fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.489

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

22 de gener de 2017 Diumenge III durant l’any

LecturesDiumenge III durant l’any

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Infància Missionera

El 15 de març de 1831 va néixer en un petit poble de la província del Trentino, llavors austríaca i després

italiana, un nen de família pagesa i pobra al qual van portar a batejar l’endemà. Es deia Daniel Comboni, un nom que va quedar lligat per a la història amb l’activitat missionera a l’Àfrica.

Als vuit anys va rebre la confirmació de la mà del bisbe de Trento i més tard va entrar al Seminari, on es va preparar per a l’ordenació sacerdotal i especialment per anar a missions. «És un desig que va créixer en mi cada vegada més des dels catorze anys», va escriure.

La seva vida —va morir als 50 anys— va ser una dedicació continuada als pobres del continent negre, en diversos països del qual va aconseguir rescatar molts esclaus.

He escollit, com qui obre un llibre de moltes pàgines, la vida del fundador dels missioners Combonians per fixar-me en un fet que tantes vegades s’ha repetit: neix un nen en un poble qualsevol d’un territori europeu. Ni la família, ni els amics ni l’ambient en general no li condicionen el fet que es plantegi una existència lligada a persones, els quals ni sabia que existissin, en llocs tan allunyats i diversos. Però Déu li fa veure que hi ha gent que el necessita, que serà feliç en la mesura que ajudi els altres.

A Tarragona, a finals de l’any passat, vam tenir l’honor d’acollir la jornada mundial del Domund i de posar en relleu la importància de l’activitat missionera. Avui, com fa l’Església en el quart diumenge de gener, celebrem un

aspecte d’aquest món solidari i ho fem amb el dia dedicat a la Infància Missionera.

En començar aquesta reflexió reparant en la vida d’un nen —Daniel Comboni— volia posar de manifest que la idea de la Infància Missionera —nens que ajuden altres nens— sempre ha estat una realitat, a vegades de manera explícita.

Però els nens no sols ajuden fent-se missioners, allunyant-se per a això del seu lloc de naixement. També poden ajudar sense sortir de casa i de la seva ciutat, amb l’oració i el petit sacrifici d’una aportació solidària. La jornada d’avui és per a estimular aquesta solidaritat espiritual i material, aquest exercici de la misericòrdia amb els més necessitats, que acostumen a ser a l’hemisferi Sud, amb els nens africans, però també amb tants llatinoamericans i asiàtics, per no parlar de nens europeus, potser immigrants i refugiats, que esperen la nostra mà amiga.

‘ Els nens també poden ajudar amb l’oració i el petit sacrifici

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 8,23b-9,3)

En temps passat, el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí, però a la fi dels temps enaltirà el camí del Mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans. El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian.

Salm responsorial [26,1.4.13-14 (R.: 1a)]

El Senyor m’il·lumina i em salva,qui em pot fer por?El Senyor és el mur que protegeixla meva vida,qui em pot esfereir?

R. El Senyor m’il·lumina i em salva.

Una cosa he demanat al Senyor,i la desitjo amb tota l’ànima:poder viure a la casa del Senyori vetllar pel seu temple. R.

N’estic cert, fruiré en la vida eternade la bondat que em té el Senyor.Espera en el Senyor!Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi.Espera en el Senyor! R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,10-13.17)

Germans, pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, us demano que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres; estigueu ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer. Perquè alguns de la casa de Cloa m’han parlat de les desavinences que hi ha entre vosaltres. Vull dir que cadascú de vosaltres afirma: «Jo sóc partidari de Pau», «Doncs jo, d’Apol·ló», «Jo, de Quefes», «Jo, de Crist». Com és això? El Crist està dividit? És que Pau ha estat crucificat per vosaltres o heu estat batejats en el nom de Pau? Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a anunciar l’evangeli, i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi el seu valor.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 4,12-23)

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.» Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.» [Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.» Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb ell. I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.]

A la mateixa riba del llac

Ja en els inicis de la seva vida pública, Jesús ofereix elements d’una novetat radical. L’elecció de Cafarnaüm com a lloc de sojorn fa visible el que deia l’Escriptura: d’aquella regió, tinguda per pagana, paradoxalment en vindrà la llum que il·luminarà Israel.

Les distàncies sovint no són només físiques. Cafarnaüm es troba a la mateixa riba del llac de Galilea, però prevalien els recels. Entre persones passa d’una manera semblant, ja que sovint la proximitat formal pot amagar un cor distant, ple de prejudicis, pors o rivalitats.

La crida dels primers deixebles a la riba del llac de Galilea és una invitació a fer néixer una nova comunió en l’estela del seguiment de Crist. Persones tan diferents però que experimenten una mateixa vocació d’anar amb Jesús.

En la nostra vida cristiana, en les nostres comunitats parroquials, grups o moviments, sabem vèncer recels i ser constructors de comunió? Ens sentim joiosament cridats, cadascú amb el seu carisma o vocació particular, però tots deixebles de l’únic Mestre?

5

DESTAQUEM...

(p.2)

Mirada endins per Ignasi Cabré Mas, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

—Relleu en la presidència de Mans Unides Tarragona. A la secció En un minut

—Una aproximació al mètode catequètic Life Teen. A la secció de l’Entrevista

l’entrevistaJordi Massegú Santaeulària, responsable de Life Teen a Espanya

«No hi ha pastoral ni catequesi efectiva si no portem els joves cap a Crist»

Aquest cap de setmana la Delegació diocesana de Joventut ha organitzat una formació sobre el mètode catequètic

Life Teen amb l’objectiu d’implantar-lo a les parròquies de l’arxidiòcesi i donar resposta així a les dificultats actuals que planteja la catequesi amb adolescents i joves. Jordi Massegú n’és el responsable a Espanya des de 2016.

—Quan neix aquest nou mètode catequètic?

Life Teen neix fa 31 anys a una parròquia de Mesa (Arizona) fruit de la necessitat de buscar noves maneres de fer arribar Crist als adolescents a través d’un llenguatge juvenil però sense diluir ni camuflar res del catecisme. A poc a poc, l’èxit local es va estenent fins a l’actualitat on està present a més de 2.000 parròquies americanes i a diversos països com Espanya, Holanda, Portugal, el Japó...

—A qui s’adreça?

Aquí parlaríem de dos grups: Edge, per adolescents de 1r a 3r d’ESO i Life Teen, per a joves de 4t d’ESO i Batxillerat. Malgrat que la dinàmica de la sessió és molt semblant, la manera de tractar els temes i d’explicar-los varia, adaptant-se a l’edat. També la tipologia de temes és diferent en els dos grups.

—Com s’estructura una sessió?

Una sessió de Life Teen o d’Edge busca ser dinàmica, propera i participativa. Consta de quatre parts. La primera és el Gather (reunir-se) on el grup de joves entra a una sala decorada i preparada amb una ambientació concreta per aquell dia. En aquesta primera part es fa un petit berenar a peu dret i es presenta el tema ja sigui amb un joc, amb una mini obra de teatre o amb un petit vídeo. La segona part és el Proclaim (proclamació) que seria la catequesi pròpiament, la xerrada. Ha de durar uns 10 minuts. La tercera part és el Break (partir), on el gran grup es divideix en petit grups de 7-8 persones. Aquí els joves poden preguntar, discutir, o explicar vivències sobre el tema. Hi haurà, a més, unes preguntes pautades per anar guiant aquesta conversa. Finalment hi ha el Send (enviament) que és la pregària final, que pot ser de lloança, amb algun text meditatiu o amb adoració al Santíssim. Tota la

catequesi té una durada d’una hora i quart aproximadament, i la clau és que tot condueix cap al Send, cap a la pregària final..., tot condueix cap al Senyor.

—Quina és la clau de Life Teen?

El 2014 vaig estar uns mesos vivint i treballant a Atlanta, a les oficines de Life Teen, i també he tingut l’oportunitat de participar en els campaments on cada estiu passen milers de joves. Les sensacions al veure-ho en funcionament són increïbles: veus joves que viuen la fe d’una manera única, joves de pregària diària, alegres, vitals. La clau de Life Teen és que és un mètode centrat en l’Eucaristia: no només és catequesi, sinó que busca i anima a treballar i oferir una missa per a joves, i animar-los a descobrir Jesús en l’Eucaristia. No hi ha pastoral ni catequesi efectiva si no portem els joves cap a Crist.

—I l’experiència a casa nostra?

A Terrassa, que és on jo serveixo com a catequista i on fem Life Teen i Edge des de 2011, vam passar de tenir un grup de confirmació de 8 joves el 2010 a 50 joves de confirmació (Edge) i 50 de post-confirmació (Life Teen) en l’actualitat. Això sí, no es tracta de comprar només els materials, sinó de treballar fort, pregar molt i deixar-se sorprendre per l’acció de l’Esperit Sant.

—Què els diria als rectors i als animadors de joves de les nostres parròquies?

Primer de tot que somiïn en coses grans! Una de les meves tasques és anar a parròquies o diòcesis d’arreu d’Espanya i molt sovint em trobo amb animadors i rectors desanimats. La pastoral juvenil té un desgast, és evident, però també és plena d’oportunitats. Els joves han canviat, l’entorn juvenil és radicalment diferent..., i la catequesi ha de ser atractiva, però sense «maquillatges» i sense diluir el catecisme! Life Teen ofereix una nova manera d’acostar-se als joves i d’evangelitzar-los amb el seu llenguatge. Val la pena!

Més informació al web www.lifeteen.es

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3

in memoriam

42en un minut

Litúrgiade la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 22: Diumenge III de durant l’any [Is 9,1-4; Salm 26, 1.4.13-14; 1Co 1,10-13.17; Mt 4,12-23; o bé més breu: 4,12-17 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 23: Sant Ildefons, bisbe (MO) [He 9, 15.24-28; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4.5-6; Mc 3, 22-30]

Dimarts, 24: Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor de l’Església (MO) [He 10, 1-10; Salm 39, 2 i 4ab.7-.8a.10.11; Mc 3, 31-35] I vespres de la solemnitat de la Conversió de Sant Pau, apòstol

Dimecres, 25: Conversió de Sant Pau, apòstol (Sol) [Ac 22, 3-16; o bé: Ac 9, 1-22; Salm 116, 1.2; Rm 15,15-16.20-25.28-29; Mc 16, 15-18 (LE/LH pròpies)]

Dijous, 26: Sants Timoteu i Titus, bisbes (MO) [2Tm 1,1-8; o bé: Tt 1, 1-5; Salm 95, 1-2a.2b-3.7-8a.10; Mc 4, 21-25]

Divendres 27: [He 10, 32-39; Salm 36, 3-4.5-6.23-24.39-40; Mc 4, 26-34] Santa Àngela de Mèrici, verge (ML)

Dissabte, 28: Sant Tomàs d’Aquino, prevere i doctor de l’Església (MO) [He 11, 1-2.8-19; Salm Lc 1,69-70.71-73.74-75; Mc 4, 35-41]

Diumenge, 29: Diumenge IV de durant l’any [So 2,3; 3,12-13; Salm 145, 7.8-9a.9bc-10; 1Co 1, 26-31; Mt 5, 1-12a (LE/LH pròpies)]

Lectures de la Solemnitat de la Conversió de Sant Pau, apòstol Dimecres 25 de gener de 2017

Lectura dels fets dels Apòstols (22,3-16)

En aquells dies Pau digué al poble: «Jo sóc un jueu, nascut a Tars de Cilícia, educat en aquesta ciutat, format als peus de Gamaliel en l’observança exacta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n’esteu avui tots vosaltres. »Jo vaig perseguir a mort aquest grup: agafava homes i dones i els posava a la presó. El gran sacerdot i tot el sanedrí en són testimonis. D’ells vaig rebre cartes adreçades als germans jueus de Damasc, i me n’hi anava amb la intenció d’endur-me’n presos els qui trobés allà, perquè fossin castigats a Jerusalem. »Pel camí, quan ja m’acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, esclatà al voltant meu una gran llum que venia del cel, vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” Jo vaig respondre: “Qui sou, Senyor?” Ell em digué: “Jo sóc Jesús, el Natzarè, que tu persegueixes.” Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van entendre què em deia la veu que em parlava. Jo li vaig dir: “Què haig de fer, Senyor?” El Senyor em respongué: “Aixeca’t, vés a Damasc, i allà et diran tot el que tinc ordenat que facis.” »Jo, encegat per aquella llum, no veia res, però els qui m’acompanyaven em donaren la mà i em conduïren a Damasc. Un tal Ananies, home piadós segons la Llei, molt considerat de tots els jueus que residien a Damasc, em vingué a trobar i em digué: “Saule, germà meu, recobra la vista.” I a l’instant el vaig veure. Llavors em digué: “El Déu dels nostres pares et tenia destinat a fer-te conèixer el seu voler, a veure el Just i a sentir les paraules dels seus llavis, perquè davant de tots els homes, tu li has de ser testimoni de tot allò que has vist i has sentit. I ara, què esperes? Invoca el seu nom i bateja’t, i quedaràs net dels teus pecats”.»

O bé:Lectura dels Fets dels Apòstols (9,1-22)

En aquells dies Saule, mogut per un afany de violències i de mort contra els qui creien en el Senyor, anà a trobar el gran sacerdot, i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se’n presos a Jerusalem tots els que trobés adherits a aquest grup, homes o dones. Pel camí, quan ja era a prop de Damasc, de sobte esclatà al seu voltant una llum que venia del cel; tot seguit caigué a terra i sentí

una veu que li deia: —«Saule, Saule, ¿per què em persegueixes?». Ell respongué: —«¿Qui sou, Senyor?». Li digué: —«Jo sóc Jesús, que tu persegueixes. Però aixeca’t, entra a la ciutat, i allà et diran què has de fer.» Els homes que anaven amb ell s’havien aturat muts d’espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s’aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells li donaren la mà i el conduïren fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia. A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el cridà: —«Ananies.». Ell respongué: —«Aquí em teniu, Senyor.» El Senyor li digué: -«Vés a l’avinguda anomenada Recta, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.» Ananies replicà: —«Senyor, molts m’han contat d’aquest home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per endur-se’n presos tots els qui invoquen el vostre nom.» El Senyor li digue: —«Vés-hi, que aquest home és el meu instrument preferit per fer conèixer el meu nom als pagans, als reis i al poble d’Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de sofrir pel fet d’anuncia el meu nom.» Ananies hi anà, entrà a la casa, li imposà les mans i li digué: —«Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se’t va aparèixer pel camí, m’envia perquè recobris la vista i quedis ple de l’Esperit Sant.» A l’instant li caigueren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Llavors mateix es féu batejar, prengué aliment i recobrà les forces. Es quedà alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I tot seguit començà a predicar Jesús a les sinagogues afirmant que és el Fill de Déu. Tots els qui el sentien no se’n sabien avenir, i deien: —«Aquest, ¿no és el qui a Jerusalem atropellava tots els qui invoquen aquest nom? I ara, havia vingut precisament per endur-se’ls presos i posar-los a mans dels grans sacerdots.» Però Saule es refermava cada dia més, demostrant als jueus de Damasc que Jesús és el Messies, i deixant-los sense resposta.

Salm responsorial [116,1.2 (R.: Mc 16,15)]

Lloeu el Senyor, tots els pobles,Glorifiqueu-lo totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l’evangeli per tot el món.

El seu amor per nosaltres és immensLa fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Lectura de la carta de l’apòstol sant Pau als romans (15,15-16.20-25.28-29)

Germans, he rebut de Déu el do de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d’anunciar l’evangeli de Déu, perquè així ells es converteixin a Jesucrist en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l’Esperit Sant. Per això, he tingut com a punt d’honor d’anunciar l’evangeli només allà on el nom de Crist, no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per uns altres; en això segueixo l’Escriptura: Hi veuran els qui no l’havien sentit anunciar; comprendran els qui no l’havien sentit parlar. Per tot això m’ha estat sempre impossible de venir a veure-us. Però ara ja no tinc cap més acció en aquestes regions, i d’altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir-vos a trobar, cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per arribar-hi, després de fruir una mica de la vostra companyia. De moment, però, me’n vaig a Jerusalem, ja que estic fent un servei al poble sant. Així, doncs, quan hauré acomplert amb aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció del Crist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 16,15-18)

En aquell temps Jesús s’aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la bona nova de l’evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons.»

Avui, 22 de gener

—Enviament missioner a Hondures de la Noèlia Pulido, jove de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra. Farà una estada de dos anys a Wampusirpi, a la diòcesi de Trujillo (Hondures). L’enviament serà en aquesta mateixa església parroquial, a les 11.00 h.

25 de gener

—Diàleg «La Bíblia i el món d’avui: una visió històrica, literària i cultural» a càrrec del Dr. Joan Ferrer i Costa, biblista, professor d’estudis hebreus i de filologia catalana a la Universitat de Girona. L’acte, inserit en la 6a edició del cicle «Les grans qüestions de la vida», es farà a la sala d’actes de l’Institut d’Estudis Vallencs (c. Jaume Huguet, 1, de Valls), a les 19.30 h. Organitzen la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls i l’Institut d’Estudis Vallencs.

28 de gener

—Jornada d’Apostolat Seglar de Catalunya amb el lema «Comunitats laïcals i comunió diocesana». Tindrà lloc al Seminari Conciliar de Barcelona, de les 09.30 h fins després de dinar. Per a més informació cal enviar un correu a apostolat.seglar@arqtgn.cat. Organitza la Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar de Catalunya.

3 i 4 de febrer

—Recés per a animadors de joves conduït per la Gna. Teresa Rofes a la Casa d’espiritualitat Maria Antònia Paris de Reus. Més informació i inscripcions (fins l’1 de febrer) al web www.delejot.cat. Organitza la Delegació diocesana de pastoral de joventut.

agendaper a reflexionarCréixer en la fe

Els cristians celebrem cada diumenge com a dia del Sen-yor i ens congreguem com a comunitat per a celebrar la missa, en què Jesús es fa present entre nosaltres amb la

seva paraula i amb el seu Cos i Sang, entregats per nosaltres, que ens són donats com a aliment per al camí i penyora de vida eterna.

Això és qüestió de fe, és clar. Qui ve a missa com un espectador que va a un concert, un míting o una obra de teatre, aviat se’n cansa. Venim a missa a trobar-nos amb Jesús, a deixar que ell inspiri i transformi les nostres vides. Venim perquè tenim fe en Jesús, i venim perquè volem que ell ens doni més fe. La fe no és una doctrina abstracta, sinó una connexió espiritual amb Jesús, i això ens fa viure més plens, més acompanyats i amb més vigor. Anar a missa no és, doncs, el peatge que cal pagar perquè el fill o la filla facin la primera comunió d’aquí a uns mesos, sinó l’oportunitat de madurar una dimensió molt important de les nostres vides.

Tot seguit, amb el llenguatge provocatiu que sol fer servir en les paràboles, Jesús ens diu que davant de Déu som com els servents que tenen un deure a complir. Avui dia no ens atreu gaire parlar de deures, és una paraula que sona a obligació, a esforç que cansa i limita la llibertat.

Però aquest no és el sentit principal de la paràbola de Jesús. Més aviat Jesús ens diu que Déu ens ha posat en aquest món amb una missió. Això és molt important. Tots ens hem trobat alguna vegada en una situació d’impàs. Estem davant de la pantalla del televisor o de l’ordinador i se’n va la llum: i ara què fem? El mestre ens mana que fem un exercici i no sabem començar: i ara què fem? La vida de parella o de família no ens satisfà, o sorgeix un conflicte greu: i ara què fem? A vegades anem desorientats, no sabem quin sentit donar a la vida i no trobem motius per a lluitar. Doncs bé, és una gran notícia saber que Déu ens ha posat en el món a cadascú de nosaltres amb una missió. Seguir Jesús ens serveix per anar descobrint quin és el nostre lloc en el món i a què hem estat cridats.

Jordi Vila, pvre.Delegat diocesà d’Apostolat Seglar

Mn. Pere Llagostera Tous, a la casa del Pare

Mn. Pere Llagostera va morir el dia 10 de gener, a l’edat de 86 anys. Actualment residia a la Residència Institut del Desert de Sarrià, a Barcelona.

Nascut a Reus, va ser ordenat prevere el dia 24 de setembre de 1960, vigília de la Mare de Déu

de Misericòrdia, a la Parròquia Prioral Sant Pere Apòstol. Mn. Llagostera va iniciar el ministeri l’any 1964 sent vicari de la Parròquia de Sant Feliu Màrtir de Constantí, d’on anys més tard, del 1972 al 1999, en seria el rector. A la dècada dels

noranta va ser arxiprest del Tarragonès Llevant com també membre del Col·legi de Consultors i del Consell Presbiteral. El mes de juliol de 1999 va ser nomenat rector de la Parròquia de la Santíssima Trinitat de Tarragona, càrrec que va exercir fins l’any 2007. A partir d’aquest moment va continuar col·laborant en aquesta parròquia com a prevere adscrit.

Del 2002 al 2011 ha estat confessor de les germanes Carmelites del Monestir de la Presentació de Valls, director de la Congregació Mariana de la Mare de Déu de Misericòrdia i Sant Lluís Gonzaga de Reus —entre els anys 2007 i 2016—, i consiliari diocesà de l’Adoració Nocturna Masculina del 2008 fins l’any 2013.

L’octubre de 2010 va ser nomenat canonge honorari de la Catedral de Tarragona. La missa exequial va tenir lloc el dia 12 de gener a la Catedral de Tarragona.

Reposi en la pau de Crist.

—Visita pastoral al Priorat. Després de finalitzar l’any 2015 la visita pastoral a tots els arxiprestats de l’arxidiòcesi, dissabte passat, dia 14 de gener, el Sr. Arquebisbe va iniciar la visita pastoral a l’arxiprestat del Priorat visitant els malalts i/o presidint la missa estacional als pobles de Cornudella de Montsant, La Morera de Montsant i Torroja del Priorat. Es preveu que la visita, que en aquesta ocasió se centrarà en visitar els malalts i conversar amb els col·laboradors de les diverses parròquies, conclogui després de Setmana Santa. El Sr. Arquebisbe va visitar pastoralment l’arxiprestat del Priorat per primera vegada el dia 18 de gener de 2006.

La visita pastoral és una tradició en l’Església. És un dels deures del bisbe visitar els seus fidels per complir la missió de pare i pastor, de successor dels Apòstols.

—Relleu en la presidència de Mans Unides Tarragona. Esther Freijanes Sangroniz és la nova presidenta de Mans Unides Tarragona per a un període de tres anys. Freijanes, que agafa el relleu de Teresa Feliu Méndez, és llicenciada en Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra i en Dret per la URV. Casada i mare de dos filles és voluntària de Mans Unides des de l’any 2015 on ha exercit la seva tasca en l’àrea d’estratègia i qualitat. En un comunicat, la nova presidenta manifesta la necessitat que l’organització segueixi mantenint el compromís de treballar per als més necessitats i acabar amb la fam, «un objectiu possible i ambiciós, que depèn de la nostra contribució personal i com a organització», afirma.