Embed Size (px)
Citation preview
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 342, maig del 2016
GENT DEL MASNOU
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. ju r íd ica
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF P
A partir de 4 mesosMATRÍCULA PER AL CURS 2016-2017
ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!
Ventura i Gassol, 29, el Masnou www.petitvailet.com · 93 555 57 11
ElPetit Vailet
Esco la bresso l
HEM
ABAIXAT
PREUS
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol
Portada: Primavera
Correcció: Esteve Pujol i Pons
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf
Tiratge: 3.500 exemplars
Paper ecològic de 90 g
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 [email protected]
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.
SumariEDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5LA MÀFIA PERFECTE Joan Camps ................................................... 6MILLOR QUEDAR-SE EN EL MATRIX? Joan Maresma Duran......... 7VALE, VALE Esteve Pujol ...................................................................... 9DITES I PERSONATGES POPULARS Albert Vidal .............................. 9HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ....................................................10CRÒNIQUES Jordi-Xavier Romero Álvarez ........................................... 13PARLEM DE LLIBRES August Garcia Orri ........................................... 14QUI VA ENFONSAR EL CUIRASSAT MAINE? Josep Condeminas ..... 15TEATRE CAPITAL Rosa Ma Isart ..........................................................16GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ............................16SOM Oriol Lugo ...................................................................................... 17LA CORAL XABEC CANTA RAMS Esteve Pujol ..................................18PRESENTACIÓ DE LLIBRE Josep Condeminas .................................. 20LA PUNTA DE LA LLENGUA (75bis) Esteve Pujol .............................. 20GENT DEL MASNOU INFORMA.........................................................21ARRAN DE SÒL Pledebuit ................................................................. 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA El cullerot ................................................... 22
Ha passat un any d’ençà que en aquest mateix espai editorial vam feruna crida adreçada especialment als lectors ocasionals que, com éspotser el teu cas, gaudiu gratuïtament del Butlletí mensual editat perGent del Masnou, aconseguint-lo a botigues o establiments comercialsde la vila. Un any després d’aquell SOS en què us demanàvem suportper garantir-ne la supervivència, avui, empesos per les circumstàncies,ens reiterem en la mateixa cantarella: si no tenim prou suport dels lec-tors, trontollarà la continuïtat d’aquesta publicació que, amb l’exemplarque teniu a les mans, acompleix el número 342 de la seva llarga tra-jectòria.Tornem-ho a explicar:El petit miracle d’aquesta publicació rau, bàsicament, en l’estol decol·laboradors habituals i esporàdics que hi aporten el contingut deforma totalment desinteressada (ningú cobra ni cinc per la seva feina);d’altra banda, però, cal atendre el cost d’edició i distribució dels 3.500exemplars de cada mes i això ja són figues d’un altre paner. Us pre-guntareu d’on surten les misses, oi? Doncs de l’aportació dels sofertsanunciants, d’una petita subvenció municipal i de les quotes dels socisde Gent del Masnou, i aquí és on plora la criatura.És clar que ja no podem esprémer més els anunciants ni tampoc espe-rar que les subvencions públiques s’incrementin; aleshores només ensqueda potenciar l’aportació dels socis i en això sí que hi tens algunacosa a fer, amic lector, si de debò t’interessa seguir gaudint del Butlletímensual i si d’alguna manera combregues amb els nostres objectiussocials.Vegem-los: Gent del Masnou, a part de l’edició del Butlletí, fa més de30 anys que participa en la vida social del Masnou, al marge de qual-sevol adscripció política o religiosa, fomentant diferents activitats cul-turals com la Coral Xabec, les exposicions permanents, el grup escè-nic Rauxa, cursets de teatre, ioga, dòmino, gaita escocesa, conferèn-cies, presentacions de llibres, visites culturals i també, des del com-promís social, bo i col·laborant amb d’altres entitats com Disma, elBanc de Sang i Teixits de la Creu Roja, Càritas, la Marató de TV3, l’ad-hesió a la plataforma pel Dret a Decidir o recentment amb l’ahdesió alManifest per l’acolliment dels refugiats, promogut per AmnistiaInternacional.Si tot això et diu alguna cosa i creus que t’hi pots involucrar, activamento passiva, sisplau, fes-te soci de Gent del Masnou, ajunta’t als 400socis que avui donem suport a l’entitat per la mòdica quantitat de 40euros anuals i rebràs mensualment el Butlletí a casa. Aprofita la butlle-ta que trobaràs a les pàgines d’aquest Butlletí o bé vine’ns a veure allocal social i et facilitarem tota la informació que ens demanis.
El president
Editorial A tu, amic lector.
3
GENT DEL MASNOU
LaCoral Xabec
demana cantaires
Tothom qui hi estigui inte-ressat hi serà ben rebut.Animeu-vos-hi i veniu aprovar la veu qualsevoldimarts a 1/4 de 10 del
vespre.
Qui canta, els seus malsespanta!
--------------------------------------
ET CONVIDEM A FER-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU
Hi sortiràs guanyant i la nostra vila tambéDr. Agell, 9 · 93 126 82 20
Trobareu la butlleta de subscripció a la pàgina 8
1 de Maig
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Maig 2016 --
-- Juny 2016 --
293031
123456789
101112131415161718
diumengedillunsdimarts
dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte
DominguezOcataRiera
FàbregasViayna DominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna DominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna DominguezAymarOcataRiera
diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte
123456789
10111213141516171819202122232425262728
OcataFàbregasViayna DominguezAymarOcataFàbregasFàbregasRieraViayna AymarOcataFàbregasRieraRieraRieraAymarOcataDominguezFàbregasViayna Viayna AymarOcataRieraFàbregasViayna Dominguez
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
BONA NITAquest matí ens hem assa-bentat de la mort de la Mitide la sabateria i ens agra-daria dedicar-li unes parau-les d’afecte i estima, enversella i la seva família.Des que recordo, al fons dela sabateria d’en Jordi, laMiti i en Jaume fent unaataconadura, ara unestapetes, ara unes mitgessoles, ara uns forats per alcinturó... En Jordi i la Mercèsempre a primera fila por-tant el timó; després, almarxar en Jordi, el raconetde mà esquerra l’ocupà laMiti; així la vull recordarsempre amable, amb eltarannà heretat dels pares,en aquella sabateria ambl’encant de les coses anti-gues i l’olor o l’aroma delsanys, com un bon vi.Te n’has anat massa aviat,però sempre seràs al cor
dels qui vam compartir ambtu, i mira que en vam com-partir, de coses; els de laplaça érem com una petitafamília, i així us recordaremamb tot el nostre dolor ara itota la nostra estima per atots vosaltres.Joan Riera i família.… els de
la Sant Jordi-----------------------------------------
EL RAMADÀ AL CARRERSANTIAGO RUSIÑOL
M’adreço a Gent del Mas-nou per quarta vegada.Gràcies per llegir aquestescrit.Em dic Rosa Fló i visc alcarrer Santiago Rusiñol. Enaquest carrer hi ha unamesquita, oficialitzada elmarç de 2015, però on ja esresava des de tres anysabans. L’Ajuntament els vaconcedir els permisos des-
5
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
prés de moltes reunions ide moltes promeses alsveïns que els buscarienuna altra ubicació. La mesquita ha estat refor-mada, però no s’ha insono-ritzat, de manera que sesenten molt les oracions itambé les festes que s’hicelebren. Això fa que laconvivència entre els veïnsi el dia a dia d’aquest puntd’oració es faci difícil. Finsara, durant el Ramadà, queés un període de gran acti-vitat religiosa, s’obria unaescola o llar d’infants i estraslladaven allí.El problema que tenim araés que aquest any elRamadà tindrà lloc entre el6 de juny i el 6 de juliol. Lesescoles, per tant, estaranen ple funcionament i esfarà impossible que elsacullin.La primera vegada que emvaig adreçar a l’Ajuntamentper advertir-los del proble-ma va ser el dia 6 de febrerdel 2016 i des d’aleshoreshe parlat diverses vegadesamb representants seus itambé amb l’alcalde i eldepartament d’Urbanisme.Els he demanat repetida-ment que es procedeixi a la
insonorització del local oque es busqui un altreespai. Se’m diu sempre queno em preocupi, que jafaran alguna cosa abansque arribi el Ramadà. Peròel temps passa, ja quedamolt poc, i no s’ha presentatcap solució. Espero queaquesta vegada l’Ajunta-ment i els seus represen-tants compleixin la sevaparaula.Atentament, una veïna aqui agrada dormir de nit.
Rosa Fló Brugués-----------------------------------------
PARADA DE BUSDavant del mercat munici-pal hi ha una parada de busque no té un banc perasseure’s a esperar. Això faque moltes persones quearriben cansades i amb elspeus adolorits, mentreesperen el bus s’hagin derecolzar damunt d’unespilones molt incòmodes. Sé que em diran que ja nohi ha lloc. Però la veritat ésque, en comptes de posarles pilones, també hauriafet la feina un bon banc depedra. Així tots estaríemcontents.Montserrat Valldeperas Roig
El passat diumenge 17 d’abril se cele-brà l’anunciada Assemblea Ordinàriade socis de 2016, en la qual forenaprovats per unanimitat els diferentspunts de l’ordre del dia: estat decomptes i memòria d’activitats de l’any2015, pressupost i propostes d’activi-tats de 2016 i l’import de la quota desoci d’enguany, que s’establí en laquantitat de 40 euros; properament esprocedirà al cobrament bancari de laqual, previ avís en aquest Butlletí.
La Junta Directiva
ASSEMBLEA ORDINÀRIA DE SOCIS 2016
En l’edició de juliol–agost de 2012 deGent del Masnou escrivia l’article“Guerra, màfia, usura i secta” delqual he extret tres paràgrafs que resu-meixo per pal·liar l’amnèsia col·lectiva: Al proper juliol farà dos anys de la mani-festació clamant per la independència,però la societat civil que va omplir elscarrers de Barcelona ha quedat òrfenade liderat. Ara fan més soroll els crida-ners que engreixen la seva humanitaten el futbol i altres diversions de mas-ses. Molts d’ells deixant-s’hi el salari perconvertir en milionaris els seus ídols.Però el més angoixant per al nostrefutur el compon la creixent massa socialque, submisa al poder polític enfangaten la incompetència i la corrupció, esconforma a ser part del ramat de xaiscamí de l’escorxador.Han passat sis anys des del 2010 enl’àlgid moment que Muriel Casals li gua-nyava el pols al president Montilla en elseu intent barroer d’esborrar el missat-ge Som una nació. Nosaltres deci-dim, una reivindicació transversal deveritable significat democràtic que elPSC, ja presidit per un Navarro a laderiva i sotmès a la jerarquia i a l’antica-talanisme mimètic del PSOE, va haverde repudiar i deixar-s’hi el càrrec percedir-lo a les mil cares d’un Iceta, elmés hàbil prestidigitador de l’escenapolítica, el mag imprescindible peremblanquinar la façana del PSC amb elsutge de la corrupció que fumeja de lesxemeneies del PSOE. Fem memòria: Som una nació.Nosaltres decidim fou una manifesta-ció d’un milió i escaig de ciutadansindignats per la resolució del TC contral’Estatut prèviament referendat pel 72%dels catalans que l’havien votat.Malauradament, aquell prometedorpunt d’inflexió, demostració exemplarde manifestació democràtica, va sermalbaratat per la temperància i el con-servadorisme sistèmic, a més dels inte-ressos infiltrats i els efectes asfixiantsde l’èxit assolit sense precedents, quecondicionava la mateixa institució quel’havia gestat. Argument que s’empara-
va en una interpretació feble dels princi-pis fundacionals d’Òmnium: LLENGUACULTURA PAÍS, com si la implicaciópolítica de la ciutadania que parla,pensa i sent en català fos d’una altragalàxia. Fou quan la malaguanyadaMuriel Casals, la dona de ferro que pre-sidia Òmnium, encetava aquell discursamable i condescendent: “Nosaltreshem mobilitzat la societat civil, aratoca els polítics...” una baixada deguàrdia que complaïa els interessospartidistes de la majoria de formacions itambé dels poders fàctics que, haventacompanyat la manifestació a contra-cor, recobraven el lideratge immerescutque els permetria imposar de nou ennou la llei cínica remarcada magistral-ment en IL GATTOPARDO, allò en quèl’alta política fins ara hegemònica a l’es-tat espanyol té la mà trencada perseguir mantenint eternament els privile-gis del seu status: perquè tot segueixiigual, només cal canviar-ho tot!Dos anys perduts inútilment perquèMas guanyés les eleccions amb el pro-pòsit de merèixer per als catalans elconcert basc i trobar-se amb la porta alsmorros d’un Rajoy irracionalment cres-cut i emparat en la seva passivitat, que,negant el principi d’Arquimedes ambmés habilitat que Jesús sobre les ai-gües de Galilea, sobreviu políticamentfent-se el mort i surant miraculosamentdamunt el mar de la densa i putrefactacorrupció que inunda el seu partit, comsi nedar enmig de tanta merda fos elmillor clima natural d’un polític.
Ara que hem encetat la polèmica devoler conferir oficialitat o no al bilingüis-me català-castellà en la constitució delnou Estat, hem hagut d’aprendre unterme quasi desconegut del qual no enspodrem desprendre. Em refereixo al“offshore,” expressió habitual en el cas-tellà de Panamà, que, si volem dir al pa“pa” i al vi “vi”, vol dir “banca opaca” o,més encertadament, “banca invisible”.Perquè “banca invisible” és el que ofe-ria Mossack Fonseca a les grans fortu-nes del món mitjançant un entramatd’empreses interposades. Només214.000 n’havia constituït el bufet! Unainstrumentació per eludir la fiscalitat dequantitats astronòmiques de dinernegre, en bona part procedents dels tri-pijocs, concomitàncies i complicitatsentre el poder econòmic i el poder polí-tic. Gràcies a l’escandalosa filtració, arasabem de bona tinta l’existència d’unabanca d’efectes pitjors que les set pla-gues d’Egipte i els quatre genets del’Apocalipsi junts. Una màfia perfecta,que roba els pobres per enriquir-seenriquint encara més els rics que ja sónmolt rics. Però no cal preocupar-nos, oi? o sí! Demoment som on som, hi hagi investidu-ra o hi hagi eleccions, hi hagi pacte dedretes o pacte d’esquerres, hi hagiimmobilisme o agitació, si els constitu-cionalistes no baixen del burro, totseguirà igual, o sigui que Catalunyaseguirà liderant la diferència. En la veri-table diferència hi ha la nostra llibertat,no ens la deixem fotre!
LA MÀFIA PERFECTAJoan Camps i Ortiz
6
Dies enrere vaig reveure la pel·lículaMatrix. Encara alimenta discussions idebats –la vam tornar a comentar–interessants des de la seva estrenal’any 1999. La pel·lícula planteja que en el futurgairebé tots els éssers humans sónesclaus de les màquines i de lesintel·ligències artificials per ells crea-des després d’una guerra que va tenirlloc a la darreria del segle XX.Els humans són usats per les màqui-nes per obtenir energia –són en unamena d’incubadora gegantina rodejatsde cables que els xuclen la vida i alho-ra els mantenen vius– i els pocshumans descendents dels qui no hancaigut a les xarxes dels robots o quehan estat alliberats del Matrix viuen ala ciutat de Zion (Sió, la ciutat deDavid, Jerusalem, la Terra Promesa;una ciutat situada vora el centre delplaneta) i és allí d’on una petita flotade naus parteix i es mou per un móndestruït i apocalíptic, entra de formaclandestina en el Matrix i tracta d’alli-berar algunes persones de la incuba-dora, aquells qui intueixen que hi haalguna cosa que no rutlla en el mónil·lusori en el qual viuen. I entre ells hiha l’Escollit, una persona que acabaràamb les màquines segons una profe-cia. És aquest l’impassible actorKeanu Reeves.És curiós pensar en un món anteriorals smartphones, a l’onze de setem-bre de 2001, a G.W. Bush o a la crisiinterminable de 2008... En definitiva,un món com el de l’interior del Matrix,
el programa informàtic desenvolupatper les màquines intel·ligents persimular el món “real”. És 1999, i enca-ra que sigui al segle passat, tot és a lacantonada, molt a prop. Enmig dels tòpics que apareixen en elfilm –referència a d’altres pel·lículesclàssiques com 2001, una odissea al’espai, Terminator o Jo Robot; temesfilosòfics com la definició de la realitat,el mite de la caverna, una al·legoriasobre viure creient que el que és fals iirreal és la veritat; un món governatper les màquines– n’hi ha un que emsembla particularment interessant:Morpheus, el capità d’una nau, creu aulls clucs en la profecia i buscal’Escollit, el qui ha de salvar laHumanitat –una mena de NouTestament, un nou Jesucrist–, i afirmaque les persones, a partir d’una certaedat, no poden ser més alliberadesdel Matrix, ja que el xoc amb la durarealitat seria massa traumàtic. Seran les protestes a moltes ciutatsde Brasil aquests dies els dolors delpart d’una nova era en la qual Brasilestaria intentant sortir del Matrix?Estarien els brasilers preparats persortir del Matrix? En quin món serienllançats? Deixaria de ser el brasiler“l’home cordial” descrit per SérgioBuarque de Holanda, el qui solucionaels problemes sense plantejament inomés basant-se en el seu estat emo-cional?Potser he arribat jo també a l’edat enla qual és millor quedar-se en elMatrix. No per pertanyer a l’elit blanca
Millor quedar-se en el Matrix?Joan Maresma Duran
7
Sabara
(lluny d’això; ja he llegit diverses vega-des a la premsa aquesta expressió elsúltims temps; és aquest un país moltclassista) sinó perque tot això emsembla una cortina de fum –com elsPapers de Panamà, aquest fraugegantí de Mossack Fonseca, quemostra l’angle més repugnant de ladesigualtat mundial i sacramenta dosuniversos legals: un per a la majoria iun altre per a uns pocs protegits peruna ceguesa pactada; possiblementsempre ha estat així– i no passa o nopassarà absolutament res…
PD. La mare en fa 83 el dia 17. Moltesfelicitats.
portes iautomatismesenric s.l.
GENT DEL MASNOUSOL·LICITUD D’ADMISSIÓ DE SOCI
Empleneu i retalleu la butlleta i feu-nos-la arribar
VALE, VALEEsteve Pujol i Pons
Arreu i en tot moment, a tort i a dret,sentim que petits i grans fan servir elVALE tant per expressar la conformitaten el que ens diu l’interlocutor (vale,vale!) com en forma interrogativa(vale?) per reclamar-li l’assentiment alque nosaltres diem. El VALE haadquirit carta de naturalesa, fins al’embafament, tant en català com encastellà.Com a primer comentari se m’acutque l’excés i gairebé exclusivitatd’aquesta expressió significa un nouempobriment del llenguatge; està ocu-pant abusivament el lloc, per exemple,de Sí, Oh i tant (Oi tant!), És clar, Ésclar que sí, D’acord, Certament… Oi?,Oi que sí?, No et sembla?… Vaja, queopino que en fem un gra massa. Amés a més sempre pronunciat ambfonètica castellana. La forma méspúdica VAL sembla una manera ver-gonyant de dissimular-la i voler-lacatalanitzar.A tall de comentari segon, deixeu-mereconèixer l’antiguitat venerabled’aquesta expressió. VALE, en singu-lar, i VALETE, en plural, era la fórmula
més habitual que tenien els llatinopar-lants per acomiadar-se. Tant deparaula com per escrit era l’equivalentdel nostre ADÉU, ADÉU-SIAU. Calremarcar, tanmateix, que no era sola-ment una fórmula social de comiatsinó que hi expressaven el desig queaquell de qui s’acomiadaven estiguesbo. Encara en català ens podem aco-miadar amb la locució, potser avui dia
en cert desús, Estigui bo!, o fins i tot elsimpàtic Estigui bonet!I és que en llatí el verb VALEO –infini-tiu VALERE, paraula plana– significa-va tenir salut, ser fort, estar sa, tenirvigor corporal. Així doncs, VALE(uale), VALETE (ualete) significavaexactament tingues salut, tingueusalut. La VALETUDO era la salut cor-poral; el VALETUDIARIUM era lainfermeria, el sanatori, i el VALETUDI-NARIUS (el seu “habitant”) era elmalalt (recordem el sentit dels motsINVÀLID, INVALIDESA = manca devigor físic); en canvi SALUS volia dir lasalvació, tenia un sentit molt mésampli que no pas el benestar físic.Els nostres avantpassats romans hodeien així: AVE (aue, haue) per dirHOLA, i VALE (uale) per dir ADÉU. Hihavia l’expressió AVE ATQUE VALE =hola i adéu!; i també VALE ATQUESALVE = adéu i estigues bé! SALVE iSALUS són de la mateixa família.Ja m’agradaria que arran d’aquestarticle al nostre butlletí procuréssimreduir assenyadament (excloure deltot?, tant de bo!) l’ús reiteratiu i monò-ton (malaltís!?) del VALE; i que de tanten tant tinguéssim en compte el seusignificat més genuí i ancestral.VALETE, doncs, benvolguts lectorsdel nostre butlletí mensual!
9
[L’expressió s’utilitza quan algun assumpte no téremei, està encallat o no s’hi troba sortida, és a dir,quan no se li veu cap mena de solució, volent dir queno hi ha res a fer sobre la qüestió.Pert tant no s’ha de confondre amb la seva possiblesemblança amb la paraula castellana ‘tia’, de maneraque podria semblar que en el moment present no havingut la ‘tieta’.La paraula tutia o atutia prodeceix de l’àrab hispanitzata partir de la invasió sarrïna de la península, la qualtenia el seus orígens en l’àrab clàssic i més remota-ment en el sànscrit.La tutia era un antic medicament en forma d’ungüentque s’utilitzava sobretot per mirar de guarir determi-nades malaties dels ulls, si més no per amortir-les.Segons algunes fonts s’elaborava amb òxid de zinc
mesclat amb sals metàl·liques, mentre que d’altres expliquenque per a la seva composició es partia de sulfat de coure. Foscom fos, la base era sempre la pols del sutge que es formava is’adheria a l’interior del forns en els quals es fonien els metallsesmentats.Va ser tanta la popularitat del medicament que en el segle XVIIera sinònim de medecina i es va arribar a consi-derar com unremei gairebé universal, és a dir, una panacea que servia peralleujar qualsevol mal.Per aquest motiu, quan una cosa no tenia solució es deia queno hi havia tutia, expressió que ha arribat fins als nostres diesamb el mateix significat.
Per què diem...
NO HAVER-HI TUTIA
Dites i personatges populars (29)Albert Vidal
Recentment, la vila del Masnou ha fetunes rutes per conèixer-ne el patrimonicultural, sigui arquitectònic o monumen-tal, que expliquen davant de cada indretpreferent una petita història de la casa olloc; però, per sort, la nostra vila és ricaen història i des d’aquestes pàgines vullafegir, i no com a cap crítica, ans al con-trari, com una mena de complement.Això ens porta a fer una llista, aquestcop només de cases, que tenen pedigríhistòric, sigui positiu (la majoria) comnegatiu (només una). Cases que noconsten a l’esmentat circuit o ruta.
MAS ANTICH. Carrer de Camil Fabra, 45 Masia del segle XVII. A l’angle dret con-serva un torricó o garita de guaita per ala seva defensa, així com la torre,també de defensa, que conserva, tot ique un xic transformada a la seva partposterior. Aquestes fortificacions erenper prevenir els atacs que patien perpart dels pirates sarraïns. A partir del 1919 passà per venda a lafamília Cusí, dels Laboratoris Farma-cèutics, que segueixen conservant. Amitjan segle passat hi van viure, entemps d’estiueig, el pintor Jordi PagansMontsalvatge i l’actriu Mary Sampere
MASIA CAN TEIXIDOR. Carrer deCamil Fabra, 38Masia amb molts segles al seu damunt,ja que els primers vestigis que se’nconeixen són d’època romana, per talcom les troballes arqueològiques que
Joan Muray
10
Barons de Granera i Senyors deCastellcir. Des del 1863, per mort deldarrer propietari, Gaietà de Planella i deFivaller, Llar i Bru, administren la finca,per designi d’ell, els Hereus deConfiança del Comte de Llar. Entre les personalitats destacades d’a-quest casal tenim Carles de Llar i deTeixidor, Heroi Nacional de Catalunyaentre les guerres dels Segadors i deSuccessió. I com a gran erudit, elmateix don Gaietà, que era membre,entre d’altres, de l’Acadèmia de BonesLletres de Barcelona i que participà en
cases del mar d’Alella. Els Farreres s’hiestabliren a mitjan segle XIX, tot i que lacasa és anterior. Arquitectònicament ésuna casa de poble i ben senzilla. El seu pedigrí consisteix a haver-lahabitada aquesta família, que passà deferrers i manescals (veterinaris) a cate-dràtics i metges erudits, si bé tenien laferreria i el despatx a l’actual edifici del’empresa de licors Cisa.El darrer d’ells fou Pere Farreres iValentí.
HOSTAL DE DILIGÈNCIES. Carrer deCamil Fabra, 5/6 En aquest mateix sector hi ha el que fouhostal de diligències, del temps en quèno hi havia el ferrocarril. L’edifici és delsegle XVIII, i hi feien parada i fonda lesdiligències i els seus passatgers, totaixò abans de l’existència del ferrocarril.Quan aquest ja va funcionar es recon-vertí en habitatges.La seva estructura consta a la plantabaixa de grans naus, que devien servirper entrar les diligències, i devia teniraltres espais reservats als animals detir, com ara les quadres. Al dalt hi havia
Històries de la vila
CASES amb pedigrí – Is’hi feren demostren que fou una vil·laromana.El document més antic que es conser-va és d’una venda feta el 1341. Des delsegle XVII, concretament des del 1668,pertany als Planella, Comtes de Llar,
la creació d’un dels primers diccionariscatalans, el Labèrnia.
CAN FARRERAS. Carrer de CamilFabra, 11Casa pertanyent a l’antic sector de les
Mas Antich
Can Teixidor
les cambres; i després, al segle XX, vahostatjar, a la planta baixa, un tallermecànic, el de can Segalés, i tenia adalt l’habitatge familiar.
CAN XALA i CA N’HUMET. Carrer deJacint Verdaguer, 50 Casa que féu bastir l’industrial, alcalde ifundador de la Casa Benèfica, PauEstapé i Maristany, conegut popular-ment com Can Xala. Que a més tambéfou propietari d’Els Bullidors de Caldesde Malavella, que envasaven l’aiguamineral Agua Xala.La casa és al costat mateix de la que
fabriquen licors.És un edifici segurament de comença-ment del segle XVIII. A la part baixa hiha dues naus de considerable alçada,com corresponia als hostals de diligèn-cies, i als pisos superiors, les cambres.La part dels Oliveras fins fa uns anysencara tenia activitat, ja que hi tenien la«botiga» on construïen les bótes, de lesquals encara es conserven senyals alterra, prop de la porta.La part dels Cisa continua tenint lamateixa funció de destil·leria des del1880, quan començaren a fabricarlicors i el cèlebre Vermut Cisa.
CASA DEL COMODOR CARRERAS.Carrer de Jacint Verdaguer, 29 Torre d’estiueig de la família Carreras.El pare era comodor, mena de capità denavili que comanda una flota o esqua-dra.Després, a mitjan segle XX, fou l’Hotel
11
fou la seva empresa, la indústria tèxtilque, tot i haver tingut diver-sos noms al llarg de laseva història, sempre ha estat conegu-da com a “Can Xala”.Al segle XX hi visqué la família Humet,propietaris de la fàbrica de llanes delcarrer Fontanills i que ara és un centremunicipal.
POSADA DE LOS CABALLEROS.Carrer de Jacint Verdaguer, 32/33L’edifici d’aquesta antiga posada,també del temps de les diligències, alsnostres dies ha estat compartit per dospropietaris, l’un els Oliveres, que hitenien el taller de fer bótes, i els Cisa,que hi tenen la destil·leria on encara
Can Farreras
Hostal de diligències
Posada de los CaballerosCan Xala
Casa del Comodor Carreras
12
Comodoro, de la família Duran, tot i quehi va seguir vivint l’última dels Carreras,fins que per edat passà a residir a laCasa Benèfica. Posteriorment, en quedar sense habitar,se n’apoderaren els okupes, fet que hadurat fins fa poc.
CASA del carrer JACINT VERDA-GUER, 23 Aquesta casa la féu bastir un capità dela marina del Masnou anomenat RamonColl i Patrana, casat amb FrancescaMaristany i Galceran, dita “la terrible”.A començament del segle XX, quan jael propietari era mort, hi va venir a viureamb la seva germana (vídua del capità)el germà d’aquesta, també capità, JoanMaristany i Galceran, el qui fou pirata inegrer, genocida de la cultura de RapaNui (Illa de Pasqua), que hi va morir el
1914.Durant una part d’aquest segle hi vahaver la lleteria d’en Benito Maynar, quea la part del darrere hi tenia la cort deles vaques, i a l’entrada del Camí Ral hidespatxaven la llet. Continua a la matei-xa família.
CAN TORREFACTO. Carrer LluísMillet, 142 Casa de gran format, de dos cossos idues plantes. Ha rebut diversos nomsdes de la seva creació, entre ells: «CanTres-Cents», «Can Pau del Vi», «CanBori» i «Can Torrefacto». En un principifou casa dedicada a l’agricultura, les ter-res de la qual arribaven fins al torrentUmbert.El nom de Pau del Vi li vingué pel nomdel seu propietari, Pau Pons i Casals,que fou alcalde de la vila en temps de la
tercera Guerra Carlina. Que, a més deterres, tenia tres vaixells, amb els qualsexportava els seus productes.El nom de Can Bori era perquè hi residíl’eminent escriptor i mestre Antoni Bori iFontestà, autor entre d’altres del llibre«Lo Trobador Català». I el de Can Torrefacto, perquè cap a mit-jan segle passat hi visqueren una famí-lia, els Lacambra, que es dedicaven afer i vendre torrefacte, nom que rep eltorrat del cafè.Actualment pertany a la Generalitat i ésun centre d’acolliment de criatures.
(continuarà)
FONS CONSULTATS– Llibres: Històries de la Vila, volum I, II i III,de Joan Muray.
Can TorrefactoCasa c/ J. Verdaguer, 23
Pere AlabauObres i ReformesInstal·lacions i reparacionsAigua, llum, gas.Especialitat en cuines i cambres de bany
629 773 [email protected] www.perealabaureformes.com
TALLE
R DE P
UBLIC
ITAT
DISSE
NY GR
ÀFIC
J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 596 6 0 0 9 2 3 8 1
08320 El Masnou · El MaresmeEn temps difícils una imatge i mil paraules
13
Jordi-Xavier Romero ÁlvarezSecretari de l’«Asociación Amigos deJosa»
L’exposició de fotografia que uscomento, de l’amic Joan, estava dedi-cada íntegrament al petit poble arago-nès de Josa, pertanyent a la comarcade las Cuencas Mineras, poble d’ori-gen dels seus, i meus, ancestresmaterns, i abastava des d’unes quan-tes imatges en blanc i negre del 1969,quan el poble encara vivia immerspràcticament en temps pretèrits, fins al’actualitat.Recollia un temari força extens, com:vistes del poble, dels entorns, de natu-ra, de conreus, de flora i un petit recullde vistes nocturnes. Josa és terra desecà, amb una orografia abrupta, ambpetites valls i rierols. L’economia delsnostres avantpassats era estrictamentde subsistència, sempre a mercè de laclimatologia.A la presentació hi havia, entre altrespersones, uns quants oriünds josins,com les germanes Encarna i Rosa,parentes del Joan, la meva germanaHelena i jo mateix, a part de l’autor,que conformàvem una petita ambaixa-da de la gent de Josa. El Joan ens vafer un recorregut amb explicacionsben detallades de cada una d’elles.Ens va impressionar molt contemplaredificis, carrers, treballs agrícoles;imatges d’un passat que mai més noes podran recuperar. I l’objectiu delJoan les ha convertides en un docu-ment històric. Altres instantànies reco-llien paisatges i elements de la naturaque, de tan acostumats com estem decontemplar-los en directe, potser noens hem aturat mai a assaborir-ne elsdetalls. La flor de safrà, per exemple,conreu que en temps va ser moltimportant i ara es planta només testi-monialment. Aquesta flor, doncs, ambels seus colors, elements, formes, és
que la bellesa a vegades només ensla fa trobar l’atzar.El Joan capta en una fotografia unpany de porta fabricat exclusivamentde fusta, anomenat «pestell romà».Aquest antiquíssim origen, amb unenginyós mecanisme en el seu inte-rior. Actualment encara es fan serviren corrals i pallers. Ja són peces,però, de museu.Gràcies, Joan, per aquesta magníficaexposició, que en certa manera éscom un petit homenatge a tots elsnostres avantpassats «josinos».
un exemple ben clar del que us dic.Una de les fotografies que més crida-ven l’atenció, acompanyada d’un acla-ridor escrit, era la d’un fòssil, per dinsi per fora, que, en partir-se accidental-ment, ens va descobrir que en el seuinterior hi havia una cristal·litzaciómeravellosa. El fòssil en qüestió hi erapresent, degudament protegit i ambuna lupa per poder-ne apreciar l’inte-rior. Capricis de la natura. A Josaestem acostumats a veure fòssils perles muntanyes, fins i tot en el pobletenim un petit museu de paleontolo-gia, però mai no ens podíem imaginar
Joan Camps i Ortiz
CròniquesJOSA (1969-2915).
–UNA EIXUTA I AGRAÏDA TERRA–De Joan Muray
El nostre company i col·laborador deGent del Masnou, Pere Martí iBertran, escriptor i crític de literaturainfantil i juvenil, ens presenta no un lli-bre sinó una col·lecció sencera: lacol·lecció “Rodolins, rodolins” (1). Unaproposta que combina tres elements:text, fotografia i il·lustració, i que aspi-ra a despertar entre els primers lec-tors (2-5 anys) la descoberta de la lec-tura global i apropar-los al primeresglaó del llenguatge poètic: el rodolí.I mentrestant permetre que puguincomençar a fer una lectura de laimatge, tant la real, expressada aquíper la fotografia, com la de ficció, de laqual s’encarreguen les il·lustracions.Els llibres d’aquesta col·lecció s’or-ganitzen al voltant de diferents eixostemàtics. Fins ara n’han aparegut qua-tre: Els oficis, Animals salvatges,Nadal i Les joguines. A cada llibre, edi-tat per Barcanova en format dequadern a tot color, s’aparellen elsversos de Pere Martí amb els dibuixosd’una il·lustradora diferent: MercèGalí, Núria Feijoó, Cristina Zafra iRoser Matas, de manera que hom potllegir a doble pàgina el text en lletra depal i lletra lligada i comparar a la ve-gada l’aportació visual de la il·lustracióamb la d’una fotografia.Els rodolins de Pere Martí estanescrits –la majoria– en versos de 7síl·labes (tot i que n’hi ha de 9 i de 10),
fet que hi dóna un aire de cantarellapopular, i tenen en general rima con-sonant. El que sí tenen tots és molt deritme i, sovint, un to juganer, divertit:“A la fira de l’avet, / m’hi vaig mig morirde fred”. D’altres hi afegeixen un airedidàctic: “S’amaga el camaleó / totcanviant de color”. En alguns s’hideixa veure un cert to moral: “La mes-tra ens ensenya a viure / i també a lle-gir i escriure” i sobretot molta ten-dresa: “El meu peluix és tan fi / quem’ajuda a ben dormir”. Pere Martí tésempre cura del llenguatge, bé a par-tir del joc de paraules: “Tots els estiusanar amb bici / es converteix en unvici”, bé aprofitant per a incorporarvocabulari: “Pala, galleda i rampí /serveixen per construir” o capgirantl’ordre habitual de la frase: “Bona pun-
teria fa / totes les bitlles tombar”. Finsi tot hi apareix un petit homenatge aPere Quart: “La zebra, amb el seupijama, / pastura per la sabana”. Són d’aquests llibres que l’infant lle-girà amb la companyia –i l’ajut– del’adult, sigui pare, avi o educador. Unsllibres que han de permetre que, totjugant amb el dring de la llengua i l’a-tracció que sempre exerceix la imatgeen els més petits, aquests puguin ferels seus primers passos en el plaer dela lectura.
(1) Pere Martí i Bertran. Les joguines,Animals salvatges, Els oficis, Nadal.Editorial Barcanova (Col·lecció “Rodolins,rodolins”), Barcelona, 2015. Diverses il·lus-tradores. 24 pàgines (cada volum).
14
Parlem de llibresAugust Garcia Orri
Rodolins ben fins
VENDA, LLOGUER I REPARACIÓ DE MAQUINÀRIA I ESTRIS PER A LA CONSTRUCCIÓ I EL BRICOLATGE
Som al polígon La Bòbila (pont de Teià). Garrofers, 5
15
QUI VA ENFONSAR EL CUIRASSAT MAINE?Josep Condeminas
nord-americanes ja que havia estatobjecte d’ofertes de compra de l’illaper part de diversos Presidents ameri-cans; però per a Espanya conservarCuba no era tan sols una qüestió deprestigi sinó també d’un gran interèseconòmic i estratègic. Així doncs,sembla totalment absurd que elsespanyols intentessin qualsevol pro-vocació, i menys que fos violenta, total contrari, aparentment mantenienuna relació cordial amb el governamericà, tot i que tant el Cònsol ame-ricà a Cuba, el general Fitzbugh, comel subsecretari d’Estat per a la Marina,senyor Roosevelt, eren acèrrims parti-daris de la intervenció militar amb l’ex-cusa de preservar els interessos i ciu-datans americans. La visita del Maineera tota una provocació que elPresident McKinley va disfressar devisita de cortesia. Fondejat al port del’Havana, el Maine estava constant-ment vigilat dia i nit per homes armats;per tant, era gairebé impossible ques’hi acostés qualsevol embarcaciósense ser vista; però, el fatídic dia 15de febrer, a tres quarts de deu del ves-pre, una tremenda explosió va partiren dos el Maine i causà la mort a 264mariners i 50 ferits. La reacció ameri-cana no es féu esperar i, encara que
en un principi l’explosió fou atribuïda auna combustió espontània dels dipò-sits de carbó del vaixell situats prò-xims a la munició, la comissió investi-gadora dels fets, pressionada pelCongrés i l’opinió pública americana,va determinar que havia estat unatemptat mitjançant una mina hidros-tàtica. D’alguna manera ja tenien l’ex-cusa perfecta per declarar la guerra aEspanya, amb el resultat que tots jasabem.Conclusió: Espanya sempre va negarla seva autoria de l’atemptat. El de-sastre va comportar la pèrdua deCuba, Puerto Rico i Guam així coml’arxipèlag de les Filipines. Davant laimpossibilitat de mantenir les posses-sions d’Oceania, aquestes van servenudes al Govern Alemany per 25milions de pessetes. A l’any 1975l’Almirall nord-americà Hyman G.Rickover al front d’un equip d’investi-gadors i després d’una exhaustivainvestigació de proves i documentacióacumulada, van determinar oficial-ment que la voladura del Maine haviaestat una explosió accidental internadel vaixell, resultat que el Governamericà va negar rotundament.
Fonts consultades: la revista “Historia” i Internet
Recordo que, quan jo era petit, teníemper veí un matrimoni ja gran. El maritvenia a tallar-se els cabells a la barbe-ria del meu avi i, com és natural, l’avili donava conversa, encara que l’homesempre acabava parlant de la sevaetapa com a soldat a les tropes espa-nyoles de les Filipines; no era un delssupervivents del setge de Baler, no,però aquella experiència el va marcarper sempre més. Molt s’ha escritsobre la pèrdua de les Filipines, itambé de l’illa de Cuba, però hi ha feri-des que mai no acaben de tancar-se,ja que després de 117 anys encarapersisteix la incògnita de qui va volarel cuirassat Maine. Bé, els americanstenen molt clar que van ser els espa-nyols; però, la veritat i amb la sereni-tat que donen els anys transcorregutsi sospesant els pros i els contres, jocrec que hi ha encara molts interro-gants.A l’any 1898 Espanya travessava unperíode molt crític, immersa en unaprofunda depressió econòmica isocial, i mantenia amb dificultat lasrestes del seu Imperi Colonial, ja quetant les Filipines com Cuba lluitavenper obtenir la seva independènciad‘Espanya. El Govern Espanyol, però,era molt conscient de les ambicions
Sempre que prens el full en blanc i deci-deixes emplenar-lo amb qualsevol temaque pugui ser interessant, entretingutper als lectors a qui va dirigit, es fapatent la qüestió de si aquests compar-tiran la teva opinió sobre el tema quet’has proposat presentar? Que no sigui repetitiu ni de domini públic.Abans, els plats s’omplien a cops decullerot; ara, amb l’ajut d’unes pinces iamb mà tremolenca fan una obra d’art,segons es veu en la “caixa tonta”.Deixem per a un altre dia el tema de larestauració o cuina i la sopa d’alls d’an-
Si us sembla el tema: pastors, tractantsde bestiar, carnissers i xais, per finalitzar-ho amb la tradicional costellada o béamb un esmorzar de forquilla. Com s’ho feien els carnissers abanssense càmeres frigorífiques ni neve-res? Les mestresses disposaven tansols del carner; aquell armari de cuinabastit amb plafons de tela metàl·licamosquitera, i que es penjava a la cuinao, millor, a l’eixida en un lloc ombrívol. Si es disposava d’un pou, tot un luxe,s’arriava un cistell penjat d’una cordetaamb la carn de be i l’ampolla de vi negre.Recordo en el mercat vell, entrant alfons a la dreta, un espai excavat a laroca “de xeix” dit “La Gruta” i destinata la conservació d’aliments.Un sobreeixidor donava un raget d’ai-gua que sobrava de la destinada al
Gairebé tot això és veritat Carles Maristany
COM S’HO FEIEN
Carner o carnera
16
El 2 de maig (dilluns, a les 19 h) en el marc de “L’aventura dellegir-Els viatges de la paraula”, l’espectacle Flor de vici, lacupletista del Paral·lel, a càrrec de l’actriu Gemma Vidal, espot veure a la Biblioteca Poble-sec – Francesc Boix (c, Blai,34). Ens traslladem al món de Carmencita López, nascuda el1890.Del 4 al 29 de maig Lolita recupera La Plaza del Diamante alTeatre Goya (c/ Joaquín Costa, 68).Del 6 de maig al 12 de juny La Villarroel programa Pretty, deNeil LaBute, amb direcció de Marilia Samper: amistat, infide-litat, traïció, engany, bellesa.8 de maig. Diumenge, a les 12 h. L’endrapasomnis, ambTeatre al Detall, constitueix unaproposta familiar, una històriamàgica, al Teatre La Massa deVilassar de Dalt.L’11 de maig (fins al 12 de juny)Romeu i Julieta (actuen: CarlosCuevas, Carla Benito) deShakespeare regalima d’amor aLa Seca Espai Brossa.El 18 de maig (fins al 19 de juny)comencen les funcions de Per unsí o per un no, (1982) de NathalieSarraute (1900-1999), amb direcció de Ramon Simó i inter-pretació de Manel Barceló i Lluís Soler, a la Sala Muntaner.Un punt de partida: la conversa entre dos amics que aniràevolucionant de manera insòlita i irreconciliable. (En la nostra
Julieta
Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart ([email protected])
memòria històrica hi reposa el record de la versió interpreta-da l’any 1986 per Josep Maria Flotats i Juanjo Puigcorbé.)El 18 de maig (fins al 5 de juny) Paulina comença a exhibir-se a La Seca Espai Brossa. Una adaptació de La casa de lafuerza de Liddell, que ens parla del feminicidi mexicà, de l’as-sassinat de dones, impune.Torna el 26 de maig (fins al 22 de juny) El curiós incident delgos a mitjanit, dirigida per Julio Manrique, a la Sala FabiàPuigserver del Teatre Lliure de Montjuïc. (Gran triomfadoraenguany als Premis de la Crítica.)Niu, de Marc García Coté, s’ofereix els dies 26 i 27 de maig(20 h) a la Sala Tallers del Teatre Nacional (TNC). Monòlegsinteriors emmarcats en un accident aeri.Fins al dia 29de maig esrepresenta alTeatre Akadè-mia (c/ Bue-nos Aires, 47)L’amant, deHarold Pin-ter, amb Alícia González Laa i Pep Planas.Aquest mes fem dues excursions turístico-escèniques. PerInternet, visitem el nou Museu Charles Chaplin (www.chaplin museum.com), tot just inaugurat oficialment aquest 17d’abril passat (Paral·lelament, al seu arxiu en líniahttp://www.charliechaplinarchive.org hi trobareu més de40.000 imatges relacionables). Presencialment, ens n’anema Cubelles, perquè enguany el clown cubellenc CharlieRivel (Josep Andreu, 1896-1983) celebra el seu 120è aniver-sari de naixement. Més info: Exposició Permanent delPallasso Charlie Rivel, Plaça del castell, 1. Cubelles (tel.938952500 – 938950300 (ext.516)). Horari: de dimarts a dis-sabte de 10 a 14 h. Dijous, de 17 a 19 h.Moveu-vos. Que comença a fer solet. Petons de i per a totesles Julietes i Romeus que ocupen els cors ardents.
Foto de David Ruano
tany, que segueix amb la seva caracte-rística flaire.
17
safareig públic ubicat a l’altra bandade la carretera i de la via del tren, jatocant a la platja.Bé doncs, tanquem aquest parèntesi itornem als nostres tractants i carnis-sers. Si els manca gènere, ara telefò-nicament es resol l’enutjosa situació.Al matí, un camió de repartiment del’escorxador et deixarà la comandafeta dins la càmera frigorífica.En aquell temps com s’ho feien?Llegiu-ho tot seguit, si us plau! Avisat el pastor o bé el tractant debestiar, aquest portava una part delramat a l’estable del carnisser o bé ala quadra de l’escorxador. De provín-cies cap a Barcelona, el bestiar es
transportava amb vagons de càrrega idesprés els repartien “a peu”.Posem, p.ex., que la comanda fos dequinze caps. En arribar a la destina-ció, el tractant escollia el xai que lisemblava de més pes; el carnisser,per la seva part, triava el més petit,magre o que pesés menys de la collarestant. Tot era un joc de grapar i sos-pesar per ambdues parts.Se sacrificava els dos xais escollits.Nets i eixuts, es pesaven a la romanade l’Ajuntament, la de més confiança.El pes total obtingut es dividia per dos.Aquesta xifra es multiplicava per quin-ze i el resultat donava els quilos apagar per la compra dels quinze xais.
El pagament es feia al comptat. Els tretze que restaven (els de la sort)eren conduïts a l’estable dels carnis-sers i estabulats fins que es feiennecessaris per al consum.També era costum, en altres llocs,marcar o senyalar cada xai amb unnúmero pintat a l’esquena. Dins unabossa, unes boles de fusta de boixnumerades donaven el número, tretper una mà innocent, del xai escollitper donar el pes a tota la resta.Es buscava sempre que tots els xaisfossin ben aparellats a fi de no perju-dicar o d’afavorir ningú.
Primer fou l’estable que el congelador.
Ara amb la primavera s’apropen tempsde pluges i d’aiguats. Si les pluges sónabundants, disposarem d’unes bonesreserves dels nostres rius, llacs i pan-tans. Però també podem parlar d’un riumolt personal, el riu que simbolitza lanostra existència. A mesura que la nos-tra vida s’expandeix i que ens anemfent grans, el nostre cabal va augmen-tant. Madurem i les nostres aigües vancada vegada agafant més força, arribentambé a més indrets i a més persones.Però de tant en tant, certs momentsens embruten les nostres aigües. Hiha vegades en què patim de fortespluges i el nostre riu s’omple de fulles,troncs i brutícia. Pot ser que tot aquestmaterial pugui dissoldre’s i que se-gueixi riu avall, com si no hagués pas-sat res. Serien, per exemple, aquellessituacions en les quals ens hem discu-tit amb un amic o amiga, i al cap depoc ens hem reconciliat. O quan enshan donat alguna mala notícia, o hemperdut quelcom, però al cap d’untemps ens hem refet. Totes aquestesexperiències diríem que les hemsuperades o les hem processades
correctament.Però també pot passar que les plugeses converteixin en tempestes. Llavorsés quan les nostres aigües s’omplend’un gran nombre de roques, fang,arbres caiguts... Tot això es va acumu-lant i pot arribar a generar taps. Seriael cas de situacions més greus, o queens han afectat d’una manera mésintensa. Per exemple, quan tenim lapèrdua d’un familiar, o quan perdem lafeina, o quan patim d’una separació.Són grans tempestes emocionals i nosón senzilles de superar. En aquestesocasions s’acumula una gran quantitatde brossa. Pot ser que també s’ajuntiamb deixalles que el nostre riu porta-va arrossegant de fa temps. Llavorsl’aigua no flueix amb la mateixa força iens sentim abatuts. Com si les nos-tres vides haguessin perdut lluentor,vitalitat i energia. Fins i tot de vegadesés tanta l’acumulació de matèria quel’aigua s’estanca del tot i no avança.És en aquests episodis on la personapot patir un trastorn o una malaltia.Aquesta biomassa que porta el nostreriu són emocions que s’han quedat
estancades. La gran tristesa per lapèrdua d’un ésser estimat, la ràbia ola frustració per la pèrdua d’un lloc detreball o la por per una situació fami-liar complicada. Aquest estancamentd’aigües fa pudor i, si no l’alliberem,cada cop anirà a pitjor. Per alliberarles nostres emocions, hem de primerde tot reconèixer-les per, a conti-nuació, ser capaços d’escoltar-les icomprendre-les. I només a continu-ació podem passar a alliberar-les. Perfer tal acció és important comptar ambl’acompanyament de professionals dela salut. El fet de poder explicar ocompartir amb alguna persona quet’escolti sense cap mena de judici nirecriminació permet que aquests blo-quejos es puguin dissoldre. Tambél’ús de tècniques i noves metodologiesens poden ajudar a fer que les emo-cions canviïn. I igual que el riu, un copaquestes fulles, branques i troncshagin avançat, s’hagin desbloquejat,ja vindran d’altres emocions de méspositives. Aquest és el cicle de l’aiguai també el de les emocions, tot flueix sifem que flueixi.
El riu de la vida
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millorels nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal www.oriolugoreal.comhttp://owlinstitutpsicologic.com/
18
eleison inicial i el fragment Crucifixus(del Credo) de la “Missa en Sol Major”,de F. Schubert. I, en acabada la lec-tura, el Coral 23, A Vós vull acostar-me, de la “Passió segons SantMateu”, de J.S. Bach.Per a la processó i preparació de lesofrenes, tot parant taula, el motet Ave,verum Corpus (W.A. Mozart), com unsinstants de pausa serena abans de laPregària Eucarística.Hosanna! Beneït el qui ve en nom delSenyor!, cridaven la canalla i tota lagentada hebrea de Jerusalem enaquell primer Diumenge de Rams, sisdies abans de Pasqua; Sant, Sant,Sant és el Senyor Déu de l’Univers,diu Isaïes que clamen els querubins iels serafins i tot l’estol d’àngels al celamb veu incessant: en el Sanctus dela “Messe Brève à 3 voix”, de T.Dubois, van ressonar tant un crit coml’altre i van omplir tota la nau del tem-
Ja és ben llarga la tradició que laCoral Xabec canti a la celebració litúr-gica del Diumenge de Passió o deRams a la parròquia masnovina deSant Pere. Ja són molts anys de can-tar-hi, que, si ho compteu bé, …veureu que en són més de vint ve-gades; el 1995 ja hi vam ser –justa-ment hi vam començar la nostra cami-nada coral–, és a dir, que és la que enfa vint-i-dues! Enguany s’esqueia el20 de març.Aquest diumenge havia començat bengris, amb pluja; tanmateix a mig matíva sortir un sol esplendorós, primaver-al; és, com si diguéssim, que vampassar de Passió a Rams o, si voleu,a Glòria i tot –alerta, que això seria ferPasqua abans de Rams!A la processó d’entrada amb palmes,palmons i rams d’olivera i de llorer unfragment del Misericordias Domini, deW.A. Mozart, ens va recordar que soma l’any cristià de la misericòrdia, de lade Déu envers nosaltres i de la nostraenvers els altres.L’antífona Déu meu, Déu meu, perquè m’heu abandonat? (D. Cols) erala resposta de tota l’assemblea alSalm 21, cantilat per un tenor de laCoral, després de la lectura del VellTestament.Pater, dimitte illis, la primera de “Lesset darreres paraules de Jesús a laCreu”, de F.J. Haydn, va ser el pòrtic ala proclamació de la Passió. Després,lectura pausada i sentida del relatevangèlic, amb dos interludis: el Kyrie,
ple parroquial, des d’un murmuri fins al’esclat.També el litànic Agnus Dei de lamateixa missa va acompanyar el gest,curull de simbolisme, de la fracció delpa.I com a processional de comunió,sagrament de fe, el Credo, de la missade F. Schubert ja esmentada.Closa la celebració, la joia de la diadaens convidava a lloar ben alt la glòriade Déu amb un fragment de l’himned’acció de gràcies Te Deum lau-damus, de F.J. Haydn, peça sacra queva dedicar en el seu moment a l’em-peradriu Maria Teresa.No podia faltar la fotografia-testimoni-record a les escales de l’església. Quèmillor que repetir una vegada i unaaltra el Cànon de la Pau (F. Terral/M.T.Gimènez) per a un món fart de violèn-cia i freturós de pau veritable.I la Coral Xabec continua cantant!
LA CORAL XABEC EN EL DIUMENGE DE RAMSEsteve Pujol i Pons
Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53
ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit
CENTRE VETERINARI EL MASNOUUrgències 24h93 555 73 52
Horari de dill. a div. de 10 a 20Diss. de 10 a 14 i de 17 a 20
St. Miquel, 9 el Masnou 93 555 73 [email protected]
COMERCIANTS DELCARRER ST. MIQUEL
St. Miquel, 15 · 93 540 06 [email protected]
El Clipp a p e r e r i aMaterial dʼescolaMaterial dʼoficinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitats Belles arts
Sant Miquel, 6.93 555 15 38
Reparació en general de lʼautomòbil.Mecànica
Xapa Electricitat
Sant Miquel, 10 el MasnouTel 93 540 34 36 · Fax 93 540 60 47
[email protected] · www.asm.cat
Ptor. Domènech Farré, 3 El Masnou
610 01 93 65 · 93 555 67 744colors.cat
Dr. A. Claville InglesCol·lagiat núm. 910
Dr. G. Claville ForchCol·lagiat núm. 4.850
Perquè les teves dents són úniques
Sant Miquel, 2893 555 63 64
Descans LlarPuericultura
matalasseria
Ptor Domènech Farré, 2-4 B93 540 23 09 / 93 555 37 75
www.zamora.cat
19
LA Coral Xabec DEMANA CANTAIRESEt proposem de venir a cantar a la Coral Xabec; hi seràs ben rebut.
Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix o bé com a soprano o com a contralt.Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui,
una mica abans de dos quarts de deu del vespre.
Qui canta, els seus mals espanta!
La punta de la llengua (75 bis) Esteve Pujol i Pons
En vaig parlar fa força temps; però, davant la insistència generalitzada de l’error, cal la insistència reiterada de la cor-recció.Els qui vivim i parlem a la meitat oriental de Catalunya o bé a les Illes pronunciem la vocal final de PARE, MARE,CASA, CULLERA, LLEBRE, CANTA, MARXA, NOBLE, ALEGRE, LLIBRE, MARIA… amb un so entre A i E, el so queanomenem VOCAL NEUTRA –és a dir, ni A ni E, entremig de tots dos.De vegades l’escrivim amb una A i de vegades amb una E.També trobem aquest so al començament o a l’interior de les paraules, p. ex., ESTÀS, AFEGIR, ELOGI, CATALU-NYA, EVASIÓ, CANTARÍEM, ESPANTARÍEU…Però en alguns mots, si badem, hi fem una pronúncia incorrecta. Us faig una llista d’uns quants en què acostumem acanviar aquesta vocal neutra pel so incorrecte d’una E. Cal, doncs, que els pronunciem amb el mateix so que PARE,MARE, ALEGRE…:BASE, BUCLE, CABLE, CÀNCER, CATÀSTROFE, CICLAMEN, CINE, CLASSE, CONCLAVE, CÓRNER, CRÀTER,CÚSPIDE, DIÀSTOLE, ENORME, ESPÈCIE, FASE, FRASE, INCÒLUME, INFORME, ISÒSCELES, MASSACRE,PIRÀMIDE, SÈRIE, SIMPLE, SÍSTOLE, SUPERFÍCIE. TRIPLE, TÚNEL, UNÀNIME, VÀTER…També en alguns noms propis o en cognoms: BALMES, BLANES, EUCLIDES, CELADES, CLOTILDE, DOMÈNEC,IRENE, MATILDE, MESTRES, MONTSE, PEDRALBES, SALES, SITGES, TORRES, ULISSES, VIVES…Recordeu, doncs, que BASE, BLANES, CLASSE, FASE, FRASE… acaben com PARE, MARE, MESTRE, PERE…Els mestres, a l’escola, hi tenen molt a fer, ja que BASE, CINE, CLASSE (CLASSE!), ESPÈCIE, FASE, FRASE,INFORME, PIRÀMIDE, SÈRIE, SUPERFÍCIE, VÀTER… són d’ús molt freqüent en l’àmbit escolar.
20
El dissabte dia 16 d’abril i en el localde “Gent del Masnou” va tenir lloc lapresentació del llibre del senyor AlbertVidal, PER QUÈ DIEM... L’origen de100 dites populars. L’Albert Vidal éspersona molt coneguda a l’àmbitteatral del Masnou, a més de col·labo-rador habitual d’aquest Butlletí.Després d’unes paraules de pre-sentació per part del President JoanCasals i d’una intervenció de la seny-ora Albertí, editora –va fer palès queen un mes se n’havia esgotat laprimera edició–, va agafar la paraulael senyor Esteve Pujol, que va fer unabrillantíssima exposició del contingutdel llibre, i de la importància de lesdites populars a l’idioma català, itambé de la necessitat de conservar-les davant de la invasió de mots estra-ngers, últimament de moda. Desprésde la seva dissertació, va prendre laparaula l’autor del llibre, senyor Vidal,i remarcà el treball de recerca de l’ori-gen i classificació de les dites, tascaque va iniciar a la seva joventut, amb
l’anècdota que ja als anys cinquantadisposava d’un espai radiofònic enuna emissora, on descrivia els orígensde les dites catalanes; tasca m’imagi-no una mica dificultosa ja en quèhavia de buscar l’afinitat dels motscatalans al castellà, perquè aleshores
l’elocució es feia totalment en castellà.L’acte va acabar amb un entusiastaaplaudiment del públic,Des d’aquestes pàgines, li desitgem alsenyor Vidal grans èxits en aquestafaceta d’escriptor.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE PER QUÈ DIEM…Josep Condeminas
ExposicionsFins al 5/5 Pintures de Josep Igual
Del 7/5 al 2/6 “20 anys fent camí”, Esplai de la Parròquiade Sant Pere
I n f o r m a
Grup Rauxa de GDMDiumenge amb lletres
29 de maig a les 7 de la tarda
Vetllada artística, literària, musical...Teatre de Gent del Masnou
ENTRADA GRATUÏTA
L’enigma V.D.R.
Solució del mes d’abril: Divideix la figura en dues parts que tinguin la mateixa forma i la mateixa superfície.
Enigma de maig:Tres viatgers entren en una taverna després d’unallarga jornada. Encarreguen un plat de patates braves,però estan molt cansats i s’adormen. El cambrer els eldeixa sobre la taula i no els desperta. Després d’unaestona el viatger A es desperta, compta les patates, hodivideix per tres i es menja la seva part i torna a ador-mir-se. El viatger B es desperta, compta les patates,les divideix per tres, menja la seva part i torna a ador-mir-se. El viatger C es desperta, compta les patates,en fa tres parts, menja la seva i torna a adormir-se.Passades unes quantes hores, el cambrer retira el platde la taula on quedaven 8 patates.Quantes patates havia servit el cambrer alcomençament?
GENT DEL MASNOU
21
D Ò M I N OVols jugar al dòmino? Vine-hi
No en saps? Te n’ensenyarem els inicisJa en saps? Milloraràs el teu joc
Joc per parelles Vine-hi sol o porta-hi una parella
Trobada cada tarda de dilluns i de dijous, de 6 a ¼ de 9 Quota 12 €., socis 7 €
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9
Classes de iogaEls dimarts de les 19.30 a les 21
Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació.Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga.
Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral 80€ socis 70€
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9Vocalia Recreativa
Més info: [email protected] · 607 74 74 99
22
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
Que necessitem?1 massa de pasta de full precuinada, 2 paquets de
tomàquets cherry, 2 cullerades de sucre morè i 2 de mel,oli d’oliva, sal, alfàbrega fresca i
uns encenalls de parmesà
Com la fem?1. El forn a uns 200º, a dalt i a baix.
2. Rentarem els tomàquets i els eixugarem. 3. La paella gran al foc, amb dues voltes d’oli, els
tomàquets i un pessic de sal 4. Els tomàquets es van enrossint i alguns perden la pell,
jo aprofito per treure-la. 5. Hi aboquem el sucre, la mel i ho anem remenant.
Mmmm… quina olor! Quan els tomàquets es cobreixen ambuna mena de caramel... ja és a punt!
6. Els posem en un motlle rodó i baix i hi aboquem tot elcaramel. Us semblarà que hi ha molt de líquid; no us
espanteu... queda deliciós! 7. Hi posem quatre fulles d’alfàbrega mal trencades.
8. Amb la pasta de full cobrim els tomàquets. Els tapem bé; a les vores en fem uns plecs cap a dins.
9. Punxem una mica la massa perquè s’evapori. 10. I... cap al forn! 15 o 20 minuts, fins que la massa
estigui ben daurada. 11. Tret del forn, amb delicadesa ho desemmotllem.
12. L’hora de la veritat ha arribat! Col·loquem un plat prougran per cobrir tot el motlle i el tombem.
13. Et voilà... deliciós... Ho acompanyem amb el parmesà.
TARTA TATIN DE TOMÀQUETS
Mira que ho he pensat, i dit, de vegades, que als bípedes nohi ha qui us entengui. És clar que això, vist des de l’òpticad’un ca, encara és pitjor.Bé, avui, al que em refereixo és que en aquest passat hivern hiva haver un curt període de neu, avisat a gratcient pels mete-oròlegs; i apa, tots (o molts) a córrer cap a tocar neu, i tot aixòamb els problemes que comporta.M’explico: en primer lloc, com que molts dels qui hi anaren sónuns inconscients, doncs no duien cadenes ni res que se’lsassembli; i, és clar, sorgiren els problemes, no pels seus, queja els estava bé per la seva «frescura», no, per la dels cossosde seguretat i vigilància, que hagueren de córrer a ajudar-los.Oh, i això sense comptar els diners que, com diuen els ianquis,ens van costar als contribuents. Si aquests costs els els fessinpagar, em sembla que un altre cop s’ho rumiarien abans dellançar-se alegrement a la muntanya.Per una altra banda, hi hagué les queixes dels hotelers i restau-radors dels llocs de muntanya, que es queixaren contra elsmeteoròlegs perquè havien espantat la gent i havien anul·latles reserves. Aquesta patuleia mai no estan satisfets, tant si hofan per poc com per massa. I si no diuen res, també.Si no n’hi ha prou amb els mitjans de comunicació, que usposen al corrent ben prest, que a més a més hi ha el que endieu les xarxes socials, que, tan bon punt passa alguna cosa,ja estan enviant-ho a tot «quisqui».Hi ha gent que es veu que està ben penjada a l’ordinador i/o almòbil, i apa, a corre-cuita, quan veu alguna cosa que li fa pa-txoca, corre a enviar-la a parents, amics i veïns, i així anem elsqui volem viure tranquils, enviant continuadament correus ialtres escrits i imatges al pot de les deixalles.Els vells d’abans, si tornaven i veien aquest desori informatiu,quan en el seu temps si passava alguna cosa a Vallromanes jano se n’assabentaven, i ara algú fa un pet o una llufa en qual-sevol part del món, i ja tens qui t’ho fa saber.Sabeu què en dirien els vostres avis?, que poca feina tenentota aquesta patuleia. Oh, i el cas és que ells, aquells ancestresja desapareguts, tot seguit tenien la resposta per als qui endeien desvagats, si eren homes deien: ja els donaria jo un pici una pala! I si eren dones, deien: a fregar plats les enviaria jo!Com veieu, a més, als pobres avis, ara els titllarien demasclistes, i ells no sabrien ni de què carall els parlarien; al seutemps el mot, tot i existir, no tenia les connotacions que té ara.De totes formes, jo, un quisso del vostre temps i que està al dia–tot i que no els enviaria a on ho farien els avis d’abans–, peròsí que estan ben sonats estant tan enganxats a les pantalles(petites o grans), amb la de coses que hi ha per parlar entrehumans. Tot el que teniu per llegir i millorar el vostre saber. Totel que podríeu pensar, que, com ja he dit altres cops, no fa capmal, ans al contrari. I si no, sempre us queda observar la natu-ra, que cada dia és diferent i és tan meravellosa, sempre i quanno faci mal.Apa, ja m’he descarregat. Bup, bup.
Arran de sòlPledebuit
Cap a la RepúblicaI n f o r m a c i ó m e n s u a l d e l P r o c é s C o n s t i t u e n t
ANC-Al Masnou Decidim · Mg16 · [email protected] publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.
Què és un procés constituent?És un conjunt dʼactuacions que culminen en lʼelaboració dʼuna nova Constitució. Quan un pobledecideix constituir-se formalment en Estat, després dʼhaver iniciat un procés dʼindependència,acostuma a posar en marxa un procés constituent.
L’ANC proposa per a l’11S fercinc manifestacions simultàniesa diferents i emblemàtics indretsde Catalunya.
Brussel·les felicita la Generalitatper haver ofert d’acollir 4.500refugiats i insta el governespanyol a fer-ho possible.El comissari Dimitris Avramopoulos lamen-ta que Espanya només hagi acollit divuitpersones procedents d’Itàlia i demana aMadrid que s’afegeixi als esforços deCatalunya.
Es presenta a València la Confede-ració d’Entitats Sobiranistes delsPaïsos Catalans.La intenció és fer créixer el dret de decidir iavançar en la consciència sobiranista arreude tots tres territoris. Vilaweb 21-4 16
Puigdemont vol situar Catalunyaa les portes de l'Estat propi.El President presenta el full de ruta enquè es prioritzaran les polítiques socials“malgrat l'ofec financer i les amenaces denoves retallades del govern espanyol”.
FE D’ERRATES: En la passada edició d’abril es transcrivia una noticia que deia: Oriol Junqueres“El banc central espanyol presta els diners al 0,5% i Espanya ens el cobra al 0,834%: 16 vegadesmés car” Evidentment no és el Banc Central Espanyol sinó l’Europeu. En demanem disculpes.
El passat mes d’abril Otto Ozols,novel·lista i periodista letó, va re-córrer a peu el trajecte de 400 Kmde la Via Catalana que es va fer aCatalunya l’11S de 2013.Ozols, entusiasta de l’ANC i escriptor recone-gut, va escriure a la premsa del seu país:Com a letó dic que seré un català fins queCatalunya sigui lliure i independent.El 15 dʼabril va passar pel Masnou i va estaracompanyat per membres de l'ANC delMasnou, Alella i Teià, fins Vilassar de Mar
El govern desobeirà el TC i garantirà el subministrament dellum i gas a les famílies més vulnerables.La portaveu del govern diu que “digui elque digui el TC i el govern espanyol,tirarem endavant les mesures previstesen la llei del 2015”
Catalunya ja exporta un 65%més a l’estranger que a Espanya Les vendes a la resta de l’Estat ja gairebésuposen només un terç de l’exportació deles empreses catalanes.
LʼAssemblea Nacional Catalanacelebra la diada de Sant Jordi ambun brindis unitariDissabte, 23 Abril, el president de la Gene-ralitat, Carles Puigdemont i la presidenta delParlament, Carme Forcadell es van trobaramb representants de forces polítiques i enti-tats sobiranistes a la parada de lʼANC de laplaça Catalunya de Barcelona. La Diada de Sant Jordi ha servit enguanyper transmetre un missatge dʼunitat i de fer-mesa de tot el món sobiranista.
Lluís LlachLluís LlachConversa col· loqui
Dilluns 23 de maig a les 8 del vespre a la 2a. planta decan Malet
Conversa col· loqui
Dilluns 23 de maig a les 8 del vespre a la 2a. planta decan Malet
A N C 2 0 1 6
