espectacles / cultura DIMARTS48 20 DE GENER DEL 2015

Glòria per a la reina EspertCRÒNICA L’actriu deixa el segell del seu magisteri a ‘El rei Lear’, que triomfa al Lliure

JOSÉ CARLOS SORRIBESBARCELONA

La vareta màgica de l’èxit, sempre capritxós, sembla haver-se instal·lat al Lliure de Lluís Pasqual. L’excel·lent

any 2014 té continuïtat en aquest, i obres com El rei Lear, que dirigeix el responsable del teatre, apuntalaran una trajectòria excepcional en l’eco-sistema teatral barceloní. En l’any Shakespeare, Pasqual ha jugat bé les seves cartes amb un text capital al qual ha afegit una posada en escena essencial i sòbria, marca de la casa, i un repartiment intergeneracional dels que omplen platees. Sense comptar un ampli cor, són una quinzena d’intèrprets –amb la gran Núria Espert al capdavant– als quals Pasqual disposa en una despu-llada plataforma longitudinal. El joc amb l’espai és, per tant, el del Lliure de tota la vida. El públic està situat a les dues bandes de la passarel·la, que es mou a diferents nivells per recre-ar els escenaris cabdals de la trama. El director ja juga fort en un flamí-ger inici, imponent, en què el vell Lear distribueix la seva herència. En el repartiment, la petita Cordèlia (Andrea Ros) paga la seva honeste-dat amb el desterrament. En contra-posició les seves germanes, les intri-gants Goneril (Míriam Iscla) i Regan (Laura Conejero), en treuen profit amb adulació fingida.

ENTRADES I SORTIDES / És l’inici d’aques-ta tragèdia fosca, enorme, punyent, per la qual naveguen els grans temes del seu autor, sobretot la força des-tructiva que pot arribar a tenir l’a-mor o l’ambició de poder, que porta a la traïció i a la mort. Després d’a-questa arrencada impactant, la peça s’atura una mica en la primera part quan l’efecte de les entrades i sorti-des dels actors pels costats és reitera-tiu, encara que Pasqual les esquitxa

d’esporàdiques imatges brillants, al-guna fins i tot gore. Aquest movi-ment i el mateix espai no ajuden –quan es pretén que manin la parau-la de Shakespeare i el treball de l’ac-tor– a una visió i audició ideals per al públic allunyat. Cosa que s’accentua en el tràgic retrobament de Lear amb Cordèlia, ja morta, un perso-natge al qual la versió de Pasqual li treu volada. Sorprèn que es desenvo-lupi fora de pla, en un costat de la passarel·la, potser perquè l’espai central ja està ple de cadàvers. La coralitat d’El rei Lear està més accentuada que mai, encara que Es-pert atrau gran part de les mirades

com un Lear del qual aquesta ver-sió ha accentuat la seva fragilitat més que la seva autoritat. Als seus gairebé 80 anys (no ho oblidem), és la reina d’una obra de tres hores en una actuació que està plena de ma-tisos. Al seu costat, la també vetera-na Teresa Lozano brilla com el bu-fó llengut i cantador. Ramon Ma-daula, mentrestant, és un magnífic comte de Kent, i Julio Manrique també deixa empremta com a Ed-gard, el bon fill del desgraciat com-te de Gloster (Jordi Bosch), que s’en-frontarà al seu germà, el bastard Edmund (David Selvas). Grans ac-tors per a un èxit segur. H

33 Ramon Madaula, Núria Espert i Andrea Ros, en el retrobament de Lear amb la seva filla Cordèlia, ja morta.

ROS RIBAS

Pasqual accentua la coralitat de l’obra de Shakespeare amb un monarca molt més fràgil que autoritari

Una biografia de Valle-Inclán guanya el Comillas 3L’obra de Manuel Alberca busca la desmitificació de l’autor

ELENA HEVIA BARCELONA

Desposseir de tota càrrega llegendà-ria l’agitada vida de Ramón María del Valle-Inclán és un dels objectius de La espada y la palabra. Vida de Valle-Inclán, amb què el catedràtic de Li-teratura Manuel Alberca (Arenales, Ciudad Real, 1951) ha obtingut el XXVII premi Comillas d’història, bi-ografia i memòries, organitzat per

l’editorial Tusquets. El jurat del guardó ha destacat el rigor i l’ambició de l’obra, «que aspi-ra a convertir-se en un text canònic» sobre l’escriptor i dramaturg gallec, «presentant el retrat definitiu d’un autor fonamental de les lletres espa-nyoles». Quan només falta un any per-què se celebri el 80è aniversari de la mort i el 150è del naixement de

Valle, que es compliran l’octubre i el gener de l’any que ve, respecti-vament, el llibre d’Alberca ha inda-gat en nombrosos testimonis i docu-ments per desbrossar bona part de la ficció que ha acompanyat alguns dels retrats biogràfics, pròxims a la mitificació del personatge o bé pu-rament hagiogràfics. La seva figu-ra, actualment una de les més influ-ents de la literatura espanyola del

GUARDÓ D’ASSAIG segle XX, va despertar en el seu mo-ment l’interès d’escriptors com Ra-món Gómez de la Serna o Francisco Umbral, però encara existien episo-dis molt poc documentats en la vi-da de l’autor, en especial el seu pas per terres mexicanes, on va experi-mentar, pel que sembla, una vida d’aventures; la seva transformació indumentària i bohèmia o el cèle-bre episodi de la discussió i posteri-or baralla a bastonades que el va por-tar a perdre un braç, a conseqüència d’una gangrena.

EL JURAT / El premi, amb una dotació de 20.000 euros en concepte d’avan-çament sobre els drets d’autor, ha comptat amb un jurat format per José Álvarez Junco (com a presi-dent), Miguel Ángel Aguilar, Francesc de Carreras, Emilio La Par-ra, José María Ridao i l’editor Josep Maria Ventosa, en representació de l’editorial Tusquets. H

La Universitat de Lleida identifica un oli inèdit de Sorolla

EL PERIÓDICOBARCELONA

El Centre d’Art d’Època Moder-na (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL) ha identificat una no-va obra de Joaquín Sorolla (1863-1923), la segona en poc més de dos anys. Es tracta d’una pintu-ra a l’oli sobre taula de petit for-mat (34,6 x 16,8 centímetres) que presenta un paisatge fluvial o la-custre que el valencià va realitzar a principis de la seva carrera ar-tística. Els exàmens electromag-nètics –llum blanca, ultraviola-da, infraroja i raigs X– permeten confirmar els paral·lelismes tèc-nics i estilístics entre aquesta pe-ça i el corpus del pintor. I malgrat que no existeix documentació so-bre l’execució de l’obra, els inves-tigadors la daten el 1881 per la fir-

ARt ReCUpeRAt

ma, una rúbrica que es correspon amb les de la primera època de So-rolla, i pel 81 que s’intueix al cos-tat del nom. La pintura evidencia l’interès del valencià pel realisme i la seva gran destresa en l’execució de les pinzellades ràpides i precises. I destaca, també, per la presència d’una franja ataronjada, corres-ponent al celatge, que es reflec-teix a l’aigua. Un recurs habitu-al en les obres del pintor d’aque-lla època, com Bugaderes del Túria (1879), Aparició de Crist als apòstols (1882) i Paisatge de l’Algar de Va-lència (1882). Blanca Pons Soro-lla, besnéta del pintor i experta en la seva obra, remarca l’excep-cionalitat de la troballa «ja que es conserven molt poques obres d’aquesta època tan primerenca tan acabades i amb aquesta qua-litat». La peça, igual que la recupe-rada l’any 2012, Estudi de Crist (1883), pertany a una col·lecció privada i va ser comprada com una pintura anònima en una subhasta. H

33 Detall de l’oli de Sorolla.