Embed Size (px)
Citation preview
Hume: investigació sobre els principis de la moral
El significat de bo i dolent
L’ètica s’ocupa de l’estudi de la DECISIÓ
Una decisió consisteix en optar per una de diferents alternatives. Per a que l’opcionalitat sigui possible, alguna d’aquestes alternatives no m’ha de resultar indiferent
“No indiferènciaÓ = “BOÓ/ÓDOLENTÓ
“X és bo/dolentÓ = JUDICI MORAL
L’ètica és la disciplina que s’encarrega d’estudiar els judicis morals
L’objectiu de la investigació de Hume és trobar els PRINCIPIS de la moral
“PrincipiÓ: en què es basen els conceptes “boÓ i “dolentÓ = quin és el significat dels conceptes morals = què volem dir quan diem “boÓ i “dolentÓ
L’objectiu de Hume no és dotar de contingut als conceptes “boÓ i “dolentÓ = no vol dir quines coses són bones i quines són dolentes = no vol elaborar una moral positiva
EMOTIVISME
El significat de bo i dolent
Els judicis morals no són relacions d’idees ni qüestions de fet
QÜESTIÓ DE FET RELACIÓ D’IDEES JUDICI MORAL
“El guix és de color blancÓ
Les QF són descriptives. Descriuen propietats empíriques que atribuïm a objectes externs a la nostra ment (impressions externes).
Les QF són objectives.“BlancÓ és una qualitat discernible, identificable
“La distància més curta entre dos punts és la línia rectaÓ
Les RI són analítiques. El predicat s’infereix de l’anàlisi conceptual del subjecte i viceversa.
Les QF no són veritats empíriques sinó racionals. Les QF són descobertes o inventades per la Raó.
“El crim és dolentÓ
Els JM no són descriptius
Els JM no són objectius
Els JM no són analítics
Els JM no són establerts per la raó
El significat de bo i dolent
Els judicis morals no són qüestions de fet
“BoÓ i “dolentÓ no són noms que es refereixin a impressions externes (com “blancÓ o “fredÓ) = “X és boÓdolentÓ no és una descripció d’un fet = “X és bo/dolentÓ no és un judici fàctic
El crim va tenir lloc a les 14:00 és un judici fàctic (QF). Aquest judici pertany a l’àmbit de la ciència (medicina forense). Es objectiu i descriptiu
El crim és dolent és un judici moral. Aquest judici no pertany a l’àmbit de la ciència. No és objectiu ni descriptiu
El significat de bo i dolent
Llavors, quin és l’origen dels
conceptes morals?
Els conceptes morals tenen la seva arrel en l’experiència, però no en les impressions externes sinó en les IMPRESSIONS INTERNES
Els conceptes morals tenen la seva base en les EMOCIONS
Bo i dolent es refereixen a sentiments d’aprovació o simpatia i de desaprovació o antipatia
Bo i dolent són l’expressió de l’atracció o l’aversió que els fets provoquen en la nostra ment
LA CIÈNCIA
EL GUST (MORAL, ESTÈTICALa virtut és qualsevol acció o qualitat mental
que li produeix a un espectador un sentiment agradable d´aprovació
El significat de bo i dolent
El significat de bo i dolent
El gust estètic i sentit moral comparteixen el mateix tipus de judicis: són valoratius, no parlen de la veritat o de la falsedat dels fets als que s´adrecen
El significat de bo i dolent
Què és això de la simpatia?
Només jutgem moralment aquelles accions en les quals intervenen humans perquè només les accions humanes poden despertar la nostra simpatia
La simpatia és la disposició a sentir el que els altres estan sentint
Si l´ésser humà no fos capaç de sentir les mateixes emocions que els altres mai no experimentaria les impressions agradables o desagradables que generen les seves accions
La simpatia admet graus en funció de la proximitat filogenètica
El significat de bo i dolent
Els judicis morals no són relacions d’idees
Els conceptes morals es formen a partir dels nostres SENTIMENTS, no de la nostra RAÓ
No és possible elaborar una moral A PRIORI, basada en la demostració (deducció)
A l’hora de decidir, la raó només descobreix veritats indiferents (la raó és passiva, neutral).
La raó fa una funció informativa, deliberativa:
•La situació que requereix una decisió•Les diferents opcions d’acció•Les conseqüències de cada opció fins a un determinat nivell d’anàlisi
En canvi, els sentiments IMPULSEN l’home a l’acció
Kasparov contra IBM (1996)
El dilema del tren
El significat de bo i dolent
La fal·làcia naturalista: no es poden derivar judicis que expressin una norma moral de judicis descriptius.
ÉS ≠ HA DE SER
•Els coneixements mèdics ens poden informar sobre les conseqüències nocives del consum de tabac (“Si fumes, pots perdre la salut”). •Però d´aquest coneixement no pot derivar-se un judici imperatiu: “No he de fumar”•Per poder derivar un judici com aquest, cal la intervenció d´un element emocional: la preocupació per la meva salut i que aquest element emocional s´imposi a un altre element emocional: prefereixo una vida divertida a una vida avorrida. •La decisió no serà el resultat de la lluita entre la raó i les passions, tal com adverteixen els racionalistes, sinó del conflicte entre dues passions, dues emocions o sentiments
Intel·lectualisme moral socràticLa raó és esclava de les passsions
El significat de bo i dolent
• El racionalista afirma que hem de mantenir les nostres emocions i els nostres afectes sota el domini de la raó.
• Una persona virtuosa segueix els dictats de la raó, actua d´acord amb els seus coneixements i els seus sabers.
• Deixar la nostra vida en mans de les passions és caure en l´abisme del caos i en el descontrol existencial.
Els camps d’extermini nazis, un exemple de racionalitat immoral
Les normes morals
Hi ha alguna cosa que sigui bona per
a tothom?
Hume rebutja el relativisme moral (sofística). Que la moral sigui subjectiva, no vol dir que la moral sigui relativa
Determinades accions produeixen en la ment humana un sentiment d’aprovació universal
En l’èsser humè hi ha un SENTIMENT DE BENEVOLÈNCIA DESINTERESSADA
Creences (ciència inductiva) Valors (moral)Reflecteixen com és el món Han d´adeqüar-se al món
Representen un estat de coses (allò que ha succeït, succeeix o pot succeir, és a dir, fets)
Reflecteixen com volem que sigui el món El món ha d´adeqüar-se als nostres desitjos
Responen a determinades preferències o aversions .
Tenen valor de veritat (poden ser verdaderes o falses) S´expressen en judicis sintètics/descriptius (“x és yÓ) Existeixen en el món (objectivitat)
Mostren sentiments d´aprovació o desaprovació (l´acció pot ser bona o dolenta) S´expressen en judicis normatius (“x ha d´ésser yÓ, “No pots fer xÓ, “Hauries de fer xÓ...) Existeixen en el subjecte (subjectivitat)
Especifiquen els mitjans per assolir els fins Estableixen els fins que perseguim
El pas de l`àmbit de les creences a l´àmbit dels valors s´anomena fal·làcia naturalista (de l´és a l’ ha de ser)
