GENT GRAN i SALUT

3

4

5

5

6

7

8

9

10

12

12

Introducció

Alimentació

La boca i la dentició

Hidratació i salut

La calor i els seus cops

L’activitat física és saludable, però seguint uns consells

Estat d’ànim

Accidents

Diabetis

Ús dels medicaments

Revisions de la visió i de l’audició

“La sabiduría es propia de la senectud”José Ortega y Gasset

Coordinació: Francesc García CuyàsAutor: Andrés Requejo de las HerasIl·lustracions: Maurici Canals RamonedaCorrecció: Alicia Cruañas Tura

Ajuntament de Caldes d’Estrac, 2011

Aquesta obra no s’hauria pogut portar a terme sense el concurs de l’Àrea de Salut Pública de laDiputació de Barcelona

3

INTRODUCCIÓ

L’increment de la població de gent gran als països desenvolupats fruit del progrés viscut durant el segle XX en tots els àmbits – alimentació, sanitari, econòmic i social - és un dels elements més significatius que caracteritzen el nostre present.Aquest increment de la població de gent gran implica una realitat sanitària i unes necessitats socials molt importants pel que respecta a l’augment de determinades malalties cròniques i invalideses.Aquest llibret té per objectiu donar una sèrie de consells senzills que possibilitin una millora de la qualitat de vida de la gent gran mitjançant l’adopció d’estils de vida saludables. Es tracta de coses que estan a l’abast de tothom i que tenen una influència directa en la millora de la salut. Aconseguir que aquesta etapa de la vida es visqui amb el màxim grau possible de benestar, d’autonomia i de bona salut és el repte. Es tracta de centrar-se en la generació d’hàbits saludables i en la prevenció de determinades malalties.A Catalunya, les persones de més de 65 anys representen un 16,4 % de tota la població, amb una esperança de vida global en néixer de 81,7 anys, que augmenta cada any tant en homes (78,7 anys) com en dones (84,6 anys).

Entre els 65-80 anys es produeix un augment dels indicadors fisiològics de fragilitat. Aquest fet obliga a aportar més suport i més ús dels serveis sociosanitaris.Les malalties més comunes són les relatives als ossos i les articulacions, com el mal d’esquena lumbar i cervical, l’artrosi o reumatisme. També, les malalties de l’aparell circulatori com la mala circulació de la sang, la hipertensió o les varius. Augmenten els trastorns orgànics. És important destacar que els trastorns que han experimentat un creixement més important han estat la depressió i/o ansietat, el colesterol elevat, la pressió alta entre els homes i les varius entre les dones.Els centres que acullen persones grans han de facilitar i promocionar als interns un envelliment actiu, definit per l’OMS com un estat sense restriccions funcionals, sense dèficits cognitius ni malalties que puguin comprometre el pronòstic vital de les persones ni la seva participació en les activitats socials.El règim d’internament ha de constituir un entorn adequat per aconseguir la promoció de la salut, potenciant especialment la pràctica habitual de l’activitat física pautada i el seguiment d’hàbits alimentaris saludables.

4

ALIMENTACIÓ

L’alimentació ha d’ésser atractiva, variada i s’ha d’adaptar, sobretot, a la nostra realitat física i de salut. Una dieta equilibrada, sense deixar-se influenciar per estereotips publicitaris, és la que està formada per aliments que aporten al nostre organisme allò que necessitem.

Només en cas de carències diagnosticades pel metge és necessari prendre suplements en forma de medicaments. Una alimentació rica i variada ja aporta suficients vitamines.La freqüència que es recomana és de 4 a 5 àpats al dia, tot i que pot variar segons l’edat, el sexe i l’activitat física que es realitza.

Com veiem, donat que l’alimentació depèn de les característiques de la persona, és convenient la consulta al metge. Amb caràcter estrictament orientatiu una dieta saludable es correspondria bàsicament

a l’ingesta de carn blanca, peix, llegums i, sense abusar, de les fruites.

La gastronomia no és igual a tots els països i cultures. La “dieta mediterrània” està considerada un model de dieta equilibrada, ja que per elaborar-la s’utilitzen molts i variats aliments de gran valor nutritiu l’oli d’oliva, els cereals, el peix, els llegums, les fruites, les hortalisses i, en menor quantitat, les carns i els productes lactis.

Es considera que la dieta mediterrània és capaç de prevenir alteracions del sistema digestiu i metabòlic i malalties de l’aparell circulatori. També ajuda a la prevenció de certs tipus de tumors com ara el de còlon.

Recordeu que algunes vegades serà necessari fer modificacions en la vostra pauta alimentària, ja que algunes malalties ho requereixen. En aquests casos, el vostre equip sanitari us recomanarà la dieta més adient.

55

LA BOCA I LA DENTICIÓ

Mantenir les dents sanes redueix les molèsties i els dolors ocasionats per les malalties dentals i els tractaments reparadors.

Per altra banda, una intervenció mèdica del dentista que impliqui una reparació o substitució de les nostres dents, mai serà millor que la dentadura original. Ni funcionalment, ni estèticament ni en quant a la duració.

Per tant, el seguiment dels consells que us facilitarem en aquest llibret serà de gran ajuda per cuidar la vostra boca i les vostres dents mitjançant uns bons hàbits higiènics, retardant l’aparició de problemes.

Tot i no tenir aparentment cap problema, heu de visitar l’odontòleg una vegada a l’any.Les principals malalties dentals que cal prevenir són:

La càries dental, provocada per bacteris que consumeixen el sucre dels aliments i produeixen un àcid que erosiona i

desmineralitza l’estructura de les dents fins a provocar la seva destrucció.

Dos bons hàbits per prevenir les càries són la reducció del consum de dolços, i una bona higiene dental, és a dir, cal raspallar-se les dents amb freqüència amb pasta fluorada que elimina els bacteris.

La malaltia periodontal afecta les genives produint la gingivitis, és a dir, la inflamació i el sagnat de les genives.

Cal controlar la malaltia donat que pot generar el que s’anomena periodontitis, és a dir, una degeneració i pèrdua de l’os que subjecta les dents; aquestes comencen a moure’s i finalment cauen.

Com a prevenció, cal una bona higiene bucal i evitar el consum de tabac.

El càncer oral s’evita prevenint les causes que l’ocasionen com el tabac, l’alcohol i el mal estat de les dents o l’ús d’una pròtesi mal ajustada. La visita regular al metge odontològic ens ajudarà a una detecció precoç i a un millor pronòstic de tractament.

HIDRATACIÓ I SALUT

La hidratació és fonamental per a la salut i el benestar. La gent gran té més risc de deshidratació.

És molt important per a la gent gran beure sovint i en petites quantitats: aigua, sucs, brous, làctics, infusions. Evitar les begudes alcohòliques.

A vegades no es té sensació de set, per això cal acostumar-se a beure amb freqüència

i en petites quantitats. Molt especialment quan fa calor.

La deshidratació és un dels motius més habituals d’hospitalització de la gent gran.És convenient beure 2 o 3 litres diaris sense esperar a tenir sensació de set. És important consumir aliments rics en aigua com fruites, hortalisses i verdures.

Cal mantenir els espais ventilats i evitar exposar-se o fer activitat física durant les hores de més calor.

6

LA CALOR I ELS SEUS COPS

La calor excessiva pot suposar un perill per a la salut. Les temperatures molt elevades impliquen un augment de la calor corporal, la qual cosa produeix una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, entre altres) necessàries per a l’or-ganisme.

Donat que aquest fet pot generar deshidratació i esgotament, i agreu-jar una malaltia crò-nica, s’ha de prevenir.

Com? Primer cal pro-tegir-se del sol i la calor, evitant sortir a les hores de més intensitat.

A casa, és convenient refrescar l’ambient obrint finestres durant el final de la tarda o a primeres hores del matí. Utilizar durant el dia ventiladors mecànics, que són més sans que l’aire condicionat. Refrescar-se amb dutxes o tovalloles mullades.Quan sortim al carrer, utilitzar gorra i roba lleugera de cotó i colors clars. Evitar que si-gui ajustada. Beure aigua i caminar a l’om-bra. Evitar fer trajectes en cotxe a les hores de més calor.

7

L’ACTIVITAT FÍSICA ÉS SALUDABLE, PERÒ SEGUINT UNS CONSELLS

La capacitat aeròbica màxima, la força muscular, la resistència i la flexibilitat disminueixen amb l’edat, però mantenir-se actiu amb l’ajuda d’una activitat física regular endarrereix aquestes mancances. La millor activitat física - el tipus i la quantitat d’exercici físic - és la regular que s’adapti a les característiques i necessitats de la persona.

La que millor funciona és aquella que es fa amb ganes, que significa un plaer i ajuda a generar un hàbit saludable.

Pel que fa al cor, 30 minuts diaris d’activitat física moderada és l’hàbit més saludable.Els efectes dels exercicis no sempre són els mateixos: alguns endarrereixen la pèrdua de massa òssia, altres redueixen el risc de caigudes, altres milloren la forma cardiorespiratòria, i altres fan les tres coses.

Abans de dissenyar qualsevol tipus d’activitat física s’ha de consultar un metge, donat que la medicació pautada que preneu ha d’estar en harmonia amb l’exercici que es fa – caminar o passejar, pujar escales, anar en bicicleta, nedar, gimnàstica de piscina o a la platja, jugar amb néts i nétes, fer feines de casa.

Les persones molt grans o en molt mala forma física tenen més risc de caigudes.

És per això que han de començar molt lentament.

Fer exercici sols o en companyia i al vostre ritme sense córrer massa. Si no heu fet mai exercici o fa molt temps que no en feu, és recomanable anar a una classe per aprendre correctament l’activitat triada.

8

ESTAT D’ÀNIM

L’estat d’ànim forma part de la salut, és important mantenir una vida plena amb ocupacions, ‘hobbies’, amics i amigues, familiars, gaudir dels néts i nétes, per viure aquesta etapa de la vida d’una manera rica.

L’envelliment és una etapa natural de la vida i s’ha de viure com a tal, amb naturalitat. Tot i això, hi ha una sèrie de circumstàncies que poden afectar i que s’han de tenir presents, com ara la jubilació, la pèrdua de persones estimades com amistats i familiars, la pèrdua de recolzament social, i a vegades, les situacions de dificultats econòmiques.

Resulta important saber i tenir consciència de què, a vegades, l’envelliment augmenta la freqüència de trastorns anímics.

En el moment de visitar el metge és important comentar com ens trobem anímicament. Un símptoma d’un possible problema són els canvis d’humor.

L’arribada a l’etapa de la vellesa hauria d’implicar una certa preparació per gaudir-ne al màxim per poder ser feliços.

9

ACCIDENTS

Cal escoltar els consells de les persones que ens estimem, molt sovint tenen raó.Els accidents en molts casos es poden evitar!

Seguir les directrius de precaució, prudència i sentit comú a la nostra llar:

• Un bona il·luminació sempre.

• Utilitzar elements per evitar caigudes, com ara materials antilliscants a les banyeres i plats de dutxa; posar agafadors tant dins com a la sortida del bany i de la dutxa. Evitarem risc de caigudes i ensurts innecessaris.

• La cuina comporta riscos. Ens hem d’assegurar que tenim les instal·lacions de gas i electricitat en correcte estat, inspeccionades amb regularitat i sota la normativa de seguretat vigent.

• Les catifes han d’estar fixades al terra per evitar ensopegades.

•Finalment, a la llar hem de tenir el paviment cuidat sense forats, desperfectes i eliminar els desnivells.

A casa i al carrer, si convé, utilitzar un bastó si suposa una ajuda. Ens facilitarà moure’ns amb més seguretat.

També, reduirem ensurts en relació a les relliscades evitant caminar sobre terres granuloses, molles o sòls encerats.

10

DIABETIS

La diabetis és una malaltia caracteritzada per un augment dels nivells de la glucosa (sucre) en la sang degut a que el pàncrees no produeix prou insulina o l’organisme no l’utilitza amb eficiència. La diabetis és una malaltia crònica i comuna.

Els tractaments milloren dia a dia, però encara no s’ha aconseguit la curació.

Cal remarcar que la més freqüent es produeix en persones més grans de 65 anys.Acostuma a iniciar-se en l’edat adulta, tot i que es pot iniciar a qualsevol edat.

En un 90%-95% de tots els casos, la diabetis s’associa a l’obesitat.

Moltes persones no saben que la pateixen perquè no dóna símptomes en les fases inicials.

El tractament pot ser divers segons el cas:

1. Cuidar l’alimentació seguint un pla d’alimentació saludable que ajudi a controlar el pes corporal juntament amb la realització d’activitat física regular.2. Si malgrat això no s’aconsegueix el control adequat, s’hi afegiran pastilles antidiabètiques. 3. L’últim cas és afegir insulina al tractament.

La visita al metge professional és imprescindible per a l’elaboració d’un diagnòstic i un tractament correcte a cada cas.

11

12

ÚS DELS MEDICAMENTS

El metge prescriu els medicaments que cada persona necessita, per això és reco-manable la visita periòdica als metges.

Únicament s’han de prendre els medica-ments prescrits.

Un abús de medicaments pot tenir conse-qüències greus per a la salut.

L’ús de més medicaments No implica més Salut.

El cristal·lí és la lent que ens ajuda a enfocar la visió. Amb el pas dels anys perd elasticitat i això fa perdre capacitat de visió. Comprovar-ho és senzill, podeu agafar un llibre i separar-lo uns 40 centímetres i provar de llegir els diferents tipus de lletra. Si teniu dificultats, heu de consultar al metge. És per aquest motiu que, a partir de certa edat, potser us calgui portar ulleres correctores, encara que sempre hagueu tingut bona vista.

Les persones que pateixen diabetis o hipertensió són susceptibles de patir problemes de visió. Tanmateix, la visita mèdica ens ajudarà a la detecció precoç del glaucoma, que és

un augment de la pressió a l’interior de l’ull. Aquesta afecció, de no posar-hi remei, pot conduir a la ceguesa.

En relació a l’audició, per les persones més grans de 65 anys és recomanable una revisió mèdica regular.

El procés d’envelliment implica, moltes vegades, una sensibilitat més baixa als sons, fet que dificulta poder seguir una conversa amb normalitat.

Aquesta disminució s’acostuma a solucionar col·locant un audiòfon, que és un aparell que amplifica els tons més alts i ajuda a millorar l’audició. Recuperar l’oïda suposa millorar la qualitat de vida.

REVISIONS DE LA VISIÓ I DE L’AUDICIÓ

13

14

EDUCACIÓ PER A LA SALUT:

Actuacions que permeten una millora de la salut tant a nivell individual com col·lectiu.

S’han de valorar les necessitats educatives de la persona usuària, de la seva família o referent social i de l’entorn cuidador.

És molt recomanable comptar amb un coordinador/a del programa d’educació per a la salut de les persones usuàries, de la família o referent social i l’entorn cuidador.