IES MADINA MAYURQA

PLA D’ACTUACIÓ

DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ

CURS 2016-2017

1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ1.1. Organització i funcionament del departament

2. OBJECTIUS

3. ÀMBITS D'INTERVENCIÓ3.1. Suport als processos d'ensenyament-aprenentatge

3.1.3. Suports a l'alumnat NESE3.2.3. Avaluació psicopedagògica3.1.4. Atenció psicopedagògica3.1.5. Programa seguiment repetidors3.1.6. Projecte d'introducció de l'Aprenentatge Cooperatiu a les

aules.3.2. Acció tutorial (PAT)3.3. Orientació acadèmica i professional (POAP)

4. PROGRAMES ESPECÍFICS4.1. PMAR

a) Criteris de selecció de l'alumnatb) Programacions docents

Àmbit sociolingüísticÀmbit cientificmatemàticÀmbit pràcticÀmbit llengües estrangeresMatèria d'Educació FísicaMatèria de Religió/Valors Ètics

c) Metodologiad) Criteris d'agrupament, espai i recursose) Mesures de recuperacióf) Avaluació del programa

4.2. ALTER

5. REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PLA

2

INTRODUCCIÓ

ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL DEPARTAMENT

Aquest curs el Departament d'Orientació compta amb els següents professionals:

Mercè Cullà Orientadora/ Directora

Mercedes López Arroyo Orientadora/ Cap de Departament

Vanesa Cámara Mestra d'Audició i Llenguatge

Aina Sansó Mestra d'Educació Especial

Caterina Sala Mestra d'Educació Especial

Asun Ferrer Capó Mestra d'Atenció a la Diversitat

Inmaculada Morales Professora d'Àmbit Científicmatemàtic

Biel Nadal Professor d'Àmbit Sociolingüístic

Biel Font Professor d'Àmbit Pràctic

També comptam amb un ATE, en Pere Garau, a jornada completa per atendre aun alumne amb DM.

Les reunions de Departament es duran a terme cada setmana, els dimarts de13:10 a 14:05h. Per facilitar la feina, es farà una setmana reunió de tots elsmembres del Departament de la qual s'elaborarà acta i l'altra setmana es durà aterme una sessió de feina en tres grups (el professorat del programa PMAR, lesorientadores i les mestres de suport). Si dins aquestes grups de feina s'arriba aacords, s'aprofitarà la següent reunió de tots els membres del departament percomentar-ho i així constarà en acta.

Els espais dels que disposam són: un despatx a on fa feina l'orientadora (a on escustodien els expedients) i serveix de departament del professorat d'àmbit; unapetita aula per donar suports en petit grup compartida entre les dues PT i l'AL; iun petit espai per fer feina individualitzada utilitzat per l'AD.

3

OBJECTIUS

La detecció i l’atenció a les necessitats específiques de suport educatiu delsalumnes, tan aviat com sigui possible.

La diversitat i els diferents ritmes d'aprenentatge de l'alumnat que reclamenla planificació de mesures preventives, ordinàries i específiques d’integraciói inclusió educativa.

L’assessorament i suport que professorat i tutors precisen en l’exercici de lesseves funcions docents.

L’atenció i orientació a les famílies de l’alumnat.

El desenvolupament personal i integral dels alumnes, com també el seudesenvolupament social en el context escolar, social i familiar.

L'aprenentatge i integració de l'educació en valors democràtics, tolerància,cooperació, solidaritat, convivència, igualtat d'oportunitats…

El procés de pressa de decisions que l’alumnat ha de realitzar en finalitzarcada etapa.

4

ÀMBITS D'INTERVENCIÓ

SUPORTS ALS PROCESSOS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Suports a l'alumnat NESE

L’equip del departament d'orientació té com a objectiu fonamental impulsar iimplementar , des d’una perspectiva inclusiva, models organitzatius i metodolò-gics que afavoreixin una resposta educativa de qualitat per atendre la diversitatdels alumnes a través de mesures educatives preventives o específiques, tant or-dinàries com extraordinàries, que inclouen estratègies de suport tant indirectecom directe.

La tasca de l’equip del departament d’orientació s’ha enfocar cap a lacol·laboració amb els equips educatius per oferir una resposta educativa el mésajustada possible a tot l’alumnat, a través de la planificació i posada en pràcticade mesures d’atenció a la diversitat, de caràcter general i específic que es puguindur a terme en el centre.

Per aconseguir aquest objectiu, concebem el departament d’orientació com unequip de suport. Ara bé, tot assumint la interrelació i necessària coordinació detotes les actuacions de suport dutes a terme pels membres dels departament,s’han d’establir unes prioritats en les actuacions dels diferents perfils dels pro-fessionals que l’integren.

També disposam d’una mestra especialista en audició i llenguatge en situació demitja jornada al nostre institut, la qual cosa permetrà millorar significativamentla intervenció i atendre més necessitats de suport en àrees que tenen a veure ambel món de la logopèdia. Es realitzarà una avaluació inicial per la detecció i con-firmació de l'alumnat amb necessitats específiques de llenguatge.

Es realitzaran a 2n una sessió de suport de català, una de castellà i una dematemàtiques a cada grup. A més, una sessió setmanal del projecte “MiguelHernández”, el disseny del qual es troba inclòs dins la programació deldepartament de castellà. Es realitzaran a 3r i 4t una sessió de suport de castellà i una de català dins o forade l'aula d'acord a les necessitats. Del suport logopèdic es realitzaran sessions individualitzades a alumnes de 1r i2n prèviament avaluats. Es farà un suport dins el grup classe d'un 1r i un 2n

d'ESO i dels dos grups de PMAR (quinzenalment). Una de les professores de suport dedicarà dues sessions setmanals al programade PALIC en coordinació amb el departament de català.

També comptam al departament amb un auxiliar tècnic educatiu –ATE- ja quetenim escolaritzats un alumne (a 3r d'ESO amb discapacitat motòrica).

5

L'equip de suport treballarà dins l'aula ordinària en gran grup excepte quan lesadaptacions i necessitats de l'alumnat ho requereixin, proporcionarà el suportfora de l'aula a un petit grup d'alumnes. En cada cas s’acordarà la metodologia arealitzar amb el professorat d'àrea corresponent.

Es farà coordinació permanent amb el professorat que atén l’alumnat NESE. Perfacilitar aquesta coordinació, cada curs de l’etapa tendrà una membre de l’equipde suport de referència.

D'acord amb la normativa vigent es col·laborarà en la realització de les ACSamb el professorat de les corresponents matèries, en les quals es prioritzarà defi-nir amb claredat els criteris d'avaluació. Els controls per a l'alumnat NESEs'adaptaran conjuntament amb el professor, d’acord amb aquests criteris.

També és col·laborarà en l'elaboració dels informes dels alumnes NESE amb elstutors/es.

Totes les intervencions dutes a terme quedaran recollides en els documentsd'adaptació curricular dels alumnes atesos.

Avaluació psicopedagògica

En el cas de que hi hagi alguna demanda d'avaluació d'un/a alumne/a enparticular es durà a terme per part de l'orientadora donant resposta a la demandaamb un programa d'intervenció personalitzat, si n'és el cas. També es faràavaluació psicopedagògica dels alumnes que, després de fer la passació delBady-g o l'aplicació del protocol d'AACC, tenguin uns resultats significatius.

Atenció psicopedagògica

Els dimarts i els dijous de 14:05 a 15:00 es duran a terme sessions d'atenciópsicopedagògica per part de les dues orientadores. Els alumnes interessats espodran apuntar i assistir a aquestes sessions que tenen per objectiu donar unaatenció especialitzada a alumnat amb especials dificultats.

Programa seguiment repetidors

L'objectiu del programa de repetidors és intentar que, aquesta repetició en centrien la recuperació d'aquells objectius no assolits i que han provocat ditarepetició. Les accions que es duran a terme són:-Acompanyament en el control i revisió de l'agenda i els quaderns de feina.-Repàs més específic de matemàtiques i naturals-L'elaboració d'un experiment elèctric, cada dues setmanes, amb l'objectiu de

6

dur a terme una activitat que relacioni la teoria i la pràctica.

Col·laboració en la introducció de l'Aprenentatge Cooperatiu a les aules

Aquest curs les PT assignades a 1r i 2n d'ESO dediquen part del seu horari atallers que duen a terme conjuntament amb els departaments de castellà i català.La metodologia de feina que s'empra, principalment, a aquests tallers ésl'aprenentatge cooperatiu.

7

ACCIÓ TUTORIAL

Dins el PAT aquest curs es vol fer especial atenció a un programa sobreparticipació de l'alumnat i intervenció dins l'àmbit comunitari. L'objectiu és,partint del més proper, començar a implicar als alumnes en l'organització de laclasse, el centre i la barriada ajudant-los a escoltar-se, prendre decisionsconjuntes, organitzar-se i ser capaços de modificar l'entorn per millorar-lo.També es col·laborarà en la millora de la convivència i en la formació duta aterme des del servei de mediació.

Aquest és el programa d'activitats proposat per aquest curs escolar:

OBJECTIU

Contribuir a la integració de l'alumnat dins el grup classe i dins el centre i fomentar laparticipació de l'alumnat dins la Comunitat Educativa i l'entorn més proper.

ACCIONS TEMPORALITACIÓ INDICADORSD'AVALUACIÓ

Realització de sociogrames atots els grups.

Mes de novembreMes de juny

Observar les diferències entreels dos sociogrames pervalorar la intervenció tutorialduta a terme durant el curs.

Elecció de delegat conscient(mitjançant un procésargumentat i democràtic).

Mes de setembre Valorar la responsabilitat igrau d'implicació delsdelegats de curs.

Realització d'activitats deCohesió de Grup.

Principalment durant elsmesos de setembre-octubre.Si és necessari, en altresmoments del curs

Grau de cohesió del grup,respecte entre els membres icapacitat de dur a terme unprojecte conjunt.

Convocatòria reunions dedelegats.

Mensualment Nombre de reunionsGrau d'implicació delsdelegats (assistència ipropostes fetes)Canvis produïts al centre coma resultat d'aquestes trobades

Participació en la formació denous mediadors encol·laboració amb laComissió de Convivència.

Dilluns de 14 a 15h Nombre d'alumnat participantAssistència i implicacióQüestionari de valoraciófinalitatFuncionament del servei demediació

Col·laboració amb entitats del'entorn més proper (dinamo,Serveis Socials,...)

Durant tot el curs Grau de coordinacióParticipació de l'alumnat

Participació al Programa Aquest programa s'ha

8

d'Aprenentatge-Servei encol·laboració amb laComissió de Medi Ambient.

sol·licitat però no sabem si elsmos han concedit.

OBJECTIUAfavorir el procés de desenvolupament integral de l'alumne/a i contribuir al caràcterpersonalitzat de l'educació

ACCIONS TEMPORALITZACIÓ INDICADORSD'AVALUACIÓ

Aplicació de programes sobreeducació emocional, educacióen valors i respecte a lesdiferències.

Durant el curs escolar Reflexions de l'alumnatProcessos individuals resultatde les dinàmiques realitzades

OBJECTIUPrevenir i detectar possibles necessitats específiques de suport

ACCIONS TEMPORALITZACIÓ INDICADORSD'AVALUACIÓ

Presentació full de demandaals tutors/es

Mes de novembre Nombre de demandesindividualsQuantitat d'informacióaportada per l'EquipEducatiusNombre de demandes resoltes

Passació del Bady-g a totl'alumnat de 1r d'ESO

Anàlisi de resultats

Aplicació el protocol dedetecció d'AACC

Segons calendari d'aplicacióplantejat des de Conselleria

Anàlisi de resultats

Activitats Planificació iGestió del Temps

Segon trimestre Millora dels resultatsacadèmics

Activitats Tècniques d'Estudi Segon trimestre Millora dels resultatsacadèmics

OBJECTIUPotenciar l'autoconeixement de l'alumnat

ACCIONS TEMPORALITZACIÓ INDICADORSD'AVALUACIÓ

Activitats de Concentració- Durant el curs Millora dels resultats

9

Atenció acadèmics

Activitats de Resolució deConflictes

Durant el curs Valoració de les habilitats del'alumnat per resoldre elsconflictes

Participació al programaTRANS

Per concretar encara Grau d'impacte en l'alumnatGrau de participació del'alumnat en la xarxa social

OBJECTIUAfavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat isistema de valors per a la adequada presa de decisions respecte al seu projecte de vida.

ACCIONS TEMPORALITZACIÓ INDICADORSD'AVALUACIÓ

Intervencions dins les horesde tutoria per desenvolupa eltema: “Descobreix el teutalent”

Durant el curs Qüestionari d'avaluació aomplir pels alumnesQüestionari d'avaluació aomplir pels tutors/es

Activitats de Presa deDecisions Conscient

Durant el curs Participació i reflexions del'alumnat

Intervenció de la ConsultaJove

Un pic a la setmana durant totel curs

Nombre de demandesTemàtiques tractadesGrau de resolució

Organització d'una jornadasobre professions

Per determinar encara Qüestionari inicial deprofessions que els interessenAdequació dels professionalsassistentsImplicació de l'alumnatParticipació de l'alumnatQüestionari d'avaluacióposterior a l'activitat

TEMÀTIQUES TRACTADES PER CURSOS

CURS TEMÀTIQUES

1 r ESO Cohesió de Grup

Concentració i Atenció

Planificació i Gestió del Temps

2n ESO Resolució de Conflictes

Xarxes Socials (Policia)

10

Planificació i Gestió del Temps

3r ESO Presa de Decisions Conscient

Consum de drogues (Policia)

4t ESO Presa de Decisions Conscient

Xarxes Socials (Policia)

Educació Vial (Policia)

Què hi ha després de l'ESO? (UIB)

1r Batx Tècniques d'Estudi

Descobreix el teu talent

Consum Alcohol (Sanitat)

Un camí, distintes direccions (UIB)

2n Batx Descobreix el teu talent

Directe a la Universitat (UIB)

L'enfocament per aquest curs és que les orientadores facin una primeraintervenció dins les diferents tutories i els tutors i les tutores li puguin donarcontinuïtat a aquesta feina. La previsió és entrar a introduir cada un dels temes que es programa tracta fentdinàmiques actives i participatives. Posteriorment, s'oportarà material per a que,cada un dels tutors/es puguin continuar la feina iniciada.Aquesta previsió de temàtiques a tractar ha de ser flexible i se pot anarmodificant durant el curs, en funció de la demanda i necessitats de cada un delsgrups.

Es concertaran xerrades amb la Policia Local i/o Nacional sobre tema de XarxesSocials (2n ESO i 4t ESO), sobre Drogues (3r ESO) i Educació Vial (4r ESO). La resta de temàtiques seran tractades per part de les orientadores.

En el cas de les activitats relacionades amb el consum d'alcohol, es seguirà unprograma elaborat per Sanitat però que s'impartirà pels tutors i l'orientadora de lamateixa manera que es tracten les altres temàtiques.

11

ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL

Durant aquest curs es faran intervencions sobre orientació acadèmica iprofessional a tots els cursos. Es duran a terme intervencions genèriques incloses dins el pla d'acció tutorial iintervencions més concretes o puntuals als cursos de 3r i 4t d'ESO i 1r i 2n deBatxillerat.

Accions específiques del POAP:

-Jornada de les Professions

-Xerrades de la UIB i d'altres Universitats.

-Visita a la UIB

-Difusió d'informació sobre centres educatius i universitats (participació ala fira UNITOUR)

-Activitats de tutoria amb l'objectiu de tractar el tema de l'autoconeixement i el descobriment del propi talent (material Ken Robinson).

12

PROGRAMES ESPECÍFICS

PMAR

CRITERIS DE SELECCIÓ DE L'ALUMATAccedeixen al programa de PMAR els alumnes proposats pels Equips Educatius.Les condicions per accedir al programa són les establertes per normativa:alumnes que presenten dificultats en l'aprenentatge no imputables a falta d'estudio esforç. Han d'haver repetit almenys un pic a qualsevol etapa. Són alumnes queno es troben en condicions de promocionar al curs següent i, per evitar larepetició, accedeix a aquest programa. També pot accedir alumnat que repeteixper primera vegada, en aquest cas, es produeix la repetició al grup de PMAR.L'alumnat ha de ser proposat durant la segona avaluació, el Departamentd'Orientació hi ha de fer una valoració del cas i s'ha de recollir el consentiment iacceptació de família i alumne/a, respectivament.

PROGRAMACIONS DOCENTS

ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC

OBJECTIUS:

Obtenció, selecció i registre d’informació explícita o implícita a partir demapes, obres d’art,...

Elaboració de notes, resums, esquemes,... a partir d’informació escrita ioral.

Realització de treballs de síntesi a partir de distints tipus de fontsprimàries i secundàries.

Anàlisi i contextualització dels elements bàsics del llenguatge plàstic ivisual en les manifestacions i expressions artístiques contemporànies.

Anàlisi i interpretació d’obres d’art des de diferents perspectives(sociològiques, iconogràfiques,...) i en èpoques diferents.

Anàlisi i contextualització dels elements bàsics de l’expressió plàstica ivisual en diferents èpoques i artistes.

Interpretació dels processos de canvi històric mitjançant la utilització delsdiferents codis de representació del temps històric (eixos cronològics,diagrames temporals, mapes, ...)

Elaboració de textos orals de diferents tipus: descriptius, narratius,dialogats.

Comentari de textos orals i escrits. Reconèixer les característiques i parts dels textos comentats.

13

Diferenciació de les idees principals i secundàries. Elaboració, expressió i justificació de l' opinió personal. Producció de textos orals amb diferents finalitats i respecte a situacions de

comunicació i contextos socials diversos. Planificació, realització i avaluació de descripcions, narracions i diàlegs,

en les seves diferents formes. Identificació i anàlisi dels elements sintàctics i morfològics que integren

l' estructura oracional. Utilització de diferents tipus de diccionaris. Lectura expressiva i en veu alta de textos literaris de diferents gèneres.

Sessions de teatre llegit, recitació de poemes, etc.

-CONTINGUTSEls continguts es desenvoluparan segons les unitats didàctiques de cada departament ( biologia i geologia, matemàtiques, física i química)

-TEMPORALITZACIÓ

En el 2n any del PMAR (corresponent a 3r de la ESO)

1º trimestre:

Unitat Didàctica 0, Unitat Didàctica 1, Unitat Didàctica 7 i Unitat Didàctica 2 de CastellàUnitat Didàctica 1, Unitat Didàctica 2, Unitat Didàctica 3 de CatalàUnitat Didàctica 1, Unitat Didàctica 2 i Unitat Didàctica 3 de Socials

2º trimestre:

Unitat Didàctica 8, Unitat Didàctica 3, Unitat Didàctica 9 i Unitat Didàctica 4 deCastellàUnitat Didàctica 4, Unitat Didàctica 5 i Unitat Didàctica 6 de CatalàUnitat Didàctica 4, Unitat Didàctica 5 i Unitat Didàctica 6 de Socials

3º trimestre:

Unitat Didàctica 10, Unitat Didàctica 5, Unitat Didàctica 6 de castellàUnitat Didàctica 7, Unitat Didàctica 8, Unitat Didàctica 9 de catalàUnitat Didàctica 7 i Unitat Didàctica 8 de socials

14

4-METODOLOGIA

El programa de millora de l'aprenentatge i el rendiment ( PMAR) és diferent alprograma de diversificació curricular; ja que el perfil dels alumnes que han estatseleccionats per formar part manté un perfil molt semblant als alumnes que encursos anteriors cursaven diversificació.El professorat degut a les particularitats del grup intenta adaptar la feina docent ales circumstàncies de cada alumne, coneixent les seves situacions, afavorintl’actitud positiva i fomentant l’autoestima de l’alumnat, sense deixar de bandal'esforç i el treball.

El nombre d´alumnes reduït en el grup i les hores que el professor està amb ells,facilita un major coneixement de les característiques dels alumnes i possibilitaanar analitzant el procés d'ensenyament i aprenentatge

La didàctica de les diferents unitats estarà orientat a que els alumnes tinguin unaconnexió entre els continguts que han d'aprendre i el mon que els envolta.Els continguts de català i castellà s' orientaran cap a l’ús adequat de la llengua,tant escrita com oral, així com de documents que els puguin servir a la vidaquotidiana, com l’elaboració d’un currículum o d’una carta.Els continguts de socials s' organitzaran al voltant de les unitats didàctiques perconnectar diversos temes relacionats. En amb la geografia i la història. Enaquestes matèries es fa necessària una selecció de continguts mínimsfonamentals.

s'establirà una divisió de l'horari setmanal de l' àmbit per matèries , quan elscontinguts ho requereixin es podran efectuar plantejaments interdisciplinaris.

Pel que fa al treball diari, es donarà molta importància a l'ordenació de lesfeines, Correcta presentació del quadern i dels treballs realitzats i en larealització diària de les feines encomanades: es fomenten els valors deconstància i esforç, sense perdre de vista les singularitats d'aquest col·lectiud'alumnes.

Es molt important el seguiment continu de les feines i la realització d'exàmens,al menys , una vegada finalitzada cada unitat didàctica. Es donarà moltaimportància a l'elaboració de resums i esquemes i a la redacció personal de lesunitats. Es fomentaran les exposicions orals dels alumnes. Es proposaran una sèrie de treballs tant individuals com en equip:-Recopilació d'articles sobre temàtiques concretes

15

-treballs (quadernets, murals, presentacions)-fitxes.

5-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ QUE S'APLICARANLes qualificacions dels alumnes s’obtindran dels diferents treballs adesenvolupar:● Puntualitat, assistència i actitud (participar activament a les classes, respectarals altres, al professor, el material i les instal·lacions).● L’organització en el treball.● El treball en equip.● Realització de les activitats i exercicis donats pel professor (d’obligadarealització/exposició)

● Proves d'avaluació(d’obligada realització)

Dins d’aquests criteris de qualificació es valorarà:

- Proves d'avaluació 70% ( exàmens 40%, lectures obligatòries 20%,treballs i presentacions 10%...)

- Activitats o exercicis realitzats 20%- Actituds dels alumnes. 10%

Per poder realitzar la mitjana de les proves escrites, s’ha d’obtenir una puntuaciócom a mínim de 3 punts a cada prova escrita (examen).Per obtenir l’aprovat a l’avaluació, serà imprescindible que la mitjana aritmèticade les proves escrites sigui com a mínim de 5, haver realitzat tots els treballsproposats i que amb la aplicació dels percentatges anteriors s’obtingui unaqualificació final igual o superior a 5.Els alumnes que no s’hagin presentat a qualque examen (sempre que hagi estatper causa justificable segons el reglament de règim intern), podran fer-ho a finalde l'avaluació( la nota serà la corresponent a l'examen).Si l’avaluació queda suspesa, tindran opció de recuperar-la fent un examen derecuperació de tots el continguts suspesos al final de cada avaluació entregantels treballs corresponents.Es tindrà en compte la puntualitat i l’assistència, que seran avaluades.Els treballs o proves d’obligada realització/exposició no efectuats seran motiud’una qualificació de zero(0), incloent-ne dins d’aquest apartat aquells que perno dur el material necessari a classe no puguin realitzar-se.No presentar els treballs mínims exigibles en les dates indicades, suposa nosuperar l'assignatura i podran entregar-se de nou el dia de la recuperació, essentla qualificació màxima en aquests casos de 5.Distinció entre fonts primàries i secundàries o historiogràfiques i anàlisis comparativa de la utilitat i el valor d’ambdós tipus de fonts per al coneixement del passat.

16

6. RECUPERACIONS

Els alumnes que no s’hagin presentat a qualque examen o be no hagin entregat algun treball (sempre que hagi estat per causa justificable segons el reglament derègim intern), podran fer-ho a final de l'avaluació ( la nota serà la corresponent al'examen).

7. PENDENTSEs seguiran els criteris del professor de cada àmbit.

8. MATERIALS, RECURSOS DIDÀCTICS I LLIBRES DE TEXT

3erde la ESO

Llengua i literatura catalana 3 Ed. Anaya Llengua castellana 3 Ed. Edebé Ciències Socials. GiH 3.1 Vicens Vives Lectures obligatòries: una per trimestre. Es consensuaran amb els

Departaments implicats. Les corresponents a aquest curs són de català: Homes i ratolins John, STEINBECK Ed. Joc brut, Manuel DE PEDROLO Ed. 62 La ratera Agatha, CHRISTIE

Lectures obligatòries de castellà: Cordeluna L. Barceló Ed. Edebé Tú y yo N, Ammaniti, Ed. Anagrama Usted tiene ojos de mujer fatal de Jardiel, PONCELA Ed. Castalia

17

ÀMBIT CIENTÍFICOMATEMÀTIC

1-Objectius

1 Incorporar al llenguatge i mode d'argumentació habituals les diferents formes d'expressió numèrica, gràfica, lògica, algebraica i probabilística, ambla finalitat de comunicar-se de manera precisa i rigorosa

2 Utilitzar les formes de pensament lògic per formular i comprovar conjectures i realitzar inferències i deduccions.

3 Utilitzar les formes de pensament lògic per organitzar i relacionar informacions diverses relatives a la vida quotidiana i a la resolució de problemes.

4 Quantificar aquells aspectes de la realitat que permetent utilitzar-la millor emprant tècniques de recollida de dades, procediments de mesura, i els càlculs apropiats a cada situació.

5 Elaborar estratègies personals per l'anàlisi de situacions concretes i per a la identificació i resolució de problemes.

6 Valorar les estratègies personals utilitzades en funció dels resultats obtinguts.

7 Analitzar les solucions d'un problema i la validesa de les mateixes.

8 Utilitzar tècniques senzilles de recollida de dades per obtenir informació sobre fenòmens i situacions diverses.

9 Reconèixer la realitat com diversa i susceptible de ser explicada des d'una perspectiva determinista o des d'una perspectiva aleatòria.

10 Reconèixer els punts de vista oposats: finit/no finit, mesurable/no mesurable, com complementaris per explicar la realitat.

11 Identificar les formes i relacions espacials que es presenten en la realitat.12 Analitzar les propietats i relacions geomètriques resultants de l'observació

de la realitat.13 Identificar i analitzar críticament els missatges dels medis de comunicació

que utilitzen el llenguatge matemàtic.

14 Actuar en situacions quotidianes i en la resolució de problemes, amb una flexibilitat tal que permeti canviar el punt de vista i amb perseverança en la recerca de solucions.

15 Conèixer i valorar les pròpies habilitats numèriques per gaudir dels aspectes creatius, manipulatius, estètics o utilitaris de les matemàtiques.

16 Comprendre i expressar missatges científics utilitzant el llenguatge oral i

18

escrit amb propietat així com altres sistemes de notació i representació quan sigui necessari.

17 Utilitzar els conceptes bàsics de les ciències per elaborar una interpretació científica dels principals fenòmens naturals així com per analitzar i valorar alguns desenvolupaments i aplicacions tecnològiques d'especial rellevància.

18 Aplicar estratègies personals, coherents amb els procediments de la ciència en la resolució de problemes: identificació del problema, formulació d'hipòtesis, planificació, anàlisis dels resultats i comunicació dels mateixos.

19 Participar en la planificació i realització en equip d'activitats científiques, valorant les aportacions pròpies i d'altres en funció dels objectius establerts, mostrant una actitud flexible i de col·laboració i assumint responsabilitats enel desenvolupament de les feines.

20 Elaborar criteris personals i raonats sobre qüestions científiques i tecnològiques bàsiques de la nostra època mitjançant el contrast i avaluació d'informacions obtingudes de diferents fonts.

21 Utilitzar els coneixements dels alumnes sobre el funcionament dels cos humà per desenvolupar els hàbits de cura i salut corporal

22 Utilitzar els coneixements dels alumnes sobre els elements físics i els éssers vius per gaudir del medi natural, conservar-lo i millorar-lo.

23 Reconèixer i valorar les aportacions de la ciència per a la millora de les condicions d'existència dels éssers humans i plantejar les relacions entre ciència i societat.

24 Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les característiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmès a evolució i revisió continua.

25 Utilitzar les noves tecnologies d’informació i de la comunicació per a la recerca, la gestió i el tractament de la informació.

26 Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l‘àrea amb precisió i rigor.

2-CONTINGUTSEls continguts es desenvoluparan segons les unitats didàctiques de cada departament ( biologia i geologia, matemàtiques, física i química)

3-TEMPORALITZACIÓ

En el 2n any del PMAR (corresponent a 3r de la ESO)1º trimestre:

19

UD 1, UD 2, UD 3 i UD 4 de MatemàtiquesUD 1, UD 2 i UD 3 de Biologia i GeologiaUD 1 i UD 2 de Física i Química2º trimestre:UD 5, UD 6, UD 7 i UD 8 de MatemàtiquesUD 4 i UD 5 i de Biologia i GeologiaUD 3 i UD 4 de Física i Química3º trimestre:UD 9, UD 10, UD 11 i UD 12 de MatemàtiquesUD 6 i UD 7 de Biologia i GeologiaUD 5 i UD 6 de Física i Química

4-METODOLOGIA

Si be el programa de millora de l'aprenentatge i el rendiment ( PMAR) presenta unes característiques que el fan diferent a l'anterior programa de diversificació curricular; al que d'alguna manera ve a substituir, el perfil dels alumnes que han estat seleccionats per formar part segueix el perfil similar als alumnes que en cursos anteriors cursaven diversificació.El professorat degut a les particularitats del grup intenta adaptar la feina docent a les circumstancies de cada alumne, coneixent les seves situacions, estimulant aptituds positives i fomentant la seva autoestima, sense deixar de ser exigents amb l'esforç i treball ben fet.

La reducció del nombre d´alumnes en el grup i la quantitat d'hores que el professor està amb ells, facilita un major coneixement de les característiques dels alumnes i possibilita anar analitzant el procés d'ensenyança i aprenentatge.

El desenvolupament didàctic de les diferents unitats estarà orientat, a mesura de lo possible, de tal manera que els alumnes tenguin una connexió entre els continguts quehan d'aprendre i el mon que els envolta.Els continguts de matemàtiques s' orientaran cap a l'adquisició i pràctica de les eines bàsiques de càlcul i cap a la resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana.Els continguts de Biologia i Geologia i Física i química s' organitzaran al voltant de les unitats didàctiques per articular i connectar diversos temes relacionats. En aquestes matèries es fa necessària una selecció de continguts mínims fonamentals.

Si be s'establirà una divisió de l'horari setmanal de l' àmbit per matèries , quan els continguts ho requereixin es podran efectuar plantejaments interdisciplinaris.

20

Pel que fa al treball diari, es donarà molta importància a l'ordenació de les feines,Correcta presentació del quadern i dels treballs realitzats i en la realització diària de les feines encomanades: es fomenten els valors de constància i esforç, sense perdre de vista les singularitats d'aquest col·lectiu d'alumnes.

Es molt important el seguiment continu de les feines i la realització d' exàmens, al menys , una vegada finalitzada cada unitat didàctica. Es donarà molta importància a l'elaboració de resums i esquemes i a la redacció personal de les unitats. Es fomentaran les exposicions orals dels alumnes. Es proposaran una serie de treballs tant individuals com en equip:-Recopilació d'articles sobre temàtiques concretes-treballs monogràfics ( quadernets, murals, presentacions power point)-fitxes de les experiències de laboratori i de les activitats extraescolars.

5-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ QUE S'APLICARAN

Les actituds de l’alumne vendran donades per un conjunt de qualificacions obtingudes dels diferents treballs a desenvolupar:● Puntualitat,assistència i actitud (participar activament a les classes, respectar als altres, al professor, el material i les instal·lacions).● L’organització en el treball.● El treball en equip.● Realització de les activitats i exercicis donats pel professor (d’obligada realització/exposició)

● Proves d'avaluació(d’obligada realització)

Dins d’aquests criteris de qualificació es valorarà:

- Proves d'avaluació 70% ( exàmens, treballs, presentacions...)

- Activitats o exercicis realitzats 20%- Actituds dels alumnes. 10%

Per poder realitzar la mitjana de les proves escrites, s’ha d’obtenir una puntuació coma mínim de 3 punts a cada prova escrita (examen).Per obtenir l’aprovat a l’avaluació, serà imprescindible que la mitjana aritmètica de les proves escrites sigui com a mínim de 5, haver realitzat tots els treballs proposats i que amb la aplicació dels percentatges anteriors s’obtingui una qualificació final igualo superior a 5.Els alumnes que no s’hagin presentat a qualque examen (sempre que hagi estat per causa justificable segons el reglament de règim intern), podran fer-ho a final de

21

l'avaluació( la nota serà la corresponent a l'examen).Si l’avaluació queda suspesa, tindran opció de recuperar-la fent un examen de recuperació de tots el continguts suspesos al final de cada avaluació entregant els treballs corresponents.Es tindrà en compte la puntualitat i l’assistència, que seran avaluades.Els treballs o proves d’obligada realització/exposició no efectuats seran motiu d’una qualificació de zero(0), incloent-ne dins d’aquest apartat aquells que per no dur el material necessari a classe no puguin realitzar-se.No presentar els treballs mínims exigibles en les dates indicades, suposa no superar l`assignatura i podran entregar-se de nou el dia de la recuperació, essent la qualificació màxima en aquests casos de 5. 6-RECUPERACIONS

Els alumnes que no s’hagin presentat a qualque examen o be no hagin entregat algun treball (sempre que hagi estat per causa justificable segons el reglament de règim intern), podran fer-ho a final de l`avaluació ( la nota serà la corresponent a l`examen).

7-PENDENTSEs seguiran els criteris del professor de cada àmbit.

8- MATERIALS, RECURSOS DIDÀCTICS I LLIBRES DE TEXT

3r d'ESO

MATEMÀTIQUES 3r ESO, Ed. ANAYA BIOLOGIA I GEOLOGIA, 3r ESO, Ed. Baula FISICA I QUIMICA, 3r ESO. Ed. ILLES BALEARS,

SANTILLANA

Materials de reforç Accés a Internet sempre que sigui possible Utilització del laboratori de ciències naturals i de física i

química

22

ÀMBIT PRÀCTIC

A l’aula s’hauria de potenciar l’aprenentatge de llarga durada i, per tant,l’aprenentatge significatiu en oposició al memorístic, la qual cosa no ha d’implicareliminar aquest tipus d’aprenentatge. Així, cal afavorir una memoritzaciócomprensiva en el procés d’aprenentatge. D’altra banda, els alumnes han d’aprendrea aprendre, ser capaços d’investigar pel seu compte i aprofundir en la matèria, aixícom a fer ús de diverses fonts d’informació, especialment les tecnologies de lainformació i la comunicació.Els recursos didàctics són una eina per a l’aprenentatge, ja que ens permeten

organitzar la informació que volem transmetre i ajudar així els alumnes a

desenvolupar les seves habilitats i potenciar la creativitat i l’interès.

PLÀSTICA

OBJECTIUS

1 Fer analitzar aspectes visuals de l'entorn i iniciar la crítica d'imatges basada en la seva comprensió

2 Acostar-se a l'obra d'art amb actitud oberta i receptiva cap a les sensacions, emocions o ideesque transmet.

3 Cercar una forma personal d’expressar-se i d'utilitzar els procediments del llenguatge visual iplàstic. Iniciar-se en el coneixement dels conceptes bàsics.

4 Analitzar i elaborar relacions entre imatge i text. Comparar, trobant analogies i diferències,distints medis de comunicació i diferents tipus d’imatges.

5 Substituir el rebuig cap a les obres artístiques que no es comprenen per una actitud decuriositat i desig de comprensió. Opinar sobre les obres d'altres amb respecte cap a lespersones que les hagin fet.

6 Valorar les idees, opinions i aportacions dels companys. Contribuir personalment al progrésdel grup, segons les seves possibilitats. Rebutjar qualsevol forma de discriminació per raonsde sexe, personals o socials.

7 Superar complexes i inhibicions en la utilització del llenguatge visual plàstic 1 valorar-ho comun medi d'expressió, comunicació i goig personal.

8 Experimentar les possibilitats expressives de diversos procediments plàstics i visuals, cercantuna forma personal d’utilitzar les tècniques materials instruments.

9 Planificar de forma flexible el procés de realització d'una obra, valorant, en les distintespasses, els resultats aconseguits per adequar-los al propòsit que es pretén.

23

10 Conèixer i apreciar el fet artístic com a font de goig estètic i com a part interessant d'unpatrimoni cultural, contribuent activament al seu respecte, conservació i millora, amb especialincidència en les obres artístiques de la pròpia Comunitat.

11 Expressar-se amb actitud creativa utilitzant correctament els codis, terminologia iprocediments del llenguatge visual i plàstic.

12 Conèixer i comprendre les relacions del llenguatge visual 1 plàstic amb altres llenguatges,triant la fórmula expressiva més adequada en funció de les necessitats de comunicació.

13 Relacionar-se amb altres persones i participar a activitats de grup adoptant actituds deflexibilitat, solidaritat, interès i tolerància superant inhibicions i perjudicis, i rebutjantdiscriminacions per característiques personals o socials

14 Planificar, individual o col·lectivament, les fases del procés de realització d'una obra. analitzarels seus components per adequar-los als objectius que es pretenen aconseguir Í revisar, alfinalitzar, cada una de les fases.

2.2 Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques al'ESO

Nombre Denominació de la competència i concreció per a la matèria

1 Competència en comunicació lingüística :Progressar en l'ús del català fins que arribi aser el vehicle de comunicació habitualRespectar i apreciar la cultura pròpia com aelement bàsic de la identitat individual 1col·lectiva.

Totes les classes s'imparteixen indistintament en castellà i català, excepte els 1rs d'ESO que tenen part en anglès (AICLE).

Progressar en comunicació lingüística en unallengua estrangera (anglès)

L'anglès s'introdueix progressivament en la dinàmica de les classes a 1r d'ESO.

2 Competència matemàtica:geometria , proporció, interpretació de plànols, etc...

Aquesta competència s'aplica a cada exercici de geometria plana i en general en totes les activitats de càlcul i mesurament programades.

3 Competència en el coneixement i la interaccióamb el món físic:valorar els conceptes desimetria, proporció, formes geomètriques,moviment, etc...

La relació d'aquesta competència s'aplica en la totalitat de les unitats didàctiques programades al primer i tercer curs.

4 Tractament de la informació i competènciadigital: Comprendre missatges en qualsevolcodi de llenguatge oral, escrit, numèric,gràfic, corporal, àudio-visual,.,.; així comutilitzar aquests codis per a l'expressió de les

Es potencia, en la mesura del possible, l'ús de les noves tecnologies per l'elaboració dels diferents projectes pedagògics a treballar.

24

pròpies experiències .

5 Competència social i ciutadana:Relacionar-seamb altres persones i participar a activitats degrup adoptant actituds de flexibilitat,solidaritat, interès i tolerància superantinhibicions i perjudicis, i rebutjantdiscriminacions per característiques personalso socials.

Activitats extra escolars.Treballs en grup.Coneixement i respecte per les feines alienes.Activitats dinamitzadores.

6 Competència cultural i artística: Conèixer iapreciar el fet artístic com a font de goigestètic i com a part interessant d un patrimonicultural, contribuent activament al seurespecte, conservació i millora, amb especialincidència en les obres artístiques de la pròpiaComunitat.

És la competència pròpia de l'assignatura.

7 Competència per aprendre a aprendre:Apreciar, analitzar i conèixer les possibilitatsexpressives que ofereix la Investigació dedistintes tècniques plàstiques i visualsvalorant l'esforç de superació que suposa elprocés creatiu.

És una competència que es treballa gradualment a cada unitat de forma continuada mitjançant la visualització del procés creatiu individual de cada alumne. L'avaluació continuada intervé directament en aquesta competència.

8 Autonomia: Respectar 1 conèixer altresmodes d'expressió visual i plàstica distinta delpropi i dels modes dominants de l'entorn,superant convencionalismes, i elaborarJudicis i criteris personals que permetinactuar amb autonomia.

L'autocrítica, l'auto coneixement i el foment de l'auto estima, fet determinant en aquesta assignatura, afavoreixen l'autonomia de l'alumne.

25

2.3.2 EPVA Tercer d'ESO

Unitat Títol i continguts Mínim(S/N)

Criteris d'avaluació /Estàndards

d'aprenentatgeavaluables

Mínim (S/N)

Temporització

A totes les unitats del cursConèixer i aplicar les possibilitats expressives de les tècniques graficoplàstiques seques, humides i mixtes.Manté el seu espai detreball i el seumaterial en perfecteordre i estat i l’aportaa l’aula quan ésnecessari per dur aterme les activitats.

S

S

1 ANÀLISI I REPRESENTACIÓDE FORMES.

Geometria. Repàs del contingutsde 1r ESO. Rectes paral·leles,perpendiculars, semirectes ,segments, mediatriu i bisectriu.

Els polígons, definició iclassificació. Els polígonsregulars. Construcció de polígonsregulars. Triangle equilàter,quadrat, pentàgon, hexàgon,heptàgon, octàgon, ennèagon,decàgon, dodecàgon i polígons den número de costats.

Els polígons estrellats. Càlcul itraçat de qualsevol polígonestrellat inscrit dins d’un polígonde n nombre de costats.

Representació de corbes tècniquesi còniques i aplicació detangències.

S

S

S

N

Construir diferentstipus de rectesutilitzant l’escaire i elcartabó, haventrepassat prèviamentaquests conceptes.Traça rectesparal·leles,transversals iperpendiculars a unaaltra de donada, quepassin per puntsdefinits utilitzantescaire i cartabó ambsuficient precisió.

Conèixer ambfluïdesa els conceptesde circumferència,cercle i arc.

Utilitzar el compàs ifer exercicis variats

S

S

S

S

S

S

S

S

1 avaluació15 sessions

26

per familiaritzar-seamb aquesta eina.Divideix lacircumferència en 5,7 9 i 10 parts iguals,usant el compàs.

Comprendre elsconceptes d'angle ibisectriu i laclassificació d'anglesaguts, rectes iobtusos.Identifica els anglesde 30°, 45°, 60° i 90°a l’escaire i alcartabó.

Estudiar el conceptede bisectriu i el seuprocés de construcció.Construeix labisectriu d'un anglequalsevol, amb regle icompàs

Traçar la mediatriud’un segmentutilitzant compàs iregle; també utilitzantregle, escaire icartabó.Traça la mediatriud'un segmentutilitzant compàs iregle; també utilitzantregle, escaire icartabó.

Estudiar lesaplicacions delteorema de Tales.Divideix un segmenten parts igualsaplicant el teoremade TalesEscala un polígonaplicant el teoremade Tales.

S

S

S

SS

S

SS

S

S

SS

S

S

S

S

S

S

N

N

N

27

Conèixer llocsgeomètrics i definir-los.Explica, verbalment oper escrit, elsexemples més comunsde llocs geomètrics.

Comprendre laclassificació delstriangles en funciódels costats i elsangles.Classifica qualsevoltriangle observant-neels costats i elsangles.

Conèixer els diferentstipus de quadrilàters.Classificacorrectamentqualsevol quadrilàter.

Classificar elspolígons en funciódels costats,reconeixent elsregulars i elsirregulars.Classificacorrectamentqualsevol polígon de3 a 10 costats idiferencia claramentsi es regular oirregular.

Estudiar laconstrucció delspolígons regularsinscrits en lacircumferència.Construeixcorrectamentpolígons regulars defins a 10 costatsinscrits en unacircumferència.

N

N

N

N

N

N

S

28

Calcular i traçarqualsevol polígonestellat inscrit dins unpolígon de n costatsConstrueix qualsevolpolígon estellatinscrit dins unpolígon de n costats

Comprendre lescondicions delscentres i les rectestangents en elsdiferents casos detangència i enllaços.Resol correctamentels casos detangència entrecircumferènciesutilitzantadequadament leseines.Resol correctamentels diferents casos detangència entrecircumferències irectes utilitzantadequadament leseines.

Comprendre laconstrucció de l’oval ide l’ovoide bàsics iaplicar les propietatsde les tangènciesentre circumferències.Construeixcorrectament un ovalregular coneixent-neel diàmetre major.

Analitzar i estudiarles propietats de lestangències en elsovals i els ovoides.Construeix diversostipus d’ovals iovoides segons elsdiàmetres coneguts.

29

Aplicar les condicionsde les tangències ienllaços per construirespirals de 2, 3, 4 i 5centres.Construeixcorrectament espiralsde 2, 3 i 4 centres.

Cuidar la neteja en lapresentació

2 ESPAI I VOLUM.

Els sistemes de representació

Fonaments del sistema dièdric. Planta alçat i perfil. Correcta col·locació de les vistesFonaments del sistema axonomètric isomètric. Representació de sòlids senzills a partir de les seves vistes dièdriques.Esforç per desenvolupar les capacitats espacials per visualitzarformes tridimensionalValoració de la presentació de treballs de manera rigorosa, ordenada i precisa

SSSS

SSS

Comprendre elconcepte de projecciói aplicar-lo al dibuixde les vistesd’objectes icomprendre la utilitatde les acotacionspracticant sobre lestres vistes d’objectessenzills partint del’anàlisi de les vistesprincipals.Dibuixa correctamentles vistes principalsde volums freqüents iidentifica les tresprojeccions delsvèrtexs i les arestes.

Comprendre ipracticar elprocediment de laperspectiva cavalleraaplicada a volumselementals.Construeix laperspectiva cavallerade prismes i cilindressimples aplicantcorrectamentcoeficients dereducció senzills.

Comprendre i

S

S

S

S

S

S

1a avaluació18 sessions

30

practicar els processosde construcció deperspectivesisomètriques devolums senzills.Realitza perspectivesisomètriques devolums senzillsutilitzantcorrectamentl’escaire i el cartabóper al traçat deparal·lels.

3 EL DIBUIX. Llum i ombres

La llum. El clarobscur

Les tres característiques de la llum

El clarobscur

El dibuix. Passos per a la seva correcta realització

Tècniques gràfiques

Les gradacions

El dibuix a la història de l’art

S

S

S

S

S

S

S

Identificar i aplicarels conceptesd’equilibri, proporciói ritme encomposicionsbàsiques.Elaboracomposicionsbàsiques ambdiferents tècniquessegons les propostesestablertes per escrit.Representa objectesaïllats i agrupats delnatural o de l’entornimmediat i elsproporciona enrelació amb les sevescaracterístiquesformals i amb el seuentorn.Representa amb clarobscur la sensacióespacial de composicions volumètriques senzilles.Representa amb clarobscur la sensació espacial de composicions volumètriques senzilles.

Conèixer i aplicar les

S

S

S

S

S

S

S

S

2a avaluació20 sessions

31

possibilitats expressives de les tècniques graficoplàstiques seques, humides i mixtes.Utilitza el llapis degrafit i de color,creant el clarobscuren composicionsfiguratives iabstractes mitjançantl’aplicació del llapisde forma contínua ensuperfícieshomogènies odegradades.

Identificar ireconèixer elsdiferents llenguatgesvisuals; apreciar-neels diferents estils itendències, i valorar,respectar i gaudir delpatrimoni històric icultural.

4 EL COLOR

El color com a fenomen físic i visual: mescles additives i subtractives.

Els colors complementaris. Valor expressiu, representatiu i codificat

El to , la claredat, i la saturació

Harmonia i contrast

Gammes de color

El color a la història de l'art

S

S

S

S

S

S

Experimentar amb elscolors primaris isecundaris.Experimenta amb elscolors primaris isecundaris, i estudiala síntesi additiva isubtractiva i elscolorscomplementaris.

Identificar idiferenciar lespropietats del colorllum i el colorpigment.Fa modificacions delcolor i les sevespropietats empranttècniques pròpies del

SS

S

S

S

S

S

2n i 3r avaluació20 sessions

32

color pigment i delcolor llum i aplica lesTIC per expressarsensacions encomposicionssenzilles.

Crear composicionsgràfic plàstiquespersonals icol·lectives.Reflexiona i avaluaoralment i per escritel procés creatiupropi i aliè des de laidea inicial fins al’execució definitiva

Conèixer i aplicar les possibilitats expressives de les tècniques graficoplàstiques seques, humides i mixtes.Experimenta amb lestemperes aplicant latècnica de diferentsformes i en valorales possibilitatsexpressives.

Identificar ireconèixer elsdiferents llenguatgesvisuals; apreciar-neels diferents estils itendències, i valorar,respectar i gaudir delpatrimoni històric icultural.

S

S

5 EL CÒMIC I LA IMATGE SERIADA

L’art seqüencial

El llenguatge del còmic

Elements: vinyeta i text

Enquadraments o planificacions

S

S

S

S

S

Dibuixar amb diferents nivells d'iconicitat de la imatge.Comprèn i empra elsdiferents nivellsd’iconicitat de la

S

S

S

3a avaluació 25 sessions

33

Punts de vista o angulacions

El moviment en el còmic

Els sistemes de representació. Sistema cònic Utilització del sistema cònic en el dibuix de vinyetes

Anàlisi del llenguatgecinematogràfic i interès per laseva funció expressiva i elreconeixement de la funció queaquest art té en el nostres dies.Utilització de les eines digitals perrealitzar projectes de maneraadequada

S

S

S

S

imatge gràfica,elabora esbossos,apunts, dibuixosesquemàtics, analíticsi mimètics.

Analitzar i elaborarcòmics aplicant elsrecursos de formaapropiada.Dissenya un còmic utilitzant de manera adequada vinyetes i cartel·les, globus, línies cinètiques i onomatopeies.

Conèixer els fonaments de la imatge en moviment i explorar-ne les possibilitats expressives.Elabora una animació amb mitjansdigitals o analògics.Comprendre elsfonaments delllenguatgemultimèdia, valorarles aportacions de lestecnologies digitals iser capaç d’elaborardocuments mitjançantaquest llenguatge.Elabora documentsmultimèdia perpresentar un tema oprojecte emprant elsrecursos digitals demanera adequada.

Apreciar el llenguatgedel cinema, analitzarobres de maneracrítica, ubicar-les enel seu context històrici sociocultural ireflexionar sobrela relació del

S

S

S

S

S

N

S

S

34

llenguatgecinematogràfic amb elmissatge de l’obra.Reflexionacríticament sobre unaobra de cinema, laubica en el seucontext i analitza lanarrativacinematogràfica enrelació amb elmissatge.

Identificar ireconèixer elsdiferents llenguatgesvisuals; apreciar-neels diferents estils itendències, i valorar,respectar i gaudir delpatrimoni històric icultural.

6 EL RITME Les xarxes modulars.

Xarxes modulars simples

El mòdul. Característiques itransformació

Escher i les seves xarxesmodularsIl·lusions òptiques. Factors ielements. Introducció a les lleisde la Gestat.

S

S

SSN

Identificar i aplicarels conceptesd’equilibri, proporciói ritme encomposicionsbàsiques.Analitza, identifica iexplica oralment, perescrit i gràficamentl'esquema compositiubàsic d'obres d'art iobres pròpies atenentels conceptesd'equilibri, proporciói ritme.

Conèixer i aplicar elsmètodes creatiusgràfic plàstics aplicatsa processos d’artsplàstiques i disseny.Crea composicionsaplicant processoscreatius per elaborar

N

S

S

S

N

N

N

N

3a avaluació5 sessions

35

disseny gràfic.

Estudiar els conceptesde simetria, gir itranslació i els aplicaal disseny decomposicions ambmòduls.Executa dissenysaplicant repeticions,girs i simetries demòduls.

Reconèixer les lleisvisuals de la Gestaltque possibiliten lesil·lusions òptiques iaplicar aquestes lleisen l’elaboraciód’obres pròpies.Identifica i classificadiferents il·lusionsòptiques segons lesdiferents lleis de laGestalt.Dissenya il·lusionsòptiques basant-se enles lleis de la Gestalt.

Cuidar la neteja en lapresentació

N

S

2.4 Procediments i instruments d'avaluació

Utilització de la imatge com a mitjà d'expressió,comunicació i coneixement, desenvolupar la lectura i interpretació d'imatgesAprofitament de la capacitat expressiva dels elements estructurals del llenguatge visual,profunditzant en les seves possibilitats plàstiquesCapacitat d'organització de la forma i el seu entorn en el pla

Identificació i utilització de les diferents tècniques i suports gràfic plàstics

Planificació dels treballs segons la tècnica seleccionada

Determinació dels valors plàstics i estètics que destaquen en una obra

Observació i valoració d’obres artístiques de l’entorn pròxim, del patrimoni artístic i cultural, com també d’expressions contemporànies

36

Respecte per les obres dels companys i per les formes d’expressió diferents de la nostra

Ús del lèxic propi de l’àrea per transmetre informacions i missatges sobre diferents obres artístiques

Els instruments d'avaluació consistiran en anotacions i seguiment diari de l'alumnat,realització pràctica d'activitats enfocades com a mitjans d'aprenentatge de conceptes, organitzacióde la feina i procediment de treball, esbossos que complementen la visió general que podem obtenirde l'alumne i la seva evolució, així com proves puntuals de continguts mínims.

2.5 Criteris de qualificació que s'aplicaran

Els criteris de qualificació es repartiran entre la mitjana de les activitats, les provesde verificació dels continguts assolits i l'actitud dels alumnes.

Percentatge a 3r d'ESO- 60% d'activitats + 30% de conceptes (mitjançant prova o activitat final acada unitat) + 10% d'actitud.

Els treballs a casa, revisions de blocs, proves i/o comentaris, s'integraran com a una notamés dins la mitjana de les seves activitats.

A final de curs es faran recuperacions dels continguts suspesos pels alumnes amb avaluacionssuspeses i es donarà un termini per a lliurar els treballs. La nota final de l’assignatura serà la mitjanade les tres avaluacions.

A 1r, 3r i 4t d'ESO es recuperen les avaluacions suspeses entregant les feines no lliurades, orepetint les qualificades negativament. En casos concrets també es contempla la possibilitat que elprofessor estableixi una prova i/o una sèrie de tasques específiques per a cada cas i alumne.

Arrodoniment de notes numèriques- En cas de treure un 5 o nota superior, els nombresdecimals intermedis s'arrodoniran cap a d'alt (pe 5,5= 6), en cas de treure notes numèriquesdecimals intermèdies inferiors a 5, aquestes s'arrodoniran cap avall (pe 4,5= 4)

Activitats:

Cada activitat de caràcter tècnic es valorarà tenint en compte dos aspectes:l'adquisició del conceptes d'una banda, i la precisió, presentació i netedat per una altra.

Cada activitat de caràcter expressiu es valorarà tenint en compte dos aspectes: elconeixement del medi i la tècnica emprades, i la seva originalitat i capacitat expressiva.

Actitud:

Per avaluar l'actitud es realitzaran observacions i anotacions durant la classereferides als ítems esmentats a continuació: retards i faltes d'assistència, material, treball aclasse i comportament.

Qualsevol comportament incorrecte o la no presentació reiterada del material pot37

implicar una nota d'actitud molt baixa. De la mateixa manera, un comportament especialmentbo a nivell de comportament, feina i interès pot representar una nota d'actitud molt alta per al'alumne.

A part de les penalitzacions per no dur el material, es penalitzaran també lesentregues fora de termini. A la qualificació de qualsevol exercici se li aplicarà –1 per cada diade retard de la data de lliurament (excepte en cas de malaltia i d’entrega de justificant).

En cap cas aprovarà un alumne amb un comportament reiteradament incorrecte.

Les proves podran ser repetides, a criteri del professor, sempre i quan l'alumne presentijustificant vàlid.

2.6 Metodologia

La dedicació de l'alumne al treball en classe és fonamental, el professor ha detransmetre tant els conceptes que expliquen el poder expressiu dels elements gràfic plàstics atreballar com el correcte ús dels materials adients, la tasca docent es personalitza a partird'aquí i es duu a terme mitjançant l'atenció a les dificultats tècniques o creatives de cadaalumne.

L'avaluació de les unitats didàctiques afegeix la realització de proves de comprovaciódels conceptes, les quals complementaran l'entrega dels treballs fixats per a cada unitat. Lesactivitats són fonamentals per a la consecució dels hàbits, l'aprenentatge dels conceptes i eldesenvolupament pràctic d'aquests.

Totes les activitats proposades a l'aula tindran l'ajuda d' imatges que puguin servir dereferència, els treballs que ha de desenvolupar l'alumne es realitzaran preferentment a l'aula is'ajustaran com a mínim a un nivell bàsic clarament mostrat pel professor.

L'aula virtual s'emprarà com a eina complementària, per a consulta dels links i fitxerspenjats.

Procediments i instruments d'avaluació ÀMBIT PRACTIC-PLÀSTICA-3r PMAR

Presentació de treballs dins classe. Realització de proves escrites i orals. Actitud col·laboradora amb companys i professorat. Presentació projectes.

Criteris de qualificació que s'aplicaran

38

Per aprovar l'àmbit pràctic plàstica l'alumnat haurà d'obtenir un mínim de 200 punts pera cada avaluació. Aquests punts s’obtindran a partir de

1. Activitats del llibre.2. Activitats del quadern.3. Presentació dels deures.4. Activitats de classe.5. Exàmens.6. Treballs.

No portar els deures o material a classe, mal comportament resta punts.

Cada alumne sap en qualsevol moment el total de punts que ha fet i els que li queden perfer.

L’equivalència entre qualificacions i punts és la següent:

Suficient: 200 punts Bé:...........250 punts Notable....300 punts Excel·lent.+400 punts

Per obtenir la qualificació global a cada avaluació es tendrà en compte:

Exàmens teoricopràctics sobre els temes explicats (30% de la nota) Observació del quadern de classe i treballs teòrics (15% de la nota) Observació directa del alumne (15% de la nota)

Treballs: màxim 5 punts Controls: màxim 15 punts Revisió de quaderns : màxim 10 punts Làmines de dibuix tècnic: màxim 8 punts

39

Presentació de deures i activitats del llibre: màxim 5 punts Mal comportament: resta un màxim de 10 punts

Metodologia

L’àmbit pràctic s’articula en torn a un binomi coneixement-acció, dins del qual tots dosconceptes han de tenir un pes específic equivalent. Per aquests motius una contínuamanipulació de materials sense els coneixements tècnics necessaris ens pot conduir alpur activisme, i, de la mateixa forma, un procés d’ensenyament-aprenentatge nomésacadèmic, mancat d’experimentació, manipulació i construcció, derivarien en unenciclopedisme tecnològic inútil.

Per complir aquest postulat es planteja la necessitat de distintes activitatsmetodològiques a través del desenvolupament equilibrat dels coneixements tècnics icientífics i l’experimentació, manipulació i construcció d’aquests objectes a través d’unametodologia adequada, mitjançant la Resolució Tècnica de Problemes.

Metodologia per al desenvolupament de les unitats tècniques i científiques

Tot i que els continguts de l’àrea de tecnologia i plàstica presenten un desenvolupamentintegrat dins de la Resolució Tècnica de Problemes, alguns continguts són susceptiblesd’un desenvolupament específic, en el qual la metodologia tradicional de projectes potsubstituir-se per altres àrees que permetin emprendre els ensenyaments amb el rigorcientífic que el nou currículum estableix.

Els continguts tècnics i científics es desenvolupen, en nombroses ocasions, a travésd’exposicions, realització d’exercicis i activitats individuals i de grup específiques,utilització d’operadors i elements o maquetes de simulació, etc. Aquests coneixementsadquireixen una dimensió adequada si s’apliquen a l’anàlisi dels objectes tecnològicsexistents i a la seva possible manipulació i transformació, sense oblidar que aquestaanàlisi s’ha d’enquadrar transcendint el propi objecte i integrant-lo dins l’àmbit social icultural de l’època en què es produeix.

Quant al desenvolupament de les activitats plantejades a cadascuna de les Unitats

40

didàctiques, permet que els alumnes puguin experimentar, assimilar i consolidar elsfonaments tècnics i científics. Aquesta forma d’organitzar els continguts i la metodologiaque d’ella es deriva, possibilita que es puguin presentar de forma organitzada, a lavegada que facilita a l’alumnat trobar els continguts específics perfectament estructuratsen unitats didàctiques que, normalment, es presenten de forma interessant i progressiva.

Les activitats són susceptibles d’un desenvolupament específic en petits grups quans’està analitzat cadascuna de les unitats didàctiques i, especialment, quan es tractin elscontinguts de les noves tecnologies, com les tecnologies de la informació, etc.,continguts que fàcilment poder integrar-se en una metodologia general més amplafonamentada en la Resolució Tècnica de Problemes, en la qual l’alumnat experimentaràels continguts mitjançant les maquetes de simulació, operadors i ordinadors.

Materials, recursos didàctics i llibres de text

3r ESO Material bàsic de Dibuix Tècnic ( regle, escaires, compàs, portamines, retoladors, llapis de colors,làmines de dibuix, fulls blancs

, goma, maquineta de fer punta, pilot negre i material específic en cada UD.Dossier de l'assignaturaamb teoria i exercicis

Materials Didàctics Llibre de text – Quadern de l’alumne – Explicacions i apunts del professor –

Activitats pràctiques de consolidació de continguts – Fotocòpies

Mesures d'atenció a la diversitat i adaptacions curriculars▪

Tot i que a l’àrea de Tecnologia el caràcter obert i flexible del currículum fa viable que elprofessor a la seva aula concreti i desenvolupi el currículum bàsic, hi ha situacions enque es far necessari adaptant-lo a i necessitats educatives de l’alumnat.

Una de les millors estratègies per a la integració de l’alumnat amb determinatsproblemes d’aprenentatge és implicar-los en les mateixes feines que la resta del grup,amb distints nivells de suport i exigència. Aquest tractament en «espiral», ofereix la

41

possibilitat de reprendre un contingut no assimilat, amb la qual cosa s’evita laparalització del procés d’aprenentatge d’aquest sector de l’alumnat amb exercicisrepetitius, que solen incidir negativament en el nivell de motivació.

La possibilitat de distints nivells d’aprofundiment en moltes de les activitats i projectesproposats permetrà atendre demandes de caràcter més profund per part d’aquellsalumnes amb nivells de partida i/o capacitats més avançades o amb un major interèssobre el tema estudiat.

Les diferents activitats que es plantegen intenten connectar amb els coneixements queels alumnes han adquirit amb anterioritat. Es comença amb un repàs dels contingutsbàsics tractats en els cursos anteriors. Això permet establir d’una manera contínua i dinsd’aquest procés, les bases de tots els continguts necessaris per a aquells alumnes ambmancances. D’aquesta forma s’aconsegueix un ensenyament individualitzat i adaptat ales necessitats concretes de cada alumne.

L’ús de les noves tecnologies, la manipulació i l’anàlisi d’objectes, el disseny, laconstrucció i aplicació de coneixements per a la realització dels diferents projectes, etc.no és un àmbit on s’aconsegueixen ràpids avanços com efecte immediat d’un gran esforçindividual. En aquest sentit es bo un intercanvi de coneixements amb altres companys, apartir de treballs en grups organitzats, tant en les activitats concretes d’aquests com enles elaborades en el text de tipus individual, de tal manera que l’alumne, per si mateix iamb el suport del professor, sigui capaç de progressar en les matèries en les quals elsseus conceptes previs siguin insuficients. En aquestes activitats és factible utilitzardiverses estratègies d’actuació que permetran un progrés individual de l’alumne. Enaquest sentit es procurarà que els alumnes desenvolupin algunes activitats individualsper tal que, partint dels recursos disponibles a través de les noves tecnologies, operadorsanalitzats a cada unitat, activitats de simulació, etc., els alumnes descobreixin d’unamanera progressiva i mitjançant experiències individuals o col·lectives, els contingutsfonamentals que es treballen en cadascuna de les Unitats. Les activitats que es fan ambaquests operadors seran seleccionades per el professor. Seran plantejades en ordrecreixent de dificultat.

D’altra banda, s’ha d’indicar que totes les activitats plantejades tenen un únic objectiucomú, desenvolupar al màxim les capacitats individuals de l’alumnat, mitjançantactivitats distintes i atractives. S’intenta d’aquesta forma aconseguir que els alumnesparticipin activament en la seva formació, integrant els diferents coneixements en elsprojectes i activitats que es desenvolupin, amb la finalitat no només d’aconseguir una

42

formació tecnològica adequada sinó també que aquesta contribueixi en la formacióintegral de l’alumne com a persona.

Finalment, s’ha de recordar que l’atenció a la diversitat dependrà de les característiquespròpies de l’alumnat.

Estratègies d'animació a la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita1.

Lectures motivadores complementàries al tema. Elaboració d’esquemes. Confecció de mapes conceptuals. Realització de debats sobre lectures i comentaris de text proposats. Treballs i projectes d’investigació.

Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)1.

Entorn de formació virtual (Moddle) Comunicació entre participants mitjançant el xat. Fomentar la recerca d’informació per Internet. Visionat de documentals i pel·lícules. Presentació de treballs en format power-point.

43

TECNOLOGIA

PROGRAMACIÓ D'ESOMatèria: PMAR. TECNOLOGIA

Objectius

1 Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics treballant de forma ordenada imetòdica per estudiar el problema; recopilar i per estudiar el problema; recopilar iseleccionar informació procedent de diferents fonts; elaborar la la documentació pertinent;concebre, documentació pertinent; concebre, dissenyar, planificar i construir objectes osistemes que resolguin el problema estudiat, i avaluar-ne el el problema estudiat, i avaluar-ne la idoneïtat des de diferents punts de vista.

2 Disposar de destreses tècniques i coneixements suficients per analitzar, dissenyar, elaborari manipular terials, objectes i sistemes tecnològics materials, objectes i sistemestecnològics de forma segura.

3 Analitzar els objectes i sistemes tècnics senzills per comprendre el funcionament;conèixer-ne els elements i les funcions que realitzen; elements i les funcions querealitzen; aprendre la millor forma d’usar-los i controlar-los; entendre les les condicionsfonamentals que han i condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i laseva construcció, i valorar les repercussions ha generat la seva existència.epercussionsque ha generat la seva existència.

4 Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar-ne la viabilitat iabast utilitzant els mitjans tecnològics, els recursos gràfics, la simbologia i el vocabulariadequats.

5 Adoptar actituds favorables en la resolució de problemes tècnics, desenvolupant interès icuriositat cap a l’activitat tecnològica, i analitzar i valorar críticament la investigació i eldesenvolupament tecnològic i la influència que tenen en la societat, el medi ambient, lasalut i el benestar personal i col·lectiu.

6 Comprendre les funcions dels components físics d’un ordinador i conèixer-ne el seufuncionament i les formes de connexió i manejar amb facilitat aplicacions informàtiquesque permetin buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentarinformació, emprant de forma habitual les xarxes de comunicació.

7 Assumir de forma crítica i activa l’avenç i l’aparició de noves tecnologies, incorporant-lesa la tasca quotidiana, desenvolupant una opinió crítica sobre la influència que exerceixensobre la societat i el medi ambient.

8 Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la recerca desolucions, en la presa de decisions i en l’execució de les tasques encomanades amb actitudde respecte, cooperació, tolerància, igualtat i solidaritat.

44

9 Ser receptiu a les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com a lessolucions més adequades que ofereix l’entorn tecnològic més proper. Conèixer lestecnologies utilitzades en els diferents sectors productius de les Illes Balears.

3r ESO

UnitatTítol i continguts Mínim

S/N

Criteris d'avaluació MínimsS/N

Temporització

1 MATERIALS PLÀSTICS, PETRIS I CERÀMICS.

Definició iclassificaciódels plàstics.Propietats.Processos defabricaciódels plàsticsMètodes deconformaciód’objectes fa-bricats ambplàsticsTècniques ieines bàsi-ques per tre-

S Descriure les propietats bà-siques dels plàstics i els ma-terials de construcció.

Utilitzar de manera adequa-da les eines i tècniques bàsi-ques de conformació, unió i acabat de materials plàstics.

Identificar els diferents tipusde plàstics per les aplicaci-ons tècniques més usuals i valorar-ne la repercussió mediambiental de l’explota-ció, l’ús i el reciclatge.

S 9 sessions (3 setmanes).

45

ballar ambplàstics.Tipus de plàs-tics. Propie-tats i mètodespràcticsd’identifica-ció.Reciclatgedels plàstics.Materials deconstrucció*Materialspetris. Ro-ques naturalsi roques arti-ficials.*Materialsceràmics.

2LESENERGIES ILASEVATRANSFORMACIÓ

Concepted’energia.Tipus.

Sistemestècnicsd’aprofi-tament del’energia.

Energiesrenova-bles: solar(passiva,

S Descriure els elements bà-

sics que intervenen en elprocés de generació del’energia elèctrica.

Reconèixer l’impacte queprodueix l’activitat tecnolò-gica en el medi, comparar-ne els beneficis amb els cos-tos mediambientals i valorarl’ús d’energies alternatives.

Conèixer la situació delmedi ambient a la nostra Co-munitat.

Conèixer els elements queintervenen en la transforma-ció i en el transport del’energia elèctrica i entendrela necessitat de transformar-ne les característiques perpoder efectuar el transport agrans distàncies.

S 6 sessions (2 setmanes).

46

col·lec-tors, fornsolar,camps he-liostàtics,captaciófotovoltai-ca, bio-massa, et-cètera),mareomo-triu, eòli-ca, geotèr-mica.

Centralselèctri-ques: hi-droelèctri-ques, tèr-miques,nuclears.

Transportdel cor-rent elèc-tric. Elstransfor-madors.

Instal·la-cionselèctri-ques d’en-llaç. Qua-dre gene-ral de co-manda-ment iprotecció.Descrip-ció decompo-nents i delfunciona-ment.

3 CIRCUITS ELÈCTRICSSENZILLS.

S Identificar els elements bà-sics d’un circuit elèctric.

Entendre el sentit físic de les

S 9 sessions (3 setmanes).

47

MAGNITUDS.

Con-ceptede cir-cuitelèc-tric.Ele-mentsfona-men-talsdelscir-cuitselèc-trics.

Mag-nitudselèctri-quesbàsi-ques.Inten-sitat,resis-tènciai ten-sió.Rela-ció en-tremagni-tuds.Lleid’Ohm.

Recep-tors.Mèto-des deconne-xió isím-bolselèc-

magnituds bàsiques i leslleis que les regeixen, i uti-litzar el vocabulari específici la simbologia adequada através de la interpretaciód’esquemes de circuits sen-zills.

Calcular magnituds elèctri-ques en circuits connectatsen sèrie, paral·lels i mixtos.

48

trics. Con-

cepted’energia ipotèn-ciaelèctri-ca.Mèto-desd’es-talviener-gètic.

4 INTRODUCCIÓ A L’ELECTRÒNICA.

Componentselectrònicsbàsics:resistència,díode itransistor.El transistorbipolar;símbol ifuncionamentcom aamplificador icom ainterruptor.Circuits imuntatgesbàsics ambtransistors.

S Conèixer i utilitzarcorrectament la simbologiautilitzada en electrònica.Obtenir el valor òhmicd’una resistència a partir delcodi de colors.

Fer de manera correctamuntatges electrònicssenzills a partir d’unesquema determinat imesurar les diversesmagnituds utilitzant unpolímetre.

Treballar de maneraordenada i respectar lesnormes de seguretat ihigiene al taller.

S 6 sessions (2 setmanes)

49

Construccióde circuitselectrònicsmitjançantdiversestècniques.Circuitintegrat;concepte,utilitat iexemples.

5 DETERMINACIÓ DE MAGNITUDS. INSTRUMENTS DE MESURA

Con-ceptede me-trolo-gia.

Instru-mentsde me-suraelèctri-ca. Elpolí-metre.

Instru-mentsde me-sura li-nealde pre-

S Conèixer els diferents ele-ments que intervenen en unamesura i com afecten la pre-cisió de la mesura.

Conèixer el funcionament iutilitzar correctament el po-límetre com a instrument demesura elèctric.

Obtenir mesures de precisió utilitzant el calibre peu de rei.

S 3 sessions (1 setmana).

50

cisió.El ca-librede peude rei.Úscorrec-te inor-mes decon-serva-ció.

6 ÚS DE SIMULADORS

Einesbàsi-quesde si-mula-ció.

Iniciarsessiói desarelsexerci-cisfets.

Ele-mentsde lafines-tra detreballi de lesbarresprinci-palsd’ei-

S Conèixer les aplicacions i elselements bàsics de què cons-ten els programes de simula-ció.

Manejar amb desimbolturauna aplicació de simulacióper reproduir els exemplesproposats.

Elaborar dissenys i prototipsmitjançant un programa desimulació i explicar-ne elfuncionament.

S 5 sessions (2 setmanes).

51

nes. Modi-

ficacióde va-lorsdelscom-po-nents,des-trucciói ma-nerade re-empla-çar-los,apa-rellsde me-sura iinter-ruptorsi bo-tonsllis-cants.

Simu-lacióde cir-cuitselèc-trics id’es-que-meselec-trome-cànics.

7BASES DE

DADES

S Identificar els elements queconstitueixen l’arquitectura físi-ca de l’ordinador i els perifèricsmés habituals.

Localitzar informació utilitzant

S 7 sessions.

52

Concepted’ordina-dor. Ar-quitecturad’un ordi-nador.

Compo-nents in-terns de laCPU.Descrip-ció i fun-ciona-ment.

Caracte-rístiquesdels ordi-nadors.

Les basesde dades.

Dissenyde taules,recerca ilocalitza-ció d’in-formació,actualitza-ció, filtra-ció de re-gistres,consultes,formularisi informesen unabase dedades.

Relacióentre tau-les.

un gestor de bases de dades.Crear una base de dades, actua-litzar i modificar-ne una ja crea-da.

8 FULLS DE S Utilitzar l’ordinador com a S 6 sessions

53

CÀLCUL

Con-ceptede fulldecàlcul.

Ele-mentsbàsicsd’unfull decàlcul.

Procésd’ela-bora-ciód’unfull decàlcul.Intro-duccióde da-desnumè-riques,texts,funci-ons,gene-racióde grà-fics,fórmu-les, et-cètera.

eina bàsica per al càlcul i re-solució de problemes.

Elaborar un pressupost i unagràfica en documents sen-zills.

(2 setmanes).

9 TÈCNIQUE S Expressar objectes tècnicssenzills utilitzant les normes

S 12 sessions (4 setmanes).

54

S D’EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ

Con-ceptedenor-malit-zació.

Intro-duccióal’aco-tació:retola-ció, lí-nies itipusde lí-nies,siste-mesd’aco-tació.

Pro-porci-onali-tat en-tre eldibuixi la re-alitat.Con-cepted’es-cales.Tipusd’es-cales.

Intro-duccióal di-buixassistitper or-

i els sistemes de representa-ció adequats per tal de gene-rar dibuixos clars, proporcio-nats i a escala; comunicar laforma i les dimensions delsobjectes representats i em-prar les normes d’acotacióestablertes.

Emprar l’ordinador com asistema de disseny assistitper representar gràficamentobjectes senzills en dues di-mensions.

55

dina-dor enduesdimen-sions.

Teclesdefunció.Des-cripciói fun-cionsque hidesen-volu-pen.

Conei-xe-ment iutilit-zacióade-quadadelsco-man-da-mentsi enti-tats dedibuixbàsi-quesper ge-nerardibui-xos enduesdimen-sions.

Opci-onsavan-çades.Ratllati om-brejosde su-perfí-cies,

56

inser-ció detextos,menúsd’op-cionsd’aco-tació,etcète-ra.

10 INTERCONNEXIÓ ENTRE ORDINADORS.XARXES

Tipusde xar-xes decomu-nica-ció en-tre or-dina-dors.

Xarxesd’àrealocalLAN.

S a) Analitzar els elements i apa-rells tècnics que configurenuna xarxa i identificar-ne latopologia i característiquesprincipals.

b) Conèixer la funció de cadaelement que constitueix unaxarxa d’ordinadors, connec-tar-los i configurar-los per-què funcionin correctament.

Utilitzar de manera correcta,segura i precisa una xarxa d’ordinadors.

S 6 sessions (2 setmanes).

57

Arqui-tectu-ra.

Proto-colsd’ac-cés ide co-muni-cació.

Mà-quinesi ter-minalsque in-terve-nen enel con-trol dela xar-xa.

Inter-conne-xió enxarxade dosordi-na-dors.

Tas-quesbàsi-quesdemante-nimentd’unsiste-ma id’unaxarxaLAN.

Accésa re-cursoscom-partitsen xar-xesLAN.

58

11 INTERNET

Inter-net.Ele-mentsbàsicspercon-nectar-se aInter-net imane-rad’esta-blir laconne-xió.

Con-ceptede pà-ginesweb.Mane-res dedesar iimpri-mir lainfor-maciócontin-gudaen lespàgi-nesweb.

El cor-reuelec-

S S 4 sessions

59

trònic,xat ifò-rums.Utilit-zaciópràcti-cad’aquestes ei-nes.

12TECNOLOG

IA ISOCIETAT

Tecnolo-gia i mediambient.Anàlisi del’atmosfe-ra. Impac-te ambi-ental deldesenvo-lupamenttecnolò-gic. Lacontami-nació.

-Contaminacióatmosfèrica.Efectes:plujaàcida,

S Emprar l’ordinador com a ins-trument per cercar informació enInternet i comunicar-se per mitjàde correu electrònic, missatges(news), IRC i videoconferència.Reconèixer l’impacte que pro-dueix l’activitat tecnològica enel medi i comparar-ne els bene-ficis davant dels costos mediam-bientals que hi comporta. Conèixer la situació del mediambient a la nostra Comunitat.

S Desenvolu-pament teò-ric: 3 sessi-ons.

Activitats teoricopràc-tiques d’ex-perimenta-ció (utilitza-ció de re-cursos in-formàtics, anàlisi de materials, eines, mà-quines, ope-radors, etc.): 2 h.

60

efected’hivernacle,el foraten lacapad’ozó,etcètera.-Contaminació delsòl ide lesaigües.Laproblemàticadelsresidus. Lacontaminacióacústica.

L’esgota-ment delsrecursos ide les ma-tèries pri-meres.Tecnolo-gies cor-rectores.Tracta-ment delsresidus.Desenvo-lupamentsosteni-ble.

13 PROJECTES

S Elaborar la documentaciónecessària per a l’execució

S 15 sessions (5

61

Me-mòriai docu-mentsquefor-menpartd’unprojec-te.

De-talls,recur-sos ipro-blemesmésco-munsdecons-truccióqueacos-tumena sor-gir al’aulataller.Con-trol demo-tors,tempo-ritza-dors,acu-mula-dorsd’energia.

Dis-seny icons-truccióde ma-quetes

d’un projecte. Construir mecanismes sen-

zills de transformació i trans-missió de gir.

Fer muntatges de circuitselèctrics senzills en correntcontinu i emprar diversos re-ceptors (bombetes, motors,etc.), utilitzats de manerapràctica en algun projectecom a resposta a un fi prede-terminat.

setmanes).

62

ambopera-dorsmecà-nics detrans-missiói trans-forma-ció demovi-ments.

Dis-seny,plani-ficaciói cons-trucciód’unama-quetapercon-trolar-la perordi-nador.

Estàndards d’aprenentatge avaluables . Primer cicle d'ESO

1. Identificar i descriure les etapes necessàries per crear un producte tecnològic des de l’origen fins

63

a la comercialització, investigar la seva influència en la societat i proposar millores tant des del puntde vista de la utilitat com del possible impacte social.1.1. Dissenya un prototip que dóna solució a un problema tècnic mitjançant el procés de resolució de problemes tecnològics.2. Fer les operacions tècniques previstes en un pla de feina emprant els recursos materials i organitzatius amb criteris d’economia, seguretat i respecte al medi ambient i valorant les condicionsde l’entorn de feina.2.1. Elabora la documentació necessària per planificar i construir el prototip.3. Explicar mitjançant documentació tècnica les diferents fases d’un producte des del disseny fins a la comercialització.3.1. Produeix els documents necessaris relacionats amb un prototip emprant quan sigui necessari programari específic de suport.

1. Representar objectes mitjançant vistes i perspectives aplicant criteris de normalització i escales. Adquirir habilitat i destresa en l’ús dels instruments de dibuix.1.1. Representa objectes i sistemes tècnics mitjançant vistes i perspectives i mitjançant croquis i emprant criteris normalitzats d’acotació i escala.2. Interpretar croquis i esbossos com elements d’informació de productes tecnològics.2.1. Interpretar croquis i esbossos com elements d’informació de productes tecnològics. Repercussions mediambientals.

1. Analitzar les propietats dels materials utilitzats en la construcció d’objectes tecnològics reconeixent-ne l’estructura interna i relacionant-la amb les propietats que presenten i les modificacions que es puguin produir.1.1. Descriu les característiques pròpies dels materials d’ús tècnic i en compara les propietats.1.2. Explica com es poden identificar les propietats mecàniques dels materials d’ús tècnic.2. Manipular i mecanitzar materials convencionals associant la documentació tècnica al procés de producció d’un objecte, respectant-ne les característiques i emprant tècniques i eines adequades amb especial atenció a les normes de seguretat i salut.2.1. Identifica i manipula les eines del taller en operacions bàsiques de conformació dels materials d’ús tècnic.2.2. Elabora un pla de feina al taller amb especial atenció a les normes de seguretat i salut.

1. Analitzar i descriure els esforços a què estan sotmeses les estructures experimentant en prototips.1.1. Descriu, basant-se en informació escrita, audiovisual o digital, les característiques pròpies que configuren les tipologies d’estructura.1.2. Identifica els esforços característics i la transmissió dels mateixos en els elements que configuren l’estructura.2. Observar i emprar operadors mecànics responsables de transformar i transmetre moviments, en màquines i sistemes, integrats a una estructura.2.1. Descriu mitjançant informació escrita i gràfica com transforma el moviment o el transmeten elsdiferents mecanismes.2.2. Calcula la relació de transmissió de diferents elements mecànics com les politges i els

64

engranatges.2.3. Explica la funció dels elements que configuren una màquina o sistema des del punt de vista estructural i mecànic.2.4. Simula mitjançant programari específic i mitjançant simbologia normalitzada circuits mecànics.

1. Relacionar els efectes de l’energia elèctrica i la seva capacitat de conversió en altres manifestacions energètiques.1.1. Explica els principals efectes del corrent elèctric i la seva conversió.2. Experimentar amb instruments de mesura i obtenir les magnituds elèctriques bàsiques.2.1. Utilitza les magnituds elèctriques bàsiques. 2.2. Manipula els instruments de mesura per conèixer les magnituds elèctriques de circuits bàsics.

3. Dissenyar i simular circuits amb simbologia adequada i muntar circuits amb operadors elementals.3.1Dissenya, fent servir programari específic i simbologia adequada, circuits elèctrics bàsicsi experimenta amb els elements que els configuren.

3.2. Dissenya i munta circuits elèctrics bàsics emprant bombetes, brunzidors, díodes LED, motors, bateries i connectors.

1. Distingir les parts operatives d’un equip informàtic i emprar correctament el programari OpenOffice.org.1.1. Identifica les parts d’un ordinador i és capaç de substituir i muntar peces clau.1.2. Instal·la i empra programari bàsic. 1.3. Fa servir adequadament equips informàtics i dispositius electrònics.2. Utilitzar de forma segura sistemes d’intercanvi d’informació.2.1. Gestiona espais web, plataformes i altres sistemes d’intercanvi d’informació.2.2. Coneix les mesures de seguretat aplicables a cada situació de risc.3. Usar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.

3.1. Elabora projectes tècnics amb equips informàtics i és capaç de presentar-los i difondre’ls

procediments i instruments d'avaluació (Tecnologia ESO)

De l’aprenentatge dels alumnes avaluarem cadascuna de les fases del procés de resolució deproblemes pràctics, doncs ens donen informació de les aptituds i actituds dels alumnes i delsesquemes de coneixements de què disposen.

Els instruments per a l’avaluació dels alumnes seran principalment:

1 .El quadern de treball o carpeta de projecte, on hi haurà entre altres coses el conjunt de

65

notes i dibuixos que dins o fora de la classe generen els alumnes.2. Participació en gran grup seleccionant a un cert número d’alumnes per a l’observació.3. Participació en petits grups, escollint un cert número de grups o observant-los a tots sinomés es tracta d’un aspecte a avaluar.4. Proves escrites.5. Activitats de llàpis i paper.6. Treballs bibliogràfics.7 .Treballs pràctics : acabats, coherència amb el disseny,etc.8. Proves orals.9. Actitud dels alumnes dins classe.

Per poder ser avaluats positivament, els alumnes :- han d’haver fet totes les proves ( orals i escrites). En cas de no haver-ne fet

alguna, s’haurà de justificar-ne el motiu per escrit. Tot i així, l’alumne/a haurà de fer la prova o les proves pendents.

- han d’haver presentat correctament totes les feines, activitats, memòries de projectes, etc.

- han d’haver participat a classe( individualment i en grup)- han d’haver tingut una actitud correcta dins classe i dins el centre - han de disposar d’un dossier amb tota la documentació de l’assignatura al

llarg del curs que els hi podrà ser solicitada en qualsevol moment.

Els alumnes tindran coneixement de tots aquests elements que es faran servir per a l’avaluació del seu aprenentatge, entenguent aquest com: l’adquisició de continguts. l’adquisició de destresses pròpies de l’àrea. el grau de desenvolupament de les actituds previstes als objectius.

Procediments i instruments d'avaluació ÀMBIT PRACTIC-TECNOLOGIA-3rPMAR

66

Presentació de treballs dins classe. Realització de proves escrites i orals. Actitud col·laboradora amb companys i professorat. Presentació projectes.

Criteris de qualificació que s'aplicaran

Per aprovar l'àmbit pràctic plàstica l'alumnat haurà d'obtenir un mínim de 200 punts pera cada avaluació. Aquests punts s’obtindran a partir de

7. Activitats del llibre.8. Activitats del quadern.9. Presentació dels deures.10. Activitats de classe.11. Exàmens.12. Treballs.

No portar els deures o material a classe, mal comportament resta punts.

Cada alumne sap en qualsevol moment el total de punts que ha fet i els que li queden perfer.

L’equivalència entre qualificacions i punts és la següent:

Suficient: 200 punts Bé:...........250 punts Notable....300 punts Excel·lent.+400 punts

Per obtenir la qualificació global a cada avaluació es tendrà en compte:

Exàmens teoricopràctics sobre els temes explicats (30% de la nota)

67

Muntatges realitzats al taller. Es qualificarà, tant per la qualitat tècnica del treball,com per l'acabat pulcre i estètic dels mateixos. (40% de la nota). Observació del quadern de classe i treballs teòrics (15% de la nota) Observació directa del alumne (15% de la nota)

Pràctiques d’electricitat: màxim 8 punts Treballs: màxim 5 punts Controls: màxim 15 punts Revisió de quaderns : màxim 10 punts Làmines de dibuix tècnic: màxim 8 punts Presentació de deures i activitats del llibre: màxim 5 punts Mal comportament: resta un màxim de 10 punts

• A 2n, 3r i a 4rt d’ESO les proves (escrites,memòries, projectes, tasca diària,etc) tindran un valor del 80% del total de la nota.

• A les proves s’exigirà una nota mínima de 2’5 per poder fer mitjana amb la resta de notes.• A les assignatures de 2n i 3r avaluarem dues parts: la part de Tecnologia valdrà un 80% de

la nota i la d'Informàtica ( desdoblaments) ,un 20%.

Per poder ser avaluats positivament, els alumnes :- han d’haver fet totes les proves ( orals i escrites). En cas de no haver-ne fet

alguna, s’haurà de justificar-ne el motiu per escrit. Tot i així, l’alumne/a haurà de fer la prova o les proves pendents.

- han d’haver presentat correctament totes les feines, activitats, memòries de projectes, etc.

- han d’haver participat a classe( individualment i en grup)- han d’haver tingut una actitud correcta dins classe i dins el centre - han de disposar d’un dossier amb tota la documentació de l’assignatura al

llarg del curs que els hi podrà ser solicitada en qualsevol moment.--

68

Metodologia (Tecnologia a ESO)• En la matèria de tecnologies és particularment important tenir present que l’alumnat està

immers en un entorn altament tecnològic. Per aquest motiu, el punt de partida per obtenirnous coneixements no pot obviar els coneixements previs dels alumnes, adquirits al margede l’ensenyament reglat. L’avaluació inicial de cada unitat resulta indispensable perquè elconeixement tecnològic es construeixi de manera progressiva i significativa.

• Es procurarà que el procés d’ensenyament i aprenentatge segueixi una metodologia activa,de manera que la major part dels continguts tractats puguin tenir una pràctica associada, jasigui una activitat orientada a la solució creativa de problemes o projectes, ja sigui en formad’experiència o muntatge. A l’hora de dissenyar qualsevol activitat, es valorarà la relacióentre el temps invertit en la pràctica, la motivació de l’alumnat i l’assoliment d’objectius.

• La complexitat de les activitats plantejades es graduarà de manera que atengui la diversitatde motivacions i capacitats per aconseguir que tots els alumnes assoleixen els coneixementsde manera efectiva.

• Les activitats proposades seran més o menys dirigides en funció de la diversitat quepresentin els alumnes a l’aula. Tot i això, la proposta serà prou oberta per deixar marge a ladiversitat de capacitats i interessos. La concreció de les tasques plantejades i el graud’autonomia de l’alumnat resulten inversament proporcionals. Una altra mesura d’atenció ala diversitat consistirà a fer grups flexibles al llarg de l’any i heterogenis. Això permetràdistribuir tasques dins un grup de treball en funció de les capacitats de cadascú.

• Els professors intentaran trobar l’equilibri entre deixar que l’alumnatdesenvolupi les seves idees (sigui creatiu) i la necessitat de plantejar unespràctiques més estructurades que li permetin aplicar el coneixement adquiriten la seva experiència diària. Les idees no viables i els errors constructiussón una de les eines principals del procés d’aprenentatge i seran mostradesals alumnes com una etapa necessària per aconseguir una solució amb èxit.

• El consum de materials que es desprèn de les activitats constructives s’aprofitarà com unaeina educativa, amb què es mostrarà a l’alumnat els beneficis d’optimitzar recursos irevaloritzar-ne alguns. És per això que es potenciarà també l’ús de materials reciclats.

• Atesa la complexitat d’aquesta matèria i la seva diversitat temàtica, els recursos materials il’organització d’espais mereixen atenció especial. S’ha de tenir en compte que laplanificació de la matèria està molt condicionada per l’espai de què es disposa per impartircada sessió. Es farà una previsió de la necessitat d’aules taller específiques i d’aulesd’informàtica on cada alumne o alumna pugui disposar d’un ordinador i el professor oprofessora d’un canó projector.

Materials, recursos didàctics i llibres de text

Materials d’ús tècnic - La fusta - Materials fèrrics - Metalls no fèrrics:coure i alumini - Principals aliatges d’ús industrial

69

3r d’ESO Mecanismes- Màquines simples: roda, politja, palanca, pla inclinat icargol

Materials Elèctrics - Resistències – Condensadors – Bobines – Bombetes– Interruptors – Conmutadors ...

Material bàsic de Dibuix Tècnic ( regle, escaires, compàs, portamines,retoladors, llapis de colors, làmines de dibuix, fulls blancs, goma,maquineta de fer punta, pilot negre i material específic en cadaUD.Dossier de l'assignatura amb teoria i exercicis

Materials Didàctics Llibre de text – Quadern de l’alumne – Explicacionsi apunts del professor – Activitats pràctiques de consolidació de continguts– Fotocòpies

3r d'ESO Text: Tecnologies. 3r ESO. Illes Balears. Editorial Teide. ISBN: 978-84-307-8772-2

Mesures d'atenció a la diversitat i adaptacions curriculars

Guiar el procés de solució quan sigui realment necessari, doncs fer-ho limita l’autonomia del’alumne.

Fer ús d’activitats d’ensinistrament manual. A l’hora de repartir tasques entre els diversos components del grup pot haver-hi una

adequació a la diversitat de capacitats de manera espontània, però s’ha d’evitar que a lallarga el mateix tipus de tasca recaigui sempre sobre els mateixos individus.

Presentar un ampli ventall de problemes similars, de manera que els alumnes puguin escollirel que considerin més adient segons els seus interessos i capacitats.

Treballar en el sentit d’atendre la diversitat d’ interessos entre al.lots i al.lotes,potenciantque aquestes es desinhibeixin i siguin capaces d’assumir responsabilitats dins els grupsintegrats no exclusivament per al.lotes.

Els alumnes amb dificultats específiques d'aprenentage degudament documentades tindran una adaptació curricular que satisfaci , en la mesura del possible, les seves

necessitats.

Estratègies d'animació a la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i

70

escrita

Adquisició de vocabulari específic, que haurà de ser utilitzat en les processos de recerca,análisi selecció, resum i comunicació d’informació.

Mitjançant la lectura, interpretació i redacció dels documents propis del projecte tecnològic es desenvoluparà la capacitat d’utilitzar diferents tipus de textos i estructures formals.

Mitjançant el treball col·lectiu, característic de l’ectivitat tecnològica, es desenvoluparan lesdestreses d’escoltar, d’expressar-se i de diàleg.

Amb el mètode de projectes es potenciarà l’expressió oral i escrita de les idees generades.

Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

Molts dels continguts de l’assignatura, tasques dels alumnes, consulta d’informació,etc estracten i desenvolupen sovint i de manera generalitzada mitjançant Internet. Es potenciaràel domini dels conceptes i eines informàtiques necessaris per emprar-los eficaçment,utilitzar-los en la resolució de problemes i en la realització d’activitats tecnològiques, aixícom usar l’ordinador i altres tipus d’aparells computadors per recollir dades, mesurarmagnituds, simular circuits i realitzar el control i l’automatització de processos i sistemestècnics.

Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries

Només si cal, a final de curs s’establiran les activitats de suport i orientació per a lasuperació de les proves extraordinàries ( setembre 2016). En aquest cas, s’especificaranaquestes activitats a la memòria del curs 2015-2016. En qualsevol cas, a les provesextraordinàries es podrà tenir en compte l'evolució de l'alumne durant el curs .

Alumnes de PEMAR amb pendents.

Amb els alumnes de PEMAR amb pendents de cursos anteriors es seguiran els criteris següents:

1. Si aproven l'Àmbit pràctic , les pendents que poguessin dur també els hi seran aprovadesamb un 5, sense necessitat de fer cap tipus de prova extraordinària.

71

2. Si desitgen millorar la nota ( el 5 del punt 1) o de les pendents, podran presentar-se a unaprova extraordinària que es farà en una data a determinar, però que serà posterior a la datade la segona avaluació.L’alumnat afectat serà convocat a una reunió en el mes dedesembre de 2015 ( segona quinzena).

72

Referent a l'àmbit de Llengües Estrangeres, a la matèria d'Educació Física i a lamatèria de Religió/Valors Ètics, ens remeten a les corresponents programacions delsdepartament implicats.

METODOLOGIALa metodologia de feina dins aquest programa ha d'ésser pràctica i personalitzada ales peculiaritats de cada un dels alumnes.Dins les corresponents programacions d'àmbits i àrees, es desenvolupen les diferentsmetodologies de feina.

CRITERIS D'AGRUPAMENT, ESPAI I RECURSOSAquest curs escolar no s'ha conformat grup de PMAR a segon d'ESO per mancad'alumnat proposat que complís a les condicions d'accés.En canvi, s'han creat dos grups de 3r d'ESO. La majoria de l'alumnat va ser proposatdurant el curs anterior i un petit percentatge al mes de setembre d'aquest curs (resultatde les propostes que es varen fer a la sessió extraordinària).

MESURES DE RECUPERACIÓS'ha acordat amb els diferents departaments didàctics que de la recuperació de lesassignatures vinculades als àmbits, s'encarregarà el professorat de PMAR,comprometent-se a entregar els resultats de l'avaluació als caps de departament en elsterminis estipulats. En aquest procés d'avaluació és necessari tenir com a referent lesproves de recuperació que hi hagin preparat els departament. En les possiblesadaptacions d'aquestes proves s'ha de tenir molt present que, aquest alumnat, després,haurà de cursar un quart ordinari.Referent a les matèries pendents no vinculades a cap àmbit, els tutors dels grups dePMAR en faran un seguiment similar al de qualsevol tutor/a. Els avisaran delsexàmens o entregues de treballs i els hi faran seguiment de com ho estam preparantfins a la data de la prova (que faran amb els altres alumnes així com estiguiprogramat).

AVALUACIÓ DEL PROGRAMA

El programa de PMAR ha de ser objecte de seguiment i avaluació específic. Peraquest motiu, tant a les sessions d'avaluació com a l'avaluació de mitjan de cursd'aquest pla d'actuació, s'ha de fer una valoració de conjunt de com funciona elprograma.És important valorara l'assistència de l'alumnat, l'actitud i participació dins classe, elsnivells curriculars dels que parteixen, els seus progressos, la recuperació de lespendents,... així com fer una valoració de com està funcionant l'antic alumnat dePMAR que ara fa 4t d'ESO.

73

ALTER

L'objectiu del programa ALTER és l'atenció a l'alumnat en risc d'abandonament delsistema educatiu. Accedeixen a aquest programa l'alumnat d'entre 14 o 16.En aquests moments, tenim un alumne que el curs passat cursava ALTER i aquestcurs hi continua. Aquest curs, no podran entrar al programa nous alumnes fins al mesde gener.Ja que comptam amb pocs alumnes dins aquest programa, en un principi, hi assistirana classe amb el seu grup de referència els dies que venen al centre (dilluns de 9 a 13hi dimarts de 9 a 11h). Si durant el curs, s'ampliàs el nombre d'alumnat del programa ja ens plantejaríem unamodificació dels horaris dels membres del Departament d'Orientació per donar aaquests alumnes una atenció més específica durant les hores d'estada al centre.

74

REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PLA

Durant les reunions de departament s'anirà fent una avaluació contínua delsprogressos en l'aplicació del pla. Les reunions quinzenals per grups de feinapermetran centrar-se més en la valoració del bon assoliment dels objectius delsdiferents programes (PAT, POAP, PMAR, suport a l'alumnat nese,...) Al mes de gener, es dedicarà una reunió de departament per revisar i poder modificaro reconduir el pla d'actuació en funció de les necessitats.A fi de curs, tenint en compte els objectius en aquest pla proposats, s'elaborarà lamemòria i es redactaran les propostes de millora pel curs vinent.

75