1

HISTÒRIA DEL BEISBOL (només llegir)

Orígens

Des dels començaments de la civilització, l'home va practicar jocs per divertir-se, o per celebrar cerimònies. I entre aquestes primeres pràctiques, es van utilitzar entre altres, els jocs amb un pal i una bola. Aquests jocs que apareixen en pobles antics com Pèrsia, Grècia, Egipte, es van anar practicant en major mesura en l'Europa Medieval, i van donant versions diferents de jocs.

 En començar el segle XIX a Estats Units, molta gent jugava criquet a les ciutats, en canvi en els poblats i comunitats rurals es jugava més aquest joc que seria

l'antecedent directe del Beisbol, ja que guarda similituds amb aquest esport modern. Es van usar diversos noms, i els reglaments anaven variant en un o altre lloc: va ser rounders, town ball, one o 'cat, i finalment el que es fa servir fins a l'actualitat: beisbol (Base Ball).

El 1982, a la ciutat de Nova York es funda el primer club de beisbol, organitzat pel jove Alexander Cartwright, i al qual Knickerbocker Base Ball Club. Els Knickerbockers redactar vint regles, publicades el 1845, que van constituir el Reglament del beisbol modern.

Història del beisbol a Catalunya

A principis del segle XX es disputen els primers partits de beisbol a Catalunya. El 1910 es té constància de partits jugats entre uns equips anomenats Iris BBC (1909), Fe BBC (1909) i Havana BBC (1910). Els primers practicants eren la colònia americana a Catalunya, els fills estudiants de els indians o treballadors d'empreses com La Canadenca. Entre ells va destacar la tasca realitzada pel periodista Agustí Peris de Vargas, que ho va importar de Cuba i va ser el primer jugador i entrenador.

L'esport no va acabar de reeixir, fins que el 1923, per iniciativa del propi Peris de Vargas va néixer la secció de Català SC | Català BBC i el mateix any la Societat Hispano-Americana de Base-Ball.

L'any 1929, en el marc dels actes de l'Exposició Internacional de Barcelona es va disputar per primera vegada un partit entre la selecció catalana i una selecció d'americans de París. Aquest mateix 1929 es va crear la Federació Catalana de Beisbol i es va organitzar el primer Campionat de Catalunya amb la participació dels següents equips: Català BBC, Barcino, Canadenca BBC (format pels empleats de l'empresa la Canadenca), Olímpic, Catalònia BBC, Montserratí, Dinamita i Fortpienc. L'Olímpic es va proclamar primer campió de Catalunya.

1

Aquests anys foren molt prolífics pel beisbol català i van aparèixer gran quantitat de clubs, com el Decoració Tèxtil BBC (1930), Federació de Alumnes i Ex-alumnes de l'Escola del Treball (FAEET), Almendares BBC, Els Brucs, Hispans, Emporium , Fanalers, Elèctrics, Corsaris, Nou Diables, Amèrica, Mèxic BBC, Exploradors, Rovers, estrelles, Futbol Club Barcelona, UE Sants, Casal Barcelonista, universitari o RCD Espanyol.

L'any 1931 es va produir una escissió dins de la federació i es va crear la Lliga Oficial de Beisbol, a la qual van ingressar els clubs Montserratí, Olímpic, Catalònia, Canadenca, Almendares, Dinamita, FAEET, Decoració Tèxtil i Emporium. El campionat oficial va ser guanyat pel Català.

Després de la guerra civil el beisbol continuar sent un esport important a Catalunya. El 1940 va aparèixer Hèrcules de les Corts]], es va refundar la secció del RCD Espanyol, el 1941 la del Futbol Club Barcelona per iniciativa de Josep Maria Taix, el 1945 va néixer el CB Viladecans i el 1951 el Pops de Lloret de Mar El 1945 va ser disputat el primer campionat d'Espanya que va ser guanyat per l'Espanyol de Barcelona, derrotant a la final l'Amèrica de Madrid. A partir dels anys 50, l'esport es va estendre per diferents localitats catalanes, destacant Cornellà, Gavà i Sabadell. L'any 1955, pocs dies abans de la celebració dels Jocs del Mediterrani, es va disputar a Montjuïc el Campionat d'Europa de beisbol, que va ser guanyat per la selecció espanyola, i amb ell, la representació del vell continent a la sèrie mundial de Milwaukee del mateix any. Als anys seixanta va destacar el Picadero J.C. barceloní, el qual es va proclamar campió d'Europa els anys 1963 i 1967.

El CB Viladecans va ser un dels pocs clubs de beisbol que va sobreviure els difícils anys de la fi de l'època daurada d'aquest esport a Espanya al costat de 1970. Amb la introducció de canals múltiples a la televisió l'augment de l'interès del públic en la Primera Divisió de la lliga espanyola de futbol va eclipsar altres esports d'equip. Com a conseqüència molts clubs de beisbol catalans no van poder competir i van desaparèixer. El Viladecans es va convertir durant els anys 80 i 90 en el club més destacat de l'estat, pràcticament imbatible i amb un rècord de títols consecutius difícil d'igualar. El club va guanyar de forma consecutiva tots els campionats lliga entre els anys 1982 i 2002. Els beisbol català, però, és un esport de caire molt minoritari. Durant aquest període van destacar clubs com el CBS Sant Boi (1971), el CBS Gavà (1973), el Club Herzegovino, el CB Bonanova (1983), el CB Vic Bat (1992) o el BC Manresa.

1

http://beisbolsantboi.com/

REGLES DEL JOC

L'objectiu del joc és aconseguir més carreres que l'equip contrari. Una carrera s'obté quan un batedor completa una volta, havent trepitjat les 4 bases del diamant s (1a, 2a, 3a i home) sense ser eliminat. La durada d'un partit és de 9 innings o entrades en el cas del beisbol i de 7 en el sofbol (beisbol femení). Una entrada s'acompleix quan els 2 equips han defensat i atacat una vegada.

Objectiu del joc: Cada equip ha d'intentar aconseguir el màxim nombre de curses durant el partit. Una cursa s'aconsegueix quan algun corredor passa per sobre les tres bases, fins a la base de meta o home, d'una en una (run o carrera) o d'un sol cop (home run). L'equip defensor ha d'intentar eliminar els jugadors de l'equip atacant perquè no aconsegueixin completar la cursa. Quan n'elimina tres, passa a ser atacant. Cada equip serà atacant i defensor nou vegades durant un partit.

TERRENY DE JOC

El terreny de joc: El terreny de joc és una superfície a l'aire lliure en què destaquen un camp de gespa en forma de rombe i una zona de terra que l'envolta. Hi trobem diferents zones: camp exterior (de color verd), terreny nul (de color negre), àrea de llançament (angle de 90°) i les quatre bases.

En la primera part de l'entrada l'equip visitant ataca (pren el torn al bat), i el local defensa (cobrint el terreny de joc). Quan en l'equip atacant queden eliminats (out) 3 jugadors, es canvien les posicions, i

l'equip que defensa passa a atacar. Quan un equip ataca, cada jugador anirà a batre segons un ordre preestablert de l'1 al 9, amb l'objectiu de batre el més lluny possible, la bola que els llança el pitcher (llançador) contrari per tal d'arribar a alguna base. Quan un equip defensa, cada jugador se situa en el terreny de joc segons la posició que li pertoca, disposat a eliminar els batedors o corredors contraris.

El batedor es converteix en corredor quan:

1

1. Ha fet una batuda fora de l'abast de qualsevol defensor, que li permet arribar a alguna de les bases.

2. El pitcher fa 4 'boles’ (llançament fora de la zona d'strike) o el batedor colpeja amb un llançament, fet que li dóna dret a avançar fins a la 1a base.

Zona de Strike És l'espai situat sobre la base del home i, aproximadament, entre les aixelles i la part superior dels genolls del batedor. L'àrbitre canta Strike quan el batedor fa l’intent de batre la bola i no la toca. També el canta si no fa l’intent i la bola llançada passa per la zona de strike (és a dir bola era bona).

L'àrbitre canta 'bola' a tot llançament que no passi per la zona de strike, sempre que el batedor no l'hagi intentat colpejar.

Formes d'eliminar:

1. Strike out: Quan el llançador aconsegueix 3 strikes sense que el batedor pugui tocar la pilota amb el bat, aquest queda eliminat.

2. Eliminació forçada (out forçat): Quan un defensor en possessió de la bola trepitja la base a la qual el corredor o batedor està obligat a avançar.

3. Fly (eliminació al vol). Tota pilota batejada de globus i agafada en l'aire per qualsevol defensor elimina el batedor.

4. Eliminació no forçada. Tot corredor que no està en contacte amb la base que li pertoca i és tocat amb la bola per un defensor queda eliminat.

5. Quan el corredor deixa de retornar a la base després d’un fly i llancen a aquesta base abans que aquest torni.

6. Tot corredor que surt més enllà d’un metre de la línia per la que ha de córrer.

7. Quan la pilota que ha estat batuda toca un company que està corrent és base.

8. Dos corredors en una mateixa base, s’elimina el que estava obligat a córrer i no ha corregut.

9. No trepitjar una base.

10. Quan el batedor llança el bat.

Safe (corredor salvat):

1

Al contrari, sempre que el corredor arribi o torni a la seva base abans que el toqui el defensor amb la bola, es mantindrà en joc.

Vocabulari:

Home. Base d’arribada (també zona de batre). Bases. Coixinets situats en els angles del camp interior (1a, 2a,

3a).

Pitcher. Llançador, defensa que llança la bola al batedor.

Catcher. Receptor, director del joc defensiu de l'equip.

Infielders. Defensors del camp interior (situats a la zona de terra) : jugador de 1aBase, 2aBase, 3aBase, InterBase o ShortStop).

Outfielder. Defensor del camp exterior( situats a la zona de gespa) (Exterior esquerre o Left Filder, Exterior centre o Center Fielder i Exterior dret o Right Fielder).

Strike. Llançament dins la zona de batre, o batuda fallida.

Bola. Llançament fora de la zona de strike.

Strike out. Batedor eliminat per strikes.

Out. Atacant (batedor o corredor) eliminat.

Safe. Atacant salvat.

Error. Errada d'un defensor.

Fair Ball. Batuda bona, dins les línies del terreny vàlid.

Foul Ball. Batuda dolenta, fora de les línies del terreny vàlid.

1

Rolling. Batuda per terra.

Fly. Globus, batuda enlaire.

Toc. Batuda suau que deixa la bola morta a terra.

Hit. Batuda que permet arribar a una de les bases (sense error de la defensa).

Homerun. Batuda més enllà del límit del terreny, fet que permet recórrer les 4 bases.

Carrera. Anotació dels atacants.

Play (play ball). Inici o represa del joc.

Time (time out). Suspensió temporal del joc, temps mort.

Umpire. Àrbitre.

Inning. Entrada, cada una de les 9 parts que conformen un partit.

INDUMENTÀRIA I MATERIAL NECESSARI

CATCHER

JUGADOR

1

COM DONAR UN COP DE BAT (només llegir pel control pràctic)

El jugador que ha de donar el cop amb el bat es col·locarà en una posició amb respecte al suport que el permeti tocar bé la pilota.

Ha d’agafar el bat amb la mà esquerra a baix i la dreta a dalt, mantenint els nusos de la mà de dalt en línia recta amb el centre de les falanges de la mà de baix. Si el jugador és esquerrà la posició de les mans serà a l’inrevés.

Ha d’ aguantar el bat en la meitat de la mà, rodejant el bat amb els dits.

Ha de mantenir el bat solt fins el moment de la realització del "swing"

Ha de distribuir el pes corporal en els dos peus i en la part anterior d’aquests.

La separació entre els peus equivaldrà a la amplada de les espatlles.

Les espatlles han d’estar a la mateixa altura.

Ha de separar els braços moderadament del tronc i posar les mans sota l’espatlla dreta.

Sempre ha de mantenir la mirada fixa a la pilota.

EL MOVIMENT DE BATRE "SWING" (només llegir pel control pràctic)

GORRA PELS DEFENSORS

1

És un moviment potent i continu que en la seva primera fase consisteix en un lleuger enrotllament harmònic del tronc, de les espatlles, dels malucs i dels braços sobre l’eix que constitueix la columna vertebral. Per a que immediatament després realitzar l’acció contra la pilota (swing).

Donar un pas

endavant amb el peu esquerre cap al llançador.

Batejar després del pas amb la cama esquerra ben subjecta al terra.

Rotar els malucs per a realitzar un "swing" ràpid.

Rotar el peu dret aconseguint pivotar sobre sí mateix elevant el taló.

Batejar amb els braços estesos i lluny del cos.

Realitzar un "swing" horitzontal al terra i sobre la pilota.

Acabar el "swing" amb les mans sobre l’espatlla esquerra i sempre en equilibri.

Deixar caure el bat al terra sense força per evitar lesionar a d’altres jugadors.

 

COM CÓRRER LES BASES (només llegir pel control pràctic)

1

Quan el jugador hagi donat el cop a la pilota amb el bat i pugui córrer, haurà de fer una ràpida arrencada. Per a un batedor dret (la gran majoria), una bona arrancada consistirà en inclinar el seu cos cap a la primera base i donar el primer pas amb el peu dret impulsant-se amb l’esquerre.

Si el cop ens permet avançar més d’una base, trepitjarà les bases i continuarà la seva carrera fins on pugui.

Quan un jugador es troba en una base i és impulsat per un company a la base següent, haurà de córrer ràpid fins a ella, sense saltar ja que resta velocitat.

COM AGAFAR LA PILOTA (FILDEJAR) (només llegir pel control pràctic)

Tots els jugadors de l’equip han de saber agafar (fildejar) correctament les pilotes, tant les que van rodant com les

que van elevades.

Per agafar les pilotes que van rodant el jugador adoptarà una posició davant el batedor, amb els peus còmodament separats, els genolls flexionats i el pes del cos recolzat en la part davantera dels peus. De d'aquesta posició anirà cap a la pilota, per a col·locar el guant sobre el terreny amb els

palmells de les mans donant en front de la pilota i fent que pugui rodar dintre del guant, subjectant-la llavors amb la mà lliure.

Per agafar pilotes elevades és necessari córrer fins situar-se sota la pilota i esperar a que aquesta acabi de caure dintre del guant. La posició és amb el guant lleugerament sobre el cap i amb el palmell de la mà cap avall i els polzes units, per a tant aviat caigui dins el guant assegurar-la amb la mà lliure.

 

COM LLANÇAR LA PILOTA (només llegir pel control pràctic)

El primer que hem de tenir en compte a l’hora de realitzar llançaments a les bases és la manera de col·locar els dits sobre la pilota que

1

ha de ser sempre igual. Els dits índex i mitjà subjecten la pilota per la part superior, una mica separats l’un de l’altre, mentre que el polze es recolza per la part inferior.

La mecànica per al tir més utilitzada en el joc és senzilla i consisteix en carregar el pes sobre el peu dret al mateix temps que iniciem un pas en direcció a la base que tirem, portant el braç cap baix i enrere.

Desprès el cos inicia el moviment cap al davant amb una correcta rotació de malucs que imprimeix major potencia al llançament.

En cada llançament la pilota es deixa anar una mica per sobre del cap, amb l’avantbraç

Paral·lel al terra i amb una trajectòria descendent, gràcies al cop final del canell amb el que s’acaba l’acció de llançar.

Una vegada la pilota ha deixat la mà del jugador, el cos continuarà en moviment fins que la cama endarrerida s’iguali amb l’altra.