54
Exposición 1 Historias de Bombas Gens Fundació Per Amor a l’Art

Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

Exposición1

Historias de Bombas Gens

Fundació Per Amor a l’Art

Page 2: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

PresentaciónIntroducciónManolo Laguillo

FábricaCronología–UbicaciónSocializaciónEspacios fabrilesProducciónComunicaciónVariaExposición

Manolo LaguilloHistorias de Bombas GensValenciàEnglish

359

1314161820263034

37444648

Fundació Per Amor a l’ArtHistorias de Bombas Gens

1Exposición

Page 3: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

En memoria de nuestro amigo y patrono José Castellá, parte inolvidable de nuestra historia de Bombas Gens.

¡Qué suerte que pudiste verlo terminado!

José Luis Soler y Susana Lloret

Page 4: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

3

El descubrimiento de la vieja y abandonada fábrica de Bombas Gens supuso un regalo in-esperado —un golpe de suerte— por su interés, su belleza y su versatilidad para albergar en un mismo espacio todas las actividades que lleva a cabo la Fundació per Amor a l’Art —ayuda so-cial, investigación en enfermedades raras y arte—. Vimos otros edificios, pero el proceso de compra no terminó bien, sino con amargos sin-sabores…. ¡Qué suerte tuvimos de que así fue-ra porque lo que nos preparó el destino fue mu-cho mejor!

Durante el proceso de rehabilitación del edi-ficio aún surgieron otras sorpresas: un refugio de la Guerra Civil, algunas bombas de mortero que se llevaron los TEDAX y hasta una bodega de finales del siglo XV, con una tinaja y valiosas piezas de cerámica en su interior. Todas ellas aumentaron el interés y dieron cuenta del valor patrimonial del conjunto. Pero entre los muros de esa fábrica se sentía algo más, la especial calidad humana y la sensibilidad de quien había hecho construir una fábrica tan singular como esa estaba por todas partes: en la preciosa fa-chada delantera, inusualmente cuidada para ser la fachada de una fábrica en medio de la huerta, en la profusión de baños y duchas de su interior, en las molduras de las puertas, en la calidad de las maderas… Y nos impulsó a co-nocer la historia de la fábrica, del empresario y también del vecindario. Así conocimos a Carlos Gens hijo, quien heredó la fábrica de su padre y la dirigió hasta su cierre. Carlos Gens padre fue un hombre de gran sensibilidad y humani-dad. Lo mismo se puede decir de su hijo. Y descubrimos por sorpresa, como la primera

PresentaciónSusana Lloret

Presentació

El descobriment de la vella i abandonada fà-brica de Bombas Gens va suposar un regal in-esperat —un colp de sort—, per l’interés que té, la bellesa i la versatilitat per a albergar en un mateix espai totes les activitats que du a terme la Fundació per Amor a l’Art —ajuda social, in-vestigació en malalties rares i art—. Vam veure altres edificis, però el procés de compra no va acabar bé, d’una manera amarga... Quina sort que vam tindre que així fóra perquè el que ens va preparar el destí va ser molt millor!

Durant el procés de rehabilitació de l’edifici encara van sorgir altres sorpreses: un refugi de la Guerra Civil, unes quantes bombes de mor-ter que es van emportar els TEDAX i, fins i tot, un celler de finals del segle XV, amb una gerra i valuoses peces de ceràmica dins. Tot això en va augmentar l’interés i va donar compte del va-lor patrimonial del conjunt. Però entre els murs de la fàbrica se sentia alguna cosa més, la qua-litat humana especial i la sensibilitat de qui ha-via fet construir una fàbrica tan singular com eixa es trobava per totes bandes: en la precio-sa frontera davantera, inusualment cuidada per a ser la frontera d’una fàbrica enmig de l’horta, en la profusió de banys i dutxes de l’interior, en les motlures de les portes, en la qualitat de la fusta... I ens va impulsar a conéixer la història de la fàbrica, de l’empresari i també del veïnat. Així vam conéixer a Carlos Gens fill, qui va he-retar la fàbrica de son pare i la va dirigir fins que tancà. Carlos Gens pare va ser un home d’una gran sensibilitat i humanitat. El mateix es pot dir del seu fill. I descobrim de sorpresa, com la primera vegada, que la història de l’edifi-ci i de la seua gent era tan valuosa i constituïa

Page 5: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

4

vez, que la historia del edificio y de sus gentes era tan valiosa y constituía un patrimonio tan importante como aquellas paredes. Si íbamos a rescatar esas paredes, ¿cómo íbamos a dejar en el olvido a las gentes que las habían habita-do? Vecinos que convivían desde siempre con la fábrica, trabajadores que tuvieron relación o trabajaron en ella, y también historiadores y ar-quitectos que habían dado cuenta, escasa, pero certera, de su relevancia.

Y así surgió, muy pronto, la necesidad y el deber de hacer una exposición, como parte de los actos inaugurales de Bombas Gens Centre d’Art, que recogiera ciertos restos y rastros ma-teriales, objetos, planos e imágenes, con el fin de mostrar de dónde veníamos y a dónde que-ríamos llegar. Trabajamos también en un audio-visual que muestra el patrimonio inmaterial de la fábrica. En él se relata —con distintas voces, entre las que está la nuestra y la de Carlos Gens hijo— la impronta que la antigua fábrica dejó en la memoria colectiva del barrio de Mar-xalenes, con sus luces y sus sombras; cómo esa fábrica es el referente de una buena parte de la historia reciente de las personas que vi-vieron en sus inmediaciones; y por qué su reha-bilitación ha materializado nuestras ilusiones.

El éxito de esta exposición nos ha terminado de convencer de que las historias de Bombas Gens son importantísimas y de que le corres-ponde a la Fundació Per Amor a l’Art continuar-las. Como parte del apoyo a la creación artísti-ca y a la cultura, en este caso a la cultura material y social, iniciamos esta serie de cua-dernos que irán recorriendo el pasado desde el presente y esperemos nos lleven a un futuro cargado de nuevas historias.

Agradezco a Carlos Gens, a su familia y al vecindario su generosidad al cedernos o rega-larnos algunos de los objetos y documentos que mostramos en esta exposición y en estos cuadernos. Y sus muchas muestras de apoyo y gratitud, y sus historias… las Historias de Bombas Gens.

Susana LLoretVicepresidenta y Directora General Fundació Per Amor a l’Art

un patrimoni tan important com aquelles parets. Si rescatàvem les parets, ¿com havíem de dei-xar en l’oblit la gent que les havia habitades? Veïns que convivien des de sempre amb la fà-brica, treballadors que hi van tindre relació o van treballar, i també historiadors i arquitectes que havien donat compte, escàs, però precís, de la rellevància que tenia.

I així va sorgir, molt de pressa, la necessitat i el deure de fer una exposició, com a part dels actes inaugurals de Bombas Gens Centre d’Art, que incloguera certes restes i rastres ma-terials, objectes, plànols i imatges, amb la finali-tat de mostrar d’on veníem i a on volíem arribar. Treballem també en un audiovisual que mostra el patrimoni immaterial de la fàbrica. Relata —amb diferents veus, entre les quals hi ha la nos-tra i la de Carlos Gens fill— l’empremta que l’antiga fàbrica va deixar en la memòria col·lecti-va del barri de Marxalenes, amb llums i ombres; com eixa fàbrica és el referent d’una bona part de la història recent de les persones que van viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions.

L’èxit de l’exposició ens ha acabat de con-véncer que les històries de Bombas Gens són importantíssimes i que correspon a la Fundació Per Amor a l’Art continuar-les. Com a part del suport a la creació artística i a la cultura, en este cas a la cultura material i social, comen-cem esta sèrie de quaderns que recorreran el passat des del present i que esperem que ens porten a un futur carregat de noves històries.

Agraïsc a Carlos Gens, a la seua família i al veïnat, la generositat en cedir-nos o regalar-nos alguns dels objectes i documents que mostrem en l’exposició i en els quaderns. I les moltes mostres de suport i agraïment, i les històries contades... les Històries de Bombas Gens.

Susana LLoretVicepresidenta y Directora General Fundació Per Amor a l’Art

Page 6: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

5

La posada en marxa de l’edifici de Bombas Gens com a seu de la Fundació Per Amor a l’Art (FPAA) al juliol del 2017 ha permés recu-perar l’antic edifici de la fàbrica de «Bombas GEYDA». Les antigues instal·lacions de la fàbri-ca, abandonades durant anys, les va descobrir i va adquirir el matrimoni format per José Luis So-ler i Susana Lloret, el qual va crear, l’any 2014, la Fundació Per Amor a l’Art i va apostar per l’edifici com a emblema del seu projecte famili-ar: un projecte dirigit a compartir amb la socie-tat inquietuds artístiques i preocupacions soci-als. La rehabilitació de Bombas Gens recupera un espai per a la ciutat a partir de nous usos, relacionats amb les diverses activitats culturals, socials i d’investigació que la Fundació du a ter-me des de fa anys a València.

Amb motiu de la ubicació de la seu i de Bombas Gens Centre d’Art en l’interior d’un es-pai d’arquitectura fabril, la Fundació, al seu torn, ha vist ampliat el patrimoni amb el llegat inhe-rent a la fàbrica. Un llegat que és tant de caràc-ter material com immaterial i que es troba carre-gat d’un valor artístic, històric i social elevat.

La història d’un edifici es forma amb la suma dels fets i vivències que ocorren en l’interior i en l’entorn al llarg del temps. Un edifici, siga una vivenda, una fàbrica o qualsevol altra arquitectu-ra, no té entitat pròpia fins que les persones que l’habiten, l’utilitzen, en gogen o l’aguanten, comencen a identificar-lo com un element indi-vidual en el paisatge. Llavors pren identitat, la qual tindrà tants matisos com més aprehés siga per la gent que s’hi vincula. L’impacte en la me-mòria col·lectiva anirà de la mà de totes les vi-vències adherides als seus murs com si es trac-

La puesta en marcha del edificio de Bombas Gens como sede de la Fundació Per Amor a L'Art (FPAA) en julio de 2017 ha permitido re-cuperar el antiguo edificio de la fábrica de «Bombas GEYDA». Las antiguas instalaciones de esta fábrica, abandonadas durante años, fueron descubiertas y adquiridas por el matri-monio formado por José Luis Soler y Susana Lloret, quienes en el año 2014 crearon la Fun-dació Per Amor a l’Art y apostaron por este edi-ficio como emblema de su proyecto familiar: un proyecto dirigido a compartir con la sociedad inquietudes artísticas y preocupaciones socia-les. La rehabilitación de Bombas Gens recupe-ra un espacio para la ciudad a partir de nuevos usos, relacionados con las múltiples activida-des culturales, sociales y de investigación que la Fundació lleva a cabo desde hace años en Valencia.

Con motivo de la ubicación de la sede y de Bombas Gens Centre d’Art en el interior de un espacio de arquitectura fabril, la Fundació, a su vez, ha visto ampliar su patrimonio con el lega-do inherente a la fábrica. Un legado que es tan-to de carácter material como inmaterial y que se encuentra cargado de un elevado valor ar-tístico, histórico y social.

La historia de un edificio se forma con la suma de los acontecimientos y vivencias que se suceden en su interior y en su entorno a lo largo del tiempo. Un edificio, se trate de una vi-vienda, de una fábrica o de cualquier otra arqui-tectura, no tiene entidad propia hasta el mo-mento en el que las personas que lo habitan, lo usan, lo disfrutan o lo sufren, comienzan a iden-tificarlo como un elemento individual en el pai-

IntroducciónPaloma BerrocalNuria Enguita

Introducció

Page 7: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

6

tara de marques invisibles.L’edifici de Bombas Gens és un d’eixos ele-

ments singulars d’un paisatge entre l’horta i la ciutat que conserva nombrosos retalls d’història cosits a l’estructura, la majoria directament rela-cionats amb el barri de Marxalenes de València, amb els seus orígens centenaris, amb la parti-cular evolució/involució industrial i amb la més recent vinculació artística i cultural. Tots eixos retalls són capítols de la seua història que es poden explicar a soles, de manera individual, però tots en conjunt componen el calidoscopi que permet percebre Bombas Gens íntegra-ment, des de totes les perspectives possibles.

Per això, el nostre propòsit és oferir mitjan-çant esta sèrie les diverses memòries de Bom-bas Gens, les històries heretades per la Funda-ció Per Amor a l’Art. Entenem els quaderns com un continu assaig que ens permet un pensa-ment en evolució, una narració contínua, que creix i canvia, que es fa més rica amb noves da-des. Publicacions lleugeres, amenes, però amb rigor científic i contrastat del patrimoni material i immaterial de Bombas Gens: la fàbrica, el refugi antiaeri de la Guerra Civil, el celler del segle XV, tots els objectes trobats en l’interior i altres tes-timoniatges. D’altra banda, s’intentarà reflectir els diferents usos de la fàbrica, la presència simbòlica i la participació en la vida social i cul-tural del barri, així com la rellevància que tingué com a fita arquitectònica en l’evolució urbana de la ciutat.

Comencem la sèrie amb la publicació que registra l’exposició Històries de Bombas Gens. Una mostra destinada a acollir diferents mani-festacions de la cultura material generada per la fàbrica de bombes hidràuliques, fundada per l’industrial Carlos Gens i dissenyada per l’arqui-tecte Cayetano Borso di Carminati en 1930, i al voltant de la fàbrica. El nostre primer número planteja, per tant, un itinerari gràfic i material que inclou aspectes de la producció de la fàbri-ca i permet conéixer artefactes relacionats amb el procés de producció, amb el disseny de ma-terials i amb la gestió administrativa i comercial. També hi ha –en un audiovisual de Miguel Án-gel Baixauli i Pau Berga– les diferents veus de veïns i treballadors que van viure a l’entorn de la fàbrica durant els anys d’activitat i, per des-comptat, les veus de qui la van rescatar de l’abandó, la família Soler-Lloret, que en adquirir l’antiga fàbrica hi donen pas a una altra etapa històrica, la darrera fase, l’actual, amb el testi-

saje. Entonces adquiere identidad y esta tendrá tantos matices cuanto más aprehendido sea por las gentes que se vinculan a él. Su impacto en la memoria colectiva irá de la mano de todas aquellas vivencias adheridas a sus muros como si de marcas invisibles se tratara.

El edificio de Bombas Gens es uno de estos elementos singulares de un paisaje a caballo entre la huerta y la ciudad que conserva nume-rosos retazos de historia cosidos a su estructu-ra, la mayoría directamente relacionados con el barrio de Marxalenes de Valencia, con sus cen-tenarios orígenes, con su particular evolución/involución industrial y con su más reciente vin-culación artística y cultural. Todos estos retazos constituyen capítulos de su historia que pueden contarse por sí solos, de forma individual, pero que todos en conjunto componen el caleidos-copio que permite ver a Bombas Gens en su totalidad, desde todas sus perspectivas posi-bles.

Por ello, nuestro propósito es el de ofrecer a través de esta serie las diversas memorias de Bombas Gens, las historias heredadas por la Fundació Per Amor a l’Art. Entendemos los cua-dernos como un continuo ensayo que nos per-mite un pensamiento en evolución, una narra-ción continua, que crece y va cambiando, enriqueciéndose con nuevos datos. Publicacio-nes ligeras, amenas, pero con rigor científico y contrastado del patrimonio material e inmaterial de Bombas Gens: la propia fábrica, el refugio antiaéreo de la Guerra Civil, la bodega del siglo XV, todos los objetos encontrados en su interi-or y otros testimonios. Por otro lado, se inten-tarán reflejar los diferentes usos de la fábrica, su presencia simbólica y su participación en la vida social y cultural del barrio, así como su relevancia como hito arquitectónico en la evolu-ción urbana de la ciudad.

Iniciamos la serie con la publicación que re-gistra la exposición Historias de Bombas Gens. Una muestra destinada a acoger distintas mani-festaciones de la cultura material generada por y en torno a la fábrica de bombas hidráulicas, fundada por el industrial Carlos Gens y diseña-da por el arquitecto Cayetano Borso di Carmi-nati en 1930. Nuestro primer número plantea, pues, un itinerario gráfico y material que recoge aspectos de la producción de la fábrica y per-mite conocer los artefactos relacionados con el proceso de producción, con el diseño de mate-riales y con su gestión administrativa y comerci-

Page 8: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

7

moniatge de quines van ser les raons d’adqui-rir-la i les il·lusions depositades en el projecte.

El conjunt d’evidències materials i immateri-als, junt amb les mirades dels artistes que van arribar quan la fàbrica ja estava abandonada —el cas de Manolo Laguillo—, dóna com a resultat un pomell d’imatges i comentaris que han pas-sat a formar part del patrimoni de la Fundació Per Amor a l’Art.

Editores

Paloma BerrocalDirectora de la recerca arqueològica de Bombas Gens

Nuria EnguitaDirectora de Bombas Gens Centre d’Art

al. También tienen cabida las distintas voces de vecinos y trabajadores que vivieron en el entor-no de la fábrica durante sus años de actividad, y por supuesto las de quienes la rescataron del abandono —en un audiovisual realizado por Mi-guel Ángel Baixauli y Pau Berga—. De igual ma-nera, se presenta como una parte más de las etapas históricas, la adquisición de la antigua fábrica por parte de la familia Soler-Lloret, últi-ma y más reciente fase, con el testimonio de cuáles fueron las razones de dicha adquisición y las ilusiones depositadas en este proyecto.

Este conjunto de evidencias materiales e in-materiales, junto con las miradas de los artistas que llegaron cuando la fábrica ya estaba aban-donada —el caso de Manolo Laguillo—, ofrece como resultado un racimo de imágenes y co-mentarios que han pasado a formar parte del patrimonio de la Fundació Per Amor a l'Art.

Editoras

Paloma BerrocalDirectora de la intervención arqueológica de Bombas Gens

Nuria EnguitaDirectora de Bombas Gens Centre d’Art

Page 9: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

8

Page 10: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

9

Manolo LaguilloSerie Bombas Gens

201530 fotografías

Page 11: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

10

Page 12: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

11

Page 13: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

12

Page 14: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

13

FábricaBombas Gens

1

1Imagen de Bombas

Gens tras su apertura en el entorno de la huerta de Mar-xalenes, ca. 1931. Fotografía cortesía de la Ge-neralitat. Arxiu Gràfic de la Conselleria d'Educació, In-vestigació, Cultura i Esport. Fotografía: Sanchis

Page 15: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

14

Episodio bélico de la Guerra Civil. La fábrica es incautada por un comisario de la República que pasa a dirigir la producción. La fami-lia Gens se marcha a Fran-cia y luego viaja a Burgos. Los hornos dejan de fabricar piezas para bombas hidráuli-cas y pasan a producir mate-rial relacionado con el arma-mento.

1937–1938

El industrial Carlos Gens Minguet realiza el encargo del proyecto arquitectónico de la futura fábrica de Bom-bas Gens, llamada oficial-mente «Bombas GEYDA». Es el acrónimo resultante de la fusión de los apellidos de los dos socios de la empre-sa: Gens y Dalli.

ca. 1938Construcción del refugio

antiaéreo, como modo de proteger a los obreros de los bombardeos aéreos que buscaban hacer blanco so-bre los hornos de fundición de la fábrica.

2017

2015Inicio de las obras de re-

habilitación.Cierre definitivo de la fá-

brica. La dirección decide que sean los trabajadores los que subasten el stock y la maquinaria como forma de obtener unos ingresos ex-tras. La venta quedó en ma-nos del Sindicato de la Me-talurgia.

1991

Al inicio de esta década, la fábrica está abandonada. Se convierte en refugio de personas sin hogar que ocu-pan todas las instalaciones.

2000

Cronología1929–2017

Ubicación

Enero – Primeros planos de Bombas Gens con una propuesta de solo tres naves y fachada con planta baja y piso superior.

Mayo – El arquitecto Ca-yetano Borso di Carminati presenta en el ayuntamiento los planos definitivos de la fábrica, con las cuatro naves actuales y demás elementos arquitectónicos que final-mente se construyeron.

Se inicia la construcción de la fábrica. Se reciben los materiales, entre ellos los la-drillos de las paredes y las tejas de la cubierta.

1930

1929

Noviembre – Siguiendo la normativa municipal, la fa-chada principal se retran-quea cediendo parte de la antigua parcela para vía pú-blica.

1931

Obtención definitiva de la licencia de obras para la fábrica.

1934

Construcción de una quinta nave adosada a la nave norte del edificio origi-nal, en el lugar donde ahora se encuentra el Centro de día.

ca. 1960

Tras el final de la Guerra Civil, la fábrica vuelve a ma-nos de la familia Gens.

1939–1940

Carlos Gens Navarro, hijo de Carlos Gens Min-guet, sucede a su padre en la dirección de la empresa.

1951

Febrero – Incendio de la fábrica. Afectó fundamental-mente a la Nave 0.

19 de septiembre – Sancana Gestión de Inver-siones S.L. compra la propie-dad con el objetivo de acon-dicionar la antigua fábrica como sede de la colección.

2014

Finalizan de las obras de rehabilitación de la fábrica y se inaugura Bombas Gens Centre d’Art.

Page 16: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

15

4Localización de la par-

cela de Bombas Gens en el Plano del Término Municipal de Valencia. 1929-1944Dirección General del Insti-tuto Geográfico Catastral, Valencia. Hoja 37 I

2 Localización de Bombas

Gens en el fotoplano de Va-lencia. Proyecto de reforma ferroviaria y urbanística de 1944Compañía Española de Tra-bajos Fotogramétricos Aé-reos, Biblioteca Valenciana (BV), Fondo Gráfico, Fondo CEFTA

3 Fotoplano de la situa-

ción actual. ©2017 Google

32

4

Page 17: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

16

Socialización

8

67

5

5 6 7 8Fotografías de diversos

monumentos del casal fallero y actividades relacionadas con la celebración. Décadas 1960–1970Cortesía de la Asociación Cultural Falla Av. Burjassot, Joaquim Ballester i Reus

Page 18: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

F

K

J

17

Sede Fundació Per Amor a l’Art

10

9

Sancana Gestión de Inversiones S.L. Annabelle SelldorfDiana Sánchez MustielesEduardo de MiguelRamón EsteveVíctor Ruiz, María Luna, Javier Estevan y Francisco PalomoRafael FerriolsPaloma BerrocalNoema Restauradores S.L., Mar Sabaté, Mara Peiró, Carolina Mai y Antonio Colomina Gustavo MarinaObras y Proyectos Inserman S.L. y Grupo Bertolín

9Resultado final de la re-

habilitación de Bombas Gens Centre d’Art

10Planta de Bombas Gens

Centre d’Art y los diferentes espacios que existen en la actualidad tras la rehabilita-ción

A

IH

E

D B

C

G

PropiedadProyecto museográficoEstudios previosProyecto de consolidaciónProyecto de rehabilitación y ampliaciónArquitectos colaboradores

Arquitecto técnico/ingeniero edificaciónProyecto arqueológicoRestauración

Proyecto de jardínEmpresas constructoras

ABCDEFGHIJK

Nave 0/EntradaNave 1Nave 2Nave 3Nave 4Refugio antiaéreoVillaCentro de díaJardínBodega medievalRicard Camarena

Page 19: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

18

Espacios fabriles

1112 13

12 13Conjunto de imágenes del área de fundición de la fábri-ca. Proceso de extracción del metal fundido y su verti-do en moldes. Fotografías 1940–1950Cortesía de Ángel Mompó

14Exposición de los productos de Bombas Gens: bombas, válvulas y piezas. Década de 1940. Fotografías cortesía de la Generalitat. Arxiu Gràfic de la Conselleria d'Educació, In-vestigació, Cultura i Esport. Fotografía: Sanchis

11Interior de la nave de má-

quinas. Fotografía 1930–1940Cortesía de Carlos Gens

Page 20: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

19

14

Page 21: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

20

Producción

15

16 17

15 Bomba aletoria, aspiran-

te impelente a palanca. Usa-da para elevar agua, pero también aceites, gasolina, al-cohol, etc. Hierro, bronce y madera. Década 1940

16Bomba aletoria para tra-

siegos. Usada para elevar vino, aceites, alcoholes, etc. Hierro, bronce y madera. Década 1940

17 18 19 20 21Fotografías retocadas

con diseños de diversos ti-pos de bombas, realizadas por Francisco Sanchis, «Uniart», Valencia. 1930–1940Colección particular de Javier Sánchez Portas

Page 22: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

21

20

18 19

21

0 10 cm

Page 23: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

22

Tecnología de la producción

22

2322 23

Moldes o cajas de ma-chos y contramoldes o ma-chos para la parte superior de las tapas de las bombas y otros. Escayola. Se utiliza-ron hasta la década de 1970

0 10 cm

0 10 cm

Page 24: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

23

26

24 25

24 25 Moldes o cajas de ma-

chos para cuñas de cierre. Escayola con bases de are-na solidificada. Se utilizaron hasta la década de 1970

26Molde o caja de machos

para bypass de válvula de re-tención. Escayola. Se utiliza-ron hasta la década de 1970

0 10 cm

0 10 cm

0 10 cm

Page 25: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

24

Tecnología de la producción

27

28

0 10 cm

0 10 cm

Page 26: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

25

0 10 cm29

30

27 Molde de vástago sin

válvulas para bomba aletoria y vástago, escayola y mate-rial refractario, ca. 1940

28 Conjunto de moldes para

la obtención de elementos del despiece de la maquina-ria de bombas y válvulas. Es-cayola y resina. Se emplea-ron a partir de la década de 1940

29Conjunto de pequeñas

piezas y modelos relaciona-das con la producción de la fábrica. Madera. 1940–1980

30Contramolde de la marca

GEYDA y contramoldes nu-méricos. Se estampaban en las piezas producidas para indicar la procedencia y el tipo de bomba o válvula. Es-cayola. Se emplearon a partir de la década de 1940

0 10 cm

Page 27: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

26

Comunicación

31

32

31Catálogo de ventas que

recoge la producción de la fábrica de Carlos Gens «Bombas GEYDA». Portada de Manuel Diago Benlloch. Septiembre de 1947

32Catálogo de ventas de

válvulas GEYDA. Año 1983

0 10 cm

0 10 cm

Page 28: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

27

33

34

35 36 Pág. siguiente Cartel publicitario

«Bombas Geyda». Litografía en color. ca. 1960 47,7 × 33,8 cmCortesía de Celia Calabuig

33 34Interior catálogo encua-

dernado en piel y catálogo encuadernado en tela, impre-sos por Gráficas Genovés, Valencia. 1930–1940. Co-lección particular de Javier Sánchez Portas

▹0 10 cm

0 10 cm

Page 29: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

28

Comunicación

35

Page 30: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

29

36

Page 31: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

30

Varia

37383940

37 38Teja plana alicantina pro-

cedente del tejado de la fá-brica. Construida en cerámi-ca, en horno industrial y elaborada a partir de molde. Procedente de la fábrica

LA CERÁMICA ALICAN-TINA–HIJOS DE FERRER VIDAL Y CA–UNIÓN LEVAN-TINA ALICANTINA S.A.–ALI-CANTE–SAN VICENTE. 31 de julio de 1930

39Teja de remate de cum-

brera o «de caballete» proce-dente del tejado de la fábri-ca. Construida en cerámica, en horno industrial y elabora-da a partir de molde. Proce-dente de la fábrica alicantina «CERÁMICA EL SOL». 1930

40Teja plana alicantina de

vidrio procedente del tejado de la fábrica. Utilizada en los lucernarios de las naves para incrementar la luz en el inte-rior. 1930

0 10 cm

Page 32: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

41Teléfono «de esqueleto»,

también conocido como «de araña» o «Torre Eiffel». Cuer-po de hierro pintado de color negro y decorado con moti-vos cromados con forma de estrella y enrejados. Recep-tor de bakelita. Cable trenza-do y roseta de conexión. Co-rresponde a un tipo patenta-do en 1895 que se difundió durante el primer cuarto del siglo XX. Conserva la marca del fabricante inscrita en el receptor:

«PATENTED OCT. 29 1895 * MADE IN SWE-DEN BY A.B. L.M. ERICS-SON * STOCKHOLM». Número de Serie: 1604091–7

31

41

El único recuerdo que Carlos Gens se llevó de la fábrica. Donado por Amelia Gimeno, viuda de Carlos Gens, a la familia Soler–Lloret, impulso-ra de la Fundació Per Amor a l’Art

Page 33: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

32

Varia

42

43

42 Caja de caudales de la

fábrica. Tipología de dobles puertas con departamentos independientes. Se hallaba situada en la nave 0, junto a las oficinas. Conserva la pin-tura verde original y marcas negras del incendio que se produjo en 2014. Medidas: 85 × 62 × 150 cm.

43 Pieza maciza de metal

con inscripción en dos de sus lados. En una cara se lee:

«JOHN H WILSON and COMPANY1891 ENGINERS SAND-HILLS 1891LIVERPOOL ENGLAND»y en otra:

«...BRAS DEL/...VALEN-CIA»Medidas: 51 × 58 × 34 cm.La empresa de J. H. Wilson se fundó en 1860 y fabricó cabrestantes, grúas y exca-vadoras. La pieza expuesta debe corresponder a parte de alguna de estas máquinas y pudo traerse hasta Bom-bas Gens para ser fundida en los hornos de la fábrica

Page 34: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

33

44

44Iniciales «B» y «G» de

Bombas Gens. Elementos de aplicación arquitectónica que no debían formar parte del mismo rótulo, ya que tie-nen tamaños diferentes. Rea-lizadas en escayola armada con alambre. ca. 1930–1940

0 10 cm

Page 35: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

34

Exposición

4546

Page 36: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

35

47

Page 37: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

36

Exposición

48

49

48Manolo Laguillo

Serie Bombas Gens, 2015Impresión digital sobre papel Hartman, Hahnemühle32,9 × 48, 3 cm c/u30 fotografíasReportaje gráfico sobre el estado previo de la fábrica en el momento anterior a la rehabilitación, tras su acon-dicionamiento inicial

49El Último Grito

Mise en Scène, 2014 Vinilo monomérico

45 46 47 Pág. anteriorVistas de la exposición

Fotografías de Miguel Ángel García Cárceles

Page 38: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

37

Manolo Laguillo

Page 39: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

38

Page 40: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

39

Page 41: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

40

Page 42: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

41

Page 43: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

42

Page 44: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

43

Page 45: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

50

44

52Carlos Gens Navarro

51Susana Lloret Segura

(La fábrica) tenía una be-lleza singular, hasta las pare-des decoloradas por el tiem-po y todo lo que tenía de óxido, tenía un color precio-so. La verdad es que era un contraste increíble. Nuestra idea era iniciar un proyecto que abarcara todas las acti-vidades de la fundación: arte, ayuda social e investi-gación en enfermedades ra-ras. Pero, además nos he-mos encontrado con una cuarta finalidad que es la pa-trimonial.

Esto de grabar parece fácil, pero si no tienes un guión delante... pues pasa lo que pasa, que me paso de una cosa a otra y de unos re-cuerdos, con preferencia so-bre otros. Los recuerdos se amontonan y te despistas de la autopista en la que tenías que seguir que afectaba nada más que a lo relativo a los recuerdos de la fábrica.

Ingresé en la empresa el 1 de noviembre de 1939 y me jubilé el día 31 de julio del año 1990. El departa-mento de ventas era el mío. Muchos niños empezaban como aprendices. Entraban particularmente de aprendi-ces en fundición, y en el ta-ller igual, entraban de ajusta-dores o de torneros. Después se especializaban en fundición de bronce o de hierro. Era un trabajo muy pesado, sobre todo cuando se fundía... además con mu-cho riesgo... El hierro brota-ba como el agua.

Nací en la Avenida Bur-jassot 64 que era la casa ad-junta a la fábrica de Gens. En la planta baja vivían mis padres, mis hermanos.

53Carlos Albert Olsina

54Jesús Latorre Albert

Historias deBombas Gens

50Històries de Bombas

Gens. 29 min., 2017Miguel Ángel Baixauli y Pau Berga

Page 46: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

45

60Consuelo y Cayetana Borso di Carminati

59Lola Canet Martínez

61Paloma Berrocal Ruiz

62Nuria Enguita

Yo nací en el nº 70 de la calle de Marxalenes. De Bombas Gens recuerdo que pasaban los hombres y había un comedor... los hombres pasaban por la mañana con el saquito y por la tarde se iban con las manos en los bolsillos, se ve que comían en el comedor.

55Joaquín Juan Gens

56Dori López

57Irene López

58Empar de Marxalenes

Hija y nieta del arquitecto Cayetano Borso di Carminati. Nos consta que en los años treinta, que es de donde data esta fábrica, es cuando él empezó a trabajar en Va-lencia y en el resto de Espa-ña y empezó un poco a im-plantar su sello racionalista en las obras de arquitectura que hacía.

Cuando estalla la guerra, la fábrica que posee esos dos hornos de fundición de hierro es incautada por la República. Están obligados a construir un refugio antiaé-reo para las personas que estaban trabajando dentro de esta fábrica. El refugio tiene como objetivo defender a los trabajadores de un po-sible bombardeo.

En la Nave 0 hemos or-ganizado una exposición que se llama Historias de Bombas Gens. Tendremos objetos que quedaron aquí, algunos que Carlos Gens regaló a Susana Lloret, al-gunas grabaciones que Carlos Gens hizo para Susana cuando se compró la fábrica.

Soy nieto de Carlos Gens que fue el fundador de la fábrica, sobrino de Carlos Gens y Joaquín Gens Nava-rro, que son los que estuvie-ron trabajando aquí hasta el cierre. La empresa disponía de comedor y vestuario.

Cuando vine a vivir aquí, me di cuenta de que había ahí una fábrica que tiraba humo por un tubo. El humo era muy negro y olía muy mal, entonces, pues debías tener la precaución de cerrar las ventanas si estabas en casa y, si no, pues cuando vinieras ventilar, porque de-pende para dónde iba el aire, iba el humo.

Viví hasta los doce años aquí en la alquería de Co-meig que era de mi familia. Entonces los campos llega-ban hasta la otra parte de la carretera, hasta la acequia de Rascanya.

He nacido aquí, mi ma-dre también nació aquí. Yo recuerdo Bombas Gens de toda la vida porque cuando jugábamos en la calle está-bamos siempre al lado. Esta fachada la teníamos grabada.

Page 47: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

46

Valenciàp. 9

Manolo LaguilloSèrie Bombas Gens201530 fotografies

p. 13

Fàbrica Bombas Gens

1Imatge de Bombas Gens

després d’obrir a l’entorn de l’horta de Marxalenes, ca. 1931. Fotografia cortesia de la Ge-neralitat. Arxiu Gràfic de la Conselleria d'Educació, In-vestigació, Cultura i Esport. Fotografia: Sanchis

p. 14

Cronologia–Ubicació1929–2017

1929L’industrial Carlos Gens

Minguet encarrega el projec-te arquitectònic de la futura fàbrica Bombas Gens, ano-menada oficialment «Bombas GEYDA». És l’acrònim creat a partir dels cognoms dels dos socis de l’empresa: Gens i Dalli.

1930Gener – Primers plànols

de Bombas Gens amb una proposta de només tres naus i façana amb planta baixa i pis superior.

Maig – L’arquitecte Cayetano Borso di Carminati presenta a l’Ajuntament els plànols definitius de la fàbri-ca, amb les quatre naus ac-tuals i altres elements arqui-tectònics que finalment es van construir.

Comença la construcció de la fàbrica. Es reben els materials, entre els quals hi ha les rajoles de les parets i les teules.

1931Novembre – Seguint la

normativa municipal, es recula la frontera principal i se cedeix part de l’antiga parcel·la per a via pública.

1934Obtenció definitiva de la

llicència d’obres per a la fà-brica.

1937–1938Episodi bèl·lic de la

Guerra Civil. La fàbrica és

confiscada i un comissari de la República passa a dirigir–ne la producció. La família Gens se’n va a França i des-prés viatja a Burgos. Els forns deixen de fabricar pe-ces per a bombes hidràuli-ques i passen a produir ma-terial relacionat amb armament.

ca. 1938Construcció del refugi

antiaeri per a protegir els obrers dels bombardejos ae-ris que pretenien fer blanc als forns de fosa de la fàbri-ca.

1939–1940 Després del final de la

Guerra Civil, la fàbrica torna a les mans de la família Gens.

1951Carlos Gens Navarro, fill

de Carlos Gens Minguet, passa a dirigir l’empresa.

ca. 1960Construcció d’una cin-

quena nau adossada a la nau nord de l’edifici original, en el lloc on ara hi ha el Centre de dia.

1991Tancament definitiu de la

fàbrica. La direcció decideix que siguen els treballadors qui subhasten l’estoc i la ma-quinària com a forma d’obtin-dre uns ingressos extra. La venda va quedar a les mans del Sindicat de la Metal·lúr-gia.

2000Al començament de la

dècada, la fàbrica està aban-donada. Esdevé refugi per a persones sense sostre que ocupen totes les instal·laci-ons.

2014Febrer – Incendi de la fà-

brica. Afecta fonamentalment la Nau 0.

19 de setembre – San-cana Gestión de Inversiones S.L. compra la propietat amb l’objectiu de condicionar l’antiga fàbrica com a seu de la col·lecció.

2015Comencen les obres de

rehabilitació.

2017Acaben les obres de re-

habilitació i s’inaugura Bombas Gens Centre d’Art.

p. 15

2Localització de Bombas

Gens en el fotoplànol de Va-lència. Projecte de reforma ferroviària i urbanística de 1944Compañía Española de Tra-bajos Fotogramétricos Aére-os, Biblioteca Valenciana (BV), Fons Gràfic, Fons CEFTA

3 Fotoplànol de la situació

actual. ©2017 Google

4Localització de la parcel-

la de Bombas Gens en el Plànol del terme municipal de València. 1929–1944Direcció General de l’Institut Geogràfic Cadastral, Valèn-cia. Full 37 I

p. 16–17

Socialització

5 6 7 8Fotografies de diversos

monuments del casal faller i activitats relacionades amb la celebració. Dècades 1960–1970. Cortesia de l’Associació Cultural Falla Av. Burjassot, Joaquim Ba-llester i Reus

9Resultat final de la reha-

bilitació de Bombas Gens Centre d’Art

10Planta de Bombas Gens

Centre d'Art i els diferents espais que hi ha en l’actuali-tat després de la rehabilita-ció

A Nau 0/Entrada B Nau 1C Nau 2D Nau 3E Nau 4F Refugi antiaeriG CasaH Centre de dia I JardíJ Celler del segle XV–XVIK Ricard Camarena

p. 18

Espais fabrils

11Interior de la nau de mà-

quines. Fotografia 1930–1940Cortesia de Carlos Gens

12 13Conjunt d’imatges de

l’àrea de fosa de la fàbrica. Procés d’extracció del metall fos i l’abocament en motles. Fotografies 1940–1950Cortesia d’Ángel Mompó

14Exposició dels productes

de Bombas Gens: bombes, vàlvules i peces. Dècada de 1940. Fotografies cortesia de la Generalitat. Arxiu Grà-fic de la Conselleria d'Edu-cació, Investigació, Cultura i Esport. Fotografia: Sanchis

p. 20

Producció

15Bomba aletòria, aspirant

impel·lent a palanca. Usada per a elevar aigua, però tam-bé olis, gasolina, alcohol, etc. Ferro, bronze i fusta. Dè-cada 1940

16Bomba aletòria per a

trascolaments. Usada per a elevar vi, olis, alcohols, etc. Ferro, bronze i fusta. Dècada 1940

17 18 19 20 21Fotografies retocades

amb dissenys de diversos ti-pus de bombes, fetes per Francisco Sanchis, «Uniart», València. 1930-1940 Col-lecció particular de Javier Sánchez Portes

p. 22–23

Tecnologia de la producció

22 23Motles o caixes de noios i contramotles o noios per a la part superior de les tapes de les bombes i altres. Escaiola. Es van utilitzar fins a la dèca-da dels setanta

24 25 Motles o caixes de noios

i contramotles o noios per a la part superior de les tapes de les bombes i altres. Esca-

Page 48: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

47

iola. Es van utilitzar fins a la dècada dels setanta

26Motle o caixa de noios

per a bypass de vàlvula de retenció. Escaiola. Es van utilitzar fins a la dècada dels setanta

p. 24–25

27Motle de tija sense vàlvu-

les per a bomba aletòria i plançó, escaiola i material re-fractari, ca. 1940

28 Conjunt de motles per a

obtindre elements de l’espe-cejament de la maquinària de bombes i vàlvules. Esca-iola i resina. Es van fer servir a partir de la dècada dels quaranta

29Conjunt de peces xicote-

tes i models relacionats amb la producció de la fàbrica. Fusta. 1940–1980

30Contramotle de la marca

GEYDA i contramotles nu-mèrics. S’estampaven en les peces produïdes per a indi-car la procedència i la classe de bomba o vàlvula. Escaio-la. Es van utilitzar a partir de la dècada dels quaranta

p. 26–27

Comunicació

31Catàleg de vendes que

inclou la producció de la fà-brica de Carlos Gens «Bom-bas GEYDA». Portada de Manuel Diago Benlloch. Se-tembre de 1947

32Catàleg de vendes de

vàlvules GEYDA. Any 1983

33 34Interior catàleg enqua-

dernat en pell i catàleg en-quadernat en tela, imprés en Gráficas Genovés, València. 1930–1940. Col·lecció par-ticular de Javier Sánchez Portes

35 36 Pàg. següent Cartell publicitari de

Bombas GEYDA. Litografia en color. ca. 1960 47,7 × 33,8 cm.

Cortesia de Celia Calabuig

p. 30–31

Varia

37 38Teula plana alacantina

procedent de la teulada de la fàbrica. Construïda en cerà-mica, en forn industrial i ela-borada a partir de motle. Produïda en la fàbrica LA CERÁMICA ALACANTINA–HIJOS DE FERRER VIDAL Y CA–UNIÓN LEVANTINA ALI-CANTINA S.A.–ALICANTE–SAN VICENTE. 31 de juliol de 1930

39Teula de cavalló proce-

dent de la teulada de la fàbri-ca. Construïda en ceràmica, en forn industrial i elaborada a partir de motle. Procedent de la fàbrica alacantina «CERÁMICA EL SOL». 1930

40Teula plana alacantina

de vidre procedent de la teu-lada de la fàbrica. Utilitzada en les claraboies de les naus per a augmentar la llum a l’interior. 1930

41Telèfon «d’esquelet»,

també conegut com «d’ara-nya» o «Torre Eiffel». Cos de ferro pintat de color negre i decorat amb motius cromats amb forma d’estrela i enrei-xats. Receptor de baquelita. Cable trenat i roseta de con-nexió. Correspon a un tipus patentat en 1895 que es va difondre durant el primer quart del segle XX. Conserva la marca del fabricant inscri-ta en el receptor: «PATEN-TED Oct. 29 1895 * MADE IN SWEDEN BY A.B. L.M. ERICSSON * STOCKHOLM». Número de sèrie: 1604091–7.L’únic record que Carlos Gens es va emportar de la fàbrica. Donat per Amelia Gi-meno, viuda de Carlos Gens, a la família Soler-Lloret, im-pulsora de la Fundació

p. 32–33

42 Caixa de cabals de la fà-

brica. Tipologia de portes dobles amb departaments in-dependents. Es trobava situ-ada en la nau 0, al costat de les oficines. Conserva la pin-

tura verda original i marques negres de l’incendi que hi hagué en el 2014. Mesures: 85 ×62 × 150 cm.

43Peça massissa de metall

amb inscripció en dos cos-tats. En una cara es llig:«JOHN H WILSON and COMPANY1891 ENGINERS SAND-HILLS 1891LIVERPOOL ENGLAND»i en una altra:«...BRAS DEL/...VALENCIA» Mesures: 51 × 58 × 34 cm.L’empresa de J. H. Wilson es va fundar en 1860 i va fabri-car cabrestants, grues i ex-cavadores. La peça exposa-da ha de correspondre a part d’alguna d’eixes màquines i es degué portar fins a Bom-bas Gens per a fondre-la en els forns de la fàbrica

44Inicials «B» i «G» de

Bombas Gens. Elements d’aplicació arquitectònica que no havien de formar part del mateix rètol, ja que tenen grandàries diferents. Fetes en escaiola armada amb fil de ferro. ca. 1930–1940

p. 34

Exposició

p. 36

45 46 47 Pàg. anteriorVistes de l’exposicióFotografies de Miguel Ángel García Cárceles

48Manolo Laguillo

Sèrie Bombas Gens, 2015Impressió digital sobre paper Hartman, Hahnemühle32,9 × 48, 3 cm c/u30 fotografiesReportatge gràfic sobre l’es-tat previ de la fàbrica en el moment anterior a la rehabili-tació, després del condicio-nament inicial

49El Último Grito

Mise en Scène, 2014 Vinil monomèric

p. 44–45

Històries de Bombas Gens

50Històries de Bombas

Gens. 29 min., 2017

Miguel Ángel Baixauli i Pau Berga

51Susana Lloret Segura(La fàbrica) tenia una be-

llesa singular, fins i tot les parets decolorades pel temps i tot el que tenia d’òxid, tenia un color preciós. La veritat és que era un con-trast increïble. La nostra idea era iniciar un projecte que abastara totes les activitats de la fundació: art, ajuda so-cial i recerca en malalties ra-res. Però, a més ens hem trobat amb una quarta finali-tat que és la patrimonial.

52Carlos Gens NavarroAçò de gravar sembla fà-

cil, però si no tens un guió davant… doncs passa el que passa, que em passe d’una cosa a l’altra i d’uns records, amb preferència sobre uns altres. Els records s’amunte-guen i et despistes de l’auto-pista en la qual havies de se-guir que afectava res més que a allò relatiu als records de la fàbrica.

53Carlos Albert OlsinaVaig ingressar en l'em-

presa l'1 de novembre de 1939 i em vaig jubilar el dia 31 de juliol de l'any 1990. El departament de vendes era el meu. Molts xiquets comen-çaven com a aprenents. En-traven particularment d'apre-nents en fundició, i en el taller igual, entraven de ajus-tadors o de torners. Després s'especialitzaven en fundició de bronze o de ferro. Era un treball molt pesat, sobretot quan es fonia... a més amb molt risc... El ferro brollava com l'aigua.

54Jesús Latorre AlbertVaig nàixer en l'Avinguda

Burjassot 64 que era la casa adjunta a la fàbrica de Gens. En la planta baixa vivien els meus pares, els meus ger-mans.

55Joaquín Juan GensSóc nét de Carlos Gens

que va ser el fundador de la fàbrica, nebot de Carlos Gens i Joaquín Gens Navar-ro, que són els que van estar treballant ací fins al tanca-

Page 49: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

48

ment. L'empresa disposava de menjador i vestuari.

56Dori LópezQuan vaig vindre a viure

ací, em vaig adonar que hi havia ací una fàbrica que tira-va fum per un tub. El fum era molt negre i feia molt mala olor, llavors, doncs havies de tenir la precaució de tancar les finestres si estaves a casa i, si no, doncs quan vin-gueres ventilar, perquè de-pèn per a on anava l'aire, anava el fum.

57Irene LópezVaig viure fins als dotze

anys ací en l’alqueria de Co-meig que era de la meua fa-mília. Llavors els camps arri-baven fins a l'altra part de la carretera, fins a la sèquia de Rascanya.

58Empar de Marxalenes He nascut ací, la meua

mare també va nàixer ací. Jo recorde Bombas Gens de tota la vida perquè quan ju-gàvem en el carrer estàvem sempre al costat. Aquesta façana la teníem gravada.

59Lola Canet MartínezJo vaig nàixer en el nº 70

del carrer de Marxalenes. De Bombas Gens recorde que passaven els homes i hi ha-via un menjador... els homes passaven al matí amb el sa-quet i a la vesprada se n'ana-ven amb les mans en les but-xaques, es veu que menjaven en el menjador.

60Consuelo y Cayetana Borso di CarminatiFilla i neta de l’arquitecte

Cayetano Borso di Carmina-ti. Ens consta que en els anys trenta, que és d'on data aquesta fàbrica, és quan ell va començar a treballar a Va-lència i en la resta d'Espanya i va començar una mica a im-plantar el seu segell raciona-lista en les obres d'arquitec-tura que feia.

61Paloma Berrocal RuizQuan esclata la guerra,

la fàbrica que posseeix eixos dos forns de fosa de ferro és confiscada per la República.

Estan obligats a construir un refugi antiaeri per a les per-sones que estaven treballant dins d'aquesta fàbrica. El re-fugi té com a objectiu defen-sar als treballadors d'un pos-sible bombardeig.

62Nuria Enguita En la Nau 0 hem organit-

zat una exposició que es diu Històries de Bombas Gens. Tindrem objectes que van quedar ací, alguns que Car-los Gens va regalar a Susa-na Lloret, alguns enregistra-ments que Carlos Gens va fer per a Susana quan es va comprar la fàbrica.

p. 3

Presentation Susana Lloret

Finding out about the old, abandoned Bombas Gens factory was an unex-pected gift, a stroke of luck, due to its inherent interest its beauty and its versatility to house in one venue all the activities carried out by the foundation Fundació per Amor a l’Art: social assis-tance, rare disease research and art. We had looked at other buildings, but the pur-chase process had gone awry, with bitter disappoint-ments…. It turned out we were actually very lucky, for destiny had indeed a much better option in store for us!

Other surprises came along during the building’s refurbishing process: a Civil War shelter, a few mortar shells which were removed by a special bomb disposal squad, and even a wine cel-lar from the late 15th century containing a large earthen-ware jar and valuable ceram-ic pieces. This finding added to the building’s significance and emphasised the heritage value of the entire com-pound. But, something else could be felt amidst the walls of the factory. The building was pervaded by the special human quality and by the sensibility of the person who commissioned the construc-tion of such a unique factory. This was apparent in the handsome main façade, which is unusually elaborate for a factory surrounded by farm fields, in the profusion of bathrooms and showers it contained, in the mouldings of the doors, the quality of the wood… All this com-pelled us to learn more about the history of the factory, of the entrepreneur who was behind it, as well as its neighbourhood. We subse-quently became acquainted with Carlos Gens, who inher-ited the factory from his fa-ther and ran it until it closed down. His father, also called Carlos Gens, was a man of great sensibility and humani-ty, qualities which the son also inherited from him. Thus we discovered that the histo-ry of the building and the people associated with it is as valuable as its walls.

Since we were going to re-cover those walls, it became clear that we could not over-look the people who had in-habited them—neighbours who had always lived nearby, workers who had links to the factory or had worked in it, as well as historians and ar-chitects who had pointed out, briefly though accurate-ly, its significance.

Soon the need and the duty emerged to organise an exhibition as part of the Bombas Gens Centre d’Art opening events, with some of the material traces and re-mains, artefacts, maps and images, to show where we were coming from and where we wanted to get to. We also worked on an audiovis-ual presentation that shows the intangible heritage of the factory. In this presentation, different voices, including the voice of Carlos Gens Jr. and our own, discuss the mark left by the factory on the col-lective memory of the Marx-alenes district, with its lights and its shadows, how the factory is a landmark for a significant part of the recent history of the people who lived in its environment, and why its refurbishment has crystallised our dream.

The success of this exhi-bition has confirmed our be-lief that the Histories of Bom-bas Gens are very important indeed, and it is the duty of Fundació Per Amor a l’Art to explore them further. As part of our support to the arts and culture, in this case to the material and social cul-ture, we launch this series of booklets which will review the past from the point of view of the present, with the hope that they will take us to a future filled with new histo-ries.

My sincere thanks to Carlos Gens, to his family and the people of the neigh-bourhood for their generosity in lending or donating us some of the artefacts and documents we are showing in this exhibition and in these booklets. I also thank them for their support, their grati-tude and their histories… the Histories of Bombas Gens.

Susana LLoretVice-president and General Manager of Fundació

English

Page 50: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

49

Per Amor a l’Art

p. 5

IntroductionPaloma BerrocalNuria Enguita

The decision to establish the Bombas Gens building as the headquarters of the Fundació Per Amor a L'Art (FPAA) in July 2017 has made it possible to recover the old premises of the pump factory "Bombas GEYDA". The old facilities of this fac-tory, which was abandoned for many years, were discov-ered and purchased by José Luis Soler and his wife, Su-sana Lloret. In 2014, the couple had created Fundació Per Amor a l’Art, and they chose this building as the flagship for their family pro-ject. Their intention was to share their interest in art and their concern for social is-sues with the public. The re-furbishment of Bombas Gens reclaims a space for the city, which is now in-fused with the new purposes associated with the multiple cultural, social and research activities which the founda-tion has been carrying out in Valencia in recent years.

Establishing the head-quarters and the Bombas Gens Art Centre in this in-dustrial architectural space has also enriched the foun-dation with the legacy that is inherent to the factory. This legacy is both tangible and intangible, and possesses a high artistic, historical and social value.

The history of a building is shaped by the sum of events and experiences which take place over time within its premises it and in its surroundings. Whether it is a residence, a factory or any other type of architec-ture, a building does not fully come into its own until those who inhabit it, who enjoy or suffer it, begin to identify it as an individual component of the landscape. It then ac-quires its identity, imbued with increasing nuances as people develop a relation-ship with it. Its impact on the collective memory will go hand in hand with the experi-ences which sediment on its walls as a register of invisible markings.

Set in a landscape half way between farm fields and urban sprawl, the Bombas Gens building is one of the unique features which main-tains numerous patches of history sewn to its structure, most of them associated with Valencia’s Marxalenes district, with its century-old origin, its particular industrial evolution/involution and its more recent artistic and cul-tural connection. All these patches are different chap-ters in its history which can be told individually, but, as a whole, they form a kaleido-scope that allows us to see Bombas Gens in its entirety, from all possible points of view.

For all these reasons, our aim with this series of publi-cations is to offer the differ-ent memoirs of Bombas Gens, the histories inherited by the Foundation Per Amor a l’Art. We see these note-books as a continuous essay that allows us to think in terms of evolution, of a con-tinued narrative that grows and changes and becomes richer as new facts are pre-sented. They are light-heart-ed, pleasant publications, though scientifically rigorous, about the tangible and intan-gible heritage of Bombas Gens: the factory itself, the Civil War bomb shelter, the 15th century cellar, all the items found on the premises, and other testimonies. Also, we will try to address the dif-ferent uses of the factory, its symbolic presence and its participation in the neigh-bourhood’s social and cultur-al life, as well as its rele-vance as an architectural landmark in the urban evolu-tion of the city.

We begin the series with a publication that takes note of the exhibition Histories of Bombas Gens, which fea-tures various samples of the tangible culture generated by and around the hydraulic pump factory created by the industrialist Carlos Gens and designed by the architect Cayetano Borso di Carminati in 1930. Our first issue pro-poses an itinerary through images and artefacts, which shows aspects of the facto-ry’s production and presents items associated with the production process, the de-

sign of materials, and the ad-ministrative and business management. It also includes an audiovisual presentation by Miguel Ángel Baixauli and Pau Berga that shows differ-ent voices of neighbours and workers who lived in the fac-tory’s environment during its active years and, of course, the testimonies of those who rescued it from oblivion. The purchase of the old factory by the Soler-Lloret family is also presented as another stage in the history of the building, as its latest and most recent phase, with tes-timonies about the reasons which led to said purchase, and about the excitement this project generated.

This is a collection of tangible and intangible evi-dence, which also includes the points of view of artists, such as Manolo Laguillo, who came in at the time when the factory was already abandoned. As a result, the show presents an assem-blage of images and com-ments which are now part of the heritage of the Fundació Per Amor a l'Art.

PublishersPaloma BerrocalDirector of the archaeologic research of Bombas GensNuria EnguitaDirector of Bombas Gens Centre d’Art

p. 9

Manolo LaguilloBombas Gens series201530 photographs

p. 13

Bombas Gens Factory

1Image of Bombas Gens

after its opening, set amongst the Marxalenes farm fields, ca. 1931.Photo courtesy of the Gen-eralitat. Graphic Archives of the Regional Ministry of Edu-cation, Research, Culture and Sports. Photograph: Sanchis

p. 14

Dateline–Location1929–2017

1929Industrialist Carlos Gens

Minguet commissions the architectural project for the future Bombas Gens factory, officially called "Bombas Geyda". GEYDA is the acronym resulting from the combination of the names of the two partners, Gens and Dalli.

1930January – First blueprint

for Bombas Gens. The pro-posed design only includes three galleries and a façade, with a ground floor and an upper floor.

May – Architect Caye-tano Borso di Carminati sub-mits to the City Council the definitive blueprint for the factory. It features the four galleries currently in exist-ence and the rest of the ar-chitectural elements which were finally built.

Construction of the fac-tory begins. The materials are received, including the bricks for the walls and the roof tiles.

1931November – To comply

with the city’s building code, the main façade is set back and part of the original prop-erty lot is added to the road.

1934The final permit for build-

ing the factory is granted.

1937–1938Civil War episode. The facto-ry is seized by an official of the Republic who becomes production manager. The Gens family goes to France and then travels to Burgos. The furnaces stop making parts for hydraulic pumps and begin manufacturing weapon-related components.

ca. 1938A bomb shelter is built to protect the workers from air raids, which targeted the fac-tory’s furnaces.

1939–1940 After the Civil War the facto-ry goes back to the Gens family.

1951Carlos Gens Navarro, son of Carlos Gens Minguet, suc-ceeds his father as the com-

Page 51: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

50

p. 16–17

Socialisation

5 6 7 8Photographs of various

monuments of the local Fal-las association and of activi-ties pertaining to the celebra-tion, 1960s–1970sCourtesy of Associació Cul-tural Falla Av. Burjassot, Joaquim Ballester i Reus

9Final result of the refur-

bishment of Bombas Gens Centre d’Art

10Floor plan of Bombas

Gens Centre d’Art and the different spaces currently in existence after refurbishment

A Gallery 0/EntryB Gallery 1C Gallery 2D Gallery 3E Gallery 4F Air-raid shelterG HouseH Day Care CentreI GardenJ 15th–16th century wine cellarK Ricard Camarena

p. 18

Factory spaces

11Interior of the machine

gallery. Photo 1930–1940Courtesy of Carlos Gens

12 13Set of images of the fac-

tory‘s foundry area. The molten metal is extracted and poured into moulds. Photos 1940-1950Courtesy of Ángel Mompó

14Exposition of Bombas

Gens products: pumps, valves and parts, 1940s. Photos courtesy of the Gen-eralitat. Graphic Archives of the Regional Ministry of Edu-cation, Research, Culture and Sports. Photograph: Sanchis

p. 20

Production

15Lever-action semi-rotary

suction-impulse pump used

to lift water and other fluids such as oil, petrol, alcohol, etc. Iron, bronze and wood. 1940s

16Semi-rotary transfer

pump used for lifting wine, oil, alcohol, etc. Iron, bronze and wood. 1940s

17 18 19 20 21Retouched photographs

showing designs of different types of pumps. Made by Francisco Sanchis, "Uniart", Valencia. 1930–1940 Javier Sánchez Portas private col-lection

p. 22–23

Production technology

22 23Moulds or boxes of

cores, and counter moulds or cores for the top part of the pump covers and other components. Plaster. They were used until the 1970s

24 25 Moulds or boxes of

counter moulds for locking wedges. Plaster with solidi-fied sand bases. They were used until the 1970s

26Mould or core box for the

check valve bypass. Plaster. Used until the 1970s

p. 24–25

27Mould of a valveless

stem for a semi-rotary pump. Plaster and refractory materi-al, ca. 1940

28 Set of moulds for making

assembly components of the pump and valve machinery. Plaster and resin. They were used starting in the 1940

29Set of small parts and

models associated with the factory’s production. Wood. 1940–1980

30GEYDA brand counter

mould, and number counter moulds. These were stam-ped on the manufactured parts to indicate their prove-nance and the type of pump or valve. Plaster. They were

used starting in the 1940

p. 26–27

Communication

31Sales catalogue showing

the production of Carlos Gens’s factory, "Bombas GEYDA". Cover by Manuel Diago Benlloch. September 1947

32GEYDA valves sales cat-

alogue. 1983

33 34Interior leather-bound

catalogue and cloth-bound catalogue, printed by Gráfi-cas Genovés, Valencia. 1930–1940. Javier Sánchez Portas private collection

35 36 Next page Bombas Geyda advertis-

ing poster. Colour lithograph, ca. 1960 47.7 x 33, 8 cm.Courtesy of Celia Calabuig

p. 30–31

Varia

37 38Flat tile from the factory

roof. Made of moulded clay in an industrial kiln at the Ali-cante factory LA CERÁMICA ALICANTINA–HIJOS DE FERRER VIDAL Y CA–UN-IÓN LEVANTINA ALICANTI-NA S.A.–ALICANTE–SAN VICENTE. 31 July, 1930

39Roll-capped or ridge tile

from the factory roof. Made of moulded clay in an indus-trial kiln by the Alicante fac-tory "CERÁMICA EL SOL". 1930

40Flat glass roof tile from

the factory roof made in Ali-cante. It was used in the sky-lights of the factory galleries to improve interior lighting. 1930

41"Skeletal" phone, also

known as "spider" or "Eiffel Tower" phone. Iron body painted black, decorated with star-shaped chrome mo-tifs and trelliswork. Bakelite hand piece, braided cable

pany’s General Manager.

ca. 1960A fifth factory gallery is built, attached to the original build-ing’s north gallery, where the day care facility is now locat-ed.

1991The factory closes down

permanently. The manage-ment lets the workers auc-tion off the stock and the ma-chinery to obtain additional income. The sale is organ-ised by the Metal Workers Union.

2000In the early years of the 2000s the factory is aban-doned. It becomes a shelter for homeless individuals who occupy all the facilities.

2014February – A fire damag-

es the factory. It affects mostly Gallery 0.

19 September – Sanca-na Gestión de Inversiones S.L. buys the property to re-furbish the old factory in or-der to house the collection.

2015Refurbishing work be-

gins.

2017Work is completed and

Bombas Gens Centre d’Art is inaugurated.

p. 15

2Location of Bombas

Gens on the photomap of Valencia. 1944 Rail and Ur-ban Reform Project Compañía Española de Tra-bajos Fotogramétricos Aére-os, Biblioteca Valenciana (BV), Fondo Gráfico, Fondo CEFTA

3 Photomap of the current

location. ©2017 Google

4Location of the Bombas

Gens lot on the Valencia City Map, 1929–1944.Directorate General of the Cadastral Geographic Insti-tute. Sheet 37 I

Page 52: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

51

and connection jack. This phone type was patented in 1895 and sold during the first quarter of the 20th centu-ry. The manufacturer’s name is still inscribed in the hand piece: "PATENTED OCT. 29 1895 * MADE IN SWEDEN BY A.B. L.M. ERICSSON * STOCKHOLM". Serial num-ber: 1604091–7.This is the only memento Carlos Gens took from the factory. Donated by Amelia Gimeno, widow of Carlos Gens, to the Soler-Lloret family, who were the driving force behind the Fundació Per Amor a l’Art

p. 32–33

42 Factory safe. Double

doors with separate com-partments. It was originally located in the Gallery 0, next to the offices. It shows the original green paint, as well as black stains from the 2014 fire. Measurements: 85 x 62 x 150 cm.

43Solid metal piece with in-

scription on both sides. One side reads:"JOHN H WILSON and COMPANY1891 ENGINERS SAN-DHILLS 1891LIVERPOOL ENGLAND"and the other side:"...BRAS DEL/...VALENCIA"Measurements: 51 × 58 × 34 cm.The J. H. Wilson company was established in 1860. It manufactured capstans, cranes and excavators. The piece on display is from one such machine, and may have been brought to Bombas Gens to be melted in the factory’s furnaces

44Initials "B" and "G" for

Bombas Gens. Items for ar-chitectural application which probably were not part of the same sign, since they are dif-ferent in size. Made of wire-reinforced plaster. ca. 1930–1940

p. 34

Exhibition

p. 36

45 46 47 Previous pageViews from the exhibition

Photographs of Miguel Ángel García Cárceles

48Manolo Laguillo

Bombas Gens series, 2015Impresión digital sobre papel Hartman, Hahnemühle32,9 × 48, 3 cm c/u30 photographs Photo reportage of the con-dition of the factory before refurbishment, after the initial works

49El Último Grito

Mise en Scène, 2014 Monomeric vinyl

p. 44–45

Histories of Bombas Gens

50Històries de Bombas

Gens. 29 min., 2017Miguel Ángel Baixauli and Pau Berga

51Susana Lloret(The factory) there was a

very particular beauty, even the discolouration of the walls, and the oxide, everything had a beautiful colour. It was an incredible contrast indeed. Our idea with this was to start a pro-ject that would embrace all the activities of the founda-tion: art, social aid and re-search in rare diseases. But we have also found a fourth purpose that is the patrimo-nial.

52Carlos Gens NavarroThis recording thing

seems easy but if you don't have a script in front of you, you know what happens, you go from one thing to another and from one memory in preference to the other. Memories pile up and you leave the road you were meant to follow, that is, the one related to the memories of the factory.

53Carlos Albert OlsinaI started to work at the

company on the 1st Novem-ber of 1939 and retired on the 31st of July of 1990. I worked for the commercial department. Many kids start-ed as apprentices. They nor-

mally started as foundry ap-prentices, same occurred at the workshops, they started as adjusters or turners. Then, they learnt everything about bronze or steel. It was a very tiring job, especially when smelting… it was very risky… The steel looked like water.

54Jesús Latorre AlbertI was born at the Aveni-

da Burjassot 64, which was the neighbouring house of Carlos Gens’s factory. My family lived on the ground floor.

55Joaquín Juan GensI am Carlos Gens’s

grandson, the founder of the factory. My uncles were Car-los Gens and Joaquín Gens Navarro who worked here until the factory closed down. There was a canteen in the courtyard of the facto-ry and a changing room too.

56Dori LópezWhen we arrived we re-

alised there was a factory emitting smoke. The smoke was very smelly and dark and we had to close the win-dows and try to ventilate the rooms if the direction of the wind allowed us.

57Irene LópezI lived here at the

Alquería de Comeig until I was 12, my family owned it. Back then the fields reached this other side of the road up to the Acequia Rascanya.

58Empar de Marxalenes I was born here, my moth-

er was born here too. I re-member Bombas Gens being there all my life. We used to play in the street. We were al-ways nearby. We have that façade in our memories.

59Lola Canet MartínezI was born in Marxalanes

nº 70. What I recall about Bombas Gens is the men and the canteen… every morning men passed by with a little bag but in the after-noon they left with their hands in the pockets. They

had lunch there.

60Consuelo y Cayetana Borso di CarminatiDaughter and grand-

daughter of the architect Cayetano Borso di Carmina-ti. We are aware that during the thirties, when this factory was built, he began to work in Valencia and the rest of Spain and somehow intro-duced his rationalist archi-tectural hallmark in his build-ings.

61Paloma Berrocal RuizWhen the war started

the factory, with two steel foundry ovens, was taken by the Republic. They are forced to build an air-raid shelter for those working at the factory. The manufactur-ing underground room was built with the intention to protect workers from possi-ble bombardments.

62Nuria Enguita We have organised an

exhibition called Histories of Bombas Gens at the Gallery 0. We will showcase objects that Carlos Gens left and gave to Susana Lloret as presents, some recordings he made for her when she bought the factory.

Page 53: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

52

DirectoraNuria Enguita

Coordinadora de ExposicionesCarmen Pereira

Coordinadora de Actividades Culturales y EducativasSonia Martínez

Asistente Dirección y Área de ArteJulia Castelló

Mediadores de ExposiciónSara LosadaCarles Àngel Saurí

Mediadoras de PatrimonioEva BravoCarmen García-Rayo

Coordinadora de SalaRosa Nácher

Responsable RecepciónAlejandro Beltrán

Asistente de SalaCecilia Cantos

ExposiciónComisariadoPaloma BerrocalNuria Enguita

CoordinaciónCarmen Pereira

Diseño ExpositivoMateo Palmer

Diseño GráficoThe Graphic Bureau

Coordinación AudiovisualSonia Martínez

Producción AudiovisualMiguel Ángel BaixauliPau Berga

FotografíasManolo Laguillo

Fotografías rehabilitaciónFrank Gómez

Diseño MuralEl Último Grito

EdiciónPaloma BerrocalNuria Enguita

CoordinaciónJulia CastellóCarmen Pereira

TextosSusana LloretPaloma BerrocalNuria Enguita

Diseño y MaquetaciónThe Graphic Bureau

Fotografías Catálogo Miguel Ángel García Cárceles

Traducciones Carlos GarcíaJuli Jordà

CorrecciónLaura Vallés

ImpresiónGradom

AgradecimientosAssociació cultural «Dones de Marxalenes»Associació de veïns i veïnes de CampanarPep BenllochManuel Borja. Fundiciones BORJA, S.L.Julio Cob y Esteban Gonzalo RogelAntonio Manuel Romero SedoJon OdriozolaDiana Sánchez Mustieles

© De los textos: los autores, 2017© De las imágenes: los autores, 2017

Material cedido porCarlos Gens NavarroCelia CalabuigFamilia GensInmaculada ÁngelÁngel MompóAssociació Cultural Falla Av. Burjassot, Joaquim Ballester i ReusArxiu Gràfic de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i EsportCol·lecció particular de Javier Sánchez Portas

Fundació Per Amor a l'ArtPatronato

PresidenteJosé Luis Soler

VicepresidentaSusana Lloret

VocalesMateo BlayEugenia MoraJosé Manuel SolerAlicia SolerMaría Luisa SolerVicente TodolíJorge Eduardo Úbeda

SecretarioJoaquín Ignacio García

Equipo gestor

Directora GeneralSusana Lloret

Director Área ArteVicente Todolí

Directora Área Financiera, Fiscal y LegalMaría Luisa Soler

Asistente DirecciónSusana Serrano

Responsable Área Financiera, Fiscal y Legal Álvaro Ballester

Responsable Área SocialSoledad Martínez

Responsable Comunicación y Redes SocialesAna Valls

Responsable AdministraciónAlicia Guijarro

Responsable ProtocoloCarla Gago

Responsable Operaciones y Mantenimiento Christian Ferrando

Asistente de MantenimientoEnzo Marai

Asesor de la Colecció Per Amor a L’Art

Vicente Todolí

Bombas Gens Centre d’Art

Publicación

Page 54: Fundació Per Amor a l’Art - Bombas Gens€¦ · viure a la vora; i per què la rehabilitació ha ma-terialitzat les nostres il·lusions. L’èxit de l’exposició ens ha acabat

© Manolo Laguillo / VEGAP, València, 2017