que assolà el poble, com actuaven les autoritats de l’època, com era la vida al Monistrol del segle XVI.

26 DE GEnER - FESTAFESTA DE LA CALçOTADA DE VALLSValls acollirà la GRAn FESTA DE LA CALÇOTADA, una diada festiva, popu-lar i promocional a l’entorn del calçot que impregna els carrers i les places de Valls d’un marcat tipisme i bullícia. La jornada comptarà amb un variat pro-grama d’actes tradicionals, festius i concursos relacionats amb el calçot: cer-caviles, demostracions de coure calçots a la graella, concursos de cultivadors de calçots, d’elaboració de salsa de la calçotada i de menjar calçots i altres de-gustacions. Valls és terra de calçots. Des d’aquesta posició, la ciutat s’enorgulleix d’oferir, un any més, la gran festa de la calçotada.

30 DE GEnER - MúSICABALLEM L’ANy NOU11.30 h - Auditori de BarcelonaLa Banda ens ApropaBanda Municipal de BarcelonaCarlos A. Ramón Pérez, director.

31 DE GEnER - FIRAFIRA DE LA CANDELERAA MOLINS DE REIMolins de Rei ha sabut mantenir viva la Fira de la Candelera des de fa més de 165

anys. L’agricultura és el fil conductor i l’ori-gen d’aquesta festa que s’ha mantingut al llarg dels anys, i alhora ha anat incorporant diferents canvis i novetats, i ha sabut com-binar tradició i modernitat, que són els dos elements que caracteritzen aquest esdeve-niment firal. La Fira de la Candelera és la celebració més emblemàtica de Molins de Rei i una de les tradicions més populars del nostre país, que avui és possible gràcies a l’esforç i a les iniciatives de tot un poble que el llarg de moltes generacions ha invertit en aquest projecte col·lectiu de projecció de la vila, d’obertura i acolliment. 1 DE FEBRER - FESTALA CANDELERA A LA POBLA DE CLARAMUNTLa Candelera és la primera festa de l’any dedicada a la Mare de Déu i, concretament, dedicada a la Mare de Déu de la Llet, pa-trona de la Pobla de Claramunt, invocada perquè augmenti la quantitat de llet de les dones que donen de mamar als seus fills.Abans es menjaven bunyols durant la Can-delera, fets amb ou, sucre i farina.El públic assistent podrà adquirir aquest producte recuperat per a l’ocasió. 1 DE FEBRER - MERCATMERCAT DE PAGèS A CANET DE MAREl Mercat de Pagès és un espai de trobada entre els pagesos locals i comarcals, i els consumidors, que ofereix la possibilitat de comprar directament a pagès, fruites i hor-talisses de proximitat. Respon a la voluntat de promoure una agricultura local i de temporada, justa so-cialment i ambientalment, i un consum re-sponsable que evita la despesa en envasos i en el combustible que comporten els pro-ductes d’importació. 25 DE GEnER - FIRAFIRA INTERCOMARCAL DE L’OLI A MóRA LA NOVALa Fira de Móra la nova, com a certamen firal agrícola, ramader i industrial únic d’aquest tipus a les comarques de la Ter-ra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat, en les seves edicions ha iniciat la potenciació de la presència de l’oli.

Gener 2020 · FREQüència · aGenda

13

O N C P S T D

25 DE GEnER - FESTA FESTA MAJOR DE SANT PROGET, A SANTA MARIA DE PALAUTORDERASi algú es pensa que per fer festa grossa cal que el temps sigui calorós, va ben errat... Altrament, que es fixi bé en la Festa Major d’Hivern, la Festa de Sant Proget de Santa Maria de Palautordera.

25 DE GEnER - FESTALA MOSTRA I FESTA MAJOR D’HIVERN DE SANT VICENç DELS HORTS36a edició de la Mostra Comercial, Agríco-la i Gastronòmica. Durant els últims anys, el municipi ha posat en valor la cuina i els productes de qualitat i proximitat, fins a convertir-ho en un senyal d’identitat. Amb una oferta d’activitats culinàries ja consoli-dada i la implicació activa dels restauradors locals a la Mostra, Sant Vicenç dels Horts va crear la Mostra Internacional de Pastisseria i enguany celebraran la 3a edició d’una cita nascuda per convertir-se en referent del món pastisser.

1 DE FEBRER - FIRALLEIDA OCASIóHorari d’obertura al públic: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. Lloc: Pavellons 3 i 4 i recinte exterior de Fira de Lleida.

1 I 2 DE FEBRER - TEATRELA RAMBLA DE LES FLORISTESTeatre KursaalRecreació teatral del clàssic de Josep Maria de Segarra.

2 DE FEBRER - FESTALA CANDELERA, FESTA MAJOR DE L’AMETLLA DE MAR

Com en d’altres llocs de Catalunya, l’Ametlla de Mar celebra el 2 de febrer la Festa Major de la Candelera, i com en totes les celebracions similars, la motivació princi-pal és la devoció religiosa cap a la Patrona,

la Mare de Déu de la Candelera. Tot i que en la modernitat s’ha reduït el sentit religiós de la festa, sí que a l’Ametlla de Mar es guar-da una especial devoció cap a la patrona, la qual dona sentit a la processó que se cele-bra en el seu honor el vespre de cada 2 de febrer. Els caleros reten homenatge a la Pa-trona pels principals carrers de la vila, amb un ciri (atxa) encès a la mà.

2 DE FEBRER - FESTAXATONADA POPULAR DEL VENDRELLAixò de menjar xató i beure bon vi per acompanyar està prou bé, però la #rutaXato va molt més enllà. És una excusa fantàsti-ca per sortir de casa i gaudir de tot el que et poden oferir les nostres comarques. Tria entre més de 200 propostes i activitats: cul-tura, enoturisme, platja, música, ciclisme, història, senderisme, festes populars. Vine amb la parella i viu moments romàntics en racons encisadors. Engresca els amics a fer un tast de vins.

3 DE FEBRER - FESTAFESTES DE SANT BLAI, FESTA MAJOR D’HIVERN DE LA FATARELLAEl dia 3 de febrer és la festivitat de Sant Blai, patró de la Fatarella. En l’actualitat, però, les festes en honor seu se celebren el cap de setmana més proper a aquesta data.La Festa Major d’Hivern comença el dissabte, de bon matí, amb el cant de l’Au-rora. Després es resa el Rosari pels carrers del poble, amb acompanyament de música. Durant aquest dia se segueix la tradició de la figura dels majorals, que són les persones que s’encarreguen d’organitzar la diada, es mengen tortades –uns pastissos de dos o més pisos que per la seva forma recorden les mones de Pasqua–, es reparteix el pambe-neit, es recull i es subhasta llenya en honor del sant, i es recorren els carrers del poble a toc de banda amb “la plega”, que recull els diners que es destinen a la festa.

2 DE FEBRER - FESTACALçOTADA POPULAR A SANTA EULàLIA DE RONçANACom ja és tradició a Santa Eulàlia de Ronça-na, la Regidoria de Festes ha organitzat per al diumenge 2 de febrer la 28a Calçotada Popular. L’esdeveniment gastronòmic tin-

drà lloc a les 2 del migdia a la sala Muriel Casals del Centre Cívic i Cultural La Fàbrica. El menú d’enguany permetrà gaudir als as-sistents de calçots acabats de coure, mon-getes amb botifarra, postres, vi i aigua. El preu dels tiquets, ja a la venda a l’Ajunta-ment i a La Fàbrica, és de 10 euros per als adults i de 5 euros per als infants.La jornada, però, tindrà el seu tret de sor-tida amb la ja habitual caminada popular organitzada per Santa Eulàlia Camina. Les inscripcions començaran a 3/4 de 9 del matí i la sortida està prevista per a les 9. El grau de dificultat serà baix i el preu gratuït.

4 DE GEnER - ÒPERAJAZZ BODAS DE FIGARO21h - Teatre KursaalVersió de Paco Mir. ‘Jazz Bodas de Figaro’ és –el títol no enganya– una versió jazzística de l’obra de Mozart en la qual els cantants interpreten les seves àries a la manera tradicio- nal però l’acompanyament és a càrrec d’un trio de jazz que, conservant els tempos originals, reinventa la partitura amb uns arranjaments tan insòlits com enlluernadors. Dramatúrgicament, es converteix en un assaig de la mateixa funció en la qual un director condue-ix l’acció entre els personatges. Les explicacions del director redueixen els recitatius a les frases més significatives i reforcen la trama còmica de l’obra. Visualment veurem com l’escenari es transforma des de la nuesa del primer assaig a la vistositat de la nit de l’estre-na. I musicalment sentirem la música de sempre, cantada a un altíssim nivell, però amb uns acompanyaments que ens oferiran una nova perspectiva d’al-guna cosa molt coneguda.

5 DE FEBRER - MúSICADAVID OISTRAKH STRING QUARTET20 h - L’Auditori de BarcelonaL’Auditori de Barcelona segueix apostant pel quartet de corda com a gènere privilegiat de la música de cambra. Aquesta temporada podrem descobrir tres projectes represen-tatius de les escoles europea, americana i russa.

El tema del mes · FREQüència · Gener 2020

14

Text i fotos: Sergio López

passen els anys i les coses canvien. Un clar exemple de canvi és el casc antic de la ciutat de Manresa. Un procés de canvi que segons diu

Claudina Relat, Regidora del Casc Antic de Manresa a l’Ajuntament, continua i continu-arà. Segons la Regidora, s’han fet moltes co-ses, i gràcies a la nova Regidoria de l’Ajunta-ment se’n podran fer altres amb molta més profunditat.

El teixit constructiu és un dels factors que, tal i com apunta Relat, ha estat el promotor d’un canvi dràstic del centre històric manresà. El darrer informe de l’InE (Institut nacional d’Estadística) situa el barri manresà, junta- ment amb el del Xup, com el segon més pobre de Catalunya amb una renda anual

màxima de 1.500 €. “La dada ens ha sor-près i també preocupat, però hem de tenir en compte que estem parlant d’un estudi del 2016”, afegeix Relat. Des de la Regi-doria del Casc Antic, asseguren a aquesta redacció que han citat les persones que han fet aquest estudi per a demanar-los-en ex-plicacions.

Els comerciants parlen

Si seguim parlant en relació a aquesta de-gradació del centre històric, un dels ‘agents’ que s’hi veuen afectats són, i cada vegada més, els comerciants de la zona. Les ‘fo-tomultes’ i la poca accessibilitat a l’hora d’aparcar, segons els comerciants, són els factors que els afecten més. Per això, estan

El casc antic de Manresa, una història de canvi

Malgrat l’aposta per la seva transformació, el darrer informe de l’INE situa al barri històric de la ciutat com el segon més pobre de Catalunya

Gener 2020 · FREQüència · El tema del mes

15

impulsant, des de l’Associació de Comer-ciants del centre històric i rodalies, moltes iniciatives i també duen a terme promo-cions, per, mai millor dit, promocionar el petit comerç i el comerç de proximitat. “La gent ha canviat, fet que ens ha afectat tam-bé’’, assegura Josep, el President de l’Asso-ciació de Comerciants. Tiquets de compra, i de descompte per a pàrquing, entre altres ofertes. Els comerciants asseguren també que l’Ajuntament està fent coses per tal de millorar el barri i el seu entorn però no és suficient. La Carme, una comerciant del carrer Sobrerroca, assegura que quan va arribar hi havia molta més feina però ara ha canviat molt. També recorda el canvi de personal i de mida de la botiga que va ha-ver de fer.

Un treball i una anàlisi per al barri més antic de la ciutat

L’arquitecte Castellvilarenc, Pere Santa- maría, va dedicar el treball de final de màster al teixit constructiu i social del casc antic. Si reflectim l’edificació en dades, dels 255.078 m2 que hi ha en total, el 52,33% (133.494 m2) està edificat i, d’aquesta su-perfície edificada, només el 6,03% corre-spon a solars buits en els quals es podria construir, un percentatge que ha augmentat els darrers anys com a resultat dels ender-rocs que s’han portat a terme al sector. L’al-tre 47,67% de la superfície total (121.584 m2) és l’espai no edificat (places i carrers i patis d’illa i jardins privats). En metres quad-rats, la superfície edificada inclou 103.542

m2 d’edificis, 21.906 m2 d’equipaments i 8.046 m2 de solars edificables. A la superfí-cie sense edificar hi ha 92.918 m2 que són l’espai públic (carrers i places) i 28.666 m2

que són l’espai privat (patis d’illa i jardins privats). Mentre que si parlem de densitat, els edificis amb molta densitat són un total de 295 dels 539 edificis d’habitatges (sense incloure-hi els equipaments públics ni pri-vats) que hi ha al barri antic. Representen el 54%, més de la meitat. Els edificis que es-tan en mal estat són 169 (31%). Finalment, els que requereixen mesures urgents sumen 131 edificis (24%). Els que reuneixen les tres condicions són 45 (8%). Santamaria posa en relleu que en aquest cas l’objectiu no va ser tant assenyalar edificis individuals, sinó les zones degradades on se situen. ●

Entrevista · FREQüència · Gener 2020

16

Oriol Amorós

Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

“Hauria de canviar la Llei d’estrangeria

i també la seva aplicació”

4.300 menors han arribat sols a Catalunya i estan sota la tutela de la Generalitat de Catalunya. Aquesta arribada significa un gran esforç per a la pròpia Generalitat?Sí. És un gran esforç que estem fent i l’estem aguantant. Però es tracta d’un esforç molt i molt important, i que seria de justícia que tin-gués suport per part de l’Estat espanyol que és l’Administració competent en gestió de fronte-res. La realitat és que els nois no arriben a Ca-talunya ni per aire ni per mar, sinó que arriben per terra. Per tant, travessen d’altres territoris que tenen les mateixes competències que Ca-talunya. No hi ha una situació desigual entre els diferents territoris de l’Estat i, per tant, li tocaria també a l’Estat de fer endreça.

Quin és l’objectiu d’aquesta migració?Una part important de la gent que arriba vol anar al centre d’Europa. L’estiu del 2018 vàrem rebre molts autocars que venien del sud. Els centres de Creu Roja d’allà els demanaven on volien anar. Algunes persones, poques, deien Madrid, altres, força, deien Barcelona, i moltes deien Bilbao, però en realitat volien creuar la

frontera. La majoria van fer Madrid-Bilbao. De les que van venir a Catalunya, més o menys un terç va prosseguir la seva ruta cap a Europa. Un terç tenia algun parent a Catalunya, i l’altre terç es va a dirigir cap a territoris de la resta de l’Estat.

Les diferents comunitats de persones im-migrants que hi ha a Catalunya s’haurien d’implicar en l’arriba de menors?Sí. I en part ho fan. Tenim ja engegat algun projecte de mentoria. Són persones d’origen marroquí i fan de mentors de persones que ar-riben. També s’hi hauria d’implicar més la famí-lia extensa (és aquella en què hi ha una relació de parentiu per consanguinitat o afinitat entre l’infant o l’adolescent i la persona acollidora, o un dels membres de la família acollidora...). De vegades tenim la creença, malentesa, que si els joves, en lloc d’estar en un centre, estan amb la família extensa ens desentenem de la seva situació jurídica. I això no és així. Si un jove està sota la tutela de la Generalitat, nosaltres ens fem càrrec del seus tràmits visqui en un centre o en una família extensa o d’acollida. I l’acollida

Per Pilar GoñiFoto: Europa Press - David Zorrakino

Gener 2020 · FREQüència · Entrevista

17

//// Si algú no té papers, com es guanya la vida? Només té tres camins: ajudes socials, economia submergida o delinquint////

familiar i la família extensa són una molt bona sortida. Ara, és veritat també que el voluntariat el fan les persones que tenen la situació econò-mica més ben resolta. La immigració a Catalu-nya avui encara té un nivell de renda més baix.

Aquests menors que després es fan grans... Quines sortides tenen?Doncs trobar feina com tothom. I ser autò-noms. El que passa és que hi ha una dificultat molt gran. M’explico: són joves que arriben a Catalunya entre els 16 i els 17 anys, i malau-radament n’hi ha de més petits. Jo crec que és duríssim que un nen, per exemple, de 14 anys faci aquests tipus de trajecte. El gruix, però, que arriba són més grans (entre 16 i 17). I amb aquest poc temps fins arribar als 18, hem d’aconseguir fer allò que amb els nostres fills ens costa 25 o 26 anys, que és l’edat en què alguns, no tots, marxen de casa. Aquesta és la dificultat de la qüestió. Però hem de tenir molt clar que són nens i joves amb la voluntat de treballar, guanyar diners i ajudar, sobretot, els seus familiars.

I aquestes persones poden aconseguir papers?Sí, si són menors i, entren dins la tutela de la Generalitat de Catalunya. Comença un pro-cediment de documentació que, a vegades, s’allarga molt perquè l’Administració de l’Estat té un cert col·lapse i, també, perquè l’Adminis-tració marroquina, el país d’origen de la majo-ria d’aquests joves, no està col·laborant gens, la veritat. Estan posant uns procediments que són llarguíssims, i compliquen molt i molt les coses. I, a vegades, hi ha nens que estan sota la tutela de la Generalitat, es fan majors d’edat, i no han estat documentats. La majoria però sí que ho està. Ara la legislació que tenim o que patim, en aquest cas, fa que si el jove té menys de 18 anys pot treballar fent una exempció del permís de treball i, pot treballar una tempora-da. Ara quan ja són majors d’edat han de tenir una oferta de treball d’un temps complet d’un any per poder tenir aquest permís. Clar, em pot dir quin jove de 18 anys té un oferta de treball d’un any sencer a temps complet? Doncs, la resposta és: molts pocs joves. I imaginem-nos si a més a més el jove és migrant, i ve de la po-

bresa, o ha arribat del Nord d’Àfrica... És una si-tuació molt complicada. No té cap sentit que hi hagi persones amb permís de residència però sense permís de treball. Una cosa ha d’anar lli-gada amb l’altra. Qui té permís de residència ha de tenir permís de treball. No té cap sentit deslligar una cosa de l’altra.

Vostè defensaria els papers per a tothom?No, en absolut. Són coses diferents. Els fluxos migratoris han d’estar regulats. El que passa és que aquesta regulació ha de ser molt més rea-lista del que és ara. Ara està pensada des d’un un sentiment de protecció que no es correspon a la realitat. D’aquí a l’any 2050 a tota Europa perdrem 150 milions d’habitants en edat de treballar. Àfrica en aquest període en guanyarà entre 700 i 1.100. Algú em pot dir que no hi haurà immigració? Tothom sap que n’hi hau-rà. L’Institut d’Estadística de Catalunya, l’IDES-CAT, ha fet unes previsions d’arribada d’unes 50.000 persones a Catalunya en els propers 30 anys. Ara hem de veure quins canals legals hi ha previstos. I no n’hi ha. Pràcticament no hi ha permisos de treball, o visats de treball de persones que vinguin d’Àfrica cap a Europa. Això no és gens realista. Cada any, 50, 40 o 30.000 persones es llancen al mar, i se’n moren tres o quatre mil. És una barbaritat. És la ruta migratòria més mortífera del món. Són unes persones que l’únic que volen és collir les peres o les pomes que els nostres aturats no han vol-gut collir. Cada any abans de la campanya de la fruita enviem una carta als aturats de Cata-lunya dient si hi volen participar. I per diversos motius, que no opino ni critico, a aquest sector no els interessa. Europa no es podria plantejar donar cada any entre 30 o 40.000 visats? Jo crec què és fàcil d’assumir. I Catalunya se’n po-dria quedar tres o quatre mil. I no passaria res. I serien persones que no haurien d’arriscar la seva vida per venir a Europa, i a més ajudarien els empresaris a qui costa trobar treballadors. Els benefici seria mutu.

Llavors hauria de canviar la llei d’estran-geria?Hauria de canviar la llei i la seva aplicació. Hi ha aspectes de la llei que s’han de canviar. Per exemple: totes les limitacions de visat de treball

a persones que tenen una estada legal a mi em semblen absurdes. Nosaltres volem que la gent que té edat de treballar, treballi. Per a mi, resi-dència ha d’anar sempre amb treball. I tothom s’ha de guanyar la vida treballant, que és el que hem de fer tots. I després canviaria l’aplicació de la llei, fent-la molt més realista. Explicant a la gent la veritat. Perquè el gran problema de molts polítics europeus i de l’Estat espanyol és que no diuen la veritat a la gent. No estan explicant que hi ha, i hi haurà, immigració. En-trem en un moment de la nostra història de canvi absolut. Un fet que no havia succeït mai: el creixement natural de la població entrarà en decreixement. De fet, ja ho estem tenint ara. En l’actualitat tenim més morts que nai-xements. D’acord que aquest buit demogràfic el cobrirem amb la millora de la productivitat, amb la participació més gran de la dona en el mercat de treball, amb reducció de l’atur... Tot això em sembla perfecte però, amb tot això no fas 150 milions llocs de treball. No només hi haurà immigració, volem que n’hi hagi. Neces-sitem que hi sigui. Les mateixes patronals ens diuen en quin sectors faltarà gent però el món polític no s’atreveix a dir-ho. Doncs aquest és el problema. I això s’ha de dir. Que Europa creï un imaginari polític d’immigració zero no és ni realista ni és veritat.

Què en pensa de la venda ambulant no reglada?Jo penso que el primer que està en contra de la manta és el propi manter. El que voldria tenir una bona feina sense haver de córrer davant la policia és el manter. És el que els deia abans. Quin sentit té tenir persones vivint al nostre país sense permís de treball. Jo amb el que vi-gila la frontera li he dir o no els deixis passar o, un cop a dins, s’han de poder guanyar la vida dins del que estableix la llei. Si algú no té papers com es guanya la vida? Doncs amb les ajudes socials, amb l’economia submergida o delinquint. És que no hi ha més possibilitats. Evidentment el delicte és el pitjor de les tres. Les ajudes socials ens les podem permetre fins a cert punt. I ajudar les persones sense papers nominalment està prohibit. Podem donar una certa ajuda social indirecta a través d’oNG, i les entitats solidàries. ●

Ha passat i passarà · FREQüència · Gener 2020

18

El pressupost de l’Ajuntament de Manresa per al 2020 serà de 90.993.622 euros, xifra que re-presenta un 4,34% més que l’any anterior, és a dir, 3.788.623 euros més que el 2019, quan el pressu-post va ser de 87.204.999 euros. Seran els números amb què tre-ballarà el consistori si tira enda-vant la proposta que ha elaborat l’equip de govern municipal i que portarà a aprovació al proper Ple Municipal, que va tenir lloc el 19 de desembre.La proposta, que ja ha estat ex-posada als grups municipals, l’han presentat aquest dimecres al migdia, en roda de premsa, l’al-calde de Manresa i regidor d’Hi-

senda, Valentí Junyent, i el primer tinent d’alcalde i regidor de Presi-dència, Marc Aloy. Tots dos han mostrat la seva satisfacció per po-der presentar el pressupost més elevat de la darrera dècada, amb un volum d’inversió que torna a ser superior als 10 milions, cosa que no passava des del 2010, i en general “un pressupost que dona aire , que creix un 4,34% , que no és poc, i que ens permet fer més inversió i despesa social”, ha afir-mat l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent. En el capítol d’ingressos, destaca el fet que, pel fet d’haver superat de nou els 75.000 habi-tants i recuperar la categoria de Gran Ciutat l’any vinent és previst

ingressar de l’estat 550.051 euros més que el 2019. També hi ha un increment previst de 857.552 euros per la via dels impostos di-rectes que recapta l’Ajuntament, i de 575.000 per impostos indi-rectes, a banda de 531.186 euros més en taxes i preus públics, fruit de l’increment aprovat de les or-denances municipals, de l’1,23% de mitjana. Encara en els ingressos, destaca la notable pujada també en les subvencions, bàsicament a tra-vés dels fons FEDER. Pel que fa a les despeses previstes, destaca un increment d’1,4 milions en despesa ordinària, que serviran per millorar diversos serveis, de manera molt especial diverses partides d’acció i inclusió social (334.000 euros més que el 2019); projectes d’ocupació (140.000 euros d’increment); manteni-ment de jardineria (+215.000); millora en la neteja d’equipa-ments culturals, esportius i edu-catius (+207.000); i també una partida per al projecte Manresa 2022 (150.000 euros més).

Més de 10 milions en inversió, xifra no assolida ens 10 anysQuant a les inversions, el regidor Marc Aloy ha remarcat la impor-tància del fet que se situïn per so-bre dels 10 milions d’euros (1,32

milions més que el 2019, el 14% d’increment), xifra que no s’asso-lia des de fa una dècada.Aloy ha presentat els quatre grans blocs en què es divideixen les inversions previstes: gestió ur-banística i adquisició de terrenys; espai públic; equipaments; i altres inversions.En gestió urbanística, es continua fent front al pagament dels ter-renys de les Saleses i s’adquireix la finca de carretera de Vic nú-mero 100 per ampliar l’espai de l’entorn de la Bonavista.En espai públic, destaca la inver-sió de 715.000 euros en la nova avinguda dels Països Catalans, una obra que finança majoritària-ment la Generalitat; la urbanitza-ció del carrer del Balç; i l’enderroc de la Carpa del Riu i urbanització de l’espai resultant al passeig del Riu. També es faran realitat reivindicacions històriques, com la urbanització del carrer Germà Isidre, a la Font dels Capellans, o del passatge dels Predicadors, en-tre el carrer de Cós i la carretera de Cardona.Encara en el capítol d’espai pú-blic, el Pla de Xoc aprovat pel consistori en el manteniment de la via pública s’eleva fins 1.250.000 euros i inclou la millo-ra de la plaça de Puigmercadal, entre d’altres. ●

El pressupost de l’Ajuntament de Manresa per al 2020 creix fins els gairebé 91 milions

L’alcalde, Valentí Junyent, i el regidor, Marc Aloy, presentant el pressupost del 2020A

J M

anre

sa

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Ha passat i passarà · FREQüència · Gener 2020

20

CLÍNICA UNIVERSITÀRIA Especialistes que treballen en equip per a la teva salut

UNITAT DE LA VEUTractament i reeducació de la veu parlada i cantada. Millora de la tècnica vocal. Per a persones que fan un ús intensiu de la seva veu, sigui com a professional o com a amateur. Equip multidisciplinari de logopedes, otorinolaringòleg i fisioterapeutes.

UNITAT DE SALUT I ESPORTAssessorament per a la millora del rendiment esportiu i la pràctica saludable de l’esport. Prevenció i tractament de lesions.Equip multidisciplinari de fisioterapeutes, podòlegs, psicòleg i nutricionista.Exploració biomecànica conjunta d’un podòleg i un fisioterapeuta.

UNITAT DE CIRURGIA PODOLÒGICACirurgia de mínimament invasiva del peu. Tractament quirúrgic d’ungles encarnades, dits en martell, galindons, metatarsàlgies, esperó de calcani o neuroma de Morton.Equip multidisciplinari de podòlegs i anestesista.

SERVEI DE FISIOTERÀPIA

SERVEI DE LOGOPÈDIA

SERVEI DE PODOLOGIA

SERVEI DE DIETÈTICA I NUTRICIÓ

SERVEI D’ATENCIÓ PSICOLÒGICA

SERVEI D’ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC

SERVEI DE NEUROREHABILITACIÓ

GRUPS D’ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE

Atenció privada o concertada amb mútues, associacions, institucions i entitats.

Av. Universitària, 8-10 08242 Manresa clinicauniversitaria@umanresa.cat

www.clinicauniversitaria.cat

PER DEMANAR HORA DE VISITA TRUQUEU AL 93 875 73 10

La dieta cetogènica és, en alguns casos, l’única manera de reduir els símptomes d’algunes malalti-es minoritàries.En el cas, per exemple, de l’epi-lèpsia refractària, és a dir, la que no respon a la medicació, les persones afectades veuen com, seguint aquesta dieta, els atacs epilèptics es redueixen fins a un 60 %.Es tracta d’una dieta que redueix els hidrats de carboni i, en canvi, multiplica la ingesta de greixos. La persona no pot menjar fari-nacis com pa o pizza, ni tampoc productes tan comuns com la patata o l’arròs. Això complica el seguiment de la dieta i fa que alguns malalts l’abandonin. Ara, la Fundació Alícia ha ideat una

fórmula fàcil que permet cuinar una gran varietat de menjars prohibits fins a l’actualitat amb la dieta cetogènica.La fórmula es fa barrejant tres productes: fruits secs, Psyllium –que es pot trobar a qualsevol botiga de dietètica–, i llavors de lli. A partir d’aquí, es pot cuinar una gran varietat de productes com, per exemple, pa, pizza o xurros, entre d’altres.D’aquesta manera, es resol un dels principals problemes de la dieta cetogènica. “El cos no ens ho demana, no ens ve de gust menjar una dieta tan desequi-librada, haver de beure, per exemple, gots d’oli a cada àpat”, ha explicat el director de la Fun-dació Alícia, Toni Massanés. ●

La Fundació Alicia presenta la dieta cetogènica

La Fundació Althaia ha fet un pas més en la utilització de la im-pressió 3D en l’àmbit de la salut. Aquesta tardor ha implantat per primera vegada una pròtesi de ti-tani dissenyada a mida i impresa amb tecnologia 3D. La interven-ció quirúrgica, que ha estat tot un èxit, ha consistit en la col·locació d’una placa al terra de l’òrbita de l’ull d’un pacient que havia patit una fractura. L’operació ha anat a càrrec de la Unitat d’Òrbita, formada per professionals dels serveis de Maxil·lofacial i d’oftal-mologia de la institució, que han planificat conjuntament la inter-venció amb l’ajuda de la tecnolo-gia 3D. Fa quatre anys, el pacient va patir una fractura del terra de l’òrbita, cavitat òssia que conté el globus ocular i els teixits que l’en-volten. En el seu moment va ser intervingut i se li va col·locar una pròtesi estàndard que no va que-dar prou ajustada. Això va fer que no se solucionessin els problemes que patia relacionats amb la vi-sió. D’aquí que els professionals d’Althaia decidissin recórrer a la tecnologia 3D per aconseguir do-

nar una resposta personalitzada a aquest cas complex. Els professi-onals implicats no només van fer un disseny virtual i una planifica-ció de la intervenció quirúrgica, sinó que també van imprimir un model anatòmic exacte d’una part del crani del pacient i la placa de substitució per fer l’entrenament abans de la intervenció. A més, van dissenyar una nova pròtesi personalitzada, que es va imprimir a les instal·lacions de l’empresa bagenca Avinent, que és la que van implantar en la intervenció quirúrgica. La preparació virtual del cas va ser molt útil a l’hora de superar tots els estadis de l’opera-ció per col·locar la placa. L’ús del 3D en aquest cas en con-cret va reduir el temps de la inter-venció quirúrgica, va facilitar que el pacient tingués una recupera-ció més ràpida i va fer que tingués menys complicacions. La Funda-ció Althaia té una aliança amb diverses empreses i institucions, especialment amb Avinent, per tal d’avançar en la implantació de la tecnologia 3D com a suport als professionals. ●

Althaia implanta una pròtesi de titani feta en 3D

Equip mèdic que ha dut a terme la intervenció amb la pròtesi 3D

Althaia

Ha passat i passarà · FREQüència · Gener 2020

22

La 18a edició del Premi Simeó Selga del Rotary Club de Man-resa-Bages ja té guanyador. Es tracta del Servei d’Acompanya-ment en el Dol de la Catalunya central, una entitat del territori que gràcies al guardó crearà un grup adreçat a infants i adoles-cents. El lliurament del premi tin-drà lloc el diumenge 12 de gener del 2020 en el decurs de la Gala Simeó Selga que se celebrarà al Teatre Kursaal de Manresa a les 6 de la tarda.El Premi Simeó Selga és un guar-dó que convoca el Rotary Club de Manresa-Bages per fer realitat projectes d’interès social impul-sats per entitats i associacions de la comarca. La 18a edició del certamen ha comptat amb la par-ticipació de deu entitats i associa-cions que han presentat les seves propostes, totes de gran interès i qualitat. A més del projecte gua-nyador, hi ha hagut dues propos-tes socials, presentades per Creu Roja i la residència d’avis del barri de la Sagrada Família de Manresa; tres projectes vinculats al sector de la salut, presentats per Arans, l’Associació Asperger-TEA de la Catalunya Central i Manresa + Gran; dos projectes culturals, del

Teatre els Carlins i els Tallers Mu-sicals d’Avinyó; un d’esports, de la Fundació privada Foment del Bàsquet, i un del sector mediam-biental presentat per l’ADF Pla de Bages.El jurat, integrat per representants de diferents institucions del terri-tori, es va reunir aquest dimarts davant de notari per fer les delibe-racions i emetre el veredicte. El projecte guanyador consisteix en la creació i posada en marxa d’un grup de dol per acompanyar infants i adolescents que hagin perdut una persona estimada.El premi estarà dotat amb els be-neficis que es generin en la Gala Simeó Selga del dia 12 de gener al Teatre Kursaal que el Rotary Club de Manresa-Bages organitza con-juntament amb l’Ajuntament de Manresa. Serà la segona gala en homenatge al pediatre i activista manresà Simeó Selga, que es va celebrar per primera vegada el ge-ner passat com a relleu del Con-cert de Reis. Enguany, es compta-rà amb l’actuació d’un dels grans de la màgia com és el Mag Lari amb un espectacle sorprenent. Aquest prestigiós guardó que es concedeix cada any porta el nom del Dr. Simeó Selga Ubach, que va ser un dels manresans més destacats del segle XX i inicis del XXI. La seva llarga trajectòria i el compromís amb la família, les per-sones, la llengua i el país, el van fer desplegar una intensa activitat en molt diversos àmbits, entre els quals la pediatria i l’assistència sa-nitària, la pedagogia, la dinamit-zació social i cultural, la política, les tradicions i el folklore, les arts i les lletres, la història i el patrimoni cultural. ●

L’economia de la comarca del Bages ha recuperat els valors anteriors a la crisi del 2008, però continua tenint una alta dependència del sector de l’au-tomoció. Així ho mostra l’estudi elaborat per la Cambra de Co-merç de Manresa amb el suport de l’Ajuntament que fa una ra-diografia entre l’any 2013 i el 2017.El Bages manté el seu pes en el conjunt de Catalunya, repre-sentant al voltant del 2 % del país tant en nombre d’empreses com en ocupació i valor afegit brut. L’any 2017 es consolida i accelera la recuperació que va iniciar el 2014.Si es mira des de l’any 2013, es posa de manifest que el teixit econòmic del Bages és més di-nàmic que el català, sobretot en termes de productivitat i d’ocu-pació.L’estudi mostra com continua sent una comarca industrial. Per la seva banda, la construcció confirma la tendència positiva i els serveis accentuen el crei-xement, i es guanya dimensió empresarial després d’uns anys d’evolució negativa.Pel que fa a la internacionalit-

zació, el 2017 va augmentar el nombre d’empreses exportado-res, del 9,9 % al 10,6 %. Això fa que el Bages se situï per so-bre del conjunt de Catalunya, que té un 10,1 % d’empreses exportadores.Un dels elements que destaca de l’estudi és la forta concen-tració de l’activitat productiva que presenten els sectors indus-trials i algun sector dels serveis. En sectors com el dels serveis fi-nancers, assegurances i lloguers arriba gairebé al 65 %; en el de l’energia, gas, aigua i reciclatge és del 63 % i supera el 50 % en el cas del cautxú, fusta i altres indústries. Amb uns nivells més baixos, però també superant el 40 %, hi ha els sectors de mate-rial de transport, químic i trans-ports i comunicacions. Com a aspecte positiu, l’estudi destaca la millora de la situació finan-cera de les empreses, prenent com a indicador la taxa d’en-deutament que baixa del 61 % el 2008 al 48 % actual. Això demostra que han fet fortes correccions. No obstant això, encara hi ha un 25 % d’empre-ses que tenen un endeutament per sobre del 80 %. ●

Rotary Club de Manresa premiael Servei del dol

L’economia del Bages se situa com abans del 2008

Servei d’Acompanyament en el Dol

SAD

CC

938 720 205 · publi@els40.com

FREQÜÈNCIAAnuncia’t al

Gener 2020 · FREQüència · Ha passat i passarà

23

1Carrega els teusdocuments PDF

PDF

2Analitza el

percentatge de color

3Escull el format

i els acabats

4Rep els documents

en 24/48h

www.printdossier.com

PÒSTERS

FLYERSDOSSIERS

DIA INTERNACIONALDE L’EDUCACIÓ 24

GENER

IMPRIMEIX TOT EL QUE NECESSITIS

10%dte.

L’històric dirigent sindical i ve-ïnal, Josep Rueda, va morir el passat 23 de desembre als 74 anys d’edat després d’una llar-ga malaltia. Rueda va ser presi-dent durant més de 35 anys de l’Associació de Veïns de la Font dels Capellans i, també va presidir la Federació d’Associa-cions de Veïns de Manresa. Va estar vinculat al sindicat Comis-sions obreres i durant 4 anys va ser regidor de l’Ajuntament de Manresa per Convergència i Unió. Durant 10 anys va ser tertulià de Ràdio Manresa i, l’any 2017, va rebre la Medalla de la Ciutat de Manresa al mè-rit cívic. Durant els anys de la seva llarga presidència el bar-ri de la Font dels Capellans va tenir una gran embranzida i va millorar tot el seu entorn. Rueda va néixer a Almeria l’any

1945 i va arribar a Manresa l’any 1954 quan tenia 9 anys. Va treballar a la fàbrica Lem-merz on va formar part del comitè d’empresa i, més tard, va ser delegat sindicat de l’em-presa per Comissions obreres, sindicat en el qual també va formar part de l’executiva lo-cal. L’any 1978 va entrar ja a l’Associació de Veïns de la Font dels Capellans, i l’any 1989 va ser-ne escollit president. Un càrrec que va ocupar fins l’any 2017. També va formar fart de la Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social. Entre 2005 i 2007 va ser president de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa (FAVM). Entre 1995 i 1999, va ser regi-dor de l’Ajuntament de Man-resa per CiU, a l’oposició. ●

Mor l’històric líder veïnal Josep Rueda a l’edat de 74 anys

Josep Rueda

Tres parelles de ballarins de l’aca-dèmia de ball Royal Dance de Manresa van pujar al podi en una nova edició de l’Spanish open de Balls esportius celebrat el passat cap de setmana 6, 7 i 8 de de-sembre a Guadalajara. Joan Albe-da i Vanessa Marotto van ser els primers classificats en el Campio-nat d’Espanya de 10 balls Youth, mentre que la parella formada per Rubén Viciana i Eva Moya, i la for-mada per Luis Pachaá i Maribel Gordón es van endur el primer premi de les categories 10 balls Senior I i Senior II, respectivament.

L’Spanish open és una competició d’àmbit internacional que compta amb la participació de quasi dos mil esportistes procedents de prop d’una vintena de països de tot el món, entre d’altres, Àustria, Bèlgica, Canadà, Estats Units, Ale-manya, Itàlia, Japó, Portugal. ●

Royal Dance obtépodi al ‘Spanish Open de Balls’

Perfil · FREQüència · Gener 2020

24

Joan Lluís BozzoDirector de la companyiaDagoll Dagom i escriptor

Per Montse CostaFotos: Joan Lluís Bozzo, David Ruano El teatre, l’ofici de comediant que en diu

ell, forma part de la vida d’en Joan Lluís Bozzo des de fa prop de 50 anys. Per no decebre la família, que volia que

tingués formació universitària, va estudiar fi-lologia catalana, però el ‘cuquet’ de l’escenari anava creixent dins seu. Va començar amb pa-pers petits als Lluïsos de Gràcia, entre ells ‘Els Pastorets’, i l’any 1971 va fundar una compa-nyia teatral d’espectacles al carrer.

La seva vida va canviar totalment quan el 1978 es va integrar a la companyia Dagoll Dagom. El seu primer gran èxit va ser “Antaviana” i des de llavors ha portat a terme una activitat

molt prolífica. Avui, allunyat parcialment del món del teatre, i després d’escriure tres llibres de memòries, l’actor, director i dramaturg de Dagoll Dagom aboca les seves reflexions i co-neixements en ‘L’ofici del comediant’.

A “L’ofici del comediant” explico les reflexions i secrets que he fet i après sobre el món del teatre durant aquests 48 anys d’experiència i d’ofici: què espera el públic i com ha evoluci-onat i què és el que l’actor intenta comunicar. Les coses han canviat molt. Quan vaig comen-çar la precarietat era absoluta, no només a ni-vell tècnic, sinó que encara imperava la censura franquista. La pobresa cultural durant aquells

Gener 2020 · FREQüència · Perfil

25

anys era molt gran però hi havia molta gent es-forçada que intentàvem tirar endavant el teatre en català i preservar la nostra cultura.

Ara s’ha millorat moltíssim, tot i que el públic demana que tot sigui més planer, té pànic a un minut d’una certa quietud. Impera la rapidesa, la sorpresa constant. Amb això hem de lluitar. La meva màxima és que no pots fer una cosa que a tu no t’agradi. Una de les condicions que ens hem de demanar com a comediants és que el que fem arribi al màxim de gent possible, amb diversitat de nivells d’interpretació. Això sí, sempre s’ha de preservar la màgia, que és aquest territori entre la realitat i la irrealitat. És

molt difícil d’aconseguir aquesta bombolla mà-gica que ha d’envoltar sempre una obra teatral però si no la creem res no té sentit.

La teva afició al teatre va començar de ben petit... La meva àvia n’era una gran aficionada i casa meva, al barri de Gràcia de Barcelona, estava envoltada de centres on es feia molt de tea-tre amateur. De fet, vaig començar a fer tea-tre als Lluïsos de Gràcia que aleshores era un centre al voltant de l’església, com un centre cívic. A l’adolescència ja em va picar més fort, però els meus pares veien que el de comediant era un ofici insegur i em van dir que estudiés

també una carrera universitària. Vaig estudiar filologia catalana però vaig continuar sempre amb el teatre.

El 1978 et vas integrar a la companyia Da-goll Dagom i això va suposar un canvi to-tal a la teva vidaEl primer dia de l’any 1978 vaig començar amb Dagoll Dagom substituint un actor que havia marxat a la mili, i fins ara. Al principi era una companyia que feia creació col·lectiva i tots ac-tuàvem. Després ja em vaig especialitzar més en la direcció. En la primera etapa vam fer ‘An-taviana’ que va suposar una catifa per conso-lidar el nostre prestigi, que és el que et dona la garantia de poder seguir treballant. A més, aquí vam iniciar una línia que després ha carac-teritzat Dagoll Dagom, que és la combinació de música i teatre: el teatre musical en català.

Quins records tens d’aquella època de la Barcelona dels anys 70 i 80?Ho vèiem tot molt excitant i divertit, ens sentíem molt protagonistes de la història. Havia mort Franco i s’iniciava una transició que ens vam creure. Ara és molt fàcil dir que la transició va ser una enganyifa, però en aquell moment ens la vam creure totalment. Estàvem convençuts que tot el que venia era futur, llibertat, creació, cultura i democràcia. Ara estem veient que Franco va morir aquell 20 de novembre del 75 però que va deixar uns ous amb moltes sarpes que estan tornant a aparèi-xer. A les últimes eleccions hem vist com han tingut molt bons resultats. Uns diuen que els de VoX són feixistes o ultradretans. No, són franquistes. Són exactament allò que jo vaig conèixer a l’exèrcit franquista a l’Àfrica: els ma-teixos modus, els mateixos aires, gairebé el mateix llenguatge, les mateixes cançons. És franquisme pur que havia quedat més o menys maquillat, però que ha tornat a sorgir.

Estàs molt compromès políticament, mai has tingut por a expressar el que pensesNo estic afiliat a cap partit però dono suport a Junts per Catalunya com a independent per-què, tot i que no coincideixi al 100 % en els seus plantejaments, hi ha una figura que és el president Puigdemont que em mereix tot el respecte i crec que és el President de Catalu-nya. Per tant, hem d’estar actius per no obli-dar que tenim un president legalment elegit i que ara és a l’exili.

Aquest posicionament a favor de la

/// “El teatre ha de crear màgia, una bombolla entre la realitat

i la irrealitat que fa que tot tingui sentit”///

Perfil · FREQüència · Gener 2020

26

independència t’ha passat factura profes-sionalment?Fa molts anys que Dagoll Dagom no treballa a Madrid i això no és accidental. M’he significat molt a favor de l’autodeterminació i la inde-pendència i coincideix que a Espanya no ens han tornat a contractar. A Països Catalans, a les Illes i al País Valencià, sí que hi hem treballat.

Tornant als escenaris, un altre gran èxit de Dagoll Dagom va ser ‘Mar i Cel’Va ser la nostra consagració popular, ens va do-nar molta anomenada i, de fet, l’hem reposat tres vegades en els últims 20 anys. Ha estat el nostre gran cop de sort.

‘Mar i Cel’ va suposar un moment molt mà-gic, però quan tens un èxit tan esclatant tot el que ve després ho vols mesurar igual i has de

saber que èxits d’aquest estil se’n donen molt pocs cops a la vida. Has de saber gestionar-ho.

Molt poc després comenceu a fer televisió amb ‘Oh, Europa!’Ens van dir que a TV3 volien fer comèdia i ens vam arriscar a fer una cosa que no tenia cap mena de precedent. Ho fèiem aprenent en la mesura que ho anàvem gravant: va quedar es-pontani, amb ironia, amb tendresa i, a més, era l’època que encara no hi havia televisions pri-vades i passàvem del milió d’espectadors ca-da capítol. Després va venir ‘La memòria dels cargols’ i altres projectes molt engrescadors. Va ser un canvi molt gran i la garantia perquè Dagoll Dagom seguís endavant.

La veritat és que m’hagués agradat fer més televisió, però en aquest país els que fem te-

le només tenim un sol client que és TV3. I hi ha moltes productores, molta gent amb ta-lent i tothom està esperant la seva opció per fer una sèrie.

Què és el que vols fer en el futur?Continuar escrivint, de fet estic treballant en un nou llibre, i continuar amb el meu dia a dia que és ideal. Em llevo, consulto el correu, es-cric, vaig a comprar, faig el dinar, vaig a buscar el nen a l’escola i estic amb la canalla. També soc un lector molt àvid, llegeixo uns quants centenars de pàgines diàriament, miro alguna sèrie a la televisió...

Immers en aquest dia a dia, en Joan Lluís Bozzo continua escrivint envoltat de la màgia del teatre que, com ell diu, fa que tot tingui sentit. ●

Glups nit de Satn Joan

Acomiadem-la com es mereix.A Mémora ens encarreguem de totper convertir els comiats en homenatgesa la vida.

Mira l’espot

Es notícia · FREQüència · Gener 2020

28

L’empresa Roquet Hydraulics ha gua-nyat el premi Guillem Catà en la seva 40a edició celebrada aquest 4 de de-sembre a la Sala Sert de l’edifici del

Sucre de Vic. El guardó el concedeix el Col-legi d’Enginyers Industrials de Catalunya en la seva demarcació de la Catalunya central.El premi el va lliurar el President de la demar-cació de la Catalunya central de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Salva-dor Arqué, qui va parlar del serveis de l’engi-nyeria a la societat, la seva col·laboració amb el sector públic i privat així de com la impor-tància de l’enginyeria generalista i multidisci-plinar. Arqué va destacar el valor en positiu d’empreses com Roquet Hydraulics.El Doctor Pere Roquet Fernández d’Aram-buru, membre del Consell d’administració i Director tècnic de Roquet fins el 2009, i tam-bé Juajo Pérez, responsable d’enginyeria i Raul Jofre, responsable d’enginyeria del pro-cés, van recollir el premi en nom de Roquet Hydraulics. L’empresa guardonada té més de 70 anys d’experiència en el desenvolupament i en la fabricació de components hidràulics i en els darrers anys s’ha donat a conèixer en-tre fabricants globals de maquinària agrícola,

de construcció i altres aplicacions. A l’acte, hi va assistir l’alcalde de Tona, Amadeu Lle-opart, així com la Delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya, d’altres autoritats i un centenar de persones.A l’inici, Salvador Arqué va donar la benvin-guda als assistents. Per la seva banda, Bàrba-ra Minoves, Directora dels Serveis Territorials a la Catalunya central en representació de la Consellera d’Empresa i Coneixement, M. Àn-gels Chacón, va felicitar l’empresa guardona-da i va voler destacar la importància de l’em-presa 4.0 en aquesta etapa de canvis amb robòtica, tot valorant la necessitat de la di-gitalització de les empreses. I també el camí que hem encetat de canvi energètic amb un nou model per al 2050 sempre avançant cap a les energies renovables i d’eficiència ener-gètica.Seguidament, un membre del jurat va fer la lectura del veredicte i, seguidament, es va projectar un vídeo de l’empresa guardonada, Roquet Hydraulics.En representació de l’empresa, per part del CEo del Grup Roquet, Josep Saló, i pel di-rector d’operacions, Arnau Bellapart, van fer una explicació àmplia per donar a conèixer

als assistents com és l’empresa en l’actuali-tat. L’alcalde de Tona, Amadeu Lleopart, va dir que des del municipi es fa costat a l’equip tècnic i a la gran família de Roquet que des del 1950 està present al mercat adaptant-se a les seves exigències.Josep Canós, com a Degà del Col·legi d’En-ginyers Industrials de Catalunya, va valorar la tasca del jurat que cada any ho té molt difícil per trobar l’empresa a guardonar ja que hi ha un gran nombre d’empreses punteres a la Catalunya central. Va fer una associació en-tre empresa i Catalunya que, va dir, funciona molt bé, i va afirmar que també cal que fun-cioni bé el binomi indústria i universitat, un factor important en la societat del segle XXI.Va tancar l’acte el parlament de la Delega-da del Govern de la Generalitat a la Cata-lunya central, Alba Camps, posant en valor l’empresa guardonada i la importància de l’enginyeria com a protagonistes de l’estat i benestar del país.La celebració del lliurament del Premi Gui-llem Catà en la seva 40a edició va cloure amb un aperitiu per als assistents a l’edifici del Sucre de Vic. ●

Lliurament del Premi Guillem Catà a l’empresa de Tona Roquet Hydraulics

L’equip de guardonats de l’empresa Roquet Hydraulics el dia del lliurament a la Sala Sert de l’edifici del Sucre de Vic

Gener 2020 · FREQüència · Es notícia

29

Mercadona ha obert un nou supermercat al carrer de Sant Cristòfol, de Manresa, un supermercat que substitueix el

que hi havia a la carretera de Vic. Aquest nou supermercat, de quasi 1.700 metres quadrats, incorpora dues plantes d’aparcament soter-rades i compta amb 53 treballadors. Amb el canvi de botiga, 13 dels 53 treballadors són nous. Aquest supermercat Mercadona es basa en el nou model de botiga eficient i presenta mi-llores i novetats en totes les seccions, tant en l’aspecte mediambiental com en el tecnològic i de servei. A més, compta també amb una zona de descans per a clients. Amb les noves inversions s’incorporen noves seccions, com la de menjar preparat per emportar o la gòndola central de la secció de perfumeria. Carles Mai-nou, director de relacions externes de Merca-dona, exposa que, en la secció de carnisseria, les principals novetats són el punt d’acabat de la carn i el punt de tall de pernil. “Aquestes millores tenen l’objectiu de millorar l’experi-ència de compra dels clients”, exposa Mainou.Una de les principals novetats d’aquest nou model de botiga és la secció “A Punt per Men-jar”, que ofereix un total de 35 plats preparats per emportar. Alguns d’ells es poden perso-nalitzar, com ara amanides, pizzes o pastes. Totes aquestes opcions de plats per emportar se serveixen en envasos fabricats amb materi-al natural i compostable.Aquesta nova generació de supermercat efici-

ent té un disseny totalment renovat respecte al model de botiga anterior, amb nous colors i materials, tant a la façana exterior d’accés al supermercat com en la distribució de les diferents seccions. A més, aposta també per espais amplis i diàfans, que faciliten l’entrada de llum natural, i colors càlids en la delimitació dels diferents ambients.El nou model de botiga també facilita la feina dels treballadors aplicant mesures per a millo-rar l’ergonomia i eliminar sobreesforços. “Els treballadors poden fer la feina de manera més confortable”, exposa Mainou, qui afirma tam-bé que el nou model de botiga suposa una millora en tots els sentits.

Pel que fa a l’aspecte mediambiental, en aquestes noves botigues s’han pres mesures que permeten reduir fins a un 40 % el con-sum energètic respecte el model de botiga convencional, ja que s’ha millorat l’aïllament tèrmic i acústic amb l’optimització de mate-rials i el gruix de les parets i els sostres i els nous congeladors horitzontals més eficients energèticament i respectuosos amb el medi ambient. A més, disposen d’un sistema d’il-luminació més eficient basat en el sistema LED automatitzat que es regula segons les zones i els moments del dia per a una gestió energètica molt més eficient. ●

Mercadona obre portes al carrer Sant Cristòfol de Manresa

Es notícia · FREQüència · Gener 2020

30

El President de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueolo-gia de Catalunya, Josep Alabern, junta-ment amb Jordi Renom, President de

l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i Iñaki Irisarri de la Caixa d’Enginyers van presidir el lliurament dels Premis Bonaplata en la seva 27a edició en la sala d’actes Pompeu Fabra del Col·legi d’Enginyers, a Barcelona, el passat 10 de desembre.L’any 1979, fa 40 anys, va néixer l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueo-logia Industrial de Catalunya. De la mà de l’As-sociació d’Enginyers Industrials es va veure clar aquest projecte pluridisciplinar on tenen cabuda arquitectes, historiadors, docents... per tal de treballar per la conservació, la difusió, l’estudi i el foment del patrimoni industrial català.Com va explicar Alabern, el premis Bonaplata celebren la seva 27a edició, sempre amb l’objec-tiu de premiar l’esforç en el camp dels estudis, la rehabilitació i el patrimoni de casa nostra.Per la seva banda, Jordi Renom va destacar les noves visions del patrimoni industrial que, al cos-tat del patrimoni immaterial, fan la memòria his-tòrica que contrasta amb els canvis tecnològics que al llarg de més de 100 anys ha anat fent-se seus els enginyers industrials.Finalment, Irisarri va parlar de sostenibilitat, de sensibilitzar i cuidar el planeta i de comprome-

tre’s amb el canvi climàtic tal i com fa la Caixa d’Enginyers i va destacar, a més, l’esforç d’estar al costat del món universitari, de l’enginyeria i de la reinserció laboral que es fa des d’aquest organisme.Els premiats van ser el Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers a l’Estudi «Naturgy, 175 anys de compromís amb l’energia i la societat», de Pere A. Fàbregas. El llibre està dedicat a la his-tòria de la empresa Naturgy, protagonista de l’evolució energètica d’Espanya i d’altres països que amb els avenços tecnològics han millorat la vida de la societat. Els membres del jurat del Premi Estudis – Fun-dació Caixa d’Enginyers van decidir atorgar un accèssit al treball: “Roca. 100 años diseño a diseño”, de la Fundació Història del Disseny, treball dirigit per Beppe Benenti, Anna Calve-ra i Isabel Campí. És un estudi que recupera el patrimoni productiu i documental de la corpo-ració Roca Sanitaris i mostra la importància del desenvolupament social en la higiene i la salut de la societat. Es va atorgar un Premi especial de col·laboració amb l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a: Fer-ran Espuñes Serra, Joan Tatjer Mir i Joan Vega Castellví, enginyers industrials, socis i membres actius que han ocupat càrrecs de la Junta Di-rectiva de l’Associació i que van participar en el desenvolupament de l’Associació.

Un Premi especial de Patrimoni, categoria Di-fusió en els mitjans de comunicació de llocs o accions relacionats amb el Patrimoni Industrial, Tècnic i Científic al: Programa “Quèquicom”. De la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Un Premi especial de Patrimoni, categoria Crea-ció de pàgines webs, blocs i altres suports elec-trònics de patrimoni industrial científic i tècnic al lloc web: patrimoniindustrial.cat. Catàleg del pa-trimoni industrial de Catalunya. Creat per Jordi Martí-Henneberg, Eduard Alvarez-Palau i Glòria Clavera. Universitat de Lleida, Departament de Geografia i sociologia. Per facilitar la promoció i difusió de Patrimoni Industrial Català.Es va atorgar un Premi de Rehabilitació de béns immobles, categoria A, a: “EMAV Can Batlló. Reforma i rehabilitació del Bloc 7 de Can Batlló per a l’Escola de Mitjans Audiovisuals EMAV”, de l’arquitecte Josep M. Julià i Capdevila. La re-habilitació que van premiar ha respectat l’exte-rior de la nau, amb petites actuacions de relec-tura formal, finestrals, ritmes de cornises, etc. Premi Bonaplata a la Rehabilitació de béns im-mobles, categoria B, a: la “Rehabilitació del Fu-nicular de Gelida”, dirigida per l’equip tècnic de l’àrea de material remolcat auxiliar i transport per cable de la direcció de material mòbil dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El Fu-nicular de Gelida roman com l’únic funicular ter-restre de Catalunya que encara conserva bona part de les seves característiques de l’any 1924.Premi Col·laboració amb el Sistema territorial i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a: Feliu Izard i Gavarró, per la seva col·laboració amb el Museu Hidroelèctric de Capdella i el Mu-seu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Feliu Izard i Gavarró és col·leccionista de postals històriques, llibres i documentació que versen sobre les hidroelèctriques. I els Premis Bonaplata Joves a: “IGNIS B2, el nos-tre robot bomber”, de Leyla Aguilera i Àlex Mar-tínez de l’IES Pau Vila de Sabadell, treball dirigit i coordinat per José María Priego. Es tracta d’una innovació que pretén millorar i disminuir els ris-cos que comporta la feina dels bombers. S’ha destacat l’aspecte humanístic del treball que pensa en salvar vides. L’acte va cloure amb una fotografia de família i amb les paraules del jurat que van destacar per voler ressaltar el treball i l’esforç de tots els guardonats.●

27 anys lliurant els Premis Bonaplata per preservar el patrimoni industrial

Fotografia de tots els premiats en aquesta edició dels Premis Bonaplata, a la sala Pompeu Fabra de Barcelona

Gener 2020 · FREQüència · Es notícia

31

El xef Benvingut Aligué i l’empresari Ferran Debant van rebre, el 3 de de-sembre, els premis de Bages Turisme d’aquesta edició en el decurs de la

sisena festa celebrada al Mas de la Sala de Sa-llent.L’acte va ser presidit pel director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, octavi Bono, qui va destacar el paper del turisme al país quan fa 100 anys ja es reflexionava sobre la preservació del patrimoni arquitectònic i l’as-sociacionisme i els valors socials mentre s’apos-tava per la innovació i la modernitat. Ara, el 2019 i des del Bages, se segueix lluitant perquè cada lloc, cada territori, sigui visitable i recoma-nable per a tothom.150 persones, entre les qui es trobaven nom-broses autoritats com l’alcalde de Manresa, Va-lentí Junyent, alcaldes del Bages, consellers del Consell Comarcal del Bages i també empresaris del sector turístic, van degustar un menú for-mat per productes autòctons com ara format-ges, embotits, olis i vins de la comarca i plats elaborats pels restauradors de Bages Impuls del mateix Mas de la Sala, de Món Sant Benet, el Parador Ducs de Cardona i l’Abat Cisneros de Montserrat.La festa va començar amb els comensals de-gustant formatges i embotits de la Catalunya central. Després, ja al menjador, va obrir el so-par l’amfitrió, l’alcalde de Sallent, oriol Ribalta, destacant el terme municipal com un municipi ric i partícip del Geoparc, el gran dinamitzador d’iniciatives turístiques al Bages.Per la seva banda, Agustí Comas, com a repre-sentant del Consell Comarcal del Bages, va pre-sentar el territori com una destinació turística molt destacada tenint en compte que hi ha 80 punts turístics importants.Aquest mes de novembre, la revista ‘Cuines’ ha destacat la comarca del Bages com a lloc gastronòmic per excel·lència i el director de la publicació, Josep Sucarrats, va parlar de la qua-litat dels vins i dels olis.Precisament, si un dels punts clau de la gas-tronomia amb majúscules és la Fundació Alícia, ubicada a Món Sant Benet, el seu director, Toni Masanés va dir que, tot i que el turisme s’ha de replantejar cal valorar-ne els potencials com la natura que es dona la mà amb la sostenibilitat

creant un concepte molt potent per al Bages.En parlar d’olis, es va creure des de l’organit-zació de Bages Impuls que valia la pena fer un tast d’olis i aquesta va ser la proposta de Sergi Càmera de L’obaga de l’Agneta, qui va fer un experiment amb els comensals fent un tast de Verdel Manresa, Corbella i Vera, tres especiali-tats d’olis autòctons.Ignasi Sala, impulsor de Bages Impuls, va dir que durant els sis anys en què s’ha celebrat la nit del turisme s’ha avançat molt per arribar més lluny en el turisme de casa i de proximitat.Per la seva banda, el vicepresident de Bages Impuls va presentar projectes de futur, com per exemple la visita a la muntanya de sal progra-mada per al 6 d’abril del 2020 i crear una Guia del Bages per potenciar les experiències turísti-ques a la comarca.A continuació, el membre del jurat, Ricard Vilalta, va llegir el veredicte explicant els motius pels quals es premiava el xef, Benvingut Ali-gué, de qui va fer una semblança. El premi va ser lliurat per l’alcalde de Manresa, Valentí Ju-nyent. Aligué va destacar en el seu agraïment pel premi la seva tossuderia de promocionar els productes quilòmetre zero com els tomàquets de Montserrat, els pèsols o les faves. I va dir que la millor vista de la muntanya de Montser-rat la té la comarca del Bages. Una panoràmica

privilegiada que cal destacar.El premi per impulsar el territori del Bages i la persona que va engegar la creació de la nit del turisme i potenciar la unió dels quatre establi-ments organitzadors va ser per a l’empresari, i president del Grup de comunicació Taelus al qual pertany aquesta publicació, Ferran De-bant. El premi va ser lliurat per octavi Bono. Debant va recordar el naixement de Bages Im-puls i la importància d’anar junts i amb bona voluntat per arribar a un objectiu comú sempre col·laborant i potenciant la comarca des dels mitjans de comunicació.Els parlaments finals van ser de Bono i de Ju-nyent. Precisament l’alcalde de Manresa va glossar la figura dels dos premiats destacant la marca de prestigi, de qualitat i de bon gust que suposa Can Aligué i el seu xef, i de Ferran Debant va dir que era qui més s’havia cregut la Catalunya central. Junyent no va deixar pas-sar el moment per destacar que el Bages amb Sant Benet, Montserrat o la fita de la Manresa ignasiana del 2022 és un territori en el qual hem de creure, sobretot els de la comarca.El sopar va cloure amb unes postres de tirami-sú fetes amb producte del Bages com el mató o la ratafia i amb la presentació de tots els cuiners fent un brindis dalt de l’escenari de Mas de la Sala. ●

Bages Impuls premia el xef Benvingut Aligué i l’empresari Ferran Debant

D’esquerre a dreta: l’empresari Ferran Debant; el director general de turisme, Octavi Bono; el dinamitzador de Bages Impuls, Ignasi Sala; el xef Benvingut Aligué; i l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent

Especials · FREQüència · Gener 2020

32

Darrere dels mitjans de comunicació hi ha persones que dia rere dia volen portar-te amb objectivitat tota la informació, les notícies, l’actualitati l’entreteniment a casa teva a través de la ràdio, la premsa i la televisió.

Esperem i desitgem continuar fent-ho durant tot el 2020!

TOT el Grup Taelus us desitja molt Bones Festes!

No cal anar lluny per trobar els millors

C/ Caputxins, 16. Manresa ˜ T. 93 874 40 50 ˜ Consultoris: T. 93 874 42 98 ˜ www.clinicasantjosep.cat

URGÈNCIES

A la Clínica Sant Josep fem un pas endavant per refermar el nostre compromís per oferir-te una atenció de qualitat i totalment personalitzada. I ho fem en un moment de transformació i en el marc d’un entorn hospitalari amb una renovació d’espais i serveis.

T’oferim més de 40 especialitats mèdiques i un servei d’urgències 24 hores, els 365 dies l’any, en medicina interna, traumatologia general i esportiva, pediatria, ginecologia i obstetrícia.

Som un referent de l’activitat mutual i privada amb més de 100.000 consultes i 35.000 urgències ateses cada any.

ASSISTÈNCIA MUTUAL I PRIVADA

CIèncIa i TecnologIa · FREQüènCia · gener 2020

34

El centre tecnològic Eurecat Manresa (membre de Tecnio) calcularà l’estimació del guany ambiental dels processos

d’innovació tecnològica que desenvolupa, mitjançant la metodologia d’anàlisi del cicle de vida (ACV), que permet quantificar les emissions de diòxid de carboni evitades en cada projecte, amb el propòsit d’obtenir noves dades que ajudin a mitigar el canvi climàtic. Segons el director de Sostenibilitat d’Eurecat, Miquel Rovira, que ha participat en una taula rodona sobre tecnologies energètiques a la Cimera de Clima, “generalitzar i difondre l’estimació del guany

ambiental en àmbits com la producció, el consum o la mobilitat permetria disposar de més informació per ajudar a frenar les emissions de diòxid de carboni, donat que empoderaria el ciutadà” en les seves decisions.“Si no s’estima la quantitat de diòxid de carboni de processos i productes, difícilment es podran disminuir les emissions”, de manera que “és fonamental xifrar les que s’aconsegueixen evitar i comparar-les amb els processos i productes de referència per visibilitzar el guany ambiental aconseguit”, remarca Rovira. Eurecat “treballa sota els principis de l’economia circular com a estratègia de

mitigació davant el canvi climàtic”, els quals “es calcula que afavoreixen un 45 per cent de reducció dels gasos d’efecte hivernacle”, subratlla el director de Sostenibilitat del centre tecnològic, que posa com a exemple una nova tecnologia en fase de desenvolupament per a la valorització d’efluents generats en la producció d’olives de taula. Amb aquesta tecnologia, “s’estima que es poden evitar 2.970 tones de Co2 a l’any si es tracten tots els efluents generats a Europa per aquest sector”, xifra que “equivaldria a la plantació de 5.940 arbres o bé a eliminar 1.204 cotxes de la carretera en un any”, explica. ●

Millorem i incrementem la competitivitat, el progrés i la capacitació tecnològica

d’empreses i altres organismes, mitjançant projectes conjunts,

serveis tecnològics avançats i la transferència

de tecnologia.

Plaça de la Ciència, 2 · 08243 Manresa (BCN) · Tel. 93 877 73 73 · www.eurecat.org

anunci Festa major 05 190 x 60 mm.indd 1 16/9/19 13:30

Eurecat calcularà el guany ambiental de les seves tecnologies per verificar la seva contribucióa mitigar el canvi climàtic

Gener 2020 · FREQüència · SHoppinG

35

Aquí el protagonista ets tu!Vine a gaudir a la Taverna, t’esperem!

LA TAvERNA DEL PINTxOPlaça Independència, 7Manresa Tel.: 630 643 101

Donem color al teu jardí!vIvER SERRA

Carrer de Viladorada, 19Manresa, 08243 Tel.: 938 741 938infoviverserra.net www.viverserra.es

Les festes més casolanes i amb els plats més saborosos

L’ERMITANETC/ Tubots, 21 - MANRESA

Tel.: 938 731 862info@lermitanet.comwww.lermitanet.com

Cuina de mercat i en miniatura

d’Oscar PiedraRESTAuRANT OSPI

Carrer Estació, 408650 - Sallent

Tel: 938 20 6 4 98www.restaurantospi.cominfo@restaurantospi.com

Estalvi EnErgètic · FREQüència · gEnEr 2020

36

L’entrada de nous parcs eòlics durant el 2020 permeten pronos-ticar un descens del preu d’un altre 5-6 % respecte de l’any 2019

La font energètica més econòmica és l’energia ‘verda’

Aquest any 2019 ha estat un any de sorpreses energètiques. La prime-ra, entre d’altres, ha estat que el mercat elèctric ibèric n’ha dismi-

nuït el preu. Després d’un 2018 que va batre rècords, a l’alça, en aquest any els preus en el mercat elèctric han disminuït més d’un 30% respecte de l’any 2018.Un dels motius d’aquesta reducció de preus ha estat la major participació de les energies renovables. De manera molt especial, l’energia eòlica. El preu mínim de mercat, 10 I/MWh es va obtenir gràcies a aquesta font energètica. Les energies renovables, l’energia “verda”, són la font energètica més econòmica. L’entrada de nous parcs eòlics durant el 2020 perme-ten pronosticar per al 2020 un descens del preu d’un altre 5-6% respecte de l’any 2019.El mateix ha succeït respecte al gas natural. La disminució de preus ha estat de més d’un 30%. En alguns casos ha arribat a un 50%.

La nostra font energètica més sostenible serà l’energia renovable, electricitat “verda”, bio-massa, biogàs, geotèrmia... i totes aquelles que estiguin lliures o el més reduïdes possi-bles, d’emissions de Co2. La resta de fonts energètiques no renovables hauran de com-petir en aquesta transició energètica. Com-petir en preu i adaptar-se a la realitat del nou model energètic que viurem.També, en aquest any, hem aconseguit per fi liberalitzar l’energia solar fotovoltaica. Ja no hi ha un impost en el consum solar. Po-dem disposar de tota l’energia elèctrica que obtinguem del Sol i serà la nostra electricitat més barata.Però l’any 2020 també té incerteses. La més que anunciada reforma elèctrica obligarà a analitzar de nou tots els models i tipus de contractació de l’electricitat.Afectarà les contractacions domèstiques, co-mercials, industrials i públiques.

En el moment en què entrarà en vigor, du-rant els primers mesos de l’any 2020, s’hau-ran de tornar a “optimitzar” les formes de contractació.I en tot això no hem d’oblidar el compromís que tenim amb l’emergència climàtica.L’objectiu és reduir el consum energètic, que és el principal causant d’aquesta emergèn-cia. Reduir-lo a les nostres cases, empreses, desplaçaments i en els nostres municipis. Per això, hem de conèixer el quan, com i on del nostre consum energètic. Haurem de realit-zar auditories energètiques per a empreses i professionals acreditats, que ens identificaran totes les accions per reduir el nostre consum energètic, el seu cost i el seu retorn econò-mic. En aquest sentit, l’ICAEN acaba de pu-blicar la línia d’ajuts per a l’Estalvi i l’Eficièn-cia Energètica a la indústria, i també s’acaba de publicar el Decret llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables a Catalunya.Des de SoLAR PLUS us podem assessorar so-bre l’alternativa energètica òptima per al vos-tre habitatge, comerç o local industrial. Re-alitzant una auditoria energètica i buscant i tramitant les línies d’ajut ofertes per l’ICAEN. I com sempre recordem, “Ser eficients en el consum energètic és la inversió més rendi-ble i la millor solució per on vivim, el nostre planeta”. ●

José enrique Vázquez, assessor i expert en energies renovables i eficiència energètica

636 85 00 50solarplus.cat

pix

aba

y

Gener 2020 · FREQüència · Gastronomia

37

Aquest plat està cuinat amb una base de verdures i llegums i pertany als plats de la cuina vegetariana. Per regla general es consumeix, principalment, durant tot l’any, i se sol servir als comensals com a pri-mer plat.

Elaboració» El primer que farem és retirar les fulles exteriors de la llombarda. Seguidament, talleu-la a trossos i coeu-la

en una olla amb abundant aigua bullint i una mica de sal.» Un cop la col llombarda estigui al punt, escorreu-la i reserveu-la.» Escalfeu un rajolí d’oli en una paella i daureu-hi els pinyons i els alls prèviament picats» Quan l’all comenci a estar daurat, retireu la paella de foc i afegiu-hi el pebre, les panses i la llombarda cuita.» Torneu a posar la paella al foc i ofegueu el conjunt durant 5 minuts.

La recepta...

Nadal, Cap d’Any i Reis són l’època idònia per gaudir de menús especials, postres i dolços variadíssims, i de plats que no tastaries la resta de l’any.

Després de festes arriben les dietes

Però després d’un mes d’excessos gas-tronòmics ha arribat l’hora de tornar a la normalitat. El nostre cos necessita tornar a acostumar-se a menjars habi-

tuals. I recuperar l’equilibri culinari no vol dir renunciar a saboroses receptes i lliurar-se per complet a un menú frugal.Amb uns quants trucs, imaginació i aquesta col·lecció de receptes podràs fer que la torna-da a la rutina sigui més divertida i saludable a la teva taula. Per tal de recuperar l’equilibri res millor que recórrer a les verdures. La varietat que n’existeix, les possibilitats que presenten entre els fogons i les seves propietats nutriti-ves (gairebé totes riques en fibra i vitamines i escasses en greixos) les converteixen en les candidates idònies per a protagonitzar bona part dels plats als quals hem de recórrer des-prés de les festes.

En aquest sentit, les amanides són unes de les opcions més recurrents, saboroses, ràpides i fàcils de fer. Les verdures són clau en la dieta per tornar a recuperar l’equilibri després de les celebracions.

També, com a primer, plat podem alternar cremes i sopes amb les amanides. Les dues opcions solen ser riques en aigua i fibra, fet pel qual són opcions perfectes per tornar a recuperar l’equilibri en la dieta.Els espàrrecs i les carxofes també són aliments molt habituals a l’hora d’elaborar menús sans i equilibrats. La nostra proposta: Llombarda amb panses i pinyonsLa protagonista d’aquesta nutritiva recepta és la llombarda. Aquesta pertany a la família de les cols i es caracteritza pel seu color ver-mell o morat tan cridaner, que li proporcionen les antocianines, uns compostos antioxidants molt beneficiosos per a la salut.Aquesta col conté, a més, molt poques ca-lories, i és una estupenda font de fibra i de vitamines. ●

Ingredients

Una llombarda

100 g de pinyons crus

50 g de panses

2 grans d’all

una culleradeta de pebre

vermell dolç i oli d’oliva.

Entreteniment i Informació · FREQüèncIa · Gener 2020

38

/// esTRenes de CineMA ///

the informer

Gènere:Acció, Thriller

Direcció:Andrea di Stefano

Actors:Joel Kinnaman, Rosamund Pike, Clive Owen, Common, Ana de Armas

Pete Hoffman és un criminal reformat, que anteriorment va ser un soldat de les opera-cions especials. Col·labora amb la policia de nova York en un cas de narcòtics per a com-plir la seva condemna i ser lliure

Las aventuras del dr. dolittle

Gènere:Comèdia

Direcció:Stephen Gaghan

Actors:Robert John Downey Jr., Jim Broadbent, An-tonio Banderas, Michael Sheen, Selena Gomez

“Dolittle” es una nova entrega del simpàtic veterinari que pot parlar amb els animals, en aquesta ocasió és protagonitzat per Robert John Downey Jr.

“the gentlemen”

Gènere:Comèdia, acció

Direcció:Guy Ritchie

Actors:Charlie Hunnam, Henry Gol-ding, Michelle Dockery, Colin Farrell, Hugh Grant

Un narcotraficant britànic intenta vendre el seu imperi a una dinastia de multimilionaris d’oklahoma

Consulti la cartellera a www.cinesbagescentre.com

HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

7.00 NEX NEX NEX NEX NEX

10.00

Ben Trobats Ben Trobats Ben Trobats Ben Trobats Ben Trobats11.00

11.30

12.00Anem per Feina

Cuina per Sorpresa Tot RecordantMolt Personal

Cap i Casal

12.30 Targeta Taronja Teló de Fons Fem Territori

13.00Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure

13.30

14.00 AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central

14.30La Porteria La Porteria La Porteria La Porteria La Porteria

15.00

15.30 AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central

16.00Barra Lliure Barra Lliure Molt Personal Barra Lliure Barra Lliure

16.30

17.00 AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central

17.30 Gaudeix la FestaCoses de Casa Molt Personal

Fet al PaísCap i Casal18.00 Caminant Per Catalunya Sempre Amunt! /

Cuina per Sorpresa

18.30 En Joc Objectiu Bages Savis Aula Taronja Fem Territori

19.00Connecti.cat Estiu Connecti.cat Estiu Connecti.cat Estiu Connecti.cat Estiu Connecti.cat Estiu

19.30

20.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja/Pensat per a tu

20.30 Sert d’art Aula Taronja Fet al País Cap i CasalDe tot i +21.00 Targeta Taronja Savis

Sempre Amunt! / Cuina per Sorpresa

Fem Territori

21.30 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja/Pensat per a tu

22.00Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure

22.30

23.00 Cuina per Sorpresa Set d’artMolt Personal

Cap i CasalAnem per feina

23.30 Targeta Taronja Objectiu Bages Fem Territori

00.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

Gener 2020 · FREQüència · Entreteniment i informació

39

/// FARMÀCiA de GuÀRdiA ///

URGèNCIESTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HOSPITALSSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50SERVEISInformació Municipal - 010

Renfe - 902 24 02 02FGC - 93 205 15 15Julià - 93 431 11 00Alsina Graells - 902 42 22 42Castellà - 93 874 68 00Eix Bus - 93 874 66 66Costa Calsina - 93 873 84 54Igualadina - 902 44 77 26Masats - 93 804 12 13Radio Taxi - 93 874 40 00Taxis Manresa - 93 877 08 77Ajunt. Manresa - 93 878 23 00

GENER2 Dijous 3 Divendres FARRÉ Barcelona, 1 9387318483 Divendres 4 Dissabte GRAU Ctra. de Vic, 59 9387729874 Dissabte 5 Diumenge MAssAnedA Sant Cristòfol, 37 9387734945 Diumenge 6 Dilluns MAYOR Carrasco i Formiguera, 25 9387301546 Dilluns 7 Dimarts MiRÓ Ctra. del Pont de Vilomara, 104 9387301927 Dimarts 8 Dimecres noGueRAs Jacint Verdaguer, 40 9387334478 Dimecres 9 Dijous oLTRA, AssuMPTA Muralla del Carme, 16 9387227719 Dijous 10 Divendres oLTRA, MiQueL A. Ctra. de Santpedor, 110 93877653610 Divendres 11 Dissabte PAViA Crtra. de Cardona, 19 93872551711 Dissabte 12 Diumenge PLAnAs Guimerà, 23 93872150512 Diumenge 13 Dilluns BuXÓ Passeig Pere III, 55 93877308013 Dilluns 14 Dimarts PRAdeLL, JoRdi Sant Josep, 54 93877001814 Dimarts 15 Dimecres Ros Passeig Pere III, 73 93873015715 Dimecres 16 Dijous soLÉ Plaça Major, 12 93872074216 Dijous 17 Divendres sALA Sant Miquel, 10 93872176717 Divendres 18 Dissabte seRARoLs, Mª doLoRs Gr. La Balconada, local 15 93874395718 Dissabte 19 Diumenge seRARoLs, sÍLViA Sant Maurici, 53 (cantonada Oms i de Prat) 93877661819 Diumenge 20 Dilluns suBiRATs Saclosa, 31 93875016020 Dilluns 21 Dimarts TRAPÉ Sobrerroca, 40 93872218021 Dimarts 22 Dimecres TRuJiLLo Av. Bases de Manresa, 66 93874655522 Dimecres 23 Dijous VinTRÓ Ferrer Vidal bloc E (Avecrem) 93875059823 Dijous 24 Divendres ALeMAnY Ctra. de Santpedor, 228 (La Parada) 93878404024 Divendres 25 Dissabte ALieR Infants, 2 93872198425 Dissabte 26 Diumenge ARRoYo Plaça Sant Ignasi, 13 93872138926 Diumenge 27 Dilluns GARZon Font dels Capellans, torre 10 93874780027 Dilluns 28 Dimarts BonsFiLLs Balmes, 41 93873013328 Dimarts 29 Dimecres CoGuL Av. Joncadella, s/n 93876267929 Dimecres 30 Dijous Riu Born, 30 93872135930 Dijous 31 Divendres CoMAs, TeResA Plaça Clavé, 1 93872132331 Divendres 1 Dissabte CuCuRuLL-AnGueRA Passeig Pere III, 1 938768029

Si sóc voluminós, no em deixis al carrerporta’m a la deixalleriao concerta la recollida al 010Si veus abocaments incontrolats, informa’ns-en. És sancionable amb multa de 300 a 600E

Amb la col·laboració de les Associacions de Veïns de Manresa

DEIXALLERIA FIXACarrer de Josep Comas i Solà, 4. Polígon industrial de Bufalvent (darrera la ITV)