Revista del Centre Parroquial Sant VicençGrup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

30on li

neSantVi Núm.setembre 2017

ePel davant i Pel darrer

SUMARI02 EDITORIAL

03 TEMPORADA 2017 -2018

04 TEATRE, Pel davant i pel darrere

06 TEATRE, Ciències o lletres

07 ENTREVISTA: Antoni Garcia

10 NOMENCLÀTOR TALLARET

13 FEM BARRI

14 PENSEM-HI

15 TALLER DE TEATRE

17 ESPLAI LA BRANCA

18 L’UNIL’ALTRE,Roger Martínez i Assumpta Figueres

22 NOTÍCIES, mor Pere Miró

24 NOTÍCIES, renovació de la Junta

25 NOTÍCIES, Gala STA 2a edició

26 NOTÍCIES, seguiment del projecte Tot Suma

37 SANTVI PEL MÓN

28 EL CARRER DE TEATRE

29 PATROCINADORS I COL·LABORADORS

SantVi on li

ne

EL TRASPUNTNúm. 30 - setembre 2017Grup de Teatre

Taller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Revista SantVi - pàg. 2

Ja hem tornat!Les vacances ens han anat bé i ens han donat energia per aquesta nova temporada que ens espera. Sí, com sempre diem que aquesta serà una temporada vertiginosa, serà una bona temporada. I és que totes ho són. No ens podem estar, ens agrada el que fem i ho fem amb moltes ganes!Amb aquestes ganes també ho afrontem els de la nova i renovada Junta que va sorgir de l´Assemblea Ge-neral de socis celebrada el juliol passat.Desd’aquestaeditorial,vulldonarlesgràciesperlaconfiançarenovadaqueensheufetique,esticsegur,no defallirem ni un moment i hi posarem totes les ganes i forces per seguir en la línia que ens vam marcar des de fa ja tres anys.Desd’aquítambévullagrairalescompanyesicompanysquedurantelsdarrerstresanysenshanacom-panyat en aquesta tasca, a vegades sorda i invisible de la Junta, però que per motius diversos ens han hagut de deixar. Han estat persistents i en alerta les vint-i-quatre hores del dia, pel que pogués ser i pel que fes falta.Senseells,debensegur,nohaguésestatpossibleres.Eltreball,l’entregail’estimapelCentrehaestat una constant durant aquests tres anys. Moltes gràcies!Tambévullagrairalnous,alsques’hanincorporataaquestarenovadaJuntais’hancompromèsatreballarpel Centre. Feina no els faltarà, segur, però per les seves cares de felicitat en acceptar el repte hem pogut comprovar que aquesta Junta té corda per estona.I com no, un record i el meu reconeixement més immens, a la gent que segueix i que segueix creient en aquestprojectequeesdiuSantVicenç.Quèvoleuqueusdigui,queme’lsestimomoltiquemaipodréagrair-los-hi prou la implicació i la passió que hi posen quan es tracta del nostre Centre.A tots vosaltres, moltes gràcies pel viatge que hem fet, pel que fem i pel que farem tots junts en aquest vaixell que es diu Sant Vicenç.

Jordi CascalesPresident

EDITORIAL

TEATRE TEMPORADA 2017 - 2018SantVi Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm. 30 - setembre 2017

Revista SantVi - pàg. 3

Pel davant i pel darrere Direcció: Montse Azanuy - setembre / octubre 2017

Ciències o lletres Text i direcció: Tom Colomer i Dalmau Pérez - novembre 2017

Filomena Marturano Direcció: Òscar Muntanya - desembre 2017, gener 2018

Els pastorets de Josep M. Folch i Torres, direcció: Oriol Rifer i Gerard Tomàs - desembre 2017, gener 2018

Peter Pan Direcció: Toni Ten - febrer / abril 2018

Pilat Direcció: Oriol Alguersuari - Xeni Jiménez i Joaquim Canera, autor - març / abril 2018

L’Onada Direcció: Antoni Garcia

El llibre de la selva Direcció: Carles Campoy i Marc Cañadell - març / abril 2017

Cicle de lectures de teatre imprescindible Dates a determinar

Taller de Teatre:-Festival de Nadal del Taller (dies 16 i 17 de desembre, matí)

-Cafè-Teatre d’Alevins i Grans (dies 3 i 4 de febrer, 22h i 18h respectivament)

-Mostra d’Escola I (dia 2 de març a les 22h)

-Mostra de Premonis (dia 5 de maig a les 22h)

-Festivals infantil i juvenil del Taller (dies 2 i 3 de juny a la tarda)

SantVi TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm. 30 - setembre 2017

Revista SantVi - pàg. 4

Existeixen comèdies que mai passen de moda, ver-taders clàssics que periòdicament mereixen un espai en les cartelleres i que el públic agraeix recuperar. Per això, la temporada teatral del Teatre Sant Vicenç 2017/2018 s’inicia amb l’obraPel davant i pel da-rrere escrita per Michael Frayn i dirigida per Montse Azanuy.Una comèdia d’embolics sobre elmón delteatre, on els espectadors poden veure el davant i el darrered’ungrupdeteatreamateurqueintentenmun-tarirepresentarl’obradeteatreYanosédóndetengolasardinaarreud’Espanya.En realitat són dues comèdies en una. La primera, succeeix al “davant”, un vodevil bastant ordinari; a la segonal’acciótranscorrea“darrere”,lesdificultatsdetot tipus que pateix la companyia per muntar la gira d’aquesta“magníficaobra”.Amésamés,l’autorensreservaunasorpresa:ensmostraelgrupd’actorsiac-trius barallant-se en silenci mentre entren i surten de l’escenariperseguiramblafunciócomsiadinsnoestigués passant absolutament res. Finalment, les pe-ripècies i les relacions entre ells, cada cop més com-plicades, acaben en un batibull.

Irene Fenollar

ePel davant i Pel darrer

SantVi TEATRE CIÈNCIES O LLETRESGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm. 30 - setembre 2017

Revista SantVi - pàg. 7

Tom Colomer

Ciències o lletres és una comèdia musical de creació pròpia que aposta pel talent jove del Centre, i que vol ser una proposta apta per a tots els públics però dirigida especialment a l’espectadorquecostamésdefersentircò-mode:l’adolescent.

Una història completament original ambmúsica del ja consolidat músic sabadellenc Dalmau Pérez, que portarà la batuta sobre l’escenarid’unabandaderockendirecteencada funció.

L’energia,laforça,elcaràcterdelrockviuasobrel’escenari,acompanyarandemeravellaaquesta història que parla de decisions difí-cils i egos ben alimentats. El jove cos direc-tiu i el talentós repartiment enllacen bé per donar l’espectacle buscat en aquest joc depersonalitats.

Ciènciesolletresvolser,amésd’unmusi-cal, una eina; una eina per a petits i grans de replantejament i crítica. Però segur que la re-flexiómillorasiesfaaritmederock!

Revista SantVi - pàg. 4

En el primer número de la temporada us oferim una transcripció d’una entrevista feta a Francesc Moragas al conegut programa radiofònic Amunt el Teló el dimecres 22 de març de 2017. Si no la vau escoltar, llegiu-la aquí que val molt la pena!

Avui hem volgut dedicar l’entrevista a parlar sobre la trajectòria teatral d’un dels actors amb més re-corregut a la nostra ciutat: en Francesc Moragas, amb 59 anys trepitjant l’escenari [...]. Francesc, quin record tens d’aquell Mercader de Venècia de fa vint anys?Bonanit.Unbonrecord,emvaagradardefer-lo.Elvaig fer a la meva manera, no sé si va agradar a tothom però...

Vaja, jo el vaig poder veure i el vaig gaudir molt. L’últim paper que has interpretat al Teatre del Sol ha sigut el rei Lear. De tots aquests personatges que has interpretat, quin és el paper que més t’ha marcat, del que tens un record més especial?Home, sens dubte el rei Lear. Recordo que el Marc Sa-bateremdeiaquesemblavaquem’haviendescoberten aquesta obra, ara que fa seixanta anys que volto! Unasetmanaabansde fer l’obravavenirelRamonRibalta dient-me que hi havia una noia que em volia fer una entrevista. Em va preguntar que si amb aquella obra ja plegava, que si era conscient de la responsabi-

litat de fer aquell personatge... jo li deia que era ama-teur. Em va espantar. Elsúltimsanyscadavegadam’hesentitmésrespon-sabled’allòquehefet,ivaigpensarqueallòesfeiacadavegadamésdifícil.Ial’horadelaveritat,comque ho havia de fer, ho vaig fer tan bé com vaig poder.

Com vas iniciar-te en el món del teatre?Mira, jo vaig començar a treballar als quinze anys amb el senyor Fargas, que era de Sant Vicenç, i que em va dirquehauriadeferteatre.Undiase’mvapresentaramb un caudal, una obreta on només hi havia el paper quehaviesd’interpretar.Elvaigagafarperquènosem’enfadés,ivaigpassar-homoltmalament.Jo feia coses a nivell amateur amb els meus amics, gravàvem escenes... però pensar que havia d’actuardaltd’unescenari...A partir de llavors em van donar un altre paperet, i mira,m’hivaiganarenganxant.

Això va ser al Teatre Sant Vicenç. Quant de temps t’hi vas estar?Fins que van tancar, uns quinze anys.

Sí, el van tancar entre el ’65 i el ’66. Després, es va acabar el teatre o va continuar? Joelvaigacabar,peròelgrupPalestram’anavadientque havia de venir, i hi vaig anar. Però, és clar, em

SantVi ENTREVISTA a Francesc MoragasGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm. 30 - setembre 2017

Revista SantVi - pàg. 7

feia una mica de cosa perquè al Sant Vicenç encara ho fèiem amb apuntador, però allà no! Em sembla que era Macbeth la primera obra que vaig fer amb Palestra, i a partird’aquívaiganarfentobresfinsquevanplegar.Sí,Palestravaplegarcapelsanys’77,’78.Després ja va venir el Teatre del Sol?Això mateix. Vam estar un temps que no vaig fer res, llavors ens van cridar a Sant Vicenç per fer Els pas-torets, una representació tots els veterans, i a partir d’aquíensvamquedar.ElJosepPontvavolerdirigirallàDiarid’AnnaFrank,vamfer tambéLes bruixes de Salem, i llavors també vaig fer una segona etapa fent L’estel de Natzaretambl’AntoniGarciafentdeSatanàs. També vaig fer, a Els pastorets, de Jeremies.

Sempre s’ha dit que aquesta és una obra de teatre menor. Què en penses?El que passa és que al ser una obra de canalla, és una cosa festiva, però ben feta. És una obra de teatre, però s’hi introdueixenmoltes coses, devegades tonteriesquenocaldrien,peròno.L’obraestàmoltbé.L’estel de Natzaret era diferent, era una obra amb per-sones més grans.De Satanàs al rei Lear, veus molta diferència? Alprincipidel’obranotanta,perquèsónpersonatgesque plantaven cara a tothom.

La naturalitat al teatreJaume Pont i Eloi García

Revista SantVi - pàg. 8

ENTREVISTA a Francesc Moragas La naturalitat al teatre

A part de tot això, també hi va haver una època de ràdio-teatre.Sí,al’AEJ20,aRàdioSabadell,quanactuavaaSantVicenç,entreel’55i60’s.Envamrepresentarmoltes.Don José, Pepe y Pepito,perexemple.Jofeiad’avi.Isempre tenia la sort de poder actuar amb gent bona de ràdio-teatre, de Ràdio Nacional... cada tres setmanes venia algú. El Juan Manuel Soriano, el Felipe Peña...

Només has fet d’actor en el món del teatre. No t’has plantejat mai la direcció?Unavegadame’nvanferdirigirunaalSantVicenç,iper força. Però no està fet per mi això.

Quina creus que és la part més difícil de la inter-pretació?El que més costa és tot. Costa no sobreactuar, saber el diàleg... tot costa.

El teatre, part de ser una afició, què més t’ha apor-tat a nivell personal?Jo era molt tímid, i amb el teatre vaig conèixer gent...

Per què creus que el teatre té tant pes a Sabadell?ASabadellhihamoltaaficióperferteatre,iperanar-lo a veure, però, a Barcelona. Ha costat molt que vagi aveure’laSabadell.

Com ha canviat el teatre?Abans el teatre era teatre. No hi havia la naturalitat que hi ha ara. Si ho comparo amb l’època anterior,amb el Lluís Borràs, i veia i sentia la declamació que feia... era molt teatral. Ara, doncs és molt més natural.

Quin consell podries donar a tots els joves que hi ha fent teatre, als tallers i a altres llocs, amb l’experiència que tens, perquè es mantinguin vin-culats al teatre?El meu consell és que surtin sempre a donar-ho tot. Encara que siguin amateurs, fer-ho sempre el més professional possible. Que els actors tinguin una gran responsabilitatd’allòquefan.Elsagradimésomenysel personatge que fan.

Moltes gràcies Francesc, et desitgem que puguis continuar venint a fer ràdio-teatre.

ENTREVISTA a Francesc Moragas La naturalitat al teatre

“Que els actors tinguin una gran responsabilitat d’allò que fan”

Núm. 30 - setembre 2017

Revista SantVi - pàg. 10

on li

ne

NOMENCLÀTOR TALLARETGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi Núm. 30 - setembre 2017

Oriol Rifer

Aquestcarreróésunmésdelsqueformenl’eixamplede la Creu Alta construïda per allotjar les famílies que van immigrar al barri per treballar a les fàbriques tèx-tils més properes. Marian Burguès, era un terrissaire compromès amb l’art i la causa política. Va intervenir als inicis del’AcadèmiadelesBellesArtsivahaverd’exiliar-sedues vegades participar de la revolta popular del 1870 contra les quintes, sistema que obligava a un de cada cinchomesaanaralaguerra.Durantl’exilialaTuïr(Catalunya Nord) primer i després a Coïmbra (Portu-gal),vaperfeccionarl’artdelaterrissa.Vacol·laboraren el periòdic anarquista Los Desheredados, en el set-manariL’Avenir,enelDiarideSabadellienElPoble.Entre les seves publicacions hi destaca el llibre Saba-dell del meu record.

Nom oficial: carrer de Marian Burguès

Altres noms: Lladó, Sargento Estivill (1939-1979)

Moríel20denovembrede1932il’ajuntamentacordàdonar el seu nom al carrer del Foment, on tenia casa i taller. Però el 1939 va ser retirat per recuperar el nom antic,finsqueel1942l’ajuntamentdeJosepM.Mar-cet va decidir donar-li el nom de Vila Cinca que encara portaavui.NovaserfinsalsanysdelaTransicióqueel nomenclàtor urbà recuperà Marian Burguès, en un carreró de la Creu Alta, substituint un dels militars que s’havienaixecatcontralaRepública.

Historial toponímicEra fill d’una família de terrissers sabadellencs delcarrer de la Creueta. Acabats els estudis primaris, als 9anyscomençàl’aprenentatgeartesanalaltallerdelseuparefinsqueals17sen’anàaMataróaperfeccio-nar l’ofici.El1870,havent intervinguten la revoltapopular contra les quintes, per evitar represàlies i es-quivarelserveimilitarabandonàelpaísisen’anàaTuïr, al Rosselló, que aleshores era un gran centre de produccióceràmica.Ambl’advenimentdelaPrimeraRepúblicail’aboliciódelesquintestornàaSabadell,peròaviatlaRestauracióborbònical’obligàaltrecopa fugir del país per evitar l’allistament a laMilícia.Aleshoressen’anàaCoïmbra,ciutatconegudaperlessevesindústriesceràmiques.Desprésd’unatempora-daalaciutatportuguesa,s’anàapropantacasa.PrimervaferestadaaMuel,Saragossa,onperfeccionàl’artde la faiança, i després a Manises, on va aprendre la tècnicadelsreflexosmetàl·lics.Ambaquestbagatgeiaprofitantunnouindultalsdesertors,el1876tornàaSabadell i capgirà la manufactura terrissera familiar. Va ser en aquesta època que, interessat pel dibuix i la pintura,va intervenirenels inicisde l’AcadèmiadeBellesArts,quannoerasinóunasecciódel’Ateneuianavend’excursióelsdiumengesapintaridibuixaren plena natura.

El 1896 muntà una fàbrica de faiança al seu taller del carrer de la Creueta i l’any següent obrí la pri-mera botiga de Faians Català a Sabadell. El 1901, en col·laboració amb el seu nebot Santiago Segura, in-augurà el Faians de Barcelona. Però aviat va fer fa-llidalafàbricadefaiançaiBurguèss’arruïnà.S’obríaleshoresunaetapad’anadesivingudesalaBisbalia

Caldes,finsqueel1919retornàdefinitivamentaSa-badell,onelsamicsl’ajudarenaaixecarfornicobertal barri de la Creu Alta.

Burguès era un conferenciant brillant, un apassionat perlesbellesartsiungrandivulgadordel’artdelaceràmica.

Sabadell, 1881 – Mèxic, 1946.Sabater, republicà federal i dirigent obrer que va evo-lucionarversl’anarquismemilitant.Vanéixerenunafamília obrera de Sabadell; era molt jove encara, quan va incorporar-se amb altres sindicalistes, àdhuc repu-blicans i federals com ell mateix, a la Federació Obre-radeSabadell(FOS)–L’ObreradelcarrerEstrella(onactualment es troba el centre de Neurologia AVAN-, on des de principis de segle tenien el seu estatge totes les societats obreres locals. Fins a 1909, any en què abandonà el Partit Federal de Pi, va fer-se visible en gairebé tots els intents organitzatius del jovent repu-blicà, federal i catalanista de Sabadell; singularment, el 1907, va donar suport des de la Joventut Federal a Solidaritat Catalana i, així mateix, a la incorporació del Cercle Republicà Federal de Sabadell a les candi-

datures solidàries i catalanistes. EL 1908 va enfrontar-se a les pressions i maniobres dels republicans radi-calsquevolienobtenirelcontroldel’esmentatcercle;finalment,vaabandonar-loquanels lerrouxistesvanaconseguir-lo. El 1909, va dirigir Ciutadania, el set-manari portaveu de la Joventut Federalista Local; va participar en els fets de la Setmana Tràgica, i, després, vaexiliar-seaFrança,finsquevaserindultateljuliolde 1910.ElseuretornaSabadell,ieldelarestad’indultatsvaser molt sorollós i va marcar el seu atansament als mi-tjansobreristespartidarisdel’acciódirecta.Elmateixestiude1910,quanvaesclatarelconflictevaguística la fàbrica Seydoux, Lladó que ja era president de la FOS, es va mostrar partidari del “Tot o res!”. El 1915 va dirigir La Batalla Sindicalista de Sabadell. Durant els anys de la revolució russa fou dels primers en avi-sar del caràcter autoritari del moviment, ho havia vist amb els seus propis ulls ja que havia visitat Rússia. Empresonat el 1910, el 1911 i de nou el 1913, ja era undirigentreconegutdel’anarcosindicalismesabade-llenc quan va participar en els preparatius de la Vaga Generalde l’agostde1917.Arrand’aquestsfets,vahaver de fugir de nou a França i, al seu retorn, el maig de 1918, va incorporar-se junt amb la plana major de la militància anarcosindicalista a actes de propaganda celebrats arreu de Catalunya. Garcia Oliver el recorda a la tribuna com un company “de hablar campechano y voz atiplada algo cascada, pero que agradaba a la concurrencia por la senzillez de su discurso”. De la mateix opinió era Manuel Buenacasa, que, a més, el recorda amb llàgrimes als ulls, incapaç de parlar en

Oriol Rifer

Revista SantVi - pàg. 11

Núm. 30 - setembre 2017

Illustracions del llibre de Marià Burguès: Sabadell del meu record

Bru Lladó

unmítingcelebratdosdiesdesprésdel’assassinatdeSeguí a qui -segons ell- Lladó “estimava entrenyable-ment”. De fet, havia aconseguit força notorietat pròpia movent-se aprop de Teresa Claramunt, Salvador Seguí oPestaña.Totiaixò,tambévaserforçaconflictiudesde la perspectiva militant mateix. Durant la dictadura dePrimodeRivera,comaresponsabledel’edificacióde“vivendesperal’úsipropietatdelssocis”,vaim-pulsar les tasques de la Cooperativa Cultura y Soli-daridad, constituïda a Sabadell el febrer de 1922. El primeredificiconstruïtvaservircomescolamoderna.El descontentament provocat per algunes persones per la seva gestió en la construcció de 36 cases, més un cup, un pou i un motor elèctric, va provocar que fos demandat per un grup de constructors i usuaris, va ser formalment expulsat de la CNT el 1928 en un Ple Re-gional celebrat clandestinament, a Sabadell mateix, a proposició de Josep Moix.Bru Lladó començà a milità de ben jove com a sin-dicalista a la Federació Obrera de Sabadell (FOS), passà del republicanisme federal de Pi i Maragall a simpatitzar amb el catalanisme i finalment ambl’anarcosindicalisme,oposant-seal’entradadelaFe-deracióLocaldeSindicats(FLS)alaUGT(aSabadelladiferènciad’altresindretsonelssindicatsd’oposició

varentornaralaCNT,laFLSesvapassaralaUGTial’òrbitadelPSUC)irivalitzantambelspartidarisd’aquestaentrada,lideratsperJosepMoixquearriba-riaaseralcaldeisecretarigeneraldelPSUC.Impulsàla Cooperativa Cultura y Solidaridad que construí una escola racionalista regentada per Edgardo Ricetti a la seu de la CNT del carrer Taulí, així com diverses cases per obrers al mateix carrer, algunes segueixen dem-peus actualment.

No va tornar a fer-se plenament visible en àmbits con-federalscatalansfinsal’escissiódelsSindicatsÚnicsil’aixecamentanarquistadel’AltLlobregat.Detingutel gener de 1932 a causa de la sublevació de Fígols, va ser deportat a Villa Cisneros a bord del vaixell Bue-nos Aires, junt amb Durruti, i els germans Francisco iDomingoAscaso,entred’altres;ambellsvaprota-gonitzar una oberta insubordinació quan el vaixell es trobava davant les costes de Fernando Po. De retorn aCatalunya,esvaenfrontar,desdeelSindicatÚnicd’OficisDiversos,amblaFederacióLocaldeSindi-cats de Sabadell, i el seu dirigent, Josep Moix llavors alineats amb els Sindicats d’Oposició(més endavantels trentistes de Sabadell a diferència de la majoria d’altres localitats, que tornaren a laCNT, es passa-rienalaUGTialPSUCiJosepMoixseriaalcaldeipresidentdelPSUC).Elmaigde1932participaaunmíting a Saragossa amb Girvent i al mateix any també a Mollet i Olesa, i el març de 1933 a Barcelona, en un míting important amb Herreros, Saavedra, Claramunt,

Isgleas, Callejas i Montseny. De 1934 a 1936, mili-tàa laFAI i,enconcret,algrupd’afinitatanarquis-ta barceloní de Jaume Balius, Pablo Ruiz i Fernando Pellicer.De1936a1937ésregidordel’AjuntamentdeSabadelld’onfouexpulsatcomlarestadecenetis-tesperMoixielPSUCarrandelsfetsdemaig,Moixl’acusàd’haverrecolzatelsmiliciansdelaCNTquecontrolaven la Telefònica, també fou delegat comarcal deldepartamentd’EconomiadelaGeneralitat.De 1934 a 1936, milita a la FAI i, en concret, al grup d’afinitatanarquistabarcelonídeJaumeBalius,PabloRuiz i Fernando Pellicer. De 1936 a 1937 és regidor del’AjuntamentdeSabadelld’onfouexpulsatcomlarestadecenetistesperMoixielPSUCarrandelsfetsdemaig,Moixl’acusàd’haverrecolzatelsmiliciansde la CNT que controlaven la TelefònicaAmbBalius, s’integraa l’agrupacióAmigosdeDu-rruti, per combatre el reformisme confederal durant la guerrail’estalinisme.ParticipaperlaFederaciósaba-dellenca al Ple Ampliat de València de gener de 1938, prenen part en la ponència sobre la distribució dels aliments. Fou autor de les obres: El bolchevismo y la revolución (Madrid, El Sembrador, 1923), El Comu-nismoLibertario.Subase,sumedio,sufin(Sabadell-Barcelona,1936), Los lugares de trabajo. Campos, mi-nas,fábricasytalleres(Barcelona,Renacer,1935).Uncopacabadalaguerra,s’exiliàaMèxic,mantenint-sefidelalsseusidealsfinslasevamort.

Revista SantVi - pàg. 12

on li

ne

FEM BARRIGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi Núm. 30 - setembre 2017

Oriol Rifer

Aquestmesd’agosthemvistcom,definitivament, el carrer del Centre ha quedat restringit pels vehicles. Ha passat a ser un carrer només per a vianants. Aquesta decisió,arribadesprésquehagiservitd’abocadorperunesobresques’estavenfentalaGranVia.Adiferèn-cia del que pensa part del veïnat, el carrer no ha estat en obres aquests últims mesos, simplement acumula-va terres i runa a mode de magatzem improvisat. A petició de la Comissió Organitzativa de la Festa Major de la Creu Alta, es van retirar tots els materials que hi havia per motius de seguretat i, des de llavors, el carrer va quedar tallat.

Com s’ha arribat fins aquí? LapropostadeferdevianantseltramfinaldelcarrerMontlloriPujalsorgeixd’entrel’AssociaciódeVeïnsde la Creu Alta i el Centre Parroquial Sant Vicenç. Les dues entitats, van fer la proposta formal al Consell de Districte2 ivanpresentar lapeticióa l’Ajuntamenten una reunió amb la regidora del districte Maria Teresa Prats. Rubèn Cantó, vocal d’acció cívica del’AssociaciódeVeïns,explicaquevanveureviablelaproposta tenint en compte que no hi ha veïns en aquest tram, per tant no hi ha guals ni es fa imprescindible el pas. Així mateix, després de tants mesos, defensa que molts veïns i veïnes i usuaris de Cal Balsach, del Centreodel’església,jas’havienacostumantalasi-tuació.Enaquestsentit,amés,lapropostas’emmarcadins de la política que el govern local està duent a ter-

Revista SantVi - pàg. 13

meenmatèriad’ordenacióipacificaciódelcarrersdeSabadell.Aquestamateixa actuació s’ha fet a altresindrets de la ciutat.

Un canvi que ha generat certa polèmica...Com acostuma a passar quan hi ha canvis i renova-cions, veïns i veïnes del barri i de Sabadell i socis/es del Centre, han donat la seva opinió al respecte sobre-tot a través de les xarxes socials. Mentre alguns lamen-ten no poder circular amb els seus vehicles privats per aquest tram, altres celebren la decisió pel fet de guan-yarunespailliuredecotxesons’hipotcaminarambmés tranquil·litat i més tenint en compte les reduïdes mesures de les voreres i la poca llum que hi ha a les nits. En el mateix debat entre cotxes i vianants, alguns s’exclamen per la pèrdua d’aparcament, 14 placesconcretament.L’activitat diària del pavelló i la delscaps de setmana al Centre, convertien aquest carrer en unaviaforçatransitadaion,depenent,del’hora,esfeia difícil poder-hi aparcar. En un altre sentit, molts

veuenunaoportunitatenlapacificaciód’aquestcarrer.Ésperaquíperons’orientalapropostadelesduesen-titats promotores. Cal tenir en compte que es redueix dràsticament la perillositat i la contaminació del ca-rrerenunespaioncadadissabtes’apleguenpropdemigmilerd’infantsambelsseusacompanyants.Delamateixamanera,esguanyaunespailúdicid’activitatperaqualsevoltipusd’activitatqueelCentreoaltresentitats,comelClubdeBàsquetod’Handbol,vulguifersensemolestaralveïnatennohaver-n’hi.

El carrer es quedarà com està ara?SegonsinformaRubènCantó,l’estatactualésprovi-sional.L’objectiuésque,mésendavant,s’anivellielcarreris’hipuguininstal·larbancs,jardineres,pape-reres i potser també alguna cistella de bàsquet. Ara mateix, el carrer està tallat amb uns pivots pintats de diversos colors un dels quals, el del mig del costat que dona a la plaça, amb possibilitat de ser retirat quan calgui aparcar, per exemple, cotxes fúnebres o de ca-sament.Enaquestcas, laParròquiadisposaràd’unaclau per poder gestionar aquests moments excepcio-nals. Amb tot, la situació de canvi, agradi més o menys, ha de derivar a plantejar-nos les noves possibilitats que se’nsofereixen.Quisapsialgundiapodremcanviar-li el nom a aquest tram i tenir la nostra seu al número 1d’uncarrerques’anomenid’unaformamésrepre-sentativa per a nosaltres.

Què li ha passat al carrer del Centre?

on li

ne

PENSEM-HINúm. 30 - setembre 2017Grup de Teatre

Taller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi

Aquestes paraules de Jesús són per nosaltres motiu per treballar units com a parròquia tot enriquint-nos del que cada grup ens aporta.

La darrera assemblea, tot i desenvolupar-se enuntodenormalitatisensegairedificultat,vatenirmomentsd’unacertatensióifregantel mal gust, posant en perill la bona convi-vència que regna i ha de ser entre nosaltres.Tendim a mirar els altres des del nostre bal-cóparticular i,quannos’ajusten, tendimaconsiderar-noselcentredel’univers.La pretesa uniformitat entre les diferents en-titats de la parròquia, a més de ser impos-sible, destruiria les particularitats que ens enriqueixen. A més, si hem de complir tots ambelpedigríestablert,noséquis’ajustaria:ser de la Creu Alta, catòlic, participar de l’Eucaristiadominical ideméspreceptes…Ens oblidem fàcilment que el Centre forma part de l’Església: NIF, propietat, etc. Elsmossens que ho van iniciar i els que ho han continuat han posat al servei del Centre les seves economies, ho han fet perquè el Centre és una gran eina educativa que fomenta va-lors humans i cristians. Alguns/es però, tant si fa anys que són al Centre com si acaben d’arribar no se situen.Confonen elCentre

Revista SantVi - pàg. 14

Mn. Alfons Gea

Parroquial amb un concurs televisiu de gran audiència que fomenta l’individualisme, lacompetitivitatil’exclusió.Perquèenspreocupaméslaqüestióeconò-micaquel’educativa?Per què no ens interessem per conèixer a fonselsnostrescompanysderuta?Per què no valorem el treball de tants volun-taris/esquealtruistamenteduquen?El curs que comencem podria ser una opor-tunitat per acostar-nos des de la veritable es-timació als altres. Pensem-hi.

Per no allargar-me acabo amb la frase de Jesús:

Mt. 12,25. Tota ciutat o casa dividida contra ella mateixa no se

sostindrà. Lluitem junts per ser una gran família

Mt. 12,25. Tota ciutat o casa dividida contra ella mateixa no se sostindrà

Revista SantVi - pàg. 15

on li

ne

TALLER DE TEATRENúm. 30 - setembre 2017Grup de Teatre

Taller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi

Marcel Castillejos - Judit Molner

TANQUEMELCURS2016-2017AMBELTRADICIONAL SOPAR

El curs 2016-2017 del Taller de Teatre va acabar amb elmíticsopardefinaldecurs,acàrrecdelaComissióde Pares i Mares, que van servir paella i lioneses per concloureunanyfarcitd’actesiambunfinaldecursd’infartamblescolòniesilapreparaciódelsdiferentsfestivals. El sopar va precedir un acte de clausura que va començar amb els discursos de Mn. Alfons Gea, Jordi Cascales com a president de l’entitat i tambédels tresmembresde l’equipdeResponsables JuditMolner, Anna Balaguer i Marcel Castillejo. Els tres parlaments van coincidir en què cal buscar nous es-pais per assajar i emmagatzemar material, perquè el Centre i el Taller segueixen creixent i prosperant i cal adaptar-se a les noves circumstàncies. A continuació, els monitors ens van sorprendre amb un xou sobre “els deu manaments del bon monitor/a”. En aquesta petita representació organitzada en esquetxos introduïts pel particular mestre de cerimònies i rituals delTaller,EloiGarcia, l’equipva explicar: comcalassistir a totes les reunions sense importar dia, hora o durada; com cal evitar la competitivitat entre els alumnes; com cal trepitjar amb qualsevol excusa el Teatre cada dia de la setmana; com cal mantenir viva la rivalitat entre entitats teatrals sabadellenques; com cal mantenir els nervis sota control en dates assenya-lades; com cal demostrar el nivell teatral; o com cal emocionar-seamblesprimeresnotesdel’himne.Totaixò, entre rialles de complicitat del públic, més de

250 persones vinculades al Taller de Teatre durant aquestcurs,quecostavend’encabiralaplatea.

NOU EQUIP DE MONIS, NOUS PREMONIS I NOUS ALUMNES!

Enguany, i com jaés tradició, els alumnesd’EscolaII tancaven la seva etapa com alumnes del Taller de Teatre per iniciar-se, la gran majoria d’ells, com aPremonitors. De la mateixa manera, els alumnes de Premonitors del darrer curs, comencen el seu pas dins l’equip demonitors.De lamateixamanera que unsarriben a l’equip, tambén’hi had’altres quefinalit-zen el seu pas com a tals... Enguany, amb un emotiu comiat, han acabat la seva tasca com a monitors del Taller de Teatre: Ivonne Papell, Marta Ventura, Martí Madaula, Clara Camps i Cristina Tiana.S’encaraelcurs2017-2018ambuntotalde47moni-tors,17delsqualsestrenenlasevafunciódinsd’aquestrol, 21 Premonitors, i uns 230 infants dels quals 33 de nouingrés,iunallistad’esperade44.Enrelacióambl’incrementexponencialdel’equipdemonitors,creixtambél’equipdeResponsables,incorporantunanovafiguraqueéslaLauraMendoza.

UN REPÀS AL CALENDARI DEL NOU CURS DEL TALLER

Elsmonisjahancomençataprepararelcurssegüent,amb les activitats de sempre però també amb noves

incorporacions al calendari! Es duran a terme quatre dies de parada de castanyes, amb guany per les co-lònies; un túnel del terror amb altes expectatives; el Festival de Nadal dels grups més petits amb obres cur-tes de temàtica nadalenca; l’EscenariBoig i elXoud’EscolaIIdinslaSetmanadeSantVicençalmesdegener; es recupera el format de “Cafè Teatre” al vestí-buldel’entitatambelsgrupsd’AlevinsiGrans;tornalaMostra d’Escola I a l’escenari delTeatre; almesde març celebrarem el Carnaval amb sopar, xou, con-cursos ipassarel·lesdedisfresses;a l’abrilarribaranles esperades colònies; i al juny els explosius festivals infantil (amb la participació dels grups de Diminuts, petits, benjamins, mitjans 1), juvenil (amb la partici-pació de Mitjans 2, Alevins i grans) i Escoles (amb Escola 1 i Escola 2). Sembla que els espais del Centre CívicdeCanBalsachseguirandisponiblesfinsles21hpelTaller,cosaquemilloraràlaqualitatdel’activitat.Es perd la parada de llibres i roses de Sant Jordi però se sumen al calendari del Taller unes jornades espor-tivesper tota lafamília iundiacarregatd’activitatsa l’aire lliure enmotiu delDiaMundial delTeatre,quepotdonarmoltessorpreses,afinalsdemarç,justabansdelesvacancesdeSetmanaSanta.L’equipdemonis es reunirà durant la tancada de setembre per organitzar-se i començar amb bon peu i amb molta energia, força i ganes el curs 2017-2018, un curs que espresentacarregatd’emoció,motivació,il·lusióilamàgia de sempre.

Carregant piles pel 28è any del Taller de Teatre!

Revista SantVi - pàg. 27

on li

ne

ESPLAI LA BRANCANúm. 30 - setembre 2017Grup de Teatre

Taller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi

Publicacionsdel’Esplai

L’EsplailaBrancavacelebrarelfinaldetemporada,el 17 de juny, amb una festa ben grossa a les piscines del bosc penjat de Cerdanyola. Els infants van estar toteldiajugantambl’aiguaidesprésvanacabarambun picnic i un gelat. Aquesta remullada només va fer que obrir boca pels 10 dies de colònies que els hi esperaven als infants. Del 20 al 30 de juliol van marxar de colònies a El Pinar, Canyelles (Garraf). Van fer excursions, activi-tatscadadia,méspiscina, jocsdenit i,finsi totunball de gala, ambientant-se en el món dels “Hobbits” i el “Senyor dels anells”. Van ser 10 dies màgics plens d’energiaifelicitat.Desprésd’aquestesfantàstiquescolòniesd’estiuideles vacances, la panxa tornava a fer pessigolles per anarunaltrecopal’esplai.Aprincipisdesetembrees

Revista SantVi - pàg. 17

va celebrar la post-colònia per reviure les colònies i a l’octubreestornaaengegarunnoucursd’esplaiambmolta il·lusió. Si teniu alguna fotografia amb el “foulard viatger”d’algunasortidaquehagueufetdurant l’estiuenal-gun indret del món envieu-la a publicacions@esplai-labranca.org.

FINAL DE TEMPORADA

Revista SantVi - pàg. 18

on li

ne

L’UN I L’ALTREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi

Elisenda Gutés i Ardenuy

El Centre a prop

Fotografies:JosepUbia

- Nom:Roger Martínez Torrecilla

Assumpta Figueras Bertrán

- Quants anys tens?22

59

- Què hi fas al Centre?Passar-m’ho molt bé fent obres de teatre i sent

Núm. 30 - setembre 2017

AssumptaRoger

monitor del Taller de Teatre.

La meva vinculació va començar l’any 2008 quan el Manel Camps em va convidar a formar part de la Junta que s’havia de constituir sota la seva presidència. Després vaig estar un temps a l’equip gestor de l’APM. Actualment estic a la Comissió de Valors, constituïda l’any passat, i des de fa poc col·laboro amb l’equip de taquilleres.

- Has sortit mai als Pastorets?I tant que hi he sortit! Vaig començar fent de pas-

L’UN i

L’A

LTRE

Revista SantVi - pàg. 19

on li

ne Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi L’UN I L’ALTRE

Núm. 30 - setembre 2017

toret amb els meus germans i la meva mare. Vaig passar a fer de fúria, després de pecat i un any vaig arribar a fer de Llucifer.

Sí, hi he sortit les últimes sis temporades. Mai havia fet teatre i quan la Montse Azanuy m’ho va proposar em va venir de nou. De fet el meu personatge té un paper discret i només he de memoritzar 8 o 9 frases. Vaig pensar que m’hi veia en cor i vaig acceptar. M’ho passo molt bé i m’agrada molt l’ambient de grup que hi ha.

- Amb quin personatge teatral aniries a sopar?Aniria a sopar amb l’Emma Vilarasau. Em sembla una actriu molt bona i molt amable.

No hi havia pensant mai però m’agradaria compartir taula amb El Tricicle.

- Quina és la teva paraula preferida?Vingans. És una paraula molt meva. La faig servir molt sobretot amb els meus nens del Taller de Teatre.

Tolerància.

- Què preferiries: viatjar al passat o al futur?Preferiria viatjar al passat. M’agradaria molt tornar a veure el meu avi.

El passat ja el coneixem, per tant preferiria viatjar al futur.

- Digues un parell d’adjectius que et defineixin.Rialler i positiu.

Col·laboradora, despresa i alguns cops tossuda.

Revista SantVi - pàg. 20

on li

ne

L’UN I L’ALTREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi Núm. 30 - setembre 2017

- Tens algun lema? Quin?Sí, bé, és de la meva família: amor, pau i llibertat. He sentit a dir-ho moltes vegades a la meva àvia i als meus tiets.

No tinc cap lema, però procuro aplicar aquella dita “el que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú”.

- Les teves vacances ideals serien…Passar-les amb la meva família a un lloc ben lluny de Sabadell. M’agrada molt Estats Units i Canadà.

Descobrint coses noves allà on sigui.

- Quins són els teus dibuixos animats preferits?Doraemon eren els dibuixos que veia cada matí abans d’anar cap a l’escola.

No sóc gaire de dibuixos animats però sempre m’han agradat les pel·lícules de dibuixos de la Disney.

- Quin superpoder t’agradaria tenir?Volar o respirar sota l’aigua són els que més m’agradaria tenir. Un per poder veure les cases di-minutes des del cel i l’altre poder veure tot el món marí sense dependre de l’oxigen.

El de la “teletransportació”. Per a mi seria fantàs-tic poder viatjar d’un lloc a l’altre sense haver de passar per aeroports, estacions de tren, ...

- Què t’agradaria aprendre?

M’agradaria aprendre a fer submarinisme, tot i que em fa una mica de por.

Tinc dues coses pendents: parlar bé l’anglès i aprendre a tocar el piano.

- A quin lloc del món t’agradaria viure?A Nova York. És una ciutat que sempre m’ha cri-dat l’atenció i em sembla fascinant.

Em sento afortunada de poder viure a Catalunya. Per mi ja és el millor lloc.

- Quin és l’objecte més estrany que guardes?Guardo totes les figuretes en forma de rei dels tor-tells de reis que m’han tocat. En tinc unes quantes.

En guardo moltes de coses, crec que masses. Una de recent és un cargol de ferro, de 2 cm de llar-gada, que es va clavar a la roda del meu cotxe i li vaig dir al mecànic que no el llencés perquè me’l volia quedar.

- Ets endreçat/da?Alguns dirien que sí, d’altres dirien que no. Jo dic que dins del meu desordre jo hi tinc el meu ordre.

Podria ser-ho més.

- Sobre què t’agrada conversar?M’agrada conversar sobre el futur, objectius, llocs on anar de viatge i del dia a dia.

Sobre temes d’actualitat. També m’agrada parlar

on li

ne

L’UN I L’ALTREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi Núm. 30 - setembre 2017

Revista SantVi - pàg. 21

sobre llocs que he visitat quan coincideixo amb alguna persona que també hi ha estat.

- Què et fa por de la vida?Em fa por fins on pot arribar l’ésser humà per aconseguir allò que desitja. Últimament veig molts atacs terroristes a les notícies o acords que es tren-quen i això em fa por cap on pot anar.

La malaltia.

- Gat o gos?Depèn, per un diumenge a la tarda i estar tran-quil triaria un gat. Per un diumenge al matí que tens ganes de fer coses, un gos. La veritat és que m’agraden molt els dos.

Gos.

- Una cançó preferida?Boig per tu. És la cançó que ho té tot. M’agrada sentir-la quan estudio.

Sóc molt de música clàssica i per tant qualsevol peça dels grans compositors és ideal per a mi. No tinc una única cançó preferida però també m’agrada la música dels grups catalans actuals.

- Quina pel·lícula et fa plorar?L’última que vaig veure que em va fer plorar va ser la de Figuras Ocultas. És una pel·lícula que et fa reflexionar i empatitzar amb els personatges.

La vida és bella, amb Roberto Benigni.

- Quina obra de teatre voldries tornar a veure?El Rey León. La vaig veure a Madrid i vaig al·lucinar. És espectacular. Quan torni a tenir l’oportunitat d’anar-hi no ho dubtaré dues vega-des.

Agost, amb Anna Lizarán.

- Quina olor t’agrada?M’agrada molt l’olor de pa acabat de fer o l’olor de pastís que queda a casa quan la meva mare en fa un.

La de la flor del llimoner.

- A qui li demanes consell?Als meus pares. Crec que ningú més que ells vol-drà el millor per a mi.

Estic molt unida a la meva germana i ella és qui m’ofereix consells quan ho necessito.

- El Centre Sant Vicenç és... … un lloc màgic on els problemes de la vida quo-tidiana desapareixen. A vegades crec que és casa meva per les hores que hi passo.

… un lloc de trobada fantàstic que ofereix la possi-bilitat de créixer com a persona en valors humans, s’hi aprèn a compartir, a col·laborar i sobre tot a conviure entre persones de diferents generacions.

on li

ne

NOTÍCIESGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi Núm. 30 - setembre 2017

Jaume Pont

El passat dia 7 de setembre ens va deixar en Pere Miró iCarné,desprésdepatirunallargamalaltiaal’edatde70 anys. El Pere va començar al Centre la temporada 1961/62comaactor idesprésd’unparèntesidurantels anys que el Centre va estar tancat, es va reincor-porarel1974comaprotagonistadel’obraJudas. A partir de llavors, la passió pel teatre del Pere es va anar decantant cap a la direcció, de tal manera que juntamentambl’AntoniGarciaesvanconvertirenelsdos principals directors del Centre durant les dècades dels vuitanta i part dels noranta, i de fet, aquesta és la seva vessant més reconeguda tan dins del Centre com a fora. La forma de direcció del Pere era meticulosa i perfeccionista,ambun treballd’escenasempremoltpolit i acurat. El tracte amb els actors era exquisit, molt correcte i amb indicacions clares sobre el que voliaqueestransmetésal’espectador. Sabia escollir molt bé les obres i buscava històries i trames dramàticament molt potents. I si calia escrivia ellmateixl’adaptacióalteatre,comfeuambAnna i Helen, o Sumari núm. 6418 Clàudia Draper. Fou un dels directors que es va atrevir a portar obres de text de qualitat d’autors clàssics, fet poc habitual en elnostre teatre, com ara La comèdia de l’olla de Plau-te, Elisabet i Maria de Benet i Jornet o La casa de Bernarda Alba de Frederico García Lorca. Eren po-sades en escena de qualitat que van obtenir el reco-neixement no només dels espectadors del Centre, sinó també dels nombrosos premis que va obtenir en els bolos de les seves obres arreu de Catalunya. I és que el

Pere,moltesdelesobresqueplanificava,jalesideavaper poder-les portar de gira. Gràcies a la seva tasca, el Centre va ser reconegut a molts teatres de Catalunya, per exemple, Elisabet i Maria va recollir 28 premis en els 5 concursos de teatre als quals es va representar. Per això podem dir que el Pere ha estat el director més premiat del Centre. Però no només va dirigir obres de text. També va afrontar muntatges musicals de gran format amb am-plis repartiments i participants com ara El Tevye, el Jueu (Violinista sobre la teulada), Tropical Dancing Club i les diferents edicions dels Batibulls o del Mu-sicalcor o Nadal-teatre, que eren muntatges tipus re-vista. La seva estimació pel Centre i perquè aquest funcio-nés de la millor manera el van portar a les tasques di-rectivesivaserpresidentdelCentreafinalsdelsanysvuitanta.

MOR PERE MIRÓ, EL DIRECTOR DEL CENTRE MÉS PREMIAT

Revista SantVi - pàg. 22

Llistat de les obres de teatre dirigides pel Pere Miró al Centre:

2003/04 Els Pastorets Veterans2003/04 Tropical Dancing Club2002/03 Tropical Dancing Club2001/02 La casa de Bernarda Alba1997/08 Nadal-teatre1996/97 Mamalú balls de saló1995/96 Sumari núm. 6418 Clàudia Draper1994/95 Tevye el Jueu1993/94 Sumari núm. 6418 Clàudia Draper1992/93 Musicalcor1991/92 L’estranya parella1989/90 Elisabet i Maria1986/87 Anna i Helen1984/85 Tevye el Jueu1982/83 Barrufíssim Barrufot1982/83 Batibull’821980/81 Barrufíssim Barrufot1979/80 Batibull’801978/79 Batibulls1978/79 La farsa del misser Pere Pathèlin1977/78 El retaule del flautista1975/76 La comèdia de l’olla

I si en sabia de teatre, no era només perquè li agra-dava preparar-ne, sinó també perquè n’era un granespectador. Algunes èpoques, gairebé setmanalment, a baixava a Barcelona i si podia feia escapades als tea-tres de Londres. El Centre i la ciutat ha perdut una gran persona de tea-tre.Perònooblidaremelseurecordperquèl’empremtade la seva manera de dirigir, de transmetre la passió pel teatre i el bon tracte amb els companys ja han que-datfixatseneltarannàdetotselsquevancompartiramb ell aquesta passió. Esperem saber-los transmetre a les futures generacions de socis del Centre, de la ma-teixa manera que el Pere ho feu.

Revista SantVi - pàg. 23

on li

ne

NOTÍCIESGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi Núm. 30 - setembre 2017

Marc Mendoza

L’assemblea renova la Junta del Centre

Revista SantVi - pàg. 24

Eldimecresdia5dejuliolesvacelebrarl’assembleaanualdesocis.Entreelspuntsdeldiahihavial’elecciód’una nova junta després que l’anterior ja haguéscomplert els tres anys prescrits pels estatuts del Cen-tre. L’única candidatura presentada pel nou mandatfou la de la continuïtat de la Junta sortint, presidida perJordiCascales,ambalgunespetitesmodificacionsen els seus membres, donant entrada a Àngels Vilà, Jaume Fabero, Jordi Coma i Marc Mendoza en substi-tuciód’EstherMas,JoanOlivella,JaumePontiXas-quiTen.La proposta fou ratificada amà alçada permajoria absoluta entre els socis i les sòcies presents a l’assemblea.Aixídoncs,amblasumad’aquestsnouscomponents, la Junta pel període 2017-2020 queda configuradadelasegüentmanera:Jordi Cascales del Valle (president, àrea artística i de manteniment)

Elisenda Gutés Ardenuy (vicepresidenta, àrea de comunicació i publicitat)Josep Maria Salvatella Canals (tresorer)Montse Pallarès Rodríguez (secretària)Josep Ubia del Amo (vocal àrea de comunicació i publicitat)Marc Mendoza Sanahuja (vocal àrea artística)Àngels Vilà Gutiérrez (vocal àrea social)Jordi Coma Videra (vocal àrea social)Jaume Fabero Lledó (vocal àrea social)

Volemaprofitaraquesteslíniesperagrairl’impagableimagnífica tasca realitzadadurant aquests tres anysa l’Esther, en Joan, en Jaume i enXasqui, que handeixat el llistó molt alt. Moltes gràcies pel vostre es-forç, temps i dedicació!

on li

ne

NOTÍCIES Sabadell “STA“ de GalaGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi Núm. 30 - setembre 2017

Marc Mendoza

Revista SantVi - pàg. 25

El proper dijous 21 de setembre a 2/4 de 9 del vespre al Teatre Principal tindrà lloc la gala de presentació de la temporada teatral 2017-18 de la STA. Després de la bonarebudade l’anypassat, l’acteserviràcoma tretde sortida per tota l’escena sabadellenca. Les quatreentitatsqueconformenl’associació(TeatredelSol,ElCiervo, La Faràndula i el Centre Sant Vicenç), així com altres grups que han volgut col·laborar, presentaran a la ciutat les propostes que pujaran al seus escenaris en el propers mesos.L’acteestaràconduïtpelgrupEngrunaTeatrequeen-guanycelebrenelseudesèaniversari.L’organitzaciódel’esdevenimentharecaigutenungrupdetreballcon-format per membres de les diferents entitats adscrites a la STA: Isidre Palau (coordinador), Maria Pla, Salvador PeigiXasquiTen(regidorsdelaGala),iDavidBisbali Edu Beltran (comunicació).Lesinvitacionsperl’actepodranrecollir-sealataqui-lla del Teatre Principal a partir del dia 13 de setembre finsaesgotar-se.Ambelprecedentde l’anyanterior,l’associació ha jutjat oportú donar dues entrades perpersonapertald’obrirl’acteaunmajornombredeciu-tadans i ciutadanes. La gala tindrà una durada aproxi-mada de 90 minuts i, si bé es manté el màxim secret, desdel’organitzacióinformenquehihauràgranssor-presesdurantlagala.Pertant,sivoleucelebrarl’inicidelatemporadateatraligaudird’unavetlladaamenaidivertida, ens veiem el proper dijous 21 al Teatre Prin-cipal!

La temporada teatral de Sabadell s’inicia amb una gala

on li

ne

NOTÍCIESGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi Núm. 30 - setembre 2017

Revista SantVi - pàg. 26

Objectiu assolit!Denou,estemdecelebració.Lacampanyademicrofi-nançament pels nostres pastorets, va acabar amb èxit. Altravegada,elCentreassoleixunanovafitaamblacol·laboració i implicació de desenes de socis i sòcies i amb la complicitat de diverses entitats i col·lectius que ens han donat suport.Hemrebut250aportacionsd’entre5i1000€iquanencara faltaven dos dies per tancar el termini de dona-cions,jahavíemsuperatel10.000€.Lesrecompensesque han tingut més èxit han estat la samarreta, la bos-sa,lesentradesperl’estrena,elmaridatgeieltallerdedoblatge. Algunes recompenses han quedat desertes i d’altresambunnombrebaixdeparticipants.Ambtot,calagrairl’esforçilapredisposiciódetoteslesperso-nes que han ofert alguna recompensa.

Oriol Rifer

OBJECTIU ASSOLIT: el Tot Suma dels 75 anys d’Els pastorets sobrepassa els 10.000 €

Com i quan podrem gaudir de les recompenses?

Al llarg del mes de setembre, la Comissió Pastorets contactarà amb tots els sumadors i sumadores per ex-plicar-los el procés per rebre les recompenses. També contactarà amb els talleristes que hagin ofert alguna activitat. Cal tenir present que hi ha recompenses que tardaran més que altres, ja que requereixen un procés més lent de confecció o de coordinació. Alguns tallers tenenunadataassignadaid’altrescaldràconcretar-lesamb les persones apuntades. Amb tot, la Comissió ga-rantirà que tothom pugui gaudir de la seva recompen-sa. Per altra banda, es demana paciència i comprensió, coordinar les 250 aportacions amb les gairebé 50 re-compenses és un procés lent.

Com queden els números?Tal i com ens havíem proposat, vam superar els 10.000€endonatiusparticulars.En concret, vam rebre 10.735€. De tota manera, hem de tenir en compte, que aquesta quantitat no és neta, d’aquíselihanderestar737€enconceptede:

Retorns: 50€21% d’IVA: 119€

Comissió bancària: 34€5% per Tot Suma: 534€

Amb tot això, amb la plataforma Tot Suma,

ingressem 9.997€ nets.Amb aquesta quantitat, cal tenir present també, que s’assumiranlesdespesesde lesrecompensesquehorequereixin com, per exemple, les samarretes o les bosses.

Inici de curs intens!Haventaconseguitelsdiners,l’inicidecursescentraràen lliurar les recompenses, fet que provocarà que du-rant uns mesos es duguin a terme els diversos tallers i activitatsques’hanproposatdurantlacampanya.Aixímateix, la Comissió Pastorets segueix treballant amb els últimsperfils dels decorats i afinant lesmillorestècniquesiartístiquesque,desdelfebrer,s’hananatproposant. En aquests moments, tenim mig camí fet per iniciar la renovació dels pastorets, però ens queda molta feina per fer. Caldrà esforç, dedicació i implica-ció per començar a veure resultats aquesta temporada. Seguim treballant pels nous pastorets!

Hi ha hagut: 250 aportacions

repartides en 49 recompenses

d’entre 5 i 1.000€

on li

ne

PEL M NGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Revista SantVi - pàg. 27

SantVi Núm. 30 - setembre 2017

ElsmonitorsdelTallernoparendurant l’estiu, laNatàliaMuñoz,n’ésunexem-ple. Ha estat a Greixer amb la Marta i la Mireia Cascales , i a la Vall de Núria en companyiad’altresmonitors,l’EloiGarcia,laJuditMolnerielMarcelCastillejo.Durant aquestes escapades ha tingut molt present al Taller i ha agafat forces pel curs 2017-2018

La JuditMolner, hagaudit d’unsdies a la ciutat del’amour,París.Siushifixeubé, la fotoestà fetanimés ni menys des de la Torre Eiffel.

on li

ne

EL CARRER DEL TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi Núm. 30 - setembre 2017

TextMarcelCastillejo-DibuixJosepUbia

Revista SantVi - pàg. 28

EDITA: CENTRE PARROQUIAL SANT VICENÇ

EQUIPDEREDACCIÓ:ElisendaGutés,JordiCascales,JaumePont,MarcelCastillejo,JosepUbia,EloiGarcía,IreneFenollar,JuditMolneriMarcMendoza

COL·LABORADORS: Mossèn Alfons Gea, Oriol Rifer i Esplai La Branca.

MAQUETACIÓiSUPORTINFORMÀTIC:PubliSnack/Espaid’ART

La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Espublicaransignatsambelnomopseudònimdel’autor/a.

Revista SantVi - pàg. 29

El SANT VICENÇ a les xarxes

Revista del Centre Parroquial Sant VicençGrup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

30Núm.setembre 2017

on li

neSantViPATROCINADORS COL.LABORADORS

Montllor i Pujal, 103La Creu Alta, 08208 Sabadell

Tel: 93 717 94 01santvi@teatrecpsv.com

www.teatrecpsv.comwww.esplailabranca.net

EL CLIP papereriaC/. Ribot i Serra, 13BTel. 93 688 62 25 - 08208 Sabadell

Tel. 938 544 672www.viatgescodisans