Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València

FACULTAT DE

FILOLOGIA, TRADUCCIÓ

I COMUNICACIÓ

Grau en Comunicació Audiovisual

Grau en Estudis Anglesos

Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola

i les seues Literatures

Grau en Filologia Catalana

Grau en Filologia Clàssica

Grau en Llengües Modernes

i les seus Literatures

Grau en Periodisme

Grau en Traducció i Mediació

Interlingüística

w w w.uv.es/acces

QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

FACULTAT DE FILOLOGIA,

TRADUCCIÓ I COMUNICACIÓ

FACULTAT DE

FILOLOGIA, TRADUCCIÓ

I COMUNICACIÓ

CAMPUS DE BLASCO IBÁÑEZ

Av. Blasco Ibáñez, 32

46010 València

Tel.: 963 864 100 (centraleta)

fac.fi [email protected]

www.uv.es/fi lologia

Impressió

Impremta Máñez

DL: V-1348-2010

Edició

Servei d’Informació-DISE.

Vicerectorat de Relacions

Internacionals i Comunicació.

Universitat de València

Disseny i maquetació

esestudio.es

Assessorament lingüístic

Servei de Política Lingüística.

Universitat de València

3 Què es pot estudiar a la Facultat

de Filologia, Traducció i Comunicació

4 Grau en Comunicació Audiovisual

6 Grau en Estudis Anglesos

8 Grau en Estudis Hispànics: Llengua

Espanyola i les seues Literatures

10 Grau en Filologia Catalana

12 Grau en Filologia Clàssica

14 Grau en Llengües Modernes

i les seus Literatures

16 Grau en Periodisme

18 Grau en Traducció i Mediació

Interlingüística

20 Què es pot estudiar a la Universitat

de València

22 Claus per a entendre els graus

25 Preguntes més freqüents sobre

els graus

28 Glossari

SUMARI

4 5

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits (48 de la branca pròpia)

Matèries obligatòries 132 crèdits

Matèries optatives 30 crèdits

Pràctiques externes obligatòries 6 crèdits

Treball de fi de grau 12 crèdits

Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

OPTATIVES Crèdits

Cinema espanyol clàssic 4,5Cinema espanyol contemporani 4,5Comunicació audiovisual i discurs polític 4,5Disseny de projectes interactius 6El muntatge cinematogràfi c 4,5El reportatge televisiu 6La fi cció televisiva 4,5 Realització radiofònica 4,5Taller de projectes interactius 6Tecnologies audiovisuals interactives 4,5Teoria del còmic: formes i tendències 4,5Teoria i pràctica del documental 6Pràctiques externes II 6

ASSIGNATURES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

1r curs Caràcter CrèditsDocumentació comunicativa FB 6

Empresa i gestió audiovisual FB 6

Expressió oral i escrita per a mitjans de comunicació I FB 6

Història de la comunicació FB 6

Història del món actual FB 6

Societat actual FB 6

Formes de representació en el cinema clàssic OB 6

Semiòtica de la comunicació OB 6

Tecnologies de la comunicació I OB 6

Teoria i tècnica de la fotografi a OB 6

2n curs Caràcter CrèditsDret de la comunicació FB 6

Estructura de la comunicació i indústries culturals FB 6

Expressió oral i escrita per a mitjans de comunicació II FB 6

Teories de la comunicació FB 6

Ideació i producció radiofònica OB 6

Formes de representació en el cinema contemporani OB 6

Polítiques de gènere i teoria del discurs OB 6

Tecnologies de la comunicació II OB 6

Teoria de la imatge i narrativa audiovisual OB 6

Teoria de la ràdio i la televisió OB 6

3r curs Caràcter CrèditsAnàlisi de la imatge OB 4,5

Comunicació i estudis culturals OB 6

Comunicació interactiva OB 6

Comunicació publicitària i corporativa OB 6

Cultura i indústria musical OB 4,5

Guió cinematogràfi c OB 4,5

Ideació i producció televisiva OB 6

Producció cinematogràfi ca OB 4,5

Assignatures optatives OP 18

4t curs Caràcter CrèditsCinema i models literaris OB 6

Conceptes i teories cinematogràfi ques OB 6

Corrents del pensament contemporani OB 6

Realització cinematogràfi ca OB 6

Realització televisiva OB 6


Pràctiques externes I OB 6

Treball de fi de grau OB 12

GRAU EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

El grau en Comunicació Audiovisual proporciona un coneixement precís i en profunditat dels distints llenguatges (fotografi a, cinema, televisió, ràdio, vídeo, suports multimèdia) i mitjans que constitueixen el fet audiovisual, com també de l’estudi de l’origen i el desen-volupament de cadascun d’aquests mitjans i llenguatges. A més, aporta als seus estudiants una formació exhaustiva en les tècniques i els processos de creació, producció i difusió audiovisuals en les seues diverses fases, i mostra les interrelacions entre els subjectes de la comunicació audiovisual: autors, institucions, empreses, mitjans, suports i receptors.

BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

PERFIL

La persona graduada en Comunicació

Audiovisual esta capacitada per a

desenvolupar una àmplia gamma

de professions que es poden agrupar

en quatre grans àrees:

¬ Direcció, guió i realització audiovisual.

¬ Producció i gestió audiovisual.

¬ Disseny de producció i postproducció

visual i sonora.

¬ Investigació, docència i expert

o experta en estudis audiovisuals.

REQUISITS D’ACCÉS

¬ Batxillerat amb les PAU superades.

¬ Cicle formatiu de grau superior

o equivalent.

¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.

¬ Titulació universitària.

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres

països amb conveni, amb credencial

d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats

amb les PAU superades.

¬ El grau en Comunicació Audiovisual té

el suport del Taller d’Audiovisuals (TAU),

on tenen lloc les classes pràctiques i teo-

ricopràctiques. El TAU compta amb platós

específi cs per a fotografi a, ràdio, televisió,

vídeo, cinema, disseny i producció de con-

tinguts interactius.

¬ Aquesta titulació ofereix a l’estudiantat

una preparació en l’anàlisi i la creació de

tot tipus de productes audiovisuals: cinema,

televisió, ràdio i multimèdia.

¬ És recomanable que els futurs estudiants

tinguen habilitats tecnològiques i predispo-

sició per la creativitat.

6 7

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia


Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 30 crèdits



OPTATIVES Crèdits

Anàlisi del discurs en llengua anglesa 6Anglès per a fi nalitats específi ques 6Desenvolupaments recents en lingüística 6Desenvolupaments recents en teoria de la literatura 6Monogràfi c de lingüística anglesa 6Monogràfi c de literatura anglesa 6Monogràfi c de literatura dels Estats Units 6Traducció de textos generals en llengua anglesa 6Traducció de textos literaris i audiovisuals anglesos 6Pràctiques externes 6Minor en una segona llengua i la seua literatura 30

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsHistòria i cultura dels països de parla anglesa FB 6

Llatí FB 6

Llengua anglesa I FB 6

Llengua catalana FB 6

Norma i ús correcte de l’espanyol FB 6

Teoria de la literatura FB 6

Crítica pràctica de la literatura anglesa OB 6

Fonologia anglesa OB 6

Introducció a la literatura anglesa OB 6

Llengua anglesa II OB 6

2n curs Caràcter CrèditsLingüística FB 6

Literatura de la segona llengua FB 6

Pensament en la cultura anglòfona FB 6

Segona llengua FB 6

Literatura dels Estats Units I: dels orígens al segle XIX OB 6

Llengua anglesa III OB 6

Llengua anglesa IV OB 6

Morfologia i lèxic de l’anglès OB 6

Narrativa anglesa dels segles XX i XXI OB 6

Teatre anglès dels segles XIX al XXI OB 6

3r curs Caràcter CrèditsHistòria de la llengua anglesa OB 6

Literatura anglesa del segle XIX OB 6

Literatura dels Estats Units II: del segle XIX al XXI OB 12

Llengua anglesa V OB 6

Llengua anglesa VI OB 6

Poesia anglesa dels segles XX i XXI OB 6

Sintaxi de la llengua anglesa OB 6


4t curs Caràcter CrèditsAdquisició i ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera OB 6

Literatura anglesa dels segles XVII i XVIII OB 6

Literatura anglesa medieval i del segle XVI OB 6

Llengua anglesa VII OB 6

Llengua anglesa VIII OB 6



GRAU EN ESTUDIS ANGLESOS

El grau en Estudis Anglesos proporciona un coneixement en profunditat de la llengua i la literatura angleses. Aquest coneixement implica, a més a més, l’estudi de la realitat cultural dels països de llengua anglesa, com també de les situacions d’intercanvi comu-nicatiu en què l’anglès funciona com a llengua franca. Finalment, la carrera proporciona una formació fi lològica sòlida en diferents disciplines com ara la lingüística, la teoria de la literatura, etc.

BRANCA I ARTS I HUMANITATSCENTRE Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

PERFIL

Els graduats i graduades en Estudis

Anglesos poden desenvolupar la seua tra-

jectòria en diferents àmbits laborals, com

ara l’ensenyament, la traducció, la gestió

i l’assessorament en empreses privades

(comerç exterior, turisme, etc.), instituci-

ons públiques, mitjans de comunicació o

indústries lingüístiques.




o equivalent.

¬ Accés per a majors de 25,

40 i 45 anys.




d’accés.



ITINERARIS: MINORS

¬ Estudis Hispànics: Llengua Espanyola


¬ Filologia Catalana

¬ Filologia Clàssica

¬ Llengua Alemanya i les seues Literatures

¬ Llengua Àrab i les seues Literatures

¬ Llengua Francesa i les seues Literatures

¬ Llengua i Literatures de l’Àsia Oriental

¬ Llengua Italiana i les seues Literatures

¬ Llengua Portuguesa i les seues

Literatures

¬ A partir de tercer curs, l’alumnat pot triar

entre aprofundir en la seua formació en

Estudis Anglesos, a través d’assignatures

optatives pròpies de la titulació, o completar

la formació en una segona llengua amb

un programa Minor. El Minor és un bloc

de 30 crèdits d’assignatures optatives en

una segona llengua de la qual s’han cursat

prèviament 12 crèdits de formació bàsica.

¬ En tot cas, es cursen assignatures obliga-

tòries de castellà i valencià, i encara que no

es faça cap programa Minor, s’estudia una

segona llengua (a triar entre alemany, àrab,

basc, francès, italià, portuguès, rus o xinès).

¬ Hi ha la possibilitat de fer pràctiques

externes (6 crèdits optatius) per iniciar-se

en alguna de les eixides professionals rela-

cionades amb el grau.

98

PLA D’ESTUDIS






OPTATIVES Crèdits

Desenvolupaments recents en lingüística 6Desenvolupaments recents en teoria de la literatura 6Espanyol d’Amèrica 6Espanyol per a estrangers 6Expressió oral i escrita en l’espanyol acadèmic i professional 6Fi de segle. Noucentisme i avantguardes en la literatura espanyola 6L’espanyol i les llengües del món hispànic 6Literatura hispanoamericana: de la colònia a les nacions 6Pràctiques literàries en l’era de la informació 6Teatre i societat en els contextos iberoamericans 6Teoria i pràctica del teatre 6Pràctiques externes 6Minor en una segona llengua i la seua literatura 30

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsHistòria de l’art FB 6

Lectures espanyoles contemporànies FB 6

Llatí FB 6




Fonètica i fonologia espanyoles OB 6

Lectures hispanoamericanes contemporànies OB 6

Morfologia espanyola OB 6

Textos teatrals contemporanis OB 6

2n curs Caràcter CrèditsIntroducció a la fi losofi a del llenguatge FB 6

Lingüística FB 6


Segona llengua FB 6

Guia de lectura del text literari OB 6

La invenció del llenguatge poètic en els Segles d’Or OB 6

Lexicografi a espanyola OB 6

Oralitat i escriptura en l’edat mitjana OB 6

Semàntica espanyola OB 6

Sintaxi espanyola OB 6

3r curs Caràcter CrèditsDiacronia de la llengua espanyola OB 6

Dialectologia i sociolingüística espanyoles OB 6

Ficció i novel·la en els Segles d’Or OB 6

Gramàtica històrica de la llengua espanyola OB 6

Il·lustració i Romanticisme en la literatura espanyola OB 6

Lectures de textos medievals: temes i recepció OB 6

Literatura i modernitat a l’Amèrica Llatina OB 6

Pragmàtica aplicada a l’espanyol OB 6


4t curs Caràcter CrèditsComentari lingüístic i literari de textos OB 6

Espanyol col·loquial OB 6

Historiografi a lingüística espanyola OB 6

Novel·la espanyola del segle XIX OB 6

Teatre clàssic a Espanya: del text a l’escena OB 6



GRAU EN ESTUDIS HISPÀNICS: LLENGUA ESPANYOLA I LES SEUES LITERATURES

El grau en Estudis Hispànics proporciona un coneixement en profunditat de la llengua i la literatura espanyoles, com també de les diferents disciplines que les estudien (lingüística, sociolingüística, teoria de la literatura, etc.). Aquest grau forma professionals capacitats per a donar resposta a les necessitats comunicatives de la societat actual, gràcies al desen-volupament d’una consciència crítica i una capacitat d’anàlisi acurada.


PERFIL

Els graduats i graduades en Estudis

Hispànics es dediquen a la docència de

la llengua i literatura espanyoles com

a llengua materna (en ensenyament

secundari) i de l’espanyol com a llengua

estrangera (tant a l’estranger com a

Espanya). També tenen eixides laborals

en els camps de la investigació, la medi-

ació cultural, l’assessorament lingüístic,

l’empresarial i l’institucional, la gestió

cultural, el turisme, les administracions

públiques, la planifi cació lingüística, la

traducció, les biblioteques i programes

d’orientació a la lectura, les activitats

editorials, etc.




o equivalent.





d’accés.



ITINERARIS: MINORS

¬ Estudis Anglesos



¬ Llengua Alemanya i les seues

Literatures






Literatures

¬ A partir de tercer curs l’alumnat d’aquest

grau pot completar la formació amb assig-

natures optatives de la titulació o amb un

programa Minor. El Minor és un bloc de

30 crèdits d’assignatures optatives en una

segona llengua de la qual s’han cursat prè-

viament 12 crèdits de formació bàsica.

¬ Encara que no es faça cap programa Minor,

l’alumnat estudia una segona llengua (a

triar entre alemany, anglès, àrab, basc,

francès, italià, portuguès, rus o xinès).

¬ L’extensió geogràfi ca de l’espanyol, el

seu potencial demogràfi c i la importància

econòmica de les regions que el parlen són

fets que expliquen la demanda creixent de

professorat de castellà arreu del món.

1110

PLA D’ESTUDIS



Matèries optatives 30 crèdits




OPTATIVES Crèdits

Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana 6Desenvolupaments recents en lingüística 6Desenvolupaments recents en teoria de la literatura 6Edició de textos en llengua catalana 6El català com a primera i segona llengua 6El circuit literari en llengua catalana 6Lexicografi a i onomàstica catalanes 6Semàntica, lexicologia i fraseologia catalanes 6Traducció espanyol - català 6Minor en una segona llengua i la seua literatura 30

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsHistòria de la Corona d’Aragó FB 6

Llatí FB 6



Orientació, recursos i tècniques per a la fi lologia catalana FB 6


Anàlisi i crítica del teatre català OB 6

Comunicació oral formal en llengua catalana OB 6

Literatura catalana contemporània OB 6

Literatura catalana medieval i moderna OB 6

2n curs Caràcter CrèditsIntroducció a la fi losofi a del llenguatge FB 6

Lingüística FB 6


Segona llengua FB 6

Anàlisi i crítica de la poesia catalana OB 6

Fonètica i fonologia catalanes OB 6

Gèneres contemporanis I OB 6

Literatura catalana medieval I OB 6

Morfologia catalana OB 6

Sintaxi catalana OB 6

3r curs Caràcter CrèditsAnàlisi i crítica de la narrativa catalana OB 6

Assessorament lingüístic en llengua catalana OB 6

Dialectologia i registres de la llengua catalana OB 6

Gèneres contemporanis II OB 6

Gramàtica històrica de la llengua catalana OB 6

Història de la llengua catalana I OB 6

Literatura catalana medieval II OB 6

Sociolingüística catalana OB 6


4t curs Caràcter CrèditsComentari lingüisticodiscursiu de textos en llengua catalana OB 6

Gèneres contemporanis III OB 6

Història de la llengua catalana II OB 6

Literatura catalana de l’edat moderna OB 6


Pràctiques externes OB 6


GRAU EN FILOLOGIA CATALANA

El grau en Filologia Catalana proporciona un coneixement en profunditat de la llengua i la literatura catalanes, com també de les diferents disciplines que les estudien (lingüística, sociolingüística, teoria de la literatura, etc.). Aquest grau forma professionals capacitats per a donar resposta a les necessitats comunicatives de la societat actual, gràcies al desen-volupament d’una consciència crítica i d’una capacitat d’anàlisi acurada.


PERFIL

Els graduats i graduades en Filologia

Catalana poden desplegar la seua

activitat en quatre àmbits principals:

la docència de la llengua catalana i la

seua literatura; l’assessorament lingüís-

tic i cultural en els mitjans audiovisuals,

el món editorial o l’administració

pública (incloent-hi la redacció, correc-

ció i traducció de textos); la gestió

cultural, tant en l’administració com

en l’empresa privada; i, fi nalment,

la investigació en llengua i literatura.



¬ Cicle formatiu de grau superior o equivalent.



¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països amb conveni, amb credencial d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.

ITINERARIS: MINORS

¬ Estudis Anglesos

¬ Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures



Literatures






Literatures

¬ Aquest grau és l’únic que proporciona un

coneixement especialitzat de la llengua

pròpia de la Comunitat Valenciana, ofi -

cial també en altres territoris espanyols i

europeus.

¬ Per fomentar la inserció laboral en dife-

rents àmbits, el grau inclou unes pràctiques

externes obligatòries, que permeten que

l’alumnat entre en contacte amb el món de

l’edició, de l’assessorament lingüístic, etc.

¬ A partir de tercer curs, l’alumnat pot triar

entre aprofundir en la seua formació en

Filologia Catalana, a través d’assignatures

optatives pròpies de la titulació, o comple-

tar la formació en una segona llengua amb

un programa Minor. El Minor és un bloc de

30 crèdits d’assignatures optatives en una

segona llengua de la qual s’han cursat prè-

viament 12 crèdits de formació bàsica.


tòries de castellà i valencià, i encara que

no es faça cap programa Minor, s’estudia

una segona llengua (a triar entre alemany,

anglès, àrab, basc, francès, italià, portu-

guès, rus o xinès).

1312

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsic 60 crèdits de la branca pròpia





OPTATIVES Crèdits

Desenvolupaments recents en lingüística 6Desenvolupaments recents en teoria de la literatura 6Història de la llengua grega 6Història de la llengua llatina 6Lingüística grega II 6Lingüística llatina II 6Literatura grega III 6Literatura llatina III 6Pràctiques externes 6Minor en una segona llengua i la seua literatura 30

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsGrec I FB 6

Introducció a la història de Grècia i Roma FB 6

Llatí I FB 6




Grec II OB 6

Introducció a la fi lologia clàssica OB 6

Llatí II OB 6

Religió i mitologia grecoromanes OB 6

2n curs Caràcter CrèditsIntroducció a la fi losofi a antiga FB 6

Lingüística FB 6


Segona llengua FB 6

Grec III OB 6

Grec IV OB 6

Literatura grega I OB 6

Literatura llatina I OB 6

Llatí III OB 6

Llatí IV OB 6

3r curs Caràcter CrèditsGrec V OB 6

Grec VI OB 6

Llatí V OB 6

Llatí VI OB 6

Lingüística grega I OB 6

Lingüística llatina I OB 6

Literatura grega II OB 6

Literatura llatina II OB 6


4t curs Caràcter CrèditsGrec VII OB 6

Grec VIII OB 6

Lingüística indoeuropea OB 6

Llatí VII OB 6

Llatí VIII OB 6



GRAU EN FILOLOGIA CLÀSSICA

El grau en Filologia Clàssica ofereix un ampli coneixement de l’antiguitat grecoromana, sobretot de les llengües que la caracteritzen: el llatí i el grec. El coneixement d’aquest món cultural, fonamental en l’origen i el desenvolupament de la societat europea, proporciona una formació humanística sòlida, alhora que permet l’adquisició de competències fi lològi-ques que habiliten per a l’exercici professional. Així, l’estudiantat desenvolupa estratègies de gestió de la informació i d’aplicació de les noves tecnologies en l’àmbit lingüístic.


PERFIL

La docència és l’àmbit professional més

propici per als graduats i graduades en

Filologia Clàssica, encara que el ventall

és molt més ampli. L’estudiantat rep

una formació que li permet dedicar-se,

entre altres: a la investigació (en col-

laboració amb altres disciplines com

l’arqueologia); al treball terminològic,

per mitjà de l’actualització de llen-

guatges propis de disciplines com ara

la medicina i la biologia; a l’estudi i la

gestió dels fons antics de biblioteques;

a l’edició, comentari i traducció d’obres

literàries; al turisme cultural, etc.




o equivalent.





d’accés.



ITINERARIS: MINORS

¬ Estudis Anglesos





Literatures


¬ Llengua Francesa i les seues

Literatures




Literatures

¬ A partir de tercer curs l’alumnat d’aquest

grau pot triar entre aprofundir en la

seua formació en Filologia Clàssica,

amb assignatures optatives de la titulació,

o desenvolupar competències en una

segona llengua amb un programa Minor.

El Minor és un bloc de 30 crèdits d’assigna-

tures optatives en una segona llengua

de la qual s’han cursat prèviament

12 crèdits de formació bàsica.


tòries de castellà i valencià, i encara que

no es faça cap programa Minor, s’estudia

una segona llengua (a triar entre alemany,

anglès, àrab, basc, francès, italià, portu-

guès, rus o xinès).

14 15

PLA D’ESTUDIS






OPTATIVES Crèdits

Intercanvis lingüístics i literaris a Europa 6Pràctiques externes 6

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsHistòria contemporània d’Europa FB 6

Llatí FB 6


Llengua moderna B I FB 6



Introducció als textos literaris en llengua B OB 6

Literatura i cultura en llengua B I OB 6

Llengua moderna B II OB 6

TIC aplicades a la llengua B OB 6

2n curs Caràcter CrèditsÈtica i pensament crític FB 6

Lingüística FB 6


Llengua moderna C I FB 6

Comentari de textos literaris en llengua B OB 6

Estudis de narrativa en llengua B OB 6

Literatura i cultura en llengua B II OB 6

Literatura i cultura en llengua B III OB 6

Llengua moderna B III OB 6

Llengua moderna B IV OB 6

3r curs Caràcter CrèditsEstudis de teatre i arts de l’espectacle en llengua B OB 6

Estudis lingüístics en llengua B I OB 6

Estudis lingüístics en llengua B II OB 6

Lingüística contrastiva OB 6

Literatura en llengua B i arts audiovisuals OB 6

Llengua B per a fi nalitats específi ques OB 6

Llengua moderna B V OB 6

Traducció general llengua A - llengua B OB 6

Assignatures del Minor OB 12

4t curs Caràcter CrèditsEstudis de poesia en llengua B OB 6

Estudis lingüístics en llengua B III OB 6

Literatura comparada OB 6

Llengua moderna B VI OB 6

Assignatures del Minor OB 18

Assignatura optativa OP 6


GRAU EN LLENGÜES MODERNES I LES SEUES LITERATURES

El grau en Llengües Modernes i les seues Literatures proporciona coneixements sobre dues llengües i les seues literatures. En una societat com l’europea, cada vegada més integrada i amb més interacció, l’estudiantat es forma per donar resposta a les necessitats comuni-catives que generen els contextos multiculturals i plurilingües. A més a més, s’adquireixen competències tècniques que els acrediten com a professionals de la llengua, com ara en el camp de la traducció.


PERFIL

Aquest grau habilita per a actuar

de pont entre diverses llengües i les

seues cultures en diferents àmbits

professionals, com ara l’ensenyament

d’idiomes, la traducció, la planifi cació

i l’assessorament lingüístic, la medi-

ació lingüística i intercultural i la

gestió cultural. Així, fenòmens com la

multiculturalitat, la immigració i les

creixents relacions comercials amb

Àfrica i Àsia han motivat la implanta-

ció d’un Minor en Llengua Àrab

i les seues Literatures, i d’un altre

Minor en Llengües d’Àsia Oriental

i les seues Literatures.




o equivalent.





d’accés.



ITINERARIS: MINORS

¬ Estudis Anglesos




¬ Llengua Alemanya i les seues Literatures





¬ Llengua Portuguesa i les seues Literatures

¬ Aquest grau permet a l’estudiantat aprofun-

dir en el coneixement sobre dues llengües

a diferent nivell. Una d’elles té una major

dedicació, és el Maior (itinerari principal).

En l’altra llengua s’ofereix una formació com-

plementària o Minor (itinerari secundari).

¬ S’entén per llengua B la llengua que es tria

com a primera llengua i que constitueix el

Maior (alemany, francès o italià). La llengua

C és la llengua que es tria com a segona

llengua, els estudis de la qual proporcionen

un Minor (alemany, anglès, àrab, castellà,

català, francès, italià, portuguès o xinès).

Al marge d’això, el castellà i el català es

consideren com a llengua A i constitueixen

l’objecte d’estudi d’assignatures obligatòries.

¬ Aquest grau pot ser especialment

interessant per a l’estudiantat estranger

que es forma en llengües al seu país

d’origen. Aprofi tant la seua estada

al nostre país, poden continuar

i millorar-ne els coneixements.

¬ El treball de fi de grau es farà sobre la llen-

gua o la literatura B en la qual s’ha cursat

el Maior.

16 17

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits (48 de la branca pròpia)

Matèries obligatòries 139,5 crèdits

Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 22,5 crèdits




OPTATIVES Crèdits

Anglès professional per a periodistes 4,5Comunicació política i opinió pública 4,5Cosmologia i exploració de l’espai 4,5Estadística per a periodistes 4,5Fotoperiodisme i imatge digital 4,5Geografi a del món actual 4,5Medicaments i societat. Medicina i salut 4,5Periodisme cinematogràfi c 4,5Periodisme esportiu 4,5Taller d’escriptura periodística 4,5Pràctiques externes 4,5

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsDocumentació comunicativa FB 6

Expressió oral i escrita per a mitjans de comunicació I FB 6

Història de la comunicació FB 6

Història del món actual FB 6

Institucions polítiques contemporànies FB 6

Introducció a l’economia actual FB 6

Societat actual FB 6

Agències d’informació OB 6

Gèneres informatius OB 6

Tecnologies de la comunicació I OB 6

2n curs Caràcter CrèditsDret de la comunicació FB 6

Expressió oral i escrita per a mitjans de comunicació II FB 6

Teories de la comunicació FB 6

Estructura de la comunicaciói indústries culturals OB 6

Gèneres interpretatius OB 12

Història de la comunicació social al País Valencià OB 6

Periodisme digital OB 6

Tecnologies de la comunicació II OB 6

Teoria i història del periodisme I OB 6

3r curs Caràcter CrèditsGabinets de premsa i comunicació corporativa OB 4,5

Gèneres periodístics d’opinió OB 6

Informatius de televisió i tècniques de locució i presentació OB 9

Magazín informatiu en ràdio OB 6

Organització i producció de diaris i disseny gràfi c i infografi a OB 6

Periodisme de societat i cultura OB 6

Periodisme econòmic i el seu tractament OB 6

Periodisme local i comarcal OB 4,5

Periodisme polític i el seu tractament OB 6

Teoria i història del periodisme II OB 6

4t curs Caràcter CrèditsDivulgació d’informació científi ca i tecnològica OB 4,5

Periodisme de ciència i tecnologia i el seu tractament OB 6

Periodisme de confl ictes i pau OB 4,5

Revistes i magazins OB 4,5

Assignatures optatives OP 22,5

Pràctiques externes OB 6


GRAU EN PERIODISME

Els graduats i les graduades en Periodisme són professionals preparats culturalment, humanísticament i tècnicament per a exercir la seua funció d’intèrprets de la realitat social a l’hora de concebre, articular, produir, gestionar, analitzar i dirigir tot tipus de mitjans, programes i productes informatius en qualsevol suport: premsa, ràdio, TV i internet.

BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

PERFIL

La persona graduada en Periodisme

està capacitada per a desenvolupar

una àmplia gamma de professions

que poden agrupar-se en quatre

grans àrees:

¬ Redactor/a d’informació periodística

en qualsevol tipus de suport.

¬ Redactor/a o responsable de premsa

o comunicació institucional.

¬ Investigador/a docent i consultor/a

de comunicació.

¬ Gestor/a de portals i editor/a

de continguts.




o equivalent.





d’accés.



¬ El grau en Periodisme és concebut per a

obtenir una àmplia formació teoricopràctica

de tipus multimediàtic: premsa, ràdio, TV

i internet. Aquests estudis es fonamenten

en les ciències socials (sociologia, dret,

economia, ciència política...) i en l’ús de les

tecnologies de la informació i la comunica-

ció (TIC).

¬ Aquesta titulació ofereix a l’estudiantat

una multiespecialització periodística en

societat, política, cultura, economia, ciència

i tecnologia. L’aprenentatge es basa en una

combinació refl exiva, crítica i experimen-

tal, complementada amb unes pràctiques

obligatòries en empreses i mitjans de

comunicació.

¬ Tot i que no es necessiten uns coneixements

previs –llevat de la conveniència de saber

o aprendre idiomes–, l’interès i la curiositat

per les qüestions públiques de la ciutadania

són predisposicions bàsiques que convé

tenir, a més de la inquietud pels assumptes

locals i globals de la nostra societat

i del món.

¬ La capacitat d’iniciativa personal, juntament

amb la bona actitud per a treballar en equip

també són aspectes necessaris per a cursar

aquest grau amb aprofi tament.

18 19

PLA D’ESTUDIS






OPTATIVES Crèdits

Institucions econòmiques, polítiques i socials contemporànies 6Introducció al dret comparat internacional 6Les professions del traductor 6Lingüística contrastiva B/A 6Llengua D1 6Llengua D2 6Traducció general (C/A) III 6Traducció general A1/A2 6Traducció general A2/A1 6Pràctiques externes 6

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsÈtica i pensament crític FB 6

Lingüística aplicada a la traducció FB 6

Literatura i estudis culturals FB 6

Llengua A I: ús i normativa de la llengua catalana FB 6

Llengua A I: ús i normativa de la llengua espanyola FB 6

Llengua B I FB 6

Llengua B II FB 6

Traducció i recepció de la cultura clàssica FB 6

TIC aplicades a la traducció OB 6

Traductologia OB 6

2n curs Caràcter CrèditsLlengua C I FB 6

Llengua C II FB 6

Documentació per a traductors OB 6

Llengua A (estilística de la llengua catalana) OB 6

Llengua A (estilística de la llengua espanyola) OB 6

Llengua B III OB 6

Llengua B IV OB 6

Terminologia i lexicografi a OB 6

Traducció general (B/A) I OB 6

Traducció general (B/A) II OB 6

3r curs Caràcter CrèditsLlengua B V OB 6

Llengua B VI OB 6

Llengua C III OB 6

Llengua C IV OB 6

Pragmàtica i mediació interlingüística OB 6

Traducció especialitzada (B/A) I OB 6

Traducció general (C/A) I OB 6


4t curs Caràcter CrèditsTècniques i pràctiques d’interpretació (B/A) I OB 6

Tècniques i pràctiques d’interpretació (B/A) II OB 6

Traducció especialitzada (B/A) II OB 6

Traducció especialitzada (B/A) III OB 6

Traducció general (C/A) II OB 6

Traducció general inversa (A/B) OB 6



GRAU EN TRADUCCIÓ I MEDIACIÓ INTERLINGÜÍSTICA

En el context social, cultural i econòmic del món actual, el coneixement especialitzat de llengües estrangeres i el desenvolupament de les competències associades a la traduc-ció té una gran importància. Aquest grau ofereix una formació tècnica i humanística que permet donar resposta a aquestes necessitats comunicatives, no només pel que fa al treball sobre textos concrets, sinó sobretot en relació amb la capacitat de comprendre l’intercanvi cultural i mitjançar-hi.


PERFIL

Els graduats i graduades en Traducció

i Mediació Interlingüística són profes-

sionals capaços de traduir textos de

tota mena (orals, escrits, audiovisuals,

digitals, etc.) i de fer tasques de medi-

ació cultural. Poden desplegar la seua

activitat en una gran quantitat d’àmbits

públics i privats, des del món editorial

fi ns a la investigació, la docència o la

indústria audiovisual.




o equivalent.





d’accés.



¬ Aquest grau proporciona una formació

multilingüe obligatòria en tres llengües

com a mínim (llengües A, B i C).

¬ Les llengües A són el castellà i el valen-

cià. Les llengües B poden ser l’anglès,

l’alemany o el francès. Per a totes aques-

tes llengües es demana un coneixement

avançat.

¬ Les llengües C poden ser l’anglès, l’ale-

many, el francès o l’italià, però només

se’n demana un coneixement mitjà.

¬ Cada persona ha de triar una llengua B

i una llengua C entre totes les que es

proposen com a llengües de treball.

¬ A banda, hi ha un grup de llengües D que

es poden emprar en assignatures optatives,

però que no funcionen com a llengües

de treball obligatòries (àrab, portuguès,

rus i xinès).

QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ARTS I HUMANITATS

Grau en Estudis Anglesos

Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures

Grau en Filologia Catalana

Grau en Filologia Clàssica

Grau en Filosofi a

Grau en Història

Grau en Història de l’Art

Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures

Grau en Traducció i Mediació Interlingüística

CIÈNCIES

Grau en Biologia

Grau en Biotecnologia

Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques

Grau en Ciències Ambientals

Grau en Física

Grau en Matemàtiques

Grau en Química

CIÈNCIES DE LA SALUT

Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments

Grau en Farmàcia

Grau en Fisioteràpia

Grau en Infermeria

Grau en Logopèdia

Grau en Medicina

Grau en Nutrició Humana i Dietètica

Grau en Odontologia

Grau en Òptica i Optometria

Grau en Podologia

Grau en Psicologia

20

CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES

Grau en Administració i Direcció d’Empreses

Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Grau en Comunicació Audiovisual

Grau en Criminologia

Grau en Dret

Grau en Economia

Grau en Educació Social

Grau en Finances i Comptabilitat

Grau en Geografi a i Medi Ambient

Grau en Informació i Documentació

Grau en Negocis Internacionals / International BusinessGrau en Mestre/a en Educació Infantil

Grau en Mestre/a en Educació Primària

Grau en Pedagogia

Grau en Periodisme

Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans

Grau en Sociologia

Grau en Treball Social

Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA

ENGINYERIA I ARQUITECTURA

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial

Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

Grau en Enginyeria Informàtica

Grau en Enginyeria Multimèdia

Grau en Enginyeria Química

Grau en Enginyeria Telemàtica

21

LA NOVA ORGANITZACIÓ

DELS ESTUDIS

CLAUS

PER A ENTENDRE ELS GRAUS

Batxillerat

Cicles formatius

de grau superior

Majors de 25,

de 40 i de 45 anys

GRAU

MÀSTER

DOCTORAT

EL GRAU

El grau és el primer cicle d’estudis univer-

sitaris i prepara per a l’exercici d’activitats

professionals. Té una durada de 240 crèdits,

llevat d’excepcions com ara Farmàcia i

Odontologia, que en tenen 300, i Medicina,

que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota

la formació teòrica i pràctica i es distri-

bueixen en quatre cursos de 60 crèdits

cadascun.

ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS

A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE

CONEIXEMENT SEGÜENTS:

¬ Arts i Humanitats¬ Ciències¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura

EL NOU MODEL D’APRENENTATGE

I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS)

El model d’ensenyament-aprenentatge

dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació

Superior) se centra en l’estudiant.

La unitat de mesura d’aquest model és

el crèdit europeu o crèdit ECTS (European

Credit Transfer System), el valor del qual

oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput

de les hores inclou classes teòriques i pràc-

tiques, hores d’estudi, seminaris, treballs,

projectes i altres activitats acadèmiques

necessàries per a l’avaluació. En la Univer-

sitat de València, el crèdit ECTS equival

a 25 hores, de les quals 10 són de classe

i 15 són de treball autònom de l’estudiant.

22

Així mateix, es poden reconèixer fi ns a un

màxim de 6 crèdits per la participació en

activitats universitàries, culturals, esportives,

de representació estudiantil, solidàries i de

cooperació.

ITINERARI, INTENSIFICACIÓ,

MAIOR I MINOR

Els itineraris o intensifi cacions curriculars

són agrupacions d’assignatures, general-

ment optatives, que permeten a l’alumnat

una major especialització en un determinat

camp. Segons la titulació s’anomenen de

diverses maneres: itinerari, intensifi cació,

menció, etc.

En els graus de llengües i literatures, les

agrupacions de crèdits s’anomenen maior

i minor. El maior són 138 crèdits entre

assignatures obligatòries i optatives d’una

llengua i les seues literatures, i el minor

són 30 crèdits d’assignatures optatives en

una segona llengua de la qual s’han cursat

prèviament 12 crèdits de formació bàsica.

Els itineraris, intensifi cacions, mencions,

maiors i minors són refl ectits en el SET

(Suplement Europeu al Títol).

LES MATÈRIES

Les matèries serveixen per a estructurar

un pla d’estudis i es concreten en una o

diverses assignatures de les quals es

matricula l’estudiant. Les matèries es mesu-

ren en crèdits i poden ser de tres tipus:

¬ Matèries de formació bàsica

S’han de cursar obligatòriament i es

fan en la primera meitat del pla d’estu-

dis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits

de formació bàsica, dels quals almenys

36 són de matèries de la branca de

coneixement del títol i la resta poden ser

de matèries de formació bàsica d’altres

branques.

¬ Matèries obligatòries

S’han de cursar obligatòriament i és la

universitat qui les estableix per a cada

títol de grau.

¬ Matèries optatives

Són un grup d’assignatures de les quals

l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns

graus ofereixen la possibilitat de fer

diferents itineraris o intensifi cacions

curriculars mitjançant l’agrupació

d’assignatures optatives.

23

CLAUS

PER A ENTENDRE ELS GRAUS

24 25

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

LES PRÀCTIQUES EXTERNES

Els graus inclouen pràctiques externes en

empreses o institucions. Aquestes poden

ser obligatòries o optatives i es cursen en

la segona meitat del pla. Quan les pràcti-

ques són obligatòries poden tenir fi ns a un

màxim de 60 crèdits ECTS.

EL TREBALL DE FI DE GRAU

El treball de fi de grau és obligatori i pot

tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol.

Es fa en l’últim curs del grau.

LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA

A la Universitat de València hi ha docència

en valencià i en castellà. D’altra banda,

el grau en Negocis Internacionals-

International Business té un grup de

docència en anglès i, a hores d’ara,

hi ha diversos graus que ofereixen una

part de la docència en anglès: ADE,

Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica,

Finances i Comptabilitat i Turisme.

Com s’accedeix als graus des del batxillerat?

Per accedir als graus cal superar les PAU

(proves d’accés a la universitat) i cal fer la

preinscripció. És important saber a quina

branca de coneixement està adscrit el títol

que ens interessa en la universitat on volem

estudiar. A més, també és important:

a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés

a la universitat) i NAT (nota d’accés

a les titulacions).

NAU = mitjana del batxillerat (60%) +

mitjana de la fase general PAU (40%)

NAT = NAU + [ponderació x M1 fase

específi ca PAU] + [ponderació x M2 fase

específi ca PAU]

Les ponderacions s’apliquen segons

les vinculacions de les matèries de

segon de batxillerat als diferents

graus. Hi ha matèries que multipliquen

la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2.

Les matèries M1 i M2 corresponen a

les dues millors qualifi cacions de les

assignatures de modalitat examinades

en la fase específi ca de les PAU una

volta ponderades per 0,1 o 0,2.

b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts)

ja es pot accedir a la universitat, però

si es vol augmentar aquesta nota, cal

examinar-se de matèries de modalitat

en la fase específi ca de les PAU i obtenir

una NAT que pot sumar fi ns a 4 punts

a la NAU inicial (es pot arribar fi ns a

14 punts).

c) Segons quines siguen les matèries

de modalitat examinades en la fase

específi ca i la seua vinculació al grau,

es poden obtenir diferents NAT per a

accedir a diferents graus. La NAU té

una validesa indefi nida i la NAT té vali-

desa durant els dos cursos següents

a la seua realització.

Com s’accedeix als graus des dels cicles

formatius de grau superior?

Per accedir als graus cal fer la preinscripció

amb la nota mitjana del CFGS o equivalent.

També és important saber:

a) Que a partir del curs 2010-2011

es pot accedir a qualsevol grau des

de qualsevol CFGS.

b) Que es pot augmentar la nota mitjana

del CFGS si la família professional a la

qual pertany el cicle està vinculada a

la branca de coneixement del títol de

grau que es vol cursar. Per augmentar

la mitjana es multipliquen les dues

millors qualifi cacions dels mòduls del

CFGS per 0,1 i es poden sumar fi ns a 2

punts a la nota mitjana inicial (excepte

els mòduls de Formació i orientació

laboral, Formació en centres de treball

i Empresa i cultura emprenedora, que

no multipliquen).

27

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

També es pot accedir als graus des de:

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països

amb conveni, amb credencial d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.



Hi ha graus que tenen proves específi ques

per a accedir-hi?

Sí, hi ha graus que tenen unes proves

específi ques que cal superar per poder

accedir-hi, com és el cas de Ciències de

l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els

estudiants que es preinscriguen per la

quota general en el grau de Medicina i en el

d’Odontologia, i no hagen fet prèviament

la prova d’accés, hauran de superar una

prova específi ca addicional. Aquesta prova

inclou l’avaluació de coneixements en les

matèries de biologia, química i física. Més

endavant es poden establir proves per a

altres titulacions. La superació de les proves

és un requisit sense el qual no es pot ser

admès/a en el grau; a banda, cal fer la pre-

inscripció amb la nota d’accés corresponent.

Es poden estudiar dos graus alhora?

Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho.

La primera és mitjançant les dobles titula-

cions que ofereix la Universitat. La segona,

a través de graus que tenen un alt nivell de

transversalitat (crèdits comuns) i que per-

meten obtenir dues titulacions aprofi tant

crèdits d’una titulació per a una altra (és el

cas de les enginyeries o de Biotecnologia i

Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També

hi ha la possibilitat de demanar la simul-

taneïtat d’estudis entre dues titulacions

sempre que es complisquen els requisits.

És el mateix l’accés que l’admissió

a un grau?

No, cal diferenciar entre accés i admissió.

Per accés s’entén complir els requisits

per a entrar en les universitats (batxillerat

i PAU, CFGS, accés per a majors de 25, 40

i 45 anys, proves específi ques, etc.). Per

admissió s’entén el procediment que ordena

les sol·licituds de les persones que complei-

xen els requisits d’accés (o siga, l’ordenació

segons la nota d’accés dins la preinscripció).

Pot passar que una persona complisca els

requisits per a accedir a la universitat i no

siga admesa en un grau perquè hi ha places

limitades i no té prou nota d’accés.

Es poden aprofi tar crèdits si es canvia

de titulació?

Sí, hi ha diferents maneres d’aprofi tar crè-

dits ja cursats en un altre grau. Una d’elles

és fer servir els crèdits cursats en matèries

de formació bàsica sempre que aquestes

siguen de la mateixa branca de coneixement.

També es pot demanar, segons el cas, el

reconeixement, la transferència o la convali-

dació d’assignatures obligatòries i optatives.

Es poden reconèixer crèdits fora de les

assignatures de les titulacions ofi cials?

Sí. Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits

del pla d’estudis de grau per la participació

en activitats universitàries, culturals,

esportives, de representació estudiantil,

solidàries i de cooperació.

Hi ha professions que exigeixen tenir

un títol ofi cial per exercir-les?

Sí, l’exercici d’algunes activitats profes-

sionals regulades –infermer/a, mestre/a,

etc.– exigeix tenir un títol de grau en con-

cret. D’altres professions –professor/a de

secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un

títol de grau i un de màster ofi cial.

Què es pot estudiar després del grau?

Una vegada acabat el grau, la persona que

vol continuar estudiant ho pot fer matricu-

lant-se en els màsters ofi cials (segon cicle),

molts dels quals tenen continuació en un

doctorat (tercer cicle).

Es pot cursar una part del grau

en una altra universitat?

Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable

en la formació universitària. Hi ha diversos

programes que afavoreixen l’estada d’estu-

diants en altres centres d’educació superior

de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus,

etc. A més, la Universitat de València ofereix

una sèrie d’intercanvis internacionals

i de programes de cooperació per fomentar

la mobilitat.

Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)?

És un document que afegeix informació al

títol: cicle dels estudis, assignatures cursa-

des, qualifi cacions, si s’ha fet un itinerari en

concret, etc. Es demana una volta fi nalitzat

el grau i es redacta en valencià, castellà i

anglès. Serveix per a facilitar la transparèn-

cia i el reconeixement de les titulacions dins

l’Espai Europeu d’Educació Superior.

26

GLOSSARI

28 29

Maior / Minor

Són agrupacions d’assig-

natures dins dels graus de

llengües i literatures.

El maior són 138 crèdits

entre assignatures obligatò-

ries i optatives d’una llengua

i les seues literatures, i el

minor són 30 crèdits d’as-

signatures optatives en una

segona llengua de la qual

s’han cursat prèviament 12

crèdits de formació bàsica.

SET

Suplement Europeu al Títol.

És un document que afegeix

informació complemen-

tària als títols ofi cials. Els

itineraris, intensifi cacions,

mencions, maiors i minors

fi guren en el SET. El SET

es redacta en valencià,

castellà i anglès.

Pràctiques externes

Són pràctiques laborals en

empreses i institucions que

tenen forma d’assignatura

Grau

Primer cicle d’estudis

universitaris; té una durada

estàndard de 240 crèdits

ECTS, llevat d’excepcions

com Medicina (360 cr.),

Odontologia (300 cr.) i

Farmàcia (300 cr.). Els 240

crèdits es reparteixen en 4

cursos (60 crèdits per curs a

dedicació completa).

Màster

Segon cicle d’estudis

universitaris; té una durada

entre 60 i 120 crèdits ECTS

repartits d’un a dos cursos

a dedicació completa.

Branca de coneixement

Els ensenyaments de grau

s’adscriuen a 5 branques de

coneixement: Arts i Huma-

nitats, Ciències, Ciències de

la Salut, Ciències Socials

i Jurídiques, i Enginyeria i

Arquitectura.

Crèdit ECTS

Unitat de mesura que

equival, en la Universitat de

València, a 25 hores. De les

25 hores, 10 són de classe

i 15 són de treball autònom

de l’estudiant.

Matèria / Assignatura

Hi ha matèries de tres tipus:

de formació bàsica,

obligatòries i optatives.

Les matèries es concreten

en una o diverses assig-

natures de les quals es

matriculen els estudiants.

Itinerari

És una agrupació

d’assignatures, gene-

ralment optatives, que

permet a l’alumnat una

major especialització en un

determinat camp dins el

grau o el màster. És sinònim

d’intensifi cació curricular;

en alguns graus també es

parla de menció.

obligatòria o d’optativa dins

el pla d’estudis. Poden tenir

entre 6 i 60 crèdits ECTS i es

cursen en la segona meitat

del pla.

Treball de fi de grau

En l’últim curs del grau cal

fer un treball que val entre

6 i 30 crèdits ECTS, segons

el títol.

Vinculació

És la relació que s’estableix

entre les matèries de moda-

litat de segon de batxillerat i

els graus (idoneïtat) i també

entre les famílies professi-

onals dels cicles formatius

de grau superior i les bran-

ques de coneixement dels

graus (adscripció).

Ponderacions

En el cas del batxillerat, les

ponderacions consisteixen a

multiplicar per 0,1 o 0,2 les

dues millors qualifi cacions

de les matèries examinades

en la fase específi ca de les

PAU, sempre que les matè-

ries estiguen vinculades al

grau que es vol estudiar.

En el cas dels cicles for-

matius, les ponderacions

consisteixen a multiplicar

per 0,1 les dues millors

qualifi cacions dels mòduls

del cicle, sempre que la

família professional del cicle

estiga vinculada a la branca

de coneixement del grau.

PAU

Prova d’accés a la univer-

sitat per als alumnes de

batxillerat. La prova és

necessària per a accedir

als graus i s’estructura

en una fase general obliga-

tòria i una fase específi ca

de caràcter voluntari.

Les qualifi cacions dels

exàmens de la fase general

tenen validesa indefi nida,

mentre que les qualifi ca-

cions de les matèries de

la fase específi ca tenen

validesa per als dos cursos

acadèmics següents.

Preinscripció

És el procediment d’admis-

sió que serveix per a ordenar

els estudiants que demanen

plaça en un grau segons la

nota d’accés. Les universi-

tats valencianes públiques

(i els centres adscrits a

aquestes) fan la preinscrip-

ció conjuntament. Hi ha una

preinscripció ordinària (fase

A, al voltant de les PAU de

juny) i una altra d’extraordi-

nària (fase B, al voltant de

les PAU de setembre). En la

fase A s’ofereixen totes les

places dels graus, mentre

que en la fase B sols s’oferei-

xen les que queden després

de resoldre la fase A.

GLOSSARI

NAU

Nota d’accés a la universitat,

de 5 a 10 punts. Només amb

la NAU ja es pot accedir als

estudis de grau. La NAU

té validesa indefi nida.

NAU = mitjana del batxillerat (60%)

+ mitjana de la fase general

PAU (40%)

NAT

Nota d’accés a les titulaci-

ons, de 5 a 14 punts.

Pot augmentar la NAU fi ns

a 4 punts. Incorpora les

dues millors qualifi caci-

ons de les matèries de la

fase específi ca. Cal, però,

que les matèries estiguen

vinculades al grau que es

vol cursar. Un alumne pot

tenir diverses NAT segons

les matèries de modalitat

examinades i el grau a què

vol accedir. La NAT té vali-

desa durant els dos cursos

acadèmics següents a la

realització dels exàmens.

NAT = NAU + [ponderació x M1

fase específi ca PAU] + [ponderació

x M2 fase específi ca PAU]

Ponderació: 0,1 o 0,2M1 i M2: dues millors qualifi cacions de les matèries superades en la fase específi ca.

30

SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE

[email protected]

www.uv.es/dise

www.uv.es/acces

Campus de Blasco Ibáñez

Aulari III, 1r pis

C. Menéndez Pelayo, s/n

46010 València

Tel.: 963 864 040

Campus de Burjassot-Paterna

C. Dr. Moliner, 50

46100 Burjassot

Tel.: 963 544 060

Campus dels Tarongers

Aulari Nord, planta baixa

Av. Els Tarongers, s/n

46022 València

Tel.: 963 828 503

Documents

Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València