Guia de recomanacions per a la prevenció comunitària en l'àmbit de les drogues Def

GUIA DE RECOMANACIONS

PER A LA PREVENCI

COMUNITRIA

EN LMBIT DE LES DROGUES

Subdirecci General de Drogodependncies

2Direcci tcnica:Joan Colom (Subdirecci General de Drogodependncies)Maria Estrada (Subdirecci General de Drogodependncies)Jaume Larriba (PDS, Promoci i Desenvolupament Social)

Coordinaci:Concha Garca (PDS, Promoci i Desenvolupament Social)

Textos:Concha Garca (PDS, Promoci i Desenvolupament Social)Jaume Larriba (PDS, Promoci i Desenvolupament Social)Carles Sed (EdPAC, Educaci per lAcci Crtica) David Sanitjas (Mancomunitat de la Vall del Tenes)Xesco Montaez (Ajuntament de Sant Boi de Llobregat)Eullia Sot (Subdirecci General de Drogodependncies)Mireia Ambrs (Subdirecci General de Drogodependncies)Oscar Pars (Subdirecci General de Drogodependncies)

Collaboradors:Toms Ezpeleta (Glocaltic)Ana Isabel Ibar (Subdirecci General de Drogodependncies)

Generalitat de Catalunya

Edita: Departament de SalutDisseny grfic: Motive Disseny i comunicaciPrimera edici: Novembre de 2013Dipsit legal: B. 24775-2012

3La prevenci comunitria s un dels mbits dintervenci prioritzats en el Llibre blanc de la prevenci a Catalunya: consums de drogues i problemes associats. La prevenci comu-nitria pot ser considerada des dun doble vessant: duna banda, com una metodologia de treball que pretn assolir uns determinats objectius collectius mitjanant la mediaci profes-sional i, de laltra, com un mbit dactuaci (intervenir sobre un barri, un municipi o un grup de poblaci determinat que comparteix un sentiment didentitat prpia perqu els seus membres tenen en com una cultura, un sentiment identitari, uns valors i unes normes).

Els components de les intervencions comunitries sn els vincles recprocs que sestableixen, la interacci, el sentit de pertinena i la solidaritat. I a partir daquest reconeixement es pretn assolir un canvi des de baix, perqu les persones i els grups socials sn considerats agents potencials de canvi, i no sols com a receptors de solucions dissenyades per professionals. En aquest sentit, la implicaci de la comunitat s un component necessari per assolir una prevenci efica. La prevenci del consum problemtic de drogues t com a mediadors habituals els professionals dels mbits social, educatiu i sanitari; i la finalitat daquesta ac-tivitat s la transformaci de situacions collectives que donen lloc a problemes relacionats amb el consum de drogues, per impedir o reduir la probabilitat que es presentin, mitjanant lorganitzaci i lacci associativa dun o ms grups encarregats delaborar i aplicar projectes orientats a assolir aquella finalitat.

Fer prevenci comunitria s una tasca complexa. Per contribuir a respondre a aquesta com-plexitat, aquesta guia vol oferir als professionals que intervenen en la prevenci en lmbit de les drogues un conjunt destmuls generats a partir de lexperincia i la reflexi dun grup variat i divers de professionals de la prevenci, per convidar a pensar i analitzar de manera crtica el propi treball i mirar de trobar noves respostes i vies dactuaci ms adequades a les necessitats de la comunitat.

Aquesta guia t una voluntat prctica. Aix no vol dir que els seus continguts hagin estat fruit de la improvisaci o de la inspiraci. Sn resultat de processos de reflexi i danlisi compar-tida entre diferents professionals.

Confiem que estimuli a pensar i/o repensar sobre la prevenci comunitria en lmbit de les drogues i a trobar respostes. Si s aix, esperem haver contribut a facilitar la realitzaci dintervencions de prevenci comunitria del consum de drogues i dels problemes associats.

Joan Colom i Farran

Subdirector general de DrogodependnciesAgncia de Salut Pblica de Catalunya

Presentaci

4Nota de premsa

El Ple de lAjuntament aprova el Pla local de drogodependncies

Aquest nou instrument de planificaci i avaluaci marca les prioritats dacci en relaci amb la diversitat de problemti-ques, collectius i barris del municipi 4.

El Pla local de drogodependncies 2 va ser aprovat ahir per lAjuntament en lltim Ple de lany. Ha estat dissenyat grcies a la collaboraci de diferents departaments muni-cipals 9, institucions, serveis i organitzacions no governa-mentals 11. El seu objectiu fonamental s crear conscin-cia i intervenir sobre els factors de risc i de protecci que determinen la salut individual i comunitria en relaci amb el consum de drogues. Els professionals del municipi que treballen en aquest mbit han articulat una resposta comu-nitria 10 que vol ser efectiva i superar les dificultats exis-tents 6 per satisfer les expectatives, les demandes i les necessitats 5 dels nostres ciutadans i ciutadanes 13.

El Pla parteix dun exhaustiu treball de camp, 12 una en-questa a la poblaci general, cinc taules ciutadanes de dis-cussi desenvolupades als centres de salut del municipi, i la realitzaci de les Primeres Jornades Locals de Prevenci Comunitria de les Drogodependncies 1. Prop de 150 ciutadans i 40 professionals han pogut consensuar 3 una bateria dactuacions i programes dintervenci defectivitat contrastada per canviar els determinants individuals i so-cials de ls de les drogues. Les intervencions preventives proposades sadrecen al conjunt de la poblaci, mitjanant campanyes informatives i educatives, i programes espec-fics destinats a collectius vulnerables o en situaci dalt risc. Tamb es recullen serveis adreats a persones afectades.

El Pla preveu la constituci duna comissi local permanent que ha de vetllar pel desenvolupament i leficincia de les intervencions, que ha destablir els mecanismes de coordi-naci per determinar en cada moment les accions que cal desenvolupar, i que ha dimpulsar la capacitaci i la com-petncia de la xarxa local PS que far possible la parti-cipaci de la comunitat 7 en lassoliment de les finalitats proposades pel Pla local 8.

La posada en marxa dun observatori local sobre drogues facilitar lavaluaci de les activitats en marxa 14, el mo-nitoratge de les tendncies de consum i proposar a la Co-missi Local noves actuacions per promocionar els estils de vida saludable, fer accessibles els serveis i programes, i respondre a les necessitats especfiques dels diferents collectius i barris del municipi.

Sumari

F1. Prevenci comunitria: mbit o metodologia? 5

F2. Plans locals 7

F3. Nivells de participaci 10

F4. On s -i on no- la comunitat 12

F5. Estratgies per apropar-se a la comunitat 14

F6. Dificultats per dur a terme el treball comunitari 16

F7. Facilitem la participaci i la coimplicaci 19

F8. Entre tots... ho far jo? El treball en xarxa 21

F9. Transversalitat vol dir alguna cosa 24

F10. Treballar per demanda 28

F11. Treballant des de lAdministraci pblica o des de les organitzacions 31

F12. Apropant-nos als coneixements de la realitat 33

F13. Sn dones o homes? Sn persones nouvingudes o duna cultura majoritria? 38

F14. Ho estem fent b? 41

PS. No prenguem mal 44

Glossari 47Eines 51

Determinants del consum de droguesPgina 47

Evidncia cientfica dels progra-mes multi-componentPgina 48

Nivells de prevenciPgina 49

Una metodologia

del treball PER A la comunitat

tcnics

a intervenir AMB la comunitat

tcnics

Un mbit

Concepte que integra els diferents mbits

Concepte per exclusi daltres mbits

mbit comunitari mbit de joves sancionats

mbit de joves sancionats

mbit escolar

mbit escolar mbit de loci i la nit

mbit de loci i la nit mbit de les famlies

mbit de les famlies Altres intervencions (mbit comunitari)

Prevenci comunitria: mbit o metodologia?

5Guia de recomanacions per a la prevenci comunitria en lmbit de les drogues

FITXA 1

FITX

A

mbit 1 m. Contorn, volt, permetre, duna cosa. 2 m. Conjunt de tot all en qu una instituci o una persona sn competents. (Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans)

Sovint els professionals reflexionem en trobades de formaci permanent sobre la prevenci comunitria. I argumentem que s un estil de treball o b que s un mbit dactuaci. En re-laci amb la nostra prctica, podem considerar que tots dos plantejaments sn vlids. Amb la prevenci comunitria sobre drogues podem entendre que apliquem metodologies partici-patives dintervenci o que abastem sectors en qu no havem incidit.

Per tal que una metodologia pugui ser considerada comunitria, ha de complir un o ms daquests trets:

Prioritzar les estratgies horitzontals i participatives, per sobre daltres ms jerrquiques o directives.

Comptar amb la ciutadania organitzada (mn associatiu, coordinadores, grups estables, etc.).

Incloure en el disseny, lexecuci i lavaluaci persones que pertanyen a la poblaci diana (tant persones consumidores de cocana com dones grans amb risc dautomedicar-se, persones amb trastorns mentals, etc.).

Donar entrada a disciplines, sectors i perspectives diferents duna mateixa realitat (amb representants de lmbit social, de salut, de seguretat, de la informaci, etc.).

Un grup de treball format per persones de linstitut, lEAP, Joventut i Serveis Socials es planteja iniciar un abordatge comunitari lany segent. Volen liderar una iniciativa que in-clogui joves, esplais i agrupaments, lassociaci esportiva i lescola de msica, per con-juntament crear un bloc ciutad sobre drogues i altres conductes addictives.

1

?6Guia de recomanacions per a la prevenci comunitria en lmbit de les drogues

FITXA 1

Tot i que sabem que tot abordatge individual i grupal tamb t un impacte en la comunitat, quan fem referncia a la prevenci comunitria com a mbit, fem esment als abordatges que sadrecen a un sector ampli de poblaci.

El material didctic que sempra al municipi sadrea noms al segon cicle de lESO; i el Punt dAnlisi, als usuaris de cocana, speed i MDMA. En canvi, la campanya co-munitria Aix enfrontem els problemes? va dirigida a totes les persones adultes de la ciutat.

La metgessa del CAP planteja la seva preocupaci envers laugment del consum dansioltics, tranquillitzants i antidepressius. El farmacutic corrobora la tendncia i proposa fer una intervenci comunitria. Finalment elaboraran un fullet de sensibilitzaci sobre la medicaci psiquitrica que es distribuir al centre de salut, al casal, a lescola de persones adultes, al servei docupaci i a lespai de la gent gran.

Tamb considerem prevenci comunitria aquella que, tot i adrear-se a un collectiu particu-lar, implica un ventall ampli dentitats o de serveis del territori.

Els casals destiu denguany sanomenen Salut, amiga! Salut, amic!. Al voltant de la salut com a centre dinters, es fan diverses activitats de prevenci inespecfica. Els in-fants voltaran per diferents espais del poble: el bar La Terrassa servir sucs naturals, la informadora de lAjuntament far la ruta de les entitats, el Club Cinema far un taller de stop-motion sobre el tabac, i el gestor del poliesportiu ha organitzat la 1a Salutpiulada.

De vegades, sha fet servir lmbit comunitari com una mena de calaix de sastre on incloure pel que fa a la programaci i al pressupost tot all que no t un mbit propi. Des daquesta perspectiva, ho seria all que no entra en lmbit educatiu, el de famlies, el de reducci de riscos i danys, el deducaci en medi obert...

La tcnica del Pla sobre drogues ha fet una reserva pressupostria en la partida altres despeses amb treball comunitari com a concepte de la despesa. No sap encara a qu els dedicar, per li ser til si a la Comissi se li acut alguna idea creativa per fer.

Ens creiem de deb el treball comunitari o noms s una etiqueta al programa que fem des del despatx?

Els abordatges comunitaris que fem responen a interessos tcnics, poltics o de vi-sualitzaci social (perqu es vegi que fem coses)?

Ens podem reservar alguna estona al marge de lassistncia o la gesti que ens permeti pensar amb tranquillitat com intervenir amb les entitats del barri o poble?


FITX

A

FITXA 2

Els plans, programes i projectes sn actuacions o activitats sistemtiques adreades a la consecuci duns objectius, que es poden diferenciar pels nivells de planificaci que desen-volupen.

Pla local Conjunt ordenat de programes, projectes i actuacions estructurades, coordinades i planificades seguint una formalitzaci documental i aprovades per lrgan corresponent com a expressi de la voluntat dels agents locals en el desenvolupament del seus respectius mbits de competncia.

Plans locals 2

Horitz temporal i poblacional ampli, i una determinaci general despais daplicaci.

Preveu diverses rees dintervenci (prevenci, assistn-cia i normalitzaci social).

Incorpora programes i projectes congruents amb els objectius i les missions generals del pla.

Horitz temporal i poblacional, a mitj termini, i determinaci ms concreta dels espais daplicaci i dels resultats desitjats.

Determina una rea concreta dintervenci i indica les actua-cions i les activitats especfiques.

Transferible, generalitzable i adap-table.

Activitat o conjunt dactivitats, operacions i tasques puntuals que estan relacionades i shan de coordinar.

Estratgic (missions)

Tctic (objectius generals i especfics)

Operatiu (objectius operatius)

Tctic (objectius generals i especfics)

Operatiu (objectius operatius)

Operatiu(objectius operatius)

Pla deducaci per a la salut del Consell Comarcal

Programa de drogues i conductes addictives (Pla deducaci per a la salut del Consell Co-marcal)

PLA

PROGRAMA

Projecte en prevenci 2.0 i xarxes socials (Programa de drogues i conductes addictives - Pla deducaci per a la salut del Consell Comarcal)

PROJECTE

Caracterstiques principals Nivells de planificaci

Situaciinicial

Planificaci

Metodologia rigorosa: principis generals

Anlisi global del fenomen local

Planificaci daportacions interadministratives, intersectorials i interdisciplinries

Concreci destratgies de coordinaci per a la gesti

Establiments de mecanismes de participaci ciutadana, normalitzaci, flexibilitzaci i individualitzaci

Determinaci de metodologies i instruments dinvestigaci i davaluaci

Plantejamentspossibilistes:

Mandat poltic

Condicions reals

Mxims tcnics

Situaci polticamentrequerida

Objectiu possible

Objectiu final

Mediaci social tcnicaPlanificaci = producte + procs


FITXA 2

La planificaci s a la vegada un producte i un procs necessriament ambicis, per tamb realista

Un pla local implica lexistncia duna estratgia permanent que inicia un procs sistematitzat de planificaci metodolgicament rigorosa que sadrea a la determinaci de plantejaments daplicaci.

El procs delaboraci dun pla local s un procs circular i interactiu

Pot ser til basar el procs de planificaci des del paradigma investigaci-acci-participaci (IAP), en qu la mateixa comunitat que es beneficiar del pla sel fa seu, ja que participa en el procs de creaci.

Podem diferenciar quatre fases en la IAP:

1. Observaci participant: en comptes dinvestigar des de fora, ens involucrem en la rea-litat en qu volem intervenir.

2. Investigaci participativa: la informaci recollida sanalitza conjuntament amb la comu-nitat mateixa.

3. Acci participativa: planificaci i execuci del pla local.

4. Avaluaci: realitzada a partir dels objectius establerts i els resultats obtinguts.

?IAP

1. Anlisi del problema

2. Avaluaci de les necessitats

8. Implementa-ci i temporalit-zaci

3. Fixaci de metes i objectius

4. Identificaci dactuacions i selecci de programes

5. Determinaci de recursos ma-terials, financers i humans

6. Fixaci de lestructura organitzativa i tcnica

7. Determina-ci del sistema davaluaci

D AvaluaciA

B

C

Observaci participant Investigaci participativa

Acci participativa


FITXA 2

s convenient iniciar lelaboraci dun pla local a partir duna demanda puntual, am-bigua o generada des de la urgncia i lemergncia social?

El que funciona en un lloc, necessriament ho ha de fer en un altre? s imprescindible formalitzar una comissi local per vetllar per la coordinaci tcnica del pla?


FITX

A

FITXA 3

Fins a quin punt est implicada i/o impliquem la comunitat en la presa de decisions? Hi ha diferents graus de participaci:

Si de veritat s un procs participatiu, tothom que sigui convidat a participar-hi haur de:

Conixer la finalitat i els objectius del pla o programa, qui hi participa i per qu ha estat convidat a participar-hi.

Tenir capacitat dinfluncia i poder prendre decisions. Ser lliure per entrar i sortir, no rebre pressions i saber que la seva participaci no comporta

cap contraprestaci.

Participar 1 v. tr. Donar notcia (dalguna cosa). 2 v. intr. Tenir, prendre, part en alguna cosa. 3 v. intr. Tenir quelcom de com amb una cosa.

(Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans)

Nivells de participaci 3

Quasi participaci

Els collectius es limiten a rebre informaci i fer suggeriments, per no prenen decisions.

No tenim temps o energia.

Ja tenim dissenyat un pla.

Es fa una reuni per informar la ciutadania de la ubicaci duna sala de venipunci per a persones que sinjecten.

Consultiu

Davant les propostes de lAdministraci els actors comunitaris influeixen en la presa de decisions i participen en el desenvolupament.

til per decidir sobre temes clau.

s rpid i senzill.

Es vol ubicar una sala de venipunci a la zona, i es vol pactar amb la comunitat la ubicaci i lhorari.

Actuaci conjunta

LAdministraci i la comunitat es coresponsabilitzen en la presa de decisions: analitzen, planifiquen, executen i avaluen conjuntament les solucions.

La comunitat est ben organitzada.

Es compta amb collectius implicats.

El venat est fent sensibilitzaci comunitria per evitar conflictes quan sobri la sala de venipunci.

Iniciativa comunitria

La comunitat s el grup motor. Sorganitza per solucionar un problema, decideix i controla les respos-tes (amb participaci de lAdministraci o sense).

LAdministraci est paralitzada.

Hi ha grups molt actius.

Una associaci de vens i venes pacta amb persones consumidores un espai on tolerar el consum injectat; el pati tancat duna antiga fbrica.


FITXA 3

Quan ens queixem de la manca dimplicaci de la comunitat, no deu ser que sentim inquietud davant les seves possibles respostes?

I si, al final, sha de cedir, estarem disposats a fer-ho? El processos participatius impliquen molta feina, sho valen?

Algunes possibles dificultats

s una iniciativa de lAdministraci, per falta un acord poltic per iniciar un procs participatiu.

Falta sensibilitzaci pel tema.

No trobem prou cultura participativa al territori.

Hi ha hagut experincies prvies negatives en relaci amb la participaci comunitria.

No disposem de prou recursos.

Alguns participants expressen posicions extremes.

Algun sector tracta dimposar-se als altres.

Algunes vies de soluci

Es pot comenar, de mica en mica, pel nivell ms baix dimplicaci de la comunitat i es-perar el moment propici.

Contactem amb grups que s que ho estan i comencem a treballar plegats per fer pe-dagogia social.

Podem demanar ajuda a assessors externs que sho puguin mirar amb perspectiva i buscar collectius i lders que estiguin dis-posats a implicar-shi.

Analitzem qu va anar malament per no repetir els errors.

Haurem de rebaixar les expectatives i mar-car objectius ms modestos.

Tots els punts de vista shan de tenir en compte per poc realistes que semblin. Cal analitzar les propostes, debatre-les i consi-derar si shan daprovar o no entre tots els participants.

Entre tots treballem per donar respostes a un problema que no es resoldr prioritzant interessos particulars. Potser necessitarem alguna figura que tingui un rol de mediaci.


FITX

A

FITXA 4

La comunitat s tot un entramat de persones, organitzacions ciutadanes i pbliques. Amb tot, per posar-nos en marxa, necessitem comptar amb persones que hi posin cara. Amb algunes, hi podrem treballar, per altres dificultaran lassoliment dels objectius.

La comunitat com a tal no t rostre (llevat dexperincies de treball a petites comunitats on sha pogut reunir gaireb tota la poblaci en una assemblea). Per aix ens hi adrecem i ens hi relacionem mitjanant entitats que la representen o persones amb una perspectiva o una visi interessant dall que passa en el seu territori.

Hi ha diferents motivacions que poden fer que les persones sagrupin formant collectius: jugar a rol, professar una religi, veure un partit de futbol, millorar latenci i la cobertura sani-tria... Entre les diferents plataformes, podrem anomenar comunitries aquelles que:

1. Estan unides per aspectes afectius (valors i conviccions compartides).

Un grup de dones dun poble no vol demanar subvencions a lAdministraci pblica ni accepta diners de lempresa privada, per mantenir la seva independncia.

2. Cerquen la millora de les condicions socials i/o de salut de les persones del seu territori.

Unes joves de lassemblea dokupes han organitzat en centres socials autogestionats unes sessions obertes sobre drogues, per millorar el coneixement dels riscos. La inicia-tiva parteix de la constataci que dos companys hi tenen problemes seriosos.

NIMBY Sn les sigles angleses de Not In My Back Yard (no al meu pati del darrere). Consisteix en la reacci de determinats ciutadans que sorganitzen per enfrontar-se als riscos que suposa la installaci en el seu entorn immediat de certes activitats o installacions que consideren perilloses o que els ocasionaran alguna mena de perjudici.

(Extret i tradut de http://es.wikipedia.org/wiki/NIMBY)

On s -i on no- la comunitat 4

+

-

Equipaments arrelats al territori

Grups formals o de facto amb iniciatives constructives

Entitats que defensen interessos corporatius

Serveis tancats o centralistes

Ajuden

Dificulten

Persones

Testimonis privilegiats Persones amb carisma i/o

lideratge constructiu

Persones que defensen interessos individuals

Persones afectades que confonen la seva experincia amb la realitat del territori

Serveis i organitzacions


FITXA 4

3. Dalguna forma fan de portaveu damplis sectors de la poblaci o b de collectius que estan en una situaci despecial vulnerabilitat.

Una federaci dassociacions de persones afectades per les drogues procura donar a conixer la visi de la persona consumidora, en frums on fins fa poc noms hi havia professionals sense experincia vital amb substncies.

Una entitat no ha de representar necessriament interessos collectius; sovint noms expres-sa lopini dels seus integrants (amb tres persones nhi ha prou per muntar una associaci) o s un sector dopini que posa pals a les rodes del desenvolupament comunitari.

La sensibilitzaci ciutadana per obrir un centre de dia per a persones addictes s boico-tejada per una plataforma reaccionria que treballa contra la seva implantaci.

Hi ha persones que individualment no ajuden al desenvolupament de projectes pel fet que no-ms tenen una visi anecdtica o sensacionalista del tema. Altres, en canvi, poden impulsar constructivament iniciatives comunitries tot i no formar part de cap organitzaci; coneixen molt b la realitat, gaudeixen de molt prestigi o tenen una gran capacitat de treball.

El conserge de linstitut viu al barri, s molt reconegut per lalumnat, coneix fora les fa-mlies i s escoltat per lequip docent. Per aix, s convidat a la Comissi de Prevenci.

Lelecci de membres dun equip de treball es pot fer amb diversos criteris:

mbit territorial Per a una campanya comarcal es compta amb de representaci la coordinadora dassociacions de vens i venes

Vivncia En una iniciativa de reducci de riscs i danys de primera m sincorpora una associaci formada per persones usuries o exusuries de drogues

Sector professional Per a un programa de seguretat en espais recreatius dintervenci comptem amb els cossos policials, el tcnic de joventut i la directora de la discoteca

Coneixement de les Es demana suport a una dona experta en el teixit dinmiques de la poblaci associatiu de la comarca per assegurar lxit de la convocatria

Busquem la participaci dorganitzacions o de professionals que ja coneixem o pre-ferim accedir a persones la veu de les quals est silenciada?

Ens plantegem prescindir de la collaboraci de persones que frenen la intervenci, tot i que fer-ho sigui incmode?

Incorporem els participants des del comenament o quan ja est tot fora embastat?

El treball comunitari suposa intervenir amb un perfil molt heterogeni de persones, recursos i entitats. Cal tenir ben clar, a banda dels objectius de la nostra intervenci, els mtodes i les estratgies que farem servir per a aquesta tasca.

A lhora de donar resposta a una necessitat, podem aplicar alguna intervenci daquelles de qu disposem, probablement daquell programa en qu ja tenim prou experincia i ens fa sentir ms segurs i cmodes. O b podem dissenyar intervencions especfiques per a cada realitat concreta, una nova experincia que de segur que sadapta a les caracterstiques daquell grup. O potser tenim altres opcions...

Serveis a la carta

El professorat del centre educatiu no est interessat en les intervencions preventives. Per, com que els preocupen els alumnes que fumen porros, ens demanen que tre-ballem amb alumnes que hagin consumit al centre o a les seves activitats; aquesta s lnica acci que podem dur a terme.

Men de serveis

Al catleg amb accions que oferim als centres de secundria no es va tenir en compte la possibilitat daplicar mesures reparatries amb alumnes que hagin consumit al centre o en activitats lectives; per tant, no hi ha cap opci alternativa als 15 dies dexpulsi.

Estratgies per apropar-se a la comunitat


FITXA 5

Plasticitat 2 f. Propietat dels materials que es manifesta pel fet que conserven indefinidament les deformacions produdes per alguna fora quan aquesta deixa dactuar.

Rigidesa 3 1 f. Capacitat que t un slid elstic doposar-se a una deformaci.Flexibilitat 1 f. Qualitat de flexible. (Flexible: 1 adj. Que fcilment pot flectir-se o corbar-se, capa dsser torat sense rompres.) (Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans)

5FITXA

Oferim la creaci de programes a mida.

Delimitem els serveis a les necessitats de la comunitat.

Podem tenir ms demandes de les que som capaos de cobrir.

Podem rebre demandes provocades per lalarma social, amb objectius poc educatius.

El pla o programa pot quedar desvirtuat.

Oferim diferents programes dissenyats amb antelaci.

Les intervencions queden limitades al que oferim.

Com que s una opci tancada, no donem possibilitat de demanda.

El pla o programa pot ser efica, per no efectiu.


FITXA 5

Carta + men

Oferim serveis concrets, per amb lopci de respondre davant de demandes concretes; aix ens facilita reorientar propostes que estiguin fora de lloc, o lluny dels objectius del programa o pla de drogues.

Sofereix al professorat del centre educatiu la possibilitat de dissenyar un programa de mesures reparatries en cas que hi hagi alumnes que hagin consumit al centre o a les seves activitats. Aquesta intervenci est adreada a un petit grup dalumnes, per fa que el professorat senti que rep suport en possibles situacions difcils i, per tant, es mostra ms receptiu a les altres activitats preventives.

Algunes reflexions i algunes propostes (o a linrevs)

1. Cal pensar en la poblaci general del territori a lhora de planificar les intervencions, per no podem oblidar els collectius ms vulnerables. Podem oferir una cartera de serveis, per complementar-la amb un espai obert daccions a demanda.

2. Quan es detecten les problemtiques existents, es contrasten amb les demandes co-munitries per poder fer lacci preventiva; conv fer un treball parallel de sensibilitzaci comunitria.

3. Tericament en els programes comunitaris tot es fa entre tothom. A la prctica, i sobretot a linici de la dinmica, alg ha de fer de pal de paller i sovint aquest rol ens toca a nosal-tres.

4. Aprofitem lexperincia daltres accions comunitries, identificant els grups socials actius i les xarxes existents, partint de les fortaleses i debilitats dels diferents actors del territori, etc.

5. Si nosaltres dediquem la nostra jornada laboral a la tasca comunitria, la comunitat hi dedica el seu temps lliure; hem de respectar els diferents ritmes i graus dimplicaci.

6. El treball en comissions, tot i ser molt enriquidor, produeix molt desgast comunitari; fem-ne un consum responsable!

7. Ens ser til buscar trets comuns i conixer les diferncies entre les problemtiques exis-tents, les demandes comunitries i les inquietuds de la comunitat.

El treball amb la comunitat ens suposa feina extra. Paga la pena? Ens calen estratgies per apropar-nos a la comunitat? s possible que acostar-nos a la comunitat impliqui allunyar-nos daltres planteja-ments. Ho assumirem?

A la universitat es lloa el treball comunitari i en el nostre mbit professional s un tipus dintervenci amb molt de prestigi. Tanmateix, sovint tenim dificultats per dur-lo a la prctica. Si parem atenci, podrem desenvolupar estratgies per minimitzar-les.

u Horaris de tarda o vespre

Sovint la trobada amb organitzacions ciutadanes sha de fer fora dhorari de feina (al vespre, durant el cap de setmana...).

Un tcnic dun pla comarcal sobre drogues ha demanat una reducci horria per com-paginar la vida professional amb la paternitat. Anar a reunions a la tarda li trenca tot el ritme amb la canalla.

u Tarann del mn associatiu

Les associacions de la comunitat tenen el seu ritme i s ms lent que el dorganitzacions je-rarquitzades. Com que sn assembleries, les decisions importants no poden ser preses pels seus representants ni pel personal tcnic (si en tenen). A ms, una rotaci dels seus integrants o el fet que el seu personal no estigui remunerat, fa ms difcil el treball en el temps.

La nova junta de lAMPA dun CEIP desconeix el projecte Escola de salut que shavia iniciat. Lanterior tendia a no compartir la informaci i shi ha perdut el contacte. Ara s necessari tornar a justificar el projecte des del comenament.

u Manca de cultura participativa

Ni la poltica representativa, ni els ens pblics, ni els serveis tcnics no estem avesats a una cultura participativa, tot i que cada cop ms estem en programes que la incorporen. A ms, es fcil que no tinguem formaci en tcniques de participaci.

Les presses per acabar un material sobre cnnabis per a joves han fet que quan arribi a les associacions de lEspai Jove gaireb estigui acabat i hi hagi poca cosa a decidir.

Dificultats per dur a terme el treball comunitari


FITXA 6

Difcil 1 adj. Que no s fcil, que requereix gran treball, habilitat, capacitat, per a aconseguir-ho, fer-ho, resoldre-ho, entendre-ho. 2 adj. Que dna fatic, turment. 3 adj. Que costa de tractar, dacontentar, duna delicadesa exigent.

(Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans)

6FITXA


FITXA 6

u Agents i figurants socials

De vegades, la participaci mateixa s el problema: podem pensar que s una panacea, per tamb t paranys. Podem tenir vint persones participant en un procs i realment noms dues o tres opinen i la resta fa de figurant o es dedica a ratificar el que diuen els altres encara que no sigui raonable.

La reuni amb lAssociaci de Comerciants, tot i ser un xit de convocatria, no ha estat gens productiva. Noms han parlat els de sempre i no han estat gens constructius.

u Manca de comproms

A lhora de respondre a una convocatria, ens podem trobar que hi ha agents que no conei-xen els compromisos que han adquirit, fet que dificulta tot el treball.

Lobertura dun CAS al barri ha ocasionat un fort rebuig social. Lajuntament i lassociaci que treballa amb drogodependents convoquen una reuni per poder parlar amb el ve-nat i no apareix ning.

u Ritme lent i pauses constants

Les entitats sovint es nodreixen del poc temps lliure dels seus integrants, i aix alenteix la feina. A ms, aix com nosaltres podem prioritzar leficincia i el resultat, les entitats poden donar ms importncia al procs.

Les associacions de vens dun poble demanen fer una aturada en la fase de creaci del pla comunitari de salut. Ara necessiten dedicar lenergia a la festa major i a la fira dentitats.

u Dificultats per cedir o canviar el programa

En el treball comunitari, en la mesura en qu no depn noms de nosaltres, poden haver-hi giravolts inesperats. Aquest fet ens pot provocar resistncies (tendncia a voler que tot se-gueixi igual) o reorganitzacions no previstes.

Les associacions de persones alcohliques i els grups de dones proposen que el cartell i el fullet de sensibilitzaci no vagi adreat a noies sin a dones alcohliques que con-viuen amb una persona que ho s. La poblaci diana ha canviat totalment.

u Desconfiana en el coneixement popular

La nostra formaci tcnica ens dna moltes eines dintervenci, per tamb sovint ens dis-tancia daltres perspectives i fonts de coneixements que, si b poden ser ms vivencials o subjectives, tenen tanta rellevncia com la nostra.


FITXA 6

En una de les reunions amb entitats per a una campanya de prevenci sobre drogues, el tcnic fa una sessi de conceptes bsics. Alguns assistents es molesten per la classe: Jo tamb li puc fer a ell un recorregut per les places de la meva barriada perqu naprengui.

Formem part dalguna associaci o organitzaci per a la millora de la nostra comuni-tat o de la societat en general?

Fem un esfor per entendre la dinmica de les organitzacions comunitries? Els problemes ens empenyen a desistir?, o a mirar daprendre perqu no es repe-teixin?

Algunes tcniques de treball que apliquem els professionals i que ens funcionen ens poden dificultar el treball comunitari. Altres, en canvi, ens poden facilitar molt una feina que busca la participaci i la implicaci de tot lequip de treball.

Facilitem la participaci i la coimplicaci


FITXA 7

Com i particular Plantegem a la poblaci la necessitat de superar lactual fragmentaci social buscant punts, interessos i projectes comuns, sense menysprear projectes i interessos particulars. [...] s possible avanar cap a noves formes dagregaci social centrades en la participaci directa no noms dels grups, associacions i organitzacions existents, sin tamb i sobretot de persones que volen participar a ttol individual. (Marchioni M. Democracia participativa y crisis de la poltica. La experiencia de los planes comunitarios. Cuadernos de Trabajo Social Vol. 19 (2006): 213-224)

7FITXA

Buscar el consens Una votaci pot ser gil, per exclou les vi-sions minoritries. Amb el consens, a ms de buscar que les decisions tinguin ms pes, ens eduquem en la participaci i es crea vin-cle en el grup.

Concentrar-nos en all que uneix Com que les diferncies dificulten les deci-sions i augmenten les distncies, podem concentrar-nos a intervenir en els mbits en qu estem dacord.

Rotar les funcions

Tenim una tendncia natural a fer all que do-minem i a evitar all que desconeixem. Tan-mateix, lespecialitzaci de vegades no ajuda a la participaci.

Quan el grup dacci social evanglic expli-ca quina creena inspira la seva actuaci, es crea tensi. Aleshores, el policia local plan-teja que tothom que es reuneix a les 9 del vespre t un vessant espiritual i proposa que siguin a la comissi perqu hi poden aportar molt.

Ats que els periodistes argumenten que els titulars han de ser curts i impactants, en la Comissi de Comunicaci sha decidit pre-parar noms els continguts dels articles.

Quan la representant de les voluntries diu que no vol conduir la propera assemblea, lanimadora de participaci sofereix a que-dar amb ella per fer-ho entre totes dues.


FITXA 7

Canviem de xip quan ens incorporem a un grup o en liderem la creaci amb altres membres de la comunitat?

Parem atenci a no protagonitzar el procs i a respectar els ritmes de les entitats ciutadanes i els seus representants?

Emprem la nostra formaci i experincia per compartir-la amb altres persones?

Participar en tot el procs Sovint obrim i tanquem la participaci en la fase de desenvolupament dun projec-te. Aquest, per, ha tingut un disseny pre-vi i haur de concloure amb una avalua-ci.

Evitar els protagonismes Una part de la ciutadania s especialment sensible a la instrumentalitzaci poltica i econmica de les iniciatives comunitries. Quan li arribi una proposta, potser ser el pri-mer que voldr saber. .

Recuperar el contacte personal En lpoca de les noves tecnologies no po-dem deixar de tenir en compte que hi ha per-sones que no les empren per desconeixe-ment o, simplement, perqu valoren un altre tipus de relaci ms personal.

Abans de fer un taller sobre les estratgies publicitries de les tabaqueres sha demanat al grup de nois i noies quins objectius volien assolir. Tamb han expressat com es valorar el seu resultat i qu shaur de fer si no ha sortit prou b.

La cap del programa sociosanitari del Con-sell Comarcal ha accedit a la proposta. Tot i participar i posar-hi diners, no sortir cap lo-gotip en el programa de la jornada Drogues, territori i salut

Tot i emprar el correu electrnic, cada inte-grant trucar a un altre per fer el recordatori de cada reuni. Un integrant es trobar amb els nous participants per explicar qu sha fet fins al moment i qu queda per fer.


FITX

A

FITXA 8

8Xarxa 4 1 f. Conjunt de coses o de persones enllaades entre elles. 4 7 f. En inform., conjunt dunitats funcionals autnomes interconnectades. 2 2 f. En el circ, malla desplegada sota els acrbates per a amortir caigudes accidentals. (Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans)

Entre tots... ho far jo? El treball en xarxa

El treball en xarxa sovint s presentat com la soluci de les solucions. s evident que les xar-xes possibiliten aliances i poden facilitar articulacions comunitries efectives. Per, en molts casos, aquest concepte sutilitza de manera imprecisa. Cal fer un esfor daclariment: en-tenem la xarxa com un conjunt dagents que sintegren en un sistema no jerrquic, el qual sorienta a lassoliment dun objectiu com.

Els principis del treball en xarxa es poden sistematitzar de la manera segent:

Objectius comuns i particulars i acci comunitria

Harmonitzar els interessos pot esdevenir un trencaclosques, per s cabdal maximitzar els consensos i identificar i gestionar les dissensions. La cooperaci i la collaboraci, la gene-raci duna actuaci i dun discurs com permeten obtenir sinergia. Les capacitats, les habi-litats, els coneixements i els recursos particulars sn tils per a altres persones i produeixen valor: b com i comunitari.

Participaci, comproms i comunicaci

Participar i collaborar regularment, donar suport puntual, si escau, i implicar-se activament amb coresponsabilitat faciliten una bona comunicaci recproca: la base dun dileg fecund i productiu.

Gesti collectiva del coneixement i de laprenentatge

La socialitzaci de la informaci possibilita un aprenentatge empric que reflecteix la realitat de la comunitat.

Autonomia i flexibilitat

Els rols, les relacions, la presa de decisions i el lideratge de les accions shan dadaptar al flux de les dinmiques. Sha de possibilitar lautonomia particular en el marc duna estructura de relaci que ha de ser senzilla i flexible.

Agent

Agent

Agent

Agent Agent

Agent

DemandesNecessitats

Problemtiques

CiutadaniaAgents socialsProfessionals

Organitzacions no lucrativesEmpreses

Administracions

PrevenciAssistncia

Inserci

Escenaris socials:escola, feina,

carrer, barri, poble

Contextos microsocials:famlia, amics

Baix

A la tutora de 2n dESO se li ofereix que un tcnic del servei municipal faci la primera aplicaci del progra-ma preventiu que sha pactat amb lequip directiu.

Mnim esfor

La presidenta del Gremi de Restaura-ci presentar als mitjans de comu-nicaci el nou servei responsable de begudes alcohliques que es posar en marxa a la comarca.

Mantenir satisfet

Alt

Cada trimestre es fa arribar la progra-maci dactivitats preventives a la bi-blioteca. El seu tcnic sencarrega de donar-la a conixer als seus usuaris.

Mantenir informat

Es proposa el dinamitzador de joven-tut com a coordinador del projecte de lleure nocturn alternatiu del pla local de drogodependncies.

Agent clau

Inters

Influ

nci

a

Alt

a B

aixa


FITXA 8

La identificaci dagents s clau per impulsar processos efectius de treball en xarxa. En el marc local, evidentment interorganitzatiu, la integraci dactors de diferents sectors i de dife-rents organitzacions determinar la dinmica de treball.


FITXA 8

El model del treball en xarxa posa lmfasi en les relacions entre els agents i no en la seva naturalesa, ni en lestructura. Davant de qualsevol intervenci comunitria, a lhora dexplorar les possibilitats de plantejar mecanismes efectius de treball en xarxa, cal considerar avantat-ges i riscs:

s possible liderar i impulsar un procs de treball en xarxa efectiu sense compartir els esforos i les capacitats amb un equip de persones motivades i competents?

s imprescindible institucionalitzar i visibilitzar el treball en xarxa per consolidar els processos comunitaris de treball iniciats?

El treball en xarxa s necessriament sinnim deficincia o donar ms feina per assolir si fa no fa els mateixos resultats?

A favor

Multiplica els beneficis, possibilita sinergies i fa rendibles els esforos de tots els participants.

Identifica recursos en relaci amb objectius comuns i defineix les competncies dels participants.

Facilita processos de millora professional i organitzativa tot impulsant la coordinaci, la creativitat i la complementarietat de les accions.

En contra

Les expectatives sobredimensionades dels participants poden generar frustraci i desencs.

El treball en xarxa difcilment sorgeix espontniament; s un producte que requereix una formaci slida, un gran esfor i convenciment.

s imprescindible un reconeixement de les institucions que fomenti la generaci despais on es pugui desenvolupar.


FITX

A

FITXA 9

Transversalitat vol dir alguna cosa

Transversalitat Una forma de treballar, complementria i coherent, efecte de mltiples accions desenvolupades per agents diversos, respecte duns objectius comuns definits des de lencrrec poltic, per millorar processos i resultats. (Mora R, Moret L, Ezpeleta T. La transversalidad como impulsora de mejoras en la Administracin pblica. Ediciones Serbal. Barcelona, 2006)

9

Integral

Que comprn tots els elements que pot tenir per a sser com-plet.

Integrat/ada

Que forma, a partir de la uni de les diferents parts essencials, un tot conjunt.

Integrador/a

Que integra. Moviment o acci que genera la uni de les parts en un tot.

Sovint sentim parlar apassionadament de la necessitat dorientar transversalment les nostres propostes dacci comunitria. Ben concretament, lmbit municipal s identificat com a idoni per impulsar processos locals basats en el treball en xarxa i en la transversalitat. Aix, per, qu vol dir exactament?

La transversalitat s un concepte i una metodologia organitzativa que es caracteritza per la gesti de projectes mitjanant la cooperaci de diverses disciplines. Des de la perspectiva de la intervenci comunitria, fonamentalment pretn generar un procs integral, integrat i integrador de les actuacions adreades a determinades problemtiques i/o segments de la poblaci que han estat considerats prioritaris des del punt de vista de lacci pblica.

LAdministraci local

Les institucions pbliques sn fora complexes i generalment estan molt jerarquitzades se-guint models clssics dorganitzaci.

Aix, labordatge comunitari relacionat amb les drogues requereix la intervenci de professio-nals i sectors organitzatius que tradicionalment han estat enquadrats en punts diferenciats de lestructura pblica, sovint allunyats, i que acostumen a treballar de manera separada.

LAdministraci local fomenta la prevenci comunitria de problemes associats amb les dro-gues en clau transversal quan planifica i impulsa processos de conscienciaci, organitzaci i mobilitzaci que aspiren a assolir, en xarxa amb la resta dagents del territori, canvis significa-tius en relaci amb la realitat de partida.


FITXA 9

Des dun punt de vista local, el treball comunitari es desenvolupa fonamentalment conjugant la intervenci de les xarxes sectorials i articulant tant la transversalitat interna (acci pblica local) com lexterna (resta dagents locals). Totes dues dinmiques sn necessries i comple-mentries:

Punts forts de lacci pblica local

s el referent administratiu ms proper a la ciutadania. Pot coordinar instruments i xar-xes locals per donar resposta a demandes i necessitats.

La seva proximitat facilita la detecci preco de problemes i oportunitats i pot permetre una articulaci rpida de respostes transver-sals.

Poden facilitar la normalitzaci social i impul-sar accions preventives mitjanant el treball comunitari i la participaci de la societat civil.

Punts febles de lacci pblica local

Els municipis, malgrat tenir competncies en prevenci i inserci, no tenen lobligatorietat de desenvolupar-les mitjanant una cartera de serveis especfica i estable i, sovint, es troben amb una limitaci dels recursos per un finanament insuficient.

El dinamisme de la realitat local i els dife-rents interessos poden condicionar i frag-mentar les intervencions sobre la base de posicionaments oportunistes i/o disgrega-dors.

La complexitat institucional i sectorial pot limitar la dimensi participativa democrtica, lefectivitat del treball en xarxa i leficincia transversal de les accions.

Sectors dactuaci pblica Cartera de serveis pblics

Serveis socials

Educaci

Salut

Joventut

Esports

Cultura

Participaci

Policia

Promoci econmica

Habitatge

Urbanisme

Altres

Convergncia estratgica i

complementarietat

Autonomia sectorial i

treball en xarxa

TR

AN

SV

ER

SA

LIT

AT

Programaci transversal


FITXA 9

El treball comunitari des de la xarxa sectorial:

Facilita la resposta gil quan es presenten problemes especfics que requereixen una intervenci molt especialitzada i de mxima efectivitat. La dinmica organitzativa secto-rial de les administracions (departaments, rees...) s imprescindible per operativitzar adequadament els recursos amb relaci a les necessitats i a les expectatives de la ciu-tadania.

A lhora del pati, la infermera del programa Salut i escola a linstitut rep a consulta una alumna de 3r dESO. s el tercer cop aquest mes que latn. La noia finalment sho ha pensat millor i vol replantejar-se la seva relaci amb els porros. La infermera la deriva al ser-vei datenci a joves del Servei de Drogues.

El president de lAssociaci de Vens del Ba-rri Centre truca de nou a la policia local per queixar-se dels consums i el soroll que uns joves fan als bancs de la plaa les nits dels caps de setmana. Aquest divendres, el poli-cia de torn, tot aplicant lordenana munici-pal, ha posat sis multes per consum dalcohol a la via pblica. A ms, ha fet una intervenci breu amb els joves tot utilitzant uns materials divulgatius editats pel Programa de joventut.

Leducador de lEquip dAtenci Social Pri-mria sentrevistar de nou amb un noi de-rivat pel tcnic de Justcia Juvenil. Els infor-mes del centre indiquen que labsentisme s ms puntual. Tanmateix, comena a consi-derar seriosament que cal abordar els indi-cis de maltractament que ha detectat. Ha de derivar-lo a la Direcci General dAtenci a lInfncia i lAdolescncia (DGAIA) i esperar-ne la valoraci.

El treball comunitari transversal i en xarxa:

La transversalitat implica canvis organitzatius, fomenta el colideratge des de diferents sec-tors de lorganitzaci i permet atendre pro-blemes que especficament no sn de ning, ja que sn de tothom. Els diferents sectors treballen des de diferents punts de vista, as-signen recursos propis i aborden conjunta-ment lanticipaci de problemtiques com-plexes i el disseny destratgies de soluci.

La infermera detecta en consulta del progra-ma Salut i escola que un grup de 3r dESO fa un consum dalcohol molt alt i demana a la tcnica del Servei de Drogues intervencions en grup selectives. Aquesta es troba amb conductes de vandalisme per part daquest grup i demana als mediadors de civisme i a lequip directiu del centre una intervenci global a linstitut sobre civisme.

A la Comissi de Festes, el policia local pro-posa situar la patrulla de seguretat per al concert del parc al ms allunyat possible del punt dinformaci sobre drogues per afavorir lacostament de la gent i evitar que se sentin vigilats.

Leducador proposa a la Comissi treballar el consum de cnnabis amb menors amb absentisme escolar en el marc del projecte educatiu de ciutat.


FITXA 9

Treballar transversalment implica una altra manera de treballar

Si la nostra organitzaci no est prou madura per implementar processos transver-sals, paga la pena insistir-hi des de lmbit de la nostra competncia professional?

A curt termini, la desigualtat en implicaci i coneixements dels diferents tcnics i la concentraci del lideratge en poques persones pot generar desmotivaci?

Es pot impulsar un procs intern de transversalitat en prevenci comunitria sobre drogues sense un treball en xarxa potent amb la resta dagents locals?

Qu ens exigeix la transversalitat

Quins sn els objectius comuns a tota lorganitzaci susceptibles dacci transver-sal?

Qu estem disposats a aportar en relaci amb els objectius prioritzats al nostre terri-tori?

Quins sn els altres agents que han dactuar transversalment i de forma coordinada amb nosaltres per assolir aquests objetius?

Hem de conixer les prioritats ja definides: qu haurem de planificar, treballar i avaluar.

Hem de ser transparents en la presa de deci-sions i en la gesti dels recursos i necessitem coneixement mutu i confiana entre sectors i persones.

Hem didentificar els agents interns i externs amb qui ens haurem de coordinar transver-salment i mitjanant el treball en xarxa.

Motivaci i impuls

Demanda

Sescau?

Es desestimaReconversiInici o

reformulacidactivitat

NOS


FITX

A

FITXA 10

Demanda 1 f. Acci de demanar all que volem obtenir. (Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans)

Treballar per demanda

Si la comunitat mateixa s la ms interessada a prevenir i reduir els problemes associats a les drogues en el seu poble o barri, i si els serveis pblics estan al seu servei, partir de les necessitats que expressa s, possiblement, una manera fora escaient diniciar un abordatge comunitari.

Fomentar la demanda

Molts plans locals de drogues sestructuren amb la participaci i la implicaci de la comunitat organitzada. Altres obren posteriorment grups de treball horitzontals amb la comunitat, per ajustar el pla. En qualsevol cas, si les persones representants de la societat civil senten seu el pla, tindran la motivaci per expressar les mancances que hi vegin i per demanar all que considerin necessari, i disposaran de canals per fer-ho.

El portaveu de les associacions de vens i venes del poble i la dels sindicats sn les persones encarregades de convocar la Comissi sobre Drogues de la poblaci. Aques-ta plataforma recull les necessitats que shauran de preveure en les lnies estratgies bianuals de la prevenci escolar, laboral i comunitria.

10


FITXA 10

Si el programa de drogues s viscut com una intervenci tcnica que t la seva dinmica al marge de les dinmiques ciutadanes, la comunitat en molts casos no el tindr en compte per a la resoluci dels problemes associats a les drogues. Consegentment, sovint no formular les seves demandes o b buscar altres estructures per fer front a les seves necessitats.

Recollir la demanda

Les potencialitats de les tecnologies actuals agilitzen la comunicaci entre la comunitat i els serveis de prevenci i atenci. A ms dels espais de treball conjunt i el contacte personal amb els tcnics (en reunions o espais informals), es poden obrir diferents canals perqu la ciutada-nia i el tercer sector puguin expressar demandes i necessitats personals o collectives que des de la seva perspectiva shan de satisfer. s el cas de protocols de recollida dinformaci en oficines datenci municipals, webs 2.0 que permeten interactuar, xarxes socials virtuals, formularis dInternet, etc.

La policia local i una ONG que treballa en espais de festa han repartit uns fullets infor-matius sobre drogues estimulants i els seus riscos associats a la conducci i la sexuali-tat. Les discoteques de la poblaci han repartit una targeta amb lenlla a una enquesta de valoraci de la iniciativa i de suggeriment daccions que no estiguin previstes. Qui la respongui rebr un codi que ser intercanviat per dos preservatius en qualsevol sala de festes de la ciutat.

Valorar la demanda

De vegades, rebem demandes que o b van en la lnia del nostre programa o b ens ajuden a adequar-lo a realitats que alguns agents comunitaris coneixen millor que nosaltres. Aquestes poden servir per potenciar o per iniciar algun programa o projecte, sempre per, cal intentar comptar amb les persones que lhan formulat en el disseny, lexecuci i/o la valoraci.

El centre de formaci professional de la poblaci i lequip deducaci en medi obert han detectat que sovint el jovent que estudia al mat es passa les tardes sense fer res, i bona part daquest jovent, fumant porros, ja que ni troben feina ni llocs per fer prctiques. Proposen que sels ofereixin alternatives.El Pla sobre drogues, juntament amb linstitut i lassociaci desportistes, treballar per obrir a les tardes les pistes esportives del centre educatiu i crear una lliga gratuta de futbol sala, com a propostes constructives al seu lleure.

Altres vegades, les demandes que rebem no sn adients. Aix pot ser per diverses raons: perqu volen solucions immediates quan leducaci per a la salut s un procs lent que t resultats a mitj i llarg termini; perqu busquen solucions noms repressives; perqu cerquen actuacions desproporcionades a la realitat que volen modificar; perqu vulneren drets indivi-duals o socials; perqu tcnicament sabem que no sescauen, etc.

Un grup de ciutadans i ciutadanes estan emprenyats perqu no poden dormir el cap de setmana de la Festa Major i pels dos comes etlics que hi ha hagut en menors dedat. Demanen a lAjuntament que noms es facin activitats culturals per a infants i per a la gent gran, i en horari dirn. LAjuntament desestima la petici perqu entn que el jovent tamb ha de tenir activitats nocturnes i que certs impactes indesitjables sn inevitables.


FITXA 10

En aquests casos, la nostra funci passa per seure amb les persones que lexpressen i mi-rar de modificar la seva perspectiva per tal darribar a acords que siguin vlids per a totes dues parts. Sovint aquests tipus de demandes esdevenen una oportunitat per contactar amb grups o collectius amb qui no havem treballat, i el treball a partir daquestes demandes aca-ba en abordatges comunitaris i collectius fora interessants.

Un grup de pares i mares, assabentats de lexistncia de tests de drogues, demanen a lassociaci que gestiona el programa pblic sobre drogues si els en poden facilitar per saber si els seus fills consumeixen substncies. Desprs de diverses trobades queden que organitzaran una srie de tallers i xerrades sobre leducaci a casa i les drogues. Pacten que desprs de la seva participaci a la formaci podran valorar si lanlisi de presncia de drogues en els fills s una eina adient o hi ha altres vies ms adequades.

Les demandes que rebem de la comunitat ens incomoden o ens estimulen a adaptar els nostres programes a altres necessitats?

Quan volem que laltra part estigui disposada a reconvertir all que vol, nosaltres tamb oferim flexibilitat?

Entenem que, quan hi ha voluntats contradictries, un cert conflicte s inevitable o necessitem que tothom quedi plenament satisfet?


FITX

A

FITXA 11

Entitat Collectivitat considerada com una unitat amb capacitat jurdica reconeguda i, doncs, subjecte de drets i obligacions. (Diccionari de serveis socials del TERMCAT)

Treballant des de lAdministraci pblica o des de les organitzacions

Actualment coexisteixen els programes comunitaris realitzats per ens pblics (ajuntaments, mancomunitats, consells comarcals, diputacions o Generalitat) amb programes dentitats no lucratives a les quals shan externalitzat certes funcions. Tots dos tenen punts forts i febles.

u Punts forts

LAdministraci pblica est acostumada a treballar amb les entitats de la zona i coneix molt el seu territori: els problemes que pateix, les seves dinmiques, les cultures que hi conviuen... Tamb, lamplitud de serveis que ofereix li facilita desenvolupar projectes transversals i posar a labast dels programes recursos humans, equipaments i partides pressupostries.

La multitcnica desports, cultura i joventut de lAjuntament del poble ha facilitat per al programa doci nocturn les installacions esportives, el contacte amb els joves orga-nitzats, i el disseny i la impressi de la programaci.

Les ONG estan acostumades a adaptar el seu horari laboral a les necessitats de la feina, i a ser molt flexibles. El fet de no patir pressions poltiques facilita que totes les seves energies sadrecin al treball tcnic.

La implicaci dels bars de copes en una iniciativa preventiva sobre sexualitat de risc i drogues es planteja difcil. LONG que gestiona el pla municipal sofereix per fer rutes nocturnes per parlar amb els empresaris i explicar el programa cara a cara.

11

Punts forts

Legitimitat Recursos humans i

econmics Experincia en el terreny

Adaptabilitat i flexibilitat Agilitat Motivaci limitada a aspectes

tcnics

Punts febles

Burocrcia Usos partidistes dels

programes Poca espontanetat en

lorganitzaci dactivitats

Manca de recursos Poc coneixement del territori Poca autonomia i

dependncia de la voluntat pblica

Menys poder de convocatria

ADMINISTRACI PBLICA

ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS


FITXA 11

u Punts febles

Els mandats poltics condicionen el treball (creaci del Govern, perodes preelectorals, etc.). A ms, la necessitat de transparncia de totes les seves iniciatives va acompanyada neces-sriament duna certa burocrcia.

Un consell comarcal explica en la Comissi Comunitria sobre drogues que, segons com es plantegi el programa que estan iniciant, hi ha risc que lutilitzi loposici per desprestigiar el Govern.

Les entitats poden ser poc conegudes a la zona. A ms, com que han de treballar simult-niament en diferents localitats, no poden dedicar gaire temps a aprofundir en el territori i en les seves entitats. Abans diniciar un programa, hauran de tenir el vistiplau de lAdministraci.

Quan lONG es posa en contacte amb les entitats del barri, nota una certa reticncia per part daquestes. Finalment, la cap de Salut Pblica fa una carta de presentaci de lentitat per frenar aquestes resistncies i garantir el programa.

Les administracions i les ONG sumem les nostres potencialitats o actuem amb recel i amb esperit competitiu?

Tenim clar que totes dues comparteixen els mateixos objectius (disminuir el problemes associats a les drogues) i que els diners que gestionen sn els mateixos (els dels ciutadans i les ciutadanes)?

El treball conjunt parteix del reconeixement i la confiana en laltra part o noms es duu a terme perqu s inevitable fer-ho aix?

Conixer qu passa al nostre territori en relaci amb les drogues s difcil. No noms per-qu molts dels seus usos, compres i vendes es fan damagat, sin tamb per lalt nombre dactors implicats i pel protagonisme daspectes subjectius, tant intrnsecs com extrnsecs als fenmens observats. La perspectiva de lobservador s determinant:

Des dun punt de vista merament cientfic, els investigadors poden triar entre dues grans ti-pologies deines per aproximar-se al coneixement de la realitat del territori en el qual treballen: metodologies quantitatives i metodologies qualitatives.

Labordatge quantitatiu es desenvolupa mitjanant laplicaci deines estadstiques. General-ment s fora vlid, til i eficient:

Permet seleccionar una mostra representativa i optimitzar aix els recursos limitats de qu disposem.

A quants professors hem de passar el qestionari perqu representi el personal docent de secundria?

Facilita el coneixement de la prevalena dels consums, dels conflictes associats a ls, la tinena i la venda, de lextensi de conductes problemtiques associades, i de la informaci i les creences que en t la poblaci.

Sha emborratxat mai?Quants han fumat porros al mat dun dia lectiu?Han pujat a un vehicle condut per una persona intoxicada? s freqent penedir-se duna relaci sexual quan sha practicat sota els efectes de lalcohol?Quin consum creuen que s ms problemtic, el dMDMA o el de cocana?

Apropant-nos als coneixements de la realitat


FITXA 12

Documents

Guia de recomanacions per a la prevenció comunitària en l'àmbit de les drogues Def