1. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA 1. ANTECEDENTS I OBJECTIUS

2. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 1- i NDEX 1. ANTECEDENTS I OBJECTIUS ...........................................................................................1 1.1. ANTECEDENTS...........................................................................................................1 1.2. OBJECTE.....................................................................................................................3 3. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 1- 1 1. ANTECEDENTS I OBJECTIUS 1.1. ANTECEDENTS El 28 dabril de 2006 el Consell de Govern aprov, a proposta de la Conselleria dObres Pbliques, Vivenda i Transports, el Decret del Pla Director Sectorial del Transport de la comunitat autnoma de les Illes Balears (PDSTIB). El PDSTIB compren una duraci de vuit anys (2005-2012) i est emmarcat dins de les Directrius dOrdenaci del Territori (DOTE). Es tracta dun instrument essencial per a la planificaci del transport a les Illes Balears duna manera ordenada, respectuosa amb el medi ambient i que inclou els quatre plans directors subsectorials segents: Pla de transport regular de viatgers per carretera Pla de transport ferroviari Pla de transport interinsular (martim i aeri). Pla dintermodalitat. Des de la publicaci del Pla Director Sectorial del Transport a les Illes Balears (PDSTIB), el govern balear apost pel ferrocarril, en totes les seves variants (tramvia, metro lleuger o ferrocarril convencional) com el medi de transport pblic que millor sajusta als nous requeriments de mobilitat interurbana. El tom III del Pla Director Sectorial del Transport de les Illes Balears inclou el Pla de Transport Ferroviari, basat en una srie de treballs previs que analitzen en profunditat diferents corredors ferroviaris, entre ells el corredor Santa Pona-Palma-sArenal. En aquest Pla es fa una diagnosi global del sistema i una formulaci de propostes i alternatives dactuaci fruit de la diagnosi. El corredor Santa Pona Palma sArenal i el tramvia de les Avingudes de Palma es van analitzar dins lEstudi de prospecci de corredors ferroviaris a les Illes Balears (febrer de 2003) realitzant-se a ms en el marc de lesmentat treball un estudi de traat. Anteriorment shavia estudiat aquest corredor en el Estudio de alternativas de trazado y modo de transporte para enlazar Mallorca con el aeropuerto de Son Sant Joan (juliol de 2001) La Comissi dOrdenaci Territorial de les Illes Balears, a la sessi de 17 de mar de 2004, aprov la Proposici no de Llei RGE nm.2309/03, relativa al transport ferroviari. En aquesta Proposici, el parlament fa una aposta decidida pel desenvolupament ferroviari a la illa. Tot i no trobar-se recollida en aquesta proposta el tramvia de la badia de Palma, el Pla Director Sectorial del Transport en les Illes Balears el recull per considerar que aquest corredor ofereix un potencial de demanda molt superior a qualsevol altre corredor de lilla. Daquesta forma, tal i com queda recollit en el PDSTIB a ms de servir a laeroport i a la badia de Palma, la xarxa ferroviria de lilla, mitjanant adaptacions posteriors, podr enllaar Palma amb Santany, per a posteriorment connectar Santany amb Manacor. Segons aquest Pla, la previsi de la demanda per la lnia del tramvia es mouria en un rang entre 13.420.000 i 18.286.000 viatges/any. Aquesta previsi es fa a partir duna srie dhiptesis. Pels viatges interiors al mateix corredor, les hiptesis de captaci de demanda sobre el vehicle privat es van estimar en un 3-4%. Es tracta, en general, de desplaaments urbans o suburbans de recorregut curt, on el ferrocarril es veu molt penalitzat per la durada del temps daccs/dispersi del punt de parada, el qual no pot tenir un pes massa gran en el temps total de viatge origen-destinaci. En els desplaaments exteriors al mateix corredor, la captaci podria ser del 2-4% en lenlla amb Manacor i el corredor Inca-Manacor o el 3-5% en lenlla amb Inca i el corredor Palma Inca Sa Pobla. Els serveis regulars per carretera daquest corredor totalitzen uns 11 milions de viatgers anuals. Lestudi pren una hiptesi baixa de 40% de captaci de lautobs regular i una hiptesi alta del 50%. En lapartat de propostes dactuaci del Pla del Transport Ferroviari sindica que els punts forts daquest corredor sn la possibilitat de captaci de grans fluxos de demanda turstica en temporada alta, la proximitat dels nuclis daquest mbit amb la ciutat de Palma que causa una intensa relaci de mobilitat obligada entre aquests nuclis i la capital, i lestaci intermodal al centre de Palma que permetria la connexi de laeroport amb daltres destinacions de lilla. Com a punt feble destaca que la inserci urbana del traat ferroviari s determinant per assegurar grans fluxos de demanda, i aquest corredor discorre per un continu suburb amb un alt percentatge de sl construt, pel que shauran de construir nous trams alternatius de xarxa 4. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 1- 2 viria, el que suposa un cost addicional. Aix resulta significatiu en la zona dEs Coll den Rabassa i es Molinar on el corredor passa per la carretera de Llucmajor que actualment, s la via daccs a aquestes zones i que porta trnsit de pas cap a la Platja de Palma. Per acord del Consell de Govern de dia 27 de febrer de 2009, fou constituda l'empresa pblica del Govern de les Illes Balears que t per objecte el disseny, la construcci, el finanament i la gesti de la infraestructura del tramvia de la badia de Palma i l'explotaci del servei de transport de viatgers que s'ha de prestar amb aquesta infraestructura. La societat est adscrita a la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, amb el nom de Tramvia de la Badia de Palma, SA, amb un capital 100% pblic, subscrit ntegrament pel Govern de les Illes Balears. En el marc de les inversions estatutries, el passat mes de desembre de 2009, el Consell de Ministres va autoritzar la signatura d'un conveni entre el Ministeri de Foment i la Comunitat Autnoma de les Illes Balears per un import de 45 milions d'euros, per finanar diferents actuacions viries i de ferrocarril. Del conjunt de les inversions, un total de 35 milions d'euros es dedicaran al tramvia de la Badia de Palma. El finanament inclou els costos de les expropiacions necessries. Trambadia inicia el seu cam amb lestudi del Projecte bsic del tramvia de la Badia de Palma. Fase I: Palma Aeroport (INECO setembre de 2009) amb lobjectiu de comenar la tramitaci administrativa. Es detecta la falta destudi dalternatives i es promou la redacci del present Estudi Informatiu dels Trams 1 i 2 de la Fase 1 del Tramvia de la Badia de Palma que sadjudica a les empreses INGEROP T3 i TEC-CUATRO,S.A. amb data 14 de maig de 2010. Una vegada rebut linforme tcnic ems durant la fase prvia de consultes que determina la llei 11/2006 de 14 de setembre, davaluacions dimpacte ambiental i avaluacions ambientals estratgiques a les Illes Balears, es comena a redactar lEstudi dImpacte Ambiental corresponent, realitzat tamb per les empreses INGEROP T3 i TEC-CUATRO,S.A, en correspondncia amb lestudi informatiu i tenint en compte les disposicions d'aquest primer dictamen ambiental. Lestudi informatiu es basa en tot un seguit de documents o estudis previs que senumeren a continuaci: - Estudi de demanda captable del tramvia de la Badia de Palma, realitzat per CINESI al setembre de 2009 - Projecte bsic del tramvia de la Badia de Palma. Fase I: Palma Aeroport. Realitzat per INECO al gener de 2009 i revisat al setembre de 2009. - Pla de Mobilitat de lAjuntament de Palma, 2007. - Estudi La Mobilitat en dia feiner a Palma de Mallorca, realitzat per Cinesi i lInstitut Opinmetre i encarregat pel Consorci Transports Mallorca al juny de 2009. - Estudio de alternativas para la ordenacin del enlace Palma-Aeropuerto en Can Pastilla, realitzat per Esteyco al febrer de 2010, encarregat pel Consorci Platja de Palma. - Pla Territorial Insular de Mallorca. - Pla General dOrdenaci Urbana i revisions posteriors. - Modificaci del Pla General dOrdenaci Urbana. Sector Llevant de la faana martima (2008). - Pla Director Sectorial del Transport (2006). - Cens de poblaci i vivendes de lInstitut Nacional Estadstica (2001). - Les Rondes de Ciutat de Miquel ngel Llauger Llull, publicat per la Conselleria dObres Pbliques i Ordenaci de Territori del Govern Balear. - Palma. Histria del Tramvia elctric de Jordi Bibiloni Rotger, publicat per lAjuntament de Palma. En el Pla de Millora de la Qualitat de lAire de Palma, consta el tramvia de la Badia de Palma i connexi amb laeroport com una mesura de foment del transport pblic per disminuir la contaminaci atmosfrica i millorar aix la qualitat atmosfrica. Amb aquest projecte es pretn que Palma tingui un transport pblic net, rpid i modern. Parallelament es dur a terme un canvi en la concepci actual de les Avingudes, de tal manera que l'eix fonamental del trnsit a 5. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 1- 3 Palma, actualment ocupat nicament per vehicles, passar a convertir-se en un eix ms social, i amb mitjans de transport menys contaminants. 1.2. OBJECTE Lobjecte del present Estudi Informatiu consisteix en lanlisi dalternatives per a la implantaci dels trams I i II de la fase 1 del Tramvia de la Badia de Palma La Fase 1 del Tramvia s la fase des de Palma a sArenal i es descomposa en tres trams, el tram I correspon al traat entre Palma i lAeroport, el tram II al tancament de lanell dAvingudes i el tram III el que va des de can Pastilla fins a sArenal, respectant la tramificaci definida en el projecte bsic. Com es descriu ms endavant en lapartat tercer daquest document, les alternatives de la Fase 1 dels trams I i II estan dividides en quatre grups. En el primer grup dalternatives, el traat passa per la zona dAvingudes des de lautovia de Llevant i en alguns casos pel casc histric. En aquest grup sanalitza un subgrup que suposa el tancament dAvingudes (s a dir el Tram II de la Fase I). El segon grup dalternatives enllaa Avingudes amb Portitxol i es Molinar passant per la faana martima o pel polgon de Llevant. El tercer grup passa pel Coll den Rabassa. El quart grup dalternatives enllaa amb lanterior i arriba a Can Pastilla. Des daquest punt sinicia el darrer tram que arriba a laeroport des de Can Pastilla, amb una nica alternativa. En lapartat 2 daquest estudi sanalitza els condicionants de demanda, ambientals, de mobilitat, urbanstics, dexplotaci, econmics, i socioeconmics de la implantaci del tramvia a Palma que serveixen de partida a lanlisi multicriteri. En aquest apartat sinclouen les dades de partida que serviran per a la definici de cada una de les alternatives proposades i per la seva valoraci. Tamb sadjunten tots els plnols que recullen la informaci prviament descrita en els diferents subapartats corresponents als diferents tipus de condicionants, indicant en tots ells les diferents alternatives per poder percebre visualment les interaccions amb els diferents traats En lapartat 3, un cop descrit el traat de cadascuna de les diferents alternatives i definits el conjunt de criteris a avaluar, es passa a la valoraci de cada una delles per a la seva posterior comparaci mitjanant un anlisi multicriteri. El resultat daquest es la selecci de lalternativa que es considera optima en un equilibri entre el funcionament del servei de transport pblic i la integraci en la ciutat de la infraestructura que es descriu en lapartat 4. 6. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA 2. CONEIXEMENT DE LA CIUTAT 7. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 1- i NDEX 2. CONEIXEMENT DE LA CIUTAT. DADES DE PARTIDA PER LESTUDI DALTERNATIVES ............................................................................................................................................1 2.1. LA CIUTAT DE PALMA- CARACTERSTIQUES ESSENCIALS ...................................1 2.1.1. EL MUNICIPI DE PALMA ......................................................................................1 2.1.2. LA CIUTAT HEREDADA .......................................................................................2 2.1.3. EL TERRITORI. ESTRUCTURA I FORMA ............................................................6 2.1.3.1. Historia del tramvia de Palma ............................................................................................... 8 2.1.4. CONTEXT GEOGRFIC I CARACTERITZACI AMBIENTAL............................10 2.1.5. PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANSTIC..................................................13 2.1.5.1. Pla Territorial Insular de Mallorca........................................................................................ 13 2.1.5.2. Pla General dOrdenaci Urbana de Palma......................................................................... 14 2.1.5.3. Modificaci del Pla General dordenaci urbana de Palma, Sector Llevant de la Faana Martima .......................................................................................................................................... 16 2.2. dades de partida per lestudi dalternativeS.................................................................18 2.2.1. DEMANDA ..........................................................................................................18 2.2.1.1. Poblaci i vivenda .............................................................................................................. 18 2.2.1.2. Demanda esperada............................................................................................................ 23 2.2.2. MOBILITAT .........................................................................................................28 2.2.2.1. Valors generals de la mobilitat ............................................................................................ 28 2.2.2.2. Xarxa viria i anlisi del trnsit rodat ................................................................................... 31 2.2.2.3. Desplaaments a peu o en bicicleta.................................................................................... 34 2.2.2.4. Anlisi del transport pblic existent ..................................................................................... 37 2.2.2.5. Aparcaments...................................................................................................................... 44 2.2.2.6. Diagnstic de la situaci actual de mobilitat......................................................................... 46 2.2.3. EXPLOTACI......................................................................................................48 2.2.3.1. QUE S UN TRAMVIA MODERN?..................................................................................... 48 2.2.3.1.1 Qualitat del servei ............................................................................................................... 50 2.2.3.2. LA PLATAFORMA I ELS NIVELLS DE SEGREGACI........................................................ 52 2.2.3.2.1 Conceptes generals ............................................................................................................ 52 2.2.3.2.2 Posici, implantaci i secci ................................................................................................ 52 2.2.3.2.3 Exclusivitat.......................................................................................................................... 53 2.2.3.3. EL MATERIAL MBIL I ELS SEUS CONDICIONANTS....................................................... 57 2.2.3.4. PARC DEL TRAMBADIA.................................................................................................... 58 2.2.3.4.1 Mdul fotovoltaic................................................................................................................. 58 2.2.4. CRITERIS ECONMICS.....................................................................................59 2.2.4.1. Avaluaci de la inversi i costos dexplotaci.......................................................................59 2.2.4.2. Expropiacions.....................................................................................................................59 2.2.4.3. Infraestructures de serveis..................................................................................................59 2.2.5. FACTORS SOCIOECONMICS .........................................................................61 2.2.5.1. ANLISI SOCIOECONMIC...............................................................................................61 2.2.5.2. Centres atractors de desplaaments....................................................................................64 2.2.6. IMPACTE AMBIENTAL .......................................................................................71 2.2.6.1. QUALITAT ATMOSFRICA................................................................................................71 2.2.6.2. RENOU..............................................................................................................................72 2.2.6.3. VEGETACI VIRIA (arbrat i zones enjardiandes)..............................................................74 2.2.6.4. Paisatge.............................................................................................................................75 2.2.6.5. Patrimoni cultural................................................................................................................76 2.3. CONCLUSIONS .........................................................................................................80 8. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 1 2. CONEIXEMENT DE LA CIUTAT. DADES DE PARTIDA PER LESTUDI DALTERNATIVES 2.1. LA CIUTAT DE PALMA- CARACTERSTIQUES ESSENCIALS 2.1.1. EL MUNICIPI DE PALMA Situada al sud-oest de la illa de Mallorca, propera a la plana central de lilla i a la principal formaci muntanyosa, la Tramuntana, Palma s la capital i la ciutat ms important de les Illes Balears. Aquesta, que sextn tot al llarg de la Badia de Palma, penetra cap a linterior tel territori abarcant un total duns 208,63 km2 i convertint-se en el tercer municipi ms extens de les Balears. El municipi es divideix entre un nucli poblacional central que s la ciutat prpiament dita, i la part forana. Aquests dos sectors estan separats per la Via Cintura, que s lencarregada de distribuir el trnsit entre les diferents parts permetent aix descongestionar el nucli central. El nucli de poblaci central del municipi es troba en el centre histric i en la primera corona formada per un seguit de creixements suburbans i posteriors plans deixample desenvolupats al llarg del segle XX, tal i com es descriu de manera detallada en el punt 2.1.2. La resta del municipi, o part forana, es caracteritza per una baixa densitat i per la dispersi dels seus nuclis poblacionals. Est composada per un total de 17 assentaments: sAranjassa, Casa Blanca, Can Pastilla, Coll den Rabassa, Establiments, Gnova, sa Indioteria, es Pillar, Platja de Palma, Sant Agust, Sant Jordi, Son Cladera-es Rafal, es Secar de la Real, Son Ferriol, Son Sant Joan, Son Sardina, Son Serra-Sa Vileta. 9. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 2 2.1.2. LA CIUTAT HEREDADA Lestructura actual de la ciutat de Palma, aix com la seva textura i forma s el resultat duna evoluci que t els seus orgens en lpoca romana, moment en que va ser fundada la ciutat. Resulta doncs imprescindible analitzar aquesta evoluci i els canvis que ha anat assolint la ciutat per tal de comprendren el seu estat actual. Origen de la ciutat de Palma En la part central de la ciutat es troba el casc antic de Palma. Lorigen daquest casc antic remunta a lpoca romana, poca en que va ser fundada la ciutat desprs de ser envada per un dels seus exrcits lany 123 a.C. Des de la seva fundaci, el recinte del casc antic va ser emmurallat. Aquesta ciutat romana -les restes de les quals es troben enterrades sota lactual barri de la Seu, proper a la Catedral- estava delimitada pel mar, lantic torrent de la Riera (actual Passeig des Born i Avinguda Antonio Maura), els carrers Miramar i Morey, i les places de Cort i de Santa Eullia. Aquests lmits marquen la seva extensi mxima, desconeixent-se si aquesta es correspon amb lextensi inicial o va ser el resultat de successives ampliacions des de lesmentada fundaci. Aquesta muralla va resistir la caiguda de limperi rom dOccident, i la posterior ocupaci de la ciutat per bndals i bizantins fins la conquesta islmica lany 903. Inicialment, els musulmans van garantir-ne la permanncia amb la seva rehabilitaci, no obstant, el creixement de la ciutat ms enll daquest primer recinte emmurellat va portar als rabs a construir una segona muralla, permetent un augment de la ciutat intramurs. La ciutat emmurallada La construcci de les darreres muralles de Palma de Mallorca es va iniciar lany 1575 sota la direcci de lenginyer itali Jacobo Palearo. Aquesta muralla, duna longitud de quasi sis mil metres de llargada, es va construir per substituir a les anteriors muralles medievals, molt deteriorades, i per defensar-se de les invasions barbaresques aix com lluitar contra les noves tcniques blliques. La seva construcci es va iniciar per ponent, orientant-se cap el barri de Santa Catalina, donat que aquest era el punt on lanterior muralla estava en ms mal estat. Les tasques per fer possible aquesta obra de defensa de la ciutat es van desenvolupar al llarg dels segents dos segles fins lany 1801, moment en que es va acabar el recinte emmurallat, tot i que la Porta de Drassana no va ser oberta fins el 1867. Daquesta muralla sen destaquen dos baluards principals, el de Santa Creu i el del Prncep, situats a la faana martima, i vuit baluards ms repartits per la resta del recinte. La comunicaci amb linterior de lIlla es feia a travs cinc portes, des don arrencaven els principals camins cam cap el Molinar- i carreteres de Llucmajor, Manacor, Inca, Bunyola, Sller, Esporles, Puigpunyent, i Andratx-. El Port de Palma era doncs lnica via dentrada i sortida de persones i mercaderies de lIlla, ja que per entrar-hi des de qualsevol lloc de Mallorca, shavia de fer a travs duna daquestes cinc portes i sortir-ne per la Porta del Moll desprs datravessar la ciutat pels seus carrers estrets. Aquest fet va ser el que va portar a iniciar, lany 1873, el procs denderrocament de la muralla als voltants daquesta porta. Uns anys ms tard, es va posar en funcionament el tren o tramvia entre lestaci del ferrocarril i el port, que entrava dins Palma per la Porta de Jess i passava per la Rambla i el Born, augmentant aix les possibilitats de desplaament dels ciutadans. Lincrement de trfic portuari i el creixement de la poblaci va fer que aquesta no cabs a linterior del recinte fortificat, i va fer necessria una via de circumvallaci: duna banda, hi havia la Ronda de Ponent, que ja existia des de 1831, i amb lenderrocament de la Porta del Moll, es va iniciar la construcci de la Ronda de Migjorn. LEstat, conscient de la importncia daquella ronda, la va incloure en el seu Pla de Carreteres amb el nom de Carretera Prolongacin de la de Palma al Puerto de Sller hasta el Puerto de Palma. La carretera va ser acabada lany 1893. Daltra banda, i pel que respecte a la part de llevant, es van condicionar diferents trams de camins durant la segona meitat del segle, per tal denllaar les principals carreteres que sortien de la ciutat. Aquesta calada va ser incorporada a la xarxa viria amb el nom de Carretera Prolongacin de la de Palma a Capdepera hasta el Puerto de Palma. Amb aquestes carreteres, al final del segle XIX, un cam de ronda unia la Porta Pintada amb la del Camp i amb la del Moll. 10. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 3 Plnol dels creixements suburbans de Santa Catalina i Camp den Serralta. Lenderrocament de les muralles Tot i patir una gran crisi durant el primer ter del segle XIX, agreujada per les conseqncies de la guerra contra els francesos i les epidmies, la poblaci de Mallorca va crixer considerablement entre 1800 i 1840. Aquesta expansi encara es va fer ms important durant els segents quaranta anys, fet que va obligar a fer crixer la ciutat fora de les muralles. Dintre la ciutat, la densitat era molt elevada i consegentment, les condicions sanitries molt nefastes, i els carrers estrets de la ciutat empitjoraven aquesta situaci dinsalubritat. Parallelament, el comer martim no feia ms que crixer, el que va portar a ellaborar un projecte dampliaci del Port; entre 1873 i 1897, entraven en funcionament els ferrocarrils de Palma a Inca, Manacor i Felanitx; i el 1897, entrava a la ciutat el primer autombil. De manera que lactivitat industrial era important, i les indstries no trobaven on installar-se donat la impossibilitat, per ordenana municipal, de ubicar-se en les immediacions del centre de la ciutat. Aquests fets van motivar a Eusebi Estrada a proposar una srie de mesures com la construcci dun bon clavegueram, la construcci duna eixample i sobretot lenderrocament de les muralles de la ciutat. Aquestes mesures van ser aprovades per la poblaci, i lAjuntament lany 1893 va sollicitar al Govern la demolici del recinte fortificat. Tres anys ms tard, es van publicar les bases pel Concurs del Pla dEixample, el qual es va atorgar, lany 1897, a lenginyer Bernat Calvet i Girona. Per lesbucament de les muralles va posar via lliura a la construcci del que va ser realment, la primera ronda de la ciutat: les Avingudes. Plnol del Pla de lEixample de Calvet per Palma El primer anell de circumvallaci Leixample de Bernat Calvet es desplega en una franja dun quilmetre damplada al voltant de la ciutat vella i constitueix els barris de Santa Catalina, els Hostalets i la Soledat. Sobre una quadrcula bsica, formada per carrers de deu metres damplria, se sobreposa una retcula de carrers ms amples duns vint metres que la tallen en sentit diagonal; aquesta configura la xarxa viria fonamental de leixample. Pel que respecte les carreteres radials, el Pla defineix el seu traat en els trams urbans i indica una amplada de vint a trenta metres en funci de la importncia i categoria. La definici planimtrica es completa amb la previsi de dos jardins pblics. No obstant, des del punt de vista urbanstic, laspecte ms important del Pla Calvet s la creaci de les Avingudes. Aquestes, juntament amb el Passeig de Sagrera i el tram de Ronda 11. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 4 de Migjorn, constitueixen el primer anell complet de circumvallaci de la ciutat. Les Avingudes discorren entre el Baluard del Prncep i la Riera amb una amplada de quaranta metres, i adopten una disposici en zig-zag fora caracterstica que es transmet als carrers transversals donant aix una configuraci poligonal amb manca absoluta de lnies corbes. Laltre element principal del pla, juntament amb les Avingudes, s el Passeig de Mallorca, que t una amplada duns vuitanta metres i est format per dues calades entre les que discorre la Riera, pel fons de lnic fossar que encara es conserva. Els terrenys guanyats a la mar com a conseqncia de la prdua de la muralla, juntament amb la construcci del pont sobre la desembocadura de la Riera, van donar lloc al naixement de la Ronda de Migjorn entre el Baluard de Santa Creu i el Port. Inicialment, aquesta va ser una via per a suportar el trfic intens de carros, carruatges i tramvies, tot i que de seguida aquesta tamb fa servir com a itinerari de passeig dels ciutadans. El planejament urb a la primera meitat del segle XX Lenderrocament de les muralles, la construcci de les Avingudes, i en general, les ganes de desenvolupament dels ciutadans van animar a lAjuntament a posar en marxa un nou pla de reforma de Palma, pla que va ser encarregat a larquitecte Gaspar Bennzar. Aquest pla signat lany 1916, respectava leixample de Calvet, per transformava tota la ciutat vella, introduint grans carrers i avingudes que la creuaven en totes direccions amb una clara tendncia de concentraci viria cap a la Plaa Major, amb lobjectiu dobrir grans canals de ventilaci. Entres aquestes reformes tamb sincloa el gran port al peu de la Seu, o limmens parc projectat entre Santa Catalina i el Terreno. Respecte a les rondes de la ciutat, el Pla oferia dues novetats: la previsi dun tram de passeig martim entre la Riera i el torrent de Sant Mag i lampliaci de la Ronda de Migjorn. La realitzaci de totes aquestes actuacions feia desaparixer el que quedava de murada de la faana martima, el Baluard de Santa Creu, i tota la muralla compresa entre el Port i les Avingudes. El Pla Bennzar tot i ser aprovat per lAjuntament el 23 dabril de 1917, no va ser finalment aplicat. No obstant, a lany 1940 es va produir un nou intent de pla de reforma de Palma, motiu pel qual lAjuntament va obrir un concurs nacional per la formaci dun pla dordenaci urbana que inclogus tant una reforma interior com un pla dextensi deixample. El concurs es va adjudicar a larquitecte Gabriel Alomar. Plnol del Pla de lEixample dAlomar per Palma El nou pla creava, com ho feia el de Bennzar, una anell de circulaci al voltant de la Plaa Major des don confluen sis grans vies de penetraci. Dentre aquestes sis vies, Jaume III s lnica que realment es va acabar realitzant. Pel que respecte la reforma exterior, el Pla dAlomar ampliava la possibilitat de creixement mitjanant una franja perimetral i concntrica a la de Calvet, igualment urbanitzable, duna amplada que anava dels tres-cents als sis-cents metres. Tot i no ser inicialment previst en el pla, es va considerar durant el perode de informaci pblica lopci dincorporar en el pla la construcci dun cintur que enllacs totes les carreteres radials que sortien de Palma. Aquesta va ser introduda i aprovada amb la resta de Pla, lany 1943, amb el nom de Va de enlace de cintura. 12. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 5 Plnol del Projecte de Reforma Interior amb lapertura del carrer Jaume III Per la construcci daquest nou cintur va plantejar seriosos problemes i grans dificultats constructives: a llevant, suposava demolir nombroses construccions i obligava a creuar les vies dels trens de Santany, Inca i Sller; ms enll de la carretera dEsporles, travessava terrenys de la Diputaci; topava amb la Riera; i per ponent, el terreny accidentat obligava a dissenyar un traat sinus i car. Aquestes dificultats van portar a lAjuntament a lluitar per aconseguir que el Ministeri financs gran part de les obres mitjanant lelaboraci dun avantprojecte de via de circumvallaci que no va ser acceptat. Tot i aix, aquesta darrera temptativa va marcar linici duna nova dimensi en la tasca del Servei de Carreteres: la intervenci en el desenvolupament urbanstic de la ciutat mitjanant el planejament de la xarxa viria bsica. Aquesta nova tendncia es va veure confirmada lany 1964, quan la Direcci General de Carreteres del Ministeri dObres Pbliques va ordenar lelaboraci dun estudi anomenat Planeamiento de la Red Arterial de Palma de Mallorca. Plan Especial de Vas de Comunicacin.Aquest es va ultimar i signar el juliol de 1966. El Planejament de la xarxa arterial de Palma Lestudi del Planejament de la Xarxa Arterial de Palma, signat per lenginyer de camins Miquel Angel Llauger i Llull, va constituir una fita important en el procs de desenvolupament de lestructura viria bsica de lrea metropolitana de Palma ja que va servir com a base per les actuacions en el camp de lordenaci territorial. La base daquest estudi va ser lanlisi complet del trfic dentrada i sortida de Palma realitzat lany 1963, estudi que va permetre conixer les intensitats de circulaci de totes les vies de penetraci, la procedncia i dest dels vehicles, el seu grau docupaci, el motiu del viatge, aix com totes les altres particularitats del trfic dins lrea urbana i sub-urbana. Aquest, juntament amb un estudi dassignaci de trfic van demostrar la necessitat dun nou cintur que afavors la distribuci dentrades i sortides de Palma i descongestions el Passeig Martim i les Avingudes, les quals havien de suportar, entre altres, tot el trfic pesat generat pels polgons industrials en plena fase de desenvolupament. Com a conseqncia daquest estudi, es va incloure en el planejament la creaci de lanomenada Via de Cintura. De manera que lesquema de la Xarxa Arterial quedava ben definit: un anell de circumvallaci integrat per la Via de Cintura, el tram inicial de lAutopista de Ponent, el Passeig Martim i el tram urb de lAutopista de lAeroport; dues autopistes, la de Llevant i la de Ponent com a accessos principals a lanell des de lexterior; una ronda interior formada per les Avingudes, el carrer de lArgentina i la calada oest del Passeig de Mallorca; i finalment, tota una srie de penetracions constitudes pels trams urbans de totes les carreteres radials, les condicions dels quals shavien de millorar. Un dels punts ms delicats de lestudi va ser la decisi sobre les caracterstiques funcionals de la Via de Cintura, donat que aquestes havien de fer front a unes intensitats molt elevades alhora que havien doferir unes bones condicions de velocitat, seguretat i confort. Lopci definitiva, molt discutida, va ser la de lautopista, ja que es va donar finalment ms importncia a la necessitat de descongestionar les Avingudes que als inconvenients que suposava una gran via dins la ciutat. El traat de la Via de Cintura va venir condicionat per dos punts fonamentals: duna banda, la nova via havia denllaar amb les vies ms importants dentrada i sortida de Palma, per servir el 13. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 6 trfic de pas i el que tingus origen i final a linterior de la ronda; daltra banda, aquesta havia de construir-se el ms apropada possible al nucli urb de manera a assumir amb la major eficcia la funci datracci, distribuci i canalitzaci de trfic. El traat finalment adoptat siniciava a lautopista de Llevant i seguia fins a la carretera dAlcdia. Un cop creuada la lnia frria dInca anava vorejant el lmit de la zona urbana fins a la carretera dEsporles, punt a partir del qual les condicions accidentades del terreny van obligar a adoptar un traat ms sinus. Desprs de rodejar el cementiri i travessar la Riera, seguia cap a Gnova, apropant-se progressivament al Cam dels Reis. En la part ms oriental del barri de Gnova, el traat discorria a travs dos tnels duns dos-cents cinquanta metres. Per facilitar la comunicaci entre les carreteres radials de Palma, es preveia un ramal amb caracterstiques dautovia que enllaava lAutopista de Llevant amb la Via de Cintura a mig cam entre els enllaos de les carreteres de Manacor i Inca. Entre els vint-i-cinc anys que van transcrrer entre lelaboraci de la Xarxa Arterial de Palma i lacabament de la Via de Cintura, inaugurada lany 1990, es va produir un increment espectacular en la circulaci de vehicles, es va estrenar una administraci autonmica de les carreteres que va dur a terme alguns canvis en la concepci de lesquema viari de la ciutat, i es va prendre la decisi diniciar la construcci de lAutopista Central de Palma cap a Inca. Entre aquest anys, per, els canvis o esdeveniments ms importants en aquesta matria han estat el Pla Viari de Palma, aprovat pel Consell de Mallorca el 1985, i que constitueix el darrer document oficial de planejament de les artries principals daccs a la ciutat. Pel que fa a la Via de Cintura, el canvi ms important des de la seva concepci fins a la seva realitzaci ha estat la supressi del tram comprs entre el seu comenament, previst inicialment en el punt de creuament de lAutopista de lAeroport amb el torrent Gros, i la uni amb el ramal daccs al Port, a canvi de potenciar aquest ramal transformant-lo en autopista. En quant el seu traat en planta, i a excepci daquesta supressi de tram, sha mantingut amb quasi tota fidelitat, el previst en el planejament de 1966. Fotografia de la Via de Cintura actual La informaci daquest apartat ha esta extreta de la publicaci Les Rondes de Ciutat de lautor Miquel ngel Llauger i Llull, publicat per la Conselleria dObres Pbliques i Ordenaci del Territori del Govern Balear. 2.1.3. EL TERRITORI. ESTRUCTURA I FORMA El carrer com element bsic conformador dels teixits urbans constitueix, juntament amb les places, lespai pblic predominant de la ciutat, ocupant entre el 20 i el 40% del total de lespai urb en funci dels teixits urbans. Centre histric El centre histric es caracteritza per un viari de carrers estrets i tortuosos, amb una evident manca de continuitat. La majoria de carrers t un ample entre faanes de 8 m, tot i que tamb sn nombrosos els carrers que tenen un ample inferior als 4 m. Algunes daquestes vies van ser transformades en carrers de plataforma nica entre els anys cinquanta i vuitanta del segle passat. No obstant, dins del centre histric tamb trobem carrers de major amplada, com s el cas de Jaume III o els espais que servien de riera per encapar el torrent que creuava el centre histric fins a desembocar al mar. s el cas de les Rambles, els actuals carrers Riera i Uni, el Passeig des Born i Antoni Maura, carrer que condua laigua al mar. Aquests eixos defineixen la xarxa de vianants del centre histric, degut a la seva continutat i donat que ofereixen alts percentatges despais destinats al moviment del vianant. Aquests carrers sn tamb els ms 14. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 7 explotats pels vehicles privats que els creuen per accedir al centre. A ms, tal i com sexplica ms endavant, el casc antic de Palma est dividit en sis zones ACIRE en les que noms poden circular els vehicles dels residents, els serveis pblics, els propietaris dels garatges, i algun altre usuari considerat especial. Primer Eixample del Pla Calvet Aquest primer teixit urb del casc histric est rodejat per lEixample, i tal i com sha descrit anteriorment, en la seva planificaci es va respectar la xarxa de camins principals que connectava Palma amb la resta de pobles de la part forana. Aquests es van convertir en els principals carrers que separaven els diferents sectors circulars orientats cap al centre, donant origen al model marcat pel radiocentrisme que caracteritza la ciutat. Aquests carrers tenen una amplada duns 30 m, amb alguna excepci en la zona de Ponent, on hi ha amplades de 20 m i s en aquestes vies on es troben actualment els enllaos amb la Via Cintura. A linterior daquests sectors circulars, es dibuixa una quadrcula de carrers de 10 m dample, interceptats en diferents direccions per carrers de 20 m dample. Aquestes darreres, juntament amb les vies principals radials, defineixen la xarxa viria bsica, i en els creuaments entre aquestes se situen les principals places de la ciutat. Dintre daquest segon mbit, lestructura de la ciutat tamb ve definida pel que va ser el primer cintur ronda de la ciutat, construit en lanterior emplaament de les muralles, i que es correspon avui amb les actuals Avingudes que sn la principal via a nivell perimetral. Aquestes tenen una amplada de 40 m, i donat que no existeixen unes alternatives totalment contnues per la circulaci perimetral, aquestes Avingudes han passat a estar altament explotades, tant pel vehicle privat, com pel transport pblic. Segon Eixample del Pla Alomar El tercer mbit s el que neix arrel del Pla dAlomar, per lestructura es mant: lestructura viria radial sallarga i la quadrcula bsica de 10 m dample es repeteix. A nivell perimetral, es traa una segona ronda que limita la nova rea a excepci de la zona nord on lampliaci del teixit s superior, i la ronda latravessa. La nova ronda t una amplada variable per sempre superior a 20 m. Els usos dels diferents tipus de vies de leixample vies territorials, vies urbanes, i carrers- sn molt diferents. Les vies territorials es destinen majoritriament a la circulaci del trfic motoritzat, dedicant-li dun 40 a un 60% de la seva secci. Aquestes vies tenen voreres dentre 3 i 4 m i acostumen a oferir dues lnies daparcament en cord, el que suposa entorn a un 20% de la secci. Les vies urbanes de 20 m dample destinen ms del 20% del seu espai a laparcament, i fins i tot algunes assoleixen el doble despai disposant dues lnies de parking en bateria. Les voreres tenen 3 m dample, ocupant un 30% de la secci. Per ltim, els carrers de 10 m es composen de dues voreres de 1,50 m (30 %), dues lnies daparcament en cord (40 %) i un carril de circulaci (30%). En els teixits urbans posteriors als dels plans de Calvet i Alomar que apareixen durant els anys seixanta, se segueixen respectant les vies radials de carcter territorial. Els usos dels carrers de 10 m segueixen mantenint-se, ja que sassigna la major part de secci a ls de laparcament, fet que obliga a reduir lamplada de les voreres que sovint no arriba ni al 1,50 m. Passeig Martim i Via de CIntura En darrer lloc, cal destacar dues altres vies de ronda construdes posteriorment: el Passeig Martim en el litoral, i la Via de Cintura en el lmit de la ciutat. El Passeig Martim, que neix com a conseqncia de guanyar terreny al mar, connecta en els seus extrems amb les autovies de ponent i llevant. En aquesta via hi ha amplades de vorera de fins a 5 m, i donat que prcticament no es disposa despai per aparcament (noms en certs trams del passeig) la major part de la secci est destinada a la circulaci. La repartici de ls es reparteix doncs aproximadament en un 40% pel vianant contra un 60% pel vehicle. 15. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 8 Passeig Martim En definitiva, Palma s una ciutat radiocntrica constituda per eixos radials i eixos perimetrals. Els eixos radials tenen un carcter territorial amb enllaos a la Via Cintura i tenen continutat ms enll daquesta. En els eixos radials de 30 m es permet la circulaci en doble sentit, mentre que en les de 20 m noms s possible un nic sentit. Respecte els eixos perimetrals, hi ha quatre rondes totalment contnues al voltant de la ciutat: la ronda litoral (Passeig Martim), la del casc antic (Avingudes), la situada a lEixample i la de Via de Cintura. La ronda de lEixample s lnica que t menys de 30 m damplada i un nic sentit de circulaci; les altres tres tenen un ample de 30 m que permet dotar els dos sentits de circulaci. A aquestes vies perimetrals se sumen tres altres rondes que envolten parcialment la ciutat, dues en el primer eixample, i una en el segon. Via Cintura 2.1.3.1. Historia del tramvia de Palma Els orgens del tramvia de Palma es remunten a lany 1890, moment en que es funda la Compaa Mallorquina de Omnibs. Aquesta estableix una lnia entre el centre de Palma i el Port mitjanant els anomenats ripperts, uns omnibusos sense via, estirats per tres cavalls. Per a finals del segle XX, es produeix un augment de la poblaci i una dispersi dels nuclis urbans en la perifria, de naturalesa majoritriament obrera, fet que incrementa la necessitat dun transport eficient de viatgers i leliminaci dobstacles que facilitin el pas de vianants. Tramvia de tracci animal 16. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 9 Un any ms tard, al 1891, es funda la Societat Mallorquina de Tramvies, fet que fa evolucionar el servei tot i que se segueix mantenint el tipus de transport en tracci animal. El nou tramvia, anomenat tramvia de motor de sang, es constitueix de 12 cotxes i 28 mules, i es converteix en el primer servei de transport collectiu de forma regular que funciona a Palma. No obstant, aquest servei roman insuficient, doncs es limita a una nica lnia que va de la Plaa de Cort a Portop, i segueix constituint un mitj exclusiu de les classes benestants. El progressiu creixement de la poblaci, i concretament, el constant desenvolupament de nuclis urbans de classe obrera en la perifria fa daquest tramvia, un mitj de transport poc funcional. Lany 1914 marca una gran fita en la histria del tramvia a Palma, ja que es construeix la companyia Sociedad General de Tranvas Elctricos Interurbanos de Palma, lobjectiu del qual s crear una xarxa de tramvies elctrics per comunicar el centre de la ciutat amb els barris perifrics. En dos anys es produir la inauguraci de la nova xarxa, donant servei a les tres primeres lnies electrificades: la primera, de lAvinguda Antonio Maura a Portop; la segona, del Passeig des Born a la plaa Sant Antoni (altrament coneguda com la lnia de circumvallaci); i la tercera, de la Plaa Sant Antoni als Hostalets. La Primera Guerra Mundial, i els danys devastadors sobre leconomia que aquesta provoca en tot el continent, dificulten lexpansi de la xarxa del tramvia durant els primers anys desprs de la seva creaci, per ja lany 1920 es funda la lnia Es Molinar-Coll dEn Rabassa, que parteix del centre de Palma i de la Porta de Sant Antoni. Aquesta lnia, que voreja tot el litoral fins a arribar al Coll dEn Rabassa amb vistes al mar, planteja lopci de crear una ciutat destiueig al voltant del tramvia, creant aix la Ciutat Jard. Tramvia passant per es Portitxol Finalment, lany 1921 neix el Carrilet, un tramvia que funciona amb benzina i que va del Coll dEn Rabassa a sArenal vorejant novament el mar. Per el desenvolupament de la xarxa del tramvia a Palma es veur a partir daquest moment molt truncat pels esdeveniments externs: als anys 30, la xarxa ha de competir amb unes lnies dautobusos provisionals illegals que disminueixen el trfic de passatgers daquest mode, i la crisis econmica redueix considerablement les noves inversions, el que provoca una forta davallada del servei. Durant la Postguerra es produeix una falta de material de recanvi i de fluid elctric, la majoria de la qual prov dAlemanya, i el funcionament del tramvia passa a ser molt dolent. Aquests fets obliguen, lany 1941 a suprimir algunes lnies; i posteriorment, lany 1952 hi ha la creaci de noves lnies dautobusos que provoquen el declivi total de la xarxa del tramvia a Palma. Sn doncs diversos els motius que provoquen el tancament de la xarxa tramviria: la poca capacitat en crear una xarxa estesa, la poca capacitat dels seus vehicles, la poca potncia subministrada pels generadors, i la problemtica dels continus talls de corrent, aix com la nulla inversi en manteniment i les irregularitats i males gestions del darrer president que porten a la companyia a la fallida. Tramvia de Palma abans del seu declivi Desprs del tancament, es procedeix al desmantellament de quasi tota la xarxa: els tramvies que no es desguassen, es venen (el Ferrocarril de Sller en compra dos per renovar els motors dels seus tramvies); les cotxeres de Cas Capicol sutilitzen de garatge pels autobusos i els rails per senyalar les parades dels mateixos. Tot i aix, encara queden alguns trams de via que no sarrenquen, com s el cas del tram de la plaa de Santa Eullia, a on fins fa poc, encara eren visibles alguns metres de rails amb pestanya; i el nom de la Companyia es conserva fins lany 17. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 10 1970, fins que la fallida obliga a que aquesta es constitueixi en una societat annima laboral (S.A.L.M.A). La informaci daquest apartat ha esta extreta de Palma, histria del tramvia elctric de lautor Roger Bibiloni Rotger i publicat per lAjuntament de Palma de Mallorca. 2.1.4. CONTEXT GEOGRFIC I CARACTERITZACI AMBIENTAL Lrea destudi es troba ubicada en la seva totalitat en el municipi de Palma, concretament lrea destudi semplaa des de lest del nucli de Palma fins a laeroport de Son Sant Joan, al llarg de la meitat occidental de la Badia de Palma, entre la costa mediterrnia i la carretera Ma- 19 (autovia de Llevant). Es tracta, en la major part, de terrenys urbanitzats, ja que est situat en la trama urbana de Palma, es Portixol, es Molinar, es Coll den Rabassa, Can Pastilla. Palma presenta un clima temperat mediterrani amb una temperatura mitja anual entre els 16 i 18 C i una precipitaci mitjana anual de 410-427 mm. (Dades del perode 1978-2000 de lAgncia Estatal de Meteorologia). La presncia del mar juga un paper fonamental ja que modifica les masses d'aire, temperant les temperatures, tant a l'hivern com a l'estiu, i aportant vapor d'aigua. En sortir el sol, la terra s'escalfa ms rpidament que el mar. Aix genera un rgim de vents local de mar cap a terra anomenat comunament embat. La fora d'aquest a la vora del mar poden ser de 7 a 8 m/segon, disminuint cap a l'interior. Pel que fa a la qualitat atmosfrica, els valors mitjans obtinguts lany 2008 i 2009 compleixen amb els valors lmit establerts per la legislaci. S que l'any 2006, a lestaci de Foners, el valor mig anual per al dixid de nitrogen, NO2, va ser de 52 g/m3 N, per tant, es va superar el Valor Lmit Anual (ms el seu marge de tolerncia permesa) de Protecci a la Salut Humana establert en 48 g/m3 N. Aquest contaminant s ems principalment pels motors de combusti del trnsit rodat. Pel dixid de nitrogen sha superat diverses vegades el valor lmit. Lrea estimada de superaci del valor lmit anual per al NO2 avarca tot el centre de Palma i ms enll de les Avingudes, correspon a una zona molt transitada. El principal focus de contaminaci lumnica a lilla de Mallorca es la prpia Palma. Lemissi de llum s deguda fonamentalment a les lluminries. En tot el centre de Palma fins a laeroport, s a dir, en tot lmbit destudi, s impossible veure la Via Lctia i el nombre destels visibles s baix. Amb data de 5 de novembre de 2008, lAjuntament de Palma va publicar el mapa Estratgic de soroll, un mapa que analitza els nivells de soroll existents i lexposici de la poblaci al soroll. En lestudi es conclou que la principal font de renou existent en la poblaci s el trfic rodat, que supera tant en extensi, com en nivells sonors i poblaci exposada, al soroll produt pel ferrocarril. Pel que fa al trnsit rodat, s'han detectat intensitats diries molt importants, sobre tot en els anells que envolten el centre de Palma. L'anell que est format per les Avingudes Mallorca, Portugal, Alemanya, Comte de Sallent, Joan March, Alexandre Rossell i Gabriel Alomar i Vilallonga, supera en alguns llocs els nivells de renou de 75 dBA durant el dia i la tarda i en les nits superen els 70 dBA. En canvi en l'interior del centre, els nivells sonors produts pel soroll de trnsit es veuen clarament reduts, a causa del menor nombre de vehicles que transiten aquests carrers, la restriccions de trnsit i lexistncia de zona per a vianants. Als altres nuclis poblacionals com els barris es Molinar i es Coll den Rabassa sobserva un nivell de trnsit dintensitat menor. S que a les immediacions del carrer Llucmajor sobserven nivells de renou entre 65-70 dBA. A lmbit destudi es troben dues unitats litoestratigrfiques del quaternari. La major part del traat del tramvia discorrer sobre la unitat dEolianites. Noms a lanella formada per les Avingudes i el seus entorns transcorrer sobre la unitat de limolites i argiles vermelles. No hi ha cap punt del patrimoni geolgic a lmbit destudi. 18. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 11 El Sistema Aqfer sobre el que es desenvolupar el tramvia s el subsistema 77-A Plana de Palma, del sistema 77 Depressi Central correspon. El Subsistema aqfer 77A se situa en el domini sud-occidental de la Depressi amb una superfcie duns 370 km2 . Shan diferenciat dos aqfers, un superior constitut per calcarenites bioclstiques molt poroses i karstificades, dunes, llims i conglomerats dedat Plioc i Quaternari, que ocupa la casi totalitat de la superfcie daquest subsistema, i un altre inferior descassa representaci superficial que est format per calcries arrecifals, calcries neomrfiques i calcarenites del Mioc superior. La recrrega daquest subsistema es realitza per la infiltraci efica en funci de la pluja anual, per recrrega lateral daqfers contigus, retorn de regs, prdues de conduccions i per infiltraci de cursos superficials. Segons la classificaci americana Soil Taxonomy, a la zona destudi tenim sls de lassociaci Xerochrept/Xerorthent amb inclusions de Rhodoxeralf. Sn sls pobres i poc profunds. A nivell de gran grup es classifiquen com Xerorthents ja que tenen un rgim dhumitat xric. La presncia de sls pel pas del tramvia prcticament nulla, ja que lactuaci es desenvolupa majoritriament sobre terrenys artificials, urbanitzats, on els sls shan retirat per a la construcci drees urbanes. La baixa pluviometria, les elevades temperatures sobretot a lestiu, la infiltraci de laigua per la presncia de substrat calcari que facilita la infiltraci cap a la zona fretica i la petita extensi de la xarxa hidrolgica superficial sn factors que afavoreixen el carcter temporal de les rieres i torrents i la falta daiges permanents a les illes. El rgim de precipitacions controla el rgim fluvial. Els torrents, sobretot a la tardor, quan hi ha les pluges ms torrencials, s quan poden presentar major caudal de forma puntual. A la zona destudi ens trobem amb tres torrents. Al trobar-nos en una zona urbanitzada lestat dels tres cursos fluvials s molt alterat a nivell dhidromorfologia, havent perdut totes les caracterstiques naturals de la llera i planes alluvials associades. Tots tres es troben canalitzats al seu pas per lentorn estudiat. Els tres cursos fluvials de la zona destudi sn Sa Riera, situat a la zona urbana de Palma, resseguint el Passeig de Mallorca; el Torrent de Na Brbara, situat a la part oriental del nucli de Palma, resseguint el carrer de Medelln, sent el seu ltim tram soterrat i desembocant al Mediterrani per Portitxol; Torrent de Gros, situat entre es Molinar i es Coll den Rabassa. Torrent de Na Brbara a la cantonada del carrer de Cali amb el carrer de Medelln. Soterrament del Torrent sota el carrer Medelln. Mallorca se situa en el domini de lalzinar litoral (Quercion ilicis), en la regi de Palma, per la seva baixa pluviometria amb formacions vegetals amb poca presncia darbres i ms dominat per arbustos de fulles fortes, ms aviat tirant cap a la garriga litoral (laliana Oleo-Ceratonion). Larbre ms caracterstic daquesta associaci s lullastre (Olea europea var. silvestris), el garrofer (Ceratonia siliqua) i el pi blanc (Pinus halepensis). Actualment, a la zona destudi, els canvis produts per lhome sn tals, que sha substitut en gran mesura la vegetaci originria per conreus i rees urbanitzades. Sha produt una gran transformaci dels terrenys reduint molt la vegetaci natural. 19. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 12 Trobem alguna zona amb vegetaci forestal al Cam de Can Pastilla, entre es Coll den Rabassa i Can Pastilla, i a la zona de Torre Redona, dins de Can Pastilla. Es tracta de dues superfcies de poca extensi i molt fraccionada pel constant pas de persones, que per ls, generen camins. Sn pinedes amb sotabosc dalzinar (llentiscle, ullastre, xiprell, roman, etc.). La vegetaci rural i arvense es troba relacionada amb ambients associats a activitats humanes, la poden localitzar entre es Molinar i el torrent Gros, en el Cam de Can Pastilla al costat des Carnatge, entre Can Pastilla i laeroport. Els grups vegetals ms ben representats en aquests ambients sn els de les umbellferes, crucferes i compostes. Laltre tipus de vegetaci que s present al llarg del corredor s la vegetaci que forma part de parc i jardins, aix com larbrat viari, dilles o places, etc. Es tracta de vegetaci que ha estat plantada i que presenta un manteniment per part de lajuntament o entitats associades. Les espcies ms comunes que podem veure a Palma sn el pltan (Platanus hybrida), el lledoner (Celtis australis), la tipa (Tipuana tipu), la xicarandana (Jacaranda mimosifolia), la sfora (Sophora japonica), lom de Sibria (Ulmus pumila), la lagunria (Lagunaria patersonii), entre daltres. La fauna superior de les Illes Balears es caracteritza per la seva pobresa en espcies, la falta de grans herbvors o carnvors, aix com tamb perqu no tots els grans grups estan representats. Els motius daquestes caracterstiques sn la limitaci de lespai, la falta de recursos, lallament i la histria biogeogrfica. Els amfibis que habiten les zones ms naturals de la zona destudi sn el granot i el gripau verd, els grups de lagomorfs i rosegadors sn els mamfers ms comuns de la zona. Lavifauna, a diferncia dels altres grups, constitueix un grup ben representat. Les aus que es poden observar a la zona destudi estaran associades a zones humides (per exemple a la zona de Ses Fontanelles), camps de conreu o camps abandonats o de vegetaci baixa (per exemple a Torre Redona o rees properes a es Carnatge, zones litorals (es Carnatge i platges) i zones urbanes. Despais naturals a la zona destudi tenim: - hbitats dinters comunitari en els torrents travessats de Na Brbara i de Gros. Es tracta de lhbitat Nicotiano glaucae-Ricinion communis, amb presncia de les espcies Nicotiana glauca i Ricinus communis. En els dos punts de pas del tramvia sobre aquests hbitats, els torrents es troben canalitzats i lespai dels entorns al torrent est fora degradat per lactivitat humana. - zona humida de ses Fontanelles. No s una rea protegida per la normativa per es considera dinters. Acull nombroses espcies daus, alberga diferents hbitats naturals dimportncia comunitria i en ell hi viu el Limonium barceloi, una espcie vegetal nica al mn. En lmbit dinfluncia directa del projecte no sinterfereix amb cap rea natural dinters (Llei 1/1991 Llei 4/2008), per si que en trobem de prximes. - Tenim a lest, entre el Coll den Rabassa i Can Pastilla, lANEI es Carnatge des Coll d'en Rabassa, sistema dunar a tocar a la lnea de costa. - rees Naturals de la Serra de Tramuntana (Montport). Aquest espai se situa a loest i nord del nucli de Palma. Aquesta rea natural compren el tram entre Sant Elm i el cap de Formentor, que discorre parallel a la costa nord de Mallorca, durant 100km. A lmbit dactuaci trobem un conjunt delements culturals dinters protegits per la legislaci (Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears) i classificats com a Bns dInters Cultural (BIC) o com a B Catalogat (BC). A ms lAjuntament de Palma incorpora en el seu Pla General dOrdenaci Urbana la catalogaci de nombrosos edificis i elements dinters histric, artstic, arquitectnic i paisatgstic pel seu valor i els hi atorga diferents nivells de protecci. El tramvia, al discorre per carrers establerts i existents i no necessitar dexcavacions de terres profundes per ser una infraestructura superficial, no es considera que afecti elements del patrimoni. A ms a Mallorca es desenvolupa un programa de catalogaci del patrimoni molinolgic. Aquest catleg selabora dins del marc del programa de Patrimoni historicoindustrial. A la zona destudi, els molins de vent per extracci daigua sn nombrosos. 20. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 13 2.1.5. PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANSTIC A la zona destudi, els usos del sl, segons la classificaci europea dactivitats ds del sl anomenada CORINE (Coordination of Information of the Environment) Land Cover per a lany 2006, sn sobretot teixit urb continu (nucli de Palma i dels nuclis ms perifrics com es Molinar, Coll den Rabassa i Can Pastilla). Tot i que tamb es troba de teixit urb discontinu (a la perifria dels teixits urbans continus), zones industrials o comercials (al nord de Coll den Rabassa, la Central trmica de Sant Joan de Du, etc.), xarxes viries, ferroviries i terrenys associats (circumvallaci de Palma (Ma-20) i lautovia de Llevant (Ma-19) i lautovia Ma-15), zona porturia i aeroports (el Port de Palma i Portitxol, laeroport de Son Sant Joan), terrenys de regadiu permanent (entre els nuclis des Molinar, es Coll den Rabassa i lautopista de Llevant, es tracta de conreus herbacis), terrenys principalment agrcoles, per amb importants espais de vegetaci natural i seminatural (entre lautopista de Llevant i can Pastilla), platges, dunes i arenals (Platja de sArenal). A nivell dordenaci territorial sha tingut present en la implantaci daquesta nova infraestructura les Directrius dOrdenaci Territorial de les Balears, El Pla territorial de Mallorca i el Pla General dOrdenaci Urbana de Palma. La Llei 14/2000, de 21 de desembre, dOrdenaci Territorial, desenvolupa la competncia que en matria dordenaci del territori t atribuda la Comunitat Autnoma de les Illes Balears i estableix els objectius, instruments i procediments per al seu exercici efectiu. Daquesta manera, la legislaci autonmica vigent crea tres instruments dordenaci: les Directrius dOrdenaci Territorial, els Plans Territorials Insulars (PTI) i els Plans Directors Sectorials (PDS). Les Directrius dOrdenaci Territorial (DOT) constitueixen en lactualitat linstrument superior i bsic de lordenaci territorial de les Illes Balears. Integren, en efecte, linstrument central, pel fet que tenen carcter originari (no depenen de cap altre instrument i sn el fonament de la resta), necessari (els altres sn figures de desenvolupament) i gaudeixen de jerarquia superior, pel fet que sn aprovades per Llei. La resta dinstruments dordenaci territorial (PTI i PDS) sn plans de desenvolupament de les DOT (llevat les indicades al seu article 59). Tanmateix els PTI i els PDS, llevat dels esmentats a larticle 59, tenen idntica eficcia que les DOT (tot i ser de jerarquia inferior). El Pla Territorial Insular de Mallorca sha dajustar en tot moment a les Directrius dOrdenaci Territorial de les Illes Balears, per a ms concreta i completa amb aquelles determinacions que tinguin una incidncia supramunicipal en el que ha desser el seu objecte de regulaci. El Pla General dOrdenaci Urbana de Palma sha dajustar a les indicacions que provinguin dels instruments dordenaci de jerarquia superior, com el Pla Territorial Insular de Mallorca. 2.1.5.1. Pla Territorial Insular de Mallorca El Pla Territorial Insular de Mallorca, com a desenvolupament de les Directrius dOrdenaci Territorial, s l'instrument general d'ordenaci del territori de l'illa de Mallorca i dels seus illots i aiges interiors; com a tal, li correspon l'ordenaci de tot all que, transcendint l'mbit estrictament municipal, es refereixi als assentaments humans, a les activitats que es duen a terme sobre el territori, als usos als quals aquest es destina, a la creaci de serveis comuns per als municipis i a les mesures per millorar la qualitat de vida i protegir el medi natural. Les determinacions de les Directrius dOrdenaci Territorial prevalen sobre les del Pla Territorial, les quals hauran de ser interpretades i aplicades d'acord amb aquelles. El Pla Territorial Insular i els Plans Directors Sectorials elaborats pel Govern de les Illes Balears tenen el mateix rang i, en cas de conflicte, prevaldran les determinacions del Pla que tinguin un carcter ms especfic per ra de la matria. El Pla Territorial Insular vincula els instruments de planejament urbanstic general municipal en tots aquells aspectes en qu sigui predominant dinters pblic de carcter supramunicipal. La lnia de tramvia en estudi transcorre per diferents tipus de sls, fonamentalment Sl urb, tal i com es pot veure en els plnols temtics sobre el Pla Territorial de Mallorca. Les zones delimitades pel PTI al voltant de les propostes de pas del tramvia sn les segents: 21. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 14 - rees de desenvolupament. Sl urb i urbanitzable. Correspon a tot el nucli de Palma i les zones urbanes des Molinar, es Coll den Rabassa, Can Pastilla. La major part del recorregut del tramvia se situa sobre aquesta categoria de sl. - Zones Pla dOrdenaci de la Oferta Turstica (POOT). Sn zones POOT des de Portitxol fins a Can Pastilla (exceptuant la zona des Carnatge). - En el sl rstic: o rees naturals despecial inters dAlt Nivell de Protecci (AANP) definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, dEspais Naturals i de Rgim Urbanstic de les rees dEspecial Protecci de les Illes Balears. Pertanyen a aquesta categoria el sistema dunar des Carnatge del Coll den Rabassa i la zona del Castell de Bellver. o rees Naturals dEspecial Inters (ANEI) definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, dEspais Naturals i de Rgim Urbanstic de les rees dEspecial Protecci de les Illes Balears. o rees Rurals dInters Paisatgstic (ARIP) o rees de Prevenci de Riscs (APR): dinundaci, erosi, incendi i esllavissades. Als entorns de la zona destudi tenim APR dinundaci que engloba els terrenys ms prxims al torrent de Gros, un altre al voltant de Sa Riera (al nord de lanell davingudes) i un altre al sudest del aeroport a la zona de Ses Fonatenelles. Hi ha tamb una APR dincendi a la zona des Carnatge, entre Coll den Rabassa i Can Pastilla. o rees de Protecci Territorial (APT): de carreteres, de costa. o rees dInters Agrari Intensives (AIA-I), amb conreus de regadiu i conreus intensius. o rea de Transici de Creixement (AT-C) susceptible de destinar a previsions del futur creixement urb. o rea de Transici dHarmonitzaci (AT-H), destinada a lharmonitzaci de les diferents classes de sl. La plana situada entre la carretera Ma-19 i les urbanitzacions del litoral es Molinar i Coll den Rabassa formades per camps de conreu sn AT-H. o rees Rurals dInters Paisatgstic (ARIP) definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, dEspais Naturals i de Rgim Urbansticde les rees dEspecial Protecci de les Illes Balears. o Sl rstic de Rgim General Forestal (SRG-F) o Sl rstic de Rgim General (SRG) (sl rstic no incls a cap altra categoria, sn rees substretes al desenvolupament urb ) Trobem en aquesta categoria la zona entre Coll den Rabassa i Can Pastilla, als entorns de la zona protegida des Carnatge.. 2.1.5.2. Pla General dOrdenaci Urbana de Palma El Pla General dOrdenaci Urbana -PGOU- s linstrument dordenaci integral del territori del terme municipal. Defineix els elements bsics de lestructura general i orgnica del territori, estableix els rgims jurdics corresponents a cada classe i categoria del mateix, delimita les facultats urbanstiques del dret de propietat del sl i especifica els deures que condicionen lefectivitat i exercici legtim de dites facultats. El PGOU de Palma es va aprovar pel Consell de Govern de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears el dia 31 d'octubre de 1985. El procs delaboraci de la Revisi del PGOU es va iniciar en el mes de desembre de 1992, aprovant-se definitivament per lrgan competent sis anys ms tard, al desembre de 1998 i publicant-se al BOIB el 02/02/1999. Posteriorment a aquesta data shan realitzat modificacions i adaptacions. De conformitat amb la legislaci urbanstica vigent, el Pla general classifica el terme municipal de Palma en sl urb, sl urbanitzable programat, sl urbanitzable no programat i sl rstic. La classificaci queda recollida als plnols temtics sobre Planejament urbanstic. Els terrenys inclosos dins cadascuna de les classes de sl participen d'un mateix rgim normatiu bsic i diferenciat, als efectes de desenvolupament i execuci del planejament. Els usos globals i especfics, aix com les normes reguladores dels usos, queden recollits al ttol V del PGOU i l'assignaci individualitzada d'usos a cada finca o parcella i les seves condicions particulars sn matria prpia de la regulaci especfica de la zona a la qual es trobi, continguda al ttol VII del PGOU. 22. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 15 Segons el grau de detall de l'ordenaci continguda al Pla general i a les diverses classes i categories de sl es distingeixen els segents tipus d'ordenaci: a) SL URB: 1. rees d'ordenaci especfica. A sl urb, i a travs de les ordenances particulars, el Pla es d'aplicaci directa i d'execuci immediata, sense necessitat d'instrument de desenvolupament i sense perjudici de la necessria concreci de l'aprofitament urbanstic. 2. rees de rgim singular (ARS). El seu rgim jurdic s'estableix al ttol VII, captol II, seccions vuitena i novena del PGOU, on es defineixen les seves determinacions. 3. rees de rgim especial (ARE). Sn les rees en qu el Pla general estableix que l'ordenaci especfica s'efectu per mitj de pla especial de reforma interior o de rehabilitaci. Als ttols VII, VIII i IX del PGOU queden recollits els usos, les intensitats i les tipologies de ledificaci a les quals s'ha d'ajustar l'actuaci en les diferents rees de rgim especial. Al Programa d'actuaci del present Pla s'assenyalen els terminis en els quals ha de ser aprovat el planejament especial de cadascuna de les rees de rgim especial. 4. rees de planejament incorporat (API). El Pla general defineix com rees de planejament incorporat els sls sotmesos a la regulaci de planejament sectorial aprovat, el desenvolupament dels quals es troba executat o en vies d'execuci i l'ordenaci dels quals es considera compatible amb el model d'estructura urbana proposat en el Pla general. b) SL URBANITZABLE: El sl urbanitzable comprn els terrenys que el Pla general declara aptes per a ser urbanitzats i el desenvolupament i execuci dels quals es cont en les determinacions del seu Programa d'actuaci. Al sl urbanitzable, el Pla estableix les segents categories: 1. Sl urbanitzable programat (SUP), constitut per aquell, el planejament parcial del qual, ha de ser aprovat en els terminis previstos al programa d'actuaci. 2. Sl urbanitzable no programat (SUNP), integrat per aquell, el desenvolupament del qual, noms es pot efectuar mitjanant l'aprovaci d'un programa d'actuaci urbanstica (PAU). c) SL RSTIC: Constitueixen el sl rstic els terrenys del terme municipal que el Pla general no inclou dins les categories d'urb i urbanitzable; particularment els terrenys que per les seves condicions naturals, ambientals, paisatgstiques, ecolgiques; el seu valor agrcola, forestal, ramader, cinegtic, i, en general, els vinculats a la utilitzaci racional dels recursos naturals, shi classifiquen a l'objecte que romanguin al marge del procs d'urbanitzaci. El sl rstic comprn la part del terme municipal que el Pla general destina a activitats prpies del medi rural. Qualsevol que sigui la seva qualificaci no t aprofitament urbanstic. Es distingeixen dues grans rees de sl rstic, d'acord amb les caracterstiques que posseeixen i les funcions que han de complir: 1. Sl rstic protegit: constitut per les rees de sl rstic, delimitades i qualificades com a tals al plnol d'ordenaci corresponent, que pel paper que compleixen en la conservaci de l'equilibri ecolgic, per la importncia dels seus recursos o pels seus valors paisatgstics i inters natural, han de ser preservats mitjanant l'adopci de mesures de protecci que impedeixin la implantaci d'usos no compatibles amb les destinacions d'aquests sls. 2. El sl rstic com de rgim com: constitut per rees de sl rstic, delimitades i qualificades com a tals al plnol d'ordenaci corresponent, per les seves caracterstiques ambientals i la seva vocaci agropecuria. En conseqncia, es preservaran dels usos i les construccions no compatibles amb les activitats relacionades amb el sector primari. Es procuraran totes les accions tendents a un millor i ms racional aprofitament d'aquestes terres. 3. El sl rstic com de rgim especial: constitut per les rees de sl rstic, delimitades i qualificades com a tals al plnol d'ordenaci, sobre les quals s'han assentat usos i activitats que han suposat modificaci substancial de les condicions naturals, degradaci funcional del territori o desaparici de les caracterstiques rurals tradicionals. Per a cadascuna sestabliran condicions i actuacions particularitzades. 4. Nucli rural: constitut per les rees de sl rstic, delimitades i qualificades com a tals al plnol d'ordenaci, les caracterstiques especials de les quals respecte de la implantaci de l's residencial en desaconsellen la inclusi en una classe de sl susceptible de desenvolupament urbanstic. 23. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 16 La traa del projecte de tramvia es desenvolupa sobre la xarxa viria existent. Aquesta forma part dels sistemes generals de comunicacions i infraestructures (SGCI), que comprenen el conjunt de terrenys, installacions i reserves de sl per a les xarxes i enclavaments de xarxa viria, transports, installacions, serveis tcnics i telecomunicacions, i els espais naturals d'evacuaci d'aiges pluvials i les seves canalitzacions que serveixen a la totalitat del territori. Tal i com es comenta en apartats posteriors, en aquest estudi sanalitzen diferents ubicacions del Parc del Tram Badia. Totes elles es troben en sl urb (programat o no) excepte una delles que es troba en sl rural. 2.1.5.3. Modificaci del Pla General dordenaci urbana de Palma, Sector Llevant de la Faana Martima Lobjectiu daquesta modificaci s reordenar la Faana Martima, tot compatibilitzant la conservaci de lEdifici de GESA declarat com a B Catalogat, amb lalliberament de la Faana Martima per a ser destinada en la seva major part a espai lliure pblic i equipat, i reubicant els drets edificatoris derivats del Projecte de Reparcellaci afectats en virtut de dita catalogaci i conseqent reordenaci, dins de lmbit de la Modificaci proposada. Edifici de GESA La Modificaci del PGOU del Sector Llevant-Faana Martima de 2003, va plantejar els segents objectius: - Definir una entrada litoral a la ciutat, tot reformulant el nus denlla entre lautopista i la Via de Cintura, tot replantejant prioritats de moviments que afavoreixin la derivaci de trnsit cap a la ronda. - Donar estructura als barris de Llevant. - Millorar el funcionament del transport pblic i laccessibilitat privada. - Organitzar els espais buits de forma que es puguin desenvolupar duna forma integrada i donar una resposta a lalt valor simblic del sector Llevant de la ciutat. - Augmentar la qualitat dels espais lliures. - Induir la millora dels barris immediats a partir de la regeneraci del sector de Llevant i dels elements de relaci. La Modificaci puntual del PGOU referida al mateix Sector Llevant-Faana Martima, aprovada lany 2006, mant lordenaci i els trets bsics de la Modificaci puntual del 2003, essent el seu objectiu fonamental, traslladar el Palau de Congressos i lHotel a una posici ms central, amb 24. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 17 les conseqents modificacions de qualificacions i transferncies daprofitaments que aix implicava. Per tant, amb la modificaci del PGOU en aquesta zona, es planteja la creaci dun espai lliure que generi una continutat entre el centre de Palma, el Front Martim i la lnia costanera de la Badia arribant a la futura reconversi de la Platja de Palma. Lmbit total de la Modificaci Puntual del PGOU t una superfcie de 75.403,82 m2 distribuits en tres submbits: Submbit A: Duna superfcie aproximada de 49.861,83 m2 , est delimitat per lavinguda Gabriel Alomar Villalonga, els carrer de Joan Maragall, Joan Montaner i Bordoy, Pare Ventura, Can Pere Antoni i Manuel Azaa i el passeig Martim o Via Litoral. Submbit B: Es correspon a sls duna superfcie aproximada de 18.278,92 m2 , qualificats dequipament, delimitats per lavinguda Mxic, per la prolongaci dels carrers Brotad i Joan Maragall, i pel carrer Puerto Rico. Submbit C: Es correspon als sls duna superfcie aproximada de 7.263,07 m2 , qualificats dequipament situats entre lavinguda de Mxic i la Via Litoral, a llevant de la prolongaci del carrer Brotad. Submbits A, B i C Lobjectiu principal de la Modificaci Puntual del Pla General dOrdenaci Urbana que es proposa, s evitar la privatitzaci que el planejament urbanstic t previst a les illes situades a migdia del carrer Joan Maragall, entre lavinguda Gabriel Alomar i el carrer Manuel Azaa, i traslladar ledificabilitat privada per tal de destinar aquests sls a espais lliures pblics amb presncia dequipaments pblics, entre ells ledifici catalogat de GESA, procurant-li una ocupaci institucional. Un altre objectiu s la dotaci dun aparcament dissuasiu (park and ride) dunes 1.000 places situades en el subsl daquest espai de transici que es troba entre el teixit de leixample i la Via Litoral. Es tracta daconseguir un espai amb capacitat daplegar un ampli ventall dactivitats del lleure, la cultura i lesport. A ms, amb la presncia institucional tot ocupant ledifici catalogat de GESA i amb altres edificacions destinades a equipaments de nova creaci, sajudar a reforar la presncia ciutadana, evitar la desertitzaci urbana i caracteritzar aquest espai lliure amb identitat prpia. Lmbit de la present modificaci del Pla General dOrdenaci Urbana, a part dels sls situats a migdia del carrer Joan Maragall, entre lavinguda Gabriel Alomar i el carrer Manuel Azaa, com sha descrit anteriorment, samplia al nord i a llevant per tal de redefinir la nova faana martima emergent (submbit A), com a resultat de la creaci de lespai lliure pblic, redistribuint les edificabilitats de lactual propietat i de part dels drets dels propietaris privats que el projecte de reparcellaci definitivament aprovat els hi assignava en la franja situada a primera lnia, als subambits B i C (veure plnols adjunts). 25. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 18 2.2. DADES DE PARTIDA PER LESTUDI DALTERNATIVES 2.2.1. DEMANDA 2.2.1.1. Poblaci i vivenda Evoluci general Lany 2009, la poblaci de Palma era de 401.270 habitants. El creixement de la poblaci sinicia cap a la dcada dels anys cinquanta del segle passat, quan la indstria turstica es comena a desenvolupar amb fora i arriba a ser el primer motor de leconomia illenca. A finals dels anys setanta, Palma s ja una capital turstica i es produeix un important creixement urb que sha allargat, amb alguns perodes dun cert estancament, fins a gaireb la primera dcada del segle XXI. Mentre la poblaci augmenta en 75.014 en els anys seixanta i en 70.324 en els setanta, en els anys vuitanta noms es produeix un creixement de 4.194 habitants. El creixement es torna a activar en els anys noranta amb 25.309 habitants i torna a ser espectacular entre el 2000 i el 2009 amb 67.345 habitants. Evoluci de la poblaci a Palma i al conjunt de les Illes Balears. Grfica elaborada a partir de les dades del Padr Municipal (Instituto Nacional de Estadstica) Aquest creixement implica, a partir dels anys trenta i quaranta, un procs de concentraci de funcions, serveis, ocupaci, i poblaci en la ciutat de Palma que arriba al seu punt mxim lany 1981 amb un 44% de la poblaci de les Illes Balears vivint a Palma. Actualment, aquesta proporci sha redut fins a un 37%. Una de les raons s la prdua de potencial generador docupaci en el sector del turisme davant laugment produt en altres municipis. 26. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 19 Evoluci de la poblaci a Palma respecte al conjunt de les Illes Balears. Grfica elaborada a partir de les dades del Padr Municipal (Instituto Nacional de Estadstica) Poblaci de Palma i de les Illes Balears. Grfica elaborada a partir de les dades del Padr Municipal (Instituto Nacional de Estadstica) ANY NOMBRE D'HABITANTS HABITANTS PALMA / HABITANTS BALEARS PALMA ILLES BALEARS 1900 63.937 311.649 0,21 1910 67.544 326.023 0,21 1920 77.418 338.894 0,23 1930 88.262 365.512 0,24 1940 114.405 407.497 0,28 1950 136.814 422.089 0,32 1960 159.084 443.327 0,36 1970 234.098 558.287 0,42 1981 304.422 685.088 0,44 1991 308.616 745.944 0,41 1998 319.181 796.483 0,40 1999 326.993 821.820 0,40 2000 333.925 845.630 0,39 2001 346.720 878.627 0,39 2002 358.462 916.968 0,39 2003 367.277 947.361 0,39 2004 368.974 955.045 0,39 2005 375.773 983.131 0,38 2006 375.048 1.001.062 0,37 2007 383.107 1.030.650 0,37 2008 396.570 - - 2009 401.270 1.095.426 0.37 2010 - 1.079.667 - 2011 - 1.088.028 - 2012 - 1.096.660 - 2013 - 1.104.912 - 2014 - 1.113.458 - 2015 - 1.121.870 - 2016 - 1.130.036 - 2017 - 1.138.000 - 2018 - 1.145.854 - 2019 - 1.153.703 - Cal assenyalar que un dels factors que ha contribut al significatiu creixement de la poblaci en la ltima dcada s larribada dimmigrants amb origen estranger mentre la immigraci provinent daltres zones de lEstat ha anat disminuint progressivament des de lany 2000. 27. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 20 Nombre dimmigracions a Palma. Grfica elaborada a partir de les dades del Padr Municipal (Instituto Nacional de Estadstica Nombre dimmigracions a Palma. Taula elaborada a partir de les dades del Padr Municipal (Instituto Nacional de Estadstica ANY NOMBRE D'INMIGRACIONS RESTA ESTAT ESTRANGER 1994 3.143 222 1995 3.994 279 1996 3.611 239 1997 4.339 318 1998 6.318 526 1999 7.141 799 2000 8.171 1.130 2001 6.474 1.370 2002 7.098 2.452 2003 5.786 2.220 2004 5.277 10.811 2005 5.423 11.191 2006 5.551 13.838 2007 5.684 15.738 2008 5.360 12.948 Estructura i procedncia de la poblaci La poblaci de Palma presenta tradicionalment un baix potencial demogrfic, que ha estat reanimat per les successives onades migratries, primer de la Part Forana (1930-1940), ms tard de la Pennsula (1960-1980) i finalment de fora de lEstat Espanyol (2000-2009). Un cop desapareixen aquests importants fenmens migratoris es torna a perdre vitalitat. Com a caracterstica general, els alts nivells de fecunditat de les primeres generacions dimmigrants acaben disminuint a mesura que es van integrant en la dinmica socio-econmica de la ciutat. Aix, fora de perodes amb forta immigraci, es dona un procs denvelliment progressiu. Lestructura per edats i sexe del municipi de Palma, a lany 2009, es reflexa a la segent pirmide de poblaci. Pirmide dedat a Palma (2009). Grfica elaborada a partir del Padr Muncipal de 2009 (Instituto Nacional de Estadstica) Es pot observar que les franges dedat ms representades sn les que es situen entre els 25 i els 60 anys. Es tracta duna franja de poblaci activa i que majoritriament es desplaa diriament per a desenvolupar la seva activitat laboral. La franja dedat ms abundant s las dels 30-34, corresponent als nascuts als anys quan es va donar el conegut baby boom. 28. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 21 Observem tamb un lleuger increment de la franja de nounats respecte de les franges que la precedeixen immediatament. s destacable tamb el progressiu envelliment de la poblaci nascuda a lEstat Espanyol respecte de la poblaci nascuda a lestranger, que ha disminut la seva edat mitja en els ltims 10 anys. Edat mitja dels habitants de Palma. Taula elaborada a partir de les dades del Padr Municipal (Instituto Nacional de Estadstica Any Edat mitja Espanyols Estrangers 1998 38.21 38.66 1999 38.56 38.23 2000 38.56 36.82 2001 38.71 34.6 2002 38.92 33.26 2003 39.22 32.71 2004 39.53 32.13 2005 39.86 32.42 2006 40.16 32.64 2007 40.36 32.92 2008 40.54 32.93 2009 40.71 33.1 Quant a la procedncia de la poblaci, es pot observar una estabilitzaci de la poblaci nascuda a Balears i a la resta de lEstat Espanyol, amb un increment de poblaci entre 1996 i 2009 de 12.680 i 5541 persones respectivament. Per contra, sobserva un fort increment de la poblaci estrangera que augmenta en 78.800 persones en el mateix perode, passant de representar el 4.52 % de la poblaci al 23.07 %. Evoluci del percentatge de poblaci a Palma segons el seu origen. Grfica elaborada a partir del Padr Municipal (Instituto Nacional de Estadstica) Percentatge de poblaci a Palma segons el seu origen. Taula elaborada a partir de les dades del Padr Municipal (Instituto Nacional de Estadstica) Any Nascuts en el Nascuts en altres municipis Nascuts en altres Nascuts a mateix municipi mateixa provncia comunitats autnomes l'estranger 1996 53.34 10.80 31.34 4.52 1998 53.49 10.20 31.40 4.90 1999 53.28 9.87 31.49 5.35 2001 50.75 9.03 31.61 8.62 2003 48.15 8.18 29.67 14.00 2005 47.29 7.77 28.05 16.89 2007 46.42 7.29 26.87 19.42 2009 44.99 6.80 25.15 23.07 Densitat de poblaci Existeix una gran varietat pel que fa a la distribuci de la densitat de poblaci i vivendes en el terme municipal, ja que existeixen mplies zones rurals poc urbanitzades dins del municipi. 29. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 22 Dacord amb les dades de poblaci del Padr Municipal de 2009, la densitat mitja de poblaci en tot el municipi s de 20,53 habitants per hectrea. Tot i aix, en les zones on es concentra la poblaci, la densitat arriba a ms de 500 habitants per hectrea (veure Plnol de densitat de Poblaci). Fonamentalment la poblaci es concentra en linterior de lanell dAvingudes, on sarriba a densitats de fins a 300 habitants/Ha i als Eixamples, especialment a lEixample Dret, on barris com Hostalets i Son Canals presenten una densitat de 400 habitants/Ha i 500 habitants/Ha respectivament. En lapartat de plnols sadjunta la densitat/barri i la densitat de poblaci per seccions estadstiques segons el Cens de poblaci i vivenda de 2001 de lInstitut Nacional dEstadstica. Les densitats de poblaci per barris han estat el punt de partida per calcular la poblaci servida en lanlisi multicriteri de lestudi dalternatives que es presenta en apartats posteriors. Tal i com sexplica ms endavant, sha considerat una franja de influncia del tramvia duns 400 m al voltant de la traa i sha avaluat la poblaci servida en aquella zona. Densitat de poblaci per seccions estadstiques de Palma. Plnol elaborat a partir de les dades del Padr Municipal (Instituto Nacional de Estadstica). 30. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 23 Densitat de vivendes per secci estadstica de Palma. Plnol elaborat a partir de les dades del Cens de Poblaci i Vivenda 2001 (Instituto Nacional de Estadstica). 2.2.1.2. Demanda esperada Per la demanda esperada en el tramvia, sha fet s de les dades proporcionades en lEstudi de demanda de les alternatives del tramvia de Palma Tram Badia realitzat per Cinesi, labril de 2010. Aquest document estudia la demanda duns grups dalternatives les quals estan incloses en el present estudi informatiu. Tanmateix, en aquest estudi informatiu es recull alguna alternativa adicional a les recollides que no ha estat considerada en lestudi de demanda. Per aquests casos, sha estimat la demanda a partir de certes hiptesis realitzades partint de lestudi existent. Els resultats obtinguts en lestudi de demanda sn sense modificar les lnies de la xarxa dautobs de lEMT. Sestimen les captacions de viatgers que provenen del transport pblic, privat i demanda induda amb els escenaris estudiats. Tal i com indica aquest estudi, un cop shagi decidit quina s la millor de les alternatives dacord amb lanlisi multicriteri, caldr aprofundir en lestimaci de la demanda de lalternativa triada tot tenint en compte, entre daltres factors: Diferents escenaris de reordenaci de les lnies de lEMT. Tanmateix segons estudis previs realitzats per Cinesi, la reordenaci de lnies suposaria una variaci de demanda respecte de la situaci actual del 8,7% desprs de realitzar la Fase 1 i del 6,4% desprs de la Fase 2 (tancament dAvingudes), arribant al 16,2% quan es faci la Fase 3 (sArenal). Matrius origen destinaci de les lnies de lEMT que passen pel centre de Palma amb la realitzaci daforaments actualitzats a les lnies que ms es puguin veure influenciades pel tramvia. Definici del projecte de reforma de la Platja de Palma que est duent el Consorci creat a tal efecte i que afecta tant a la poblaci resident com a la no resident. En lestudi realitzat per CINESI per fer lestimaci de demanda sha utilitzat el programa de modelitzaci TRANSCAD que permet implementar sobre una xarxa de transport un mode de transport nou. La calibraci del model es fa mitjanant una matriu origen-destinaci que s la que es va obtenir per lestudi de demanda del tramvia de la Badia de Palma lany 2009. El programa no estima la demanda captable del vehicle privat que sobt duna altra manera. En aquest estudi es consideren cinc grups dalternatives que han servit per estimar la demanda. El grup dalternatives 1 correspon a la zona del centre de Palma. En aquest grup es considera com a alternativa 1.1 la que tanca Avingudes per lAvinguda Gabriel Roca, amb un tram desdoblat que passa pel carrer Ramon i Cajal i Avinguda Argentina en un sentit i per Passeig de Mallorca en laltre. Lalternativa 1.2 s la mateixa que lanterior per en via nica i no passa pel Passeig de Mallorca. Lalternativa 1.3 s en via doble, passa per Avingudes amb un tram desdoblat en via nica fins la Plaa Joan Carles I, format pels carrers Via Roma, Rambla i Uni per una part i Av. Portugal, Passeig de Mallorca i Jaume III per un altre, unint-se els traats en via nica per baixar pel Passeig des Born i Antoni Maura. Finalment tanca lanell amb via doble 31. COL : ESTUDI INFORMATIU DEL PRIMER TRAM DE LA FASE 1 DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA Pagina 2 - 24 per lAvinguda Gabriel Roca. Lalternativa 1.4 s similar a lanterior per el traat es fa amb via nica, passant pels carrers de Via Roma, Rambla i Uni. Finalment, a lalternativa 1.5, lanell no es tanca, i desprs de recrrer Avingudes el tramvia acaba a la Plaa Joan Carles I, passant amb via doble per Avingudes, Passeig de Mallorca i Jaume III. Alternativa 1.1. Alternativa 1.2 Alternativa 1.3 Alternativa 1.4 Alternativa 1.5 El grup 2 dalternatives passa per la zona de Portitxol, es Molinar i Polgon de Llevant. Lalternativa 2.1 t un traat que discorre pels carrers Llucmajor, Joan Maragall, Gabriel Roca (Polgon de Llevant) i entra a les Avingudes per la Porta des Camp. Aquesta alternativa s en via doble en tota la seva longitud. Lalternativa de traat 2.2 discorre per es Molinar, pel carrer de Llucmajor, per un cop arribat al Port