Laura Martínez, Víctor del Moral, Carmen Blanch, Amparo Ortega i Blanca Carreras

                                                         

Resultats semblants

Dones

Tradicionals

Influència Esglèsia

Tradicionals  

               

                                           

Jo no crec, no ho puc creure, que la dona siga un perill per a la República, perquè jo he vist la dona reaccionar davant de la Dictadura amb la República. (...)

Resoleu allò que vulgueu, però assumint la responsabilitat de donar entrada a aquesta meitat del gènere humà en la política, perquè la política siga cosa de dos perquè tan sols hi ha una cosa que fa només un sexe: donar a llum. Les altres, les fem tots en comú, i no podeu ara venir a legislar, a votar impostos, a dictar deures, a legislar sobre la raça humana, sobre la dona i sobre el fill, aïllats, fora de nosaltres.

Discurs de Clara Campoamor agost del 1931

                                           

       

       

I compte que, gustosament, en principi nosaltres no acceptem la concessió del vot a la dona. Nosaltres creiem que el lloc que escau a la dona, a la seua condició, al seus deures, a la seva missió en la vida és la llar. I no ens sembla bé que en siga arrencada i que algú desvetle en ella o hi fomente vocacions que l'atreguen al carrer. Estem convençuts que és desgraciada una societat en què la dona no en té prou de ser esposa i mare (...)

El Debate (diari catòlic conservador). 2 d'octubre del 1931

Clara Campoamor, la mujer olvidada

                                                           

EL VOT FEMENÍ NO VA SER DECISIU Les acusasions de l'esquerra o les lloances de la dreta (pel que fa al vot femení) fan evident la manipulació històrica de què han estat objecte les dones. En definitiva, la victòria conservadora del 1933 va ser deguda al vot dels homes i de les dones, la seua causa fonamental cal buscar-la en la divisió dels partits reformistes republicans que van presentar candidatures separades. Aquesta divisió entre l'esquerra i el centreesquerra és la que va donar el triomf a la dreta i no el suposat vot conservador de les dones. (...) L'estudi comparatiu de les pautes de participació i de l'orientació del vot els anys 1932 i 1933 (...) demostren que les tendències del vot arreu de Catalunya van ser semblants durant les eleccions del 1932 al Parlament de Catalunya, en les quals només hi van votar els homes, i durant les eleccions del 1933 o del 1936, quan també hi van poder votar les dones. És a dir, els índex de correlació han clarificat allò que ja mostraven les xifres absolutes, que el 57% dels vots de les esquerres no podien ser només vots masculins. Això hauria suposat, ni més ni menys, una societat no dividida en classes socials sinó en sexes amb altres alternatives diferents: els homes a favor de la reforma i les dones, per la reacció conservadora.  

M. VILANOVA: La participació electoral i el vot de les dones durant la Segna República a Catalunya, 1999.