Història de la Filosofia

Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

1

Història de la Filosofia

Tema 2

La Filosofia de Plató


2

Context històric


3

Pèricles i la Democràcia

...La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les de les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas imitadors d'altres.

De nom és una democràcia, perquè l'administració està en mans no d'uns pocs sinó d'una majoria.


4

Context Històric

• Les Guerres Mèdiques contra els perses uneixen els grecs (499 a.C.) Atenes guanya la guerra i esdevé la Polis (Ciutat-Estat) dominant, sota el mandat de Pèricles

• Pèricles (c. 495-429 a. de C.), polític i general atenès, és la figura clau d’aquest moment, tant que s’anomena “Segle de Pèricles” el període del seu mandat.

• Aviat Esparta rivalitzarà amb Atenes per aconseguir el domini del mar Egeu. L’enfrontament (Guerra del Peloponès) comença l’any 431 a.C.


5

Context Històric

• Lány 404 a.C. Atenes cau davant d’Esparta, i això comporta la fi de la societat intel·lectual i democràtica de Pèricles.

• El s.IV és un moment de crisi. Els pagesos s'arruïnen per causa de la guerra, han de malvendre les seves terres i marxar a les ciutats, cosa que provoca atur i fam.

• En els darrers anys del s. V a. C. la lluita política enfrontarà els partidaris de la democràcia i els partidaris de l’oligarquia (l’aristocràcia).


6

Grècia a l’època de Sòcrates


7

Els Sofistes, o l’art de la paraula

Gòrgies deLeontini

Protàgoresd’Abdera

L'home és la mesura de totes les coses;

de les que són en tant que són

i de les que no són en tant que no són

res no existeix,si alguna cosa existísno es podria conèixersi alguna cosa existís i

es pogués conèixerno es podria

comunicar


8

Els Sofistes• Eren mestres que anaven de ciutat en ciutat, ensenyant

els joves rics a parlar i discutir a l'àgora, i cobraven per fer-ho.

• S'interessen per l’home (és a dir el ciutadà) i per la retòrica i de dret, claus per a mantenir la convivència.

• Defensen una teoria relativista sobre el món: per als sofistes, tot són opinions.

• La Sofística apareix en règims de democràcia i tolerància, que és on hi ha pluralisme de les opinions i llibertat d’expressió.


9

Els Sofistes: Tesis

1. NIHILISME DE L’ÉSSER: No existeix un ésser substancial i permanent al canvi (Gòrgies)

2. FENOMENISME: L’aparença és l’única forma de ser real.

3. SUBJECTIVISME: L’home és l’únic criteri de veritat dels judicis.

4. SENSISME: L’experiència és l’única font de coneixement.


10

Els Sofistes: Tesis5. CONVENCIONALISME: La societat no és un fet

natural, sinó resultat d’un pacte. Les lleis político-socials (“nomos”) són convencionals (poden canviar, cada ciutat té lleis diferents). Només les lleis naturals són invariables.

6. POSITIVISME: Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus.

7. RELATIVISME: Tot és opinable.8. ESCEPTICISME: No existeix la veritat universal:

Tot pot ser a la vegada veritable i fals.


11

Resum / Sofistes1. Els sofistes són relativistes o escèptics: no hi ha

veritats absolutes, només hi ha opinió.2. Distingeixen entre saber i creure: només hi ha

creences, no sabers.3. En un món en què tot és opinable, el llenguatge i la

retòrica són fonamentals en la vida social, per convèncer als altres, tenir èxit, assolir i conservar el poder...

4. Gòrgies i Protàgores, els sofistes més importants5. Sòcrates i Plató rebutgen els sofistes: responsables de

la decadència moral i política de la Polis.


12

ACTIVITATSD’APRENENTATGE


13

Jarabe De PaloAlbum: DependeCanción: Depende

Que el blanco sea blancoque el negro sea negroque uno y uno sean doscomo exactos son los númerosDepende

Que aquí estamos de prestaoque el cielo está nublaoque uno nace y luego muerey este cuento se ha acabaoDependeDepende ¿de qué depende?de según como se mire, todo depende

Que bonito es el amormás que nunca en Primaveraque mañana sale el soly que estamos en AgostoDepende

que con el paso del tiempoel vino se hace buenoque to lo que sube, bajade abajo arriba y de arriba abajoDependeDepende ¿de qué depende?de según como se mire, todo depende

Que no has conocido a nadieque te bese como yoque no hay otro hombre en tu vidaque de ti se beneficieDepende

y si quiere decir sícada vez que abres la bocaque te hace muy felizque sea el dia de tu bodaDependeDepende ¿de qué depende?de según como se mire, todo depende


14

Redacció Sofística

• Com ja saps, els sofistes són relativistes, no creuen en l’existència d’una veritat absoluta.

• Hauràs d’actuar com un Sofista, redactant dos discursos al voltant d’una qüestió, com per exemple, si ser honest és bo o dolent.

• En el primer discurs t’hauràs de centrar en la defensa de la tesi que hagis escollit: Ser honest sempre és bo

• En el segon, en canvi, hauràs de fer tot el contrari, és a dir, condemnar-la amb tots els arguments possibles: Ser honest sempre és dolent


15

Els Sofistes- Reflexió: cal obligar algú a morir per defensar

les lleis del seu país?


16

Sòcrates, o... per què existeix el mal?

Només sé ...que no sé res.


17

Vida de Sòcrates (470 - 399 a.C)

• Nascut a Atenes, fill de Sofronisc, un escultor, i de Fenareta, una llevadora.

• Estudia la retòrica i la dialèctica dels sofistes i les idees dels filòsofs jònics.

• A la guerra del Peloponès contra Esparta, lluita amb gran valor en diferents batalles.

• Passeja pels mercats i places d'Atenes, dialogant i discutint amb qui vol escoltar-lo, mitjançant preguntes.

• És poc agraciat, però arriba a ser molt popular a Atenes per la seva intel·ligència i sentit de l'humor.

• Als 70 anys és acusat de traïció i condemnat a mort. Ell mateix s’administra la dosi letal de verí.


18

Sòcrates / Conceptes bàsics

1. MÈTODE SOCRÀTIC

1.1. IRONIA

1.2. MAIÈUTICA

2. INTEL.LECTUALISME MORAL

3. DOCTA IGNORÀNCIA

4. DIALÈCTICA

5. UNIVERSALISME ÈTIC.


19

Sòcrates / Conceptes bàsics1. Mètode Socràtic: Tècnica dialogada per ajudar qui vol

conèixer la veritat, perquè la pugui descobrir per si mateix, amb l’ajuda del llenguatge i d’un mestre que el vagi guiant. Té 2 parts:1.1. Ironia: moment destructiu, negatiu i crític. Posa en contradicció a l'interlocutor, demostrant-li que defensa idees absurdes per tal que les abandoni.1.2. Maièutica: moment constructiu, que porta cap a la saviesa. La veritat la portem dins l'ànima, però cal un esforç per descobrir-la, per fer el pas de les opinions vulgars a la ciència.


20

Mètode socràtic per a pensar per un mateix

1. Cal pensar en una afirmació de sentit comú, com ara:

a. Aguantar ferm en el camp de batalla és de valentsb. Per ser honest cal tenir diners

2. Buscar situacions o contextos en els quals aquesta afirmació pugui ser falsa:

a1. És possible ser valent i, no obstant això, retirar-se del camp de batalla?

b1. És possible ser pobre i també ser honest?


21


3. Si es troba una sola excepció, la definició és falsa o imprecisa:

a2. és possible ser valent i retirar-se del camp de batalla (si l’estratègia ho recomana)

a3. és possible mantenir-se ferm en la batalla i, no obstant això, no ser valent (ser un boig …)

b2. és possible tenir diners i ser una mala persona (no cal posar exemples)

b3. és possible ser pobre i ser honest: Jesucrist, Gandhi, la mare Teresa de Calcuta …


22


4. Cal reformular l’afirmació inicial, tenint en compte les excepcions:

a4. Tan valent pot ser qui avança en el camp de batalla com qui es retira

b4. Qui té diners és honest si els ha aconseguit de manera honesta. És honest qui no accepta diners “bruts”

5. El procés ha de continuar fins que no es trobin més excepcions. La veritat, si és que es pot aconseguir, es troba en una afirmació que no es pugui refutar.


23

Sòcrates / Conceptes bàsics2. Intel.lectualisme Moral: és la conseqüència de la maièutica.

Tot home bo és savi. Qui coneix el Bé, no pot deixar de fer-lo. Qui actua malament, ho fa perquè és un ignorant.

3. Docta Ignorància: “només sé que no sé res”. Reconèixer la pròpia ignorància, rebutjant els falsos coneixements, és el primer pas per arribar a la saviesa.

4. Dialèctica Socràtica: Art del diàleg. Amb el diàleg tothom ensenya i tothom aprèn. L'educació és col·lectiva: la ciutat ens educa. No aprenem del mestre sinó a través del mestres: l'autèntic magisteri el dóna la vida.

5. Universalisme ètic: Rebuig del relativisme dels sofistes, que defensa que “tot són opinions”. Per Sòcrates, és millor ser just que injust, és millor ser bo que ser dolent, és millor patir una injustícia que cometre-la. La funció del filòsof és definir els universals ètics i ajudar a cada home a trobar-los.


24

Resum / Sòcrates1. Cal reformar el jovent per fer-ne bons ciutadans (per això

l'acusaran de corrompre els joves).2. Per aconseguir-ho cal una tècnica o mètode (el diàleg orientat

a la recerca del Bé) i un mestre que orienti.3. El punt de partença de la filosofia és la introspecció (mirada

interior, descobreixo el Bé quan m'analitzo interiorment).4. En la raó trobem conceptes clars, definidors de les essències

de tot, comprensibles per tothom que busqui la veritat5. Els conceptes de la virtut són innats: els portem a dins i per

això tendim a complir-los quan els coneixem. Qui coneix el Bé no pot deixar de fer-lo.


25

Sòcrates / SofistesSemblances

1. Interès per l'home: com cal obrar per ser un bon ciutadà ?

2. Interès pel llenguatge: la veritat, o el convenciment, neixen a través de la paraula.

3. La recerca d'influència social: moral en Sòcrates, política en els sofistes.

Diferències

1. El mètode socràtic és el diàleg. La paraula és un instrument per arribar a la veritat. Els sofistes usen la paraula per aconseguir el poder (Retòrica).

2. L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat. L'ideal dels sofistes és aconseguir l'èxit.

3. Sòcrates vol fonamentar la filosofia, definint els conceptes ètics (què és el Bé, què és la Veritat...). Per als Sofistes això és impossible.


26

Vigència de Sòcrates

• Descobriment del Bé per introspecció: Plató, Sant Agustí i Descartes.

• Maièutica: art de fer sortir les idees morals que innatament posseïm: Pedagogia humanista.

• La moral com a recerca que cadascú ha de fer. Ningú no pot fer l'experiència moral per tu.

• Distinció entre opinió i veritat: El mètode socràtic ens permet distingir entre qui realment és savi i qui només creu que ho és.


27

Activitats d’aprenentatge


28

A1 / Vocabulari bàsic. Defineix:1. Mètode2. Ironia3. Maièutica4. Intel·lectualisme moral5. Docta ignorància6. Universalisme Ètic7. Retòrica8. Dialèctica9. Protàgores

10. Gòrgies11. Pèricles12. Fenomenisme13. Convencionalisme14. Introspecció15. Relativisme16. Escepticisme17. Positivisme


29

A2A partir de les següents imatges, contesteu les qüestions: 1. Què és el mal? Escriviu-ne una definició.2. Es pot evitar el mal? Com?3. Qui actua malament, és realment només un ignorant?

Escriviu un argument a favor i un en contra.4. És millor patir una injustícia que cometre-la? Escriviu un

argument a favor i un en contra.5. Per què cal actuar sempre “bé”?6. Cal aplicar càstigs als qui actuen malament?


30


31


32


33


34


35

A3 / Practicant amb el mètode socràtic

Com faries perquè algú s’adonés que les següents afirmacions que sosté són errònies? Pots redactar-ho en forma de diàleg:

a) Els homes són superiors a les dones

b) Cal utilitzar els càstigs físics si volem que els altres ens facin cas

c) Cal seguir sempre les modes, perquè en cas contrari ningú no ens té mai en compte.


36

A4Treball voluntari:

- Exemples de programes de televisió basats en la “teleescombraria”. Fer-ne una crítica socràtica.- Presentació a classe de la informació recollida


37

Fonts d’informació per ampliar el tema estudiat

Web: • Areté• Filòpolis

Llibres:• Alain de Botton: El consol de la

filosofia. Ed. La Magrana

http://www.escolapia.net/usr/sergi.castillo

http://www.xtec.es/~lvallmaj/


38

Plató, o la recerca d’un món ideal

Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i aparents.

Només en les idees, que es capten amb els ulls de la ment, es troba la vertadera realitat.


39

preàmbul

• Creus que el món en què vivim és horrorós, o simplement, un mal lloc on viure-hi, ple d’imperfeccions, misèria, mal i dolor?

• Creus que, en algun lloc, lluny d’aquí, hi ha un món perfecte, on tot és bo, bell, etern i vertader?

• Has desitjat arribar-hi d’alguna manera?• Penses que val la pena visitar aquest món de

perfecció, encara que això suposi un gran esforç, lluita i sacrifici?


40

• Si has contestat que sí a les anteriors preguntes, no ho dubtis, tu ets un...

IDEALISTA

com el primer idealista de la història:

PLATÓ


41

Grècia a l’època de Plató


42

Vida de Plató• Aristocles neix a Atenes lány 427 aC., un any

després de la mort de Pèricles, en el si d’una família noble. "Plató" és un sobrenom que significa: "el d'esquena ampla".

• Els seus vincles familiars l’introdueixen en la vida política dÁtenes. Dos oncles, Càrmides i Críties, formaran part dels “trenta tirans” pro-espartans.

• Va ser deixeble de Sócrates. Fou testimoni de la mort del mestre durant el règim democràtic atenès, l'any 399 a. de C.

• Tement per la seva vida, marxa d’Atenes per algun temps i viatja a Mègara i Siracusa (Sicília).


43

Vida de Plató• 387 a. de C: Plató funda a Atenes l'Acadèmia, la primera

universitat europea. Aristòtil, el seu alumne més destacat

• Volent conjugar la filosofia i la política, torna a Sicília el 367 a. de C., com a tutor del tirà de Siracusa, Dionís II el Jove, i per instaurar el seu sistema social utòpic.

• L'experiment va fracassar. Plató encara farà un altre viatge a Siracusa en el 361 a. de C., però tampoc no va tenir èxit.

• Passà els últims anys impartint conferències a l'Acadèmia i escrivint. Morí a Atenes l'any 348 o 347 a. de C.


44


45

Diàlegs de Plató4 períodes:

• Joventut: Apologia de Sòcrates, Critó, Carmides, Protàgores Obres amb diàleg molt viu. Recullen la conversa tal com era en època de Sòcrates.

• Transició: Gòrgies, Menó, Hípies I,II, Eutidem. Toquen qüestions de tipus polític. El Sòcrates històric comença a desaparèixer.

• Maduresa: Banquet, Fedó, República, Fedre. Obres literàries més perfectes. Sòcrates és el gran protagonista: les seves tesis són les que s’acaben imposant.

• Vellesa: Sofista, Polític, Lleis, Teetet, Parmènides, Timeus. Diàlegs on apareixen molts mites i referències a la divinitat.


46

Què és la realitat? : Teoria de les Idees

• Què és real? Què és aparent?• Parmènides: el real és allò que no canvia mai,

l’ésser.• Heràclit: el real és allò que sempre està canviant,

l’esdevenir.• Plató: hi ha dues realitats, una sotmesa al canvi i

una altra que no canvia mai, perquè és perfecta.


47

Dualisme de l’ésser1. el món material o sensible (el podem veure i tocar),

és el món de les coses, el món dels fets, el món de la matèria. Es troba sotmès a un canvi permanent i constant. És el món tal i com el pensa Heràclit.

2. el món no material o intel.ligible (només el podem pensar). El Món intel·ligible és el món de les formes pures, o IDEES, l’autèntica realitat perquè és perfecta i no canvia mai. És el món tal i com el pensa Parmènides, i que fa possible el món sensible, ja que les coses materials només són còpies de les Idees (Participació). La ciència, l’ètica i la política es basen en aquestes realitats immòbils i estables que són les Idees.


48

Característiques de les IdeesLes Idees són:1. úniques (per això podem parlar de LA Veritat, EL Bé, LA

Justícia...)2. eternes (alienes al temps: el que ahir era just ho serà també avui i

demà)3. Indivisibles4. Immutables: no canvien5. Absolutes6. Universals: permeten la creació d’enunciats predicatius. “La taula

és rectangular” (idea: Rectangle”)7. Jerarquitzades: Bé (idea suprema), Veritat i Bellesa.8. Criteris de valoració per a jutjar les coses sensibles.9. Captables per la intel·ligència, no pels sentits.


49

Què és la realitat? : El Mite de la Caverna

• Simbologia:1. La caverna representa el món sensible, i les ombres són

les les coses materials2. Els presoners representen l’home encadenat al món

material i als desigs del cos, creient que només existeix la realitat que percep amb els sentits

3. El món exterior a la caverna representa el món de les Idees

4. El Sol representa la idea del Bé. Relació Bé / Sol: el Sol dóna la vida en el món material. La idea de bé dóna sentit a totes les Idees.

5. El presoner que s’escapa representa el filòsof (Sòcrates), que ha pogut deslliurar la seva ànima de les cadenes del cos i contempla la vertadera realitat: les idees.


50

Dialèctica ascendent: Mite de la Caverna


51

Com s’arriba a les Idees?1. Via de l’Amor (Eros): força que ens impulsa cap al bé,

motor de la dialèctica (camí) ascendent. Conèixer és estimar les idees. Hi ha dos tipus d’amor:

• L’amor als cossos; no és autèntic, perquè el cos pertany al món sensible (degradat i inferior)

• L’amor de l'ànima: amor superior, és l’amor a les Idees belles.

• Les coses sensibles belles ens desperten l’amor o desig de la bellesa autèntica (la idea de bellesa).

• En el Banquet es presenta el procés ascendent de l'amor: comencem estimant els cossos bells, després es passa de l'amor dels cossos a l'amor a les ànimes, i finalment de l'amor a les ànimes a l'amor a les Idees.


52

Com s’arriba a les Idees?2. Via del Record o Reminiscència (Anamnesis)En el Menó, Plató ens diu que “conèixer és recordar” el que

l’ànima posseeix de forma innata, degut a la seva vida anterior

3. Via de la DialècticaÉs la via lògica i racional: per un procés de deducció

l’ànima descobreix les veritats matemàtiques i universals (Idees) que ordenen la realitat física, obrint el pas a la ciència.

4. Via de la PurificacióEn el Fedó, Plató ens descriu la filosofia com a preparació

moral per a la mort, la qual s’ha de percebre com el retorn definitiu de l’ànima al món de les Idees.


53

Via de la Dialèctica / Graus de Coneixement (Símil de la línia)

Objectes imaginats

Objectes materials

Matemàtiques Idees

Imaginació(Eikasia)

Creença(Pistis)

Coneixement discursiu(Dianoia)

Dialèctica(Noesi)

Opinió (Doxa)Món sensible

Saber (Episteme)Món de les Idees


54

Antropologia / 1• L´home és un compost de dos elements (cos i ànima,

DUALISME).• L’ànima pot arribar a conèixer les Idees, però està

entorpida pel cos. L’ànima ha de fer un esforç per enlairar-se per sobre dels límits que el cos li imposa.

• Per Plató, el coneixement és record, reminiscència (anamnesi). Conèixer és reconèixer. L'ànima prové del món de les idees: ha estat en contacte amb elles i les coneix.

• El coneixement té caràcter espiritual: procés de purificació de l'ànima, alliberament de la presó del cos.


55

Antropologia / 2

• Per explicar la relació entre l’ànima i el coneixement, Plató utilitza el mite del Tir Alat:

“Les ànimes són eternes, i viuen al món intel·ligible, contemplant les idees. Les ànimes marxen en processó cada una a dalt d'un carruatge, tirat per un auriga (pilot), amb un cavall blanc i un cavall negre. De sobte el cavall negre es desboca, surt del camí i malgrat els esforços del pilot cau al món sensible”.


56

Plató:Mite del Tir

Alat


57

Antropologia / 3

• L’auriga representa la part racional de l’ànima que la guia i la condueix. El cavall blanc representa la part irascible, violent... i el cavall negre la part concupiscible, sensual, de l’ànima, que és la més baixa.

• Les ànimes perden el seu lloc d’origen per la seva imperfecció. Per un procés de purificació (dialèctica ascendent), que porta a una millora moral, l’ànima es perfecciona per tornar al seu lloc d’origen.


58

Antropologia / 4

• En el Menó, Plató demostra que conèixer és recordar, quan aconsegueix que l’esclau de Menó, analfabet, resolgui el problema de construir un quadrat que sigui el doble d’àrea d’un altre quadrat donat.

• Les ànimes virtuoses tornaran després de la prova terrenal al món de les idees. Les que no, transmigraran de cos en cos, fins que assoleixin la necessària regeneració moral.


59

PLATÓ: TEORIA POLÍTICA / 1

La teoria política de Plató parteix de la seva concepció de l’ànima. Hi ha tres tipus d’ànima:

• Ànima racional sensible: És l'ànima superior, l’ànima dels filòsofs, dedicats a la Raó.

• Ànima passional o irascible: És l'ànima dels soldats, defensors de l'ordre en la polis.

• Ànima sensual o concupiscible: És l'ànima dels obrers, artesans, productors.


60

PLATÓ: TEORIA POLÍTICA / 2• Cada ànima té una virtut pròpia (prudència, valentia,

temprança) i per tant pertany a una classe social determinada.

• Una societat justa conjuga el tipus d’ànima de cada individu amb la seva funció social i política. Quan l’ànima i la funció social coincideixen, aleshores l´home és just i la ciutat és feliç.

• Plató no és un demòcrata. La democràcia ha matat Sòcrates. La democràcia és un sistema degenerat, degradat, (on mana tothom no mana ningú)

• L’alternativa a la crisi de la polis és el filòsof-rei, unió del saber més el poder: només qui coneix la idea de bé pot practicar-la.


61

Règims polítics (de més a menys perfecció):

1. Aristocràcia: (Aristos, el millor i Cratos, poder) govern dels millors. Està dirigida pel filòsof-rei.

2. La Timocràcia (Timos, valor) govern dels militars. És un govern massa violent. Els guerrers volen governar la ciutat com si es tractés d’una caserna.

3. Oligarquia (Oligos, pocs) Govern dels rics, que són sempre una minoria. Els rics són sempre egoistes.

4. Democràcia: (demos, poble). El poder del poble, entès com igualtat davant la llei. Era el model de Pèricles. És un règim d’opinió pública.

5. La Tirania o dictadura és el govern més injust, conseqüència de la degradació de la democràcia. No hi ha cap virtut ni cap llei, només la voluntat del tirà


62

PLATÓ: Tres classes socialsCLASSES: MAGISTRATS GUERRERS PRODUCTORS

VIRTUT: Prudència (saviesa)

Fortalesa Temprança/ moderació

OFICI Legislar (governar)

Defensar l’estat

Produir

ÀNIMA: Racional Irascible Concupiscible


63

Crítica a Plató• Allò que és bo per a l’estat, també és bo per a l’individu?• Només poden governar els filòsofs? Només els governants poden

ser justos?• Existeix de debò el món de les idees?• Cal abolir la família? És moralment acceptable la Eugenèsia?• És acceptable una societat tan classista?• Podem liquidar la democràcia? Cal acceptar una societat totalitària

com la que propugna Plató?• Què passa amb la llibertat de l’individu?

• Per a una crítica del platonisme: Karl POPPER: La sociedad abierta y sus enemigos. Ed. Paidos


64

Vocabulari de Plató•Al·legoria•Ànima (psiqué) •Bé (agathón) •Ciutat (polis) •Dianoia•Coneixement intel·ligible•Coneixement sensible•Creença (pistis) •Dialèctica•Món Sensible•Món de les Idees

• Idea (eidos)• Imaginació• Matemàtiques• Metempsícosi• Menó• Mite de la Caverna• Opinió (doxa)• Reminiscència• Ciència (sofia)• Veritat


65

Activitats d’aprenentatge

• Reflexió:Vivim en una caverna?És millor viure dins la caverna o fora?La ignorància fa la felicitat?Cal abolir la democràcia?Es pot assolir la perfecció?

Documents

Història de la Filosofia