i: EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS

ANY Vil. BARCELONA 3O BE NOVBMBHE HE 1884 NÚM. 73.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

1^"™Z¡CÍC¡OI ! Í "¿UMUÍ^ ahonideuhcn dirigirte tota»

ASSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS.

Conforme prcvenen lósameles 12 y 17 del Res Isn^cnt, se convoca

nci^t Dcscm^^^) " tíos ousns oc non tic ¡Q vctlld CU lo locsl tic IR ASSO—

cióiicJuDfíi Oircctivs, hs^iii ue uesen^pcuy^r los cjircchs scRucntsi Quu—

any, per dimissió de D. Josquim Cabot y Rovíra.—Barcelona 27 deNo-

Soler.

CÁTEDRA DE DIBU1X.

Se fi avinent ais senyors associats, que '1 dia 4 Je Desembre comen-

CONFERENCiAS SOBRE NOC1ONS DE GEOLOGÍA

D. Lluia Domcnech y Montancr, las quals tindrán lloch los dimars ydivendres de caiia setmana, días 5, o, 12, 16, 19, 23 y 3o del vinent mesUe Desembre.

SOCIS KHTRATS I3URANT 1.0 MES DE NOVEUTIRK.

D. Joseph Roigy Vilardell.» Domingo Brugucs y Escuder.» Frederich Trias y Giró.

» Joan Millet y Pagos.» Pere Borre».» Joseph de Romero y de Gispert.» Mancl Folgueray Duran.

DELEGAT.

D. Joseph Forn, á Pineda.

EXCURSJONSS A N T V A R I DE 1.4 QllART, CASTELL DE LlAiSÁ V 'l.S MlJNTS.

(Acabament.)

La excursió ais ̂ funf.v se verifica lo día 28.—A las 4I1. 3o m. sesari! de Prais prenent la direcció de Llevant, trobantse despres depochs minuts la pintoresca cosía de! Marsal, ab vistas sobre la valídel Llussanés, qual baixada degué efectuarse molí penosament ácausa de la fosca y boyra que amagava lo caminet que conduheixfins la casa d'aquell nom. Se passá entre ella y la capelleta.—40minuts—baijtant ben tost al torren!, que 's traspassá, seguintloavall un ratet. Se deixá després á la dretá pera seguir lo cam!, quetot plañejant, passa sota loa serráis de la Questió finsá trobar la rie-ra del Llussanés, qual márge se segueix, passantse al oposatapocaestona. Lo remorcig de la corrent y la frescal vegetado que enga-lana la ribera, fan molt agradable lo camí. Abans de trobar la Co-ramina, casa á la dreta, s* observa en lo rogench márge esquer dela riera un gros forat. Diu la tradició que conduheix, per medí d'una mina, al casiell de Llussá, y qual obra feren los moros peraproporcionarse aygua y pesca, un bon xích abundant en la riera.—Passada la Coromina se veu mes amunt, á la esquerra, Fuma-nya (casa), se deixa la Gabarresa, y lo camí puja molt suaumententre plans de rouredas claras y joves, y conreus, fins d trobar locorrer de liculaygua, á la esquerra, passantse molt apTop de las ca-

sas que '1 forman. Mes enllá, á la dreía, s' atalaya lo poblé de SantManí del Bas, y per suau costa se baixa aviat á trobar lo torrentque s' escola en una preciosa dotada rublem d' arbreda, que ar-riba fins á la cingleta en que s' assenta'l poblé abans ciiat,ysoia '1qunl passa lo dic torrent fins á trobar un vell pont. Segueix lo camíla baixada que porta al Molinot, tenint á la dreta la Gabarresa,qual márge ombrívol se segueix fins á trobar dita casa, y despresde passar la riera, se pren la llarga costa que conduheix al pobléde Perafita que s1 ovira fa estona, enfilat dalt d' un serrat, lenintá la dreta bellas fondaladas de conreu.—Eran las 7 h. 20 m. quans' hi arriba. La iglesia es moderna y bastant espayosa. La pobladoes d1 aspecte raneen y no molt gran.—Despres d1 haver esmorsaten '1 hostal, prop la plassa de la iglesia, se dirigiren los expedi-cionaris envers 1' Hostal del Vitar, ahont en llargas y pintorescascurruas se encaminovan bonas collas de firetayres, pagesos y mar-xants, montats uns y á peu altres, confonenise ab la remor de lasconversas, los sorolls deis remats bovins y de llana que per tots in-drets acudían á la renomenada tira del Vilar. — Se segueix un ca-mi carreter, irobantse aviat una font al peu del meteix; mes enlláá la esquerra las runas d' un grandiós casal del sigle xvi dh lo Hos-tal ve//, ovirantse á un bon ireí del camí y en la propia direcció larica casa Las Euros (hostal nou) y La Roca,, ab ilurs conresatsquintars que omplan las dotadas que dominan. Pujani sempre setroba lo pía de Rocatova ab un aplech de casas, nom que pren d'unas grans rocassas ce nd rosas que torman lo tcrrer( ias que volt ala carretera, ovirantse desseguida lo fosch montanyam d'Alpensen primer terme, y '1 Puigmal y sa gegant cordillera. A una ho-ra de Perafita se troba lo Hostal del Vilar, casa sola en mitj d' ungrandiós pía á mitja vcssantdela montanya deis Munts, d poca dis-tancia de St. Boy del Llussanés.—En aqueix lloch tenia efecte lagran fira de bestiar, á la que hi acut moltíssima gent no sois dela comarca, si que també de molt llunyans punts. Lo quadro queolereix aquell lloch es indescriptible y en aliíssim grau pintoresch.—Ab 3o rninuts mes, s' arriba al cim de la montanya per lo camí

. indicat per las pedras blancas que senyalan lo pas deis remats,omplint lo terrer espesa herba y pinedas.—Lo Santuari deis Muñíses una construcció moderna (1700), precedint á la iglesia un por-

— 356 —

xo fet obrar en iGp5, tenint á son costal la espayosa casa-hostalahont se proporciona menjar y cambras pera ferhi nit. — (Tráetemodesti.—La devota Imatge de la Verga apar bastant antigua.

Darrera meteix del Samuari s' aliarla una curta y cstreta pla-na, estimbantse bruscament los penyals de la montanya, guarnintsas espadadas cingleras espessas bagas de pins, fins trobar en .losfondals ampies feixas de conreu. Al fons, ab prou feynüs s' oviranconfosos en los rogenchs y foscos tons deis tnunts que 's dominan,los pohles d' Alpens, Sora, St. Quirse, mes enllá la plana de V:ich,V enesprat castell d'' Oris, al extrem deis canteliuts serrats que s'humillan davant lo massis trono de la Verge deis Munts, quedantencongit V esperit ab lo soperb espectacle deis gegants del Pirineuy sas fermas estribacions, verdaderas cordilleras de titánichs con-torns. Desde aquella altura s oviran claras y ben determinadaslas momanyas de Peguera, Pedraforca, Greixa, Puigllansada yRusch jserra de Cadí),Montgrony, Coll de Tossa y Puigmal, Costa-bonayCanigó; castell de Milany y Puigsacalan, Rocacorva. Ca-brera, Ayats y '1 Montseny.

Ab ¿ireu racansa se separaren los excursionistas del ala 1 asa Jo i*espectacle que fortument los atreya, reiornant pcrlocami descrit áPerunta, y desde aquí,per la carretera vehitial, se diripiren enversOlost,—2 h. 3o m. desde 1' últim lloch—(comarca ¡a conegudaper la CATALAMSTAI, y desde qual poblé se encaminaren 1' endemáá Vich—(4 horas) y á Barcelona.

(Extracte)

SANT SADI-RM DK NOVA, SANT PERE DE Riubi.vm.r.i:s S ^ T QUINTI

DH MIÍIÍIQNAY MEDIONA (oficial) r y 2 de Novembre de 1884.Assistencia deis Srs. Aulcstia, Baraltat (Heribert) y Casades

(Pelegríl.Verificaren dita excursió losindicatssocis, sortint de Barcelona

ab lo primer tren de la línea de Tarragona del día 1. Arribats áSant Sadurní entraren al poblé per lo mugnífich pont de la novacarretera provincial, notant 1' especie de progrés y benestarque revela per 1' aument d' edificado. En la plassa hi há la casade la vila, húmii ediScí antich, adornat sois extériorment ab al-

- 357 -fjuns esculs en los archs de las portas. La iglesia parroquial deconstrucció relativament moderna, té adossat en SÜ pan anterior yá modo dT atri I1 antich temple de dimensions reduhidas, y trassa.godch primitiva: essent original son rosetó format per fullas con-traposadas, á manera de llansas ¡il voltani del óvol central.

D'entre los editicis paniculars, cal esmentar la Casa M¡r person pati en forma de claustre quals matxons simulan feixos de co-

allí 1' esperit de la ierra. S' Iii troban duas posadas Can Cinto yCan Bou y la fonda nova del Porvenir en lo carrerde St. Antoni.

Adosquar t sde deu suniren de Sant Sadurníy prenguerená peu per la indicada carretera provincial que en aquell puntvoreja la vessant dreta de la riera de Sant Perc de Riudevitlles.Passaren per clavant de La Vid y Terrassola y á mitjdia arribarená St. Pere. Es aquest poblé d' aspecte pintoresch per sas nombro-sas horcas y ayguas que 's derivan d' un canal que dona motor ánombrosas fábricas ele paper. Posaren al hostal de Can Bernat, dítFonda Catalana, y abans de diñar passareni a visitar lo Rvnt. se-nyor Rector, qui ab delicada atenció los acompanyá á veure la igle-sia. Es aquesta de extructura originariament románica, com ho re-vela sa tatxada ahont s 'obra '1 portal en plena cintra format pertres archs sostinguts per c'olumnetas. Los entredosos deis archsson molt poch refundits, lo que indica la decadencia del e=til.L' interior té una volta ojival probablement del siglc xvi, yunas capellas divididas per pilastras barrocas; lo que suposa duassuccessivas reedificacions. Se notan en la vila alguns casáis de no-ble aspecte, entre ells lo que pertenesqué al Marques de Llió quepresenta una severa y grandiosa fatxada de pedra, nhont s' obran,en lo pis-terra una porta de fjrans ciovellas surmontada d'un cscut,y en lo primer y segon pis quatre finestrals en cada un partits perduas y per una columneta respectivament.y adornáis abescuts, re-matant 1'edifici una cornisa ab marlets grahonats. Lo conjuntdela construcció que revela una respetable antigüetat (últims del si-g!ü xi 11 ó principidel xivl es interessant per ser un deis poehscxem-plars que en nustra térra se conservan íntegros.

Lo poblé se compon d' unas 400 casas, coniam ab unas

— 35í!

industria principal es lacntnhi unas 3o en la ro-

unas 1600 ánimas aproximadamede paper que te de 10 á 12 fábricidalia seguint lo curs del rieral. • •

A la tarde s1 encaminaren los excursionistas á Si. Quintí, se-guint la mateixa carretera que corra per sobre las pintorescas vorasde la riera fins á empalmar ab la de Vilafranca á Igualada, pochabans d' aquell poblé. En aquest trajéete contemplaren sobre unapetita y pintoresca valí lo Pont Nou, magntfich üqueducte delcanal citat, format per grandiosas arcadas, algunas dobles, de pe-dra enterament colrada y vestit de cortinajes d' eura y d' un sensfi de plantas que creixen entre las junturas, algunas d1 ellas demena extranya per aquellas térras.

A las cinch eran á St. Quintí, hostatjontse á Can Camisas 6fonda del carrer Nou, baventhi ademes la posada de Can Massana.

Conté aquest poblé, unas 25oo ánimas, celebra fira lo segondiumenge de Novembre, y sa principal industria es la agrícola, de-dícantse ademes á la filatura de coto. Hi han tres fábricas, una dellana, altre de paper d' estrassa y altre de paper blanch.

Al endemá dia 2, de bon mati, passaren á veure la iglesia queres ofereix de particular, estanthi adossat un gran casal arruinatab motiu de las guerras. A las 8 sortiren en direcció á Mediona,seguint la riera de St. Pere entre encingladas costas, fins á arri-bar á aquella parroquia. Descriu allí la riera un gran arch,deixant una península d' acamelladas voras, sobre la qual exis-

is ruinas del célebre castell de Mediona. Los portáis, los;n zig-zag, los enderrochs de muralla, las bases de las

is, tot dona idea de la importancia d' aquell rechue fortificar,dintre del qual s'inclohia un curt vehinat. Desde allí s 'domina

>ant y pon<:nt tota la vessont de la riera, verdadera porta quecomunica lo Panados ab 1' interior de las montanyas de la Llacu-na. Queda encara en peu y servéis de parroquia la iglesieta romá-nica d' una sola ñau ab ábside, en la qual s' obran varias capellas,una d' ellas moderna, ahont se venera una imatge del Sant Crist,notable escultura que 's remonta al menys al sigle xiv. Quedatambé entre Is enderrochs una torra quadrada en la pan de mitj-dia, d' aparell perfecte, quals murs d' un espessor de 2*70 metros,deixan espay en son interior á una escala de carasol que resta ce-gada en la primera estancia superior.

Al retorn, que s' efectúa á mitjdia, entraren los excursionistasen la capelleta de Sta. Agna, que 's troba á la vora del camí y enla que es de observar una volta de fusta yteula áduasvessantssos-tingudas per arcadas ojiváls. !

Desde St. Quintí regressaren á la larde á St. Sadurní ab loscomes que fan la carrera entre aquells dos punts, prenent lo penúl-tim tren que 'ls retorna á Barcelona molí agradats del viatge.. Los travalls efectuáis durant la excursió son: per lo Sr. Aulés-tia croquis del Casal del Marqués de Llíó, porta déla iglesia deS. Pere. y '1 Pont Nou. Lo Sr. Barallat prengué 'ls datos pera laredacció de la Memoria.

L' ARXIU DE POBLET.

Al escriure mon segon llibre sobre '1 malaguanyat monasiir deSanta María de Poblet, tenia per segur que tots Jos papers, perga-mins, escripturas, processos, llibres de memorias y demés docu-ments que formavan son arxiu, havian sigut presa de las flamas.Sostenían ma creencia los calzinats murs de las duas habitacions ámá dreta del dormitori de novicis, que eran lo lloch ahont aquellsrecorts se guardavan, y la formal declarado de molts testimonispresenciáis del gran crim de i835, assegurantme que un deis pri-mers sitis ahont se fica fo¿h fou en aquellas salas, sent los incen-diaris en sa majoria pagesos deis encontorns deutors al cotiventde diversas quantitats de diner que havian rebut á guany.

Al poch lemps, visitant lo Museu Arqueológich de Tarragona,1ro01 tres o quuere cartas dirigidas <• I monastir per alguns reys ara~

fonesos, guardadas en un deis aparadorsal fons de la gran sala.Jaturalment apareguc probat á tnos ulls que trobantse allí tais pa-

pers, la ruina del arxiu no havia sigut complena, y d' aquí mapressa a averiguar anón t podríafi trobarse mes despullas cls son.naufragi. Las indagacions arreu portadas en Catalunya sois meferen sapiguer que, en efecte, moltas caixas de documenls del fa-mós monjstir, recuUidas en Tarragona en época passada, haviansigut remesas feya un porció d' anys á un deis arxius de Madrid.

Seguí en la cort mas investigacions, poguent aviat descubrirque '1 lal arxiu se trobava en I1 edifici de la Academia de la His-

toria y en las habitacions de son pis baix ocupadas per lo mahi-cnent anomenat A rchivo fjisturico Nficio/i&l. Mon tan volgutmestre y amich D. Víctor BaUguer me feu obrir de bat á bal lasportas d acuella casa f y Qemanan t a son secretan noticias de lo

en vint y una caíxas tancadas ab pany y clau en los arma.is de lacambra deis porters, mes que antecedente y datos sobre quan ycom toren allí depositats no n coneixia cap. vais ocmanar un ca™tálech, ó llista, ó inventan, una clau qualscvol, en ti, pera saberque hi havia dintre 'ls caixons: també se 'm contesta que no íorenmay examináis ni sabia ningú lo que tancavan.

Aixó passava vers lo mes de Mars darrer, quan jo tenia 'ls pas-saports Á la cartera pera ma missio en iLuipte y ni venia lo tempstant limita: que, esiirant tots tos plassos, sois podia detenirme sisdias en Madrid. Dolentme á 1' ánima deixar la capital y no regiraraquella munió de documems de nostra historia catalana, que nin*gú ha estudiat desde que fá cent quaranta anys lo pare Finestresescrigué la crónica del real monastir. no volguí marxar al Áfricasens al menys passar los ulls per los feixos de papers que son lotestament de la santa casa, tinguda desde Ja infantesa com nina demos amors.

No pensava arribar á veure totas las caixas. Al teñirlas apila-das en una oficina del costat de la porta, estigui á punt de desma-var en ma obra y tornar aquellas en son siti en espera de mon re-torn á Espanya. Deprcs vaiK fer mon compter sis dias de estado, áquatre horas per oía, únicas en que s obra 1 arxi u, me rey a nvint y quatre horas de travall, ó sian mes d' una hora per caixó,y ab tal espay de temps sino era possible redactar un inventan,cabía registrar los GOCUments v escriure lleu^enssima nota de llur

notas allá presas, mogut per la por de veurelas perdndas lo millordía ú Qblidadas en lloch d' aquestas térras d1 ahont desprús no pu-ga recullirlas.

La única nota que 1' Arxíu Histórich Nacional me dona refe-re nta al de Poblet, fou la continguda en una especie d' index im-prés en 1871, qual página 8 diu:

«Núm 178.—Cistercíenses de Nuestra Se-nyora de Poblet, en Esplugade Francolí 20,761; documents.

«Núm. í70. Id. de Santas Creusen Pont de Armentera. . . 940 id.»

Cóm s' arribaren á tixar los números anteriors de documentsno no puch compendre. Probablement contaren las pessas perqué

— 3<u —

processos y documenta trencats. llibres desfets, manuscriis despa-riats se 'n vehuen en totas lus caixas. Jo vaig descartar desseguidaJa idea de reunir papera dispersos o 1er compte de cap rué na , lirní-"tantme á esenure un nlimero al canto de lu etiqueta que cada ca,i—xó pona al exterior, y de penetre nota de son contingut, en la se-

Caixons números i, 2 y 3,—Tancan pergamins, alguns.d' ellsde personaiges rcals, guardant los sai>ells pendenis. Varis contrac-« s , cessions, etc., algunas d' ellas del any 1148. Papers truncáis deprocessos seguits per lo monastir en los sigles xin y xiv.

Caixó número 4.— Llibres de Poblet deis sigles xiv, xv y xvi.v*onip tes^ relacions de cosas del monas ti r, con trac tes t censQis^ etc>Un llibre de costums del Prinrat de Nostra Senyoro del Tallat, abuns Roigs origináis del pare Fra Maciá Gruu. prior en 1659. Unllibre de cartas deis advocáis de Roma sobre '1 procés que 'i mo.-nastir seguí contra Santas Creus de 1741 á i;5 1. Un llibre de con-

Xjei< Uos manuals sumuinen 1 curiosos ab los noms de tots JOSmon jos entráis en lo m onast 1 r y cosas memora bles ocorrecudasen lo meteix, desde 145.! á i653.

Caixó número 5.—Pergamino de molta grandaria y també al-

Caixá número t¡.—Colecció de prans pergamins, casi (ots ells*lels sirles xv y xviT essent copios d altres mes onticns, d1 interéspera Poblet mes quals origináis no guardava '1 monastir.

Caixó número y — Un Rrós volúm format per 1' original delplet seguit entre '1 monastir y la Esplufja de Francolí sobre domi-ni de las ayguas y del bosch: dura dit plet desde 1278 a 1280. Noutomos d' índices deis pergamins que tancavan altres tanis calaixosdel arxiu monacal, escrits en 1553. Un tomo de fets curiosos y da-tos interessaniíssims sobre la poblució del terme de Vimbodí. Unpaquet de correspondencia rebuda durant lo sigle xvn al monas-de Poblet D. Pere Antoni d1 Aragó, durh de Cardona, Un altremolt voluminós paquet de correspondencia política y particular.Canas de reys, prímpeeps y gobernadors de Catalunya, entre las•quals se troban imponants documents de la Guerra de Separado.

Caixó número A*.—Alguns pergamins y una colecció de But-ilos de Papas, quals datas van del sigle xit al siele xviii. Es tanrica, com son notables per son mérii ariístich é histórich los se-gells en cera y plom que pen¡nn deis documenis papáis.

Caixú número 9.—Colecció de vells pergamins d' interés par-ticular, qual breu explicado donaré al final. Hi ha ademes moltaspapeletas ó declaracions d' obediencia tetas per monjos que p ro -

— 3f.a —

fessarbn en lo monastir del sigle xn al xvm, algunas de las quals

Caixó-número 10.—Pergamins particulars.Caixó número 11.—Contí; una caniilat considerable de papers

antíchs y moderns, barrejats ab alguns de Sanias Creus. Cartas,rebuts, donacions, pergamins vells originaos, copias modernas, detor hi ha en aquesta caixs confós en lo ma¡or desordre.

Caixo numero 12.^— Tanca exclusivament Bullías pontificias ycartas reals, que 's.contan á centenars.

Caixons números i3, 14, i5, ifi y 17.—Pergamins particu-Urs.

Caixó número /<$'.—Rutilas pontificias y canas reals, ab gransscgells.

Caixó número 19.—Pergamins paniculars y declaracions demon¡os protessos en lo monastir.

Caixó número 20.—Tanca una quaotitat considerable de car-tas reals, at> grans segells.

Caixó número -j t.—lís potser lo que conté los documents demajor imponancia, puix tanca feixos de cartas reals y papers polí-tichs, abrussant desde '1 sigle xv al síglc xvm, época de negra re-cordunsa per lo trist paper que desempenyá Poblet contra los in-teressos de Catalunya.

Al parlai' en la anterior classincocio de pergamins particulars,rns retereixo &ls titols de propicia t, con trac tes iocacions^ scrvituis-e tc , que tenia '1 monasur, no sois ab los pobles de la rodonada yaltres de Catalunya, sitió en diferenias parís deis realmes á' Ara-gó. Valencia y Mallorca. La classiricació que del arxiu de Pobletvaig fer en mon llibre indica los llochs á que cixos pergarainspoden reterirse.

Ma impresió al tancar los caixons de cartró, que de tan malamanera guardan inestimables tresors de riostra ierra, fou la tristay penosa de que aquell arxiu sigue saquejat. Quán. cóm y per quí,no ho sé y si faig un muí pensameni que Deu me '1 perdoni, mesno haventse crema! un sol document deis que tenía Poblet al co-mensament d' aquesi sigle, no hi ha dupie que allí n1 hi faltanmolis. Y ab aixó es mes que evident que no 'm refereixo á sa ac-tual conservado, qual seguritat crech absoluta per mes que 1' Ar-xi 11 W¡icional guarda 1 de nostrc monastir oblidat y sens concertcom si 's iractés de resmas de paper vell que no teñen importancia.

^Ja presume 10 se 10ñamenta en que la coleccio de perganiinsapareix complerta, segons he pogut jutjar en lo poirh, lemps quevaig teñirlos en iré mans Empero los papers están iirats pertoisloscalaíxos, desfets y esbarriats los plechs y basta sa simple y sumariainspeccíó pera veurc que faltan los d' épocas determinadas y queper forsa Poblet devía ¡enirne en quarttmt tres vegadas major de

la que exjstei<x en los caixons. Ademes cens índices saliats provenque's perderen los mt&r medís y, en fi, tot ¡iparentment acusa faltasd' órdre, de cuydado y potser faltas pitjors d' algú deis que desdeprindpis del sigletingueren aquell arxin en son poder.

No sent possible trobar á Madrid cap antecedent sobre la épocay manera en que 'ls documents de Poblet y Santas Creus forenponáis á 1' Arxiu Nacional, quan los deis denles convenís de Cata-lunya se guardan al de la Corona de Aragó, v¡iig procurar obte-nidos al passar per Barcelona, y ' m dona'ls següents mon bortamich y paysá D. Manel de Bofarull, á qui devém favors innume-rables-quants moguts per I' amor de las velludas de la térra havempassat los llindars del apxiu que dirigeix.<• L' arxiu de Poblet fou retírat á Tarragona en Abril de 1822,

despres de la revolta de mossen Griñón y del pare Mantellina, ycasi estich temptat de assegurar que també se remogueren llavorslas duas preciosas bibliotecas que '1 monastir tenia, á ¡uijar per laexposicio que dirigí al rey la Academia de la Historia en 8 de No-vembre d' aquell meteix any, en la qual diu lo següent:

«La magnífica biblioteca del Monasterio de Poblet hace pocos»meses que ha sido trasladada á Tarragona y puede temerse con«fundamento que quizás hayan quedado en aquel algunos docu-nmentos ó manuscritos, ó al menos no se haya conocido la impor-tancia de varios códices antiquísimos, de las obras de los Santos»Padres y de autores clásicos que no liace mucho tiempo estaban»como libros duplicados é inútiles detrás de la puerta de la biblio-teca . Por de contado allí había un volumen del proceso originalode Antonio Pcrcz, cuya pérdida seria muy Sensible y por esta ra-uzon debe conservarse entre los papeles de la mayor importancia.»

Aíxó revela ab testimonifefaent com los bonsmonjosde la deca-dencia de Poblet guardavan sos papers, y 'm porta ademes á crcu-re que 's fá confusió entre 1' arxiu y la biblioteca, ó que al parlard' aquesta s' inclou aquell, ¡a que lo evident pera nosahres es queen 1822 1'arxiu ana á Tarragona y per fortuna no torna mes al

Lo rey maná en 22 Novembre d' aquell any que 's recullisseny guarclassen tots los documents de Poblet al Arxiu de ]a Coronad1 Aragó, y sa real ordre fou repetida en 3o Janer de i83ü, 33Maig de i838 y 37 Janer de 1841. á pesar de las quals may porguéconseguirse que 'ls que devian executarlas, ¡a que tenian las caixasen son poder, las enviessin á Barcelona. Pero en 1844 arribadTarragona un deíegai de la Academia de la Historia, vegé 'ls cai-xons y li falta temps pera manar que 'sportessíná Madrid, lo qualaquesta vegada fou let ab tota la pressa y oriciositat possibles peraJgun encarregat del Museu arqueológich.

Naturalment ocurreix preguntarquins papers cremaren donchs

•á Poblet si son nrxiu se trobava á 1 arragona. No eran falsas lasindicación» que en aquellas salas de torraría pedra me donaren lospacesos del ter mef y allí teniarn ni davant los muts testimonis del '"foch que calentá las parets junt ais dormitoris. Se ficá foch á totslos documenis recullitsde 1822 á i835, que no devian ser pochs,y ademes m; assaha '1 dupie de si las personas oficiáis encarregadasde la custodia del arxiu A Tarragona no lingueren la debiliiat dedeixar queá son retorn al monosiiren 1825 los monjes prcnfjuessindocuments passats que creurian d' interés, lo qual explicada enpart també la desaparició de papers de que abans m' he queixat

Passém per alt tann petitesa, inevitable en eixas duras épocasde nosira historia contemporánea, quan no uuia á la cení la má deDéu, y tractdm al menys de corretgir sas conseqüencias. Vull aca-bar aquesia nota dcmamint á la ASSOCIACIÓ CATALANISTA D' EXCUR-SIONS ct̂ .NTiKiCAS de Barcelona que emprenda una caniponya, no de

la cüpnnl catalana deis arxius de Poblet y Santas Crens. Y com se(racta d* una qüestió oficial y estém en lo país deis precedente yponts oelíey, me perrn 1 ti re obrir lo plet senyalant alalinas de lasrahonsque plenament jusufican la demandai

1.' La Real Ordre de 22 Novembre de 1822 citada, y las se-güents generáis de 3o Janer de [836, 23 Maig de i838 y 27 Janer(le 1841, manant totas que s' envié aquell arxiu al de "la Coronad* Arügó.

2." Lo preccdeni de que tots los arxins deis convenís de Ca-talunya, á escepció lam solament deis dos abans citáis se troban áBarcelona.

3 ' Que 's tracta d' un arxiu interessantissim al esludi de la

4.' Que la casi totalítat de sos documents están escrits en llatí

5." Que en quaranta anys que 's troba aquell arxiu á Madrid,no ha siguí ni tant sois inventaría!.

(i.' Que de seguir en son estat actual, no podrá ser consultat,V de aíxó ne patirán quints en Catalunya se dedican al estudi dela antigua historia patria.

7.1 Que en rigor 1' arxiu de Poblet está escampar, pni« tínchentes que hi há també documents de sa pertenencia á la DiputadoProvincial y á la Administració económica de Tarragona, que perfalla de lemps no vaig vísílar.

seguit las indicaeions aquí contingudas, procura interessar ais di-putáis cJtalans en un acte de verdüder patriotisme. Que tal se fas-sa. y ja que no podrá ajudarvos ab son travall, que aquí acaba, novos fallarán los von de bon éxit que us envia desde las fronteras

tíel ücscrt de Libia vosirc comr?anv de cor v corrcsDonsal al cao deAtrito. . \ * y v y

SESSIÓ CONMEMORATIVA

La nostra ASSOCIACÍÜ conmemora lo dia 26 d' aquest mes loVIH aniversaridesa tundació.

Davant d' una nombrosa concurrencia de socis. emre 'ls quifigura van molts deis mes disiingits literats catalanistas, estant 1'historien local de 1'ASSOCIACIÓ severament adornat, lo Presiden!D. Antoni Aulestia y Pijoan manifestá en breus paraulas I' espe-rit del acte que tenia lloch y la elecció recayguda aquest any en lomalaguonyat D. Pau Piferrer, pera colocar son retrato en la gale-ría que deis mes ilustres excursionistas catalans vé formaní 1' As-SOCIACJÓ. En havent lermenat son curt parlament, posada de peu

más que velava la imatgc del tamos escripior y excursionista, obradeluda al pinzcll de nostre consoci D. Alexandre de Riquer.

~ Cedida la paraula al Sr. D. Joan Sarda y Lloret, ab la lecturad' un extens y notable discurs, dona aquest senyor á coneixer lapersonalitat d1 En Piferrer com á escriptor, hisioiíogruf y críiichmusical, y especialment com á iniciador del actual despertamentexcursionista al colaborar ab Parcerisa en la obru Recuerdos y be-llezas de España. Lo Sr. Sarda fou objecte durunt sa lectura y alterminar deis aplaudiments de la concurrencia.

Despres del discurs citat,.puja al estrado lo respcctable mestreD. Marian Aguiló, antich company de D. Pan Piferrer, y ab con-mogut accent llegí una sentida poesía titulada: Aniversari, en laque 's feya memoria d' alguns poetas del renaíxement literari per-duts massa aviat pera Catalunya. Lo Sr. Riera y Bertrán, presidentque 10u de la CATALANISTA, reu senur la seva preciosa composiciopoética titulada: La música catalana, y. tinalment, 1'insigne poetaMossen Jascinto Verdaguer, dona lectura d' altra poesía que me-resqué, com las duas citadas, molts aplaudiments y que per anardedicada ais excursionistas nos complavém en publicar mes avall.

Termená la sessió ab un breu purlameni de gracias donat per

— 366 —

ÁLS EXCURSIONISTAS

¿Perqué á las fullas d" cura esmaragdinasDeu la figura los ha dat del cor?

los donan' 1' abrigall del seu amor;

á las que 's teñen tirelas de mantell.de sudari florit á las que jauhen,cansadas de parlarnos del tcrnps ve¿l,

perqué, en seguid de la aérea arcada,la acompanycn pcls ayres en son voly, ab sos brassos d esposs enamorada,

y per vestirlo en sa ivernal nuesa

d' hont pen)an com adornos de viudesa»de rafras d' aizaveja los joyells;perqué 1' alt capitel! que '1 temps esfulla

nos sembla, ah nou relleu y ab nova fulla,íesta ahont lo cabell ha rebrotat.

'¿u3n rnor un rourc vell en la roureda,si 1' cura, sa estimada, '1 sobreviu,en sas brancas y ironch penjada 's queda,convidant ais aucells á ferhi niu.

de sos brassos amants ab la verdor,bosquetana Serníramis que estoja

y la tomha del rey de las boscuriases lo bressot dT un allre mon nsixent.

De Catalunya' f arbfe v¡u t n c m ,si es vell, grac sí a á Dcu, no ¿s inoridor,

y está com sempre sa h^ancada tn nor.Mes, per vert y ufanos que sia '1 roureté en sa inmensa capsada algún secall,y las onas del tempS, que'l fan Bomoure,sempre algún brot ne tiran rit* avall,De venl cada aleñada lo despullad' un iros d* escoria ó d' una flor gentil,

¡del front de Catalunya, qué brillants!qué raigs de llum del carro de sa gloria

Ja un alteasteis ]a un monastir s1 ensorla *s pcTt conT una íoya, una costunij

ab lo vas d' or perdenise lo perfum.

1' arquivolta del temple deixa anar,y pedra vjue avuy pert la portalada,demá per térra tirará 1' altar.La gótica finestra coronelía,

tamb¿ torsuda acluca sa parpelladivina, que una fada descloguí.

y á cada flor que en térra cau marcida,

— 368 —

y ais sabís lie la pléyade de Balmes,y ais cantors de 1' eshart de Piferrer,

que abrigj un dia '1 caíala Uorer.Excursionistas, qu: peí play la serraen lo camp de la patria espigolau,ajudáuli á cullir lo que es á térra,ajudáuli S servar lo que li cau.Puix vostre cor en son passai s abcuraconhdrlaula de tant be perdut,per ella sou vosaltre> un brot d' curaque & cnnia amoros a son escuta

NOVAS.

las páret exten^rs. ummsí las pedia b moltade la rnellor manera lo^ dcsperiectes ilcls rnurs.qtic I sistema se^uit en la restauradlo de las pa*

lo esíl g ó ctadas capella

Mereiit idros atrinu

j , jar q

pedral ah nirvis pujáis, ja q̂ ue si aitó ei discutible puga admetres enlo estíl gónch, cucar que rudimentari, sería i <n pe. dona ble en las esmen-

d ll

caot la espessa capa que cobrfalo color fins á impedir la apreciació del

la competencia del indica! artista, cora lo zel del senyor Rector y de 1»lltre. Orirn que U encirrefiaren; travall que 's de desit;ar vagi scRuit deismolts t̂ iie s neepssitan portar á terme pera convertir Á son prirnitiu c in~

nionumerit nacional per son valor artisticn c nistoricn>

Iraprerapta de «t,a Ronaiiensa,» Xuclá, 13, liaixoa.