fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.542

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

28 de gener de 2018 Diumenge IV durant l’any

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Atreveix-te a ser missioner

El quart diumenge de gener l’Església celebra la Jornada de la Infància

Missionera. Aquest any el lema és una crida directa a la consciència personal: «Atreveix-te a ser missioner.»

En la societat actual, una apel·lació d’aquest tipus sona gairebé a provo-cació. És un reclam a nedar contra corrent, però sempre ha estat així des dels temps apostòlics, quan homes i dones joves han abandonat la como-ditat del seu ambient per llançar-se a l’aventura divina i humana d’ajudar els que passaran de ser desconeguts a ser la seva segona família.

El papa Francesc ha publicat missatges en què convida a aquesta obertura als altres, sobretot envers els més necessitats. Van adreçats a infants i joves que potser ho tenen tot, però que són capaços d’arriscar-se per transmetre la fe i per auxiliar amb obres socials poblacions remotes.

Ja en una homilia pronunciada l’any 2013 va dir: «Els problemes, les preocupacions de la vida quotidiana tendeixen a fer que ens tanquem en nosaltres mateixos, en la tristesa, en l’amargor […], i és aquí on hi ha la mort. No busquem aquí aquell que viu. […] Molts prediquen que l’important és gaudir el moment, que no val la pena comprometre’s per a tota la vida, fer opcions definitives, per sempre, perquè no se sap què passarà demà.

Jo, en canvi, us demano que sigueu revolucionaris.»

I afegeix: «Us demano que aneu contra corrent; sí, en això us demano que us rebel·leu contra aquesta cultura de la provisionalitat que, en el fons, creu que vosaltres no sou capaços d’assumir responsabilitats, creu que vosaltres no sou capaços d’estimar veritablement. Jo tinc confiança en vosaltres, joves, i prego per vosaltres. Atreviu-vos a anar contra corrent. I atreviu-vos també a ser feliços.»

L’experiència mostra que els missioners —els de Tarragona en són un exemple proper— són molt estimats en el seu lloc de destinació. S’identifiquen amb la gent, esdevenen un més d’entre ells, i són apreciats per la gratuïtat amb què els lliuren la vida. Alhora són feliços, descobreixen els valors d’una nova

cultura i quan tornen per una temporada ja només pensen a tornar a marxar. El cor d’un missioner s’ha eixamplat i per a ell tots són germans.

La Infància Missionera vol fer arribar aquest missatge a nens i nenes que siguin capaços d’entendre la bellesa d’una opció que és la d’ajudar altres infants, amb l’oració i la solidaritat de petites aportacions econòmiques. És una rebel·lió de pau i amor.‘ El lema és un reclam a nedar contra corrent,

ha estat així des dels temps apostòlics

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 18,15-20)

Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s’havia reunit a la muntanya de l’Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu. »Però si un profeta s’atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, morirà”.»

Salm responsorial [94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)]

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,aclamem la Roca que ens salva;presentem-nos davant seu a lloar-lo,aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: «No enduriu els vostres cors.»

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat;ell és el nostre Déu,i nosaltres som el poble que ell pastura,el ramat que ell mateix guia. R.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:«No enduriu els cors com a Meribà,com el dia de Massà, en el desert,quan van posar-me a prova els vostres pares,i em temptaren, tot i haver vistles meves obres.» R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,32-35)

Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones

casades s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,21-28)

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home.» Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.» I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

DESTAQUEM...

Mirada endins per M. Rosa Roca Gibert, laica amb missió pastoral

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Missa a la Catedral amb motiu de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada

Diumenge IV durant l’any

La gent admira Jesús

Jesús ensenyava a la sinagoga de Cafarnaüm i la gent admirava la seva doctrina. Ell creia el que deia i, a més, ho vivia, per això era tan diferent dels mestres de la Llei. L’Evangeli d’avui ens mostra com Jesús ensenyava i, a la vegada, estava atent a cada persona. A la sinagoga hi havia un home posseït per un esperit maligne, una persona que no era lliure. Jesús l’allibera i li torna la dignitat.

Aquesta narració em fa pensar com el Senyor està atent al que passa a cada persona. Ell no deixa mai ningú marginat. En tot l’Evangeli, anem veient la importància que tenen les persones, cada persona.

Avui, l’Església té aquesta missió: cuidar i estimar els que més ho necessiten. Estar atents perquè tothom sigui valorat. Jesús no es va desentendre mai de ningú i vol que fem el mateix que ell.

5

(p.5)

—Entrevista al cardenal Gregorio Rosa Chávez, estret col·laborador de Mons. Óscar Romero

l’entrevista

Mons. Gregorio Rosa Chávez, bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi de San Salvador (El Salvador):

«El papa Francesc veu en el beat Óscar Romero una icona de l’Església que ell desitja»

Mons. Gregorio Rosa (Sociedad, El Salvador, 1942) és el primer cardenal de la història d’aquest país creat pel

papa Francesc —l’estiu passat— i és bisbe auxiliar de l’arxi-diòcesi de San Salvador, a El Salvador. Va ser un estret col·la-borador del beat Mons. Óscar Romero, qui fou assassinat l’any 1980 pels militars mentre celebrava missa a la capella de l’Hospital de La Divina Providència.

Convidat pel Comitè Óscar Romero de Tarragona i Reus ha visitat Tarragona on ha pronunciat una conferència al Centre Tarraconense El Seminari sobre l’opció pels pobres de Mons. Romero.

—Vostè que ha estat un estret col·laborador de Mons. Óscar Romero, com el definiria?

Jo el vaig conèixer amb només 14 anys quan ell era prevere, abans que jo entrés al Seminari Menor. El puc definir com un gran amic, com un regal de Déu. Ha estat una gràcia per a mi haver-lo conegut.

—Mons. Romero va denunciar la injustícia social i la violència, essent una veu incòmoda per a molts sectors. Com vivia ell aquesta situació?

Romero va ser un home dòcil a l’Esperit Sant, aquesta és la clau per entendre’l. Va ser portat per uns camins que ell mai no s’hauria esperat. Jo que el vaig conèixer profundament puc dir que era un home conservador, temorós, amb molts dubtes, però es va deixar portar per l’Esperit fins al martiri. Aquí està la clau per entendre la seva figura. Va ser un home que descobria en el dia a dia la crida de Déu.

Va tocar-li viure un temps de gran pressió al país. Veia morir gent innocent cada dia i era testimoni d’un sistema que reprimia la gent pobra, això el va portar a ser veu dels sense veu. En cap moment ho va buscar, s’hi va trobar. Ell només va respondre a la crida de Déu.

—Al costat de Mons. Romero ha viscut moments molts durs en relació al context social i polític del país. Quin d’ells recorda amb més intensitat?

El més dur ha estat la manca d’harmonia amb els seus germans bisbes. Eren només sis bisbes a la Conferència Episcopal i només n’hi havia un que estava en sintonia amb ell, el qual, per cert, va ser el seu successor a l’Arquebisbat. Va patir molt perquè no va aconseguir que això se superés. De fet, pel diari de Mons. Romero sabem que abans de la seva mort el Nunci intenta que hi hagi un acord però no s’aconsegueix. Aquest va ser el seu major sofriment. És el que alguns han anomenat la

«soledat institucional». El mateix li va passar amb el Vaticà en aquella època, ara és molt diferent però no sempre ha estat així. Va anar a contracorrent dia rere dia. Però ell ho va saber superar des del seu amor a Jesucrist i a l’Església.

—La beatificació de l’arquebisbe Romero va ser el 23 de maig de 2015. En quin moment es troba el procés de la seva canonització?

Tot va molt bé, segons el previst. El papa Francesc el veu com una icona de l’Església que ell desitja, «una Església pobra i per als pobres». També és un model de pastor que vol per a l’Església, «amb olor d’ovella». El procés va seguint el seu curs normal i aviat s’anunciarà el que tant esperem, quan serà la seva canonització.

—El poble del Salvador va rebre amb una gran alegria la notícia que el creessin cardenal. Què ha suposat per a vostè?

Ha estat una gran sorpresa perquè no era possible amb les normes del moment. Soc el primer bisbe auxiliar creat cardenal. No hi havia expectatives. Un diumenge, a les cinc del matí (hora a El Salvador), me’n vaig assabentar i creia que era una broma. «Ja ha passat el dia dels innocents», vaig pensar. Ho vaig mirar a Internet i era veritat. El país sencer ho va viure com una gran alegria i tothom ho va relacionar amb Mons. Romero. Era ell qui es mereixia ser-ho.

—Com a lema del seu episcopat va triar «Crist és la nostra pau». Avui, al Salvador, poden parlar de pau?

Aquest lema el vaig triar fa trenta-cinc anys quan vaig ser elegit bisbe. Vaig estar una setmana a sencera en un monestir benedictí per a trobar-lo. En aquell moment ja estàvem en guerra. No vaig pensar mai que seria tan important aquesta visió de ser artesà de la pau.

Avui dia, al Salvador, estem en una nova guerra a nivell de les bandes juvenils, cada dia hi ha entre deu i dotze assassinats en un país de set milions de persones. I de moment no es veu cap sortida. Aquest és un gran desafiament per a l’Església, com poder estar present en un moment de tanta desesperació.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de l’entrevista

(p.3)

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 28: Diumenge IV durant l’any [Dt 18, 15-20; Salm 94, 1-2.6-7.8-9; 1Co 7, 32-35; Mc 1, 21-28 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 29: [2Sa 15, 13-14.30; 16,5-13a; Salm 3,2-3.4-5.6-7; Mc 5, 1-20] Sant Tomàs d’Aquino

Dimarts, 30: [2Sa 18,9-10.14b.24-25a.30-19, 3; Salm 85, 1-2.3-4.5-6; Mc 5, 21-43]

Dimecres, 31: Sant Joan Bosco, prevere (MO) [2Sa 24, 2.9-17; Salm 31, 1-2.5.6.7; Mc 6, 1-6]

Dijous, 1 de febrer: [1Re 2,1-4. 10-12; Salm 1Cr 29, 10.11abc.11d-12a.12bcd; Mc 6, 7-13] Santa Brígida

Divendres, 2: Presentació del Senyor (F) [Ml 3, 1-4; o bé: He 2, 12-18; Salm 23, 7.8.9.10; Lc 2, 22-40; o bé més breu: Lc, 2, 22-32) (LE/LH pròpies)]

Dissabte, 3: [1Re 3,4-13; Salm 118, 9.10.11.12.13.14; Mc 6,30-34] Sant Blai, bisbe i màrtir (ML) o bé: Sant Òscar, bisbe (ML).

Diumenge, 4: Diumenge V de durant l’any [Jb 7, 1-4. 6-7; Salm 146, 1-2.3-4.5-6; 1Co 9, 16-19.22-23; Mc 1, 29-39 (LE/LH pròpies)]

Litúrgiade la setmana

en un minut

publicació

agenda

3 de febrer—Jornada diocesana de pastoral de la salut a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, de les 09.30 h fins després de dinar. La ponència-formació anirà a càrrec de Mn. Josep Lluís Arín, llicenciat en Sagrada Escriptura i vicari general del bisbat de Tortosa, amb el tema «La mirada de Jesús als familiars dels malalts, en l’evangeli». La trobada, organitzada per la Delegació diocesana de pastoral de la salut, serà presidida pel Sr. Arquebisbe. Per a participar-hi cal inscriure’s a la parròquia.

4 de febrer—Missa a la Catedral amb motiu de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Serà presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, a les 11.00 h. Organitza la Delegació diocesana de Vida Consagrada.

Aquesta Jornada, que s’escau en la festa litúrgica de la Presentació del Senyor, porta aquest any per lema «La Vida Consagrada, trobada amb l’amor de Déu».

Del 3 a l’11 de febrer—Novena en honor de la Mare de Déu de Lourdes a la Parròquia de La Puríssima Sang de Reus. Del 3 al 10 de febrer hi haurà la novena a les 19.00 h, predicada pels mossens de la parròquia, i la celebració de la missa a les 19.30 h.

El diumenge, dia 11, festa de la Mare de Déu de Lourdes, l’església parroquial restarà oberta de les 11.00 a les 13.00 h, i de les 17.00 fins que acabi l’eucaristia. A les 19.00 h hi haurà la cloenda de la novena, un recital-pregària a càrrec del Sr. Josep-Enric Peris Vidal i la missa. Organitza l’arxiconfraria de la Mare de Déu de Lourdes de Reus.

Ha mort Mn. Josep MariaBoqué Dalmau

Mn. Josep M. Boqué Dalmau va traspassar el dia 16 de gener

a l’edat de 97 anys.

Nascut a Tarragona l’any 1920 va ser ordenat de prevere l’1 de desembre de 1946 al Santuari de Nostra Senyora de Pompeia de

Barcelona. Mn. Josep M. Boqué va iniciar el seu ministeri presbiteral essent rector de la Parròquia de Santa Maria d’Aguiló. Entre els anys 1989 i 1992 va ser rector de la Parròquia de Sant Martí de Vilaverd i capellà de les monges mínimes de Sant Francesc de Paula de Valls. Més tard, de 1992 a 1996, va ser rector de les Parròquies de Santa Maria de Querol i de Santa Maria Magdalena del Pont d’Armentera com també capellà de l’església de Sant Jaume d’Esblada, a l’arxiprestat de l’Alt Camp. També va ser prevere adscrit de la Parròquia de La Puríssima Sang de Reus entre 1996 i 2002, i entre els anys 2008 i 2010; a més de rector de la Parròquia de Sant Pere del Rourell, de 2002 a 2008.

Les seves exèquies, presidides pel Sr. Arquebisbe, es van celebrar el dia 17 de gener a la Parròquia prioral de Sant Pere Apòstol de Reus.

Reposi en la pau de Crist.

in memoriam

càritasLa formació és un deure i un dret

L’ajuda a les persones en situació de risc d’exclusió social s’ha de caracteritzar per ser una acció significativa i compromesa,

realitzada amb amor, rigor i exigència; per això la formació ens inicia i ens orienta en el nostre paper com a persones voluntàries dins la societat i més concretament en les tasques que portem a terme des de Càritas en nom de la comunitat cristiana.

Els equips de voluntaris són la base en l’acció de Càritas, amb el suport i l’assessorament dels tècnics socials de referència, per això la formació i la promoció del voluntariat esdevé molt important, tant si es treballa a les Càritas parroquials com si es fa en projectes d’acció social més específics.

La formació és un deure i un dret que la persona voluntària té per tal d’exercir amb qualitat les seves funcions.

Al llarg de l’any 2016 hem avançat cap a una formació més vivencial on els espais formatius han esdevingut un context d’aprenentatge vital, des de l’experiència diària i la reflexió cap a la millora de l’acció. S’han format 411 voluntaris de tota la diòcesi i, principalment, s’ha aprofundit en la millora de la tasca d’acollir i acompanyar, tot facilitant eines per al treball en equip i en la detecció de necessitats no materials més enllà del repartiment d’aliments.

Vivim una realitat canviant que ens interpel·la a desaprendre per avançar cap a nous projectes i adaptar-nos a les necessitats

no només materials, ja que la precarietat econòmica i l’empitjorament de la qualitat de vida provoca unes carències afectives i socials que provoquen ferides molt difícils de tancar.

El repte d’aquest curs 2017-18 aposta, en aquesta línia de treball, per formacions orientades a la gestió de les pròpies emocions dels voluntaris en relació a la tasca d’acompanyament als participants. Pensem que el més important de l’itinerari formatiu de la persona voluntària que participa a Càritas és la presa de consciència del procés de millora que viu l’altre, veient-lo com un tot integral amb potencialitats i capacitats per recuperar-se d’una situació de necessitat. No només li cal cobrir les seves carències materials, sinó també cal acompanyar la dimensió de les emocions i les actituds, que poden afavorir un canvi en la seva vida i en la manera d’afrontar els obstacles.

Goretti Cebrián,responsable de formació de Càritas Diocesana de Tarragona

—Formació de catequistes de l’Alt Camp. Els catequistes d’aquest arxiprestat es van trobar el dissabte dia 13 de gener a l’Abadia de la Parròquia de l’Assumpció d’Alcover per a compartir les experiències de formació rebudes en el marc de les Jornades interdiocesanes per a catequistes i celebrades el passat mes de novembre a Lleida. La trobada va servir per aprofundir en la importància de l’acompanyament en la catequesi tant dels infants i joves com de les seves famílies, i també dels propis catequistes.

—‘Blaiets’. Aquest és el nom que reben els tradicionals dolços que es beneeixen per Sant Blai, el dia 3 de febrer. I aquesta és la iniciativa impulsada pel projecte de la Fundació Obra Pia Montserrat, ‘Llar Natalis’, el centre d’acollida diocesà que acull mares gestants en situació d’exclusió social o familiar. Amb l’objectiu de seguir recollint fons per al projecte han elaborat «blaiets» de forma artesanal (dos unitats al preu d’1 euro) que es poden adquirir, fins el dia 31 de gener, al Centre Pastoral Oblates. També es poden fer comandes a través del correu llarnatalistarragona@gmail.com o trucant al tel. 609 943 539.

—Viatge apostòlic. Del 15 al 22 de gener el papa Francesc ha visitat els països llatinoamericans de Xile i Perú. A Xile, amb el lema «Us dono la meva pau», ha estat a les ciutats de Santiago, Temuco i Iquique mentre que a Perú, amb el lema «Units per l’esperança», ha visitat Lima, Puerto Maldonado i Trujillo. Entre els moments més destacats d’aquest viatge apostòlic hi hagut la trobada del Sant Pare amb dues víctimes de la repressió dels anys setanta a Xile, la visita d’un centre penitenciari per a dones o les diferents trobades amb les comunitats indígenes.

El Sant Pare ha viatge a ambdós països com a pelegrí de l’alegria de l’Evangeli, per a compartir amb tothom «la pau del Senyor» i «confirmar-los en una mateixa esperança», tal com afirmava en el seu videomissatge previ al viatge. Aquest és el viatge internacional número vint-i-dos del papa Francesc, qui es converteix en el segon Pontífex a visitar Xile després de Sant Joan Pau II, que va viatjar al país sud-americà l’any 1987.

[...] Recorda que el primer enemic per derrotar no és fora teu, sinó dins. Per tant, no concedeixis espai als pensaments amargs, foscos. Aquest món és el primer miracle que Déu va fer i Déu ha posat a

les nostres mans la gràcia de nous prodigis. La fe i l’esperança avancen juntes. [...] El món camina gràcies a la mirada de molts homes que han construït ponts, que han somiat i cregut; fins i tot quan al seu voltant escoltaven paraules de mofa.

[...] On sigui que estiguis, construeix! Si ets a terra, aixeca’t! Mai no et quedis caigut, aixeca’t, deixa que t’ajudin a aixecar-te. Si està assegut, posa’t en camí! Si l’avorriment et paralitza, foragita’l amb bones obres! Si et sents buit o desmoralitzat, demana que l’Esperit Sant ompli de nou el teu no-res. Obra la

pau enmig dels homes, i no escoltis la veu de qui escampa odi i divisions. No escoltis aquestes veus.

Estima les persones. Estima-les d’una en una. Respecta el camí de tots, tant si és lineal com si és dificultós, perquè cadascú té la seva història pròpia per explicar. Cada un de nosaltres té la seva història pròpia per explicar.

I sobretot, somia! No tinguis por de somiar. Somia! Somia en un món que encara no es veu, però que certament vindrà. L’esperança ens porta a creure en l’existència d’una creació que s’estén fins al seu acompliment definitiu, quan Déu serà tot en tots. […] Tingues sempre el valor de la veritat, però recorda això: no ets superior a ningú. Recorda-ho: no ets superior a ningú. […] Relaciona’t amb les persones que han mantingut el seu cor com el d’un nen. Aprèn de la meravella, conrea l’admiració.

De l’audiència general del papa Francesc del 20 de setembre de 2017

L’esperança cristiana: Educar per a l’esperança

papa francesc

‘Vidal i Barraquer, cardenal de la Pau’

Amb motiu dels cent anys del naixement de Mn. Ramon Muntanyola (el 2017) i els cent-cinquanta anys del naixement del cardenal Vidal i Barraquer (2018),

l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat ha volgut posar al dia aquesta biografia de Mn. Ramon Muntanyola, en dos volums, mantenint els criteris de l'autor.

Col·lecció Biblioteca Abat Oliba. PVP: 25,00 €. 385 p. (Volum 1) i 350 p. (Volum 2). PVP: 25,00 €.

Es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (c. de Sant Pau, 4, Tarragona. Edifici del Seminari)

Recull de missatges i vídeos del viatge apostòlic