GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURSeumoeditorial.com/media/27242_1_LlenguaCS2-guia.pdf · 2016-03-23 · 3 GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR MESTRE/A CS2 (6è) ÀREA TÍTOL I

2

ÍNDEX

UNITAT 1

Programació ........................................................................................... 3Orientacions didàctiques i solucionari ...................................... 4

UNITAT 2


UNITAT 3


UNITAT 4


UNITAT 5


UNITAT 6


UNITAT 7


UNITAT 8


UNITAT 9


UNITAT 10


3

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS

ESCOLAR

MESTRE/A

CS2 (6è)

ÀREA TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Llengua catalana i literatura Unitat 1

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Conèixer, llegir i comprendre una narració de fi cció. Aprendre a distingir entre un relat de fi cció i un de ciència-fi cció.

Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Assimilar la funció de la primera persona. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Descobrir les metàfores del text narratiu. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Elaborar i explicar un relat oral amb fi nal obert i conèixer les característiques d’aquesta tipologia textual.

Comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Treballar les dites i frases fetes creant-ne un recull. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Reescriure una història canviant el narrador. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Aprendre a transformar una narració en un còmic. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Assumir els elements que componen una notícia escrita i practicar escrivint-ne una altra.


Analitzar i aprendre a distingir diferents tipus de diccionaris. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Aprofundir en els conceptes de text, paràgraf i frase i aprendre a distingir-los.


Distingir els diferents tipus de frases segons l’entonació. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Comprendre la utilització del guionet en les xifres i els pronoms febles i del guió en els diàlegs.


CONTINGUTS

LA DIMENSIÓ COMUNICATIVA DE LA LLENGUA

• Llegir i comprendre. La distinció entre un relat de fi cció i un de ciència-fi cció. Utilització dels recursos expressius. La funció de la narració en primera persona. Comprensió d’una història que no segueix el fi l del temps.

• Parlar i conversar. Preparació i explicació d’una història de fi nal obert, a partir d’unes escenes donades. Iniciació al treball de camp per a la recollida de frases fetes usades dels parlants.

UNITAT 1

4

CONTINGUTS


• Escoltar i comprendre. Comprensió del valor de les frases fetes per a un ús expressiu del llenguatge. Observació i escolta de fonts d’informació oral.• Escriure. Transformació de la narració en còmic: compleció de la història. Reescriptura de la història canviant el punt de vista narratiu.• Conèixer el funcionament de la llengua. Pràctica de la sinonímia. Coneixement de tipus de diccionaris diferents. El text, el paràgraf i la frase. L’ordenació

dels paràgrafs per a la coherència del text. Coneixement de tipus de frases considerant l’actitud o la intenció de qui parla. L’ús del guionet en les xifres i els pronoms febles. L’ús del guió ens els diàlegs.

LA DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

• Lectura d’un llibre de contingut científi c i informatiu sobre la Lluna.

Orientacions didàctiques i solucionari

1 No és un relat de ciència-fi cció.

2 La història no és de ciència-fi cció perquè es tracta d’un conte i d’un somni.

3 Increïble, inventada, improbable, fi ctícia, impossible.

4 > El protagonista de la història. > En primera persona. > Sí. > En primera persona. > El dimarts. f A les vuit del vespre: vigila el satèl·lit. f A les deu de la nit: vigila el satèl·lit. f A quarts d’onze de la nit: té molta son i fa capcinades sobre l’ampit de la fi nestra. > S’adorm abans. > Solució possible: Perquè sense els pardals, el seu cap no podria funcionar.

5 Solució possible: Tal com es desenvolupa la narració, sembla que la millor explicació és la segona: als seus hereus quan es mor.

6 Tenir pardals al cap - il·lusionar-se per qualsevol cosa / Adormir-se com un soc de roure – adormir-se profundament / Ventar un clatellot – donar una bufetada al clatell

UNITAT 1

5

7 f Caure la nit – fer-se fosc f La claror que raja dels fanals – la llum que fan els fanals

> Cap: tapadora / closca.

8 Terrícola: Habitant de la terra. Entremaliat: Es diu de l’infant que fa malifetes pròpies d’una criatura. Aterrar: Baixar a terra un avió, una aeronau. Espaterrant: Que causa espant, admiració o sorpresa. Capcinada: Moviment que fa amb el cap una persona a qui li ve un atac de son. Embalum: Volum que fa una cosa, sobretot quan és molt gran. Engrescadora: Que fa venir ganes de fer alguna cosa, que anima. Cridòria: Crits, desordre. Guirigall: Desordre i soroll que fan unes quantes persones quan parlen o criden totes alhora. Remugar: Rondinar, protestar en veu baixa.

9 f Haver de menester – necessitar f Dir amb veu de si us plau – dir una cosa amb molta educació, com demanant un favor

10 Clatellot – clatell - clatellada / Terrícola – Terra - terrenal / Engrescadora – gresca - engrescar / Saltiró – salt – saltimbanqui / Satel·litenca – satèl·lit – satel·lització.

11 f No gaire avançat, poc modernitzat. f Va quedar al fi nal, a la cua.

> El primer.

12 L’activitat persegueix dos objectius: construir una història després d’haver triat un dibuix i explicar-la als altres. L’escriptura entre dos o més infants propicia la discussió i l’acord. L’explicació oral, individual, permet practicar els aspectes relacionats amb l’oralitat, ja treballats en cursos anteriors.

13 L’activitat ha de fer que els nois i les noies es fi xin en els recursos expressius orals que ja utilitzen i dels quals no són conscients, i que n’aprenguin de nous. Busca la col·laboració amb la família.

14 > Solució possible: Feia molt de temps que navegàvem per l’espai i quan ja començàvem a estar fatigats, vam travessar l’atmosfera del planeta Terra. Ens acostàvem a gran velocitat cap a la superfície i, fi nalment, podríem aterrar...

> Solució possible: f Oh! Què passa? Què està passant? És una nau espacial? f Per fi hem pogut aterrar a la superfície de la Terra! f No m’empipis!f Vine, vine...f Hola amic! Estem molt cansats i voldríem prendre un got d’aigua. Ens el podries donar?

15 —

UNITAT 1

6

16 > Sí. > Un text fa servir unes paraules i l’altre en fa servir unes altres que, tot i que són diferents, volen dir el mateix. > Llitera – llit / menjars deliciosos – menges boníssimes / una cadira – un seient / diversos – diferents / repòs – descans / prescrit – receptat / doctor – metge.

17 Endreçar – ordenar / dies - jornades / desendreçada – desordenada / arreglava – endreçava / pila – pilot / joguines – joguets / difícil – complicat / desada – ordenada / banda – part / habitació – estança / a poc a poc – de mica en mica / he acabat – he fi nalitzat / m’he estirat – m’he estiregassat / he contemplat – he mirat / endreçada – ordenada.

18 Diccionaris d’idiomes - Hi ha la correspondència dels mots de dues llengües: anglès-català, català-anglès, etc. Diccionari enciclopèdic - Les entrades presenten fets històrics, coneixements de ciències, personatges, etc. Diccionari de la rima - Les paraules apareixen agrupades segons la rima. Diccionari electrònic - Amb suport informàtic, per Internet.

19 Diccionari il·lustrat: c) / Diccionari d’idiomes: e) / Diccionari enciclopèdic: d) / Diccionari de la rima: b) / Diccionari electrònic: a)

20 Hi havia una vegada una Pedra.Era una Pedra antiga. Potser antiga com les muntanyes, com les valls, com els rius. L’havia tret de la terra un poble antic d’homes i dones que volien honorar la força d’aquelles muntanyes, d’aquelles valls i d’aquells rius. Li havien donat forma amb eines primitives de pedra i d’os i l’havien convertit en el centre de la seva vida, de les seves creences, nascudes a la nit fosca a les coves.I es va convertir en una Pedra poderosa. Li havien donat poder les forces de la terra, però també les creences d’aquells homes i dones, els seus cants, les danses, els gestos i rituals màgics, i també altres tipus de gestos i de rituals que ningú no s’atreviria a recordar.

21 L’activitat no s’ha de quedar només en la comprovació de si han resolt bé l’ordenació dels paràgrafs, sinó que ha de provocar la discussió sobre aspectes sintàctics que normalment passen desapercebuts: com és que ho has ordenat d’aquesta manera? En què t’has fi xat? Etc.

22 f Sí, tenen gairebé les mateixes paraules. f No, no expressen la mateixa idea. f No, la primera frase exposa un fet; la segona fa una pregunta; la tercera indica sorpresa o alegria i la quarta expressa un dubte.

23 Informar d’un fet, enunciar alguna cosa: Vosaltres sou del Barça. / Ahir va ploure tot el dia.Expressar un dubte, una vacil·lació: Potser vindrà la Maria. / No sé si venir o no. Preguntar, qüestionar o demanar una informació: Per què m’ho dius? / Vull saber per què ho has fet.Ordenar, manar que es faci alguna cosa: Xuta més fort! / Vine a la meva festa!Indicar sorpresa, alegria, dolor, admiració: I tant que vindré!

24 - 68: seixanta-vuit / 22: vint-i-dos / 78: setanta-vuit / 93: noranta-tres / 54: cinquanta-quatre / 81: vuitanta-u / 99: noranta-nou / 28: vint-i-vuit.- 170: cent setanta / 390: tres-cents noranta / 250: dos-cents cinquanta / 840: vuit-cents quaranta / 920: nou-cents vint / 325: tres-cents vint-i-cinc / 873: vuit-cents setanta-tres / 915: nou-cents quinze / 476: quatre-cents setanta-sis / 284: dos-cents vuitanta-quatre.

25 Posar-les / agafar-ne / menjar-se-la / dir-los / dóna-me’n.

26 Doncs, porta-la / Va vés-hi / Sí, home, compra-ho / Sí, em ve de gust canviar-me-la / Tenia ganes de menjar-me-la.

UNITAT 1

7

27 > Anar-hi / mirar-se-la / comprar-ne / saber-ho / trobar-la / comptar-lo / rentar-te / escriure-li / treure-la / emportar-me-la.> En comprarà / ho sabrà / l’ha trobat / el compta / es renta / l’escriurà / l’ha tret / me l’emportaré.

28 f Per indicar que algú està parlant i per fer un incís. f Els guions al començament de cada línia indiquen les intervencions dels interlocutors que parlen.f Entre guions hi ha escrits els incisos.

29 En Martí li pregunta a la Fàtima:—Per què no t’ha agradat el llibre que et vaig deixar? —Perquè els llibres d’aventures no m’interessen, prefereixo els de ciència-fi cció.

Què he après?

1 Solució possible: No treure l’ull / Tenir pardals al cap / Dormir com un soc de roure.

2 Ventar un clatellot: donar una bufetada al clatell / tenir pardals al cap: il·lusionar-se per qualsevol cosa.

3 Terra: terraqüi, terrari / gresca: engrescar, engrescador.

4 Les històries semblen més reals explicades en primera persona. La persona que l’explica és qui ha viscut la història i, per tant, dóna més informació i és més creïble.

5 Solució possible:f Estava fart d’esperar-se tanta estona.f Va netejar la bici i la va deixar ben lluent.f Que a poc a poc que van, els cargols! f Aquest problema és massa difícil de solucionar.

6 En un diccionari d’idiomes. / En un diccionari de sinònims.

7 Dubitativa / enunciativa / interrogativa / imperativa / interrogativa.

8 2.006: dos mil sis / 324: tres-cents vint-i-quatre / 54: cinquanta-quatre / 720: set-cents vint / 1.279: mil dos-cents setanta-nou.

9 Copiar-se-la / vaig estudiar-lo / van menjar-ne quatre / vull anar-hi.

10 —Agafem la motxilla?—No cal, deixa-la, pesa massa. I els jocs?—Sí, agafem-los, que ens divertirem. Som-hi!

UNITAT 1

8


ESCOLAR

MESTRE/A

CS2 (6è)




Descobrir i conèixer com pensa i crea les històries una escriptora. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Defensar les opinions de manera argumentada i aprendre a contraposar opinions.

Comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Desenvolupar la creativitat imaginant una idea per escriure una història a partir de la lectura d’una imatge.

Comunicativa, lingüística i audiovisual. Artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal.

Aprofundir en les tipologies textuals: el text periodístic. Preparar i dur a terme una entrevista.


Conèixer la importància dels sufi xos per formar paraules. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Aprendre a relacionar paraules de la mateixa família. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Descobrir els elements que constitueixen el grup nominal i el grup verbal.


Assimilar què és un diftong i l’ús de la dièresi. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Comprensió del contingut d’una entrevista. Descobriment d’estratègies per inventar-se històries. Identifi cació de les parts i el format d’una entrevista. Distinció de les informacions d’una entrevista segons si les dóna l’entrevistadora o l’entrevistada.

• Parlar i conversar. Observació del contingut d’un cartell publicitari. Debat per contraposar opinions. Argumentació sobre la forma i el fons de cartells publicitaris d’actes culturals. Elaboració en grup d’un cartell.

• Escoltar i comprendre. Respecte del torn de paraules en un debat. Escolta atenta dels arguments dels companys o companyes. Esforç per arribar a acords.

• Escriure. Identifi cació de fets o de situacions imaginaris que poden convertir-se en històries escrites. Escriptura d’una narració en parelles a partir d’una situació il·lustrada. Preparació, elaboració, execució i transcripció d’una entrevista seguint uns passos.

• Conèixer el funcionament de la llengua. Identifi cació dels canvis de signifi cat morfològic i semàntic de les paraules a partir de la sufi xació; classifi cació de formes de formació de gentilicis. Diferenciació de les parts del grup nominal (determinants, nucli, complements del nom) i del grup verbal (nucli i complements del verb). Diftong i ús de la dièresi.

UNITAT 2

9

CONTINGUTS


• La realització plàstica d’un cartell publicitari.


1 L’objectiu és que els nois i les noies puguin establir alguna relació entre el pensament de l’autora sobre el procés de creació i el text de la Unitat 1, de fantasia. Les preguntes de la mestra o el mestre poden orientar-los en aquest sentit.

2 f Veure que el seu pare s’ho passava bé llegint. f Tenir molts llibres a casa seva.

f Des de molt petita.

f Va veure un contenidor de brossa que li va semblar una nau espacial.

f Dóna als objectes una funció diferent de la que tenen i un component d’irrealitat als fets. f Primer, quan té una idea, se l’apunta. Després, pensa els personatges de la història i s’inventa el que els ha de passar i, fi nalment, pensa l’acabament. Mentre escriu la

història es fi xa amb el que li passa a ella o a l’altra gent per afegir-ho al conte.

f Perquè cada vespre el seu pare llegia històries i ella va pensar que de gran seria escriptora.

f Vestir l’esquelet: Tenir una idea mínima i anar-la desenvolupant. f Tenir la història oberta: Anar-hi afegint coses de mica en mica.

3 > Per presentar-nos l’autora. > Solució possible: Sí, perquè sempre aquestes informacions ens permeten de fer-nos una idea de la persona a la qual estan entrevistant. > A casa de l’autora, en un poble que es diu Sant Pau de Segúries. > Les preguntes de l’entrevistadora són de color blau i les respostes de l’entrevistada, de color negre. > L’entrevistadora ha enregistrat la conversa i, després, l’ha escrit. Al text diu que ha anat a trobar-la i l’entrevista està molt ben estructurada i redactada. > Són de l’autora, que explica en primera persona la seva relació amb les paraules. A més, estan escrites entre cometes. > Perquè l’autora de l’entrevista vol destacar-les perquè considera que tenen molta importància.

4 f La Setmana del Llibre en Català. f Aquesta és la vegada que fa 27. f S’exposen i es venen llibres en català, es presenten novetats, es fan activitats relacionades amb els llibres… f —

UNITAT 2

10

f A Sant Cugat del Vallès. f Del 6 al 15 de març. f L’agenda de les activitats, les llibreries de Sant Cugat, el lloc on es fa, els patrocinadors.

5 —

6 1r cartell Activitat cultural: Setmana del llibre infantil i juvenil On es fa: a Manresa Dates: del 29 de març al 5 d’abril de 2008 Motius, colors, tipus de lletres: il·lustració d’una nena que llegeix i, al darrere, l’ombra d’un drac (fa pensar en llegendes). Els colors són vius.

2n cartell Activitat cultural: Projecció de cinema oriental On es fa: a Vic Dates: del 9 al 18 de juliol de 2009 (a la nit) Motius, colors, tipus de lletres: il·lustració d’un porquet (Vic és una zona amb molts porcs) que menja arròs i porta un barret que fa pensar en els xinesos (oriental).

3r cartell Activitat cultural: Representació de l’obra de teatre Romeo i Julieta On es fa: al Jove Teatre Regina (Barcelona). Dates: del 15 de setembre al 10 de novembre. Motius, colors, tipus de lletres: No hi ha cap il·lustració. Juguem amb les lletres, la o de Romeo és un cor i la l de Julieta és un punyal (dóna a entendre que és una història

d’amor i mort).

7 L’objectiu és treballar l’opinió argumentada. A 5è es varen donar recursos lingüístics en aquest àmbit: expressions introductòries, etc. Convé que els nois i les noies aprenguin a donar explicacions més enllà de: m’agrada molt perquè és molt bonic. La funció de l’ensenyant és fonamental.

8 El fet hauria d’estar relacionat amb alguna de les moltes activitats d’aula o de centre que es fan a les escoles: d’aquesta manera tindria més sentit i els infants l’agafarien amb més il·lusió. Si no es fa al moment que s’està realitzant l’activitat, s’hi pot retornar quan sigui necessari.

9 Solució possible: f Entre les reixes del davant d’una fi nestra hi ha una antena de cotxe… f Entrem en un jardí d’una casa antiga abandonada i hi trobem un patinet de fusta… f En un racó de la biblioteca del poble de cop i volta surt un ratolí…

10 Aquesta activitat és diferent de la que es proposava a la Unitat 1, perquè en aquest cas, la vinyeta resumeix la història. Però cal que els nois i les noies complementin la informació pensant en els personatges i en els altres aspectes d’una narració.

11 L’objectiu és doble: d’una banda, llegir en veu alta i, de l’altra, començar a aprendre a avaluar i a revisar. Els uns avaluen i els altres incorporen –o no- els comentaris dels companys.

UNITAT 2

11

12 Les entrevistes es solen fer a persones que han fet, fan o faran coses que tenen interès per a determinada gent. Es publiquen en revistes o als diaris, impresos en paper o en format digital. També es poden fer per la ràdio o per la televisió.

13 L’objectiu és treballar un tipus de text concret: l’entrevista. Està bé que sigui preparada en parelles o fi ns i tot entre tres o quatre. Convé que l’ensenyant ajudi durant el procés d’elaboració i faci que els infants es fi xin en els signes de puntuació necessaris.

14 La lectura serveix per introduir el tema de la derivació i els sufi xos: pescar, ala, gegant, teula, carrer, neguit, fum, pi i rei. A més de les paraules que apareixen a l’activitat 16, aniria bé que els infants en proposessin ells. Així es podria veure si ho entenen o no.

15 Alasses ve d’ala / gegantines ve de gegant / teulades ve de teula / carrerons ve de carrer / neguitosament ve de neguit / fumaroles ve de fum / pineda ve de pi / reial ve de rei.

16 Arbres: cirerer, magraner, avellaner, albercoquer, perera. Objectes: clauer, cendrer, sopera. Botigues: fusteria, papereria, peixateria, sastreria. Ofi cis: forner, carreter, carnissera.

17 Ossi – os / pigada – piga / sorrenc – sorra / acampanat – campana / marí – mar / milionari – milió.

18 Pesar / aterrar / escombrar / trair / fregar / mocar / viatjar / menjar / rentar / començar.

19 Traçuda / ratllats / verinosa / entremaliat / quadriculat / rosat.

> Sufi xos:-ut /-uda / -ats / -osa / -at.

20 Gentilicis masculins: valencià – València / brasiler – Brasil / espanyol – Espanya / malagueny – Màlaga / barceloní – Barcelona / terrassenc – Terrassa. Gentilicis femenins: canadenca – Canadà / mataronina – Mataró / pallaresa – Pallars / romana – Roma.

21 > No. > No. > La tercera frase. > Perquè ens explica a què es dedica i on viu la M. Dolors Alibés.

22 Primavera / caminada / bromes / concert / casa / nena / noia.

23 Solució possible: una nena bonica / aquells gossos que es veuen a la fotografi a / els veïns de la meva escala / quatre cavalls marrons / els nostres amics simpàtics / la teva amiga rossa / aquella mare bona / aquestes gates maules / algunes companyes àgils.

24 > No. > No. > La tercera frase ens dóna més informació. Ens diu què escriu, per a qui escriu i quan de temps fa que escriu.

UNITAT 2

12

25 Nucli verbal: vol / porta / dormen / ha viscut / serveix / rega.Complements: sempre una tassa de xocolata desfeta / un regal per a la seva mare / profundament en els seus llits / sempre en una casa del poble / el dinar a les habitacions / les plantes quan no plou.

26 Su-or / vuit / ri-e-ra / boi-ra / di-a / te-a-tre / peu / beu-re / es-qui-ar / cui-na / pa-e-lla / pei-xa-te-ri-a.

27 Era diumenge i aviat arribaria la Maria Pau. Quan va baixar del tren i la vaig veure com anava guarnida… Mare meva, quin tip de riure, mai no m’hauria imaginat que fos capaç de vestir-se de forma tan estrafolària. Portava una boina de color verd rabiós, una faldilla d’un blau violent, que feia mal als ulls, i als peus, unes botes daurades, tan altes que no la deixaven caminar bé. Ben bé que semblava beneita!

28 Qua-ran-ta / cu-a / pèr-du-a / su-or / pu-a / qua-tre / ví-du-a / quan-ti-tat / pa-rai-gua / guant / i-gua-na / pa-rai-guot / quo-ta / fl ú-or / quan / quo-ci-ent / gua-po / ca-ca-tu-a.

29 Mèu, mèu / ei / piu, piu / ui / ei, ei.

30 A: mai / peu / ai-re / cui-xa / boi-ra / cui-na. B: pa-ís / re-üll / ra-ïm / Llu-ís / he-ro-ï-na / su-ís. A la primera columna.

31 Veïna / Lluïsa / diürn / reüll / peücs.

32 La u sona: aigua / piragua / qüestió / quatre / llengües / pingüí / requadre / paraigües / Aiguafreda. La u no sona: roques / botigues / guerxo / guitarra / fi gues.

Què he après?

1 Perquè coneguem qui és, què fa o què farà, què pensa la persona entrevistada.

2 Pot enregistrar-les, copiar-les, prendre notes…

3 — / Sí, la història queda més ben estructurada i té la informació necessària perquè s’entengui.

4 Que les persones que la llegeixen o l’escolten coneguin la persona a qui es fa l’entrevista.

5 Elements que s’afegeixen al fi nal d’una paraula per formar-ne una altra.

UNITAT 2

13

6 Carnisseria / quietud / marina / llibreria.

7 Terrassencs / andorrans / mataronins / vigatans.

8 Bicicleta / amiga / orxata.

9 Escriuré / vaig arribar / tanca.

10 Te-a-tre / ai-re / Ma-ri-a / cou-re / Pau-la / di-a.

11 Raïm / teula / veïna / reina / pou / beure.

12 Aigües / botigues / lloques / Pasqües.

UNITAT 2

14


ESCOLAR

MESTRE/A

CS2 (6è)




Conèixer, llegir i comentar un text narratiu de característiques semblants a les narracions populars.

Comunicativa, lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Assimilar el valor de les expressions en sentit fi gurat i la seva funció. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Practicar la descripció oral de personatges i situacions. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Començar a realitzar comentaris de textos narratius. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Aprendre a redactar una carta i un anunci tenint en compte les parts que n’han de formar part.

Comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Aprofundir en la derivació de paraules a través dels prefi xos i el signifi cat de des-, in- i tele-.


Treballar al voltant del grup nominal i els complements del nom. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Practicar l’ortografi a mitjançant un dictat. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Pronunciar correctament el grup –bl–. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Refl exionar sobre les diferències entre les formes tan i tant. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Lectura d’una narració semblant a un conte popular, amb incorporació d’elements actuals. Comprensió de les expressions en sentit fi gurat del text. Distinció dels elements moderns barrejats amb els fantàstics.

• Parlar i conversar. Preparació i realització oral de la descripció de personatges, fent servir recursos expressius semblants als del text. Descripció de situacions seguint el mateix esquema.

• Escoltar i comprendre. Comprensió del valor del llenguatge expressiu. Escolta de les descripcions dels companys i avaluació seguint unes pautes.• Escriure. Iniciació al comentari d’un text narratiu, seguint unes indicacions. Reescriptura de frases del text, fent servir paraules o expressions sinònimes.

Invenció d’un diàleg entre dos personatges del text. Escriptura d’una carta i d’un anunci, seguint un model.

UNITAT 3

15

CONTINGUTS

• Funcionament de la llengua. La derivació amb prefi xos. Distinció de prefi xos en paraules donades. Ampliació de la noció de grup nominal: els complements del nom (adjectius, grups preposicionals i frase precedida del relatiu que). Dictat. Instruccions per a la creació d’instruments d’autocontrol de l’ortografi a. Insistència en el treball en parelles per a la realització de tasques. Qüestions ortogràfi ques derivades del text dictat: distinció de tan i tant i geminació del grup –bl–.

LA DIMENSIÓ LITERÀRIA

• Distinció i comprensió dels elements que fan que un relat sigui només aparentment un conte popular.• Identifi cació de les expressions en sentit fi gurat i de la seva funció expressiva en un relat literari.


1 Com en els altres casos, aquesta petita introducció pot servir per parlar de l’autor i de l’obra. La mestra pot donar més indicacions de les que es donen al llibre.

2 f Un castell buit es fa malbé ràpidament. f El castell és massa gran per a les persones de mida normal. f Menjar i beure de franc. f Obren el castell els dissabtes i els diumenges i fan pagar entrada. f No volen treballar els dissabtes i els diumenges.

3 Pensar – rumiar / anyell – xai / contradir – retopar / rondinar – remugar / alcalde – batlle / àpat – tiberi / exclamacions – aclamacions.

4 Picava: mostrava interès / va tronar: es va sentir molt fort / van remugar: van rondinar / hi posava els peus: hi entrava.

5 Perquè signifi quen coses diferents del seu sentit real.

6 > Sí: menjar-se un xai cada dia / viure en un gran castell. > No: reclamar els drets laborals / anar d’excursió amb la família, el cap de setmana./ voler tenir el cap de setmana lliure / demanar una indemnització per l’acomiadament

de la feina.

7 > Nacions Unides: Organització mundial creada amb la fi nalitat de mantenir la pau i fer respectar els drets humans de tots els habitants de la Terra / Tribunal Internacional de l’Haia: Tribunal per jutjar casos a nivell internacional per poder mantenir la neutralitat.

> Es van crear al segle XX i continuen actives. Per tant, són actuals. > Per fer més comprensibles les situacions que s’expliquen. > Segurament que sí.

8 > Diu que les cases de la vila trontollaven, que el gegantó amb el cap arribava fi ns als balcons de les primeres plantes i que quan movia el cap aixecava una ventada. > Sí. > Són expressions exagerades però ens ajuden a imaginar-nos molt bé la situació.

UNITAT 3

16

9 La descripció és una de les formes més treballades a l’escola. Convé que els nois i les noies s’allunyin de les formes més utilitzades, però, per aconseguir-ho, aniria bé que, abans de posar-se a descriure el personatge triat, tinguessin més models que la mestra o el mestre els proporcionés.

10 Solució possible: > T’imagines la situació? L’ensenyant ha de fer-los analitzar els termes i els altres recursos no lingüístics que determinen la sensació de pànic del ratolí. > En un rebost d’una casa vella i resclosida. > Un ratolí i un gat. > La por del ratolí.

11 La proposta té dues parts: una que fa referència a l’elaboració del text que s’haurà d’explicar, i una altra que estimula la participació dels qui escolten en l’avaluació de l’explicació.

12 És l’activitat introductòria al comentari de text. Les preguntes són un exemple, però no són les úniques. És convenient que aquesta preparació es faci de forma oral.

13 estesa de cases: munió d’habitatges / hi posava els peus: hi entrava / picava: s’interessava / contribuir: col·laborar / comprometien: acceptaven.

14 La informació al costat de la imatge ja dóna peu a la construcció del diàleg. Cal fi xar-se en els signes de puntuació propis d’un diàleg, aspecte ja treballat anteriorment.

15 La carta és el model que, prèviament analitzat, ha de permetre escriure’n d’altres. La mestra pot donar altres fórmules d’inici i de comiat. Es poden portar cartes de casa i veure les diferències segons que siguin comercials o personals.

16 Es pot seguir la proposta o fer una carta adreçada a un altre personatge que convingui més segons les activitats que s’estiguin realitzant a l’aula o a l’escola.

17 > No. > Sí. Deriven de portar.

18 Transports / exalumne / hipermercat / seminou / impossible / intercanvi / emprovador.

19 Hiper – sobre / bi - dues vegades / ex – “que algú era però ja no és el que signifi ca la paraula / sub – a sota / auto – d’un mateix.

20 Desigual / inhumà / immadur / indeterminat / desendreçada / immòbil / infeliç.

21 f En Pere és un infeliç, no hi ha res que el faci content. f Té l’habitació tan desendreçada que no troba mai res. f Això és inhumà: tracten la gent com si fossin animals. f El seu poble és en un lloc indeterminat. f Ho ha partit en trossos desiguals. f La Maria és immadura, encara fa coses de nena petita. f Has de falcar bé aquesta taula perquè quedi immòbil.

22 Desembre / imaginar / incendi.

UNITAT 3

17

23 Telèfon: Aparell que serveix per parlar a distància. Telecadira: Sistema de seients penjats d’uns cables aeris que serveix per a transportar esquiadors. Telefi lm: Pel·lícula rodada perquè sigui transmesa per televisió. Teleobjectiu: Lent que es col·loca en una càmera i permet de fotografi ar objectes que estan molt lluny.

24 Fer el contrari / negació d’una cosa / lluny.

25 > Grup nominal. > Preciós fa referència a castell / de la ciutat fa referència al batlle / que volia salvar el castell fa referència a la gent.

26 Gegant forçut / nan entremaliat / casa luxosa / cabana petita / teulada vermella / pou profund / arbre centenari / muntanya rocosa.

27 Una mosca voladora / aquell gegant petit / uns castells immensos / la gent esverada.

28 El cotxe de curses / uns contes de por / aquella caixa de cartró / els vaixells de vela / aquest dia de boira / les cases de fusta.

29 Quan vam anar de campaments ens van explicar contes de por. / El cotxe de curses més ràpid es va estavellar. / Guardeu les joguines en aquella caixa de cartró. / Diumenge anirem al port a veure els vaixells de vela. / M’agraden molt les cases de fusta.

30 f La noia que porta ulleres és la meva cosina. f El gos gris que borda tant està perdut. f Els meus cosins que viuen a França vindran aquest estiu. f La cançó que m’agrada és d’un grup de rock. f La senyora que ven fruita està malalta. f Les plantes que m’han regalat fan molt bonic.

31 f Determinants: aquells, una, algun, quatre, aquell, unes. f Noms: jugadors, noia, núvol, gates, cavall, nenes. f Complements del nom: f Adjectiu: maules, entremaliades. f Preposició + nom: de futbol, de tempesta. f Que + frase: que sempre riu, que corre pel prat.

33 > en aquesta demanda el resultat de les paraules triades serà diferent. És necessari que la mestra o el mestre n’indagui els motius, cosa que permetrà de convertir una correcció simplement mecànica en una activitat de refl exió.

> fer-ho passi el que passi > sí quan és una resposta afi rmativa / si quan és una condició > extraño: s/x; ny/ño > després de subratllar-les o escriure-les, cal comentar i explicar l’ortografi a del guionet o de l’apòstrof en les formes verbals.

UNITAT 3

18

UNITAT 3

34 > No. > A dirigible.

35 Falsifi cable: que pot ser falsifi cat / exigible: que pot ser exigit / qualifi cable: que pot ser qualifi cat / modifi cable: que pot ser modifi cat / invencible: que no pot ser vençut.

36 Aprofi table / temible / injustifi cable / innegable/ habitable / exigible.

37 > -able > -ible

38 El subratllat és el pas previ perquè, després de llegir la informació gramatical, retornin a les paraules subratllades i en comprovin l’ortografi a.

Què he après?

1 Anyell: xai / contradir: rebatre / rumiar: pensar.

2 f Els meus pares sempre remuguen si no he fet els deures. f Al fi nal, la Maria va picar i es va comprar les sabates de l’anunci.

3 Cinc parts: lloc des d’on s’escriu i data / a qui s’adreça / cos de la carta / frase de comiat / signatura.

4 Ex- - havia estat professor / trans- - portar d’un lloc a un altre / tele- - guiat a distància / super- - establiment comercial gran.

5 Solució possible: indubtable / verifi cable / abandonament.

6 Solució possible: habitar: habitable, habitatge, habitació / plegar: plegable, plegat, plegadora / tolerar: tolerable, tolerància / organitzar: organitzants, organització.

7 Transparent i neta (adjectius) / de la mar (preposició + nom) / que baixa del riu (que + frase).

8 Solució possible: les cireres petitetes i rodones / els nois de l’altra escola / la taula que té sis potes.

9 Irrompible: que és molt difícil de trencar / impossible: que no es pot fer, que no pot ser / cultivable: que pot ser conreat.

10 f Ho has de fer tant si t’agrada com si no. f Em vaig comprar el llibre de tan interessant que em va semblar. f No mengis tant, que t’empatxaràs!

19

UNITAT 4


ESCOLAR

MESTRE/A

CS2 (6è)




Llegir i comentar poemes sobre el mar de quatre poetes clàssics de diferents èpoques. Conèixer la biografi a d’aquests autors. Sensibilitzar-se amb el llenguatge poètic.

Comunicativa, lingüística i audiovisual. Artística i cultural. Coneixement i interacció amb el món físic.

Conèixer les característiques dels poemes i el vocabulari i expressions que s’hi utilitzen.


Preparar, memoritzar i recitar poemes. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Aprendre a descriure paisatges de forma oral. Manifestar respecte per l’exposició dels companys i valorar la importància de l’entonació i la gesticulació.


Posar en pràctica la teoria apresa al voltant de la poesia a partir de l’escriptura d’un petit poema amb una estructura determinada.


Aprofundir en l’escriptura de poemes a partir de la creació d’un acròstic. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal. Artística i cultural.

Treballar la derivació des de el punt de vista de les paraules compostes. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Distingir i saber utilitzar els demostratius, els possessius i els indefi nits. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Manifestar una actitud receptiva vers l’ortografi a i conèixer les paraules que acaben en –ig i –tx.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Lectura de poemes d’autors clàssics. Comprensió del llenguatge poètic: la rima i les estrofes. Coneixement d’aspectes biogràfi cs dels poetes. Coneixement de vocabulari poc habitual.

• Parlar i conversar. Memorització de poemes. La recitació: els elements més importants a tenir en compte (la rima, el ritme, l’entonació i la pronunciació). La preparació per recitar a un públic. Criteris per avaluar una bona recitació. Descripció de paisatges a partir de fotografi es.

20

CONTINGUTS


• Escriure. Comparació del llenguatge de prosa no poètica i del llenguatge dels poemes. Escriptura de poemes seguint un model: estructures sintàctiques fi xades i acròstic.

• Conèixer el funcionament de la llengua. Formació de paraules compostes diferents segons la categoria de les paraules que les formen. Els determinants demostratius, els possessius i els indefi nits. Els fi nals amb el dígraf –ig i amb el dígraf –tx i observació de la similitud fonètica. Realització de famílies de paraules com a estratègia lèxica per resoldre la grafi a dubtosa: -ig es correspon a j/g o tj/tg; -tx es correspon sempre a tx.

LA DIMENSIÓ LITERÀRIA• Introducció a poetes clàssics, situant-los en el context històric i seleccionant fragments no gaire difícils. • Distinció de les característiques del llenguatge poètic, amb relació al llenguatge no poètic. La funció de la rima, el ritme, l’accentuació en els poemes.


1 La presentació de les poesies és molt breu i no aporta cap informació rellevant. Convé fer notar que són poetes d’èpoques diferents i que Marià Villangómez és eivissenc. S’hi han volgut incorporar unes notes biogràfi ques per situar els autors, perquè generalment els nois i les noies aprenen poesies però no saben res dels autors.

2 > Marià Manent i Joan Maragall.> Miquel Martí i Pol i Marià Villangómez.> Miquel Martí i Pol.> Marià Villangómez.

3 La que parla de records d’infància prop del mar: «La gran remor del mar», Miquel Martí i Pol.La que descriu les sensacions de l’estiu, a prop del mar: «Sensació d’Eivissa», Marià Villangómez.La que evoca el record d’una persona: «Diuen: la mar és trista», Marià Manent.La que descriu una visió del mar: «Seguit de les vistes al mar», Joan Maragall.> Solució possible: Sí. D’entrada, en tots els títols s’identifi ca que el poema parla del mar. D’altra banda, les paraules “trista”, “remor”, “vistes” i “sensació”, que també apareixen als títols, ens donen una certa idea del contingut.

4 Paraules que rimen: trepig i mig (A); esberla i perla (B); gosa i rosa (C).Versos que rimen: (1), (3), (5) i (7); (2) i (4); (6) i (8).

5 > Té dues estrofes.> A una persona que el poeta estimava.

6 Solució possible:f El mar ressonava a totes les orelles: Tots sentien el soroll del mar.f Les cançons queien a raig per l’ull de l’escala: Cantaven cançons mentre pujaven per les escales que portaven al terrat. / El soroll del mar es convertia en una mena de cançó.

f Penjàvem banderoles als màstils desiguals: Penjaven banderoles en qualsevol lloc, fent veure que era un vaixell.

UNITAT 4

21

7 f La mar estava alegre: la mar estava en moviment. f Un gran mantell de bruma: boira.

8 Solució possible:> Tranquil·litat, benestar, quietud, silenci, calor, amplitud, lentitud, temps eixut, vacances, lluminositat.> Groguencs, verdosos, blancs, blavosos.> Rostoll: Part de les tiges de blat, d’ordi, etc. que queda arrelada a terra després de la sega. / Cloure: Tancar. / Indolent: Que no fa mal. Que no té ànims o ànsia de res. / Floc de pins: grup de pins.> L’autor descriu el paisatge des de terra perquè descriu amb molt detall el paisatge que l’envolta (fi ns i tot descriu l’ombra de la fi guera) i ens diu que veu allunyar-se un vaixell mar endins.

9 Com en d’altres casos semblants, la resposta és individual: cada nen o nena té dubtes diferents. Es pot pressuposar on seran les difi cultats, acompanyar els infants en la comprensió i parlar-ne amb tot el grup. La comprensió del llenguatge poètic no depèn, de vegades, de la suma de la comprensió de totes les paraules.

10 És un moment important per ressaltar la importància de la lectura en veu alta. Es pot buscar una situació en què la lectura dels poemes tingui una funció més enllà de l’exercici escolar.

11 És el mateix que en el cas anterior, però pensant en el recitat. Quina activitat o quin taller o projecte es pot organitzar per tal que llegir i recitar poemes tingui sentit?

12 Solució possible: f El mar, el cel i vaixells. A primer pla hi ha el vaixell. Al fons hi ha terra. f El capvespre. / La matinada. f El mar està molt tranquil. Deu fer bon temps. f Els grisos i els marronosos o negrosos. f Gris i ennuvolat. f Tancat. Perquè al fons es veu terra. f Tranquil·litat.

13 Solució possible:En aquest paisatge es veu un veler que és al port i que té les veles plegades. El mar està molt tranquil. Es comença a fer de dia. Al cel, en un espai en què no hi ha núvols, el sol brilla i queda refl ectit a les aigües del mar. Hi ha molts núvols que fan pensar que aviat hi haurà una tempesta. Al fons, a la dreta es veu una part de cel una mica més blava. Hi ha altres vaixells al port. A mà esquerra es veu terra. El paisatge dóna sensació de calma i tranquil·litat.

14 És una extensió de l’activitat anterior; una proposta diferent amb el mateix objectiu.

15 > Sí.> El de Josep Carner. Perquè les paraules que utilitza no són científi ques ni tan comunes com en l’altre text. A més, fa parlar a la papallona, fa servir molts adjectius i no fa una descripció objectiva. Les paraules del fi nal rimen.

16 Escriure poemes no és fàcil. Ajustar-se a una estructura pot facilitar-ne la creació. En aquestes pàgines, s’hi pot trobar material de manera fàcil.<http://www.mallorcaweb.com/magteatre/antologies-nins/mar.html>; <http://www.mallorcaweb.com/magteatre/escola/poesiasuperdestresa.htm>; <http://bibliopoemes.blogspot.com/2008/08/les-vacances-acrstic-per.html>; <http://www.xtec.net/ceipsantcristofol/RECURSOS/RECURSOS.htm>

UNITAT 4

22

17 Els mateixos suggeriments que per a l’activitat anterior.

18 > El primer i el tercer i el segon i el quart.> Sí.> No, no sonaria bé perquè “cocodrils” té tres síl·labes en comptes de dues com els altres animals que surten a la poesia.> Que el pròxim vers és una mena de conclusió.> En un primer moment es pot proposar que els nois i les noies ho facin per parelles. Durant el procés de discussió entre ells, és interessant que la mestra passi per les taules i ajudi. Després es pot posar en comú el resultat de les seves proves i que els companys opinin i s’ajudin entre ells.

19 > Penya i segat.> Salva i vides> Guarda i costes.

20 Eixugamans, llepafi ls, rentaplats, comptagotes, obrellaunes, somiatruites, setciències.

21 Parallamps, celobert, carallarg, fi gafl or, entresòl.

22 Verb + nom: tapaforats, salvavides.Nom + nom: aiguaneu. Nom + adjectiu: caragirat, panxacontent.Adjectiu + nom: altaveu, malnom.Adjectiu + adjectiu: sordmut, agredolç.Adjectiu + verb: carvendre.

23 Camallarg: Que té les cames llarges; Camatorta: Que té les cames tortes.Carallarg: Que té la cara llarga; Carabrut: Que porta la cara bruta; Caragròs: Que té la cara grossa; Caragirada: Es diu d’una persona traïdora, falsa, que promet una cosa i fa la contrària, carablanc; Cara-rodona: Que té la cara rodona; Cara-xuclat: Que té la cara molt prima, amb les galtes xuclades.Capgròs: Que té el cap gros. Animal petit que només té cap i cua i que viu a l’aigua fi ns que es transforma en una granota. Persona disfressada amb un cap molt gros i que sembla que tingui el cos molt curt; Capblanc: Que té els cabells blancs. Panxacontenta: Es diu de la persona tranquil·la, que no s’amoïna per res.

24 A l’activitat anterior hauran après paraules noves que segurament no coneixien; per exemple, caragirat. Ara és el moment d’usar-les en una frase. Convé que la mestra estimuli els nens a no quedar-se amb frases del tipus: en Pere és un caragirat, sinó que es procuri que, en la frase, s’entengui el signifi cat de la paraula triada.

25 L’activitat permet treballar, a partir dels exemples, la categoria dels determinants.

26 > Sí. Perquè acompanyen els noms i ens en donen més informació.> “Aquesta” fa referència a un element pròxim a la persona que parla i «aquella» es refereix a un element conegut però que no es té al davant.

27 f Aquestes ulleres de sobre la taula són les del meu pare.f No em vaig recordar de cap manera d’aquelles receptes de cuina que m’havies explicat.f Aquests amics teus no m’agraden gens.f Es tracta d’un d’aquells gossos que se’t tiren a sobre.

UNITAT 4

23

28 > “Seva” acompanya a “colla” i “seu” acompanya a “amic”. > Sí. > Ens indiquen de qui és o a qui pertany una cosa i, per tant, donen un sentit més precís al nom que acompanyen.

29 f La seva jaqueta és vermella.f Aquests llibres són els nostres.f Llegeix les teves poesies.

30 f No vull aquest animal a cap preu.f Alguns dies plou i fa sol. f M’han vingut a veure uns amics meus.f Alguna vegada camino per la platja.

31 Sí.

32 Esquitxar – esquitx / empatxos – empatx / raget – raig / despatxar – despatx / trepitgem – trepig / mitja – mig / trepitjada – trepig / rajolí – raig / esquitxos – esquitx.

33 Balanceig – balancejar / mareig – marejar / rebuig – rebutjar / assaig – assajar / desig – desitjar / sacseig – sacsejar / enuig – enutjar.

34 Trepig, veig, mig, raig, vaig.

35 f Uf, quin mareig amb tants revolts!f La família Ferrer té una casa d’estiueig per passar-hi el mes d’agost.f «Pel maig, cada dia un raig», diu el refrany.f Quin desig tinc de fer vacances!f Cada tarda vaig a solfeig per aprendre a tocar la fl auta.

36 Fanguejar – fang – fangueig. Parpellejar – parpella – parpelleig. Faig – fageda. Balancí – balancejar – balanceig. Marejar – mareig.

Xafarder – xafarderia – xafardejar.

37 f Quan dormim tanquem les parpelles. f Un bosc de faigs forma una fageda. f Un xafarder és una persona que vol saber-ho tot de tothom. f Ara, si vaig a Mallorca en vaixell, ja no em marejo. f El meu gos i jo, quan ha plogut, fanguegem pels bassals. f Els pollancres, tan alts, es balancegen molt quan fa vent.

UNITAT 4

24

Què he après?

1 f Cloure: tancar.f Indolent: persona que no té ànims de res.f Ardent: que crema.

2 La resposta serà diferent en cada cas, però ha de servir per recordar el que han après.

3 Llegir-lo diverses vegades en veu baixa per tal d’entendre’l molt bé.Recitar-lo a poc a poc, fent pauses seguint els signes de puntuació i el signifi cat.Pronunciar clarament tots els sons.

4 Un acròstic és un poema en què les primeres lletres de cada vers, llegides en senti vertical, formen una paraula.

5 En aquest cas, també la resposta serà diferent per a cada nen. La mestra ha de preguntar per què li ha estat difícil. La pregunta desencadena el raonament i la comprensió.

6 Eixugamans: Drap que serveix per eixugar-se les mans.Somiatruites: Persona que s’il·lusiona pensant en coses que no poden ser o que és difícil que passin.Salvavides: Cinturó que impedeix que una persona s’enfonsi.

7 Camacurt: cama – curt.Rentavaixelles: renta – vaixelles.Panxacontent: panxa – content.

8 f Algun: indefi nit.f Aquesta: demostratiu / meva: possessiu.f Aquest: demostratiu / meu: possessiu.

9 Sí.

10 Mareig: marejar, marejador. Desig: desitjar, desitjós, indesitjable. Rebuig: rebutjar, rebutjable.

Sacseig: sacsejar, sacsejada.

11 Solució possible: despatx, empatx, esquitx.

12 > Veritat. > Fals. > Fals.

> Veritat.

UNITAT 4

25


ESCOLAR

MESTRE/A

CS2 (6è)




Conèixer, llegir i comprendre una història inversemblant d’un conte de Pere Calders. Entendre i interpretar els elements de l’humor i l’absurd.


Entendre expressions en sentit fi gurat. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Conèixer, llegir i comprendre alguns embarbussaments. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Preparar, participar i mantenir una actitud receptiva en un debat. Aprendre les pautes a seguir i el respecte pels torns d’intervenció. Conèixer la funció del portaveu i del secretari.

Comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

Comprendre i analitzar els anuncis publicitaris i aprendre a crear eslò-gans.

Comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

Analitzar els diferents motius per escriure una carta al director d’un diari i posar-ho en pràctica.


Aprendre la manera d’anomenar el crit i l’acció dels animals i escriure una història de bèsties que parlen.


Assimilar onomatopeies referides a sorolls d’objectes. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Distingir entre els adjectius variables i els invariables. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Treballar la pronunciació de les consonants p/b; g/c; d/t al fi nal de paraula. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Conèixer l’ús de la ela geminada. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS


· Llegir i comprendre. Comprensió d’una narració inversemblant. Distinció narrador de la història / personatges de la història. Observació de les expressions de sentit fi gurat del text.

· Parlar i conversar. Preparació i realització d’un debat tenint en compte les funcions del portaveu, moderador i secretari. Lectura en veu alta de conclusions. Observació de cartells publicitaris. Discussió sobre l’adequació del text publicitari a la seva fi nalitat.

UNITAT 5

26

CONTINGUTS


· Escoltar i comprendre. Escolta atenta dels arguments dels portaveus de cada grup durant el debat. Respecte per les opinions dels altres.· Escriure. Escriptura d’un relat breu seguint un model. Escriptura d’embarbussaments. Anàlisi de cartes al director d’un diari, amb motius diferents. Escriptura

d’una carta al director d’un diari. Revisió del text.· Funcionament de la llengua. La representació escrita dels crits dels animals i dels verbs que s’hi relacionen. Expressions que poden tenir un sentit real i

un altre de fi gurat. Morfologia de l’adjectiu: variables i invariables. La posició de l’adjectiu al davant o al darrere del nom. Sentit diferent d’alguns adjectius segons la posició. L’ensordiment de les consonants sonores b, g i d fi nals. L’ortografi a de la ela geminada.


· Els relats amb un sentit humorístic, propis de Pere Calders. L’ús d’expressions en sentit fi gurat en els textos literaris.


1 Solució possible: El títol fa pensar que el text parla d’un gos que viu molt bé o que mana molt. No, no hi ha gossos que semblin reis però sí que n’hi ha que viuen o fan com si ho fossin.

2 f Explica la història inversemblant d’un gos que parla i la seva relació amb un noi.

3 Una tercera persona.

4 Inversemblant / irònica / divertida / improbable / imaginativa / impossible.

5 > Espartero. > Bordar per vigilar la casa de la senyora on viu. > Li fa pena empaitar els conills. > Té por que l’home li encomani el refredat.

6 f Es va empassar la saliva: va fer passar la saliva coll avall / va suportar-ho en silenci sense protestar. f El gos va ensenyar les dents: el gos va deixar veure les dents / el gos va plantar cara. f Sóc molt tou –va dir Calígula: no sóc dur / cedeixo fàcilment.

7 Planxadora: Persona que té per ofi ci planxar. / Paperina: Tros de paper cargolat o plegat de manera que serveix per a posar-hi caramels, xurros, llegums, etc. / Adroguer: Persona que té una botiga d’aliments i d’altres productes d’ús corrent o que hi despatxa.

8 f Van quedar amb la tranquil·litat una mica alterada. f Interessant. f Nerviós, alarmat, espantat.

UNITAT 5

27

f Amb curiositat, amb ganes de saber, de conèixer una cosa. f Va moure les orelles violentament de dalt a baix i de baix a dalt o d’un costat a l’altre. f Sense fer atenció al que passa al voltant, concentrant-se en el que pensaven o s’imaginaven. f Coses que no tenen interès, que no són originals, que són vulgars.

9 Depèn de cada grup que, a més de les paraules que s’ha suposat que es desconeixien, n’hi hagi d’altres. És fonamental que els mestres explorin aquesta situació i s’assegurin que no hi ha paraules que impedeixin la comprensió del text.

10 Comportaments propis de gos: remenar la cua, empaitar un ciclista, sacsejar les orelles, espolsar una puça, ensenyar les dents, tenir la cua dreta i fer salts alegres, ensumar, bordar, dreçar les orelles, aixecar la pota de darrere.

Comportaments propis de persona: parlar, estar torbat, refl exionar, ser tou, estar abstret, fer un gest de menyspreu, fer una mirada de despit.

11 Solució possible: f Perquè ell considera que no és cap excepcionalitat que les bèsties parlin. f Ha sentit com els conills demanaven clemència quan els empaiten. f Perquè els gossos ensumen tot el que troben. f Perquè sap que li costa de dir segons quines paraules, de parlar correctament.

12 Calígula parla amb un accent estrany, molt clar i arrossegant una mica les erres. De vegades construeix les frases al revés, però no gaire.

13 Solució possible: Sí. Perquè és el gos qui mana.

14 En altres unitats anteriors, ja s’ha proposat el debat com una forma oral de comunicació. En aquest cas, és important que els nois i les noies no es quedin només amb els arguments d’ajuda proposats.

15 Aprendre a argumentar és fonamental; els nois i les noies han de distingir la diferència entre una opinió i una opinió argumentada. L’activitat proposa la síntesi escrita de les conclusions. És una activitat cognitiva, a més de lingüística.

16 Solucions possibles: > Dos gossos i un gat. > Diu que si realment vols tenir un animal de companyia, l’adoptis. > Que adoptar un animal és una bona iniciativa. > A les persones que volen tenir un animal de companyia.

17 L’activitat afavoreix l’expressió oral del que s’ha discutit.

18 Solució possible: T’agrado? Adopta’m!

19 És un text divertit que serveix de pretext per parlar del paper de les bèsties en la literatura. Pot donar peu a recordar i ampliar les narracions i les faules en què apareixen les bèsties.

20 L’objectiu és continuar la narració i practicar el recurs d’escriure una història amb animals com a protagonistes.

UNITAT 5

28

21 Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat; si el penjat es despengés es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat. > Un joc de paraules que consisteix a dir de pressa una frase que té molts sons repetits i difícils de pronunciar. > Perquè repeteix molts cops els sons dels dígrafs i lletres tz, j, tg, tj, g.

22 f En la pronúncia del grup –gr- després d’haver pronunciat el grup tr-. f El fet que hi hagi moltes paraules amb f. f Per la combinació de vocals i el so de la c. f La repetició de la paraula cap amb signifi cats diferents.

23 Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.

Quan m’ajupia, codonys collia. Quan m’aixecava, codonys agafava. De genollons, collia, collia. De genollons, collia codonys.

24 f A la carta d’en Miquel i cinc fi rmes més de Badalona. f A la carta de Joana de Santa Maria de Palautordera. f A la carta de l’Aziza de Roda de Berà.

25 Seria interessant que s’aprofi tés l’escriptura de la carta per fer-ne una de real, que pogués acabar sent enviada de veritat a alguna persona o institució.

26 Com altres vegades, es fomenta que els nois i les noies aprenguin a comentar, amb arguments, les propostes dels companys i encara millor si, acompanyant el comentari, fan una proposta alternativa.

27 Bub-bub.

28 Cavall – renill, renillar / cucut – cuc-cuc / gall - cantar / gat – mèu / gos - lladruc, lladrar o bordar / rac-rac – rauc, raucar / grill – cantar / ocell – xeu-xeu / ovella, xai – be – bel, belar / pollet – piu-piu – piular / bou – mu.

29 1) Ring! Ring! 2) Nyam! 3) Pam! 4) Pip-pip! 5) Cling-clong! 6) Cric-crac.

30 f Necessito silenci, si voleu parlar feu-ho xiuxiuejant. f Quan va aparèixer a l’escenari es va sentir un gran xiuxiueig. f En aquesta tanca de fl ors se sent un gran zumzeig d’abelles. f La mosca no para de zumzejar. f Tot el camí vam sentir una gran piuladissa d’ocells. f No va piular en tota l’estona.

31 > El gos d’atura és fort, amable, clar, sa, especial, despert, treballador, intel·ligent. > La gossa és blanca i marró, tranquil·la, curta, clara, sana, serena, amorosa, alegre, quieta. > Els cadells de la gossa són forts, blancs, diferents, estan contents, tranquils, petits.

32 Dèbil, marró, igual, diferent, elegant, especial, intel·ligent, salvatge, alegre.

33 Solució possible: El meu veí és un senyor dèbil, que sempre està malalt. He deixat seure una senyora que feia mala cara i que estava dèbil.

UNITAT 5

29

Les castanyes són de color marró. M’he comprat una jaqueta marró. Té un monopatí igual que el meu. Aquestes dues nenes tenen la cara igual. Tinc un peu diferent de l’altre. Hem trobat una manera diferent de fer-ho. Em vaig comprar un vestit molt elegant. La meva àvia és una dona elegant. En Pere té un caràcter molt especial, tan aviat està content com s’enfada. Els mobles de casa estan fets amb una fusta especial. L’Abel és un nen molt intel·ligent. Davant del problema, van adoptar una solució intel·ligent. El lleó és un animal salvatge. Vam travessar una muntanya molt salvatge. Aquest jersei té un color alegre. La Maria és una noia alegre.

34 Alts / nous / blancs / blaus / nous / francesos.

35 f A l’equip de futbol no hi ha ni una sola noia. f En aquesta família hi ha una noia sola. f El senyor Martí és un pobre home, és un infeliç. f Ha passat un home pobre i li he donat dos euros. f En aquesta festa no hi anirà ni un trist noi. f En Pau és molt alegre, en canvi l’Òscar és un noi trist.

36 No.

37 Sí.

38 b/p: príncep, grip, club, verb, drap, corb, monosíl·lab, cop. g/c: alberg, càstig, ruc, tronc, diàleg, monòleg, suc. d/t: òxid, quietud, isard, àcid, límit, record, pebrot, ciutat, nit, gelat.

39 De vacances, ens vàrem allotjar en un alberg de muntanya, lluny de la gran ciutat. De dia, les muntanyes eren els únics límits del paisatge. De nit, una gran quietud ens envoltava. Per a moltes persones, és com un càstig estar en un lloc com aquest, però jo en tinc un record molt agradable.

40 Masculí / singular: veritable, alegre, notable, silenciós, tou, lleig, desil·lusionat, penós, tolerant. Masculí / plural: veritables, alegres, notables, silenciosos, tous, lletjos, desil·lusionats, penosos, tolerants. Femení / singular: veritable, alegre, notable, silenciosa, tova, lletja, desil·lusionada, penosa, tolerant. Femení / plural: veritables, alegres, notables, silencioses, toves, lletges, desil·lusionades, penoses, tolerants. f Veritable / alegre / notable / tolerant. f Invariables. f -tja.

UNITAT 5

30

41 Desil·lusionat / pel·lícules.

42 f Tenia una gran col·lecció de còmics. f És tan estudiosa que sempre treu excel·lents. f Quina pel·lícula t’agradaria anar a veure, al cine? f M’entusiasmen les il·lustracions d’aquest llibre. f Quantes síl·labes tenen les paraules trisíl·labes? f Les papallones transporten el pol·len de les fl ors amb les seves potes.

43 Solució possible: Al·leluia, al·lèrgic, al·logen, recol·lector, putxinel·li, ral·li, papil·la, novel·la, mil·lenari, metal·litzar, medul·la, libèl·lula.

Què he après?

1 Important / treure’s de sobre / fer agafar, passar.

2 Perquè els hi donem un signifi cat diferent del seu sentit real.

3 Inversemblant i imaginativa.

4 Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.

5 Per demanar informació / per formular una queixa / per agrair una cosa.

6 Granota: rauc / gat: miol / vaca: mugit.

7 Raucar / miolar / mugir.

8 Solució possible: La Maria i en Lluís es xiuxiuejaven coses a l’orella.

9 Variables: fl uix, ràpid, quiet, perillós. Invariables: intel·ligent, igual.

10 f Sonen com la lletra p. f Sonen com la lletra c. f Sonen com la lletra t.

11 Serp / dit / tub / record / mag / ofec.

UNITAT 5

31


ESCOLAR

MESTRE/A

CS2 (6è)




Conèixer i comprendre les parts d’una biografi a a partir de la lectura d’un text sobre Hans C. Andersen.


Preparar un conte i explicar-lo oralment als nens petits de l’escola. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Aprendre a elaborar una fi txa biogràfi ca. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Escriure una biografi a a partir d’una imatge. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal. Artística i cultural.

Treballar al voltant de les expressions pròpies de començaments i acabaments de contes i fer-ne un recull.


Comprendre la manera d’utilitzar comparacions lexicalitzades. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Distingir alguns complements del verb. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Practicar l’ortografi a a partir d’un dictat preparat i fi xar-se en els errors comesos.


Aprendre a utilitzar correctament les formes impersonals del verb haver i distingir entre hi ha i i a.


CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Comprensió d’un text biogràfi c. La funció organitzativa dels apartats. La comprensió d’algunes expressions del text.• Parlar i conversar. Preparació d’un conte per ser explicat oralment. Explicació per a un públic real.• Escolar i comprendre. Atenció i correcció dels aspectes d’entonació, gestuals i discursius propis d’un relat oral.• Escriure. Compleció d’una fi txa biogràfi ca. Elaboració d’una fi txa, ajustant els ítems a la persona seleccionada. Preparació i redacció de la biografi a inventada

d’una persona fotografi ada, fent atenció als detalls que permeten inferir-ne característiques.• Conèixer el funcionament de la llengua. Versets i expressions propis de començaments i acabaments de contes. Les comparacions lexicalitzades. La

complementació del nucli verbal i l’estructura dels complements. Preparació, realització i avaluació d’un dictat. Les formes impersonals del verb haver. La distinció hi ha / i a.

UNITAT 6

32

CONTINGUTS


• Presentació de la vida d’Andersen i d’alguns dels seus contes més coneguts.• Recull de versets i expressions propis de començaments i acabaments d’una narració oral que tenen la funció de reclamar l’atenció de qui escolta i d’indicar

quan s’ha acabat.


1 Es tracta de detectar si recorden el nom d’Andersen com a autor de contes coneguts que segur que han llegit o han sentit explicar. Se’n poden suggerir alguns com ara: L’aneguet lleig, El vestit nou de l’emperador, etc.

2 f Una part de la vida de H. C. Andersen.

3 f Una biografi a.

4 Fals / Fals / Fals / Veritat / Fals / Veritat / Veritat.

5 f El feia diferent que no li agradava jugar amb els altres nens ni anar a l’escola, li agradava molt recitar poemes. f Als nois de la seva edat, en canvi, els agradava jugar i anar a l’escola.

6 Que el seu pare li expliqués històries i li construís un teatret i joguines per inventar obres de teatre.

7 El text parla d’ofi cis de l’època: el pare era sabater, Andersen va anar a fer d’aprenent a un taller de teixits, també va treballar a casa d’un tabaquer i d’un sastre. Deixa entendre que hi havia dues classes socials ben diferenciades: els rics i els pobres. Per últim també diu que hi va haver una guerra.

8 Per diferenciar les parts del text. El títol resumeix en una línia la informació de cada paràgraf.

9 Solució possible: El començament de la seva vida. / Ja de petit manifestava unes inquietuds diferents de les dels altres nens. / Amb l’ajut de Jonas Collins va acabar els estudis. / Tenia molta facilitat per recitar i cantar, i actuava a casa de persones benestants. / Alguns dels seus contes més coneguts.

10 Sí. El text comença parlant de la infància d’Andersen i acaba amb una llista dels contes més famosos que va escriure quan ja era adult.

11 A la petita cuina de la casa d’Andersen hi havia un prestatge per als llibres. / Hans Christian Andersen va començar a estudiar gràcies a un benefactor, Jonas Collins, que li va pagar els estudis. / El pare d’Andersen li va construir joguines i un teatret perquè pogués jugar i inventar obres de teatre. Andersen feia representacions per als veïns amb aquell teatret. / Andersen va tenir un èxit extraordinari escrivint contes. Els contes d’aquest autor han agradat molt en llocs i èpoques diferents.

12 f Alguns dels seus contes eren rondalles populars, però la major part van ser inventats. f S’inspirava de moltes maneres diferents, sobretot en lectures que el satisfeien i en experiències que havia viscut. f En els seus contes sempre hi apareixen les qüestions que el preocupen. f Aquell ànec que tothom menyspreava era un bell cigne.

33

13 Es tracta de llegir col·lectivament les tècniques sobre l’explicació de contes mirant que les entenguin bé per, després, aplicar-les.

14 El conte La princesa i el pèsol és un exemple de conte breu, conegut i fàcil d’explicar. És important que abans d’explicar-lo –aquest mateix o un altre que hagin triat– l’hagin assajat bé seguint les normes que s’han llegit anteriorment.

15 Nom: Hans Christian Andersen Any i lloc de naixement: Odense (Illa de Fyn, Dinamarca), 1805 Llocs on va viure: Odense, Copenhaguen Any de la mort: 1875 (no es pot contestar amb la informació del text) Nom dels pares: Hans Andersen i Ane Marie Andersdatten (no es pot contestar amb la informació del text) Professió: escriptor Algunes de les obres: L’aneguet lleig, La sireneta, La princesa i el pèsol. Altres qüestions interessants: Era de família pobre. No li agradava jugar amb altres nens. Va poder començar a escriure gràcies a l’ajuda d’un benefactor. Actuava a casa

de persones benestants.

16 Si no se’ls acut ningú per a omplir la fi txa biogràfi ca, se’ls pot suggerir noms de personatges famosos que hagin sortit en converses o explicacions anteriors.

17 Per tal d’inventar-se una biografi a, poden seguir com a guió les dades d’una fi txa biogràfi ca.

18 > Vet aquí que una vegada... > I conte contat, ja s’ha acabat.

19 Solució possible: Començaments: Vet aquí que en aquell temps que de la palla en feien fems... / Fa molt, molt temps... / Fa molt de temps, quan els peixos volaven i els ocells nedaven... Acabaments: El conte s’ha acabat i aquí m’he quedat. / I mig món diu que sí i l’altre mig diu que no, i aneu a saber qui té raó; i si el conte t’ha agradat, dóna’l per ben

escoltat. / I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.

20 El recull de començaments i acabaments de contes es pot fer en cartolines grosses que es puguin penjar posteriorment als plafons de la classe, en fulls grapats, en fi txes, en una llibreta o quadern, etc.

21 f Es tracta de fer adonar que en la parla normal de vegades utilitzem comparacions lexicalitzades que ens ajuden a defi nir millor el que volem expressar. També és important que a partir de les que es treballen en l’activitat següent els infants les memoritzin, les incorporin i les utilitzin.

f Perquè els mussols són animals solitaris.

22 Fosc com la gola del llop / fresc com una rosa / gelat com un vidre / més llarg que un dia sense pa / lleig com un pecat / dret com un estaquirot / fi com la seda / ple com un ou / més salat que el mar / més sol que la una / més vell que l’anar a peu / lleuger com una ploma.

23 f En Pau sempre dorm com un soc. f Aquest vestit li anirà com l’anell al dit. f És un noi pelut com un ós. f És pobre com una rata. f L’Omar és dolent com la tinya. f És més eixerit que un pèsol. f Aquesta noia està més prima que una fulla de pi.

UNITAT 6

34

24 f Escrivia. f Contes. f Contes per a infants. f La tercera frase.

25 f La Mar menja patates i pèsols. f En Pol ha comprat llibres per a la seva mare. f Els meus avis vindran demà a dinar.

26 f Grup nominal: La Sònia / El meu avi / La meva germana / L’Oriol. f Grup verbal: f Nucli: vol / llegeix / ha comprat / escriu. f Complements: una faldilla texana / molts llibres / un regal per a l’àvia / un text lliure.

27 f Nucli: treu / toca / vol / llegeix. f Determinant: la / un / un / un. f Nom: pols / instrument / piano / llibre. f Preposició: de / de / d’. f Nom: mobles / vent / — / aventures.

28 > Sap la història perfectament. > Sap. > Perfecta. > És una paraula que acompanya el verb, un adjectiu o un altre adverbi i que serveix per complementar-ne el signifi cat.

29 f Aquest dibuix m’ha quedat bé. f Els deures ja els vaig fer ahir. f El partit de desempat el jugarem demà. f Vull que ho facis ara mateix! f La verdura no m’agrada gens. f Això és millor que no ho facis.

30 > Per indicar que la u sona. > Vol dir sortir i es fa servir al País Valencià. > En la preparació del dictat, cal fer adonar de la funció de la dièresi. També és important repassar la possibilitat de buscar una forma verbal en què la vocal neutra sigui tònica

per saber si s’escriu amb a o amb e (nedar-nedo). > Del verb pondre. > Pitblanc i bocabadat. > Buscant formes del verb en què la primera síl·laba sigui tònica.

31 Aquesta activitat es pot fer per parelles o de forma rotatòria.

32 L’activitat de revisar el dictat és bàsica per fer adonar dels errors ortogràfi cs, però també per crear l’hàbit de refl exionar sobre tots aquells errors que es van repetint.

33 Es tracta d’introduir les formes impersonals invariables del verb haver. Es pot fer comparant la diferencia de signifi cat, per exemple, entre hi ha, i ha o i a.

UNITAT 6

35

34 f Si continua el mal temps demà hi haurà poques persones a la platja. f A l’equip hi ha dos jugadors lesionats, però fa dos dies n’hi havia tres. f L’any vinent hi haurà més nois i noies per fer excursionisme. f A la selva hi ha moltes classes d’insectes diferents. f A llarg de la història hi ha hagut científi cs que han fet grans descobriments.

35 —

36 f En aquesta platja hi ha moltes algues, i a l’altra, en canvi, no. f La Maria diu que anirem a jugar i a divertir-nos una estona. f Què hi ha algú, a casa? No, no hi ha ningú encara. f En aquest àlbum hi ha fotos de les vacances, i a l’altre, les de Nadal. f A sobre el llit hi ha la roba d’esport, i a dintre de l’armari, la bossa.

37 No.

38 -A la nevera de casa hi ha un meló madur. -Portarem un tros de carbassa a casa de la Maria i a casa de l’Alba.

Què he après?

1 De Hans Christian Andersen.

2 f Una explicació sobre la vida d’una persona important.

3 Perquè parla d’un teatre petit, que es pot portar d’un lloc a un altre.

4 Llegir-lo diverses vegades Assimilar-lo bé per no perdre el fi l; no és necessari aprendre de memòria totes les paraules sinó el sentit de cada part de l’argument. Preparar-se bé l’explicació.

5 f En Marc dorm com un soc. f El meu avi és fort com un roure. f Aquest túnel és fosc com la gola del llop. f Aquest arròs és tan salat com el mar.

6 —

7 f El meu amic arribarà tard. f Aquest text el vaig escriure molt ràpid. f Ho has de fer bé. f No n’hi havia gaire.

UNITAT 6

36

8 Demà, sempre.

9 Per a indicar que la i que hi ha entre les vocals es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior.

10 f A la nevera hi havia gelat de maduixa. f Hi havia tanta gent que me’n vaig anar. f Al menjador hi ha un televisor i un sofà. f A sota l’arbre hi ha una taula i cadires.

11 f A la vora del riu hi ha una caseta i a vora del mar un poble. f A sota el llit hi ha joguines i a dintre l’armari res.

UNITAT 6

37


ESCOLAR

MESTRE/A

CS2 (6è)




Conèixer, llegir i comprendre un relat mitològic. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Preparar una narració oral sobre un viatge. Valorar la importància de l’entonació i mostrar una actitud respectuosa vers l’exposició dels companys.

Comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal. Artística i cultural.

Posar en pràctica la tipologia textual d’un text instructiu a través de l’es-crip tura.


Aprendre a inventar un diàleg entre personatges d’un text. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Aprofundir en el vocabulari de viatges i, especialment, en paraules d’origen grec o llatí.


Assimilar la persona i el nombre dins la conjugació verbal. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Treballar al voltant de les formes impersonals del verb: infi nitiu, gerundi i participi. Aprendre a utilitzar-les correctament.


Practicar l’escriptura de les lletres b i p i g i c a fi nal de paraula. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Comprensió del relat mitològic, amb la presència de déus i situacions fantàstiques. El resum com a mitjà de comprensió de la lectura. El coneixement d’alguns personatges mitològics.

• Parlar i conversar. La preparació, amb una pauta, de l’explicació d’un viatge personal, i l’explicació oral del viatge.• Escoltar i comprendre. Actituds d’escolta. Avaluació per parelles d’una activitat.• Escriure. Comprensió i realització d’un text instructiu. Preparació i escriptura d’un diàleg inventat, relacionat amb el text llegit.• Conèixer el funcionament de la llengua. Coneixement d’algunes paraules d’origen grec o llatí; identifi cació de camps semàntics. La persona i el nombre

verbals. Les formes impersonals del verb. L’escriptura de les lletres b i p i g i c, a fi nal de paraula.

UNITAT 7

38

CONTINGUTS

LA DIMENSIÓ LITERÀRIA• Contacte inicial amb una obra clàssica i amb el concepte d’adaptació.

LA DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL• Informació d’una obra situada en una època històrica molt remota: la Grècia homèrica. Referències a personatges mitològics: déus i deesses, herois.

Comprensió de la relació entre paraules cultes actuals i les referències a noms de l’època clàssica.


1 Es tracta d’introduir els infants en les narracions mitològiques. Abans d’iniciar la lectura i l’explicació prèvia, cal detectar, a partir d’una conversa col·lectiva, si els sona o si han vist alguna pel·lícula sobre Ulisses, Troia o altres mites de la literatura clàssica grega.

2 f La desobediència de les ordres d’Èol, per culpa de l’enveja dels mariners, va ser la causa de la desgràcia en el viatge de retorn a Ítaca.

3 Fals / Veritat / Veritat / Fals / Fals.

4 f Van parlar de Troia, del retorn dels grecs. f Li va donar les bufades dels vents tancades en un odre i va deixar fora el vent Cèfi r perquè, bufant dolçament, els empenyés fi ns a Ítaca. f Perquè va veure terra, va veure Ítaca. Estava cansat i pensant que era a prop de casa va creure que podia dormir. f Perquè es pensaven que dins de l’odre hi portava or i argent. f Perquè considera que si ha tornat és perquè algun déu li vol mal.

5 Plata, mariners, vaixell, llana.

6 Una roca escarpada: de pendent molt fort. Un odre: un bot per a portar oli o vi. Es va desencadenar una terrible tempesta: va començar. La tempesta va empènyer les naus cap endins: va impulsar les naus. Es va deixar vèncer per la son: es va adormir.

7 > A l’illa Eea. > Esgotats. > Va anar a buscar menjar. > Pacífi ques.

8 > Circe vivia en un palau edifi cat en una illa. Passava el temps teixint i fent encanteris per transformar les persones en animals. Quan els mariners de la nau d’Ulisses es varen acostar al palau, els va transformar en porcs. A tots menys a Euríloc, que va anar a avisar Ulisses del que havia passat.

9 Fetillera: persona que fa encanteris, bruixa. Trena: conjunt de cabells, de fi ls, etc. dividits en tres parts que es van entrecreuant i que formen una espècie de cua llarga i prima.

UNITAT 7

39

Encanteri: sèrie d’accions o de paraules màgiques que fan o que diuen les bruixes o els bruixots per encantar algú. Esbrinar: investigar i descobrir la veritat sobre un fet.

10 f Circe és una fetillera. f De petita, jo portava el cabell llarg i la mare em feia trenes. f No has pogut esbrinar qui va trencar el gerro de vidre? f Circe va fer un encanteri i va transformar els mariners en porcs.

11 Valent / generós / llest / coratjós / prudent / esforçat / fort.

12 1. Dissabte passat. Amb els seus pares i els seus germans van anar a Girona. 2. Consulta Internet, el Google Maps. 3. El cotxe. 4. Itinerari més curt des de Prats de Lluçanès: anar fi ns a Vic i allà agafar la carretera C-25, que també es diu Eix Transversal. 5. Van visitar el barri antic i la catedral. 6. A un parc que es diu la Devesa. 7. Van anar a l’Espai Gironès a comprar roba i a berenar. 8. A l’Espai Gironès. 9. Cansats i mig adormits però molt contents. 10. Molt bé.

13 Per dur a terme l’activitat, cal que cada grup s’organitzi bé. Per tant, és important de fer els grups de tal manera que en cadascun hi hagi infants amb més iniciativa i d’altres de no tanta.

14 Solució possible: La Blancaneu, La Bella Dorment.

15 f Ha substituït la lletra s per la z. f Ha posat tres r a tots els llocs on n’hi havia d’anar una.

16 L’important d’aquesta activitat és que aprenguin a escriure un text instructiu on s’han de donar unes ordres per a realitzar alguna cosa.

17 Cal ressaltar les formes del diàleg: les lletres majúscules, els punts i a part, les acotacions. Anirà bé fer un exemple conjuntament.

18 f La intrusa és necesser. Totes les altres es refereixen a parts d’un vaixell. f La intrusa és mocador. Totes les altres paraules es refereixen a coses que es necessiten per fer un viatge. f La intrusa és aeroport. Totes les altres es refereixen a coses relacionades amb l’equipatge. f La intrusa és ocells. Totes les altres es refereixen a accidents geogràfi cs.

19 Aterratge – aterrar / navegació – navegar / viatge – viatjar / orientació – orientar / allotjament – allotjar / descarrilament – descarrilar / mareig – marejar / desplaçament – desplaçar.

20 f Passarem la nit en un hotel de Saragossa. f M’han donat aquests prospectes a l’agència de viatges. f Per orientar-nos per la ciutat necessitem un plànol. f L’avió, abans d’enlairar-se, ha hagut de fer una maniobra estranya. f Ha agafat el tren sense bitllet i el revisor li ha fet pagar un recàrrec.

UNITAT 7

40

f Ha salpat cap a Grècia en un vaixell molt gran. f M’han regalat un necesser per anar de viatge. f Haurem de fer transbord a Munic.

21 > Èol era el rei dels vents. L’energia eòlica és l’energia que genera el vent. > El déu Hèlios era el déu del Sol. L’helioscopi és un aparell per mirar el Sol. > L’avi de Circe era del déu dels mars. Un oceà és una gran part d’aigua de mar que hi ha entre els continents.

22 f Pesticida: Es diu del producte químic que serveix per a combatre les plagues que ataquen les plantes i els animals domèstics, plaguicida. f Telèfon: Aparell que serveix per a parlar a distància, per mitjà de fi ls elèctrics o ones que transporten el so. f Televisió: Sistema que permet de transmetre imatges i so a distància per mitjà d’ones electromagnètiques. f Herbívor: Es diu de l’animal que s’alimenta de plantes. f Carnívor: Es diu de l’animal que menja carn. f Microscopi: Aparell que amplia les imatges i permet de veure coses molt petites. f Bicicleta: Vehicle de dues rodes que es mou per l’acció dels peus sobre uns pedals.

> Pesticides – cida (que mata), del llatí. Telèfon – tele (lluny), del grec. Televisió – tele (lluny), del grec. Herbívors – herbi (herba), del llatí. Carnívors – vor (menjar), del llatí. Microscopis – scopi (mirar), del grec. Bicicleta – bi (dos), del llatí.

23 Bisíl·lab: Que té dues síl·labes. Trimestral: Que es fa cada tres mesos; que dura un trimestre. Herboristeria: Botiga on es venen herbes i plantes medicinals. Teletreball: Treball que es fa des de casa.

24 Tu corres / ell/ella ha caminat / nosaltres vam jugar / vosaltres refl exioneu / ells/elles estudiaven.

25 Marxes: tu, 2a persona del singular. Escrivim: nosaltres, 1a persona del plural. Regueu: vosaltres, 2a persona del plural. Canten: ells/elles, 3a persona del plural. Jugo: jo, 1a persona del singular.

26 Jo em vaig emprovar un vestit de molts colors. Ahir, els meus amics van estar caminant per la muntanya. Tu sí que ho has fet bé, això de triar el regal per a la teva germana. Lola, tu vindràs demà amb mi o no? Aquell gos empaitava el gat.

27 f Si tot va bé, demà visitarem tots junts el Museu Arqueològic de Sabadell. f Que tens feina, avui, Maria? f Ja s’acosta la primavera! Quina sort, el dia s’allarga.

UNITAT 7

41

28 1a persona singular: camino, cuinaré. 2a persona del singular: pujaves. 3a persona del singular: cantava, vindrà. 1a persona del plural: sentim, corríem. 2a persona del plural: penseu. 3a persona del plural: lluiten. Forma impersonal: dormit, xiulant, menjar.

29 Xiular – xiulant – xiulat / cridar – cridant – cridat / murmurar – murmurant – murmurat / xisclar – xisclant – xisclat / riure – rient – rigut / plorar – plorant – plorat.

30 f M’agrada escoltar música mentre faig els deures. f El meu avi sap moltes coses, es passa el dia llegint. f La meva mare no és a casa, ha sortit a comprar. f Gairebé se m’escapava el tren, però he corregut molt i l’he pogut agafar.

31 f Els àrabs són els habitants d’Aràbia. f Les serps són animals que solen fer por a la gent. f El lampista va fer passar tots els cables pel mateix tub. f Aquest hivern he passat una grip molt forta. f Els pagesos fan servir adob per als camps. f El meu pare ja fa anys que és calb. f Anirem a fer un tomb pel poble. f El camell té només un gep.

32 Tub, adob.

33 Calb – calbesa / tomb - tombar – tombant / destorb – destorbar – torbació / llamp – llampegar – llampec / adob – adobar.

34 Monosíl·lab / adob / corb / xarop / esparadrap.

35 f He plegat el paper en quatre plecs. f Quin camí tan llarg! f Hi havia una vegada un mag que feia màgia de veritat. f No puc ni respirar: quin ofec! f En Pol sempre gemega i ja estic tipa de sentir sempre els seus gemecs! f Va arribar a la meta ben cansat. Feia uns esbufecs! f Els dentistes s’anomenen també odontòlegs. f Les illes balears formen un arxipèlag.

36 Plegar - plec / gemegar - gemec / doblegar – doblec / espetegar – espetec / rosegar – rosec / pregar – prec / renegar – renec.

37 Biologia – biòleg – biòloga / geologia – geòleg – geòloga / arqueologia – arqueòleg – arqueòloga / espeleologia – espeleòleg – espeleòloga.

38 El jersei groc / un exercici feixuc / un aparell elèctric / un bosc feréstec.

UNITAT 7

42

Què he après?

1 Ulisses: Heroi grec que va lluitar contra els troians. Circe: Bruixa poderosa. Èol: Rei dels vents.

2 A l’Odissea.

3 Fetillera: Persona que fa encanteris, bruixa, bruixot. Escarpada: Que fa un pendent molt fort. Odre: Bot per a portar oli, vi...

4 En els textos instructius s’expliquen, pas a pas, les accions que s’han d’anar fent per realitzar alguna cosa. Les receptes de cuina.

5 Aterratge / mareig / navegació / orientació.

6 Insectívor: Es diu de l’animal que s’alimenta d’insectes. Heliocèntric: Que té el Sol com a centre. Teletreball: Treball a distància. Pedestre: Que va a peu o que es fa a peu.

7 Helio: llum, energia, sol. Termo: calor. Tele: lluny.

8 Cotxe, bicicleta, camió, tren, equipatge, autobús.

9 Prendrem: 1a persona del plural. Marxaves: 2a persona del singular. Parlàveu: 2a persona del plural. Embarquen: 3a persona del singular.

10 Prendrem: prendre / prenent. Marxaves: marxar / marxant. Parlàveu: parlar / parlant. Embarquen: embarcar / embarcant.

11 Aquest matí la meva germana i jo hem visitat els meus oncles. Demà, jo em llevaré d’hora per anar a jugar un partit de bàsquet. Si us agrada la xocolata, aquí teniu una capsa de bombons!

12 Llop / calb / tomb / serp / adob.

> Adob.

13 Ennuec / ofec / rebrec / doblec.

14 Biòleg / arqueòleg / psicòleg.

UNITAT 7

43


ESCOLAR

MESTRE/A

CS2 (6è)




Llegir i comprendre un text explicatiu sobre el teatre i l’origen d’aquest art.


Aprendre la funció del programa de mà i crear-ne un de nou. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Memoritzar i declamar un text teatral. Mostrar respecte per la intervenció dels companys i mantenir una actitud positiva vers la representació.


Conèixer les característiques del text teatral com ara la funció de les acotacions.


Aprofundir en les tipologies textuals transformant un text narratiu en un text teatral i viceversa.


Ampliar el vocabulari del món del teatre. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Aprendre les característiques dels neologismes i tot el que ens envolta. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Treballar al voltant de les conjugacions verbals, especialment dels temps i dels modes.


Assimilar les normes ortogràfi ques de les lletres t i d a fi nal de paraula a partir d’exercicis pràctics.


Millorar l’ortografi a de les paraules que comencen amb les síl·labes: ab-, ob-, sub-, cap- i ad-.


CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Comprensió d’un text expositiu sobre alguns aspectes relacionats amb el teatre. Coneixement dels gèneres teatrals més habituals. Els dos signifi cats de la paraula teatre. La funció del públic com a destinatari real de l’obra de teatre. Diferència del teatre i la novel·la. La fi nalitat i les característiques d’un programa de mà.

• Parlar i conversar. Distinció entre memoritzar i declamar. Coneixement d’algunes regles per a la memorització i la declamació. Declamació d’un text.

UNITAT 8

44

CONTINGUTS


• Escoltar i comprendre. Correcció dels aspectes relatius a la declamació d’un text teatral.• Escriure. Aprofundiment en el coneixement de les acotacions del text teatral. Transformació d’un text narratiu en un text teatral i viceversa.• Conèixer el funcionament de la llengua. Coneixement de vocabulari relatiu al món teatral. Els neologismes com una de les formes de crear vocabulari nou.

Consciència dels préstecs lingüístics de llengües diverses. La conjugació verbal: els temps i els modes. L’escriptura de la d i la t a fi nal de paraula. L’escriptura de les paraules que comencen per ab-, ob-, sub-, ad-.


• El text informatiu, que ja ha estat explicat en altres unitats, i el text teatral. Insistència en les diferències amb els relats.• La importància de la memorització i la declamació, amb atenció al gest, en les obres de teatre.• Els gèneres relacionats amb el teatre.


• La referència al món clàssic grec com a base de la tradició teatral occidental.


1 Per tal de detectar els coneixements previs que tenen sobre el teatre, es pot fer referència als teatres que hi ha a la vila o ciutat dels infants i a les darreres obres de teatre que han anat a veure amb l’escola o amb la família.

2 f Perquè es tracta d’un conjunt d’activitats que tenen per fi nalitat trobar la bellesa. f Art que consisteix a representar una història escrita per un autor, per mitjà d’uns actors que parlen i actuen en un escenari, dins un local públic. / Local on es fa la

representació d’obres de teatre. f Fa una introducció i després ens explica els orígens del teatre, els gèneres teatrals que hi ha, els espais teatrals, les obres o peces teatrals i els diferents professionals

que podem trobar. Sí.

3 V / F / V / F / F / V / V.

4 f Òperes, sarsueles, musicals. f Mims. f Tragèdies. f Comèdies.

5 Demostrar que l’obra ha agradat.

6 f Algú les representi en un teatre.

UNITAT 8

45

7 El director ha de dirigir els actors i actrius, explicar-los què han de fer, què han de dir, com ho han de fer... quan es fan els assajos i supervisar les representacions de les obres. L’equip tècnic ha de dissenyar decorats, pensar com serà la il·luminació, maquillar i pentinar els actors, fer el vestuari...

8 Cal llegir atentament el programa de mà reproduït per tal que puguin realitzar l’activitat següent.

9 Director: Antoni Font. / Actors i actrius: tots els que apareixen a les dues columnes de l’esquerra. / Equip tècnic: els que apareixen a la columna de la dreta.

10 A partir de les dues activitats anteriors, han de saber realitzar un programa d’una hipotètica representació teatral. Es tracta d’una activitat col·lectiva.

11 En aquest text es descriu el més important de l’actuació dels actors de teatre: la memorització i la declamació. Cal remarcar els aspectes que costen més als infants: respectar les pauses, declamar a poc a poc i pronunciar bé tots els sons.

12 Es tracta d’un exemple de representació per practicar el que s’ha après en l’activitat anterior. Cal llegir atentament els passos proposats.

13 > La part de text del personatge que els ha tocat representar que no és ni en cursiva ni entre parèntesis. > Als actors i actrius que representen aquests personatges. > Perquè són informacions que donen indicacions de com fer la representació però no formen part del diàleg del personatge.

14 Solució possible: Quan en Pere ja estava a punt de fi car-se al llit, va sonar el telèfon. Amb un aire de desconcert per l’hora de la trucada, en Pere el va agafar. Era el seu company de feina,

en Jordi, que li demanava que l’endemà li fes el favor d’anar a buscar uns turistes que arribaven a l’aeroport. En Pere es va enfadar i en Jordi li va explicar que es tractava d’un cas d’urgència perquè l’agència li ho havia encarregat i no havia gosat dir que no podia anar-hi. En Pere es va posar a cridar tot recordant a en Jordi que estava de vacances i que havia fet plans amb uns amics per anar a la platja. Finalment, en Jordi va convèncer el seu company però aquest el va amenaçar dient que seria l’última vegada que l’ajudava. En Jordi es va acomiadar donant-li les gràcies i desitjant-li bona nit.

15 Solució possible: MARE (amb un to d’astorament): Màrius, fi ll, on vas amb aquest gos tan estrany? MÀRIUS (una mica desconcertat): No és meu, mare... És de l’escola. La mestra l’ha portat de Barcelona perquè sigui la mascota de l’escola. Els de setè tenen un parell de

hàmsters. Aquesta setmana em toca a mi tenir-lo a casa. ÀVIA (murmurant i mirant amb cara de sorpresa la cua llarga del gos): Vaja, quines coses haig de veure! Ni els gossos ja no són com abans. Vols dir que no és empeltat

d’anguila…? TIETA CLEMENTINA (interromp l’àvia amb aires d’entesa): Mare, no diguis bestieses. Aquest gos el que té és una mala formació congènita. (Agafa la cua del gos i l’examina)

Senyor Déu meu, aquest gos és màgic, que no ho veieu? Si li estires la cua, creix.

16 Espais i objectes: decorat, llotges, escenari, taquilla, platea, teló, programa de mà, entrada, bambolines, camerino, tramoia. Professionals: actor/actriu, director/a, tècnic/a de so, tècnic/a de llum, escenògraf/a, maquillador/a, apuntador/a. El text teatral: acotacions, guió, obra de teatre. Accions i expressions: fer mutis, aplaudir, maquillar, dirigir.

17 Maquillar: maquillador, maquilladora, maquillatge. Escena: escenògraf, escenògrafa, escenari, escenifi cació, escenografi a. Tècnic: tècnica, tècnicament, tecnicisme. Teatre: teatral, amfi teatre, teatralment, teatralitat. Decorat: decorador, decoradora, decoratiu, decorativisme.

UNITAT 8

46

18 f Teatre. f Taquilla. f Decorat. f Escenografi a.

19 Solució possible: Un extraterrestre: una bossa d’escombraries gran de color verd per fer el cos, cartolina per fer un cinturó, dues boles de porexpan i uns palets de fusta per fer les antenes,

una diadema per aguantar les antenes, maquillatge de color verd per pintar la cara i les mans.

20 Procediment de transmissió de documentació a través de la línia telefònica – fax / Eina de cerca que permet a l’usuari de fer consultes a partir d’una o més paraules que apareixen en pàgines web – cercador / Moure’s pels diversos serveis, recursos o conjunts d’informació d’una xarxa, un sistema informàtic o una aplicació – navegar / Aparell per comunicar-se oralment a distància que consta d’un dispositiu per a seleccionar el destinatari, d’un transmissor i d’un receptor que permeten establir una comunicació – mòbil.

21 Espagueti, òpera, cartó, saló. Bistec, sandvitx, crol, xampú. Xalet, xofer, xampinyó, bricolatge. Maco, buscar, tarda, taquilla. Buscar, taquilla.

22 Pàrquing – aparcament / mountain bike – bicicleta de muntanya / sport – esport.

23 Ja ha passat: he estudiat, anava, repetia, vaig fer. Encara ha de passar: assajarem. Està passant: agrada.

24 f Passat. f Passat. f Futur. f Passat. f Passat

25 f Aquest matí no hem sortit al pati i ens hem avorrit molt. f L’any passat vam anar de colònies al Montseny i ens ho vam passar molt bé. f El proper cap de setmana vindran els meus oncles del Marroc.

26 > L’imperfet. > El perfet i el passat perifràstic.

27 Imperfet: era, esperàvem, desfeien. Perfet: ha començat, hem passat. Present: podem, mireu. Passat perifràstic: van glaçar.

UNITAT 8

47

28 f L’Adrià llegeix un llibre. f Porta’m la jaqueta vermella. f Tant de bo no ho haguessis fet!

29 f Indicatiu – subjuntiu. f Imperatiu – imperatiu. f Indicatiu. f Indicatiu – subjuntiu. f Subjuntiu – indicatiu.

30 f El Sàhara és un desert de l’Àfrica. f La llimona té un gust molt àcid. f Quin record que tinc de les vacances! f El lleopard viu a les selves d’Àsia. f Dinamarca és un país del nord d’Europa. f Ets un ximplet! Mira quina n’has fet.

31 f A l’estiu, em torno boig menjant gelats. f Que ràpid que vas! Com t’ho fas? f Era un home molt forçut.

f La llimona té un gust molt àcid.

f No hi sent gens ni mica: és ben sord.

32 a) Institut perquè acaba en –t. b) Magnitud perquè acaba en –d.

33 Solució possible: Quan l’avi construeix vaixells necessita molta quietud. El conductor de l’autobús és un senyor molt rabiüt. Aquest tren avança amb molta lentitud. Els punyals i les espases són punxeguts. Aquella bruixota té la cara ben granelluda.

34 Sí.

35 f En aquell indret hi van descobrir una cova subterrània.

f Vaig anar a l’òptica perquè necessitava unes ulleres. f L’òptic em va observar el fons de l’ull. f Que absurd que és, això que has fet! No té lògica. f Les sigles OVNI volen dir: Objecte Volador No Identifi cat.

UNITAT 8

48

36 Sí.

37 Admiració / administració / adjunt / admetre / admirable.

Què he après?

1 Art que consisteix a representar una història escrita per un autor, per mitjà d’uns actors que parlen i actuen en un escenari, dins un local públic. / Local on es fa la representació d’obres de teatre.

2 Diferent.

3 Musical, comèdia, drama.

4 Apuntador: persona que des d’un lloc amagat del públic diu als actors i actrius d’una obra de teatre el que han de dir quan no se’n recorden. Acotacions: informacions entre parèntesis i en cursiva que hi ha en el text d’una obra teatral i que indiquen als actors i actrius com s’han de situar dalt de l’escenari,

quin to de veu han de fer servir, quin estat d’ànim han de mostrar. Fer mutis: expressió que es diu per demanar que la gent calli. Tramoia: conjunt de mecanismes que serveixen per a canviar les fustes o les teles dels decorats.

5 Bàsquet / crol / xampú / bricolatge.

6 Hem explicat – vam explicar – explicarem / hem rostit – vam rostir – rostirem / hem nedat – vam nedar – nedarem.

7 Demà, el meu germà i jo anirem d’excursió fi ns al coll dels Lladres. Quan aquest matí tu t’has llevat, jo ja estava esmorzant.

8 Has estudiat: segona persona del singular del present perfet / Vau dormir: segona persona del plural del passat perifràstic / somiava: primera persona del singular de l’imperfet / rondinarà: tercera persona del singular del futur.

9 f Imperatiu. f Indicatiu. f Subjuntiu.

10 Àcid / sort / sord / llengut / aviat / quietud / fred.

11 Quietud, fred.

12 Absurd, observar, submergir. Excepcions: apte, òptica. Capgròs. Excepció: cabdell.

13 Atmosfera / adjectiu / admirar / atlas / adjudicar.

UNITAT 8

49


ESCOLAR

MESTRE/A

CS2 (6è)




Aprendre a diferenciar les tres parts bàsiques d’una narració clàssica: plantejament, nus i desenllaç.


Interpretar un text de manera correcta per poder-lo situar en l’època que li pertoca.


Conèixer vocabulari i expressions poc habituals. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Gaudir de la funció lúdica del llenguatge a partir de jocs de llengua oral. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Conèixer i treballar al voltant de les característiques de l’estil directe i de l’estil indirecte dels textos.


Assimilar recursos per millorar i enriquir els textos propis. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Diferenciar entre el sentit propi i el sentit fi gurat del llenguatge quotidià. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Aprofundir en les formes i usos dels pronoms febles i saber quan utilitzar els febles i quan els tònics.


Distingir entre les formes iguals d’articles i pronoms febles. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Lectura i comprensió d’un text clàssic, una mica més difícil que els d’unitats anteriors. Utilització dels indicis textuals per situar l’obra en el temps. Identifi cació dels elements que donen força expressiva al text. Vocabulari i expressions poc habituals.

• Parlar i conversar. La funció lúdica del llenguatge. Treball amb sons, síl·labes, paraules.• Escoltar i comprendre. Aspectes relacionats amb les situacions pròpies del joc: la comprensió del mecanisme del joc i l’acceptació de les normes.• Escriure. L’estil directe i l’estil indirecte: anàlisi d’algunes característiques diferencials. Anàlisi dels elements que caracteritzen un text més expressiu i precís

i pràctica d’escriptura.• Conèixer el funcionament de la llengua. Sentit propi i sentit fi gurat. Identifi cació de paraules d’ús habitual que tenen un sentit fi gurat. Revisió dels

pronoms tònics i introducció dels pronoms febles. Identifi cació dels elements d’un text representats per pronoms. Aspectes ortogràfi cs de l’escriptura dels pronoms febles considerant la seva posició amb relació al verb.

UNITAT 9

50

CONTINGUTS


• La lectura del text permet parlar del context social en què es vivia en una època i en un país diferents del nostre. En el cas concret de Tom Sawyer, a més, es pot parlar de la relació del protagonista amb l’escola i comparar-ho amb el moment actual.


1 Com en els altres casos, aquesta petita introducció pot servir per parlar de l’autor i de l’obra. La mestra pot donar més indicacions de les que es donen al llibre. En aquest cas es tracta d’introduir els infants a obres literàries mundialment famoses.

2 Plantejament: “El matí de dilluns … i a les cadenes”. Resum: A en Tom Sawyer no li agradaven els dilluns al matí perquè no volia tornar a l’escola.

Nus: “Estirat al llit ... i em fa un mal terrible”. Resum: En Tom pensa quina excusa farà servir per no anar a l’escola. Recorda que hi ha una malaltia que fa jeure els pacients dues o tres setmanes i que fi ns i tot pot

fer perdre un dit i fa veure que la té. Crida molt per despertar en Sid. Aquest avisa la tia Polly, que puja corrents amb la Mary. La tia, de seguida, descobreix que és una mentida. Llavors, en Tom s’inventa que li fa mal una dent.

Desenllaç: “Bé, prou, prou … de la post del llit”. Resum: La tia Polly li diu que li arrencarà la dent i en Tom li confessa que no ho vol, que només ho ha dit perquè no vol anar a l’escola. A la tia Polly li sap greu que en

Tom l’enganyi. Al fi nal, li arrenca la dent.

3 La malaltia que feia jeure el pacient dues o tres setmanes i que el feia perillar de perdre un dit. La tieta Polly vol arrancar la dent d’en Tom fent servir un fi l de seda i caliu de la cuina. Els nois van a pescar.

4 > Perquè no li agrada, allà se sent captiu i encadenat i ell prefereix fer activitats a l’aire lliure com anar a pescar. > No, només li sap greu que l’enganyi ja que ella l’estima molt i ell en canvi li ho paga fent malifetes. > L’autor mostra una certa simpatia per en Tom (no hi ha cap frase de desaprovació del que fa), però li fa pagar la malifeta. > A la seva tia Polly.

5 > Els dos textos diuen que el dilluns és un mal dia per a en Tom i que li fa mandra tornar a l’escola després dels dies de festa. > Setmana de patiments lents a l’escola / a la captivitat i a les cadenes.

6 Entremaliat, trapella, mogut, enjogassat, murri.

7 Dormir com un tronc: dormir profundament / prendre alè: reposar abans de reprendre un esforç / no perdre de petja: no deixar tranquil a algú o perseguir-lo constantment / romanços!: històries o comentaris que no tenen cap importància i fan perdre temps.

> Ploriquejar vol dir fer veure que es plora, plorar fl uixet.

UNITAT 9

51

8 Ajaçat al llit, Tom refl exionava. Se li va acudir que li agradaria estar malalt i així es podria quedar a casa i no anar a l’escola. Era una possibilitat poc probable. Va observar el seu organisme. Aquesta vegada li va semblar que descobria indicis de còlic i allò el va animar amb molta esperança. Però els símptomes van disminuir ben aviat i, fi nalment, van desaparèixer del tot.

9 f En Tom es volia escapar d’anar a l’escola i es va inventar una malaltia però al fi nal la tia Molly li va acabar arrencant una dent. f Coneix molt bé en Tom i sap que prefereix anar a pescar que no pas anar a l’escola.

> No sortir una cosa tal com un esperava. / Conèixer molt bé algú.

10 Solució possible: Sí.

11 Per tal de fer bé el joc, es poden seguir les mateixes pautes proposades en l’exemple. Els nois i les noies han de pensar les característiques que defi neixen l’aspecte físic o l’ofi ci de les persones.

12 Aquesta activitat té dos objectius: l’observació de característiques i l’establiment d’un codi per a les respostes.

13 És un joc que fa fi xar l’atenció en els sons del començament i del fi nal de les paraules. Va bé per fi xar-se en les consonants fi nals mudes.

14 15 Són activitats destinades a exercitar l’atenció i la memòria.

16 Es tracta d’una variant més difícil de les activitats anteriors.

17 > A l’A. > Esverament, urgència. > Incredulitat, dubte, desconfi ança. > Posant adjectius i fent una descripció més detallada de les reaccions.

18 La Lluïsa li va preguntar a l’Alba si volia anar amb ella a la platja. Aquesta li va contestar que sí i li va dir que li venia molt de gust. La Lluïsa li va prometre que s’ho passarien molt bé.

19 f Al bosc hi ha molts arbres, molts arbustos... / No sabem com és el bosc. f Es va asseure en un lloc concret que li feia de coixí. / Es va asseure en un lloc qualsevol. f Sota un tipus d’arbre concret (un roure molt gros). / Sota un arbre qualsevol. f A la primera columna dóna més detalls i ho exagera. f A la primera expressió precisa el moment del dia i ho exagera fent servir la paraula mortal. f Immergida en un èxtasi silenciós és molt més que silenci.

> A la primera. > A la primera. > A la primera.

UNITAT 9

52

20 Solució possible: Estava a punt de ploure a bots i a barrals i el cel era gris i fosc. Tenia una sensació estranya al meu cos: gairebé no podia respirar i em costava aixecar-me de la cadira i

moure’m. Em feia un mal terrible el cap; semblava que m’explotaria en mil trossos. De cop, un llamp va creuar el cel ferotgement i van començar a caure unes gotes molt grans. Mentre cada vegada plovia més, la sensació d’ofec va anar desapareixent lentament i em vaig instal·lar en la calma.

21 > La 1. > La 2. > Separem la nata de la llet amb un colador. / Li va clavar una nata que va anar a parar als núvols!

22 Ceba: dèria, obsessió. Bunyol: cosa mal feta, equivocació, error. Fava: bufetada; fl euma. Pair: suportar, acceptar. Remugar: rondinar, protestar en veu baixa. Pesar: saber greu. Edifi car: infl uir les altres persones amb el bon exemple.

23 f Sentit fi gurat: La mare s’ha ensumat que avui no m’havia fet el llit. / Aquest cotxe li ha costat molta pasta. / La Teresa treballa algunes nits de cangur a casa dels veïns. / La meva àvia empalma un refredat amb l’altre. / No vindré a jugar, estic com una sopa.

f Sentit propit: El meu gos ho ensuma tot. / M’agrada molt la pasta italiana. / He vist una parella de cangurs al zoo. / L’electricista ha empalmat malament els fi ls. / Per dinar cada diumenge mengem sopa.

24 Solució possible: I un rave que et deixaré menjar el pastís abans que la verdura! A la fàbrica hi ha alguns treballadors a qui agrada molt de llepar l’amo. Em va donar una castanya a la galta que encara em fa mal. El teu pare s’ha empassat la mentida, es pensa que véns a casa a estudiar. El seu germà petit el va guanyar als escacs i encara no ho ha paït.

25 > Tres: de la grua, del cos, de la cadira. > Tots tres fan referència a extremitats.

26 f Per comprar l’entrada del concert vam fer dues hores de cua. f Va caure per l’ull de l’escala. f Tenen una torre que dóna de cara al mar. f Ens vam trobar a la boca del metro. f El peu d’aquest llum és ple de pols. f És una balança molt antiga, encara té dos braços.

27 La cua és la part del darrere del cos dels animals. / Quan fas cua estàs en una fi lera i t’hi incorpores al fi nal. L’ull és l’òrgan del cos que serveix per a veure-hi. / L’ull de l’escala és l’espai buit entorn del qual tomben els trams de l’escala i que ens permeten veure a dalt i a baix. La cara és la part de davant del cap. De cara, vol dir davant, mirant cap a. La boca és l’obertura per la qual les persones i els animals prenen els aliments. La boca del metro és l’entrada per la qual s’accedeix al metro.

UNITAT 9

53

El peu és la part fi nal de la cama que posem a terra per caminar i per aguantar-nos drets. / El peu del llum és la base per on s’aguanta el llum. El braç és la part del cos que va l’espatlla a la mà. / Els dos braços de la balança tenen forma de braç.

28 A Tom Sawyer.

29 f Ell és un pastisser. f Ells viuen a Granollers. f Nosaltres som molt rossos. f Vosaltres no veniu mai a veure’m.

30 No ho vols, dius? Oi que no? De manera que tot aquest andarivell ha estat perquè pensaves que et quedaries a casa i així podries anar a pescar? Tom, Tom, jo que t’estimo tant i tu sembla que només te les empesques per ferir-me aquest cor meu tan vell amb les teves malifetes.

31 Pronoms tònics: jo / tu. Pronoms febles: ho / et / te.

32 f En Pol i en Dídac són els meus veïns, ells viuen al pis de sota. f No sabia contes, no en sabia cap. f La Mònica i jo som amigues i nosaltres juguem sempre juntes. f Vaig anar a la plaça i hi vaig trobar la Nerea. f Volia esborrar amb la goma però no vaig trobar-la.

33 f El va avisar de seguida – a l’Oriol / Digues que no vols veure’ls – a en Guillem i en Jaume / Em compraria un gelat – jo / Va donar-los menjar – als captaires.

34 f La Iolanda ha portat els llibres però no els hem necessitat. f Agafa la bossa i deixa-la a sobre la taula. f He comprat dos llibres i els regalaré al meu germà. f Vols xocolata? No, gràcies, no en vull. f Han de dur els colors i no en porten mai. f Trucaré a en Bernat i li diré tot el que penso. f Per convidar-la a la festa li enviaré un correu electrònic. f La mestra m’ha explicat una història fantàstica.

35 És una activitat pensada per introduir l’escriptura dels pronoms febles. Es poden ampliar els exemples amb alguns pronoms més usats en l’escriptura dels infants.

36 En / hi / m’ / ‘t / us – vos.

37 f Porto una faldilla nova que vaig comprar-me ahir. f Vàreu saber què va passar? No, no ens en vàrem pas assabentar. f Aparteu-vos, que ve l’autobús. f Que has agafat les olives? Sí, les tinc jo. f Maria, agafa bé el llapis! Agafa’l amb els dos dits.

UNITAT 9

54

38 Van pentinar-te / Pots acompanyar-la / Vas espantar-los / Van escriure-li / Vaig anar-hi / Vaig menjar-ne / Van treure-ho / Pots acompanyar-la.

39 Article: la maleta / el camí / la Fàtima / els caramels / la capsa / la bossa. Pronom: deixar-la / el vaig trobar / els agraden / els donaré / buscar-la.

40 f I a vosaltres, us ve de gust un gelat? f Laia, al fi nal, aniràs a la platja o no hi aniràs? f Joan, posa‘t la jaqueta gruixuda i abriga‘t bé, que fa fred. f Nosaltres ens llevem cada dia a les 7 però la mare es lleva més d’hora. f Maria, vols ajudar-me a preparar-ho tot.

Què he après?

1 Es va escriure al segle XIX, concretament l’any 1876.

2 En Tom Sawyer és un noi molt entremaliat que sempre pensa quina trapelleria pot fer. No li agrada anar a l’escola i és molt murri i s’inventa excuses per no anar-hi. No és dolent, però sí que és mentider.

3 Sortir el tret per la culata: No sortir una cosa, una acció tal com un esperava. / Saber de quin peu calça: Conèixer molt bé algú.

4 Estil directe.

5 En Sid va cridar en Tom amb preocupació, però aquest no va contestar. Per això, en Sid va continuar insistint.

6 Caràcter molt dur / al peu de la muntanya.

7 Quina pudor que fa aquesta bossa d’escombraries! Aquest assumpte fa pudor, no és gens clar. M’agrada moltíssim la pasta amb formatge. No podem comprar res per berenar perquè ens hem quedat sense pasta. L’esquirol rosega una castanya. La seva mare li ha clavat una bona castanya perquè no es portava bé.

8 Sabata – tarambana – nata – tapa – patata.

9 Li: Maria / em: a mi / en: bicicleta.

10 —Encara no ho sé segur. —Jo sí que hi aniré; els meus pares ja m’han donat permís. Hauré de menester una motxilla nova, m’acompanyaràs a comprar-la?

UNITAT 9

55


ESCOLAR

MESTRE/A

CS2 (6è)




Conèixer, llegir i comentar un text informatiu sobre un tema ecològic i ampliar el vocabulari relacionat amb aquesta temàtica.


Aprendre a preparar una conferència a partir d’un guió previ. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal. Aprendre a aprendre.

Crear acuradament un dossier sobre un tema determinat seguint unes pautes establertes.


Distingir termes sinònims dels dialectes del català. Comunicativa, lingüística i audiovisual. Artística i cultural. Social i ciutadana.

Assimilar noms comuns que provenen de marques de productes i ter-ritoris.


Assumir alguns castellanismes molt freqüents i diferenciar-los com a tals. Comunicativa, lingüística i audiovisual.

Aprofundir en l’ús de les preposicions i les conjuncions. Comunicativa, lingüística i audiovisual

Aprendre a escriure correctament paraules molt semblants com ara: per què/perquè; si/sí; en/amb/em. Posar-ho en pràctica mitjançant un dictat.


CONTINGUTS


• Llegir i comprendre. Comprensió d’un text expositiu sobre un tema de divulgació. Interpretar els punts de vista en una situació de polèmica. Comprensió de l’ajuda gràfi ca: imatge i mapa. Vocabulari específi c del tema.

• Parlar i conversar. Preparació i realització d’una conferència sobre una informació apareguda en un diari digital escolar. Ajuda d’una pauta per a l’elaboració.

• Escoltar i comprendre. Escolta atenta de l’exposició realitzada pels companys i avaluació, amb una pauta, dels aspectes d’organització de la informació i dels aspectes comunicatius.

• Escriure. Preparació d’un dossier sobre un tema. Refl exió sobre la funció informativa de la imatge amb relació al text escrit. • Funcionament de la llengua. Observació de noms comuns l’origen dels quals són noms propis de marques o de llocs geogràfi cs. Comparació entre termes

que pertanyen a varietats geogràfi ques del català. Castellanismes de la parta habitual. Les preposicions i les conjuncions. Escriptura correcta de formes semblants: per què i perquè; si i sí; en, amb i em.

UNITAT 10

56

CONTINGUTS


• Tema de l’àmbit de l’ecologia que permet refl exionar sobre les actuacions de les administracions i els efectes que tenen sobre la població.


1 Es tracta de la lectura d’un text expositiu on s’explica un tema polèmic motivat per temes ecològics. Cal llegir-lo atentament per tal de fer adonar dels arguments a favor i en contra. Pot servir per explicar que moltes vegades sorgeixen notícies en què no hi ha unanimitat perquè qualsevol fet es pot veure des de diferents punts de vista. Al fi nal de la pàgina hi ha una petita notícia sobre un cas on es veu ben clar les conseqüències del desequilibri ecològic.

2 Es tracta d’esbrinar què saben sobre la presència d’óssos i llops al Pirineu.

3 > A mitjan segle XX. > L’home es va anar instal·lant en els boscos on vivien els óssos i els va perjudicar fi ns a provocar-ne l’extinció. Els homes necessitaven pastures per al seu bestiar i, per

tant, van talar els boscos que proporcionaven menjar als óssos. Els óssos, com que tenien menys menjar, van començar a atacar el bestiar. Com a conseqüència, els homes van començar a perseguir i caçar els óssos fi ns a fer-los desparèixer.

> Perquè allà els óssos no estan en perill d’extinció. > Perquè els óssos ja havien viscut a Catalunya fi ns que es van extingir. > L’any 1996. > Sí. A Cantàbria, França, Suïssa, Itàlia, Romania, Noruega, Suècia, Finlàndia, Estònia, Rússia.

4 Recuperació d’espècies animals: fer que hi tornin a haver grups d’animals en àrees on ja havien viscut. / Biodiversitat: diversitat d’organismes. / Hàbitat natural: Medi en què viu un animal o una planta. / Perill d’extinció: perill que s’acabi, que desaparegui del tot. / Animal omnívor: es diu dels animals que mengen tota mena d’aliments, tant animals com vegetals. / Animal carnívor: es diu dels animals que mengen carn.

5 Totes les espècies són necessàries a la natura: quan en desapareix alguna, tota la cadena se’n ressent. En aquest exemple observem com la desaparició dels salmons és el primer pas de la cadena que es trenca fi ns que al fi nal fa desaparèixer els penya-segats de la costa.

6 V / F / V / F / V / V / V.

7 > LIFE. > Vida. > Perquè el seu objectiu és la recuperació d’espècies animals que han desaparegut d’algunes àrees o que estan en vies d’extinció. > De la Unió Europea.

8 Els caçadors / la població del Pirineu.

UNITAT 10

57

9 Solució possible: El Síndic d’Aran creu que els óssos haurien de viure en zones on no hi hagués presència humana.

10 Cal reprendre la conversa que pot haver sorgit després de la lectura del text per tal de suscitar opinions personals. Cal que argumentin les seves posicions.

11 A Eslovènia. A Espanya, als boscos de Cantàbria.

12 El llop i les marmotes al Parc natural del Cadí; les cigonyes i la polla blava als aiguamolls de l’Empordà; el cérvol, al Pirineu; la tortuga mediterrània a les costes. Es pot trobar infomació a <www.depana.org>.

13 Títol: Cotxes voladors Tema: L’aparició d’un nou model de cotxe que pot volar. Introducció: Aviat hi haurà cotxes voladors, que tant podran anar per terra com per l’aire. Desenvolupament: 1a idea principal: La companyia Terrafugia, de Massachusetts, ha ideat el model Transition, un model de cotxes que han de poder utilitzar els aeroports locals i les vies

de circulació tradicionals. 1a idea secundària: La companyia va ser fundada el 2006 per enginyers aeronàutics. Documentació: Woburn (Massachusetts, EUA), Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), Transition. 2a idea principal: S’han fet proves. La idea és llançar el vehicle al mercat el 2011. 2a idea secundària: Ja es pot reservar el model (meitat cotxe, meitat avioneta) Documentació: 2011, 10.000 dòlars (més de 7.000 euros), 194.000 dòlars (140.192 euros). Conclusió: És molt car.

Títol: Quaranta anys de l’arribada a la Lluna Tema: L’home arriba per primera vegada a la Lluna. Introducció: El 20 de juliol de 1969, l’home arribava a la Lluna. L’astronauta Neil Armstrong va ser el primer de trepitjar la superfície lunar. Desenvolupament: 1a idea principal: Armstrong era un comandant de la NASA i anava amb Adrin, que també trepitjà la Lluna, i Collins. 1a idea secundària: Van allunar amb la nau Columbia. També hi havia la nau Eagle. Documentació: Missió Apol·lo 11, NASA, Columbia, Eagle. 2a idea principal: Armstrong i Collins havien marxat de la Terra el 16 de juliol. No les tenien pas totes, però van aconseguir l’objectiu. 2a idea secundària: Una mica més i la nau Eagle es queda sense combustible. Documentació: Saturn V; 380 mil quilòmetres; vuit dies, tres hores i divuit minuts; mostres de sòl lunar. Conclusió: Van tornar bons i sans a la Terra i amb mostres de sòl lunar.

14 Es tracta d’unes pautes que cal seguir per preparar una conferència. És una activitat que pot durar diverses sessions.

15 Cal vetllar perquè la valoració sigui sempre constructiva, seguint al peu de la lletra el guió proposat.

16 Títol possible: Els llops, els nostres veïns f El retorn del llop al Pirineu El llop ha retornat a terres catalanes … trobat rastres. f Procedència dels llops del Pirineu A diferència de l’ós bru … al Pirineu i al parc del Cadí.

UNITAT 10

58

f Presència i comportament dels llops Se sap que hi ha el llop quan … n’havien vist alguns. f Característiques dels llops El llop és de la família dels gossos … llopada dels petits.

17 Organitzen la informació i la fan més comprensible. Un text sense subtítols pot provocar confunsions.

18 Es poden buscar imatges a revistes o al «google imatges».

19 És important fer adonar que un peu de foto és un resum que complementa la imatge, no una explicació sobre el contingut.

20 Ens ajuden a entendre millor el que s’està explicant.

21 Cal insistir que l’índex ens proporciona la possibilitat de trobar ràpidament el que ens interessa en un document. Aniria bé ensenyar exemples.

22 > Sí. > No. > al·lot – xiquet – noi / ca – gos – gos / s’horabaixa – tarda – vesprada / sortiré – sortiré – eixiré.

23 Moix – gat / espill – mirall / escombra – granera / fressa – soroll / xalar – gaudir / afogar – ofegar. Al·lot – noi / ca –gos / moixó – ocell / capell – barret / trumfa – patata / fesol – mongeta.

24 canet (gosset) / defora (fora) / alenava ben espès (respirava fort) / na (la) / coeta (cua) / mos do (ens doni) / partit (marxat) / as (al) / pes (pels) / de deçà per enllà (per aquí i per allà) / arrib (arribo).

Es fan servir a les Illes Balears.

25 Uralita: nom comercial d’un material per a la construcció. / xiruca: sabata alta, de tela gruixuda i sola de goma, que s’utilitza per anar d’excursió. / aspirina: medicament que calma el dolor. / piruleta: caramel que va clavat a un bastonet que serveix per aguantar-lo.

26 Procedents de marques de productes: maria, velcro, vamba, donut, turmix, licra, lot, uralita, rímel, pòstit, xibeca, típex, aspirina, xiruques, cel·lo. Procedents de territoris geogràfi cs: arbequina, frankfurt, priorat, havà, texans, gruyère, conyac, hamburguesa, sevillana.

27 Noi / xaval / maduixa / dues / menys / barnús / aparador / macos / doncs / bé, adéu / ensurt / crits / estic tardant / a reveure / fes.

28 f M’agrada molt el pa amb tomàquet. f Avui és l’aniversari de la Paula. f Veig el seu terrat des de la meva fi nestra.

> No.

29 f Pa. f Aniversari. f Veig el seu terrat.

> Preposicions.

UNITAT 10

59

30 Solució possible: f Em van portar un regal de noces. f Quan vulguis anirem a casa dels avis. f Què menges? Menjo pa amb oli i xocolata. f Cada dia el meu pare fa una volta pel passeig. f És un cotxe amb cinc portes. f M’agrada el préssec sense pell.

31 De / contra / de / de / de / fi ns / en / de / de / amb / a / cap / sense / per / amb.

32 f Xuta la pilota i marca el gol de l’empat! f El meu avi no beu ni fuma. f Jo estenc la roba mentre tu fas el dinar.

33 f Quan. f Que. f Si. f Perquè.

34 f Han portat cebes i tomàquets per fer l’amanida. f Vols una truita i una hamburguesa? f No m’agrada ni el meló ni la síndria. f Véns o et quedes?

35 La senyoreta Honey notava que tremolava. No dubtava que havia trobat de veritat un cervell matemàtic extraordinari, i mots com nen geni i nen prodigi li passaven pel cap. Sabia que aquesta classe de meravelles brollaven de tant en tant al món, però només una o dues vegades en cent anys. Després de tot, Mozart només tenia cinc anys quan va començar a compondre piano, i mira on va arribar.

36 f Em va dir que tornaria avui. f No ens imaginàvem que fossin tan desagradables. f Serà un bon ballarí, perquè s’entrena molt. f T’ajudaré a fer el dinar, mentre tu atens els convidats.

37 f Els óssos viuen en boscos de faigs, de roures i avellanoses. f Amb qui te’n vas de vacances? Jo em quedo a casa. f Al pavelló del Joventut estic assegut en un lloc fantàstic! f No em miris amb aquests ulls, que em fas por! f Estava en aquella cantonada, lluny, i t’he confós amb la Maria. f Vols fer el favor d’agafar el menjar amb la forquilla i no amb els dits?

UNITAT 10

60

38 f La veritat és que si no en tens ganes, més val que et quedis a casa. f Et sembla que farà bo, demà? Sí, n’estic segura! f Si et poses protector solar, no et cremaràs la pell. f Davant de l’altar, la núvia va dir: Sí!!! f Podem jugar amb la play, si vols. f Sí, és clar, que vull!

39 f T’ho dic perquè li ho facis saber. f Em vaig apuntar a la coral perquè m’agrada molt cantar. f Si vols et diré per què a la Núria, li agrada tant llegir. f I ara, això, per què m’ho has dit? Perquè sí.

40 La preparació del dictat afavoreix l’exercitació de la memòria visual. En aquest cas, hi apareixen algunes paraules tècniques que cal memoritzar.

41 Cal insistir en la necessitat d’anar a poc a poc i vocalitzar bé quan es dicta.

42 L’activitat de revisar el dictat és bàsica per fer adonar dels errors ortogràfi cs, però també per crear l’hàbit de refl exionar sobre tots aquells errors que es van repetint.

Què he après?

1 Hàbitat: medi natural amb característiques específi ques en què viu un animal o planta. / Omnívor: es diu dels animals que mengen tota mena d’aliments, tant animals com vegetals. / Animal en vies d’extinció: animal que pot desaparèixer. / Biodiversitat: varietat d’espècies d’éssers vius existents en una zona.

2 Quan es produeix la desaparició d’alguna espècie es trenca l’equilibri ecològic i això pot tenir conseqüències greus.

3 És un recull de documents, escrits, etc. sobre un tema determinat.

4 Per il·lustrar el que s’està explicant i fer-ho entendre més bé.

5 Per organitzar la informació i fer-la més comprensible.

6 Són les diferents maneres de parlar una mateixa llengua segons el territori o la comarca.

7 Solució possible: Gos / gat / mirall / escombra / noi.

8 Tirita, donut, aspirina.

9 Texans, frankfurt, hamburguesa.

UNITAT 10

61

10 Amb – a / de – de / per – de.

11 f Li vaig explicar que la Georgina m’havia convidat a casa seva. f Segur que demà podrem banyar-nos perquè han dit que farà bon temps.

12 f Si no vols mullar-te, agafa el paraigua. f Sí, tens raó, veig que està a punt de ploure.

13 f M’han dit que no vindran, perquè ja és massa tard. f I per què no vénen demà? Tindrem més temps.

14 He anat a les illes Medes amb vaixell i, com que em marejo sovint, m’he pres les pastilles per al mareig. En el vaixell hi havia massa gent i he pujat a coberta amb la Marta.

UNITAT 10

Primera edició: novembre de 2009

© Montserrat Bigas, M. del Mar Serra© d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic Tel. 93 889 28 18 - Fax 93 889 35 41 [email protected] - www.eumoeditorial.com –Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic–

Documents

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURSeumoeditorial.com/media/27242_1_LlenguaCS2-guia.pdf · 2016-03-23 · 3 GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR MESTRE/A CS2 (6è) ÀREA TÍTOL I