HISTÒRIA DEL VOLEIBOL - ies conselleria | Actividades ... · C.F. SUPERIOR IES. CONSELLERIA Activitats Físicoesportives d’equip Departament d’Educació Física 5 VOLEI PLATJA

C.F. SUPERIOR IES. CONSELLERIA Activitats Físicoesportives d’equip Departament d’Educació Física

1

HISTÒRIA DEL VOLEIBOL

MOMENTS IMPORTANTS EN LA HISTÒRIA DEL VOLEIBOL

* 1885, William G. Morgan, professor de l’Escola d’Educació Física de l’YMCA (Massachussetts) idea un nou joc, al qual anomena “Mintonette”. Una mica més tard rebateja el joc com “Volleyball”.

* 1912-13, el voleibol es difon per Àsia.

* 1914-15, com a conseqüència de la 1ª guerra mundial, les tropes americanes porten el voleibol a Europa. En aquest moment es jugava al millor de 3 sets i cada set a 15 punts.

* 1922-25, evoluciona el reglament: es limita a 3 el nombre de contactes per equip en cada jugada, es delimiten les zones de contacte del cos amb el baló...

* 1940-45, durant la 2ª guerra mundial els americans tornen a popularitzar el voleibol en Europa, on ja és sentit com una especialitat esportiva amb grans possibilitats.

* 1947, es crea la Federació Internacional de Voleibol. Es redacten les primeres regles internacional.

* 1948, primer campionat d’Europa maculí.

* 1949, primer campionat del món, masculí i femení i primer campionat d’Europa femení.

* 1960, durant els jocs olímpics de Roma, el voleibol masculí és esport exhibició.

* 1964, en els jocs olímpics de Tokio, el voleibol és esport olímpic en categoria masculina i femenina.

EL VOLEIBOL A ESPANYA

El voleibol (voleibol), arriba al nostre país, aproximadament, cap a l'any 1920, com a joc recreatiu, practicat en les platges catalanes, per influència europea-occidental.

Malgrat la poca pràctica del voleibol, l'Escola d'Educació Física de Toledo edita, en 1925, el primer reglament. La veritat és que fins passat el període nacional de la Guerra Civil, i quan s'organitzava l'esport oficial i no comptant encara amb el voleibol com a esport, aquest es comença a practicar a nivell escolar, a través de l'organització del Front de Joventuts i de la Secció Femenina.

No va ser fins passats 7 u 8 anys quan les autoritats esportives, observant que el voleibol es practicava per tot el territori i que, era un esport amb Federació Internacional (amb un gran nombre de països afiliats, amb projecció a ser inclòs en el Comité Olímpic Internacional), es va proposar organitzar oficialment el voleibol, creant els seus òrgans de govern, federacions provincials, etc.

No obstant, l'organització de l'esport espanyol no va passar per crear una Federació Espanyola de Voleibol, sinó per agregar-ho a la Federació Espanyola d’Handbol. Durant


2

aquest període (1948-50), a penes va haver-hi activitat, ja que la Federació d’Handbol, havia d'atendre dos modalitats, l’handbol en sala i en camp. Realment, resultava difícil en aquestes circumstàncies promocionar i estructurar un esport que no era ni paregut al seu.

EL VOLEIBOL/VOLEIBOL EN LA FEDERACIÓ DE BÀSQUET

A principis de l'any 1950, la Delegació Nacional d'Esports demanà a la Federació Espanyola de Basquetbol que enquadrara dins del sí de la seua federació al voleibol. Al principi, es va voler declinar tal responsabilitat, ja que en aquells moments la Federació de Basquetbol tenia molta activitat i no sabien si podrien atendre aquest esport.

La Delegació Nacional d'Esports, amb ànim d'accelerar la posada en marxa del voleibol, determinà que seria la Federació Espanyola de Basquetbol la que regiria el voleibol espanyol, indicant que amb caràcter provisional, rebent l'ajuda econòmica corresponent.

Així mateix, va demanar que la Federació de Basquetbol proposara un pla d'organització viable i compatible, ja que en la pròxima temporada, 1950-51, hauria d'organitzar-se competicions oficials. El 22 de juny de 1950, s'anomena al senyor Benito López Arjona, membre de la Federació Espanyola de Basquetbol, vice-president de la Secció de voleibol/voleibol.

PUBLICACIÓ DE LES PRIMERES NORMES DE JOC

Les regles de joc, de les quals es tenien coneixement a Espanya, no eren les vigents en aquell moment. L'actualització va poder fer-se gràcies al periodista Josechu Piñedo.

Aquest es va presentar en la Federació Espanyola de Basquetbol, demanant informació referent al voleibol, i al ser informat que no hi havia a penes documentació, ni informació tècnica, va suggerir contactar amb la Federació Francesa de Voleibol, aprofitant un viatge personal.

Va demanar la màxima informació possible i entre la documentació aportada estava el reglament oficial vigent, redactat en el Congrés de Praga en 1949, amb motiu del Primer Campionat del Món de Voleibol.

PRIMER CAMPIONAT D'ESPANYA DE VOLEIBOL FEDERAT CATEGORIA MASCULINA


3

L'estructura del voleibol es deu, en gran part, a la possibilitat de fer-ho igual que la Federació de Basquetbol, esport molt practicat a Espanya i amb tot l'organigrama federatiu en funcionament. Açò va suposar completar els òrgans de la Secció de Voleibol; així mateix, crear les Seccions en les distintes Federacions Provincials de Bàsquet. La veritat és que va ser un període de gran activitat i col·laboració per part de tots els implicats, aconseguint un dels propòsits més interessants, l'organització del Primer Campionat d'Espanya de voleibol federat, participant en la fase final, que es va celebrar a Madrid, els equips següents: Agrupació Esportiva Bombers de Barcelona; Club Natació Canoe de Madrid i el Club Llebrer de Toledo. L'equip de l'Agrupació Esportiva Bombers de Barcelona, es va proclamar primer campió d'Espanya de voleibol.

INGRÉS DEL VOLEIBOL ESPANYOL EN LA FEDERACIÓ INTERNACIONAL

Al febrer de 1953, el Comité Directiu de la Federació Espanyola de Bàsquet va acordar efectuar els tràmits necessaris per a afiliar a la Secció de voleibol a la Federació Internacional de Voleibol.

LA SELECCIÓ DE VOLEIBOL PASSA A LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE RUGBI

Després dels primers anys (1950-56), en els que la Federació de Bàsquet havia aconseguit que el voleibol començara a funcionar, li va seguir un període (1957-59), en el què apareix un descens de l'interés i falta d'organització en les Federacions Provincials, manifestant la Federació de Bàsquet no poder realitzar més esforç que els que permet la bona voluntat dels directius compromesos i els pocs mitjans de què disposa la Secció.

Estant a punt d'iniciar-se la temporada 1958-59, es van reunir en el Negociat de les Federacions de la Delegació Nacional d'Esports, d'una banda, el cap de Federacions i el Vice-president de la Secció de Voleibol, i, per l'altre, el president de la Federació Espanyola de Rugbi. Es decideix integrar al voleibol dins de la Federació de Rugbi, mantenint la mateixa estructura i organització que es tenia en la Federació de Bàsquet. La veritat és que no va haver-hi a penes activitat esportiva; tan sols, i per a salvar la continuïtat, es celebrà el Nové Campionat d'Espanya, ocupant-se de tota l'organització la Secció de Voleibol.

ES CREA LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE VOLEIBOL/VOLEIBOL

A l'inici de la temporada 1959-60, la Federació Espanyola de Bàsquet comunica a les autoritats esportives que no es va fer realitat la decisió presa en el Negociat de Federacions, és a dir, que la Secció de voleibol quedara integrada dins de la Federació de Rugbi. Per tant, es tornava a estar en una situació semblant a la temporada anterior. Al desembre de 1959, la Delegació Nacional d'Esports decideix crear la Federació Espanyola de Voleibol, el president de la qual serà el senyor Benito López Arjona, que exercia la vice-presidència de la Secció des de 1950. El dia 26 de gener de 1960, la


4

Federació Espanyola de Voleibol queda constituïda en la seua primera reunió com a òrgan federatiu.

PROMOCIÓ I DIFUSIÓ DEL VOLEIBOL

Un dels factors que han propiciat que el voleibol progresse i augmente el seu nombre de practicants és la difusió i promoció que s'ha fet del mateix.

Jugadors, àrbitres i entrenadores estrangers han col·laborat en gran manera, sobretot en les dècades dels 50, 60 i 70, perquè aquest esport, poc conegut a Espanya, arribara a integrar-se dins de la pràctica i gustos esportius dels espanyols.

En un capítol referent a la història del voleibol espanyol, ha de fer-se referència a aquest fet i a aquells que van ajudar a aquesta difusió i promoció. En primer lloc, i remuntant-nos a la dècada dels 50, un grup d'estudiants estrangers (ucraïnesos, polonesos, etc...) residents en el Col·legi Major Santiago Apòstol de Madrid, practicants del voleibol, van ser captats per la Secció de Voleibol perquè ajudaren en el coneixement d'aquest esport. Dins d'aquest grup d'estrangers, es trobaven entrenadors, jugadors i àrbitres. Podem dir que el voleibol espanyol va rebre en aquell moment una influència de l'Europa de l'Est. Alguns noms com Bobrek, Tylko, Bogdan, Zaleski, eren integrants d'aquest grup.

A finals de la dècada dels 50 (1957), un altre grup d'esportistes va contribuir a l'elevació del nivell voleibolístic espanyol. Procedia de l'URSS: eren espanyols repatriats quan eren xiquets. Aquest grup va ajudar a superar la crisi que va tindre el voleibol espanyol a finals de la dècada. A aquest grup estaven: A. Sánchez, Pereira, Amiana, Soto i Peñafiel.

Una altra influència estrangera, però aquesta vegada de l'altre costat del mapa, va ser la dels jugadors porto-riquenys i sud-americans, com "Burilla", Santana. I també els espanyols nascuts al Marroc, els germans Rafael i Luis Hernández.

Durant la dècada dels 70 fins a l'actual, molts tècnics i jugadors estrangers, han passat pel voleibol espanyol, alguns d'ells amb grans aportacions. En l'actualitat, en els equips espanyols, tant en categoria masculina com en categoria femenina, militen jugadors estrangers. Així mateix ocorre amb els tècnics, tant a nivell de clubs com de Selecció Nacional.

El nivell actual de les seleccions masculina i femenina és molt alt i es situa en la élite mundial. La selecció masculina va assolir el campionat d’Europa front a la selecció de Rússia al 2007, encara que enguany el resultat no ha sigut tant espectacular. La selecció femenina també ha millorat molt el seu nivell i té com a objectiu immediat classificar-se per als jocs olímpics de Londres 2012.


5

VOLEI PLATJA

L'origen exacte i concret del Volei Platja és difícil de determinar. Potser fóra a Califòrnia, pel fet que en les costes sempre han aparegut innovadors jocs-esports practicats en la platja.

A Brasil també se li podria atribuir el naixement d'aquest esport, ja que pareix que en 1941 es va organitzar el "Primer Campionat sobre Arena" i, al mateix temps, es va institucionalitzar la presència de terrenys de voleibol en les platges de Copacabana, Ipanema, Leblon, etcètera..

A França també se li podria atribuir el bressol d'aquest esport, ja que els primers tornejos daten de 1935, data anterior a la creació de la Federació Francesa de Voleibol.

Malgrat la dificultat a determinar on va sorgir realment aquesta modalitat, la veritat és que el voleibol de platja no és un corrent tardà, i constitueix vertaderament una vessant natural del joc de base.

Actualment, la difusió del Volei Platja ha fet que aquest esport arribe pràcticament a tots els països amb costa, i també sense ella ("Volei-arena"), a països en què la climatologia ideal per a la pràctica d'aquest esport dura a penes tres mesos.

EL VOLEI PLATJA A ESPANYA

A Espanya, es juga al volei-platja des de fa més de 25 anys, però des de fa uns 15-20 anys és quan s'organitzen tornejos amb caràcter competitiu.

A partir de 1988, se celebren diversos tornejos d'àmbit nacional. El més importants són els de les ciutats de València, Barcelona, Màlaga, Almeria i palma de Mallorca.

La primera competició a Espanya que va seguir el model del Consell Internacional de Voley Platja va ser el "I Open de Cullera" (València), dins del circuit Voley-Sol 1989. La participació va ser d'un total de nou parelles. La parella campiona va ser la composta per Sixto Jiménez i Guillermo Calvo, ambdós jugadors del Club Voleibol Palma.

En 1990, dins del circuit Voley-Sol 1990, es va celebrar, en la platja de Palma (Palma de Mallorca), el "Trofeu Internacional de volei-platja Ciutat de Palma", organitzat per l'Associació Balear de Volei-Arena. La final va ser disputada per dos parelles brasileres, Luma/Luis i Moreira/Garrido, sent la primera parella la que va resultar vencedora del torneig, el primer lloc de la qual estava premiat amb un 1.000.000 de pessetes.

La ciutat espanyola d'Almeria ha sigut una de les seus del Circuit Mundial de volei-platja en el 89 i en el 91.

En el últims anys, la difusió del volei platja ha conegut una dimensió mundial, tot i formant part del programa olímpic.

El nivell dels jugadors i jugadores espanyoles és actualment molt destacat.


6

ELEMENTS DEL JOC La seqüència d’una jugada tipus de voleibol passaria per les següents fases:

• Traure • Recepció del traure • Passada de col·locació • Remat • Bloqueig • Defensa de camp • Contraatac

Totes aquestes fases impliquen el domini d’uns gestos tècnics més o menys complexos que s’han de conéixer i dominar el millor possible. FONAMENTS TÈCNICS BÀSICS

1. ELS DESPLAÇAMENTS Els desplaçaments estan limitats per l’espai reduït en què actuen els jugadors en la pista. Aquests desplaçaments es faran en funció de les trajectòries del baló, en la recepció i la preparació de la següent fase de joc. Haurem de considerar diversos factors importants en la qualitat dels desplaçaments:

- La velocitat d’execució - La direcció del desplaçament (avant, lateral, arrere...) - Les eixides (des de diverses posicions i direccions, amb o sense gir... - Les frenades o aturades (sobre tot en els moviments en la xarxa: remat,

bloqueig....)

2. ELS TRAURES Segons la posició del cos respecte de la xarxa, es poden dividir els traures en:

A. Traures de front a.1. De mà baixa (Iniciació) a.2. De dalt o de tenis a.3. En bot


7

B. Traures laterals b.1 De baix (Iniciació) b.2. De ganxo Anem a veure les característiques més significatives de cadascú, els errors més habituals que es fan en la fase d’aprenentatge i algunes soluciones que poden adoptar. A. TRAURES DE FRONT a.1. Traure de mà baixa Traure correctament és fonamental per a poder jugar a voleibol.

“QUI NO SAP TRAURE NO POT JUGAR”.

El servei més senzill i segur és el que denominem “de mà baixa” o “de seguretat”. Fixa't en la següent seqüència, posició i accions de peus i mans:

L’orientació dels muscles i els peus és perpendicular a la direcció que volem donar-li al baló.

La posició de la mà ha de ser la que veus en el dibuix. Has de col·locar la mà com si anares a beure aigua. En etapes d’iniciació també s’utilitza el cantó de l'avantbraç o el puny si no s’aconsegueix amb la mà oberta, però amb l'avantbraç o el puny no es pot controlar el baló.

DEFECTES MÉS COMUNS EN L’EXECUCIÓ

− El cos massa recte: la conseqüència serà que el baló eixirà lateral per l'acció del braç i la rotació que normalment farà el tronc.

− Llançar el baló massa alt abans de colpejar-ho.


8

− Actuar sobre el baló només amb la mà i el braç i oblidar-se de l'acció de les cames (acompanyament, amb flexió i extensió)

2. Traure de Tenis o traure de dalt

Requereix una mica més de força que el servei de baix, però és molt més difícil de defendre per part dels contraris. S'ha de coordinar bé el treball de tot el cos i no pensar que és només el braç el que participa.

Actualment és, juntament amb el traure de dalt en bot, els únics que es veuen en l’alta competició.

El baló pot estar subjectat o ser llançat amb una o dues mans. Els jugadors de nivell poden donar diversos efectes al baló segons com el colpegen.

Després del contacte, el pes del cos ha de passar cap avant, tot i avançant la cama que inicialment estava darrere.

El traure de dalt pot ser flotant o amb efecte. - Traure de dalt flotant

El traure flotant requereix un moviment molt ràpid del braç que colpeja, per tal d’imprimir velocitat a la trajectòria del baló.

• És necessari que quan llancem el baló, l’alçada màxima d’aquest no supere la del nostre braç en extensió.

• És un moviment ràpid, sec i curt • Convé prepara el braç del colpeig estirat, amb el colze a l’alçada de l’orella • Quan menor siga la distància a recórrer pel baló, menor serà l’errada en el

llançament i la coordinació del colp.

Les errades més comuns en el llançament del baló són: - Baló llançat a excessiva alçada - Baló llançat amb les dues mans (no hi haurà preparació correcta del braç

de colpeig. - Baló llançat massa baix (hi haurà flexió d’alguns segments corporals) - Baló llançat fora de la línia que correspon al braç de colpeig.

El colp excessivament avançat o endarrerit modificarà la trajectòria, tot i fent-la més parabòlica o massa baixa. Després de llançar el baló, si el deixarem caure a


9

terra, hauria de fer-ho davant del peu corresponent al braç de colpeig i a l’alçada de l’altre peu

El colpeig del baló ha de ser amb el palmell de la mà, ben rígid o també podria ser amb el baló de la mà. El moviment de colpeig ha de ser molt ràpid, amb un desplaçament curt del braç. El recorregut del braç és uniformement accelerat i frenat bruscament un moment abans de contactar amb el baló. És important no continuar el recorregut del braç després de l’impacte, ja que podria provocar efectes no buscats sobre la trajectòria del baló. - Traure de dalt amb efecte El llançament del baló és més elevat, tot i fent un recorregut més ampli del braç de colpeig, la qual cosa provoca una trajectòria més parabòlica i amb efecte cap avant i cap a baix del baló. En el moment del colp, la mà ocuparà la major superfície possible del baló, augmentant l’efecte desitjat. El moviment del braç, s’acompanya d’un moviment del cos, que serà de extensió dorsal en l’armat del braç i de flexió ventral al moment del colp sobre el baló. Després de l’impacte, el pes del cos canvia de la cama de darrere a la de davant, possibilitant la incorporació del jugador al camp de joc. Fixa't en la següent seqüència i practica, posició i accions de cames i braços

a.3. Traure en bot El traure en bot és actualment el més utilitzat en alta competició, desbancat a altres tipus de traure, com el de ganxo, per diversos motius:

• Major alçada de colpeig • Més potència en l’execució • Menor incidència d’errades d’execució • Etc...


10

El baló es pot llançar amb una o dues mans, segons l’habilitat de cadascú. El llançament es fa de tal forma que el colp es produixca en suspensió però dins del camp de joc. Quan es llança el baló se l’imprimeix una rotació cap avant (en el sentit de la trajectòria posterior), la qual cosa ajudarà a l’efecte de “caiguda” del baló. En l’actualitat, la majoria de jugadors i jugadores són capaços de realitzar amb èxit el traure en bot, tot i que en categoria femenina encara es veu en l’alta competició, moltes jugadores que prefereixen el traure flotant de dalt.

B. TRUARES LATERALS

b.1 Traure lateral de baix La col·locació inicial del cos és completament lateral a la línia de traure, amb el peu contrari al braç d e colpeig, més pròxim a la línia de traure. El baló s’aguanta a l’alçada dels malucs, per davant del muscle del braç de subjecció. El baló es llança a no massa alçada sobre el cap i es busca un colp amb la mà en forma de cullera, o amb el taló de la mà. Després del colp es busca un canvi de pes, de la cama endarrerida a la cama avançada, per a facilitar la incorporació al joc. b.2 Traure de ganxo La posició inicial és similar a la del traure lateral de baix. El baló es llança amb una o dues mans a una alçada suficient per a permetre el balanceig posterior del braç executor. En el contacte, la mà busca el major contacte possible amb la superfície del baló, provocant un efecte rotatori cap avant. Després del colpeig, el pes passa a la cama que està més a prop de la línia de fons, per tal de facilitar la incorporació dels jugadors al camp.

3. RECEPCIONS

El més habitual és utilitzar el toc de mà baixa o d’avantbraços degut a la velocitat del baló.

Les característiques bàsiques de la recepció de mà baixa són: - Mans entrellaçades - Polzes junts i paral·lels - Colzes completament extesos - Lleugera rotació externa dels avantbraços - Cames semiflexionades i amb bona base de sustentació (en qualsevol cas

estarà en funció de la trajectòria del baló)


11

Els errors més habituals quan es fa aquest moviment són els següents:

- Cames massa juntes o massa separades - Mala col·locació de braços (normalment poc estesos) - Falta de treball amb les cames (no acompanyen el moviment dels

braços) - Mala observació i apreciació de la trajectòria de la bola, la qual

cosa ens fa arribar tard o en males condicions al punt de contacte. Per circumstàncies del joc, la recepció no sempre es podrà fer d’avantbraços i l’haurem de fer de formes diverses: toc de dalt, amb un puny, amb un braç, en caiguda...etc.

4. LA COL·LOCACIÓ En condicions normals de joc, la passada de col·locació es fa amb un toc de dits. Existeixen moltes possibilitats segons la direcció, alçada, velocitat.... de les col·locacions, i estaran determinats per la tàctica a seguir per cada equip. Les característiques tècniques bàsiques serien:

- El contacte es realitza sobre el front, amb mans obertes en forma de copa, dibuixant un rombe amb els dits índexs i polzes.

- El contacte dels dits amb el baló es realitza només amb els caps dels dits. - Amortiment de la caiguda del baló mitjançant un moviment coordinat de

braços i cames. En el moment del contacte, es produeix una extensió de cames i braços.

La passada de dits pot ser:

- Cap avant - Cap arrere - Lateral - En caiguda (cap arrere) - En suspensió

Observa la seqüència que et posem a continuació


12

Si tinguérem dir alguna cosa sobre aquestes fases del moviment seria:

- Observació de la trajectòria del baló - Desplaçament al punt de contacte - Flexió de cames abans del contacte - Extensió explosiva de cames en el moment del contacte - Contacte amb la bola damunt del cap - Acció coordinada de cames, tronc i braços sobre el baló

Posició de mans i dits Les mans han de formar una gran superfície de recepció adaptada a la forma de la pilota. Les mans han d'actuar com si volgueren agarrar la bola però ràpidament voldríem tornar a llançar-la , en una acció quasi simultània. El palmell de la mà no ha de tocar la bola.

ERRORS MÉS HABITUALS

− Arribar al contacte amb la bola massa tard − Donar a la bola una trajectòria massa rasant − Retindre la bola en les mans − Donar a la bola un colp massa dur −

Observa els dibuixos següents i comprova les diferències entre el que està ben fet i el que està malament. Et reconeixes en algun dels errors?. Si és així treballa de valent en les classes per a corregir-te.

POSICIÓ DEL COS PRÈVIA AL CONTACTE AMB EL BALÓ


13

CORRECTE INCORRECTE

ACCIÓ SOBRE EL BALÓ

CORRECTE INCORRECTE

POSICIÓ DE LES MANS EN EL CONTACTE AMB EL BALÓ

Mans massa separades

Mans massa juntes Polze mal col·locat perill de lesió!

CORRECTE


14

5. L’ATAC (REMAT)

L’atac o remat, és l’acció tècnica que culmina la fase ofensiva d’una jugada. En aquesta acció s’ha de superar la xarxa i l’oposició de l’equip contrari (bloqueig). El remat consta de vàries fases:

- Carrera - Bot - Colpeig - Caiguda

En la carrera cal destacar una primera fase d’aproximació i una segona fase que consta dels dos últims passos, anomenats d’ubicació i de batuda. Durant aquesta última fase de la carrera, els braços fan un moviment enèrgic cap arrere i cap a dalt.

El bot és la transformació de l’energia de la carrera (horitzontal) en una energia vertical (flexió-extensió de les cames).

L’acció dels braços cap a dalt, augmenta la capacitat del bot ajuda a mantindre el cos recte i equilibrat. Quan el jugador arriba a la màxima alçada, la posició correcta seria una lleugera flexió dorsal del tronc, el colze del braç de colpeig a prop de l’orella i l’altre braç lleugerament avançat respecte de l’eix del cos.

El baló s’ha de colpejar amb el braç completament estirat, davant de l’eix del cos, amb la mà oberta i rígida. Després del colp, el braç continua el seu moviment cap a baix, evitant en contacte amb la xarxa.

En la fase de caiguda, s’ha de tindre en compte que l’amortiment del pes siga correcte, coordinant l’acció de turmells, genolls, malucs... La caiguda desequilibrada sobre una cama és l’origen de múltiples lesions. També és important evitar xafar els peus dels companys de l’altre equip que realitzen l’acció de bloqueig, amb un control adequat a la distància a la xarxa.

6. EL BLOQUEIG El bloqueig és l’acció defensiva front al remat de l’equip contrari. La seua funció és reduir i delimitar el camp d’acció del remat.

Podem diferenciar dos tipus de bloqueig: - Bloqueig ofensiu : Amb gran penetració dels braços i les mans en el camp

contrari (sense tocar la xarxa ni fer cap falta reglamentària) - Bloqueig defensiu o de control de baló : Els braços estan en prolongació

del cos i no penetren en el camp contrari.


15

En el bloqueig haurem de controlar: - la posició prèvia a l’acció del bloqueig - el bot (acció de braços i de cames - la caiguda

L’acció dels jugadors en el bloqueig també tindrà en compte si el bloqueig es fa individual o col·lectiu. També la zona de remat tindrà molta importància per a actuar d’una o altra forma en el bloqueig.

7. LA DEFENSA DE CAMP Els objectius de la defensa són:

• Interceptar les trajectòries dels balons abans que toquen terra • Controlar el baló de la millor fora possible per tal d’iniciar un contraatac efectiu.

El control del baló en defensa es farà

• Tocant amb dues mans: amb toc de dits o d’avantbraços segons les dificultats que es produeixen en cada cas.

• Tocant amb una mà: Hi ha jugades en què s’ha de defensar tocant el baló amb una única mà, sobre tot en balons d’especial dificultat als quals no es pot arribar d’altra forma.

- Per damunt del cap � Amb el puny � Amb el taló de la mà

• Toc lateral - Amb una mà - Amb l’avantbraç

• Per davant - Amb el revers de la mà - Amb la mà en forma de cullera

• Tocant en caiguda: Hi ha balons que només poden controlar-se mitjançant una planxa o un toc en caiguda. Les caigudes més habituals són:

- Caiguda cap arrere o d’esquenes - Caiguda lateral - Caigudes cap avant i planxes

Aquestes accions tècniques són difícils de realitzar i requereixen molt d’entrenament i només s’aconsegueix un cert domini en nivells avançats d’aprenentatge. 8. CONTRAATAC El contraatac consisteix en elaborar una acció d’atac després d’una recuperació de baló com a conseqüència d’una bona acció de bloqueig o d’una errada de l’equip contrari.

Documents

HISTÒRIA DEL VOLEIBOL - ies conselleria | Actividades ... · C.F. SUPERIOR IES. CONSELLERIA Activitats Físicoesportives d’equip Departament d’Educació Física 5 VOLEI PLATJA