117744GGeenneerr --MMaarrçç 22000099 BBuutt ll lleett íí nnúúmmeerroo

Editorial 3

50 Aniversari 4Declarem la guerra a la fam

Entrevista 6Pedro Escartín

La veu del lector 8

Crònica del món 9

Reportatge 12Experiències que arriben al cor

Ressons del Sud 14Gna. Aurora Bailón

A fons - Informe 15Combatre la fam, projecte de tots

Notícies de Mans Unides 23

En primera persona 27Mª Angustias Porras

Els nostres projectes 28Haití. Tres huracans i un nou pont

Mans Joves 32

Col·laboradors i amics 33

Els nostres materials 34

Presidenta de Mans Unides:Begoña de Burgos

Consell de Redacció:Rafael SerranoMercedes GordonPilar CaicoyaConcha InfanteMarco GordilloMª Eugenia DíazMarisa ElosuaBelén GarriguesJuan Souto

Redactors:Javier FernándezPilar Seidel

Col·laboradors fixos:Mª José Hernando

Col·laboren en aquest número:Marta CarreñoGna. Aurora BailónLuis Silvestre CasasMª Angustias PorrasP. Anibal ZilliAlejandro Silva

Disseny i Impresió:Artegraf, S.A.Sebastián Gómez, 5. 28026 Madrid

Maquetació:Artegraf, S.A.

ISSN: 0214-5979Dipòsit Legal: M. 13.446-1967

Servicios Centrales

Barquillo, 38 - 3º. 28004 MadridTel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08

www.manosunidas.orginfo@manosunidas.org

28 / Els huracans que van devastarHaití a final de l’estiu passat van deixarmilers d’habitants en una situació d’absoluta precarietat. Mans Unides està donant suport a diversos projectes en aquell país per aconseguir que surtiendavant al més aviat possible.

4 / El Manifest de la UMOFCde 1955 va ser el germen de la primera Campanya de Mans Unides. Recordem aquell document que va donarorigen a la nostra organització.

12 / El reportatge d’aquest número relatales experiències viscudes per tres grups deMans Unides que van viatjar a Nicaragua,Índia i Benín en sengles viatges deformació, i van compartir amb els assistentsa les Jornades de Formació 2008.

S U M A R I

6 / Pedro Escartín és l’autordel llibre que recull, per primeravegada, la història de MansUnides. En aquesta entrevistarepassem la seva trajectòria i el treball fet per poder treure a la llum aquest llibre.

Les opinions dels colaboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

Publicació feta en PAPER ECOLÒGICLliure de clor

Guanyarem la guerra a la fam

“Declarem la guerra a la fam” va ser el crit esperançat amb què les dones d’Acció Catòlica d’Espanya vanllançar la primera campanya contra la fam. Cinquanta anys després, Mans Unides continua mantenint la mateixaesperança que el món pugui veure’s lliure, per fi, del més terrible flagell, la fam.

Algunes coses han canviat des de llavors. Hi ha més consciència del que passa en el món, més sentit de laresponsabilitat de tots en el present comú i més preocupació per crear un futur millor per a tots els éssers humans.Els avenços científics i tecnològics han obert possibilitats al desenvolupament humà i han creat més oportunitats devida per a un nombre més gran de persones.

Però també hi ha d’altres coses que, no sols no han avançat, sinó que han anat a pitjor. Hi ha més famolencsque fa alguns anys, 923 milions segons l’últim informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura il’Alimentació (FAO). Hi ha més factors de vulnerabilitat, com el canvi climàtic i l’escalfament global, que produeixencicles de sequera i pluges torrencials més freqüents i augment de fenòmens extrems; l’empobriment i l’abandó demoltes terres que eren de conreu; la contaminació de l’aigua en molts llocs que ja tenien dificultats per accedir aaquest element bàsic per a la vida; la producció d’energia a partir de cereals i altres recursos alimentaris, que ha fetque se’n disparin els preus i que n’escassegi la disponibilitat per al consum de les persones. També ha augmentat labretxa entre pobres i rics en molts llocs de la terra, la qual cosa provoca una violència latent i el creixement de lesmigracions forçoses, en condicions de gran risc per a les persones.

El món està embolicat en múltiples crisis interrelacionades. Assistim a uns processos històrics en què lacomunitat internacional comença a plantejar-se la necessitat de cercar, entre tots, noves maneres de fer economia,tant entre els països com en les estructures locals mateixes.

Les xifres dels famolencs i els esdeveniments ens fan reflexionar sobre el que hem estat fent en totsaquests anys. El nostre treball ha servit per treure de la pobresa absoluta milions de persones, és veritat. I, per aaquestes persones, ha estat el més important i valuós que podia passar-los. Però encara hi ha molts problemesestructurals que no hem aconseguit modificar i que ens preocupen.

Advoquem per un desenvolupament en què les persones siguin protagonistes del seu propi creixement. Undesenvolupament que ha de ser integral i comprendre la totalitat de la persona. No obstant això, alguns cops, nohem aconseguit trencar el cercle terrible de la pobresa que condemna a viure miserablement tants milions de ger-mans i germanes nostres. Hem centrat el nostre treball a col·laborar per millorar les condicions de vida, però volemavançar una passa més: aconseguir que aquestes persones, que ja no tenen fam, puguin avançar en les seves comu-nitats, de manera que protagonitzin un canvi per a tota la societat. La formació de líders és imprescindible sipretenem que aquestes situacions de misèria no tornin a repetir-se. La pobresa no és un atzar inevitable. Depèn denosaltres que les coses puguin succeir d’una altra manera.

Els nostres governs i els que administren els pobles del Sud han de ser commoguts i moguts per les nostrespropostes. Si tots demanem els canvis i estem disposats a canviar també nosaltres, amb un consum més sosteniblei solidari i una forma de vida més austera i responsable, segur que aconseguirem un present i un futur diferents imillors per a tots.

Aquest continua essent el compromís de Mans Unides: “Declarem la guerra a la injustícia i la fam”. Fiatsd’Aquell que mai no ens falla, continuem creient que la batalla contra la fam es pot guanyar.

E D I T O R I A L

3

El dia 2 de juliol de 1955, la Unió Mundial d’Organitzacions Femenines Catòliques (UMOFC)

feia públic un manifest en què anunciava el seu compromís de posar la seva capacitat

de mobilització i de sensibilització al servei d’una causa que no podia esperar: la lluita

activa contra la fam en el món. A Espanya, les Dones de l’Acció Catòlica van agafar-ne

el testimoni, van proposar un dia de dejuni voluntari, i van fer una crida per combatre tres

tipus de fam: de pa, de cultura i de Déu. Així va néixer la primera Campanya Contra la Fam,

que ara compleix 50 anys. Aquell document, que va inspirar el naixement de Mans Unides,

deia així:

Reunió, a Roma, de part del grup integrant de la Unió Mundial d’Organitzacions Femenines Catòliques.

5 0 a n i v e r s a r i

4

Declarem la guerraA LA FAM

Mans Unides

Nosaltres, dones del món sencer, cridades per la naturalesa a donar la vida, protegir-la i alimentar-la, no podem acceptar per més temps que les fronteres de la fam s’inscriguin en el nostre globus ambtraços de mort.

Dones catòliques, cridades per Jesucrist per donar testimoni d’un amor universal i efectiu per lafamília humana, no podem resignar-nos al fet que la meitat de la humanitat pateixi fam.

No volem que es donin solucions mandroses i criminals a aquest tràgic problema: la guerra, la limi-tació de la natalitat són solucions falses, solucions ineficaces, solucions de mort.

Sabem i volem que se sàpiga que hi ha solucions de vida, i que si la consciència mundial reacciona,d’aquí a algunes generacions les fronteres de la fam hauran desaparegut.

És una certesa basada en estudis científics i consolidada pel fet que les institucions internacionals,oficials i privades, com ara l’Assistència Tècnica de les Nacions Unides, l’Organització per a l’Alimentaciói l’Agricultura, així com diversos organismes per a migracions, són a peu d’obra.

Certament que la tasca és gegantina, però les possibilitats tècniques de la nostra època són a laseva altura.

Certament que aquesta requereix els poderosos mitjans d’acció que tenen els governs i la coordi-nació d’aquests mitjans d’acció en un pla internacional.

Però l’acció, per ser eficaç, ha de ser àmplia i ràpida, i no pot ser-ho sense l’extrem suport de l’opiniómundial: aquesta la tenim a les nostres mans en gran part.

Dones de seixanta països, agrupades en nombre de trenta-sis milions en la Unió Mundial d’Or-ganitzacions Femenines Catòliques, nosaltres disposem, amb els milions d’exemplars dels nostresbutlletins nacionals, d’un instrument únic de penetració en les innumerables llars del món sencer.Portarem també el problema a la gran premsa, capaç de presentar als seus lectors les tasques essen-cials del nostre temps. Ens dirigim, amb el mateix objecte, als responsables del cinema, de la ràdio, dela televisió.

A tots aquests grans mitjans d’informació demanarem que obrin en l’esperit dels homes el camícap a una economia de les necessitats, en comptes de la regnant economia del guany pur.

Donarem suport als esforços de les institucions privades i oficials que insisteixin a resoldre el pro-blema de manera positiva i conforme als postulats de la consciència humana i cristiana.

Donarem a conèixer els progressos de la ciència, que, utilitzada amb finalitats pacífiques segons lesfinalitats del Creador, poden elevar ràpidament el nivell de vida humana. Intensificarem la nostra ajudaals serveis de migració.

A través dels nostres organismes i associacions, en més escala encara, donarem impuls a l’en-senyament casolà i a l’economia domèstica, sabent que una de les claus del problema es troba en lautilització més racional de tots els recursos alimentaris de què disposa la dona en totes les llars delmón.

Recordem als pobles més afavorits el deure que tenen de viure més sòbriament.

En fi, amb d’altres sostindrem les “Empreses pilot” la realització de les quals està ja en estudi.

El nostre Congrés Mundial de Roma, a l’abril del 1956, serà el punt de partida d’una acció en granescala. Des d’ara, en farem els estudis preparatoris.

Un sol obstacle en la lluita contra la fam seria insuperable: creure la victòria impossible.

Ara bé, totes unides i en connexió amb tots aquells que es consagren a la mateixa tasca, podemmolt més del que no pas creiem. No cal més per escometre l’empresa.

Declarem la guerra a la fam.

5 0 a n i v e r s a r i

5

Manifest de la UMOFCMA

NIFEST

DE

LA U

MOFC

Pedro Escartín Celaya, vicari general de la diòcesi de Barbastre-Montsó i consiliari de l’Acció Catòlica General, ha escrit el llibre “Declararon la guerraal hambre. Cincuenta años en la vida de Manos Unidas”.El llibre recull, per primera vegada, la història de la nostra institució,des de la publicació, el 1955, del manifest contra la fam al món per la Unió Mundial d’Organitzacions Femenines Catòliques (UMOFC),passant per la recollida del testimoni per un grapat de dones espanyoles entusiastes i tota l’evolució de Mans Unides fins als nostres dies, sempre al servei dels més pobres.

E N T R E V I S T A

Del 1955 als nostres dies

6

Un grup de Mans Unides porta una pancarta de l’organització durant la manifiestació “Pobresa Zero”, celebrada a Madrid. Mans Unides

Pedro Escartín

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Fer

nánd

ez

Un capellà tot terreny ha escritla història de Mans Unides

E N T R E V I S T A

Es defineix a si mateix com un “capellà tot terreny”, que de lamateixa manera dorm en tendes de campanya (aquest estiu vaestar en dos campaments juvenils), escriu llibres, atén les qües-tions de la vicaria (és l’únic vicari de la seva diòcesi) o supleix elscapellans rurals quan aquests falten. En els tres últims anys, haestat atenent pastoralment 16 pobles rurals juntament amb ungermà de La Salle. “La sensació que tinc és aquella del per a totvals i per a res no aprofites, però aquesta és la condició de vidaque a mi m’ha tocat fer”, comenta.

De la seva trajectòria vital es dedueix que ha estat vostè unservidor, una persona sempre disponible i al servei del quenecessités l’Església.He intentat ser-ho. Mai no he cercat cap lloc, sinó atendre el queem demanessin. En el fons, haver acceptat escriure aquest llibreno ha estat més que això. Ni vaig demanar escriure’l ni tinc unaqualificació especial per fer-ho, però quan Juan José Omella, elbisbe consiliari de Mans Unides, la presidenta i el secretari generalem van convocar per dir-me que feia falta aquest llibre, va podermés l’afecte a aquestes persones que m’ho van demanar, i l’a-fecte a Mans Unides, que qualsevol altra cosa. I en aquest afecte,hi juga un paper Consuelo Buil, que va ser presidenta de MansUnides a Barbastre-Montsó, una dona que era capaç de transme-tre la nostra responsabilitat enfront de la fam, i que va saber incor-porar aquesta inquietud a la nostra consciència.

Quant de temps li ha portat escriure “Declararon la guerra alhambre”?Un any. Ho he fet robant hores a la nit. Un professor meu, quanens posava molts exàmens, ens deia: “Entre el dia i la nit no hi haparet”. Doncs així l’he escrit: robant hores a la son. I esgarrapanttemps a les meves activitats habituals.

Quines fonts ha utilitzat per estudiar la trajectòria de la nos-tra organització?He hagut de fer servir totes les actes del Comitè Rector des del’any 64 fins avui. He recorregut a un material molt bo, els butlle-tins. M’han estat molt útils, com a punt de partida per fer-me’n unaidea, les intervencions que van tenir les presidentes amb motiudel quarantè aniversari de Mans Unides, i he conversat o m’hecartejat amb totes les presidentes.

Després d’aquest temps de contacte intens amb Mans Uni-des, quines impressions principals li queden de nosaltres?En primer lloc, una gran admiració a la gent que va engegar MansUnides. Va ser gent amb una idea molt clara del que volien i ambun ànim impressionant per tirar cap endavant. Això queda moltben reflectit en el manifest de la UMOFC de 1955, que és el capí-tol que més a gust he escrit. També m’ha impressionat l’entu-siasme que ha animat totes les seves seguidores. Es percep quela gent de Mans Unides estima Mans Unides. Un sentit profundde servei cap als qui tenen necessitat ha fet que Mans Unidesmantingui la seva identitat.

L’any 2000 va haver-hi una crisi interna en la nostra orga-nització, que va acabar amb la marxa d’alguns dels seusmembres. Què hi va passar?Simplificant -el que comporta el risc de no ser precís- crec que vahaver-hi un seguit de desencontres, almenys entre un sector relle-

vant de Mans Unides i la Conferència Episcopal. Aquests desen-contres ho eren també dins la mateixa organització. En el rere-fons, hi bategaven problemes importants, com la identitat i l’ecle-sialitat de Mans Unides. No vull dir que les persones que llavorsdirigien Mans Unides no tinguessin sentit eclesial o d’identitatclara, però el mode pràctic del funcionament de la institució sí quecorria el risc de derivar cap a una situació en què aquesta identitati eclesialitat perillessin. També s’hi van crear malentesos.

No obstant això, el seu llibre tracta bé tothom.I he volgut fer-ho així, perquè estic convençut que totes les per-sones que han treballat a Mans Unides s’han lliurat completamental servei del Tercer Món. No es pot oblidar que Mans Unides sem-pre ha estat la institució a la qual l’Església encomana aquestservei al Tercer Món; per tant, sempre havia de tenir en compte lacrida dels pastors.

Pot donar-nos una clau perquè la gent de Mans Unides con-tinuem treballant?No sóc qui per donar consells, però crec que en l’esperit del manifesta què he fet referència, que va ser el motor d’arrencada de MansUnides, hi tenim una referència important per a l’organització.El manifest va néixer en el context de les organitzacions de l’AccióCatòlica i, per tant, amb l’esperit de servei a l’ésser humà i demilitància característics d’aquests moviments. Mantenir aquestesperit, que és un tresor, és una clau excel·lent per seguirendavant.

Javier FernándezDep. de Comunicació

7

Una trajectòria lligada als laics

La trajectòria vital de Pedro Escartín ha estat molt lligada als laics associats. A la diòcesi de Barbastre-Montsó va ser consiliari de joves, d’adolescents i de dones d’Acció Catòlica.També va ser consiliari nacional dels joves d’Acció Catòlica i ha dirigit el Secretariat de la Comissió Episcopal d’ApostolatSeglar en la Conferència Episcopal Espanyola. Entre els llibresque ha escrit hi ha “La presencia pública de los cristianos” i “¡Un laico como tú en una Iglesia como ésta!”, publicats, per la BAC, i “Presbíteros y laicos al servicio de una únicamisión”, publicat per IDATZ. També ha escrit nombrosos articles en diccionaris d’evangelització i pastoral.

Mans Unides/Javier Mármol

Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació,o per correu electrònic a: comunicacion@manosunidas.org

L A V E U D E L L E C T O R

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA?

Perquè recorda que a www.manosunidas.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF.

També pots rebre el nostre BUTLLETÍ ELECTRÒNIC periòdicament, o demanar que l’enviem a un amic. Entra a www.manosunidas.org

i accedeix a “Suscripción al Boletín Electrónico”.

8

La visita d’en Pe-pe i la delegació deMans Unides va seruna experiència ple-na de gràcia per atots nosaltres. Du-rant tot el temps quevan ser al Vicariatvam sentir la presèn-cia de Déu manifes-tada per cadascun dela delegació, pelsnostres nens i neneseducands, pel nostre equip de coordinació parroquial, pels nostres docents, i pelspares i mares de família.

La delegació de Mans Unides radiava generositat, entusiasme i lliurament. Lavisita de la delegació ens anima, ens encoratja i ens motiva en el nostre treball ambla Pastoral Educativa del Vicariat Apostòlic de Bluefields. Mil gràcies!

És pel seu generós suport que podem continuar anunciant la Bona Nova deJesucrist als nens i nenes, joves i adults de la Costa Atlàntica de Nicaragua. Gràciesper col·laborar amb nosaltres perquè el dia de demà els nostres educands puguintenir una vida digna dels fills i les filles de Déu.

En el Vicariat vostès tenen casa seva, els hi esperem!Germà Patrick Duffy, FSC

Coordinador Pastoral EducativaVicariat Apostòlic de Bluefields

Nicaragua

Amb molta alegria vull escriure aquesta carta per agrair decor el gran donatiu que Mans Unides ens va donar (provinent deles persones generoses d’Eivissa) per al bé d’aquesta Missió id’aquest poble de Kibala.

Ja sé de la vostra generositat amb els pobles més necessitats,i aquest n’és un. M’agradaria dir que ja tenim pau i que la prospe-ritat ha arribat, però encara falta molt per aconseguir, encara que jatenim el més important, que és la pau, i la resta anirem acon-seguint-ho a poc a poc amb la vostra col·laboració i amb el nostretreball i el de tots els de Kibala.

La Comunitat de les Filles de la Caritat de Kibala vam arribar-hifa un any, i estem coneixent les grans carències d’aquesta gent.Nosaltres agraïm molt la vostra col·laboració, perquè desitgem que

millorin i es promocionin, i tot això suposa mitjans econòmics irecursos.

Estic molt contenta que la meva terra, Espanya, tingui personessolidàries que fan créixer el món per al bé de la humanitat, quetenen l’horitzó gran per mirar més enllà de si mateixes, per poderveure l’altre. Vosaltres doneu sense veure, i així es compleix l’Evan-geli: que no sàpiga la teva mà dreta el que fa l’esquerra.

Gràcies per saber donar bones notícies, per donar aigua a quité set i pa a qui té fam. Us dono les gràcies de cor i podeu comp-tar amb la nostra oració i el desig que Ell us beneeixi tota la vostravida. Rebeu una forta abraçada i una salutació fraterna des del cord’Àfrica, des d’Angola, i de tots els angolesos que reben la vostraajuda.

Sor Asunción GonzálezFilles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Kibala (Angola)

UNA VISITA QUE VA DEIXAR UN GRAT RECORD UN NOM QUE TRANSCENDIRÀLES GENERACIONS

GENEROSITAT PER VEURE L’ALTRE

Fa uns dies vaig rebre una carta vostrafelicitant-nos perquè l’escola de Malek esta-va pràcticament acabada. Ara puc dir-vosamb alegria que ja està realment acabada.Ahir vaig venir i estan acabant de posar-hi lesfinestres, que és l’últim que hi quedava, i pucdir-vos que la gent no hi cap de felicitat; totsels caps i la comunitat es van voler reuniramb mi, i em van dir que el que nosaltreshem fet per ells mai no podran agrair-ho suficientment. Són moments en què etpaguen per tots els esforços fets abans,sobretot sabent que els denques no sabendir gràcies, ni tan sols tenen la paraula en laseva llengua. Però em van dir clarament queles gràcies que no tenen a la boca la tenenen el cor, i que el nom de Mans Unides nol’oblidaran per generacions i generacions,perquè recordaran als seus fills, i aquests alsseus, el nom dels que els havien construïtl’escola. Gràcies infinites en nom de tots.

Pare José Javier ParladéMissioners combonians

Casa BthanyYirol (Kenya)

Javier Cuadrado

La recruada del conflicte que des de fadècades afecta la República Democràticadel Congo (RDC) està portant el país a unacrisi humanitària sense precedents, quetindrà greus conseqüències també en lesnacions veïnes. De fet, el nombre de refu-giats congolesos creix cada dia i el de des-plaçats interns es compta per milions. Almateix ritme augmenten les carències i ne-cessitats d’aquesta població desposseïdade tots els seus béns. Són més d’1,5 mi-lions de persones sense mitjans que dor-men al ras o acollits en hospitals, escoles imissions fins que s’hi instal·len els camps,exposats a tot tipus de malalties, infeccionsi una gran desnutrició en nens menors decinc anys. A més a més, durant els primersnou mesos de 2008, Kivu Nord ha patittres epidèmies de còlera i xarampió, malal-ties mortíferes i de fàcil propagació.

La Federació de Comitès de Solidaritatamb Àfrica Negra (Umoya) va fer públic un

comunicat en què assegurava que, malgratque fa ja dos anys des que a la RDC es vancelebrar unes eleccions lliures, democrà-tiques i transparents, “el poble congolèsde les províncies de l’est del país, KivuNord i Kivu Sud, continua vivint un malsonde violència, inseguretat i violació perma-nent dels Drets Humans”. Umoya acusadirectament Laurent Nkunda, tutsi congolèsi dirigent de la guerrilla que assola aques-ta zona de la RDC, com a culpable últim iartífex de tant de patiment.

Ban Ki-moon, secretari general del’ONU, ha advertit que s’està “creant unacrisi humanitària de dimensions catastrò-fiques que amenaça de provocar conse-qüències calamitoses a escala regional. Elconflicte del Congo ha causat ja 5,5 milionsde morts (directes i indirectes) i ha suposatque més d’1 milió de persones hagi hagutd’abandonar les seves llars fugint de la vio-lència i la pressió.

Congo: una crisi que no s’atura

El director general de la FAO, l’Organitzacióde Nacions Unides per a l’Agricultura il’Alimentació, Jacques Diouf, ha demanat al nou president electe dels Estats Units,Barack Obama, que converteixi l’eradicacióde la fam en una prioritat del seu mandat.En el missatge de felicitació enviat alsenador demòcrata després de la seva victòria el 4 de novembre passat, Diouf vaafirmar que “els Estats Units haurien de prendre el lideratge en el primer trimestrede 2009 per convocar una Cimera mundialsobre l’Alimentació, i aconseguir un ampliconsens sobre l’eliminació definitiva de lafam de la faç de la terra”. L’actual crisifinancera i més conscienciació mundialsobre la situació de 923 milions de persones famolenques han creat “una oportunitat especial per a una iniciativad’aquest tipus”, va assegurar Diouf. Lacimera hauria d’aconseguir 30.000 milionsde dòlars anuals per construir i desenvoluparinfraestructures rurals i incrementar la productivitat agrícola en el món en desenvolupament, amb l’objectiu de doblar la producció i garantir la seguretat alimentària.L’elecció de Barack Obama com a nou president dels Estats Units marca tambéuna fita en la història, ja que és el primerpresident negre d’aquest país, i en ell estanposades les esperances de molts milions de persones pertanyents a les minories més desfavorides.

Petició al nou president delsEstats Units

Thom

son-

Reu

ters

Ale

rtne

t/E

mm

anue

l Bra

un

C R Ò N I C A D E L M Ó N

9

Una mare amb els seus fills camina per un dels camins controlats per l’exercit.

Mans Unides porta molts anys treballant a la RD del Congo. Anualment, el departament d’Àfrica Central aprova una mitjana de 25 projectes (sobretot en els sectors educatiu, agrícola i sanitari) per a aquest país, extremadament ric en recursos i desgraciadament

empobrit per la cobdícia externa. Un país que assisteix a la seva pròpiadestrucció davant la indiferència de governs i institucions.Davant la nova escalada d’una violència que ha deixat ja més de 5,5 milions de morts des de 1996, Mans Unides ha aprovat l’enviament d’ajuda

d’emergència per valor de 35.000 euros,que han sortit dels fons propis de l’organització. Els diners serviran per a l’adquisició de medicaments amb què assegurar unes condicions mínimes de salut a 12.428 personesdesplaçades dels territoris de Masisi i Rutshuru.

Mans Unides envia ajuda d’emergència al Congo

Bar

acko

bam

a.co

m

D’acord amb els informes de la Co-missió Econòmica per a Amèrica Llatina i elCarib (CEPAL), en l’últim quadrienni s’haregistrat el més gran creixement del PIBper habitant des dels anys setanta. Aquestatendència continua el 2008, amb la qual co-sa completaria cinc anys consecutius ambun creixement superior al 3% anual. Noobstant això, la desigualtat socioeconòmicacontinua sent extremadament alta. La des-pesa social, que va créixer ostensiblementen la dècada passada, ha tendit a estabi-litzar-se i encara no basta per cobrir lesnecessitats socials. Així mateix, persistei-xen els corrents migratoris provocats pelsdesiguals nivells de desenvolupament deles diverses localitats i regions. L’aplicaciómés estricta de les lleis de migració i la

recessió econòmica han provocat unadesacceleració en la tramesa de remeses,que per a molts països són importantsfonts d’ingressos.

La inflació s’està accelerant impulsadafonamentalment pel preu dels aliments iels combustibles, que juguen un papermolt important en països amb economiesen desenvolupament. Si els governs llati-noamericans no enforteixen els seus pro-grames socials, l’impacte del repunt infla-cionista farà que milions de persones caiguinen la pobresa extrema. Els països cen-treamericans i caribenys, importadors netsd’aliments, es troben en la situació de mésrisc, agreujat com a conseqüència de lesinundacions produïdes per les intensespluges, que van afectar més de 400.000

La decisió del Banc Mundial de modificar els seus paràmetres demesurament del nivell de pobresa en elmón ha creat unes noves xifres oficialsque no fan sinó recollir més exactamentel nombre d’éssers humans que notenen el mínim necessari per viure.

▲ L’increment dels preus ha fet créixer la xifra de famolencs en més de 75 milions, fins als 923 milions de persones.

▲ Augmenta també, fins a 1.400 milions, el nombre de pobres.

▲ Es parla de xifres bilionàries per pal·liar la crisi financera en algunspaïsos d’Europa, mentre que les últimes promeses d’ajuda als païsosen desenvolupament no van arribar als 20.000 milions.

▲ Per combatre la falta d’aliments esnecessiten 30.000 milions de dòlarsanuals. Els països industrialitzats van concedir als seus sectors agrícoles més de 376.000 milions iles despeses en armament van arribarals 1,2 bilions de dòlars anuals.

I malgrat les ràpides decisions que s’estan adoptant per pal·liar la crisi que afecta els països del primer món,ningú no sembla recordar-se dels mésde 1.400 milions de pobres per als quals aquesta preocupant crisi pot tenir conseqüències irreversibles.

El president de Sudan, Omar al Bashir, va anunciar el mes de novembre passat unalto el foc unilateral a la regió de Darfur. L’alto el foc, “immediat i incondicional”, es va produir en finalitzar la “Iniciativa delPoble de Sudan”, que pretenia ser una conferència de pau per a la regió. Els grupsrebels del país, l’altra part convergent en el conflicte armat, no van assistir a aquestaconferència, i no se sap encara si acceptaranl’alto el foc com a proposta per acabar

amb la guerra. El Consell de Seguretat del’ONU supervisarà el procés de pau quederivi d’aquesta important decisió, i hienviarà un comitè d’observadors de la Missió de Pau que s’encarregarà d’acomplir la suspensió de les operacionsmilitars de l’Exèrcit Sudanès a què s’ha compromès el Govern. La guerra a Darfur va esclatar al febrer de 2003 i ha causat gairebé 300.000 morts i dos milions i mig de desplaçats.

C R Ò N I C A D E L M Ó N

Hi ha 1.400 milionsde pobres en el món

10

Augmenta la bretxa que separa rics i pobresa Amèrica Llatina

Brasil, seu del FSM el 2009

Alto el foc a Darfur

Thom

son-

Reu

ters

Ale

rtne

t/O

mar

Far

uk

En el panorama social d’Amèrica Llatina i Carib, les últimes estimacions

indiquen que el 36,5% de la població de la regió es troba en situació de pobresa.

Per la seva banda, l’extrema pobresa comprèn el 13,4% de la població. Així, la

pobresa afecta més de 194 milions de persones, xifra superior a l’existent al

començament dels anys 80.

persones i que van produir desenes demorts.

La regió andina és rica en jaciments mi-ners. No obstant això, és difícil conciliar elsdrets de les poblacions afectades amb lanecessitat dels governs d’explotar aques-tes riqueses. En el cas de Perú, l’incrementde l’explotació minera ha anat de la màamb l’augment dels conflictes socials. Bo-lívia s’enfronta a una crisi política provocadaper les reivindicacions d’autonomia, quedivideixen el país. El conflicte colombiàcontinua afectant gran part de la població,ha conduït a un seriós deteriorament de lasituació humanitària, i ha augmentat el des-plaçament forçat intern i els moviments derefugiats, principalment cap a Equador iVeneçuela.

El 2009, el Fòrum Social Mundial secelebrarà novament a Brasil i, per primera

vegada, a l’Amazònia, per la qual cosa undels temes més polèmics, que ja està mo-bilitzant l’atenció arreu del planeta, seràl’avanç desordenat dels biocombustibles,que amenaça la seguretat alimentària, labiodiversitat i les riques fonts d’aigua.

Si bé encara no hem vist el vertaderimpacte de la crisi financera mundial sobreels països en desenvolupament, queda clarque les actuals condicions econòmiquesamenacen els avanços que s’han aconse-guit per reduir la pobresa i impulsar el de-senvolupament. L’actual desastre econò-mic global ha posat en seriós qüestiona-ment les idees convencionals sobre el mer-cat i el desenvolupament. La seva amplia-ció abusiva, la creació de nous instrumentsfinancers i l’absència de regulació, que em-para l’especulació, han arribat al seu propilímit.

El director del Centre de Recerca de Salut deManhiça (Moçambic) i Premi Príncep d’Astúriesde Cooperació Internacional 2008, l’espanyolPedro Alonso, ha assegurat que hi haurà una primera generació de vacuna contra la malària que tindrà una eficàcia d’entre el 30 i el 50%. L’objectiu, ha manifestat Alonso,és trobar una vacuna que tingui un efecte del 100%, però per a això encara passaran uns quants anys. Tot i així, va afirmar que

“la primera generació de vacunes és un salt científic enorme”, que ha d’anar acompanyat d’altres mesures preventives i farmacològiques perquè tingui efecte. Aquest metge espanyol porta investigant des de 1996 els mètodes per eradicar la malària, conseqüència i causa de la pobresa, que afecta 500 milions de persones i produeix la mort de tres milions d’éssers humans cada any.

Primera generació de la vacuna contra la malària

C R Ò N I C A D E L M Ó N

▲Cada tres segons, un nen mor

per falta d’higiene

En el marc del IV Congrés Nacional de Periodisme Sanitari, el director del’Oficina de suport al Decenni Internacional per a l’Acció de l’ONU, Carlos Fernández-Jáuregui, va denunciarque cada tres segons mor un nen en el món per falta d’higiene i problemes relacionats amb l’aigua. Va recordar que1.200 milions de persones no tenen accésa l’aigua potable, però no perquè en el món n’hi hagi escassetat, sinó per la falta d’infraestructures adequades.

▲Els nens, principals víctimes del

Coltan

Cada quilo que s’extreu de coltan, minerald’alta conductivitat utilitzat per a les principals comunicacions en el nostresegle, costa la vida a dos nens. Amb edats d’entre 7 i 10 anys, els “paguen” 25 cèntims d’euro al dia, treballen en els jaciments angostos, on només ellspoden entrar i, amb massa freqüència, són víctimes dels despreniments que els hi deixen enterrats.

▲Sis mesos després del cicló Nargis

Mig any després que el cicló Nargisassolés Birmània i provoqués al voltant de 140.000 morts, milers de personesmalviuen encara en refugis construïts de forma provisional. La falta d’ajudes està impedint que els damnificats recomponguin la seva vida. A més a més,el país continua patint les repressions de la Junta Militar, sobre la qual pesensancions unilaterals de la comunitat internacional. El 2010 s’hi celebraran eleccions, que s’esperen lliures i justes.

11

Parada d’una dona que ven préssecs en un carrer de la capital mexicana.

Thomson-Reuters Alertnet/Jim Young

BreusBreus

Man

s U

nide

s/M

ª E

ugen

ia D

iaz

R E P O R T A T G E

Durant el mes d’octubre vam tenir el privilegi de participar enel viatge de formació de Mans Unides a Nicaragua. L’experiènciaha estat fascinant i desbordant.

Hem pogut compartir uns dies amb les nostres contraparts ihi hem descobert el que ja intuíem des de les nostres delega-cions: que hem de sentir-nos molt orgullosos de la tria de pro-jectes, de com prioritza Mans Unides, però encara més dels quisobre el terreny ho donen tot perquè se n’assoleixin les metes i,moltes vegades, les superin. Alguns esperàvem trobar-hi molt vo-luntarisme i enormes ganes d’estirar cada euro, cada cèntim; hi

hem palpat això i, a més a més, una gran preparació en tots elsprojectes que hem visitat.

Són enginyers agrícoles nicaragüencs els que capacitencamperols i mestres que no havien passat per l’escola de magis-teri. Ara ens expliquen que després d’obtenir la seva diplomatura,els caps de setmana els dediquen a estudiar Pedagogia o Psi-cologia per poder ensenyar millor als seus alumnes a canvi de 110dòlars al mes. I els metges que es recolzen en agents de salut,voluntaris també, als quals formen perquè siguin els seus ulls i lesseves mans allí on no arriben ells, i ho fan amb una enormesaviesa.

Hem visitat vuit projectes en els cinc camps d’acció amb quètreballa Mans Unides (sanitat, educació, agricultura, promociósocial i de la dona) i hem posat rostre i nom a les fredes xifresestadístiques que estem acostumats a fer servir. I hem acabat elviatge amb la sensació que Mans Unides està sembrant en undesert i, no obstant això, de la sorra, en creix vida i ho fa enabundància: una nena de 12 anys que pot estudiar gràcies a unabeca; un petit de 13 mesos que té un metge no gaire lluny de laseva barraca; o un camperol que ha pogut amb la seva addicció al’alcohol després de recuperar l’autoestima en formar part d’undels nostres projectes agropecuaris…

NICARAGUA: DE LA SORRA, EN CREIX VIDA

Mans Unides/Javier CuadradoTreballadora d’un dels projectes de desenvolupament finançats per Mans Unides a Nicaragua.

Com cada any, tres grups de persones de les delegacions i

els Serveis Centrals de Mans Unides van fer tres viatges

de formació per visitar els projectes als quals la nostra

organització dóna suport en el Sud. Els textos d’aquest

reportatge recullen les experiències viscudes a Nicaragua,

Índia i Benín, que van narrar els viatgers durant

les Jornades de Formació que van tenir lloc el mes

d’octubre passat a Madrid.

12

Viatges de formació a Nicaragua, Índia i Benín

Experiències que arriben al cor

Una bona convivència ajuda a enriquir qualsevol experiència, iaixí va ocórrer amb el nostre viatge a Bombai. La trobada amb elpoble va ser un xoc, és un altre món que se circumscriu a les fron-teres d’una ciutat enorme, que viu.

Sabem que Índia és el gegant de la informàtica, que té gransempreses tèxtils, i que és una nació que podria ser pròspera, peròla realitat ens fa veure tot el contrari. A Bombai, hi vam veurehotels i edificis impressionants i, al costat, els pitjors suburbis: uncontrast que, en part, indigna, però que també mou a pensar quèfaig jo per poder ajudar-los?

Un dels problemes que t’hi trobes tot just arribar-hi és el dra-ma dels nens del carrer. Però no són només els nens del carrer,sinó “les famílies del carrer”, perquè en qualsevol vorera et tro-baves amb famílies senceres vivint a la intempèrie.

I és que tota aquesta situació de pobresa origina un munt demalalties i, com sempre, els més perjudicats són les dones i elsnens. Per exemple, la falta de vitamina A deixa un saldo de mésde 7 milions de nens cecs cada any.

Una tragèdia que, malgrat tot, no ens deixa desesperançats,sinó tot el contrari. Quan visitem els projectes que Mans Unidesha finançat, veiem que la vida d’aquesta zona ha canviat gràcies aells… és un futur d’esperança, una injecció d’ànim perquè sabemque aquest és el futur d’aquesta gent.

En tots els projectes hem vist aquesta mà que nosaltrespodem estendre als altres i les experiències viscudes ens aju-daran a transmetre-us aquest sentit que, si quelcom podem can-viar, serà des de la base, començant per nosaltres mateixos.

La nostra experiència va començar tot just sortir de l’avió, i vasemblar com si quelcom ens copegés; era la humitat, a la qual lamissionera que ens va acompanyar pel país va definir com el sufo-cant alè d’un drac que es posava sobre la cara.

El primer dia del nostre camí pel país va ser el que ens va por-tar una increïble sorpresa: vam poder assistir a un part en unamaternitat que s’havia construït gràcies a Mans Unides i amb unsmaterials comprats gràcies als diners enviats per l’organització. Siaquest nen no hagués nascut allí, hauria mort.

Un exemple clar de l’ajuda al desenvolupament que promouMans Unides el vam veure, també, en una cooperativa agrope-cuària finançada per la nostra organització. Allí els joves rebenbeques de treball i, amb la formació rebuda, poden muntar el seupropi negoci i, així, aconseguir el seu desenvolupament.

El que hem experimentat clarament és el compromís i el tre-ball de Mans Unides per formar aquest poble perquè pugui valer-se per si mateix. Nois i noies que estan aprenent oficis per podersortir endavant… i que estenen aquesta formació a altres poblats,a més nois i noies, i així creen una immensa cadena de desen-volupament.

És una pobresa impressionant, ells s’han de valer per si ma-teixos per a tot.

Un dels programes en què més es treballa a Benín és la for-mació femenina, per intentar treure la dona del segon pla en quèes troba. Es lluita perquè la dona aprengui i es formi i no sigui sim-plement una serventa per a l’home. Amb els grups d’animació fe-menina recolzats per Mans Unides, es visiten els diversos poblatsi s’hi fan cursos de nutrició, alfabetització, higiene, drets humans,i elles desperten i són conscients que són capaces de fer moltescoses.

Ens emportem la constatació que la mateixa transparènciaamb què aquí treballem es fa servir allí per treballar. Hem vist laserietat que tenen, com valoren el seguiment dels projectes.Quan els missioners ens deien que si no fos per Mans Unides ellsno podrien ser aquí, hi vèiem representades totes les personesde les nostres delegacions. Encara que de vegades ens suposi ungran esforç el nostre treball, ells ho esperen amb tanta il·lusió iamb tanta necessitat que val la pena que continuem fent tot elque fem.

R E P O R T A T G E

BENÍN: IMMENSA CADENA DE DESENVOLUPAMENT

ÍNDIA: UN FUTUR D’ESPERANÇA

Man

s U

nide

s/S

onso

les

Fern

ánde

z-Ir

iond

o

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Fer

nánd

ez

13

Dones de Benín portanat els seus fills al braç.

Dos nens d’Índia que subsisteixen vivint al carrer.

R E S S O N S D E L S U D

14

E l meu nom és Aurora Bailón, vaig néixer a Monreal de Ariza,Saragossa, fa 55 anys, en el si d’una família nombrosa, sen-zilla i humil. Vaig acabar el batxillerat i vaig treballar durant

més 10 anys en diverses empreses. La meva vida, aleshores,corresponia al que podríem anomenar “ser bona gent”. No obstantaixò, sentia que la vida se m’estava anant de les mans i que noestava fent prou perquè la justícia i la solidaritat fossin els eixosrectors de la humanitat. Per aquesta raó em vaig posar a cercarcamins que em permetessin treballar per aquesta causa. A laparròquia del Cor de Maria dels Missioners Claretians, hi vaig tro-bar el que cercava. Després d’un procés de formació i discerni-ment, al desembre de 1981, vaig arribar a Quibdó, juntament amb

dues companyes, Milagros Vicente i Concha Orús, per donar su-port al treball pastoral que el P. Gonzalo de la Torre, missioner cla-retià, feia al Mig Atrato, juntament amb un grup de seglars, lamajoria dones natives del Chocó. A l’equip teníem clar que l’evan-gelització ha de portar-nos a la humanització i dignificació de lespersones i dels pobles. És a dir, ha de respondre a les seves ne-cessitats espirituals i materials, i projectar-les a construir i viure elseu projecte de vida. Per assolir aquest objectiu vam veure que elnostre treball havia de fer èmfasi en els aspectes següents:

- Treballar la consciència crítica de les persones per superar elfatalisme que ens porta a creure que les coses succeeixen perquè“Déu ho vol”, i és que molts cops succeeixen per l’egoisme i l’am-bició de persones, institucions i grups de poder.

- Despertar el sentit i la consciència organitzativa del pobleafro, perquè partim que un poble que ha hagut de superar tantesinjustícies i oprobis a través de la història, així com lluitar pel seualliberament, necessàriament ha de ser un poble organitzat. Lanostra tasca va ser despertar aquest sentit organitzatiu que esta-va adormit, ja que, a través de l’organització, el poble assumeix elprotagonisme que li correspon i, a poc a poc, va trencant les de-pendències polítiques, econòmiques, socials i culturals que his-tòricament ha anat acumulant, construint amb autonomia, alhora,el seu propi projecte de vida.

- Trencar la impossibilitat històrica que no es podia fer res a lescomunitats i demostrar, amb fets, que sí que és possible acon-seguir el que volem quan hi ha organització i voluntat per a això.

Avui podem dir amb satisfacció que l’evangelització duta aterme al Mig Atrato va despertar i va impulsar-hi el procés orga-nitzatiu. Durant aquests anys, l’organització ha crescut en autono-mia i capacitats, per la qual cosa moltes coses les assumeix elladirectament. No obstant això, la nostra tasca com a anunciadors dela Bona Nova no ha acabat. Avui tenim el repte d’ajudar a qualificari consolidar el procés organitzatiu, treballant plegats amb lescomunitats i les seves instàncies organitzatives. Per circumstàn-cies de la vida, avui em trobo coordinant el programa de “Desen-volupament Integral per al Mig Atrato”, amb el suport de MansUnides, en cofinançament amb la Comunitat Autònoma de Madridi l’Ajuntament de Madrid. Des d’aquest espai continuo treballantper la solidaritat i la justícia, perquè amb aquest programa pretenemque les comunitats del Mig Atrato reafirmin la seva identitatcultural, exerceixin un control territorial i social, i millorin la sevaproducció amb un enfocament d’economia solidària, augmentin laseva generació d’ingressos i contribueixin a la consolidació d’unmodel alternatiu de societat. Dono gràcies a Déu per haver com-partit 27 anys de la meva vida amb les comunitats afroatrateses,de les quals he après molts valors i a les quals sempre porto en elmeu cor, perquè formen part de la meva vida.

Gna. Aurora BailónCoordinadora del Programa de

“Desenvolupament Integral per al Mig Atrato”

La meva vivènciade la solidaritat

i la justícia

L’evangelització ha de respondre ales seves necessitats espirituals imaterials, i projectar-les a construiri viure el seu projecte de vida.

Man

s U

nide

s

Des de fa 50 anys, Mans Unides i els seus col·laboradors delSud escriuen una història de solidaritat amb els famolencs i em-pobrits de la terra. La missió de Mans Unides és ser en aquestmón per comprendre’l i ajudar a canviar-lo. Avui, el món està em-bolicat en múltiples crisis: la crisi econòmica i financera, la crisi del’energia, la crisi del clima, la crisi de la seguretat, la no menysimportant crisi de credibilitat d’organismes internacionals, com aral’ONU, el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial i lacrisi dels aliments. Igual que fa 50 anys, afirmem com les donesfundadores de Mans Unides que “sabem i volem que se sàpigaque hi ha solucions de vida, i que si la consciència mundial reaccio-na”, guanyarem la guerra a la fam i a la injustícia.

1. AVUI HI HA MÉS FAMOLENCS QUE AHIREradicar la pobresa extrema i la fam és el primer Objectiu de Des-

envolupament del Mil·lenni; en sintonia, el lema de la campanyade Mans Unides per a l’any 2009 és “Combatre la fam, projecte

de tots”. Segons els indicadors de l’Organització de Nacions Uni-des per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), el 1990, la fam en el mónanava disminuint. Entre els anys 2000-2003, s’estimava queles persones que passaven fam eren 848 milions. L’any 2006,segons la FAO, els famolencs eren 854 milions. L’any 2008,salten totes les alertes perquè les persones que passen famhan augmentat a 923 milions, dels quals, 907 milions habitenen països en desenvolupament. A més a més, 58 milions de do-nes donaran a llum enguany sense assistència mèdica; 56 milionsde nens i nenes d’Àfrica i Àsia ni tan sols han rebut educació pri-mària; 2.700 milions d’éssers humans viuen en la misèria absolu-ta, sense renda fixa, sense feina, sense aliments suficients, senseallotjament adequat; més de 160 milions de persones sobreviuenal dia amb menys de mig dòlar…

Alguna cosa s’està fent malament, molt malament. Què estàpassant perquè, en un món cada cop més ric i amb collites mésabundants, hagi augmentat el nombre de persones que passenfam? Què pot passar si no hi posem solucions?

Mans Unides/Javier Mármol

Combatre la fam,projecte de tots

Un grup de nens malawians col·locant els elements necessaris per preparar el seu menjar.

I N F O R M E

15

2. LA FAM I LES SEVES CAUSESEn la lluita contra la fam i la misèria, és imprescindible identi-

ficar de manera encertada les causes. Darrere aquests milers demilions d’éssers humans abocats a l’exclusió, hi ha situacionsestructurals que condicionen la realitat i que cal canviar si volemque aquestes persones recuperin el seu lloc en la història i puguinviure dignament.

Les polítiques de desenvolupament equivocades (centradesen projectes innecessaris o no prioritaris, orientades a produir elque es necessita per exportar, no el que es necessita per viure),promogudes pels països rics o per les institucions financeres inter-nacionals; la corrupció política o econòmica que deixa els ciuta-dans dels països empobrits sense protecció ni suport; les lleis decomerç internacional injustes que fan que es beneficiïn els que jatenen de sobra; els deutes externs i les formes d’afrontar-los(plans d’ajust que limiten la inversió dels mateixos països en la sa-tisfacció de necessitats bàsiques); les situacions de conflicte oviolència permanent a causa de la lluita per l’explotació i dominidels recursos naturals; la marginació familiar i social de la dona,entre d’altres, són algunes de les causes profundes que podenidentificar-se com a provocadores de la misèria i la fam.

La crisi alimentàriaEls analistes no es posen d’acord sobre les causes de l’agu-

dització del problema de la inseguretat alimentària en els últimsanys. No obstant això, semblen coincidir que es deu fonamental-ment a tres causes. El detonant: el creixement de la demandaasiàtica i el canvi d’hàbits alimentaris. L’augment de la demanda decereals i del consum de carn per part de Xina, Índia i Vietnam… vaincrementar la demanda de cereals. Produir un quilo de carn devaca necessita vuit quilos de cereals.

L’incentiu polític, les subvencions i les pressions socials perorientar productes agrícoles cap a la producció d’agrocom-bustibles (bioetanol), que enfonsa les seves arrels en la “revolucióverda” dels anys 80 i 90, sembla que està ara produint insegure-tat alimentària. En els últims anys, el 25-30% de la producció de

blat de moro als EUA s’ha destinat a la producció d’agrocom-bustibles. Un terç del gra que els EUA exportava fa cinc anys esgasta ara a fabricar etanol per als cotxes. S’estima que un tot ter-reny consumeix en un sol dipòsit de bioetanol el que necessitauna família africana per viure tot un any. Avui es consumeix mésgra que el que es produeix i a un ritme vertiginós: les reserves acu-mulades en els últims quatre anys s’estan exhaurint. El problemahumà és preocupant. En paraules d’Amartya Sen, Nobel d’Econo-mia 1998: “L’etanol vegetal provoca que els estómacs dels quepassen fam competeixin, a més a més, amb els dipòsits decombustibles” .

En tercer lloc, l’especulació financera amb els aliments. Elfracàs de les inversions en sectors com ara “el totxo” ha desviatles inversions en Borsa cap a les primeres matèries. La inversió enaliments (els “commodities”) va començar a partir de 2001. Entre2007-2008, el preu dels aliments bàsics va augmentar en un 52%de mitjana. El cereal que més s’ha apujat de preu és l’arròs (el200%), que no s’utilitza en la producció de bioetanol; però tambés’han apujat el blat, el blat de moro, la soja, la canya de sucre… Hiconflueixen diversos factors: a l’esgotament dels cereals per l’aug-ment del consum, s’hi uneix l’especulació.

Però, acabar amb la fam no és qüestió de producció: actual-ment, es produeixen aliments per al doble de la població. Men-trestant, s’estima que el 75% dels gairebé 3.000 milions depobres són rurals i malviuen de l’agricultura amb una economia de

I N F O R M E

Alguna cosa s’està fent malament, molt malament. Què està passant perquè, en un món cada cop més ric i amb collites més abundants, hagi augmentat el nombre de persones que passen fam?

16

Font: FAO.Dels 842 milions de famolencs en el món,

823 es trobaven en els països en desenvolupamentDels 848 milions de famolencs en el món,

832 es trobaven en els països en desenvolupament

1990-1992 2003-2005

Índia231 milions

(28%)

Àfrica Subsahariana

212 milions(25%)

Xina123 milions

(14%)

Amèrica Llatina i Carib45 milions

(5%)

Amèrica Llatina i Carib53 milions

(6%)

Orient Pròxim i Nord d’Àfrica

19 milions(2%)

Orient Pròxim i Nord d’Àfrica

33 milions(4%)

Països Desenvolupats

19 milions(2%)

Països Desenvolupats

16 milions(2%)

Índia207 milions

(26%)

Àfrica Subsahariana

169 milions(20%)

Àsia-Pacífic(excepte Índia

i Xina)197 milions

(23%)

Àsia-Pacífic(excepte Índia

i Xina)188 milions

(22%)

Xina178 milions

(21%)

Índexs de malnutrició en el món. (Comparació entre 1990-92 i 2003-05)

subsistència; les ajudes a l’agricultura, en els anys 80, eren el 17%dels pressupostos governamentals del món; avui només en rep un6%, i alguna ajuda està barrejada amb negocis paral·lels; la inver-sió agrícola s’ha abandonat des dels anys 80, s’ha descuidat ladotació tecnològica per incrementar i millorar la producció en paï-sos en desenvolupament. Resultat: monotonia alimentària, dèficitde producció i abundància de terres improductives.

El problema estructural és la falta d’accés als recursos de pro-ducció i als aliments de 923 milions de persones, de tal maneraque la crisi alimentària posa en perill no sols l’èxit del primer Ob-jectiu del Mil·lenni, sinó tots els altres. Si els dons de la terra s’aca-paren o es distribueixen de manera injusta, llavors, s’inicia un cer-cle pervers de pobresa. Quan homes i dones no disposen d’allòsuficient per menjar, estaran malalts, no podran tenir cura delsseus fills, que també emmalaltiran, no podran treballar, ni enviaranla seva prole a l’escola. Quan les persones no poden desenvoluparles seves capacitats i, en conseqüència, no tenen oportunitats demillorar, el cercle de pobresa es repeteix generació rere generació.

3. UNA ÈTICA DE LA RESPONSABILITAT CONTRA LA FAMA Mans Unides ens sentim responsables de la pobresa i la fam

que pateixen tants germans i germanes nostres. Vivim el compro-mís per eradicar la injustícia com història d’encarnació en la vidadels més empobrits. Fem el que hem de fer perquè aquestes per-sones visquin en condicions humanes. Volem fer el camí amb totsells, amb la ferma convicció raonada que el Nord desenvolupat i ricés part dels problemes del Sud. Fa falta provocar canvis en el Nordperquè puguin donar-se canvis en el Sud.

Per això, cada any, Mans Unides llança la seva campanya perassolir l’objectiu previst mitjançant dues vies: la sensibilització dela societat espanyola i l’obtenció de fons per al finançament deprojectes de desenvolupament en els països empobrits del Sud.

Es treballa per influir i provocar el canvi d’actituds, valors i com-portaments en la vida quotidiana, en les polítiques públiques i enles pràctiques de les empreses. Molt sovint, els diners i els bene-ficis tenen més drets i es posen per davant els drets i la justíciaque es deu a les persones. No n’hi ha prou amb demanar a unsper repartir entre d’altres, sinó que cal adoptar un altre estil devida, altres criteris en les relacions amb els altres, aquí i allí on sónels que més necessiten.

I tot això per què? Perquè els béns de la terra existeixen per atotes les persones: estan destinats universalment per a tots itothom en té el dret fonamental a l’ús. No tenir els aliments danyala dignitat de les persones. Acaparar-los, especular-hi financera-ment o malgastar-los danya la dignitat pròpia i les persones quen’estan privades.

Per això, la nostra lluita a favor de la justícia i la vida digna pera tots ha de preveure un altre model de cultura, de desenvolupa-ment econòmic i social, en definitiva, una altra ètica mundial.

4. L’ALIMENTACIÓ ÉS UN DRET FONAMENTALLa fam és la violació d’un dret fonamental; el dret a la vida i a

una existència digna està unit de manera irrenunciable al dret a ali-mentar-se. Aquest dret ha de ser en el centre de la lluita contra lafam i la pobresa. Per tant, poder alimentar-se de manera suficientha de ser declarat i assumit en les polítiques nacionals i interna-cionals com un dret fonamental, no com un dret socioeconòmicmés.

Com va dir Jacques Diouf, director general de FAO (Organitza-ció de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació), “per dreta l’alimentació s’entén el dret de tot ésser humà a tenir accés re-gular a una alimentació suficient, adequada en el pla nutritiu i cul-turalment acceptable, per desenvolupar una vida sana i activa. Estracta del dret de cadascú a alimentar-se dignament, en comptesde ser alimentat”.

No es tracta només de tenir accés físic i econòmic als alimentsadequats de forma permanent, sinó, a més a més, de tenir accésals mitjans per produir aquests aliments en cas necessari. “El ques’imposa és un canvi radical d’òptica: el ciutadà ja no és un desti-natari impotent, objecte d’almoina, sinó una persona que té dret agaudir d’un entorn que li permeti alimentar-se i, si no, a rebre assis-tència amb total dignitat” (Jacques Diouf, 2007).

Encara que la necessitat de tot ésser humà d’alimentar-se perviure dignament sembla de sentit comú, pocs països (Bolívia, Co-lòmbia, Cuba, República Dominicana, Equador, Guatemala, Haití,Nicaragua, Paraguai, Congo, Etiòpia, Malawi, Nigèria, Sud-àfrica,Uganda, Bangla Desh, Índia, Iran República Islàmica, Pakistan i SriLanka, entre d’altres) recullen aquest dret en les seves constitu-cions. La garantia d’aquest dret resideix en tres estratègies fona-mentals: l’assistència directa en cas d’emergència, la seguretatalimentària i la sobirania alimentària.

I N F O R M E

Els béns de la terra existeixen per a totes les persones: estan destinats universalment per a tots i tothom en té el dret fonamental a l’ús.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Fer

nánd

ez

Dones bolivianes molent gra.

17Passa a la pàgina 20... ➔

18

I N F O R M E

Haití és part de l’illa d’Hispaniola, juquilòmetres quadrats i uns 9,5 milions dcia africana. La seva història, de constamés pobre d’Amèrica; els seus indicdeprimits d’Àfrica.

Al segle XX va patir, durant molts acada per un moviment popular armat ede molts haitians, anomenada Jean-Bepobres-, va derivar en una nova frustraenderrocat i dos cops “restaurat” a la amb les mans lligades i molt submís Mundial i del Fons Monetari Internaciouna força militar de l’ONU van deixaprecària.

Més del 80% dels haitians viu sota57 anys. L’1% de la població controla epoblació, però les polítiques oficials hano disposa d’aigua domiciliària. L’1% depatir cataractes, etc. Aproximadament,l’economia informal. Els mestres guanpart de la població té un documentaccentuen la vulnerabilitat del país.

En els darrers sis anys (2003-2008), ció de 64 projectes, dels quals 10 han2, socials, i 7, d’emergència. Això haeuros, dels quals 343.060 es van destina493.408, a sanitaris; 41.270, a socials, i 3

Sierra Leone està situada a Àfrica Occidental. Amb una superfície de 71.740 km2, té una població de5.900.000 habitants. El territori està dividit en 2 regions diferenciades: la plana litoral, pantanosa, i la regiód’altiplà i muntanyosa. Amb el 85% de terres fèrtils, l’agricultura ocupa el 65% de la població. Entre les sevesprincipals produccions agrícoles es troben l’arròs, el cafè, el cacau, la mandioca, la canya de sucre, el mo-niato i l’oli de palma. Altres fonts de riquesa són la pesca, les pedres precioses, or, diamants, bauxita, rútil ferroi titani.

Colònia britànica des de 1807, va aconseguir la seva independència el 1961. En els anys 60, era un paísprometedor gràcies a la seva diversitat agrícola, marina, recursos minerals i la tradició educativa. Però elssuccessius governs van fallar a l’hora d’atendre les necessitats de la població. La corrupció, el nepotisme iregionalisme van contribuir a una distribució desigual de la riquesa, a la marginació de joves i dones i a lausurpació de la riquesa per les elits patrimonials. El 1991, va esclatar-hi una brutal guerra civil que va motivarel desplegament de la missió de pau més gran de la història de les Nacions Unides. Des de 1998, es van succeirels intents per frenar-hi el conflicte i, finalment l’any 2002, s’hi va signar la pau.

La guerra s’hi ha cobrat més de 43.000 morts, tortures i mutilacions físiques; adolescents i dones van serviolades i nens convertits en soldats. Un terç de la població hi està desplaçada i el país viu sota la pobresamés absoluta malgrat disposar d’amplis recursos naturals. Precisament, entorn dels diamants d’alta qualitat ien els conflictes de poder descansa l’origen de les disputes.

Des de 2007, el nou govern d’Ernest Bai Koroma s’enfronta a un període de transició amb enormes reptes.Malgrat el potencial econòmic derivat dels recursos naturals, Sierra Leone és el país més pobre del món,segons l’Índex de Desenvolupament Humà de l’ONU. L’esperança de vida és de 41 anys per als homes i 44 pera les dones. La taxa d’alfabetització d’adults és del 34,8%. Només un 34% de la població té accés a l’aiguapotable, el 50% de la població està desnodrida i la renda per càpita és de 800 dòlars.

Mans Unides porta 20 anys treballant a Sierra Leone, principalment en el sector educatiu, amb la cons-trucció i rehabilitació d’escoles de primària en zona rural i la formació professional de dones i exnens soldats;agropecuari, amb la provisió d’entrades, construcció d’assecadors i magatzems de gra; i sanitari, amb la cons-trucció d’instal·lacions sanitàries i la perforació de pous. S’hi han dut a terme un total de 75 projectes.

La prioritat és la reconstrucció de les estructures socioeconòmiques, la rehabilitació personal i social delssoldats desmobilitzats, les dones que van patir abusos sexuals i els nens soldats i l’atenció als grups especial-ment vulnerables com ara els amputats i els nens del carrer.

Països preferents per a Sierra Leone, el país mésempobrit del món

Man

s U

nide

s/M

arta

Mar

i

Haití,el drama perm

ola, juntament amb la República Dominicana. Té 27.750ions d’habitants, que majoritàriament són d’ascendèn-onstant turbulència i despulla, l’han portat a ser el paísindicadors socials són molt similars als països més

molts anys, la dictadura de la família Duvalier, enderro-mat el 1986. Però la situació no va millorar. L’esperançaan-Bertand Aristide -un sacerdot compromès amb elsrustració. Va ser dos cops triat pels haitians, dos cops” a la Presidència pel govern dels Estats Units, això sí,bmís cap a les polítiques de Washington, del Banc

rnacional. A mitjan 2006, unes eleccions tutelades perdeixar certa estabilitat en el país, en qualsevol cas,

u sota la línia de la pobresa. L’esperança de vida és derola el 46% de la renda. Els camperols són el 70% de laals han destruït l’economia rural. El 62% de la població1% de la població està cega, per falta de vitamines, perment, el 75% de la gent no té feina fixa i estable i viu deguanyen uns 30 euros al mes. Únicament, la tercerament d’identitat… Els freqüents fenòmens naturalsís.

2008), Mans Unides ha donat suport a Haití a la realitza-0 han estat agropecuaris; 30, educatius; 15, sanitaris;xò ha suposat una aportació monetària de 2.150.779estinar a projectes agropecuaris; 873.404, a educatius;als, i 399.637, a suports d’emergència.

a Mans Unides el 2009

rmanent

I N F O R M E

19

Agrupa deu estats (Rajasthan, Bihar, Jharkhand, Chhattisgarh, Uttar Pradesh,Uttaranchal, Panjab. Haryana, Himachal Pradesh i Jammu-Kashmir) i dues unions territo-rials, Delhi i Chandigarh.

Tot i que tenen característiques comunes clares, també presenten forts contrastos idiferències pel que fa a índexs de desenvolupament humà. Però, a grans trets, els estats delNord de l’Índia es troben entre els més pobres del país, i molts tenen els índexs de desen-volupament humans més baixos, com ara Bihar, Rajasthan i Uttar Pradesh, coneguts comels estats BIMARU, acrònim que coincideix amb la paraula BIMAR que en hindi significa“malalt”.

Quant a l’educació, les taxes d’alfabetització d’aquesta regió són molt més baixes quela mitjana nacional. Els percentatges descendeixen considerablement quan ens centrem enl’àrea rural i ens referim a dones, com és el cas de Bihar (33,1%), Jharkhand (38,9%), UttarPradesh (42,2%) o Rajasthan (43,9%). La discriminació de gènere es reflecteix en l’existèn-cia amb prou feines de 906 dones per cada 1.000 homes.

Una gran part de la població viu en zones rurals. L’agricultura és la base de l’economia,encara que el desproporcionat repartiment de la terra fa que un alt percentatge de lapoblació no en tingui i malvisquin com a jornalers en condicions de semiesclavitud.

En aquesta secció de Mans Unides, s’hi ha intensificat el treball en els últims anys,i s’han aprovat, només en l’última campanya, 49 projectes de desenvolupament per unasuma total de 2.244.045 euros. Són prioritaris els projectes socials de desenvolupamentcomunitari dirigits principalment a la dona, que en l’última campanya van representar el 49per cent del total.

Nord de l’Índia,els estats més pobres del país

Man

s U

nide

s/A

na C

árca

mo

Man

s U

nide

s/W

aldo

Fer

nánd

ez.

L’assistència alimentària directaEs necessita quan hi ha una situació d’urgència, bé a causa

d’un conflicte que ha provocat el desplaçament de la població, béper un fenomen extrem que ha esdevingut en catàstrofe per la vul-nerabilitat de la població, com una sequera severa, inundacions,huracans, etc. A aquesta missió respon el Programa Mundial d’Ali-ments, que assisteix més de setanta milions de persones que pa-teixen inseguretat crònica d’aliments. No obstant això, en el pe-ríode entre l’any 2000 i el 2006, es va reduir la disponibilitat derecursos en un setze per cent, passant de més de mil cent mi-lions a uns nou-cents quaranta-cinc milions d’euros, segons da-des de l’OCDE. Amb el pla de rescat financer aprovat pels EstatsUnits i alguns països de la Unió Europea, entre els quals Espanya,el Programa Mundial d’Aliments deixaria de ser necessari permolts anys.

La seguretat alimentàriaEs tracta de produir aliments segurs i sans per a la salut, i evi-

tar aquelles formes de producció, elaboració i transformacióque siguin nocives o no acceptables per a les persones. Depènde quatre factors: la disponibilitat dels aliments, l’accés a unaalimentació suficient, l’estabilitat dels subministraments i l’accep-tació cultural dels aliments o de certes associacions d’aliments.Tota persona té dret a saber que menjarà -enfront de no saber sipodrà menjar-, perquè pot produir els aliments, els pot comprar oalgú els hi proporcionarà.

La sobirania alimentàriaCada poble, com a protagonista del seu propi destí i desenvolu-

pament, té el dret a definir les seves pròpies polítiques de pro-ducció, distribució i consum d’aliments. Són les mateixes pobla-

cions i els seus governs els qui trien la manera que tota la poblaciópugui alimentar-se, respectant les seves tradicions i cultura, basant-se en la petita i mitjana producció, amb la seva pròpia regulaciód’espais rurals, agrícoles i pesquers. En tot això, les dones hi tenenun paper protagonista, perquè són les que, generalment, s’en-carreguen d’assegurar la satisfacció de les necessitats alimentàriesde les famílies.

Les potencialitats de la sobirania alimentària són manifestes:◗ És interdependent del desenvolupament sostenible. Per això,

s’assenta en el respecte i la protecció dels recursos genètics i lesllavors que les mateixes comunitats han desenvolupat al llarg dela història, i està en contra de les patents sobre recursos vitals.

◗L’agricultura i la pesca estan vinculades als territoris i a les comu-nitats que hi viuen. Així, es tracta d’abastar els mercats locals, enprimer lloc; després, els nacionals, i, a l’últim, plantejar l’exportació.

◗Afavoreix el petit agricultor, a qui es reconeix el dret bàsic d’ali-mentar la seva família.

◗Reconeix el paper de les dones, pel seu paper fonamental en l’a-gricultura familiar i reivindica que les seves aportacions han deser valorades i recompensades justament.

◗ És ecològica i alternativa a l’agricultura intensiva. Per això, éscapaç de garantir el dret dels pobles a alimentar-se, preservar elmedi ambient i acomplir altres interessos públics com la conser-vació d’espais protegits.

◗Va lligada a la reforma agrària i el desenvolupament rural: “No espot oblidar que la vulnerabilitat del món rural té repercussionssobre la subsistència individual i de les famílies dels petits agri-cultors, si se’ls nega l’accés al mercat. Actuar coherentment sig-nifica, per tant, reconèixer el paper insubstituïble de la famíliarural, custòdia de valors i canal natural de solidaritat en les rela-cions entre les generacions” (Benet XVI, Discurs FAO 2005).

5. L’OPCIÓ PELS POBRESEls empobrits de la terra són la nostra opció primera. La seva

dignitat, conculcada injustament per un ordre mundial que ante-posa els interessos d’uns pocs al bé comú, cal restituir-la i aquestés objectiu de Mans Unides. Cada cop que algú ha de ser privatperquè d’altres acaparin més i mantinguin així els seus privilegiss’està contra el pla de Déu.

Economia amb solidaritatPosar-nos efectivament de part dels més exclosos exigeix

optar per una economia amb solidaritat. Una economia basadaen el creixement il·limitat amb recursos limitats i constant consumés insostenible. Hem de passar de la “dictadura de l’índex decreixement” i l’acumulació a “viure més amb menys” (S. Latou-che). La producció de béns ha d’estar al servei de la satisfacció denecessitats humanes, i el consum ha de ser responsable. Totes lesinstitucions i els mecanismes que han estat creats per al progréshan d’estar compromesos a aconseguir que totes les persones

20

I N F O R M E

CID

SE

.

Es tracta de produir aliments segurs i sans per a la salut, i evitar aquelles formes de producció,elaboració i transformació que siguin nocives o no acceptables per a les persones.

Dona cambotjana cuinant a la seva, petita i rústica cuina.

➔

puguem viure dignament, respectant el nostre entorn perquè elnostre model actual de desenvolupament no comprometi l’exis-tència del planeta en el futur.

“Viure més amb menys”Per aconseguir canvis duradors i que tinguin rellevància en el

Sud, hem de viure d’una altra manera, adoptar costums menysconsumistes, promoure una educació més integral, implicar-nosde manera més responsable en els problemes comuns i la recer-ca de solucions.

El consum responsable és una peça fonamental en la lluitaper la justícia. Un consum just, mitjançant el qual tothom puguiaccedir als béns necessaris; un consum ecològic, respectuós ambel medi ambient; un consum solidari, que fomenti el comerç justcom a alternativa al que respon només a criteris de beneficis d’unspocs i es regeix per normes diferents segons es pertanyi a unspaïsos o d’altres; en definitiva, donar suport al dret a consumir ali-ments sans i suficients.

Entre les millors opcions hi ha la de fer servir els diners de for-ma responsable i dipositar els nostres estalvis en entitats que res-ponguin èticament de les seves inversions. Per exemple: estaríemen contra d’aquelles empreses o entitats financeres que utilitzenels seus diners o produeixen directament armes, que practiquenl’explotació infantil, que no respecten els drets dels treballadors,que fan servir publicitat enganyosa, que danyen amb les sevesactivitats la natura o perjudiquen pobles indefensos.

Mans Unides treballa perquè cada poble i cada persona en elSud sigui artífex de la seva pròpia alimentació segura i sobirana.Cerquem seguretat alimentària amb projectes comunitaris de des-envolupament agrícola: el creixement de l’agricultura alimenta eldesenvolupament del poble. Invertim en formació agropecuària,

cooperatives de consumidors de productes ecològics, bancs dellavors i bancs d’aliments, microempreses de producció, microem-preses associatives de camperols i indígenes: un poble capacitatper produir és autònom i deixa de ser dependent dels alimentsd’altres. Lluitem contra la desnutrició i la mortalitat infantil a causade la falta d’aliments: la mala alimentació fins als tres anys potcomportar un dany cerebral i físic irreparable. Es tracta, en gene-ral, de protegir el desenvolupament de les persones en el seupropi àmbit de manera que no se sentin obligats a cercar la sub-sistència en entorns d’exclusió, migració forçosa o treball esclau.

Una opció personalMans Unides convida cada persona a assumir la seva pròpia

responsabilitat en la construcció d’un món millor. Com a treba-lladors, consumidors, estalviadors i inversors i contribuents, totspodem comprometre’ns tractant de convertir l’egoisme en solida-ritat, la insensibilitat en compassió, la ignorància en coneixementde la realitat, la indiferència en consciència responsable. Així, entretots aconseguirem transformar: les terres àrides en camps de con-reu, l’aigua en salut i en aliments, l’analfabetisme en coneixementdels propis drets i el descobriment de les pròpies possibilitats, ladesocupació en iniciatives d’economia solidària. El compromís detots és acabar amb la misèria que provoca la mort de tants milionsde persones que esperen la nostra resposta.

I N F O R M E

El compromís de tots és acabar amb la misèria que provoca la mort de tants milions de persones que esperen la nostra resposta.

Marco LaudaniRepartiment de menjar en un suburbi de la República Democràtica del Congo.

21

AFondo

“Taula parada”. Per Luis Silvestre Casas

Casa nostra, el nostre món, ha de ser un lloc amb les portes obertes i la taula parada. Que tothom que passi tinguibeguda i un plat de menjar en una taula de germans i iguals. Una taula en què no sols hi hagi menjar, sinó tambésanitat, educació, treball, habitatge i llibertat.Per a això cal que tots hi aportem, que hi posem les eines necessàries (culleres, forquilles i ganivets) sigui quinasigui la nostra condició i capacitat (color).Però, a més a més, aquests coberts serveixen per a més coses. Les culleres serveixen per repartir, un repartimentque sigui igualitari. Les forquilles, per seleccionar i triar el més convenient; a més a més, ens recorden les mansque demanen o que donen. I els ganivets, per tallar qualsevol classe d’injustícia i de discriminació.Amb la nostra solidaritat i generositat, i repartiment igualitari dels béns, podem assolir el repte d’eradicar la pobresa i tenir la taula ben parada per a tothom.

22

Cartell de Campanya 2009

Les Jornades de Formació 2008 deMans Unides, celebrades a El Esco-rial els dies 7, 8 i 9 de novembre, van

comptar amb una gran assistència de mésde 300 persones, tant de les delegacionscom dels serveis centrals, i es van viure enun ambient de fraternitat i amistat.

El consiliari de Mans Unides, monse-nyor Juan José Omella, bisbe de Calahorrai La Calzada-Logronyo, va obrir les jornadesmitjançant una al·locució en què es va re-ferir al Manifest de la UMOF, origen de l’or-ganització, i va exhortar mantenir en totl’herència d’aquelles primeres dones. Lapresidenta nacional, Begoña de Burgos, vaagrair especialment la presència de ElíasYanes, arquebisbe emèrit de Saragossa, iva subscriure les paraules de monsenyorOmella. “Som aquí no sols per mirar al celi pregar, ni per treballar i treballar pensantque tot depèn de nosaltres, sinó per conju-gar ambdues coses”, va dir. Va reconèixerespecialment l’assistència de Nieves Cres-po, missionera salesiana convidada a lesjornades, vinguda des d’Etiòpia.

Monsenyor Yanes, que va pronunciar laconferència inaugural sota el títol “El com-promís cristià a la llum de l’encíclica Deuscaritas est”, va explicar com en l’encíclicadel Papa hi ha orientacions fonamentals so-bre la caritat de l’Església amb els pobres,que ens obliguen a tots a revisar la formaen què estem treballant i vivint la nostramissió a Mans Unides.

Nieves Crespo va parlar de les sevesvivències a Etiòpia, país on viu i treballa desde fa sis anys. Mitjançant una presentacióde fotografies, va posar veu als pobres,relatant les dures experiències viscudes enun país en què la fam és un problemacrònic.

Tres responsables de l’àrea de Projec-tes dels serveis centrals van presentar alvespre del primer dia de les jornades elstres països prioritaris per a Mans Unides el2009: Haití, Sierra Leone i el nord d’Índia. Idesprés, els participants en els viatges deformació d’enguany, tant de les delega-cions com dels serveis centrals, van com-partir les experiències de les seves visitesa Benín, Nicaragua i Índia. Amb la informa-ció relativa als Convenis de Mans Unidesamb l’AECID a Bolívia, Filipines, Etiòpia i Se-negal es va tancar la primera jornada.

L’endemà, el vicari general de la diòceside Barbastre-Montsó, Pedro Escartín, vaexposar els principals continguts del seu lli-bre “Declararon la guerra al hambre. Cin-cuenta años en la vida de Manos Unidas”.Igualment, es va reflexionar sobre el “Do-cument base”, que conté les principalsidees que Mans Unides llançarà a l’opiniópública en la seva campanya 2009, i es vatreballar per grups en diversos tallers deformació.

La presidenta de Mans Unides va tan-car les jornades amb paraules d’agraïmentpel treball de tots.

En diversos ajuntaments asturians escommemora, cada any, el “Dia de la donarural”, instituït per Nacions Unides el 1995per reconèixer la feina dels més de 600milions de dones que viuen i treballen en el món rural. I, un any més, la localitatde Navia, a l’oest del Principat, es va unira les celebracions d’aquest dia amb el lliurament del premi “Dona Rural”, que enaquesta ocasió va recaure en la delegaciócomarcal que Mans Unides hi té. ElConsell Municipal de la Dona va valorar el treball de la nostra organització i la seva “aportació al món rural”. La titularde Cultura del Consistori, CelestinaMastache, va explicar que el grup deMans Unides de Navia està integrat pertretze dones que “treballen en un medirural i, a més a més, s’encarreguen decercar fons per desenvolupar projectesen el Tercer Món”. Mastache va assegurarque Mans Unides “és una ONG que funciona de forma altruista i que treballaa Navia des de 1992, i és l’agrupació que més fons recapta de tot Astúries”. La directora de l’Institut de la Dona,María Fernández Campomanes, va felicitar també Mans Unides per “liderar iniciatives que contribueixen a democratitzar la vida quotidiana”, i va afegir que el premi “reconeix els canvis socials”. El guardó va consistiren una placa commemorativa i, a més a més, l’Ajuntament va cedir a l’organització dues litografies de l’artista Pedro Delgado, oriünd de Navia,perquè siguin d’utilitat per a la recaptació de fons.

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

23

Reconeixementa les donesrurals a Navia

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Fer

nánd

ez.

El grup d’assistents a les Jornades de Formació posen per a una foto de familia.

Man

s U

nide

s

Jornades de Formació 2008

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

24

Més de 3.500 projectes sanitaris, que comprenen la construcció, la posada en marxa i el mantenimentd’hospitals, centres de salut, i farmàcies; l’organització de

cursos d’higiene i nutrició; la preparació demonitors de salut, la instal·lació de sistemesde subministrament d’aigua comunitaris ilatrines…

Uns 3.000 projectes de promoció de la dona, que comprèn la formació de més de 150.000 dones,

fons de crèdit per donar suport a petites iniciatives productives, la construcció i posada en marxa de centres de formacióprofessional i internats per a dones joves…

Amb una sèrie d’activitats programadesen l’àmbit nacional i regional

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

50 anys de projectes de desenvolupament

Mans Unides, organització de l’Es-glésia Catòlica per a l’ajuda alTercer Món, celebra l’any

2009 la seva 50 Campanya, i vol celebrar-ho amb una sèrie d’actes commemora-tius que s’estendran també al llarg de2010, quan la institució compleixi 50anys. Moltes de les activitats previstestindran caràcter regional, i d’altres impli-caran totes les delegacions de MansUnides.

Exposició fotogràficaDestaca l’exposició “Cinquanta anys

de Mans Unides”, que recorrerà Espanyadurant els dos anys de celebracions i quees podrà utilitzar, després, totalment oparcialment, per a altres finalitats de lainstitució.

L’exposició constarà de 25 panells,amb una sèrie de fotografies procedentsen la seva totalitat dels arxius de Mans

Unides, acompanyades de textos expli-catius, tant dels objectius de l’organitzaciócom de dades fonamentals de cadascundels continents en què Mans Unides des-envolupa la seva tasca. Aquestes foto-grafies cerquen reflectir el treball de l’or-ganització i els seus vertaders destinataris:els beneficiaris dels projectes. Estarà divi-dida en dues parts: la primera, formada perquatre panells, serà una introducció a l’ex-posició i a la feina que Mans Unides estàduent terme al llarg d’aquests cinquantaanys de vida; la segona, formada per tressèries de set fotografies, ens acostaran acadascun dels continents en què treballem-Àfrica, Amèrica i Àsia- i a les cinc prioritatsde projectes de desenvolupament -agríco-la, educatiu, sanitari, promoció social i pro-moció de la dona-.

Per acompanyar l’exposició, s’editaràuna guia i una sèrie de pòsters, amb lesfotos més significatives.

Mans Unidesllança la seva Campanya 50

Qui som?Qui som?Mans Unides, Organització

No Governamental per al

Desenvolupament (ONGD),

de voluntaris, és una associació

pública de fidels, catòlica,

seglar, sense ànim de lucre i

de caràcter benèfic (Estatuts art. 2.3).

La seva finalitat és la lluita

contra la fam, la deficient nutrició,

la misèria, la malaltia,

el subdesenvolupament i la falta

d’instrucció produïts, entre d’altres,

per les causes següents: la injustícia,

el desigual repartiment dels béns

i les oportunitats entre les persones i

els pobles, la ignorància, els prejudicis,

la insolidaritat, la indiferència,

i la crisi de valors humans i cristians

(Estatuts art.5). Per dur a terme

la seva acció, treballa en dues

línies prioritàries: la sensibilització

de la població espanyola i

el finançament de projectes per

al desenvolupament en el Sud.

Llibre de l’aniversariUna altra de les accions posades en

marxa per commemorar el nostre ani-versari és l’edició d’un llibre que reculldetalladament la història de Mans Unidesdes dels seus inicis fins als nostres dies.Pedro Escartín, vicari general de la diòceside Barbastre-Montsó i consiliari de l’AccióCatòlica General, és l’autor del llibre, queporta per títol “Declararon la guerra alhambre. Cincuenta años en la vida de Ma-nos Unidas”. Amb una sobrecoberta pro-tectora, compta amb 236 pàgines, i inclouun quadernet de 16 pàgines amb fo-tografies, que ajudarà a recordar la històriade l’organització i alguns dels momentsmés destacats dels quals es té testimonigràfic.

Vídeo del 50 AniversariCom a última iniciativa en l’àmbit na-

cional, destaquem el vídeo del 50 aniver-sari. L’ha fet una persona molt estimadaper a l’organització: Julián del Olmo, sacer-dot, periodista i director del programa“Pueblo de Dios” de TVE, que porta en an-tena més de 25 anys. Del Olmo ha visitatamb el seu equip nombrosos projectes deMans Unides arreu del món, dels qualsdesprés ha informat detalladament als te-lespectadors en el seu programa. El vídeofa un recorregut per la vida de Mans Uni-des durant aquests anys. Amb ell ha volgutmostrar “com els béns que la solidaritat haposat a les mans d’aquesta ONGD de l’Es-glésia arriben, íntegrament, als més po-bres i necessitats”.

25

Prop de 4.000 projectes agrícoles,dedicats a la construcció depous d’aigua,

posada en marxa de granges,adquisició d’animals i de tractorsi d’altra maquinària agrícola,accés a la propietat agrària delscamperols sense terra…

Al voltant de 6.000projectes socials,en forma d’habitatges, promoció de cooperatives i fons de crèdit obancs populars,

capacitació de la població, formació de líders…

Gairebé 8.000 projectes educatius, en escoles, centres de formació

professional, guarderies, beques d’estudi, cursos de formació de professors…

Cartells que han servit d’imatge per les campanyes de Mans Unides des de 1962.

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

Man

s U

nide

s

DADES ECONÒMIQUES DE 2007

Sector Privat 80,8%

QUANTITAT TOTAL RECAPTADA: 62.068.899 EUROS

PROJECTES APROVATS: 828Per prioritats: Per continents:

SectorPúblic 19,2%

ORIGEN DELS INGRESSOS

●

●

APLICACIÓ DELS INGRESSOS DESGLOSSADAProjectes en el

Tercer Món87,3%

●

4,5%Sensibilització

●

Gestió de Projectes 2,1%

●

Promoció i Captació de Recursos

1,3%●

Administración i estructura 4,8%

●

■ Total fins de Mans Unides: 93,9% ■ Resta: 6,1%

126Promoció de la dona

102 Agrícoles

140 Sanitaris

164Socials

296Educatius

Amèrica 208

Àfrica 302

Àsia i Oceania318

Mans Unides continua donant suport econòmicamenta projectes d’exercicis anteriors, fins a completar ne un total de 1.102 l’any 2007.

Els cartells de les campanyes de Mans Unides (1962-2009)

A l’IES “Luis García Berlanga”, de Cos-lada (Madrid), es va posar en marxa unanova edició del “Mercadet Solidari”, una ini-ciativa dels alumnes de religió d’aquestcentre que, amb aquest projecte, posen enpràctica els temes transversals d’algunesde les assignatures que cursen i prenenconsciència de la situació de privilegi enquè viuen enfront d’altres nens i adoles-cents que comparteixen el món amb ells.

Amb una alta participació i col·laboració

per part dels alumnes, i amb el suport del’equip directiu, pares, professors i perso-nal no docent, l’activitat va superar tots elsobjectius marcats. La quantitat recaptadava ascendir a 3.581 euros, que es desti-naran a un projecte de desenvolupament aMoçambic, on es construirà una escola peraconseguir l’accés a l’ensenyament delsnens i les nenes que hi viuen, i aconseguirque surtin de la marginalitat cultural quepateixen.

▲ Agraïment. La Fundació Carmen deGandarias Corral va ser la fundació privadaque més diners va donar a Mans Unidesel 2007, i la xifra final va pujar a un total de 80.570 euros. Aquesta fundació, que porta el nom de la seva creadora, va ser reconeguda com a entitat de caràcter beneficoparticular l’any 1988, i té el seu domicili social a Bilbao. L’objecteprincipal de la seva acció consisteix en l’ajuda econòmica a institucions de caràcter benèfic legalment constituïdes ireconegudes com a tals, que es dediquina la cura i l’atenció de nens orfes, famíliesnecessitades, ancians faltats de recursos,malalts mancats de llar i, en general, a la cooperació i l’ajuda a institucions de caràcter benèfic, com ara ha ocorreguten el cas de Mans Unides.

▲ Cantàbria amb Moçambic. Una famíliade Santander, coneixedora del problemadels nens del carrer a Moçambic, ha donat 90.000 euros a un projecte de Mans Unides en aquell país. Situat a la localitat de Beira, a la perifèria de la ciutat, el projecte aconseguirà la construcció d’un internat i diversos centres de formació.

▲ Futbol solidari. El Vila-real CF estàposant en marxa, a través de les sevespenyes, la venda de paperetes per a sortejos de viatges a diferents llocsd’Espanya, per seguir les cites esportivesde l’equip. Els fons recaptats per la venda d’aquestes paperetes a la Penya Celtic han estat donats a la delegació de Mans Unides a Vila-real.

▲ Exposició de pintors brasilers.

La delegació de Mans Unides a Eivissa va inaugurar el mes de novembre passatuna exposició de pintures creades perartistes brasilers per recaptar fons amb què finançar projectes de desenvolupament. Joan Costa, destacat iveterà membre de l’organització a la localitat eivissenca, ha estat l’artífex de l’exposició, amb quadres creats per artistes que coneixen de prop la problemàtica del país.

Part dels alumnes de l’IES de Coslada que van posar en marxa el mercadet solidari.

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

26

Mercat ambulant solidari

Man

s U

nide

s

BreusBreus

Amb el projecte “Un tren de valors per a un món millor”, Mans Unides torna a col·laborar amb Renfe, tal com ja va fer l’any 2006. El nou projecte té com a centreun tren de joguina, que amb sis vagonsrecull les iniciatives solidàries de 12 ONG,entre les quals, Mans Unides.

Aquest tren, a la venda a les botigues de joguines d’El Corte Inglés, servirà per recaptar fons destinats al finançamentde 12 projectes de desenvolupament. Mans Unides ha seleccionat un projecte aPerú, al districte de Pachuca, al sud del país,que cerca millorar les condicions de vida d’una població que depèn de l’activitat agropecuària de subsistència, i beneficiarà prop de 3.700 persones, sobretot dones camperoles, organitzades en associacions degudament registrades i amb personalitat jurídica.

Man

s U

nide

s/C

ides

ur

Mans Unides i Renfe,juntes en un nou projecte

Tot va començar l’any 1986 quan Pi-lar González, delegada en aquellsdies de Mans Unides a Còrdova, em

va trucar per telèfon per requerir la mevaajuda i col·laboració en l’organització. Vaiganar-hi des del principi amb moltíssimail·lusió i entusiasme i vaig començar a tre-ballar-hi fent tot tipus d’activitats. Va seruna època relaxada i, en certa manera, cò-moda, ja que no hi tenia responsabilitatsserioses. La meva sorpresa va arribar quan,a la tornada d’un viat-ge, em van nomenardelegada de Mans Uni-des. De sobte, passa-va de fer paquets i“encàrrecs”, a encapça-lar la delegació de Còr-dova sense tenir-hiamb prou feines experiència. La responsa-bilitat era enorme. En tot moment, vaig comptaramb la inapreciable ajuda de la Pilar, qui emva donar un diari amb totes les tasques iactivitats que calia fer (per cert, amb mésde 90 anys, la Pilar continua portant l’ope-ració enllaç amb la inestimable ajuda delseu departament).

Des del principi, vaig procurar dedicarels meus esforços a refermar els diferentsdepartaments de la província i a distribuirel treball segons les possibilitats de cadas-cú. Després, vaig ser delegada regional detot Andalusia. Organitzava totes les reunionsi actes en la mateixa delegació de Còrdova.Així, no sols aprofitàvem més el temps i elsdiners sinó que fomentàvem la convivència.

L’any 98 vaig tenir la gran sort de poderanar a Índia. En només uns pocs dies, del

30 d’octubre a l’11 de novembre, la mevavida, els meus pensaments, la meva ma-nera de ser i actuar va fer un gran canvi. Maino oblidaré aquella impactant i emotivaexperiència. Vivint en una miserable pobre-sa, aquella gent era capaç de transmetrevalors com ara l’alegria, la valentia, la soli-daritat amb una generositat digna de lesmés grans lloances, especialment les se-ves dones, els autèntics motors de la socie-tat índia. Encara em vénen les llàgrimes als

ulls quan recordol’emocionant reparti-ment d’un litre de lletdavant una immensafila de mares amb elsseus fills o aquellanena que volia veniramb mi a Espanya i

em va regalar el més preat que tenia, elseu “collar de perles”. Aquests records isentiments són ben a prop del meu cor.

Quan vaig tornar d’Índia, fins als meuspropis fills em van dir que havia canviat: noconsentia capritxos innecessaris com queun nen triés el iogurt que volia, no podiallençar el menjar que sobrava i, fins i tot,vaig ser incapaç d’assistir a dues bodesque tenia pel malbaratament que suposa.Ara, intento conscienciar i sensibilitzar enla mesura que el meu entorn m’ho permeti tractar de donar a les coses el seu valorjust. Mans Unides m’ha ensenyat a estarsempre amb les mans obertes, a saberrebre el que Déu m’enviï amb la millor vo-luntat i alegria. He après a gaudir de la vidaseguint aquests principis, i així, amb totanaturalitat, visc també el meu càncer.

Mª Angustias PorrasExdelegada de Còrdova i voluntària

Man

s U

nide

s

En primera personaEn primera persona

Mary Salas Larrazábal, primera presidenta de Mans Unides, va morir el 15 de novembre passat a Madrid. Va ser l’encarregada d’iniciar a Espanya la Campanya contra la Fam. La seva trajectòria vital va estar lligada a l’Acció Catòlica, de la qual va ser dirigent nacional durant més de vint anys. Va col·laborar estretament amb Pilar Bellosillo en el moviment de Dones d’Acció Catòlica i en la Unió Mundial d’Organitzacions FemeninesCatòliques (UMOFC). En aquesta última organització va ser responsable de la Comissió d’Educació d’Adults.Era llicenciada en Filosofia i Lletres,escriptora, periodista i experta en educació d’adults. Va col·laborar assíduament en les revistes “Ecclesia”, “Vida Nueva” i “Signo”. Va ser una dona pionera, molt compromesa, que va afavorir la trobada de la fe amb la cultura i la societat del seu temps. Va presidir el Fòrum d’Estudis sobre la Dona, associació de tarannà ecumènic, i el 2004 va rebre el Premi Bravo especial de la Conferència Episcopal Espanyola.

Mor Mary Salas,primera presidentade Mans Unides

Mans Unides m’ensenya a estar sempre amb

les mans obertes

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

27

Intento conscienciar i sensibilitzar en la mesuraque el meu entorn m’ho permet i tractar de donar ales coses el seu valor just.

Mans Unides/Waldo Fernández

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

28

Una família haitiana posa al costat del que va quedar de casa seva després del pas dels huracans.

Haití: Dades d’interès

Capital: Port-au-Prince.

Població: 9.446.000.

Moneda: Gourde (100 gourdes, 2,01 euros).

Superfície: 27.750 km2

Ciutats més poblades: Gonaïves;

Les Calles; Petionville.

Idiomes: Crioll i francès.

Religió: Catòlics 80%, Protestants 16%,

altres 4%.

Forma de govern: República unitària

presidencialista.

Cap d’Estat: René Préval.

IDH: Mitjà, lloc 147 (2008).

PIB per càpita : 1.900 $ (2007).

Després del pas dels huracans que a l’agost i al setembre de l’any passat van devastar Haití,Mans Unides va acudir-hi amb ajuda d’emergència per pal·liar la situació en què es trobaven milers d’habitants del país méspobre d’Amèrica. Però alguns dels danys materials han necessitat més temps per avaluar-los. La reconstrucció del pont que unia les dues zones de la localitat de Kazal es fa ara imprescindible per recuperar el desenvolupament a la zona.

29

H aití és el país més pobre d’Amèri-ca. Una gran part dels seus habi-tants viuen en la pobresa extre-

ma. L’analfabetisme supera el 60% del to-tal de la població, i només el 38% té accésa l’aigua potable. No hi ha pràcticamentclavegueres, ni carrers asfaltats, i la deso-cupació afecta més del 75% de la po-blació.

Una permanent inestabilitat políticaimpedeix qualsevol desenvolupament, en-cara que després de les eleccions de 2006hi ha una certa estabilitat, garantida per unamissió militar de l’ONU. La situació mediam-biental és, també, dramàtica: la desfores-tació s’incrementa en un 4% anualment, acausa de l’ús de la combustió del carbó ve-getal com a font principal d’energia do-mèstica. A aquesta situació, s’hi afegeixenels fenòmens naturals adversos, com elshuracans Gustave, Hanna i Ike, que entre l’úl-tima setmana d’agost i la primera de se-tembre de 2008 van causar centenars demorts i ferits, i nombrosos danys materials,fet que va obligar a desplaçar-se milers depersones.

Accions d’emergència“Els huracans han deixat tots els cam-

perols sinistrats. Les cases han estat des-truïdes en un 90%, devastades pels ventsviolents. Els animals van morir, a excepcióde les mules. Les sembres han estat des-truïdes… No hi ha supervivència per alscamperols si no s’intervé de manera ur-

gent en favor seu”.“Les famílies víctimes es troben en un

estat crític: no hi ha aigua potable, no hi hamenjar, no hi ha medecines…”

“La fam comença a fer sentir els seusefectes més greus: tres nens i cinc adultsja han mort per la fam. Les famílies tenenpor al futur…”

Testimonis com aquests, carregatsd’angoixa, van arribar a Mans Unides junta-ment amb la sol·licitud de suport financerurgent per als damnificats.

Enfront de la situació d’emergènciacreada, Mans Unides va engegar diversesaccions amb què va intentar contribuir apal·liar els efectes que els huracans vantenir entre la població: es van distribuir alscamperols aliments i llavors de grans bà-sics i eines agrícoles adequades per em-prendre al més aviat possible la reactivacióproductiva de la zona; i, a més a més, es vaproporcionar a les famílies damnificades elmobiliari bàsic per a les seves cases, aixícom material escolar per als nens i la rea-lització de treballs de sanejament encami-nats al control de les epidèmies.

Un pont d’ajudaNo obstant això, no tot va ser ajuda

d’emergència, ja que molts dels danys cau-sats pels huracans es van veure tempsdesprés, i requerien una acció de desen-volupament més estudiada i prolongada enel temps. Així és com va arribar a MansUnides la situació en què es trobavaba el

Fitxa Tècnica

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

Títol: Reconstrucció d’un pont en zonarural.

Objectiu: Contribuir a millorar les condicions de vida de les comunitats rurals al municipi de Kazal.

Beneficiaris: Directes: 5.000.

Sector: Social.

Cost total: 19.643 euros.

Responsable: Anibal Zilli.

Institució: Parròquia San MiguelArcángel.

Àrea Geogràfica: Kazal, departamentde Port-au-Prince (Haití).

Projecte: HAT/61043

Tres huracans i un nou pont

A Haití

Man

s U

nide

s/W

.F.

pont de vianants de la localitat de Kazal, a45 quilòmetres de la capital, Port-au-Prin-ce. El pont va ser destruït per Ike, l’últimdels tres huracans que van assotar l’illa, iva deixar incomunicades entre si les duesparts en què es divideix Kazal. Era utilitzatdiàriament per més de 2.000 persones, iuns 600 nens havien de creuar-lo cada diaper anar a escola.

A més a més, calia utilitzar-lo perquèels malalts arribessin a la clínica de la ciu-tat, i set comunitats de la muntanya hipassaven el dia de mercat per vendre-hi elsseus productes.

En l’època de pluges, que va des del’abril fins al novembre, el riu porta bastantaigua i el pont era l’únic pas d’un costat al’altre. La seva destrucció ha ocasionat moltsproblemes i, per aquesta raó, el grup denotables del poble va demanar a la Parrò-quia de San Miguel Arcángel que fessin aMans Unides una petició per poder cons-truir un pont nou.

Amb prou experiència en projectes dedesenvolupament, la Parròquia ha dut aterme la construcció de sis escoles i quatrecisternes d’aigua potable a la zona, així comla canalització d’un vessant per a aigua po-table a la Comunitat de Delbou, finançadaper Mans Unides.

Ara, gràcies als diners rebuts de lanostra organització, construiran un noupont a Kazal, que tornarà no sols la comu-nicació entre les dues parts de la localitat,sinó l’accés a la salut, el comerç, l’educa-ció i, fins i tot, el culte religiós als seushabitants.

Per sort… no ha tornat a ploure, però hi ha molta desesperacióen la gent. Quan saben que vindrà una mica de menjar, se’n van tots on està tallada la ruta i esperen el vehicle i, si no els en donen, el prenen. Així es fa difícil organitzar quelcom perquè pugui arribar a tots. En les reunions que vaigtenir amb la gent, vam estar veient les necessitats o prioritats:menjar, casa per a moltes famílies i també una gran necessitatés el pont de vianants que pugui unir les dues parts de lapoblació. Són més de dues mil persones les que passaven peraquest pont cada dia. Hi ha gairebé 600 nois de l’altre costatque necessiten passar d’aquest costat per a l’escola. La clínicaque atén 1.200 persones per setmana queda a l’altre costat. I hi ha també 7 comunitats de la muntanya que han de passarper aquest pont quan volen anar a alguna ciutat. Cercar menjarresulta, dins el difícil, més factible que aconseguir un pont. Per això demanem a Mans Unides que ens doni un cop de mà en això perquè els habitants de Kazal puguin tornar a tirar endavant amb la seva ajuda.

Després del flagell dels huracans

Diverses instantànies de les regions d’Haití, on Mans Unides dóna suport a projectes de desenvolupament.

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

30

Extracte de la carta enviada pel P. Anibal Zilli, rector de San Miguel ArcángelM

ans

Uni

des/

W.F

.Mans Unides/W.F.

A l nord-oest de Burkina Faso, aÀfrica Occidental, es troba la diò-cesi de Kaya, que comprèn les

províncies de Namentenga, Samantenga iPassore, classificades per l’ONU com lesmés pobres en recursos dins el país.

Els agricultors, per falta de formació iseguint pràctiques ancestrals, duen a ter-me la tala indiscriminada d’arbres, la cre-ma de terres i una ramaderia extensiva,activitats totes aquestes nocives per alssòls. Aquestes pràctiques, unides als fac-tors naturals, estan contribuint al procésde desertificació que assola cada cop mésaquesta regió. A causa d’aquestes condi-cions naturals i a la falta de formació iequipament, els rendiments de la terra sóninsuficients per a l’autoabastament, i s’hiprodueixen fams cròniques.

Seguretat alimentària duradoraL’Ocades, organisme diocesà encarre-

gat del desenvolupament i la solidaritat, apetició dels beneficiaris i amb el suport dediferents direccions regionals, va identifi-car cinc pobles de la diòcesi per dur aterme un projecte integral de desenvolupa-ment. El projecte preveu la formació d’agri-cultors i productors per aconseguir unaseguretat alimentària duradora i la cons-

trucció d’infraestructures sanitàries de quèmanquen. Durant quatre anys, s’impartiràals beneficiaris una adequada formació entècniques agrícoles destinades a la recu-peració de fertilitat dels sòls que evitin ladegradació i utilització i producció de lla-vors millorades que augmentaran de for-ma significativa la producció agrària. El pro-jecte preveu, a través de petits microcrè-dits, activitats generadores d’ingressosper a les dones i el préstec d’equipamentagrícola per als productors.

Els cinc pobles seleccionats estanmancats, actualment, d’atenció sanitàriaprimària, la mortalitat general, la maternal ila infantil són altes, no hi ha campanyes devacunació, ja que no tenen cap dispensarini maternitat a menys de 40 km. Un copconstruïdes les infraestructures sanitàries,l’Estat es compromet a enviar i pagar elpersonal mèdic qualificat. L’Ocades comp-ta amb els serveis de tres formadors i d’unresponsable competent per a la posada enmarxa i el seguiment del projecte. Lacol·laboració de Mans Unides es destinaràa la construcció de les infraestructuressanitàries, la compra de material agrícola,el pagament dels formadors, i un fons perdotar les dones de microcrèdits. Els bene-ficiaris directes seran 6.090 persones.

Mans Unides/Javier Mármol

Millores en l’agricultura i la sanitat a Burkina Faso

Dones i homes de Burkina Faso posen en pràctica les tècniques agrícoles destinades a evitar la degradació del sòl.

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

31

Títol:

Formació de productors per a la

seguretat alimentària i sanitària.

Objectiu:

Millorar la formació i la producció

dels agricultors de 5 pobles de

la diòcesi de Kaya.

Beneficiaris:

Directes: 6.090; Indirectes: 15.000.

Sector:

Agrícola.

Cost total:

176.372 euros.

Responsable:Hervé Kone.

Institució:

Ocades Kaya.

Àrea geogràfica:

Kaya, Burkina Faso.

Projecte:

BFA/46041

Fitxa Tècnica

MMAANNSS JJ VVEESS

32

Man

s U

nide

s/A

leja

ndro

Silv

a

Té dues vides: la seva, i la de Mans Unides.Mans Unides ha format sempre part de mi. Ha estat com menjar, com viure, i engran manera ho dec a la mevafamília i a un marit comprensiu,perquè he passat molt tempsfora de casa.

En aquests gairebé 50 anys, qui ha canviat més: vostè oMans Unides?Al principi, anàvem casa percasa repartint sobres de donacions, que després oferíem en una safata en l’ofertori. Ens hem anat adaptant als temps, però la finalitat que cerquem és lamateixa. La primera campanyade Mans Unides demanavaacabar amb la fam. En aquestcinquanta aniversari, res nosembla haver canviat.

I els seus valors, són diferents?Els meus valors són elsmateixos de sempre. Si ha canviat quelcom en la societatés perquè abans hi havia un desconeixement total de la situació que viuen els països en desenvolupament.

Què la va motivar, a vostè, a entrar a Mans Unides?El benestar que tenim aquí i que allà ells no tenen.

Mans Unides ha evolucionatconforme als nous temps?S’ha adaptat molt bé i ha d’estaren plena evolució, però no hade quedar-se en l’estructura,sinó en les persones que lacomponen. Mans Unides ésimportant pel que val cadascundels seus membres.

Membres que majoritàriamentsón voluntaris.Mans Unides no seria res senseells. Jo sempre dic que l’ajudaque inverteixen en aquest projecte no prové ni de l’esforçni d’hores perdudes, sinó delcompromís. Aquest compromíspodrà canviar, per les circumstàncies personals ieconòmiques pròpies decadascú, però sempre es podràcontinuar ajudant.

Creu que la competència entreONG ha desenfocat la finalitatde la solidaritat?Cal respectar les altres organitzacions perquè

cadascuna d’elles és importantper al nostre objectiu. Nopodem perdre temps a ensopegar entre nosaltres ianul·lar-nos.

A què ha conduït aquesta competència?Per aconseguir més donacionss’ha arribat a dir que les ajudesserveixen per “fer les personesdignes”. Perdoni, però la persona ja és digna. La dignitatno la hi donem nosaltres. Éscom un diamant que ha caigut a les escombraries. Nosaltreshem de trobar aquest diamant ieliminar les escombraries que el tapen, escombraries en forma de falta de cultura, de consideració…

Segurament el Tercer Móntambé pugui treure quelcom deles nostres “escombraries”.Hem d’aprendre dels seus valors, del respecte que tenenpels grans, de la seva convivència amb el medi ambient… en definitiva, de com tenen cura de la vida.

En aquests 50 anys, quin creuque ha estat el millor moment

per a Mans Unides?El millor moment? Ara. Hemaugmentat la recaptació perquè hem aconseguit que lasensibilització augmenti. Ja noem pregunten allò de: “Saps siels diners arriben?”. M’ho hanpreguntat durant anys. Ja no.

M’agrada el seu optimisme.Anomena-ho esperança. Hi hacoses dolentes, evidentment.Per exemple, crec que la societat s’ha tornat més egoistai que impera el “Que se’n salviqui pugui”. Però cinquanta anysdesprés seguim aquí i això hade significar quelcom.

Hi seguirem d’aquí a uns altrescinquanta anys?Espero que no. Seria molt tristque Mans Unides encara fosnecessària. No hauria de diraixò, però si tot segueix iguald’aquí a cinquanta anys,cridaré: “Aturin el món, que en baixo”. Confio, i tant de bosigui així, que Mans Unidesdesapareixerà: ja no hi faràfalta.

Alejandro SilvaVoluntari de

la delegació de Saragossa

AHIR I AVUI:

dues generacions

de Mans Unides

Mª Dolores Díaz de Lara, veterana voluntària de la delegació deSaragossa, és entrevistada per Alejandro Silva, del grup de jovesd’aquesta delegació.

“Cinquanta anys després seguim aquí.Això ha de significar quelcom”

Llegir als seus ulls és conèixer la història de Mans Unides. MaríaDolores Díaz de Lara Trujillo ha vist créixer aquesta ONG, any rereany, des de la delegació de Saragossa. Mans Unides celebra el 2009 la seva 50 campanya anual. Per a ella, aquesta n’és la 49.

Amb aquest butlletí comencem l’any de les celebracions

amb motiu dels nostres 50 primers anys de vida.

El passat i el present de l’organització, les mans joves i les

mans expertes s’uneixen en aquesta entrevista que Alejandro

Silva, de la delegació de Saragossa, ha fet a Dolores Díaz

de Lara, voluntària d’aquesta mateixa delegació i una de

les persones més veteranes en la nostra organització.

C O L · L A B O R A D O R S I A M I C S

CCooddii eennttiittaatt CCooddii ooffiicciinnaa DD..CC.. NNúúmmeerroo ddee ccoommppttee

CCOODDII CCOOMMPPTTEE CCLLIIEENNTT

SUBSCRIPCIÓ SOCIEmplena aquest imprés i envia’l a Mans Unides. Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

DD’’aaccoorrdd aammbb lleess ddiissppoossiicciioonnss ddee llaa LLlleeii 1155//9999 ddee pprrootteecccciióó ddee ddaaddeess ddee ccaarrààcctteerr ppeerrssoonnaall,, lleess ddaaddeess ffaaccii--lliittaaddeess ss’’iinnccoorrppoorraarraann aall ffiittxxeerr ddee MMaannss UUnniiddeess rreeggiissttrraatt aa ll’’AAggèènncciiaa ddee PPrrootteecccciióó ddee DDaaddeess aammbb eellnnúúmmeerroo 11..994422..335511..557733 ii ddeessttiinnaaddeess aa ffaacciilliittaarr llaa ddoommiicciilliiaacciióó bbaannccààrriiaa ii aall ccoommpplliimmeenntt ddee lleess oobblliiggaacciioonnsslleeggaallss.. EEnn qquuaallsseevvooll mmoommeenntt,, ll’’iinntteerreessssaatt ppoott ccoonnssuullttaarr,, rreeccttiiffiiccaarr oo ccaanncceell··llaarr lleess ddaaddeess aa:: MMaannooss UUnniiddaass..cc// BBaarrqquuiilllloo,, 3388--33ºº.. 2288000044.. MMaaddrriidd..

SUBSCRIPCIÓ SOCI DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

TARGETA DE CRÈDIT

Nom ................................................................................................... NIF...................................................

Cognoms.......................................................................................... Tel:.....................................................

Domicili.........................................................................................................................................................

Núm .............. Portal .................. Pis ................. Porta ................... Codi Postal ...............................

Població .......................................................................................................................................................

Província ............................................................................ Data naixement .........................................

Correu electrònic .......................................................................................................................................

Titular Compte ...........................................................................................................................................

Banc o Caixa ..............................................................................................................................................

Vull ajudar les finalitats de Mans Unides (assenyala amb una X les caselles triades)

Si vols fer la teva aportació a través de domiciliació bancària, et preguem emplenis les dades següents:

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades en la seva totalitat

CCaadduuccaa ffiinnaall ddee::

................................ // ................................

NNÚÚMMEERROO DDEE TTAARRGGEETTAA

IMPORT PERIODICITAT

❏ 10 euros

❏ 30 euros

❏ ..................... euros

❏ 50 euros

❏ 100 euros

❏ Mensual

❏ Trimestral

❏ Semestral

❏ Anual

❏ Única

FORMA DE PAGAMENT

❏ Domiciliació bancària

❏ VVIISSAA ❏ 44BB ❏ MMAASSTTEERR CCAARRDD ❏ AAMMEERRIICCAANN EEXXPPRREESSSS❏ Taló bancari a nom

de MANS UNIDES

❏ Targeta de crèdit

❏ Transferència bancària a:

Signatura del titular:

EEllss ddoonnaattiiuuss aa MMaannss UUnniiddeess ddeessggrraavveenn uunn 2255%% ddeell sseeuu iimmppoorrtt eenn llaa qquuoottaa ddee ll’’IIRRPPFF oo,, ssii ss’’eessccaauu,, eell 3355%% eenn llaa qquuoottaa ddee ll’’IImmppoosstt ssoobbrree SSoocciieettaattss,, eenn aammbbddóóss ccaassooss aammbb eellss llíímmiittss lleeggaallss eessttaabblleerrttss..

Data: ........................ de .................................................. de 200.......

També pots fer-te’n soci: per TELÈFON al 902 40 07 07 o en el WEB, www.manosunidas.org

BB.. PPOOPPUULLAARR:: 0075.0001.85.0606400006. SSAANNTTAANNDDEERR:: 0049.0001.54.2210040002.CCAAJJAA MMAADDRRIIDD:: 2038.0603.28.6001036580.BBAANNEESSTTOO:: 0030.1008.54.0865065273.LLAA CCAAIIXXAA:: 2100.2261.59.0200139842. BB..BB..VV..AA..:: 0182.2325.08.0011344904. CCEECCAA:: 2000.0002.27.9100111500. BB.. GGUUIIPPUUZZCCOOAANNOO:: 0042.0030.61.0110170867.IIBBEERRCCAAJJAA:: 2085.9252.03.0330430677.

006

MMÉÉSS IINNFFOORRMMAACCIIÓÓ::ssoocciiooss@mmaannoossuunniiddaass..oorrgg

Col·laborar econòmicament amb Mans Unides té un valor que va molt més enllà del simple aspecte material. Com en el miracle dels pans i els peixos, unes poques monedes poden convertir-se en l’aliment, la casa i l’escola dels més pobres. L’ajuda ens agermana.Mans Unides no podria acomplir la seva finalitat d’“ajuda, promoció i desenvolupament del Tercer Món”sense la contribució econòmica dels seus donants (convé recordar que més del 80% dels nostres ingressos provenen del sector privat).En celebrar la nostra 50 Campanya, volem agrair la inestimable ajuda dels qui han contribuït a fer aquest món una mica més humà, i convidem molts altres a aprofitar aquest any de festa per sumar-se a la nostra gran família. A tot Espanya, els qui decideixin fer-ho poden posar-se en contacte amb alguna de les nostres 71 delegacions, on els acolliran amb els braços oberts. A tots els que reben aquest butlletí, els animem també a contribuir-hi.Moltes gràcies a tots.

ACTUALIZACIÓ AUTOMÀTICA DE QUOTESEn resposta a les peticions d’alguns socis que volien mantenir elvalor de la seva quota periòdica al llarg dels anys, hem afegit unrequadre als butlletins de subscripció per tal que aquells que hovulguin puguin comunicar-nos el seu interès que la quota s’actua-litzi segons l’IPC anual o un altre percentatge. Com qualsevol altradada econòmica (import de la quota, periodicitat, etc.), es podràmodificar en el moment que ho vulgui el soci. L’actualitzaciód’aquells que ho hagin sol·licitat es farà cada any al mes de març,un cop s’hagi fet públic l’IPC. Aquest servei també està disponibleen la nostra pàgina web, secció Socis/Actualitza les tevesdades.

Com en una gran família,tots som necessaris

COMPTES BANCARIS DE MANS UNIDESRecorda que, si vols fer un donatiu a Mans Unides, pots fer-hoen qualsevol dels comptes següents:

Banco Popular: 0075.0001.85.0606400006Santander: 0049.0001.54.2210040002Cajamadrid: 2038.0603.28.6001036580 Banesto: 0030.1008.54.0865065273La Caixa: 2100.2261.59.0200139842Ibercaja: 2085.9252.03.0330430677 BBVA: 0182.2325.08.0011344904 Banco Guipuzcoano: 0042.0030.61.0110170867 CECA: 2000.0002.27.9100111500

VULL ACTUALITZAR LAMEVA QUOTA CADA ANY:

❏ l’IPC anual

❏ un 5%

❏ un 10%

❏ ______%

FES-TE’NSO

CI

FES -TE’NVO

LUN

TAR

I,

E L S N O S T R E S M A T E R I A L S

AAGGEENNDDAA 22000099 CCAALLEENNDDAARRIISS DDEE TTAAUULLAA II PPAARREETT 22000099

Mans Unides treballaenguany per eradicar la pobresa extrema i la fam. Uns exemplessobre com es gastenels diners al Nord i al Sud, i el record alslemes i cartells de lanostra història ocupenels 12 mesos de l’any.

Els rostres d’Àfrica,Amèrica i Àsia es barregen amb el recordals eslògans i cartells que han donat vida als 50 anys de Mans Unides.

SSAAMMAARRRREETTAA 22000099Samarretes per a dona, home i nen,en diferents talles, amb el nostre lema i imatge per al 2009.

Continuem el treball per a infantil,primària i secundària sobre elsObjectius de Desenvolupamentdel Mil·lenni. El 2009, incidirem en l’Objectiu núm. 1: “Eradicar la pobresa extrema i la fam”.Disponible en Català

MMAATTEERRIIAALL EEDDUUCCAATTIIUU

DDVVDD ““MMaannooss UUnniiddaass””VVííddeeoo IInnssttiittuucciioonnaall

Nou vídeo institucional, elaborat el 2008, que explica els objectius de Mans Unides i les principals líniesde treball de l’organització.Disponible en Català

DisponibleenCatalà

Apartat nº: 216 F.D.

08080 Barcelona

Per a

franquejaren

destinació

RE

SP

OS

TAC

OM

ER

CIA

LA

utor n.º 9458B

.O.C

. N.º 100 de 17/11/89

D E L E G A C I O N S D E M A N S U N I D E S

35

902 40 07 07 - www.manosunidas.org - comunicacion@manosunidas.org

Escriu-nos a: comunicacion@manosunidas.orgo a: C/Barquillo 38-3º. 28004 Madrid

(Indicant-hi "Testimonios 50 aniversario")

Esperem els teus testimonis. Gràcies.

● Celebrem la nostra 50 Campanya i volem saber què significa per a tu aquest aniversari...

● Explica’ns les teves opinions, les teves anècdotes,històries de desenvolupament i solidaritat...

50 Aniversari de Mans Unides

0022000022 AALLBBAACCEETTEETeodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 152288880022 AALLCCAALLÁÁ DDEE HHEENNAARREESS ((MMaaddrriidd))Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 440033000033 AALLAACCAANNTTArquitecto Morell, 10-2.ª esc. 1.º HTel. 96 592 22 980044000011 AALLMMEERRIIAARicardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 802244770000 AASSTTOORRGGAA ((LLlleeóó))Hnos. La Salle, 2 - bajo / Tel. 987 60 25 360055000011 ÀÀVVIILLAAPedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 930066000055 BBAADDAAJJOOZZAvda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 512222330000 BBAARRBBAASSTTRREE ((OOssccaa))Gral. Ricardos, 28 - 1.º / Tel. 974 31 56 140088000077 BBAARRCCEELLOONNAARambla de Catalunya, 32, 1.r. / Tel. 93 487 78 784488000055 BBIILLBBAAOOPza. Nueva, 4, 3.º dcha. / Tel. 94 479 58 860099000055 BBUURRGGOOSSClunia, s/n. / Tel. 947 22 06 871100000033 CCÁÁCCEERREESSGeneral Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 141111000011 CCAADDIISSHospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 721122000011 CCAASSTTEELLLLÓÓSan Luis, 15, entresuelo - 1.º A / Tel. 964 22 88 585511000011 CCEEUUTTAAPza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 531133000033 CCIIUUDDAADD RREEAALLCasa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 673377550000 CCIIUUDDAADD RROODDRRIIGGOO ((SSaallaammaannccaa))Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 351166000022 CCOONNCCAAAvda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 221144000088 CCÒÒRRDDOOVVAAConcepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 780077880000 EEIIVVIISSSSAA ((BBaalleeaarrss))Pere Francès, 12, 2.º / Tel. 971 31 27 741155440022 EELL FFEERRRROOLL ((LLaa CCoorruunnyyaa))Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 182288990011 GGEETTAAFFEE ((MMaaddrriidd))Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 851177000022 GGIIRROONNAAS. J. Baptista La Salle, 19, 2.º 2.n / Tel. 972 20 05 251188000099 GGRRAANNAADDAAPza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

1199000055 GGUUAADDAALLAAJJAARRAAVenezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 201188550000 GGUUAADDIIXX ((GGrraannaaddaa))Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajoTel. 958 66 35 922211000033 HHUUEELLVVAA3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 882222770000 JJAACCAA ((OOssccaa))Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 512233000077 JJAAÉÉNNMaestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 141111440022 JJEERREEZZ ((CCaaddiiss))Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 561155000011 LLAA CCOORRUUNNYYAAMarqués de Cerralbo, 11 bajo - Tel. 981 20 56 593355000033 LLAASS PPAALLMMAASS DDEE GG.. CC..Cebrián, 61 / Tel. 928 37 13 072255000022 LLLLEEIIDDAABlondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 042244000022 LLLLEEÓÓPadre Isla, 50, Esc. A - 5º Dcha. / Tel. 987 24 84 082266000044 LLOOGGRROONNYYOOObispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 882277000011 LLUUGGOOCruz, 3 / Tel. 982 25 55 672288001133 MMAADDRRIIDDPza. del Callao, 4 - 4.º / Tel. 91 522 17 832299001155 MMÁÁLLAAGGAAStrachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 470077770033 MMAAÓÓ ((MMeennoorrccaa))Bastió, 1 / Tel. 971 36 99 365522000011 MMEELLIILLLLAAParroquia Sagrado Corazón de Jesús Roberto Cano, 2 - Bajo3300000011 MMÚÚRRCCIIAAPza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda.Tel. 968 21 40 293322000055 OORREENNSSEEPza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 822222000022 OOSSCCAAPza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 563333000033 OOVVIIEEDDOOSan Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 613344000011 PPAALLÈÈNNCCIIAAAntonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 210077000011 PPAALLMMAA DDEE MMAALLLLOORRCCAA ((BBaalleeaarrss))Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 113311000066 PPAAMMPPLLOONNAAAvda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 18

1100660000 PPLLAASSÈÈNNCCIIAA ((CCààcceerreess))Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 073366000033 PPOONNTTEEVVEEDDRRAAPeregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 123377000022 SSAALLAAMMAANNCCAARector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 472200000055 SSAANNTT SSEEBBAASSTTIIÀÀLoyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 103388000022 SSAANNTTAA CCRRUUZZ DDEE TTEENNEERRIIFFEEPérez Galdós, 16 / Tel. 922 24 34 423399000011 SSAANNTTAANNDDEERRRualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 071155770055 SSAANNTTIIAAGGOO DDEE CCOOMMPPOOSSTTEELLAARúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 665500000011 SSAARRAAGGOOSSSSAAPlaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 794400000011 SSEEGGÒÒVVIIAASeminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 714411000044 SSEEVVIILLLLAAPza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 682255225500 SSOOLLSSOONNAA--BBEELLLLPPUUIIGG ((LLlleeiiddaa))Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 834422000022 SSÒÒRRIIAASan Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 905500550000 TTAARRAASSOONNAA ((SSaarraaggoossssaa))San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 424433000011 TTAARRRRAAGGOONNAARambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a / Tel. 977 24 40 784444000011 TTEERROOLLYagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 454455000022 TTOOLLEEDDOOTrinidad, 12 / Tel. 925 22 99 114433550000 TTOORRTTOOSSAA ((TTaarrrraaggoonnaa))Cruera, 5, baixos / Tel. 977 51 14 282255770000 UURRGGEELLLL,, LLaa SSeeuu ((LLlleeiiddaa))Pati de Palau, 1-5. / Tel. 973 35 00 544466000033 VVAALLÈÈNNCCIIAAPza. Comunión de S. Esteban, 1 - bajoTel. 96 391 91 294477000022 VVAALLLLAADDOOLLIIDDSimón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 650088550000 VVIICC ((BBaarrcceelloonnaa))Ronda Camprodon, 2 / Tel. 93 886 15 553366220044 VVIIGGOO ((PPoonntteevveeddrraa))Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 960011000044 VVIITTÒÒRRIIAAFueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 794499000033 ZZAAMMOORRAAPlaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

Índi

a. M

ans

Uni

des/

Javi

er F

erná

ndez

MANS UNIDES és una Organització No Governamental per al Desenvolupament(ONGD), catòlica i de voluntaris. Des de la seva primera Campanya el 1960,tota la seva tasca s’ha centrat en dues activitats complementàries:

■ Sensibilització de la població espanyola perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament.

■ Suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

Servicios CentralesBarquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

Telf.: 902 40 07 07 - www.manosunidas.org

CAMPAÑA CONTRA EL HAMBRE