Hum. 155 -Any IV • Epoca ili Barcelona, 23-de juny de 1934 Número soit: 1ö Cts._JL

O r g a n de la U n i ó S o c i a l i s t a de C a t a l u n y a

Catalunya tornarà la República al poblei-V O L E M LA LLUITA

La setmana passada ja prevèiem que el desacord entre la Gene-ralitat i l'Estat espanyol podriu quedar circumscrit al fet jurídicque plantejava el que la Llei de Contractes de Conreu actual, perla raó que de dret no tingués res a veure amb l'altra que s'haviavotat, encara que de fet fos la mateixa, eliminant, de moment, totasolució de força.

El Govern Samper, en la seva indigència d'iniciatives, s'ha ar-rapat a aquest aspecte del problema i, passant per damunt la partfonajnental del conflicte, cerca un derivatiu que li permeti decontinuar al poder sense variar la seva línia política i sense que,aparentment, el seu amor propi i la seva representació de podersobirà n'hagi sofert.

Això potser podrà convenir al Govern Samper, però no ens con-vé a nosaltres, ni convé al poble treballador d'Espanya.

Si el problema de Catalunya adquiria la trascendencia que lidonava l'actitud de la Generalitat, era precisament perquè aques-ta, traduïa un sentiment de llibertat i de protesta d'ordre peninsu-lar; i, ajnb Catalunya, es movia tota l'opinió sana i renovadoraque es troba identificada en la significació humana i ideal de l'ac-titud de Catalunya.

Una vegada més, la causa d'un poble oprimit és la causa detots els bornes i tols els pobles oprimits, l per aquesta raó, preci-gament, e^ problema no 14 la significació jurídica que per raonslàctiques va donar-li la Generalitat, i que per raons de conserva-ció i de pànic accepta el Govern Samper; sinó que es projecta ambtota 1» seva categoria de problema humà damunt l'opinió liberal itreballadora d'Espanya, i traça uns camins que han de portar auna nova situació, a un nou règim.

La deciaracHV-que va fer la. minoria desquerrá Catalana i d'U-nió Socialista, i que va recollir l'adhesió de totes les minories d'es-querra de la Cambra, afirmava que l'actitud del Govern contral'Estatut i contra la Constitució no era altra cosa que el terme d'unapolítica de sabotatge de l'obra de la República. I la minoria basca,interessada com la catalana que la política autonomista fos se-guida sense equívocs, va declarar que secundava l'actitud dels ca-talans, perquè responia a un sentiment sincer de protesta que nosuposava cap maniobra.

1 és així. No hi ha maniobra en l'actitud de Catalunya. I aques-ta actitud demana un canvi radical de política, un sanejament delscostums parlamentaris; demana, també, l'acabament de la belige-rancia excessiva que es dóna als elements de dreta, que tenen unaforça artificial a la Cambra actual, que sols per la corrupció i elsubornament de què fou objecte el cos electoral s'explica que lapoguessin aconseguir.

L'actitud de Catalunya ha d'arribar a la darrera conseqüència.Amb la satisfacció del seu sentiment de justícia i del seu dret a le-gislar en les matèries que li reconeixen la Constitució i l'Estatut,ha de determinar els nous caniins que ha de seguir la política es-panyola.

Els que tenenpressa

Aquests dies ha mogut un fortrebombori el fet que s'hagi pas-sat a l'Esquerra el conegut noi decasa bona que fins ara distreiaels seus ocis en els rengles delBloc Obrer i Camperol, JaumeMiravitlles.

Es natural. El senyoret Mira-vitlles, tal com el batejà un esti-mat amic nostre, és un bromista— • un humorista tal com en diuenuna altra mena de bromistes —que feia equilibris i jocs de parau-les escrivint i parlant de marxis-me. Però els bromistes també te-nen presses i no els cap a la bar-retina que antics companys seussiguin diputats o consellers.

També el cunyat del seu cu-nyat diu que ingressa a l'Esquer-ra en l'òrgan periodístic de laqual pensa publicar aquelles llau-nes sobre economia de les qualsno té ni cura de prescindir de latraducció esclava cjue denota laimpudicia d'atribuir-se allò que^altri escriu a «Mondei) o a «Lu»i que ell signa des de Barcelona.

Per si no ho havies endevinat,caríssim lector, aquest altre senyo-ret és el senyor Daniel DomingoMontserrat, que amaga discreta-ment el seu primer cognom per tal

que ningú no sàpiga que és elmateix senyor que una vegadaque hagué de fugir d'«nglesos»de Barcelona es va enrolar al«Tercio de Extranjeros» i en féupagar les culpes als pobres ri-fenys. Ara que, amb tot, en tor-nà amb un bardane al front queencara se li coneix.

Bones adquisicions, a fe deDéu!

IM PO RTA NTCRIDA A LES SECCIONS I

FEDERACIONS COMARCALSDE LA U. S. C.

La Federació Esportiva de laV. S. C. recomana a les Federa-cions Comarcals 1 Seccions detot Catalunya que no hagin en-cara tramés llur adhesió al Co-mitè Central d'aquesta FederacióEsportiva (Casa del Poble, Pri-mer de Maig, 7i, que ho facin almés ràpidament possible, fent-DOS conèixer els companys que es-tiguin disposats a pendre part enl'activa i decisiva campanya queles necessitats de l'hora que tra-vessem Imposen a Catalunya, ate-nent-st a les orientacions i man-dats del Partit.

Les adhesions, degudamentsignades i segellades, seran con-testades immediatament per talque tots conelxln les instruccionsdel cas i hi hagi la preparaciópertinent davant una acció even-tual.

Es troben a ria presómés de 7.009 campe-rols per haver-se opo-sat a la política reac-cionària del Govern.Com a Rússia^ en tempsdel tsarisme,|e! Governes lliura alf primersprogroms contra elscomplots revolucio-

naris.

La base révolu-c io nià ri a

Segurament no'haurà escapat ala percepció de niiigú que el gestadoptat pel Govern de la Genera-litat, amb l'assistència i interpre-tant els sentimenti de la immensamajoria del pob&de Catalunya,té un caràcter altament revolucio-nari en ordre a la tradició políti-ca imperant a Espanya fins al'adveniment de la República, po-lítica bon tros atenuada durant elbienni del Govern Azafia i revis-colada després de la dissolució deles Corts Constituents ençà.

El senyor Samper podrà havertrobat, segons assegura ell, la<( fórmula jurídica» que ha de so-lucionar el conflicte (quan escri-vim aquestes ratlles, per exigèn-cies de compaginació, encara nosabem en què consisteix), i potseraquest es resoldrà sense violèn-cies. Cas d'ésser així, a primercop d'ull farà l'efecte, potser, queno ha passat res, però mirant-homés d'aprop constatarem que s'haproduït un fet que no deixa detenir la seva trascendencia : Quedavant l'actitud decidida i resol-ta de Catalunya, el Govern deMadrid ha hagut de recular i noha pogut emprar els mitjans coer-citius a què ens Atenien acostumatsabans els homes que regien elsdestins de l'Estat espanyol.

I bé ; si ha estat possible queaixò succeís, es deu principalmenti per damunt de tot al fet que desdel primer moment les masses tre-balladores totes s'han posat in-condicionalment al costat del Go-vern de la Generalitat, el qual hasabut col·locar-se en un veritableterreny revolucionari. S e n s eaquest concurs dels estamentsobrers, sense aquesta base revo-lucionària, tot hauria quedat re-duït segurament a una de tantesmoixigangues que constituïen latònica de la política catalana,mentre la Lliga en tenia l'hege-monia. Tothom, amics i adversa-ris, ha tingut la sensació perfec-ta que ara lagosa.anava de debòi que no es tractava d'una facè-cia de per riure. I això cal queho tingui en compte tothom ; calque els homes d'esquerra de Ca-talunya no oblidin aquest feno-men i cal que no oblidin tampocque en el pla de la lluita políticaningú no treballa de franc i ambesperit de generositat, de genero-sitat col·lectiva.

Un a l t r e cas S b e r tEl règim d'oprobi que ens ha

dut el predomini aei íeixisineagrari en ei Parlament de Ma-urid, deixa sentir les seves arbi-trarietats i el seu odi a tot arreud'Espanya. Allà on es troba unhome avançat, les autoritats, pos-ternades davant d'aquesia inmo-na de provocadors que capita-neja Gii Robles, cauen damuntd'ell ; i això iio lan totes lesautoritats, tant si es tracta de lapolitica, la torça de seguretat oels Tribunals que han d'«admi-nistrar» justícia.

El cas del mestre d'escolaFrancesc Calle Blanco és d'allòmés cínic i ignominiós que pu-gui trobar-se pels procedimentsque se segueixen contra d'ell. Lareacció de Valladolid, res més quepel fet de què és un mestre d'es-cola avançat, ha volgut fer sen-tir el seu sentiment de venjançaamb motiu d'un tumulte que vahaver-hi fa temps i del qual en re-sultà víctima un element feixista.

La instrucció del sumari potdir-se que va tenir lloc sense queni tan sols existís la pressumpcióindiciaria. El jutge, completa-ment al servei dels feixistes deValladolid, de la mateixa mane-ra que abans la justícia actuavaal servei de la Dictadura, ara,també, per passió política, peresperit de venjança, cau damuntun ciutadà honorable prenent-locom a. símbol del sentiment po-pular per a provar d'anorrear-lo.

La iniquitat del cas, però, éstan enorme, que tot Valladolidha reaccionat i s'ha llançat alcarrer per tal de salvar a Fran-cesc Calle, i arrancar-lo de les ur-

pes del feixisme. El fiscal, comaquell altre cèlebre del procés deMontjuïc, el dia de la vista vasostenir l'acusació tancant els ullsa la veritat. Això no priva, pe-rò, que els clams de la multitudindignada es fessin sentir de talmanera, que el fiscal no trobésaltra sortida que demanar el tras-llat.

Per tal de salvar a FrancescCalle tot Valladolid s'ha mobi-litzar, és a dir tota la gent hon-rada sense distinció, tots els es-taments, el comerç àdhuc, hanmanifestat a favor d'ell. I mal-grat tot, li fou demanat el diade la vista la pena de 14 anysde presó ; havent-se desenrrotllatla vista d'una manera anormalcom ho prova el fet que una ve-gada acabada fos escoltat un tes-timoni de càrrec que va portar lareacció a corre-cuita.

S'ha fet apel·lació al TribunalSuprem, i sense esperar que tin-gui lloc la vista del recurs, el Di-rector de Presons ha ordenat eltrasllat de Francesc Calle al Pe-nal de Chinchilla. Com pot veu-re's, es tracta d'una presa que lareacció no vol deixar-se prendrede les mans, i amb la qual em-pra els procediments més inhu-mans per tal de provar d'aba-tre-la.

Tota l'opinió liberal ha d'in-teresar-se per aquest cas, peraquest mestre d'escola, símbol deles ànsies populars, intèrpret detot un poble. Cal una campanyaintensa per a desemmascarar lareacció i evitar que la «justíciahistòrica» al servei del feixismecriminal, faci una víctima més.

La seguretat en els nostrespropis destins

Dretisme és sinònim de centra-lisme. L'Estatut de Catalunyafou atorgat, potser no amb l'entusiasme necessari per part de tot-hom, pels Governs esquerristes dela República i s'intenta arrebas-sar-lo pels actuals governants dedreta, ajudats incondicionalmentper les dretes catalanes.

Travessem moments d'extremagravetat. Es vol fer trontollarl'autonomia de Catalunya i l'essència de la República espanyo-la. Però l'autonomia i l'esperit esquerfista de la República a Cata-lunya, ho salvarem malgrat tot icontra tot. No hem volgut treba-llar debades. Catalunya mantin-drà el seu Estatut i l'aplicarà d'a-cord amb la doctrina esquerrista.Per arribar al Socialisme, al nos-tre país, ens calia la República iens cal afermar la nostra llibertatcol·lectiva i l'esquerrisme burgès ;són els primers graons necessarisper a emprendre la nostra rutaascendent. O el Govern espanyolcedirà — ignorem, al momentd'escriure aquestes ratlles, la sevaactitud — o s'haurà d'enfrontaramb nosaltres en el terreny queconvingui : la Llei de Contrac-tes de Conreu serà llei mentre noen tinguem una de més socialit-zadora !

Però hem de meditar bé el què

podrà convenir fer en el cas depersistir la política dretista en Icsdirectives espanyoles. Som inter-nacionalistes i creiem fermamenten ia necessitat de ia llibertat deispobies per a poder estabiir lagran unió de Repúbliques lliuressocialistes ; altrament, traiciona •riem Marx i Jaurès. En venir laRepública espanyola, Gabriel Alo-mar predicà la completa llibertatde Catalunya per a federar-se vo-luntàriament amb Espanya, i fouvoluntàriament que sol·licitàrem iens acontentàrem amb l'Estatutd'autonomia. Si haguéssim deperdre el que tenim, hauríem dellançar-nos a l'acció per,, obtenirmés, molt niés ! I no haufíem dedubtar ni un, instant,en. l'ef'càciad'aquesta acció, perquè tindríemal costat, no podem dubtar-ne,els companys i les esquerres espanyoles.

La llibertat de Catalunya és,per a nosaltres, un mitjà. I si icscircumstàncies e n s portaven al'obtenció d'aquesta plena, total,llibertat, el dia que els socialistestinguéssim els destins de Catalunya sabríem posar-la, com hi hemposat l'antonomia, al servei delSocialisme.

J. ROURE ITORENT

JUSTICIA SOCIAL

Llegint JUSTICIA SOCIAL C o v a r d i e s P a n o r a m a ju r íd icDe cap a peus, sense perdre'n

ni un borrall. Alguns ho atribui-ran a manies de misantrop ; d'al-tres a passatemps de desvagat.No en creguéssiu res de tot això !

El dissabte és l'únic dia de lasetmana que puc prendre part ala gran conversa socialista. Permitjà de JUSTICIA SOCIAL escoltosempre noves veus amigues i se-gueixo el ritme ascendent d'anticscol·laboradors que són per a miamics ben estimats. Cap vegadano he deixat el setmanari senseque la seva lectura m'hagi sug-gerit algunes idees profitoses isense que, in mente, hagi discu-tit amb algun dels seus col·labo-radors. Creieu que és un exercicisa i agradable. Amb un sol pe-rill, tanmateix : que hom s'en-gresqui massa amb la conversa icaigui en el vici d'embrutar pa-per contraopinant, com faig joara.

Bé és cert que potser és la pri-mera vegada que m'escau d'obraraixí ; la qual cosa vol dir que, sino reincideixo, el fet no arribaràà la categoria d'un vici. En cascontrari, hauria de marcar el diad'avui amb una pedra negra.

El cas és, bons amics meus, quetot llegint les interessants cròni-ques internacionals que en formaâ'Estampes ens ofereix el com-pany R. Millas, m'he quedatquelcom esmaperdut, un si és noés desorientat, veient com l'es-mentat company concedeix unavalor excepcional dintre la políti-ca francesa al pla de M. Roche.

De bell antuvi m'he imaginatque un vel finíssim d'ironia em-bolcallava la lloança i que tot ple-gat no era altra cosa que una hà-bil «plaisanterie». Però ben mi-rat, es diu repetidament que elpla és bo i àdhuc s'afirma que,desgraciadament, la presència enla política francesa d'homes comDoumergue ; de caires burgesoscom el del partit radical-socialis-ta, impossibiliten la realitzaciódel pla que hauria d'operar profi-toses transformacions.

Al meu modest entendre, aques-ta pruïja de plans de tota menaque brollen del primer cervell es-calfat i que, tots, múltiples i di-versos, han de guarir els mals delmón capitalista xaruc i reumàtic,no tenen més importància que unprospecte qualsevol de farmaco-pea empírica. Oi més, si hom elspresenta t a n esquemàticamentcom el company Millas, sense unaampliació ni un comentari que ensdigui, almenys, d'on sortiran lesmisses. Car és innegable que perassegurar e l r e t i r obligatori,disminuir les hores de treball, et-cètera, s'han de trobar unes quan-titats determinades, i no fos casque de tot això no se'n parlés,deixant que a última hora, per noperdre el costum, pagués el maiprou expremut contribuent.

Hi ha un punt del pla al·ludit,el cinquè i últim, que és tot unpoema, per exemple. Diu així :« no permetre el treball a cap donael marit de la qual guanyi prouper viure». Doncs això no és bo,companys. Això és dolentíssim,de mal gust i absurd. Si aquestpunt hagués estat redactat teninten compte certes dades prèviescom són ara la possible manca de

Avi» importantA fi d'ultimar el projecte, que

sobre la sistematització de la pro-paganda i la seva intensificacióel Comitè Executiu té el propòsitde realitzar, hom prega als com"panys que voldran col·laborar ala formació d'equips d'oradorsque s'entrevistin amb el companyObach, que és el delegat del sus-dit Comitè per a l'endegament delpla ja aprovat.

En la propera setmana es con-vocarà una reunió dels Caps d'e-quip en formació per decidir lesdirectrius co-triarcals que caldràemprendre.

treball i les necessitate reals d'u-na família de l'any 1934 que noha de viure únicament de pa, espodria admetre un fons de bon-dat en la intenció. Ara no ; per-què si el que necessitem els obrersper viure ens ha d'ésser asse-nyalat per un burgès, ni que siguiradical socialista, en lloc de viu-re farem la viu-viu. A més, pothaver-hi marit sols amb dona imarit amb dona i vuit criatures.I tots sabem que, per desgràcia,el marit amb dona i vuit criatu-res, guanyant igual o menys queel primer, ha de viure... fins quees mori o fins que se li morin elsfills d'anèmia.

Del primer al darrer, els cincpunts principals d'aquest pla sóndemagogs, petit burgesos i gine-brins. Propis, això sí, d'un ho-me del partit radical-socialistafrancès, el qual partit no té uncaire burgès accidental, sinó queés burgès per essència i socialit-zant o antimarxista per conve-niència, segons d'on bufi el vent.El partit radical socialista fran-cès és una mena d'olla de grillssavis que té sempre a punt el toque més convé a unes circumstàn-cies donades. Quan el país s'hamanifestat en sentit esquerrà isocialista, surten els grills d'ac-ció, tonitruants i arrauxats, can-tant la Carmagnole ; quan el co-merç i la indústria reclamen pri-vilegis i els clergues i militars plo-ren per la disciplina malalta, ixenels grills mostatxuts cantant laMadelon i el Ça ira, i, per úl-tim, en èpoques difícils, en mo-ments en què cal exigir sacrificisa les classes adinerades, cauenllamps i esclaten trons a casa lamadame Finance i ja em teniul'Herriot per un costat i en Poin-caré, o en Tardieu, o en Dou-mergue, per l'altre, cadascun ambel paraigües, el gos d'aigua i laxeringa, disposats a fer les paus ales costelles del poble i al capsalde la pobra mère malade, tot ple-gat sota el ritme catedralici d'unaHíarsellesa de primera classe.

Cal conèixer bé la historia delpartit radical-socialista francès,per saber que són la gent que mi-llor parlen i els que més fàcil-ment traeixen. De l'any 1926 en-çà, o sigui durant vuit anys, hanpracticat sistemàticament el mèto-de folgat de l'amnèsia voluntà-ria, és a dir, que després de cadaelecció a diputats s'han negat ro-donament a posar en marxa unsol de llurs postulats. Sempre,sempre, amb l'excusa de la mèremalade, han cedit el terreny a lareacció i a la gran finança, iso-lant els socialistes en una oposicióingrata i, molt sovint, disgrega-dora.

Això és el partit en què militael genial M. Roche, que s'atreveixa proposar, sense que el com-pany Millas ho comenti, «el re-torn a llur país d'uns 175.000obrers estrangers» per a ajudar ala solució del problema dels sen-se feina. Aquesta sola condició jabasta per catalogar un programa.Car s'ha de dir que l'expulsiód'una tal quantitat d'obrers vin-dria després de l'enorme esporga-da que s'ha fet de l'any 30 ençà.Aquesta solució xovina i inhuma-na, que tot socialista ha de con-demnar, té l'agravant d'ésser pro-posada en un país com França, onsempre és V estranger el culpablede tot i on el mot insultant i des-pectiu de «sale étranger» (estran-ger brut) ens ha saltat a la caracent vegades, vingut de mants in-drets, als que ens hi hem hagutde guanyar les mongetes i el pi-nar d.

La meva conclusió, puix quebé en cal una, és la següent : Enanalitzar qualsevol pla de recons-trucció econòmica o de redreça-ment financer, un socialista no hade fer-ne el més petit elogi si elpla l'ha redactat un polític burgèsde cara a la mare pàtria. Aquestaafirmació té més força sí es trac-ta d'un polític d'un país com

A l'hora que escrivim aquestesratlles no ha succeït res de totallò que es podia preveure.

El poble de Catalunya va al-çar-se com un sol home i està pre-parat, dempeus i amb els punysclosos, per a fer front a tots elsenemics que es presentin, siguinquins siguin.

Però enllà de l'Ebre no hi hamés que covardia.

Entenem-nos bé, però. No ensreferim a la covardia dels gover-nants de la República, perquèaquesta no,ens interessa.

Ens referim a la covardia deles esquerres "espanyoles, a la co-vardia general de tots els partitsi de totes les organitzacions ques'anomenen avançats, des delsque porten els colors de la repú-blica democràtica fins als queporten la bandera roja.

Què esperen? No els diu res elgest de rebel·lia del poble català ?

A Espanya les dretes van fentel camí que s'havien proposat ;ja han desfet el contingut sa del'actuació de les Corts Consti-tuents ; ja han ofegat la vaga delcamp i han omplert les presonsd'obrers i de companys. I totsels partits que s'anomenen de rei-vindicació han deixat fer i s'hanacontentat amb un xim-xim revo-lucionari que no ha passat de florde pell perquè continuen rebent icallant.

A Catalunya davant el primeratac contra la nostra dignitat,tothom s'ha posat en peu. I ambel reforç de Catalunya calia queles esquerres i els que volen éssermés que les esquerers també s'ha-guessin alçat. Què hi fan al Par-lament espanyol els líders de lesmasses obreres d'Espanya? Esque es pensen abatre les dretesamb discursos, mentre que les pre-sions s'omplen arnb els innocentsque han donati la cara ?

L'endemà dft la declaració derebel·lia de Catalunya, la massaobrera espanyola, la de Madridalmenys, havia de fer un acte vi-brant de solidaritat. No ho hafet perquè als seus líders la revo-lució els fa por. Només són bonsper a posar-se-la a la boca.

I tots els discursos, i les trame-ses d'emissaris, i els articles bri-llants, i les promeses d'adhesiósón coses sense ànima ni efectivi-tat.

Són covardies'.

R. FOLCH I CAPDEVILA

Acadèmia d« Tall I ConfaceloP R O F E S S O R A

ROSA S. DE COMORERASistema nou, Ràpid, Senzill,s'aprèn a tallar tota classe de

vestits en poc temps.Hores de classe, de 3 a 6 - 20 ptes. m.

" " " " 7 a 9 -15 " "

MUNTANER, 52, 4.« 2."NOTA.-Les afiliades a la U. S. C. i llurs «lles

disfrutaran d'una rebaixa de 6 ptes.

Vacances:

CALÇATS MARÍ PIEls trobareu arreu on aneu

França, francament imperialista icarregada de colònies.

Ultra això, hi ha el fet que elssocialistes no podem acceptarplans que exigeixin sacrificis al'obrer, puix que aquest, orfe detot privilegi i sense plat al ban-quet capitalista, no pot carregar-se més creus de tortura per a sal-var o mantenir un règim que ésla causa dels seus turments.

Dit això, ja em teniu aliviat.Perdoneu-me, però tots sabeu quecosta massa d'escoltar sense res-pondre.

CARLES CARQUES

En poc temps el nostre Parlamentha votat dues lleis socials, ambduesrelatives a la propietat. La una ja 1»sabem tots, és la Llei de Contractée deconreu; l'altra, que Ja no sabem tant,fins potser ha passat desapercebuda aalguns, és la llei promulgant la capa-citat jurídica de la dona casada.

La primera, estudiada amb la màxi-ma atenció, votada amb reverència ipromulgada amb sentit de responsa-bilitat, avui derogada pel Tribunal deGaranties, al qual fou duta per l'egois-me dels propietaris catalans quecreuen llurs drets lesionats, mou Par-lament i masses en vibració politica,patriòtica i social en confusió i, tangran és la vibració, que es fa difícil,sota la seva unanimitat, destriar lapart que correspon a ferida de senti-ment nacionalista català, la part quecorrespon a ideari de partit 1 la partque correspon a alii» que és inicialmentla nostra llei agrària: modificació, li-mitació de la propietat.

En contrast amb ella, la regulacióde la capacitat Jurídica de la dona ca-sada ha passat amb sordina, sense dis-cussió. Unes lleus esmenes, unes breusdeliberacions amb puntes de brometa 1l'aprovació i la promulgació dins laindiferència general. Em direu queaquest silenci entorn a la llei és pre-cisament la manifestació de la unani-mitat de criteri que n'ha acompanyatla promulgació. Hi ha, en efecte, quel-com en ella que entra en el viu delmínim sentit de Justícia i que, pertant, gairebé la imposa, -però hi hatambé indiferència de part dels homes,inconsciència de part de la dona. Noserà de més que trenquem un bri el si-lenci al seu entorn.

Les lleis que regulen el fet íntim,sexual, la primera cèllula social, launió d'home i dona han sorgit comuna necessitat social, però el legisla-dor no s'hi ha interessat més enllàdels fruits que el fet sexual hagi po-gut donar i de la propietat que elprimer nucli social ha representat. Da-

munt la propietat individual masculi-na es va estatuir la legislació i, entorna aquesta propietat, s'han anat fentles lleis per a Justificar-la, per a de-fensar-la, per a consolidar-la, per a do-nar-ll caràcter sagrat. Doncs bé. Leslleis que han anat donant a la donael dret de disposar del seu salari, lallei que li permet contractar, f«r co-merç, posseir i legar amb tota indepen-dència, són atacs rigorosos i ferms con-tra aquella propietat, tal com va ésserestatuida i aquests atacs són mes ri-gorosos i decisius que no ho és la Lleide Contractes de conreu. Ambdues lleislimiten la propietat, ambdues lleis laparcel·len, ambdues fan més propieta-ris, però el reconeixement de la capa-citat Jurídica de la dona casada atacales bases mateixes fins avui sagradesde la família. La una va a la formade la propietat, l'altra va a la formai al fons. La una va a la propietatúnicament, l'altra va a la propietati a la família i, com que ambdós con-ceptes, íntimament lligats, constituei-xen gairebé tota la base moral de lanostra societat, és en atacar-los totsdos que hom ataca la veritable base dela nostra trista organització econòmica.

De la mateixa manera que el concep-te de propietat sense el seu comple-ment de família perd el noranta percent del seu sentit, queda com qui di-ria amputat dels seus membres, el queataca i modifica la propietat nomésen la nostra actual organització eco-nòmica, queda eixorc socialment si nomodifica les bases de constitució de lafamília. Per això la Llei de Contractesde conreu, malgrat el seu to especta-cular, malgrat la vibració unànimeque ha produït, malgrat que Catalunya1 tots els catalans tinguem el deure dedefensar-la sense condicions, és d'unabast social inferior a la minsa llei dereconeixement de la capacitat Jurídi-ca de la dona casada. Val la penaque les dones ens en donem compte,que fem acte de consciència social.

MARIA PI DE FOLCH

La tornada delstraïdors

«El general Barrera s'ha pre-sentat a Madrid posant-se a dis-posició del Tribunal Suprem aresultes dels efectestde la lleid'amnistia.»

Després de la promulgació deltristament famós decret del go-vern Lerroux, van sortint lellurs caus, on estaven entaforats,tots els traïdors botxins i assas-sins d'aquest malaurat país, elsex ministres de la Dictadura Ca-llejo, Aunós, Gaio Ponte, CalvoSotelo, el contrabandista i estafa-dor March, els traïdors Sanjurjoi Cavalcanti i els botxins Barrerai Martínez Anido.

Una vegada al carrer els traï-dors del ió d'agost, els monàr-quics conspiradors, reus de delic-tes polítics i comuns, condemnatsen rebel·lia, traspassen la fron-tera i venen a beneficiar-se delsefectes d'una llei indigna quedeshonra i cobreix d'ignomínia elrègim i la nació.

Els botxins del poble que da-vant del fet del 14 d'abril, te-merosos de caure a mans de lajustícia popular traspassaren cui-ta-corrents la frontera, tornen aaixecar el cap i fan les orellesdretes en veure que llurs temorsno són més que uns mals somnisque han passat a l'oblid de lesgents i del país.

En veure que la República queells creien que els faria pagarllurs malvestats no sols els per-dona sinó que els rep amb totsels honors i els omplena de sine-cures i de prebendes, llancen alsquatre vents llurs esgarips de vic-tòria i esmolen les llurs urpes pera fer-se amb la part del lleó perquan tornin a manar.

I així, ara un, després l'altre,van tornant de l'exil prenent po-sicions i preparant el terreny pelsque encara resten i que no tenenconcedit el «placet» : MartínezAnido i els pistolers del lliure ; ifins i tot, si els republicans sóntan banaus i els governants ma-nats per les dretes ho permeten,és possible que l'ex Alfons, tretzevegades lladre i fello, el tomem atenir entre nosaltres, sinó ambcorona, com a ciutadà de la Re-pública, passejant el seu garbode rei destronat per la Porta delSol de Madrid.

SALVADOR MAJO

Granier-BarreraEn el moment d'entrar en màqui-

na aquest número no sabem encaraexactament el desenllaç del procésseguit contra el nostre company jOra-nier-Barrera. Sembla, però, que adarrera hora els lerrouxistes s'hanespantat i estan disposats a fer mar-xa enrera i a deixar-ho córrer.

Absolt o condemnat, Qranler-Bar-rera haurà posai en evidència, iotamb iot, allò que hl ha de tèrbolen l'actuació del lerrouxlsme l ladiem-ne justícia que l'empara.

Ara bé; encara que els radicalsrenunciïn, més per por que no pasper generositat, a l'acció que ha-vien iniciat, nosaltres no els n'hau-rem d'agrair res, l ara més que maiels combatrem en tots els camps iprocurarem, per iots els mitjans, defer-los la vida impossible. Són gentque no es mereixen altre tracte ique han d'ésser considerats tothoracom a elements nocius a tota socie-tat mitjanament civilitzada.

Notes i avisosAvui, dia 23, a les deu del

vespre, es celebrarà un ball de re-vetlla a la Casa del Poble ; hiserà sortejada una monumentalcoca, i serà amenitzat per l'orques-trina Hispània.

SECCIÓ DEL CLOTAquesta Secció convoca els seus

afil'ats a l'Assemblea general quetindrà lloc el proper dimarts, dia26 del corrent, a les deu del ves-pre, al seu estatge social, Valèn-cia, 573, baixos, per tal de trac-tar-hi del següent:

Ordre del diaI. Lectura de l'acta anterior.II. Informe dels Delegats al

III Congrés General ordinari.III. Nomenament de Delegat

a la Federació Comarcal.IV. Precs i Preguntes.NòtuHa : La Junta Directiva fa

avinent que un dels deures inex-cusables de tot afiliat és el d'as-sistir a totes les reunions i assem-blees, motiu pel qual hom esperala puntual assistència de tots elsafiliats.

AQUEST NÚMERO HA PASSATPER LA CENSURA

JUSTÍCIA SOCIAL - 8

Joventut Socialista de CatalunyaA A N I T S

El caosHem llegit a «La Semana Fi-

nanciera)» un article on el comen-tarista anuncia les diverses cala-mitats a què ens portarà laconcessió de les quaranta quatrehores a la indústria metal·lúr-gica. Després de demostrar-nosque caminem cap al caos, ensenyal'orella en dir que Espanya, can-sada de patir, ha de cercar unasolució de tipus alemany. Aquestsenyor deu ignorar que on regnael caos és precisament a Alema-nya, on continua en peu, i cadadia més virulent, el problema delssense feina, on augmenten les im-portacions i decreixen les expor-tacions, on s'expulsen els homesjoves i les dones, dels llocs detreball, cercant una solució circen-se al paorós problema dels 400mil parats de Berlín, on s'impo-sen als ciutadans impostos quecaragolen, etc., etc....

El bo del cas, però, és quaaquest articulista — clerical agut— ens nega les quaranta quatrehores, quan fins en el ritual ecle-siàstic hi ha el costum de fer «lesquaranta hores ». A veure si li hau-rem de cantar les quaranta?

Damunt la pista

L'augustus Samper ha declarata un periodista estranger que laretirada dels parlamentaris cata-lans té un caire de comèdia.Creiem que amb una cara tan di-fícil és molt perillós fer al·lusionsa la comèdia. Seguint aquest ca-mí, aviat veurem «l'homme quifait rire» passant d'«augusto» aclown.

Un socialista de la Lliga

A «La Veu de Catalunya)), sig-nat M. B., ha aparegut un articletitulat «Tot un programa», quesembla fet per up socialista. Mi-reu, si no, aquests paràgrafs :

«La terra és de qui la treballai el pis del llogater». «No hanconstruït els fills del poble elsxalets de Sant Gervasi, Sarrià ila Bonanova ? Doncs ells hand'habitar-los. » «I volem que elpoble tingui de franc l'aigua, elgas i l'electricitat. I els autoòm-nibus, tramvies i metros, perquèja fan prou d'anar a treballar.Tot per l'home que treballa i resper l'home que viu del treball delsaltres.»

I per aquest estil omplena duescolumnes senceres. Vàrem quedarmeravellats fins a l'extrem de vo-ler conèixer el nom amagat darre-ra les inicials M. B. I desprésd'un lleuger examen i una méslleugera deducció, vàrem endevi-nar que no podia ésser sinó l'in-signe Mala Bava. A qui felicitemde cor. I encoratgem en la tascaempresa de socialitzar la Lliga.

Porteu un morrió!

«Renovación», parlant dels ca-talans d'esquerra i republicans,entre altres coses diu :

«Más que ciudadanos de unpaís civilizado, parecen llevar lainsensatez sagrada por sus cere-bros enfermos, energúmenos queespumarajean y chapotean en elbarro hediondo y hozan en todaslas pocilgas...»

Decididament els recomanem

<rMaripf,Marípí, Marípí

Es el calçatpretèrit

que passin pel Laboratori Munici-pal anti-ràbic del Parc.

LògicaUna conversa de carrer.—Així dieu que Lerroux també

és maçó ?—Lerroux? Ja ho crec. Ho és

set vegades.—Ah, vaja. Així és un setmes-

só, no?

Un conteHem llegit a «La Nación)) un

conte on, amb molta ironia, esrelata la història d'un català enun poble salvatge, del qual amb eltemps i la tenacitat característicadels catalans, ha arribat a ésser-ne el cap. I segons el narrador, elprimer que ha disposat, en arri-bar al Poder, ha estat l'obligato-rietat d'ensenyament del català ila tramesa d'un telegrama d'ad-hesió al President de la Genera-litat.

Molt original, no?Però el narrador no ha pensat

que el poble salvatge en qüestiópot ésser l'Espanya de «La Na-ción » ?

Potser a última hora hauremd'aceptar la tesi de l'hegemoniacatalana sobre Espanya, defensa-da amb tanta insistència perFrancesc Pujols.

I ensenyar el català als espa-nyols.

I posar-los sota la sobirania dela Generalitat.

Literatura pornogràficaLlegiu :«Y mientras tanto, España des-

compuesta, escarnecida y violen-tada, deshecha y sangrante, sedebate en los espasmos de la vic-iación bestial.»

—Pobreta ! Com l'han deixadaels cafres ! Tan maca com era !

Només hi manca allò de •«Virgen y madre», «Abando-

nada ante el altar» i «Princesa ymendiga».

Quedaria més rodó.Ah ! Ens deixàvem de dir que

ho hem llegit — ja ho haureu endevinât — a ((Renovación». «Re-novación Pornográfica». Organde... Organ dels òrgans, vaja.

«£te tal falo, tal astillanHem llegit el discurs del ((maes-

tro» a Fuentemayor. En un delspassatges, digué que la gent vaals mítings com aniria a una cur-sa de braus. Lerroux és l'únicque no té dret a lamentar-se'n, jaque el seu llenguatge és puramenttauròmata i per això la gent va aescoltar-lo.

Recordeu allò de :« ¡ Olé, olé la niña ! »I allò altre de :«A mi no me torea, no me ca-

pea ni me sopapea nadie.».«*** «,<*>* us* <1V m PUP*

".n s'hi atiiwvsí*r

«El poi* » S» •* »«w -

FERROMA

Secció de SabadellDivendres, dia 9, i amb assis-

tència d'un gran nombre d'afi-liats plens d'entusiasme, es cons-tituí la secció de Sabadell de Jo-ventut Socialista de Catalunya.

Entre els seus acords, tots moltinteresants, hi ha el de fer unmíting abans de fi de mes.

S'elegí el següent Consell Exe-cutiu :

President, García ; Secretari ge-neral, Gallifa; Tresorer, Porta;Secretaris de propaganda i cultu-ra, Cadena i Stori ; Formació fí-sica, Sabates.

A la plana vinentpublicarem el pro-jecte íntegre delsEstatuts de la Fe-deració Catalanade Joventuts So-

cialistes

I els treballadors on hand'anar? i

Encara que no ho sembli, d'ex-socialistes n'hi ha que són perso-nalitats. Per exemple: el senyorSaleta Llorens.

Aquest senyor, que fou bastantsanys adscrit al partit Socialista,passà després a la U. S. C., d'on,oh desgràcia dels déus I , en fugiper anar no sabem a quin partit(ni, parlant amb franquesa, ensimporta).

Però es veu que el nostre fatvol que de tant en tant, ens ente-rem que encara belluga.

Fa un cert temps, ens assaben-tàrem que T havien nomenat per aocupar un càrrec força important(i remunerat: 8.000 de l'ala al'any), al Jurat Mixt del Comerçal Major de Barcelona, i nosal-tres pensàrem : encara bo queper fallar les denúncies que ladependència presenta per incom-pliment de les bases, hi hauràun home que procurarà de donaruna raó sempre al treballadormercantil.

Però, heus ací que segons refe-rències diverses i fidedignes, elsmateixos dependents mercantilsque havien influït per posar.-lo allloc que ocupa, pet tal com era so-cialista, n'estan tan tips que qual-sevol dia, es proposen de fer unamanifestació per demanar el seuafusellament político-social i eld1 un altre senyor molt obreristaque es diu Quero Molares.

I segurament també hi assisti-ran tots els desgraciats que desdel mes de desembre passat te-nen expedients al Jurat Mixt dor-mint el son dels justos. Amb laqual cosa espero que la manifesta-ció tindrà un aspecte brillant iapoteòsic.

Esperem veure confirmat elnostre vaticini, per a major glò-ria de la seva personalitat mal-hauradament poc coneguda.

FIDEUETS

Notes i avisosOrganitzada per la Secció d'Es-

ports tindrà lloc dintre la prime-ra quinzena de juliol una excur-sió amb autocar a Coll Oiverola(Costa Brava).

El pressupost és d'11'50 ptes.Per a inscripcions, a la Secre-

taria de la Joventut.Atès el nombre reduït de pla-

ces, cal inscriure's al més aviatpossible.

El dimarts, dia 26, a dos quartsde vuit del vespre, el companyJoaquim Asencí parlarà sobre eltema «La guerra, solució capita-lista».

L'acte tindrà lloc a la Casa delPoble, Primer de Maig, 7.

Sols serà permesa l'entrada alsafiliats a la J. S. de C.

* * *Diumenge, dia 24, el company

Josep Miret, president de la J.S. C., donarà una conferènciaal local de la Secció de Reus, so-bre el tema : «La J. S. C. i la se-va nova concepció de la política».

* * •Ja heu retirat els rebuts?Ja heu adquirit les insígnies?Penseu-hi I

No puc per menys d'escriu-re unes ratlles a l'impuls de sug-gerències filles dels fets que sua-ra commouen Catalunya.

•El recurs sobre la Llei de Con-tractes de Conreu fou interposatper un partit politic català, par-tit genuïnament de classe —mal-grat que ells ho neguin—però quemolts testimonis espontanis afir-men i els .fets reafirmen. Uns diesabans de la interposició oficialdel susdit recurs vaig llegir en unlloc i sentir comentar en un altre,que aquest recurs era el dret ofèsque anava contra una injustícia.Afegien que després serien altressectors —naturalment sempreburgesos— que l'un darrera l'al-tre farien via cap a Madrid, perreivindicar llurs drets —millordit interessos— lesionats Un diaserien els burgesos de la terra;l'altre les Cambres de la Propie-tat i el de més enllà els boti-guers...

Avui ós difícil precisar compensen tots aquells que volienrentar la roba al Manzanares, sibé nosaltres preguntem:

¿On ha d'anar a presentar re-curs un pare de família quanmalgrat els seus desigs de treba-llar, no pot complaure els seusfills que li demanen pa?

¿On ha d'anar a recórrer unamare, quan mancada de recursosveu els seus fills malalts i perno deixar-los morir han d'anara raure a l'Hospital?

¿I on han d'anar els milers detreballadors que truquen —comsi pidolessin almoina— de portaen porta implorant treball i elsburgesos els clouen les portes ala invocació del mot «Crisi», ta-padora de tota la malura actual?

¿On han d'anar a dir queaquests éssers nascuts de mare,amb iguals drets a la vida quequalsevol altre, han de passar unavida migrada, fosca, cruel, per ladescomposició de les forces eco-nòmiques que han de regularit-zar el món?

Si vosaltres, homes d'interes-sos teniu el Tribunal de Garan-ties per a recórrer, els treballa-dors que volen menjar i no tro-ben enlloc feina, on han d'anar?Contesteu : On han d'anar? Puixque si hi ha «Crisi» als treballa-dors no ha d'importar-los. Hand'ésser els directors de l'organit-zació econòmica actual qui hand'arranjar els afers. Els homesvolen treball i volen viure decent-ment com correspon a tot éssercivilitzat, però sota el dictat dela «Crisi» els llanceu a la misè-ria, a la foècor, a la incultura imoltes voltes a la salvatgia. Si lavostra organització és nul·la —lesproves que ho és són ben clares —deixeu el camp lliure, puix queés suïcida de voler continuar perun camí, en què més tard o mésd'hora trobareu la devallada fa-al al precipici...

JOAN JULIÀ

V e us f e m e n i n e sNo us sembla, companyes, que

el cervell de les dones no evolu-ciona a to amb la civilització?

Avui que a la dona li estanconcedits els mateixos drets queté l'home, que la lliura de laseva condició d'inferioritat, hau-ríeu de mirar totes que aques-tes lleis concedides durant un rè-gim de relativa llibertat no pu-guin ésser derogades.

En la infància de les nacions,quan els homes vivien als boscossubjectes a les mateixes necessi-tats i tenien les mateixes facul-tats, tots eren quasi iguals en for-ça, i aquesta igualtat fou un avan-tatge en l'organització de les so-cietats. El temps i la indústria,portaren la riquesa, i la cobdíciava separar els que fins aleshoreshavien viscut en bona harmonia.De la riquesa va néixer el capi-tal i aquest gran dèspota va fer laseparació de classes i així el quehavia d'haver servit per fer unahumanitat ultra-civilitzada ambinteressos comuns, va fer donarun salt enrera i tornar no ja a lavida patriarcal dels boscos, sinóa la barbàrie, on la força fa deldèbil el seu esclau. D'aquestesevolucions que la humanitat hasofert nasqué el feixisme.

Però no us sembla, companyes,que lees idees ací exposades, lamajoria de les dones, i el que famés pena, dones que treballen,no les volen comprendre? Moltesd'elles veuen el feixisme com lallum d'un esdevenidor esplendo-rós, i no volen entendre que hitindrien un dels enemics mésacarnissats per llur condició d'o-breres ; no volen entendre tampocque aleshores el capital faria delsproletaris els seus esclaus, i quetampoc no tindria en compte d'a-jut'que li poguessin donar aques-tes dones d'idees arcaiques i se-rien elles les més explotades i llurtreball el més desvalor i tzat.

Veritablement, no és seva to-ta la culpa que llur cervell notingui idees a to amb les circums-tàncies. Mentre no es lliurarà de

la religió, la dona no pot mo-dernitzar-se del tot i a la religióno li convé aquesta evolució per-què té en ella la més ferventaliada i defensora, i els capellansvolen el feixisme perquè ell ésel resum de llurs aspiracions :portar una vida regalada sensetreballar i obligar a tothom quepassi pel camí intransigent de lareligió que ells han inventat perllur millor profit.

Sortosament, companyes, nototes som així, no som majoriatampoc, però no hem d'oblidarque el Socialisme és l'únic camíper assolir la llibertat que tantnecessitem i potser un dia no llu-nyà, aquestes dones a les qualsels prejudicis posen un vel d'in-veterat entre llur visió i la reali-tat de la vida, veuran llur errori ens diran : «Companyes, dei-xeu-nos venir amb vosaltres ; hemtrobat la Veritat».

ASSUMPCIÓ RAMÍREZ

PRIU8 OI SUBSCRIPCIÓTrimestre. . . 2*80 pU».Semestre. . . 4*60 ,,Any. . . . . 8*00 „ JUSTICIASOCIAL

Redacció I Administració:Primer d« Maig, hum. 7T e l è f o n num. 11482B A R C E L O N A

A Ginebra, Pinforme de la Comissió diolaminadora de les 4O kores ka estat

aprovat pei^l>6 vots contra Z 5

Les quaranta horesLa Conferència internacional

del treball va tenir lloc darrera-ment a Ginebra per a prendre unacord, particularment, sobre lafixació de la setmana de treballde quaranta hores per a tot elmón.

Encara que el conjunt de pro-blemes que exigeixen solucions dela Conferència internacional sónd'una gran importància, la qües-tió de la reducció de la duradadel treball va esdevenir el proble-ma central.

La discussió a l'entorn de lasetmana de quaranta hores ha fetdonar compte, no tan sols als tre-balladors, que són els més inte-ressats en la reforma, sinó tarn-bé a considerables sectors d'opi-nió que la reglamentació interna-cional d'aquesta matèria es d'unanecessitat inajornable. Es tractad'un millor repartiment de lespossibilitats d'ocupació, i no comuna mesura transitòria per obviarel problema dels parats, sinó comuna disposició de caràcter perma-nent feta necessària per les trans-formacions de la tècnica i els nousmètodes de producció industrial.

El grup patronal de la Confe-rència confiava que la qüestió deles quaranta hores quedaria exclo-sa de les seves deliberacions des-prés dels primers tanteigs. ComJouhaux va dir en el seu discurs,amb motiu del debat general enla sessió plenària, la burgesia vo-lia fer a la setmana de quarantahores «un enterrament de primeraclasse».

Per aconseguir-ho comptavenamb l'ofensiva del govern brità-nic, el qual havia donat a enten-dre que no participaria de cap deles maneres a una Comissió tècni-d'una Comissió tècnica que for-mulés un dictamen damunt elprincipi de les quaranta hores.

La gran majoria dels governsrepresentats a la Conferèncias'han adherit al punt de vistaobrer, partidari del nomenamentd'una Comissió tècnica que eme-tés un dictamen damunt el princi-pi de les quaranta hores.

Per 71 vots contra 22 fou adop-tada la proposició Mertens, a nomdel grup obrer, la qual tendeixque la qüestió de la setmana dequaranta hores passi a l'estudid'una Comissió tècnica que pren-dria per base el projecte de con-venció preparat per l'Oficina In-ternacional del treball.

El resultat de la votació ha sor-près fins i tot els més optimistes.Així, la qüestió no ha estat paseliminada com el grup patronalvolia. Diem, de totes maneres,que això no suposa pas una victò-ria final del punt de vista obrer.La batalla acaba de començar iels obrers han de preparar-se perprendre part a combats decisius.

Els patrons no van poder dissi-mular llur despit. A la sessió deldia següent a la d'haver-se presaquell acord, van anunciar llurdecisió de no prendre part als tre-

Calçat« J?estiuCxclaaiva Maripi

)oan EscarpanterCanet de Mar

balls de la Comissió tècnica. S'hapogut saber, però, que aquestadecisió fou presa sense que hi ha-gués unanimitat. Segons sembla,fou adoptada a la segona voltade la votació i només per dos votsde majoria. En el primer escruti-ni, l'opinió dels que eren partida-ris de prendre part als treballs dela Comissió tècnica, ja que noper a col·laborar-hi a favor d'unareducció de la durada del treball,almenys per executar una manio-bra amb la seva participació, ha-via prevalgut. El que va passar,però, fou que el veritable amo dela burgesia internacional, M.Lithgov, va imposar la sf.va vo-luntat, i els representants patro-nals, la major part d'ells gent _ asou d'aquest magnat, van haverde sotmetre s. Es per aquest pro-cediment coactiu que va imposar-se l'abstenció.

La burgesia, doncs, es disposaa emprendre una tasca de sabo-tatge dels treballs de la Conferèn-cia que ha de dictaminar sobre lasetmana de quaranta hores.

Ara, el que es tracta de saberés si els representants governa-mentals que han votat a favord'un anàlisi profund de la qües-tió, prenent per base el projecteelaborat per pDfieiaa fait¿rni|||jo-nal del Treball, %àbran estai al'alçària de la responsabilitat delmoment. En aquest terreny depènde llur actitud la resposta quehagi de donar-se als treballadorsde tot el món.

Reunió del ComitèExecutiu

Dia 18 de juny.—Hi assistirenels companys Comorera, Folch,Martínez, Obach, Capdevila í Pa-lomas.

Els reunits s'assabenten ambsatisfacció del millorament delcompany Fronjosà, que aquestamateixa setmana ja podrà tornara dedicar-se a les seves tasques.

Es examinada una proposiciódel company impressor Cases, enla qual ofereix el traspàs de la se-va impremta al Partit. S'acordadelegar els companys Capdevila iMartínez-Cuenca perquè l'exami-nin i facin l'informe correspo-nent.

El company Comorera dónacompte dels'motius que obligarena l'ajornament de l'acte de pro-paganda que s'havia de celebraratrr a Pobleta de Bèllvehí.

El company Palomas dónacompte de les seves negociacionsamb els companys de Copons delresultat de les quals s'acorda ce-lebrar l'acte projectat pel 16 d'a-gost vinent.

El Comitè examina l'organit-zació dels equips de propagandai passa la qüestió al companyObach amb l'encàrrec de reunirels caps d'equip aquesta matei-xa setmana. Interinament són no-menats caps d'equip els companyssegüents: Joan Fronjosà, E.Ruiz Ponseti, Felip Barjau, M.Serrat i Moret, Jaume Comas, deMataró; Carles Gerhard, d eValls ; M. Martínez Cuenca, F.Rossell i Muntane, E. Granier-Barrera ; Claret, de Girona ; Mi-quel Mestres, R. Folch i Capde-vila ; Joan B., de Torredembar-ra, i Josep Recasens i Mercader,de Reus.

M O V I M E N TS I N D I CAL

Sindicat d'Obrers Metal·lúrgics

Sindicat del Ram dal SucreLa Societat de Professions i

Oficis Diversos ha constituït elSindicat del Ram del Sucre. Al'Assemblea de constitució assisti-ren vuitanta companys, discu-tint-se àmpliament la situació de

' la professió i després d'inter-venir-hi diversos companys, esprengué l'acord d'organitzar unaintensa campanya de propagandaper tal d'evitar els abusos de laclasse patronal.

Es procedí al nomenament dels• càrrecs del Comitè i aquest restàconstituït com segueix:

President: Miquel Solé Jorda-na ; vicepresident : Àngel Rau-•rell ; secretari: Pere Collado Pé-rez ; vice-secretari : Hipòlit Llam-bés airé ; tresorer : Vicens RocaSolé ; comptador : Francesc Gar-cia Martínez ; vocals : Miquel Rie-ra Queralt, Lluís Piqueras, JoanAubià Gibert, Francesc NavarroCervantes i Vicens Nadal Amo-rós.

Aquesta entitat tindrà la sevaSocietaria a la número 17, i leshores d'oficina seran tots els diesfeiners de set a dos quarts de noudel vespre, on podran anar-hitots els afiliats i simpatitzants dela professió per tal d'assabentar-se d'aquells dubtes que tinguinsobre aplicació de la legislació so-cial i posar en coneixement delComitè les queixes i reclamacionsque creguin oportunes.

Unió Oral. de DependentsEl dia 16 ,del corrent va ésser

constituïda la secció de mossos icobradors del comerç amb assis-tència de nombrosos companysque demostraren gran entusiasmepels punts que es debatiren.

Per majoria de vots es nomena-ren per constituir el Comitè deSecció els següents companys :President, Josep Esteve Seguí ;Vicepresident, Nicolau GuerreroGil ; Secretari, Josep Alvarez

jri ; J»T«|Sprer, Manuel Pràdasópez, i vocal, Antoni Gutiérrez

G-ort.Aquesta secció tindrà les seves

oficines a la secretaria número 6i funcionarà tots els dies de seta dos quarts de nou del vespre.

* » •

La mateixa entitat constituí laseva secció de Viatjans i Corre-dors de Comerç i després de dis-cutir distintes questions que afec-ten llur professió, va ésser no-menat el següent Comitè : Presi-dent, Isidre Valldosera ; Vicepre-sident, Ramon Miralles ; Secreta-ri, Joaquim Berenguer ; Tresorer,Josep Codina, i Vocal, ArturFont Inglés.

L'assemblea donà un ampli votde confiança al nou Comitè per-què posi terme als abusos que co-meten els burgesos del ram.

En el mateix moment que potconsiderar-se implantada a Barce-lona la setmana de 44 hores, elministre del Treball de la Repú-blica ha resolt el recurs que con-tra la decisió del Jurat Mixt dela Metal·lúrgia de Madrid, pelqual s'establia també la setmanade 44 hores com a solució a lavaga que des de feia mesos ve-nien sostenint els obrers metallur-gies, havia interposat la classepatronal, i en virtut de la resolu-ció del ministre la setmana de 44hores ha tingut la sanció de l'òr-gan suprem de l'Estat.

Pot considerar-se un fet, doncs,l'existència de la setmana de 44hores a tot Espanya. I en el ma-teix instant que el nou horari téaquesta consagració, la classe pa-tronal de Barcelona insisteix enels seus punts de vista ja cone-guts sobre la impossibilitat de quèsigui implantada a Barcelona.

Nosaltres hem d'adreçar-nos atot el proletariat peninsular per adir-li el que ha fet la classe obre-ra de Barcelona per .tal que lasetmana de 44 hores quedés im-plantada de manera definitiva. Ihem de dir-li, tant per a sortiral pas de la intransigència patro-nal com per a posar un exemplea tota la classe metal·lúrgica,' queés més necessari que mai seguir,prévient que per part de la classepatronal es posaran tota classed'obstacles al compliment d'a-questa millora.

Els obrers metal·lúrgics de Bar-celona, tan aviat com va aparèi-xer la disposició del Conseller deTreball establint la setmana de44 hores, les van posar immedia-tament en vigor, volgués o no laclasse patronal.

L'actitud de la classe patronalno té, avui, cap justificació. Niels patrons de Madrid tenen raó

quan parlen de les dificultats quepot ocasionar-los-hi el nou hora-ri, perquè la metal·lúrgia de Ma-drid no té res a veure amb la deles altres ciutats d'Espanya. I elmateix pot dir-se de Barcelona,amb cases com la ((Hispano Sui-za», el treball de la qual no técompetició. I les cases que, com«La Maquinista)), han de com-petir amb les altres d'Espanya,tenen, aquesta darrera sobre tot,l'acord amb la «Unió Naval deLlevant» i amb «La Societat Es-panyola de Construcció Naval»,que gairebé les posa completamenta cobert dels inconvenients de l'i-solament. A part que l'espe-cialitat i les característiques deltreball de «La Maquinista)) sóntan pròpies que no existeix a Es-panya res que pugui comparar-se-li.

Es convenient que la classeobrera doni l'exemple de ferme-sa i que no es deixi impressio-nar per les campanyes patronals.Quan «La Unió Industrial Me-tal·lúrgica» de Barcelona argu-menta en general contra les 44 ho-res, deixa de banda fets tan clarscom els que hem esmentat de lescases «Hispano Suiza» i «La Ma-quinista Terrestre i Marítima»,que són les que poden tenir im-portància quan es tracta d'im-plantar millores.

I l'organització nacional metal-lùrgica ha de donar fe de vida iorientar pel camí de les reivindi-cacions de la lluita als obrers me-tal·lúrgics. Si així s'hagués fet,segurament que els companys deMadrid haurien pogut estalvïar-se els sacrificis que amb la sevallarga lluita han hagut d'impo-sar-se.

Pel Sindicat d'Obrers Metal·lúr-gics, La Junta.

Barcelona, juny, 1934.

Del III Congrés de la UnióSocialista

The Outline of Historyde H. G. Wells.-Ed. G. Newnes, Ltd.

Compro fascicles l, 2, 3, 4, 6, 7,8,11,17 i 21 o" canvio per 13,14

20, 22 i 24.

Escriure a JUSTICIA SOCIAL

(Continuació)d'activitat perquè totes les energies pu-guin trobar en què esmerçar-se. Elsmals que volen evitar-se establintaquesta incompatibilitat, pel fet de de-pendre de la conducta dels homes nohi ha manera humana d'aconseguir-ho. Precisament l'aventurer é> el queté més poder de suggestió i de dissi-mulació. Per altra banda el Partit téel seu Consell Central i els seus Con-gresos on pot examinar-se i aplicarsancions als afiliats que no hagin com-plert.

Finalment, es rebutja !a proposició.Es procedeix a l'elecció del Comitè

Executiu, i és nomenada una comissiód'escrutini per tal qus el Congrés puguicontinuar deliberant.

Es presenta l'informe de la ponènciarevisora de comptes de JUSTÍCIA SO-CIAL, amb una proposta de posar unaquota de 5 pessetes per secció per tald'eixugar el dèficit i de 100 pessetes pera les Federacions Comarcals.

RULJj exposa la situació de l'admi-nistració, que és difícil tant en l'as-pecte econòmic com pel poc ajut queel periòdic rep per part dels afiliats.I.'esforç que cal fer ara és fàcil ja quees tracta de cobrir endarreriments, caractualment l'estat econòmic de les li-liquidacions permet d'ésser optimista,

MIRET proposa que es divideixi l'Im-port del dèficit i el nombre d'afiliats ifer efectiva la part oue toqui a cadaun.

ROGER entén que la contribució quees posi als afiliats ha de permetre- ales sección de disposar d'un termeprudencial per complir-se. A més de-mana que tots els afiliats siguin sus-criptors.

RENARD es pronúncia per la quo-ta de 5 pessetes per secció.

JOVE proposa una quota de 3 pesse-tes per afiliat per una sola vegada ide manera immediata.

MESTRES diu que el coeficient deldeute per afiliat és de 2'40 pessetes iproposa que sigui pagat en sis nusos.Així s'acorda.

El Comitè Executiu procurarà quetots els afiliats siguin suscripto». '

Es reprèn la discussió sobre la col-laboració governamental i iROSELLpreveu el perill d'una col·laboració quenomés afavoriria a l'Esquerra Repu-blicana, si anés bé, i què en l'aspectesocial seria la U. S. O. la que tocariales conseqüències dels acomodamentsa què son propensos els partits bur-gesos.

(.Seguirà.)

Secció Barcelona-CentreEs prega a tots els companys

afiliats a la Secció Barcelona Cen-tre que es trobin sense feina, quees serveixin passat al més aviatpossible per la Secretaria de l'en-titat qualsevol dia de 7 a 9 delvespre, per assabentar-se d'unassumpte que els interessa.

Forintes de vestitde* de ÄO peccete*

Méndez Nó&ex, 11, ent., 1.a

ECOP. — Rosselló, 84. — Barcelona