IDEES CLAU SOBRE INNOVACIÓ I ECONOMIA CIRCULAR

EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS

IDEES CLAU SOBRE INNOVACIÓ I ECONOMIA CIRCULAR EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS

Elaborat: Grup de Reflexió sobre Innovació i Economia Circular en la Gestió de Residus Fòrum de les Ciutats Ifema Madrid (15-17 juny 2016) Coordinació: Càtedra Ecoembes de Medi Ambient Universitat Politècnica de Madrid

IDEES CLAU SOBRE INNOVACIÓ I ECONOMIA CIRCULAR EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS

4

1. INTRODUCCIÓ

Les idees que es proposen sobre innovació i Economia Circular en la gestió de residus impliquen tots els agents que participen en el desenvolupament de les ciutats, amb la finalitat darrera d’avançar cap a un nou model de ciutat i aconseguir un futur més sostenible. Aquest document ha estat desenvolupat pel Grup de Reflexió sobre Innovació i Economia Circular en la Gestió de Residus (GIECRE), format per:

- AGENCIADOS - ATEGRUS (Associació Tècnica per a la Gestió de Residus, Neteja Urbana i Medi

Ambient) - ECOEMBES - ECOVIDRIO - FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies) - FER (Federació Espanyola de la Recuperació i el Reciclatge) - Fundació de l’Economia Circular - PES (Plataforma Envàs i Societat) - PlasticsEurope - SIGAUS - Telefónica - UPM (Universitat Politècnica de Madrid - Càtedra Ecoembes de Medi Ambient)

2. DECÀLEG D’IDEES

A continuació es presenten les idees principals que cal aplicar a la gestió dels residus municipals amb la finalitat d’encaminar les ciutats a la transició cap a una economia circular.

Es tracta de discutir i concebre 10 línies-força bàsiques adaptades a la nostra situació que

serveixin d’orientació per a aquesta transició cap a l’Economia Circular dels municipis espanyols en l’àmbit dels residus.

Això no vol pas dir que aquestes línies siguin les úniques, però sí que han sorgit del GIECRE

com les més elementals i urgents a desenvolupar, allunyant-se d’aspectes especulatius o conjunturals.

Pel que fa a l’àmbit municipal, s’observen uns problemes de caràcter general en la gestió de

residus que els principis de l’Economia Circular haurien de ser capaços de resoldre en aplicar-se. Aquests problemes, que impliquen no només els gestors i polítics sinó també la mateixa ciutadania, es resumeixen en els punts següents:

1. Evitar que els residus vagin a parar als abocadors. La innovació tècnica no es veu

impulsada per una necessitat econòmica directa. És cert que a Espanya la quantitat de residus que es destinen als abocadors és molt alta, però s’han de buscar solucions innovadores que ajudin les formes tradicionals de gestió per evitar-ho.

2. A Espanya, la gestió dels bioresidus no és l’adequada. Legislació laxa i poc encertada (Llei 22/2011, de residus: conflicte entre els conceptes de compost/material bioestabilitzat; fi de la condició de residu; subproducte).

IDEES CLAU SOBRE INNOVACIÓ I ECONOMIA CIRCULAR EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS

5

3. Falta un canal de comunicació efectiu tècnics-legisladors i legisladors-ciutadans que

permeti elaborar eines legislatives més ben adaptades a les condicions reals del sector

i complir els principals objectius marcats per la Comissió Europea.

4. La participació pública no està articulada. El ciutadà segueix sent un subjecte passiu. L’esforç en educació ambiental no es tradueix en un augment de la participació ciutadana. Sovint el ciutadà dubta dels actuals sistemes de gestió, i els missatges emesos per diverses fonts solen ser generalistes i superficials.

5. La conscienciació no ha de recaure només en el ciutadà, sinó que també ha d’arribar al teixit polític, a qui, en definitiva, ha de prendre les decisions.

6. Aquestes idees serien d’aplicació a tot el país, per la qual cosa caldria un consens d’aplicabilitat entre les comunitats autònomes segons les seves pròpies normatives.

L’aplicació dels principis bàsics de l’Economia Circular es basa en dues hipòtesis de partida i que han de quedar molt clares des d’ara mateix: A partir d’aquí, les principals idees que el grup de reflexió ha generat són les següents: Idea 1. En l’àmbit innovador de la prevenció:

Creació i foment de xarxes i mercats de segona mà per a productes, potenciant l’economia col·laborativa com a element preventiu.

Identificació i execució de mesures preventives orientades a reduir el malbaratament alimentari. El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha dissenyat l’estratègia “Més aliment, menys residus”1 com a guia que poden tenir en compte les entitats locals. En aquesta línia, les grans superfícies comercials, mercats, etc. poden actuar com a motor innovador.

Desenvolupament de plans de contractació pública verda. Aquesta mesura és una de les que té més potencial de prevenció, tant pel percentatge de producte interior brut que suposa la compra pública (19% del PIB de la UE) com pel seu caràcter exemplificador (Programa Estatal de Prevenció de Residus, 2013).

Idea 2. Establir mesures de gestió estardarditzades i regulades per fomentar la recollida, la preparació per a la reutilització i el reciclatge de fluxos com el tèxtil, d’un impacte cada vegada més gran en els residus municipals, que contribueixin a assolir els objectius establerts per als horitzons 2020 i 2030. Idea 3. Modificar la legislació perquè el material bioestabilitzat sigui considerat compost o producte comercialitzable, atenent principalment a la qualitat del producte i no tant a l’origen de la recollida. Amb aquesta mesura es podria incrementar significativament la taxa de reciclatge. Idea 4. Aprofundir en el cobrament de la taxa d’escombraries per generació i adequar els cànons d’abocament per als residus municipals:

1http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/estrategia-mas-alimento-menos-

desperdicio/default.aspx

1a. El principi de prevenció: el millor residu és el que no es produeix. 2a. No existeixen residus sinó recursos, és a dir, materials.

IDEES CLAU SOBRE INNOVACIÓ I ECONOMIA CIRCULAR EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS

6

Realitzar una anàlisi dels costos reals de la gestió actual dels residus urbans, associada

a dades de generació, recollida, separació i tractament que s’haurien de tractar amb criteris estadístics estandarditzats i comuns per a tot el territori.

Fixar models de càlcul estandarditzats de la taxa d’escombraries per generació que siguin justos i orientats a cobrir les despeses reals del servei públic de recollida i tractament dels residus urbans, així com cànons específics d’abocament o d’eliminació de RU, que permetin/obliguin a desenvolupar altres sistemes de valorització dels materials abans d’eliminar-los i, a més, destinar aquests fons a la promoció d’accions de prevenció i reciclatge. Les anàlisis de costos i els models de càlcul s’hauran de fer de manera homogènia en tot el territori nacional superant les diferències legislatives entre comunitats autònomes.

Idea 5. Distingir els residus entre els que es generen a les llars (domèstics) i els dels grans generadors (comercials i de serveis, mercats, restaurants, menjadors col·lectius, etc.), gestionats de manera privada o a través del sistema públic de gestió2. Aquests darrers són fàcilment identificables i localitzables i aporten grans quantitats (més del 30% del total) d’una gran qualitat, cosa necessària per assolir els objectius del reciclatge.

Idea 6. Dissenyar canals de comunicació/formació/informació entre entitats del sector/tècnics de l’administració/legisladors que facilitin l’accés a les dades públiques derivades de la mateixa gestió, i que assegurin la formació necessària dels tècnics municipals i la presa de decisions adequada en matèria de gestió de residus.

Transparència i accés fàcil a la informació pública: Fomentar l’ús de plataformes de dades obertes que estiguin a disposició de tots els ajuntaments, que permetin a empreses, associacions, organismes d’investigació, universitats, etc. accedir a les dades públiques derivades de la mateixa gestió dels residus urbans. Això augmentarà la confiança en la gestió de residus i contribuirà a fomentar la participació ciutadana necessària per a un sistema de gestió ambiental eficient.

Identificació de la informació útil per als tècnics de l’administració pública per

prestar el servei de recollida i de les seves necessitats de formació:

Detectar quina informació els pot ser útil i definir com s’ha de tractar per guanyar

eficiència en la gestió pública (models de tractament d’informació i eines). D’aquí

sorgeix la necessitat de formar els tècnics de les corporacions municipals, entre els

quals sembla que sovint hi ha desconeixement o falta de formació. S’ha considerat

positiu perquè facilitarà l’obertura de vies d’informació amb les empreses locals pel fet

que els ajuntaments juguen un paper de primera línia de referència, especialment en

ciutats de mida mitjana.

2 És important remarcar que, per als residus comercials, l’article 17 de la Llei 22/2011, de residus,

estableix que el productor o posseïdor inicial de residus comercials no perillosos té l’opció d’escollir entre aquestes dues opcions de gestió: a) Lliurar-los a un gestor registrat i acreditar documentalment la gestió correcta dels seus residus a l’entitat local. b) Acollir-se, quan existeixi, al sistema públic de gestió d’aquests residus.

IDEES CLAU SOBRE INNOVACIÓ I ECONOMIA CIRCULAR EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS

7

Idea 7: Disseny d’un sistema d’obtenció i tractament de dades estandarditzat, complet i comú

per a totes les autonomies i administracions locals que garanteixi un control del servei

adequat.

Les dades aniran associades a un sistema Big Data amb el qual les entitats locals, així com les

comunitats autonòmiques i l’Administració central, podran obtenir, amb el tractament

corresponent de les dades, la informació necessària per a la presa de decisions en matèria de

residus.

Idea 8: Informar el ciutadà sobre el cost de la gestió dels residus municipals.

Informar-lo de quant costa la recollida i gestió dels residus municipals i de quant es podria

estalviar si separés correctament els residus. Ha de ser un missatge clar i justificat sobre el que

li costa realment la gestió dels seus residus contrastat amb la informació de com es pot reduir

aquest cost mitjançant la participació (correcta) en les recollides separades dels diferents

materials reciclables. Aquest punt està íntimament relacionat amb la taxa per generació.

Es poden tenir en compte diversos incentius, com per exemple la creació de targetes de

fidelització per als ciutadans que participin en determinades accions ambientalment positives

(compostatge domèstic, ús de les deixalleries, etc.). Això s’ha fet a Catalunya i en algunes

zones de la Comunitat Valenciana.

Idea 9. El ciutadà com a subjecte actiu i no passiu del sistema.

Cal donar al ciutadà el pes que li correspon de dues maneres: educant-lo (qüestió d’edat) i

informant-lo (qüestió de responsabilitat), i per fer-ho existeixen estructures educatives i

tècniques sobre les quals s’han de recolzar els governs locals i els gestors de residus urbans.

Conèixer el ciutadà per adequar les campanyes de comunicació i informació:

Fer estudis per grups de ciutadans (edat, sexe, poder adquisitiu, nivell cultural) per

intentar respondre les preguntes següents: com es pot involucrar els ciutadans en la

gestió municipal de residus?, quins interessos tenen?, quins canals d’informació

utilitzen? Tot això amb l’objectiu de conèixer el perfil dels grups d’usuaris.

Les campanyes de sensibilització/educació s’han de segmentar i han de dedicar un

esforç especial a atendre la població adulta, ja que l’educació ambiental de la població

escolar sembla estar coberta.

Estudiar la possibilitat d’automatitzar la seva participació mitjançant l’ús d’aplicacions

per a mòbils.

La informació com a eina d’educació:

Crear una plataforma digital d’educació (innovació oberta) i oferir al ciutadà

informació clara, transparent i actualitzada de la traçabilitat dels seus residus. S’ha

d’incrementar la seva confiança en el sistema, incloent-hi els residus

comercials/industrials la gestió dels quals encara no està generalitzada, com és el cas

dels olis usats i els tèxtils, amb la necessitat d’unificar les dades i d’incloure-hi els

resultats dels diferents operadors, dotant el sector de més transparència.

IDEES CLAU SOBRE INNOVACIÓ I ECONOMIA CIRCULAR EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS

8

Idea 10: La innovació social comença traient la gestió dels residus del debat polític, assumint

la importància del medi ambient en totes les facetes de l’àrea municipal, respectant, això sí, els

diferents punts de vista, per a la qual cosa cal una implicació més gran d’aquests actors.

Amb aquestes idees i amb altres que se’n poguessin derivar, es planteja novament la qüestió

general de si es pot donar resposta o no a les preguntes següents:

1a. Podem incrementar les taxes de reciclatge a través d’altres canals i residus?

2a. Podem resoldre a curt termini el tema dels bioresidus a les ciutats?

3a. Això es traduirà realment en una menor taxa d’arribada de residus a l’abocador?

4a. Haurem d’incrementar la taxa de valorització energètica per reduir l’abocament als

nivells pròxims al zero?

5a. Sabrem definir quin paper han de jugar la indústria i el canal HORECA en la gestió dels

residus?

6a. Se sap quant costarà tot i com es finançarà?

Ciudad Universitaria s/n 28040 Madrid 91 336 71 01 catedra.ecoembes@upm.es http://www.catedraecoembes.upm.es @giaupm