JULIOL2008 #54P U B L I C A C I Ó G R A T U Ï T A

ww

w.e

lpo

ble

no

u.c

at

I a la fiarribala pluja…

Un Pla pelCentre HistòricCan Ricart BCINEntressons

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:43 Página 1

Guia Comercial

V O L E M A G R A I R L A C O L . L A B O R A C I O D E L S S E G U E N T S S P O N S O R S

Rambla Poblenou, 45Tel. 93 485 27 9008005 Barcelona

FORMACIÓ • ESCOLA Urban SchoolLlull, 187 pral.T. 93 485 51 88XantalaMarià Aguiló, 111T. 664 580 347

ANTIGUETATSCasa UsherPujades, 127T. 93 485 69 90

ARTESANIAArt-MiniaturesMarià Aguiló, 120T. 93 221 28 75Guarque CarpinteriaAmistat, 25T. 93 225 36 65

ARTS GRÀFIQUESAleu GràfiquesZamora, 45-47 1º1ªT. 93 300 10 07

ASSESSORIA • GABINETCarol Riba BiendichoPtge. Aymà, 7-9 baixos 2aT. 93 221 17 42Marimon EstranyLlull, 219 T 93 300 32 93

BASAR / JOIERIAMayca 92Llull, 181T 93 485 39 27

CAFETERIA • GELATERIAEl Tio ChéRbla. Poblenou, 44-46T. 93 309 18 72

ENTITATS • FUNDACIONSProhabitat 2000Avinyó, 32

ESPORTSAl punt de trobadaBadajoz, 24T. 93 225 05 85

FLORISTERIALa torretaLope de Vega, 85T. 93 307 70 16

IMATGE/SOCall&PlayAvda. Icària, 205 1º3ºT. 93 221 37 88

MODA • ESTÈTICABoxPere IV, 204Francesc CreixellCiutat de Granada, 63 bT. 93 309 50 03Villarroya SabatersRbla. Poblenou, 45T. 93 485 27 90

MOTORCovilas caravaningLlull, 173T. 93 485 27 27

PAPERERIACopiràpitLope de vega, 45T. 93 300 35 07

PUBLICITATGuti’s DiseñoRbla. del Poblenou, 50 ent.1ªT 93 300 5105

PUERICULTURAMainadaAmistat, 22T. 93 221 32 98

QUEVIURESCansaladeria BalartCastanys, 8 T 93 225 22 95Carnisseries TrinxantAmistat, 22 T. 93 225 43 43J.Tena XarcuteriesRbla. Poblenou, 89-91T 93 485 41 97Lombarte AlimentaciónMarià Aguiló, 95T. 93 309 18 33Natur HouseMarià Aguiló, 84 bT. 93 300 80 80

MOBLES • TEXTIL • DECORACIO Alfred MartínPere IV, 218-220T. 93 307 25 07DestilPujades, 174T. 93 485 35 74 Joncar NovetatsJoncar, 27T. 93 485 53 98PlazaPallars, 232T. 93 300 32 57

RESTAURANTEl MosRbla. del Poblenou, 41T. 93 221 21 41

L’Aliança del PoblenouRbla. del Poblenou, 42T. 93 225 20 88

La PlaçaPl. St. Bernat Calvó, 6-7T. 93 221 51 12Les Women dal PitakoSardenya, 48T. 93 221 62 18

SALUT / FARMÀCIESCentre Dental AguilóMarià Aguiló, 127T. 93 221 67 66Clínica Dental GlòriesRbla. Poblenou, 157-159 1r 1ª T. 93 485 37 93Farmàcia Loperena GiróMarià Aguiló, 53T. 93 307 15 17Farmàcia PratsRbla. Poblenou, 46T. 93 309 18 69Òptica TraverPujades, 194T. 93 485 22 42Taulat-62Taulat, 62 T. 93 225 36 40Viu SalutAmistat, 9 T. 93 225 27 72

VETERINARIAClínica veterinariaEl PoblenouCamí antic de València, 18T 93 300 87 26

SI ET VOLS ANUNCIAR, TRUCA AL 619 418 026

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:43 Página 2

Editorial

ÍNDEX

ALTA SOCI

NÚM: DATA:

NOM i COGNOMS: ADREÇA: POBLACIÓ: C.P:TELÈFON: DNI :Quota anual, 15 € Quota de suport:Desitjo realitzar el pagament anual de la quota de soci a través de Caixa/Banc:

CODI DOMICILIACIÓ:

Firma:

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DEL POBLENOU

C/ Pallars, 277 08005 BCN Tel. 932 664 441

ENTITAT OFICINA NÚM. COMPTECONTROL

�

EL POBLENOU#54 ................. JULIOL 2008Edició: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DEL POBLENOUC/ Pallars, 277 08005 BCN • Tel. 932 563 840Apropem-nos: Tel. 932 563 872web AVPN: http://www.elpoblenou.catE-Mail: avpoblenou@wanadoo.esdies de visita: dilluns-dimecres-dijous, 19 a 21 hores.

Portada:

• Equip de Redacció:Salva Clarós, Montse Milà, Joan Maria Soler,Carles Canela, Manel Andreu

• Fotografia: S.Clarós.• Correccions: Concepció Colomina,

Gemma Vázquez• Disseny Gràfic: David Gutiérrez (656322694)• Impressió: Gràfiques Aleu• Publicitat: Alonso Brito (619418026)

Dipòsit legal: B-48543-97El consell de redacció i l’AV Poblenou no es fan responsables de lesopinions expressades en les col·laboracions inserides en la revista,que hauran de considerar-se com a opinions personals delssotasignats, tret de l’editorial i tot allò que està signat com a redacció.

DOMICILIACIÓ DE REBUTS

SOCI NÚM:

SR. DIRECTOR DE CAIXA/BANC:feu efectius els rebuts que us presenti l’Associació de Veïns Poblenoucorresponents a la quota anual de soci d’aquesta entitat

NOM DEL SOCI:contra el meu compte/llibreta Núm:

OFICINA: Firma del titulardel compte/llibreta:

Rebràs la revista a casa per correu postalFes-te soci de l’Associació

Valoració del primer any de mandatJa ha passat el primer any de l’actual mandat a l’Ajuntament de Barcelona. En el darrer plenari,l’Ajuntament de Barcelona va aprovar dotar de pressupost econòmic la feina dels consellers de districte.Concretament, 10 consellers a plena dedicació cobraran 40.000 euros cada un, i 50 consellers, a tempsparcial, cobraran entre 12.000 i 18.700 euros a l’any. Del total dels 188 consellers, tots veuran millorada,d’alguna manera, la seva compensació econòmica. Encara que els consellers de districte són designatspels partits polítics, és de justícia que es faci amb un mínim de condicions i de dignitat. Seria, però, desit-jable que aquests consellers, que tenen una tasca remunerada, siguin elegits pels ciutadans del Districte.

Això ve a tomb perquè darrerament es fa bastant difícil reunir-se amb els responsables del Districte i ambel seu regidor. Es té la sensació que el poder municipal, és a dir, els que prenen les decisions queden llunydels ciutadans i de les entitats o grups organitzats. A vegades sembla que se’n defensin enlloc de estar alseu servei. Per altra banda, ens preocupa una certa actitud prepotent i d’ignorar el treball de les entitatsquan s’intueix alguna discrepància. Això s’ha vist quan s’ha tractat de mostrar les obres realitzades o deci-sions llargament reivindicades pel teixit associatiu. En concret, ens referim a la inauguració del ParcCentral, on es va negar l’ús de la paraula a la comissió de seguiment o el fet d’assabentar-nos pelsmitjans de comunicació que la fàbrica Oliva Artés serà finalment seu del Museu del Treball. Per altra banda,no es pot resoldre amb una breu carta la petició de fer de vianants l’últim tram de la Rambla, entre Taulati el mar, quan el que es demana és una reunió per veure possibles solucions a un tema que preocupamolts veïns i veïnes. I per acabar aquest llistat no ni ha prou de dir que s’està d’acord a protegir el barriantic, sense posar en marxa el procés administratiu i urbanístic corresponent.

Bé per Can RicartFa poques setmanes algun càrrec municipal deia encara a representants de l’AVPN que la preservació de Can Ricart ésun error que més endavant s’acabarà reconeixent per tothom. El fet però és que aquella fàbrica de la qual administracionsi propietaris no en donaven un duro fa uns anys, i que s’ha preservat gràcies a l’esforç i la tenacitat d’uns quants, ara éspatrimoni nacional de Catalunya i té un projecte de rehabilitació encarregat a la prestigiosa arquitecta B. Tagliabue que pro-voca admiració fora del nostre país. Fins i tot els arquitectes Alonso & Balaguer, que volen construir un emblemàtic edificial costat de la fàbrica, han vist que l’entorn que ofereix el recinte patrimonial és molt millor que no pas les vistes sobre l’ho-rrorós mur del parc del centre. No trigarem a veure com els principals detractors de Can Ricart es converteixen en els seusprimers beneficiaris. Paradoxes de la vida!

La junta

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:43 Página 3

El nucli més antic del Poblenou, entorn dels carrers deMarià Aguiló i Taulat, allò que podem considerar el centrehistòric del barri, pateix fa anys una agressió urbanística pelfet que no estar reconegut com a tal, és a dir, com un teixithistòric singular. Els seus traçats, alineacions de carres ialtres paràmetres urbanístics són discrepants amb el plane-jament general de Barcelona que defineix l’entramat Cerdà.

Per una banda, i a causa de la forta especulació urbanísti-ca, s’està enderrocant quasi íntegrament el nucli històricentre els carrers de Taulat i de Perelló. Els bonics paratgesal voltant de la plaça Prim estan desapareixent sota la mira-da permissiva dels responsables d’Urbanisme, com si no foscosa seva. L’Associació de Veïns i altres entitats delPoblenou fa anys que reclamen que es posi fi a aquestasituació, però lluny d’afluixar, la pressió predadora del nego-ci immobiliari sembla que no té aturador.

Per altra banda, el que es reclama no és pas un impossibleni tant sols res que vulneri cap dret de propietaris o promo-tors. Només s’ha demanat que s’apliqui el mateix que es vafer en el seu moment amb altres nuclis històrics de la ciutatcom el de Gràcia, Les Corts o Sarrià. Es tracta de desafec-tar la zona de la normativa que regeix en el pla generalmetropolità, i definir una nova reglamentació que doni perbona, per exemple, l’alineació de carrers com Amistat, SantFrancesc o Joncar perquè no desapareguin del mapa engo-lits sota la malla central de la ciutat. Cal definir doncs lesregles de joc per intervenir en el teixit històric per preservar-ne la seva singularitat pel que fa a alineacions, façanes,mobiliari i elements urbans, etc.

Encara que tard, perquè a hores d’ara s’ha malmès bonapart del patrimoni urbà d’aquest nucli antic, fonamentalmentaquell primigeni que data de la primera meitat del segle XIX,cal que es trobi una solució adequada per al que encara esmanté dret. El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament deBarcelona, Ramon García-Bragado, s’ha compromès, arasí, amb l’AVPN a iniciar els treballs d’estudi, delimitació iproposta normativa per reconèixer i protegir el centre histò-ric del Poblenou. El compromís va ser adquirit per la màxi-ma autoritat urbanística de la ciutat a començament del mesde juny, i ha d’entrar en vigor abans de les vacances d’estiu,amb les mesures cautelars habituals en aquest tipus d’in-tervencions.

Els treballs per redactar un pla per al centre històric delPoblenou han de tenir la garantia d’uns estudis històrics i

urbanístics encarregats a professionals solvents, i s’ha d’in-formar i discutir amb prou temps entre la ciutadania delbarri. L’AVPN ha demanat que hi hagi un procés participatiuben traçat que permeti la col·laboració de tothom: la gentque vulgui aportar informació de la memòria històrica; elsque vulguin opinar sobre els valors patrimonials arquitectò-nics o del caràcter que sigui; els que puguin participar en eldebat urbanístic amb coneixement tècnic del que es parla,etc. Tothom ha de tenir-hi lloc, però amb un procés ordenatprevist amb diferents nivells d’aportació segons les possibi-litats de cadascú.

redacció

4

Urbanisme

Ara sí! Un pla urbanístic per al centre històric del Poblenou

JOYERÍA / RELOJERÍAOBJETOS DE REGALO

IMAGEN / SONIDOCOMPRAMOS ORO Y

RELOJES

C/LLULL, 18108005 BARCELONA

TEL/FAX. 93 485 39 27

PTGE. AYMÀ, 7-9 BAIXOS 2A · 08005 BARCELONATELÈFON/FAX 93 221 17 42 · carolriba@icab.cat

SEPARACIONS - DIVORCIS - PARELLES DE FET

CAROL RIBA BIENDICHOADVOCADA FAMILIA

teixits-llarJoncar, 27 Tel./Fax 93 485 53 98

08005 BarcelonaCORTINES - RIELLS - LLENÇOLS - NORDICSEDREDONS - COBRELLITS - TOVALLOLES

JOCS DE TAULA

c. Marià Aguiló, 84 b - Telf. 93 300 80 80

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:43 Página 4

Parc del Centre del PoblenouEl diumenge 6 d’abril va obrir les portes el Parc del Centredel Poblenou. Una obra polèmica per la seva concepcióurbanística, però que no per això deixa de ser una gran obraper la centralitat del seu emplaçament, a peu de laDiagonal;pel seu autor, que és el conegut arquitecte JeanNouvel; i també pel cost econòmic, que s’eleva a més devint milions d’euros. Es tracta d’una zona enjardinada fràgilper la sofisticada vegetació, que s’adiu poc amb la necessà-ria austeritat hídrica d’una ciutat mediterrània comBarcelona. Tampoc encaixa en el lloc, sobretot perquè s’haplantejat com un recinte tancat envoltat de murs i fracturatper carrers que el travessen.

En els anys 90 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el PlaEspecial per a l’Obertura de la Diagonal des de les Glòriesfins al Besòs. En el pla es preveia la construcció d’una granzona verda. L’aprovació posterior (any 2000) del pla urba-nístic per a la transformació de les àrees industrials delPoblenou, conegut com el 22@, completava la gran trans-formació de la zona, però sense una visió integrada i deconjunt de tot el Poblenou, fet que hauria aconsellat replan-tejaments globals entre les diferents estratègies urbanísti-ques, prèvia realització d’exhaustius estudis d’impacte, demobilitat, de paisatge, de patrimoni, etc. L’emplaçament pre-vist per al Parc del Centre, just a l’estratègic encreuamentde la Diagonal amb Pere IV, tenia vocació de ser un noucentre i un nou pol urbà articulador, i també dels usos i fun-cions de nous i vells teixits urbans per ordenar i cohesionar

el conjunt de l’àrea del Poblenou. El planejament fragmen-tari que s’ha practicat sobre l’extensa àrea del Poblenou,que denota un tractament urbanístic poc ambiciós, ha por-tat a cometre errors d’importància com el Parc del Centremateix, convertit en una zona verda de disseny, encercladaper murs i travessada per 3 carrers, que és injustificadamentcar, i que no compleix la funció urbanística de centralitatderivada de la seva privilegiada posició.

Pel que fa a la vegetació, el parc és ara immadur i caldràesperar alguns anys abans no aconsegueixi l’efecte ombrí-vol i selvàtic que s’ha previst. Una altra assignatura pendentés la rehabilitació de la fàbrica Oliva Artés dins dels seuperímetre, que com s’ha sabut darrerament es convertirà enuna subseu del Museu d’Història de la Ciutat. Finalment, elparc del centre hauria de millorar el seu mobiliari interior iles portes d’accés que són massa petites. També hauria desuperar el caràcter inadequadament intimista que li confe-reixen els murs que l’aïllen del voltant i retraçar en el seuinterior l’antic passatge del marquès de Santa Isabel, que téla seva continuïtat a l’altre costat del carrer de Marroc, tra-vessant tot el conjunt patrimonial de Can Ricart. Esperemtambé que el Pou del Món acabi adquirint l’esperit d’apro-pament cultural implícit en la idea inicial, i superi la funciópublicitària de simple agermanament institucional al qualsembla que, ara per ara, ha quedat reduït.

redacció

5

Parc del Centre. Una de les portes d’accés al parc, que com es potobservar conté disseny però és petita i poc adequada per entrar aun espai públic

Parc del Centre. Una de les places en que ha quedat dividit el parcon hi ha el Pou del Món, el dia de la inauguració

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:43 Página 5

6

Badajoz, 24 08005 Barcelona Tel/Fax 93 225 05 85info@alpuntdetrobada.com

El Compromís de Glòries ha complert un any des que va sersignat el 23 de març del 2007 amb l’Ajuntament i hem cre-gut oportú fer-ne balanç, per dues raons: la primera, persaber si la sensació de lentitud i manca de resultats és, això,una sensació nostra perquè voldríem que tot anés molt mésde pressa, o és que, en realitat, no s’estan fent realitat elscompromisos adquirits. La segona, per les opinions delsveïns que es varen posar de manifest en l’acte informatiuque varem fer a la Farinera del Clot el 3 d’abril passat, queconsideren que després d’un any, la situació dels veïns queviuen en la zona de les Glòries no ha millorat gens, al con-trari.

La valoració global que fem d’aquest any no és satisfactòriaper diferents motius. La majoria dels compromisos que s’ha-vien de portar a terme l’any 2007 (inversions al sector, ins-tal·lació de pantalles informatives sobre contaminacióambiental, concreció de la proposta dels Encants, petició del’Ajuntament a l’AMT per connectar el Trambesòs amb l’es-tació de l’Arc de Triomf, prolongació del tramvia en direccióal passeig de Sant Joan travessant la plaça, millora deltransport públic, etc.) no s’han fet. Un altre motiu d’insatis-facció ve del poc grau de participació que se’ns ha permèsi perquè la informació que se’ns ha lliurat ha estat insufi-cient, o fora de temps, quan la nostra opinió ja no podiatenir-se en compte perquè ja estava tot decidit. Un exempled’això és el cas de l’avantprojecte dels Encants.

Hem de destacar que també s’han fet passes endavant,com en el cas de l’equipament sanitari (CAP i residència pera gent gran) previst al solar del carrer Bolívia; les obres dedesviament del col·lector; l’aparcament de vehicles al carrerCiutat de Granada / Gran Via; la calçada de l’autobús a laGran Via d’entrada, etc.

Tot i així, pel que fa a incompliments, un dels aspectes queha motivat la nostra desaprovació ha estat l’endarrerimentdel calendari de les actuacions previstes (cronograma)aprovat fa un any. L’Ajuntament ha decidit allargar un anymés l’acabament de les obres incloses en el calendari, enlloc d’acabar l’any 2013 no estaran enllestides fins a l’any2014, i això sense haver iniciat les obres ni advertir capcausa sobrevinguda que ho justifiqui.

La modificació, per part dels representants municipals, de laproposta de desconstrucció de l’anella viària elevada (tortellper a nosaltres), també ha estat motiu del nostre rebuig.L’acord que figura en els Compromisos de Glòries recull lavoluntat que les obres es durien a terme sense interrup-cions, de manera que afectessin al mínim possible els veïns.L’Ajuntament ha decidit fer una primera fase (desmuntar elspanells laterals) aquest mes de juny, una segona (enderro-car una part de l’anella) el segon semestre de 2011 i, en unatercera fase acabar de treure l’altra part de l’anella.

Com podeu comprovar, el procés seguit en el primer any

des que es va signar el Compromís de Glòries no és satis-factori. Les nombroses reunions que hem tingut amb elsresponsables de l’Ajuntament no han donat el fruit desitjat.

De totes maners, volem destacar que hem detectat unacerta inflexió del procés des del mes d’abril d’aquest any. Enaquest curt període de temps, hem vist avenços en elsaspectes que afecten la mobilitat (pas del transport públicper sota del tortell), solució per instal·lar pantalles informati-ves del nivell de contaminació, reunió amb l’equip redactordel projecte dels Encants i amb el responsable de MercatsMunicipals per donar-los a conèixer el punt de vista de lesAssociacions de Veïns, entre altres de menys entitat.

Tot i això, les discrepàncies que es recullen en el documentdel Compromís

-alçades d’alguns edificis (Ona, Museu del Disseny, etc.),situació d’aquest darrer equipament, etc.-, es mantenen.

És per tot això que considerem que nosaltres junt amb elsveïns dels quatre barris afectats hem de mantenir el nivelld’exigència actual fins a aconseguir que el procés de parti-cipació endegat sigui un procés de participació real i efectiu,no una pura formalitat, i comprovem que s’estan complint deforma efectiva i puntual tots i cadascun dels compromisosadquirits per l’Ajuntament amb els veïns.

Comissió Glòries de l’AAVV del Poblenou

Les Glòries

Proposta de la comissió veïnal del pla de Glòriesper al pas del tramvia per la Diagonal

disseny GràficweB

I l u s t r a c i ó6 5 6 3 2 2 6 9 4 · i n f o @ d a v i d g u t i . c o m

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:43 Página 6

Els antics tallers metal·lúrgics Oliva Artés del carrer Pere IVacolliran un museu que explicarà la ciutat contemporània i larevolució industrial com a rerefons i motor generador de lagran metròpoli. El Museu d’Història de la Ciutat (MHCB) esfarà càrrec del projecte, segons ha informat l’alcalde JordiHereu, que ha explicat d’aquesta manera el nou destí delstallers de Ca l’Oliva al recinte del Parc Central del Poblenou.

La idea d’un museu dedicat a la Barcelona de les fàbriqueses va començar a gestar cap a la tardor de 2002 entrealguns membres de l’Associació de Veïns i de l’ArxiuHistòric del Poblenou, entre els quals hi figurava el desapa-regut Josep Maria Huertas. A finals d’aquell any l’Associacióde Veïns i el Fòrum de la Ribera del Besòs van demanar alsresponsables d’Urbanisme que no enderroquessin la fàbri-ca Oliva Artés, tal com estava planificat. El mateix destítenia la veïna Can Ricart i tantes altres, si no hagués estatque la causa del patrimoni industrial es va acabar convertinten conflicte de primera magnitud entre ciutadania i ajunta-ment. El llavors arquitecte en cap de la ciutat, Josep AntoniAcebillo, va veure de bon ull la petició.

El proposat museu de les fàbriques va tenir bona acollida alDistricte, però restà adormit fins que el setembre de 2004 elDistricte de Sant Martí va encarregar a l’Institut de Culturade Barcelona (ICUB) un projecte per dotar de continguts elgran equipament de Can Saladrigas. El projecte elaboratper l’ICUB preveia a les plantes superiors de l’edifici unCentre de Cultura Industrial de Barcelona, que ocuparia uns1.300 metres quadrats, però que mai es va acabar de defi-nir de manera clara.

Mentrestant, el grup de patrimoni industrial del Fòrum de laRibera del Besòs va proposar un Museu Metropolità delTreball, ubicat a Oliva Artés, en el marc d’una proposta dePla Integral de Patrimoni Industrial de Barcelona, presentat

la primavera de 2005 a la Fundació Antoni Tàpies. Aquellaproposta va néixer de la voluntat de recuperar la memòriade la metròpoli industrial, no com a simple vestigi ornamen-tal de quatre fabriquetes, sinó com a visualització de la tra-jectòria de la Barcelona contemporània en un dels mésimportants episodis d’innovació i dinamisme que ha tingutBarcelona, que projectà la ciutat i el país cap al centre cul-tural i econòmic de l’Europa mediterrània. Es tractava deplantejar un museu que fos articulador del patrimoni indus-trial barceloní, que fos alhora perspectiva i prospectiva de lainnovació i dels impactes de la tecnologia i de la indústria. Iaixò en el mateix escenari històric del Manxester Català,avui convertit en districte 22@.

És una molt bona notícia que Barcelona es doti d’un museuper explicar-se a si mateixa i al món quina ha estat la gène-si de la gran metròpoli. Hem de celebrar que l’espai triatsigui la vella fàbrica Oliva Artés.

redacció

7

Patrimoni històric

La Barcelona industrial a Oliva Artés

Entre les runes de les naus industrials enderrocades al vellconjunt fabril del Cànem, al carrer de la Llacuna, va aparèi-xer fa unes setmanes una caldera que pertanyia a la fàbricade yute que fundaren els germans Godó cap al 1882. La tro-balla és important perquè al Poblenou no hi queden gairespeces antigues de mobiliari o de maquinària. Algunes restesd’embarrats, politges i muntacàrregues de fa cent anys quehi havia a fàbriques com Can Saladrigues o Can Framis hanestat recentment destruïdes de manera indiscriminada enl’enderrocament o la rehabilitació dels edificis. Aquest fetindica que en el marc del pla de protecció del patrimoniindustrial del Poblenou, les administracions corresponentshaurien de preveure mecanismes adequats per inventariarels elements existents abans d’autoritzar l’enderrocament ola remodelació d’instal·lacions industrials antigues.

En el cas que ens ocupa, la màquina trobada podria ser unantic generador de vapor utilitzat per humitejar les fibres decànem que utilitzava aquella fàbrica per a la producció desacs i altres productes tèxtils. Un informe preliminar signatper Conxa Bayó i Soler i per Jordi Vidal i Mestres, conserva-

dors del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya(mNACTEC) indica la vàlua de la troballa. El Museud’Història de la Ciutat s’ha fet càrrec de la màquina per laseva restauració i futura incorporació en la seves col·leccionsque seran exposades en un futur a Oliva Artés. En les ges-tions per a la preservació d’aquesta màquina de vapor hi hacol·laborat l’AVPN i la senyora Assumpció Feliu, vicepresi-denta de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnicai d’Arqueologia Industrial de Catalunya, a qui agraïm des d’a-quí la seva valuosa col·laboració.

redacció

Trobada una màquina de vapor dinsd’una antiga nau de la fàbrica del Cànemal carrer de la Llacuna

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:43 Página 7

8

c. Llull, 173 08005 Barcelonatel. 93 485 27 27 - fax 93 485 37 16lunes a viernes 9,30-14 16,30-20sábado 9,30-14PARKING GRATUITO EN C.LLULL, 200

Per acord de govern de la Generalitat del passat 22 d’abril,el conjunt històric fabril de Can Ricart de Barcelona va serdeclarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Desprésd’un llarg procés reivindicatiu, amb el reconeixement de CanRicart, s’ha donat un important pas a favor del patrimoniindustrial de la ciutat.

Un conjunt d’entitats ciutadanes: l’Associació de veïns delPoblenou, el Fòrum de la Ribera del Besòs i l’Arxiu Històricdel Poblenou es van adreçar fa tres anys a la DireccióGeneral de Patrimoni de la Generalitat per sol·licitar la inco-ació d’expedient per a la declaració de BCIN tal com preveula llei de patrimoni català. La fàbrica estava sota planeja-ment urbanístic aprovat, amb la previsió de ser enderrocadaquasi en la seva totalitat, fet que va complicar enormementque l’ajuntament s’avingués a reconsiderar la situació. Elsilenci inicial tant d’Urbanisme com del Departament deCultura de la Generalitat feien témer el pitjor, però la ciuta-dania organitzada es va posar en marxa i va presentar unestudi historicoarqueològic del recinte que aportava dadesde la seva vàlua, així com també propostes alternatives deplanejament per fer viable la preservació íntegra del conjuntintroduint canvis en el planejament urbanístic. Van presentartambé plans de reutilització i es van entrevistar amb totesles parts implicades per arribar a solucions.

Un ajuntament desbordat per la gran transcendència i capa-citat d’argumentació de la mobilització ciutadana que agluti-nava sectors veïnals, acadèmics, professionals diversos iinstitucions culturals de la ciutat, va acabar modificant el pla-nejament i inscrivint una part del conjunt en el catàleg debéns locals. El Departament de Cultura va decidir, finalment,ara fa quinze mesos, incoar l’expedient reclamat, que des-prés de rebre els informes favorables de l’Institut d’EstudisCatalans i de la Comissió Assessora del Patrimoni, i passarla tramitació d’informació pública ha acabat amb la declara-ció definitiva de BCIN en la categoria de conjunt històric.Una part, però, del conjunt –un 30% aproximadament- haestat enderrocat per ordre de la Comissió Territorial delPatrimoni de Barcelona. D’aquesta manera, i sense ques’hagi justificat l’exclusió del BCIN de les parts enderroca-des, fet que va ser motiu de denúncia al TSJC, sense queencara aquest s’hi hagi pronunciat, s’ha perdut definitiva-ment allò que els promotors del BCIN consideraven un dels

màxims valors de Can Ricart: un recinte complet iniciat amitjans del dinou i acabat amb uniformitat estilística cap elsanys 30 del segle XX.

La declaració de BCIN que afecta la resta del conjunt que esconserva acredita definitivament la vàlua de Can Ricart en elpatrimoni cultural de Catalunya, fet que desautoritza de pas-sada aquells que des de diferents instàncies de l’administra-ció, de la propietat o de l’opinió pública han negat el seu valorper simple interès crematístic o altres. Estableix també ladeclaració patrimonial de forma clara el marc legal de la pro-tecció i el seu manteniment. No cal negar, però, que la novadefinició urbanística de l’entorn aprovada per l’Ajuntament deBarcelona és certament agressiva, perquè embolcallaexcessivament el bé cultural protegit. Cal esperar doncs queles intervencions urbanístiques que l’afecten per convertir lamajor part de les naus de la fàbrica en equipaments públicses portin a terme amb la màxima cura i rigor.

redacció

Can Ricart

Can Ricart declarat BCIN

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:43 Página 8

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:44 Página 9

10

Apropem-nos

Avui des d’Apropem-nos us volem convidar a fer un pas-seig per una festa que ja esta arrelant a les nits de CanFelipa.

ENTRESONS és una iniciativa que ens ofereix música deprocedències diverses per engrescar-nos a ballar o acom-panyar-nos en la conversa, amb l’objectiu d’oferir-nos unespai comú on poder-nos conèixer i emfasitzar el millor detots i totes.

L’Stormy, discjòquei, i l’Elvis, el raper camerunès, formenpart del 08001 un grup de músics del barri del Raval proce-dents de la immigració. La seva música és de fusió i mes-tissatge i el plaer d’escoltar-los els ha obert un espai entreels grups que fan bona música.

A l’ascensor m’he trobat amb la Lara, la Patrícia i la Núria.La Patrícia i la Núria, d’origen brasiler, són mare i filla, i fatres mesos que viuen a Barcelona. La Núria va molt guapai així li ho dic. La nena m’explica que el seu pare és català itreballa a turisme, per això viatja molt i no les ha pogutacompanyar. Ella va a l’escola Virrei Amat, li agrada viure aBarcelona, però troba a faltar els seus amics. Tant la Laracom la Patrícia van a les classes d’Apropem-nos.

Es tracta de pujar a la tercera planta, deixar-se guiar per lamúsica i...

Al fons de la sala hi ha la Sandra i la Catherine (puntals del’organització), la Rosali, la Rosanna i altres voluntàriesestan preparant un refrigeri que prendrem acompanyat decaipirinha, chicha morada i maracujà.

Entre els diferents grups hi trobem homes i dones proce-dents del Pakistan, Marroc, Brasil, Argentina, Uruguai,EEUU, Anglaterra, Bulgària, Armènia, Albània, Camerun,França, Itàlia, Colòmbia, Senegal, i d’altres del Poblenou detota la vida. Uns del Poblenou que abans vivien a NouBarris, del Poblenou amb sang andalusa que porten lamúsica a flor de pell; també hi ha la Gabriela, germana dela Inca, filla d’en Grey, peruà; i la Iolanda, catalana;...i tantsd’altres fins a gairebé un centenar.

La Conchi i la Pilar, les poblenovines amb les quals hemparlat, vénen de classe de cuina marroquina, els agradaincorporar sabors variats i s’acosten a ENTRESONS per-què és un espai que els permet relacionar-se amb gent moltdiferent. La Remei, que fa de mestra voluntària a Apropem-nos, comparteix amb el col·lectiu de senegalesos el ritme iles ganes de ballar.

Els nois del Senegal ens diuen que no els agraden les dis-

coteques i que només una vegada han anat a un bar musi-cal. ENTRESONS és un bon espai per ballar i compartir.

Entre aquest grup retrobem l’Anaphia, a qui vam entrevistaral núm. 48 de la revista el Poblenou, que ha seguit aprenentcatalà i que ja el parla força bé.

També hem conegut la Julia i en Sergio una parella que és laprimera vegada que vénen. Porten quatre anys a Barcelona,on van arribar procedents dels EEUU. La Julia ha viscut aLouisiana i Texas, però el que volem remarcar és l’itinerarid’en Sérgio: de pare xilè, va néixer a Barcelona, al barri deSant Andreu, quan tenia nou anys va emigrar als EEUU i vaviure disset anys a Nova York. Ara torna a ser aquí.

Quan els preguntem quina opinió tenen d’ENTRESONS ensdiuen

«es muy bonito y muy importante que se organicen estosencuentros. La sangre es universal».

Una societat multi/intercultural és una realitat complexa queno té respostes senzilles, tot i així la música, per unmoment, per una nit, fa que les preguntes no tinguin sentit iajuda les persones a sortir del seu racó i trobar-se.

Hem anat recollint opinions i totes coincideixen:

ENTRESONS és un punt de trobada que permet apropar-semés enllà de les llengües, compartir i fer amics.

Montse Milà

Entresons

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:44 Página 10

11

Vida de barri

El pla d’infrastructures PEI és el responsable de les nombro-ses obres que estan afectant als carrers del Poblenou en elsdarrers anys. El PEI preveu dotar les antigues zones indus-trials de xarxes d’energia elèctrica, gas, telecomunicacions,recollida pneumàtica de residus, aigua i climatització centra-litzada, així com urbanitzar els carrers renovant l’arbrat, l’en-llumenat, la regulació semafòrica i el paviment. Per la dimen-sió i ambició d’aquest pla, les intervencions impliquen l’ober-tura de grans rases, que ocasionen enormes molèsties alveïnat, al comerç i a les empreses. Algunes d’aquestesobres, les que es fan en zones més habitades, estan tenintun gran impacte que ocasiona les queixes constants de lagent que més les pateix.

Entre les protestes més sonades hi ha les obres que vanafectar al carrer Llull, les de Pallars i actualment al carrer deGranada. En aquests darrer cas, les conseqüències van mésenllà del fet de tenir el carrer tallat durant mesos. Lamaquinària pesada que forada el subsòl ha ocasionatesquerdes en algunes cases i fins i tot l’enfonsament de lacoberta d’una petita indústria d’aquell carrer. A la queixaplantejada per l’AVPN, davant el regidor del Districte i lasocietat 22@bcn, aquests han respost que caldrà tenirpaciència i que les obres es fan amb la màxima cura.

Amb tot, en moltes ocasions l’envellit parc d’habitatges d’al-gunes zones del barri, incrementa el risc de que aquests

puguin patir danys no directament imputables a les obresperò si clarament desencadenats per les vibracions i pelmoviment de terres. Es sabut que el terreny d’assentamentdels edificis està format al Poblenou per sorra amb una granpresencia d’aigua que prové de la capa freàtica. És peraquesta suma de factors que ens preguntem des de l’AVPN,i així ho vam fer saber als responsables de les obres, si nocaldria exigir estudis geològics complementaris i tambésobre l’estat de les edificacions properes a les obres, que demanera preventiva puguin evitar ensurts com els que hansucceït ja a les obres de cimentació de Can Gili Vell, a RocBoronat; les esquerdes provocades per la cimentació de lafinca de Taulat amb Rambla; Les esquerdes aparegudes aalguns edificis del carrer d’Esproceda, així com els enfonsa-ments del paviment del carrer; L’enfonsament dels baixos delcasal de barri a la Rambla del Poblenou, coincidint tambéamb obres de cimentació i buidat del freatic a la finca veïna,etc. Hi ha molts més desperfectes al Poblenou que han sigutcomunicats a l’Associació de veïns, i que ara no podem aquíreproduir un per un.

Al web de l’ajuntament es pot tenir accés a informació del plad’infrastructures, que encara té feina per estona. Nosaltresreproduïm aquí un plànol amb les obres previstes, on es potapreciar que les intervencions més immediates que estanprevistes i que segurament causaran més impacte son alscarrers de Badajoz, Ramon Turró i Llull.

Les obres inacabables del Poblenou

Plànol del PEI (Ajuntament de Barcelona)

farmàcia

OBERT DE 9 A 22 HORES ELS365 DIES DEL ANY

Taulat, 62 08005 BCNTel. 93 225 3640

TAULAT

62

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:44 Página 11

12

Ara que existeix googlemaps per citar un dels webs de car-tografia per satèl·lit més conegut, ha estat possible compta-bilitzar fins a 52.000 piscines (puntets blaus sobre el mapa)a l’àrea metropolitana de Barcelona. Les piscines, sobretotles privades perquè les publiques que acostumen a sercobertes no surten a les fotos del satèl·lit, sembla que vanen augment. Un dels llocs on es nota aquest creixement ésel barri del Poblenou. A les promocions residencials priva-des i de renda lliure s’hi està fent força piscines.

No sembla que aquesta nova pràctica urbanística al barri i ala ciutat sigui gaire coherent amb els criteris de sostenibili-tat que haurien de regir tota actuació urbanística. La seque-ra perllongada que pateix la nostra àrea del planeta, que persort s’ha mitigat en part per l’episodi excepcionalment plu-jós del mes de maig, és un fet que evidencia quins son els

límits. I sabem per experiència que sobrepassar els límits téun preu molt elevat. Vam estar en contra del transvasamentde l’Ebre que proposava el Plan Hidrológico Nacional delPartit Popular, perquè no ens semblava bé restar cabals alriu Ebre per tal de regar camps de golf i omplir piscines pri-vades de les urbanitzacions irracionals de la franja del lle-vant espanyol, i per tal d’evitar també promoure una agri-cultura de regadiu insostenible. Estarem fent ara el mateix al’àrea metropolitana, omplint les 52.000 piscines privadesamb els cabals del Ter i del Llobregat? De tota manera lespiscines privades a Barcelona les autoritza l’ajuntament. Perquè no n’autoritza també de públiques, almenys en una pro-porció que desincentivi la construcció d’instal·lacions parti-culars?

Salva Clarós

Les piscines com a pretext

Àfrica Ragel és una jove escriptora nascuda al Poblenou.Està molt vinculada des de fa anys al Centre Moral, entitaten la qual participa també amb la redacció del Butlletí.Precisament va ser en el Centre Moral on el passat mesd’abril l’Àfrica va presentar al barri el seu darrer llibre Lamoneda del malfat, publicat per edicions Saragossa a lacol·lecció de narrativa El Cistell. Per Sant Jordi, va participarcom autora signant el seu llibre a la paradeta de la llibreriaEtcètera. La moneda del malfat és una novel·la que retratapaisatges i records del barri del Poblenou. Us la recomanemmolt i molt!

L’Avenç SL ha editat l’obra de Xavier Benguerel, Memòries(1905-1940), amb pròleg de Pere Calders. Aquest llibre, queva ser publicat originàriament l’any 1971 per l’editorialAlfaguara, va ser presentat el passat mes d’abril al CentreCívic Can Felipa pel fill de l’autor, Xavier Benguerel, en unemotiu acte rememorant qui ha estat un dels autors mésimportants de la literatura catalana del segle XX,contemporani de Mercè Rodoreda i de Pere Calders. Ambaquestes Memòries, l’Avenç recupera un text que condensales virtuts que han fet de Benguerel un clàssic de laliteratura catalana.

redacció

Llibres

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:44 Página 12

13

Notícies

Des del 16 de juny el CAP Ramon Turró ha tancat les portesper dos mesos aproximadament per reparar els defectesconstructius que té l’edifici i que el converteixen en un“edifici malalt”. Aquesta síndrome la pateixen alguns edificisper deficiències diverses que fan que la gent que hi viu o hitreballa emmalalteixi amb freqüència. Aquest és el cas deles relativament noves instal·lacions d’aquest CAP. Elsproblemes que s’hi han detectat tenen a veure amb unexcés de partícules en suspensió generades per algun delsmaterials dels revestiments interiors i que són transportadespel sistema de ventilació. La Unitat de Prevenció de SaludLaboral va denunciar els fets i la direcció del CAP hacol·laborat diligentment per trobar-hi solucions.

Mentre durin les obres de reparació els serveis de medicinageneral i alguns especialistes es repartiran entre Lope deVega i l’Hospital del Mar. El Servei de Pediatria funcionaràtemporalment al Clot. Per altra banda la direcció del centreha confirmat la designació de la plaça de pediatria a un nouprofessional per cobrir la vacant que va quedar en marxarel doctor Babà.

redacció

El mobbing immobiliari estàproliferant també al PoblenouEl fenomen mobbing immobiliari, assetjament, consisteix afer la vida impossible als llogaters perquè marxin del pis id’aquesta manera poder-lo tornar a llogar a un preu méselevat o enderrocar la finca per construir-hi de nou.

Al Poblenou aquests casos estan incrementant. Lescircumstàncies poden ser diverses, però normalment elsafectats són gent gran o sense gaires recursos. Al carrerVidal i Valenciano, les set famílies que hi vivien han hagut demarxar, i al solar on era casa seva ja s’hi està començant aconstruir de nou. Ens trobem amb alguns casos, no nomésde propietats privades que volen fer negoci, sinó la mateixaadministració que en l’execució de plans urbanísticsprovoca situacions semblants. En aquests moments hi hadiversos casos d’assetjament immobiliari que s’handenunciat a l’Associació de Veïns, des de la qual intentemfer-ne un seguiment.

Segons dades oficials, del 2004 al 2007 s’han informat 509casos de mobbing a Barcelona, i d’aquests, el 33%corresponen al districte de Ciutat Vella. Aquest 2008 jas’han informat 23 casos. Tenint en compte que molta gent,per por o ignorància no ho denuncia, la realitat pot ser moltmés considerable. Per primer cop la Llei d’Habitatge deCatalunya estableix l’assetjament immobiliari com undelicte. Per altra banda a primers de juny s’ha signat unconveni entre la Fiscalia Superior de Catalunya il’Ajuntament per crear un fiscal especialitzat en assetjamentimmobiliari. Tot això pot ajudar a perseguir aquest delicte ino deixar indefensos els afectats. Creiem, però, que lafiscalia ha d’actuar en tots els casos en què es produeixiaquesta situació, tant si l’assetjament prové d’empresesprivades com si prové de la mateixa administració.

Manel Andreu.

AclarimentEn el número 51 de la revista Poblenou, publicàvem una fotodenúncia on es veu el quiosc que hi ha al carrer Llull, entre MariàAguiló i Rambla, ocupant la major part de la vorera de vianants.L’Àngel, el propietari, ens ha manifestat la seva disconformitat ambla publicació d’aquesta foto, ja que diu que la ubicació del quiosccompleix amb la normativa municipal, i a més, ell paga elscorresponents tributs per ocupar aquella porció de vorera. Larevista Poblenou, en cap moment ha volgut penalitzar aquestquiosc en concret. D’altra banda, la major part de quioscs alPoblenou es troben en la mateixa situació, ocupant una bona partde la vorera. Amb la publicació d’aquella fotografia només volíemplantejar un conflicte a l’espai urbà, de la mateixa manera compassa sovint amb les terrasses de bars, carrils bici i altre mobiliari,que redueix l’espai per a la circulació a peu, cosa que l’Ajuntamenthauria de resoldre. Demanem disculpes a l’Àngel, si la publicacióde la foto li ha causat alguna molèstia.

redacció

El cap Ramon Turró tancarà temporalment el seu servei

cap ramon turro

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:44 Página 13

14

Vida de barri

A més de la catastròfica planificació de l’ensenyament al’àrea del Poblenou, que fa que cada curs comenci ambnoves aules prefabricades a solars del barri per acollir lanova demanda de places escolars donada la manca deCentres, cal afegir una no menys greu gestió del departa-ment d’ensenyament alhora de resoldre els conflictes ori-ginats en la preinscripció i matricula.

Aquesta vegada, el Consorci d’Educació de Barcelona,cedint a les pressions d’un determinat grup de pares, hadecidit traslladar a la Rambla del Poblenou per sobre dePere IV la futura nova escola CEIP Sant Martí, que esta-va prevista per donar cobertura a Vila Olímpica i sector deponent. Amb aquesta decisió lògicament s’ha perjudicat ales famílies de la zona de ponent que hi havien inscrit elsseus fills comptant que el CEIP es construiria a l’Avingudadel Bogatell.

El canvi d’emplaçament de l’escola CEIP Sant Martí obei-ria a la demanda de places escolars per part de famíliesmés properes a la Rambla. S’ha de dir però que el criteride proximitat d’aquests sol·licitants prop de la Rambla noes justifica pel fet que dues escoles públiques de la matei-xa zona tenen enguany força places vacants. No és la pri-mera vegada que un grup de famílies disconformes ambles opcions de centre escolar pels seus fills pretenenimposar la seva preferència. En aquest cas exigeixen lacreació d’un nou centre, no previst a la zona, en comptesde matricular-los a les escoles que els correspon per àreageogràfica i que tenen plaça lliure. L’autoritat escolar,davant d’aquesta situació, ha preferit donar-los la raó i feruna nova escola, deixant les altres escoles de la zonaamb places sense ocupar. De resultes d’aquesta decisiós’ha perjudicat de passada a altres famílies del barri,aquelles que van preinscriure al CEIP Sant Martí, con-vençuts que l’escola s’aixecaria a l’avinguda del Bogatell,i ara veuen com els seus fills estan matriculats a l’altrapunta del barri.

La Plataforma per l’Ensenyament públic del Poblenouestà lògicament molt indignada pel que significa la pèrduad’orientació de qui té la responsabilitat en la planificacióescolar i exigeix explicacions públiques. AquestaPlataforma, que és un espai de trobada a on es reuneixencol·lectius de la comunitat educativa del barri (Ampes,mestres, directors, Associacions de Veïns i altres entitatscom Apropem-nos), en els darrers anys ha vetllat perquèpel creixement dels equipaments educatius i el suport alsexistents amb criteris de racionalitat i equilibri.

La decisió del Consorci d’Educació té a més una conse-qüència inacceptable per a les entitats del Poblenou. Elsresponsables municipals del districte de Sant Martí: elregidor Narváez i la presidenta del consell de districte

Sra. Ballarín han fet cessió d’un solar a la Rambla delPoblenou, per la construcció del nou CEIP, reivindicat perles entitats del Poblenou per a altres usos d’equipament.La decisió del responsables del Districte significa d’unabanda que avalen la decisió presa per Ensenyamentsense haver informat prèviament al barri ni a les escolesni a les entitats de la Comissió Pro-Equipaments delPoblenou que han reivindicat aquell solar.

Fons oficioses indiquen que la intenció d’Ensenyament ésque durant el proper curs l’escola Sant Martí s’ubiqui enels barracons que s’estan fent al costat de l’Institut Icària,després vagin als barracons que deixarà l’escola LaLlacuna fins que es construeixi la nova escola a laRambla.

La Plataforma per a l’Ensenyament Públic del Poblenouha enviat una carta de protesta al gerent del Consorcid’Educació de Barcelona, sr. Manel Blasco, expressant lapreocupació de les entitats ciutadanes del Poblenou perla manera com s’està gestionant des de l’administració elprocés de preinscripció i matricula. La manca de suportque reben les escoles del barri per part de l’Administració,i la seva forma improvisada de prendre les decisions handecebut molt als qui des de la ciutadania intenten fa anysseguir i ajudar a la planificació escolar del barri, ja difícilper la manca de previsió de les Administracions en unazona sotmesa a gran transformació urbanística, i encaramés complicada quan es prenen decisions com les darre-res que només beneficien a unes famílies, en contra del’interès general del món escolar del Poblenou.

redacció

S’aguditza la crisi de les escoles al Poblenou

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:44 Página 14

15

C/ Pedro IV 218-220 • 08005 BCN • Tel/Fax: 933 072 507

ESTUDID’INTERIORISME

MOBILIARIi DECORACIÓ

MATALASSOS - SOMIERSSOFÀ “RELAX”

FARMÀCIA LOPERENA GIRÓTEL 93 307 15 17

MARIÀ AGUILÓ / PUJADASDERMOFARMÀCIA

FÓRMULES MAGISTRALSHOMEOPATIA - FITOTERÀPIADIETÈTICA - ELIXIRS FLORALS

Fotos de plujaA la fi i després d’un llarg període de seuquera va ploure als carrers del poblenou.

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:44 Página 15

930-PNOU54.qxd:: 25/6/08 16:44 Página 16