dominicaldominicalEsglésia de Menorca

Número 1496 - Any XXX - 6 març 2011

De nou comencem la Quaresma, temps que prepara lacelebració de l'esdeveniment central de la vida del

Senyor: la seva mort i resurrecció. No és només un perí-ode de temps com una suma neutra de dies i setmanessinó una nova oportunitat que se'ns regala per al nostrecreixement personal i maduració de la nostra pròpia vidacristiana. El calendari litúrgic ens situa davant el mistericentral de la nostra fe i ens exigeix, per endinsar-nos enel mateix, una preparació no només temporal sinó sobre-tot anímica i espiritual. Necessitem tots els cristians dis-posar el nostre cor per contemplar la vida del Senyor, unany més, i extreure les conseqüències que ens permetinafrontar l'existència cristiana amb majors dosis de fideli-tat i autenticitat. En el Missatge per la Quaresma d'aquest any, el papaBenet XVI ens recorda precisament que "El període qua-resmal és el moment favorable per reconèixer la nostradebilitat, acollir, amb una sincera revisió de vida, la grà-cia renovadora del sagrament de la Penitència i caminaramb decisió cap a Crist ". Parla amb molta claredat delnostre "submergir-nos en la mort i resurrecció de Crist"com a tasca fonamental de la vida cristiana i es refereixa tres ajudes importants per aconseguir-ho: el dejuni,l'almoina i la pregària. El dejuni adquireix per al cristià un significat profunda-ment religiós: fent més pobre la nostra taula aprenem asuperar l'egoisme per viure en la lògica del do i de l'amor. L'almoina és la capacitat de compartir. La idolatria delsbéns no només allunya l'homedel seu proïsme sinó que a ellmateix el despulla, el fa infeliç,l'enganya, el defrauda sense rea-litzar el que promet perquè situael material en lloc de Déu. La pregària és l'escolta del Déuque parla al nostre cor i alimen-ta el camí de fe que vam iniciarel dia del nostre Baptisme. A més de les ajudes admirable-ment descrites amb matisos nousper a aquest any pel Sant Pare,ens proposa en el seu mateixMissatge que estiguem atents ala Paraula de Déu en l'itinerariquaresmal, sobretot en les lectu-res dominicals que il·luminen lanostra pròpia realitat personal icomunitària a més d'impulsar-nos a una autèntica conversió

modificant les actituds de pecat que resideixen en el nos-tre interior. La batalla de Jesús contra les temptacions, enel primer diumenge, és una invitació a prendre conscièn-cia de la pròpia fragilitat, una crida a la lluita "contra elsDominadors d'aquest món tenebrós". La Transfiguraciódel Senyor és una invitació a allunyar-se del soroll de lavida diària per a submergir-se en la presència de Déu. Lafrase "Dóna'm aigua", que escoltem en el tercer diumen-ge, expressa la passió de Déu per tot home i vol suscitarel do de l'aigua que brolla fins a la vida eterna. El mira-cle del cec de naixement vol obrir la nostra mirada per-què la fe sigui cada vegada més profunda i puguem reco-nèixer el nostre únic salvador. La resurrecció de Llàtzer,que es proposa en el cinquè diumenge, ens prepara acreuar la frontera de la mort, per viure sense fi en Ell El camí quaresmal acaba al Tridu Pasqual. Cap a aques-tes celebracions es dirigeixen els nostres passos per a laidentificació amb el Redemptor, sobretot, en la VetllaPasqual, en la qual renovem nostres compromisos bap-tismals; ells mateixos ens situen en la perspectiva de lasantedat personal i del servei absolut als germans. No és una mera casualitat la referència insistent a laParaula de Déu en aquest any en el que se'ns ha regalatl'Exhortació Apostòlica postsinodal de "La paraula deDéu en la vida i en la missió de l'Església" i s'ha posat ala nostra disposició una nova versió de la Bíblia ambgrans elogis sobre la traducció, les notes i les introduc-cions a cada un dels llibres. És la versió oficial de la

Conferència EpiscopalEspanyola, el text servirà per alectura i pregària personal icomunitària així com per a lescelebracions litúrgiques. Em sembla obligat acabar lesmeves paraules d'aquest any enel qual he parafrasejat mésextensament el Missatge delPapa amb una petició que esrepeteix any rere any: esforceu-vos a viure en profunditat iautenticitat aquests dies deQuaresma i acudiu amb mésassiduïtat a la lectura de laParaula de Déu. Feu això últimcada dia. Rebeu el meu afecte i la mevabenedicció.

+ Salvador, Bisbe

QUARESMA 2011:C A M I N A R A M B L A PA R A U L A D E D É U C A P A L A PA S Q U A

El passat dia 2, en la sessió plenà-ria de la Conferència EpiscopalEspanyola, fou elegit president dela Comissió Episcopal de Pastoral,Mons. Sebastià TaltavullAnglada, passant així a formarpart també de la ComissióPermanent de la Conferència. Lamés cordial enhorabona en assu-mir aquest nou servei a l’Església.

Seguir el ritme que marca l'any litúrgic ajuda els cristians a centrar la seva vida en els models que proposaJesucrist en la seva vida i en el seu missatge.

La paraula de Déu

D i u m e n g e I X d e D u r a n t l ’ A n y (cicle A)Lectura del llibre del Deuteronomi 11, 18. 26-28Moisès digué al poble: “Guardau les meves paraules enel vostre cor i al fons de vosaltres mateixos. Lligau-vos-les en la mà com un distintiu, i portau-les posades comuna cinta entre els vostres ulls. Avui vos deix escollirentre la benedicció i la maledicció: la benedicció, si obeïuels manaments del Senyor, el vostre Déu, que avui vosdon; la maledicció, si desobeïu els manaments delSenyor, el vostre Déu, si us apartau del camí que avui vosassenyal, per seguir altres déus que vosaltres no coneixí-eu.

Salm responsorial 30Resposta: Senyor, sigueu la meva roca salvadora-En vós, Senyor, m’empar, que no en tengui un desen-

gany. Alliberau-me, vós que sou bo; no tardeu, escoltau ialliberau-me.-Senyor, sigueu el meu castell inexpugnable, la meva

roca salvadora. Per a mi, sou penyal i plaça forta. Peramor del vostre nom, guiau-me i conduïu-me.-Deixau veure al vostre servent la claror de la vostra

mirada; salvau-me, per l’amor que em teniu. Sigueuvalents, teniu coratge, tots els qui esperau en el Senyor.

Lectura de la carta deSant Pau als cristians de Roma 3, 21-25a. 28Germans: Ara, al marge de les obres de la Llei, però d'a-cord amb el testimoni que en donen tant la Llei com elsProfetes, Déu ha fet conèixer la seva justícia que, per la feen Jesucrist, fa justs tots els creients, sense cap distinció:tots havien pecat i vivien privats de la presència gloriosade Déu. Ara, però, en la seva gràcia, Déu els ha fets justspurament per favor, en virtut de la redempció realitzadaper Jesucrist. Déu va destinar Jesucrist a servir de propi-ciació pels nostres pecats amb la seva sang, gràcies a lafe. Veim, doncs, que Déu fa justs els homes per haver cre-gut, i no per les obres de la Llei.

Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu 7, 21-27En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: “Noentrarà al Regne del cel tothom qui em diu: Senyor,Senyor; hi entraran només els qui compleixen la voluntatdel meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: Senyor,Senyor ¿no recordau que en nom vostre profetitzàvem itrèiem dimonis i fèiem molts de miracles? Però jo els diréclarament: No us he conegut mai. Apartau vos de mi,vosaltres que obràveu el mal. Per això tothom qui escoltaaquestes paraules meves i les compleix, és com un homeprudent que ha construït la seva casa sobre la roca. Quanvénen les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contraaquella casa, no la fa caure res, perquè té els fonamentssobre la roca. Però tothom qui, després d'escoltar aques-tes paraules meves, no les compleix, és com un homesense seny que va construir la seva casa sobre l'arena.Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el ventenvestí contra aquella casa; la casa s'esfondrà, i no enquedà ni rastre.”

Lectura del libro del Deuteronomio 11, 18.26-28. 32Moisés habló al pueblo, diciendo: «Meteos estas palabrasmías en el corazón y en el alma, atadlas a la muñeca comoun signo, ponedlas de señal en vuestra frente. Mirad:Hoyos pongo delante bendición y maldición; la bendi-ción, si escucháis los preceptos del Señor, vuestro Dios,que yo os mando hoy; la maldición, si no escucháis lospreceptos del Señor, vuestro Dios, y os desviáis del cami-no que hoyos marco, yendo detrás de dioses extranjeros,que no habíais conocido. Pondréis por obra todos losmandatos y decretos que yo os promulgo hoy.»

Salmo responsorial 30Respuesta: Sé la roca de mi refugio, Señor.-A ti, Señor, me acojo; no quede yo nunca defraudado; tú,que eres justo, ponme a salvo, inclina tu oído hacia mí;ven aprisa a librarme.-Sé la roca de mi refugio, un baluarte donde me salve, tú

que eres mi roca y mi baluarte; por tu nombre dirígeme yguíame.-Haz brillar tu rostro sobre tu siervo, sálvame por tu

misericordia. Sed fuertes y valientes de corazón, los queesperáis en el Señor.

Lectura de la carta del apóstolsan Pablo a los Romanos 3, 2l-25a. 28Hermanos: Ahora, la justicia de Dios, atestiguada por laLey y los profetas, se ha manifestado independientemen-te de la Ley. Por la fe en Jesucristo viene la justicia deDios a todos los que creen, sin distinción alguna. Puestodos pecaron y todos están privados de la gloria de Dios,y son justificados gratuitamente por su gracia, mediantela redención de Cristo Jesús, a quien Dios constituyósacrificio de propiciación mediante la fe en su sangre.Sostenemos, pues, que el hombre es justificado por la fe,sin las obras de la Ley.

Lectura del santo evangelio según san Mateo 7, 21-27En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos: «No todo elque me dice "Señor, Señor" entrará en el reino de los cie-los, sino el que cumple la voluntad de mi Padre que estáen el cielo. Aquel día, muchos dirán: "Señor, Señor, ¿nohemos profetizado en tu nombre, y en tu nombre echadodemonios, y no hemos hecho en tu nombre muchos mila-gros?" Yo entonces les declararé: "Nunca os he conocido.Alejaos de mí, malvados. "El que escucha estas palabrasmías y las pone en práctica se parece a aquel hombre pru-dente que edificó su casa sobre roca. Cayó la lluvia, sesalieron los ríos, soplaron los vientos y descargaron con-tra la casa; pero no se hundió, porque estaba cimentadasobre roca. El que escucha estas palabras mías y no laspone en práctica se parece a aquel hombre necio que edi-ficó su casa sobre arena. Cayó la lluvia, se salieron losríos, soplaron los vientos y rompieron contra la casa, y sehundió totalmente.»

FULL DOMINICAL 2

Dg 6, IX de durant l’any: Dt 11, 18. 26-28. 32 / Sal 30 / Rm 3, 21-25a. 28 / Mt 7, 21-27.Dl 7, Fèria: Tb 1, 3; 2, 1b-8 / Sal 111 / Mc 12, 1-12.Dt 8, Fèria: Tb 2, 9-14 / Sal 111 / Mc 12, 13-17.Dc 9, Dimecres de Cendra: Jl 2, 12-18 / Sal 50 / 2Cor 5, 20-6, 2 / Mt 6, 1-6. 16-18.Dj 10, Dijous després de Cendra: Dt 30, 15-20 / Sal 1 / Lc 9, 22-25.Dv 11, Divendres després de Cendra: Is 58, 1-9a / Sal 50 / Mt 9, 14-15.Ds 12, Dissabte després de Cendra: Is 58, 9b-14 / Sal 85 / Lc 5, 27-32.Dg 13, I de Quaresma: Gn 2, 7-9; 3, 1-7 / Sal 50 / Rm 5, 12-19 o bé: Rm 5, 12. 17-19 / Mt 4, 1-11.

LABONA

NOTÍCIASalms de

laPrimeraSetmana

FULL DOMINICAL 3

Tots, de forma personal o bé en relació a altres, tenimo coneixem alguna experiència d'esfondrament.

Tantes de vegades a la vida ens creiem segurs, sòlids,forts, ja sigui físicament, moralment, psíquicament, eco-nòmicament i de cop i volta veiem com la cosa caudavant la sorpresa d'un mateix o dels altres. Jesús sapque per naturalesa som limitats, dèbils, contingents i peraçò ens aconsella construir, edificar damunt la roca. Ell,sempre ens sorprèn, ja que a partir de petits fets enseleva a la saviesa de Déu. En definitiva aquest diumen-ge ens parla de fer ben fetes les coses. Si ens fixem amb el epítets que el salmista empra en elsalm, "castell inexpugnable, roca, penyal i plaça forta",ens adonarem com expressen a més d'un sentit de trans-cendència, també solidesa. De forma senzilla ens diuque Déu ha de ser el fonament de l'existència. Creure enla solidesa de Déu és entrar dins de la seva òrbita, peraltra banda, no entrar-hi és moure's en l'òrbita del discursfàcil, la teoria, la ... però res més i Ell ja ens ho advertí"No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà alRegne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare delcel". No és qüestió de paraules sinó de fets i en açò hiesteim implicats tots, molt més encara aquells que som"professionals de la paraula". La prova que un estima a Déu, no de paraula o de boca,és el compliment dels seus manaments. Hi ha qui escreuen bons perquè coneixen el món religiós i inclús elsresulta familiar tot el referent al Senyor, la Mare de Déu,els sants. Pot ser no estan lluny del Regne qui estan aprop de lo religiós, però Jesús en el moment decisiu deljudici arriba a dir: "no us conec". Pot ser, sols reconei-xerà qui s'hagi deixat transformar per l'amor en el com-pliment del que ens ha dit.

No podem construir en fals sobre l'arena, ja que commés alt sigui l'edifici més estrepitosa pot ser la caiguda.Jesús ens convida a anar a les arrels i Sant Pau a la pri-mera carta als corintis ens diu que "la roca és Crist".Cadascú ha de veure com construeix, però el fonamentno pot ser altre que Ell. I aquesta fermesa Jesucrist lacomunica a la seva església, formada per molts sants enel cel i molts de pecadors que caminen cap a la santedat.És l'església santa i pecadora que en la història és tam-balejada, però a qui Jesús ja advertí que "el poder de l'in-fern no prevaldrà contra ella". La senyal inequívocad'estar fonamentats damunt roca és l'adhesió a Pere, quiés també, la pedra ferma que volgué Crist. Penso amb tants de cristians que aprengueren el catecis-me i la doctrina catòlica, però que estan completament ala deriva perquè el seu aprenentatge s'ha esfondratdavant de l'assetjament, les acusacions, que se li fan al'església, sense que açò signifiqui que l'església nocomet errors. Hi ha una fe fofa, mel·líflua, que fàcilmentes deixa escandalitzar per falses o mitges noticies que notenen altra intenció que confondre i fer mal. D'aquestamanera trobam molts creients que donen més crèdit aqualsevol àcid columnista o a qualsevol comentaristaressentit, que al que ens diu l'església de forma seriosa ides de l'experiència mil·lenària de la fe. En temps ven-tosos i huracanats no podem estar a la mercè de qualse-vol subjecte irreflexiu, de qualsevol individu, sinó quees fa precís saber les coses de Jesús i viure-les "en" i"des de" la comunió de l'església. Es qüestió de trobarun bon arquitecte i uns bons manobres perquè la casa nos'esfondri i Jesús i l'església ho són.

Joan Miquel Sastre Preto

e v a n g e l i i v i d a

"Una major consciència que vivim temps nous que necessiten respostes noves i que aquestes noarriben si no s'opta per passos més decidits: entre aquests passos, la catequesi d'adults, la cate-quesi familiar i la formació de catequistes, aspectes que han de quedar assegurats a cada parrò-quia". (Assemblea Diocesana - ADM,31)

B o n a r q u i t e c t e i b o n s m a n o b r e s

Reflexions perun nou estil decatequesi (I)

SecretariatDiocesà deCatequesi

11. D'un camí escolaritzat...

7. D'una catequesi que afecta únicamenta algunes persones o grups...

10. D'una litúrgia - cerimònia ...

a un camí d'acompanyament pastoral.

a una litúrgia lligada a la vida pastoral.

a una catequesi per a tots i a totes les edats.

3. D'una catequesi "sacramental"... a una catequesi sempre en camí.

1. D'una catequesi infantil...

8. D'una catequesi portada noméspels catequistes responsables ...

a tota la comunitat responsable de la catequesi.

6. D'una catequesi "compartimentada"en una mateixa comunitat ...

a una pastoral oberta comunitària, en xarxa,interrelacionada.

a una catequesi que implica i afecta tota lacomunitat i la va construint.

9. D'una catequesi en la qual la P (p)araula pertany a "els que saben" ...

a una catequesi també intergeneracional.2. D'una catequesi únicamentper franges d'edat…

a una catequesi que porti a viure elssagraments i descobrir la comunitat.

4. D'una catequesi únicament doctrinal ...

5. D'una catequesi lineal per temes, cursos i programes...

a una catequesi en funció dels processospersonals, itineraris diferenciats.

a una catequesi en la qual la P (p)araula éslliure (alliberada).

ANEM...VENIM...

Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: comunic.bisbat@gmail.com

FULL DOMINICAL 4

UNA HISTÒRIA QUE NO ACABAPERQUÈ LA GRATITUTUD ÉS ETERNA

Silvino Beruete

La família salesiana celebra joiosaaquest any el centenari de la

Fundació de la Unió d'Antics AlumnesSalesians a Ciutadella de Menorca.Dediquem aquests senzills apunts a totesles persones que ens van ajudar a ser"bons cristians i honrats ciutadans". Un Bisbe dominic va portar a l'illa la devoció a MariaAuxiliadora el 1836 quan el senyor Bosco era jove estu-diant a Torí. Un 24 de maig de 1889 es beneeix la primera pedra del'escola i el 1893 s'inaugura, després de tres llargs i labo-riosos anys, el primer Santuari dedicat a MariaAuxiliadora a Espanya. El 26 octubre 1899 arriben els primers salesians i com aDirector l'italià P. Atzeni. Una setmana, després l'autord'aquesta prodigiosa i fascinant història, entra alNoviciat de Barcelona per fer-se salesià. És el P. Parella,sacerdot diocesà Capellà d'Honor i vicesecretari delBisbat. A ell l'hi ha tot la Congregació salesiana aMenorca i molts homes i dones d'aquesta petita illa blan-ca i blava ... mariana i salesiana gràcies a ell. El 1901 li substituïa al P. Atzeni, com a director, el P.Juan Bertarione que va arribar malalt de la guerra d'Orài als onze dies moria. Amb el P. Marmo l'escola es va ampliant. Arriba lamatrícula d'alumnes a sis-cents, amb dos-cents en clas-ses nocturnes i els primers batxillers. Els salesians por-ten cultura, música, esport, teatre, passejos, festa i ale-gria per a tots grans i petits. L'any 1904 és nomenat director el P. Viñas. Amb ell arri-ba el futbol a Ciutadella. El 1910 és destinat a Valènciai ve com a Director el P. Olivazzo. El P. Olivazzo promou una organització pedagògicaexemplar a l'escola. Anima l'Oratori Festiu. Posa enmarxa la revisteta "El nostre Auxili" Però el seu malson nit i dia era la idea dels AnticsAlumnes de Don Bosco: trobar-se amb ells, perdre eltemps, animar-los, ajudar-los i tenir cura de les novesllars que anaven formant. Que en les seves noves famí-lies estiguessin presents les dues columnes bàsiquessalesianes: Don Bosco i la Auxiliadora. El vestíbul de l'antic teatre amb unes cadires i taules bas-tant deteriorades van servir per fer la primera reunió. Eldiumenge 19 de febrer de 1911 es va nomenar La JuntaDirectiva de la Unió. El primer president va ser D.Francisco Catalá, que ja ostentava aquest càrrec simbò-lic des de 1909, i el primer secretari D. Juan Roselló,sacerdot diocesà que va ser el que va predicar a la pri-mera festa de la Unió, el diumenge 21 de maig.

II TROBADA D'ESCOLANS

El passat cap de setmana 26-27 al Santuari de la Marede Déu del Toro s'acollí la Creu de les Jornades

Mundials de la Joventut, en el seu pelegrinatge perEspanya i camí cap a Madrid el proper agost. El diu-menge, el mal temps no impedí als 48 escolans de diver-ses Parròquies i Comunitats de la Diòcesi ser-hi presentsa l'Eucaristia del diumenge revestits amb les seves albes.El Sr. Bisbe agraí la presència de tots ells i de les sevesfamílies que els ajuden a créixer en la fe (alguns paresens hi acompanyaven) Al final s'ens regalà una creu coma record de la presència entre nosaltres de la Creu de lesJMJ. Seguidament un Rally de cinc proves per a refle-xionar les dades principals de la Pasqua i Resurrecció, iacabar amb un concurs de preguntes, on tots els escolansencertaren les respostes correctes. Un bon dinar per referforces i també l'alegria de passar-ho bé. Finalment l'ela-boració d'una capelleta per a pregar cada dia a casa.Desde el Secretariat per a les Vocacions s'agraeix la feinadels pares i parròquies que ajuden a la bona preparaciód'els al·lots, que desde la catequesi es preparen per a cele-brar l'Eucaristia.Que la trobada amb la Creu, amb Jesús, ens ajudi a tots acréixer en l'Amor i en l'aprofundiment de la seva vida, iaixí comunicar-ho als altres companys i amics.La propera... serà el 5 de juny a Maó. Us hi esperam!

Els catequistes i el Secretariat per a les Vocacions

DOMINGO 9 DEL TIEMPO ORDINARIO INTRODUCCIÓ A AQUEST DIUMENGE

Vivir su fe, no es sólo hablar, es también hacer, actuar, Jesús lo afirma de manera vigorosa Evangelio. Pero el autor del libro del Deuteronomio (1 ª lectura) ya había remarcado que, si la fe pedía lal libre adhesión del hombre, ella tenía que proponer una elección clara: la bendición o la maldición, la vida o la muerte, mediante la práctica de los mandamientos. Pero Pablo nos pone en guardia (2 ª lectura): no creamos demasiado rápidamente que basta con hacer (nuestros actos) para ser justos. La salvación es en primer lugar un don de Dios.

LA MESA DE LA PALABRA

PRIMERA LECTURA PROFUNDIZAR ESTE TEXTO

• Deuteronomio 11,18.26-28 El corazón de este pasaje del final del libro del Deuteronomio está claramente en estas palabras: "Mirad, hoy os

propongo escoger entre la bendición y la maldición: la bendición, si obedecéis los mandamientos del Señor, vuestro

Dios, que hoy os da.

Dicho de otro modo, después de haber dado todas las leyes que son entendidas como leyes de libertad, que impiden volver a la vida de Egipto, es decir,, Dios, por medio de Moisés, invita claramente a hacer una elección: entre la bendición o la maldición, entre la felicidad o la desgracia, entre la vida y la muerte. Dicho de otra manera, la elección entre la fidelidad al Señor (que se traduce por la obediencia a sus mandamientos) acompañada de la bendición, o bien la infidelidad que se convierte en una maldición. El vocabulario empleado no es demasiado nuestro: nosotros no hablamos de maldición, las palabras "decretos y mandamientos" no están nada de moda, pero comprendemos muy bien que la Ley de Dios tal como se expresa en la Biblia es una ley de verdad y de libertad, una ley que formaliza la elección absoluta de la vida, que organiza el respeto al otro, la protección de los débiles y finalmente la felicidad o la salvación de la Ley en la Biblia, significa primero el camino, una buena orientación de vida para realizar la voluntad de Dios, más que "Ley" en sentido jurídico del término. Observar los mandamientos y los decretos de Dios, es entrar en la justicia de Dios, es cumplir el proyecto de Dios. Es a partir de este clave de lectura que los teólogos y los profetas del pueblo de Israel analizarán toda la historia del pueblo, y especialmente el drama del exilio en Babilonia.

Salmo 30 ¿Porqueéconfiar en Dios? Porqués un peñasco, una casa fortificada, una roca, él guía y conduce el que se fía de él, es así como se manifiesta "el honor de su nombre". Así, el creyente, aunque atraviese dificultades, no debe tener miedo de nada. El Señor no se puede negarse a sí mismo. Pero el salmista no se contenta en afirmar esa confianza. Él dirá a todos los creyentes: sed fuertes, tened coraje ... todos los que esperáis en el Señor. El salmista aparece como aquel que ha hecho la buena elección: la de la fidelidad al Señor, el de la bendición. Y quisiera que los creyentes hicieran la misma experiencia.

SEGUNDA LECTURA PROFUNDIZAR EL TEXTO

Romans 3, 21... 28

Pablo se halla en Corinto (invierno del 57-58), y a punto de partir para Jerusalén de donde espera ir a Roma y de allí a España (Rm 15, 22-32). Pero no a fundado él la Iglesia de Roma, respecto de la cual se halla medianamente informado, quizá por hombres como Aquila; las pocas alusiones de su epístola únicamente dejan entrever una comunidad en la que los convertidos del Judaísmo y de la gentilidad están expuestos a despreciarse mutuamente. Por eso cree conveniente, para preparar su venida, enviar con la diaconisa Febe (Rm 16, 1), una carta en qué expone su solución del problema del Judaísmo – Cristianismo, tal como lo acaba de madurar bajo los impactos de la crisis gálata. Por ello toma, de nuevo las ideas de Galatas, pero de una manera más ordenada y matizada. Si Gálatas representa un grito salido del corazón, donde la apología personal se yuxtapone a la argumentación doctrinal, y a las vehementes advertencias, Romanos ofrece una exposición ininterrumpida en que algunas grandes secciones se entrelazan armoniosamente por medio de temas que se anuncian anticipadamente para luego ser desarrollados.

(Introducción a las cartas de san Pablo, Biblia de Jerusalén).

En el fragmento que leemos oy entra en el apartado de la justicia de Dios y la fe. Según el salmo 143, el hombre no podrá ser absuelto si Dios le juzga según sus obras; por eso, se apela a otro principio de justificación, la “fidelidad” de Dios a las promesas de salvación hechas a su pueblo, es decir, su justicia. Pablo va a declarar precisamente que esta justicia se a manifestado en Jesucristo (V. 22). La ley como norma de vida exterior no tiene en el plan divino la función de borrar el pecado, sino la de manifestarlo a la conciencia del hombre pecador.

La gloria, en sentido bíblico, presencia de Dios que se comunica al hombre de modo cada vez más íntimo, el bien más excelente de los tiempos mesiánicos (v. 23). Dios había rescatado a Israel de Egipto y hacer de él un pueblo que fuera posesión suya. Al anunciar la redención del cautiverio de Babilonia, los profetas habían dejado entrever una liberación más profunda y más universal, mediante el perdón de los pecados. Este redención mesiánica se a cumplido en Cristo. Dios Padre, o el mismo Cristo, han liberado al nuevo Israel de la servidumbre de la Ley y del pecado apropiándoselo, comprándolo. El precio de este rescate a sido la sangre de Cristo (notas de la Biblia de Jerusalén).

Pablo encontró a Jesús resucitado en el camino de Damasco. Este suceso no siguió la lógica y obligación de sus buenas acciones. Entonces él descubrió que todos, tanto quienes tiene la suerte de escuchar la ley de Moisés, como quienes la ignoran, tienen necesidad de ser salvados. Lo son por la sola gracia de Dios en virtud de la redención realizada en Cristo.

EL EVANGELIO

Mateo 7,21-27

El texto de hoy concluye el primer gran discurso de Jesús en el evangelio de Mateo: el Sermón de la montaña. Las

palabras del Evangelio: "... todo aquel que escucha mis palabras (o no las escucha) hacen referencia al conjunto de

este discurso. En el ev "- expresión que pone el acento sobre la fidelidad del cristiano a la misa del domingo-es en

cierto modo un sin sentido y el contrario de lo que el Señor nos pide hoy:" No todo el que me dice: "Señor , Señor ",

entrará en el reino de los cielos, sino el que hace la voluntad de mi Padre del cielo.

Escuchar las palabras de Jesús y hacer, desborda la práctica de los sacramentos y se aplica a toda nuestra existencia

cotidiana. Se trata de "practicar" todos los días, todos los días: "Aquel que escucha mis palabras sin ponerlas en

práctica es un necio! "Para ilustrar este componente esencial de la fe, Jesús cuenta una parábola que, como en toda

literatura de sapiencial, opone un hombre previsor y un hombre necio (como las chicas que esperaban el esposo)

que sufren una tormenta término, que en la Biblia, va asociado a la revelación de Dios y su juicio. Aquel que se sabe

sostenerse en su Señor, acordándose de sus palabras, no teme la tormenta y será salvado.

DIUMENGE 9 DURANT L’ANY

INTRODUCCIÓ A AQUEST DIUMENGE

Viure la seva fe, no és solament parlar, és també fer, actuar, Jesús ho afirma de manera vigorosa a l’Evangeli. Però l’autor del llibre del Deuteronomi (1ª lectura) ja havia remarcat que, si la fe demanava el lliure adhesió de l’home, ella calia que posàs eleccions clares : la benedicció o la maledicció, la vida o la mort, mitjançant la pràctica dels manaments. Però Pau ens posa en guàrdia (2ª lectura) : no creguem massa ràpidament que basta de fer (els nostres actes) per a ser justs. La salvació és en primer lloc un do de Déu.

LA TAULA DE LA PARAULA

PRIMERA LECTURA

APROFUNDIR AQUEST TEXT

• Deuteronomi 11,18.26-28

El cor d’aquest passatge del final del llibre del Deuteronomi està clarament en aquests mots : »Mirau, avui us

propòs d'escollir entre la benedicció i la maledicció: la benedicció, si obeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que avui us dono;

Dit d’una altra manera, després d’haver donat totes les lleis que són enteses com a lleis de llibertat, que impedeixen de retornar a la vida d’Egipte, és a dir, , Déu, per mitjà de Moisès, invita clarament a fer una tria, una elecció : entre la benedicció o la maledicció, entre la felicitat o la desgracia, entre la vida i la mort. Dit d’altra manera, l’elecció entre la fidelitat al Senyor (que es tradueix per l’obediència als seus manaments) acompanyada de la benedicció, o bé la infidelitat que esdevé una maledicció.

El vocabulari emprat no és massa el nostre: nosaltres no parlam de maledicció; les paraules “decrets i manaments” no estan gens a la moda, però comprenem molt bé que la Llei de Déu tal com s’expressa a la Bíblia és una llei de veritat i de llibertat, una llei que formalitza l’elecció absoluta de la vida, que organitza el respecte a l’altre, la protecció dels dèbils i finalment la felicitat o la salvació de la Llei en la Bíblia, significa primer el camí, una bona orientació de vida per a realitzar la voluntat de Déu, més que “Llei” en sentit jurídic del terme.

Observar els manaments i els decrets de Déu, és entrar en la justícia de Déu, és complir el projecte de Déu. És a partir d’aquest clau de lectura que els teòlegs i els profetes del poble d’Israel analitzaran tota la història del poble, i especialment el drama de l’exili a Babilònia.

Salm 30

Perquè confiar en Déu? Perquès un penyal, una casa fortificada, una roca; ell guia i condueix aquell que es dia d’ell; és així que es manifesta “l’honor del seu nom”. Així, el creient, encara que travessi dificultats, no a de tenir por de res. Ek Senyor no es pot negar a si mateix. Però el salmista no s’acontenta en afirmar aquesta confiança. Ell dirà a tots els creients: sigueu forts, tingueu coratge... tots els qui esperau en el Senyor.

El salmista apareix com aquell que a fet la bona elecció: la de la fidelitat al Senyor, el de la benedicció. I voldria que els creients facin la mateixa experiència.

SEGONA LECTURA

APROFUNDIR EL TEXT

Romans 3, 21... 28

Pablo se halla en Corinto (invierno del 57-58), y a punto de partir para Jerusalén de donde espera ir a Roma y de allí a España (Rm 15, 22-32). Pero no a fundado él la Iglesia de Roma, respecto de la cual se halla medianamente informado, quizá por hombres como Aquila; las pocas alusiones de su epístola únimcamente dejan entrever una comunidad en la que los convertidos del Judaísmo y de la genitlidad están expuestos a despreciarse mutuamente. Por eso cree conveniente, para preparar su venida, enviar con la diaconisa Febe (Rm 16, 1), una carta en qué expone su solución del problema del Judaísmo – Cristianismo, tal como lo acaba de madurar bajo los impactos de la crisis gálata. Por ello toma, de nuevo las ideas de Galatas, pero de una manera más ordenada y matizada. Si Gálatas representa un grito salido del corazón, donde la apología personal se yuxtapone a la argumentación doctrinal, y a las vehementes advertencias, Romanos ofrece una exposición ininterrumpida en que algunas grandes secciones se entrelazan armoniosamente por medio de temas que se anuncian anticipadamente para luego ser desarrollados.

(Introducción a las cartas de san Pablo, Biblia de Jerusalén).

En el fragment que llegim avui entra dins d el’apartat de la justicia de Déu i la fe. Según el salmo 143, el ombre no podrá ser absuelo si Dios le juzga según sus obras; por eso, se apela a otro principio de justificación, la “fiedlidad” de Dios a las promesas de salvación hechas a su pueblo, es decir, su justicia. Pablo va a declarar precisamente que esta justicia se a manifestado en Jesucristo (V. 22). La ley como norma de vida exterior no tiene en el plan divino la función de borrar el pecado, sino la de manifestarlo a la conciencia del hombre pecador.

La gloria, en sentido bíblico, presencia de Dios que se comunica al hombre de modo cada vez más íntimo, el bien más excelente de los tiempos mesiánicos (v. 23). Dios había rescatado a Israel de Egipto y hacer de él un pueblo que fuera posesión suya. Al anunciar la redención del cautiverio de Babilonia, los profetas habían dejado entrever una liberación más profunda y más universal, mediante el perdón de los pecados. Este redención mesiánica se a cumplido en Cristo. Dios Padre, o el mismo Cristo, han liberado al nuevo Israel de la servidumbre de la Ley y del pecado apropiándoselo, comprándolo. El precio de este rescate a sido la sangre de Cristo (notas de la Biblia de Jerusalén).

Pau trobà Jesús el Ressuscitat pel camí de Damasc. Aquest esdeveniment no a seguit la lògica i obligada de les seves bones accions! Ell descobrí llavors que tots,, tan els qui tenen la sort d’escoltar la llei de Moisès com aquells que l’ignoren, tenen necessitat de ser salvats. O són per la sola gràcia de Déu “en virtut de la redempció acomperta en el Crist”.

Mateu 7,21-27

El text d’avui conclou el primer gran discurs de Jesús a l’evangeli de Mateu: el Sermó de la muntanya. Les paraules de l’Evangeli : “ … tot aquell que escolta les meves paraules (o no les escolta) fan referència al conjunt d’aquest discurs. A l’ev”- expressió que posa l’accent sobre la fidelitat del cristià a la missa del diumenge- és en certa anera un sense sentit i el contrari del que el Senyor ens demana avui: »No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al

Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel.

Éscoltar les paraules de Jesús i fer, desborda la pràctica dels sagraments i s’aplica a tota la nostra existència quotidiana. Es tracta de “practicar” cada dia, tots els dies: “ Aquell que escolta les meves paraules sense posar-les en pràctica és un sense seny! ” Per il·lustrar aquest component essencial de la fe, Jesús conta una paràbola que, com en tota literatura de sapiencial, oposa un home previsor i un home sense seny (com les al·lotes que esperaven l’espòs) que pateixen una tempesta terme, que a la Bíblia, va associat a la revelació de Déu i el seu judici. Aquell que es sap sostenir-se en el seu Senyor, recordant-se de les seves paraules, no tem la tempesta i serà salvat.