EL PUNT AVUI

DISSABTE, 2 DE JULIOL DEL 201610 | Comarques Gironines | GIRONÈS

118112-1138234®

Una cinquantena de per-sones –entre les quals al-guns polítics d’ERC i laCUP– van participar ahira la tarda a la rebuda de lacolumna de llevant de lamarxa Som en un acte a laplaça del Vi, davant la lli-breria Les Voltes. El coor-dinador de la marxa, LluísPlanas, va explicar que es-tà formada per quatre co-lumnes que confluiran el31 de juliol a Montserrat ique té com a objectiu re-córrer totes les comar-ques del Principat pertraslladar el seu missatgea favor d’“un país nou quesigui una democràcia par-ticipativa”, a més de reco-llir propostes ciutadanes.Planas considera que “allòbo seria almenys votar perdecidir temes importantsun o dos cops cada any”.De fet, la idea és que elstransmissors siguin lagent de la zona, que és quies promou que siguin elsque caminin a cada etapaper “portar el missatge depoble a poble”. En l’acte,també hi van participarGisela Vicenç, de Sumate,que va llegir el manifestdel projecte, i Carme Re-nedo, excoordinadora gi-ronina de l’ANC, que va dirque la marxa Som “és unexemple de la tenacitat delpoble català, que camina

de fa temps amb decisió” iva fer una crida als partitsindependentistes a dei-xar-se de partidismes i fercom els ciutadans: “Cami-nem l’un al costat de l’altresense preguntar d’on ve-nim perquè tenim un ho-ritzó compartit.” Va recal-car, però, que els ciuta-dans “no es desfaran de lail·lusió ni de l’humor” i va

llegir una dotzena de piu-lades humorístiques sobreel procés. L’acte va acabaramb els assistents for-mant petites assembleesper fer les seves pròpiespropostes al projecte. To-tes les propostes es recu-llen en una arca –inspira-da en l’espiral de Lluís M.Xirinachs– amb l’objectiude dur-les totes al Parla-ment.

La marxa continuaràavui cap a Vilobí d’Onyar,on una cercavila de ge-gants la rebrà al Pont de laTarongeta cap a les duesdel migdia i hi haurà diver-sos actes al vespre a CanRoscada. Demà anirà finsa Santa Coloma, on tambéhi haurà actes a la tarda ala plaça Farners. ■

La marxa Som duu a Gironael seu missatge a favor de lademocràcia participativaa Una cinquantena de persones va participar ahir en un acte a la plaça del Vi iva aportar les seves propostes al projecte, que avui continuarà a la Selva

Lurdes ArtigasGIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

La columna de llevant, queva sortir de Berga el 12 de ju-ny, ja ha passat pel Ripollès(del 14 al 17 de juny), la Gar-rotxa (del 17 al 20 de juny), elPla de l’Estany (del 20 al 22de juny), va tornar a passarper la Garrotxa (22 i 23 dejuny), l’Alt Empordà (del 23al 27 de juny) i el Baix Em-pordà (del 27 al 29 de juny).El 29 va entrar al Gironès,del qual en sortirà demà. Elrecorregut per la Selva es fa-rà en dues tongades: de de-mà al 6 de juliol i del 13 al 15de juliol.

31.07.16És el dia que les quatre co-

lumnes (llevant, ponent, sud i

metropolitana) acabaran al-

hora a Montserrat.

Un moment de l’acte d’ahir a la tarda a la plaça del Vi ■ L. ARTIGAS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Últimes etapesper terresgironines

La Diputació de Girona i elCilma s’han fixat com a ob-jectiu que els municipis gi-ronins adherits al Pacted’Alcaldes redueixin un40% les emissions de ga-sos amb efecte hivernacleabans del 2030. Segons vaexplicar ahir l’ens provin-cial, el nou pacte d’alcal-des pel clima i l’energia es-tablert per la Unió Euro-pea també defineix les ac-cions necessàries perquèaquests municipis s’adap-tin al canvi climàtic. Ac-tualment ja s’estan execu-tant els plans per reduirun 20% les emissions peral 2020.

El diputat de Medi Am-bient de la Diputació de Gi-rona, Lluís Costabella, vadestacar ahir que el noupacte permetrà als muni-cipis disminuir la despesaenergètica, a més de re-

duir els riscos associats alcanvi climàtic. La Diputa-ció, però, admet que l’èxitde la posada en marxad’aquests compromisosdepèn, en gran part, de lainiciativa dels governs lo-cals, però subratlla quetambé dels actors impli-cats a escala estatal i euro-pea, del suport de les ad-ministracions supramu-nicipals i de la col·labora-ció del sector privat. En re-lació amb aquestes inicia-tives mediambientals,ahir es van dur a termedues reunions a la Casa deCultura, en què van parti-cipar tant Costabella comel president del Cilma,Sergi Mir. En la primera hiva ser present la Comissióde Coordinació del Clubdel Pacte d’Alcaldes a Ca-talunya, i en la segona, laComissió de Seguiment dela Xarxa de Ciutats i Po-bles cap a la Sostenibili-tat. ■

La Diputaciópromou lareducció de C02

RedaccióGIRONA

a Vol que els municipis redueixin lesemissions un 40% abans del 2030

Una de les trobades ahir a la Casa de Cultura ■ M. ARTALEJO

Serveis-Necrològiques

Diari de Girona ■DiSSaBTE, 13 D’aGOST DE 201616

La Diputació ha facilitat la ins-tal·lació de 38 calderes de bio-massa forestal a 33 municipis gi-ronins des del 2014, quan va en-gegar el Pla de calderes de bio-massa forestal. D’aquestes 38, 20 ja

estan col·locades i 18 més estan enprocés de fer-ho.

Segons va informar l’ens pro-vincial, aquest pla ha fet possibleque 33 municipis d’arreu de les 8comarques gironines disposind’un o més sistemes de submi-nistrament d’energia sostenible, elsquals s’han instal·lat en equipa-ments municipals. En conjunt, lacorporació ha invertit 2.260.000 eu-ros. En aquest tres anys, la posadaen marxa d’aquestes calderes hasuposat una mobilització de

16.894,37 metres cúbics d’estellaforestal, la creació de 17 llocs detreball i la promoció de la gestió fo-restal sostenible de 6582,22 hec-tàrees de boscos de la demarcacióde Girona.

Vist l’èxit del Pla, la corporacióestà treballant, ara, en la col·loca-ció de 53 calderes més a 22 muni-cipis més. El diputat de medi am-bient, Lluís Costabella, ha destacatque «des de la Diputació apostemfermament per les calderes debiomassa, perquè presenten dues

avantatges principals en front a lescalderes convencionals». Costa-bella va concretar que «d’una ban-da, aprofiten l’estella dels boscos,de manera que s’incentiva la ges-tió forestal, la neteja del bosc i, enconseqüència, es redueix el riscd’incendis»; mentre que, «d’altrabanda, es tracta d’un sistema decalefacció sostenible que té unbalanç neutre d’emissió de CO2 al’atmosfera». El Pla de calderes debiomassa forestal en equipamentspúblics municipals es presentacom una oportunitat per potenciarla multi funcionalitat del bosc, di-namitzar el sector primari, pro-moure la gestió forestal, crear no-ves empreses i generar ocupació.Tot això, garantint la conservaciódels valors naturals del bosc.

Des de la Diputació van desta-car que les comarques gironinessón especialment adients quant al’aprovisionament d’estella, ja quemés de la meitat de la seva super-fície està coberta per boscos den-sos. Es tracta de prop de 317.771hectàrees que produeixen unes790.000 tones de biomassa, lacombustió de les quals equivaldriaa escalfar més de 110.000 llars al’hivern.

Previsió a 22 municipis mésLa Diputació ha presentat, a laconvocatòria del fons FEDER, elprojecte Bebiomassgi, el qual pre-veu la instal·lació de calderes quesubministraran calor procedentde biomassa forestal local a 53edificis municipals de 22 localitats.

GIRONA | DdG

La Diputació facilita la instal·lació de 38 calderes de biomassa a GironaDes del 2014 ja s’han

col·locat 20 sistemes pergenerar energia sostenible in’hi ha 18 més en procés

FELIU CUMINAL GARRIGAHa mort als 87 anys. Era casat amb

Fina Calatrava Cornet i tenia cinc fills.Residia a Arbúcies. L’enterramentse celebrarà avui dissabte, a les 12 delmigdia, a la parròquia de Sant Quirze iSanta Julita d’Arbúcies.

JOSEP VERGÉS POUHa mort als 72 anys. Residia a Be-

salú. L’enterrament se celebraràavui dissabte, a les 12 del migdia, a laparròquia de Maià de Montcal.

ANTONI VILANOVA I PRESASHa mort als 86 anys. Era natural de

Vilanova de la Muga i residia a Caste-lló d’Empúries. Era casat amb GlòriaVergés i Comas i teni un fill. L’enter-rament se celebrarà avui dissabte, ales 7 de la tarda, a la Basílica de SantaMaria de Castelló d’Empúries.

ROSER COLL I BOSCHHa mort als 82 anys. Era natural de

Maçanet de Cabrenys i residia a Fi-gueres. Era vídua d’Andreu Sot i Viñasi tenia un fill. L’enterrament se cele-brarà avui dissabte, a les 4 de la tarda,a la sala de cerimònies de FuneràriaVicens de Figueres. Serà incinerada alcrematori de la mateixa funerària.

JAUME GIRALT FEUHa mort als 47 anys. Residia a Giro-

na. L’enterrament se celebrarà el di-

marts, dia 16, a 2/4 de 10 del matí, alTanatori de Girona.

PAQUITA SAGRERA COMASHa mort als 98 anys. Era vídua de

Joaquim Piqué Palau i tenia dos fills.Residia a l’Escala. Serà incineradaavui dissabte, a la 1 del migdia, al Ta-natori de Palafrugell.

JOSEP MERCADER CABARROCASHa mort als 89 anys. Era casat amb

Lolita Gotas Simon i tenia tres fills. Re-sidia a la Bisbal d’Empordà. L’enter-rament se celebrarà avui dissabte, ales 5 de la tarda, a la parròquia deSant Feliu de Boada.

JOSEP RIEMBAU RIBOTHa mort als 93 anys. Era vidu d’An-

na Lloveras Pujol i tenia una filla. Resi-dia a Palafrugell. L’enterrament secelebrarà, avui dissabte, a 3/4 de 4 dela tarda, a la parròquia de Sant Martíde Palafrugell.

JOSÉ SANTOS MÉNDEZHa mort als 95 anys. Era natural de

Vimianzo (la Corunya) i residia a Ro-ses. Tenia dos fills. L’enterramentse celebrarà dimarts, dia 16, a les 10del matí, a l’església parroquial deSanta Maria de Roses.

PERE FONTDECABA I GENÍSHa mort als 81 anys. Era natural de

Roses, on residia. Era casat amb Tere

Lòpez Peña i tenia dos fills. L’enter-rament se celebrarà avui dissabte, ales 12 del migdia, a la parròquia deSanta Maria de Roses. Serà incineratal crematori de Funerària Vicens de Fi-gueres.

TRINIDAD HERNÁNDEZ GARCÍAHa mort als 78 anys. Era vídua de

José Fernández Piedra i tenia dos fills.Residia a Salt. L’enterrament se ce-lebrarà avui dissabte, a 2/4 de 10 delmatí, al Tanatori de Salt.

PERE GELABERT MASEGÚHa mort als 80 anys. Era casat amb

Engracia Perpiñà Serra i tenia una filla.Residia a Santa Coloma de Farners.L’enterrament se celebrarà avui dis-sabte, a les 10 del matí, a la parròquiade Santa Coloma de Farners.

JOSEP PEDRAGOSA FABREGATHa mort als 58 anys. Era casat amb

Carmen Serrano Moreno i tenia dosfills. Residia a Santa Coloma de Far-ners. L’enterrament se celebraràavui dissabte, a les 12 del migdia, a laparròquia de Santa Coloma de Far-ners.

CÈSAR GUITART ROCAHa mort als 86 anys. Era natural de

Barcelona i residia a Terrades. Era ca-sat amb Maria Asunció Estrada Guilerai tenia dos fills. L’enterrament secelebrarà avui dissabte, a 2/4 de 12del migdia, a la sala de cerimònies deFunerària Vicens de Figueres. Serà in-cinerat al crematori de la mateixa fu-nerària.

ÀNGELS ROURA QUER

Ha mort als 65 anys. Era soltera.Residia a Ventalló. L’enterrament secelebrarà avui dissabte, a les 6 de latarda, a l’església parroquial de Venta-lló.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

VENTALLÓ

SANTA COLOMA DE FARNERS

SALT

PALAFRUGELL

GIRONA

ARBÚCIES

BESALÚ

TERRADES

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

FIGUERES

ROSES

L’ESCALA

DEFUNCIONS

FARMÀCIES DE TORNPOBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON

ANGLÈS FRANCH (9-21) Indústria 39-41 972 42 00 51

ARBÚCIES NAVARRO (9-21) Camprodon, 22 972 86 09 06

BANYOLES BALLÓ De la Llibertat, 70-74 972 57 63 08

BÀSCARA PAGÈS (9-21) Girona, 2 676 77 82 83

BLANES CREIXELL, C.B. Muralla, 36 972 33 04 91

BONMATÍ MEDINA (9-13) St. Ramon, 4 972 42 22 31

CADAQUÉS MORADELL Frederic Rahola, 19 972 25 87 51

CALDES DE MALAVELLA CASANOVAS (17-20) Vall-llobera, 17 972 47 00 96

CAMPDEVÀNOL PUIG (9-21) Major, 12 972 73 00 29

CASSÀ DE LA SELVA DOMINGO Pont, 1 972 46 00 98

CASTELLÓ D'EMPÚRIES MARIO ALSINA C/ Santa Clara, 43 972 25 00 27

CELRÀ MARTA BATLLORI (9-21) Ctra. de Juià, 64 667 55 81 61

COLERA REVILLA Mar, 78 972 38 92 12

EL PORT DE LA SELVA SALA MIQUEL i M. ROSA, C.B. Mar, 8 686 51 50 94

FIGUERES MALLOLAS (21-9/9-13) Avinyonet, 26 972 50 45 57

MANERA (13-21) c/ La Verneda, núm. 7 972 50 02 95

TORRENT FERRAN (16-20) Pujada del Castell, 6 972 50 21 15

GIRONA PITA (9.15-22) Av. Lluís Pericot, 35 972 22 48 38

SAGUER Argenteria, 29 972 20 02 27L'ESCALA PLANAS Av. Riells, 18 972 77 14 73L’ESTARTIT E. FRANCO C/ Santa Anna, 62 972 75 09 26LA BISBAL D'EMPORDÀ PIERA DE CIURANA, C.B. Av. les Voltes, 1 674 038 640LA JONQUERA ESCUTIA Major, 87 972 55 40 14LLAFRANC MENDIETA (9-22) Pere Pascuet, 37 972 30 27 70LLAGOSTERA SIMON (9-21) Av. del Gironès, 8 656 83 23 35LLANARS LÍDIA VIDAL (9-21) Av. Catalunya, 25 972 13 04 17LLANÇÀ FIGA Salmerón, 5 972 12 10 23LLORET DE MAR A. i M. MARTINEZ, scp (13.15-16.30) Sant Pere, 6 972 36 43 79

MAZÓ (9.30-13.15/16.30-9.30) Venècia, 75 972 36 61 55MAÇANET DE CABRENYS DE LAS CASAS Pl. Vila, 11 973 54 40 15MARTINET SANTOS Segre, 21 972 51 51 65OLOT FAJULA Pl. Conill, 3 972 26 09 87PALAFRUGELL ROURA (17-20.30) Barris i Buixó, 27 baixos local B 972 30 06 73

SUÑER JOAQUIM Cavallers, 48 972 30 06 92PALAMÓS ÁLVAREZ-ROSANES, C.B. (23-9) Xaloc, 25 972 31 58 31

BAVIERA (9-23) Major, 1 972 31 41 70PONS-GASCÓN, C.B. (9-21) Carmel, 9 A 972 31 63 29

PALS C. LUCAS E. Algarra, 24 972 66 81 36

PERALADA LLANTA (9-22) Dr. Clos, 3 616 17 69 30PLATJA D'ARO ALMAZAN (9-22) Av. Castell d’Aro, 14 972 82 64 52

SALA (22-9) Av. Costa Brava, 2 972 81 75 64PORTBOU LLANTA Mar, 8 972 39 01 45PUIGCERDÀ V. BALLESTER Alfons I, 16 972 88 01 60RIBES DE FRESER JOAQUIM RAMIS (9.30-20.30) Major, 24 619 65 23 45RIELLS I VIABREA D’OCÓN (9-21) Santa Fe, 5 93 847 22 94RIPOLL RIERA Tarragona, 12 972 70 15 09ROSES MARTÍNEZ-ROCA Gran Via Pau Casals, 20 972 25 48 02SALT NIETO ROMERAL Àngel Guimerà, 75 972 23 36 45ST. ANTONI CALONGE COSTA (21-9) Av. Catalunya, 116 972 66 19 89

URQUIZU (9-21) Av. Catalunya, s/n 972 66 16 93ST. FELIU GUÍXOLS LLORENTE, C.B. Av. de Saragossa, 21-27 972 32 09 59ST. HILARI SACALM BROTO (9-21) Dr. Raventós, 1 646 59 39 29ST. JAUME LLIERCA ISAMAT (9-21) Major, 25 972 68 72 01ST. JOAN ABADESSES SUNYER (9-21) Pere Rovira, 14 972 72 01 54ST. PERE PESCADOR J.M. POCH (16.30-20.30) C/ Del Mar, 25 972 52 00 15STA. COLOMA FARNERS AMIEL Pare Lluís Rodés, 50 972 84 00 82SARRIÀ DE TER ESTUDIS (8-21) Major, 56 696 81 22 86TOSSA DE MAR CASTELLÓ Av. Ferran Agulló, 12 972 34 13 03

8è aniversari

JOSEP MARIA BONMATÍ i SERRA«Tetis»

A. C. S.

Aram, Eudald, Isabel, família i tots els que et van estimar.

Girona, 13 d’agost de 2016

ESQUELES

TELØFON

972 20 20 66

Diari de Girona

comunicacio@ddgi.cat - 16/08/2016 08:43 - 88.5.167.234

En Nahil Tenoch és un noiet gi-roní qui, a set anys d’edat, ja està se-guint el camí per convertir-se en elnou Kilian Jornet. Ha pujat algunesde les muntanyes més altes de lapenínsula Ibèrica i alguna l’ha fetamés de dues vegades. Els seus pa-res, Fray i Sílvia, aficionats a ca-minar, van voler inculcar-li els va-lors de la muntanya quan tenia unany i mig. La bona resposta delnen, així com les ganes de tornar-hi, van ser els fonaments sobre elsquals s’ha anat construint la vidad’aquest petit gran heroi. Als sisanys va ascendir el seu primer3.000, la Pica d’Estats, la muntanyamés alta de Catalunya, i enguanyva coronar el cim de l’Aneto.

L’accident, punt d’inflexióLa vida d’en Nahil va patir un puntd’inflexió dos anys enrere a causad’un atac cardiorespiratori que vapatir quan la família participava enuna activitat organitzada per l’es-cola on en Nahil estudiava –elPare Coll de Girona– amb l’objec-tiu de celebrar el final de curs.D’una banda, un recorregut ambbicicleta des del centre de Gironafins a Fornells de la Selva; de l’al-tra, un dinar a l’aire lliure amb laresta de famílies de l'escola. L’àpates desenvolupava amb normalitat:els uns la feien petar, els altres ju-

gaven. Això no obstant, en Fray i laSílvia no veien el seu fill des de feiamolta estona, de manera que vandecidir de cercar-lo.

Els pares coneixien l’atraccióque sentia el jove per l’aigua, mal-grat que no sabia nedar. La pisci-na, doncs, era el primer lloc a des-cartar. Quan hi van arribar, però, hivan veure un gran grup de gent al

voltant. «Com que estàs cercant elteu nano, quan veus tota aquellagent penses el pitjor. En Nahil es-tava al terra i el color de la seva pellera morat», recorda Fray Tenochcom si fos ahir. El cor d’en Nahil esva aturar i els seus pulmons vandeixar de funcionar. Afortunada-ment, entre els assistents a la fes-ta del Pare Coll s’hi trobaven dues

persones que coneixien tècniquesde reanimació, que van mantenirles constants vitals del noi finsque va arribar l’ambulància. Su-perat l’ensurt, dos anys després elspares no dubten a afirmar que lamillor virtut del seu fill és «la va-lentia». «És molt lluitador. Lluitafins que no pot més i acompleix elsseus objectius. I si no els pot acom-

plir es proposa de fer-ho l’endemà.És molt perseverant», expliquen.Aquesta perseverança es va ferpal·lesa una vegada en el Mont Per-dut, la muntanya calcària més altad’Europa, de 3.355 metres, situat alPirineu aragonès. «Ningú no voliapujar-hi, perquè plovia», recor-den els pares, «i, això no obstant,nosaltres vam ser els únics quevam decidir d’ascendir-lo». La fa-mília rememora amb orgull una al-tra ascensió: la de l’Aneto. Sobreaquesta experiència, Nahil explicaque «el pas de Mahoma –de certadificultat tècnica– em feia por,perquè hi havia precipici als doscostats, però vaig ser valent i el vaigpassar, perquè volia passar-lo».

Els projectes dels Tenoch nos’aturen: el proper objectiu de la fa-mília són els Alps, la cadena demuntanyes amb els pics més altsd’Europa, entre els quals destaca elMont Blanc, de 4.810 metres d’al-çada. En Nahil també comentaque quan sigui més gran li agra-daria pujar les muntanyes més al-tes del món, els cims situats a l’Hi-màlia, on es troba l’Everest.

GIRONA |MARC TOMÀS

El Kilian Jornet gironí té només set anys i ja puja cims de més 3.000 metres d’alçària

Nahil Tenoch, veí de la capital, s’ha convertit en tot un alpinista dos anys després de superar un atac cardiorespiratori

En Fray, el pare, a l’esquerra i en Nahil, el petit escalador, a la dreta.

DIARI DE GIRONA

Els pares diuen que la millorvirtut del seu fill és lavalentia: «és molt lluitador;lluita fins que no pot més»

Comarques

■ Diari de Girona DILLUNS, 15 D’AGOST DE 2016 7

«Volem augmentar els controlsi tenim ganes de revisar els con-tractes dels serveis externalitzats»,va avisar l’alcalde d’Olot, JosepMaria Corominas (CiU) desprésdel debat provocat per una mocióde la CUP que demanava un es-tudi encarat a municipalitzar ser-veis externalitzats. Per exemple, larecollida de residus, el manteni-ment de la xarxa d’aigua, la nete-ja, serveis culturals i docents i ellleure.

L’alcalde va explicar que volen«augmentar el control i la millorade totes les coses que tenim enconveni, però ara mirar-los totstorna a ser allò de deixar de ges-tionar el dia a dia i dedicar-nos no-

més a planificar». Corominas varecomanar que l’estudi el faci laCUP i el presenti a l’equip de go-vern de CiU i PSC.

En tot cas, la moció va ser tom-bada amb els vots en contra deCiU i el PSC, però va rebre l’apro-vació d’ERC, OeC i la CUP. La pre-sentació de la moció va anar a càr-rec d’Anna Descals (CUP), qui vademanar no prorrogar cap delscontractes dels serveis externalit-zats «a excepció que hi hagi unacord del ple municipal». Segonsva defensar Descals, en el cas quees volgués prorrogar qualsevold’aquests serveis, primer s’hauriade redactar un informe detallatdels contractes de concessió i ex-ternalització dels serveis signatsper l'Ajuntament d'Olot i elaborarun estudi de cadscun dels serveisexternalitzats que contingui, coma mínim, la informació de la pos-sible externalització del contracte.Segons el protocol que va defen-sar Descals, l'estudi també s'hau-

ria d'actualitzar cada mandat ihauria d’existir el compromís del’Ajuntament «de fer una consul-ta popular abans d’externalitzar unservei».

En el debat, Xavier Garcia (OeC)va demanar que l’estudi clarifiquiel cost dels serveis per a cadacontribuent, així com va demanarmesures de correcció per a serveisque tenen una concessió durantun llarg temps, com pot ésser el del’aigua. En aquest sentit, Garcia vaposar d’exemple l’Ajuntament deBarcelona, que ha aconseguit re-duir el rebut del servei de l’aiguapotable.

David Juncà, d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya, va aug-mentar que la prioritat és quetots els serveis públics han de«buscar fer-se de la millor mane-ra possible i això vol dir que estemoberts a la privatització». Ambtot, Juncà va resumir que «L’es-sència que es desgrana de la mo-ció és que si s'ha d'externalitzar, es

faci bé». El republicà va destacarque «estem contents amb els ser-veis que estan externalitzats comla gestió de la sala Torín que fal'empresa la Caraba, la neteja quefa l'empresa Igfa i, fins i tot, algunservei que en l'àmbit educatiu fal'empresa Educart». Va ser justen aquest moment quan Juncà esva dirigir a Mireia Tresserras (CUP)per dir «sobre l’empresa Edu-cart –va comentar– la Mireia la deuconèixer bé perquè hi treballa».

Al·ludida, Tresserres va contes-tar que es referia a «serveis bàsics».Juncà va concloure que ERC haviade votar a favor de la moció permotius ideològics.

En contra, Núria Fité, de CiU, vaexplicar que «la municipalitzacióno és una necessitat, sinó que ésun sistema de gestió». I va rebatreJuncà assegurant que «la munici-palització dels serveis no es pot feramb criteris ideològics, sinó ambcriteris de qualitat d'eficiència ieconòmica». Núria Fité va pun-tualitzar que cada externalitza-cio requereix «d'un coneixementespecialitzat i específic». Fité vapreguntar al ple «si de veritat pen-sen que l'Ajuntament pot tenir elconeixement especialitzat per ferfuncionar l'aigua, la jardineria, laneteja i la gestió de residus» .

OLOT | X.VALERI

Olot vol augmentar el control alsserveis externs de l’Ajuntament

CiU i PSC voten en contrade la moció de la CUP quedemana un estudi per acada servei extern

L’Ajuntament de Besalú ha co-mençat els treballs d’instal·laciód’una caldera de biomassa que had’abastir el pavelló poliesportiu il’Institut Escola Salvador Vilarra-sa. La instal·lació de la calderacompta amb el suport del progra-ma de calderes de biomassa de laDiputació de Girona, que està do-tat amb un ajut econòmic de50.000 euros.

BESALÚ | DdG

Besalú instal·la unacaldera de biomassa

ENERGIES RENOVABLES

La zona verda d'aparcament li-mitat temporalment, s'ha ampliata tres carrers més del centre deSant Joan de les Abadesses. Laplaça Bisbe Torras i Bages, i els car-rers Alcalde Pere Rovira i Juris-consult Joan de Sucarrats tambétenen aquesta indicació i els cot-xes estacionats no hi poden estarmés d’una hora. L'ampliació s'a-fegeix a la plaça Major, el carrer Co-mellà, i el passeig Comte Guifré.

SANT JOAN | J.REMOLINS

Ampliació de la zonaverda d’aparcament

SANT JOAN DE LES ABADESES

comunicacio@ddgi.cat - 16/08/2016 09:22 - 88.5.167.234

EL PUNT AVUI

DIMARTS, 16 D’AGOST DEL 20168 | Comarques Gironines | GIRONÈS

Des de que la Diputació deGirona va posar en marxa,el 2014, el pla de calderesde biomassa forestal, jasón vint les calderes ques’han instal·lat a la demar-cació amb l’ajut de la insti-tució i divuit més estan enprocés d’instal·lació.Aquest pla ha fet possibleque 33 municipis d’arreude les vuit comarques giro-nines disposin d’un o méssistemes de subministra-ment d’energia sostenible,els quals s’han instal·lat enequipaments municipals.En conjunt, la corporacióhi ha invertit 2.260.000euros. En aquest tresanys, la posada en marxad’aquestes calderes ha su-posat una mobilització de16.894,37 m³ d’estella fo-restal, la creació de 17llocs de treball i la promo-ció de la gestió forestal sos-tenible de 6.582,22 hectà-rees de boscos de la de-marcació de Girona.

Vist l’èxit del pla, la cor-poració està treballant enla col·locació de 53 calde-res més a 22 municipis

més de la demarcació.El diputat de medi am-

bient, Lluís Costabella, hadestacat que la Diputacióaposta fermament per lescalderes de biomassa per-què, segons ha explicat,presenten dos avantatgesprincipals respecte a lescalderes convencionals.“D’una banda, aprofiten

l’estella dels boscos, demanera que s’incentiva lagestió forestal, la netejadel bosc i, en conseqüèn-cia, es redueix el risc d’in-cendis. D’altra banda, estracta d’un sistema de ca-lefacció sostenible que téun balanç neutre d’emis-sió de CO2 a l’atmosfera”,ha explicat Costabella.

La Diputació ressaltaque el pla de calderes debiomassa forestal en equi-paments públics munici-pals és una oportunitatper potenciar la multi fun-cionalitat del bosc, dina-mitzar el sector primari,promoure la gestió fores-tal, crear noves empresesi, a més, generar ocupació.I tot això, garantint la con-servació dels valors natu-rals del bosc. En aquestsentit, la Diputació sub-ratlla que les comarquesgironines són especial-ment adients quant al’aprovisionament d’este-lla, ja que més de la meitatde la seva superfície estàcoberta per boscos den-sos. Es tracta de prop de317.771 hectàrees queprodueixen unes 790.000tones de biomassa, la com-bustió de les quals equival-dria a escalfar més de110.000 llars a l’hivern.

Quant a projectes de fu-tur, la Diputació ha pre-sentat, a la convocatòriadel fons Feder de la Gene-ralitat, el projecte Bebio-massgi, el qual preveu lainstal·lació de calderesque subministraran calorprocedent de biomassa fo-restal a 53 edificis munici-pals de 22 localitats. Si laGeneralitat donés el vist iplau a aquest projecte, laproducció de biomassa di-recta i indirecta promogu-da a través de Bebiomass-gi comportaria la disminu-ció del risc d’incendis fo-restals en una superfíciede 2.557 hectàrees i lacreació indirecta de 91llocs de treball. ■

N.A.GIRONA

a La Diputació ha facilitat la posada en marxa de vint calderes i divuit més estan en procésd’instal·lació a La corporació ha fet una inversió de 2.260.000 euros en aquests equipaments

Calderes de biomassaforestal en 33 municipis

Municipis on es facilita la instal·lació de calderes de biomassa forestalMunicipis on es facilita la instal·lació de calderes de biomassa forestalMunicipis on es facilita la instal·lació de calderes de biomassa forestalALT EMPORDÀ

• Agullana• Espolla• Figueres• Lladó• Navata• Pont de Molins• Sant Llorenç de la Muga

BAIX EMPORDÀ

• Calonge• Flaçà• Palafrugell• Palamós• Torroella de Montgrí

GIRONÈS

• Celrà• Vilablareix

CERDANYA

• Llívia

GARROTXA

• Besalú• Olot• Santa Pau• Vall d’en Bas

SELVA

• Arbúcies• Breda• Caldes de Malavella• Maçanet de la Selva• Riells i Viabrea• Sant Feliu de Buixalleu• Tossa de Mar

RIPOLLÈS

• Campdevànol• Llanars• Ogassa• Ripoll• Sant Joan de les Abadesses• Setcases

PLA DE L’ESTANY

• Banyoles Caldera de biomassa de Tossa de Mar. Foto: Jordi Ferrer

22municipis de la demarcaciópodrien sumar-se pròxima-ment al pla amb la col·locacióde 53 calderes més.

17llocs de treball s’han creat ales comarques gironines ar-ran del pla de calderes de bio-massa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

La Universitat de Girona(UdG) desmuntarà pro-gressivament els barra-cons del campus de Monti-livi, els únics que encara esmantenen dels orígens dela universitat. La idea ésconvertir la zona en unagran esplanada a l’aire lliu-re pensada com a espai derelació on els col·lectius dela universitat puguin fer-hi concerts, assajos caste-llers o altres activitats. Pa-

ral·lelament, els serveistècnics de la universitattreballen en el projected’un nou edifici –que es fa-rà per fases i costarà en to-tal uns 9 milions d’euros–on es traslladaran tots elsserveis i el personal queara hi ha als mòduls prefa-bricats.

Inicialment, la UdG dis-posa d’un milió d’euros depressupost, que prové delsestalvis que ella mateixaha generat. El rector, Ser-gi Bonet, confia tenir com-pletat tot el projecte en unmàxim de cinc o sis anys,segons ha explicat en unaentrevista a l’Agència Ca-talana de Notícies. Bonetha detallat que ja hi ha unequip mixt format per

membres dels departa-ments de Ciències Am-bientals i Arquitecturaque estan treballant en eldisseny de l’espai que que-darà alliberat. Segons haavançat el rector, es tractade convertir-lo en una zo-na verda a disposició delscol·lectius universitaris,que ara han d’organitzarles seves activitats al’aparcament del davantde l’estadi de futbol del Gi-rona.

Els barracons, que hantingut diverses funcions,com ara servir d’allotja-ment dels primers cursosde Publicitat i RelacionsPúbliques, es destinen ac-tualment a serveis comara l’oficina de relacions

exteriors o les associa-cions d’estudiants. Amb elpas dels anys s’han anatdeteriorant, i per això elrector defensa que el més“lògic” és disposar d’unnou edifici que aculli totsels serveis “d’una maneramés digna”. El nou edifici

s’aixecarà al costat delCentre d’Informació i As-sessorament dels Estu-diants (CIAE). La UdG haapostat per una construc-ció modular que permetianar afegint nous espais amesura que el pressupostho permeti, perquè s’hau-

rà de finançar amb recur-sos propis. El milió d’eurosdisponible prové de l’estal-vi generat “gràcies a la bo-na gestió”, diu Bonet, querecorda que els diners dela Generalitat “només per-meten cobrir despeses demanteniment”. ■

a Els serveis estraslladaran a un nouedifici que té un costde 9 milions d’euros

Redacció / ACNGIRONA

La UdG eliminarà elsbarracons de Montilivi

Els barracons s’han anat deteriorant, com es veu en aquesta imatge de dissabte passat ■ ACN

8 DIMARTS, 16 D’AGOST DEL 2016 | EMPORDÀACTUALITAT�COMARCA

La Diputació de Girona conti-nua amb el Pla de calderes de bio-massa forestal, engegat l’any2014 i ja són 20 les calderes ins-tal·lades amb l’ajut de la institu-ció a la demarcació, mentre que18 estan en procés d’instal·lació.El pla ha fet possible que 33 mu-nicipis d’arreu de les comarquesgironines disposin d’un o més sis-temes de subministrament d’e-nergia sostenible, els quals s’haninstal·lat en equipaments muni-cipals. A l’Alt Empordà, els mu-nicipis que s’han beneficiat d’a-questes calderes són Agullana,Espolla, Figueres, Lladó, Navata,Pont de Molins i Sant Llorenç dela Muga. En conjunt la corpora-ció ha invertit 2.260.000 €. Enaquest tres anys, la posada enmarxa d’aquestes calderes ha su-posat una mobilització de16.894,37 m3 d’estella forestal, lacreació de 17 llocs de treball i la

promoció de la gestió forestal sos-tenible de 6582,22 hectàrees deboscos de la demarcació de Giro-na.

Vist l’èxit del pla, la Diputaciótreballa, ara, en la col·locació de53 calderes més a 22 municipismés. El diputat de Medi Am-bient, Lluís Costabella, ha desta-cat que “des de la Diputació,apostem fermament per les cal-deres de biomassa, perquè pre-senten dos avantatges principalsen front a les calderes convencio-nals. D’una banda, aprofiten l’es-tella dels boscos, de manera ques’incentiva la gestió forestal, laneteja del bosc i, en conseqüèn-cia, es redueix el risc d’incendis.D’altra banda, es tracta d’un sis-tema de calefacció sostenible queté un balanç neutre d’emissió deCO2 a l’atmosfera”. El Pla de cal-deres de biomassa forestal enequipaments públics municipalses presenta com una oportunitatper potenciar la multifuncionali-tat del bosc, dinamitzar el sectorprimari, promoure la gestió fo-restal, crear noves empreses i ge-nerar ocupació. Tot això, garan-tint la conservació dels valors na-turals del bosc.

GIRONA | REDACCIÓ

La Diputació facilitainstal·lar set calderes de biomassa

El programa beneficiaràAgullana, Espolla, Figueres, Lladó, Navata,Pont de Molins i SantLlorenç de la Muga

➤

El Consell Comarcal de l’AltEmpordà ha atorgat el Premi In-clusió Social 2016 al projecteGrans Experts de Càritas Dioce-sana de Girona. Es tracta d’unainiciativa intergeneracional pro-moguda als municipis de Cada-qués, l’Escala, Roses i Figueres,amb la finalitat de promoure l’en-velliment actiu i la inclusió socialde les persones de més edat a tra-vés d’una activitat que posa en va-lor la seva experiència i coneixe-ment, i l’aprenentatge conjuntamb infants i joves.

El projecte, adreçat a personesgrans que viuen soles o en centresgeriàtrics i alumnes d’educacióprimària de les escoles dels muni-cipis, pretén posar en valor el pa-per i capacitats de les personesmés grans a través de la seva par-ticipació a l’aula en activitats for-matives puntuals que permetincomplementar el coneixement i

valors transmesos per l’escolaamb l’experiència de les personesde més edat. En aquest sentit, elprojecte també té com a objectiula sensibilització d’infants i jovessobre el paper clau que desenvo-lupen les persones grans a la nos-tra societat.

6.000 eurosEl premi Inclusió Social 2015, do-tat amb 6.000 €, permetrà quedurant el proper curs vuit perso-nes majors de 65 anys i 200 nensi nenes de les escoles dels munici-pis de Cadaqués, l’Escala, Roses iFigueres participin en aquesta ac-tivitat, experimentant els benefi-cis per a ambdós, tant en l’aspec-

te emocional, com d’aprenentat-ges i de sensibilització, que la pro-va pilot del projecte duta a termeenguany a Girona ha evidenciat.

El Concurs de Projectes d’In-clusió Social convocat pel ConsellComarcal té com a objectiu feremergir iniciatives innovadoresen l’àmbit de la inclusió i la cohe-sió social i finançar projectes en elterritori. Aquesta iniciativa, ques’emmarca en el Pla d’Inclusió iCohesió Social de l’Alt Empordà,té com a finalitat millorar les con-dicions de vida de la població dela comarca i reforçar la cohesió so-cial.

Han pogut participar en el con-curs persones físiques, entitatssense ànim de lucre, associacions,petites i mitjanes empreses i equi-ps o centres de recerca d’universi-tats, que presentin projectes d’in-clusió social a desenvolupar en uno més municipis de la comarca del’Alt Empordà.

FIGUERES | REDACCIÓ

El projecte «Grans experts» de Càritas obté el Premi d’Inclusió Social

CONSELL COMARCAL

És una iniciativa intergeneracional als municipis de Cadaqués, l’Escala,Roses i Figueres per promoure l’envelliment actiu de la població➤

A principis d’aquest mes d’a-gost es van iniciar les obres de re-habilitació i millora del cementi-ri municipal de la Jonquera. Se-gons ha informat l’equip de go-

vern, es rehabilitaran un total de110 nínxols del sector C i D (partesquerra) i, conjuntament, s’exe-cutarà l’obra de nou columbarisde nova construcció. L’obra està

pressupostada en 127.944,86 €.El passat mes de març es va

convocar una reunió per als veïnstitulars dels nínxols afectats peraquesta obra, als quals se’ls va ex-plicar el projecte de millora quees volia dur a terme al cementirimunicipal. Un cop feta la convo-catòria de licitació a la que vanconcórrer quatre empreses, l’A-juntament va adjudicar el pro-jecte a Argón Informática SA.

LA JONQUERA | REDACCIÓ

L’Ajuntament arreglaràmés d’un centenar de nínxols i faran nou columbaris nous

➤

La Jonquera comença les obres derehabilitació i millora del cementiri

Estat del cementiri municipal de la Jonquera. EMPORDÀ

El president accidental de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, va visitar el monestir de Sant Llorenç de Sous(propietat cedida fa 90 anys pel Bisbat a la institució), amb motiu de la celebració de la festivitat de Sant Llorenç.L’acte també va comptar amb la presència del bisbe de Girona, Francesc Pardo; l’alcalde d’Albanyà, Joan Fàbregas;l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i l’alcalde de Cistella, Enric Gironella, entre d’altres.

➤

Sant Llorenç de Sous Visita institucional al monestir

EMPORDÀ

Figueres acollirà, el proper dia9 de setembre, una nova ediciódel Marca Vi, el certamen de re-ferència en winebranding i crea-ció de marca en l’àmbit del vi i l’e-noturisme de Catalunya, que enpocs anys s'ha consolidat comuna cita anual ineludible peraquells professionals, empreses iinstitucions que vulguin posicio-nar i potenciar la seva marca al’entorn del vi. En aquesta novaedició, el seminari té com a eixcentral la comunicació de la mar-ca de vi a través de la tecnologia iles xarxes socials, un mitjà im-prescindible en la recerca de po-tencials clients per a les empre-ses vinculades al món del vi.

El certamen, que s’emmarcaen la Mostra del Vi de l’Empor-dà, comptarà amb la participaciód’experts en comunicació i màr-queting digital, com SantiagoCastelo, consultor a Ideograma,Laura Solà, consultora a Play-brand, o Leandre Romeu, codi-rector de la Conca 5.1, amb elsquals s’obtindran els coneixe-ments i eines necessàries percrear, gestionar i millorar el seuposicionament a internet i a lesxarxes socials, així com en la crea-ció de marques de vi per a l’en-torn digital o 2.0. Per a més in-formació, el telèfon 687 525 114 oel correu electrònic semina-ris@enomarketing.cat o al webenomarketing.cat.

FIGUERES | REDACCIÓ

El seminari Marca Vi secentrarà en les xarxes socials

El projecte permetrà que, durant el proper curs, vuit persones grans i 200 escolars interactuïn

Argón Informàtica executa les obres, que estanpressupostades en gairebé 128.000 euros

HORA NOVA 2.365 n 23 d’agost de 201616 Alt Empordà n comarca

Agents dels Mossos d’Es-

quadra de la comissaria de Ro-

ses van requisar 1.425 peces de

roba falsificades i van denun-

ciar penalment dues persones.

La roba i els productes d’imitació

tenien com a destí el mercat set-

manal de Roses. Els agents de la

policia van preparar un disposi-

tiu especial, el diumenge 14, per

detectar delictes contra la pro-

pietat industrial al municipi de

Sant Pere Pescador. La policia va

col·locar diversos controls a les

carreteres C-260 i GI-610 al ter-

me municipal de Roses per con-

trolar les furgonetes que accedi-

en al mercat setmanal. Els agents

van fer el disposit iu especial

amb l’ajuda de dos pèrits de mar-

ques, per identificar amb certe-

sa la qualitat dels productes. En

el marc de l’operatiu van detec-

Redacció/ACNl SANT PERE PESCADOR

nn

tar dos vehicles amb el material

falsificat dins. Aquest despla-

gament policial es va dur a ter-

me després que diverses mar-

ques comercials haguessin pre-

sentat queixes per la presència

de productes falsificats al mer-

cat. Les dues persones denun-

ciades pels agents dels Mossos

d’Esquadra passaran a disposi-

ció judicial i hauran de compa-

rèixer quan el jutjat de Figueres

els requereixi.n

Requisen més de 1.400 peces de roba falsificades

SUCCÉS. DISPOSITIU POLICIAL CONTRA LA FALSIFICACIÓY

ROSES. Les caixes amb les 1.425 peces falsificades Mossos d’Esquadra

AQUESTA ÉS LA XIFRA TOTAL DELS PRODUCTES FALSIFICATS QUE HAN COMISSAT

ELS AGENTS HO VAN FER PER PREVENIR DELICTES CONTRA LA PROPIETAT INDUSTRIAL

1.425 PECES

DISPOSITIU ESPECIAL

Y

Y

Set municipis de l’Alt Empor-

dà tindran calderes de biomassa

forestal. La Diputació de Girona

va engegar el Pla de calderes de

biomassa forestal el 2014. Amb

aquest ajut han pogut instal·lar

un total de 20 calderes sosteni-

bles i 18 estan en procés de col-

locació a 33 municipi de les co-

marques gironines. Amb l’èxit

del pla, la corporació ha decidir

augmentar el nombre d’instal·-

lacions a 53 calderes més a al-

tres 22 municipis gironins. En-

tre aquests pobles n’hi ha set que

són de la comarca de l’Alt Empor-

dà: Agullana, Espolla,Figueres,

Lladó, Navata, Pont de Molins i

Sant Llorenç de la Muga.

Aquests aparells ofereixen so-

bretot dues avantatges prin-

cipals, davant de les calderes

convencionals. Per una ban-

da, s’aprofita l’estella dels bos-

cos, com a combustible fòssil,

d’aquesta manera s’incentiva

la gestió forestal, la neteja del

bosc i, es redueix el risc d’incen-

dis. D’altra banda, es tracta d’un

sistema de calefacció sostenible

que té un balanç neutre d’emis-

sió de CO2.

El diputat i portaveu de medi

ambient de la Diputació de Gi-

rona, Lluís Costabella, presen-

ta el Pla de calderes de biomas-

sa forestal com una oportunitat

per potenciar la multifunciona-

litat del bosc, ja que ajuda a di-

namitzar el sector primari, pro-

mou la gestió forestal, crea noves

Firma l DATA

nn

Set municipis empordanesos tindran calderes de biomassa

EQUIPAMENTS. LA DIPUTACIÓ DE GIRONA APOSTA PER LA CALEFACCIÓ SOSTENIBLEY

MAPA DE LES COMARQUES GIRONINES. Il·lustració dels municipis amb calderes de biomassa forestal DdG

empreses i genera ocupació. Els

boscos de les comarques gironi-

nes són adients per a aquest ti-

pus d’instal·lacions, ja que més

de la meitat de la seva superfície

és està coberta de boscos densos

i tenen molta estella. Pel que fa a

les xifres, es podria dir que prop

de 318 mil hectàrees produeixen

unes 800 mil tones de biomassa.

Per tant, la combustió d’estella

equivaldria a escaldar més de

110.000 llars a l’hivern.

CALDERES MUNICIPALS. La Diputa-

ció va presentar a la convocatòria

del fons FEDER de la Generalitat

de Catalunya, el projecte de Bebi-

omassgi, que preveu posar sum-

binistrament de calor procedent

de biomassa forestal local i sos-

tenible a 53 edificis municipals.

Si la Generalitat de Catalunya

aprova el projecte de la produc-

ció de biomassa directa i indirec-

ta promoguda a través de Bebio-

massgi, comportaria la disminu-

ció del risc d’incendis forestals

en una superfície de 2.557 hec-

tàrees i la creació indirecta de 91

llocs de treball. Aquests canvis

aportarien més de 350.000 euros

a l’any a les comarques de la pro-

víncia de Girona.

Pel que fa Figueres, la Junta del

Govern Local de la Diputació de

Girona va aprovar la subvenció

de la instal·lació de la caldera de

biomassa a la llar d’infants Els

Pins, que és de titularitat públi-

ca, de l’Ajuntament de Figueres.

La despesa d’actuació prevista

per a la col·locació de l’aparell és

de 58.850 euros, però l’Ajunta-

ment figuerenc rebrà una sub-

venció de 27.521 euros. Aquest

decret va quedar aprovat en el

ple municipal de l’agost.n

CALDERA BIOMASSA. Redueix la dependència dels combustibles fòssils Anna Sanitjas

EL PUNT AVUI

DIMARTS, 11 D’OCTUBRE DEL 201618 | Comarques Gironines | BAIX EMPORDÀ

La nova llar d’infants Mar iCel de l’Estartit ha aconse-guit la màxima qualifica-ció del certificat d’eficièn-cia energètica que conce-deix l’Institut Català d’En-ergia (Icaen). Aquest equi-pament es va construir se-guint criteris sostenibles.A més, es continuarà tre-ballant en aquesta líniaperquè a curt termini elsparàmetres energètics dela llar d’infants encara mi-llorin més, ja que es posaràen marxa aviat una cen-tral de biomassa per a lacalefacció, que també do-narà servei a l’escola Por-titxol i a l’edifici polivalentde l’Estartit.

CompromísSandra Bartomeus, regi-dora de Medi Ambient, re-corda que “a partir del 31de desembre del 2020,tots els edificis hauran detenir un consum d’energiaquasi zero”, i afegeix queaixò representa tot un rep-te: “Les administracionstindran l’obligació de fernoves edificacions efi-

cients energèticament, ien aquest cas ens hemavançat en una aposta cla-ra des de l’inici del projec-te.” Bartomeus assenyalaque l’Ajuntament conti-nuarà treballant per incre-mentar la classificació en-ergètica dels equipamentsmunicipals. El pròxim quees vol certificar és Can

Mach, seu dels ServeisTècnics, Urbanisme, Pro-moció Econòmica, MediAmbient i Arxiu Munici-pal, entre d’altres. Actual-ment està certificat com aC, i en aquests momentsuna empresa externa estàelaborant una diagnosienergètica, per determi-nar quins aspectes cal mo-

dificar o implementar pertal d’aconseguir que siguiun edifici amb balanç ener-gètic gairebé zero (NZEB).Aquest estudi s’està fent através del programa Bee-nergi! de la Diputació de Gi-rona. Així mateix, tambés’introduiran criteris d’efi-ciència energètica al pro-jecte d’ampliació de novazona esportiva.

La certificacióAquesta certificació des-criu el comportamentenergètic d’un edifici, te-nint en compte el seuconsum d’energia i lesemissions de CO2 queaquest consum produeix.Entre els aspectes que estenen en compte a l’horade calcular la qualificacióhi ha la normativa sobreedificació aplicable, lazona climàtica on s’ubical’edifici –aquest és un fac-tor que influeix molt a l’ho-ra de determinar la de-manda energètica de l’edi-fici i, per tant, el seu con-sum i la seva qualificaciófinal–, façana, coberta, fi-nestres, portes, protec-cions solars, entre moltsaltres paràmetres. ■

a El nou equipament Mar i Cel assoleix la màxima qualificació del certificat d’eficiència energèticade la Generalitat a Es vol millorar la inversió amb una central de biomassa per a la calefacció

La llar d’infants de l’Estartit,millor certificació energètica

Joan TrillasL’ESTARTIT

2020El 31 de desembre d’aquestany tots els edificis hauran detenir consum d’energia gaire-bé zero.

La llar d’Infants Mar i Cel, situada a l’Estartit, va entrar en servei fa poques setmanes ■ EPA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

L’Ajuntament de Bellcaired’Empordà ha realitzat elprimer procés participa-tiu, al qual ha destinat30.000 euros del seu pres-supost. Entre les propos-tes sotmeses a votació s’haescollit millorar l’arbrat enzones de vianants, col·lo-car una placa informativaal safareig i millorar untram de vorera de l’entra-da del poble. El mètode devotació del procés partici-patiu es va fer mitjançantun qüestionari amb la re-lació de propostes presen-tades, una breu descripcióde cada actuació, el cost ila prioritat que es volia do-nar a aquestes. Es va po-der votar per la Diada i du-rant la setmana següenten horari d’atenció ciuta-dana al mateix ajunta-ment.

De les propostes que esvan sotmetre a votació hihavia: millores en equipa-ments municipals i mobi-liari urbà o la rehabilitacióo enderroc del dipòsit d’ai-gua, entre d’altres. Un16% dels bellcairencs ibellcairenques majors de16 anys que van anar a vo-tar van poder decidir, perprimera vegada, a què vo-lien que es destinessinaquests 30.000 euros. ■

Bellcaire fael seu primerprocésparticipatiu

J. TrillasBELLCAIRE D’EMPORDÀ

L’àrea de Mobilitat del’Ajuntament de Palafru-gell ha millorat la senyalit-zació dels passos de via-nants propers a les escolesper garantir els desplaça-ments a peu dels infantsde casa a l’escola i perconscienciar els conduc-tors que es troben dinsd’una zona escolar. Aques-

ta actuació té un doble ob-jectiu, ja que no només mi-llora la seguretat en aques-tes zones, sinó que tambéreforça la tasca que s’estàrealitzant en educació vià-ria, afavorint els desplaça-ments a peu i al mateixtemps garantint itinerarissegurs per als vianants.

Durant les últimes set-manes s’han definit el queés una zona escolar i unpas escolar per millorar lasenyalització, la visibilitati l’accessibilitat dels pas-sos de vianants de l’entorndels centres educatius; ai-xí els extrems de cada pasde vianants s’han pintat

de color de vermell per cri-dar l’atenció i s’han escritles llegendes “mira a ladreta i mira a l’esquerra”;al mateix temps tambés’han pintat, amb colorverd, unes petjades quesurten dels centres esco-lars i es traslladen fins alpas de vianants. D’aquestamanera s’aconsegueix vi-sualitzar l’accessibilitat a

les zones segures, sobre-tot en zones on la circula-ció de vehicles és elevadadurant els horaris d’entra-da i sortida dels centres es-colars.

Aquesta actuació hasorgit dins la Setmana dela Mobilitat Sostenible itambé reforça el projectede Camins Escolars ques’impulsa. ■

Joan TrillasPALAFRUGELL

a S’ha potenciatespecialment tota lasenyalització i tambél’accessibilitat

Milloren l’accésa les escoles dePalafrugell

Un dels passos de vianants que s’han millorat a l’entorn de

les escoles de Palafrugell ■ J.T.

La Creu Roja a Palamós,ha incrementat un 32%respecte a l’any 2015 la do-tació econòmica destina-da a ajudes directes perpagar despeses d’escola-rització.

Aquest projecte preténdonar suport a nens, ne-nes i adolescents de famí-lies que estan en situacióde vulnerabilitat i afavorirl’accés a l’educació en

igualtat de condicions iamb els recursos mínimsque es requereixen.

D’aquesta manera, elprojecte està pensat ambun triple objectiu. D’unabanda, donar suport a lesfamílies reduint l’impacteeconòmic que suposa l’i-nici del curs escolar mit-jançant el pagament dedespeses d’escolarització:material escolar, llibres detext, quotes de llibres so-cialitzats, quotes a l’AM-PA i matrícules, entre d’al-tres.

D’altra banda s’han po-sat en marxa accionsd’orientació i seguimentde les famílies a través delPunt de Suport. ■

J.T.PALAMÓS

La Creu Roja ajuda apagar l’escolaritzacióa Palamós i Calonge

a Amb 12.360 euross’ha incrementatl’aportació de l’entitatfins a un 32%

Carles Puigdemont va passaren poques hores de ser l’alcaldede la ciutat de Girona a presidentde la Generalitat. El 9 de generpassat, Puigdemont rebia la tru-cada del president Artur Mas,que decidia fer un pas al costatper desencallar la governabilitatdel país. Mas va pensar en quialeshores era el líder dels con-vergents sobiranistes i presidentde l’Associació de Municipis perla Independència (AMI). Un gi-roní al Palau de la Generalitat?

“A escala nacional, era un des-

conegut, però podem dir que Pu-igdemont no serà cap xitxarel·loa les ordres del president Mas”,explica Jordi Grau, periodista gi-roní que immediatament des-prés de veure com Puigdemontprenia possessió, aquell 10 de ge-ner, va convèncer el seu amic An-dreu Mas, també periodista, perforjar un retrat periodístic de lapersona i el polític Carles Puig -demont.

Gens estàndard Els autors del llibre van presen-tar, dimarts de la setmana pas-sada, Puigdemont, el president@KRLS a Figueres, apadrinatsper l’alcaldessa Marta Felip, laqual va parlar amb franquesa deles qualitats del que va ser ho-

mòleg seu: “No és gens estàn-dard i fa el que li dóna la gana”,va dir, encara recordant la sevavisita a Figueres pel festivalAcústica. La presentació del lli-bre, organitzada per l’Auca, va

aplegar, a la terrassa de la sidre-ria Txot’s, destacades elits sobi-ranistes de la comarca, a més del’exconseller de la Generalitat,Narcís Oliveres.

Grau i Mas sostenen que “es-criure dels amics és molt difícil,ja que havíem d’agafar una rao-nable distància”, però també sa-bien que podien donar detallssobre el president de la Genera-litat que d’altres llibres sobre Puigdemont que s’han publicat

els darrers mesos no podien do-nar per falta de proximitat. Vanser onze dies i mig de treball “apinyó” perquè sortís un produc-te que mostra tal com és aquestnoi nascut a Amer, però que undia va aconseguir trencar ambl’hegemonia socialista a l’Ajun-tament de Girona.

“La paraula que defineix mésel president Puigdemont és ho-nestedat; tenim un presidentmolt ferm”, assegura Mas.

Puigdemont vist pels amicsDos periodistes escriuen sobrel’actual president de la GeneralitatJordi Grau i Andreu Mas són dos periodistes queconeixen força bé l’actual president de la Generalitat,Carles Puigdemont, ja que van treballar amb elldurant anys. Ara, han publicat un llibre,Puigdemont, el president @KRLS, per forjar unretrat periodístic de la persona i el polític

Els autors amb l’alcaldessa Felip i els organitzadors de la presentació. DACO

EL REPORTATGE

Marc TestartFIGUERES

La presentació del llibre«Puigdemont, el president@KRLS» va aplegar a Figueres les elits sobiranistes

Breus

L’Ajuntament d’Espolla ha re-but el suport econòmic i lacol·laboració de la Diputació deGirona per poder portar a termeel projecte de la xarxa de caloramb caldera de biomassa. Lasubvenció que rebrà el consisto-ri espollenc és per la quantitatde 85.975 euros, segons ha con-firmat l’Ajuntament a través dela seva pàgina web municipal. RE-

DACCIÓ | ESPOLLA

La Diputació ajuda Espollaamb la xarxa de calor

OBRES

14 DIMARTS, 11 D’OCTUBRE DEL 2016 | EMPORDÀACTUALITAT�COMARCA

Un grup de militants del PSCde les comarques gironines–molts d’ells alcaldes i algunsamb càrrecs dins el partit– pro-mouen un document a favor de lacandidatura de l’actual primersecretari del PSC, Miquel Iceta.L’objectiu d’aquest grup, que esva presentar en societat dimecrespassat, és animar els militants gi-ronins que votin en les primàriesi ho facin a favor d’Iceta, que s’en-frontarà a l’alcaldessa de SantaColoma de Gramenet, Núria Par-lon.

Entre els sotasignants del do-cument en suport d’Iceta –comp-ta amb més d’una vintena de sig-natures– hi ha l’alcalde de Tor-roella de Fluvià, Pere Moradell;l’alcalde de Biure i exdiputat alParlament, Martí Sans; l’alcal-dessa de Vilafant i membre actu-al de l’executiva de la federació gi-ronina, Consol Cantenys; o el di-putat al Parlament, Rafael Bru-guera, entre altres.

Segons destaquen els mili-

tants, Iceta és la millor opció perliderar el partit i en remarquen laseva “capacitat decisòria, tenaci-tat i un tarannà tossudament dia-logant”. També asseguren que, enaquests dos anys, ha reflotat elPSC i n’ha millorat la imatge. Toti reconèixer les virtuts de Parlon,consideren que el seu paper és se-guir fent tàndem amb Iceta coma vicesecretària del PSC.

Aquest grup de militants re-marquen que es troben sovint perparlar del partit sempre amb lavoluntat “d’estirar del carro”. Arabé, creien que calia alçar la veu enfavor d’Iceta i no amaguen que hofan després que el primer secre-tari a Girona, Juli Fernàndez,s’hagi posicionat clarament a fa-vor de Parlon.

“Creiem que, a vegades, s’obli-da que no és ni alcalde ni parla atítol personal, sinó que és el pri-mer secretari, i hi pot haver gentque es confongui i pensi que laseva opinió és la de tota la fede-ració, quan no és així”, ha aclaritl’exsubdelegat del Govern estatala Girona, Francesc Francisco-Busquets, que qüestiona les for-mes amb les quals ha actuat Fer-nàndez. Tanmateix, també apun-ta que fer campanya per un can-didat o un altre és un “símptomade normalitat democràtica” dinsdel partit.

GIRONA | REDACCIÓ

Socialistes altempordanesoslideren el suport a lacandidatura de Miquel Iceta

Els alcaldes de Torroella de Fluvià i Biure i l’alcaldessa de Vilafantimpulsen un manifest per mantenir el primersecretari del PSC

➤

El mes de març passat, l’Ajun-tament de Palau-saverdera vaarribar a un acord amb la partdemandant del cas Sun Villageper evitar l’enderroc de l’edifici.L’acord preveu que l’Ajuntamenthauria de pagar 374.231 eurosd’indemnització i 30.000 eurosmés de costes judicials a la partrecorrent per evitar l’enderrocdel Sun Village. L’acord, però,encara està pendent de la ratifi-cació per part del jutge. REDACCIÓ |

PALAU-SAVERDERA

Palau-saverdera encaraestà pendent del jutge pel Sun Village

URBANISME

155506

Joves ben actiusPer a aquesta tardor, s'han programat una trentenade cursos, tallers i altres activitats des de l'OficinaJove de l'Alt EmpordàL'Oficina Jove Alt Empordà-Figueres organitza una trentena de cursos, tallers i altresactivitats per al darrer trimestre de l'any, que es realitzen distribuïdes al llarg de totsels dies de la setmana. La majoria d'aquestes activitats van adreçades a joves quecursen ESO, Batxillerat o cicles formatius. Per a més informació i inscripcions:www.empordajove.cat.

L'oferta de cursos i tallers és la següent:MÚSICA (Toca Batukada! / Teatre musical / Fem instruments)OCI (Iniciació al circ / Danses urbanes / Impressió 3D)FORMACIÓ (Agent Jove de Salut / Postres de Nadal)CREACIÓ (Club de rol / Grup d'expressió corporal)ART (Grup de teatre)

ACTIVITATS DE CAP DE SETMANA: Festa urbana (22 d'octubre), Formació iOcupació 2017 (28 d'octubre), Setena Trobada d'Entitats Juvenils / Pavelló del Pànic(5 de novembre), Fiscalitat per a entitats (19 de novembre), Acampada Agent Jove deSalut (26 i 27 de novembre), Torneig Fifa 17-PS4 (10 de desembre) i Concert jovesolidari per als refugiats (16 de desembre)

ALTRES ESDEVENIMENTS: Exposició fotogràfica Embarraca't 2016 (d'octubre adesembre), Figueres Galàctica-Japan Connection (del 14 al 20 de novembre), DiaMundial de la Sida (1 de desembre), curs de monitor de lleure (intensiu de Nadal) i cursde director de lleure (intensiu de Nadal).

Des de l'Oficina Jove Alt Empordà-Figueres, es continua oferint assessorament iinformació, de forma permanent, per als joves que tinguin dubtes en àmbits formatius,laborals, d'oci o de salut. S'incideix de forma molt especial en el Programa de GarantiaJuvenil i es manté l'aula d'estudi del Punt UOC (Universitat Oberta de Catalunya).

A les seves dependències, també es pot fer ús del buc d'assaig i del telecentre, així comdel servei d'alberg d'entitats. Setmanalment, hi ha atenció personalitzada per part del'agent comarcal de salut i per rebre informació sobre el Servei de Voluntariat Europeu(SVE).

Comarques

Diari de Girona ■DIJOUS, 3 DE NOVEmBRE DE 201610

a més de dos anys quevaig en tren i fins ara nohavia tingut motius de

queixa, a excepció de fets pun-tuals comprensibles. En aquestperíode he viscut tres situacionsrocambolesques, dues de lesquals en els darrers vuit dies i lade dimarts a la nit és la més es-bojarrada de totes. Els trens so-len sortir als diaris pels retards,però ara resulta que n’hi ha quemarxen de l’estació abans d’ho-ra. Havia enxampat dos com-bois que arrencaven de Flaçà di-recció a Girona un minut abansdel temps que marca l’horari de

Renfe, però no m’havia passatmai que arribant a l’andana unminut abans de l’hora –compro-vat amb el rellotge de l’estació–ja no hi hagués cap rastre deltren. Ni aquelles llumetes ver-melles del darrere allunyant-se.Em vaig dirigir a l’oficina d’aten-ció a l’usuari pensant que potserel meu rellotge i el de l’estacióanaven malament, però davantmeu hi havia quatre passatgersmés que pensaven agafar el trende les 20.54 i no ho havien pogutfer perquè, segons em va infor-mar un d’ells, el comboi haviaguillat a les 20.50, quatre minuts

abans. Vaig fer la queixa acusantd’irrespectuosa Renfe o a qui si-gui el responsable de la decisió.Era el que em semblava enaquell moment, després d’unallarga jornada laboral i amb ga-nes d’arribar a casa. I és el queem continua semblant avui [di-mecres per al lector] mentre es-cric aquestes ratlles. Puc enten-dre que un tren arribi i surtiamb un cert retard –hi ha moltesestacions i línies llargues– peròno és comprensible de cap deles maneres que surti abans detemps. És irrespectuós. I encaraho és més quan un responsable

de premsa de la companyia as-segura a Diari de Girona queaixò «és impossible» perquè eltren va amb l’«horari oficial».Caram, fins i tot vaig comprovarl’hora del rellotge de l’estacióamb els senyals acústics de laràdio, que també són «oficials»,i anaven clavats. O sigui que, obé l’hora de la ràdio no és tan«oficial» i anem tots malament;o bé el rellotge «oficial» de Renfefalla (el de les pantalles interiorsdel tren anava dos minuts avan-çat respecte al de l’estació); o béels que ens vam queixar men-tim. Amb Renfe tot és possible.

F

LA MANCA

DE RESPECTE

DE RENFE

«Els trens solen sortir alsdiaris pels retards, però aran’hi ha que marxen del’estació abans d’hora»

Josep Calloljcallol@ddg.cat

Usuaris de Renfe a les comar-ques gironines han tornat a quei-xar-se pel servei de la companyia.Aquest cop però no ho han fet pelsretards, com és habitual, sinó pertot el contrari. I és que diversostrens van circular entre dimarts alvespre i ahir al matí amb «massa»puntualitat. És a dir, que van sor-tir abans de l'hora.

Aquest decalatge va provocarque els passatgers que normal-ment arriben justos per agafar eltren no fossin a temps de pujar-hi,malgrat arribar abans de l'horaprevista. El tren que va generarmés protestes va ser el de les 20.54hores en direcció a Portbou. Di-versos usuaris van presentar re-clamacions perquè el comboi vasortir quatre minuts abans delprevist, a les 20.50 hores.

Una cosa similar va passar ambel ferrocarril de les 21.35 hores. Va

sortir un minut abans, segons vantestimoniar els passatgers. A més,en aquest cas van poder confirmarque els rellotges de l'interior delsvagons anaven dos minuts avan-çats. De fet, els viatgers sospitenque aquest desajust horari seria lacausa per la qual els trens no pas-sen a l'hora indicada. Renfe però,ho va negar ahir categòricament.Segons fonts de la companyia es-tatal, «això és impossible. Nosaltresportem l'horari oficial i semprehem sortit a l'hora. Pot ser que al-gun cop surtin tard a causa d'al-guna incidència, però mai abans».En aquest sentit, la companyia esva comprometre a donar respos-ta als afectats.

Sanció per un retardParal·lelament, la Generalitat vaobrir un expedient informatiu aRenfe pel retard d'una hora i mit-ja amb el qual va sortir ahir a la nit

un tren de Tortosa (Baix Ebre) dela línia R16 a causa de la falta demaquinista, incidència que po-dria donar lloc a una «sanció ex-emplar». El conseller de Territo-

ri i Sostenibilitat, Josep Rull, va as-segurar ahir, en el seu compte deTwitter, que «si es confirma el re-tard per la no-disponibilitat demaquinista, la sanció a l'operador

Renfe serà exemplar».L'operadora ferroviària va ex-

plicar que el maquinista que estavaassignat per conduir aquest com-boi estava de baixa i que, quan esva detectar l'error, es va buscar unasolució, que va ser traslladar fins aTortosa un maquinista des de Tar-ragona, cosa que va provocar la de-mora d'una hora i mitja en la sor-tida del tren.

Per altra banda, un atropella-ment mortal en un pas a nivell al'altura de Llinars del Vallès vaafectar ahir a la tarda les línies deRodalies R2 i R11 des de les 15.45hores, ja que van haver de circularper via única.

GIRONA | F.B.

Usuaris de Renfe denuncien que algunstrens surten abans de l’hora a GironaDiversos afectats lamenten que no són a temps d’agafar el ferrocarril i ho atribueixen a un mal ajust dels rellotges

L’andana de l’estació de Girona, en una imatge d’arxiu.

MARC MARTÍ

Renfe va negar que existísaquest problema: «Això ésimpossible; els trens van ambl’horari oficial»

L'Ajuntament de Sant Gregori hacomençat a instal·lar, a través del’empresa que va guanyar la lici-tació per el projecte de canvi demés de 700 punts de llum de la viapública del municipi, Enllume-nats Costa Brava, el nou enllu-menat de tecnologia LED. Un en-

llumenat de tecnologia molt méseficient i que garanteix un impor-tant estalvi energètic, es preveu unestalvi entorn del 80%, és a dir de166 tones de CO2 l’any.

La particularitat dels nous fanalsinstal·lats és que il·luminen di-rectament al terra, ofereixen méslluminositat al carrer i a la vorera,i eviten que la llum es dissipi capals costats, d’aquesta manera es re-dueix la contaminació lumínica del’entorn. El projecte de canvi d’en-llumenat dels carrers i pobles delmunicipi, als punts on està previst,finalitzarà abans d’acabar l’any

2016 i ha comptat amb el suport iassessorament de la Diputació deGirona i el programa BeEnergy.

La inversió és de 232.925 euros,un import pel qual l’Ajuntament deSant Gregori s’ha acollit a la líniade crèdits del Fons Nacional d’E-

ficiència Energètica IDAE, senseinterès i a 10 anys, que es preveuretornar en un període molt me-nor de temps entre l’estalvi gene-rat per la implantació del projec-te i pels recursos propis del mateixAjuntament.

A més, ja que l’Ajuntament deSant Gregori, com altres municipisde la comarca, està adherit a lacontractació agregada d’energiaelèctrica per equipaments muni-cipals i via pública impulsada pelConsell Comarcal del Gironès,que gestiona actualment Aura En-ergia, això fa que s’asseguri que el100% de l’electricitat provinguid’energia verda, és a dir que pro-vé de fonts renovables i per tant ésmolt respectuosa amb el mediambient.

GIRONA | DdG

L’Ajuntament comença ainstal·lar el nou sistema LED,en el qual ha invertit untotal de 232.925 euros

St. Gregori estalviarà166 tones de CO2l’anyamb el canvi de llums

El canvi d’enllumenat a Sant Gregori.

AJUNTAMENT DE SANT GREGORI

LA XIFRA

A la via pública del municipi

L’empresa que s’encarrega d’instal·larels punts de llum és Enllumenats Cos-ta Brava, i compta amb el suport de laDiputació i el programa BeEnergy

700 PUNTS DE LLUM

comunicacio@ddgi.cat - 03/11/2016 08:58 - 79.152.96.155

SELVA | Comarques Gironines | 17EL PUNT AVUI

DILLUNS, 5 DE DESEMBRE DEL 2016

114057-1136688w

117711-1

149550w

849852-1

149268®

L’Ajuntament de Breda haaprovat el pressupost mu-nicipal per al 2017(3.384.450 euros), unscomptes que l’alcalde, Dí-dac Manresa, qualifica de“realistes” perquè contin-dran la despesa i no hau-ran de demanar “cap crè-dit”. Segons els númerosde l’equip de govern,d’ERC, l’Ajuntament pas-sarà del 42% d’endeuta-ment actual a un 36% a fi-nals del 2017. L’amortit-zació de crèdits permetràrebaixar en 297.000 eurosels deutes amb les entitatsd’estalvi.

L’any que ve durà un ta-natori i una caldera de bio-massa al municipi. El ta-natori s’ha adjudicat a Au-xiliar de Funeràries i Ce-mentiris (Aufuce), queconstruirà l’espai a tocardel cementiri i que el ges-tionarà durant trentaanys. El consistori preveu,això sí, invertir en l’accésal tanatori i adaptarà el la-teral del carrer Sant Se-bastià i canalitzarà el rec ipavimentarà l’entrada a laparcel·la. La partida és de20.000 euros.

L’Ajuntament tambéinvertirà 50.000 eurosprovinents d’una subven-ció de la Diputació a sane-jar i “dignificar” la plaçadel Claustre, segons infor-ma en una nota de prem-sa. El pressupost, ambpartida per a un camí flu-vial a la Riera del Repiaxi(35.000 euros), n’inclou

una de 10.000 per a pres-supostos participatius, elsprimers.

Pel que fa a la caldera debiomassa, es construirà alpati de l’escola Montseny, idonarà energia al centre ia l’escola bressol El PetitMontseny, que és just alcostat. D’aquesta manera,l’Ajuntament dóna perdescartat que Ensenya-ment tiri endavant l’am-pliació de l’escola.

Ordenances canviadesEl ple de dilluns passat (28de novembre) també vaaprovar la modificació de

les ordenances fiscals.ERC (6 regidors) i Tots perBreda (2) hi van votar a fa-vor, CiU (2) es va abstenir,i la CUP (1) s’hi va oposar.

Les ordenances inclo-uen un increment del 21%,corresponent a l’IVA, perles taxes de prestació de“serveis en cementiris lo-cals, conducció de cadà-vers i altres serveis fúne-bres de caràcter local, jaque la gestió del cementiri idel futur tanatori passaràa fer-la una empresa exter-na [Aufuce]”. La CUP vacriticar l’increment. ■

a Els comptes (3,38 milions) inclouenl’accés al nou tanatori a Construiranuna caldera de biomassa a l’escola

Pressupost“realista”a Breda i senserecórrer al crèdit

Jordi FerrerBREDA

L’escola Montseny tindrà caldera de biomassa l’any que ve. A

la imatge d’arxiu, l’entrada al centre ■ JOAN SABATER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

42per cent té d’índex d’endeu-

tament l’Ajuntament de Bre-da. L’alcalde diu que podria

estar al 36% a finals del 2017.

Diari de GironaDIJOUS, 8 DE DESEMBRE DE 201616

EL BAIX EMPORDÀ baixemporda@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

DdG PALAMÓS

■ La CUP del municipi Palamósva celebrar aquest dimarts la ter-cera esCUPdellada popular ambla reivindicació i per la defensa delsector públic. L’esCUPdellada ésun espai de trobada, un dinar po-pular obert i gratuït per a totes lespersones que volen participar-hi.

Enguany va centrar-se en la de-fensa del sector públic i va tenirlloc al passeig del Mar. Hi van par-ticipar un centenar de veïns delpoble.

La reivindicació de la CUP és entermes generals: defensa de totallò públic, en especial ensenya-ment i sanitat, però també els ser-

veis bàsics com l’aigua i la llum. Itambé, de forma més concreta,dins de la campanya local en de-fensa de l’escola pública. 

Amb aquest darrer punt, laCUP es manté ferma en la defensaque ha fet de l’escola pública. Dinsd’aquesta reivindicació hi ha ladenúncia que el partit ha portat aterme de la línia de P retallada al’escola Vila-romà, com també laja anunciada situació que el cursque ve es continuaran ofertantmés línies de P d’escoles concer-tades que de públiques a Pala-mós.

Les despeses de la trobadad’aquest dimarts van ser assumi-des per part del sou que el regidorde la CUP a l’Ajuntament de Pala-mós, Joan Bohigas, rep de la cor-poració i que no cobra, cedint-loal partit per a actes com aquest (tali com es concreta en el codi ètic dela formació cupaire).

Segons el mateix regidor, «tor-nem al poble el que és del poble»ja que l’esCUPdellada és un actede carrer, que té com a objectiu úl-tim compartir un espai de troba-da, i la reivindicació i la lluita perun Palamós més just i socialmentmés cohesionat.

Un centenar de veïns pariticipen enl’«esCUPdellada popular» de Palamós

Imatge de l’«esCUPdellada», aquest dimarts al passeig del Mar. DdG

Trobada institucional de la delegació de Calonge a Otívar. DdG

DdG 0TÍVAR

■Un grup de veïns de Calongei una delegació institucional en-capçalada per l’alcalde Jordi Solercelebren aquesta setmana el desèaniversari del pacte d’agermana-ment amb Otívar, a Granada. Elgrup va sortir dilluns al matí i es-tarà ins divendres a Otívar, coin-cidint amb les festes patronalsd’aquest municipi i amb la cele-bració del desè aniversari del’agermanament. 

La relació entre els pobles es re-munta als anys i del seglepassat, quan Calonge va rebre im-migrants d’Otívar que van establirla seva residència al municipi bai-xempordanès. Actualment es cal-cula que a Calonge viuen unes. persones que són nascudesa Otívar o que són descendents defamílies provinents de la poblacióandalusa, és a dir, una mica mésdel dels calongins hi tenen al-guna vinculació.

Calonge celebra els deu anysd’agermanament amb Otívar

DdG LA BISBAL D’EMPORDÀ

■L’Ajuntament de la Bisbal d’Em-pordà ja té les deu propostes ina-listes del procés participatiu queha engegat perquè la ciutadaniadecideixi quines inversions fer perl’any que ve sobre un total de. euros. Les propostes que espodran votar del al de de-sembre són: adequar un espaimunicipal com a centre d’acolli-ment temporal de gats de carreren recuperació (. euros); re-visió de les voreres (.); ac-tuació en el paviment del pontnou d’entrada a la Bisbal perquèno patini (.); millora urbanade l’Aigüeta (.); l’adquisiciód’una màquina especíica per ne-tejar les Voltes (.); refer les cal-deres de la residència geriàtricaZoilo Feliu (.); actuacions enles habitacions del geriàtric(.); millores a la piscina mu-nicipal (.); fer un pla de mo-bilitat per al centre (.); i lacompra d’una màquina de cine-ma per al Mundial (.).

La Bisbal ja té lesdeu propostesd’inversióperquè els veïnsles decideixin

�La consulta popular finalsobre un valor de 50.000euros tindrà lloc entreel 12 i el 18 de desembre

CARLES TORRAMADÉ L’ESTARTIT

■La reforma del passeig Marítimde l’Estartit així com de la façanaurbana que hi dóna s’eleva a ,milions d’euros. El president del’Entitat Municipal Descentralit-zada de l’Estartit, Genís Dalmau(LEST), ha explicat que el projecteque promou Ports s’ha encarituns dos milions d’euros respectede la proposta inicial perquè ns’hi havia previst la renovació detots els serveis existents. Dalmauconia que Ports pugui tirar enda-vant el projecte entre el i el. El passat mes d’abril, el con-seller de Territori i Sostenibilitatde la Generalitat, Josep Rull, ja vamarcar el com l’any per ini-ciar aquests treballs, un cop elClub Nàutic hagi enllestit lesobres que du a terme dins de la re-novació de la concessió de la dàr-sena esportiva.

Dalmau ha explicat que la parturbana de l’actuació l’haurà depagar l’Ajuntament o l’EMD, peròque, en tot cas, no s’aplicarà capcontribució especial als veïns delpasseig Marítim, sinó que ho i-nançarà íntegrament l’adminis-tració local. La intervenció abas-tarà des de la plaça del port ins alTorrent d’en Planas.

El president de l’EMD ha co-

mentat que aquesta és una de lescinc inversions que preveu a l’Es-tartit per aquest mandat. La sego-na per import és el centre d’inter-pretació Espai Medes, que es volconstruir al moll comercial de lalocalitat. Aquest projecte puja ,milions d’euros i el inançamentha de provenir del Club Nàuitc, del’EMD o l’Ajuntament i del ParcNatural. A més, ha exposat Dal-mau, es demanaran ajudes defons europeus, a la Diputació i

una subvenció lligada a la taxa tu-rística que recapta la Generalitat.La intenció és iniciar la construc-ció de l’ediici la primavera del’any que ve.

El tercer projecte per import ésla nova biblioteca, que té un pres-supost de ., euros. La in-tenció es començar-la el setembrede l’any que ve i acabar-la a la pri-mavera de . De moment, el i-nançament ha de sortir de l’Ajun-tament, si bé estan pendents que

la Generalitat aposti per una líniad’ajudes per a aquests equipa-ments.

La caldera de biomassa és elquart projecte, amb un cost de. euros (. de l’Ajun-tament i . de la Diputació).Ha de donar servei a l’escola Por-titxol, la sala polivalent, l’escolabressol i la biblioteca. Finalment,hi ha un projecte de . eurosper a oicines noves de l’EMD.

Aquestes són les inversions quel’EMD vol que s’executin durantaquest mandat a l’Estartit. D’altrabanda, l’ens descentralitzat haaprovat el pressupost per l’anyque ve, que puja ., euros.El pressupost va ser aprovat ambels vots a favor de LEST i els con-traris de Més per l’Estartit-UPM iCiU. Les inversions d’aquest pres-supost pugen . euros.

Les ordenances iscals per al es van aprovar amb els ma-teixos vots. Dalmau ha apuntatcom a novetats que s’apliquentrams a la taxa dels guals en funciódels vehicles que s’hi aparquin. Lamés baixa serà de euros (en-guany era de ,) per als apar-caments que tinguin d’un a tresvehicles. I puja un la taxad’ocupació de la via pública perals establiments de restauració.

La reforma del passeig Marítim del’Estartit puja 5,1 milions d’euros�El president de l’EMD afirma que l’administració local no aplicarà contribucions especials als veïns

La taxa per l’ocupació de la via pública dels establiments derestauració de l’Estartit s’incrementa un 10% l’any que ve. MARC MARTÍ

comunicacio@ddgi.cat - 09/12/2016 08:57 - 79.152.96.155

Diari de GironaDIMECRES, 21 DE DESEMBRE DE 201618

EL BAIX EMPORDÀ baixemporda@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

ACN/DdGMADRID

■ La ministra de Defensa, MaríaDolores de Cospedal, va obrir laportar ahir a treure de nou a sub-hasta la base Loran-C de l’Estartita un preu més ajustat, després quela realitzada anteriorment ambun preu de . euros va que-dar deserta. De Cospedal va pro-nunciar-se sobre aquesta as-sumpte durant la seva comparei-xença a la Comissió de Defensadel Congrés dels Diputats, on vaser interpel·lada per la diputadadel PDECat Míriam Nogueras.

La inca de l’antiga base ameri-cana té una extensió de .metres quadrats i ja fa anys queva quedar sense cap funció niguardacostes. Es troba en ple ParcNatural del Montgrí, les Medes i elBaix Ter i fa anys que l’Ajuntamentde Torroella de Montgrí reclama

obtenir-ne la titularitat –s’haviaarribat a plantejar que fos una deles seus del citat Parc Natural–. Noobstant això, no hi ha hagut maicap acord perquè les pretensionseconòmiques del Ministeri deDefensa són excessives per a lacorporació local.

De Cospedal va dir en la sevacompareixença que estan en con-verses amb l'alcalde de Torroellade Montgrí perquè el municipi voladquirir la inca i va recordar quel'última vegada que els terrenysvan sortir a subhasta va quedar«deserta». Aleshores, com ja s’hadit, el Ministeri de Defensa xifravael preu de sortida en més de migmilió d’euros. En aquest sentit, DeCospedal va manifestsar que «es-tem disposats a seguir parlant,potser podem fer una altra sub-hasta i abaixar els tipus».

L’alcalde torroellenc, Josep Ma-ria Rufí (ERC-Junts), va explicarahir a aquest diari que no ha tin-gut mai cap conversa amb el Mi-nisteri de Defensa, per la qualcosa les converses podrien haverestat amb l’anterior batlle. El po-sicionament de Rufí respecte dela inca de la base Loran-C és elmateix que ja va expressar el mesde novembre passat quan es vasaber que Defensa volia treure a

subhasta per tercera vegada la ba-teria militar de Punta Milà per., euros –a l’anterior sub-hasta, el preu de sortida d’aquestainca havia estat de . euros–, és a dir, ja que es troba en un en-torn de Parc Natural, el Ministerihauria d’enderrocar les ediica-cions, que estan en un estat ruï-nós, desenrunar l’espai i renatu-ralitzar-lo i «tornar-ho al municipio a la Generalitat» per incloure’l a

l’espai protegit. Rufí també va re-cordar que l’Estat disposad’aquests terrenys perquè el rè-gim franquista els va expropiar.

D’altra banda, i també en res-posta a Nogueras, la ministra vaairmar que l’exèrcit continuaràfent maniobres i exercicis a Cata-lunya. A inals de novembre i prin-cipis de desembre, els militars envan realitzar al municipi de Canetd’Adri.

Defensa obre laporta a subhastarde nou la baseLoran-C de l’EstartitLa ministra concreta que es pot revisar el preu després que l’anterior va quedar deserta

Instal·lacions de l’antiga base Loran-C de l’Estartit. ANIOL RESCLOSA

C.T.B. LA BISBAL D’EMPORDÀ

■ La consulta popular celebradala darrera setmana a la Bisbald’Empordà perquè els ciutadansdecidissin el destí de . eurosd’inversions ha donat com a re-sultat que les dues propostes mésvotades hagin estat la revisió devoreres amb vots i canviar lescalderes de la residència geriàtri-ca Zoilo Feliu, amb . Les duespropostes tenen un pressupost de. euros cadascuna, de ma-nera que la xifra conjunta superaels . que havia determinat elgovern local. No obstant això, elregidor de Participació Ciutada-na, Josep Maria Castells (CUP), hamanifestat que les dues inver-sions es desenvoluparan durantel proper i que s’hi afegiranels . euros que falten.

El recompte del procés partici-patiu es va fer aquest dilluns ambla presència del secretari munici-pal: la participació va ser del, del cens total –. ciuta-dans podien participar-hi, els ma-jors de anys empadronats a laciutat– amb vots, tots vàlids a

excepció d’un, que va ser nul. Uncop passat el Nadal, l’Ajuntamentconvocarà una sessió de retornper determinar els resultats pràc-tics i culminar d’aquesta manerael procés participatiu.

Castells ha explicat que, si bé elprocés participatiu estableix el to-pall d’inversió en els . euros–que inalment seran .–,l’equip de govern tindrà en comp-te els resultats alhora de conigu-rar la resta d’inversions del pres-supost. En aquest sentit, la terceraproposta que va tenir un majorsuport és intervenir en el pavi-

ment del pont Nou perquè no pa-tini (pressupostat amb . eu-ros i que va obtenir vots); i laquarta, actuacions en les habita-cions al geriàtric per un valor de. euros, que va aconseguir suports. Castells i l’equip degovern (ERC, CUP i ICV-EUiA)han valorat positivament tot elprocés i la participació que hi ha-gut. Pel regidor, ara s’han de tirarendavant els dos projectes quehan obtingut més vots perquè elsveïns de la Bisbal siguin cons-cients que la seva participaciótambé és important.

La consulta popular de la Bisbalsobre inversions rep 669 votsLes dues propostes que estiraran endavant són la revisióde voreres i el canvi de lescalderes del geriàtric

DdG CALONGE

■ L’Ajuntament de Calonge haaprovat el pressupost per al amb deu vots favorables del'equip de govern (CiU, PSC,CCSA, PP), quatre vots en contra(tres d'ERC i un d'Avancem) i duesabstencions (ERC). El pressupostés de .. euros, el que su-posa un increment d’un ,respecte al pressupost del .Aquest increment ve marcat perun augment del pressupost d’in-gressos, que a gran trets preveuobtenir més recaptació provinentde l’Impost de Béns Immobles itambé de la taxa d’escombraries.

El pressupost preveu continuaramb la reducció de l’endeuta-ment, ins a situar-lo a uns mí-nims històrics del , dels in-gressos corrents a inals de l’anyvinent. En aquest sentit, l’Ajunta-ment té previst liquidar el pressu-post d’enguany amb un endeuta-ment del , una xifra que du-rant l’any vinent es retallarà ins al,, i que en números globalssitua el deute en .. euros

–precisament, en el ple d’aquestdimarts també s’ha aprovat unaamortització anticipada de deutede .. euros–. Quant a in-versions per l’any que ve, l’importés de . euros. 

Com a principal inversió perl’any que ve hi ha la instal·laciód’una caldera de biomassa per ferfuncionar amb energia neta el Pa-velló d’Esports de Calonge i l’Es-cola Pere Rosselló. A aquesta in-versió s’hi destinarà . eurosi és una de les propostes per tald’avançar cap al compliment delsobjectius del Pacte d’Alcaldes pelClima i l’Energia. Per altra banda,la urbanització d’un nou tram del’Avinguda Catalunya de Sant An-toni suposarà una inversió de. euros (les obres de millo-ra d’aquesta avinguda afectaran eltram comprès entre els carrersJoaquín Ruiz-Giménez i Joan Ca-pri).

A banda d’aquestes inversionsconcretes, l’any vinent està previstdestinar . euros a la millorade diversos espais de la via públi-ca, i . a la redacció de pro-jectes tècnics. La resta de les in-versions correspondran a petitesinversions de reposició i a trans-ferència de capital al Cercle Ca-longí, ha informat l’Ajuntamentde Calonge.

Una caldera de biomassaés la principal inversió deCalonge per a l’any que veEl pressupost per al 2017 del’Ajuntament és de 20 milionsd’euros, un 3,55% més alt que el d’aquest any

Imatge del recompte dels vots de la consulta popular. DdG

comunicacio@ddgi.cat - 21/12/2016 09:21 - 79.145.67.57

Breus

El darrer ple de la Diputació deGirona va aprovar per unanimi-tat les bases reguladores de sub-vencions als ajuntaments per a lainstal·lació de calderes i xarxes decalor de biomassa municipals. LaDiputació obrirà dues línies desubvenció en funció de si la po-tència de la instal·lació és supe-rior o inferior a 70 kw. La ins-tal·lació i el manteniment serangestionats per empreses o mi-croempreses de serveis energè-tics. REDACCIÓ | GIRONA

Nous ajuts per a les xarxesde calor de biomassa

DIPUTACIÓ

L’Ajuntament de Vilajuïga haaprovat el pressupost per al 2017que, enguany, s’ha situat en

1.012.300 d’euros. Entre les no-vetats, cal destacar una rebaixa del’IBI urbà del 19%, una rebaixaque tal com explica l’alcaldessa,Joana Cobo (ERC), “suposa com-plir amb el compromís que vamadquirir durant l’any quan ensvam veure obligats a apujar l’IBIde forma contundent per equili-brar els comptes del municipi i no

perdre subvencions que teníematorgades”.

Cobo explica el pressupostd’enguany argumentant que“hem treballat per possibilitar larebaixa màxima de l’IBI urbà, si-tuat ara mateix en xifres similarsals municipis del nostre entorn..Al mateix temps, hem impulsatuna congelació de la resta d’im-postos municipals, sense que aixòimpliqui deixar de donar els ser-veis bàsics i necessaris als veïns ique no generi dèficit en els comp-tes municipals”.

VILAJUÏGA | REDACCIÓ

Després de la pujad’aquest darrer any, per equilibrar els comptes del consistori

L’Ajuntament de Vilajuïgaabaixa l’IBI als contribuents

15COMARCAACTUALITATEMPORDÀ | DIMARTS, 27 DE DESEMBRE DEL 2016

La comarca de l'Alt Empordàha passat de tenir 136.338 habi-tants, l’any 2014, a tenir-ne 46més, el desembre del 2015, demanera que el nombre d’habi-tants, ara, és de 136.384 perso-nes, segons les estimacions post-censals de població de l’Institutd’Estadística de Catalunya(Idescat).

La població resident a Catalu-nya era de 7.448.332 persones,el 31 de desembre de 2015, se-gons l’Idescat. Aquesta xifra re-presenta un creixement de23.578 habitants respecte d’unany enrere (un 3,2) i constitueixun canvi de tendència respectedels tres anys anteriors. L’aug-ment és resultat d’un creixementnatural de 5.584 persones(70.450 naixements menys64.866 defuncions), un saldomigratori amb la resta de l’Estatespanyol de 5.103 persones i unsaldo migratori amb l’estrangerde 12.891 persones.

En general, a Catalunya, elsprincipals augments percentu-

als de població es localitzen en lapoblació major de 85 anys, perl’elevada esperança de vida i per-què les generacions que arribena aquestes edats cada cop sónmés nombroses. En canvi, la po-blació de 25 a 39 anys és la quedisminueix més, pel trànsit deles generacions plenes cap aedats més grans de 40 anys.

FIGUERES | REDACCIÓ

La comarca va guanyar 46nous habitants en un any

La 21a edició de la Fira de l’O-li i l’Olivera d’Espolla ja té pro-grama, que ha donat a conèixerl’Associació Cultural La Frater-nal d’Espolla. La fira se celebra-rà el proper diumenge dia 22 degener, i culminarà una setmanad’activitats relacionades ambaquesta temètica. Per comple-mentar la fira artesanal, s’hanorganitzat diverses visites tea-tralitzades al Celler Cooperatiu iels concursos de balcons guar-nits, fotografia i llançament depinyols d’oliva. Aquesta fira es-pollenca dóna, cada any, el tretde sortida al calendari d’activi-tats agroalimentàries a la co-marca. REDACCIÓ | ESPOLLA

La Fira de l’Olid’Espolla se celebraràel 22 de gener

FIRES