Embed Size (px)
Citation preview
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
1
XXVIII
ABRIL de 2006Xarxa Suplementnúm.20
Hi havia una vegada un escriptor que va venir a l’Escola...Això no tindria res d’especial si no diguessim que ja fa vint-i-cinc anys d’aquellaprimera visita i si no hi afegíssim que aquest escriptor és un escriptor excepcional i unamic entranyable. Aquest escriptor-amic és diu: JOAQUIM CARBÓ.Avui, diada de Sant Jordi, nosaltres li dediquem els Jocs Florals de l’Escola i ell ensadreça aquestes ratlles de felicitació a tota l’Escola.
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
2
XXVIIIA L’ESCOLA VEDRUNA DE TONA D’UNNOVEL·LISTA AMIC
Quan un es fa gran, per no dir vell,s’adona que de gairebé tot ja fa seixanta,cinquanta o quaranta anys. Per sort, hi haesdeveniments que també celebrenalgun aniversari sonat en què elsprotagonistes poden ser ben joves, en-cara, perquè no és tan llunyà,.
És el cas dels Jocs Florals de la vostraEscola, que es van començar a celebrarara fa vint-i-set anys. I en fa vint-i-cinc dela meva primera visita a l’Escola. I constique, si no fos que m’ho ha recordat laMercè, hauria dit que no en feia tants. Amés, també m’ha fet saber, que algunsdels nois i noies que avui tenen la sortd’entrar cada dia a les vostres aules sónfills o filles d’alumnes que vaig conèixerfa vint-i-cinc anys.
En altres ocasions he tingut ocasió deparlar dels meus contactes amb l’Escola
Vedruna, però no farà mal a ningú quefaci memòria...
La tutora de vuitè de bàsica va fer que ala seva classe es llegís En Felip Marlot,unes narracions sobre un detectiu que jom’acabava d’inventar. En acabar la lectu-ra, em van convidar i em van rebre de lamanera més divertida i original que potemocionar un autor: disfressats depersonatges del meu llibres, les noies iels nois de la classe em van atabalar apreguntes i van passar unes diapositivesrelacionades amb les aventures del meudetectiu. No cal dir que vam quedar moltamics. I encara ens en vam fer més quan,al cap d’unes setmanes, em regalaven unllibre titulat Vida de perdiguer, amb unatrentena d’històries protagonitzades peren Felip Marlot, escrites amb molta grapai traça. Això em va moure a escriure’nunes quantes més per fer amb tot plegatun volum que va publicar l’editorial del’Abadia de Montserrat. El dia que vam
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
3
XXVIIItenir el llibre imprès, hi va haver festagrossa a l’escola! La Maria Rius, quel’havia il·lustrat, i jo vam fer acte depresència i ens vam divertir xerrant iexplicant-nos la vida i miracles. Fins i totens vam menjar un pastís molt bo que elpare d’un dels autors, que era pastisser,va fer clavat a la portada del llibre que esva titular Un altre Felip Marlot, si us plau.
El fet va portar cua i en més d’una ocasióm’he trobat amb la Mercè i, també, ambels més lletraferits de l’escola, algunsdels quals avui treballen amb feinesrelacionades amb el món de la cultura.De la mateixa manera, en alguna altraocasió he escrit algun text amb motiudels Jocs Florals, ara no puc recordar dequin any, així com pel llibrecommemoratiu de l’Escola, al costat depersonalitats com el crític i pedagog JoanTriadú i el poeta que ja no és ambnosaltres Miquel Martí Pol.
Em sap molt de greu no poder-vosacompanyar avui en la celebració de SantJordi i dels Jocs Florals, però en fa unsquants que visc apartat del món escolarperquè, xerrameca com sóc, quan emtrobo entre amics i lectors no puc pararde parlar, se m’irrita el coll i he de córrera prendre uns medicaments que no emfan cap favor. Quina llàstima!
Per aquest motiu, escric unes ratlles perfelicitar de tot cor els poetes guanyadorsi, també, els qui no hagin tingut la sort desortir premiats. No hi fa res, perquè elmés important de tot és haver-se tancatuna estona a reflexionar per escriure unesquantes paraules ben arrenglerades queexpressin amb sinceritat tota mena desentiments. Uns Jocs Florals, i més entrecompanys, no són una història devencedors ni vençuts, ja que l’únic que hisurt guanyant és la poesia ques’ennobleix amb l’obra de tots.
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
4
XXVIIIÉs molt possible que, com ja va passarfa vint-i-cinc anys, alguns de vosaltrescontinueu escrivint versos, narracions oguions al llarg de la vostra vida, però finsi tot els qui no ho facin no deixaran de serpoetes si mantenen una actitud constructi-va, ordenada i respectuosa amb elsaltres. Ser poeta és saber guanyar i sa-ber perdre. I, sobretot, saber escoltar lesraons dels altres. És possible quer ja usho hagi dit en alguna ocasió, això, peròés que ho sento de debò.
I si algú es dedica a la mateixa professióque jo vaig triar fa molts i molts anys,estic segur que sempre tindrà motiu dedistracció, que mai no s’ensopirà i que notindrà problemes per omplir el seutemps. Escriure és com menjar sopes,que fa que te les pensis totes. I nosolament que te les pensis, sinó quevagis pel món amb els ulls molt obertsper captar tot allò que passa pel teuvoltant. Això vol dir que també s’ha de
ser molt tafaner: tant en dins com en fora.Vull dir que algú que vulgui retratar elmón en què viu, per un cantó s’had’escorcollar ell mateix per saber per quèfa les coses d’una manera i no d’una altra,per què hi ha temes, paisatges, personesi fets que el motiven o que el fan reaccio-nar, i per què n’’hi ha que el deixenindiferent. I, també, mirar al voltant, veure, comprendre, aplaudir o indignar-se amb els capteniments de les perso-nes; fixar-se en els canvis de lanaturalesa; reaccionar favorablementdavant la bellesa i indignar-se amb lesinjustícies... I armar-se de valor per expli-car-ho als altres.
Ai! Si en tenim de coses per explicar-nos!Quina llàstima que no us les pugui dir deparaula, cara a cara, discutint la jugada,rient i jugant.
Que visquin molts anys els Jocs Florals!
Joaquim Carbó
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
5
XXVIIIPREMIS GENERALSEDUCACIÓ PRIMÀRIAFLOR NATURAL XAVIER BIARNÉS (2n)
VIOLA D’OR AITOR GEA (5è)
ENGLANTINA ALBA ROCA (6è)
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAFLOR NATURAL CLÀUDIA CABRERA (1r)
VIOLA D’OR MERITXELL MAS (4t)
ENGLANTINA AROA CASADEVALL (3r)
Membres del jurat:Cristina EscrigRaquel SandovalLaia MolinsEulàlia BaulenasNúria RogerMireia SabatéM.Dolors FontMercè PratsobrerrocaSandra PetitbòMontse RosellJoan Roca
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
6
XXVIIIPOESIANIVELL TÍTOL AUTOR
1r EP L’amor ARNAU MIR
2n EP La nit XAVIER BIARNÉS(Accèssit) El camaleó que no té por RAMON ROMEU
3r EP L’amor MARINA CARRASCO(Accèssit) El bany PAU CLAPÉS
4t EP El flam ADRIÀ PUJOL(Accèssit) El meu cos HELENA LEAL
5è EP Escombraries AITOR GEA
(Accèssit) Les 4 estacions AÏDA FONT
6è EP Amics ALBA ROCA
1r ESO Recull de poemes CLÀUDIA CABRERA2n ESO Immobilitat CARLA GES
3r ESO El mar AROA CASADEVALL
4t ESO Un record d’amor MERITXELL MAS(Accèssit) Records ignorats NÚRIA MAS
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
7
XXVIIINARRACIÓNIVELL TÍTOL AUTOR
P 5A ---------- MARTA ARUMÍP 5B ---------- ELOI SÁNCHEZ1r EP El Pinzell Xavier López2n EP El gat arruïnat Eduard Molist
3r EP La guineueta Ester Cànovas
4t EP La tortuga trista Núria EsmaratsPer què els galls canten al matí? (ACCÈSSIT) Adrià Vila
5è EP El cuc poruc Pol PuigdollersL’avi de pagès (ACCÈSSIT) Adrià Vilalta
6è EP Com un petit Mozart Helena Cànovas
1r ESO Perduda en els meus pensaments Gemma Romeu
2n ESO Dins una habitació blanca Marina Rierola
3r ESO Amors d’estiu Laura BarcelóA l’extrem de la realitat (ACCÈSSIT) Paul Sànchez
4t ESO Alguna cosa més que una illa Maria Puiggròs
Monòton, però necessari (ACCÈSSIT) Mònica Rovira
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
8
XXVIIIDIBUIX:GRUP-CLASSE GUANYADOR
P3 A Camila Machado CoyantP3 B Irina Fontarnau PlanasP4 A Judit Martínez SànchezP4 B Júlia Comellas OrtegaP5 A Ivet Lledó CarpioP5 B Xènia Vilardell Riera
CÒMIC:NIVELL GUANYADOR
1r EP Laia Mas «La princesa i el príncep pugen a una muntanya»
2n EP Aniol Oriol «El partit d’hoquei»
3r EP Lídia Salvans «L’all i oli»
Irene Bruch «L’aniversari de la Clàudia» (Accèssit)
4t EP Laura Sans «Una excursió moguda»
5è EP Mireia Calvo i Berta Velasco «La guarderia de Sant Jordi»
Aurora Marqués i Laia Vilar «Les fruites»
6è EP Michael Sánchez «L’àvia hip-hop!»
Nil Brugulat «Una noia desesperada» (Accèssit)
4t ESO Laia Portet «Ciber nòvio»
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
9
XXVIIIFINALISTES POESIA
NIVELL ALUMNES
1r EP Berta Vidal, Laia Mas, Sergi Oliva, Oïda del Río, Elisabet Ausió
2n EP Marta López, Arnau Rodríguez, Esteve López, Daniel Nadal, Aleix Aragonès
3r EP Gerard Quintana, Clàudia Codina, Alba Molist i Irene Codina
4t EP Laia Angulo, Natàlia Castejon, Mar Coll i Maria Romeu
5è EP Aïda Carretero, Sergi Segura, Aïda Perarnau i Marina Tubau
6è EP Mar Recarens, Anna Giralt, Alex Martín,, Cristian Gea, Paula Roura i Pol Pla
1r ESO Anna Vila, Marina Solà, Gemma Romeu, Aïda Cilleros i Bruna Oriol
2n ESO Fredi Prat, Berta Portet, Gil Vilarrasa i Marina Rierola
3r ESO Laura Barceló
4t ESO Mònica Rovira, Gisela Garcia, Irene Pérez i Maria Puiggròs
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
10
XXVIIIFINALISTES PROSA
NIVELL ALUMNES
P5 Adrián Pérez, Jana Ausió, Roger Serrabassa, Yael Moragas
1r EP Alba Comas, Sara Oliver, Aura Casanovas, Pol Molas
2n EP Gerard Ausió, Maria Valero, Arianna Fernández, Paula Jordà i Alba Masramon
3r EP Núria Castany, Aina Mas, Paula Rodó, Cristina Pol i Susanna Roselló
4t EP Albert Parés, Daniel Tomàs, Laia Baulenas i Anna Arumí
5è EP Anna Cussó, Clàudia Capdevila i Elisabet Calvet
6è EP Oriol Chandre, Mar Recarens, Gemma Fontseca, David Martínez, Èric Pla i Víctor Castejón
1r ESO Montserrat Valero, Mireia Raya, M. Àngels Candel, Judit Molas i Anna Vila
2n ESO Berta Portet, Carla Ges i Fredi Prat
3r ESO Fede Guerrero i Aroa Casadevall
4t ESO Pol Puigdomènech, Josep M. Rubio i Lídia Portet
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
11
XXVIIIFINALISTES DE DIBUIX I CÒMIC
NIVELL ALUMNES
P3 Josep Güell, Mireia Llahí, Aida Tarradellas, Laura Creus, Eulàlia Colomo, Clàudia Torrents,Roger Vilaró i Natàlia Mauri
P4 Aina Pladevall, Ingridd Baños, Laura Ares, Ferran Jiménez, Aina Perarnau, Pol Serra, GerardCilleros i Marc Boix
P 5 Alba Carrasco, Esteve Ferrer, Adrià Pla i Nicolau Vilaró
1r EP Maria Pinteño, Carla Pratdesaba, Júlia Cussó, Ferran Buixaderas, Pol Pacheco i SergiGonzàlez.
2n EP Aleix Aragonés, Arianna Fernández i Martí Gibaja.3r EP Eloi Codina, Irene Codina, Núria Riera i Maria Solà4t EP Anna Ginestet, Adrià Vila, Carla LÑópez, Arcadi Casanovas i Patrícia Beorlegui5è EP Narcís Oriol, Aida Carretero, Aida Font, Pol Puigdollers, Albert Rigol, Clàudia Capdevila, Adrià
Vilalta i Carles Fernández.6è EP (Desert)
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
12
XXVIIIPREMIATS DE PARES I MARES
POESIA
Teresa Tordera
POESIA
Montse VilaróLluís Vives (ACCÈSSIT)
PROSA
Núria GarrigaM. Rosa Cuní (ACCÈSSIT)
PROSA
(Desert)
PREMIATS DE MESTRES
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
13
XXVIII
poesiaia
Camila Machado(P3 A)
Irina Fontarnau(P3 B)
Dibuix P3:Dibuix P3:Dibuix P3:Dibuix P3:Dibuix P3:
El mussol.El mussol.El mussol.El mussol.El mussol.
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
14
XXVIII
poesiaia
Júlia Comellas(P4 B)
Judit Martínez(P4 A)
El dofí, alegre i content,El dofí, alegre i content,El dofí, alegre i content,El dofí, alegre i content,El dofí, alegre i content,travessa l’oceàtravessa l’oceàtravessa l’oceàtravessa l’oceàtravessa l’oceàràpid com el vent.ràpid com el vent.ràpid com el vent.ràpid com el vent.ràpid com el vent.
Dibuix P4:Dibuix P4:Dibuix P4:Dibuix P4:Dibuix P4:
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
15
XXVIII
poesiaia
Xènia Vilardell(P5 B)
Ivet Lledó(P5 A)
Dibuix P5:Dibuix P5:Dibuix P5:Dibuix P5:Dibuix P5:
L’univers és tot.L’univers és tot.L’univers és tot.L’univers és tot.L’univers és tot.
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
16
XXVIII
Eloi Sánchez(P5 B)
Marta Arumí(P5 A)
La lluna és unal’Univers és tot.
Les estrelles brillen moltperquè són molt brillantes comla purpurina i jo voldria ser comla Lluna.
narrac
ió
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
17
XXVIII
poesiaia
L’amor
L’amor no es pot imitar.Estic enamoraaaat.
L’amor ho supera tot.
Arnau Mir(1r EP)
La nit
Nit fosca,Nit sense lluna.
I el cant de les mil i una òlibes,I les petjades d’un llop.
Xavier Biarnés(2n EP)
El camaleó que no té por
Jo tinc un camaleóque no li fa por la foscor
i canvia de color.Tant si és verd, vermell o blau
és un camaleó normal.
Canvia de colori, en un minut,
ja ha desaparegut.
Ramon Romeu(2n EP)(Accèssit)
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
18
XXVIII
poesiaia
L’amor
Vermell, vermellm’agrada el vermell del cor de les flors
i dels llavis que es fan un petóvermells i rosats.
Com una poma rosadaamb un caramel de maduixa
i també de mel.
Marina Carrasco(3r EP)
El bany
A mi m’agrada banyar-mei poder imaginar:
que l’esponja és un vaixell grani la pinta un gran calamar.
Les bombolles són onadesi el sabó un peix entremaliat
que no es deixa pescar.
Pau Clapés(3r EP)(Accèssit)
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
19
XXVIII
poesiaia
El flam
El flam, ai caram!No alça ni mig pam
d’un plat petit de postres,no dels grossos de menjar ostres.
Quan tires al plat,Es mou de cap a cap.
I quan te’l menges,És tan deliciós
Que te’l menjariesDe dos en dos.
Adrià Pujol(4t EP)
El meu gos
El meu gos quan veu la llunaes menja una pruna.
I quan veu les estrelles,mou les orelles.
No fa molt, el meu gos es va morir,i el meu cor es va encongir.
Va morir d’un empatx de pruna,i tot per culpa de la lluna.
Però el meu gos deu estar feliç,perquè en el cel deu haver tastat l’anís.
I el meu gos mentre vola,olora farigola.
Helena Leal(4t EP)(Accèssit)
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
20
XXVIII
poesiaia
Escombraries
La pela de taronjai l’espina de rapsomiquen amb l’esponjai l’agulla de cap.
La llauna de tonyinai el cartró de lletploren amb la sardinai el rovell d’ou desfet.
Aitor Gea(5è EP)
Les quatre estacionsHivern, tu que deixesuna capa blanca.
Primavera, tu que deixesuna aroma molt fresca.
Estiu, tu que deixestotes les fulles verdes.
Tardor, tu que deixesla frescor.
Hivern, primavera, estiu i tardorun clima millor.
Aida Font(5è EP)(Accèssit)
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
21
XXVIII
poesiaia
AmicsEls amics són una felicitat,una alegria, un patiment,un sentiment.
Amb els amics potsjugar, cantar,riure, gaudiri una amistat compartir.
A un amic de veritatpots explicar-li somnis,compartir penes, esperança,bons moments...
Un amic de veritatés difícil de trobar,si el teniu no el deixeu escapar.
Alba Roca(6è EP)
Recull de poemes (1r eso)
L’arbreSobre una catifa verda,
i envoltat de flors,un gegant de moltes mansconvoca reunions d’ocells.
Clàudia Cabrera
PlouDes de la meva finestra veig passar la
gent.El cel plora,
i en un moment el carrer s’ha omplert decolors,
Infants, mares i àvies corren peraixoplugar-se,
però una petita gota de sol,desaparèixer la pluja.
Clàudia Cabrera
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
22
XXVIII
poesiaia
ReceptaCent grams de plors,cinc-cents d’alegria
deu de tristor, ivuit-cents cinquanta de rialles,
barreja-ho:tindràs el puré de la meva infantesa.
Clàudia Cabrera
RecordsUna mà acollidora,Una classe buida,Un mural que cau.
Orelles que m’escolten,Un sofà taronja,
Pudor de crispetes cremades.
Uns peus que no trepitgen,Un pati acollidor,
I trucades inesperades.Clàudia Cabrera
ImmobilitatPeus tranquils,sala gran sense fi.Tu esperant-me a les escales.
Respiració profunda,cel amagat darrere les fulles,prat amb herba nedant a l’horitzó.
Vent remogut,herba que voleia al ritme del vol del’ocell,dues persones ballant damunt el glaç.
Carla Ges(2n ESO)
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
23
XXVIIIEl mar
Infinit llençol blauamb l’horitzó d’ombra,i onades immensesque no acaben d’arribar.
Les ones sorollosesque piquen a les roques,i la brisa fredaque sento en despertar.
Els peixos tot nedantsemblen sínies,i jo m’hi quedo bocabadatveient-los fluctuar.
Dins del vent enfurismathi llisca un veler,s’endinsa cap a l’infiniti es perd mar endins.
Aroa Casadevall(3r ESO)
Un record d’amor
Mor la nit i neix el dia,passat ja el somni cruel
que desperta en el llac dels sentimentsi acaba en el riu de la vida.
Nous moments queatreuen un petit gran sentiment,
amor,instint bàsic de les persones
agradable però aterrador,petit engany,
dolor constantque cau com llàgrimes del dia.
He regalat els records al vent,m’ha promès que els guardaria,
que no tornarien,i aquest vespre
quan el sol s’amagava en l’horitzói la lluna despertava la bellesa de la nit,
el corrent lliscava entre els meus cabells,acariciant el meu rostre,
poesiaia
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
24
XXVIIImentre m’explicava
que els records no es regalen,que són l’única cosa
que no et poden prendre,l’única cosa que ningú pot viure com tu.
Meritxell Mas(4t ESO)
Records ignorats
Amics d’infànciarecords entelats
sento com es trenquen.
Esperant impacient el retorn del passatseguiré buscant el meu moment.
Constància permanent al teu costatsense obtenir el fruit desitjat.
Silencioses llàgrimes corren dins meu.
Sentiments evaporats moren a la mevament,
tu els imites.Intento silenciar el plor de l’enyorança.
Núria Mas(4t ESO)(Accèssit)
poesiaia
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
25
XXVIII
poesiaia
Estimat amic,Te’n adones?
La vida és una bonicapassejada sota la llumde la lluna i lesestrelles...,
Amic meu...,
Hem passejat plegats,cadascú amb la sevaclau, sense deixar-lamai sota l’estora.
De petits vamaprendre, que elmillor abric és el delpare..., i de la sortque vam tenir...,
Hem anat creixent ipassejant..., pas apas..., ens hem
adonat que a cada pasfem camí...,
I que cap camí es potfer dues vegades...,
Caminant...,Caminant...,
Hem après que saberperdre..., quelcom oalgú..., és mésimportant que tenir...,
Per què..., amicmeu..., no hem deixatmai la clau sotal’estora..., i ambl’abric del pare...,
Hem après que saberperdre..., ens costatant de vegades...,que l’afany de tenir
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
26
XXVIII
poesiaia
per tenir...,
Ens fa perdre l’art deviure..., la imaginacióde crear..., i depassejar sota la llumde la lluna, i lesestrelles.
Estimat amic,Te’n adones?
Tu i jo de petits vamtenir el millor abric...,l’abric del pare..., iens va ensenyar quemalgrat tot...,
Amic meu,
La vida és una bonicapassejada sota la llumde la lluna i lesestrelles. Teresa Tordera
Forte, ma non troppo
Un acord precísde somriures i riallesguarnit amb semitonsde petons i abraçadeshan format un cant corald’il·lusions conjuminadesque al unís van avançantvers un forte, sincopades.
Un crescendo contingutamb cromàtics d’emocionsva augmentant la tessituradels seus dos compositors.
I entre cànon i duetenllacem totes les notesque el destí ens porta a pleret:unes suaus, les altres fortes.
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
27
XXVIII
poesiaia
Andante de sentimentsper orquestra i vidaevitant els portaments,amb notes clares i definides.
I un finale amb sordinaper acabar el concertforte, ma non troppo, piano i ritardando.
Montse Vilaró
Recull de poemes
Nèixer plegats
Fa una volta al solvam néixer plegats.Tu de catalana,naltros d’africans.Nedares a l’úterlluny del nostre jaç.Desitjos de mare,de pare i germans,omplien carpetesamb somnis d’infants.Lluís Vives
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
28
XXVIIIEspurna
De nou l’espurna d’un nadóPer atiar el foc de vells i nous projectes.Tornen les rialles sense dentsI les nits de son entretalladaJa tant se val ser més o menys pobres,Si vessem de joia quan estem junts.Un sol esguard al niu de criançaPer saber que res,Ni ningú,No aturarà mai els qui volen créixer.Lluís Vives
OrfenatsAmistat MisèriaFatiga PaciènciaRialles LímitsInjera EncensCafè RastafariAmunt Tilahun
Esperança DawitNecessitat EmèbitSida
LLetHipopòtams UfanorAromes Martha
Lluís Vives(Accèssit)
poesiaia
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
29
XXVIII
narrac
ió
El pinzell
Hi havia una vegada un pinzell. Era petit igruixut i de color blau.No el sucaven a la pintura mai, nomésenvernissava un cop a la setmana.Però un dia van haver de pintar una porta iel van fer servir. El pinzell es va posarcontent.
Xavier López(1r EP)
El gat arruinat
Vet aquí un racó de món on tenia nastothom, hi havia un gatros amb uns ulls brillants i les orellesnormals. I li va caure tot el pèl,i va pensar que ja li creixeria i que esvendria el pèl per fer jaquetes.Primer va anar molt bé, però llavors no vatenir gaire èxit i va pensarobrir moltes botigues. I va tornar a tenirmolt èxit. Però de cop vanbaixar les vendes perquè es va posar unaltre producte a la venda ide moda i es va arruïnar.
Eduard Molist(2n EP)
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
30
XXVIII
narrac
ió
La guineueta
En un petit bosc hi ha un cau de guineus icada dia les meves amigues i jo l’anem amirar. Avui, sabeu què ha passat? Hanascut una guineu!!! És molt bonica. LaJoana, que porta una càmera de fotogra-fiar, li ha fet unes quantes fotos, la Irene,amb la seva filmadora, l’ha filmat durantuna estona, i amb els meus binocles l’hepogut observar molt bé. La Irene que ésuna mica despistada ha agafat elsbinocles al revés!!!Al cap d’una estona ha vingut l’amiga in-separable de la Irene, la Núria i totes lihem preguntat:
- Com és que no venies abans?- - M’he despistat.
Llavors la Irene ha dit:- Deixeu-vos de romanços i
comencem a berenar que tincmolta gana!!!
Hem buscat un lloc i hem tret el berenar.
Són boníssimes les galetes que ha portatla Núria i la tortada que ha portat la Joanatambé és molt bona.Sabeu què fa ara la petita guineu? Estàllepant la melmelada que ha portat laIrene, quin riure!!! Però ja és molt tard i éshora d’anar cap a casa i explicar als pa-res què ens ha passat.
Ester Cànovas(3r EP)
La tortuga trista
En aquell temps que les tortugues teniendents, hi havia una tortuga que mai a la sevavida havia pogut fer ous perquè tenia unamalaltia amb un nom molt estrany, es deiaCAXOIUIO i per aquest motiu no podia ferous.Un dia d’estiu, la tortuga estava molt des-esperada i va pensar: “vaig a buscar elsmeus amics a veure si em donen una idea”.Va anar a buscar els seus amics i l’hi van
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
31
XXVIII
narrac
ió
dir si volia adoptar una tortugueta, i la tortu-ga va dir que sí.Quan va haver adoptat la tortugueta, vadecidir que es diria “TUGA”, van ser moltfelices i totes dues van menjar anissos.
Núria Esmarats(4t EP)
Per què els galls canten al matí?
Abans els galls parlaven i vivien feliços finsque un bon dia va arribar un dimoni que elsamenaçava amb que si no li portavenmenjar, se’ls menjaria vius. Per això elsgalls es van reunir i van proposar anar alseu castell. Quan van arribar van veure quehi tenia dos guàrdies a la porta. Van pensari van proposar de pujar per una corda quehi havia a un costat del castell. Quan vanarribar a dalt el dimoni els va veure i els hiva dir que si no tornaven per on havienvingut, els deixaria sense veu. Els galls novaren fer cas de les amenaces del dimoni
i varen continuar buscant la solució al seuproblema. Tot buscant varen torbar la ma-nera de que no es quedessin muts, peròvaren arribar tard, i el domini va complir laseva promesa. Però els galls cantant i fent-se els despistats, van veure que el dimonies fonia. Quant varen veure que el dimonies fonia els galls varen parar de cantar. Quanvaren arribar van veure que els dimoni elsestava esperant i es van posar a cantar, i eldimoni desesperat perquè es fonia vademanar perdó als galls i aquests varendecidir que el perdonarien demanant-li acanvi que no tornés a molestar-los mai més.Ara els galls no parlen al matí però si queels sentim a cantar.
Adrià Vila(4t EP)(Accèssit)
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
32
XXVIII
narrac
ió
El cuc poruc
En Poruc era un cuc molt poruc tal comdeia el seu nom. Era un cuc de seda totblanc i tou, feia cara de bon jan, peròtenia un problema:, no sabia fer capolls ino es podia convertir en papallona deseda.La seva mare n’hi havia ensenyat, peròell no se’n recordava, tots els seusgermans en sabien. Tenia tanta por quese’n riguessin d’ell, que no gosavademanar com es feia.Un dia va conèixer un altre cuc, el cucMegabrut. En Megabrut, en veure’l tantrist, li va preguntar què el preocupava iell li va respondre que no sabia fercapolls, que tenia tanta por de fer-losmalament que els esguerrava tots.En Megabrut li va dir: “El truc és estarconvençut que els faràs bé”. Però el cucPoruc llavors li va preguntar que si ell ensabia tant, com era que no fos ja unapapallona. I el cuc Megabrut li va contes-
tar: “Perquè quan el vaig tenir acabat noem vaig recordar de ficar-me a dins”. Elcuc Poruc es va convèncer a ell mateixque es faria papallona, i al cap d’uns diestots dos ja eren papallones.Al final amb molt d’esforç les cosess’aconsegueixen.
Pol Puigdollers(5è EP)L’avi de pagès
Caminava a poc a poc cada dia per lamuntanya, era el seu exercici des de feiavint-i-cinc anys.Ja no tenia tanta feina al camp perquè esva vendre les terres i el bestiar i es vapoder comprar una casa gran i maca depedra, construïda el 1853.Com que era antipàtic i sorrut havia viscuttota la vida sol.Els pocs cabells que li quedaven elstenia blancs, tot i que poca gent els hi
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
33
XXVIII
narrac
ió
havia vist perquè els duia tapats amb unaboina. Tenia els ulls foscos i tristosposats en una cara de pocs amics plenad’arrugues, els llavis prims, la bocasense ni una dent... Això sí, sempreportava un bri de farigola penjant. Estavamés sec que un clau i portava cada diauna camisa de quadres, una armilla i unspantalons de vellut de color negre.La seva casa us la puc descriure ambuna paraula: maquíssima, però ho farémés a fons. Era de pedra, amb unesteules molt velles, a dins, en entrar, hihavia una gran sala amb parets de fusta ipedra, el terra de fusta de la bona. A ladreta hi havia una porta que donava a unlavabo net i polit, a l’esquerra una altraporta que portava a la cuina, i mirant rectehi havia un menjador gegant amb unataula enorme, un sofà, una estufa, una telei un joc de dards.
Adrià Vilalta(5è EP)(Accèssit)
Com un petit Mozart
Wola!, o més aviat, hola!. Em dic Aurèlia.Voleu jugar amb mi? Però no a un jocqualsevol, es tracta de jugar a explicaruna cosa que hagis fet i t’hagi agradat.Per exemple: un treball de plàstica, unahistòria que t’hagis inventat, un momentespecial... Va, començo jo. Us explicaréla història que figura al títol de la lectura:com un petit Mozart, una història, per a mimolt especial.Això va passar fa uns dos anys, perquèm’agrada molt jugar i crec que la vida ésun joc, per a mi és clar. Vet aquí que undia a l’hora del pati jo i les mevesamigues estàvem parlant sobre el quehavíem fet el cap de setmana (jo sóc moltxerrameca). Tot seguit em va venir al capde parlar d’un joc que m’havia inventat,es tractava d’imitar tan bé com podies unpersonatge destacat de fa molt anys. Enaquell moment, inesperadament vaaparèixer la Gurdun i el seu grup
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
34
XXVIII
narrac
ió
d’amigues tanoques. Es va haver de ficaren la nostra conversa:
- Un altre dels teus jocs de nenapetita! No en vull saber res!
- Doncs si no en vols saber res,per què has vingut?.
- Per tocar-te els nassos! -va afegirella.
- No et fiquis amb el meu nas queel tinc molt bonic!
- Espera, fem un tracte -vaproposar ella–. Juguem a aquestjoc, però amb una condició, tuimitaràs el personatge.
- I un be negre amb potes rosses,maca!
- No m’interrompis, penso que se-ria divertit, perquè si tu ho fas bé it’hi atreveixes, jo faré el ridículfins que acabem l’escola.
Aleshores se’n va anar, i jo vaigcomprendre que en aquell moment laGurdun va saber com fer-me quedar enridícul davant de tothom, i a mi això no
em va agradar gens, gens ni mica.Em vaig sentir tan pressionada per aquellgrup que vaig haver de dir que sí. A més,crec que les meves amigues creuen quesóc molt forta. Si hagués dit que no, noem vull imaginar què hagués passat. Méstard, a la classe d’història, vaig pensar:”Però, en quin embolic t’has ficat? Ara hasde trobar el camí de sortida com mésaviat millor”. La professora va interrompreels meus pensaments i va cridar:
- Senyoreta Aurèlia, em podria ex-plicar la revolució francesa?
- De seguida, surto a la pissarra?- Sí ràpid aire, aire!
La tarda em va passar volant, i em vaigpassar gairebé tota l’estona pensant quinpersonatge podria imitar, fins que vaigagafar l’enciclopèdia de personatgesimportants que té el pare Tot buscat, emva cridar l’atenció un nom que s’escriuRenoir, amb color blau, es veu que erapintor, però llavors vaig arribar a la lletra
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
35
XXVIII
narrac
ió
M, la meva lletra preferida. Llavors vaigveure dos noms que eren iguals, erenMozart, però un deia Leopold i l’altreWolfgang Amadeus. Es veu que un era elpare i l’altre el fill, músics de molt prestigii el fill molt conegut. Estava decidit, fariael petit Mozart, però tenia un problema, ellera un home i jo una nena, vaig pensarque ja el solucionaria. El primer que haviade fer era una transformació interna i ex-terna, per això li vaig preguntar a la maresi encara estava decidida a tallar-me elscabells curts com un nen. Em va dir quesí, i a més es va posar contenta com ungínjol, tant que vam anar corrent a laperruqueria.A l’escola tothom em va començar a ferpreguntes que jo no volia respondre.Eren molt pesats, jo m’inventavarespostes que no eren veritat: que nom’agradaven els cabells llargs, que això,que allò ...El pitjor de tot va ser haver-med’acostumar a anar classe de música i
escoltar molta música clàssica. El meupare feia temps que em volia apuntar aclasses de violí, piano i solfeig i vaig de-cidir que aquella era una bona ocasió. Alcomençament no m’anava gens bé peròal final m’hi vaig acostumar i saps què etdic, que fins i tot m’agradava portar unavida tan musical.Al matí quan em llevava, mirava a la mevatauleta de nit i feia el gest d’agafar unacosa per tapar-me el cap, però noagafava res. A l’escola caminava tota ma-jestuosa imaginant que estava a l’èpocabarroca, i que tota la gent portava perrucainclòs el professorat. A l’escola de músi-ca saludava al professor com si fosBeetthoven.Un dia la mare va anar a veure la tutora i liva explicar que tot l’interès per les matesi la llengua que tenia abans, s’havia fos,que ara només vivia per la música.Tothom se’n va adonar fins i tot la Gurdun,per tant no li va tocar altre remei queadmetre que havia perdut i que el trofeu
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
36
XXVIII
narrac
ió
d’or era per a mi. Es va passar la restade curs, tal com va prometre, fent de fifi, ijo no vaig deixar de ser un petit Mozart.Vaig guanyar molts premis de músic, i totper un simple joc.Quan hagueu llegit aquesta història no empodreu negar que un instant pot canviar lavostra manera de pensar...Bé, s’ha de dir, potser, gràcies aquest jocvaig millorar la meva vida. Va, ara us tocaa vosaltres, endavant, expliqueu la vostrahistòria que segur que també és moltinteressant...
Helena Cànovas(6è EP)
Perduda en els meus pensaments
Sóc en una habitació molt fosca. No sé siestic sola o hi ha gent al meu costat.Només veig una cosa, foscor. De cop,unes torxes penjades a les quatre paretsde l’habitació s’han encès i per fi veig on
sóc. Estic sola. Veig una porta just al meudavant, camino cap a ella, l’obro i entro...Ara sóc en una habitació molt diferent al’anterior. És una sala circular amb moltesfinestres, però no hi ha res més que duesescales al mig; una va cap amunt i l’altracap avall. Finalment em decideixo i triol’escala que va cap avall. Baixo...Ara em trobo en una habitació molt gran,enorme. Aquí hi ha poques finestres,però les parets, que són infinitamentllargues, estan plenes de rellotges desorra, de sol, d’agulles... A les altreshabitacions tot era silenci, però ara elsilenci es trenca a causa del tic-tac detots els rellotges. Al final de l’habitació hiha una porta. Corro cap a ella i l’obro.Estic en una altra habitació circular, peròaquí totes les parets estan cobertes permilers de portes. Què faig? Quina trio?Estic nerviosa i desconcertada alhora. Alfinal em decideixo per la que tinc just aldavant.Ara mateix no em trobo en cap habitació,
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
37
XXVIII
narrac
ió
sinó que sóc al principi d’un passadísque sembla molt llarg. Començo a córrer.Tot seria ben fosc si no hi haguessin unestorxes que fan molt poca llum. Fa deuminuts que corro i no he trobat res. Sentoun soroll, com una sirena...Obro els ulls i veig la meva habitació. Elque sonava era el meu despertador, aixòvol dir que estava somniant. M’ha agradataquest somni. Potser aquesta nit el podrécontinuar, vés a saber!
Gemma Romeu(1r ESO)
Dins una habitació blanca
No recordava res. Tampoc hi sentia. Teniaun malestar, una sensació que mai abansno havia tingut. L’habitació, tot i ser blanca,semblava que girés al seu voltant. I la llitera,una olor familiar. Estava en un hospital. Lament li feia passar males jugades: ararecordava la seva primera patacada, i el
seu 10è aniversari, i quan es va treurel’EGB... Li havia sortit tot bé a la vida. I araestava allà, estirat a una llitera d’hospitalsense saber per què. Se sentia pesat,dens, molt dens, fins que va caure en unprofund i dolç son.Ara l’envaïa una nova sensació: flotava ?No ho creia.
- Rick, però què fas? No veus queno estàs sol!? Som un equip, persi no ho recordes!
- No necessito ajuda, capità, em séespavilar sol!
- Les línies de l’enemic estan moltben col·locades, Rick. No podremavançar les nostres, si anem ambaquesta dispersió.
- “Novato”, no t’hi fiquis! Aquí no ma-nes a ningú!
- No tenz dret a pozar-te amb en“Nano”. Aquí tampoc manez tu.
- Vinga, vinga, no ens posem així,Pavlovitx. “Nano”, tu col·locat a
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
38
XXVIII
narrac
ió
l’extrem dret; Pavlovitx, tu a l’extremesquerre; Rick, tu i jo atacarem persorpresa des del centre. Lesnostres línies defensives estanprotegides.
Anaven perdent. Ara començava a recor-dar coses, fets. Dormir li havia anat bé. Sesentia feliç. Dormir no li havia agradat mai.Quan era petit havien entrat a robar a casaseva quan era de nit. Aquell dia s’haviahagut de quedar sol a casa. El seu pares’havia quedat a l’hospital amb la sevagermana. La Martha. Havia anat a la disco-teca de la ciutat i l’havien drogat amb unadosi molt elevada. Li estaven fent testos ianàlisis per comprovar que el seuorganisme no hagués quedat danyat Jagairebé no recordava ni quina cara feia ara.Entre els múltiples desplaçaments quehavia de fer per ... Un altre cop, l’escalforetade les mantes que el recobrien el van feresclau de la son.
- Primera línia abatuda! Visca! Hemde remuntar el terreny perdut.
- Capità, ho hem aconseguit!- No cantiz fictòria maza aviat “Nano”,
les cozez encara no eztandezididez.
- Exactament la mateixa tàctica quevolia proposar, capità ...
- Ara no éz hora de renegar de ningú,Rick.
Un espai de temps incalculable li va passarpel davant. Li tornava a fer mal el cap. Lisemblava que estigués com al principi.
- Capità!!! Es troba bé!? Capità!!!- No et preocupiz “Nano”, no l’han
ferit de gravetat. Però el millor quepodem fer per ell ez arrezerar-lo ales bandez on hi hagi algunaproteczió. Dezprés hauremd’ezparar que l’ajudin. Nozaltrezhem de zeguir o el que ell haacozeguit zerà en va.
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
39
XXVIII
narrac
ió
- Sí ...
Tornava a sentir-se viu. Suava. Allò no eraun somni. N’estava segur. Un record ? Aque-lla gent no li sonava de res.
...
Una llum blava com el cel en un dia de vent,semblava que li volgués ensenyar algunacosa. Ell ho ignorava tot, ara. No estavaper brometes fantasioses. Per altra bandasentia la necessitat de veure alguna cosaque li aclarís la ment. Llavors ...
- Ri i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i ng ,riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing!
- Doctor, els últims controls mèdicsdel pacient no detecten capanomalia positiva o negativa. Volmantenir-lo “connectat” encara?
Lluitava amb forces per vèncer la pressióinvisible que el subjectava en aquell llitnegre. Sentia les veus, veia les ombres,
però era incapaç de projectar cap senyalde vida no vegetal.
La impotència es va anar apoderant d’ell.Es rendia? Allò no era propi del que lihavien ensenyat ... Les parpelles esmovien!
- Sort que no l’hem “desconnectat”,infermer! Aquest home està viu!
- Què li passa, ara? Per què noméspot moure les parpelles?
Això mateix es preguntava ell. Què lipassava ? Què li havia passat ? Qui eren lagent del somni ? Qui era ell ?
- Després de 2 anys en coma, no etquedaries encarcarat, tu?
- Sí, té raó doctor.- Ara el que hem de fer és avisar els
terapeutes i la psicòloga. Estàconscient, ens està sentint, així quemillor que actuem ràpid abans que...
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
40
XXVIII
narrac
ió
Una setmana més tard, David Selva teniatotes les respostes a les seves preguntes.Feia dos anys escassos, mentre jugava unpartit de futbol per a aficionats amb els seuscompanys d’enginyeria, havia sofert un greuaccident. Un defensa de l’altre equip l’haviaenvestit sense voler, però ell havia rebutuna greu contusió cerebral que l’havia deixaten coma. La seva família havia deciditdeixar-lo “connectat”. No havien volgutperdre l’esperança que algun dia tornaria.
PD: En David va oblidar per complet elsomni que durant dos anys l’havia turmentat:uns homes jugant un partit, o més aviat,disputant un joc que s’havia convertit en unabatalla per sobreviure.
Marina Rierola(2n ESO)
Amors d’estiu
I era allà amb la mirada perduda,com cada vespre. El refrec de la faldillavermella amb les seves cuixes feia queel vent, tallés amb tall perfecte la delicadavestimenta que amb molta cura, potsermassa, havia estat confeccionada.Esclats llunyans d’ones a les pedres mésproperes al far, desencadenaven unseguit ritme, marcat per tènues notesmenors en un piano vell de noguera.Delicadament, mirava per últim cop laseva pell. Aquella pell que sempre haviafet olor a llimona, amb la que amb tantspocs dies havia après a estimar potserinfinitament. Jugava fràgilment a recórrercada centímetre del seu blanquinós cosamb les seves mans de violinista. Aque-lla pell, que tan anhelada havia estatreposava ara, plàcidament envoltada desorra fina de platja a les espatlles de lamar... Aquell dia era l’últim, potser durant
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
41
XXVIII
narrac
ió
tot un llarg i buit any, i ella ho sabia, i elltambé, tot i que forçadament es tapavenels ulls amb esperança. Com cada dia al vespre, les duesànimes es trobaven acaronades per lafràgil llum dolça d’un color taronja,tonalitats de roses, i de fons, algun quealtre pigment rogenc. Gran gegant cruelgrogós, que minvava sens falta de ningú. Els seus cors bategaven ambforça, batecs al pit de cada un, i erallavors quan amb molta cura, la seva mà,aquella mà tan fina, plena d’anells i degomes velles que per a ella significaventot un món, s’enfilava tímidament per lapanxa del noi, podent així notar laespiració, quan entrava dins la seva bocarefugiada al front de la noia. L’altra mà, quedava lliure per ferreal un dels seus plaers preferits; jugaramb els seus llargs cabells. Ambtendresa, posava els cinc dits de la màdreta, sobre el cap del seu estimat, a poca poc, procurant evitar el mal, enfonsava
la maneta agafant així tots els cabells, ibaixant la mà lentament fins les infinitespuntes, on ella desfeia algun que altrenus. Siluetes envejables es moviensense pressa per la platja. De tant en tant,alguna rialla afogada trencava el silencidel port. Però aquella nit, era l’últimavegada que escoltaríem ls rialles, ja quel’endemà, la noia, marxava del poblet dela costa a les nou del matí. Tota aquellamàgia viscuda en infinites nits d’estiu,abandonava el conte de fades per tornara la realitat. Entrada la nit, algun vidre dellàgrima es trencà. Princeses quedeixaven el regnat, i prínceps que esquedaven sense elles. Sempre recorda-ré la cara de la noia, en dir, sanglotant, unllarg, profund i intens t’estimo en mig del’abraçada més dolça que hàgim pogutdonar mai a algú. I ella a l’esquerra, i ell ala dreta. Caminant a pas forçós, esgiraven cada tres segons, per comprovarque l’altre encara hi era... I recordant tot
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
42
XXVIII
narrac
ió
l’agost que havien passat junts. Els dospensaven en la pel.lícula ... Aquella queels dos es giraven de cop i es tornaven aabraçar i a estimar. Però allò no era cine,i per desgràcia dels dos, cap ho va fer.Res era com aquella nit d’estiu que tanthavien somiat. Un adéu amarg,acompanyat per àcides llàgrimes, haviaestat el seu únic final.
Laura Barceló(3r ESO)
A l’extrem de la realitat
Una dona està asseguda sola en unacasa. Sap que no hi ha ningú més almón: tots els altres éssers han mort.Truquen a la porta.La partícula de segon que van trigar aobrir-se les glàndules suprarenals de ladona i injectar el seu tens cos ambadrenalina li va semblar estrany i aliè. Elmón que l’havia estat rodejant aquests
últims dies era un món quiet, fred, mort ...La dona havia passat la gran majoria deltemps dormint sobre qualsevol superfíciedigna d’estirar-se sobre, ja que el mónera ara una gran massa de ferralla, runa i,desagradablement, sang i carronya.Gairebé no quedava menjar i la dona esnegava a temptar-se, sent una cristianamolt creient, cap al canibalisme. I encaramenys quan els seus companys humansestaven destrossats i mutilats d’una ma-nera que ella creia inimaginable.Van tornar a trucar la porta.La dona aquest cop va fer un salt a lacadira, la qual havia sobreviscutmiraculosament a la destrucció que haviatingut lloc a la Terra fa poc. Va decidiramuntegar el seu coratge i dirigir-se capa la porta. Va decidir ser forta. Comsempre li havia dit el seu pare, «si per unpany veus l’esperança, no esperis ques’obri la porta sola». En aquests momentsla dita tenia més significat que mai. Al’altre cantó d’aquesta bruta i polsosa por-
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
43
XXVIII
narrac
ió
ta hi podia haver esperança. Encara que,evidentment, també hi podia haver mort.Sabia que s’estava arriscant. Fa uns diesno hauria tingut el valor de fer-ho. Peròara no li quedava res. Tots els seusfamiliars i amics estaven morts, i ellamateixa ja començava a notar com laseva pr`pia vida flaquejava. Se sentiacom una canya de blat enmig d’unhuracà.Per tercer cop van trucar a la porta,aquesta vegada amb un aired’impaciència.No s’ho va pensar dues vegades. Es vaaixecar d’un salt, va prendre aire, tastantcada partícula d’oxigen amb el seu nouolor a mort, i es va llençar cap a la porta.La va obrir d’una forta tibada, aixecantpetits huracans de pols per total’habitació, i va contemplar sense alè eldesconegut que l’esperava al destrossatporxo de la casa.-Bon dia, sóc l’inspector d’hisenda.La dona s’havia quedat bocabadada,
mirant astorada l’home que es trobavadavant seu.-Bo... Bon dia... -va aconseguirtartamudejar finalment.-Vostè és la senyora... -l’home va treureun grapat de folis d’una carpeta que haviaestatportant sota el braç i els va començar afullejar, arrugant el front- Vila? -va demanarfinalment.La dona va començar a recordar comodiava el seu nom, però va decidir nofer-ho, ja que era senyal que encara hihavia vida al món. El seu nom vivia. Ellavivia. Després d’uns segons va assentirlentament amb el cap.-Fantàstic! -va dir l’home, feliç com unapersona a punt de casar-se el dia del seuaniversari. -Doncs si li sembla bécomençaré la inspecció de la casa,d’acord?La dona volia explicar-li a l’home queaquesta no era la seva casa, que haviaestat destruïda i ella va acudir aquí per
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
44
XXVIII
narrac
ió
por al món exterior. Desafortunadamentencara es trobava sense paraules, il’inspector es va quedar a la casa, encarasomrient.Va passar una llarga mitja hora, en quèl’home saltava d’una habitació a l’altracom una cabra hiperactiva en un enormecamp de la seva gespa preferida, mirantarmaris, comprovant si l’aigua dels lava-bos funcionava, passant el dit per sobreles empolsegades taules on hi deixavales marques del dit com si es tractés deles parets del Prestige ... Durant totl’escorcoll la dona el va anar seguint, en-cara sense saber què dir. Aquest home lipresentava un món de possibilitats:esperança, companyia, amistat, o fins i totalguna cosa més que amistat ... Podriaser qui l’arribés a fecundar, l’ajudés a criarels seus fills. Podrien arribar a serconeguts com la història el Gènesi delSegle XXI ! Totes aquestes imaginacionsvolaven com mosques per la ment de ladona. Però e sobte, va sentir unes
paraules que la van fer tornar al món real.-Bé ... Tot sembla estar en ordre.Excloent la molsa dels lavabos, l’aiguamarró vermellosa, els cadàvers de lanevera, les rates mortes del menjador,les molles sortides dels llits i sofàs, elcanelobre caigut de la sala d’estar,l’ordinador sense torre, ... La televisió ésuna mica antiquada, però és igual, diria joque té les possibilitats d’una bola de neua l’infern per a mostrar-li quelcom, ... Ah si! I respecte a la gallina morta a labanyera, no l’importaria remoure-la,veritat? No és que faci molt bon decorat... Bé doncs, moltes gràcies per haver-me atès senyora Vila, que passi un bondia, fins després!I amb aquelles paraules es va girar, vasortir per la porta, tancant-la darrera seu,cosa que va aixecar més remolins depols, i la dona escoltava com les sevespasses s’allunyaven. Va ser llavors quees va adonar que la seva únicapossibilitat de sobreviure, o almenys de
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
45
XXVIII
narrac
ió
tenir un amic, o descendència, s’estavaesvaint després d’haver inspeccionataquesta destrossa en la casa, i ellal’estava deixant escapar! Va donar n granpas cap a la porta, i la va obrir d’una fortatibada mentre cridava:-Esperi!Anava a dir més coses, però es vaadonar que no hi havia ningú. El carrerestava desèrtic. No hi havia ni tan solssignes de que hi hagués passat algú persobre la pols del porxo. Es va girar cap ala casa, i tal com s’havia imaginat tampochi havia petjades al terra. Només les deles seves sabatilles esgarrades, donavenvoltes per la casa. Va sospirar tristament,i després d’uns segons va tornar a mirarcap a la porta, al carrer. Tots els cadàversencara hi eren. Les cases encara estavenen runes.Finalment, es va girar, ilentament va tornar cap a la cadira sobrela qual havia estat asseguda quasi tot eldia. En seure va col.locar la cara entreles seves mans i va començar a plorar.
Paul Sanchez(3r ESO)(Accèssit)
Alguna cosa més que una illa
La marea pujava mentre jo, senseimmutar-me, sentia com la marbalancejava les seves onades i cruixiensota les meves orelles. Era una nittranquil·la, semblava que tot fos al seulloc, les estrelles dormien sobre un celclar, la lluna reia mentre jugava amb unestel entremaliat, i jo contemplava aquellviatge en solitari en què m’endinsavacada nit. Sentia que era lluny de tot, enaquella platja sense que ningú espatllésaquell silenci aclaparador. Cada nit,m’agradava marxar de la caseta iendinsar-me en un món inexplorat per amolts estiuejants d’aquella petita illa.En una nit de 1990, la petita illa delMediterrani va trontollar, els llamps i elstrons rugien mentre feien amagar les
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
46
XXVIII
narrac
ió
últimes estrelles que gosaven treure elcap, la mar estava exaltada.En un hospital humil del cor de Menorca,Júlia Pons iniciava una nova vida. Enaquella vetllada, la mar i el cel varen per-sistir exaltats. Una noia forta, vaemprendre un camí, que sense que ellaen sabés res, la duria a ser la causa demolts trastorns meteorològics inesperats. . . .Una nit mentre fèiem sa baraneta a casaes conco Nicolau, jo vaig decidir explicarla meva partida cap a la Península.Portava molt de temps somniant aquellviatge i estava decidida que res ni ningúm’espatllés el meu somni! El que no sa-bia era el que m’esperava... . . .Aquell matí la mar estava molt esvalotada,plovia molt i la boira era totalment opaca.Mai havia agafat un avió i aquell matítampoc l’agafaria. Tots els mitjans aeris imarítims van ser suspesos, no podiamarxar ningú de l’illa ja que les
condicions meteorològiques hoimpedien. Qui podia pensar que to allòera culpa de que jo, Júlia Pons, volguéspartir de la meva illa?Tot era molt estrany ... Varen anar passantels anys, i cada vegada que intentavapartir de Menorca, m’era impossible,sempre per causes meteorològiques.Una nit, mentre la marea pujava i jo,sense immutar-me, sentia com la marbalancejava les seves onades i cruixiensota les meves orelles, vaig saber que,aquella nit era especial. Era una nittranquil·la, semblava que tot fos al seulloc: les estrelles dormien sobre un celclar, la lluna reia mentre jugava amb unestel entremaliat ... En aquella preciosanit, vaig sentir que des del fons de totd’aquella tranquil·la mar, en sortia una veuserena, entenedora, relaxada. Mentreparlava seguia la cantarella de lesonades i em deia: Júlia, tu vas néixeraquella nit de tempesta en què Menorcas’amaga del mal temps. Cada vegada
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
47
XXVIII
narrac
ió
que et vols allunyar del teu indret, Menor-ca plora...Aquella veu es va fondre entre l’onadad’escuma que m’acariciava els peus.Eren al·lucinacions? Estava somiant?Des d’aquella nit, na Júlia, va comprendreque néixer en una illa com Menorca,representava molt més que viure, per aella volia dir: estimar-la, tal i com Menorcase l’estimava a ella!
Maria Puiggròs(4t ESO)
Monòton, però necessari
Aquell somriure s’ha transformat per do-nar pas al dolor un altre cop. He tornat acaure en el pou negre de la innocènciasense adonar-me que aquell lloc ja m’erafamiliar, havia estat allà just el temps detancar els ulls i tornar-los obrir, mentre erafeliç: innocència! Massa dolor en tan poccor, no puc seguir així. No em porta
enlloc, però la felicitat tampoc és un camíque pugui escollir en aquests moments,o si? Em costa massa, no he lluitat mai acontracorrent i el primer cop que tincaquesta oportunitat li giro l’esquena, sócuna persona sense recursos ni ganes deseguir endavant. M’agrada viure enaquest pou? No crec, però en aquestsinstants l’aigua ja torna a ofegar-me.Demano perdó a les persones que ambparaules dolces han fet de mi el que sóc.Massa endins porto la tendresa: la deixoveure quan no toca i l’amago quan cal.Per què no deixar sorgir paraules ama-bles quan la persona és amable? Perquè no deixar-me emportar pel vent i lesseves paraules suaus que m’envolten eldia de núvols de sucre mentre la vidas’escorre entre els meus dits?
Al final massa gestos i pocs sentimentsentre tu i jo, simplement és cosa delsoroll confós de l’amor que em torna aenganyar.
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
48
XXVIII
narrac
ió
Segueixo intentant ser única per unmoment, però l’originalitat d’ella emsobrepassa.Sóc diferent, però no especial, sóc jomateixa i ni sent jo sóc el quem’agradaria. No puc continuar mentint-mei enganyant-me amb falses paraules de«reconfort», no puc continuar negant-vosla veritat i cobrint el silenci amb un sorollque només demostra la meva por desomriure i deixar-vos seguir els vostrescamins. No crec que tot continuï comabans. He canviat de pensament:distància i amistat no és compatible. Estara prop teu i amistat no és compatible. Potser que em plantegi que l’únicacompatibilitat és estar allunyats sentint lapunxada de les teves passes allunyant-se darrere meu, mentre el suau calfreddels records em supera.
No crec poder seguir així però, per quèpensar que tot tu ets la meva vida i lameva mort?
Per què voler afirmar que em treus l’alèque em deixa respirar i per què dirclarament que ets la droga que em mantéamb aquella esperança de poder-ladeixar.
Mai es pot tenir una cosa que no és deningú, per tant, mai he pogut tenir el teucor perquè no crec que mai hagi estatteu... Sempre ha estat d’ella, d’una perso-na que admiro perquè és l’única capaçde deixar-te fer fluir els sentiments enversels ulls foscos i esperançadors... Ella...Sempre aquesta paraula voltant el meucap, massa ple de desenganys i pors,massa buit de passions i d’estimació.
Sento haver-te contemplat amb la miradaencantada pels teus ulls, sento no haveraprofitat les carícies del sol mentre lafredor m’envoltava, sento no haver pogutvolar i haver-te tallat les ales, sento nohaver canviat i sento no haver pensat enquè tu tens somnis i esperances que he
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
49
XXVIII
narrac
ió
acabat desfent sense motiu. Perdó perdonar-te el meu cor amb uns sols mots,perdó per aquelles postes de sol entreparets, perdó per no deixar-te olorar lesestrelles i perdó per demanar-te aquellforat negre en què no volia caure.
Sóc així. Les portes estaven tancades iper la màgia que desprenen les tevesmans s’han obert sense tocar-les. Nomésamb un sol toc m’has donat l’oportunitatde deixar flotar la meva ment entre novesidees d’un futur millor.
Sons que ressonen al meu cap, imatgesque em recorden què hi va haver ahir,però no sabem com serà el demà,comoditat entre milers de desconeguts ijo segueixo mirant amunt, al cel, on etstu, àngel meu.
Ara sí, per sempre, o fins mai? Al final,després de paraules i paraules hedecidit, hem decidit..., has decidit..., que
el joc s’ha acabat. Gràcies per fer-mejugar hores i dies, instants de glòria imoments de dolçor. Sigues feliç i perdo-na per haver intentat pensar que no haviaestat gaire important dins del teu cap.
Mònica Rovira(4t ESO)(Accèssit)
Una nina, un tresor
S’acaba l’actuació del primer dia. El pare,juntament amb els altres balladors iballadores saluden i enmig delsaplaudiments em sento important aguantantla bandera de Catalunya.Ara toca estona lliure. Mentre els gransparlen una estona per decidir on volen anar,jo estiro el paquet de galetes que la mareporta a dins de la bossa. El paquet estàuna mica rebregat i les galetes una micaesmicolades perquè gairebé no ens cabiendins la maleta però mmmm... que en sónde bones!!! Només fa dos dies que hem
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
50
XXVIII
narrac
ió
arribat però ja trobo a faltar el menjar d’allà.Sé que estem a un altre lloc, lluny de casa,perquè hem tardat dos dies a arribar-hi.Però no entenc ben bé a on som. Sé quees diu Polònia, i que hem vingut a ballar aun festival folklòric, res més.Em sento estranya en aquest lloc. Noentenc a la gent i cada aroma i olor novadesperta sensacions molt especials dinsmeu.El pare em dóna la mà i em fa seguir ambla resta de grup, mentre m’agafa el paquetde galetes, ara ja buit.
- Anirem a un petit mercat que hi haal final del carrer.
Poc a poc puc anar sentint una olor quem’és familiar; l’olor del mercat de fruites iverdures que fan a la plaça de darrera decasa dels avis cada setmana. Tanco els ulls,em sento segura agafada a la mà del pare,i imagino que sóc al meu poble.Comm’agrada aquesta sensació.- Nena, obre els ulls, que cauràs!!!- El parem’estira el braç i fa que torni de cop a la
realitat.Els meus ulls se sorprenen davant d’aquellbonic mercat amb parades de fusta ambteles de colors.Tot d’una veig que els grans assenyalencap a l’altra banda del carrer.Giro el cap i veig un senyor, força vell, ambun cistell ple de peres. Ens hi acostemperquè un noi del grup diu que li vénenmolt de gust.Tots se m’han posat al davant i no puc veureres. Només tinc sis anys i no arribo a enlloc!Així és que passo per entre les cames finsque el meu nassarró arriba just davant delcistell. Aquell senyor em mira i em somriu.Agafa la cartolina que porto penjada al collamb un cordill i somriu.Comença a parlar i a posar peres dins d’unabossa. Me les acosta perquè les agafi. Desobte sento que m’estiren altre cop pel braçi m’aparten. No em deixen agafar-les. Par-la amb molts gestos amb els grans i ellsfan el mateix. Què deu passar? No entencres.
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
51
XXVIII
narrac
ió
La meva cara de no haver entès res fa quela mare m’expliqui el què ha passat. Resul-ta que el senyor veient a la cartolina delfestival que venia de tan lluny i que era tanmenuda m’ha volgut regalar les peres.
- I perquè no me les heu deixatagafar? – pregunto jo, sense aca-bar d’entendre res.
- Perquè segurament era tot el quetenia aquest senyor per poder feruns dinerets i comprar alguna cosaper alimentar-se i per abrigar-se al’hivern.
M’explica que estem a un país que hantingut molts problemes i que ara no tenengaires diners. No ho acabo d’entendre peròdins meu em queda una sensació detristesa.Més tard, ja de tornada cap a la universitaton vivim aquests dies, veig una nena ambuna nina. No és tan maca com les meves.És una nina vella i bruta fins i tot amb laroba estripada. Però aquella nena l’agafaamb força i se la mira amb un somriure als
llavis. Segurament que se l’estima molt.Suposo que els nens i les nenes d’aquí,igual que aquell senyor gran que hem trobatfa una estona, no tenen gaires coses.Em quedo fixada amb la nina quan desobte sento que em tornen a estirar lacartolina del coll. És una senyora amb lacara arrugada i vestida amb robes velles,em fa pensar amb la castanyera que vavenir a l’escola el curs passat quan feia pri-mer. Porta la nena agafada de la mà, deuser la seva àvia. De sobte es posa la màque té lliure al cap i pronuncia uns quantscops el nom del país que veu escrit. Agafade revolada la nina i me la planta sobre elpit. Ara jo ja sé de què va. Me la vol rega-lar! Faig que no i li torno però no ho vol. Lanena arrenca a plorar. Ara entenc el quepassa i no estic disposada a quedar-meaquella nina de cap de les maneres. És laseva nina, el seu tresor. Aconseguim marxarsense la nina, mentre sento els plors de lanena que es van apagant.Em poso trista. Sóc petita i no entenc
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
52
XXVIII
narrac
ió
Tocats pel cel
Devia fer molt de fred perquè el cel, plede boira grisa i humida, em refregava elcap.Només caminava pel carrer...Jo era unPatufet.Un home baixet, grassonet, cara rodó iamb un bastó.Anava caminant i anava pensant quedevia ser una nit especial perquè tothomestava a casa seva, content i alegre, ambles persianes enlaire i els llums encesos.Jo caminava a poc a poc mirant la solituddels espais que anava deixant enrera.Jo també estava content i feliç.Jo vivia en solitud en una casa d’uncarrer estret i llarg i amb un hort molt grani mal cuida’t.Jo tenia la casa per escombrar i fregar, lacuina feta un fàstic i la roba per rentar defeia no sé quan.Jo vivia feliç així. Recordava els anysd’infantesa quan vivia amb els meus pa-
perquè hi ha gent que ha de viure així.El primer dia de festival ha acabat i és horade dormir i agafar forces per demà.Em poso al llit i poc a poc m’adormoabraçada, més fort que mai, a la nina quem’acompanya en aquest viatge, i amb laimatge de la nena plorant desconsolada enveure, per uns instants, que perdia tot elque tenia.
Han passat molts anys ...Ara ja sóc gran, i puc entendre moltes deles coses que van passar durant aquellaestada a Polònia.Mai se m’ esborrarà el record d’aquellviatge...D’aquella nina...D’aquella nena...
Núria Garriga
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
53
XXVIIIres i jo només menjava sopes i méssopes. A cada àpat sopes perquè lameva mare només sabia cuinar...Sopes.El meu pare es passava el dia al camp.Jo no anava a l’escola i ningú em va“ensenyar de lletra”. Em passava el diadormint, jugant amb pedretes, enfilat daltdels arbres, caçant grills i ficant els peusal rierol que hi havia al costat de casa.Jo estimava molt els meus pares i ellsm’estimaven molt a mi.Cada vespre quan arribava el meu paredel camp el rebia amb uns alegroisemocionants.I cada dia quan acabàvem de sopar...sopes, sortíem a fora a mirar el cel.Jo escoltava les històries inventades imagnífiques del meu pare.Jo escoltava la frase que deia nit rera nitla meva mare abans de tornar entrar acasar i anar-nos a dormir:
- Estem tocats pel cel! I això fa quevisquem tan feliçment.
Aquella nit només caminava pel carrerperquè abans d’entrar a casa a dormir emtoques el cel i pugues continuar vivint...feliçment.
M. Rosa Cuní (Accèssit)
narrac
ió
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
54
XXVIII
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
55
XXVIII
JOCS FLORALS 2006
SantJordi
56
XXVIII
