Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Generalitat de CatalunyaDepartament de Política Territoriali Obres PúbliquesGeneralitat de Catalunya

Ports Nets és un projecte in-terregional i transnacional,l'objectiu del qual és ambien-talitzar els ports. És a dir, pre-tén reduir progressivamentl'impacte ambiental que gene-ren les activitats portuàries inàutiques del litoral del sudd'Europa.

En aquesta iniciativa hi partici-pen les regions de Catalunya, lesIlles Balears, el Llenguadoc-Rosselló, Cantàbria i l'Algarve,que han signat un protocol decooperació per treballar conjun-tament. El projecte inclou mésde 150 ports marítims i fluvials.

Aquest projecte suposa unificarcriteris, definir un valor dedistintiu de qualitat i sumaresforços per aconseguir elsobjectius comuns a tots elsports de les regions participantsi, a la vegada, ser el punt de par-tida per què altres regionseuropees el coneguin i l'implan-tin als seus ports.

Catalunya mira al mar

© Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Juny 2006. Posidònia (Posidonia oceanica)

Des de sempre, a casa nostra, la tradiciómarinera ha estat molt arrelada i es mani-festa avui en els més de 40 ports i marinesque donen al nostre litoral la seva parti-cular fisonomia.

Els ports són espais amb moltes utilitats.Són font de riquesa, de llocs de treball, decomerç, de pesca i d'oci. Generen activitatnàutica i mercantil, esport i cultura. Coma centres d'activitats sostenibles, la seva curai manteniment, compatibles amb la preser-vació de l'entorn natural, és cosa de tots.

Al port, s'hi duen a terme pràctiques diver-ses que han de tenir un objectiu comú:garantir la seva continuïtat a partir de lasostenibilitat de les seves actuacions.

Aquest és el compromís col·lectiu al qualestem tots cridats. Aquest fullet preténdonar les indicacions necessàries per aaquestes actuacions sostenibles. Fem-hopossible entre tots!

Al port o navegant, compte amb l'entorn:

• Cal no llençar mai escombraries per la borda.

• A l'aigua del port, cal no abocar-hi restes de la pesca o de qualsevol matèria orgànica.

• Cal reciclar abans de llençar i dipositar tots els residus als seus contenidors.

• Cal buidar les aigües de sentina i les residualsutilitzant els aspiradors del port.

• Cal estalviar aigua dolça i utilitzar mànegues de raig interromput.

• Cal evitar el soroll i la velocitat excessiva.

• Cal evitar el vessament de combustible a l'aigua.

• Cal no llençar mai al mar, o a l'aigua del port,olis, pintures, dissolvents ni qualsevol altreresidu líquid o sòlid.

• Cal fer servir sempre detergents biodegradables.

• Cal utilitzar els serveis sanitaris del port.

• Cal evitar fondejar sobre praderies de Posidònia.

• Cal llevar l'àncora verticalment per no malmetrela flora i la fauna del fons del mar.

Un port net és un mar viuFlabellina (Flabellina affinis)

Estrella vermella (Echinaster sepositus)

Esponja (Oscarella lobularis)

Briozous

Nero (Epinephelus marginatus)

Espirògraf (Spirographiis spalanzanii)

Plomall de mar o palmereta (Spirographiis spalanzanii)

Gorgònia vermella (Paramuricea clavata)

Llagosta (Palinurus elephas)

Borm groc (Cotylorhiza tuberculata)

Corall vermell (Corallium rubrum)

Vaqueta suïssa (Peltodoris atromaculata)

Aigüa i energiaL'ús d'aigua sanitària calenta és unade les despeses energètiques de lesdependències portuàries. Cal tenir encompte que esbandir o rentar un vai-xell suposa un consum mínim de 50litres d'aigua i que una mànega rajantlliurement consumeix uns 10 o 15 litresd'aigua per minut. L'aigua dolça i pota-ble que es llença al port es perd i esmalmet inútilment.

L'electricitat, el gas natural, el gasoilo la gasolina són recursos energèticsque es consumeixen a les instal·lacionsportuàries. Tanmateix, l'energia no ésuna font inesgotable, per la qual cosaconvé utilitzar-la de manera eficient ifer tot el que estigui al nostre abast perestalviar-ne.

Principals mesures per estalviar aigua:

• Utilitzar mànegues de raig interromput.

• Netejar el vaixell només quan calgui.

• Emprar sistemes amb aigua a pressió o reguladors de cabal.

• Fer un ús racional de l'aigua.

L'eficiència energètica és cabdal per estalviarrecursos naturals. Cal tenir en compte que unainstal.lació de plaques solars d'un metre quadratpermet aportar la totalitat d'aigua calenta que neces-sita diàriament una persona i un estalvi econò-mic important.

Com podem mi l lorar l 'e f ic iènc ia energèt ica?

• Instal·lant làmpades eficients d'últimageneració.

• Instal·lant sistemes de regulació i control de l'enllumenat.

• Fent un ús e f ic ient de l 'energ ia i consumint-ne només quan calgui.

• Aplicant energies renovables: solar i eòlica.

Aigües de sentinaLa destrucció dels mars i dels oceansté moltes causes, però una de moltimportant és la provocada pelsabocaments que s'hi fan. Aquestsabocaments representen tres quartesparts de la contaminació dels oceans.

A la sentina d'un vaixell, hi van a parar quantitatsd'hidrocarburs o d'olis barrejats amb aigua de mar,de pluja o de la neteja. Si aquesta aigua va a parar almar, és com si hi aboquéssim directament aquests hidro-carburs o olis provocant la mort de peixos i d'altresorganismes marins.

Com podem evitar-ho?:

• Buidant l'aigua de sentina a les instal·lacions del port.

• Instal·lant filtres d'hidrocarburs a les bombes de buidatge.

Els sanitaris, les dutxes i les aigüeresde la majoria d'embarcacions no podenabocar directament al mar les aigüesresiduals generades. Mantenir la qua-litat de les aigües del port, del mar ode les zones de bany és important perraons sanitàries, paisatgístiques i socials.

Els bacteris que viuen al mar consumeixen oxigen quandescomponen els materials orgànics de les aigües resi-duals abocades. La falta d'oxigen a l'aigua i els elementscontaminants provoquen la mort de multitud de pei-xos i d'altres organismes marins.

Com podem contribuir a mantenir les aigües netes?

• Buidant els dipòsits d'aigües residuals a les estacions de recollida dels ports.

• Utilitzant els serveis sanitaris públics del port.

Aigües residuals

La càrrega de carburants és unaactivitat en la qual, si no es prenenprecaucions, es poden produir aboca-ments. El combustible cau sobre lacoberta, borbolla i finalment va a parara l'aigua. Cal tenir en compte que lessubstàncies químiques i els metallspesants que contenen els carburantspoden produir efectes devastadorssobre la vida marina.

Com hem de carregar el carburant?

• Fent-ho a poc a poc per evitar que borbolli.

• Disposant de material absorbent d'hidrocarbursper a fuites accidentals.

• Instal·lant sistemes que recullin el carburant quanborbolla.

• Instal·lant un dipòsit de retenció a la coberta.

• Sabent la quantitat que en podem carregar. Utilit-zant nivells visuals.

Combustible i hidrocarbursL'oli és un fluid contaminant impres-cindible per al bon funcionament delsmotors. Els olis usats, tant domèsticscom industrials, tenen un impactenegatiu sobre el medi si no se'n fauna gestió de recollida i tractamentadequats:

• Si els aboquem a terra, als corrents d'aigua o al clavegueram afecten rius i aqüífers.

• Al mar contaminen milions de litres d'aigua.

• Si es cremen sense condicions adequades provoquenemissions de gasos contaminants a l'atmosfera.

Què hem de fer?

• Disposar de material absorbent per a petits abocaments.

• Portar l'oli usat al contenidor específic que hi ha al port.

• Revisar periòdicament el vaixell per evitar els degoteigs i les fuites innecessàries d'oli.

Olis

En l'activitat que es porta a terme al vara-dor es realitzen operacions perillosesquan s’utilitzen productes que podenafectar el medi ambient i contaminarl'aigua del port i l'atmosfera. A més, el manteniment dels vaixells gene-ra una forta despesa d'aigua i una granquantitat de residus, voluminosos i peri-

llosos, que cal recollir-los i llençar-los alscontenidors corresponents del port.Al varador, hi trobem la reixa d'intercep-ció. Aquestes reixes són canals queeviten que els residus líquids i les aigüesde pluja que cauen sobre el sòl i quepoden arrossegar restes de residus vagina parar a l'aigua del port.

Com hem de fer aquestes activitats?

• Recollint els residus sòlids i escombrant la super-fície de treball abans de netejar-la amb aigua.

• Mantenint tots els productes que s'utilitzen allloc adequat per evitar accidents i minimitzarel risc de contaminació.

• Utilitzant maquinària equipada amb aspirador.

• Utilitzant lones i barreres de protecció per poliri decapar.

• Utilitzant pintures anti-fooling i vernissos ambbaix contingut d'orgànics volàtils i dissolvents.

• No aplicant pintures amb pistola.

• Utilitzant detergents biodegradables.

Els principals residus perillosos generats en les activitats de manteniment són:

• Bateries i piles.

• Dissolvents i vernissos.

• Fustes, ferralla i voluminosos.

• Oli.

• Paper i cartró.

• Plàstics i envasos.

• Pots de pintura, pinzells i draps bruts.

• Material pirotècnic de seguretat.

Varador. Reparacions i manteniment

La gestió adequada dels residus quees generen al port i a les embarcacionsevita la seva dispersió i la contami-nació de l'aigua i de l'atmosfera. ElPunt Net és l'àrea on se centralitzala recollida selectiva i on es troben elscontenidors per a: vidre, paper i car-tró i envasos lleugers.

Els residus que per la seva grandàriai el seu pes es fa difícil traginar-los omanejar-los i, fins i tot, encabir-los dinsdels contenidors estàndards, cal dipo-sitar-los sempre en els llocs específicsconvenientment indicats. En poden serexemples: electrodomèstics, restes demobles, xarxes, fustes o ferralla.

D'altra banda, hi ha una tipologia deresidus que requereix recollides espe-cífiques i centres d'agrupament quepermetin tenir una massa críticanecessària per gestionar-los correc-tament amb uns costos raonables.Aquests residus, potencialment perillo-sos, requereixen d'un sistema d'emma-gatzematge amb mesures de seguretat:

• Bateries i piles.

• Bengales.

• Dissolvents i productes químics.

• Hidrocarburs i residus oliosos.

• Làmpades i fluorescents.

• Olis usats.

• Pintures i vernissos.

• Pneumàtics

Punt Net