II Els joves davant la discapacitat consciència social i solidaritat 2013

ELS JOVES DAVANT LA DISCAPACITAT:CONSCIÈNCIA SOCIAL I SOLIDARITAT

Associació Amputats Sant Jordi

Redacció: Cristina Montes, Barbara Carfí, Míriam Aguilera, Mireia GarridoEdició i revisió de textos: Cristina MontesFotografies: Pablo Jamardo, Javier RojanoDisseny i Maquetació: Javier RojanoImpremta: Speed Graphic

Associació Amputats Sant JordiHotel d’Entitats Can Guardiola,Cuba, núm. 2, despatx 4 / 08030 · Barcelona T. 933 453 905 / www.amputats-santjordi.org

Informe 2013

Educació en valors i accessibilitat

Redacció: Cristina Montes, Barbara Carfí, Míriam Aguilera, Mireia GarridoEdició i revisió de textos: Cristina MontesFotografies: Pablo Jamardo, Javier RojanoDisseny i Maquetació: Javier RojanoImpremta: Speed Graphic

PresentacióLa societat, en efecte, no és només l’escenari on esdevé el problema, sinó que és un personatge important del drama. La societat discapacita i rehabilita, segrega i inclou.La societat, per això, ha de ser objecte d’intervencions que la facin cada vegada menys agressiva i més accessible; menys aspra i més hospitalària; menys normativa i méshumana. (Demetrio Casado)

Teniu a les vostres mans una nova edició de l’informe d’Educació en Valors i Accessibilitat que cada any, i ja van set, elabora l’associació Amputats Sant Jordi (ASJ) en el marc del projecteEls joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat.

Aquest document recull el treball desenvolupat per l’àrea de sensibilització, prevenciói conscienciació de la nostra entitat a diferents centres educatius, centres oberts i casals de Barcelona ciutat, Santa Coloma de Gramenet i la província de Barcelona, durant el curs escolar 2012-2013.

Un any més, la tasca realitzada per aquest equip de professionals i voluntaris de l’entitat té com a objectiu principal conscienciar i facilitar eines que ajudin a tots els adolescents i joves que participen en les activitats d’aquesta iniciativa a créixer en valors socials com el de la solidaritat, la cooperació i el respecte.

Només a través de l’educació en valors i la prevenció es contribueix al desenvolupament d’una ciutadania més responsable, activa, solidària i defensora dels drets de les persones amb diversitat funcional. Aquesta tasca de sensibilització també permet posar les bases per consolidar una ciutadania respectuosa amb la diferència que treballi per assolir la plena integració del col·lectiu de persones amb discapacitat i fer realitat una societat realment inclusiva.

L’eina més efectiva que tenim a les nostres mans per aconseguir aquests canvis importantsi duradors a la societat és la conscienciació i educació dels més joves. Apropar a tots elsnois i noies la realitat de les persones amb discapacitat és la millor manera d’educar envalors i fomentar actituds basades en el respecte per la diferència ja que aquests joves són la societat del demà.

Partint d’aquesta premissa, des d’Amputats Sant Jordi entenem, doncs, que és indispensable informar, educar i sensibilitzar sobre la discapacitat a tot el conjunt de la ciutadania, atenen a les recomanacions de la Convenció de NNUU sobre les persones amb discapacitat aprovada l’any 2006. Només així, serà possible avançar cap a la plena inclusió social de les persones amb discapacitat i eliminar les anomenades “barreres mentals” poc respectuoses amb la dig-nitat de la persona. Prioritzar aquesta sensibilització en l’àmbit educatiu, i aquest projecte ho permet, ens ofereix la possibilitat d’arribar, gràcies a l’efecte multiplicador de l’escola, de les aules a les famílies i, poc a poc, a la resta de la societat. És per això que el projecte Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat materialitza un dels eixos estratègics principals de l’entitat: el de la prevenció i l’educació en valors.

ÍNDEX

CULTURA DE LES CAPACITATS 9

ELS JOVES DAVANT LA DISCAPACITAT, CONSCIÈNCIA SOCIAL I SOLIDARITAT 13 Centres educatius participants 2012-2013 Valoració professors Valoració alumnes

ACCESSIBILITAT 33

Introducció Principis DALCO Conceptes Rellevants Informes Barcelona ciutat Accessibilitat Exterior Accessibilitat Interior Santa Coloma de Gramenet Accessibilitat Exterior Accessibilitat Interior Província de Barcelona Accessibilitat Exterior Accessibilitat Interior

CONCLUSIONS 67


9

La cultura de les CapacitatsEl model social actual té les seves arrels en una societat organitzada i dissenyada per i per a persones que no tenen cap discapacitat. És per això que, sovint, aquest model percep la discapa-citat més com la restricció social que aïlla i deixa fora de la plena participació en la vida social a la persona amb discapacitat, en lloc de veure-la com una conseqüència de les condicions particulars.Promoure el canvi d’aquest model de societat només és possible educant en valors des de l’escola i fent que el conjunt de la ciutadania es familiaritzi amb la discapacitat a partir d’una acceptació coherent de la diferència a través de la modificació d’actituds i conductes que facilitin una veritable igualtat d’oportunitats inherent a la cultura de la societat inclusiva.

Creiem fermament que només a través de l’educació en valors, la prevenció i la sensibilització es contribueix al desenvolupament d’una societat solidària i defensora dels drets de les persones amb diversitat funcional. Per això, impulsem i prioritzem totes aquelles iniciatives que contribueixin a fer visible i donar veu a la situació d’un col·lectiu concret: el de les persones amb discapacitat. Posar en escena i sensibilitzar a la societat sobre la realitat del col·lectiu de les persones amb amputació i/o amb discapacitat física, que sovint no és visible davant els ulls de la majoria, és un dels motors que mouen les accions d’Amputats Sant Jordi. Per això, també va ser un dels objectius principals de la primera edició del I Fòrum de la Diversitat Funcional que l’entitat va celebrar l’any passat, coincidint amb el seu vintè aniversari. Totes les activitats i iniciatives que es van posar en marxa emmarcades en aquest esdeveniment van anar enfocades a fomentar la Cultura de les Capacitats; a exposar de manera real la supe-ració de persones amb discapacitat física, i avançar cap a una societat més justa i solidària amb aquells que, sovint, es troben en inferioritat de condicions i oportunitats que la resta únicament per la seva “diferència.” L’objectiu de totes aquelles accions, les actuals i les que emprèn ASJ no és un altre que el fer realitat una societat molt més inclusiva que respecti les diferències i on es faci realitat el principi d’igualtat d’oportunitats per a tots.ASJ entén l’educació, la cultura i l’esport com eines molt efectives a l’hora d’ajudar a sensibilitzar la societat -sobretot els més joves-, contribuir a minorar barreres psicosocials i influir per anar eliminant els estigmes que pateixen les persones amb discapacitat. Per això la conscienciació i l’educació de la població és una prioritat i un eix estratègic que socialment s’ha d’anar incorporant a les activitats quotidianes, a nivell individual i col·lectiu, si volem exercir com a garants dels prin-cipis i valors ja comentats, amb la finalitat de fer palesa una societat respectuosa amb tos els seus integrants. Aquest respecte per l’altre i per la diferència passa també, sens dubte, per tenir cura de llenguatge que utilitzem. Com a eina comunicativa, el llenguatge socialitza i és un instrument educatiu i de pensament; per això cal sempre fer un ús correcte d’aquest. Sovint, sense donar-nos compte o per ignorància, utilitzem paraules i expressions que contribuei-xen a perpetuar una imatge pejorativa de les persones que tenen unes capacitats diferents a les de la majoria (“minusvàlid”, “deficient”, “disminuït”...) , paraules que estan carregades de prejudicis i connotacions negatives molts cops.

Sent respectuosos amb les paraules estem ajudant, també, a potenciar una ciutadania més defen-sora dels drets i de la dignitat de les persones amb diversitat funcional i, al mateix temps, estem posant les bases per aconseguir una transformació social real que permeti la plena integració d’aquest col·lectiu per avançar cap a una veritable normalització. Modificar el llenguatge i donar pas a l’ús de paraules que respectin aquestes diferències i contribueixin a potenciar la cultura de les capacitats és possible si sumem esforços.

10

I, precisament, això va ser el I Fòrum de la Diversitat Funcional: una gran oportunitat per treba-llar plegats i de manera col·laborativa amb les Administracions, entitats del Tercer Sector i dife-rents agents socials. Un espai de trobada i debat que va posar les bases per donar veu i visibilitzar la discapacitat. Aquesta iniciativa era també una manera d’exemplificar la voluntat de treballar de manera transversal i conjunta per apropar aquesta Cultura de les Capacitats a tots els àmbits de la societat. Per això, no és casual el lema que es va cercar per aquest projecte: ENS MOVEM! Una definició sintètica i contundent, vital i engrescadora que resumia el ferm compromís d’ASJ i de tots els actors implicats en el projecte, administracions, empreses i societat civil, de treballar junts, per contribuir a normalitzar la diferència i a més, fer-ho de manera col·laborativa i represen-tativa des de tots els estaments possibles.

La col·laboració i sinergies entre entitats i agents socials és prioritària per potenciar i transmetre valors que ens enriqueixin com a éssers humans, que ens permetin sumar i ens portin a una societat millor on es respectin de veritat les diferències i es valorin les Capacitats individuals siguin les que siguin. Ja que, tal i com l’equip de sensibilització explica a tots els joves que participen a les activi-tats d’aquest projecte d’educació en valors, totes les persones tenim característiques diferents i tots som capaços de fer qualsevol cosa, si disposem de les eines i el recolzament necessaris.

Aquests espais comuns de treball ens han de permetre, a més, influir en un canvi cultural d’accep-tació de la diferència, seguir-ne la seva evolució sociològica, prioritzant sempre, el respecte a la dignitat de la persona, d’acord amb els principis que emanen de la Convenció de les persones amb discapacitat de Nacions Unides, de novembre de 2006.

Utilitzar totes les eines que hi hagi al nostre abast i crear-ne de noves ens ha d’ajudar a avançar per fer realitat una societat centrada en “les capacitats” a la que ja hem fet referència. El projecte Els joves davant la discapacitat: consciencia social i solidaritat és una molt efectiva realitat en aquest propòsit. Un altre instrument amb perspectiva de futur que ens ha de servir per analitzar com evolucionen els canvis socials desitjats és l’Observatori impulsat conjuntament amb COCEMFE i amb el suport i la col·laboració de les Administracions, organismes i estaments especialitzats en l’anàlisi, processament i tractament de les dades. Les bases d’aquest Observatori es van posar, precisament, arrel de la comissió impulsada des del I Fòrum de la Diversitat Funcional, amb l’objectiu de posar de manifest les necessitats diverses del col·lectiu de persones amb discapacitat per abordar els aspectes ètics sobre la dignitat de les persones i la qualitat de vida d’aquestes.L’Observatori ha de ser un instrument capaç de promoure transformacions socials a mig i a llarg termini que permetin avançar cap a una veritable integració i normalització de les persones amb discapacitat. També ha de permetre fer propostes de millora en matèria de discapacitat d’una manera transversal que impliqui tots els agents, organismes i àmbits de la societat. Per això, el contingut d’aquest Observatori ha de fer-se extensible a tota la societat en el seu conjunt, ja que entenem que totes aquelles millores aconseguides per a aquest col·lectiu no només el beneficien a ell, afavoreixen, també, a totes les persones del seu entorn i a un territori concret.

A casa nostra, conviuen una gran diversitat de persones amb perfils i necessitats diferents. La pre-venció i l’educació en valors està en l’essència de qualsevol canvi important que es vulgui empren-dre per assolir una societat més inclusiva i respectuosa amb aquells que no són com “la majoria”. Treballar per cobrir totes aquestes necessitats és cosa de les administracions públiques però també és cert que fer que tota la ciutadania respecti les diferències i es pugui assolir una societat més inclusiva està a les mans de tots i ens implica a tots.


11


13

Dime y lo olvido. Enséñame y lo recuerdo. Involúcrame y lo aprendo.(Benjamín Franklin)

La discapacitat es percep cultural i socialment, encara avui dia, com aliena al grup majoritari.

És, per a molts allò que els hi passa a uns altres: una realitat externa, llunyana i sovint excloent.

Per alguns estaments de la societat les persones amb discapacitat només són ciutadans de

segona categoria; aquests mateixos estaments consideren que la solució únicament passa per

fer i “complir” un seguit de lleis que sovint es queden en paper mullat.

Només en el moment que el grup -la globalitat de la nostra societat- accepti que tenir una

discapacitat és quelcom que li pot passar a qualsevol de nosaltres i en qualsevol moment de

la seva vida, i que tots, persones amb discapacitat o sense, participem d’un únic projecte, la

discapacitat deixarà de ser entesa com un problema -una construcció social i un motiu d’ex-

clusió necessitat de legislacions integradores- i haurem assolit una societat inclusiva respec-

tuosa amb la diferència.

POTENCIAR LES CAPACITATS

Per aconseguir aquesta fita un dels objectius principals és posar en marxa totes aquelles ac-

tivitats i accions que prioritzin les “Capacitats” per damunt de les discapacitats. Només així

serà possible un canvi de valors reals a través dels quals s’assoleixi una veritable correspon-

sabilitat, individual i col·lectiva, on no hi hagi espai per a cap mena de discriminació.

Partint d’aquesta premissa neix el programa d’Educació en valors de la nostra entitat. Un dels

eixos principals del projecte, que compta ja amb més de set anys de vida, és enfocar el treball

en tots aquells aspectes relacionats amb prevenció i sensibilització als centres educatius amb

l’activitat Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat.

Amputats Sant Jordi va començar amb aquesta activitat a centres educatius de Barcelona

ciutat i província l’any 2007, amb una finalitat molt concreta i específica: fomentar la conscien-

ciació social, la solidaritat i l’educació dels joves envers la diversitat funcional, tant a nivell

teòric com pràctic. Només a partir de posar-se a la pell de l’altre som capaços d’entendre allò

que és diferent a nosaltres, per això des del començament una de les claus de l’èxit d’aquest

programa ha estat el fet que els joves puguin experimentar en primera persona la realitat

Els joves davant la discapacitat:consciència social i solidaritat

14

quotidiana de les persones que tenen algun tipus discapacitat física. Aquest contacte amb

una realitat diferent és el que permet i contribueix al desenvolupament d’una actitud crítica i

reflexiva en els joves, afavorint la creació d’agents actius pel canvi. És cabdal per aconseguir

que la nostra societat sigui més inclusiva i receptiva a les necessitats de tots els seus ciutadans.

Al llarg d’aquests anys el nombre d’estudiants que han passat pel projecte i han realitzat

aquesta activitat ha crescut considerablement, passant dels 665 alumnes del primer any, a

2210 estudiants que són els nens i joves que han participat aquest curs 2012-2013.

LA FORÇA DEL TREBALL COL.LABORATIU

En el marc d’aquest aprenentatge és absolutament necessari comptar amb la participació

de voluntaris amb discapacitat per tal de fer visible la realitat de la nostra societat que passa,

òbviament, per la diversitat entesa aquesta en el sentit més ampli i respectuós del terme.

Així mateix, la suma d’esforços i col·laboracions amb altres actors i agents socials també

és molt important per aconseguir bons resultats. Així Administracions com la Diputació de

Barcelona; l’Ajuntament de Barcelona; l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, mitjan-

çant el Programa PAE; l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, amb el Programa INTRO;

la Fundación ONCE; CEMFIS; Stop Accidents i la Federació Catalana de Voluntariat Social

(FCVS) han cregut en el projecte i li han donat el seu suport i col·laboració.

L’objectiu d’ASJ és treballar des de la base de la societat per aconseguir aquest canvi de per-

cepció. Per això és cabdal i prioritari un treball de sensibilització vers la diversitat funcional

física començant pels més joves, que són el futur. Cal potenciar i promocionar l’aprenentatge

i el respecte davant la diferència ja que serà el mecanisme a través del qual serà possible

una comunicació positiva entre uns i altres. Fer més lleis i normatives sense tenir en compte

aquest pas i sense treballar la sensibilització només accentuaria aquest caràcter “especial”

(excloent) que sovint persegueix a les persones amb discapacitat.

Amb el projecte Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat aspirem a

educar en la lectura d’aquests estímuls per tal que els joves facin una interpretació que sigui

adient i es generin inquietuds i actituds de respecte, que permetin avançar en la superació de

tot tipus de barreres.

Realitzant aquesta activitat els joves coneixen i experimenten, encara que només sigui per una

estona, quines són les dificultats que comporta viure amb una discapacitat. Al mateix temps

els ajuda a reflexionar sobre les actituds socials al respecte. L’educació en valors i la preven-

ció dels joves és primordial si volem consolidar una nova cultura de la integració on uns nous

valors relacionats amb la solidaritat i el respecte formin part del patrimoni col·lectiu.

ACCESSIBILITAT, COSA DE TOTS

Així mateix, un dels altres eixos estratègics del projecte està vinculat a l’accessibilitat. Per

a ASJ lligar sensibilització i accessibilitat és bàsic i quelcom natural ja que considerem que

l’accessibilitat universal és una condició necessària per poder exercir els drets fonamentals

de les persones. Entenem que l’accessibilitat és cosa de tots i no únicament implica a un col·lectiu

amb unes necessitats particulars.


15

La demanda d’un món accessible és on millor queda plasmada la poca o pràcticament nul·la

participació de les persones amb diversitat funcional en molts àmbits socials. Si entenem que

l’accessibilitat radica més en l’entorn, i no en els individus exclusivament, arribem a conclu-

sió que cal treballar sobre aquest per “humanitzar-lo”, fer-lo més inclusiu i accessible per a

tothom es tingui o no una discapacitat. Partint d’això estem parlant, doncs, de quelcom que és

transversal i que participa de tots els àmbits de la nostra vida.

MATERIATZACIÓ DEL PROJECTE A LES AULES

L’activitat que es desenvolupa a les aules consta d’una part teòrica i una part pràctica.

La sessió de teoria permet a tots els alumnes participants rebre informació, a partir dades,

exemples, suport visual i el testimoniatge de voluntaris amb discapacitat, de què és la diver-

sitat funcional; quins tipus existeixen i quines són les causes que poden provocar-la. Es tracta

d’una xerrada interactiva on l’alumne pot preguntar i resoldre, també, tots els dubtes que

pugui tenir referents a aquesta matèria.

D’altra banda, la part pràctica s’ha pensat per fer que el jove es posi a la pell d’una persona

amb diversitat funcional. Els nois/noies surten al carrer amb material ortoprotètic i ajudes

tècniques (cadires de rodes, bastons de mobilitat i crosses) i així poden experimentar en

primera persona com és el dia a dia de les persones amb discapacitat. Això els fa ser

conscients de les barreres arquitectòniques que encara existeixen però també de les barreres

que crea l’incivisme i de la manca d’accessibilitat que sovint segueix havent-hi.

POSAR EN VALOR ELS RESULTATS

Finalitzada l’activitat i amb totes les dades recollides l’àrea de sensibilització d’ASJ elabora

un informe anual. En aquest s’exposen els resultats obtinguts durant el curs i es valora el

grau de consciència que els joves tenen de la realitat de les persones amb diversitat funcio-

nal. Així mateix, aquest document també mostra quina és l’accessibilitat interior i de l’entorn

dels centres educatius on s’ha realitzat l’activitat.

Aquest informe es lliura, en un acte públic, a les administracions públiques corresponents

(Diputació i Ajuntaments) per tal de promoure la participació dels joves fent arribar la seva

opinió sobre accessibilitat i discapacitat a aquestes institucions ja que la percepció, opinió i

valoració dels que participen i el fan possible també ens importa.


17

Centres educatius participants curs 2012-2013


19

Barcelona ciutat

CENTRES EDUCATIUS PARTICIPANTS1

CENTRE CURS N. Alumnes1.INSBONANOVA CFGMAt.PersonesenSituaciódeDependència

CFGMCuresAuxiliarsInfermeriaA,BiC 57

2.INSSECRETARICOLOMA 1rESOA,BiC 87

3.ESCOLADELTREBALL2onBatx,CFGSSecretariat,CFGSAdministració,CFGSEdificacióAiB,CFGSActivitatsFisicoesportives

102

4.CEIPMARINADA 3ri4tprimària 385.INSPOETAMARAGALL 1rESOA,BiC 696.IESLESCORTS 1rESOA,BiC 897.CEIPMESTREGIBERT 4tprimàriaAiB 528.INSPRINCEPGIRONA 2onESOAiB 56

TOTAL: 8 CENTRES EDUCATIUS, 25 AULES, 550 ALUMNES

1 Per ordre de realització de l’activitat

1

2

3

4

5

6

7

8


21

Santa Coloma de Gramenet


CENTRE CURS N. Alumnes

1.INS TORRENT DE LES BRUIXES 4t ESO A, B i C 56

2.INS CAN PEIXAUET 2on ESO 1, 2, 3, 4 i 5 106

3.CEIP MERCÉ RODOREDA 6è primària A i B 39

4.IES LES VINYES 2on ESO A, B i C 72

5.INS NUMÀNCIA 1r ESO A, B, C i D 108

6.INS LA BASTIDA CFGS Int. Social 1r A i B, CFGM At. Persones en Situació Dependència 1r A i B, CFGS Educació Infantil 1r A.

109

7.INS PUIG I CASTELLAR 1r ESO A, B, C i D 110

8.INS RAMÓN BERENGUER IV 3r ESO A i B 38

TOTAL: 8 CENTRES EDUCATIUS, 28 AULES i 638 ALUMNES

1 Per ordre de realització de l’activitat

1 2

3

4

5

6

7

8


23

Barcelona província

1

4

3

5

2

7

6

8

12

11 10

9

13

14

15

16 17 18

19

21 22

23

24

25

26

27 20

24


CENTRE CURS N. alumnes1. ESCOLALLEBETX(VilanovailaGeltrú) 5èi6èprimària 392. ESCOLAVALLDENEU(St.MartideCentelles) 5èi6èprimària 133. ESCOLAJOANMARAGALL(SantCugatdelVallès) 5èprimàriaAiB 494. CASALDEJOVES(Canovelles) Grupdejoves 155. INSTARADELL(Taradell) 3rESOAiB 536. CEIPJOSEJUANORTIZ(SantAndreudelaBarca) 6èprimàriaAiB 417. CENTREOBERT“ENTORNJOVE”(PremiàdeMar) Grupdejoves 128. CEIPJOANPERICHIVALLS(SantJoanDespí) 6èprimària 219. IESGUILLEMDEBERGUEDÀ(Berga) 3rESOA,BiC 6810.IESXARXA(Berga) 3rESO 2211.IESLASALLE(Berga) 3rESOAiB 2312.SESSERRADENOET(Berga) 3rESOAiB 4913.IESANGELETAFERRER(St.CugatdelVallès) 4tESO 2914.CEIPLESROQUETES(SantPeredeRibes) 5èprimàriaAiB 4615.CEIPVEDRUNA(Tona) 6èprimàriaAiB 4916.INSCORBERA(CorberadeLlobregat) 1rESOA,BiC 8317.CENTREOBERTMARICEL(ElMasnou) Grupdejoves 818.ESCOLAINTERMUNICIPAL(St.Sadurníd’Anoia) AulaOberta 1319.PTTMANCOMUNITATLAPLANA(St.Sadurníd’Anoia) PQPI-PTT 1220.IESJACINTVERDAGUER(St.Sadurníd’Anoia) 2onESOAiB 5221.CEIPL’ERADEDALT(Tona) 6èprimàriaAiB 4822.CEIPPRINCESALÀSCARIS(Casserres) 5èi6èprimària 1423.INSPOMPEUFABRA(Badalona) 1rESOA,B,CiD 7924.INSCALGRAVAT(Manresa) 4tESOA,BiC 3625.ESCOLAPIA(Moià) 5èprimària 2326.CEIPMONTPALAU(PinedadeMar) 6èprimària 2527.COL·LEGIVERGEDELASALUT(SantFeliude

Llobregat) 1rESOA,BiC 100

TOTAL: 27 CENTRES EDUCATIUS, 49 AULES, 1022 ALUMNES

1Perordrederealitzaciódel’activitat


25

CURS 2012-2013


27

Valoracions curs 2012 - 2013

28

Valoració professors Des dels seus inicis Amputats Sant Jordi sempre ha potenciat i recolzat totes aquelles activitats, programesi accions relacionats amb polítiques se sensibilització, com aquest projecte adreçat a nens i joves. Les sessions que es duen a terme a les escoles i centres educatius estan pensades com a xerrades interactives, amenes i didàctiques. En aquestes s’introdueix el concepte de Diversitat Funcional, fent referèn-cia a les possibilitats que tenen les persones amb discapacitat i s’intenta treure importància a les limitacions. Durant aquestes sessions s’aprofita, també, per reflexionar i fer evidents les “barreres”, no únicament arqui-tectòniques, que existeixen; es parla d’accessibilitat i es fa referència a tot allò relacionat amb el “disseny universal”.

El seguiment i desenvolupament de l’activitat finalitza amb la recollida de dades extretes del qüestionari de Valoració dels educadors.Conèixer l’opinió dels docents és important per poder millorar el projecte, compartir coneixement i enriquir-lo. L’equip de sensibilització elabora uns qüestionaris que es lliuren al professorat per tal que valori l’activitat i exposi tots aquells aspectes que considerin rellevants per tal de millorar l’activitat. També se’ls pregunta sobre la utilitat de l’experiència i si aquesta és efectiva a l’hora de treballar a l’aula valors com el respecte o la solidaritat o si l’activitat ha fet que els alumnes es qüestionin alguns aspectes de la societat on viuen.

L’activitat ha servit per veure que posar a tots els alumnes participants davant de realitats que no coneixen els hi va bé i es plantegen preguntes importants per créixer. Ana Franco i Asun Carrasquer. Institut Corbera.Corbera del LLobregat

Una activitat didàctica i motivadora pels alumnes, realment els fa pensar. Laura Ferragud. Institut Can Peixauet.Sta Coloma de Gramenet.

Enguany, la majoria dels educadors que han participat en aquest projecte afirmen que, en general, observen que els alumnes estan més sensibilitzats amb les dificultats que es troba una persona amb diversitat funcional. Aquests professors també manifesten que molts d’aquests, un cop han realitzat el taller pràctic, comprenen que no només existeixen problemes arquitectònics i o de disseny dels objectes; fent l’activitat són conscients de dificultats d’altres tipus com aquelles relacionades amb aspectes de la comunicació, l’estigma o problemes generats per actes i actituds incívics. Tots aquests aspectes depenen dels ciutadans i, per tant, com a tals tots som responsables en menor o major grau de promoure i vetllar per una ciutat inclusiva.

Et dóna un enfoc nou de dificultats que no imagines fins que et poses al lloc d’un altre.Núria González i Sandra Font. Escola Era de Dalt. Tona

Alguns educadors que ja havien realitzat l’activitat en edicions anteriors han comentat que el projecte permet a que alumnes amb alguna diversitat funcional, puguin obrir-se i explicar la seva situació sense sentir-se avergonyits i amb una nova valoració d’ells mateixos, fent que els seus companys entenguin aquestes diferències, el que millora, considerablement, la relació entre els alumnes. Aquesta valoració ens permet aprofundir en aquells aspectes del projecte Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat que podem millorar de cara al futur.


29

30

Valoració d’alumnesUn cop finalitzada la part pràctica de l’activitat els qüestionaris que realitzen els alumnes participants ens permeten obtenir informació molt interessant sobre l’impacte que l’experiència viscuda ha provocat en ells.A continuació trobareu diferents gràfics amb la informació més rellevant dels qüestionaris realitzats. En al-guns casos podreu observar que aquests gràfics varien ja que s’ha fet una adequació conceptual que s’adapta en funció de l’edat dels estudiants participants.

D’una banda és interessant conèixer si mitjançant l’activitat els joves han comprès els conceptes explicats a les sessions i si la seva visió sobre les persones amb diversitat funcional ha canviat després de veure i viure, encara que només sigui per una estona, una realitat desconeguda per a la majoria d’ells.Observant els gràfics exposats a continuació podem comprovar que el 80% dels alumnes més petits (menors de 12 anys) afirmen que la seva visió sobre les persones amb diversitat funcional ha canviat gràcies a l’experiència viscuda i l’oportunitat de poder descobrir i compartir la realitat del voluntari amb discapacitat que explica la seva experiència personal.

“Quan veia a persones amb discapacitat gairebé no m’importaven tant però gràcies a aquesta activitat la meva manera de pensar ha canviat molt.” Alumne de 9 anys, Escola Marinada (Barcelona).

“No sabia que algunes coses les podien fer igual que nosaltres.”Alumne de 8 anys, Escola Marinada (Barcelona).

“Ara entenc més a les persones amb discapacitat.” Alumne de 10 anys, Escola Marinada (Barcelona).

80%

18%

2%

Si No NS/NC

Ha canviat la teva visió sobre les persones amb diversitat funcional?

Total 507 alumnes menors de 12 anys

41% 42%

6%

1%

10%

Molt Bastant Poc Gens NS/NC

Com ha canviat la teva visió sobre les persones amb diversitat funcional?

Total 1703 alumnes majors de 12 anys

80%

18%

2%

Si No NS/NC

Ha canviat la teva visió sobre les persones amb diversitat funcional?

Total 507 alumnes menors de 12 anys

41% 42%

6%

1%

10%

Molt Bastant Poc Gens NS/NC

Com ha canviat la teva visió sobre les persones amb diversitat funcional?

Total 1703 alumnes majors de 12 anys


31

Així mateix, també considerem important analitzar aquelles preguntes relacionades amb la valoració personal de l’activitat ja que ens ajuda a poder adaptar l’activitat a les necessitats dels alumnes i millorar el contingut de les sessions en els propers cursos. Enguany han participat un total de 2210 estudiants de 43 centres educatius diferents.Així mateix, cal afirmar que el 86% dels alumnes participants majors de 12 anys, manifesten que tornarien a fer l’activitat tal i com està dissenyada, sense afegir grans canvis (la modificació més demandada és allargar el temps de la part pràctica i que aquesta tingui una durara més extensa).

Finalment, i gràcies també a la valoració global que els participants han fet de l’activitat podem observar, una vegada més, que una de les qüestions més valorades pels alumnes és la possibilitat de viure l’experiència de posar-se per unes hores a la pell d’una persona amb diversitat funcional i moure’s pel carrer amb una cadira de rodes, crosses, bastons... Així mateix, també consideren que és molt positiu conèixer i descobrir les vivències i el testimoni del voluntari que participa a l’activitat i explica la seva història personal.

“La diferència és que ho fan d’una altre manera, però és el mateix.” Alumne de 12 anys, Institut Secretari Coloma (Barcelona).


33

Accessibilitat

Part de la feina que es desenvolupa en el marc del projecte Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat és la d’analitzar l’accessibilitat dels diferents centres educatius on es realitza l’activitat sensibilització.

Aquesta secció de l’informe mostra els resultats obtinguts. Abans d’exposar-los però, volem con-textualitzar algunes definicions que seran útils per poder entendre l’estudi i les dades recollides.

Els principis DALCO són els que delimiten els paràmetres que ens ajuden a fer una bona valoració de l’accessibilitat contemplant les diverses necessitats que poden presentar les persones amb diferents tipus de discapacitat.Igualment, també farem referència a conceptes rellevants que estan molt relacionats amb l’accessibilitat i que ens permetran entendre millor la importància d’aquest concepte.

ELS PRINCIPIS DALCO

Tal i com diu la primera part de la norma UNE 170001 els Principis DALCO són “un conjunt de requisits relatius a diferents accions i que s’han de complir per poder garantir l’accessibilitat global dels entorns, productes o serveis i facilitar així l’accessibilitat global a l’entorn construït”.

Les accions esmentades són:

Deambulació: Acció de desplaçar-se d’un lloc a un altre de manera horitzontal o vertical salvant desnivells.

Comunicació: Acció d’intercanvi de la informació necessària per el desenvolupament d’una activitat.

Aprehensió: Acció d’agafar una cosa considerant, implícitament, també tenir a l’abast i poder utilitzar objectes.

Localització: Acció d’esbrinar i determinar el lloc o moment precís en el qual està alguna cosa o algú o pot succeir quelcom.

CONCEPTES RELLEVANTS

Per poder entendre millor de què parlem cal tenir clars alguns conceptes. D’aquests el principal que ens ocupa és el d’Accessibilitat. Aquest terme s’utilitza per anomenar el grau en el qual totes les persones, més enllà de les seves capacitats físiques, psíquiques, intel·lectuals o sensorials, poden utilitzar un cert objecte o accedir a un servei, ja sigui d’ús públic o privat. Seguint les recomanacions de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Dis-capacitat, de 2006, s’ha d’entendre l’accessibilitat com un concepte global, incloent les barreres

34

físiques, de comunicació i els obstacles relacionats amb l’estigma. Així doncs, la finalitat d’aquesta ha de ser fer que les persones, amb discapacitat o sense, puguin viure de forma independent i participar plenament dels aspectes de la vida, en igualtat de condicions amb les altres persones. L’accessibilitat s’ha d’entendre com un tot global, per això no ens cansarem de repetir que l’accessibilitat és cosa de tots.

Relacionat amb el terme anterior hem de fer referència, també, a allò que anomenem cadena d’accessibilitat. Es tracta del conjunt d’elements que en el procés d’interacció de l’usuari amb l’entorn li permeten realitzar les activitats que tingui previstes realitzar. Així doncs un itinerari no serà accessible si hi ha algun punt d’aquest que impliqui una barrera o la ruptura de l’accessibilitat. Encara que la resta de l’itinerari sigui accessible, aquest itinerari en el seu conjunt no ho serà ja que la cadena d’accessibilitat es trenca en algun dels seus punts.

Tenint això en compte podem afirmar que, tot i les millores assolides en aquets darrers anys, encara existeixen moltes barreres a diferents zones del nostre territori. Cal ser conscients, també, que aquests incompliments de les lleis suposen una vulneració dels drets fonamentals de les per-sones, ja que els impedeix moure’s autònomament pel seu entorn. Aquestes carències d’accessibilitat no es poden veure únicament com simples dificultats en el desplaçament ja que són les causants de situacions de marginació o provocadores d’accidents. És necessari, doncs, seguir treballant per a aconseguir un entorn on, de manera igualitària, tots els seus ciutadans es puguin moure’s amb llibertat sense prioritzar les necessitats d’unes persones per damunt les altres. Per completar aquest apartat de conceptes rellevants relacionats amb l’accessibilitat hem de par-lar també de barreres. Entenem com a barreres tots aquells factors ambientals de l’entorn d’una persona que li delimiten el funcionament i li generen una impossibilitat de realitzar alguna acció. Poden incloure aspectes com un ambient físic inaccessible, falta de tecnologia assistencial adient, actituds negatives de les persones, com també serveis, sistemes i polítiques que no existeixen o que específicament dificulten la implicació de totes les persones amb una condició de salut que comporti una discapacitat, a diferents àrees de la seva vida.

Segons el Decret 135/1995Codi d’Accessibilitat de Catalunya, del 24 de març de 1995, “S’entenen per barreres arquitectòniques tots aquells impediments, traves o obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de moviment de les persones.”

Les barreres arquitectòniques es classifiquen en:

Barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU). Aquelles que es troben a les vies i espais lliures d’ús públic.

Barreres arquitectòniques en l’edificació pública o privada (BAE). Es troben a l’interior dels edificis o en el seu accés.

Barreres arquitectòniques en els transports (BAT). Com el seu nom indica són les que es troben en el transport.

Existeixen, igualment, altres tipus de barreres, com són les barreres de la comunicació, les produïdes per la manca de civisme o les relacionades amb l’estigma, entre d’altres.

Si som capaços de reduir les barreres i fomentar l’accessibilitat només ens quedarà contemplar la importància de construir utilitzant el que anomenem Disseny Universal, com un criteri a tenir en compte a l’hora de pensar en com dissenyar una ciutat.

Parlem de Disseny Universal quan fem referència a “aquell disseny de productes, entorns, pro-grames i serveis que puguin utilitzar totes les persones, en la major mesura possible,


35

sense necessitat d’adaptació ni disseny especialitzat.” (Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat a la ciutat de Barcelona. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona. 2011).

Ara que hem definit el marc teòric sobre el qual l’equip de sensibilització es basa per fer les seves valoracions de l’accessibilitat, a continuació us presentem les dades recollides i els resultats obtinguts aquest any.

Val a dir que les dades que s’exposen en aquest apartat són una petita aproximació de l’estat de l’accessibilitat dels centres educatius avaluats (on s’ha realitzat l’activitat enguany) a Barcelona ciutat i província. Per tant, per realitzar un estudi més exhaustiu i una valoració precisa de la situació en la que es troben els centres educatius dels nostre territori caldria examinar el 100% d’aquests.


37

Accessibilitat centres educatius de Barcelona ciutat

38

CADENA ACCESSIBILITAT EXTERIOR

Llambordes en bon estat

Pivots

17%

Paviment senyalitzador 46%

Ubicació contenidors adequada

63%

Arbres ben coberts

1%

Locals amb accés a nivell

17%

Voreres accessibles

27% 27%

35%

Semàfors accessibles

72%



77%

Pas de vianant operatius Pas de vianant

operatius Pas de vianant

operatius

Pas de vianant operatius


Pas de vianants operatius

39%

CADENA D´ACCESSIBILITAT EXTERIOR


39

El 65% de les voreres que es troben a l’entorn dels centres educatius visitats no compleixen amb els requisits d’accessibilitat. Tot i que el 87% d’aquestes té la pavimentació adequada i més de dos terços té una bona qualitat de les llambordes.Les dimensions de les voreres són adients en un 78% dels casos i la majoria amb una amplada lliure d’obstacles.El 95% dels clots dels arbres estan sense cobrir.

En el cas dels passos de vianants una de les barreres arquitec-tòniques més freqüents és un incorrecte paviment senyalitzador o una inexistència d’aquest (54%). La majoria d’aquests estan lliures d’obstacles i el desnivell entre la vorera i la carretera és adequada en un 83% dels casos. Tot i així no responen a principis d’accessibilitat previstos pel Codi d’accessibilitat. Revisant els semàfors, gairebé el 40% d’ells està equipat amb senyal acústic.

Els requisits d’accés a un local comercial són aquells que permeten que qualsevol client pugui accedir sense problemes per poder consumir un servei o producte. Les barreres que es generen per la manca d’adaptació d’aquests locals són sobretot d’accés. El 83% no compleix amb els requisits que preveu el codi d’accessibilitat. Només un 11% està provis de rampes i un 7% de la senyalització en la porta de vidre.

Una dada que també resulta interessant esmentar és la que fa referència a mobiliari urbà. Així ,val a dir que la totalitat dels contenidors trobats al carrer tenen disseny universal. Igualment, també considerem que quan s’analitza l’entorn més proper dels centres educatius cal tenir en compte l’incompliment cívic. En la majoria de casos els vehicles mal aparcats són l’element més rellevant.

40

Els gràfics parlen per si mateixos. La totalitat de les escales i rampes que trobem al voltant dels centres educatius manquen dels requisits d’accessibilitat. D’aquests, els dos que són inexistents són la senyalització de l’element en qüestió i les baranes de recolzament. Només el 20% dels trams d’escales analitzats tenen els esglaons accessibles, això significa que per alçada i profunditat no compleixen amb els requisits bàsics.En el cas de les rampes el ítem que no compleix en el 100% dels casos és el de la senyalització al inici i al final.


41

Rampes amb senyalització al seu inici i final

0%

Mostradors amb alçada

correcte

0%

Mostradors sense vidres

que no dificulten la comunicació

0%

Accés a nivell

37%

Escales amb baranes accessibles

accessibles

0%

Ascensors amb comunicació visual

amb l’exterior

12%

Portes amb contrast visual

87%

Correcte senyalització del centre

0%

Banys accessibles

12%

Panells i rètols informatius accessibles

0%

Escales accessibles

0%

Rampes accessibles

0%

CADENA D´ACCESSIBILITAT INTERIOR

42

ABANS D’ENTRAR A LES AULES I LES INTAL.LACIONS

La senyalització dels centres educatius és un elementclau pel que fa l’accessibilitat ja que es pot convertir en la primera barrera amb la qual s’enfronta una persona amb diversitat funcional física.El bon estat dels seus requisits (alçada, relleu o braille i contrast del color) fan possible l’accés a la persona amb discapacitat donant-li la informació que necessita per ubicar-se. Dels vuit centres educatius visitats enguany, cap té la senyalització correcte.

L’accés constitueix un altre aspecte rellevant en l’anàlisi del estat dels centres educatius. El 100% no respon als requisits del Codi d’accessibilitat, entre ells, per exemple, l’alçada del timbre i el pes adequat de la porta. Del total, menys de la meitat tenen l’accés a nivell. Un edifici amb “accés a nivell” és aquell que a la seva porta d’entrada no presenta cap mena d’esglaó o desnivell respecte la vorera.

Seguint la valoració dels centres educatius de Barcelona ens trobem que quasi totes les portes d’accés no compleixen els requisits necessaris. Només el 14% té contrast visual i els tiradors adequats. El pes de la porta és excessiu en un 57% dels casos. Pel que fa a l’amplada necessària pel trànsit d’una cadira de rodes gairebé tots els centres (86%) compleixen amb els requisits del Codi d’accessibilitat.


43

La totalitat de les escales i les rampes d’accés a l’edifici no compleixen amb els requisits d’accessibilitat. Això es veu clarament quan, en els dos casos, la senyalització de l’element i l’existència de les baranes i passamans són totalment absents. D’altra banda el 100% de les escales i el 75% de les rampes tenen una amplada adequada.

DINS DEL CENTRE

A l’interior del centre educatiu ens trobem amb tota una sèrie d’elements que són objecte de la nostra mirada.Pel que fa a la totalitat dels passadissos la nostra valoració és positiva vist que més d’un 90% compleix amb el requisits d’amplada i tipus de pavimentació.Pel que fa referència a les portes únicament un 38% compleix. De la resta, l’assignatura pendent és el sistema d’obertura i de l’amplada de les mateixes que només és adient en un 25% dels casos revisats.

44

Les barreres d’accés a la informació i a la comunicació constitueixen un problema important d’accessibilitat per a la persona amb discapacitat. La informació i comunicació interior (panells informatius, rètols identificatius i el sistema d’alarma) presenta deficiències al 100% dels centres ja que manquen sistemes d’informació en braille, sonors i planells amb el contrast i l’alçada adients. A més, les característiques del mostrador, la seva alçada i la presència de vidres no faciliten la comunicació i transformen el mostrador mateix en una barrera comunicativa.


45

Dels vuit centres educatius valorats el 87% d’aquests disposa d’un ascensor en el seu interior. El 100% dels ascensors analitzats no responen als principis DALCO i, per tant, no compleixen amb els requisits del codi d’accessibilitat. Així mateix, en el cas d’aquests l’assignatura pendent és la que fa referència a l’accés a la informació. El 100% no té senyalitzat el número de planta a l’exterior de l’ascensor i el 38% no té un interior accessible.

En el cas dels banys, el 88% dels centres educatius valorats tenen aquest espai adaptat tot i que només el 14% d’aquests està senyalitzat. Cap d’ells té il·luminació per presència o interruptors amb relleu o braille i, finalment, únicament el 25% dels banys té un sistema interior d’emergència.

En el cas de les escales que es troben a l’interior de l’edifici cap d’aquestes és accessible (100%), les mancances més greus són, tal i com s’ha comentat amb les escales d’exterior, l’absència de senyalització al començament i al final, així com la manca de les baranes i passamans. Les dades són pràcticament les mateixes pel que fa les rampes. Els requisits que no compleixen són, una vegada més, la senyalització al començament i al final i les baranes i passamans.


47

Accessibilitat centres educatius de Santa Coloma de Gramenet

48



Pivots

55%



8%

Arbres ben coberts

0%


41%

Voreres accessibles

27% 27%

8%


7%



62%



operatius




4%



49

El 70% de les voreres que es troben a l’entorn dels centres educatius visitats no compleixen amb els requisits d’accessibilitat. Tot i així, el 88% d’aquesta té la pavimentació adequada i més de la meitat té una bona qualitat de les llambordes.Les dimensions de les voreres són adients en un 30% dels casos i la majoria amb una amplada lliure d’obstacles.El 100% dels clots dels arbres estan sense cobrir.

En el cas dels passos de vianants les barreres arquitectòniques més freqüents són l’inexistència o incorrecte paviment senyalit-zador (82%) i la presència d’obstacles, com ara els pivots (38%). La pendent longitudinal excessiva, present en el 50%, dels casos també representa una dificultat així com el desnivell inadequat entre la vorera i la carretera. La presència de semàfors s’ha observat tan sols en la meitat de la totalitat dels passos de vianants. Gairebé el 100% d’ells no té senyal acústic i per conseqüent no respon als principis DALCO i de disseny universal.

Els requisits d’accés a un local comercial són aquells que permeten que tota mena de client pugui consumir un servei o producte. Les barreres que es generen per la falta d’adaptació d’aquests locals són pràcticament sempre d’accés. Només un 18% compleix amb els requisits que preveu el codi d’accessibilitat. Únicament un 20% està provist de rampes i només un terç té la senyalització a la porta de vidre.

Una dada interessant a valorar és aquella que fa referència al mobiliari urbà. Gairebé la totalitat del contenidors trobats al carrer no tenen disseny universal la qual cosa els fa inutilitzables per a la majoria de persones amb discapacitat física.Així mateix, també considerem important, quan analitzem l’entorn més proper dels centres educatius, és l’incompliment cívic. En la majoria de casos els vehicles mal aparcats són l’element més rellevant.

50

Els gràfics parlen per si mateixos. La totalitat de les escales i rampes que trobem al voltant dels centres educatius careixen dels requisits d’accessibilitat. Els dos que són inexistents són la senyalització de l’element en qüestió i les baranes de recolzament.Només el 33% dels trams d’escales analitzats són accessibles, això significa que per alçada i profunditat no compleixen amb els requisits bàsics. En el cas de les rampes, tot i tenir l’amplada i la pavimentació reglamentària un terç té la inclinació adequada.

En aquest cas cal dir que el requisit que sempre es compleix és el de la senyalització. Tot i així és necessari afirmar que la terminologia utilitzada no s’adequa als canvis que s’han donat a la societat quan ens referim a una persona amb discapacitat.igualment, en un 68% dels casos les places d’aparcament no tenen l’amplada necessària per poder maniobrar amb la cadira de rodes i tampoc preveuen un recorregut protegit fins a la vorera.


51


0%


correcte

0%



25%

Accés a nivell

62%


accessibles

0%


amb l’exterior

12%


62%

Correcte senyalització del

centre

0%

Banys accessibles

12%


0%

Escales accessibles

0%

Rampes accessibles

0%


52


La senyalització dels centre educatius és un element clau pel que fa l’accessibilitat ja que es pot convertir en la primera barrera amb la qual s’enfronta una persona amb diversitat funcional fisica. El bon estat dels seus requisits (alçada, relleu o braille i contrast del color) fan possible l’accés a la persona amb discapacitat i ofereixen tota aquella informació necessària per poder-se ubircar. Dels vuit centre educatius visitats enguany, cap té la senyalització correcte.

Quan s’analitza un centre educatiu l’accés constitueix un dels aspectes més rellevants. El 88% no respon als requisits del codi d’accessibilitat pel que fa a l’alçada del timbre i el pes adequat de la porta. Del total analitzat la gran majoria tenen l’accés a nivell. Un edifici amb “accés a nivell” és aquell que en la seva porta d’entrada no presenta cap mena d’esglaó o desnivell respecte de la vorera.

Seguint la valoració dels centres educatius colomencs ens trobem que totes les portes d’accés no compleixen. Només el 8% d’aquestes disposa de constrast visual i els tiradors adequats. El pes de la porta és excessiu en el 75% dels casos. Igualment, només el 58% té l’amplada adequada pel trànsit d’una cadira de rodes.


53

La totalitat de les escales i les rampes d’accés a l’edifici no compleixen amb els requisits d’accessibilitat. Aixó es veu clarament quan, en els dos casos, la senyalització de l’element i l’existència de les baranes i passamans són totalement absents. D’altra banda el 75% de les escales i el 100% de les rampes tenen una amplada adequada.

DINS DEL CENTRE

Una vegada a l’interior del centre ens trobem amb tot una sèrie d’elements que són objecte de la nostra mirada.Pel que fa els passadissos la nostra valoració és positiva ja que gairebé un 90% d’aquests compleix amb el requisits d’amplada i tipus de pavimentació.Quant a les portes només un 25% compleix els requisits reglamentaris. De la resta, l’assignatura pendent és el sistema d’obertura de les mateixes, que només és adequat en el 35% dels casos.

54

Les barreres d’accés a la informació i a la comunicació constitueixen un problema important d’accebilitat per a la persona amb discapacitat. La informació i comunicació interior (panells informatius, rètols identificatius i el sistema d’alarma) presenta deficiències al 100% dels centres: manquen sistemes d’informació en braillle, sonors i planells amb el contrast i l’alçada adients. A més les caracteristiques del mostrador, alçada i presència de vidres no faciliten la comunicació i trasformen aquest mateix mostrador en una barrera de comunicativa més.


55

Tal i com s’ha comentat, totalitat dels centre educatius visitats en Santa Coloma de Gramenet tenen ascensors, la qual cosa constitueix una gran ajuda per a les persones amb mobilitat reduïda. Tot i això cap dels ascensors compleixen amb els requisits del codi d’accebilitat. També en aquest cas l’assignatura pendent és aquella relacionada amb l’accés a la informació. El 100% d’aquests no té senyalitzat el número de planta a l’exterior de l’ascensor i el 75% d’ells no té els botons accessibles amb un indicatiu dels números en relleu o braille.

En el cas dels banys, el 63% dels centres educatius valorats els tenen adaptats però la dada perd la seva consistèn-cia quan analitzem els requisits propis que hauríen de tenir aquests segons els criteris d’accessibilitat. Només el 20% d’aquests està senyalitzat, cap té il·luminació per presència o interruptors amb relleu o braille i únicament un 40% incorpora un sistema d’emergència.

En el cas de les escales que es troben a dins de l’edifici les mancances més greu són, com passava amb les escales exteriors, l’absència de senyalitazació al començamet i al final i la manca de les baranes i passamans. Així mateix, cal remarcar que la majoria dels centres, concretament el 98% d’aquests, están dotats d’ascensors.Les dades són pràcticament les mateixes pel que fa a les rampes. Els requisits que no cumpleixen són una vegada més la senyalitazació al començamet i al final, així com les baranes i passamans.


57

Accessibilitat centres educatius de la província de Barcelona

58



Pivots

23%



55%

Arbres ben coberts

0%


10%

Voreres accessibles

27% 27%

79%


50%



68%



operatius




6%



59

El 79% de les voreres que es troben a l’entorn dels centres educatius visitats no compleixen amb els requisits d’accessibilitat. Tot i això, el 85% d’aquestes voreres té la pavimentació adequada. Així mateix, més de la meitat té una bona qualitat de les llambordes. Les dimensions de les voreres són adients en un 55% dels casos, i la majoria té una amplada lliure d’obstacles. El 88% dels clots dels arbres estan sense cobrir.

En el cas dels passos de vianants les barreres arquitectòniques més freqüents són: inexistència o incorrecte paviment senyalitzador (80%) i un desnivell excessiu entre la vorera i la carretera (54%). La presència de semàfors s’ha observat únicament en un 3% de la totalitat dels passos de vianants. Gairebé el 100% d’aquests no té senyal acústic (96%) i el 4% restant estan trencats i, per conseqüent, no responen als principis DALCO i de disseny universal.

En aquest últim cas es pot dir que el requisit que sempre compleix és el de la senyalització, tot i que la terminologia utilitzada no incorpora els canvis que s’han donat a la nostra societat quan ens referim a una persona amb discapacitat.De totes maneres les places d’aparcament no tenen l’amplada necessària per la maniobra d’una cadira de rodes en el 75% dels casos, i tampoc preveuen un recorregut protegit fins a la vorera.

El mobiliari urbà és, també, una dada interessant que cal valorar. Gairebé la totalitat dels contenidors analitzats no tenen disseny universal la qual cosa els fa inutilitzables per a una gran majoria de persones amb discapacitat física.Quan revisem l’entorn més proper als centres és interessant analitzar l’incompliment cívic. Com a elements més rellevants dir que hem comprovat que pràcticament sempre els vehicles es troben mal aparcats i, també, que existeix una manca de neteja urbana.

60

Els gràfics parlen per sí sols: la totalitat de les escales i rampes que es troben al voltant dels centres educatius manquen dels requisits d’accessibilitat que són la senyalització de l’element en qüestió i les baranes de recolzament. Tots dos elements són inexistents.Així mateix, el 100% dels trams d’escales analitzats no són accessibles. Els ítems totalment deficitaris són una inexistència de la senyalització al inici i final de l’escala així com les baranes i els passamans. En el cas de les rampes encara que tinguin l’amplada i la pavimentació correcta la seva inclinació no és adequada.

Els requisits d’accés a un local comercial són aquells que permeten que tothom pugui consumir un servei o produc-te. Les barreres que es generen per la falta d’adaptació d’aquests locals són, principalment d’accés. Així, el 100% no compleix amb els requisits que preveu el codi d’accessibilitat. Només un 4% disposa de rampes i de la senyalització a la porta de vidre.Pel que fa als caixers bancaris cap d’ells té disseny universal. De totes maneres cal remarcar que la totalitat d’aquests està dotat amb un sistema braille i contrast dels botons.


61



0%


correcte

0%



44%

Accés a nivell

58%


accessibles

0%


amb l’exterior 6%


62%

Correcte senyalització del

centre

0%

Banys accessibles

5%


0%

Escales accessibles

0%

Rampes accessibles

0%

62


La senyalització dels centre educatius és un element clau pel que fa l’accessibilitat ja que es pot convertir en la primera barrera amb la que s’enfronta una persona amb diversitat funcional física.El bon estat dels seus requisits (alçada, relleu o braille i contrast del color) fan possible l’accés a la persona amb discapacitat a la vegada que li ofereix la informació que necessita per ubicar-se.Dels vint-i-sis centre educatius que s’han visitat enguany cap d’ells té una senyalització correcte.

L’accés constitueix un altre aspecte rellevant en l’anàlisi del estat dels centres educatius. El 92% no respon a requisits establerts al Codi d’accessibilitat; entre aquests, per exemple, l’alçada del timbre i el pes adient de la porta. Del total la gran majoria tenen l’accés a nivell. Un edifici amb “accés a nivell” és aquell que en la seva porta d’entrada no presenta cap mena d’esglaó o desnivell respecte de la vorera.

Seguint la valoració dels centres educatius de la província de Barcelona ens trobem que quasi totes les portes d’accés no compleixen els requisits. Només el 16% disposa de contrast visual i el 35%, dels tiradors adequats. El pes de la porta és excessiu en el 42% dels casos. Pel que fa l’amplada necessària pel trànsit d’una cadira de rodes gairebé tots els centres (87%) compleixen amb els requisits del Codi d’accessibilitat.


63

La totalitat de les escales i les rampes d’accés a l’edifici no compleixen amb els requisits d’accessibilitat. Això es veu clarament quan, en els dos casos, la senyalització de l’element i l’existència de les baranes i passamans són totalment absents. D’altra banda cal remarcar que el 100% de les escales i el 88% de les rampes tenen una amplada adequada.

DINS DEL CENTRE

A l’interior dels centres educatius hi ha tota una sèrie d’elements que cal analitzar. Així, pel que fa a la totalitat dels passadissos la nostra valoració és positiva vist que més d’un 90% d’aquests compleix amb el requisits d’amplada i tipus de pavimentació.Quant a les portes, només un 19% compleix els requisits. De la resta, l’assignatura pendent és el sistema d’obertura i el contrast visual de les mateixes que només és adient en un 40% dels casos.

64

Les barreres d’accés a la informació i a la comunicació constitueixen un seriós problema d’accessibilitat per a totes aquelles persones amb discapacitat. La informació i comunicació interior (panells informatius, rètols identificatius i el sistema d’alarma) presenta deficiències a tots els centres (100%) ja que manquen sistemes d’informació en braillle, so-nors i planells amb el contrast i l’alçada adients. A més, les característiques del mostrador, alçada i presència de vidres no faciliten la comunicació i transformen el mateix mostrador en una barrera comunicativa més.

Pel que fa referència a les escales de l’interior de l’edifici cap d’aquestes és accessible (100%). Tal i com passa amb les escales exteriors l’absència de senyalització al començament i al final, i la manca de les baranes i passamans es torna a repetir.Les dades són pràcticament les mateixes pel que fa les rampes, els requisits que no compleixen són, també, els de senyalització al començament i al final, així com les baranes i passamans.


65

Dels vint-i-sis centres educatius valorats només el 69% disposa d’un ascensor a les seves instal·lacions. El 100% d’ascensors analitzats no responen als principis DALCO i, per tant, no compleixen amb els requisits del codi d’accessibilitat. Així mateix, en el cas dels ascensors l’assignatura pendent és aquella que fa referència a l’accés a la informació: el 90% no té senyalitzat el número de la planta a l’exterior de l’ascensor i el 34% no té un interior accessible.

Pel que fa als banys, el 63% dels centres educatius analitzats tenen un bany adaptat. Tot i això, només el 45% d’aquests està senyalitzat i únicament el 13% té il·luminació per presència o interruptors amb relleu o braille. Així mateix, cal comentar que cap d’aquests banys té un sistema interior d’emergència.

0%

100%

SI NO

Ascensors

Total 18 ascensors

66


67

Conclusions

68

Aquest informe representa la posada en comú del treball realitzat per l’equip de sensibilització d’aquest curs escolar 2012-2013 i, també, és la suma de la feina feta des de l’any 2007, quan va començar el projecte Els joves davant la discapacitat: consciència i solidaritat.

Els propòsits i objectius que hem remarcat a les primeres pàgines d’aquest document: Cultura de les capacitats, inclusió i respecte per la diferència, ens han acompanyat durant tot aquest curs i han fet possible la generació de nous coneixements a tots els joves que enguany han participat: un total de 2210 estudiants, de 43 centres educatius diferents de Barcelona ciutat i província. Per a la majoria d’aquests joves la vivència de poder experimentar l’empatia envers d’una persona amb diversitat funcional ha constituït l’element més fonamental de l’activitat. Tal i com s’ha esmentat també a llarg d’aquest informe, la valoració dels joves és molt positiva. A més, com a professionals de l’àmbit social podem afirmar que el valor afegit de poder experimentar i familia-ritzar-se amb la capacitat de resiliència que té una persona que ha de superar-se a diari és molt positiva.

A vegades les creences i ignorància tenen més pes que el sentit comú quan aquest no es fa palès. Molts dels joves que han participat en aquest projecte tenien un prejudici sobre la discapacitat i es referien a aquesta com a una situació o circumstància que limita l’existència. Però quan anem desgranant el con-cepte, explicant el sentit de les paraules definitòries i el seu mal ús i finalment es posa la mirada sobre l’entorn i les seves manques en temes d’accessibilitat, la limitació no és pas una qüestió personal o individual sinó una qüestió social. La corresponsabilitat de tots és un valor que sorgeix en aquest projecte i que es fomenta amb els joves. Les Administracions públiques, la societat civil i les persones afectades han de treballar conjuntament per obtenir un canvi real que permeti la integració i fomentar l’autonomia de les persones amb diversitat funcional i així, per fi, promoure la cultura de les capacitats i assolir una societat realment inclusiva.

Un altre aspecte que malauradament cada any hem de posar sobre la taula és que el 100% dels centres educatius visitats no compleixen amb el que prescriu el Codi d’Accessibilitat. Aquest fet està relacionat amb la convicció que tenim des dels inicis: no pot existir una societat inclusiva quan un àmbit estratègic pel que fa l’educació i la construcció de cadascú de nosaltres, com és l’escola, no sigui accessible i, per conseqüent, no inclusiva. Quan fixem la nostra mirada en l’exterior del centres educatius, en el seu entorn més proper, els ele-ments que més criden l’atenció són la poca adequació dels passos de vianants i dels locals comercials i els episodis d’incompliment cívic. Els dos primers tenen a veure amb accions que diàriament desenvo-lupem i per aquesta raó hauríem d’estar preparats per poder acollir a tota la població. Principalment pel que fa a locals comercials hi ha tota una sèrie d’elements que dificulten la mobilitat de les persones amb diversitat funcional: pissarres informatives dels locals, terrasses de bars i cafeteries i altres elements no detectables que fan que l’espai públic no sigui accessible. Hi ha un tercer element que cal esmentar en referència comportaments incívics que dificulta el dia a dia, és l’existència de vehicles mal aparcats. Això és la demostració que encara que es facin lleis per “normalitzar” una situació o circumstància aquestes no tenen gens de valor si prèviament no s’ha fet una tasca prèvia del foment del civisme per part de les administracions envers els ciutadans.

D’altra banda, quan es focalitza la mirada cap els centres educatius, les manques es refereixen gairebé totes a la presència de barreres comunicatives. O sigui les barreres arquitectòniques segueixen sent un problema, com ara, una inexistència de escales, rampes i ascensors accessibles al 100%. Tot i això el que més ens sorprèn són les barreres d’accés a la comunicació i informació que hem detectat en tots el centres educatius. Cap ni un té la senyalització correcte a l’exterior ni preveu uns panells informatius que puguin donar aquesta informació a aquells que la necessitin; els mostradors no tenen els requisits bàsics i dificulten la interrelació i finalment cap està dotat d’un sistema d’emergència en doble format: és a dir auditiu i visual a la vegada.

Amb totes aquestes dades més els resultats obtinguts amb el treball de camp podem afirmar de que, tot i haver avançat molt, encara queda molt camí per fer i aquest recorregut serà molt més productiu i sensat si es fa amb l’acció conjunta de tots els actors socials.


69

EQUIP HUMÀResponsable de l’àrea de sensibilització als centres educatius

Mireia Garrido

Tècnics

Míriam Aguilera

Lola Troya

Barbara Carfí

Pablo Jamardo

Lorena Raindo

Rosi Conde

Juana López

Voluntaris

Gustavo Correa

Desirée Cascales

Carlos Tomás

Francisco Martínez

Mª Luisa Soler

Javier Rojano

Antoni Segura

Nati Ginés

Guillem Sadurní

Ester Rovira

Vivienne Masso

Amb el suport de:

Associació Amputats Sant JordiEnt i tat de Persones amb Divers i tat Funcional Fís ica

w w w.amputats-sant jordi .org

Documents

II Els joves davant la discapacitat consciència social i solidaritat 2013