Embed Size (px)
Citation preview
Jaume Fuster, la bibliotecapública més gran de la ciutat
EDIFICI
Té quatre plantes imés de cinc mil metresquadrats de superfície
FONS
Està especialitzat encultura juvenil illibres de viatges
INAUGURACIÓ
Diumenge 13 denovembre, amb unagran festa popular
G R À C I AB A R C E L O N A
Pàg. 3
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • N o v e m b r e 2 0 0 5
www.bcn.es
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Juanjo IsernPresident del Club Esportiu Europa
“L’Europa és el símbolesportiu de Gràcia”
M O B I L I TAT Pàg. 6
Els entorns de Rius i Taulet ja són per als vianants
E Q U I PA M E N T S Pàg. 4
Mercat de la LlibertatSerà totalment remodelat
El Ple del Districte de Gràciadel passat dia 4 d’octubre vaproposar la declaració de SantMedir com a Festa tradicionald’interès nacional i la concessióde la Medalla d’Honor de Bar-celona a Manel Giménez Valen-tí (l’oncle Manel) i a la Funda-ció Nexe, amb el vot unànimede tots els grups municipals. El Ple va donar la benvinguda,també de manera unànime, alsMossos d’Esquadra, que es fancàrrec de la seguretat ciutadanaa Barcelona a partir d’aquestmes de novembre. El Ple tambéva fer una extensa valoració deles festes majors d’enguany, es-pecialment de la de la Vila deGràcia.
Sant Medir i les Medallesd’Honor protagonitzen el Ple
El Ple proposa que Sant Medir sigui Festa d’interès nacional. Pàg. 5
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
La Nit de l’esportHomenatge als esportistesmés destacats de l’any
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Síndica de GreugesLa defensora dels drets delsciutadans de Barcelona
G R À C I A2 Novembre 2005
G R À C I AB A R C E L O N A
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Francisco Giner, 46.Telèfon d’informació 010 (preu : 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).Telèfon del Civisme 900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre Cívic El Coll 93 285 70 11Aldea, 15-17.Centre Cívic La Sedeta 93 207 36 13Sicília, 321.Casal de Barri Cardener 93 210 63 91Cardener, 45.Centre Artesà Tradicionàrius 93 218 44 85Travessia Sant Antoni, 6-8.L’Espai de Música i Dansa 93 241 68 10Travessera de Gràcia, 63.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90Torrent de l’Olla, 104.Biblioteca Julià de Capmany 93 218 78 55Torrent de l’Olla, 219.Biblioteca del Centre de 93 217 95 27Treball i DocumentacióGran de Gràcia, 126.
SERVEIS SOCIALS
Centre El Coll-Zona Nord 93 285 72 67Aldea, 15.Centre Serveis Socials Gràcia 93 291 43 25Pl. Rius i Taulet, 6.Of. Serveis Socials Generalitat 93 284 27 21Providència, 42.Centre d’Atenció a 93 458 99 08Disminuïts (Infants)Grassot, 3, 4t.
GENT GRAN
Casal d’Avis de Gràcia 93 217 94 11Mozart, 24.Casal d’Avis Montmany 93 285 04 74Montmany, 45.Casal d’Avis de Penitents 93 212 60 62Pg. Vall d’Hebron, 76-78.Casal d’Avis La Miranda 93 284 01 26Av. Coll del Portell, 74.Casal d’Avis Siracusa 93 219 10 40Siracusa, 23-27.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació Jove 93 284 75 73Torrent de l’Olla, 104.Oficina de Rehabilitació 93 291 65 55Pl. Rius i Taulet, 2, 2n.Centre de Recursos 93 237 47 43Barcelona SostenibleNil Fabra, 20.Arxiu Municipal de Districte 93 285 03 57Camèlies, 36-38.Agència Tributària 93 237 41 80Av. Príncep d’Astúries, 66.Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80Igualada, 10.C. de Normalització Lingüística 93 217 87 23Príncep d’Astúries, 54, 2n.Centre de Recursos Pedagògics 93 415 50 98Topazi, 29.
GUÀRDIA URBANA
Unitat Territorial GràciaTrilla, 10.Emergències 092Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22Accidents (C/ A, núm. 97-103) 93 223 53 20
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Mossos d’Esquadra 088Cos Nacional de Policia 091Bombers 080
SALUT
CAP Pare Claret 93 208 25 70Sant Antoni Maria Claret, 19-23.CAP Larrard 902 011 040Travessera de Dalt, 79.CAP Vallcarca(Parc Sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22Av. Hospital Militar, 169-205.(Edifici Pedraforca)Servei d’Urgències de l’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00Av. Santuari de Sant Josepde la Muntanya, 12.Centre de Salut Mental 93 218 93 02d’Adults de GràciaMare de Déu del Coll, 41.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O Ú T I Lt L ’A G E N D AW
FESTIVAL EUSKAL HERRIA SONA
Divendres 11 de novembreJuan Mari BeltranA les 22.30 h. Lluïsos de Gràcia (pl. Nord, 7-10)
Dissabte 12 de novembre Triki ta keA les 22.30 h. Lluïsos de Gràcia (pl. Nord, 7-10)Barreja de la tradicional trikitixa amb ritmes de pop-rock.
Divendres 18 de novembre Nit bascaA les 22.30 h. Lluïsos de Gràcia (pl. Nord, 7-10)Representacions teatrals, danses, txalaparta, txistularis...
FESTIVAL DE JAZZ DE BARCELONA
Divendres 18 de novembre Robert Glasper Trio (piano)A les 21.30 h. Sala Luz de Gas (Muntaner, 246)
Diumenge 20 de novembre Miguel PovedaA les 20 h. L’Auditori (Lepant, 150)Presenta el seu disc Desglaç.
Dimarts 22 de novembre Horacio fumero (contrabaix)A les 21.30 h. Bikini (Deu i Mata, 105)
Dijous 24 de novembre The Raynald Colom QuintetA les 22 h. L’Espai (travessera de Gràcia, 63)Presenta el disc My fifty one minutes.
Dissabte 3 de desembre Michel CamiloA les 22.30 h. L’Auditori (Lepant, 150)Presenta el seu disc Solo.
Divendres 11 i dissabte 12 de novembreOne (Festival Òpera de Butxaca)A les 22 h. Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55)Òpera de cambra per a soprano.
Divendres 18 de novembreTrobada de tardor de CoralsA les 17 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 327)
Divendres 25 de novembreJam SessionA les 22 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 327)
Dissabte 19 de novembreUna de pallassosA les 17.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)Per la companyia Bitxicleta.
Dijous 1 de desembreMonstresA les 18 h. Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104)Narració de contes protagonitzats per peluixos. Per anens de 2 a 4 anys.
Del 22 de novembre a l’11 de desembreLes explotacions mineres de ferro dels turons de BarcelonaCentre Cívic El Coll (Aldea, 15 )Dins del cicle de Pinzellades històriques del barri del Coll.
Fins al 30 de desembreEls tresors del monestirMuseu Monestir de Pedralbes (baixada del Monestir, 9)Permet conèixer el claustre gòtic més gran del món, lespintures murals de Ferrer Bassa i el sepulcre de la reinaElisenda, entre altres joies artístiques.
Fins al 8 de gener de 2006La joventut de CervantesMuseu Diocesà de Barcelona (av. de la Catedral, 4)Documents, llibres i obres d’art sobre la seva joventut.
Fins al 29 de gener de 2006Art NoveauCaixaFòrum (av. Marquès de Comillas, 6)Prop de 350 obres d’art, com una vidreria de Tiffany, qua-dres de Van Gogh, Toulouse-Lautrec, Degouve de Nunc-ques, Rusiñol i Vuillard, i escultures de Rodin i Meunier.
CICLE GRÀCIA SOTA LA DICTADURA Dijous 24 de novembreEl 20-N: cava, incerteses i futurA les 20 h. Orfeó Gracienc (Astúries, 83)
Dijous 15 de desembreDel nacionalcatolicisme a l’església popularA les 20 h. Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8)
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Ferran Mascarell, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, GlòriaFiguerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany,Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, Isabel Deniel. Coordinació general: Andreu Parera.Coordinació de fotografia: Jaume Novell. Fotografia: Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo,Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: JoanIsern, Maribel Baños. Impressió: Mateu Press, SA. Manipulació: General serveis. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: AscensióGarcia Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.
www.bcn.es/publicacions
Daniel Venteo
La inauguració de la novaBiblioteca Jaume Fuster,
a la plaça de Lesseps 20-22,és el 13 de novembre i tot-hom hi és convidat. Hi hauràmoltes sorpreses, com ara
una exposició d’art, recitalsde poemes escampats pertots els racons de la bibliote-ca i un gran espectacle visual.La companyia Artristres po-sarà en escena una invitacióper descobrir el nou centre
mitjançant un espectacle quepren el nom d’una novel·la deJaume Fuster: L’Illa de lesTres Taronges. La nova biblioteca de Gràciaestà especialitzada en cultu-ra juvenil i en llibres de viat-
ges. Aquesta nova bibliotecaestà cridada a convertir-seen el punt de par tida demolts viatges, reals o imagi-naris, a totes les contradesdel planeta i encara méslluny. El seu fons s’ha no-drit, en part, amb la d’Anto-ni Julià de Capmany (Tor-rent de l’Olla, 219), que hadeixat de prestar ser veiarran de l ’ober tura de lanova biblioteca.Amb més de cinc mil metresquadrats, el nou edifici, obradels arquitectes Josep Llinàsi Joan Vera, és una especta-cular estructura metàl·lica dequatre plantes que s’adapta aun espai de forma romboïdali que confereix a l’edifici laseva innovadora forma. Entre els atractius del noucentre, a part del seu fons bi-bliogràfic i audiovisual, hi haespais com ara l’auditori, ambcapacitat per a més de 260persones, sala d’exposicions,
sala polivalent, cafeteria i di-versos espais de lectura i con-sulta especialitzada. En lesnoves instal·lacions tambés’hi ubiquen les dependèn-cies de l’Arxiu Municipal delDistricte, el qual atresora ladocumentació històrica del’antiga vila de Gràcia.
La Jaume Fuster és situadaen un punt vital del districte,ben accessible des de tots elsseus barris i estretamentvinculada amb altres equipa-ments educatius i culturalsde l’entorn, fet que la conver-teix en una peça més d’unaxarxa de gran interès ciu-tadà.
G R À C I A 3Novembre 2005
A finals d’octubre s’estaven acabant els interiors i els primers llibres ocupaven les prestatgeries.
La nova biblioteca pública, que és
la més gran del Consorci de
Biblioteques de Barcelona, se
suma a la ja existent de la Vila de
Gràcia. La seva centralitat la
converteix en un punt de
referència ineludible
Jaume Fuster, la bibliotecapública més gran de la ciutat
C IU TA DA N S OPINE N
Blanca HurtadoEstudiant deFilologia Hispànica
Sí, jo acostumo a anarmolt a la biblioteca. Enl’actualitat, vaig a la dela meva universitat,però les bibliotequessón bones per a tot-hom.
Estela SanzEstudiant deFilologia Hispànica
Quan era petita, sem-pre anava a la del barrique tenia més a prop.Ara vaig a la de la uni-versitat, però pensovisitar la nova bibliote-ca de Lesseps.
Dèlia LedesmaEstudiant deMatemàtiques
La veritat és quenomés faig servir labiblioteca en èpoquesd’exàmens. Les biblio-teques són bones per atothom, perquè hi tro-bes tot tipus de gent,no només estudiants.
Héctor SepúlvedaComercial
No suelo ir mucho,alguna vez para haceralguna consulta. Nodispongo de muchotiempo y creo que lasbibliotecas son máspara consultas específi-cas.
RamsésFernándezEstudiant deCiències
Yo las utilizo mucho,me gustan. Utilizomucho la de mi univer-sidad, porque hay librosque me interesan, y ladel barrio sólo comoaula de estudio.
V o s t è é s u s u a r i d e b i b l i o t e q u e s ?
La nova bibliotecas’inaugura eldiumenge 13 denovembre amb unagran festa popular
Daniel CastellóEstudiant deMatemàtiques
Lo cierto es que yo voypoco a las bibliotecas,porque estoy más agusto en casa. Además,en las bibliotecas siem-pre hay ruido y sólo voypara coger libros demanera puntual.
H O M E N AT G E A J A U M E F U S T E RALa nova biblioteca recorda l’escriptor Jaume Fuster.Nascut el 1945, va escriure la seva primera novel·la deben jove, als 14 anys. Va militar activament en la lluitaantifranquista i fou un dels fundadors d’entitats comara l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Moríprematurament el 31 de gener de 1998, als 52 anys. En-tre les seves obres destaquen les nove·les policíaquesdel detectiu Lluís Arquer i la trilogia L’illa de les Tres Ta-ronges, L’anell de ferro i El Jardí de les Palmeres, entremolts altres títols.
G R À C I A4 Novembre 2005
E Q U I P A M E N T S
J.A.F.
E l passat dia 29 de setem-bre va signar-se l’acord
entre l’Institut Municipal deMercats de Barcelona i elscomerciants del mercat, des-prés d’un llarg procés de dià-leg i participació que ha ser-vit per definir les caracterís-tiques que ha de tenir l’esta-bliment un cop reformat. Elnou mercat comptarà ambun moll de descàrrega soter-rat de 2.200 m2 i un aparca-ment per a vehicles indus-trials, que alliberarà elsentorns del mercat dels ve-hicles comercials que operenal mercat. El moll de descà-rrega estarà directamentcomunicat amb l’interior delmercat i els comerciants hi
tindran magatzems indivi-duals i cambres frigorífiques.Un cop remodelat, el mer-cat tindrà uns 45 establi-
ments, construïts de bellnou amb acer i vidre, il·lu-minació freda i climatitza-ció. A més, comptarà ambnoves activitats com res-tauració, productes ecolò-gics, forn de pa i congelats.La planta soterrada incor-porarà, també, un sistema
de recollida selectiva de dei-xalles i residus i el mercatestarà dotat, en el seu con-junt, d’un sistema de clima-tització que garantirà unatemperatura adequada entotes les èpoques de l’any.Les actuals parades del mer-cat es traslladaran, l’estiu del2006, a una carpa situada aun lateral de la plaça Gal·laPlacídia i tot seguit s’inicia-ran les obres, les quals dura-ran uns dinou mesos i tin-dran una especial cura ambl’edifici d’estil modernistaedificat l’any 1888. L’edificiactual va ser inaugurat el1893 i encara que el projecteva ser signat per l’arquitectemunicipal de Gràcia, MiquelPasqual Tintorer, la historio-grafia atribueix l’autoria aFrancesc Berenguer i Mes-tres, un dels principals aju-dants de Gaudí, que a l’èpo-ca treballava a l’Ajuntamentde Gràcia.
El Mercat de la Llibertat serà undels més moderns de Barcelona
El Mercat de la Llibertat en l’actualitat.
El mercat estraslladarà, l’estiude 2006, a unacarpa situada a laPl. Gal·la Placídia
Del Salón Trilla al cinema Fontana Al costat de la masia de Can Trilla, el carrer Gran deGràcia va acollir un cinema que amb el pas dels anys vaanar canviant de nom. Els primers indicis situen el Ci-nematógrafo Ideal davant de la plaça Trilla, mentre unarevista cinematogràfica ubica el Salón Trilla en aquestindret el 1908. El 30 d’octubre de 1920 es va convertiren l’Estudio Cirera i el 15 de febrer de 1925 obria com aSelect Cinema, nom que va canviar després de la guerrapel de Selecto, una sala que va destacar pel valor afegitde les varietats que es feien després de les projeccions.Construït un nou edifici, la planta baixa va obrir com acinema Fontana el 19 de maig de 1980 i s'hi va estrenara Gràcia la pel·lícula La plaça del Diamant. El local vaplegar el 20 de març de 1988. Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte. T. 93 285 03 57
Abans Un dels grans èxits del cinema Fontana va ser l’estrena
del film Rambo.
Ara El local del cinema acull un centre d’estudis financers.
J. M. ContelA B A N S I A R A
L’edifici modernista del 1888 serà restaurat per especialistes, un cop les parades actuals es traslladin a una carpade la plaça Gal·la Placídia
www.bcn.es/publica-
Barcelona 365. Temps i ciutat / Tiempo y ciudad /Time & CityJaume Subirana, Jordi Bernadó, Tanit Plana, Carles Roche
Llibre d’imatges de Barcelona des d’un punt de vista quecombina el triple cicle temporal dels dies de la setmana –les activitats més quotidianes, la feina, el descans i el lleu-re–, els mesos, amb el pas de les estacions; i els anys ambtot el pes de la història que fa única la nostra ciutat.
2003, 287 pàg.Format: 21 x 29,5 cmPVP: 55 eISBN 84-7609-543-0
Obres prèvies al nou equipament de Grande Gràcia-Santa Rosa-TrillaHan començat ja els treballs de deconstrucció previs-tos en la primera fase de la rehabilitació i ampliacióde l’anomenada Casa del Baró de la Barre, que haviaestat la seu de l’antiga escola OSI. El nou equipamentacolllirà un centre sociocultural, una escola bressol iun aparcament per a vehicles de dues rodes. Aques-tes obres han d’acabar-se durant el mes de desembre.Posteriorment, durant el primer trimestre de l’any2006, començaran les obres de construcció pròpia-ment dites del nou equipament.
Història del barri del CollEl Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca organitza fins al’11 de desembre (iniciat el mes d’octubre) un cicled’activitats sobre la història del barri del Coll. Latemàtica del cicle són les fonts i mines i les explota-cions mineres de ferro. El cicle inclou conferències iexposicions. Centre Cívic del Coll. Carrer Aldea, 15.www.bcn.es/gracia.
Obres a la plaça de LessepsHan començat ja els treballs previs per a les obresd’urbanització de la superfície de la plaça Lesseps.Els treballs consisteixen, entre altres, en el desplaça-ment d’un carril cap a la mitjana de General Mitre, laconstrucció d’un lateral per connectar la plaça amb laronda del Mig pel costat muntanya i la reducció del’actual vorera d’aquest costat.
Gràcia SolidàriaEl passat 8 d’octubre va tenir lloc la celebració de la II Festa amb Mercat Solidari i Actuacions a la plaçade Rius i Taulet. La trobada va tenir lloc al llarg detota la jornada des de les 11 del matí i fins a les 21hores. L’organització va estar a càrrec de les ONG deGràcia amb el suport de l’Ajuntament. Entre d’altres,hi van actuar: Kabul, Danses de Centro Boliviano Ca-talán i animació infantil.
G R À C I A 5Novembre 2005
N O T Í C I E Sf
J.A.F.
Un cop aprovada l’acta dela sessió anterior, i abans
de donar pas a l’ordre del dia,el president del Consell, Fer-ran Mascarell, va donar labenvinguda als Mossos d’Es-quadra, els quals es fan càrrecde la seguretat ciutadana aBarcelona el dia 1 de novem-bre. Tots els Grups munici-pals van afegir-se a aquestabenvinguda en els seus res-pectius torns de paraula. En l’informe de gestió del re-gidor del Districte, RicardMartínez, va destacar l’entra-da en funcionament de l’ano-menada superilla B1 del Plade Mobilitat del Districte(l’entorn de la plaça Rius iTaulet), l’acord per a la remo-delació del Mercat de la Lli-bertat, la remodelació de lasala d’actes del Centre CívicLa Sedeta, l’aprovació del Plad’Actuació de 2006 del Trans-port Metropolità –que signi-ficarà diverses millores per altransport públic a Gràcia– i elproper inici de la urbanitza-ció de la superfície de la plaçaLesseps, un cop acabades lesobres de la línia 9 del metro.El regidor va informar tambéque en els darrers mesos elServei d’Inspecció ha obert113 expedients a terrasses de
bars; ha fet 290 inspeccionsen locals –amb l’obertura de23 actes i el precintatge dedos locals (La Cibeles i LaSal)–, i ha tancat nou solars.La part informativa va tan-car-se amb una extensa valo-ració sobre les diferents fes-tes majors del districte. La
Festa Major de la Vila va serla que va acaparar la majoriad’intervencions: Alberto Gar-cía Belón (PP) va dir que elsviolents actuen a Gràcia totl’any i Carles Agustí (CiU) vatrobar a faltar un desplega-ment policial més ampli desdel primer dia de Festa Ma-jor. Jordi Farriol (ICV), Do-lors Martínez (ERC) i Gui-llem Espriu (PSC) vanrecordar que els aldarulls esvan produir un cop acabatl’horari de la Festa i van pro-
posar una millora de la pro-gramació. Tots els Grups vanagrair la tasca als organitza-dors i al conjunt de treballa-dors dels diferents serveismunicipals.En el torn d’informació de lesdiferents Comissions, cal des-tacar els informes sobre laComissió de Serveis Socials,del conseller Jordi Farriold’ICV; de la consellera d’ERC,Sandra Vélez, sobre les activi-tats que el Consell de les Do-nes prepara per al Dia Inter-nacional contra la Violènciade Gènere, i l’informe de laComissió d’Esports, que aca-bava d’organitzar la Nit del’Esport, a càrrec del consellerdel PSC, Josep Anton Vinyals.La part decisòria del Ple vacomptar amb dues propostesaprovades per unanimitatpels cinc Grups municipals:demanar a la Generalitat deCatalunya la declaració deFesta tradicional d’interès na-cional per a la de Sant Medir ila proposta de concessió deles Medalles d’Honor de Bar-celona a Manuel Gimenez Va-lentí (Oncle Manel) i a laFundació Nexe.
Gràcia demana que Sant Medirsigui Festa d’interès nacionalEl Ple del Districtedel passat dia 4d’octubre va propo-sar també l’OncleManel i la FundacióNexe com aMedalles d’Honorde Barcelona
El PIAD assessora en casos de violència de gènere.
Un moment de la sessió plenària.
Primer aniversari del PIADRedacció
El PIAD (Punt d’Informa-ció i Assessorament per a
les Dones) de Gràcia celebrael seu primer aniversari el 15de novembre. Des de la sevaobertura fins al setembre del2005, aquest centre ha atès239 demandes, la major partreferides a temes d’assessora-ment jurídic, violència de gè-nere, o relacionats amb l’ha-bitatge i el món laboral.Com el seu nom indica, el
PIAD ofereix informació, for-mació i assessorament sobretots aquells assumptes d’in-terès per a les dones, i alhoraels faciliten l’accés als recur-sos associatius, laborals, edu-catius o culturals de la ciutat.El centre disposa d’un serveigratuït d’assessorament jurí-dic i organitza xerrades i ta-llers gratuïts per a les donessobre sexualitat, autoestimao eines personals.D’altra banda, el 18 de no-
vembre, a les 20 hores, a laplaça de la Virreina, es farà laconcentració anual en home-natge a la dona que va ser as-sassinada a Gràcia, al costatde la plaça, fa uns anys. Comés habitual, hi haurà una en-cesa d’espelmes i es penjaranmissatges contra la violènciade gènere. A més, es repre-sentaran unes petites drama-titzacions al voltant d’aquesttema, dues de les quals a càr-rec de Dones no Estàndard.
Tots els Grups vandonar la benvingu-da als Mossos, quees despleguenaquest mes denovembre
Daniel Romaní
L’af luència de vehiclesprivats a l’interior de
l’anomenada superilla B-1, lade l’entorn de la plaça Rius iTaulet, és molt reduïda desdel dia 5 de setembre, quanva canviar-se la direcció d’unadesena de carrers del barri.Ara pràcticament només hicirculen vehicles de servei id’alguns veïns que han de feralguna gestió, però no pas elsqui van d’un barri a un altrede la ciutat perquè ja no éspossible travessar la zona: sihi entres, en tornes a sortirpel mateix lloc. La superilla B-1, la superfícieinterior dels carrers travesse-ra de Gràcia, torrent de l’Olla,
Còrsega i Gran de Gràcia,amb dos annexos situats alscarrers de Lluís Antúnez i Pa-dilla, aquesta tardor és un es-pai més tranquil, menys soro-llós, on a primera hora delmatí i a primera hora de latarda poden passar els alum-nes de les tres escoles que hiha a la zona sense que elsdestorbi el trànsit. La mesura, que forma partdel Pla de Mobilitat del Dis-tr icte, ha inclòs també laconversió en zona de via-nants d’alguns petits tramsde carrers propers a la plaçade Rius i Taulet. Però la granactuació que ha allunyat eltrànsit de pas és el canvi dedirecció dels carrers de Sant
Domènec, Goya, Maria, Je-sús (entre Gran de Gràcia iSant Pere Màrtir), Santa Te-resa, Domènech (entre SantPere Màrtir i Mozart), Fran-cisco Giner (entre el carrerDomènech i el carrer del Di-luvi) i Perill, entre el torrent
de l’Olla i el carrer de Venus.D’altra banda, és obert elprocés participatiu que per-metrà decidir les condicionsfinals de la superilla C-2, lacentral del barri de Gràcia,mesura que ara està oberta ales aportacions que fan elsveïns.
G R À C I A6 Novembre 2005
E l Mercat de Lesseps va ser inauguratl’any 1974, per bé que ja s'havia co-
mençat a construir l’any 1966. Forma part,per tant, del grup de mercats més recents imoderns de la ciutat de Barcelona.En 1999, el mercat va ser reformat i se'n vanmodernitzar les infraestructures. Aquell anyva obrir un autoservei per complementar l'o-ferta de fresc del mercat.Actualment, des del Mercat de Lesseps s’estàimpulsant la coordinació entre els quatre
mercats de Gràcia (Abaceria, Estrella, Lliber-tat i Lesseps) per tal de dur a terme conjunta-ment diverses campanyes de promoció co-mercial, entre les quals destaquen els DiesGrocs i la Targeta de Client. A més, el presi-dent del Mercat de Lesseps, Enric Barceló, fo-menta l'acció conjunta dels mercats graciencsen diades com ara la Festa Major, Sant Medir,Nadal, Reis i Carnestoltes.
El Mercat de Lesseps. C/ Verdi, 200
E L T A U L E L L
Impuls a la coordinació dels mercats graciencs
Imatge de l’interior del mercat de Lesseps.
Joan Anton Font
M O B I L I T A T
El gener es posaràen pràctica lamateixa mesura ala superilla centralde Gràcia
El Pla de mobilitat del Districte segueix avançant.
Els cotxes són l’excepció a l’entorn de la plaça Rius i Taulet
S E R V E I P Ú B L I C
RedaccióLa Síndica de Greuges de Barcelona vetlla pels drets fo-namentals i les llibertats públiques dels ciutadans i ciu-tadanes de Barcelona. S’hi pot dirigir qualsevol personafísica o jurídica que consideri que l’Administració li im-pedeix o dificulta l’exercici legítim dels drets constitu-cionals. La Síndica supervisa si els òrgans i els serveis del’Ajuntament han actuat de manera correcta, o bé si hancomès algun error o arbitrarietat. La queixa es pot pre-sentar personalment, per fax o per correu electrònic.Però sempre s’ha de ratificar amb un escrit signat iaportar tots els documents que puguin servir per aclarirla situació. En el cas de no tenir l’escrit, l’oficina facilitaun imprès que es pot completar en el moment de pre-sentar la queixa. Al web www.sindicadegreugesbcn.estambé es pot accedir al formulari de queixa i rebre'n in-formació. Si la reclamació s’admet a tràmit, la Síndicainvestigarà per aclarir les causes del problema o els pos-sibles errors comesos, i recomanarà o recordarà fórmu-les per resoldre'ls. Quan sigui viable, farà una tasca demediació entre ciutadans i Ajuntament a fi d’aconseguiruna solució ràpida i satisfactòria de les queixes. Les re-solucions sempre es comuniquen per escrit a la personaafectada. Pilar Malla, exdiputada i exdirectora de Càri-tas, és la Síndica de Greuges de Barcelona. Ha manifes-tat la seva intenció de treballar per al millor benestar detotes les persones que viuen a Barcelona, especialmentdels més desvalguts.
Oficina de la Síndica de Greuges de BarcelonaRonda de Sant Pau, 45, 3a planta (Palau Foronda) 08015 Barcelona Tel. 93 413 29 [email protected]
Una adjunta a la Síndica atén una ciutadana.
La defensora dels drets delsciutadans de Barcelona
La superilla B-1 ja és una realitat: el trànsitde pas ha estat allunyat gràcies al canvi dedirecció d’una desena de carrers
G R À C I A 7Novembre 2005
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
C om és ja un costum o una tra-dició, al Parc de la Creueta del
Coll s’ha realitzat la tradicional Nitde l’Esport de Gràcia, on s’han reu-nit el millor del millor: són els es-portistes d’aquest districte que handestacat més durant la temporadapassada en les seves especialitatsrespectives.Aquest any, com a novetat, els pre-mis van ser presentats i lliurats endues sessions, una de tarda i unaaltra de nit. A la nit, va ser el tornper als esportistes adults i aquestany han estat premiades les enti-tats següents: Club Ariel, Club d’Es-
cacs Tres Peons, UE Claret, Lluïsosde Gràcia, el Centre Moral, Associa-ció Esportiva de Gràcia, SAFA Cla-ror, Club Natació Catalunya, ClubEsportiu Europa, Club Excursionis-ta de Gràcia, Club d’Esports i Salut,Espeleo Club de Gràcia i CE La Sallede Gràcia.La Nit de l’Esport de Gràcia, queenguany ha arribat a la seva VIIIedició, ha ampliat la franja horària
per facilitar l'assistència a les perso-nes més joves i així ha pogut lliurara la tarda els seus guardons aaquests esportistes més petits de12 anys. D’aquesta manera, doncs,es fa participar més tots aquests es-portistes, els quals en les edicionspassades veien com a causa de l’ho-rari no podien anar a recollir els seupremis personalment.El guardonats més petits i més jo-ves d’aquesta VIII edició de la Nitde l’Esport de Gràcia han estat laUE Claret, l'Associació Esportivade Gràcia, el CN Catalunya, el ClubEsportiu Europa i el CE La SalleGràcia.Complementant la Nit de l’Esportde Gràcia, s’han jugat paral·lela-ment dues competicions. La seccióde tennis taula del Cercle Catòlic deGràcia va organitzar la setena edi-ció del torneig Vila de Gràcia, i elsLluïsos van organitzar, per la sevapart, el VI Torneig Vila de Gràcia deBàsquet. Això demostra el poten-cial esportiu d’aquest districte.
La Nit de l’Esport torna a reconèixer els esportistes, clubs o entitats dels diferentsbarris de Gràcia que han estat rellevantsdurant l’any
Els més joves van rebre els premis a la tarda.
La Nit de l’Esport reuneix lesestrelles esportives de Gràcia
per MANEL
M U LT I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió“Viu el barri”De dilluns a divendres, d’11,30 a 13,30Canal 39 UHF
RÀDIO
Ràdio Gràcia - 107.7 FMAldea, 15. Tel. 93 284 82 88
COM Ràdio – 91.0 FMTravessera de les Corts, 139.Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
L’Independent de GràciaLa Perla, 31. Tel. 93 217 44 10
Revista GracinovaMuntaner, 521, entl.De l’Associació de Comerciants GracinovaTel. 93 284 77 13
Zona Alta de BarcelonaJuan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 [email protected]
INTERNET
Coneixes Barcelona?
Coincidint amb la celebració del Diad'Internet, el web bcn.es ha posat enmarxa un joc de preguntes que té com atemàtica principal la ciutat de Barcelona.L'objectiu de "Coneixes Barcelona?" ésajudar a descobrir aspectes de la ciutatd’una manera divertida a partir de lespossibilitats que ofereix Internet. www.bcn.es/coneixesbarcelona/
El web dels joves de la ciutat
Els joves poden expressar-se i fer propos-tes sobre el model de ciutat que volen. El web inclou el qüestionari "Tu què n’opines?", que serveix per copsar l'opiniói les preocupacions dels joves de la ciutat.També s’hi pot trobar informació estadís-tica sobre els hàbits i valors de la pobla-ció jove; sobre la política de joventut de l’Ajuntament; un fòrum obert que permet plantejar temes i donar opinions.També hi ha una agenda d’activitats.www.jovebcn.net
w
G R À C I A8 Novembre 2005
Quan Isern va ocupar la presidènciade l’Europa, ara fa dos any i mig, elclub estava a les portes de la desapa-rició. Avui no només s’han sanejatles finances, sinó que també s’ha en-cetat un nou i ambiciós període de laseva història. Isern ha aconseguitencomanar al club la seva passió i lacapacitat de treball que el caracterit-zen. Recentment ha estat nomenatvicepresident de la Federació Catala-na de Futbol, tot un reconeixementde la seva vàlua personal i de la sig-nificació del club que presideix.
Quantes persones aplega actual-ment l’Europa?Entre els socis adults i els nois i noiesdel futbol base, que també són socis, elclub té una base social d’unes 2.500persones.No és una xifra gens menysteni-ble, oi?No, en absolut. Som un dels clubs mo-destos més grans de Catalunya.L’Europa té un palmarès envejableper a molts clubs i també un futurprometedor.Hem guanyat unes quantes copes deCatalunya, vam ser finalistes de la Copa
del Rei l’any 1923, després de guanyarel Barça, i som un dels equips funda-dors de la Lliga de la Primera divisió,l’any 1929. Ara pujar a Segona B seriauna gran fita de cara al centenari.Quins són els moments que mésdestacaria de la història del club?La dècada de 1920 va ser sens dubteuna de les èpoques glorioses. No nomésen futbol, sinó també en bàsquet: l’Eu-ropa va disputar el primer partit oficialde la història del bàsquet a Espanya,partit que, per cert, va guanyar. De caraal centenari hem recuperat la secció delbàsquet i la de futbol sala.
Què representa el futbol base pera l’Europa?És la nostra joia de la corona! Tenimuna política molt clara: potenciar el fut-bol base. A l’escola, hi fem formació in-tegral, no només ensenyant a jugar,sinó també a formar-se com a persones,amb un servei molt innovador i moltben valorat per les famílies de gabinetpedagògic que ajuda els qui necessitencrear-se uns hàbits d’estudi eficaços per
millorar els resultats escolars. A l’escola,el més important és l’aprenentatge i latècnica, no la competitivitat. Però elnostre futbol base té uns nivells alta-ment competitius a tot l’Estat. Quina és la relació del club amb elbarri?Molt estreta. Els graciencs, i molts bar-celonins, estan molt identificats ambl’Europa. Els graciencs poden ser delBarça o de l’Espanyol, però també sónde l’Europa. Tenim socis de totes lesedats, des d’un nadó, l’Ivan, de pocsmesos, fins a socis molt veterans.Les penyes en són una mostra. En tenim quatre, molt complementà-ries entre elles: l’Agrupació Europeista,fundada el 1948; la Pep Rovira; el CaliuGracienc, i la Torcida Escapulada, queés la més jove i animadora de totes, tantper la seva creació com per l’edat delsafeccionats que la integren. Totes qua-tre donen molt caliu als partits.No es pot dir que l’Europa sigui unclub localista, tal com el seu nomja anuncia. Em refereixo a la parti-cipació en el Fòrum 2004, l'últimapretemporada a Holanda...Volem obrir-nos al món i a les novestecnologies. Estem fent una transfor-
mació. Volem fer un pas més en quali-tat i en quantitat i això vol dir fer unpas endavant en modernitat. Vam lluirdesinteressadament el logotip del Fò-rum a les nostres samarretes, perquècompartim els seus valors; anem al Pla-net Futbol; juguem el partit de la Mara-tó de TV3, etc. Per cert, d’on prové el nom?És ben casual. Quan es va fundar, l’any1907, havia quedat lliure la fitxa d’unclub que es deia Europa i el nostre la vaadoptar. Era una manera d’agilitar lesgestions i fer-ho alhora d'una maneramés econòmica. Seria interessantconèixer millor la història d’aquell Euro-pa anterior al nostre.Tinc entès que ara s’escau el desèaniversari del Nou Sardenya.Va entrar en funcionament el 1995 ifou tota una fita per al club. El vaminaugurar amb la primera edició deltorneig Vila de Gràcia.El club s’apropa al centenari, quèpreparen?Un llibre commemoratiu i un bonnombre d’actes populars. Esperemque sigui una gran celebració no solsper a l’Europa, sinó també per a Grà-cia i tot Barcelona.
E N T R E V I S T A Juanjo Isern, president del Club Esportiu Europa
Juanjo Isern amb alguns dels trofeus de l’Europa.
Fundat el 5 de juny de 1907, l’Europa té darrere
seu una trajectòria brillant que el converteix en
un dels equips històrics catalans més emblemà-
tics. És un dels grans entre els petits. En parlem
amb el seu president, Juanjo Isern
“El futbol baseés la nostra joia
de la corona”
“L’Europa és el símbolesportiu de Gràcia”
Daniel Venteo
