Generalitat de Catalunya...2020/06/30 · projectat l’edificació de les muntanyes de les rodalies. 1.2.- Petita història de Segur de Calafell El nucli de Segur de Calafell va

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola La Ginesta Segur de Calafell

P R O J E C T E E D U C A T I U

30 de juny de 2020

Projecte Educatiu. Escola La Ginesta

2

Í N D E X

1.- ENTORN SOCIOECONÒMIC I CULTURAL................................................. 3

1.1.- Situació de l’escola......................................................................................3

1.2.- Petita història de Segur de Calafell............................................................ 3

1.3.- Situació socioeconòmica i cultural de la zona, barri o població en què

s’hi troba ubicat el centre ............................................................................3

1.4.- Característiques del centre ........................................................................13

1.5.- Els indicadors de l’estructura i funcionament del centre...........................14

2.- PRECEPTES LEGALS......................................................................................17

3.- TRETS D’IDENTITAT..................................................................................... 20

3.1.- Aconfessionalitat...................................................................................... 20

3.2.- Llengua i escola. Projecte lingüístic........................................................ 20

3.3.- Línia metodològica.................................................................................. 20

3.4.- Educació com a procés integral................................................................ 21

3.5.- Pluralisme i els valors democràtics.......................................................... 21

3.6.- Coeducació............................................................................................... 21

3.7.- Modalitat de gestió institucional.............................................................. 21

3.8.- Atenció a la diversitat.............................................................................. 22

3.9.- Avaluació i seguiment de l’alumnat........................................................ 22

3.10.-Formació permanent................................................................................ 23

4.- OBJECTIUS PER ÀMBITS............................................................................. 24

4.1.- Objectius d’àmbit pedagògic.................................................................... 24

4.2.- Objectius d’àmbit institucional................................................................. 27

4.3.- Objectius d’àmbit econòmic administratiu............................................... 27

4.4.- Objectius d’àmbit humà i de serveis........................................................ 27

5.- ESTRUCTURA ORGANITZATIVA............................................................... 29

5.1.- Òrgans unipersonals de govern..................................................................29

5.2.- Òrgans col·legiats.......................................................................................29

5.3.- Equips de mestres...................................................................................... 29

5.3.1.- Estructurals......................................................................................30

5.3.1.1-Justificació places estructurals...........................................30

5.4.- Comissions................................................................................................ 30

5.5.- Càrrecs de responsabilitat..........................................................................31

5.6.- Comissions mixtes..................................................................................... 31

5.7.- Serveis....................................................................................................... 32

5.8.- AMPA....................................................................................................... 32

6.- SISTEMA DE GARANTIA DE QUALITAT....................................................32

6.1.- Indicadors de context..................................................................................32

6.2.- Indicadors de resultats................................................................................33

6.3.- Indicadors de processos..............................................................................34


3

6.4.- Indicadors de recursos................................................................................34

1. ENTORN SOCIOECONÒMIC I CULTURAL

1.1.- Situació de l’escola.

L’Escola Pública La Ginesta és un centre d’Educació Infantil i Primària de Segur de

Calafell; ubicat en la comarca del Baix Penedès (amb marcades influències comercials

del Garraf), que va néixer com a tal l’any 2.004.

El titular del centre és el Departament d’Ensenyament. El manteniment i la conservació

depèn de l’ajuntament de Calafell.

El nostre centre és un dels centres construït al municipi de Calafell per atendre la forta

demanda de places escolars i així poder donar sortida a l'esmentada demanda.

L’Escola La Ginesta està ubicada a la muntanya de Segur de Calafell i més

concretament a l’ urbanització Les Vil·les i té a prop l’autopista i el camp municipal de

futbol.

El nucli de població que envolta el col·legi és poc nombrós, però hi ha previst i

projectat l’edificació de les muntanyes de les rodalies.

1.2.- Petita història de Segur de Calafell

El nucli de Segur de Calafell va néixer l’any 1947 a l'enorme finca coneguda com

Quinta de Sant Miquel de Segur, en la qual es va començar a bastir una gran

urbanització de vacances. La creació d’una estació de ferrocarril va donar l’empenta a

aquest projecte, en una època en que no tothom tenia cotxe. Després de més de 50 anys,

Segur de Calafell té un perfil molt residencial, en haver-s’hi arrelat molts propietaris de

segones residències i en haver absorbit bona part del creixement demogràfic

experimentat pel municipi en els darrers anys.

En l'actualitat, Segur de Calafell compta amb un 47,22 % de la població total del

municipi, que és de 24.360 habitants.

La immigració a Segur de Calafell representa un 17 % de la seva població, essent la

seva procedència molt diversa.

1.3.- Situació socioeconòmica i cultural de la zona, barri o població en què s’hi

troba ubicat el centre.

El nivell socioeconòmic de les famílies que pertanyen a la comunitat educativa

del centre el podríem situar en un nivell mitjà i amb un nivell cultural també mitjà.

Generalment, la majoria dels pares treballen, però són les mares les que tenen un grau

més alt d’atur.


4

La franja d’edat de la immensa majoria dels pares i mares del nostre centre està

compresa entre els 31 i 50 anys.

Franja

d’edat

Mare Pare

%

21 – 30 5,15

31 – 40 57,35

41 – 50 35,29

50 - ... 2,21

Estudis

Mare Pare Germans

1 2 3

% % % % %

Primaris inacabats 2,38 4,00 1,47 1,47 0,74

Primaris: E.G.B. 15,87 18,00 2,21 2,21 0,74

FP o ESO 38,10 42,00 5,88 0,74 3,67

Batxillerat o BUP 21,43 17,00 2,21 - 0,74

Estudis

universitaris

Diplomats 13,49 9,00 0,74 - -

Llicenciats 8,73 10,00 - - -

Llengua que es parla a casa

Llengua Percentatge

Català 32,35

Castellà 88,23

Francès 0,74

Anglès 0,74

Àrab 2,94

Alemany 0,74

Rus 1,47

Portuguès 0,74

Holandès 0,74

Llengües que l’escola podria oferir dins de l’horari lectiu

Llengua Percentatge

Francès 26,47

Anglès 11,04

Àrab 0,73

Alemany 55,15

Italià 2,94

Xinès 2,94

Rus 0,73


5

Ambient familiar

a) Manté diàleg amb els fills respecte a problemes escolars, personals, etc.

Percentatge

Sempre 91,18

A vegades 7,35

Quan tinc temps 0,00

Mai 1,47

b) Té establertes unes normes de convivència a casa?

Percentatge

Sí 98,53

No 1,47

En cas afirmatiu

Percentatge

Molt 32,35

Normal 66,18

Poc 1,47

c) Qui pren les decisions a casa?

Decideix Percentatge

Pare 2,94

Mare 11,76

Tots dos conjuntament 85,30

d) Temes que preocupen més respecte a l’educació dels fills/es

Percentatge

Preparació acadèmica

i personal

20,59

Respecte 17,65

Valors educatius 16,91


6

Convivència 10,29

Estudis 8,82

Responsabilitat 2,20

Altres 23,54

e) Quins valors es viuen o es fomenten a casa

Percentatge

Respecte 97,79

Llibertat 27,20

Igualtat 73,53

Justícia 36,76

Pluralisme 5,15

Cooperació 66,18

Tolerància 69,12

Solidaritat 63,24

Relació amb l’entorn 50,74

Temps lliure

a) Quantes hores dedica el seu fill/a a la TV, videojocs, Internet?

Nombre

d’hores/setmana

Percentatge

1 1,47

2 3,68

3 6,62

4 3,68

5 4,41

6 1,47

7 o més 78,67

b) Aficions dels pares

Percentatge

Esports 61,03

Lectura 32,35

Cinema 22,06

Caminar 13,24

Treballs manuals 6,62

Viatjar 3,68

Teatre 1,47

c) Aficions dels fills


7

Percentatge

Esports 60,29

Jugar 30,15

Lectura 15,44

Ballar 11,76

Videojocs 8,82

Escoltar música 8,09

Dibuixar 6,62

Manualitats 4,41

d) Col·laboració del fill/a a les tasques de casa

Percentatge

Sí 42,65

No 0,74

A vegades 57,35

Ambient cultural

a) Llegeixen habitualment el diari?

Percentatge

Sí 55,15

No 44,85

Premsa Percentatge

Esportiva 17,12

Informativa 42,65

NS/NR 40,23

b) La majoria de llibres que tenen a casa són de:

Llibres Percentatge

Consulta 34,56

Entreteniment 62,50

Altres 38,24

c) Són aficionats a la lectura?

Percentatge


8

Sí 71,32

No 28,68

d) Tenen ordinador a casa?

Percentatge

Sí 91,91

No 8,09

e) Tenen connexió a Internet?

Percentatge

Sí 85,29

No 14,71

f) Assisteixen a activitats culturals?

Percentatge

Sí 85,29

No 14,71

Percentatge

Teatre 30,88

Cinema 75,74

Concerts 25,53

Altres 25,74

g) Participen en alguna activitat cultural?

Percentatge

Sí 22,79

No 77,21

Percentatge

Teatre 16,13

Activitats musicals 22,58

Cursos 41,94

Altres 19,35

Treball


9

La qualificació professional de la majoria dels pares i mares és mitja.

P RO F E S S I O N S

Prof. Lliberal Funcionaris Serveis Obrers Altres

Pare Mare Pare Mare Pare Mare Pare Mare Pare Mare

% % % % %

6,40 11,58 4,55 7,37 50,00 64,20 35,40 12,64 3,64 4,21

NIVELL D’INGRESSOS FAMILIARS

- 6.000 € 6.000-

12.000€

12.000-

18.000 €

18.000-

24.000 €

24.000-

30.000 €

+ 30000 € N/R

% % % % % % %

8,09 10,30 17,65 8,09 19,11 19,11 17,65

El 79,67 % de les famílies tenen un habitatge propi.

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIVENDA

Pròpia

Llogada

Segona

residència

Pis

Casa

adossada

Torre

N/R

% % % % % % %

79,67 20,33 11,38 34,01 34,01 31,82 0,16

La vivenda té:

Percentatge

Bany 72,80

Aigua corrent 100,00

Disposen els fills d’un lloc

adequat i independent per a

l’estudi

75,74

Disposen de telèfon

Fix Mòbil 69,12 96,32

Adaptació escolar del vostre fill/a.

a) Va content/a a l’escola?

Percentatge

Sempre 81,62

A vegades 11,03

Mai 0,00

N/R 7,35


10

b) En cas de respondre Mai, a què creieu què és degut?

c) En general, quina opinió teniu dels professors del vostre fill/a?

Percentatge

Excel·lent 27,21

Bona 67,64

Regular 5,15

Dolenta 0,00

d) El vostre fill/a manté contacte amb els seus companys fora del centre?

Percentatge

Sí 75,74

No 24,26

e) En cas de respondre No, a què creieu què és degut?

Les raons que es donen, són entre d’altres les següents:

No tenen temps.

És el primer any d’escola.

És molt petit.

Viu lluny.

Manca d’amics.

Fan altres activitats.

Tenen altres amistats.

f) Creieu que el vostre fill/a manté bones relacions amb els seus companys de

classe?

Percentatge

Sí 97,80

No 2,20

g) En cas de respondre No, a què creieu què és degut?

No és significativa la resposta.

h) Participa el vostre fill/a a les activitats extraescolars?

Percentatge

Sí 51,47

No 48,53

i) En cas de respondre No, a què creieu què és degut?


11

Els arguments que es donen són els següents:

Les fan fora del centre.

No els hi agrada.

Incompatibilitat d’horaris.

Manca de recursos econòmics.

Per edat.

Per qüestió de feina.

Relació amb el centre

a) Quantes entrevistes teniu amb el tutor/a del vostre fill/a?

Nombre

d’entrevistes

Percentatge

Cap 14,71

1 55,88

2 19,12

3 2,94

N/R 7,35

Entrevistes Percentatge

Voluntàries 62,50

Per citació del centre 33,82

N/R 3,68

I amb altres professors?

Nombre

d’entrevistes

Percentatge

Cap 44,12

1 3,68

2 1,48

N/R 50,72

b) Assistiu a les reunions d’inici de curs?

Percentatge

Sí 94,85

No 5,15

c) Participeu en els actes escolars (votacions, festes, actes culturals, etc.)?


12

Percentatge

Sí 67,65

No 30,88

N/R 1,47

d) Considereu suficients les reunions escola/família?

Percentatge

Sí 56,62

No 40,44

N/R 2,94

e) Grau d’acceptació del centre? (Puntueu de l’1 al 5)

Neteja: El 82,35 % dels enquestats donen una puntuació entre el 3 i el 5.

Puntualitat: El 77,94 % dels enquestats donen una puntuació entre el 3 i el 5.

Activitats extraescolars: El 66,91 % dels enquestats donen una puntuació

entre el 3 i el 5.

Estat de l’edifici: El 85,29 % dels enquestats donen una puntuació entre el 3

i el 5.

Organització escolar: El 92,17 % dels enquestats donen una puntuació entre

el 3 i el 5.

f) Indiqueu 2 o 3 factors que, segons la vostra opinió, es podrien millorar a

l’escola?

Entre els aspectes més significatius que es poden millorar són els següents:

Les activitats extraescolars.

Les relacions pares-tutors.

Horari intensiu.

Aparcament de l’escola.

Més entrevistes amb el professorat.

Fer més excursions.

g) Indiqueu 4 motius, com a màxim, pels què el vostre fill/a estudia al centre (per

exemple: horari, ens han parlat d’ell, instal·lacions, proximitat, activitats

extraescolars, resultats acadèmics posteriors, etc.)

La immensa majoria dels enquestats han argüit com a motius perquè el seu fill/a

estudiï al nostre la proximitat, les instal·lacions i ens han parlat d’ell.

h) Quina importància doneu als següents objectius en l’educació del vostre fill/a

(Puntueu de l’1 al 5):

Que sàpiga ser solidari amb els altres: El 87,72 % dels enquestats donen una

puntuació entre el 3 i el 5.

Que tinguin amics: El 88,97 % dels enquestats donen una puntuació entre el

3 i el 5.

Que adquireixi coneixements: El 86,40 % dels enquestats donen una


13

puntuació entre el 3 i el 5.

Que obtinguin bones notes: El 90,24 % dels enquestats donen una puntuació

entre el 3 i el 5.

Que adquireixi hàbits d’higiene, salut i vida esportiva: El 92,00 % dels

enquestats donen una puntuació entre el 3 i el 5.

i) Indiqueu 2 o 3 suggeriments que ajudin a aprofundir i millorar la relació

escola/família.

Els suggeriments més significatius són els següents:

Comunicació més fluïda.

Més entrevistes.

Més reunions pares-tutors.

Més implicació dels pares a l’escola.

Més activitats extraescolars.

Més actes festius.

j) Considereu que la formació religiosa és:

Percentatge

Responsabilitat de la família

i l’escola

25,74

Responsabilitat només de

l’escola

0,74

Només de la família 9,55

No em preocupa el tema 63,97

1.4.- Característiques del centre

1.- Menjador.-

El menjador escolar disposa dels següents espais:

Cuina.-

Espai de 105 metres quadrats aproximadament, que són suficients per

desenvolupar les tasques d’elaboració del menjar, amb tots els estris necessaris.

La cuina disposa de dos espais annexos que són un magatzem de queviures i

un altre per àrea de serveis (lavabo i lloc per canviar-se el personal).

Menjador.-

El menjador té un espai d’uns 152 metres quadrats on hi ha places per menjar

uns 100 comensals. Aquests es distribueixen en taules grosses.

El Servei de menjador disposa d’un servei de safates a través del qual es

proporciona el dinar a tots els comensals.

Modalitat de gestió.-

La gestió del servei escolar del menjador es divideix en dues parts:

Gestió administrativa del servei.

Gestió de personal, menús i proveïment dels aliments.

a) Gestió administrativa del servei.-


14

La gestió administrativa del servei escolar del menjador en quant a l’emissió

de rebuts, cobrament del mateixos i control dels comensals corre a càrrec de

l'AMPA que l’ha cedida a l’empresa La Cuineta.

El consell escolar del centre ha creat la comissió del menjador escolar per tal:

1. Que el servei del menjador ofereixi les màximes garanties de qualitat i

higiene.

2. Que els menús tinguin una dieta el màxim possible d’equilibrada.

3. Garantir el funcionament i el manteniment del servei del menjador

escolar.

4. Fer propostes de millora del servei.

b) Gestió de personal, menús i proveïment dels aliments.-

Tota la gestió de personal, menús i proveïment dels aliments corre a càrrec de

l’empresa de càtering que se’n fa responsable.

2.- Transport escolar.-

El transport escolar és un seu servei que ofereix l’ajuntament de Calafell a

tot l’alumnat procedent dels diferents barris de Segur de Calafell.

3.- Nivells.-

És un centre de dues línies; és a dir, té 6 unitats d’Educació Infantil i 12

d’Ensenyament Primari, estructurades per parelles des de P3 fins a 6è de Primària.

4.- Plantilla.-

Aquestes unitats estan tutelades per 19 professors-tutors que juntament amb

dos mestres d'Educació Especial, amb dos professors de suport d'Educació Infantil, un

mestre de Religió, dos professors d’Educació Física, una professora de música, dos

mestres d’anglès i el Director formen el Claustre de Professors amb un total de 29

professionals.

Cal esmentar que en aquesta plantilla resta contemplat una TEI. També hi ha

dos professores que desenvolupen els càrrecs de Cap d’Estudis i de Secretari.

5.- Instal·lacions.-

L’edifici que acull l’escola és ampli en espais esportius exteriors i interiors.

Consta de 6 aules d’Educació Infantil repartides des de P3 fins a P5, 1 aula de

psicomotricitat, 12 aules de Primària repartides des de 1r. fins a 6è de Primària, una aula

de música, una aula d’anglès, dues aules d’Educació Especial, una aula d’informàtica,

una aula de ciències, una biblioteca, un gimnàs d’usos múltiples, tres tutories, una sala

de secretaria que està dividida consergeria, arxiu i secretaria pròpiament dita, un despatx

de cap d’estudis i un despatx de direcció. També disposa d’una sala pel menjador gran.

L’edifici està envoltat per patis a l’aire lliure, amb estructures lúdiques a

educació infantil, una gran pista polivalent en la que es pot jugar a bàsquet, handbol,

voleibol, futbol-sala i un hort.

1.5.- Els indicadors de l’estructura i funcionament del centre.


15

Ràtio.

El centre es manté amb una ràtio mitjana de 25 alumnes per tutor/a, el màxim

permès en condicions normals és de 25 alumnes per aula tot i que ja tenim aules en

27 alumnes.

Organització del professorat.

Els professors estan agrupats en equips de cicle; per tant, tenim quatre equips,

educació infantil, cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior. D’aquests en surt un

Coordinador/a que juntament amb els altres i el Cap d’Estudis formen l’equip de

Coordinació Pedagògica.

El centre contempla les figures dels responsables i coordinadors de l’aula

d’informàtica (TAC), de prevenció i riscos laborals, ELIC, de l’aula de ciències i de

l’hort, el servei de biblioteca, d’escacs i de les diverses comissions pedagògiques.

Gestió participativa i de control.

La gestió del centre es realitza de forma participativa i de control a través dels

òrgans col·legiats de participació i control d’acord amb la normativa vigent, són el

Consell Escolar i el Claustre de Professors.

L’associació de mares i pares d’alumnes del centre també és un òrgan de

participació activa del centre, formada per representants convidats a les diverses

reunions de les comissions, la direcció del centre i els pares representants del

Consell Escolar.

En tots els diferents àmbits es desenvolupa la praxi de recollir propostes i prendre

decisions per consens i intentar no haver d’arribar mai a les majories.

Agrupació i promoció d’alumnes.

Els alumnes són agrupats en els dos nivells paral·lels d’acord amb els següents

criteris:

Els alumnes bessons aniran a classes separades.

Repartiment equitatiu dels alumnes que hagin anat a l’escola bressol i els que no

hi hagin anat.

Repartiment equitatiu dels infants per data de naixement, per sexe i per llengua

materna.

Possibles alumnes amb dificultats físiques, psíquiques, de comportament, etc.

Els alumnes nouvinguts.

Els discents al llarg de la seva escolaritat al centre van promocionant amb el seu

grup classe llevat que es doni una situació de romandre un any més en el cicle

durant l’etapa de Primària o bé alguna situació extraordinària que motivi qualsevol

canvi.


16

Organització de la tasca escolar.

L’organització de la tasca educativa a realitzar en el centre ve determinada per tres

documents que són bàsics per al dia a dia de l’escola:

El Pla Anual. Document de regulació bàsicament dels recursos funcionals del

centre que contempla els horaris dels alumnes i dels professors i la regulació de la

utilització dels recursos didàctics i dels espais del centre.

Aquest document té un control directe i un seguiment per part de la Inspecció

d’Ensenyament.

La Programació General del Centre és el document que regula tota la tasca

organitzativa i pedagògica del dia a dia d’acord sempre amb el Projecte Educatiu del

Centre.

La Memòria del curs permet la valoració crítica de la tasca realitzada durant el

curs i les propostes de millora de cara el curs vinent.

Cultura institucional.

L'escola té un tarannà obert i integrat als costums i tradicions de Segur de Calafell i

de la comarca, el qual es manifesta a través de la seva participació en les diferents

propostes culturals del municipi i de la comarca.

El nostre centre s'ha mostrat sempre molt vinculat al país fent la seva petita

aportació al desenvolupament de la llengua i de la realitat cultural de Catalunya.

També es caracteritza per la seva capacitat de gestió i organització dels serveis

complementaris de l'escola, servei de menjador, transport, activitats extraescolars...

Sistemes de comunicació i control

A l'escola es considera primordial que hi hagi una fluïda comunicació i una

excel·lent informació entre tots els membres de la comunitat educativa. Els canals

estan definits i concretats (reunions, posades en comú, assemblees, circulars

informatives, escrits, e-mail, trucades telefòniques, web...). S’avalua la incidència de

la comunicació i de la circulació de la informació sobre l'eficàcia de l'acció

educativa, el coneixement de la situació del centre i la convivència d'alumnes,

professors, pares, mares, personal no docent i qualsevol persona que tingui alguna

relació amb l'escola.

El control de totes les actuacions del centre les realitza el Consell Escolar del Centre

i per delegació, el seu/la seva president/a que és el/la Director/a. Per damunt

d'aquest òrgan col·legiat hi ha el control de l'Administració Educativa a través de la

Inspecció d'Ensenyament.


17

2. PRECEPTES LEGALS

Constitució Espanyola.

La Constitució ha encomanat als poders públics que promoguin les condicions i

remoguin els obstacles per tal que el dret a l’educació sigui posseït en condicions de

llibertat i igualtat, ha establert el caràcter obligatori i gratuït de l’educació bàsica i

ha redistribuït territorialment l’exercici de les competències en aquesta matèria.

Estatut d’Autonomia.

Catalunya, comunitat amb plenes competències en matèria educativa, ha

desenvolupat, des del moment de l’aplicació de l’Estatut, tot un procés

d’experimentació i d’innovació metodològic que l’han portat a desenvolupar una

concepció educativa més descentralitzada i més estretament relacionada amb el seu

entorn més proper.

Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han

d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els

valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els

altres que fonamenten la convivència democràtica. (Art. 41.1.)

Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació

de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i

han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure. (Art. 41.3.)

Llei de Normalització Lingüística.

“El català com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament.

S’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge de l’educació

infantil, de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria.”

Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’Educació (LODE)

Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE)

Aquesta llei considera que l’educació és un servei públic. El servei públic de

l’educació la considera com un servei essencial de la comunitat, que ha de fer que


18

l’educació escolar sigui assequible a tothom, sense distinció de cap classe, en

condicions d’igualtat d’oportunitats, amb garantia de regularitat i continuïtat i

adaptada progressivament als canvis socials.

Els principis d’aquesta llei són tres:

- El primer consisteix en l’exigència de proporcionar una educació de qualitat a

tots els ciutadans dels dos sexes, en tots els nivells dels sistema educatiu.

- El segon principi consisteix en la necessitat que tots els components de la

comunitat educativa col·laborin per aconseguir aquest objectiu tan ambiciós. La

combinació de qualitat i equitat que implica el principi anterior exigeix

ineludiblement la realització d’un esforç compartit

El principi de l’esforç, que resulta indispensable per aconseguir una educació de

qualitat, s’ha d’aplicar a tots els membres de la comunitat educativa.

- El tercer principi que inspira aquesta Llei consisteix en un compromís decidit

amb els objectius educatius plantejats per la Unió europea per als propers anys.

El procés de construcció europea esta portant a una certa convergència dels

sistemes d’educació i formació, que s’ha traduït en l’establiment d’uns objectius

educatius comuns per aquest inici del segle XXI.

El sistema educatiu espanyol ha d’acomodar les seves actuacions els anys

vinents a la consecució d’aquests objectius compartits amb els seus socis de la

Unió Europea.

Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa

(LOMCE).

Escola inclusiva Decret 150/2017.

Els principis sobre els quals pivota la reforma d’aquesta llei són fonamentalment

l’augment de l’autonomia de centres, el reforç de la capacitat de gestió de la direcció

dels centres, les avaluacions externes a l’acabament d’etapa, la racionalització de

l’oferta educativa i la flexibilitat de les trajectòries.

LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació).

Art. 91 Projecte educatiu

1. Tots els centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya han de disposar de

projecte educatiu. En el marc de l'ordenament jurídic, el projecte educatiu, que és la

màxima expressió de l'autonomia dels centres educatius, recull la identitat del

centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat

que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament

educatiu. El projecte educatiu incorpora el caràcter propi del centre.

2. El projecte educatiu contribueix a impulsar la col·laboració entre els diversos

sectors de la comunitat educativa i la relació del centre amb l'entorn social, i ha de

tenir en compte, si n'hi ha, els projectes educatius territorials.

3. Per a definir el projecte educatiu s'han de valorar les característiques socials i

culturals del context escolar i les necessitats educatives dels alumnes.

4. El projecte educatiu ha de contenir, com a mínim, els elements següents:


19

a) L'aplicació dels criteris d'organització pedagògica, les prioritats i els

plantejaments educatius, els procediments d'inclusió i altres actuacions que

caracteritzen el centre.

b) Els indicadors de progrés pertinents.

c) La concreció i el desenvolupament dels currículums.

d) Els criteris que defineixen l'estructura organitzativa pròpia.

e) El projecte lingüístic, d'acord amb les determinacions del títol II, que es

concreta a partir de la realitat sociolingüística de l'entorn.

f) El caràcter propi del centre, si n'hi ha.

Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius

Art. 4.1. El projecte educatiu recull la identitat del centre, n’explicita els objectius,

n’orienta l’activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les

competències bàsiques i, més en general, el màxim aprofitament educatiu.

Art. 4.2. El projecte educatiu contribueix a impulsar la col·laboració entre els

diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn

social. El projecte educatiu ha de tenir en compte, si n’hi ha, els projectes educatius

territorials.

Art. 4.3. Per definir o actualitzar el projecte educatiu, cada centre ha de tenir en

compte les característiques socials i culturals del context escolar i, quan escaigui, de

l’entorn productiu, i preveure les necessitats educatives de l’alumnat.

Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de

la convivència en els centres educatiu no universitaris de Catalunya (estan

derogats l’art. 4 i el títol IV) .

Decret 56/2007, de 13 de març, pel qual es regula la selecció del director o de la

directora i el nomenament i el cessament dels òrgans unipersonals de govern i de

coordinació dels centres públics (estan derogats els articles 20 i 21).

Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres eductius públics i del personal directiu professional docent.

Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments de l’educació primària.

Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.

Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s’estableix el procediment d’admissió

de l’alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics.

Declaració Universal dels Drets Humans (art. 1, 2, 26) (1948).

Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i

els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.


20

3. TRETS D’IDENTITAT

3.1.- Aconfessionalitat.

En un sistema jurídico-polític basat en el pluralisme, la llibertat ideològica i

religiosa de les persones i l'aconfessionalitat del país, l’Escola La Ginesta es manifesta

pública, catalana, inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, per respondre als

principis de respecte, solidaritat, tolerància i de pluralisme ideològic de la societat que

l'envolta. En aquest marc de respecte mutu no hi poden tenir cabuda actituds de

proselitisme, d'adoctrinament i/o de sectarisme.

3.2.- Llengua i escola. Projecte lingüístic.

Segons la Llei de Normalització Lingüística de 1983 i la LEC (12/2009 de 10

de juliol), el català com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua vehicular,

d’aprenentatge i comunicació dels sistema educatiu català i; per tant, de la nostra escola.

Així doncs, el seu aprenentatge comença a l’educació infantil, on s’inicia l’aprenentatge

de la lecto-escriptura.

Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i

els llibres de text i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls

del currículum són en català, excepte en el cas de les matèries de llengua castellana i de

llengua anglesa (sense prejudici que es puguin fer altres matèries, activitats o unitats

didàctiques també en llengua anglesa).

L’article 10 de la LEC ens diu que els currículums han de garantir el ple

domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament

obligatori, tant a nivell oral com escrit, d’acord amb el marc europeu comú de referència

per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.

A la nostra escola, seguint les orientacions del Departament d’Ensenyament i sent

sensibles a la necessitat actual de que l’alumnat tingui un bon nivell d’anglès, veiem la

necessitat de mantenir i avançar amb el projecte d’innovació en llengua estrangera, amb

el qual s’avança l’edat d’introducció d’aquesta llengua a P4.

A l’inici del primer ensenyament els alumnes poden rebre atenció lingüística

individualitzada en castellà a instàncies dels pares en el moment de la matricula.

L’Escola La Ginesta vetllarà per adequar els seus mitjans i recursos perquè no


21

es produeixi cap tipus de discriminació en l'ús i aprenentatge de les dues llengües

oficials de Catalunya.

3.3.- Línia metodològica.

L'activitat docent del centre es fonamenta en un tracte personalitzat que

s'adeqüi al procés d'evolució i a les capacitats intel·lectuals de cada alumne.

L'estil de treball es caracteritza per desenvolupar l'esperit crític, la capacitat de

discussió i la voluntat col·lectiva de transformació de la realitat social.

L'activitat i la iniciativa per arribar a l'aprenentatge a partir de l'observació, la

manipulació i l'experimentació és un dels eixos bàsics de la proposta metodològica de

l'escola.

El centre es manifesta plenament a favor de la integració de les noves

tecnologies de l’aprenentatge i de la comunicació i dels recursos telemàtics en tots els

processos d'instrucció-aprenentatge.

Nosaltres partint de la base que els discents tenen dret a rebre un ensenyament

global on l'educand ha de ser capaç d'entendre que l'escola és una organització en la

qual les actuacions de cadascú han de complementar-se; i per això, potenciem,

fomentem i esperonem el treball en equip, les decisions compartides i el consens en les

línies metodològiques que hem de dur a terme.

3.4.- Educació com a procés integral.

La nostra escola entén que l'educació consisteix en un desenvolupament

natural, progressiu i sistemàtic de totes les capacitats dels alumnes, en ordre a la

construcció de la pròpia personalitat i a la comprensió crítica i la transformació de la

realitat que l'envolta, en el marc d'un projecte comú i integrador i d'una escola oberta a

tothom que estimula un esperit crític basat en la responsabilitat, la solidaritat, la

tolerància, l’educació per a la salut, la resolució de conflictes a partir de la

reflexió/diàleg i el respecte a la natura i a qualsevol creença religiosa, cultura, ètnia i

raça.

3.5.- Pluralisme i els valors democràtics.

El centre és respectuós amb els principis rectors de la LEC, en especial:

Valors democràtics, inclusió i cohesió social, esforç, coeducació,

drets humans, educació integral, ciutadania, honestedat, constància,

flexibilitat, autonomia, participació...

El centre té la responsabilitat de formar els seus alumnes en el marc d'un

conjunt d'actituds, valors i normes del seu entorn social.

La funció del centre immers en una societat democràtica, és orientar als nens i

nenes en l'àrdua tasca de l'aprenentatge de la convivència, de la solidaritat, de la

tolerància, sense dogmatismes ni imposicions arbitràries.

L'educació dels infants es desenvoluparà en un marc de tolerància i respecte a

la llibertat de cadascú, a la seva personalitat i conviccions, les quals no podran ser

pertorbades per cap tipus de coacció ni per l'obligació d'assumir ideologies i creences

determinades.

3.6.- Coeducació.

D'acord amb els principis d'igualtat de drets i no discriminació que inspiren


22

l'activitat educativa, l'ensenyament que es proporciona als nens i nenes és igual i es

desenvolupa en un marc de coeducació.

L'escola determina una metodologia que tracta d'evitar conductes que posen

l'èmfasi en els rols tradicionals atribuïts a l'home i a la dona i que intenta donar als

alumnes imatges diversificades i no convencionals d'un i altre sexe.

3.7.- Modalitat de gestió institucional.

La idea d'una escola democràtica implica la necessitat d'una participació real i

efectiva en la seva gestió de tots els estaments que la componen, per mitjà dels

representants elegits per cada un d'aquesta estaments.

Des de l'escola es fomentarà i es potenciarà un règim participatiu en la gestió

del centre en què pares, professors, alumnes i personal no docent hi intervinguin a través

dels canals establerts en la legislació vigent.

La nostra escola es regeix pels principis de qualitat pedagògica, direcció

responsable, dedicació i professionalitat, avaluació i retiment de comptes, implicació de

les famílies, equitat, excel·lència, respecte a les idees i les creences dels alumnes i dels

pares.

3.8.- Atenció a la diversitat.

Existeixen diferències individuals en l’aprenentatge: diferències entre

possibilitats personals, nivells i ritmes, diferències en la manifestació de les

competències i/o en els mètodes cognitius emprats en la solució d’un problema,

diferència d’interessos, etc.

Respondre adequadament a les necessitats educatives d’aquest alumnat

significa l’adequació de recursos i metodologies a les característiques individuals de

cada un d’ells. Els tutors/es han de contemplar la diversitat dels discents i cercar

recursos que facilitin el procés adequat de tots.

En aquest sentit el professorat procurarà crear situacions d’aprenentatge

obertes, de manera que assolir-ne els objectius no impliqui necessàriament

l’obligatorietat per part dels educands de seguir processos idèntics, arribar a idèntics

finals, realitzar el mateix tipus de treball. Es valoren els resultats de l’aprenentatge no

tant sols en funció de l’errada i l’encert, sinó respecte al punt de partida i ressaltant

també la importància del procés utilitzat en la seva consecució.

Així doncs, el centre contemplarà la individualitat dels discents com a base per

aplicar uns principis metodològics que adeqüin el procés d'ensenyament-aprenentatge a

les necessitats educatives pròpies de l'alumnat.

Els alumnes nouvinguts tindran una acollida personalitzada i un suport lingüístic

específic.

Per dur a terme l'atenció a la diversitat, la nostra escola plantejarà el seu

tractament de la següent manera:

Detecció del problema del nen o nena amb necessitats educatives de l'índole que

sigui per part del/de la tutor/a.

Estudi i diagnòstic de l'estat de desenvolupament de l’alumne/a, a partir de

tècniques i activitats de medició i interpretació específica que permeten conèixer

les possibles diferències o dificultats en el procés d’evolució i maduració

personal.

Reunió orientativa dels pares amb el/la tutor/a i amb l'equip de suport.


23

Actuació conjunta de l'equip de suport amb el/la tutor/a del curs, i/o pares de

l'alumne/a per a dur a terme els acords presos per tal de donar resposta a la

problemàtica diagnosticada.

Per atendre l'atenció a la diversitat, l’escola està dotada d'un equip de suport que

resta integrat pels següents professionals:

- Mestres d’Educació Especial.

- Mestres de reforç.

- L'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic).

- Comissió d'atenció a la diversitat.

3.9.- Avaluació i seguiment de l’alumnat.

L'escola entén l'avaluació com un seguiment i revisió del procés d'ensenya-

ment-aprenentatge, del procediment administratiu i de la gestió institucional.

Integrar a tots els membres de la comunitat educativa en un procés continuat

d'avaluació interna, ha de portar al centre a comprovar si és tot allò que vol ser.

L’avaluació de les diferents situacions d'aprenentatge dels alumnes, lluny de

significar qualificacions de rendiment, ha de fer esment al procés i ens ha de dur si

s'escau a la revisió de la tasca docent i dels ajuts que ha de rebre l'alumne/a.

Aquesta avaluació ha de complir dues funcions ben diferenciades:

Ajustar l’ajut pedagògic a les característiques individuals de

l’alumnat.

Determinar el grau en què s’han assolit els objectius que ens

proposàvem en programar la nostra acció educativa.

El professorat quan realitza aquesta avaluació es proposa el següent:

1. Saber els objectius que s’han aconseguit i els que no han estat assolits per

cada un dels alumnes.

2. Fer una anàlisi de les causes que han motivat les deficiències.

3. Adoptar decisions a dos nivells:

Corregir els errors comesos en quant a objectius i metodologia

emprats.

Revisar tant les propostes de la programació escolar com del ritme

d’aplicació.

En finalitzar cada trimestre el professorat de primària realitza sessions

d’avaluació on es posen en comú les característiques dels diferents grups i dels alumnes.

I igualment, el professorat d’educació infantil ho farà en dues sessions d’avaluació.

Aleshores es prenen acords per assignar-los algun tipus de reforç o canvis metodològics.

En aquestes sessions, a l’acabament de cada curs, es concreta la decisió sobre la

conveniència de promoció o no de cada discent. Aquesta promoció té en compte els dos

aspectes de l’avaluació que hem esmentat al començament. La possibilitat de repetir un

curs serà contemplada en tota la seva complexitat, valorant especialment la possibilitat

d’adaptació del nen/a al nou grup classe, la seva actitud i si es preveu un rendiment

favorable.

L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels educands nouvinguts s’ha de

dur a terme en base els objectius del seu pla individualitzat intensiu, adaptació curricular

individualitzada o modificació del currículum. L’avaluació ha de ser continua, amb

observació sistemàtica i visió global del seu progrés d’aprenentatge, integrant les

aportacions i les observacions efectuades en cada una de les àrees.

A l’alumnat de n.e.e. (necessitats educatives especials o específiques) o que


24

és susceptible de ser-ho, se l’avalua en funció de les mesures d’atenció a la diversitat

que s’hagin pres (programació adaptada, Pla Individualitzat, etc.)

3.10.- Formació Permanent.

L'escola afavorirà la formació permanent del professorat en el camp de la

investigació, així com a través d’intercanvis, contactes amb d’altres institucions i

l’assistència a activitats formatives i intentant que aquestes donin resposta a les

necessitats pròpies del centre.

4. OBJECTIUS

Els objectius que resten recollits en aquest projecte educatiu defineixen el que el centre

pretén assolir i explicita una intencionalitat que les successives programacions generals

anuals implementaran, desenvoluparan i avaluaran amb uns objectius més específics.

4.1.- Objectius d’àmbit pedagògic.

Opció metodològica de l'equip de mestres.

1) Desenvolupar l'esperit crític, la capacitat de discussió i de decisió i la

voluntat col·lectiva de transformació de la realitat social.

2) Conrear la investigació, l'adquisició de coneixements i la

sistematització científica de cara a una utilització pràctica.

3) Eradicar de les aules l'autoritarisme i la competitivitat, tot potenciant

un ensenyament actiu en el qual es desenvolupi la iniciativa i la

creativitat i el sentit de la responsabilitat davant l'aprenentatge i el

treball ben fet.

4) Atendre la diversitat de ritmes evolutius i de les capacitats.

5) Inserir l'acció educativa en el nostre context sociocultural i incorporar a

les programacions didàctiques objectius i continguts relacionats amb

l'entorn proper als alumnes.

6) Realitzar una selecció i utilització del material didàctic adequat als

principis de la coeducació, i que potenciï l'activitat i creativitat de

l'infant.

7) Fomentar i facilitar l'aprenentatge i l'ús de la llengua catalana en la vida

del centre per tal d'assolir les directrius que ens marca el Projecte

Lingüístic del Centre.

8) Proporcionar tots els mitjans perquè tothom s'integri en la realitat

nacional catalana, que serà treballada en tots els seus aspectes.

9) Aconseguir que a l'acabament de l'Ensenyament Primari tots els

alumnes tinguin un bon domini de les dues llengües oficials a

Catalunya.

10) Assolir que el discent desenvolupi el coneixement d'una llengua

estrangera durant l'Educació Infantil i l'Ensenyament Primari i que al

Cicle Superior s'iniciï en el coneixement d'una altra, sempre i quan que

els recursos humans i professionals ho permetin.

11) Consolidar el suport al procés d’ensenyament de la informàtica en

particular i les noves tecnologies en general.


25

12) Identificar l'avaluació com a un procés de revisió de la tasca educativa i

de modificació d'estratègies.

13) Realitzar una avaluació formativa a partir dels coneixements previs

dels nens i el seguiment de tot el procés d'aprenentatge.

14) Ajustar l'ajut pedagògic a les característiques individuals dels alumnes.

15) Establir criteris de recollida d'informació per mitjà de l'observació

sistemàtica del procés.

16) Practicar una avaluació sumativa per a saber si el nivell d'aprenentatge

assolit pels alumnes, a propòsit d'uns determinats continguts, és

suficient per abordar amb garanties d'èxit l'aprenentatge d'altres contin-

guts relacionats amb els primers.

17) Potenciar el treball en equip dels professors a través de l'activitat dels

equips de cicles i de la realització de programacions didàctiques coor-

dinades.

18) Facilitar el desenvolupament d'aprenentatges que possibilitin la com-

prensió dels elements bàsics dels entorns tecnològics i d'informació que

tant caracteritzen la societat actual.

19) Integrar l'aprenentatge de la informàtica com a eix transversal del

currículum, de caire interdisciplinari i en tots els nivells educatius, que

permeti als infants desenvolupar un conjunt coherent de coneixements,

destreses i actituds al llarg de tota la seva educació.

20) Analitzar els resultats educatius per emprendre accions de millora.

21) Desenvolupar les capacitats de tots i cadascun dels alumnes per assolir

les competències bàsiques.

Objectius relatius als continguts de l'ensenyament.

o Educació Infantil (Parvulari).

1) Progressar en el coneixement del seu cos i de les seves possibilitats.

2) Dominar l'equilibri del cos i la coordinació dels seus moviments.

3) Discriminar, relacionar i retenir dades sensorials.

4) Comunicar-se i expressar-se per mitjà dels diversos llenguatges:

corporal, verbal, gràfic, plàstic musical i matemàtic.

5) Comunicar-se i expressar-se per escrit.

6) Assolir el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon al seu

moment maduratiu i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i

dels altres.

7) Comportar-se d'acord amb uns hàbits i normes que el portin cap a una

autonomia personal i cap a una col·laboració amb el grup social.

8) Observar i descobrir l'entorn natural i social on viu i sentir-se'n part

integrant.

9) Representar-se mentalment la realitat, evocar-la i interpretar diferents

representacions simbòliques (símbols i signes).

10) Establir relacions entre els objectes aplicant les estructures del pensa-

ment intuïtiu i elaborar una primera representació mental de l'espai.

11) Elaborar una primera representació mental del temps a patir de les

pròpies vivències.


26

12) Aplicar la imaginació i la creativitat en la realització d'activitats.

13) Iniciar-se en el treball amb un ordinador, com a suport al treball de les

àrees.

o Ensenyament Primari.

1) Conèixer i acceptar la pròpia identitat, les seves possibilitats afectives i

de relació. Manifestar un progrés vers l'autonomia i iniciativa personal

a l'hora de valorar situacions i prendre decisions per resoldre-les.

2) Conèixer el propi cos i les pròpies possibilitats motrius i manifestar un

progrés en la cura d'un mateix des d'un punt de vista higiènic i

d’equilibri personal.

3) Mostrar-se participatiu, solidari i de forma responsable i respectar els

valors morals i ètics propis, i d'altri, per exercitar-se en els principis

bàsics de la democràcia.

4) Comportar-se de manera solidària amb els seus companys acceptant les

seves diferències i manifestar respecte i tolerància per a facilitar una

convivència harmònica.

5) Seguir un procés de planificació i realització d'activitats per resoldre

una situació o necessitat de la vida quotidiana: identificar-la,

planificant, dissenyant i resolent les diferents tasques implicades,

verificant-ne els resultats i explicar el procés seguit.

6) Aplicar el pensament inductiu-deductiu utilitzant els coneixements

adquirits, per resoldre de forma creativa problemes diversos. Seguir un

procés de recerca, tractament i comunicació d'informació, amb les

eines apropiades i conegudes.

7) Utilitzar correctament i adequadament la llengua catalana, tant oral-

ment com per escrit, emprant-la com a la llengua d'ús i d'aprenentatge,

i per tant com a llengua vehicular.

8) Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que pugui

ser utilitzada com a font d'informació i vehicle d'expressió.

9) Iniciar-se i aprofundir en el coneixement de la llengua anglesa com a

font de comunicació i cultura.

10) Iniciar-se en un coneixement bàsic, a nivell oral de la tercera llengua,

un cop s'hagi introduït.

11) Ampliar els coneixements dels continguts de les diferents àrees,

utilitzant els mitjans informàtics.

12) Comprendre el medi físic i natural, les principals lleis i mecanismes

que el regeixen, fent ús dels coneixements adquirits a partir de

l'observació rigorosa de fets i fenòmens senzills.

13) Conèixer les nocions fonamentals de la tradició històrica i cultural del

territori, de l'entorn social que amb la llengua, configuren la identitat

nacional de Catalunya, valorant-les com a quelcom propi i definitori en

el marc de l'Estat Espanyol i en el context d'Europa.

14) Fomentar el coneixement i l'intercanvi d'informació amb altres països.

15) Mostrar actituds de respecte, conservació i ús correcte dels recursos

materials tècnics, naturals i socials. Manifestar criteri propi davant el

consum i els mitjans de comunicació en situacions assequibles.

16) Conèixer els conceptes i les relacions matemàtiques elementals per tal


27

de representar i interpretar l'espai, les situacions i les experiències, a

través de llenguatges matemàtics i dominar les operacions bàsiques.

17) Identificar i utilitzar formes de comunicació expressives, corporals,

visuals, plàstiques, musicals i de noves tecnologies, desenvolupant el

sentit estètic i la creativitat.

18) Iniciar-se en les noves tecnologies de la informació, accedint a la

recerca d'aquesta per mitjà d’Internet.

o Objectius relatius a la formació permanent del professorat i

pares.

1) Facilitar la participació dels mestres en activitats de formació permanent,

sobretot quan aquestes reverteixen en un benefici per a la totalitat de

l'escola.

2) Potenciar i fomentar l'intercanvi d'experiències amb altres escoles de la

zona i la participació en programes conjunts.

3) Realitzar anàlisis freqüents del treball professional a través de la reflexió

en comú sobre la praxi i des d'una perspectiva d'investigació en l'acció.

4) Proporcionar una formació als pares dels alumnes centrada en les

funcions que els pertoca com a col·laboradors amb el centre en

l'educació dels seus fills, com també en la seva qualificació per entendre

i participar en la gestió de l 'escola.

4.2.- Objectius d’àmbit institucional.

Objectius relatius a l'organització i al govern interns.

1) Potenciar i perfeccionar els procediments d'informació entre el professorat

com a base per a generar actituds de confiança i col·laboració.

2) Potenciar els mecanismes i els processos de participació entre els

membres de la comunitat educativa del centre per mitjà dels seus

representants.

3) Assolir que els membres de la comunitat educativa participin en el control

i la gestió del centre de forma adient a llurs capacitats i competències.

4) Fer un ús correcte de l’edifici, mobiliari i recursos materials.

Objectius relatius a la projecció externa de l'escola.

1) Establir i mantenir relacions sistemàtiques de coordinació i col·laboració

amb els centres de la zona.

2) Participar en activitats culturals i educatives, en general, proposades per

institucions sempre que siguin coherents amb el Pla Anual del Centre i hi

puguin tenir cabuda.

3) Millorar la imatge i la projecció externa del centre.

4.3.- Objectius d’àmbit administratiu.

Objectius relatius a les funcions i procediments de les unitats de suport

a la gestió.

1) Gestionar els recursos econòmics amb claredat i transparència. .

2) Executar una gestió econòmica clara i transparent atorgant a la Comissió

Econòmica el rol que li correspon.


28

3) Desenrotllar i utilitzar mètodes i instruments per a afavorir una bona

comunicació interna i externa.

4) Mantenir una bona actualització de l'inventari del centre.

5) Desenvolupar i utilitzar instruments com les TAC i canals eficaços per a

la comunicació interna i externa.

4.4.- Objectius d’àmbit humà i de serveis.

Objectius relatius a les relacions interpersonals, la regulació de la

convivència, el menjador, el transport escolar i les activitats

extraescolars.

1) Promoure unes relacions interpersonals positives i satisfactòries.

2) Acollir a les persones de nova incorporació al centre.

3) Promoure la convivència i disminuir la conflictivitat.

4) Impulsar el programa de mediació.

5) Aconseguir la implantació, el respecte i l’observança de les Normes

d’Organització i Funcionament del Centre.

6) Organitzar el funcionament del menjador escolar com a un servei que, a

més a més del nodriment, possibiliti l'adquisició d'hàbits personals i so-

cials.

7) Orientar en l'organització de les activitats extraescolars, com a comple-

ment de la formació integral dels alumnes.

8) Orientar en l'organització del servei de transport escolar, com a eina per a

potenciar l'adquisició d'hàbits personals i socials.


29

5. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

L’estructura del centre està formada pel conjunt d’elements: equips de mestres de nivell,

de cicle, comissions, òrgans unipersonals i col·legiats, coordinadors, ... i per la relació

que s’estableix entre ells. Explicitar l’estructura implica la delimitació i funcions de

cada element, posant en relació els components organitzatius i funcionals.

La formalització i desenvolupament d’aquesta estructura es detalla en les NOFC

(Normes d’Organització i Funcionament del Centre). L’organització i funcions dels

diferents òrgans i càrrecs es defineixen en els següents apartats:

5.1.- Òrgans unipersonals de govern.

o Director/a.

o Cap d'Estudis.

o Secretari/a.

Els tres càrrecs formen l'Equip Directiu del Centre.

5.2.- Òrgans col·legiats

o Consell Escolar

o Claustre de Professors

o Equip de coordinació general.

5.3.- Equips de mestres.

o Tutoria

o Equip de nivell

o Equip de cicle

o Professorat especialista

5.3.1.-Estructurals.

2 places estructurals de IAN

2 places estructurals de DIV

1 plaça de terapèutica

1 plaça de LBI (demanarem una per potenciar la biblioteca i el

tractament de les llengües).

5.3.1.1-Justificació places estructurals.

IAN: Com a escola adscrita al projecte GEP i amb

projeccions de treball plurilingüe, necessitem més

especialistes d’anglès per afrontar aquest gran repte. És de

vital importància mantindré aquestes dues places amb perfil

IAN per poder aconseguir els objectius fixats a la PDD.


30

DIV: Donada la casuística de l’alumnat d’aquest centre, on

també comptem amb aula SIEI i aula multi sensorial, tenim 2

perfils de mestres IAN per poder atendre aquestes necessitats

de centre. Aquesta necessitat també està senyalada a la PDD.

LBI: Donat que hem creat una comissió LIC vinculada al

treball amb la biblioteca, ens fa falta un referent a infantil per

organitzar, potenciar i enllaçar infantil-primària i potenciar

aquest espai.

5.4.- Comissions

Comissió de coordinació pedagògica

Comissió d’atenció a la diversitat

Comissió d'avaluació: La comissió d'avaluació està formada pels

professors de cada cicle, els mestres especialistes implicats i el/la

cap d'estudis com a president/a del mateixa.

Comissió social: Aquesta comissió resta formada per la

treballadora social dels Serveis Educatius del Vendrell, la

treballadora social de l’ajuntament de Calafell, el psicopedagog/a

de l’EAP i el/la cap d’estudis i/o la direcció.

Es podran crear d'altres comissions de manera esporàdica en funció de les

necessitats del centre.

5.5.- Càrrecs de responsabilitat

o Coordinadors de cicle.

o Coordinador/a TAC

o Coordinador/a de prevenció i riscos laborals.

o Coordinador/a LIC.

o Coordinador/a de l’aula de ciències i de l’hort.

o Coordinador/a de la biblioteca.

o Coordinador/a d’escacs.

o Coordinadors/es de les comissions de treball.

o Representant del claustre al consell escolar municipal

5.6.- Comissions mixtes.

Les comissions del Consell Escolar són les següents:

Comissió econòmica.

Aquesta comissió està formada per:

El/la directora/a.

El/la cap d'estudis.

El/la secretari/a.

Un professor/a.

Un pare o mare.

Un representant de l'ajuntament.

Comissió permanent.

La comissió permanent resta formada per:


31

El/la directora/a.


El/la secretari/a.

Un professor/a.

Un pare o mare.

Un representant de l'ajuntament.

Comissió de menjador.

La comissió de menjador està integrada per:

El/la directora/a.


El/la secretari/a.

Un professor/a.

Un pare o mare.

Un representant de l’ajuntament.

Comissió de convivència. La comissió de convivència està integrada per:

El/la directora/a.

Dos professors.

Dos pares o mares.

Mediador/a de conflictes.

5.7.- Serveis.

Menjador.

El servei de menjador escolar està gestionat per l'AMPA, però hi ha creada

la comissió de menjador del consell escolar, per tal de supervisar el seu

funcionament.

Transport escolar.

El transport escolar està gestionat per l’ajuntament de Calafell.

Acollida i activitats extraescolars.

El servei d’acollida matinal i les activitats extraescolars estan gestionats per

l’AMPA.

5.8.- AMPA.

L’associació de pares i mares d'alumnes està regulada per la normativa vigent i

per la seva junta gestora, la qual està formada pels pares o mares representants dels

diferents nivells, elegits en l’assemblea Anual.

La consecució d'uns objectius institucionals suposa i implica la posada en

funcionament dels mitjans i recursos que han de possibilitar-los.

L'estructura organitzativa ve determinada en el Decret 102/2010, de 3 d’agost,

d’autonomia dels centres educatius.

6.- . SISTEMA DE GARANTIA DE QUALITAT

El sistema de garantia de qualitat està basat en els indicadors de progrés que fan

referència als indicadors de context, de resultats, de processos i de recursos.


32

6.1.- Indicadors de context.

Els indicadors de context que tindrem en compte són els següents:

Nombre de grups i d’alumnes:

o Nombre de grups: 19.

o Nombre d’alumnes: 418.

Percentatge de diversitat significativa i percentatge de PI:

o Índex d’alumnes amb NEE. (motrius,físiques, psíquiques i sensorials):

2,15 %.

o Índex d’alumnes amb necessitats educatives específiques (amb situació

socioeconòmica desfavorida): 5,98 %.

o Índex d’alumnes de nova incorporació al sistema educatiu: 1,43 %.

Índex de mobilitat:

o Índex de mobilitat de l’alumnat: 6,46 %.

o Índex de mobilitat del professorat: 34,55 %.

Índex d’alumnes de nacionalitat estrangera: 9,09 %.

Percentatge d’associats a l’AMPA: 89 %.

Índex d’absències de l’alumnat superior al 5 %: 1r. trimestre: 0 %.

Índex d’absències de l’alumnat superior al 5 %: 2n. trimestre: 0 %.

Índex d’absències de l’alumnat superior al 5 %: 3r. trimestre: 0 %.

Índex d’absències de l’alumnat superior al 25 %: 1r. trimestre: 0,95 %.

Índex d’absències de l’alumnat superior al 25 %: 2n. trimestre: 0,48 %.

Índex d’absències de l’alumnat superior al 25 %: 3r. trimestre: 0,72 %.

Índex d’absències del professorat que no generen substitució: 2,84 %.

Índex d’alumnes que gaudeixen d’ajuts de llibres de text i material didàctic i

complementari i informàtic: 0 %.

Índex de demanda d’escolarització a P3: 0,82.

6.2.- Indicadors de resultats.

Els indicadors de resultats que mesurarem i avaluarem són els següents:

Índex d’alumnes que superen el cicle:

o Índex d’alumnes que superen el cicle inicial: 93.02 %.

o Índex d’alumnes que superen el cicle mitjà: 86.96 %.

o Índex d’alumnes que superen el cicle superior: 89.74 %.

Índex d’alumnes que superen les àrees en acabar el cicle inicial:

o Llengua catalana i literatura: 93,02 %.

o Llengua castellana i literatura: 95,35 %.

o Llengua anglesa: 95,35 %

o Matemàtiques: 93,02 %.

o Coneixement del medi natural, social i cultural: 97,67 %.

o Educació artística: 97,67 %.

o Educació física: 100 %.

o Religió: 100 %.

o Projecte interdisciplinar: 100 %.

Índex d’alumnes que superen les àrees en acabar el cicle mitjà:




33

o Llengua anglesa: 89,13 %.



o Educació artística: 100 %.

o Educació física: 100 %.

o Religió: 100 %.

o Projecte interdisciplinar: 93,48 %.

Índex d’alumnes que superen les àrees en acabar el cicle superior:



o Llengua anglesa: 92,31 %.



o Educació artística: 94,87 %.

o Educació física: 97,44 %.

o Religió: 100 %.

o Projecte interdisciplinar: 97,44 %.

o Educció ciutadana i drets humans: 97,43 %.

Percentatge de superació de les proves diagnòstiques de 5è:

o Competència lingüística: llengua catalana: 91,20 %.

o Competència lingüística: llengua castellana: 93,50 %.

o Competència lingüística: anglès: 77,40 %.

o Competència matemàtica: 76,50 %.

Índex d’alumnes que superen les proves de competències de sisè:

o Competència lingüística: llengua catalana: 91,20 %.

o Competència lingüística: llengua castellana: 93,50 %.

o Competència lingüística: anglès: 77,50 %.

o Competència matemàtica: 76,40 %.

Grau de satisfacció i índex de cohesió: Bastant satisfactori.

6.3.- Indicadors de processos.

Els indicadors de processos que valorarem són els referents a tres grans

aspectes:

A l’aula.

Grau de realització de les programacions:

Aspectes metodològics emprats.

Gestió de la informació: ____________

Aspectes que es tracten a la tutoria:

Al centre.

Grau de coordinació del professorat: Satisfactòria.

Grau de participació del professorat en els projectes de centre:

Força positiva.

Grau de convivència al centre: Força positiu.

Al grau d’execució de la PGA (Programació General Anual del Centre) i

grau de satisfacció del funcionament intern del centre:

Grau d’execució de la PGA: 90,00 % d’assoliment.

Grau de satisfacció del funcionament intern del centre: Bastant


34

satisfactori.

6.4.- Indicadors de recursos.

Els indicadors de recursos que considerarem fonamentalment són:

Indicadors de recursos humans:

Ràtio d’alumnes/professor: 15,2.

Ràtio de professors/alumne: 0,066.

Ràtio d’alumnes/grup: 22.

Indicadors de recursos materials:

Grau d’adequació de l’edifici i equipaments del centre.

Indicadors de recursos formals:

Grau de disposició de formació del professorat: 85,18 %.

Acords de millora implementats a la PGA: 100 %

Aquest Projecte Educatiu del Centre ha estat aprovat pel Consell Escolar el

dia 20 de maig de 2019.

Documents

Generalitat de Catalunya...2020/06/30 · projectat l’edificació de les muntanyes de les rodalies. 1.2.- Petita història de Segur de Calafell El nucli de Segur de Calafell va