Revista trimestral. Curs 2014-15. Juliol

Acomiadament de 2n de Batxillerat

Viviu intensament el present perquè el futur està en les

vostres mans !

SUMARI Portada. M. J. Pulido……………………………………………..1 Sumari......................................................................................2 Aplicació CO2 Transcrític. A. Ros…………………………….3 Conta mites, conta faules. P. Viciano………………………….4-5 Entre micros. E. Chover / P. Herrero………………………….. 6-7 La processionària del pi. R. Salgado, 1r A………….………..8-9 Visita Planta Envasos i Ecoparc. X. Bertomeu………………10 Trobada d’escoles en valencià. A. Piles………………………11 Com sona l’ESO. Bruna A. de Sousa…………………………..12 Visions d’una trobada. ...........................................................13-16 Viatge a Espot. J. Collado/ A. Mas ………………………..……17-18 Viatge a Toledo. Marta F./Sonia G./Mireia H./ Maria I. ……….19-21 Viatge a la Tàrraco Imperial. R. Miralles………………………22-23 Les veletes de la FP Bàsica. A. Ros…………………………...24 Aprenem psicomotricitat. 1r CFS E. Infantil………………….25-27 Mural i escenari. P. Llopis……………………………………….28 Mural in-evolució. C. Font……………………………………….29 Torneig pales. M. Piquer…………………………………………30-32 “Amar o no amar”. I.Campos/ alumnat de 1r ESO………….. 33-37 Tornar al passat amb vistes al futur. P. Perelló…….…….…38 Després de 5 anys…torne! M. Ivars……………………………39 La meua experiència com a profe. V. Labadie……………….40 L’AMPA del Xebic. ………………………………………..……...41 Encontre amb Dídac Botella. Alumnat de 1r ESO…………...42-43 Encontre amb Àngels Gregori. M. Bahamonde/M.Frau….....44 La nova Biblioteca del Xebic. T. García……………………....45 Día del Libro. M. Jiménez/A. Piles……………………………...46-47 El bosc encantat. J. Ferreres, 1r B………………………..……48 Poemes de 1r E. E. Fernández/ A. Anguita……………..…….49 Entendemos el Realismo. Minerva G./Rosae N./Carla G…...50-54 La Generación del 99. Minerva G./Carla G./ Carla G……..….55-59 Acomiadament 2n Batxillerat. N.Pérez………………..……..60 Passatemps. M. Mesas………………………………..………...61 Fi de curs………………………………………..……...…………62-65 Contraportada. M. J. Pulido…………..…………………………66

ProjecteAplicació del CO2 Transcrític en Centres Educatius

Després de l'acceptació del projecte de millora del'aprenentatge de l'alumnat ( vore número anterior), el disseny dela màquina de CO2 l'està desenvolupant l'empresa Pecomark queestà redissenyant el sistema per motius de seguretat de la mateixaamb un calderí d'alta pressió.

Per conèixer l'estat actual del projecte i del món del refrigerant delCO2 hi ha una pàgina web on hi ha informació.

http://www.proyectoco2.es/ Alfredo Ros i Pavia

Foment de la lectura:

CONTA MITES, CONTA FAULES

L’alumnat de 3r ESO Cultura Clàssica i 4t Eso Llatí ha anat a contar un mite clàssic o una faula d’ Isop a alumnat de 1r i 2n d'ESO B.

Les llegendes grecollatines ens posen en contacte amb veritats eternes i expressen a la perfecció les nostres esperances, flaqueses i ambicions. Totes aquestes llegendes van ser narrades per Ovidi a les Metamorfosis. Aquesta obra se'ns presenta com un esglaiador retaule de la vida humana que reflecteix molt bé el que som: joguets del destí enfrontats a un món canviant, fràgils criatures esclavitzades per la passió, éssers que busquen la felicitat en un camí flanquejat d'ombres.

El grec Isop és el mestre de la faula, un tipus de conte breu i de trama enginyosa en què els animals pensen i parlen

com els sers humans. Tots aquestos contes oferixen alguna sorpresa i combinen bellesa amb saviesa moral. Per a Isop només els qui obren amb sensatesa, generositat i afany de justícia

poden representar un bon paper en el teatre de la vida.

Una experiència positiva

Els alumnes de 3r de Cultura Clàssica han vingut a la nostra classe (1r A,B,C) i ens han fet una exposició de mites i faules.

Ha estat una “classe” diferent ja que només

coneixíem algun mite i hem vist que n'hi ha molts i mots diferents i, a més, que cadascun ens aporta un ensenyament.

Els companys de 3r ho han fet bé, encara que

alguns tenien vergonya i, alguna vegada, llegien els seus apunts. Uns altres els veiem que gaudien d'allò que estaven contant i utilitzaven gestos per tal

d'explicar el que deien, fins i tot un es va disfressar d'ase per escenificar allò que contava. Els mites eren bastant complicats pels noms i, de vegades resultava difícil entendre'ls però com que

projectaven imatges a la pissarra es feien més entenedors.

Ha estat una experiència positiva perquè així hem conegut més companys, hem vist exposicions

d'alumnes més majors i ens han presentat una assignatura nova que no coneixíem.

ENTRE MICROS La primera setmana de maig, els alumnes de 3r i 4t PDC vam poder

gaudir de l’aprenentatge de la utilització de la ràdio i conéixer un poc el fet històric d’aquest mitjà de comunicació. La Universitat Miguel Hernàndez ens va oferir a participar en aquest projecte de la mà de dues estudiants de Periodisme, Esperanza i Clara. Elles, amb tan sols tres dies per davant, aconseguiren convertir-nos en uns locutors

i locutores professionals, fins i tot alguns van aprendre a ser uns

bons presentadors.

En el primer dia, la sessió teòrica, vam conéixer diferents

informacions imprescindibles com: qui va inventar la ràdio i com ho va aconseguir. Ens van explicar l'anomenat PODCAST, resultava ser

gravacions, que després les podies trobar penjades en internet. Uns dels millors moments del matí, és quan vam escenificar com retransmetre als oients les sensacions i sentiments que en la ràdio no es poden veure.

El segon dia, la sessió de muntatge, ens vam repartir els

temes que anàvem a tractar, com el debat sobre la joventut,

informatius, esports , cultura

entre altres. Aconseguírem entre tots ajudar-nos, cooperant,

compartint opinions i a la vegada

aprenent un nou ofici. Es va

realitzar un prova de micròfons, per a avaluar en quin nivell ens

situàvem i corregir-nos els

errors. Amb la poca experiència que teníem, vam cometre molts errors de principiants.

El tercer dia, la gravació, la prova de foc, com l’anomenàvem entre els companys. Era la culminació del projecte i havia d'eixir perfecta. Al començament del programa, la presentadora feia una petita introducció que va donar pas als informatius, van explicar les últimes

notícies que havien ocorregut en la localitat d’Ondara.

Seguidament la resta de

companys van continuar, per

ordre, les seues actuacions.

Al finalitzar la locutora

principal va concloure donant

les gràcies a la universitat d’Elx per la seva col·laboració, a la professora Pura Llopis per haver fet possible aquest projecte i al

nostre institut IES XEBIC .

Aquesta

experiència de segur que serà inoblidable

per a tots. No

sols ens vam

ensenyar un

nou ofici, vam

aprendre a

treballar en

equip , a saber

divertir-nos i

a la vegada

treballar i sobretot, una de les coses més importants, va ser perdre la vergonya i treure el nostre costat més dinàmic i, per què no, atrevit.

ENRIQUE CHOVER LEAL 4ºPDC

PAULA HERRERO CEBRAL 4ºPDC

La processionàriadel pi

Rubén Salgado Miralles 1r A

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), és una eruga menuda, que s’ha“apoderat” del nostre pati durant algunes setmanes del mes de febrer. Les eruguess’arrosseguen per terra, i van unes darrere d’altres, en filera. La processionària del piestà coberta de pèls tòxics, i quan se senten atacades els alliberen per l’aire. Podenprovocar irritacions en diverses parts del cos, com el nas, les orelles, els llavis, els ulls,els braços i les cames, tal i com ha passat a uns pocs estudiants del nostre institut.

Filera d’erugues de la processionària del pi Pèls urticants de l’eruga

Les erugues ixen de la bossa per alimentar-se de les fulles del pi, i causen la seva defoliació

Les erugues tenen diversosdepredadors naturals, però els mésefectius són alguns ocells com eltot-estiu (Parus major), que podeuobservar a la foto de la dreta.

Els mesos en què les erugues baixen del pi a terra són gener i febrer, però això no voldir que durant la resta de l’any desapareguen. A setembre, octubre, novembre idesembre es troben als arbres, dins d’unes bosses.

Les larves ixen de la bossa i baixen a terra una darrerel’altra, en processó (d’ahí el nom) durant gener i febrer.Entre març i juny la larva està soterrada i transformadaen crisàlide.

A juliol, ixen de la crisàlide, i es converteixen enpapallones, que volen per l’aire. En agost lespapallones s’aparellen, la femella posa els ous ala copa d’un pi i comença de nou el cicle.

CICLE BIOLÒGIC DE LA PROCESSIONÀRIA

Visita a la Plantad'Envasos de Picassent

i a l'Ecoparcd'Almussafes

31 març de 2015

Comentaris i dades sobre la visita:

L'alumnat de 3r ESO (uns 45 alumnes) visità laPlanta d'Envasos de Picassent i l'Ecoparcd'Almussafes al final del segon trimestre,acompanyats pels professors Pascual Durà iXesca Bertomeu. Els dos llocs a visitar es trobendins del Polígon Industrial Juan Carlos I, moltconegut perquè allí es troba l'empresaautomobilística Ford.

La primera visita va ser a la Plantad'Envasos. Allí fórem rebuts pel responsable de laplanta que ens va oferir una xarrada explicativasobre el seu funcionament. Aquesta planta dePicassent classifica unes 22.000 tones d'envasos al'any, és a dir, dels residus que els ciutadans aboquem al contenidor groc. Com que la Plantad'Envasos de Benidorm es va cremar l'any 2009, actualment els envasos dels pobles de la MarinaAlta són traslladats majoritàriament a la planta d'Alzira i una part a la de Picasent. L'objectiu d'unaplanta d'envasos és classificar el material rebut, premsar-lo i fer bales cúbiques que seran

transportades a diferents llocs d'Espanya per a fabricardiferents tipus de materials.Acabada la xarrada visitàrem els exteriors de la planta.

A l'Ecoparc ens van explicar els materials que ciutadansi empreses porten allí:electrodomèstics, peretes i tubs fluorescents, olis de cotxe i decuina, restes de pintures, vidres grans, fusta, mobles vells,radiografies, piles, etc, etc. L'objectiu és que es puguenreutilitzar, o que reben el tractamentadequat en cas que siguen tòxics per almedi ambient.

És evident el gran benefici querepresenten per a la naturalesa lesplantes d'envasos i els ecoparcs: evitenque moltes tones de residus siguensoterrades i que contaminen el terreny iles aigües. A més a més, també suposenla creació de llocs de treball.

Xesca Bertomeu

TROBADA D' ESCOLES EN

VALENCIÀEl passat 19 d’abril, l’IES XEBIC d’Ondara vaparticipar a les Trobades d’Escola Valenciana aXaló.Enguany la celebració complia XXX anys iestava emmarcada dins de les activitats deXalònia, un festival al voltant de les possibilitatsi recursos del poble de Xaló.Des de l’institut es va proposar un taller demanualitats on els xiquets i xiquetes podien

elaborar lliurement una titella ambpaper, cartró, llana, fusta imaterials de colors. Vora més de500 xiquets pogueren gaudir d’estaactivitat proposada pel centre idirigida per alumnat del Cicled’Infantil i professorat del centreque no van voler perdrel’oportunitat de participar en un diatan especial per a l’educaciópublica i l’escola en valencià. Unavegada acabats els tallers, Xalóoferia moltíssimes possibilitats gastronòmiques per a poder gaudir de la cuinaautòctona.

Al vespre, després deldinar s’oferiren danses iballs populars ambmúsica a càrrec de Pep elButifarra, on xiquets imajors ballaren per acelebrar la fita significativade la XXX TROBADAd’Escoles en Valencià dela MARINA ALTA.

Anna Piles.Maig 2015

Com sona l'ESOUn gran repte musical

Bruna A. de Sousa

Entre 6.300 i 7.000 persones es van congregar la nit de divendres a la plaça de la Constitució deXàbia per gaudir de l'espectacular muntatge Yesterday?, una combinació de música, ball i teatre,protagonitzada pels 1.440 alumnes i professors, arribats de 51 instituts de la Comunitat, Balears iCatalunya.El públic es va emocionar amb el xou, les escenes de Yesterday? van repassar les principals fiteshistòriques dels anys 60. Els més de 1.000 intèrprets van comptar amb el suport del grup TheBitters, que van versionar els temes més coneguts del quartet de Liverpool conformant unespectacle que no va deixar ningú indiferent.Com sona l'ESO és una trobada anual d'alumnes i professorat de música d'instituts de secundàriapúblics que, al llarg de quatre dies, conviuen per dur a terme un gran repte musical que han treballatprèviament a les aules de música. Aquest repte és la realització d'un concert conjunt: al voltant de1000 alumnes d'edats entre 12 i 17 anys juntament amb el seu professorat actuant junts.Molts pensaran que Com sona l'ESO, o siga, fer un concert amb 1000 alumnes, és impossible. Hanvist el seu error. Quant veus eixa barbaritat d'adolescents penses que tot ha de ser un caos, peròresulta que no, que tothom se sap les cançons de memòria, tots els que passen per eixa experiènciavolen repetir any rere any.CSE és una activitat on mestres i alumnes canten i ballen. Qualsevol alumne pot participar a laTrobada: l'únic important és que siguen alumnes amb il·lusió i ganes de treballar i conviure amb elscompanys i la música. Tenen uns tres mesos llargs per preparar el material.Cada institut s'ho organitza d'una manera. Alguns/es mestres queden amb l'alumnat alguns patisfixos, d'altres queden a l'hora de dinar o en acabar les classes de vesprada. Altres centres hotreballen dins de l'horari lectiu... El lloc on dormen depén cada any de les infraestructures del poble que els acull. En cas de serpossible dormen en un càmping i, si no, ho solen fer en alguna instal·lació esportiva del poble.S’ha de viure, és una experiència vital.

VISIONS D'UNA TROBADA

“Quan assajava, m'avorria. En la Trobada m'ho vaig passar bé i, després, tenia ganes de tornar”.Héctor García 3r E

«Abans d'anar a la Trobada tenia una mica de nervis per anar a viure aquella única experiència que em marcaria de per vida. El dia d'abans no vaig poder pegar ull. Durant la Trobada vaig fer amics de tots els llocs i vaig passar estones molt divertides que em marcarien de per vida. Van ser uns dies molt intensos i vaig gaudir al màxim de cada moment». Pau Sivera 3r A

«Els assajos eren molt durs, eren moltes hores d'estar drets, però va pagar la pena perquè va eixir molt bé el concert. El concert va ser el millor, ens ho vam passar beníssim i sobretot abans que començara l'espectacle perquè estàvem allí darrere l'escenari cantant i amb moltes ganes de començar.Després del concert vam tindre festa i va ser el millor dia. La música estava molt bé i ens vam quedar allí ballant fins que es va acabar».Mar Giner 3r B

«Per a mi CSE va ser una experiència molt bona i divertida, vaig conéixer molta gent i vaig fer nous amics. La diversitat de cultures i els diferents accents valencians em van cridar molt l'atenció».Arturo Espí 3r D

«Com sona l'ESO és molt gran. En tots els sentits. Des que em vaig presentar al primer càsting de teatre, passar-lo, anar a Benicàssim amb les del cos de ball, totes juntes, conéixer els del cos teatral, a tots els candidats, que eren molt bons, i que de quinze persones de la segona fase m'escolliren, va ser el millor. Fins i tot els assajos a l'institut, el treball dur, el temps, l'esforç invertit. Tot va meréixer la pena i molt més els nervis del primer dia i l'entusiasme que avui en dia vivim quan ho recordem, no ho canviaria per res. L'experiència d'estar allí dalt de l'escenari, dels caps de setmana de dues hores fins a Benicàssim, quedar-nos allí, ens va unir moltíssim als actors i ballarines sobretot.Sense cap dubte són el millor que m'enduc, avui encara tenim eixe grup i recordem tot, fins i tot les bromes a les tendes i les proves d'escenari. Va ser fantàstic, increïble, insuperable... Més totes les festes, tota l'altra gent, moments de moltíssimes rialles o els últims moments de plors a Xàbia... Espere amb moltíssimes ganes el pròxim any».Marta Mahiques Ruíz 3r B

«Els assajos per a mi van ser un aprenentatge, es feien durs però van ser divertits, a més, vaig aprendre moltes coses per cantar.El dia a dia allí a mi em va agradar molt, vaig fer amics i vaig conéixer molta gent i m'ho vaig passar molt bé ja que va ser una experiència inoblidable.A l'hora d'anar-nos-en ens va agafar a tots molta tristesa, jo en eixe moment vaig sentir que era una experiència única i que la repetiria mil vegades més».Paula Peretó Rovira 3r B

«Com sona l'ESO és compromís, ens va dir la nostra directora.No li faltava raó, mesos d'esforç, de patis a l'aula d'usos múltiples, d'assajos intensius...Equipatge preparat, el bus aparca, ja estem a Xàbia, no sabem el que ens espera.El primer dia ja coneixes moltíssims companys, intercanviem números i gaudim de la Trobada.Quan puges la nit del concert a l'escenari, et sents molt gran, et sents una peça imprescindible d'aquest enorme puzzle, tots érem imprescindibles.L'hora de deixar arrere el camp de rugbi és melancòlica, les llàgrimes ens queien i sols volíem que arribara l'any següent per poder tornar a vore les noves amistats i fer-ne de noves.Finalment el cansament va poder amb mi i vaig caure en un somni de 18 hores consecutives. Va ser increïble, CSL és incr eïble». Berta Romero 3r B

«Tenia moltes ganes d'anar a CSE perquè no havia anat mai, m'havien parlat molt bé de la Trobada i el dia abans d'anar no podia parar de pensar en anar.Quan estava allí i ja estava convivint amb altres persones, estava molt a gust i no volia anar-me'n d'allí. Allí vivint en tendes de campanya era molt autèntic!. Els assajos, la convivència, noves persones, nous amics, el millor. Els assajos van canviar molt, ací hi havia molt de “catxondeo ”, allí van ser més seriosos.Quan va acabar no tenia moltes ganes de tornar a casa, estava molt a gust, l'últim dia no volia que arribara, el cor és on estava jo, i va ser el millor. Va ser un somni fet realitat, més de quatre anys esperant anar i eixe dia va arribar. Res més, que si poguera tornar no m'ho pensava dues voltes.!!VULL TORNAR!!»Manel Gasquet 4t PDC

«Els assajos van ser molt durs però així i tot ho passàvem molt bé amb rialles...a vegades els mestres s'enfadaven perquè no ens ho sabíem.Quan vam arribar va ser molt divertit perquè la majoria de nosaltres no sabíem muntar les tendes i gent de Xàbia ens va ajudar, però quan va començar a vindre tota la gent jo vaig flipar de com podien organitzar-ho tot tan bé perquè no hi haguera problemes.La tornada va ser molt dura perquè deixar a tots els que havíem conegut i totes les coses que havíem fet a mi em va donar molta tristesa però també alegria de tindre eixe record tan bonic».Carles Gavilà 3r B

«Abans de la Trobada, quan anava als assajos i veia que cada vegada anava millorant, sabia que tot anava a quedar molt bé i cada vegada que s'apropava el moment estava més nerviosa.Una vegada estava allí sabia que anava a gaudir de tres dies fent noves amistats i així va ser, i el dia de l'espectacle va ser magnífic amb tot el cor, els de teatre, el cos de ball i els músics; tots junts vam fer un bon treball.I ara que s'ha acabat tot fa un poc de pena perquè hi havia persones que són de pobles que estan lluny i potser no les tornaré a vore».Paula Caselles 3rA

«En els assajos estava nerviosa perquè tenia moltes ganes que arribara. I les cançons emocionaven prou.Quan vaig arribar allí estava molt nerviosa, tenia unes ganes impressionants que arribara eixe dia.Quan era hora d'arreplegar estava trista perquè s'havia acabat tot el que havíem treballat durant mesos».Maria Lull 3r B

«La primera vegada que assagem tots junts és emocionant veure tanta gent cantant i ballant alhora. Durant el temps que estàs a Com sona l'ESO ho passes genial a totes hores, coneixes gent nova...Quan tot s'acaba, voldries tornar i repetir-ho més vegades. És una experiència única».Emma Reig 3r B

«Abans d'anar-me'n a la Trobada, sentia molts nervis, però, també molta emoció i il·lusió.Quan estàvem allí, em sentia molt a gust amb l'ambient que hi havia, amb la gent que vaig conéixer, etc.Quan ja estàvem recollint les coses, tenia pena, perquè trobaria a faltar els assajos i a la gent d'allí.L'any que ve intentaré anar una altra vegada. M'ha encantat l'experiència».Aina Castellano 3r A

«Abans de la Trobada, nervis, gana, eufòria continguda i il·lusió.A la Trobada, alliberar totes les emocions, sempre bones i intentar gaudir al màxim de cada moment.Quedar-me amb un bonic record, que jo, i probablement molts companys més, enyorarem.Haguera canviat el lloc, hi havia massa terra i pols, embrutàvem les tendes i donava mala sensació».Júlia Tormo Lozano 3r A

«Abans d'anar, estava molt nerviós i tenia una gran il·lusió perquè arribara la Trobada.Quan estàvem a la Trobada vaig pensar que era una experiència única i no volia que s'acabara.Finalment, després de la Trobada em vaig sentir un poc trist perquè va ser genial i vam gaudir molt; intentarem tornar a anar a la meravellosa Trobada l'any vinent».David Mut Martínez 3r A

«Abans de la Trobada no sabíem en quin embolic ens anàvem a ficar, i fins que no s'aproximava no ens adonàrem de la quantitat de faena que havíem de fer.En la Trobada la màxima aspiració és conéixer tota la gent possible i conviure com una gran família.Després de la Trobada ve l'enyor i la tristesa i tens ganes de repetir l'any següent per conéixer gent nova i retrobar-te amb les amistats de l'any anterior».José Ignacio 2n Batxillerat A

«Tenia moltíssima il·lusió de conéixer nova gent, noves experiències i treball en equip per a aconseguir un CSE espectacular.Vaig conéixer gent de tots els llocs, amb la gent amb qui compartia la tenda estava molt a gust.La veritat és que estava un poc contenta de tornar-me'n a casa, dutxar-me, dormir i veure la família! Però bé... en general va ser una experiència inoblidable».Freya Grant 3r A

«Assajos: jo en els assajos sentia molts nervis però també moltíssimes ganes d'estar allí.A Xàbia: allí em sentia de meravella, tenia moltes ganes de conéixer gent nova, de gaudir amb els amics... però també eren molt cansats els assajos encara que pagava la pena esforçar-se.El final: quan arribava el final no volia que acabara mai, estar dalt l'escenari i vore moltíssima gent de públic era impressionant. Quan va acabar el concert em vaig quedar molt feliç perquè ens havia eixit molt bé a tots els alumnes però en arribar el dissabte pel matí, desmuntar-ho tot em deprimia, tres dies perfectes que ja s'acabaven.Ha segut una experiència inoblidable».Sebastián Colla Martínez 2n E

«Bé, CSE, ha segut llegendari. Al principi em feia vergonya i també estava un poc espantada de no encaixar amb els altres perquè eren més majors. Però després d'uns dies, començaren a parlar-me i a integrar-me, i em vaig sentir ja molt a gust perquè eren i són molt agradables.Després, en la Trobada, vaig conéixer molta gent i va ser molt agradable, em trobava molt feliç i còmoda. Vaig conéixer molta gent allí i em va agradar molt la Trobada, i al final de tot, estime a tots els que hi vaig conéixer. És a dir, que al final del viatge em trobava molt trista, però una cosa tinc clara, l'any que ve, torne». Lara Bridgeman 2n E

“CSE és una experiència increïble i inoblidable, coneixes gent, coneixes algunes coses d'altres cultures i llengües.Els assajos, sobretot el dijous, van ser molt intensius però divertits i emocionants i l'últim dia, junt al concert, van ser, sense dubte, impressionants».Pep Bahamonde 3r D

“Va ser una experiència que no oblidaré mai, ja que la música és una cosa que m'apassiona i poder compartir l'amor cap a ella amb molta més gent em va encantar, i espere poder repetir; excepte el menjar, tota la resta inoblidable i les amistats eixes no es perdran mai !!!!!♪♪Com sona l'ESO, Com sona l'ESO♫♥!!!!!!»Noèlia Bermúdez 3r D

“Em va cridar l'atenció Com sona l'ESO pels comentaris tan bons que deia la gent i perquè m'agrada molt la música.El dia abans d'anar a Com sona l'ESO, estava molt impacient per provar aquesta nova experiència.El dia que vàrem arribar a mi i a les meues amigues ens va costar molt muntar la tenda, però amb l'ajuda dels professors i companys d'altres instituts vàrem aconseguir muntar-la. El menjar va estar molt bo i els assajos van estar molt entretinguts, encara que ens vàrem cansar molt.L´últim dia, divendres, nit del concert, va ser el millor de Com sona l'ESO, el concert va ser espectacular i la nit de disfresses va ser impressionant.El dissabte en tornar, estàvem tots molt cansats però aquestos tres dies d'acampada van ser increïbles.Espere tornar a repetir aquesta experiència”.Estrella Gil Malonda 3rD

“Abans d'anar m'havien parlat molt bé d'aquesta excursió però no pensava que anava a ser tan divertit. Hem treballat molt, molts patis assajant, dies fins a les 5 i més, però tot ha tingut la seua recompensa. He fet molts amics amb alguns dels quals parle. Ara mateix tinc ganes de tornar a aqueixos tres dies plens de música, amistat i diversió”.Xavi Domene 3r D

VIATGE A ESPOT

Jennifer Collado/Arnau Mas

El passat 26 de març els alumnesde 4t vam iniciar la marxa cap a Espot, un petit poblea la vora dels Pirineus. Aquestviatge va durar quatre dies iva ser un viatge en el qualvam fer:

El primer dia, una visitaguiada per la ciutat antiga deTarragona on ens van explicarcom va ser l’Imperi Romà, aquest dia els professors es van perdreper les muralles i a més van arribar tard a l’autobús.

El segon dia, visitar Andorra iel balneari Caldea, on Mariava clavar el peu dins d’unafont. En aquest balnearipodies gaudir d’una bonicajornada de relaxació dins dejacuzzis i saunes. Vam dinaren el restaurant que hi havia

dins del centre idesprés vam iniciar lajornada relaxant.

El tercer dia, pel matí,visitar el llacAigüestortes i Estany

de Sant Maurici, en aquesta activitat van haver molts accidents perculpa del gel.

El tercer dia, per la vesprada, fer barranquisme, va ser molt divertit ivam soltar molta adrenalina, també cal dir que l’aigua estava moltgelada.

El quart dia, pel matí,rafting, ens vamdividir en barques enles quals cabien sispersones, en aquestaactivitat el temps ensva passar ràpid.

El quart dia, per lavesprada, ens vamdirigir cap a Salou, aPortaventura.

El cinqué dia, vàremgaudir d’una granjornada al parc

d’aventures i cap a les cinc vam tornar cap a casa.

EL VIATGE A TOLEDO El passat mes de març vam fer un viatge educatiu a Toledo els dies 25, 26 i 27. El motiu d’aquest va ser que els alumnes de 2n havíem estat estudiant l’art gòtic, mudèjar i islàmic a Toledo. En aquesta aventura ens van acompanyar els professors Vicent Estruch, Laura Ortolà i Andreu Almiñana.

DIMECRES 25:

A les 7:00h ens vam reunir al pàrquing del supermercat MÁS&MÁS d’Ondara per agafar l’autobús. Estàvem tots molt emocionats. Durant el trajecte, vam poder contemplar el paisatge i el canvi de vegetació i clima: el camps eren més secs a mesura que ens allunyàvem de les nostres terres i feia més fred. A mitjan camí vam

parar per esmorzar i després continuàrem camí. Cap a les 13:30 vam arribar a Toledo i vam pujar per unes escales mecàniques que havia a l’entrada per arribar al casc antic, on es trobava l’hotel. En arribar-hi ens van assignar les habitacions i vam pujar per deixar les maletes.

Després vam dinar al restaurant Palacios. El menjar estava boníssim.

De vesprada vam anar a veure la mesquita del Crist de la Llum i les portes de la Bisagra Nova, de la Bisagra Vella i del Sol i també les muralles àrabs.

Mesquita del Crist de la Llum: és de l’època dels musulmans. Va ser construïda l’any 999 i està al barri de Sant Nicolau. Les pintures del sostre representaven a Jesús i tenien una gran diversitat de colors.

En acabar de sopar ens deixaren temps lliure per veure la ciutat amb els amics i així poder contemplar-la durant la nit.

Bisagra Nova, Bisagra Vella i del Sol: formava part de les muralles de la ciutat.

DIJOUS 26:

A les 9 havíem d’estar a la cafeteria de l’hostal per desdejunar i així poder partir a les deu cap a la catedral gòtica de Toledo.

La catedral era molt gran i alta. L’interior era fosc i imponent. Hi havia tombes de persones i moltes imatges de sants.

Ens va donar una bona impressió i era molt bonica.

Després vam anar a dinar al restaurant de sempre i tot seguit, a l’hostal per descansar. A les cinc vam anar a visitar l’església mudèjar de San Román: va ser al·lucinant. A continuació, vam visitar el museu visigot dels Concilis, també increïble i finalment el pont d’Alcántara.

L’església de San Román era alta i estava feta de rajoles. Era senzilla per fora, però molt més bonica per dins.

El museu visigot dels Concilis era gran, i tenia molt objectes visigots (utensilis de cuina, ferramentes, armes...) i làpides. També allí es trobava el tresor de Guarrazar que era orfebreria visigoda.

El pont d’Alcántara tenia dos arcs molt bonics. Als dos costats del pont es podia observar el riu Tajo, que era molt ample.

Seguidament vam anar a sopar i a continuació ens van tornar a deixar temps lliure per a pegar una volta per Toledo. En arribar a l’hostal vam estar una estona xarrant amb els amics i després vam anar a dormir.

DIVENDRES 27:

A les 9 vam anar a la cafeteria de l’hostal per esmorzar. Quan vam acabar, aproximadament a les 10:00h, vam anar a visitar l’antiga jueria o call: sinagoga del Trànsit i museu sefardí, i després vam anar a veure el pont de Sant Martí i porta del Cambrón. La sinagoga del Trànsit és extraordinària, la seua decoració és abundant i molt detallista, representa figures geomètriques i motius vegetals. L’exterior és senzill però l’interior sorprén molt.

El museu sefardí té quadres de gent important en època jueva i també làpides. És una casa gran i bonica, i dalt de tot havia objectes de com vivia la gent abans.

En acabar vam anar a dinar i cap a les 16:00h vam anar a l’autobús de tornada a Ondara. A l’hora de berenar vam parar a una àrea de descans per berenar. Quan vam acabar, vam continuar amb el camí de tornada. Vam aplegar a casa a les nou de la nit quasi. Vam veure els nostres pares, germans i vam tindre molta alegria. Va ser un viatge inoblidable.

Marta Femenia , Sonia Gilabert, Mireia Hervás, Maria Ivorra

VVIIAATTGGEE AA LLAA TTÀÀRRRRAACCOO IIMMPPEERRIIAALL

Robert Miralles Els propassats dies 3, 4 i 5 de juny, 37 alumnes de 1r d'ESO i dos professors (Robert Miralles i Paco Pastor) travessàrem el túnel del temps i retrocedírem 2.000 anys, un temps on tot el Mediterrani, el Mare Nostrum, pertanyia a l'Imperi romà. D'entre les ciutats (urbs en llatí) més destacades d'Hispània, hi havia TÀRRACO, la moderna Tarragona, capital de la província romana denominada Tarraconense. Aquesta població, que va arribar als 45.000 habitants, una barbaritat en aquell temps, va ser molt beneficiada pel gran emperador Octavi August. És una sort que, vint segles després, Tarragona conserve multitud de vestigis d'època romana, que palesen la seua importància: un circ, un amfiteatre i un teatre. Açò sols ho tenien molt poques ciutats. L'extrem sud del circ, que tenia 300 m de llarg, manté els espais d'on eixien genets, cavalls i carros per a la competició, un tram de la graderia i una impressionant volta que suporta aquesta. La major part de la pista del circ l'ocupa la plaça de la Font o de l'Ajuntament. L'amfiteatre, de forma el·líptica i orientat a la mar, es manté en prou bon estat i conserva la porta del triomf, les instal·lacions subterrànies, la grada... i, cosa curiosa, una església cristiana semidestruïda, construïda sobre la mateixa arena de l'amfiteatre, en record dels cristians martiritzats en aquest recinte. La visita al Museu Arqueològic de Tarragona fou un dels plats forts del viatge. Amb un audiovisual d'aperitiu, el recorregut no va deixar decebut ningú. Mosaïcs preciosos, objectes de la vida corrent, àmfores, estàtues, columnes i capitells, mil·liaris, etc. Cal dir que als romans els agradava viure molt bé i eren molt refinats, excepció feta de la diversió, on eren un pèl bèsties, ja que s'estimaven d'allò més els espectacles de sang. Sembla mentida però Tarragona manté en peu quilòmetre i mig de muralla, amb uns carreus (blocs de pedra) que tomben de tos pel seu tamany. Tota aquesta pedra la treien de diferents pedreres situades al voltant de la ciutat. En visitàrem una, la del Mèdol, que ens deixà a tots amb la boca oberta, ja que té 200 m de llarga i conserva un monòlit espectacular de vora 17 m d'alt, que fou abandonat quan, en el transcurs dels treballs, aparegué un clavill en la part alta, que motivà el seu rebuig.

A uns 30 Km, direcció Barcelona, sobre la N-340, hi ha l'arc de Berà, construït sobre l'antiga Via Augusta, una calçada (avui diríem “carretera”) construïda per la gent de Tàrraco, que anava dels Pirineus a Cadis i tenia 1.500 Km. Que on està la Via Augusta? Doncs, si escarbàrem davall l'actual carretera, a poca profunditat ens trobaríem amb ella.

Pels voltants de l'actual Tarragona hi ha també multitud de llocs que visitar; per exemple, la Vil·la romana de Centelles (junt al poble de Constantí, a 4 Km de la ciutat), un espectacular casot, que pertanyia a una família benestant de Tàrraco, que comptava amb banys termals i una cúpula decorada amb uns preciosos mosaïcs, que de forma miraculosa es conserven parcialment. I a escassa distància, l'aqüeducte del Diable o de les Ferreres, que, amb 25 m d'alt i dues fileres d'arcades, subministrava aigua d'una serra pròxima als ciutadans de Tàrraco. Fou divertit i molt emocionant recórrer els 200 m de séquia, en la part més elevada de l'aqüeducte. No volem fer-nos més pesats del necessari. TÀRRACO, Tarragona, té moltes coses per vore. Nosaltres les hem vistes quasi totes. És una sort estudiar Roma i poder vore, prop d'on vivim, moltes de les coses que hem estudiat. Tampoc volem oblidar l'hotel on estiguérem hostatjats, el TopMolinos de Salou. Amb piscina i tot. Ja estem pensant en el viatge de l'any que ve. T'apuntes?

LES VELETES DE LAFP BÀSICA

Alfredo Ros

Els alumnes del primer curs deFormació Professional Bàsica de lafamília de Fabricació i Muntatge handesenvolupat, en el tercer trimestre,una pràctica per assolir les competències del mòdulOperacions bàsiques de fabricació; aquesta pràcticaha consistit en la construcció i muntatge d'una veleta.

L'alumnat ha aprés a soldar, roscar, reblar, tallarxapa, foradar metall, pintar... Ací en teniu algunamostra.

APRENEM PSICOMOTRICITAT

A LES ESCOLES INFANTILS

CFS Educació InfantilLa psicomotricitat es defineix com una pràctica educativa, en ocasions terapèutica, i sovint com un

enfocament de la mateixa educació que parteix de la constatació que som cos, que som moviment i que,orgànicament, estem fets per a la recepció de sensacions i percepcions. Aquestes realitats humanes s'hand'acompanyar educativament per al seu desenvolupament. Açò, alllarg de tota la nostra vida i, fonamentalment, en els primers anys deles nostres vivències com és l'edat en la qual ens iniciemprofessionalment en el cicle formatiu d'Educació Infantil.

La psicomotricitat es justifica per la nostra unitat biològica,psíquica i social. Per tant, el moviment, l'estimulació sensorial,l'exploració de l'espai i l'expressió del grup ens connecta amb eldesenvolupament en llibertat i confiança dels afectes i lasocialització.

I aquesta proposta educativa és la que hem començat aconèixer i aprendre el grup d'estudiants de primer de CFGSd'Educació Infantil amb una orientació teòrica i pràctica. Aquestvessant pràctic l'hem dut a terme durant els dies 30 d'abril i 8 demaig en set escoles infantils de la Marina Alta i la Safor a les quals agraïm la seua col·laboració en la nostraformació: L'Alberg de Benidoleig, Farinetes de Beniarbeig, Penya Roja del Verger, Minairons i L'Oroneta de

Xàbia, Colorets de Dénia i La Taronja d'Oliva.

A continuació, algunes estudiants exposem l'experiència formativa idetallem algunes de les impressions més significatives que ens haaportat l'acompanyament educatiu de la psicomotricitat amb xiquetes ixiquets entre 0 i 3 anys.

«L'experiència en l'escola infantil m'ha agradat, llavors mai abansm'havien donat l'oportunitat d'estar en una i poder interactuar. Lescriatures eren molt simpàtiques i afectuoses, molt fàcil treballar ambelles ja que sempre estaven disposades a realitzar les experiènciesprogramades. M'agradaria molt poder fer-la una altra vegada.» (ValeriaMuñoz).

«Ha estat una experiència molt divertida. El tracte amb totes lesxiquetes i xiquets ha sigut molt bo i amb les educadores molt

agradable. Xiquets i xiquets s'ho han passat molt bé. Ha estat una experiència nova per a ells (que fórem ungrup de fora que no coneixien per a fer activitats amb ells). Ho he passat molt bé.» (Vanesa Aguilera).

«Anar a una escola infantil a realitzar dues sessions de psicomotricitat m'ha semblat una experiènciaprou divertida i amb un gran aprenentatge. Personalment m'agradaria repetir més experiències així. Heaprès un munt sobre les criatures i les seues capacitats.» (Noelia Barceló).

«L'experiència en Farinetes ha estat increïble. Hem pogut posar en pràctica tot l'après durant elcurs. I no sols això, sinó que ambdues sessions foren suficients per adonar-nos de per què estem“estudiant” educació infantil.

En el transcurs del dies la nostra mirada com a educadores ha canviat de ser excessivamentprotectora a ser afectiva i observadora.

No hi ha excusa per a no realitzar unasessió de psicomotricitat.

Han gaudit amb materials quotidians i baratsdurant un llarg període de temps.

I el més important és que les cinc personeshem pogut gaudir del poc de temps que hihem estat i relacionar-nos amb els xiquets ixiquetes.» (Irene Vizcaino).

«L'oportunitat que he tingut de programar idesenvolupar amb el meu grup una sessió depsicomotricitat en l'escola Farinetes, ha estatuna experiència única. Hem pogut posar enpràctica l'après fins aquest moment en elmòdul de Desenvolupament Cognitiu i Motor.M'ha aportat una manera distinta d'observar,és a dir, planificant per a realitzar sessionsdestinades a fomentar el seudesenvolupament integral d'acord amb el seunivell de maduració.

Les xiquetes i xiquets han gaudit amb l'activitat realitzada que, tanmateix, ha sigut estimuladora peral seu desenvolupament psicomotor.» (Hildegar Ferrer).

«Les sessions de psicomotricitat han estat molt enriquidores. No és tot teoria, l'experiència que hemadquirit a les escoles infantils en aquests dos dies ens ha aportat molts coneixements, sobre els xiquetes iles xiquetes, que no havíem contemplat, i ha ampliat el nostre punt de vista.

Aquesta idea ha sigut perfecta, ja que ens ha donat l'oportunitat de ser educadores per dos dies iens ha ajudat a conèixer millor les criatures i a nosaltres mateixos». (Ester Server).

«A mi les dues sessions de psicomotricitat m'han resultat molt satisfactòries. Hem conegut més deprop els xiquets i xiquetes i el seu moviment pels diferents espais oferits. Les sessions vivencials són moltapropiades per a tot tipus d'edats i característiques dels xiquets i xiquetes perquè van posant a prova elsseus moviments i els seus propis límits.

Hem comprovat que en la segona sessió les criatures tenien més llibertat de moviment en haver-sedescalçat i adaptar els seus peus al'espai.» (Esmeralda Escrivà)

«Ha estat realment un repte, jaque al ser una experiència innovadora,sentia un especial nerviosisme front aeixa incertesa de com anaven a ser elsresultats. Principalment pensava en comanaven a reaccionar i actuar els xiquets iles xiquetes. Em va sorprendre moltescoltar alguns comentaris de leseducadores basades en les seues teoriesde fons. Em va meravellar tot el que fanles criatures quan no hi ha un adultmarcant el que s'ha de fer i viuen la seuagrandiosa autonomia.

Tota aquesta experiència m'haservit molt per a reflexionar sobre el rol deles educadores i educadors, i el per quèno es fan les coses com cal.

També m'ha donat per a poderampliar la meua visió de l'aprenentatge, iés que sempre, sempre es pot millorar lapedagogia de l'escolta, l'observació il'avaluació, mirant principalment pel benestar de les xiquetes i els xiquets.» (Alicia Vargas).

«A mi personalmentm'ha agradat moltl'experiència d'anar a unaescola infantil a proposarsessions depsicomotricitat per veureles reaccions de lescriatures. Ha estat unaexperiència innovadora ihe estat molt a gust. Itornaria a repetir-la lesvegades que fera falta.

La impressió que hetingut al fer les sessionsde psicomotricitat hasigut com si no haguerenfet mai una sessiód'aquest tipus. Também'he adonat que mai elshavien deixat anardescalços perquè vanprestar molta atenció ales seus sabates ja que

no les portaven posades.» (Noemí Ferrando).

«L'experiència en l'escola infantil L'Oroneta ha sigut molt bona, ja que amb aquesta activitat hepogut observar i viure l'activitat amb més entusiasme i, a més a més, ser més realista.

Açò m'ajuda a relacionar-me amb els xiquets i les xiquetes doncs aquest treball s'aprén sobretot del'experiència i de les criatures.» (Thoueiba El Azzaui).

«La psicomotricitat a l'escola infantil municipal L'Oroneta ha sigut interessant i enriquidora. Perprimera volta he pogut interactuar i observar de manera educativa xiquetes i xiquets en una escola infantil.Tenen molta energia i ganes de participar. M'ha encantat aquesta experiència i m'agradaria tornar-la a tindreprompte, ja que ens hem divertit molt amb les criatures i hem après amb elles i d'elles.» (Joanna Cabrera).

«Sense dubte una experiència molt enriquidora per a nosaltres ja que hem après moltes coses amés de divertir-nos molt observant les xiquetes i els xiquets mentre han experimentat i interactuat ambl'entorn». (Alejandro Cheli).

MURAL I ESCENARI

La idea de fer aquesta pintura mural va sorgir amb el pensament de fer la decoració per a l'escenari exterior que acolliria les actuacions del festival de fi de curs. Fa tres anys vàrem començar al gimnàs de l'institut amb tres o quatre actuacions d'alumnes. La motivació del nostre alumnat ha anat creixent en aquestos tres cursos i això mereixia un entorn per a l'ocasió. Alumnes de l'optativa de taller de disseny i de 4PDC principalment, han sigut els encarregats en portar a terme aquest projecte. Només plantejar-los la idea ja es va entusiasmar i durant el procés aquesta il·lusió ha anat en augment. Començaren fent el dibuix sobre la blanca paret amb certes inseguretats que van anar desapareixent conforme anaven mesclant colors i aplicant les noves tonalitats. El resultat d'aquesta explosió de colors és un cant a l'amor per la natura. Aquestos mateixos alumnes varen fer un decorat acord amb el mural per acabar d'omplir l'espai de l'escenari de fi de curs i així poder endinsar-nos en aquest bosc tant particular de papallones i arbres peculiars.

MURAL IN-EVOLUCIÓ

Consol FontLa realització d'aquest mural ha estat el macro projecte del curs. Un projecte cooperativista de gran valor pedagògic i artístic, realitzat per l'alumnat de 4t ESO A, B, C, i D.Tot el procés creatiu des del primer esbós fins a l'autoavaluació, ha estat en mans dels i les alumnes: la professora ha estat una figura guia que coordinava les parts però que en cap moment ha imposat el seu criteri.

L'alumnat plantejava l'exercici sota criteris no sols artístics, sinó que volien “despertar consciències”: fer pensar en quina direcció marxa la humanitat i el mal que hi estem infringint al planeta.

TÈCNICA: ACRÍLICA PINTURA MURALDIMENSIONS: 25 x 1'75 m aproximadament

TORNEIG DEPALES

Maria Piquer

L’alumnat de l’IES Xebic va desenvolupar un torneig de pales a l’assignaturad’Educació Física durant el 2n i 3r trimestre. Aquest va tenir lloc a les pistes de l’IES i cada partida teniauna durada d’una hora o sessió d’Educació Física.

Els cursos que hi van participar van ser: 1r ESO D i E, 2n ESO E, 3r ESO A, E i PDC, i 4t ESO A i C.

La competició era intragrupal, és a dir, entre els alumnes del mateix curs i, de manera voluntària, cadaalumna/e podia escollir la categoria en la qual participar. Hi havia dues categories: per una banda lanomenada CATEGORIA PROMESA, en la qual hi participaven els/les alumnes que començaven a jugarper primera vegada a aquest esport i que, per tant, no tenien encara adquirides habilitats motriusespecífiques del joc de pales. Aquest aspecte no va fer que la competitivitat i entrega dels alumnesminvara en cap moment. Per una altra banda la CATEGORIA PRO comptava amb alumnes més hàbils enquant a habilitats i destreses motrius específiques, cosa que donava al joc major fluïdesa i partits molt mésajustats i compromesos.

En 1r ESO D, van jugar en categoria PROMESA: Ana, Júlia, Carol G, Vanessa, Mireia i Denissa, lesguanyadores: JÚLIA i VANESSA. En lacategoria PRO van jugar: Paloma, Jeremy,Carol C, Hannah, Iván F, Javi, Iván S, Imad,Francesc, Joan, Edgar, Dídac, Carlos i Fran.Encara que els últims partits no van poder tenirlloc degut a qüestions de temps, elssemifinalistes que optaven a 4 posicions deguanyador/a, van ser: PALOMA, EDGAR,FRANCESC, DÍDAC, HANNAH, IVAN S,FRAN i JAVI. Cap destacar el nivell decompromís amb què van participar els/lesalumnes d’aquest curs en ambdues categories.

En 1r ESO E, els/les jugadors/es en categoriaPROMESA foren: Chenoa, Mario, Jordi E, Leti,María, Ana, Joana C, Munia, Erika, Sergi,Cristina i Driss, MARIO, ANA i LETI van serels 3 guanyadors/es d’aquesta. En categoriaPRO jugaren: Adrian, Carlos, Arnau C, JoanaG, Joan, Pere, Rubén, Pau, Jordi F, Sebas,Arnau P i Michael, i els 3 guanyadors/es:CARLOS, PAU i JOANA GIL. L’actitudesportiva i positiva que presentaven elsdiferents partits i la sana competitivitat quemostraren els/les integrants d’aquest curs encada partit jugat, són alguns dels molts aspectesa admirar que els ha definit, durant tot el curs

escolar, com un dels millors grups del Xebic.

En 2n ESO E, un dels grups que més va costarper tal que arrancaren en aquest torneig,participaren en categoria PROMESA: Carla,Lara, Sheida, Aina, Amanda, Rosa, Adrián,Anabel, Sebastian, Miki, Ximena i AnaMar. Enaquesta categoria hi havia 3 opcions deguanyador/a, i encara que 2 de les semifinalses van jugar, els vencedors foren SEBASTIANi ADRIAN, la tercera no es pogué jugar; com asemifinalistes quedaren AINA i ANAMAR. Enla categoria PRO van participar: Sergi, Jaume,Sara, Carol, Yuda, Herman, Vicent, Carlos,JoanMa, Wei, Sol i Liliana; es van alçar amb lavictòria SERGI, CAROL i JAUME. Les palesno van ser un dels continguts que més els/lesva agradar, però van complir, i van demostrar així que si dones una oportunitat a jocs que en principi not’agraden, pots arribar a passar una estona divertida.

El grup 3r ESO A i una part de 3r ESO PDC,han format un únic grup durant tot el curs al’assignatura d’Educació Física. Aquest grupque destaca pel gran nombre d’alumnes, hasigut sense dubte un dels més actius icompetitius del Xebic. En la categoriaPROMESA van participar: Paula B, Sergio,Nisrine, Genma, Saru, Miquel P, Júlia, PaulaC, Nathalia, Alba, Borja, Ana, Tyagi i Aida, els4 guanyadors/es: SERGIO, ANA, JÚLIA iAIDA. En la categoria PRO els/les participantsvan ser: Marina, Aina, Diego, Oliver, David,Jaume, Pau, Dani, Aitor, Jose Miguel, MiquelM, Kartschewsky, Jordi i Emilio; els

guanyadors: MIQUEL MUT, AITOR, JOSE MIGUEL i PAU. Enhorabona a tots i totes!

En 3r ESO E, un dels grups més heterogenis delXebic, en quant a gustos esportius i nivelld’habilitats, van trobar també en les pales unanova oportunitat, encara que per a alguns/nesd’ells/es el factor “novetat” va durar el justetper acabar el torneig. En la categoriaPROMESA van participar: Iris A, Mattias,Mireia, Andrea Ponce, Sara, Lorena, Anna,Andrea Pardo, Triana i Pablo, i es proclamarencampions/nes PABLO i ANDREA PONCE, icom a semifinalistes per al 3r lloc deguanyadora, SARA i TRIANA. En la categoriaPRO van jugar: Borja, Espinós, Joan González,Sergi, Aaron, Iris Sastre, Míriam, Héctor,David, Albert, Vicent i Néstor; els guanyadorsvan ser JOAN ESPINÓS, HÉCTOR i VICENT.

En 4t ESO A, un grup també molt heterogeni iimplicat amb l’assignatura, les categories vanquedar així. En categoria PROMESA, Nathalia,Serine, Javier, Ana Mari, Clara, Laura, Rosa Ana,Sheila, Selena i Elena van ser les/elscompetidors/es que es disputaven 3 posicionsguanyadores, foren SHEILA, CLARA i JAVIERles/els que les aconseguiren. En la categoriaPRO, Enrique, Raúl, Jesús, Arnau, Cristian, Ana,Miguel, Sergio T, Jenny, Vicent, Guri, Carla,Patri, Axier i Antonio es disputaren 4 posicionsguanyadores, les aconseguiren: ENRIQUE,VICENT ARNAU i SERGIO.

I per últim, 4t ESO C també va lluitar per a fer un bon torneig. Destaca per ser un dels cursos mésentregats a l’assignatura. El bon ambient, tant esportiu com humà ha regnat en cada sessió, del torneig idel curs. En categoria PROMESA, Pau, Eva, Rosae, Míriam, Silvana i Christian van competir, passarendues rondes en les quals MÍRIAM i CHRISTIAN resultaren guanyadors/es. En categoria PRO, Chema,Carla Gil, Marina, Toni, Sara, Dani, Miguel,Carla Ginestar, Marius, Sergi i Alex, lluitaren per3 primeres posicions, van ser CARLA GIL,CARLA GINESTAR i SERGI els/lesguanyadors/es. El partit entre SERGI i ALEX vaser un dels més disputats de tots els cursos, ladurada va ser de dues sessions i quasi han d’anar-se’n a una tercera. També és impossible no parlarde la jugadora CARLA GIL, una súper classe entots els sentits que deixava bocabadat a tot el queveia un dels seus enfrontaments. Jugadora detennis des de la infància demostrava les seuesqualitats quasi sense voler. Enhorabona 4t C!!

Gràcies a tots i totes per participar, l’any que ve,més i millor!!

“AMAR O NO AMAR,

EIXA ÉS LA QÜESTIÓ”

AUDITORI D’ONDARA DIMARTS, 9 DE JUNY DE 2015

20’30h

Organitza Col·labora

AMAR O NO AMAR…AMAR O NO AMAR… “Amar o no amar: eixa és la qüestió” es el resultado de un trabajo

sorprendente, que muchas veces no se ve desde fuera.

Recuerdo los primeros días del curso, cuando me puse delante de un grupoal que le asustaba el teatro. “¿Pero tenemos que aprenderlo de memoria?, ¿y nollevaremos pinganillo?, ¿y tenemos que actuar delante del público?”… esas fueronsus preguntas. Nadie tiene que actuar obligado. El teatro, como cualquier otravertiente del arte, debe sentirse y amarse, si no, no es teatro.

El primer contacto con el escenario fue el Día Contra laViolencia de Género, el 25 de noviembre. Yo les habíapropuesto una lectura dramatizada de piezas cortas de laautora Dacia Maraini para el espectáculo que, junto con PaquiViciano y los profesores del ciclo de infantil, Amand, Lola y Edi,íbamos a hacer en el Auditorio de Ondara. Y esa fue la puertaque se les abrió al mundo fascinante del teatro. A pesar de losnervios, del ¿y si me equivoco?, ¿y si no me sale?, ¿y si mequedo en blanco?, ¿y si me entra la vergüenza? – algo innatoen el teatro – todo salióbien y les picó el

gusanillo.

Antes de Navidades ya me pedían que repartiera lospapeles y comenzamos a trabajar en las escenas deShakespeare de “Romeo y Julieta” y “El sueño de una nochede verano”, que yo había adaptado, así como el texto queescribí para que las dos hadas narradoras pudieran unir todaslas escenas.

A partir de ahí, salvo un pequeño paréntesis parahacer una lectura para el Día de la Mujer Trabajadora, todo fue Shakespeare: memorización,sentimientos, movimientos, contexto, vestuario, escenografía… Y el resultado, todos pudimos verlo.Alumnos que jamás se lo hubieran imaginado se convirtieron en Julieta, Romeo, nodrizas, caballeros,

hadas o duendes.

Para mí ha sido un viaje fascinante ver cómo se han idotransformando, cómo se han ido enamorando del texto, de loque hacían, cómo se iban atreviendo a hacer sugerencias, aproponer cambios… Yo quiero darles desde aquí las graciasporque, a pesar de los comienzos difíciles, ha sido unaexperiencia preciosa. Yo también he aprendido cosas de ellos,como espero que ellos hayan aprendido de mí.

Para cualquier docente que ama esta profesión una experienciacomo esta es un regalo. Yo espero haber dejado una huella en

todos ellos y espero que siempre recuerden con cariño aquel día en el que se convirtieron enpersonajes de las obras de Shakespeare.

Sólo me queda darles las gracias y la enhorabuena a los que actuaron y a los que estuvieron detrásdel escenario, algo igual de importante y necesario.

Ellos son los actores y actrices: Marta Mahiques, Paola Arias, Jade Moore, Ana Navarro, RaquelSalgado, Diego Ferrando, Silvana Cuello, Alba Ivars, Mar Gilabert, Tyagi Rodríguez, Chihab Rhlida,Sergio Carrió, Lucía Collado, Jaime Díaz, Elena Cano, Berta Romero y Maria Lull.

Y el equipo técnico: Abril García, Martelli Roosenschoon, Alicia Brake y Mery Kolacheva.

Inma Campos

“Amar o no amar eixa és la qüestió”“Amar o no amar eixa és la qüestió”

“Hui ha sigut un dia molt especial perquè a part de fer classe, a les 9:00 hem anat al teatre.Hem anat des del nostre institut l'IES Xebic fins a l'Auditori d'Ondara per gaudir d'unes magnífiques obres de teatre representades per alumnat de 3r que han fet un magnífic treball. Aquestes dones han estat totes molt boniques i tenien un tema comú, l'amor; han representat l'obra: Romeu i Julieta i més obres...En entrar ens hem assegut a les butaques i Fina, la mestra encarregada, ha fet una xicoteta introducció. Seguidament han eixit dues fades que, al llarg de la història, ens han anat ubicant en el moment, o les emocions que sentien els personatges.No massa després han començat les actuacions. Primer ha eixit una escena de Romeu i Julieta, i després una escena de l'altra obra; així successivament.Finalment, en acabar, els actors i les actrius ens han acomiadat i hem tornat a classe”.Marta García 1r A

“El teatre d'avui ha tractat sobre Romeu i Julieta i també una altra obra. Totes havien segut fetes per Shakespeare, un escriptor famós.Ha estat molt emocionant i les persones que estaven representant-les han fet un bon treball. També hi ha hagut algun problema amb la il·luminació però així i tot m'ha agradat”.Carles Pascual 1r D

“Al teatre han fet una representació d'unes parts de dues obres de Shakespeare. Ha estat molt bé perquè ho han fet graciós i animat. Crec que està molt bé perquè s'aprenen el guió.L'escena que més m'ha agradat ha sigut quan Julieta se n'adona que Romeu estava mort es mata ella també perquè era molt realista”.Abigail Ramón 1r B

“Quan hem anat al teatre hem vist una representació de l'obra de Shakespeare Romeu i Julieta.L'escena que més m'ha agradat és quan Julieta estava dormint i Romeu es pensava que estava morta i s'ha pres el verí. Quan Julieta ho ha vist s'ha clavat el ganivet i s'ha mort, però abans que Romeu es morira li ha donat un bes.També han fet alguns balls i ho han fet molt bé. M'ha fet gràcia que en alguns moments s'oblidaren del guió i també que en alguns moments es rigueren”.Sofia Valentina Pisano 1r A

“Ha estat molt divertit. S'han oblidat d'algunes frases però jo trobe que ha estat molt bé. Les fades eren gracioses i semblava que era real. El ball no ha estat molt bé. Només n'hi havia una que ballava bé, les altres no pareixia que se'l saberen. Algú havia d'haver practicat més el seu paper i altres pujar més la veu.També quan la xica es moria semblava que es clavava el ganivet de veritat”.Mencía Canales 1r B

“Ha estat xulo, però ha fet molt de fred. Les històries han sigut molt guais i actuaven molt bé.A mi m'ha impressionat molt com canviaven de fons ràpidament i com s'ho sabien tot de memòria. La vestimenta també ha sigut xulíssima”.Lidón Ortolà 1r C

http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500012614748&name=DLFE-691591.flv

“Alumnat de 3r ens ha representat dues obres de Shakespeare. Una d'elles era Romeu i Julieta i l'altra, Una nit d'estiu. Ho han fet molt bé, quasi que se sentien les seues veus però se li perdona ja que hem de tenir en compte que no són professionals, només alumnat d'ESO”.Carolina Sánchez 1r C

“El teatre m'ha paregut molt divertit. Els xiquets /es de 3r ESO han representat el teatre de Romeu i Julieta. Ha estat molt divertit”.Manuel Doblado 1r C

“M'ha agradat molt com els i les alumnes s'han posat en la pell del personatge, els decorats, la il·luminació, els dibuixos...”Borja Araque 1r C

“Es veu que ha sigut molt treballat durant aquestos tres trimestres. Jo no ho he entés tot perquè parlaven d'una manera molt correcta.Han sigut dues obres ben preparades encara que ha estat un poc embolicat perquè cada vegada vàries persones representaven la mateixa persona en vàries escenes. Ha sigut interessant i diferent. Les dues històries les han mesclades un poc, és a dir, que primer feien una escena de la història i després l'altra.Les dues han estat molt bé i m'han agradat molt”.Alba Arbona 1r C

“M'ha paregut bona la idea que van tindre d'haver moltes Julietes i molts Romeus perquè així tots van poder ser protagonistes d'una escena de l'obra de Shakespeare: Romeu i Julieta.Però no m'ha agradat la manera d'actuar dels actors i actrius perquè els diàlegs no variaven, pareixien robots parlant.La part que més m'ha agradat ha sigut quan ballaven tots”.Marius Bulat 1r B

TORNAR AL

PASSAT AMB

VISTES AL FUTUR

Quan em van preguntar on volia fer les pràctiques del Màster de Formació del Professorat, ho vaig tindre ben clar: volia fer-les al Xebic. Volia tornar al centre on tant vaig aprendre, sentir i viure... Ara bé, sabia que l’experiència no seria la mateixa perquè ara no anava com a alumna sinó com a futura profe (o això espere). Sabeu eixa sensació de tornar a un lloc que fa temps que deixàreu enrere i sentir que encara hi formeu part?

El primer dia de pràctiques vaig rebre una onada de salutacions i abraçades per part dels professors, alumnes i la resta de personal del centre. I vaig començar a acomodar-me en l’institut on passaria aprenent i treballant les properes 5 setmanes (molt poc de temps, per cert). La meua tutora, Teresa Llopis, m’esperava amb un magnífic esquema de tot el que havia de fer durant la meua estada al Xebic així que no vaig tindre excuses per no assistir a tot allò que em van convidar. Vaig presenciar reunions, tutories i xerrades. Vaig fer fotos de tots els treballs manuals repartits pel centre. Vaig xarrar amb els profes que em trobava per la sala de professors, vaig fer guàrdies de biblioteca, vaig esmorzar a la cantina. Em vaig atrevir a contar la meua experiència universitària als valents de 2n de Batxillerat... Fins i tot vaig menjar raves de l’hortet! En poques paraules, crec que vaig aprofitar al màxim el meu període de pràctiques ací.

Per no parlar-ne de tot el que vaig aprendre gràcies al Departament d’Anglés, especialment a la meua tutora. Si com a professora (allà quan jo estudiava 4t d’ESO) em va inculcar la passió per les llengües, com a tutora m’ha descobert que l’ensenyament és una vocació dignificant i enriquidora amb què cada dia aprens noves coses. L’IES Xebic està ple de docents motivats, dispostos i il·lusionats amb ensenyar els seus alumnes a ser millors persones, a respectar-se entre ells i a valorar les matemàtiques, la llengua o les ciències com a coneixements molt valuosos de cara al futur.

No sé què em depararan els pròxims anys de la meua vida. Hauré d’acabar el màster i preparar-me amb valentia i dedicació per a unes Oposicions cada vegada més escasses i competitives... Sent que la docència és la professió a la qual vull dedicar-me i espere que, si algun dia tinc la sort de treballar del que m’agrada, em toque fer-ho en un institut tan meravellós com el Xebic. Gràcies per tant.

Paula Perelló Salort

Després de cinc anys... torne!

Marta Ivars Castellano

Ja fa cinc anys que vaig deixar l institut. D aquesta etapa tinc’ ’ molt records i quasi tots feliços. Bé, contaria una mentida si no diguera que també n'hi hagué de tristos. Però, el que sí que és veritat, és que tots ells m han ajudat a ser com sóc. Per tant, a’ tots els que han estat durant aquest recorregut, GRÀCIES!

Fa dos mesos em van donar l oportunitat de tornar-hi. No vaig dubtar en cap moment, volia tornar.’ Encara que aquesta vegada seria diferent. Ara, canviaven els rols i em tocava estar d esquenes a la’ pissarra. En un primer moment, van sortir alguns entrebancs però, gràcies a l ajuda de Joan Miquel i’ Elvira, finalment, ho vam aconseguir. Des de 3r d ESO tenia clar que volia ser professora de valencià. Les classes amb Marian em van’ motivar per començar aquest recorregut. Tot i que molta gent em deia que estudiara una altra cosa, les meues preferències es van imposar. Aquests dos mesos a l institut m han servit per adonar-me que he’ ’ elegit com cal i que em plena molt aquesta professió i encara més si ho faig en la meua llengua. L experiència ha sigut fantàstica i repetiria amb els ulls tancats.’

No em puc queixar dels alumnes que he tingut. M han donat l oportunitat d estrenar-me com a’ ’ ’ professora i això, almenys, és molt important per a una futura docent. Els primer dies, la por s apoderava de mi i veia una muntanya impartir una classe. Tots aquells alumnes mirant-me i jo tan’ xicoteta al costat d alguns... Però, poc a poc, amb els primers contactes, em vaig adonar que és una’ professió enriquidora i gratificant. Puc aprendre tant d ells i ells tant de mi que cap altra professió pot’ proporcionar tant. Aquesta experiència no sols m ha servit per posar-me davant dels alumnes, sinó que he aprés altres’ coses quan he assistit a reunions, avaluacions, consells escolars, xarrades formatives, xarrades als alumnes de 2n de Batxillerat,... A la sala de professors he tingut el plaer de conversar amb altres professors i intercanviar opinions. Però on més he aprés, ha sigut al costat del meu tutor, Joan Miquel, al qual vull agrair que m acollira com ho ha fet i que em donara tants consells. De segur que els’ posaré en pràctica en un futur.

LA MEUA EXPERIÈNCIA COM A

PROFE EN L’IES XEBIC!Victòria Labadie

Aquest curs vaig tindre la fantàstica oportunitat de fer les meues pràctiques com aprofe a l'IES Xebic i tindre a Pura i a Elvira de tutores. L'experiència em va resultargenial i vull compartir amb vosaltres les meues sensacions. Encara que no us coneixia, vaig escollir anar al vostre centre tot i que jo visc aValència. Jo parle valencià des de fa poc perquè sóc una italo-argentina. Anar alvostre institut era per a mi tot un repte personal, una oportunitat de submergir-mede ple en el valencià a la vegada que una oportunitat de viure un temps entre laMarina i la Safor, entre la mar i la muntanya. Vaig començar amb una mica de por imoltes ganes. El primer dia ja vaig conéixer l'impressionant paisatge per on hauria de passar cadadia per anar des d'Oliva a l'IES: Quin gust començar d'aquesta manera! I, arribarentre tarongers a l'IES, amb aire pur, olor de naturalesa! L'ambient de l'IES em va fer sentir una més: entre l'alumnat i el professorat hi hagent de tot el món, tothom parlant valencià! La vostra diversitat és part important dela vostra identitat i el carisma de la zona que, sense perdre els costums tradicionals,n'incorpora altres de fóra i genera un ambient intercultural. Des del principi, Pura i Elvira em van rebre amb total i sincera amabilitat i s'oferiren adonar-me tota la seua ajuda i mostrar-me tot l'espai i presentar-me a tothom.Sempre n'hi ha coses a fer! va ser de les primeres coses que Pura em va dir. I tant!les vostres profes no paren de preparar-vos expos, visites, jocs i xerrades. Pura em va oferir donar a 1r Batxillerat una de les xerrades que faig normalment pera gent de Màster o Grau sobre el gènere als mitjans de comunicació. Ella té unamanera de proposar les coses que motiva molt. Vaig adaptar la xerrada per a poderexplicar al grup els conceptes que potser encara no coneixien, el que va representarun nou repte.Durant les pràctiques vaig poder estar en les classes de Dibuix de primer i tercerd'ESO i en l'optativa de Taller de Disseny de 2n. Els grups que vaig conéixer eren moltbons i simpàtics, tant com xerradors. Al principi quan em tocava parlar per a tothomem feia una mica d'inquietud, però al segon dia ja havia perdut tota la por. Els grupsm'han sorprés positivament per la qualitat dels seus treballs, encara que m'entristeixque no tots lliuren les làmines.

Encontre amb l'escriptor :Dídac Botella

El dia 8 de juny des de les 9'30 fins a les13 hores alumnat de 1r d'ESO mantinguéun encontre amb l'escriptor DídacBotella autor de L'illa del...teatre!, obraque han llegit enguany en el tercertrimestre i que va ser guardonada amb elX Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal deCarcaixent.L'obra narra com un grup d'alumnes de6é de Primària, dirigits pel mestre,preparen la representació d'una versióteatral de L'illa del tresor per a participaren un festival de teatre escolar.Dídac Botella i Mestres és mestre d'escola i ha centrat la seua tasca pedagògica en la utilització delteatre com a recurs didàctic en l'aula. Per a ell, un dels reptes més importants del teatre escolar ésaconseguir que tots els alumnes participen per igual en la representació d'una obra.Dídac Botella és un amant de l'escriptura i té un bloc personal en què escriu habitualment(TocDeQueda).

Ací tenim un breu mostrari d'impressions que tingueren alguns/es alumnes que assistiren al'encontre.

“Dídac Botella és un professor d'Educació Física en unaescola on tots els anys feien teatre. Ell ens va donar unsconsells per actuar millor, com per exemple que tot el grup had'estar concentrat perquè som un equip, si una sola personano està concentrada perjudica a tot el món i que sempre vadavant el cos i després la veu, si el cos està preparat, la veuserà més creïble”.Carolina Sánchez 1r C

“Dídac l'escriptor de L'illa del...teatre! va vindre a parlar-nos del llibre. Gizem i dues xiquetesmés li van fer preguntes. Vam fer una activitat de concentració molt divertida, després vam fer tresgrups. Dos havien de discutir i l'altre havia de separar-los”.Violeta Gil 1r C

“Em va paréixer bé, va donar una informació bona sobre el teatre, tenia facilitat per a expressar-sei utilitzava paraules boniques i educades”.Marius Bulat 1r B

“Vam jugar a un joc de pegar voltes per l'escenari i això ensensenyava a estar concentrats. Després vam fer un altre jocen què vam representar un trosset del llibre, ens ho vampassar molt bé”.Gizem Yilmaz 1r C

“Les anècdotes que ens contava eren molt xules: de quan tardaren en fer la pel·lícula, de com es vafer famosa l'obra...”.Lidón Ortolà 1r C

“Em va causar bona impressió com explicava i com se li van ocórrer les idees sobre el llibre. I emvan agradar els tallers”.Borja Araque 1r C

“Ha segut un poc rar per a mi perquè mai no havia estat en una xarrada d'un autor. Va explicarmolt bé totes les qüestions. Després vam fer com una proveta d'actors i ens va eixir prou bé, va seruna bona experiència”.Alba Arbona 1r C

“Em va semblar un home molt graciós i simpàtic.S'enrotllava massa, però al final les activitats van estarbé. Ens va faltar més temps per acabar les activitats,però va estar bé”.Mencía Canales 1r B

“Dídac em va agradar molt perquè va explicar com vapublicar el seu llibre, com va canviar-li el títol i per què.Em va agradar que m'ensenyara coses de com fer teatre. Va fer un taller per a concentrar-nos itambé vam representar una discussió”.Abigail Ramón 1r B

“El dilluns va vindre Dídac i va ser molt divertit. Ens va explicar que es va inspirar en successosque passaven en la seua classe. També vam fer algunes activitats com comptar entre tots fins el 10sense dir el mateix número alhora i altres coses”.Carles Pascual 1r D

“La xerrada ha estat divertida perquè hem fet una sèrie d'activitats. Dídac Botella és molt simpàtici agradable”.Manuel Doblado 1r C

http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500012614748&name=DLFE-687592.mp4

http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500012614748&name=DLFE-687593.mp4

http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500012614748&name=DLFE-687594.mp4

ENCONTREENCONTRE AMB AMB

ÀNGELS GREGORI ÀNGELS GREGORI

I I PARRAPARRA

Aquest passat mes de maig l'IES Xebic d'Ondara va tindre la sort de rebre, sobretotl'alumnat de Batxillerat, la poetessa Àngels Gregori i Parra , la qual va néixer a Oliva(La Safor) l’any 1985 i viu a Barcelona des de l’any 2003, quan va iniciar els seusestudis universitaris.

Àngels Gregori, l’any 2003, amb divuit anys, va rebre el Premi Amadeu Oller amb elpoemari Bambolines, a més, ha sigut guardonada amb premis com, l'Ausiàs Marchde poesia de Gandia, pel Llibre de les Brandàlies i l'Alfons el Magnànim de poesiaper l'obra New York, Nabokov & Bicicletes. Cal afegir que la seva obra ha estat inclosaen diverses antologies i ha estat traduïda a diversos idiomes, l’italià, el castellà, elfrancés, el croat i l’asturià.

Àngels Gregori va arribar a l'institut a mitjan matí i es va reunir amb l' alumnat desegon de batxiller en una aula; allí l'autora va llegir alguns dels seus poemes mésdestacats i els alumnes hi van participar. Diversos alumnes de segon de batxillerat vanrecitar en directe alguns dels poemes de l'autora i també es van reproduir algunespresentacions de poemes seus realitzats per l'alumnat. L'acte va acabar amb unarecitació, per part d’una alumna que cantava acompanyada per la guitarra d'uncompany, d'un dels seus poemes.

Una vegada finalitzada la primera part de la visita de la poetessa, tots junts alumnat,professor i Àngels Gregori vam pujar a la segon planta de l’institut on, durant l'últimtrimestre, han estat exposats els treballs que segon de batxillerat ha fet i li’ls vamensenyar a Àngels per tal que vera que havíem treballat els seus poemes, ella moltagraïda en va signar alguns.

Marta Bahamonde/ Maria Frau 2n Batxillerat B

LA NOVA BIBLIOTECA DE L'IES XEBIC

Teresa García

Què ha passat enguany a la Biblioteca de l'Institut? L'hem remodelada, hem organitzat els llibres i mobles, i

l'estem decorant. L'orde és el mateix que podem trobar en qualsevol biblioteca pública, mitjançant el sistema universal CDU, ordenat per números:

0 - Obres de consulta, diccionaris i enciclopèdies 1 – Filosofia 2 – Religió 3 – Ciències Socials 4 – (Buit) 5 – Ciències Naturals 6 – Ciències Exactes 7 – Arts, Esports... 8 – Llengua i Literatura 9 - Geografia i Història Els llibres de ficció (número 8) aniran en orde alfabètic por autor. També

hi haurà accés al fons bibliogràfic del centre. Gràcies al nou programa “Opac” es podran fer consultes dels llibres que hi ha a la Biblioteca. Hem fet neteja de materials obsolets o repetits. Hi haurà llibres de lectura de les distintes assignatures disponibles per a l'alumnat.

Por últim, estem fent de la nostra Biblioteca un lloc més acollidor: llums orientades damunt les taules faran més fàcil la tasca de estudiar o llegir , cartells atractius i nova decoració.

Què ocorre des d'ara? La Biblioteca és un espai de lectura i estudi, però pot ser molt més: espai

d'inspiració, d'activitats literàries, d'exposicions interessants per a tots, i un lloc d'encontre. Entrar a la nostra Biblioteca serà una experiència diferent a partir del pròxim curs:

− exposició permanent de novetats o llibres interessants

− ambient acollidor i ben senyalitzat

− informatització dels préstecs i devolució de llibres

− butlletí informatiu

− activitats

− espai propi en la web del centre

23 de ABRIL

día del LIBRO

Minerva Giménez y Ana Piles.

El 23 de Abril se ha convertido desde hace años en un referente universal para la

promoción de la lectura y la cultura. La conmemoración conjunta de los fallecimientos de dos maestros de las letras, Shakespeare y Cervantes, es el punto de partida para la celebración de un montón de eventos, exposiciones y lecturas multitudinarias. El departamento de Castellano del IES Xebic no ha querido este año dejar pasar la oportunidad de tan

señalada fecha para ofrecer a los alumnos una exposición con una multitud de libros y cuentos de diferentes formas, tamaños y temas. La profesora Fina García, encargada de la exposición, dio una charla introductora a los alumnos para explicarles las diferentes clases de

ejemplares que encontrarían en el aula de Castellano 1 la mañana del 23 de Abril. Al mismo tiempo mientras un grupo de alumnos visitaba la exposición otro podía disfrutar del visionado de la película La Ladrona de libros, en el aula de Castellano 4 en compañía de la profesora Minerva Giménez. La propuesta del

visionado resultó interesante para los alumnos puesto que la película defiende los valores positivos que se pueden conocer a través de la lectura y el patrimonio que esta representa para una cultura. En el aula de Castellano 1, llena de libros y cuentos, los alumnos disfrutaron a sus anchas eligiendo aquellos volúmenes que les resultaron más interesantes y compartiendo la lectura con sus amigos y compañeros.

El departamento de Castellano, elaboró además

unos murales en los que se reflejaban los gustos lectores de todo el alumnado y el profesorado del instituto, así como sus palabras preferidas. Cada profesor y cada alumno/a escribió en una cartulina su libro favorito y su palabra y una vez reunidas fueron todas expuestas conjuntamente. El

mural fue muy visitado tanto por el alumnado como por el profesorado. Todos pudieron observar

cuales eran los gustos de los demás y tener interesantes sugerencias de lectura de cara al próximo verano.

El bosc encantatEl bosc encantat

Joan Ferreres Expósito 1r B

Una volta un xiquet que es deia Wilson i vivia en unorfenat, estava en la seua habitació. Per a ell no era fàcilfer amics, sempre estava soles i pensava que allò era una presó: elsbarrots en les finestres, les cuidadores que pareixien policies, tot l'orfenatestava destartalat...De la seua habitació no eixia mai, li portaven el menjar imai eixia per a jugar amb els altres, però un dia va començar a sentir unaveu familiar d'una dona, però no era de les cuidadores i la va seguir. Vadonar voltes per l'orfenat i tota la gent es va impressionar de vore'lcaminant pels corredors. Quan va arribar davant de la porta d'on eixia laveu, no hi havia ningú. Aleshores va entrar a vore de qui era aquella veu ien eixe instant les bigues es van caure i van tirar tota l'habitació de dalt abaix. Wilson es va esglaiar tant que no es va adonar de la dona que hihavia a l'habitació.Un altre dia va eixir fora perquè ja havia decidit que era hora de deixar deviure en el passat i fer nous amics. Va trobar uns xiquets que estavenjugant a futbol i els va preguntar si podia jugar amb ells. Els xiquets vanacceptar encantats. En un moment la pilota va eixir al carrer i Wilson vaanar a per ella. Va passar al carrer i quan es va parar al costat d'un edificien construcció, va sentir una altra volta la veu, però aquesta volta erad'home. En eixe moment, un dels operaris que estava treballant en la grua,va tocar sense voler el post telefònic i aquest anava a caure damunt deWilson, però un cotxe el va parar. Wilson va tornar a l'orfenat, va entrar dinsde la seua habitació i no va eixir en una temporada.Un dia per la nit Wilson va tornar a sentir la veu i es va despertar i va sentirque venia de la finestra. Quan va mirar per la finestra no va vore cappersona però va vore dues llums intenses en el bosc i va decidir anar-hi.Pel camí va tornar a sentir la veu, però ara no era una sinó dues veus que lideien:“vine, vine, vine...” Wilson aquesta volta es va esglaiar, va seguir i vadecidir arribar al bosc fóra com fóra.Quan va arribar a l'entrada del bosc va vore dues llums al fons i les vaseguir: va pujar per branques, roques i fins i tot arbres. Quan va arribar aun costat de l'autopista va parar de caminar i aquelles dues llums intenseses van convertir en son pare i sa mare. Wilson va anar a per ells peròenmig de l'autopista un cotxe el va atropellar i quan va despertar estavaamb els seus pares. En eixe moment va entendre que tot el que li haviaocorregut ho havien fet ells perquè estiguera més feliç del que estava.

ELS POEMES DE PRIMER

LA VIDA ÉS UN VIATGE

La vida és un viatge una aventuraque acaba de començar.

Mare, fes les maletes,que no voldria fer tard.

Corre, pare no t'entretinguesque el tren passa i se'n va.El trenet de la vida no fa parada.

Per al seu llarg viatge a ningú espera, el trenet no té retorn.

Mare, fes les maletes, que no voldria fer tard.

Erika Fernández Soldevila 1r E

LA RATA PENADA La rata penada, l'animal que més m'agrada

té ales com un ocell i petit com un ratolí està en coves i molt amagada ix de nit per a tombar-se al jardí.

Adrián Anguita 1r E

Entendemos el RealismoLos trabajos de 4ºC

Minerva GiménezEn clase de castellano, los alumnos se han implicado en el conocimiento profundo de los

autores realistas y de sus técnicas narrativas. Apostando por la técnica de la descripción minuciosapara reflejar la realidad, de la utilización del narrador omnisciente y del detalle preciocista, RosaeNoguerón realizó esta preciosa descripción en la que dejó aflorar su imaginación sin perder de vistalos detalles realistas.

De la misma manera, Carla Ginestar, viajó en el tiempo, adoptó la identidad de periodista eimaginó que tenía delante a uno de los escritores más ilustres de la literatura española. Estos fueronlos resultados.

UNA LLUVIA DE SENSACIONES

Rosae Noguerón Mut, 4t CTodo iba sobre ruedas en el ferrocarril destino a París. Se

oía con tal perfección el vaivén del vagón que asustaba, que eracasi imposible reconocer un embriagador sueño en aquellosbancos cochambrosos y astillados donde los andantes debíanapoyar las espaldas. Todos estaban emocionados con elcontinuo cambio que sucedía a su alrededor en escasosminutos. Los viajeros eran los espectadores de un paisajesingular, reconocible por cualquier persona, pero tan encantadory embriagador que no resulta indiferente. Pasaba por susmiradas bosques de pinos, de esos de una profundidad incalculable. La tonalidad deverdes era incontable además de contenter numerosas ramas vestidas de eleganteshojas. Los acompañaba un sol blanquecino que cegaba y cualquiera podría haberprometido que pocos minutos antes había llovido. Ese ambiente húmedo le dotaba alpaisaje una pincelada estremecedora donde algunas tímidas gotas todavía permanecíanen aquel pequeño cuadro.

Ahora les sorprendía una estampa recreada, y todo aquel que conociese a Sorolla,le recordaría a sus magníficas pinceladas. Continuaba aquel sol cegante que chocabaahora contra una continuidad de azules vibrantes como las olas atropelladoras deaquellas aguas cristalinas. Seguro que unos metros más cerca podrían llegar acontemplar en una mente culta aquel conjunto de niños jugando alocados tras aquellosgranos de arena de color apetecibles. Podían llegar a apreciar aquellos cuerpos jóvenes

que ahora brillaban gracias al conjunto de saladas aguas y el embriagador mar de aquelestremecedor día. El color no era uniforme, es más, se contemplaban manchasdestacables sobre el resto del paraíso marítimo que llegaba a las profundidades.

La noción del tiempo en aquel enloquecer era incalculable. Cualquiera se hubieraperdido por ver todo aquello con tanta densidad a través de aquellos ojos, ojossemiovalados y rasgados donde nacían una cantidad apoteósica de pestañas que podríanefectuar sombra sobre aquel iris tan abstracto a la realidad. En aquel preciso momento,no creo que las pupilas tuvieran derecho a analizar tal belleza escondida tras un cuerpoajeno que dejaba entrever la copia de aquel enorme corazón que hacía bombear cadauno de sus sentidos al ver aquel desconocido al que deseaba divagar entre sus venascomo calle conocida hasta perder el sentido y, encontrarse en aquel verde de sus ojos.

LEOPOLDO ALAS CLARÍNLEOPOLDO ALAS CLARÍNLEOPOLDO ALAS CLARÍNLEOPOLDO ALAS CLARÍN

“Cualquiera sirve para rey; casi nadie para solitario”“Cualquiera sirve para rey; casi nadie para solitario”“Cualquiera sirve para rey; casi nadie para solitario”“Cualquiera sirve para rey; casi nadie para solitario”

Carla Ginestar Mut 4t ESO-C

El señor Clarín no se demoró en aparecer en la estancia acordada para el encuentro, pues como bien se

habla de él es un hombre formal. Enfundado en un traje que hacia buena combinación con sus gafas,

necesitadas a causa de la miopía del célebre escritor, algún problema tuvo con las sillas pues no destacaba

por sus medidas. Hechas las presentaciones empecé con la tarea que me ocupaba.

1.

- Usted Don Clarín, ha mencionado en multitud de ocasiones que sus maestros, las personas en las que más se ha

inspirado, son el señor Miguel de Cervantes y Don Fray Luis de León. Me gustaría saber cuándo fue la primera vez

que entró en contacto con dichos escritores.

Dio un sonoro suspiro y fue a hablar con nostalgia:

-Pues la respuesta simple es, cuando mi familia y yo regresamos a nuestra Asturias, la curiosidad me impulsó a

indagar entre los libros de la biblioteca que tenía el viejo caserón donde vivíamos, pues allí encontré los libros que

más me fascinaron, pertenecientes a Don Cervantes y Fray Luis.

2.

- Tres grandes amigos ha tenido usted durante toda su vida: don Tomás Tuero, Armando Palacio Valdés y Pio Rubín.

¿Puede saberse donde se conocieron?

-Durante mi juventud entré a formar parte del periódico “El Solfeo” como usted bien sabe, pues fue lugar de tal

encuentro con mis compañeros.

3.

-Según mis saberes allí fue donde nació su hasta ahora seudónimo, ¿cierto?

-No se equivoca usted, allí fue donde el director del periódico nos mandó elegir un instrumento para utilizarlo durante

el anonimato. Mi elección fue por simple agrado del clarín, no tuvo un motivo especial.

4.

-Tengo entendido que algún problema tuvo usted con el conde de Toreno, ¿verdad?

Se removió pues en su silla, nervioso. Se ve que la pregunta no fue de su agrado, sin embargo dijo:

-Sí, dicho hombre se molestó conmigo durante mis años en “El Solfeo” pues fue objeto de mis sátiras.-frunció el

ceño- Dicho rencor hacia mi persona fue guardado hasta lograr desposeerme de mi merecida cátedra. Años

posteriores conseguiría otras, que me proporcionarían mi trabajo en la universidad.

5.

-Los alumnos que asisten a su cátedra, tienen un mal punto de vista hacia usted. Dicen que es muy exigente y sus

clases no son como las convencionales donde el profesor explica y ellos atienden, hay pocos que llegan a entenderle

realmente.

Tras una breve pausa explicó:

-No creo que sea una enseñanza dura la mía, simplemente no creo que la mejor transmisión sea una ciencia a secas,

sino que pienso que mis citas del Quijote o Santa Teresa son útiles a la hora de aprender, pues quien es capaz de

entender el espíritu de mis enseñanzas antes que mis letras merece mi estima.

6.

-La obra cumbre de su carrera ha sido la novela “La Regenta”. Y según mis

conocimientos esconde una curiosa historia detrás.

-Sí, está usted en lo cierto, la escribí hace ya 48 años, en 1852, pero los hechos

eran que: las partes eran originalmente artículos que yo le iba mandando a un

editor, hasta que los junté en forma de mi primera novela, como verá no hay

tampoco mucho que decir sobre su lanzamiento.

7.

-Hace ya unos años atrás, en 1894 se despertó en usted una afición por el teatro, durante la cual escribió su primera

obra teatral “Teresa” que fue objeto de muchas críticas y de una gran controversia, ¿a qué se debe el suceso?

- Cómo bien ha dicho, tuvo bastantes especulaciones, ya que me considero un amante de la realidad y un enemigo

de la farsa, por estas ideas fue que mi primera obra tenía que ser una página real de

mi propia vida. En cuanto al rotundo fracaso que tuvo no tengo mucho que decir pues

algún crítico anduvo diciendo de mi persona que contenía todos los defectos de un

escritor novato.

8.

- Varios conocidos suyos pues me han confesado que una de sus mayores pesadillas

es la letra que usted posee, que según ellos es del todo ininteligible.

Hecha mi cuestión, el escritor soltó una sonora carcajada, ya que hasta el momento

tenía un semblante serio.

- Pues cierto debe ser, ya que a lo largo de mis años alguna mofa y queja he recibido

por parte de mis allegados.

9.

-Una de las anécdotas que me han contado acerca de usted señor Clarín, es que una vez se echó con furia dialéctica

sobre un concejal que avergonzado renunció a su cargo. ¿Cómo es ésto posible?

Conteniendo lo que asomaba ser una risa dijo:

-Nada de misterioso tiene el tema pues ocurrió durante una presentación donde sin yo prestar mucha atención

escuché un “haiga” proveniente del estrado, entonces en dicho momento la sangre se puso a hervir, tan es así que le

dije con enfado todo lo que pensaba. Tiempo después, y gracias a mi tranquilidad, convencí a dicho señor para que

volviera a su correspondido trabajo, ya que un error lo tiene cualquiera.

10.

-Gracias por compartir dichosas palabras conmigo, ha sido un placer conversar con usted.

Al notar que aquel hombre propició una horrible tos acompañada de pequeñas gotas de sangre que rápidamente se

incrustaron en el impoluto pañuelo de seda le pregunté.

-Por cierto, ¿cómo anda de su tuberculosis intestinal señor Clarín?

Al recobrar su postura soltó:

- Mucho mejor gracias, dentro de poco espero escribir de nuevo con gran júbilo. En cuanto a la entrevista, ha sido un

placer para mí ayudarla y compartir mis anécdotas más allegadas.

Dicho ésto, el señor Don Leopoldo, desapareció del lugar más rápido de lo que esperaba pero no sin antes

decir: “A la larga siempre acierta el que se fía del genio”, dejándome allí parada y más confusa que nunca.

Quién sabe si algún día volveré a cruzar mi camino con tan peculiar persona y podré entender dichas

palabras que mi mente no logró entender…

DÍA DE LA ENTREVISTA 15 DE DICIEMBRE DEL AÑO 1900

YO TAMBIÉN SOY GENERACIÓN

LA GENERACIÓN DEL 99

LA GENERACIÓN DEL IES XÈBIC

Minerva Giménez

¿Os consideráis generación? Si existiese una “generación 99” o “generación Xebic”? ¿Quéacontecimiento os uniría? Con este planteamiento, los alumnos de 4ºC han entendido la labor de lageneración de autores del 98 y del 27. Leyendo a Lorca, a Rafael Alberti, a Antonio Machado o aJuan Ramón Jiménez, los alumnos han entendido que todos ellos se movieron a raíz deacontecimientos similares y que se enfrentaron a problemas similares.Por ello, mediante el debate y la reflexión, han observado su realidad, los acontecimientos políticos,sociales y artísticos que les rodean, y reaccionado mediante diferentes manifestaciones artísticas (uncuento, un microrrelato o un poema) Estos son algunos ejemplos de lo que han escrito.

“Nunca seré de piedra, lloraré cuando haga falta, gritaré cuando haga falta, reiré cuando haga falta y

cantaré cuando haga falta”. Rafael Alberti.

Poema

Palabras bonitas he oído,

Cada una con propio significado

Pero tal vez solo una en mi ha llegado

Aquella tan mágica, tan bella,

La que todos quieren poseer

Pero solo unos pocos privilegiados pueden tener.

Libertad, ¿acaso sabemos su significado?

Unos piensan como los pájaros,

Poder volar sin rumbo fijo, sin ataduras.

Otros solo quieren expresarse

Y otros viajar para salvarse.

Tantas opciones para tan simple palabra.

Solamente poder hablar.

Solamente poder escribir..

Solamente poder sonreír sin miedo.

Solamente poder amar sin temer.

Solamente poder vivir.

Esa es la libertad que deseo.

Carla Ginestar 4t C

“Libertad, liberté,

freiheit, libertatem”

Carla Ginestar Mut. 4t-C “Generación del 99”

Libertad. Según el diccionario puede tener muchos significados: “Estado o

condición de quien no es esclavo.” o “Estado de quien no está preso.”, entre

otros. A mí esto me hace preguntar-me si la sociedad de hoy bien sabe su

significado. Parece ser que según la juventud ellos poseen libertad para

realizar las actividades que les venga en gana, propongo un ejemplo: Un joven

(creyente gran defensor de sus derechos) realiza un artículo para el periódico

de su instituto, en el cual pone “a caldo” a unos profesores. El instituto lo expulsa por mal

comportamiento y falta de respeto pero aquí nuestro joven reivindica que está en su “libertad” de

hacer lo que quiera. Este es el gran problema de nuestra sociedad, pues cada uno interpreta a su

manera la libertad. ¿Podemos decirle a este joven que no está en lo cierto? ¿Podemos decirles a los

profesores que se repriman porque no tienen razón?, la lista de preguntas que podemos hacer es tan

larga que no voy a coger ese camino.

Al tema que me refería yo es si la sociedad (consumista y capitalista todo sea dicho) de hoy día sabe

“interpretar” la libertad. ¿No estarán sino equivocados, y lo confundirán con libertinaje? A mí

parecer así es. Mucha gente se piensa pues que la libertad consiste en hacer lo que a uno le venga en

gana o decir lo que sea con la excusa de “Oh no me pueden hacer nada, cómo soy libre…” pero esto

no es así. La libertad (según creo yo) es poder expresarte pero dentro de un margen, es decir, si mi

opinión puede causar daños morales hacia otras personas entonces no estoy respetando la libertad

de esa persona, “no se puede entrar en territorio ajeno”.

“Mi libertad termina cuando empieza la tuya”.

Tampoco vale el tema de hacer lo que se quiera, cómo por ejemplo dañar la integridad física de

otras personas, en este caso también se invade la libertad del contrario.

Otra cosa también es el impedimento en la sociedad, es decir las normas. Puede ser que a pesar de

haber “reglas” en algunos ámbitos cómo en el alcohol o las drogas se pueda realizar una fácil

búsqueda, es decir, si hoy en día quieres cualquier substancia, digámoslo excitante, la puedes

conseguir fácilmente en cualquier lugar, incluso en las discotecas (que se supone que deben tener

normas para evitar daños).

Todo esto me hace pensar que la sociedad tiene algunos, muchos, “escapes” (cómo las fugas de

agua de los baños), dónde el verdadero significado se va perdiendo i con un simple pegamento

superficial, se pretende arreglar lo que ya se ha perdido. Tampoco digo que se vuelva a años atrás

(dónde había libertades más restringidas), ni tampoco que se impongan normas más severas (ya

hemos vivido bastantes dictaduras). Solo creo, pienso, razono que la clave fundamental está en la

educación, conocer la manera correcta de actuar.

Y es que cómo una vez dijo Sócrates: “No puedo ser libre si yo no conozco el significado de

libertad”.

LOS POLÍTICOS ¿PIENSAN EN NOSOTROSCUANDO REDACTAN LAS LEYES?

CARLA GIL MENGUAL 4º ESO C

La tarea de los políticos es representar a los ciudadanos, por tanto deberían pensar en ellos cuando

hacen cualquier cosa. Pero, ¿realmente es así? ¿O sólo piensan en su propio bienestar? ¿O en

contradecir al anterior gobierno, es decir hacer todo lo opuesto al partido anterior, al partido

contrario?

A la hora de redactar alguna ley, ya sea educativa, económica, sanitaria o de cualquier otro ámbito,

deberían preguntar a los colectivos y profesionales a los que afecta dicha ley, cosa que no hacen. Y

en caso de hacerlo, solo escuchan las opiniones que interesan para sus propósitos, respaldándose en

que hay ciudadanos que están de acuerdo con ellos, aunque sean muy pocos.

Esto suele llevar a una ley que solo beneficia a unos pocos, y provoca que cada cambio de gobierno

se reemplacen por unas más afines a la ideología del partido gobernante. Generalmente suelen

fracasar ya que en cuatro años cambia el gobierno, cambiando así dichas leyes. Podemos llegar a

pensar y a razonar que cuando hacen las leyes, no tienen ningún miramiento y parece que quieran

jugar a reprocharse mutuamente sus decisiones.

Las leyes redactadas de esta forma, no pueden alcanzar el éxito y están abocadas al fracaso. Con

estas decisiones, el ciudadano se encuentra desprotegido, indeciso y desinformado.

Un ejemplo pueden ser las leyes de educación. Ha surgido una gran polémica con la ley LOMCE,

publicada a nivel nacional pero no detallada en las comunidades autónomas. Algunas de las cosas

que regula esta ley es el cambio de los grados universitarios del 4+1 al 3+2, es decir de cuatro años

de carrera y uno de máster, a tres años de carrera y dos de máster. Se excusan en que es para

ponerse a la altura de Europa, que lo hace de esta manera, y en que durante la carrera en sí no tienes

que pagar tantos créditos. Lo que no nos dicen es que cada año de máster cuesta aproximadamente

3000 €, ni que en Europa se dan muchas becas y las tasas no son tan elevadas como en España.

Para terminar, el gobierno entrante va a atrasar el inicio del próximo curso, situado el 3 de

septiembre por el anterior gobierno, que lo justificaba con la compaginación de la vida laboral de

los padres con la escolar de los niños.

Por eso nos debemos preguntar: ¿Los padres tienen vacaciones el 10 de junio cuando termina el

curso?¿A quien consultan estas fechas?¿En quién piensan al redactar las leyes?¿En nosotros? Lo

dudo mucho.

ACOMIADAMENT 2N BATXILLERATÉs 29 de maig per la vesprada. I.E.S. Xebic-Ondara.

L’escenari domina una esplanada plena,de gom a gom, per pares, avis ifamiliars dels alumnes, nerviosos, quevan a rebre el diploma de graduació.

Esther Carpi, la nostra Directora, obril’acte dirigint-nos unes inspiradoresparaules per a donar-nos ànim,recolzament i esperança en el futur.

També des dels micròfons, Maria Arabí iXelo Morell, tutores de 2n de Batxillerat A i B respectivament han recordatvivències que ens han emocionat o fet riure. Elles ens han ajudat al llarg delcurs, ens han aclarit dubtes, ens han guiat i també han tingut molta paciència

les vegades que estem una micainsuportables (tot s’ha de dir id’agrair), sense oblidar a la restade professors que han participat entot el procés educatiu.

En els intervals s’han projectatfotografies i escenes gravades alllarg del crus, amenitzant aixíl’acte.

Era de veure l’elegància i estil delsalumnes en acudir a rebre els

diplomes de graduació lliurats per les Tutores, i la cara de satisfacció quantornaven al seu seient.

Com acomiadament, s’hainterpretat l’original cançó creadai assajada per varis alumnes“Estudiando”, que ha sigut moltcelebrada pel públic.

Per a finalitzar, hi ha hagut una“picadeta” compartidaamigablement per tots elsassistents que han passat unaestona agradable conversant.

I cada xic o xica, s’ha acomiadat nostàlgicament d’aquest institut que contéuna bona part de la seua joventut, tal vegada la més bonica.

Nacho Pérez Mut . 2n Batxillerat

PASSATEMPS JUNY 2015 IES XEBIC MATXEBIC1.-MULTPLICACIONS FÀCILS

Multiplica 112, 1112, 11112, 111112, 1111112, Què faries per a obtindre? 11111112, 11111112, 111111112, 11111111112.

Multiplica 92, 992, 9992, 99992, Què faries per a obtindre? 999992, 9999992, 999999992, 9999999992.

2.-.- TEST XEBIQUEITOR

Respon a les 18 preguntes triant, entre les respostes de la A a la F, la que crea que millor. Aquest test no té validesa científica ni va a donar com resultat el seu quocient intel·lectual. Només pretén servir-li d'orientació sobre les seves possibilitats per entrar en el club Xebiqueitor. Temps màxim de 8 minuts, enviales respostes a matxebic@gmail.com.

Altres test en http://www.iqtest.dk/main.swf

3.-COSES DE FAMILIA

1. El nét dels meus pares és un dels meus nebots i tinc tres nebots més que no són germans entre si. Com a mínim quants fills i filles tenen els meus pares? (Pot assumir que ningú s'ha mort en circumstancies estranyes i que tots els fills viuen amb els seus pares biològics).

2. Clodulf té tants germans com a germanes; no obstant això, una germana té el doble de germans que de germanes. Quants xics i xiques hi ha en la família?

4.- LES GERRES DE LLET

Tenim una gerra plena amb 4 litres de llet i altres dues buides amb capacitats 1,5 i 2,5 litres respectivament. Com poden dividir-se els 4 litres de llet en dues meitats (2 l I 2 l), valent-se tan sols d'aquestos tres atuells?

5.-ELS POBLES DE COLORS

Al llarg d'una carretera hi ha quatre pobles seguits: els Vermells viuen al costat dels Verds però no dels Grisos; els Blaus no viuen al costat dels Grisos. Qui són doncs els veïns dels Grisos?

COREOGRAFIES

http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500012614748&name=DLFE-691592.flv

SKATE / SKUTEhttp://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500012614748&name=DLFE-691590.flv

PERFORMANCE

LIPDAP

CANÇONS I...

http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get _ f ile? folderId=500012614748&name=DLFE-691593.flv

...BALLS

Que les fades us acompanyen en el camí i facen que els

vostres somnis es convertisquen en realitat