Embed Size (px)
DESCRIPTION
Nº2 de la publicació trimestral per als amants de l´obra gràfica, Guirigall fanzine, amb la temàtica de la diàspora. Trimestre d´octubre a desembre de 2014.
Citation preview
guirigallfanzinePublicació trimestral per als amants de l´obra gràfica
dIÀSPORAn.2
octubre-desembre 2014
portada: Approdo al Nuovo
Autora: Elisabetta Bernardi
http://elisabettabernardi.weebly.com/
D IÀSPORAn.2 OCTUBRE-DEsEMBRE 2014
EditorialTotes sabem els temps que ens ha tocat viure.
Vàrem créixer a la Champions de l´economia,
però una vegada fora de la facultat la realitat era
molt diferent. De sobte faltava un amic, una ami-
ga, un germà, un altre amic; un degoteig constant
i colpidor, moltes vegades inconscient. L´aero-
port deixava de ser eixe lloc llunyà i desconegut.
El somni que ens han inculcat des de xiquets, on
l´equació: estudis més esforç sempre donava com
a resultat un treball remunerat i, conseqüent-
ment, l´independència de la llar familiar, ja no
és vàlida.
Cal repensar-ho tot i a tots. Vivim un temps de
transició a tots els nivells, on el model i els factors
de vida antic no acaben d´anar-se i les noves
formes de fer i ser no apleguen a implementar-se
del tot.
No obstant això, seria molt f àcil caure en la
melancolia, però no cal. Diàspora pot significar
tantes coses com vosaltres, creadores i creadors,
vulgueu. Perquè viure a un món global també té
les seues venteges, perquè per als artistes eixir
fora del seu niu és obligatori, des de sempre, i no
cal veure-ho com una cosa negativa, ni de bon
tros. Més ve, com tot un repte enriquidor. Per
ficar a prova tot el que sabem i millor encara, tot
allò que ens queda per aprendre.
Edició i gestió de Guirigall fanzine:Comboi Gràfic
Contacte:[email protected]
pots trobar-nos a:
Guirigall fanzine
comboigrafic.blogspot.com
@ComboiGrafic
Totes les obres que contè aquest fanzine estàn
subjectes al © dels seus autor corresponents.
guirigallfanzine
Fonts de tipografia empleades:Junction, League Gothic, Fanwood, Ostrich Sans,
Chunk Five, Univers Else.Color emprat en aquest número:
R=130 G=54 B=140
dIÀSPORA
mokulitoTècnica litogràfica
Entrevista atoni cabo
col laboracions
índ
.
transformació socialgràfica i
8 Festival Internacionaldel Llibre Il.lustrat de Barcelona.
LLIBRES D´Artista:Joc, espai i xarxa. Família d’afectes.
e
ex
6
Entrevista a Toni Cabo
7
15ANYSBoro
, Moro i
Puromoro
15 anys de Boro, Moro i Puromoro. Per a qui no conegua aquests personatges, qui són exactament?
Doncs, són un xiquet que es diu Boro i les seues
dues mascotes, el gos Moro i el gat Puromoro. Tots
tres conformen, des de fa 15 anys, el central de
les historietes de Boro, Moro i Puromo. Cadascú
té la seua pròpia personalitat. La més entusiasta i
imaginativa pertany al protagonista humà, Boro;
la generosa i més obedient al gos, Moro i la més
entremaliada i individualista al gat, Puromoro.
Encara que no m’he centrat tant en les psicolo-
gies de les mascotes com més en les relacions que
sorgissen entre tots tres, centrada sobretot en la
capacitat de Boro en involucrar i fer partícep
als animalets al món que ell mateix s’inventa.
8
Però passats els anys on he tractat tants temes com
l’estima i respecte de les mascotes, la bogeria d’al-
guns humans en transformar-los en allò que no
són, la influència de l’oci de les vídeo-consoles en
els xiquets sempre, és clar, des d’un punt de vista
humorístic, la capacitat d’enginy dels protagonis-
tes en eixir-se’n de situacions prou rocamboles-
ques; també he tractat el tema de la importància
dels afectes, en l’entorn més pròxim, familiar,
etc. Crec que després de prou anys publicant el
personatge encara hi ha molt per poder dir en les
historietes del Boro, tant en els aspectes merament
humorístics com de les maneres de relacionar-se
entre les persones, els xiquets i la nostra relació en
els animals, el seu respecte i l’entorn.
En quants idiomes està publicat? Formats- Publicació física i digital?Quant als idiomes, un principi, es publicà en va-
lencià, més tard ha sigut publicat en castellà, i ara
el podem trobar en francés i alemany. Al mateix
temps, les primeres publicacions eren empreses,
com no podia ser d´altra manera, encara que ara
ja podem gaudir de les aventures de Boro, Moro i
Puromoro al Ipad de la mà de l’editorial iLUBUC.
Com surt Boro? El personatge naix del final d’una etapa i l’inici
d’altra molt més compromesa en l´àmbit profes-
sional i arriscada com era la de crear-ne els guions
propis. Era l’evolució natural com a professional
que sentia devia mamprendre i crear un nou per-
sonatge, algú més menut però amb una gran capa-
citat d’inventar-se allò que en eixe moment li pas-
sava en cada historieta. L’etapa anterior venia amb
el bagatge d’un personatge, la Georgina, que havia
aconseguit una gran solidesa argumental i de guió
altament notable i amb alguns projectes a la taula
que es podrien haver posat en marxa amb una gran
projecció futura, però mai ningú, lamentablement,
va saber apostar en el seu moment per eixe pro-
jecte. Així que era moment d’encetar altre que’m
donara l’al·licient creatiu suficient per a continuar
endavant i així va aparéixer el Boro.
Com és el procés de creació en general, com il.lustrador? A mà o a ordinador?Crec que sóc encara de l’escola de no fer-ho tot
amb l’ordinador. Per mi és imprescindible di-
buixar a llapissera, notar com en el paper faig un
ball i aconseguir finalment la seducció del traç.
9
Colors que utilitzes?Solen ser plans, però alguns cops intente utilitzar
degradats, però no abuse. Un dibuix amb eixos
efectes d’ordinador, només perquè sí, solen resul-
tar, per al meu punt de vista, plens d’artifici, freds i
mancats de màgia, per això els il·lustradors tendim
a fer dels acolorits digitals, el fet més material, ma-
nual, amb textures digitals, etc. Investigant poden
sorgir coses ben interessants.
Quins són els passos més importants en el procés per tu? Sobretot el dibuix, encara que el meu semble sen-
zill, però és una constant el que el traç estiga ben
resolt. No fa molt vam fer-me la crítica d’un llibre
que vaig il·lustrar que deia: «Cabo fa l’efecte que té
una càmera de cinema a les mans: és capaç de cap-
tar el moviment i plasmar-ho en el dibuix», Crec
és la definició més bonica que m’han fet mai. I és
que havien definit en paraules, exactament el que
jo pretenia quan em plantejava el treball.
Com són els principis de Toni Cabo? Com vas aconseguint els primer treballs, acabes els estud is i què? Des del primer moment vaig ser conscient que era
un privilegiat el fet de poder començar a publicar
i encara estudiant a l’Escola d’Arts Aplicades. I
va ser en el Camacuc, si, es pot dir que sóc el més
«uelo» per veterania de la revista, no per anys,
sembla. I com sóc ben tossut i perseverant, açí
continue, col·laborant a vore si si m’anomenen el
dibuixant de còmic en valencià més tossut de la te-
rra. Després vaig mamprendre en el disseny gràfic:
cartells, follets, carnets de joventut i treballar per a
entitats públiques, ajuntaments, Generalitat, Ins-
titut de la joventut, regidories que volien imatges
modernes, boniques, etc. Però al poc els dissenya-
dors gràfics van brotar com els bolets, tothom que
tenia un ordinador es considerava un dissenyador
gràfic i la veritat, veies cada cosa que espantava
fins a un cec de l’ONCE. Així que com van co-
mençar a pagar no massa bé i cada cop hi havia
menys encàrrecs, vaig decidir-me, atrevir-me seria
la paraula, perquè no m’atrevia a tocar cap porta
d’una editorial per no rebre el primer no. Però, els
amics, i la gent que em coneixia em deia que sí que
ho intentara que no ho feia gens malament. Així
que un dia, amb un Cola-Cao ben contundent i
un bitllet a Barcelona, truque a una editorial molt
ben considerada i amb prestigi i, quan vaig anar-
me’n d’allà, ja m’emportava l’encàrrec baix el braç,
era l’editorial La Galera. A partir d’ací va ser im-
parable anar rebent encàrrecs, tocar portes i rebre
encàrrecs, bo, alguna se’m va resistir, algunes però
eren d’un gust estètic esgarrifós i per tant més que
disgustar-me m’alegrava no ser del seu gust! Però
cal tocar moltes portes i cal treballar moltíssim, tin-
dre molta dedicació i jo reconec que sóc molt bru-
to, treballe massa i això tampoc és tan bo del tot.
Sembla lleig que ho diga, estant la situació laboral
tan difícil, ho sé, jo com tots també tinc la meua
hipoteca i en això que diga ja és prou.
La primera publicacióva ser a la revista
Camacuc i açícontinue,
col·laboranta vore si m’anomenen
el dibuixantde còmic en valencià
més tossut de la terra.
10
Influències plàstiques de Toni Cabo? Quins còmics llegies abans de dedicar-te i quins ara?Mira sóc molt normalet en això, no sóc un forofo
d’autors que només coneixen els entesos de còmic.
Jo sóc admirador dels grans autors de còmics eu-
ropeus per damunt de tot. Posa un Miguelanxo
Prado o un Moebius o un Manara, o un Giardino,
un Bilal i perquè no per supostas un Picanyol, o
un Bernet, un Federico del Barrio i tants i tants
autors com hi ha. A mi, encara que en l´àmbit es-
tètic semble no m’hi haja influït massa, però Quino
d’alguna manera està entre els meus dibuixos. Ara
tinc poc temps de llegir còmics, però l’últim que
tinc és el de Prado.
Com que has participat i il·lustrat molts llibres, treballat en llibres d´altres i també en la teua pròpia obra, quines di-ferències destacaries entre treballar assoles o il·lustrar per a altres?La veritat és que de normal l’encàrrec d’il·lustrar
un llibre de narrativa té prou llibertat, però relati-
va, llevat que sempre has de contar en un nombre
determinat entre uns espais de lectura i d’altres
d’il·lustració alternants. Quasi mai he dibuixat lli-
bres on m’indiquen l’escena o on l’he de dibuixar,
però m’ha passat i no fa gaire, la veritat que no és
gens recomanable quan el que cal és potenciar al
màxim la creativitat del teu treball. Després estan
el de llibres de text que és altre món, aleshores sí
que tot està marcat i, cal dir, que has de ser prou
quallat per quan t’arriben molts projectes alhora
no morir en l’intent. Ho dic perquè sóc molt bruto
i de sovint abuse de la meua capacitat de treball.
Però deu ser la trampa de qui estimem tant la nos-
tra professió, que matem hores en ella.
Com a sigut el treball a El gall despistat amb Teresa Broseta? M’alegra moltíssim, em faces aquesta pregunta
perquè només he de dir que ha estat fantàstica. La
Teresa i jo no ens coneixíem encara, alhora d’edi-
tar el llibre, donarem cadascú la seua aportació al
llibre de manera individual, però haver-se conegut
per mi ha estat un regal. Teresa té una gran capa-
citat com a narradora. Allà on anàvem, encara que
portàvem preparada ja l’animació lectora, sempre
sabia improvisar el que fora. Amb ella és merave-
llós treballar. Crec que hi ha sorgit una química
conjunta i ens ho hem passat molt bé, i els xiquets,
sense dubtes, també. Diuen que se’ns nota. Jo pen-
se que això només pot passar al costat d’una perso-
na generosa i altament creativa i Teresa ho és, les
dues coses, i pense que ella també li agrada que jo
siga tant de cul de mal seient. És més, i es pot dir,
tornarem junts a fer més coses.
Ha estat fantàstictreballar amb Teresa.
Hi ha sorgit unaquímica
conjunta, és més,tornarem juntsa fer més coses.
11
Ressenya de El gall despistat.Coneixes algun gall que cante quan ix la lluna i que no
diga ni pruna quan ix el sol? Això és el que fa cada dia Quimet, el gall més ben
plantat de la granja, però també el més despistat. Sort que els seus amics tenen
una idea per a fer que el quiquiriquic sone quan toca...
12
Comenta’ns altres projectes com: Lucrècia que està inspirada en la infanta Lucrècia de Borja publicat a Tretzevents o Georgina que forma part de Camacuc.La Lucrècia és un personatge molt pre-
ferit per mi, perquè m’allunya dels am-
bients urbans tan acostumats de la vida
quotidiana. En la Lucrècia tinc l’excusa
perfecta per dibuixar escenaris com cas-
tells, palaus, prats d’immensos jardins,
combinar l’art gòtic que m’agrada molt, i
arrelar-lo a un personatge històric de la
nostra cultura pròpia. És un personatge
que segur donarà més que parlar. De fet
es pot llegir a les plataformes digitals grà-
cies a l’editorial iLUBUC com les histo-
rietes de Boro. De Georgina dir que va
ser la meua escola, la meua formació i
creixement com a dibuixant.
Dins d´aquesta dilatada trajectòria d’il.lustrador,historicista, etc. Tens altres projectes com Fer i Desfer, una tira d´humor a CulleraTV ¿Com surt aquesta iniciativa i que suposa per tu? És una oportunitat de fer humor crític amb l´actualitat política-social? Sí, realment tenia el cuquet de la tira hu-
morística tirant-me de la mànega, és més,
venia de l’experiència tan fructífera de la
producció de les tires d’en Boro. És una
proposta que al web digital els va semblar
d’interés i cada setmana es puja una tira hu-
morística d’actualitat política. En aquests
moments per qüestions de coordinació de
feina i agenda, no podem publicar. Però no
passa res perquè continuem en contacte.
13
Tenim antes que participares a l´storyboard de Caragolimpic.Com va ser l´experiència?Molt interessant, i extraordinària. Tot l’equip érem molt jóvens i jo tenia moltes
ganes d’aportar el meu gra d’arena a la sèrie. El director de la productora ens
reuníem cada dia i féiem l’story junts. Vaig col·laborar en les seues dues temporades.
Les vinyetes de Fer i desfer de Toni Cabo podeu trobar-les a la web de Cullera TV
14
Doncs sembla que sí, que tenim
una efervescència creadora molt
rellevant, encara que València
és i ha estat sempre una ciutat
altament creativa. En el camp
de la il·lustració en tenim una
bona fornada de bons i recone-
guts dibuixants. Però com bé
dius i lamente profundament,
un desert pel que fa a la crea-
ció en valencià. Es publiquen
llibres il·lustrats en la nostra
llengua? Sí, els il·lustradors tre-
ballen també per a editorials va-
lencianes? Sí, i en canvi, en cap
cas produeixen res en valencià
per ells mateixos, ni còmics, (lle-
vat de l’aportació al Camacuc)
ni fanzines, ni novel·les gràfi-
ques, com si visqueren en altre
món. Per fortuna, ara vosaltres,
Comboi Gràfic, porteu la vostra
tasca de difusió gràfica, artística,
Com veus el món de la il.lustració en valencià actualment?Vivim un BOOM il.lustrat a València, amb les novesgeneracions però, tal volta, no en valencià.
etc. En la llengua pròpia del
país, la qual cosa vol dir que les
noves generacions d’artistes va-
lencians, també, poden, deuen
produi r i difondre la cultura en
valencià. Des d’ací us felicite i
espere poder col·laborar algun
cop en vosaltres en alguna de
les vostres publicacions. Per mi
seria un goig. D’altra podries
dir-me que no hi ha indústria
en valencià de còmic i et diria,
cert, no hi ha. I a què espereu
a arriscar-se? Un il·lustrador no
només ha de ser un decorador
de làmines, un prestidigitador
de traços, textures i innovacions
gràfiques, un il·lustrador ha de
crear i comprometres en la cul-
tura a la qual pertany. Sent ser
tan ras, però és així, els il·lus-
tradors valencians no tenen un
compromís destacat per la llen-
gua del país. Em reconec prou
exòtic en eixe aspecte. He pro-
curat cercar algun intent d’inte-
rés amb dibuixants que pensava
partien de certa conscienciació,
es podria fer alguna cosa, per
sumar sensibilitats i dotar de
visibilitat a la creació en valen-
cià, però, tristament casdascú
està molt submergits en la seua
pròpia escafandra d’individua-
lisme. Què li anem a fer, el plat
a taula és el que té. Espere que
les generacions d’il·lustradors
més jóvens, si prene major cons-
ciència i creen i produïsquen
més en la nostra llengua. Els
il·lustradors no només hem de
fer encàrrecs que ens demanen,
n’hem de crear nosaltres i en
valencià. Com ho fan els escrip-
tors, els cantautors, els músics,
els cineastes.
[...]els il·lustradors valencians no tenen un compro prou exòtic en eixe aspecte[...]
15
[...]un desert pel que fa a la creació envalencià. Per fortuna, ara vosaltres,Comboi Gràfic, porteu la vostra tasca dedifusió gràfica, artística, etc. En la llenguapròpia del país, la qual cosa vol dir que lesnoves generacions d’artistes valencians,també, poden, deuen produir i difondrela cultura en valencià.[...]
mís destacat per la llengua del país. Em reconec
16
Com veus les publicacions en Valencià, sabent que hi partici-pes en varies o has participat com al Camaruc, Tretzevents i Esquitx?Ara mateix les polítiques lingüístiques per part
de l’Administració és més que lamentable, ate-
rradorament insuficients. Els polítics que tenim
a la Generalitat són els millors inquisidors per re-
matar-la del tot. Però no podran. Pel que fa a les
publicacions, sobretot infantils què és el cas que
em toca de revistes de còmics, de subscripció i en
català doncs, molt complicat. Són temps ben durs
i difícils i a més el mercat infantil de l’oci es mou
amb unes competències altament comercialitza-
des en productes globalitzats que fa que sobretot
es consumisca allò que ix en la tele, les pelis o els
vídeo-jocs. Altra és l’absorció del temps lliure dels
xiquets en detriment de milers d’activitats setma-
nals que els organitzen els pares que fa que els me-
nuts no tinguen temps d’assaborir l’avorriment, as-
pecte aquest altament recomanable i creatiu. Però
no vull resultar massa negatiu i crec que es poden
crear noves estratègies que apropen el lector me-
nut a les publicacions infantils i els pares han de
ser partícips.
Per què el gènere de la il·lustració infantil i juvenil. Per què és important la literatura infantil i juvenil?Perquè l’univers de l’infant és creador, renovador,
és el constructor del futur i cal adobar-lo amb la
matèria de la imaginació, la creativitat, l’educació,
el respecte i la cultura en tots els seus vessants;
artístiques, lectores, musicals, etc.
Quins projectes tens entre mans ara per al futur mésimmediat? El projecte més immediat i important és sens dub-
te el del Boro, ja no només en el seu vessant de cò-
mic en historieta, impresa o digital, si més no del
concepte global que hem creat nou per al perso-
natge i que presentarem pròximamentde manera
ben amplia i que d’alguna manera es veurà reflec-
tida en l’expoboro, l’exposició de la celebració del
seu 15é aniversari a l’Octubre Centre de Cultura
Contemporània, i que ens faria molta il·lusió po-
guéreu compartir amb nosaltres eixe dia.
Consell per als nous il.lustradors?Estimar la teua professió, ser-ne constant, i creure
fermament en el que fas i sobretot ser-ne feliç. La
millor ferramenta per aprendre és creure en el que
fas i tindre la convicció de què el que vols fer, és el
que vas aconseguir.
17
Diversificació en el teu treball: Tallers d´animació il.lustrada? Com és l´experiència?Certament, he passat d’estar hores a l’estudi di-
buixant per als xiquets, per passar a estar hores
dibuixant amb ells, que també els hi agrada di-
buixar tant com jo. Crec que és un camí ben en-
riquidor. Fa molts anys que feia tallers de còmic,
però trobe eren massa tècnics i crec que es pot
gaudir dibuixant i expressant l’artista que un porta
dins d’una manera més divertida. Eixir del cau de
l’estudi per a donar a conéixer millor el personatge
Boro als xiquets és una experiència molt valuosa.
Sobretot ara viatge amb el Boro, però algun cop
faig alguna animació lectora d’algun conte meu
per a més menuts entre 3 a 4 anys i és deliciós.
Ojála poguera fer-ho molt més sovint. Però el tre-
ball d’il·lustrador demana de normal molta dedica-
ció. Estic volent compaginar-ho millor i continuar
integrant-t’ho en la meua dinàmica de treball com
a il·lustrador i dibuixant de còmic infantil.
Per acabar, quin llibre, còmic o obra literària estàs llegint ara? Tinc un grapat de llibres i còmics per a llegir. En
aquests moments no tinc massa temps per dedi-
car-li, però sempre estan en la tauleta per poder
gaudir-ne. Podria dir alguns títols sobretot que
m’han regalat com Ardalén de Prado. M’agrada
anar a les botigues de còmics i furonejar aquells
que ja estan quasi descatalogats que són joies i
que sempre ho seran, com les vinyetes del francés
Sempé. De llibres tinc Eté Utú són contes africans
de tradició oral, m’interessen altres tipus de contes
per poder inspirar-me, tal volta, en un futurible, en
altres historietes, adaptar altres narracions enri-
quidores.
18
MÉS ENTREVISTESAL NOSTREBLOG
19
comboigrafic.blogspot.com
20
Mokulito és un procés de gravat alternatiu basat
en els principis de la litografia. Va ser descobert
pel professor Seishi Ozaku al Japó fa més de 30
anys. El seu procés reemplaça la pissarra bavaresa,
tradicionalment utilitzat a la litografia, per un plat
de fusta contraxapada, que posseeix les mateixes
característiques de la pedra litogràfica. L’ús d’una
matriu de fusta contraxapada, permet a l’artista
fer una tirada de fins a 25 còpies. El descobriment
de Mokulito pel professor Ozaku ha permès una
mescla d´altres tècniques, que no són purament
litogràfiques, com l´hibridació amb marques xilo-
gràfiques.
Sense l’ús d’àcids o solvents agressius, el procés
Mokulito és ideal per treballar-lo sense necessitat
de comptar amb un taller plenament equipat, i
ideal per a principiants i gravadors de tots els orí-
gens.
Aquesta tècnica és una oportunitat d´experimen-
tar amb la litografia a un baix cost.
MOKULITOT è c n i c a l i t o g r à f i c a
Actualment, la gravadora més important que està
investigant entorn la tècnica de Mokulito és polo-
nesa i es diu Ewa Budka.
Com acabada de graduar de l’Acadèmia de Belles
Arts de Varsòvia, en l’actualitat viu entre Varsòvia,
París i San Louis EUA on ella persegueix la seva
pràctica artística centrada en el Mokulito.
Pels seus descobriments en aquesta àrea va ser
guardonada amb una beca. Això la va portar als
EUA el 2012 on va dur a terme una sèrie de con-
ferències i presentacions.
La seva obra es pot veure en nombroses exposi-
cions individuals i col·lectives al país: Varsòvia,
Katowice, Cracòvia, Gdansk ia l’estranger, fins i
tot a París, França, Milwaukee, St. Louis, EUA,
etc.
Al març de 2013, va ser convidada oficialment
com a convidat internacional de la Conferència
SGCI a Milwaukee, on va donar una conferència
i demostració de Mokulito en col·laboració amb un
Mestratge en Gravat com és Jeff Sippel.
21
Ewa Budka al seu estudi de Milwaukee.
22
Els materials imprescindibles per aventurar-se
a la tècnica del Mokulito són, abans de tot, prou
econòmics.
Com a matriu farem servir una planxa de fusta
contraxapada, també farem ús de paper de vidre o
escata; així com, tot tipus de ferramenta grassa que
ens permeta intervenir la matriu al nostre gust;
goma aràbiga, esponja, rodillo-esponja de pintor i
paper per estampar.
A continuació anem a descriure els pasos per rea-
litzar el nostre Mokulito:
1- Caldrà escatar la matriu de contraxapat amb
tres papers d´escata de grossors diferents: un pri-
mer paper de vidre de 120 gr., un segon de 220 gr.
i finalment un tercer escat de 400 gr.
Al finalitzar l´escat amb cada gramatge caldrà es-
polsar la matriu amb un drap en una sola direcció
per tal de desfer-se de la pols sobrant i tornar a es-
catar amb el gramatge següent.
El procés de l´escat es farà sempre a favor de veta,
de banda a banda de la matriu, no en cercles. A
més, bisellarem els extrems de la matriu i les pun-
tes, per impedir que ens trenque tant el paper com
la premsa quan fem la tirada.
2-Una vegada polida la matriu i netejada la pols,
ja està llista per ser intervinguda. Les ferramentes
per intervenir poden ser molt variades, però el més
important és que siguen grasses i dures, no blanes:
barres d’oli, retolador gras, aguades (aigua + tinta
litogràfica), llapis, etc.
3- Una vegada intervinguda la matriu podrem
cobrir-la amb goma aràbiga, estenent-la amb una
baieta suaument per la superfície. Deurem deixar
eixugar durant 24 hores.
Funcionament del Mokulito
4- Una vegada deixada eixugar la matriu durant 24
hores podem retirar, suaument, amb aigua freda i
una esponja la capa de goma aràbiga. És important
banyar la matriu tant per davant com per darrere
abans de tot per evitar que s´unfle la planxa.
5- La tirada màxima que ens pot eixir dependrà de
la qualitat de la plantxa. No obstant això, aquesta
tècnica està pensada per fer tota l´edició d´una
vegada, doncs en els millors dels casos la tirada no
aplegara a més de 25 còpies.
23
Trìptic d´Ewa Budka amb la tècnica de Mokulito.
24
Segueix-nos a Facebook! Guirigall fanzine
25
guirigallfanzinePublicació trimestral per als amants de l´obra gràfica
26
DIÀSPDe sobte faltava un amic, una amiga, un germà, un altre amic; un degoteig constant i colpidor, moltes vegades inconscient. L´aeroport deixava de ser eixe lloc llunyà i desconegut.
27
Claudia Molina Guixot
Elisabetta Bernardi
Natalia Elefante Milan
Carmen Sarrión
Clara Gallén
Andreu Cosin
Fran Greus
28Carla Gallén
29
30
31 Andreu Cosin
32
33Claudia Molina Guixot
34Elisabetta Bernardi
35
36Natalia Elefante Milan
37
38Fran Greus
39Carmen Sarrión
40
SàtiraCol laboreu enviant la vostra obrao escribint qualsevol article entorn a l´obra gràfica.
Podeu fer-nos aplegar les vostres propostesa [email protected]
.
Col labora al n 3 de Guirigall Fanzine:. o
41
Termini de presentació
fins el 25 de Març
42Totes les fotografies d´aquest article han sigut cedides per Julia Pelletier.
Una vegada més, hem celebrat el Festival Interna-
cional de llibres il·lustrats i autoeditats en la Cen-
tral del Raval, magnifica llibreria de Barcelona.
Cada any, baixem a la seua cripta i la transformem
recreant el saló d’una casa particular perquè el
nostre públic puga estar còmode mirant, admirant
i interactuant amb tot el que exposem. A més, cer-
quem que aquest espai transformat puga cridar al
visitant a fer una pausa, a prendre’s el seu temps i
a parar per un moment per a descobrir nous autors
internacionals.
Per què una llibreria? Per la seua tranquil·litat i
perquè ens sembla important que aquest material
poc visible i diferent siga exposat envoltat de
llibres que és on haurien de tenir el seu propi lloc.
Quinze països van estar representats enguany
amb 64 autors seleccionats, els quals ens van ofe-
rir els seus treballs amb el llibre com a objecte i
com a idea. Vam poder veure, entre molts altres,
els mapes desplegables de Javiera Pintocanales,
llibres retallats minuciosament de Niñapajaro,
els pop-up de Camille Renault, el llibre-rotllo de
Hélène Genvrin utilitzant la tècnica del sumina-
gashi, les caixes-tresor de Xana Sousa o els acor-
dions serigrafiats de Claudia Blin.
El Festival té com a premissa divulgar, compar-
tir, intercanviar i regalar un coneixement sobre
formes diferents i poc usuals, a més d´ explicar la
realitat a través de l’objecte lliure. Aposta per la
curiositat i la voluntat de compartir i celebrar.
43
FestivalInternacional del
Llibre Il lustrat de Barcelona.
8 edició
.
a
Julia PelletierDirectora de la 8a Edició de Com Pedro per la meua casa
Festival Internacional de Llibres Il·lustrats de Barcelona
44
Per aquesta raó organitzem trobades, conferèn-
cies, exposicions i tallers on es poden creuar il·lus-
tradors, artistes, aficionats, professors o alumnes
de qualsevol horitzó.
Enguany gràcies a l’Institut Francès, hem tingut
el plaer de conèixer a Céline Thoué i Pierre Aber-
not, de l’editorial francesa L’épluche-doigts. Tots
dos es dediquen a la impressió i al gravat. Hem
descobert el seu treball en una exposició d’origi-
nals, conversant sobre el seu desenvolupament
artístic i plàstic i organitzant dos tallers, un sobre
linòleum, per a adults i un altre sobre monotips,
per a xiquets. En l’Institut Italià organitzem una
presentació a càrrec de Simone Tonucci, co-di-
rector amb Fausta Orecchio de l’editorial italiana
Orecchio Acerbo, i creador de ELSE, unlabora-
tori artesanal d’estampa serigràfica que realitza
llibres i productes fets a mà amb materials ecolò-
gics i en sèrie limitada. Tonucci ens va ensenyar
els seus preciosos llibres i ens va parlar del treball
social que els ha portat a crear aquesta editorial
tan personal i atípica.
Èric Grau, José Antonio Soria y Lídia Moreno,
Pere Ginard, Raquel Ares Rúa i tö Collective,
van compartir amb el públic un aperitiu durant
el qual cadascun va presentar llibres, esbossos, i
originals.
45
Dario Zeruto, artista Cubà resident a Barce-
lona que treballa en l’encreuament entre les
tècniques tèxtils, la volumetria del paper i
l’enquadernació, ens va oferir el taller “Quan
el paper fa pop-up”, on cada participant va
poder jugar amb el plec i el tall del paper i
transformar-ho en un objecte tridimensional.
I gràcies a Clara Saez i Julia Abalde de Pin
Tam Posa, els xiquets van poder jugar amb
segells de goma i crear cadascun un llibre i
estampar parlant de la mar!
Dir, per a concloure, que la nostra intenció
és proporcionar cada any una mostra atenta
al panorama creatiu actual, un marc de re-
ferència en la ciutat on es donen cita artistes,
creadors, dissenyadors, galeries, professionals
i afeccionats al voltant del món del llibre
il·lustrat.
El Festival té ja 8 anys, i esperem poder
seguir!
Julia Pelletier - Directora.Domenico Berardinelli - Coordinació. Daniel Cavalcanti - Identitat visual.Julie Escoriza - Web.
46
47
JOC,ESPAII XARXA.FAMÍLIAD’AFECTES
Llibre d´artista:
Les imatges del llibre i el text d´aquest artícle està
tret de la web de Això és com tot editorial.
48
A Carlet, el dia 3 d’octubre, a la Casa de Cultu-
ra, en el context de la inauguració de l’exposició:
La família de la pilota. Més enllà de l’hegemonia
dels costums, presentàrem també la carpeta-llibre:
Joc, espai i xarxa. Família d’afectes, la segona pu-
blicació d’ “Això és com tot”. En aquesta ocasió,
allò que hem volgut prioritzar és el paper de les
xarxes afectives, i més en concret, les “comunitats
d’afectes”, aquelles que posibiliten la socialització
i el compartir coneixement entre uns i altres, i que
encara poden qüestionar l’autoritat dels experts,
de crear noves i imprevisibles aliances i així traçar
noves fugues del coneixement que estiguen allun-
yades dels convencionalismes actuals.
Tot i això, el llibre, a partir de les experiències dels
protagonistes, o algunes persones entrevistades, ju-
gadors/es i no jugadors/es, és un nou punt de par-
tida per a fer una proposta que analitza i valora el
joc de la pilota com una experiència estètica de re-
percussions socials, culturals i polítiques, profun-
dament lligades, i que ens ha dut, i possiblement
ens puga seguir portant, a canvis de percepció de
sentiment i de consciència en la nostra realitat o
moment històric que vivim. Quan parlem de pilo-
ta a nivell social, efectivament, ens referim a com
articular respostes, al fet d’estar o pensar-se junts,
per mig d’associacions, federacions, i d’actituds co-
muns front al joc. I entenem el joc més enllà d’un
49
ordre establert, donat, i presabut, i que ha permès,
en moments complicats, pel seu caràcter popular,
assumir la possibilitat de canvi...
Nosaltres l’anomenem també joc profund, i l’apli-
quem també, per exemple, dins el món de les
travesses. Per això hem mirar, fins i tot, de rela-
tar-ho, narrar-ho. Pensem que certs interessos de
“l’ordre” han anat desacreditant el joc de la pilo-
ta per entendre sols que allí es jugaven els diners
malament; i no parant-se a pensar que el que allí
esdevenia era, inevitablement, un “joc profund”,
on la gent es pensava i experimentava els “desor-
dres” i que els mantenia junts. En definitiva, social
o sociològicament, podem extreure i identificar
aquesta situació amb conceptes o realitats com els
de jerarquies, estatus, moments de rebel·lia, etc. I,
potser també, aquest “joc profund”, com que no es
podia controlar (pel que té de difícil d’estudiar i
objectivitzar) va acabar sent endimoniat i descrit
com a part “negra”, o “golfa”, de la pilota, sense
Les imatges del llibre i el text d´aquest artícle està
tret de la web de Això és com tot editorial.
altres connotacions que no foren les més negati-
ves. En definitiva, aquesta activitat o aspecte que
podríem descriure com a “irracional” augmenta
quan hi ha travesses. I aquest excés especulatiu,
nosaltres ho veiem també així en la pilota: no sols
es pot resoldre per un càlcul del plaer individual
de la travessa.
Finalment, a partir de l’experiència de la pilota a
Carlet ---abans de fer-se el trinquet, profundament
lligada al joc en el carrer---, ens introduïm en el
concepte de l’ “espai”, entenent-lo com factor clau
de socialització, de debat entre espai públic o com-
ponent comú i privat, de convivència o conflicte:
escoles, carrer, trinquet, clubs, etc. De manera que
estudiem i diferenciem entre un espai, més propi
del “joc”, que podríem definir com a “popular”:
obert, incontrolat, o descontrolat, irracional o ins-
tintiu; i un altre, més propi de l’ “esport”: “insti-
tucionalitzat”: raonat, disciplinat o programat, i
gestionat, també pel que fa a l’espai: més limitat.
50
51
52
Gràfica
Artícle editorial de Comboi Gràfic
ii
transformacioósocial
Vivim immersos en un món dominat per les imat-
ges. Podríem comptar amb els dits de les mans
la quantitat d´anuncis que ens creuem en anar
pel carrer, ja siga a peu o en cotxe, i ens faltarien
mans.
El poder de la imatge és indiscutible, ja siga per a
bé o per a mal. No és cap cosa nova, encara que
sí vigent, l´instrumentalització que es fa de la
imatge al món del marketing, la propaganda i la
publicitat.
De fet a les nombroses guerres del segle pas-
sat es va fer ús d´aquest poder de convocatòria,
d´emocionar i d´aplegar al públic que la imatge,
mitjançant els cartells propagandístics, tenia en
la població. La guerra civil espanyola és un gran
exemple d´aquest ús bèl·lic del cartellisme, entre
molts altres.
53
54
No obstant això, avui amb la tecnologia i la
societat mediàtica en què ens trobem fan que
el poder de la imatge hagi potenciat les seves
capacitats i multiplicat el nombre de persones
que poden veure-la; a més, el bombardeig que
sofreix els nostres ulls fa que apleguem a un
punt on, més que observar, passem a engolir
imatges, i el més perillós de tot, els missatges
que aquestes imatges transmeten, i tot sense
temps per digerir-les.
Però el poder de la imatge no es pot fer servir,
assoles, per vendre’ns cotxes de luxe que no
són necessaris o canons de bellesa que més
que innecessaris van en contra de la salut.
També podem fer-la servir per transformar
la societat i plantejar missatges que trenquen
l´hegemonia del pensament únic, creant d´a-
questa manera una xicoteta escletxa que ens
permet aplegar a aquelles persones que tal
volta mai aplegaríem i plantejar debats dife-
rents i antagònics.
55
56
En moltes ocasions, molt dels artistes gràfics
que es dediquen a l´activisme fan servir la
subversió de les imatges, és a dir, que fan un
exercici d´apropiacionisme de les imatges del
mainstream per donar-li un altre punt de vis-
ta per tal de desvelar tot allò que la marca no
diu de si mateixa.
Però aquestes pràctiques tampoc són res nou.
Artistes com a Josep Renau o John Heartfield
ja jugaven amb les imatges de diaris i revistes
per fer collages que criticaren al nazisme o el
capitalisme a mitjans del segle passat.
Per altra banda, Barbar Kruguer als anys 70’
també subvertia les imatges dels mitjans de
comunicació de masses per donar-li una mi-
rada totalment diferent, destacant el seu tre-
ball ‘No necessitem altre heroi’.
Josep Renau
John Heartfield
57
Barbar Kruguer
58
És just a principis dels anys 70 quan al ca-
liu de la contracultura naix la comunicació
de guerrilla com a moviment de resistència
enfront de l´hegemonia cultural del consu-
misme.
Des d’un principi aquest moviment de con-
trapublicitat o publicitat social ha sigut molt
sensible als temes ecològics i encara avui
podem veure reaccions contrapublicitàries
en resposta a grans catàstrofes naturals o per
conscienciar a la població entorn la protecció
de la natura.
Bob Esponja mort després de la catastrofe al golf de
Mèxic per la petrolera BP.
Campanya francesa contra les tabacaleres, al cartell
es pot llegir: “Açò és el que dona plaer a les indús-
tries del tabac- segueix fumant”.
Moltes vegades aquestes aportacions contra-
publicitàries solen ser anànimes i utilitzen la
mateixa estètica de les campanyes publicita-
ries de la marca que critiquen, també subver-
tissen la imatge corporativa de al marca o el
personatje qeu represanta la marca.
Per finalitzar, assoles dir que el potencial
de la imatge està en les nostres mans. Com
a creatius i artistes som creadors d´imatges,
però de nosaltres depèn que aquestes tin-
guen prou força per emocionar o captivar al
públic, i per suposat que el missatge de les
imatges que creem també depèn de nosaltres
els creadors.
59
Tanca publicitària intervinguda afegint-li bosses de compra.
60
SàtiraCol labora al n 3 de Guirigall Fanzine:
Col laboreu enviant la vostra obrao escribint qualsevol article entorn a l´obra gràfica.
Podeu fer-nos aplegar les vostres propostesa [email protected]
.
. o
61
Termini de presentació
fins el 25 de Març
guirigallfanzine
Guirigall fanzine
comboigrafic.blogspot.com
@ComboiGrafic
