Embed Size (px)
Citation preview
II Pla local d’Igualtat de Gènere 2015-2019
Ajuntament d’Esparreguera
2
Índex
1. PRESENTACIÓ ..................................................................................................................... 5
2. MARC CONCEPTUAL DE LES POLÍTIQUES D'IGUALTAT................................................. 6
2.1 Evolució històrica: de les reivindicacions feministes a l'agenda política ...................... 6
2.2 El paper dels governs locals ........................................................................................... 7
2.3 Els plans d'igualtat .......................................................................................................... 8
3. MARC NORMATIU............................................................................................................ 10
3.1 Àmbit internacional........................................................................................................ 10
3.2 Àmbit comunitari............................................................................................................ 11
3.3 Àmbit estatal, autonòmic i local.................................................................................... 12
4. PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL PLA .................................................................................. 17
4.1 Fases de la metodologia ................................................................................................17
4.2 Eines metodològiques ...................................................................................................18
5. OBJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES............................................................................ 19
5.1 Objectius......................................................................................................................... 19
5.2 Línies estratègiques.......................................................................................................20
6. DIAGNOSI......................................................................................................................... 21
6.1 Context territorial i demogràfic.....................................................................................21
6.2 Compromís amb la igualt...............................................................................................31
6.3 Acció contra la violència masclista............................................................................... 35
6.4 Drets i qualitat de vida.................................................................................................. 39
6.5 Treballs i temps..............................................................................................................45
6.6 Lideratge i participació de les dones............................................................................53
6.7 Principals conclusions....................................................................................................56
7. PLA D'ACCIÓ.....................................................................................................................59
. Glossari ...............................................................................................................................74
. Bibliografia .........................................................................................................................77
3
© Diputació de Barcelona
Juliol 2015 Impressió: Departament de Reproducció Gràfica de la Diputació de Barcelona
Autor/a: Alfred Matamala i Xicota Oficina de Polítiques d’Igualtat i Drets Civils Gerència de Serveis d’Igualtat i Ciutadania Àrea d’Atenció a les Persones Diputació de Barcelona Amb la col·laboració de: Ajuntament d’Esparreguera
4
1. Presentació
Les polítiques públiques d’igualtat de gènere tenen com a finalitat transformar les condicions que
fan possible l’existència de desigualtats entre dones i homes en els diferents àmbits de la vida
pública i privada.
La visibilitat del principi d’igualtat s’inicia en les últimes dècades, amb la introducció de les
demandes dels moviments feministes a les agendes polítiques i amb el compromís dels
ajuntaments democràtics en les mateixes.
Així, els governs locals han estat pioners en incorporar la igualtat de gènere en les seves
polítiques municipals. La proximitat amb les necessitats reals de la vida quotidiana de les persones
i el protagonisme del moviment feminista i els grups de dones, ha fet que els ajuntaments
incorporin el principi d’igualtat en la seva política local.
És a partir dels anys noranta quan es creen els primers serveis d’assessoria jurídica i suport
psicològic local per a dones que pateixen violència de gènere i s’elaboren tot un seguit de
polítiques dirigides en àmbits com la participació, joventut, educació, serveis socials d’atenció
primària o salut. Uns anys més tard es fa un altre pas endavant al entendre la desigualtat com
quelcom que té una base de caràcter estructural. Es en aquest moment quan es creen òrgans
polítics específics com les regidories de la dona o d’igualtat, que seran les responsables d’impulsar
els Plans d’Igualtat de Gènere.
L’entrada en escena dels Plans d’Igualtat de Gènere agrupa el conjunt d’intencions, decisions,
objectius i mesures adoptades pels poders públics. Aquests documents tenen com objectiu situar
la igualtat de dones i homes en un nivell estratègic, combinant les accions específiques adreçades a
les dones amb la incorporació de la perspectiva de gènere en les diferents àrees o departaments
de l’ajuntament.
5
Així doncs aquesta transversalitat de gènere suposa un canvi de paradigma: de les polítiques de la
dona a les polítiques de gènere, entenent que les diferents polítiques municipals adreçades a la
ciutadania necessiten de tota la societat per tal d’avançar de forma constant i constructiva.
Per fer-ho possible, la Diputació de Barcelona, a partir de l’Oficina de Polítiques d’Igualtat i Drets
Civils (OPIDC) ha posat al servei dels ajuntaments diversos instruments tècnics, entre els quals
destaquen els Plans d’Igualtat de Gènere.
A tall de conclusió, el II Pla d’Igualtat de Gènere d’Esparreguera que es presenta a continuació veu
i és fruit d’aquesta trajectòria hi ha estat dissenyat, expressament, en funció de la situació i les
necessitats detectades en dones i homes del municipi des de la perspectiva de gènere.
6
2. Marc conceptual de les polítiques d'igualtat
La igualtat de dones i homes és un principi jurídic universal reconegut a diversos textos
internacionals i europeus, així com a la Constitució Espanyola de 1978. Aquest principi
constitueix un pilar bàsic de les societats democràtiques modernes i vertebra el
reconeixement de drets i llibertats de les dones en diferents àmbits de la vida. Aquest
reconeixement formal ha permès un progrés en el cos legislatiu i també en el context
institucional, amb el desenvolupament de polítiques públiques d’igualtat i d’estructures i
organitzacions específiques.
Tot i haver estat un pas decisiu, a l’actualitat continuen presents diverses formes de
desigualtats i discriminacions vers les dones com per exemple la violència masclista, un
major índex d'atur, la segregació laboral, la menor representació en càrrecs de
responsabilitat política, social, cultural i/o econòmica o els problemes de conciliació de la
vida personal, familiar i laboral que són, entre molts d’altres, indicadors que la igualtat
plena i efectiva és encara una fita a assolir.
2. 1 Evolució històrica: de les reivindicacions feministes a l’agenda política
Les polítiques públiques d’igualtat de gènere sorgeixen per donar resposta a les demandes i
necessitats de les dones i tenen com a finalitat eradicar les desigualtats existents entre
dones i homes en els diferents àmbits de la vida social, política, econòmica i cultural. La seva
incorporació a l’agenda pública, gr{cies a les reivindicacions feministes i als moviments de
dones que han tingut lloc al llarg de la nostra història, ha estat fonamental pel progrés dels
drets de les dones i pel desenvolupament de la igualtat i la justícia en les nostres societats
contemporànies.
Tot i que es té coneixement de reivindicacions expressades per dones que es remunten a
l’Edat Mitjana, la majoria de pensadores feministes coincideixen en dir que el feminisme,
7
com a moviment social i teòric, apareix vinculat a la Il·lustració. Durant els segles XVIII i XIX,
les demandes se centraven principalment en els drets civils, l’accés a l’educació, al treball
remunerat, al sufragi femení i, en definitiva, en la defensa i el reconeixement de la plena
ciutadania de les dones.
Els anys 60 i 70 representen una època d’intensa agitació política per al feminisme que
busca noves formes d’organització per produir transformacions culturals i socials més
profundes. Denuncien l’exclusió de les dones de l’esfera pública i reclamen la igualtat de
tracte. La presència del feminisme en la política formal es dóna en els anys posteriors, en els
què comença l’etapa de reconeixement normatiu, es creen els primers organismes
específics i s’impulsen les primeres estratègies polítiques formals de cara a augmentar la
participació i visibilitat de les dones a l’esfera pública, establint mecanismes d’acció positiva.
Sens dubte, la intervenció de la comunitat internacional ha estat decisiva en el recorregut
de les polítiques d’igualtat de gènere i, en concret, el reconeixement de la necessitat
d’introduir l’estratègia del gender mainstreaming o transversalitat de gènere que, tal i com
defineix el Consell d’Europa, resulta una eina clau per l’organització (reorganització), la
millora, el desenvolupament, i l’avaluació dels processos polítics, de manera que la
perspectiva d’igualtat de gènere s’incorpori en totes les polítiques, a tots els nivells i en
totes les etapes, pels agents normalment involucrats en l’adopció de mesures polítiques.
A partir d’aquí, les polítiques d’igualtat de gènere s’articulen en base a l’anomenada
estratègia dual que combina aquesta perspectiva transversal amb les accions positives que
continuen, en molts casos, essent necessàries per equilibrar determinades condicions de
desigualtat que persisteixen a la nostra societat.
2.2 El paper dels governs locals
L’administració pública local, per les seves pròpies característiques que la configuren com
un govern proper a la ciutadania i a la realitat social, se situa en una posició idònia per
assumir un paper actiu en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat, dins del marc de
les seves competències. Així ho reconeix la pròpia Carta Europea d’Autonomia Local quan
8
estableix que "l’exercici de les responsabilitats públiques, de manera general, ha de
correspondre preferentment a les autoritats més properes a la ciutadania".1
En aquest sentit, les iniciatives de la Comunitat Internacional influenciaren, des d’un bon
inici, les administracions locals, que començaren a impulsar les primeres accions i a crear el
primers serveis d’atenció a les dones, dirigides principalment a atendre les situacions de
violència de gènere. De la mà del progrés normatiu i institucional, i amb la presència cada
cop més evident del moviment associatiu de dones, els governs locals inicien una etapa de
forta implicació política amb la igualtat, més enll{ d’una postura assistencial, adoptant
mesures de sensibilització i de transformació social.
A patir de la dècada dels 90, els governs locals adquireixen un paper protagonista en el
desenvolupament d’aquestes polítiques, creant estructures tècniques específiques com les
Regidories de Dones o d’Igualtat, impulsant serveis per a les dones, creant programes
estables, destinant recursos econòmics i humans, com les agents d’igualtat, i incorporant la
transversalitat de gènere com a estratègia per introduir el principi d’igualtat en totes les
polítiques públiques locals.
2.3 Els Plans d'Igualtat
Entre els principals instruments de planificació i implementació de les polítiques públiques
de gènere cal destacar els Plans d’Igualtat. Els plans constitueixen un conjunt ordenat
d’objectius i mesures que permeten desenvolupar una estratègia integral orientada a
millorar i equilibrar la situació de dones i homes en un territori i/o organització, a partir
d’una an{lisi de diagnosi prèvia d’aquesta situació. El seu impuls sorgeix del reconeixement
de les desigualtats i discriminacions existents per raó de gènere i de la voluntat per
transformar aquesta realitat. Les actuacions s’encaminen a afavorir la igualtat entre homes i
dones en tots els àmbits de la societat, i a propiciar un model de ciutadania més igualitari,
basat en el respecte i l’equitat.
1 Article 4.3 de la Carta Europea d’Autonomia Local, de 15 d'octubre de 1985, ratificada per instrument de 20 de gener de 1988, a Diputació de Barcelona (2007): Marc legislatiu i competencial de les polítiques d'igualtat de gènere en l'àmbit local i propostes de futur.
9
Amb aquest objectiu, els governs locals de la demarcació de Barcelona, en el marc de les
seves competències, dissenyen i implementen els Plans Locals d’Igualtat. Concebuts com
una eina de treball transversal, els plans incorporen totes o diverses àrees del Consistori per
tal d’introduir el principi d’igualtat en totes les actuacions municipals. Aquest necessari
plantejament transversal requereix de l’adquisició de compromisos polítics i també de la
sensibilitat, la voluntat i la implicació de tot el personal municipal.
El Pla d’Igualtat és, doncs, un document clau que, a més de servir per a la planificació i la
posada en marxa d’actuacions concretes, ha de preveure el seguiment i l’avaluació
posterior del camí recorregut en aquesta matèria i ha de poder mesurar l’impacte o els
efectes del mateix en les condicions de vida de la ciutadania a la què s’adreça i,
especialment, en la millora de la situació de les dones.
10
3. MARC NORMATIU
Tal com hem vist, l’evolució de les polítiques d’igualtat, així com les estratègies per la seva
implementació, han estat fortament determinades per un important desplegament
normatiu que s’ha donat en l’{mbit comunitari, estatal, autonòmic i local, com a resultat, en
gran part, dels instruments jurídics, polítics i tècnics impulsats des de Nacions Unides. Així
doncs, avui disposem d’un marc legal en els diferents nivells institucionals que propugna el
respecte al principi d’igualtat entre homes i dones i fonamenta la implementació de les
polítiques d’igualtat en tots els {mbits socials.
3.1 Àmbit internacional
En l’{mbit internacional, el paper de les Nacions Unides ha estat fonamental en el
desenvolupament de les polítiques de gènere. A partir de l’aprovació de la Declaració
Universal dels Drets Humans, l’any 1948, per part de l’Assemblea General de les Nacions
Unides, la comunitat internacional adquireix una nova consciència en relació a la situació
mundial de les dones i adopta el compromís de portar a terme conferències mundials
periòdiques per elaborar estratègies i plans d’acció. Aquestes conferències han contribuït
enormement a situar la igualtat de gènere en el centre de l’agenda política mundial.
Així, l’any 1975 se celebra a Mèxic la I Conferència Mundial de la Dona i, quatre anys
després, s’aprova la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació
contra la Dona (CEDAW). Ratificada per Espanya l’any 1984, és considerada la carta
internacional dels drets humans de les dones, amb 30 articles que recullen aquests drets en
diversos àmbits socials i estableixen les mesures a adoptar pels governs. La II i III
Conferència Mundial de la Dona (Copenhaguen, 1980 i Nairobi, 1985) van permetre adoptar
importants plans d’acció amb mesures en l’{mbit laboral i educatiu i promoure la creació
d’oficines de la dona de car{cter estatal.
11
Però, sens dubte, ser{ la IV Conferència de Beijing de 1995 la que marcar{ un punt d’inflexió
en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat, amb l’aprovació per unanimitat de la
Plataforma d’Acció i la incorporació del mainstreaming de gènere o transversalitat de
gènere com a mecanisme d’actuació.
Així, s’obre una etapa en la què es busca analitzar els fonaments, les causes i les estructures
que es troben a la base de les desigualtats existents. Per tant, a banda de les accions
encaminades a garantir la condició jurídica i social de les dones, també es planteja la
necessitat de reorganitzar les institucions i d’adquirir compromisos polítics i econòmics que
puguin transformar la societat en el seu conjunt.
Posteriorment, i per tal de realitzar un seguiment del compliment dels compromisos
adquirits a Beijing, s’han realitzat tres conferències més, però ja no han suposat un avenç
tan significatiu com va representar Beijing, tot i que han permès reafirmar els compromisos
contrets el 1995.
3.2. Àmbit comunitari
A nivell europeu, les primeres directrius i disposicions jurídiques a favor de la igualtat de
tracte entre les dones i els homes queden recollides al Tractat de Roma, de 1975, que
imposa l' obligació als Estat Membres de garantir l’aplicació del principi d’igualtat salarial
per un mateix treball o un treball d’igual valor. Des d’aleshores, la igualtat de gènere s’ha
anat consolidant en el dret comunitari fins a convertir-se en un dels principis fonamentals.
Així es constata amb l’aprovació al 1997 del Tractat d’Amsterdam, el qual articula la igualtat
entre homes i dones, l’antidiscriminació i les mesures d’acció positiva. El text normatiu
comunitari situa la igualtat de gènere com a principal objectiu de la Unió Europea i com a
element estructural de la seva política social. El tractat d’Amsterdam reforça també l'idea
d’incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques públiques, és a dir, d’aplicar el
mainstreaming o transversalitat de gènere. Aquest principi adquireix una rellevància
definitiva amb el IV Programa d’Acció Comunitari 1996-2000 i amb l’aprovació l’any 2000 de
la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea i es consagra amb el Tractat de Lisboa
del 2007.
En relació a la participació equilibrada de dones i homes en els processos de presa de
decisions, el punt de partida fou la Declaració d’Atenes, el 1992, en la què, per primera
vegada, es parla de la infrarepresentació de les dones en els càrrecs de decisió com a
12
problema polític i de la “democr{cia parit{ria”. El Consell recomana als estats membres
adoptar una estratègia global per a promoure la participació equilibrada.
La legislació europea compta amb diverses directives principalment referides a l’{mbit del
treball, igualtat salarial, permisos laborals i qüestions relatives a la seguretat social. És
important destacar l’efecte que ha tingut aquest marc legal europeu a l’estat espanyol,
donant lloc a la Ley Orgánica para la igualdad efectiva de mujeres y hombres (2007).
3.3 Àmbit estatal, autonòmic i local
A l’estat espanyol, el tractament legislatiu en relació a la igualtat no arriba fins la
Constitució Espanyola del 1978, que en el seu article 14 proclama que tots els espanyols
som iguals davant la llei sense que pugui prevaldre discriminació per raó de naixement,
raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Igualment, a través de l’art 9.2, compromet als poders públics a que garanteixin la igualtat i
la llibertat de tot els individus.
Pel que fa al tractament de la violència vers les dones, la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de
protecció integral contra la violència de gènere, suposa una fita sense precedents en el
nostre ordenament jurídic. Implica el reconeixement legal de la violència de gènere com un
problema social de gran rellevància i fa palès el compromís dels poders públics a intervenir
de forma coordinada per la salvaguarda dels drets de les dones víctimes de violència. La llei
contempla el dret de les dones víctimes de violència de gènere a rebre informació,
assessorament i atenció integral adequada a la seva situació personal, incloent-hi també
l’atenció als/a les menors que es troben sota la p{tria potestat o la guarda i custòdia de la
dona agredida.
En relació al tractament dels diferents àmbits de discriminació i amb l’objectiu de construir
una societat més justa i igualit{ria, s’aprova la Ley Orgánica 3/2007 para la igualdad efectiva
de mujeres y hombres. Aquesta llei suposa un reconeixement explícit de les desigualtats
existents a la nostra societat i, per tant, la necessitat d’implicar tots els poders públics per
combatre-les i promoure la igualtat real. La llei posa l’accent en la import{ncia de les
accions preventives i en la consideració de la dimensió transversal de la igualtat com a
principi fonamental del text normatiu, tot i que reconeix també la necessitat d’adoptar
accions positives per part dels poders públics a l’empara de la licitud constitucional.
13
Tot i que el text normatiu abasta tots els àmbits socials i té en compte els diferents
aspectes de la desigualtat, podríem dir que és en l’{mbit de les relacions laborals on
introdueix les novetats més substancials. Al quadre de la pàgina següent, es presenten, de
manera resumida, les principals mesures i {mbits d’actuació previstes en la llei estatal.
Pel que fa a l’{mbit competencial de les Administracions Públiques, la Llei 3/2007, de 22 de
març, estableix com a criteris d’actuació :
• Garantir la igualtat efectiva en l’accés a l’ocupació pública i en el desenvolupament de la
carrera professional.
• Facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, sense que afecti a la promoció
professional.
• Fomentar la formació en igualtat.
• Presència equilibrada en els òrgans de selecció i valoració.
•Mesures efectives de protecció davant l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de
sexe.
• Eliminar qualsevol discriminació retributiva directa o indirecta.
Principals mesures i àmbits d'actuació de la Llei 3/2007
Pautes generals d’actuació dels poders públics
Principi de transversalitat
Principi de presència equilibrada a les llistes electorals i en els nomenaments.
Elaboració de Pla estratègic Igualtat d’oportunitats per part de l’administració General de l’Estat que inclogui un informe d’impacte de gènere.
Les entitats locals integraran el dret d’igualtat en l’exercici de les seves competències.
Foment de la igualtat en el principals àmbits socials
Incorporació de la perspectiva de gènere en:
- Educació, cultura, salut, societat de la informació, esports, desenvolupament rural, polítiques d’ordenació del territori i habitatge, cooperació per al desenvolupament.
Mesures de foment de la igualtat en els mitjans de comunicació i instruments de control per la publicitat no sexista.
Garantia del dret al treball en igualtat d'oportunitats
Mesures d'acció positiva a través de la negociació col·lectiva.
Discriminació directa/ indirecta i mesures de tutela judicial efectiva.
Accés a l’ocupació: dones com a grup prioritari en les polítiques actives d’ocupació.
Formació i promoció professional.
Protecció davant l’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe.
Obligació per les empreses de més de 250 treballadors/es d’aprovar Plans d’igualtat.
Conciliació de la vida personal, familiar i laboral:
- Ampliació del permís de maternitat (a fer ús qualsevol dels progenitors) en cas de fill/a amb discapacitat.
- Permís de paternitat de 13 setmanes
- Reconeixement de treballadors/es autònoms/es i altres règims de la seguretat social.
- Reducció de jornada: s’amplia l’edat del menor a 8 anys i es redueix a 1/8 de la jornada el límit mínim de reducció.
- Excedència voluntària: es redueix 4 mesos durada mínima.
- Excedència per cura de familiars: s’amplia 2 anys durada m{xima i es reconeix el gaudiment de forma fraccionada.
14
Modificacions de la Seguretat Social:
- Flexibilització cotització prèvia per accedir prestació maternitat.
- Nou subsidi pel cas de que no es compleixin els requisits mínims.
- Prestació econòmica paternitat.
Ocupació pública: Presència equilibrada d’homes i dones en òrgans de selecció i valoració, eliminar la discriminació retributiva directa o indirecta per raó de sexe i altres mesures en sentit anàleg amb el sector privat.
Creació d’organismes específics
Creació d'una Comissió Interministerial d'Igualtat entre dones i homes i Unitats d'Igualtat en cada Ministeri.
Constitució d’un Consell de participació de les dones, com a òrgan col·legiat que ha de servir de via per a la participació institucional en aquestes matèries.
A Catalunya, el reconeixement legal de la igualtat el trobem a la Llei Orgànica 6/2006, de 19
de juliol, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que reconeix a la Generalitat
de Catalunya, d’acord amb les competències conferides per la Constitució Espanyola,
competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere (art 153). L’{mbit competencial
inclou:
a) La planificació, el disseny, l'execució, l'avaluació i el control de les normes, plans i
directrius generals en matèria de polítiques de dones, així com establir accions positives.
b) La promoció de l'associacionisme de dones.
c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització, detecció i prevenció
de la violència masclista així com els serveis i recursos destinats a una protecció integral.
El nou Estatut regula els drets civils i socials de les dones i reconeix el respecte a la vida, la
dignitat, la seguretat i l’autonomia de les dones, així com el dret a participar en condicions
d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els {mbits públics i privats (art 19).
Pel que fa als principis d’actuació dels poder públics, l’article 41 de l’Estatut, estableix que
aquests hauran de respectar el principi d’igualtat i hauran de:
• Garantir el compliment en l’accés a l'ocupació, la formació, la promoció professional, les
condicions del treball, incloent-hi la retribució, i en totes les altres situacions, així com
garantir que les dones no siguin discriminades per raó d’embar{s o maternitat.
• Garantir la incorporació per part dels poder públics de la transversalitat en totes les
polítiques públiques per tal d’aconseguir la igualtat i la paritat de gènere.
• Afrontar de manera integral tots les formes de violència contra les dones i els actes de
caràcter sexista i discriminatori.
• Fomentar el reconeixement del paper de les dones en tots el àmbits i promoure la
participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i avaluació d'aquestes
polítiques.
• Vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que puguin
afectar la seva dignitat, integritat i benestar físic i mental, particularment respecte del propi
cos i de la seva salut reproductiva i sexual.
15
L’Estatut també incorpora la paritat en la composició i règim electoral del Parlament (article
56).
Pel que fa al tractament de la violència masclista, el Govern de Catalunya aprova la Llei
5/2008 del dret de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, la qual introdueix
importants novetats conceptuals i situa la lluita contra aquesta xacra social en l’agenda
política prioritària.
La Llei defineix la violència com aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació
de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de
poder dels homes sobre les dones. A més, fa visibles totes les formes en què s’exerceix
aquesta violència (física, psicològica, sexual i econòmica) i tots el àmbits en què es pot
produir (en la parella, context familiar, laboral, social o comunitari).
Els principals objectius de la Llei són:
• Eradicar la violència masclista i remoure les estructures socials i els estereotips culturals
que la perpetuen.
• Establir mesures integrals de prevenció, detecció i sensibilització amb la finalitat
d’eradicar-la de la societat.
• Reconèixer els drets de les dones que la pateixen a l’atenció, l’assistència, la protecció, la
recuperació i la reparació integral.
La Llei també defineix i ordena la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, formada per tots
els agents i serveis directament implicats, i reconeix als municipis una sèrie de
competències, que es concreten en:
a) Programar, prestar i gestionar els serveis d’informació i atenció a les dones i efectuar la
derivació als diferents serveis en els termes especificats per aquesta llei.
b) Prestar o gestionar altres serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, d’acord
amb el que s’estableixi per mitj{ d’un conveni amb L’administració de la Generalitat.
c) Col·laborar en la gestió de les prestacions econòmiques i les subvencions que aquesta llei
estableix.
d) Complir totes les altres funcions establertes per aquesta llei que, en raó de les
competències respectives, els correspongui assumir amb relació a les dones que pateixen o
han patit violència masclista.
Els municipis amb una població inferior a 20.000 habitants poden delegar llurs
competències a una mancomunitat de municipis o a altres ens locals.Com ja hem dit,
l’administració pública local es troba en una posició idònia per desenvolupar un paper actiu
16
en el marc de les polítiques d’igualtat. Així ho reconeix la Carta Europea d’Autonomia Local
i també la Carta Europea per la igualtat de dones i homes en la vida local.
En relació a l’ocupació pública que implica a treballadors/es de les Administracions Locals, la
Llei 7/2007 de l’Estatut B{sic de l’Empleat Públic, estableix que les administracions
públiques estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d'oportunitats en l'àmbit laboral
i, amb aquesta finalitat, han d'adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de
discriminació laboral entre dones i homes.
17
4. PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL PLA
4.1 Fases de la metodologia
FASE 4 REDACCIÓ, VALIDACIÓ
FINAL I PRESENTACIÓ DEL
PLA
Un cop redactat el Pla d'Igualtat de Gènere per part
de la Diputació de Barcelona i validat/esmenat per la
Comissió d'Igualtat de l'ajuntament es procedeix al
lliurament definitiu.
La mateixa Comissió d'Igualtat de l'ajuntament serà
també responsable d’assegurar la seva
implementació, seguiment i avaluació.
FASE 3
PLA D'ACCIÓ
Tenint en compte els resultats de la diagnosi, s'han
portat a terme dues sessions participatives -personal
tècnic i entitats- per tal d'establir, de forma
consensuada, mesures i actuacions que finalment
contemplarà el Pla d'Acció.
En aquesta fase es recull tota la informació
quantitativa i qualitativa rellevant per tal de portar a
terme la diagnosi (recull de memòries tècniques de
diferents Departaments i Qüestionari al personal de
l'ajuntament i Entitats del municipi).
Moment de definició i planificació de tot el procés.
S'ha creat la Comissió del Pla d’igualtat que ha liderat
el projecte, concretat les persones referents, la
temporització de les sessions de treball i ha delimitat
la informació i documentació necessàries.
FASE 1
INICI
FASE 2
DIAGNOSI
18
4.2 Eines metodològiques
Per a la recollida i tractament de la informació s’han utilitzat tant tècniques quantitatives
com qualitatives. Les tècniques que s’han utilitzat han estat:
Recollida de documentació municipal. S’ha analitzat tot el material escrit recopilat:
document marc del I Pla d’Igualtat, memòries Servei d’Informació i Atenció a les
Dones –SIAD-, Observatori de ciutadania i migració, Servei Local d’Ocupació, Serveis
Socials d’Atenció Prim{ria –SSAP-, Oficina Municipal d’Informació al Consumidor –
OMIC-, Memòria Gent Gran i Departament de Creació d’Empreses.
Recollida de dades estadístiques municipals. A partir de l’Hermes, Idescat i web
municipal.
Formulari/aplicatiu. Emplenament d’un formulari de recollida d’informació per part
de l’ajuntament.
Pel que fa al Pla d’acció, s’han portat a termes dues sessions amb l’objectiu de presentar les
principals dades de la diagnosi i recollir possibles propostes d’actuació de cara al Pla
d’Igualtat:
Sessió participativa amb personal tècnic. Es va portar a terme el 18 de juny 2015 i van
participar un total de 8 professionals de diferents departaments i serveis (SSAP,
Immigració, Joventut, Serveis Jurídics i Igualtat). La sessió va tenir una durada de 2 hores 30
minuts.
Taller amb les entitats. Es va portar a terme el 18 de juny de 2015 i van participar un total de
30 dones de les tres associacions de dones del municipi (Dona Activa, Comissió Mas d’En
Gall i Al Amal). La sessió va tenir una durada de 2 hores 30 minuts.
19
5. OBJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES
El present pla d’igualtat respon al compromís institucional davant la ciutadania de treballar
per la igualtat de dones i homes i d’incidir i transformar les diferents dimensions de la
desigualtat que persisteixen a la nostra societat. Per això, les diferents àrees i regidories
municipals assumeixen la responsabilitat de treballar de forma transversal, propiciant la
participació de la societat civil i desenvolupant les accions oportunes per a la consecució
dels objectius del Pla. Com a antecedent del Pla d’Igualtat realitzarem una diagnosi a través
d’una sèrie de variables i indicadors que emmarquin la realitat municipal i identifiquin les
diferents necessitats de les dones i els homes. Aquesta diagnosi permetrà identificar
aquelles mancances que poden ser corregides i transformades a través de l’aplicació d'un
Pla d'Igualtat.
5.1 Objectius
El Pla d’Igualtat es proposa els següents objectius generals:
• Mantenir el compromís polític per incorporar el principi d’igualtat en totes les polítiques
municipals, per tal d’afavorir la transformació de les relacions entre homes i dones i el
progrés de la ciutadania.
• Promoure una gestió transversal i integral de les polítiques i els recursos municipals
desenvolupar.
• Determinar les estratègies a adoptar i treballar per a la implementació de les accions.
• Potenciar la participació de la ciutadania i, especialment, de les dones, per tal
d’incorporar les seves necessitats, interessos i expectatives.
• Facilitar la formació professional amb perspectiva de gènere del personal de
l’Ajuntament, i contribuir a la sensibilització de les entitats, associacions, i de tota la
ciutadania en general.
• Reforçar i donar visibilitat a la Regidoria d’Igualtat, com a impulsora de les mesures
específiques i facilitadora del treball transversal amb la resta de regidories i
departaments de la corporació municipal.
20
5.2 Línies estratègiques
El Pla d’Igualtat inclou diverses línies estratègiques, relacionades amb diferents dimensions
de la desigualtat de gènere i que afecten diversos àmbits de treball, sempre amb una
vocació de transversalitat que implica les diferents regidories municipals, i amb l’objectiu
d’incorporar el principi d’igualtat en totes les polítiques públiques locals.
Les 5 línies estratègiques que inclou el present pla d’igualtat són:
El Pla d’Igualtat inclou diverses línies estratègiques, relacionades amb diferents dimensions
de la desigualtat de gènere i que afecten diversos àmbits de treball, sempre amb una
vocació de transversalitat que implica les diferents regidories municipals, i amb l’objectiu
d’incorporar el principi d’igualtat en totes les polítiques públiques locals.
Les 5 línies estratègiques que inclou el present pla d’igualtat són:
Línia 1 Compromís amb la Igualtat
Línia 2 Acció contra la violència masclista
Línia 3 Drets i qualitat de vida
Línia 4 Treballs i temps
Línia 5 Reconeixement del lideratge i la participació de les
dones
21
6.DIAGNOSI
6.1 Context territorial i social
Esparreguera limita al nord-est, amb Vacarisses (Vallès Occidental); al nord-oest, amb
Monistrol de Montserrat (Bages); a l’oest, amb Collbató (Baix Llobregat); al sud-oest, amb
Hostalets de Pierola (l’Anoia); al sud, amb Abrera (Baix Llobregat) i a l’est, amb Olesa de
Montserrat (Baix Llobregat) formant, amb aquesta localitat, el sistema urbà del nord de la
comarca del Baix Llobregat, a la submarca del Montserratí.
La vila, unida als camins que segueixen el riu Llobregat, ha crescut amb les dinàmiques
lligades al riu i la seva relació amb la indústria i amb les posteriors segones residències. Un
dels major creixements de la població, com veurem, està lligat a la desconcentració de la
primera corona metropolitana.
El municipi té una estructura de ciutat mitjana recent, assolint la dimensió de població
mitjana en les darreres dècades i funcionant com a nucli urb{ de la segona corona de l’Àrea
Metropolitana.
I es situa al nord d’un important nus de comunicacions entre Barcelona i la franja sud i est
de Catalunya, on conflueixen diverses infraestructures viàries i ferroviàries que connecten
l’Àrea Metropolitana de Barcelona cap el sud (AP-7, l’-A2, N-II, el ferrocarril de Barcelona a
22
Sant Vicenç de Calders, el ferrocarril de Barcelona a Manresa), quedant una mica al nord
d’aquesta din{mica.
Cal destacar del teixit productiu la Colònia Sedó, la instal·lació de noves fàbriques i la
creació dels polígons industrials cap els anys 60 i 70. Durant els anys 1960 es varen
desenvolupar creixements urbanístics rellevants, com per exemple, la construcció
d’edificacions a la Plana, la construcció de les conegudes cases barates (Font del Vidal) al
1958, etc.
Però serà després de la inauguració de l’autovia l’any 1990 quan Esparraguera pateix un
esclat demogràfic, i s’ampliaran barris com Can Rial, el Mas d’en Gall, Can Vinyals i se’n
crearan de nous com el Castell i Can Comelles.
Finalment, de la última dècada i mitja, destacar els grans aiguats de l’any 2.000 que van
generar pèrdues humanes i econòmiques. L’any 2005 el municipi va ser seu de la Capital de
la Cultura Catalana, dos anys després s’inaugura el nou pont de la Plana i l’any 2010
s’estrena el nou edifici de l’Escola Municipal de Música i Dansa2.
El municipi d’Esparreguera té una població de 21.685 persones (11.018 homes -50,81%- i
10.667 dones -49,19%-). La franja d’edat majoritària està entre els 35 i 49 anys (27,84%;
homes 14,06% i dones 13,33%).
Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.
2 Informació extreta del web municipal: www.esparreguera.cat
23
Edat %Dones %Homes Total
De 25 a 29 2,58% 2,72% 5,30%
De 30 a 34 3,53% 3,63% 7,16%
De 35 a 39 4,62% 5,10% 9,73%
De 40 a 44 4,71% 5,01% 9,72%
De 45 a 49 4,00% 4,39% 8,39%
Total 13,3% 14,06% 27,84%
Els índexs femenins en les franges de 25-49 anys són inferiors respecte els homes. Les
dones joves i adultes joves, en edats de transició, tenen una elevada formació i tenen un pes
important tant en l’esfera productiva com en la reproductiva i de cura, influenciant les
dinàmiques quotidianes de les ciutats. És a dir, la manca de dones en edats de transició
indica manca d’oportunitats i baix dinamisme alhora que té efectes estructurals en la
població a mig termini: benestar, cohesió i dinamisme correlaciona amb la presència de
dones adultes joves i adultes.
La franja de 0-4 anys representa el 8,05% tenint en compte que la natalitat ha disminuït un
38% en una dècada i la major taxa de fecunditat es va donar entre les dones de 30 a 39 anys
amb 68,1 %. 3
Índex de primera infantesa (Població de 0 a 4 anys)
Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.
3 Observatori de Ciutadania i migració. Ajuntament d’Esparreguera.
24
Pel que fa a l’índex d’envelliment, el municipi té el 14,79% de persones d’edats entre el 65-
85 i més, sent les dones més grans –en totes les edats d’aquesta franja- (concretament el
8,12%). Aquestes dades ratifiquen la creixent feminització de la vellesa, com a
conseqüència de la major esperança de vida de les dones.
Tal i com indiquen les següents gràfiques, tant en l’índex d’envelliment (90,78% dones)
com de sobreenvelliment (14,01% dones) les diferències respecte a la població masculina
són significatives.
Índex d’envelliment
90,78
69,3879,71
0,00
20,00
40,00
60,00
80,00
100,00
Dones Homes Total
Dones
Homes
Total
Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.
Índex sobreenvelliment
Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.
14,01
9,29
11,88
0,00
5,00
10,00
15,00
Dones Homes Total
Dones
Homes
Total
25
La taxa de joventut -16 a 29 anys-, trobem més població jove masculina; concretament el
9,38% d’aquesta franja són homes mentre que les dones aglutinen el 8,25 % del total (8,83%).
Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.
Pel que fa al creixement i evolució de la població, hi ha dues franges importants a
considerar. La primera a la dècada dels anys seixanta fruit de les migracions de la resta de
l’estat, i que es manté fins els anys vuitanta com a conseqüència de l’augment de la
natalitat. I la segona a la dècada dels anys 90 produïda pel desenvolupament industrial, la
millora de la red viària a la comarca i la construcció de noves zones residencials.
Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.
26
A partir de la dècada del 2000-2010 fins a dia d’avui el creixement de la població
d’Esparreguera s’estabilitza relativament (l’any 1991 el nombre d’habitants de la vila era de
12.612) augmentant en 4.772 persones (28%).
Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.
En relació a la demarcació de Barcelona, la Comarca del Baix Llobregat i Catalunya podem
observar com, sobretot, la coincidència es troba a l’{mbit comarcal amb la crescuda que
experimenta el Baix Llobregat a la dècada dels anys 60-70.
Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.
27
Actualment, el total de persones estrangeres és del 7,85%, força per sota de l’{mbit
comarcal i de la demarcació de Barcelona. La mitjana d’edat d ela població de nacionalitat
espanyola és de 40,6 anys i de l’estrangera de 31,3.4
7,23%
13,05%
10,22%8,46%
14,85%
11,51%
7,85%
13,93%
10,86%
0,00%
2,00%
4,00%
6,00%
8,00%
10,00%
12,00%
14,00%
16,00%
MUNICIPI DEMARCACIÓ BCN COMARCA
Dones Homes Total
Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.
Durant l’any -2014- les persones estrangeres han disminuït en 57 persones i des de l’any 2010
s’han reduït en 502 persones, un 23%1 5. En tot cas, apunta a l’estabilització considerant,
com dèiem, que en relació a la comarca hi ha la demarcació de Barcelona es dóna una
tendència a la baixa significativa.
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Po
bla
ció
est
ran
gera
AnysDones Homes
Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.
4 Observatori de Ciutadania i migració. Ajuntament d’Esparreguera.
5 Idem.
28
Majoritàriament la població estrangera és d’origen marroquina (735 persones), seguida a
força distància de persones romaneses (227)6. Seguidament trobem una distribució molt
més variada de diferents procedències i continents. En tot cas, per continents la distribució
tal és la següent: Europa 39%, Àfrica 45,1%, Amèrica 17,9% i Àsia 6,1%.
Per barris, la població de nacionalitat estrangera es distribueix de manera homogènia pels
diferents sectors del conjunt urbà, a banda de les seccions del Castell, Can Comelles, La
Plana, Can Rial i Mas d’en Gall, on la presència disminueix. No hi ha un determinat barri o
sector on el percentatge de persones estrangeres estigui significativament per sobre dels
del seu entorn.7
6 Idem.
7 Observatori de Ciutadania i migració. Ajuntament d’Esparreguera.
29
Finalment, a nivell d’estructura de les llars destacar un aspecte general fruit de l’evolució
del context català en la última dècada i un altre d’específic. Abans, però, cal dir que les
úniques dades de les que disposem per mostrar la composició de les llars del municipi
corresponen a l’any 2001 –és a dir, fins a dia d’avui, no s’han actualitzat-.
Tipus de llars, Esparreguera 2001.
17% 1%
2%
78%
2%
0,43%
No familiars unipersonals
No familiars amb dues
persones o més
Sense nucli
Amb un nucli
Amb dos nuclis o més
Plurifamiliars
Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.
Com es pot observar en la gràfica superior el 78% del total de llars són amb un nucli,
seguides de les llars no familiars unipersonals (17%) i en últim lloc es situen les llars amb dos
nuclis o més (2%). Les dades mostren que les llars no familiars unipersonals i les llars sense
nucli s’han triplicat entre 1991 i 2001 (mentre que el nombre de llars va augmentar un 40%).
L’increment de les llars no familiars unipersonals pot ser degut a diferents motius. D’una
banda, per l’augment de separacions i divorcis dels últims anys i la postergació de la
convivència en parella8.
L’aspecte general al que fèiem al·lusió es tracta de l’augment de llars
monomarentals/monoparentals a Catalunya i que podem veure representada en la següent
gràfica -per manca de dades a nivell municipal, comarcal i de la demarcació de Barcelona-: el
78% de les llars són monomarentals i el 22% monoparentals. Pel que fa a les llars amb pare
sol amb descendència dir que l’augment de llars de pares sols amb fills/es ha augmentat
en un 56% i els de mares un 51% en els anys 2.000-2.010.
8 Diagnosi amb perspectiva de gènere d’Esparreguera, Diputació de Barcelona, 2010.
30
Per tant, tot i que el nombre de llars amb mares soles continua sent molt superior al
d’homes, no podem passar per alt l’increment que estan tenint les llars de pares sols també,
aquesta tendència a l’alça podria ser deguda a l’augment de la custòdia compartida i a un
progressiu augment de la coresponsabilitat entre homes i dones9.
Font: elaboració pròpia a partir Cens de la Població i Habitatge INE
El nombre de fills i filles mitj{ de les dones d’Esparreguera est{ en el 1,47%, amb bastanta
sintonia amb la demarcació de Barcelona, la comarca i Catalunya.
Font: elaboració pròpia a partir d’Idesat.
9 Diagnosi amb perspectiva de gènere d’Esparreguera, Diputació de Barcelona, 2010.
31
I, finalment, la renda familiar disponible per habitant és de 13.522 € i està força per sota de
la mitjana de la demarcació de Barcelona -15.705 €- ( un 14% menys). La renda familiar bruta
disponible per habitant dels municipis és superior en aquells municipis amb % elevats de
dones actives, ocupades i baixes taxes d’atur femení. Per contra, quan les taxes d’atur de
les dones són altes la renda familiar disponible per habitant cau.
Val a dir que l’atur en els darrers anys es caracteritza per un fort augment en nombres
absoluts de l’atur masculí des de l’any 2008. Entre els anys 2009-2010, excepcionalment,
l’atur dels homes i de les dones s’iguala en valors absoluts. A partir de l’any 2011-2012 l’atur
creix amb més moderació i afecta tant a homes com a dones, sent les dones al final
d’aquest període el grup més afectat per l’atur.
Les elevades taxes d’atur, com veurem, de les dones a partir de 50 anys limiten les
oportunitats laborals de les persones i té efectes negatius actuals i futurs (rendes més
baixes, menys temps de cotització, pensions més baixes i empobriment agreujat durant la
vellesa).
Cal fer seguir notant i incidint en que les rendes de les dones són avui una part molt
important de la renda bruta familiar disponible. El treball domèstic i de cura -no remunerat-
segueix sent en gran mesura femení i és fonamental pel sosteniment de la vida i el
benestar de les persones.
6.2 Compromís amb la igualtat
L’Ajuntament d’Esparreguera va crear la Regidoria de la Dona l’any 2003, moment en que
comença a desenvolupar programes i accions específiques en polítiques d’igualtat.
Ressalten en aquest primer moment projectes com l’assessorament jurídic per a dones,
tallers de prevenció en relacions abusives o diferents activitats de sensibilització (Exposicions,
cine-fòrums, etc).
El salt qualitatiu es dóna a partir de l’any 2007-2010, quan a partir de l’adhesió al Conveni
d’Agents per a la Igualtat (Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona) on disposa de
personal tècnic de forma estable i es crea Centre d’Informació i Recursos per a Dones (Cird)
compartit amb altres àrees.
32
La partida pressupostària del període 2010-2015 s’ha distribuït de la següent manera: 2010 i
2011 35.120 € i de 2012 a 2105 17.031 €. Per tant, tot i la disminució de la partida, respecte l’any
2o10/2011, des de l’any 2012 fins l’actual 2015 existeix una estabilitat pressupost{ria.
Dins la trajectòria de la Regidoria hi ha quatre projectes que són la columna vertebral de les
polítiques d’igualtat municipals :
Pla d’Igualtat de Gènere 2009-2014. El document és l’eix que aglutina totes les
accions en polítiques d’igualtat, amb vocació metodològica transversal per tal
d’incorporar tots els àmbits municipals implicats.
Protocol i circuit contra la violència masclista. Àmbit de treball conjunt entre
diferents agents socials que actuen en el municipi en matèria de violència contra les
dones, amb l’objectiu de millorar la qualitat en l’atenció donada i la seva
coordinació. Durant el procés de la seva creació es va portar a terme una formació
específica per a les persones integrants –realitzada per la Diputació de Barcelona-.
Els departaments que hi varen participar i participen del Circuit són: Polítiques
d’Igualtat, SSAP, Salut, Seguretat Ciutadana i Mossos d’Esquadra.
SIAD. Servei d’Informació i Atenció a les Dones. El recurs està incorporat dins el
Departament de Serveis Socials d’Atenció Prim{ria i est{ format per la tècnica del
Programa de la Dona, una advocada i una psicòloga. Els serveis que s’ofereixen són
d’acollida, informació i atenció individualitzada focalitzada al suport psicològic i
jurídic.
33
Actes de Commemoració. Es venen realitzat anualment els actes corresponents al
Dia Internacional de les Dones -8 de maig- i Dia Internacional Contra la Violència de
Gènere -25 de novembre-
Tanmateix, tant de la seva trajectòria com del que actualment s’est{ desenvolupant
també és destacable :
Trajectòria
Commemoració 75é aniversari del vot femení a Catalunya
Enrolla’t per unes relacions lliures de violència
Graffitis contra la violència masclista
Tertúlies per a dones
Seguiment del desplegament dels Plans d’Igualtat a les Empreses
Projecte Integral Mas d’En Gall (Llei de Barris)
Taller de salut per a dones immigrades
Suport a la cultura artística de les dones (Performance Bagwoman/Teatre Jamais Vu)
Pel que fa a la percepció del personal, s’ha enviat un Qüestionari anònim a 82 persones
integrades per tot el personal tècnic dels diferents departaments municipals i al personal
administratiu i auxiliar de l’Àrea d’Atenció a les Persones. El Qüestionari l’han respòs 63
persones (44 dones i 19 homes). L’Ajuntament d’Esparreguera té una plantilla total de 354
persones treballadores.
Davant la pregunta de si es considera que l’ajuntament promou la igualtat entre dones i
homes trobem que el 33% de persones que han respòs consideren que poc i un 38% bastant.
Tot i que les diferències no són molt significatives, les dones consideren en menor mesura
que es promou poc la igualtat (Poc, dones 41%/ homes 30%).
Accions en implementació
Integrant del procés de l’abordatge de la convivència
Suport a l’Associacionisme femení d’Esparreguera
34
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
Molt Bastant Poc Gens No ho sé
Consideres que l'Ajuntament promou la igualtat entre dones i homes?
Alhora, però, destaca que el 73% de les dones considera que no es treballa de forma
transversal amb la Regidoria d’Igualtat (sense desagregar, 62% No i 30% si).
I pel que fa a la utilització d’un llenguatge inclusiu i una imatge lliure d’estereotips entre
l’opció molt i bastant sumen el 82% que consideren que s’hi té cura. Aquest fet però caldria
reforçar-lo amb dos accions que no s’han abordat fins a dia d’avui : elaboració d’una Guia de
Llenguatge inclusiu o no sexista i l’assignació d’una responsable d’incorporar-la. Aquest fet
propiciaria estendre aquesta imatge corporativa a la ciutadania, per exemple, a partir de la
pàgina web municipal.
35
6.3 Acció contra la violència masclista
Com s’apuntava l’Ajuntament d’Esparreguera té en funcionament el Protocol i circuit
contra la violència masclista, creat l’any 2009, amb voluntat de donar una resposta
coordinada dels diferents serveis implicats. Els objectius plantejats en la seva creació –i que
segueixen vigents- són:
Donar una resposta ràpida, eficaç i integral.
Implementar estratègies de coordinació entre les persones integrants en els diferents àmbits (informació, prevenció, atenció i recuperació).
Crear un espai de seguiment i observació de la violència masclista al municipi.
Incidir en la tolerància zero davant la violència envers les dones.
Per tal de garantir i facilitar els coneixements específics a les persones que participen del
Circuit i articular de manera més precisa la redacció del Protocol, uns mesos abans de la
seva aprovació es va realitzar una formació específica destinada a les persones integrants
del Circuit (Polítiques d’Igualtat, SSAP, Policia Local, Nova Ciutadania i Salut Pública).
Aquesta formació, realitzada amb el suport de la Diputació de Barcelona, es va realitzar
conjuntament amb el municipi d’Abrera fet que va propiciar compartir coneixements
d’una experiència molt similar en quant al plantejament i moment d’implementació.
36
Pel que fa al SIAD, aquest servei es troba ubicat de manera provisional a les dependències
de SSAP, tot i que es garanteix un petit espai diferenciat. Al final del procés de remodelació
de l’Ajuntament d’Esparreguera es té el compromís de garantir un espai propi per tal de
tenir unes condicions d’atenció més òptimes. L’equip est{ composat per una coordinadora
(dedicació de 9h setmanals), una administrativa (3.6 hores setmanals), una psicòloga (4h
setmanals) i el suport jurídic es port a terme per mitj{ del Servei d’Assessorament Jurídic
de la Diputació de Barcelona o al Servei Jurídic d’Olesa de Montserrat).
Com mostren atencions realitzades, entre els anys 2013 i 2014 es varen portal a terme un
total de 253 atencions: 127 del servei de suport psicològic i 126 d’assessorament jurídic. Les
dones accedeixen al SIAD-CIRD, majoritàriament, derivades des de SSAP.
Dades SIAD. Període 2013-2014
I d’actuacions per a la sensibilització i la prevenció de la violència de gènere destacar:
Els actes de 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència masclista. L’any
2014 es va l’èmfasi en la població juvenil. Per aquest fet, els actes varen tenir la
participació d’alumnes de Batxillerat Artístic i d’ESO de l’Institut El Castell. També
alumnes de l’Institut El Cairat van presentar dos vídeos10 que han estat premiats per
la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere.
10
Es poden visualitzar a : http://elcairat.portaledu.cat
37
Tallers de prevenció de la violència de gènere a Educació Primària i Secundària
(any 2014).
o Centres d’Educació Prim{ria: assistència de 233 alumnes (120 noies i 113
nois). Han participat sis escoles d’Educació Prim{ria de 5é i 6é. Un total d’11
sessions dividides en 3 hores cadascuna.
o Centres d’Educació Secundària: assistència 324 alumnes. Han participat els
Centres: IES El Cairat, IES El Castell i l’Escola El Puig. En total 12 grups-classe
en 3 sessions d’una hora.
El total, per tant, han participat 557 alumnes, fet molt positiu ja que a partir de la prevenció
s’ofereix informació, identificació de conductes abusives i eines per tal d’abordar situacions
de violència de gènere.
A banda d’aquestes dades i per fer una aproximació sobre la prevalença i incidència de la
violència de gènere a esfera local, per exemple, les dades de l’Enquesta de violència
masclista de Catalunya 2010 assenyalen que l’any 2009, a Catalunya11, 14 dones de cada mil
(1,4 %), entre 18 i 70 anys, va ser objecte d’una agressió masclista greu12 durant l’any 2009.
Això significa que més de 36.000 dones van ser objecte d’agressions masclistes greus
durant aquell any.
En quant a la resposta de les persones treballadores sobre la temàtica, un 88% creu que és
un problema molt greu i un 12% greu. Per sexes no hi ha diferències significatives; destaca
que el 100% dels homes que han contestat (10) consideren que és molt greu.
11 Primera enquesta de violència masclista 2010 Catalunya http://victimesviolencia.gencat.cat/ca/03_materials_i_dades_sobre_violencia_masclista_i_domestica/02_documentacio_sobre_violencia_masclista_i_domestica_per_a_professionals/05_resultats_de_lenquesta_de_violencia_masclista Enquesta realitzada durant l’any 2009 per mitj{ d’entrevistes telefòniques volunt{ries. Es van entrevistar 14.122 dones entre 18 i 70 anys i 1.501 homes. Mostra estratificada, no proporcional, per estrats territorials i d’edat. 12 Agressió masclista greu comprèn violacions, intents de violacions, tocaments sexuals amb violència física o amenaces, agressions físiques i les amenaces greus (amenaces de mort o amb objectes perillosos) i altres agressions d’especial gravetat com l’assetjament psicològic sever.
38
Per altra banda, destacar que un 33% ha participat en alguna acció o activitat de
sensibilització o prevenció (en major proporció les dones un 38% i els homes el 20%). Crida
l’atenció, però, que un 48% considera que si es troba en un cas de violència de gènere sap
que fer més o menys. Fet que indica que cal continuar posant a l’abast de les persones
treballadores mesures de difusió i informació sobre la matèria.
Les respostes en quant els recursos que coneix el personal trobem el Grup Atenció a la
Víctima Mossos d’Esquadra (GAV), Servei d’Informació i Recursos per a Dones (SIAD), Policia
Local, Serveis Socials d’Atenció Primària (SSAP), 012 o el Servei Jurídic. També trobem
respostes genèriques com suport social o més concretes com denunciar o atenció mèdica.
39
Destacar algunes dades dels partits judicials del Baix Llobregat -quart trimestre de 2013- 13:
Es van registrar 553 denúncies, el 77,4% de les quals van ser rebudes per atestat
policial amb denúncia de la víctima de violència masclista.
El nombre d’homes condemnats ha estat de 32, el d’absolts 35.
Durant el trimestre es van registrar 249 assumptes civils d’ingrés directe, processos
contenciosos , que representaven el 12,4% dels registrats en el conjunt de
Catalunya. Els principals assumptes civils són divorcis no consensuats.
El nombre d’assumptes penals d’ingrés directe registrat durant el trimestre va ser
de 695, representant el 11,4% del total del conjunt de Catalunya. Les lesions i
maltractaments han estat els delictes més registrats (el 86% del total de delictes).
Es van iniciar 95 ordres de protecció, 94 incoades a instància de la víctima de
violència masclista. Gran part de les ordres de protecció van ser denegades (70,5%).
La majoria del homes denunciats (72,6%) són de nacionalitat espanyola. El 77% de
les víctimes de violència masclista a les que se’ls va activar una ordre de protecció
eren majors d’edat i de nacionalitat espanyola.
El 58,9% dels agressors als que s’ha aplicat una ordre de protecció van finalitzar la
relació afectiva amb la víctima: 20% són ex-conjugues i el 38,9% ex-relació afectiva.
7.4 Drets i qualitat de vida
Les desigualtat de gènere presents en la nostra societat, ja sigui en l’accés als ingressos i
condicions laborals, la distribució dels treballs domèstics i de cura, aspectes coeducatius,
de salut o espais segurs des de una perspectiva de gènere tenen una relació directe amb la
sostenibilitat de vida de les persones i tenen un potencial transformador a la nostra
societat.
Una de les dificultats que sovint ens trobem es que moltes de les dades facilitades pels
ajuntaments no disposen de dades desagregades per sexe. Tot i que la Ley Orgánica 3/2007,
de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y nombres estableix, específicament, a
l’article 20 diu que cal incloure la variable sexe en les estadístiques, estudis i enquestes
portades a terme sovint tenim dificultats per poder disposar d’aquesta variable.
13
Informe Violència contra les Dones. Partits Judicials del Baix Llobregat –Quart trimestre 2013, segons dades CGPJ-, Consell de les Dones, Consell Comarcal del Baix Llobregat.
40
Per aquest motiu, en funció de la documentació facilitada per l’ajuntament, em tingut en
compte els següents àmbits vinculats a l’atenció a les persones, des de una perspectiva
transversal :
Serveis Socials d’Atenció Primària (SSAP)
Els serveis socials municipals són un dels pilars de les polítiques socials, concebuts en un
inici com la darrera xarxa de protecció i reequilibri de les desigualtats socials per part de la
població en situació de risc. Des dels serveis socials d’atenció prim{ria d’Esparreguera, es
recullen dades que permeten identificar les principals problemàtiques municipals que
s’atenen des de l’ajuntament des de tres eixos: situacions d’autonomia personal, situacions
de necessitats en les relacions interpersonals i socials i situacions de necessitats personals
bàsiques14.
En situacions de necessitat d’autonomia personal, trobem els següents serveis :
Servei Teleassistència, 419 –increment del 69% respecte 2011-.
Servei d’Atenció Domicili{ria, 1.820 hores anuals d’intervenció directa.
Dependència, 539 persones tenen un pla individual d’atenció.
Mobilitat, 348 persones disposen d’aparcament individual per disminució.
Font: Memòria SSAP Ajuntament d’Esparreguera, 2014
La memòria de SSAP identifica persones usuàries beneficiades, però no presenta les dades
desagregades per sexe i edat. Tanmateix, com apuntàvem, és prou conegut que les dones
són les principals agents demandants. Les causes d’aquest biaix de gènere, les podem
atribuir a les majors taxes de feminització de la pobresa, la menor taxa d’activitat associada
al rol tradicional de cuidadora, la segregació horitzontal i vertical en el mercat laboral, i la
bretxa salarial present en tots els llocs de treball.
També cal tenir en compte que les dones formulen la demanda d’ajuda per a la unitat
familiar, com a responsables de la família i de l’entorn15.
Per mesurar el risc a la pobresa a la qual està exposada la població catalana, l’Idescat
estableix un llindar d’ingressos anuals sota el qual una llar o una persona entra en l’{mbit
14
Augment del pressupost de SSAP en un 1078% destinat a prestacions econòmiques de caràcter social. 15
Reflexions en femení nº 8, Serveis Socials i perspectiva de gènere, Diputació de Barcelona 2001.
41
d’aquest risc. En el cas de Catalunya, aquest llindar és de 8.719 euros nets anuals per
persona, el qual situa el risc quasi en un 20%, és a dir, 1,5 punts més que l’any anterior.
A Catalunya, el risc a la pobresa té més incidència en les dones (21,3%) que en els homes
(18,5%). Pel que fa a la distribució per edats, el col·lectiu més vulnerable és el de persones
menors de 16 anys, amb una taxa de risc a la pobresa del 23,7%, pràcticament la mateixa que
l’any 2009 (23,4%)16.
Hi ha col·lectius més vulnerables, com el jovent, les persones en situació de pobresa i
exclusió social (o en risc de patir-la), dones en situació de violència de gènere, gent gran o
d’altres de les quals no tenim dades com les unitats monomarentals i monoparentals17 i la
població immigrada. Tampoc no disposem de les dades desagregades per sexes on les
dones en alguns d’aquests col·lectius són majoria o es troben en una situació més prec{ria.
En quant a situacions de necessitats en les relacions interpersonals i socials s’ha donat
cobertura a infància i adolescència en les següents problemàtiques :
2011-12 2012-13 2013-14
Disfuncions parentals 48 54 56
Desorganització familiar 11 10 13
Dificultats econòmiques 6 10 23
Separació conflictiva 10 9 8
Dificultats en l'adaptació escolar 6 15 24
Conductes disruptives 9 12 11
Dificultats relacions familiars/socials 18 21 25
Absentisme 22 34 28
Violència intrafamiliar 6 10 8
Consum i/o patologia sense tractament 8 10 7
Necessitat d'orientació formativa/laboral 2 4 2
Maltractaments infantils 8 6 3
Altres 3 14 7
S’han atès 215 unitats de convivència detectades a partir de les reunions periòdiques en les
Comissions Socials –integrades per Centres Escolars i SSAP-.
16 Pacte per la lluita contra la pobresa a Catalunya, Departament de Benestar Social i Família, Generalitat de Catalunya, 2012. 17
A l’any 2001a Espanya hi ha 117.460 nuclis de marentalitat per 31.460 de families monoparentals (destacar el significatiu augment de pares solters, l’any 1991 n’hi havia 7.486 pares solters). Almeda, Elisabeth; Di Nella, Dino. Perfiles y diversidades de las famílias monoparentales, Copalqui, Barcelona, 2011.
42
També, a partir de l’aprovació del Circuit d’actuació davant l’absentisme, l’abandó escolar i
la no escolarització del municipi d’Esparreguera s’han abordat 46 casos, s’ha donat
continuïtat als projectes ADOBSS –espai grupal per adolescents i joves en situacions de
dificultats social- i Cabalbaix, aquest últim amb la col·laboració dels Ajuntaments d’Abrera,
Olesa de Montserrat i Esteve de Sesrovires.
Pel que fa a l’absentisme escolar dir que existeix vinculació entre masculinitat i fracàs
escolar. Del total d’alumnes que van finalitzar l’ESO en el curs 2010/2011, el 88,8% de les
noies varen aprovar, mentre que el 75,8% dels nois no acaben amb èxit els seus estudis.18
I, finalment, en situacions de necessitats personals bàsiques trobem que 1.591 persones són
beneficiaries del Programa d’aliments19, amb un increment considerable respecte l’any
2011.
2011 2012 2013 2014 octubre
Unitats de convivència 176 222 339 414
Persones 793 940 1367 1591
En aquest sentit, s’ha aprovat el Reglament de prestacions econòmiques municipals de
caràcter social, s’han tramitat les Bases reguladores del procediment de gestió de la llista de
sol·licitants d’habitatges de lloguer social d’Esparreguera i 33 persones es beneficien de la
Renda Mínima d’Inserció (RMI). Sense tenir les dades desagregades de les RMI dir que, en
relació a pensions mínimes, a Catalunya el 70% de les pensions mínimes que es cobren
corresponen a dones i el 25% de les dones amb fills i filles menors de 6 anys són
laboralment inactives en comparació amb un 2% dels homes.20
Si ens fixem, també, en els contractes laborals portats a terme a Esparreguera durant l’any
2014 per sexe observem que, excepte els contactes d’interinatge i els temporals bonificats
per persones minusvàlides, els homes tenen percentatges més elevats en tots els tipus de
contracte.
18
Segons dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. 19
Increment del 235% de persones beneficaries del Programa d’Aliments. 20
Informe anual 2010, Departament Acció Social i Ciutadania, Generalitat de Catalunya.
43
Nombre de contractes anuals registrats per tipus de contracte i sexe, 2014.
Tipus de contracte Homes Dones Total
Ordinari temps indefinit 5,58% 4,65% 10,23%
Foment de la contractació indefinida 0,25% 0,25% 0,49%
Indefinit minusvàlids 0,03% 0,00% 0,03%
Convertits en indefinits 3,05% 1,73% 4,78%
Obra o servei 25,46% 15,17% 40,63%
Eventuals circumstàncies producció 19,64% 13,53% 33,17%
Interinitat 3,14% 5,21% 8,35%
Temporals bonificats minusvàlids 0,31% 0,59% 0,89%
Inserció 0,00% 0,00% 0,00%
Relleu 0,06% 0,06% 0,12%
Jubilació parcial 0,15% 0,03% 0,18%
Substitució jubilació 64 anys 0,00% 0,00% 0,00%
Pràctiques 0,37% 0,28% 0,65%
Formació 0,25% 0,18% 0,43%
Altres 0,03% 0,00% 0,03%
TOTAL 58,32% 41,68% 100,00% Font: Hermes, 2014
Pel que fa a la percepció del personal municipal, a partir del Qüestionari, sobre quins grups
de població consideren que estan en major situació de desigualtat o vulnerabilitat (per
sexe, edat, origen, orientació sexual o creença) les respostes majoritàries són: infants amb
famílies amb dificultats econòmiques, gent gran, adolescents i joves, noies marroquines i
persones en atur.
Un dels aspectes que també es recullen a partir del Qüestionari són els aspectes
d’urbanisme i mobilitat integrant la perspectiva de gènere. L’espai públic, és a dir, els
carrers i places del municipi, així com els transports col·lectius i els equipaments públics són
espais essencials per a la ciutadania, tant en la seva ordenació com en la mobilitat i
seguretat21. Elements de seguretat, és a dir, localitzar els espais insegurs del municipi (poca
il·luminació, en mal estat o visibilitat, etc) que poden posar en perill a les persones –
especialment a les dones- i de mobilitat (accés transport públic, connectivitat entre nuclis,
etc).
21
Tal i com recull la Llei 2/2004 de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen d’atenció especial.
Generalitat de Catalunya.
44
Els comentaris més repetits i significatius que s’han recollit són els següents :
Camí d’accés a la Urbanització de Can Rial.
Polígons Industrials.
Connectar el centre urbà amb els barris de Can Rial i Mas d’en Gall.
Voreres estretes i mal pavimentades.
Millorar la sortida nord.
Augmentar la freqüència del transport urbà.
Carrils bici.
Més zones d’aparcament en el centre urbà.
En la mobilitat de les dones i dels homes existeixen diferències. Tenint en compte el
desequilibri pel que fa a les responsabilitats en l’{mbit del treball familiar i domèstic, i les
respectives necessitats en relació a la compaginació d’aquestes activitats amb el temps
dedicat al treball remunerat. Fer una anàlisi des de la perspectiva de gènere ens permet
canviar la mirada sobre l’espai públic, reconsiderant el model de mobilitat imperant com
hegemònic per tal d’introduir millores que tinguin en compte les necessitats de mobilitat de
tota la població. A tall d’exemple, serveixen aquestes dades22 :
Com ? Homes Dones Total
A peu 34,5% 48,7% 41,7% Bicicleta 1,3% 0,5% 0,9%
Total No motoritzat 35,8% 49,2% 42,6%
Bus 3,6% 6,9% 5,3% Metro 4,4% 5,2% 4,8% FGC 1,2% 1,6% 1,4% Renfe Rodalies 2,1% 2,3% 2,2% Tramvia 0,3% 0,3% 0,3% Altres 1,1% 1,1% 1,1%
Total Transport públic 12,6% 17,4% 15,1%
Cotxe conductor 40,4% 24,3% 32,2% Cotxe acompanyant 3,2% 7,1% 5,2% Moto 5,6% 1,8% 3,7% Altres 2,4% 0,1% 1,3% Total Transport privat 51,6% 33,3% 42,4%
Total 100% 100% 100% Font: Enquesta de mobilitat quotidiana de Catalunya 2006.
22
Enquesta de mobilitat quotidiana de Catalunya 2006. Autoritat del Transport Metropolità i Departament de
Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
45
21,5%
36,4%
25,4%
16,7%
25,0%
38,0%
23,6%
13,4%
0%5%
10%15%20%25%30%35%40%45%50%
Fins a 5' De 6' a 15' De 16' a 30' Més de 30'
Desp
laçam
en
ts
Desplaçaments Home Desplaçaments Dona
Font: Enquesta de mobilitat quotidiana de Catalunya 2006.
Les dones realitzen bona part dels seus desplaçaments diaris, concretament quasi el 67%,
anant a peu i en transport públic. En canvi els homes usen el transport públic en un 48% i el
privat en un 52%. En el cas de les dones l’ús del transport privat és del 33%. Com quelcom
especialment rellevant dir que el 25 % dels trajectes de les dones no superin els 5 minuts.
Aquesta dada ens dóna informació de la importància de la proximitat en les gestions de la
vida quotidiana.
La connexió d’Esparreguera a la xarxa de transport públic és limitat. Existeix serveis
d’autobusos, principalment, amb Barcelona i Martorell. Actualment, el telefèric que
connectava amb Olesa de Montserrat i els FGC ha deixat de donar servei.
7.5 Treballs i temps
La participació en l’economia i l’ocupació encara es veu marcada per una accentuada
precarietat de les dones en el mercat de treball. O sigui, més presència en l’economia
submergida, més taxa d’atur, menors salaris, major temporalitat, segregació horitzontal
–sectors professionals feminitzats i poca diversificació de les opcions– i segregació vertical
–dificultats per accedir a càrrecs de responsabilitat o comandament. Aquests fets es
tradueixen en una menor capacitat econòmica i més pobresa estructural.
46
Tanmateix darrera d’aquestes dades hi ha tota la resta de treballs que les estadístiques
locals no recullen: els treballs de la cura, els treballs domèstics, els treballs de la
comunitat, els treballs que fan possible les vides quotidianes en totes les seves
dimensions. Les dones tenen un paper molt gran en totes aquestes tasques.
En citar taxes d’atur i nivells d’ocupació, cal fer referència a l’{mbit de conciliació de la vida
personal, professional i familiar i la coresponsabilitat, clau per un repartiment just i
equitatiu dels temps i dels treballs tant a nivell productiu com reproductiu.
La taxa d’atur d’Esparreguera està per sobre de la comarca i la demarcació de Barcelona.
Concretament, el municipi té una taxa d’atur total del 17,69% i la comarca i la demarcació de
Barcelona tenen taxes més baixes i similars entre elles (la primera del 15,46% i el 15,38%,
respectivament).
Atur registrat per sexe i edat d’Esparreguera, 2014
Font: elaboració pròpia a partir de dades del SOC i la EPA
Si ens fixem en les franges d’edat d’atur femení d’Esparreguera, totes estan per sobre
respecte la dels homes (excepte la de 20 a 24 anys). En números totals les dones tenen un
atur del 21,10% i els homes del 14,83%.
47
Edat Dones Homes Total
Menors de 20 38,54% 33,13% 35,31%
De 20 a 24 16,75% 16,92% 16,85%
De 25 a 29 16,45% 12,12% 14,20%
De 30 a 34 16,38% 9,68% 12,91%
De 35 a 39 17,83% 11,85% 14,57%
De 40 a 44 16,79% 11,32% 13,89%
De 45 a 49 21,26% 15,10% 17,86%
De 50 a 54 20,94% 17,66% 19,11%
De 55 a 59 37,18% 21,84% 28,68%
Majors de 59 51,84% 29,96% 39,62%
TOTAL 21,10% 14,83% 17,69%
A Esparreguera a partir dels 45 anys l’atur es dispara, especialment, el de les dones23. Com a
la majoria de poblacions metropolitanes les dones de més de 50 anys acumulen una taxa
d’atur molt elevada, fet que limita les seves oportunitats laborals, amb rendes molt més
baixes i menys temps de cotització que facilita un empobriment agreujat i progressiu.
Demarcació de Barcelona, 2014
Font: elaboració pròpia a partir de dades del SOC i la EPA
23
Ressalta la franja de 45 a 49 anys on Esparreguera està gairebé 5 punts per sobre de la taxa comarcal i de la demarcació de Barcelona.
48
Comarca del Baix Llobregat, 2014
Font: elaboració pròpia a partir de dades del SOC i la EPA
Demarcació Bcn Dones Homes Total
De 45 a 49 16,45% 14,89% 15,62%
De 50 a 54 17,87% 16,17% 16,99%
De 55 a 59 30,06% 21,45% 25,37%
Majors de 59 38,44% 25,63% 31,69%
Comarca Baix Ll. Dones Homes Total
De 45 a 49 16,80% 13,90% 15,24%
De 50 a 54 18,26% 15,51% 16,80%
De 55 a 59 31,06% 21,15% 25,63%
Majors de 59 38,42% 25,15% 31,37%
Evolució de l’atur, 2007-2014
Font: Hermes, Diputació de Barecelona a partir de les dades del Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya
49
L’evolució de l’atur els darrers anys es va caracteritzar per un fort augment en nombres
absoluts, concretament, de l’any 2007 al 2014 hi ha 1.163 persones més aturades a
Esparreguera. Les dones tornen a ser, en valors absoluts, el grup més afectat per l’atur :
7.517 (dones) per 5.645 (homes). És a dir, del total de persones aturades per sexes (13.162)
hi ha 1.872 dones més a l’atur. I, a més, afegir que persones que tenen treball remunerat, els
contractes a temps complert els homes estan gairebé 10 punts per sobre de les dones i en
la contractació parcial, també les dones tenen taxes més altes de contractació.
Població en relació a l’activitat i sexe
Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat i habitatges de l’Ine, 2011
Es encara una assignatura pendent la configuració dels rols tradicionals i de les tasques
assignades en l’{mbit privat, situació que fa que les dones assumeixin la major part de les
càrregues domèstiques i dels treballs de cura. Un treball sovint invisible i no remunerat
que representa una sobrecàrrega en el dia a dia de les dones i aguditza les desigualtats.
Aquesta situació ha portat a parlar de la necessitat de conciliar la vida personal, familiar i
professional, i encara més encertadament de coresponsabilitat en l’{mbit domèstic per part
dels homes.
50
Distribució de les tasques domèstiques i de cura en la llar entre la població de 16 anys i més
Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat del Cens de població i habitatges de l’INE, 2011.
Com es pot observar, les franges de 30-44 i 45-64 tenen uns percentatges molt diferenciats
entre dones i homes, assumint les primeres les tasques domèstiques i de cura com a
pròpies. Si, a més a més, ho diferencies per tasques concretes podem veure quines tasques
assumeix cada sexe i quines càrregues de treball suposen24.
Distribució temporal de les activitats diàries
Per altra banda, també es important destacar les altes taxes d’atur masculí en els grups
d’edat de 40-59 anys. Aquesta problemàtica, donat el context social i econòmic, es comuna
tant a la demarcació de Barcelona com a la Comarca del Baix Llobregat com a conseqüència
de la caiguda del sector de la construcció en els últims anys i de la indústria en la última
dècada. Tot i que no es disposen, per exemple, de dades desagregades per sexe dels nivells
24
Font: Estadística de l’ús del temps a Catalunya, 2002-2003. Idescat-Ine (Torns i altres, 2007).
Tasques de la llar Dones Homes
Activitats culinàries 1h30m 25m
Manteniment de la llar 55m 14m
Confecció i manteniment roba 26m 1m
Jardineria i atenció animals 7m 13m
Construcció i reparacions 1m 6m
Compres i serveis 35m 20m
Atenció nens i nenes 24m 11m
Ajudes a persones adultes membres de
la llar 3m 2m
51
d’atenció a Serveis SSAP, caldria veure si el número de demandes en aquest sector de
població masculina ha augmentat i quines són les principals necessitats 25. Cal assenyalar
que un dels pilars bàsics de la socialització masculina és, precisament, l’{mbit laboral i
aquest quan manca produeix quadres de malestar acusats.26
Atur masculí 40-59 i més, Esparreguera Atur masculí 40-59 i més, Demarcació de Bcn
Atur masculí 40-59 i més, Comarca Baix Llobregat
Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat, 2014
Població ocupada per sectors d’activitat i sexe, Demarcació de Barcelona
Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat del Cens de població i habitatges de l’INE, 2011.
A nivell municipal destacar la tasca que es porta a terme des del Servei Local d’Ocupació
(SLO) i els diferents serveis que s’ofereixen a la ciutadania: Punt d’Autoservei del SOC
25
Sovint acostuma a donar-se el fet de que no demanen ajut. 26 Seria bo veure quina relació hi ha entre dificultats laborals o pèrdua del lloc de treball i suïcidi en els homes. A Espanya l’any 2008 va haver-hi 3.457 suïcidis, una xifra que per primera vegada va superar la de mortalitat en accidents de trànsit -3.021-. Crida l’atenció que del total, el 77,4% siguin homes (2676). Mujeres y hombres en España, 2010. Instituto Nacional de Estadística ( http://www.ine.es/prodyser/pubweb/myh/myh.htm ).
De 40 a 44 11,32%
De 45 a 49 15,10%
De 50 a 54 17,66%
De 55 a 59 21,84%
Majors de 59 29,96%
De 40 a 44 12,80%
De 45 a 49 14,89%
De 50 a 54 16,17%
De 55 a 59 21,45%
Majors de 59 25,63%
De 40 a 44 11,85%
De 45 a 49 13,90%
De 50 a 54 15,51%
De 55 a 59 21,15%
Majors de 59 25,15%
52
(PAS), Club de la feina i atenció individualitzada, formació professional, projectes de formació
per a joves, borsa de treball i Plans d’Ocupació27. Tot i que no es disposen de dades
desagregades per sexe, durant l’any 2014 s’han portat a terme les següents formacions :
Convocatòria 2013-2014, Joves i Ocupació
Àmbit formació Hores Alumnes
Perruqueria 350 3
Atenció sociosanitària 270 2
Dependent de fleca 280 3
Total 8
Pel que fa a la intermediació laboral –Borsa de Treball- les dades obtingudes són:
I els Plans d’Ocupació desenvolupats en el període 2011-2014 :
Any Convocatòries Contractes
2011 1 22
2012 1 11
2013 1 8
2014 2 (1 Diputació Bcn + 1 SOC) 16
Finalment, des del Departament de Creació d’Empreses les persones ateses han estat el
47% de dones i el 53% d’homes; el 58 % de les persones que han accedit al recurs tenen
menys de 25 anys i el 36% més de 45 anys.
27
Memòria 2011-2014 Servei Local d’Ocupació (SLO), Ajuntament d’Esparreguera.
Nom del curs Nº de cursos Persones participants
Operador de carretons elevadors 5 110
Manipulador d’aliments 5 195
Anglès bàsic 3 33
Anglès mig 3 32
Conducció de maquinària 4x1 (1) 1 15
TPC (20 h) (2) 1 8
Total 393
Total de demandants registrats 2011-2014 1.086
Dones 530
Homes 556
53
Segons consta, també, s’han creat 72 persones emprenedores en diferents sectors
(Alimentació, Restauració, Noves Tecnologies, etc).28 Tenint en compte de que les dades de
les que es disposen són de l’any 2014 estaria molt bé poder fer el seguiment i veure en quin
estat es troben actualment aquests projectes emprenedors endegats.
7.6 Lideratge i participació de les dones
La participació femenina resulta cabdal si es vol tenir present al 100% de la ciutadania a
l’hora de desenvolupar polítiques públiques. Malgrat això, existeix pressió social exercida
per mitjà del manteniment dels valors tradicionals que acompanyen les funcions
assignades segons el gènere. Això implica que les dones poden participar quan tenen les
responsabilitats domèstiques i de cura cobertes29.
Relació de feminitat per grups d’edat quinquennals, Esparreguera
Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat, 2014
28
Memòria Departament Creació d’Empreses, Ajuntament d’Esparreguera, 2012. 29 Reflexions en femení nº 31. Participació de les dones. Diputació de Barcelona 2009.
54
Relació de feminitat (Població femenina/població masculina)*100
Edat ÀMBIT
MUNICIPAL Demarcació
BCN Comarca Catalunya
De 0 a 4 anys 97,96 94,04 93,90 94,01
De 5 a 9 anys 97,33 94,38 94,99 94,53
De 10 a 14 anys 89,33 94,69 95,01 94,65
De 15 a 19 anys 91,65 92,43 91,69 92,65
De 20 a 24 anys 76,71 96,26 96,60 96,21
De 25 a 29 anys 95,08 102,06 101,13 101,54
De 30 a 34 anys 97,08 98,67 100,01 97,57
De 35 a 39 anys 90,51 94,77 96,62 93,36
De 40 a 44 anys 93,93 94,99 95,33 93,39
De 45 a 49 anys 90,98 98,05 96,42 96,17
De 50 a 54 anys 90,16 103,99 100,71 101,68
De 55 a 59 anys 103,37 107,73 105,77 105,01
De 60 a 64 anys 97,10 110,60 108,64 107,74
De 65 a 69 anys 101,17 115,01 112,05 112,23
De 70 a 74 anys 110,49 118,78 111,17 116,31
De 75 a 79 anys 126,69 134,16 125,43 131,34
De 80 a 84 anys 146,15 158,71 149,88 154,00
De 85 anys i més 184,33 228,31 229,05 216,78
TOTAL 96,81 104,66 102,44 103,12 Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat, 2014.
Com s’observava en la pir{mide poblacional de l’inici, a partir dels 55 anys creix el nombre
de dones i, per tant, la taxa de relació de feminitat també. És a dir, quelcom que apareix
com un debat constant, no només en els {mbits d’igualtat de gènere sinó també en tots els
àmbits socials, és la participació ciutadana i la necessitat de relleu generacional. Sembla
obvi que cal anar incorporant totes les mirades i donar pas, també, a les noies joves i de
diferents procedències i classe social per tal d’atendre a noves necessitats i demandes
emergents de la ciutadania.
Paga la pena descriure algunes de les activitats que en van portar a terme durant el
període 2008-2011 per tal de deixar constància que ja hi ha una tasca feta i, per tant, es pot
reiniciar i donar continuïtat des d’aquí :
Participació en el Consell de les Dones del Baix Llobregat. Es va participar a la
Comissió de violència masclista de l’ens comarcal.
Fira Local d’Entitats. Es va muntar un estand propi de la Regidoria per tal de donar
informació i difusió de la tasca que s’estava realitzant.
55
Suport a l’associacionisme femení. Reunions periòdiques de seguiment amb les
entitats per tal de potenciar la seva participació al municipi i integrar-se a la
Federació de Dones del Baix Llobregat.
Pla Comunitari. Incorporació de la perspectiva de gènere en el Pla Comunitari
d’Esparreguera, conjuntament amb la Regidoria de Nova Ciutadania, Regidoria de
SSAP i Regidoria de Joventut.
Llei de Barris Mas d’En Gall. Es varen portar a terme 3 actuacions: programa de
formació i inserció laboral per a dones, Espai Dona i Tertúlies per a dones.
Es molt positiu destacar que Esparreguera disposa actualment de dues associacions de
dones i una Comissió de la Dona que poden afavorir aquesta tasca de canvi generacional i
participatiu en clau de gènere :
Associació de Dones Marroquines Al Amal.
La finalitat de l’associació es crear espais d’intercanvi intercultural i interreligiós,
crear espais de socialització i xarxes d’amistat i relació per a dones i facilitar la
integració de les dones nouvingudes. Les principals activitats que porten a terme
són reunions de trobada, organització de tallers específics o sortides culturals
diverses.
Associació Dona Activa.
Fonamentalment, l’associació té com objectiu crear un voluntariat de persones que
vulguin fer classes de manualitats, cultura general i d’altres, organització d’actes
d’interès comú de les dones i informar i assessorar a les dones amb situacions de
dificultat social d’Esparreguera.
Comissió de la Dona Mas d’En Gall.
L’objectiu principal de la Comissió es donar suport a les dones que ho necessitin i la
organització d’activitats de lleure i oci de les dones del barri Mas d’En Gall.
Hi ha, també, alguns aspectes que afavoririen la participació de les dones com, per
exemple, la creació del Consell Municipal de les Dones, disposar de dades desagregades
per sexe de participació del moviment associatiu del municipi o incorporar la perspectiva
de gènere a les bases de les convocatòries per a la concessió de subvencions.
56
Tot i que no es participa directament de cap Comissió del Consell de les Dones del Consell
Comarcal del Baix Llobregat, si que en el marc del III Congrés de les dones del Baix Llobregat,
2010 es va participar en la Jornada organitzada per l’Ajuntament d’Abrera –com a subseu
del Congrés- Violències Masclistes on també va participar Olesa de Montserrat. És a dir, els
municipis que integren el que s’ha vingut a anomenar Baix Llobregat Nord.
Finalment, destacar que el desembre de 2014 es va portar a terme un procés de reflexió
entorn l’abordatge de la convivència, la ciutadania i la diversitat 30. Aquest treball ha servit
per identificar pràctiques, suggerir circuits de coordinació i contribuir a crear nous hàbits de
treball entre l’equip tècnic. A més a més, en relació a les polítiques d’igualtat, es va arribar a
l’acord de concretar una reunió per aprofundir en la situació de la diversitat de les dones del
municipi en base a quines intervencions s’estan portant a terme, amb quins col·lectius de
dones es treballa o com s’organitzen els diferents col·lectius de dones.
7.7 Principals conclusions
Esparreguera té l’estructura de ciutat mitjana recent –assolint la dimensió de ciutat mitjana
en les darreres dècades-, funcionant com a nucli urbà mitjà de la segona corona
metropolitana. L’important creixement de la població és, en part, com a conseqüència de
la desconcentració de la primera corona metropolitana en les dues últimes dècades i
mostra la integració del municipi a les dinàmiques metropolitanes pel que fa a la mobilitat,
el treball i l’habitatge.
En el total de la població pesa tant l’arribada durant els anys 60 i 70 com la de les
dècades dels anys 80-90 i la primera del 2000.
Menor presència de dones joves i adultes joves i grans, sobretot, en relació a la
comarca i la demarcació de Barcelona.
Hi ha una important presència de població adulta jove en edat de treballar, una
menor proporció de població gran i molt gran i una proporció lleugerament major
d’infants.
30
Procés desenvolupat amb el suport del Servei de Polítiques d’Acció Comunitària i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, 2014.
57
Proporció de població estrangera inferior i molt inferior a la comarca, demarcació
de Barcelona i Catalunya. S’observa com en els últims anys ha marxat un nombre
notable de població nouvinguda. Per altra banda, l’índex d’autoctonía –percentatge
de població resident nascuda dins l’{mbit d’estudi- és del 23,34%, molt semblant al
de les ciutats mitjanes de la segona corona metropolitana.
L’índex de fecunditat és lleugerament inferior a la dada general de la comarca i la
demarcació de Barcelona. La taxa de joventut està per sota de la comarca del Baix
Llobregat, la demarcació de Barcelona i Catalunya. Actualment, la menor presència
proporcional de joves i un índex de fecunditat més baix té una lectura de menor
dinamisme, cohesió i benestar.
L’índex d’envelliment i sobreenvelliment és moderat, inferior a la comarca,
demarcació i Catalunya. Cal tenir en compte l’arribada de població dels darrers 20-
30 anys per interpretar aquesta dada.
Les taxes d’atur són més elevades que a la comarca i demarcació de Barcelona,
especialment, en dones de més de 50 anys –doblant les taxes masculines-.
La renda familiar disponible per habitant es de 13.522 €, està per sota de la mitjana
de la demarcació de Barcelona -15.705 € (un 14% menys).
Principals conclusions per àmbits.
Àmbit Punts forts Punts a millorar
1. C
om
pro
mís
am
b la
Ig
ual
tat
L’ajuntament està formalment compromès
amb la igualtat de gènere. Té Regidoria
específica i compta anualment amb partida
pressupostària específica per tal
d’implementar el Pla d’Igualtat de Gènere
que, per altra banda, seria bo aprovar pel
Ple municipal.
Tenir les dades desagregades per sexe en
els diferents departaments de l’ajuntament,
així com de les memòries d’actuació anuals.
Caldria, també, incidir en la transversalitat i
la facilitaria crear una Comissió de
seguiment.
58
Àmbit Punts forts Punts a millorar
2. V
iolè
nci
a M
ascl
ista
Es disposa del Protocol d’actuació i dels
serveis especialitzats d’atenció jurídica i
psicològica.
Es realitzen actuacions de sensibilització i
prevenció dirigits a les escoles d’Educació
Primària i Secundària de forma periòdica
anualment.
Caldria revisar el Protocol i Circuit
d’actuació.
Difusió del SIAD així com dels serveis que
s’ofereixen tant al personal de l’ajuntament
com a tota la ciutadania.
Integrar-se a la Comissió de Violència del
Consell Comarcal del Baix Llobregat
3. D
rets
i q
ual
itat
de
vid
a
Els SSAP de l’ajuntament tenen una
radiografia acurada de les demandes,
l’evolució i el treball.
Seria significativament important tenir
dades desagregades per sexe, sobretot, des
de SSAP i incidir en matèria d’igualtat en
d’altres departaments (Cultura, Esports,
Urbanisme, etc)
4. T
reb
alls
i te
mp
s
Diferents serveis i projectes municipals
dirigits al foment de l’activitat laboral i
ocupabilitat (Servei Local d’Ocupació i
Departament de Creació d’Empreses-
Emprenedoria).
Taxes d’atur de les dones de 50 anys
elevades i menys índex de dones de 25-49
anys.
Oportunitat per fer visible la situació de les
dones del municipi i posar en valor el pes
del treball productiu i reproductiu de les
dones d’Esparreguera.
5. L
ide
ratg
e i
par
tici
pac
ió
de
les
do
ne
s
Existència de 3 Associacions de dones en el
municipi: Assoc. de Dones Marroquines Al
Mal, Associació Dona Activa i Comissió de
la Dona Mas d’En Gall.
Diferents canals per incidir en la participació
de les dones en el municipi: participació en
alguna/es Comissions del Consell Comarcal
del Baix Llobregat, implicació en la Fira
d’Entitats, valorar la creació del Consell de
les Dones, entre d’altres.
59
8.PLA d’ACCIÓ
8.1 Compromís amb la igualtat
L’administració es compromet a impulsar la igualtat a través de les polítiques locals, amb la
plena convicció que això significa incidir en la millora de la cohesió social, el benestar i la
qualitat de vida de les persones, així com en el creixement i sostenibilitat de la nostra
economia. Malgrat les fites aconseguides, aquest compromís amb la igualtat implica
necessàriament tornar a formular algunes iniciatives i definir-ne de noves per tal d’avançar
cap a una ciutadania més igualitària.
El compromís amb la igualtat implica la posada en marxa d’accions específiques que
permetin millorar la situació de les dones i equilibrar les condicions entre ambdós gèneres,
sinó també, i sobretot, incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques, en tots els
nivells i en totes les etapes, per tal d’evitar la falsa neutralitat de les accions polítiques i
promoure un impacte equilibrat i just per a homes i dones. Així, la transversalitat de gènere
ha d’estar present en la cultura organitzativa i institucional, esdevenint un mitj{ per
promoure la participació de les diferents àrees.
60
LÍNIA ESTRATÈGICA 1: COMPROMÍS AMB LA IGUALTAT
OBJECTIU GENERAL: Situar la igualtat entre dones i homes com a dret fonamental de totes les persones i com a valor central de l’acció municipal i de totes les polítiques locals.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
1.1 Incorporar la igualtat en tots els plans, programes i projectes municipals, potenciant un model de treball institucional que posi l’accent en la transversalitat, la coordinació i la presa de decisions conjuntes.
1.2 Identificar les desigualtats de gènere encara existents i actuar sobre els factors que les provoquen.
1.3 Incorporar tota la ciutadania en les polítiques d’igualtat i promoure un model d’organització local que impliqui les entitats, associacions i tot el teixit social present en el territori.
ACCIONS RESULTATS PREVISTOS
INDICADORS D’AVALUACIÓ
ÀREES IMPLICADES
TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST
Any inici Durada < 1000 <5000 >5000
Aprovar el Pla d’Igualtat en el Ple Municipal.
Acord formalitzat d’aprovació.
Vigència del Pla 2015-2019.
Alcaldia i Igualtat 2015 Puntual Cost 0
Adjudicació partida pressupostària pròpia pel II Pla d’Igualtat.
Recursos anuals específics.
Estabilitat pressupostària anual de la partida econòmica.
Alcaldia i Igualtat 2015 Contínua (Per deter.)
Reactivar la Comissió de seguiment.
Implementació i seguiment.
Persones integrants i reunions anuals.
Igualtat 2015 Contínua Cost 0
Consolidar la tècnica referent d’igualtat.
Figura Tècnica d’Igualtat consolidada.
Hores dedicació Igualtat.
Igualtat i RRHH 2015 Contínua Cost 0. Cap.I
Manteniment SIAD Participació i sociabilitat de les dones.
Dones ateses diferents serveis i accions.
Igualtat 2015-2019 Contínua 10.000,00 Exercici 2015
Formació específica en Formar, sensibilitzar i Cursos, departaments Igualtat i RRHH 2015 Contínua Cost 0
61
matèria d’igualtat al personal polític i tècnic (Diputació de Barcelona).
oferir eines per a la implementació i el seguiment.
implicats i persones participants.
Creació d’un espai específic d’igualtat a la web municipal.
Espai incorporat a la web municipal.
Disseny i continguts. Igualtat i Comunicació 2015-2016 Puntual Per determinar
Estudiar la possibilitat de creació d’un Observatori municipal, conjuntament, amb d’altres Departaments.
Disseny del projecte Disseny i continguts. Igualtat i Comunicació 2015-2019 Contínua Cost 0
Elaboració d’una Guia de Llenguatge no sexista i revisió continguts de difusió municipals (Butlletins, web, etc).
Promoure una comunicació igualitària.
Continguts inclusius i no sexistes.
Igualtat i Comunicació 2015 Puntual Per determinar
Incorporar criteris d’igualtat en els plecs de condicions per a la prestació de serveis municipals.
Clàusules concretes per accedir a la contractació pública.
Nombre de contractacions amb criteris específics en matèria d’igualtat.
Serveis Generals i Igualtat
2015 Puntual Cost 0
Incorporar dades desagregades per sexe a les memòries tècniques i bases de dades internes.
Dades desagregades per sexes dels diferents Departaments.
Disseny i implementació del recurs.
Igualtat i Comunicació 2015-2019 Contínua Cost 0
Estudiar mesures per incorporar els homes del municipi en les polítiques d’igualtat.
Incorporar els homes en les polítiques d’igualtat.
Accions on han participat.
Igualtat
2015-2019 Contínua Cost 0
Mantenir els actes del 8 de març. Dia
Sensibilització i participació de la
Accions i nº persones participants.
Igualtat i Alcaldia. 2015 Contínua Per determinar
62
Internacional de les dones.
ciutadania.
Impulsar la diagnosi de la realitat del col·lectiu de Lesbianes , gais , transsexuals i bisexuals per tal d'implementar les actuacions que se'n derivin.
Conèixer la realitat del col·lectiu. Identificar les necessitats. Lluitar contra l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Proposar accions.
Nombre d’accions proposades. Nombre de persones implicades
Igualtat i Alcaldia 2015-2019 puntual Cost 0
Realitzar amb caràcter anual un Pla operatiu per a l’execució de les actuacions que se’n deriven de les diferents línies d’actuació i objectius del present Pla.
Ajustar el nivell d’execució, pressupostació i temporalitzacio dels objectius i actuacions que es pretenen assolir amb cada exercici.
Quantitat i qualitat d’objectius assolits. Nombre d’entitats , serveis, departaments i persones participants. Realitzar un seguiment acurat del Pla a través d'indicadors qualitatius i quantitatius
Totes les àrees de l’ajuntament, entitats i ciutadania en general
2015-2019 anual Cost 0
63
8.2 Acció contra la violència masclista
La violència és una de les xacres socials més greus que persisteix a la nostra cultura, que
vulnera els drets humans i que atempta contra la plena ciutadania, l’autonomia, la dignitat i
la llibertat de les dones.
L’Ajuntament es compromet a desenvolupar un paper actiu en la lluita de les violències
contra les dones, promovent, en el marc de les seves competències, les mesures adients
per a la seva eradicació.
Aquest compromís és coherent amb el mandat de la Llei 5/2008, del dret de les dones a
eradicar la violència masclista, que propugna la responsabilitat dels poder públics i la
necessitat d’intervenir de manera integral. Això significa desenvolupar mesures de
prevenció i sensibilització social, de detecció de la problem{tica, i d’atenció i recuperació de
les dones que la pateixen, i dels seus fills i filles.
Per tal de desenvolupar aquesta intervenció integral, les actuacions s’han de basar en un
model de treball en xarxa que requereix d’eines i estratègies de coordinació i cooperació
entre els diferents serveis, institucions i agents socials per tal d’abordar la violència
masclista de manera efectiva i evitant la doble victimització de les dones.
64
LÍNIA ESTRATÈGICA 2: ACCIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
OBJECTIU GENERAL: Disminuir l’impacte de la violència masclista i avançar en la seva eradicació.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
2.1. Promoure la sensibilització i la conscienciació social i professional i vetllar per unes relacions igualitàries al municipi.
2.2 Garantir la intervenció integral i el treball en xarxa i cooperatiu de tots els serveis i institucions, en el marc del protocol d’eradicació de la violència masclista.
2.3 Implicar el m{xim de serveis presents en el territori i també la ciutadania per tal d’afavorir la identificació precoç de la violència i millorar la seva prevenció.
2.4 Ampliar el focus de treball vers els micromasclismes i la violència subtil que tolera i fomenta la violència masclista en l’{mbit públic i privat.
2.5 Contribuir a la capacitació i formació específica del personal tècnic i polític.
ACCIONS RESULTATS PREVISTOS
INDICADORS D’AVALUACIÓ
ÀREES IMPLICADES
TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST
Any inici Durada <1000 <5000 >5000
Revisió protocol, Xarxa-Circuit d’ actuació en matèria de violència masclista.
Protocol i Circuit en funcionament i actualitzat.
Àrees i persones implicades.
Igualtat i SSAP 2015-2016 Puntual Cost 0
Difusió interna i externa del Protocol i Circuit d’atenció.
Coneixement per part del personal municipal del Protocol i Circuit.
Tipus d’accions realitzades.
Igualtat i SSAP 2015-2016 Puntual Per determinar
Dissenyar i distribuir un díptic informatiu sobre els canals públics d’atenció i denúncia en casos de violència.
Ciutadania informada sobre on acudir en cas de necessitat.
Nº i tipus de materials de difusió publicats.
Igualtat i SSAP 2015-2016 Contínua Per determinar
65
Mantenir les campanyes de sensibilització al voltant del 25 de novembre.
Major sensibilitat de la ciutadania sobre la violència masclista en el municipi.
Nº i tipus d’activitats organitzades, nombre de participants per sexe i edat.
Igualtat. 2015-2019 Contínua Per determinar
Continuar amb els tallers de prevenció de violència masclista als Centres Educatius de Primària i Secundària.
Adquisició d’habilitats i eines de prevenció a la ciutadania en matèria de violència masclista.
Nº i tipus d’activitats organitzades, nombre de participants per sexe i edat.
Igualtat i Educació. 2015-2019 Contínua Per determinar
Formació específica en violència masclista al personal tècnic i Policia Local.
Millora en l’atenció a les dones agredides.
Nº de cursos, serveis implicats i persones assistents.
Igualtat, SSAP i Policia Local.
2016 Contínua Cost 0
Manteniment dels Servei psicològic i jurídic per a víctimes de violència masclista.
Atenció i millora situació dones agredides.
Nº de dones ateses en els diferents serveis i valoració usuàries.
Igualtat i SSAP. 2016-2019 Contínua 10.000,00 Pressupost 2015
Ampliar l’atenció psicològica als fills i filles de les dones que pateixen o han patit violència masclista.
Atenció i millora situació dones i fills/es.
Nº de nens/es ateses en els diferents serveis i valoració usuàries.
Igualtat i SSAP. 2015-2019 Contínua Cost 0
Programar les activitats de forma conjunta amb les Entitats de dones del municipi.
Major interrelació entre les entitats i diàleg amb la Regidoria d’Igualtat.
Nº d’activitats organitzades conjuntament.
Igualtat. 2015-2019 Contínua Cost 0
66
8.3 Drets i qualitat de vida
L’administració local entén el dret a una vida digna i al benestar físic, psicològic i social com
a valor fonamental i, per tant, adquireix una dimensió clau en les seves polítiques públiques.
La garantia d’aquesta qualitat de vida passa per l’equitat en els processos de distribució i
accés als recursos, espais i oportunitats que es presenten en un territori.
Per aquest motiu, cal treballar perquè aquesta igualtat pugui donar-se franquejant els
diferents factors de desigualtat que afecten de forma directa o indirecta la salut, l’educació
i el benestar de les persones, o qualsevol altre que impedeixi el lliure desenvolupament de
les persones, especialment de les dones.
A més, cal que les actuacions s’adrecin a propiciar que aquest sigui un municipi inclusiu,
socialment cohesionat i capaç de generar un repartiment equitatiu dels recursos i de cobrir
les necessitats i interessos de les dones i els homes, tenint en compte les seves
especificitats i les diferents etapes dels seu cicle vital.
67
LÍNIA ESTRATÈGICA 3: DRETS I QUALITAT DE VIDA
OBJECTIU GENERAL: Situar la sostenibilitat de la vida en el centre de les polítiques públiques locals, promovent les condicions per a que totes les persones gaudeixin d’una vida digna.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
3.1 Sensibilitzar envers les diferències de gènere que afecten la qualitat de vida de les persones i treballar per l’eliminació de les desigualtats que se’n generen.
3.2 Tenir en compte la diversitat de situacions i el cicle de vida de les persones en tots els plans, programes i projectes que es portin a terme, especialment en els àmbits de salut, esports, educació, atenció social, diversitat etc
3.3 Promoure un model de ciutat inclusiva, cohesionada i accessible per a totes les persones.
ACCIONS RESULTATS PREVISTOS INDICADORS
D’AVALUACIÓ ÀREES IMPLICADES
TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST
Any inici Durada <1000 <5000 > 5000
Formació en perspectiva de gènere a les persones tècniques d’Urbanisme.
Sensibilització i incorporació de la perspectiva de gènere.
Nº formacions, participació i valoració.
Igualtat i Urbanisme 2015-2016 Puntual
Jornada dia Internacional de la salut de les dones -28 de maig-.
Sensibilitzar i prevenir sobre les principals malalties que afecten a les dones.
Nº d’activitats i assistència per sexes i edat.
Igualtat i Salut 2015-2019 Contínua Per determinar
Realització de tallers d’educació sexual en centres formals i no formals (incorporant entitats de dones).
Informació i orientació afectivo-sexual per a joves i entitats de dones.
Nº de tallers i assistència per sexes i edat.
Igualtat i Educació 2015-2019 Contínua Per determinar
68
Recopilar i posar a l’abast dels centres educatius i les Ampa recursos pedagògics i coeducatius.
Eines i recursos a l’abast del personal docent i les Ampa.
Nº de centres educatius i Ampa que es fa arribar la documentació i materials.
Igualtat i Educació 2016 Puntual Per determinar
Campanya per tal de potenciar la igualtat en l’esport i la inclusió de les dones en totes les seves disciplines.
Incrementar la incorporació i presència de les dones en l’esport.
Nº d’accions. Nº d’equips femenins. Nº de persones usuàries d’esport en dependències municipals per sexe i edat.
Igualtat i Esports 2016-2019 Contínua Per determinar
Dissenyar una eina per tal de detectar casos que requereixen d’especial atenció fruit de la feminització de la pobresa.
Incrementar la qualitat de vida de les dones grans en dificultat social.
Disseny eina, coordinacions realitzades i dones ateses.
Igualtat i SSAP 2015-2019 Contínua Per determinar
69
8.4 Treballs i temps
Tot i que la taxa d’ocupació femenina ha augmentat considerablement en els últims anys, les
dones encara es veuen afectades per unes condicions laborals més precàries: més presència
en l’economia submergida, salaris més baixos, major temporalitat, segregació horitzontal –
sectors professionals feminitzats i poca diversificació de les opcions–, i segregació vertical –
dificultats per a accedir a càrrecs de responsabilitat o comandament.
A més, la manca de reconeixement social del treball de cura i atenció a l’{mbit domèstic i
familiar, i la quasi inexistent coresponsabilitat entre dones i homes, augmenten les dificultats
de conciliació de la vida laboral, personal i familiar i esdevenen també causes directes en la
precarietat laboral femenina. Temps i treball són, doncs, dos elements que interactuen i als
què cal prestar atenció i cercar mesures que impliquin tots els sectors socials i que promoguin
una veritable transformació cultural.
En aquest sentit, les polítiques públiques han de promoure un nou pacte social entre els
diferents agents socials, per tal d’impulsar un nou model d’organització del treball, dels serveis
i dels temps, que integri les necessitats familiars i personals dels homes i de les dones.
Les actuacions han d’anar dirigides a promoure la participació equilibrada de dones i homes en
la vida laboral, familiar, personal i social, sense que això suposi un detriment en la carrera
professional i/o qualitat de vida de les persones i, especialment, de les dones. Per això, cal
també promoure l’accés de les dones al món laboral i professional en igualtat de condicions,
fomentar l’emprenedoria i l’autoocupació de les dones i el reconeixement del talent femení
com a motor de desenvolupament econòmic i social.
70
LÍNIA ESTRATÈGICA 4: TREBALLS I TEMPS
OBJECTIU GENERAL: Promoure una redistribució equitativa dels treballs i dels temps entre dones i homes, tant en l’{mbit públic com privat.
OBJECTIUS ESPECÍFICS:
4.1. Impulsar mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i promoure una utilització equitativa per part de dones i homes.
4.2 Fomentar la corresponsabilitat familiar i social en la cura de les persones.
4.3 Afavorir l’accés i la permanència de les dones en el mercat de treball en condicions d’igualtat.
4.4 Fomentar l’emprenedoria de les dones i el treball cooperatiu.
4.5 Potenciar el teixit productiu garantint la igualtat i l’aprofitament del talent femení.
ACCIONS RESULTATS PREVISTOS INDICADORS
D’AVALUACIÓ ÀREES IMPLICADES
TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST
Any inici Durada < 1000 <5000 >5000
Mesures d’ocupació específiques per a dones amb majors dificultats d’ocupació.
Augmentar l’ocupació de les dones aturades i/o risc d’exclusió social.
Dones incorporades al mercat laboral.
Igualtat i Promoció Econòmica.
2015-2019 Contínua Per
determinar
Donar a conèixer bones pràctiques empresarials en matèria d’igualtat a les empreses locals.
Augment d’accions en matèria d’igualtat al sector empresarial local.
Nº d’accions realitzades.
Igualtat i Promoció Econòmica.
2015-2019 Puntual Per determinar
Incloure missatges de coresponsabilitat en totes les campanyes, així com en activitats de sensibilització dirigides a tota la ciutadania.
Sensibilitzar i promoure una cultura compartida per part de tota la ciutadania.
Nº de campanyes i accions implementades.
Igualtat 2015-2019 Contínua Per
determinar
71
Impulsar la creació del Banc del temps.
Majors possibilitats de conciliació de la vida personal, familiar i laboral de la ciutadania.
Nº de persones usuàries i d’intercanvis realitzats.
Igualtat i Promoció Econòmica.
2016-2019 Contínua Cost 0
Desagregar per sexe i edat les fonts estadístiques vinculades al mercat laboral local.
Dades actualitzades de la situació laboral de la població desagregades per sexe i edat.
Nº de persones aturades per sexe i edat.
Igualtat i Promoció Econòmica
2015-2019 Contínua Cost 0
Incloure la perspectiva de gènere en els diferents mòduls de Formació Ocupacional.
Sensibilització participants.
Nº de formacions i persones formades.
Igualtat i Promoció Econòmica
2015-2019 Contínua Cost 0
Creació d’una Xarxa de dones emprenedores
Creació i consolidació de la Xarxa.
Nº de participants, trobades i activitats previstes.
Igualtat i Promoció Econòmica.
2015-2019 Contínua Per
determinar
72
8.5 Reconeixement del lideratge i participació de les dones
L’administració pública, com a institució propera a la ciutadania, és una observadora de
primera línia de les necessitats i interessos de la ciutadania i, per tant, ha de ser capaç de
canalitzar les seves demandes.
Des de fa uns anys, es parla de participació lligada a la política, com una eina per
democratitzar decisions i construir nous processos socials que donin poder a les persones.
Els mecanismes desplegats però, defensen formes de participació que no sempre acaben
reflectint totes les veus de la ciutadania.
Tot i que la participació política i social de les dones ha anat en progressiu augment, el cert
és que aspectes psicosocials, polítics, econòmics, d’horaris, i també d’interessos, dificulten
o, en el pitjor dels casos, impedeixen, el lliure accés de les dones a les esferes públiques i de
decisió.
Per això, les polítiques públiques han de treballar per transformar les formes i els canals de
participació perquè siguin compatibles amb la vida quotidiana de les persones, eliminant la
dicotomia entre formal i informal, reconeixent el valor i les capacitats diferenciades de
dones i homes i potenciant l’apoderament individual i col·lectiu. Les actuacions s’adrecen,
per tant, a pal·liar les deficiències existents i a promoure noves mesures de representació
equilibrada, partint del convenciment que les noves demandes i realitats socials necessiten
de les aportacions de les dones, d’un nou model de gestió i de renovades línies d’acció en
l’agenda política.
Així mateix, cal seguir treballant per donar valor i visibilitat a totes les aportacions que les
dones fan a la cultura i donar la importància que mereix la seva contribució a la memòria
històrica.
73
LÍNIA ESTRATÈGICA 5: RECONEIXEMENT DEL LIDERATGE I LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES
OBJECTIU GENERAL: Treballar per una democràcia equitativa i participativa, promovent la governança i la participació de les dones en tots els nivells de la vida pública.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
5.1 Assegurar que els mecanismes de participació siguin una plataforma de representació de totes les veus, i de la presa de poder tant individual com col·lectiu.
5.2 Potenciar la incorporació i el lideratge de les dones en tots els nivells de responsabilitat i presa de decisions dels espais institucionals.
5.3 Fomentar la participació de les dones en totes les esferes socioculturals de la ciutat.
5.4 Acompanyar i donar suport als grups de dones, reconeixent el seu valor i les seves potencialitats.
5.5 Reconèixer, valorar i difondre els treballs i els sabers de les dones i de la genealogia feminista al llarg de la història.
ACCIONS RESULTATS PREVISTOS INDICADORS
D’AVALUACIÓ ÀREES IMPLICADES
TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST
Any inici Durada <1000 <5000 >5000
Mantenir el suport a les Entitats de dones del municipi.
Suport específic econòmic i/o tècnic.
Nº d’Entitats i suport específic atorgat.
Igualtat i Participació 2015-2019 Contínua Per determinar
Valorar la possibilitat de participació de les Entitats en el Consell de les Dones del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Comissions).
Implicació de les dones en el Consell de les Dones.
Nº de reunions, Comissió assignada i accions desenvolupades.
Igualtat i Participació 2016 Contínua Cost 0
Formació en perspectiva de gènere a les Entitats i Associacions del municipi.
Increment de la sensibilització i coneixement en matèria d’igualtat de les entitats i associacions del municipi.
Nº de sessions portades a terme. Nº d’Entitats i Associacions participants. Nº persones participants.
Igualtat i Participació
2016 Puntual Cost 0
74
Difusió del SIAD.
Augment la participació de les dones, amb incidència en crear espais de trobada entre dones autònomes i immigrants.
Formes de difusió, activitats i dones participants.
Igualtat i Comunicació 2015 Puntual Per determinar
Crear espais de trobada entre les tres Associacions de Dones del municipi.
Acostament i realització d’activitats conjuntes entre les tres Associacions.
Nº de trobades i activitats conjuntes realitzades.
Igualtat i Participació 2015-2019 continua Cost 0
Creació d’un news letter de difusió trimestral de les activitats amb perspectiva de gènere desenvolupades en el municipi.
Coneixement per part de la ciutadania de les activitats realitzades per l’ajuntament i Entitats de dones amb perspectiva de gènere.
Nº Butlletins i Entitats participants.
Igualtat. 2016 Contínua Per determinar
Realització d’un concurs literari per a les dones d’Esparreguera.
Visibilitat i reconeixement de les aportacions de les dones a la cultura.
Fons específic creat. Igualtat i Cultura. 2016 Puntual Per determinar
75
Glossari31
Acció Positiva: Mesures per compensar la situació de desigualtat de partida de les dones. Incideix en l’{mbit públic i garanteix la seva presència. Androcentrisme: Conjunt de valors dominants basats en una percepció centrada en normes masculines. Les societats androcèntriques són aquelles que situen l’element masculí com a prototip, un referent que cal imitar i l’experiència del qual és interpretada com a universal, menyspreant i ocultant les experiències de les dones. Coeducació: Mètode educatiu que parteix del principi de la igualtat entre els sexes i de la no discriminació per raó de sexe, que pretén educar conjuntament a nens i nenes en la idea de que hi ha diferents mirades i visions del món, diferents experiències i aportacions fetes per dones i homes que conformen la realitat col·lectiva i sense les que no es pot interpretar ni conèixer el món. Conciliació de la vida personal i laboral: Possibilitat d’una persona de fer compatibles l'espai personal amb el familiar, el laboral i el social, i de poder desenvolupar-se en els diferents àmbits. Coresponsabilitat en el treball reproductiu: Participació equilibrada de dones i homes en cadascuna de les tasques i responsabilitats de la vida familiar, tant de treball domèstic com de la cura de persones dependents. Democràcia paritària: Forma d’organització social i política en la qual hi ha igualtat de nombres i drets dels diferents col·lectius que componen la societat i que han de formar part dels òrgans decisoris i de govern. Les quotes o la modificació de les normatives electorals són exemples d’estratègies per a aconseguir la democr{cia parit{ria entre dones i homes. Desigualtat de tracte: Manca d’igualtat en el tracte entre diversos col·lectius de manera arbitrària i sistemàtica, tot afavorint un col·lectiu per damunt dels altres. (Directiva2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol de 2006, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de treball i ocupació).
31
Elaborat a partir dels Glossaris : Centres d’informació i recursos per a dones, una proposta de model funcional i
de gestió, Diputació de Barcelona, 2007; i Col·lecció Documents de Recull de termes Dones i treball, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, 2008.
76
Discriminació directa: Tractar de manera desigual o amb un tracte d’inferioritat les persones sobre la base d’un dels motius expressament prohibits per l’ordenament jurídic nacional i internacional, per exemple, segons el sexe. Discriminació indirecta: Criteris, mesures, normes i intervencions socials o polítiques formalment neutres que resulten desfavorables per a un col·lectiu, ja que no té en compte la posició inicial desfavorable de la qual parteix aquest col·lectiu. Aplicació de distincions i de pràctiques desiguals i arbitràries que una col·lectivitat fa a una persona o grup en un determinat àmbit per motius de sexe, ètnia, ideologia, edat, opció sexual o d’altres. Discriminació: Es considera discriminació tots aquells casos en què una persona és tractada de manera desigual i desfavorable per la seva pertinença a un grup concret i no sobre la base de les seves capacitats individuals. Divisió sexual del treball: Repartiment de tasques socials i domèstiques adjudicades segons el sexe que han produït aprenentatges diferents per a homes i dones i que es valoren d’una manera desigual en la societat. Equitat de gènere: Distribució justa dels drets, beneficis, obligacions, oportunitats i recursos entre les persones a partir del reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i homes a la societat. Feminisme: Doctrina, teoria i moviment social que propugna la consideració de les dones com a éssers humans complets, subjectes individuals de drets i deures i s’oposa a la discriminació per raó de sexe (per haver nascut femella), o de gènere ( a causa de les atribucions femenines com a dona). El feminisme té diverses orientacions i ideologies, però no s’ha d’oposar – com vulgarment es fa – a masclisme, ja que el masclisme representa una actitud de prepotència del mascle enfront de la femella, i aquest concepte no és l’oposat al feminisme. Gènere: Construcció social i cultural basada en les diferències biològiques entre els sexes que assigna diferents característiques emocionals, intel·lectuals i comportamentals a dones i homes, variables segons la societat i l’època històrica. A partir d’aquestes diferències biològiques, el gènere configura les relacions socials de poder entre homes i dones. Igualtat de gènere: Condició de ser iguals homes i dones en les possibilitats de desenvolupament personal i en la capacitat de prendre decisions, per la qual cosa els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i d’homes són igualment considerats, valorats i afavorits. Igualtat de tracte entre dones i homes: Condició de ser iguals dones i homes en l’{mbit laboral, social, cultural, econòmic i polític, sense que actituds i estereotips sexistes limitin les seves possibilitats. Indicador de gènere: Mesura, nombre, fet, opinió o percepció que mostra la situació específica de les dones i dels homes, així com els canvis que es produeixen en els dos grups a través del temps. L’indicador de gènere és una representació d’un fenomen determinat que mostra totalment o parcial una realitat i que té la funció de fer visibles els canvis socials en termes de relacions de gènere al llarg del temps.
77
Perspectiva de gènere: Presa en consideració de les diferències socioculturals entre les dones i els homes en una activitat o {mbit per a l’an{lisi, la planificació, el disseny i l’execució de polítiques, considerant com les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones. La perspectiva de gènere permet de visualitzar dones i homes en la seva dimensió biològica, psicològica, històrica, social i cultural i de trobar línies d’acció per a la solució de desigualtats. Polítiques d'Igualtat: Sorgeixen als Estats Units a la dècada dels 60 dins del moviment de drets civils i, en principi, per evitar la discriminació, per raons de raça, religió, color o origen. Sota el mandat del president J.F. Kennedy s’estableix el concepte d’acció positiva i s’obliga a garantir als contractistes del govern la igualtat d’oportunitats en la seva plantilla. A Europa, des dels anys 50 i 60, els països nòrdics - Islàndia, Finlàndia, Suècia, Noruega i Dinamarca- ja treballen en polítiques de l’Estat de Benestar que inclouen accions positives vers les dones. A dia d’avui, aquests països són els que disposen d’una proporció més alta de població activa femenina, conjuntament amb polítiques familiars que permeten conciliar la vida personal i la laboral a dones i homes. La teoria –que s’ha complert- és que en invertir en ajudes socials, s’incrementa la presència de les dones al mercat laboral. Major presència de força de treball qualificada al mercat laboral té conseqüències en el creixement econòmic. Rols de gènere: Els papers, les funcions, les activitats i les responsabilitats que s’atribueixin com a pròpies i diferenciades a dones i homes. Segregació horitzontal de l'ocupació: Distribució no uniforme d’homes i dones en un sector d’activitat determinat. Generalment, la segregació horitzontal de l’ocupació fa que les dones es concentrin en llocs de treball que es caracteritzen per una remuneració i un valor social inferiors i que són en bona mesura una prolongació de les activitats que fan en l’{mbit domèstic. Segregació vertical de l'ocupació: Distribució no uniforme d’homes i dones en nivells diferents d’activitats. Generalment, la segregació vertical de l’ocupació fa que les dones es concentrin en llocs de treball de menor responsabilitat. Sostre de vidre: Barrera invisible que dificulta l’accés de les dones al poder, als nivells de decisió i als nivells més alts de responsabilitat d’una empresa o organització a causa dels prejudicis envers les seves capacitats professionals. Transversalitat de gènere (de l’anglès gendermainstreaming): Estratègia al llarg termini que incorpora la perspectiva de gènere i la igualtat de gènere de les dones en totes les polítiques i actuacions d’un govern. La transversalitat de gènere implica incorporar la perspectiva de gènere en totes les polítiques i les actuacions per a tenir en compte les necessitats i els interessos tant de les dones com dels homes.
78
Documentació utilitzada
Almeda, Elisabeth; Di Nella, Dino. Perfiles y diversidades de las famílias monoparentales, Copalqui, Barcelona, 2011.
Centres d’informació i recursos per a dones, una proposta de model funcional i de
gestió, Diputació de Barcelona, 2007.
Col·lecció Documents de Recull de termes Dones i treball, Departament de Treball
de la Generalitat de Catalunya, 2008.
Enquesta violència masclista a Catalunya. Departament d’Interior, Generalitat de
Catalunya, 2010.
Enquesta de mobilitat quotidiana de Catalunya 2006. Autoritat del Transport Metropolità i Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Informe Violència contra les Dones. Partits Judicials del Baix Llobregat –Quart trimestre 2013, segons dades CGPJ-, Consell de les Dones, Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Informe anual 2010, Departament Acció Social i Ciutadania, Generalitat de Catalunya.
Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Llei 5/2008 del dret de les dones per a l’eradicació de la violència masclista.
Llei 2/2004 de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen d’atenció especial. Generalitat de Catalunya.
Marc competencial de les polítiques d’igualtat de gènere en l’àmbit local i propostes de
futur, Diputació de Barcelona, 2007.
Mujeres y hombres en España, 2010. Instituto Nacional de Estadística.
Serveis Socials i perspectiva de gènere. Reflexions en femení, nº 8. Diputació de
Barcelona, 2001.
Participació de les dones. Reflexions en femení, nº 31. Diputació de Barcelona 2009.
79
Altres
Memòries d’activitats de l’Ajuntament d’Esparreguera.
I Pla d’Igualtat de Gènere de l’Ajuntament d’Esparreguera, 2009-2013.
Diagnosi municipal d’Esparreguera. OPIDC, Diputació de Barcelona, 2014.
Aplicatiu recollida de dades. Oficina de Polítiques d’Igualtat i Drets Civils.
Procés de reflexió entorn l’abordatge de la convivència, la ciutadania i la diversitat d’Esparreguera. Servei de Polítiques d’Acció Comunit{ria i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, 2014.
