Indicadors Moià.doc - pdfMachine from Broadgun Software ... · Els mecanismes d™avaluació mØs apropiats per realitzar aquest tipus de seguiment són els indicadors ambientals

id9468875 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer! - a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com http://www.broadgun.com

Auditoria Ambiental del Moianès

AGENDA 21 AMBIENTAL DEL MUNICIPI DE MOIÀ

L’agenda 21 supramunicipal del Moianès ha estat realitzada ajustant-se a la metodologia establerta en el Programa d’Auditories Ambientals Supramunicipals de l’Oficina Tècnica del Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de l’empresa GAIA – Serveis Ambientals, S.L.

Equip Director:

Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona

Rosa Maria Canals. Directora del Programa d’Auditories Ambientals Supramunicipals

Responsables municipals:

Ajuntament de Moià:

Carles Padrós, Regidor de Medi Ambient

Josep Viladrich, Regidor de Medi Ambient

Mercè Terol, Tècnica

Equip Auditor:

GAIA – Serveis Ambientals, S.L.

Pilar Clapers, Biòloga. Coordinadora

Montserrat Clapers, Biòloga

Anna Baró, Geògrafa

Cristina Forcada, Ambientòloga

Marta Puigdomènech, Ambientòloga

Altres col·laboracions: Entitats i Administracions que han facilitat informació

Generalitat de Catalunya

Agència Catalana de l’Aigua

Agència de Residus de Catalunya

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Departament de Salut

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Consell Comarcal del Bages

Centre de la Propietat Forestal

Aigües de Manresa

SOREA

Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs

Consorci per la Promoció de Municipis del Moianès


1

1. PLA DE SEGUIMENT

1.1. OBJECTIUS I METODOLOGIA

Un cop elaborats la Diagnosi i el Pla d�Acció, cal definir un Pla de Seguiment que permeti:

Seguir l�evolució dels aspectes ambientals analitzats

Avaluar el grau d�aplicació de les accions proposades

Els mecanismes d�avaluació més apropiats per realitzar aquest tipus de seguiment són

els indicadors ambientals.

Els indicadors ambientals són aquells paràmetres que permeten conèixer de manera

ràpida i precisa l�estat en què es troba un determinat aspecte en un lloc i en un temps concret.

Un conjunt d�indicadors facilitaran, doncs, el coneixement de l�estat global del medi

ambient en el context en què s�analitzi.

De manera específica, els indicadors ambientals aplicats als principis de la sostenibilitat

han de portar a conèixer d�una manera objectiva la millora dels aspectes ambientals del

municipi on s�ha realitzat l�auditoria.

Atès que els indicadors de sostenibilitat són eines d�avaluació, els 30 indicadors del

Sistema Municipal d�Indicadors de Sostenibilitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat reuneixen una sèrie de condicionants i característiques:

Que siguin fàcilment mesurables, de manera que l�Ajuntament o l�organisme

competent (mitjançant els serveis tècnics i el personal laboral propi) puguin obtenir les dades amb una certa rapidesa i sense excessives complicacions de caràcter

tècnic.

Que siguin pràctics i comprensibles, a fi que assoleixin de forma efectiva el paper

d�eines d�informació pública. La seva interpretació ha de ser senzilla per a polítics,

tècnics i també per a la població en general.

1.2. DEFINICIÓ DEL SISTEMA D�INDICADORS

Per cada indicador s�ha confeccionat una fitxa on hi consta:

Nom de l�indicador

Número

Accions de referència

Descripció

Fonts d�informació

Mètode de càlcul

id7733578 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer! - a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com http://www.broadgun.com

Pla de Seguiment

2

Resultat i representació gràfica

Fonts

Tendència desitjada

Periodicitat

Terminis

Unitats

Valor de referència


3

Nom de l�indicador: MOSAIC TERRITORIAL Número: 1

Accions de referència:

Descripció:

Efectua l�anàlisi de l�estructura i la dinàmica del paisatge municipal a partir de la distribució

i les característiques de les diferents taques de paisatge

Fonts d�informació:

Mapa de cobertes forestals del sòl (CREAF) Mapa d�usos del sòl. Institut Cartogràfic de Catalunya

Mètode de càlcul:

Es determina a partir de 3 indicadors de paisatge:

L�indicador de contrast de vora total (TECI: Total Edge Contrast Index), que basa el seu càlcul en la longitud de les interfases entre taques de

diferents classes de paisatge.

L�indicador de mida de gra de paisatge, que mesura la mitjana de l�àrea de les diferents taques de paisatge classificades per categories de

paisatge.

L�indicador de fragmentació del paisatge, que mesura el nombre mitjà de taques de paisatge. RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA No s�ha pogut disposar de la informació per a representar l�indicador

Tendència desitjada: a establir pel municipi Periodicitat: biennal

Unitats: adimensional Valor de referència:

Pla de Seguiment

4

Nom de l�indicador: INTENSITAT D�URBANITZACIÓ DE L�ECONOMIA LOCAL Número: 2


Descripció:

L�indicador estima la intensitat d�ocupació urbana del sòl a partir de la relació entre la taxa

anual d�ocupació urbana i el producte interior brut municipal (PIB municipal)


Sòl construït: mapes d�usos del sòl i treball de camp

Mètode de càlcul:

Sòl construït any X � Sòl construït any X-I / PIB municipal any X

RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

No s�ha pogut calcular l�indicador per falta d�informació sobre el sòl construït

Tendència desitjada: Disminució Periodicitat: : anual i quinquennal

Unitats: : m2 de sòl construïts/ milers euros Valor de referència:


5

Nom de l�indicador: OCUPACIÓ URBANA DEL SÒL Número: 3


Descripció:

Avalua el potencial d�ocupació urbana del sòl, a partir de determinar la superfície urbana

ocupada o en previsió de ser ocupada (mitjançant plans parcials) en relació amb la

superfície total del municipi


Ortofotomapes i treball de camp Ajuntament i urbanisme

Mètode de càlcul:

Percentatge de superfície urbana actual + superfície urbanitzable planificada + superfície sistemes generals en sòl no urbanitzable, respecte la

superfície total del municipi


3,98%

0,00%

0,50%

1,00%

1,50%

2,00%

2,50%

3,00%

3,50%

4,00%

4,50%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

% s

òl

ocu

pat

Tendència desitjada: el municipi ha d�establir la tendència desitjada Periodicitat: : anual

Unitats: % Valor de referència:

Pla de Seguiment

6

Nom del subindicador: DENSITAT Número: 3.1


Descripció:

Densitat de població del municipi Fonts d�informació:

Ajuntament i IDESCAT

Mètode de càlcul:

Nombre d�habitants dividit per la superfície municipal


72,8571,6968,2864,69

61,7058,1354,3052,95

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

hab

itan

t/km

2

Tendència desitjada: el municipi ha d�establir la tendència desitjada Periodicitat: : anual

Unitats: habitants/km2 Valor de referència:


7

Nom del subindicador: SOBRECONSTRUCCIÓ D�HABITATGES Número: 3.2


Descripció:

Relaciona els habitatges construïts amb els habitatges buits Fonts d�informació:

Habitatges construïts: IDESCAT. Habitatges buits:

Consorci del Moianès

Mètode de càlcul:

(Nombre anual d�habitatges construïts/nombre d�habitatges buits) x 100 RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

194%

0%

50%

100%

150%

200%

250%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

% s

ob

reco

nstr

ucció

d'h

ab

itatg

es

Tendència desitjada: disminució Periodicitat: : anual


Pla de Seguiment

8

Nom de l�indicador: PROXIMITAT A SERVEIS URBANS BÀSICS Número: 4


Descripció:

Estima la població del municipi que té com a mínim 6 tipus d�equipaments o serveis bàsics

a menys de 500 metres i, a més a més, que la densitat de població és d�entre 75-550 habitants/ha


Ajuntament Ortofotomapes i treball de camp

Mètode de càlcul:

Població que disposa de 6 serveis bàsics i amb una densitat de 75-550 habitants/ha respecte la població total del municipi


No hi ha cap punt del municipi que presenti una densitat de població superior a 75 habitants/ha

Tendència desitjada: Manteniment Periodicitat: biennal



9

Nom de l�indicador: DESPLAÇAMENT I MOBILITAT DE LA POBLACIÓ Número: 5


Descripció:

Permet conèixer el tipus i l�estructura de la mobilitat interna i externa del municipi, avaluar

el pes específic dels desplaçaments en vehicle privat


IDESCAT, Enquestes de mobilitat urbana

Mètode de càlcul:

Percentatge de desplaçaments en vehicle privat respecte el total de desplaçaments (a peu + bicicleta + transport públic + vehicle privat)


71,03%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

% d

esp

laçam

en

ts e

n v

eh

icle

pri

vat

Tendència desitjada: Disminució Periodicitat: quinquennal


Pla de Seguiment

10

Nom del subindicador: NOMBRE DE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA Número: 5.1


Descripció:

Relaciona el nombre de vehicles de tracció mecànica amb els habitants (tant per mil) Fonts d�informació:

IDESCAT

Mètode de càlcul:

(Nombre de turismes+nombre de motos+nombre de furgonetes+nombre de tractors+nombre d�autobusos/ nombre d�habitants) x 1.000 RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

722701 709 692 702 700 704 731

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

No

mb

re d

e v

eh

icle

s T

M (

tan

t p

er

mil

)

Tendència desitjada: Disminució Periodicitat: anual

Unitats: tant per mil Valor de referència:


11

Nom de l�indicador: CARRERS DE PRIORITAT PER ALS VIANANTS Número: 6


Descripció:

Avalua la superfície de vials urbans amb alguna mesura de moderació de la circulació

(zona per a vianants, zona de prioritat invertida) respecte la superfície total de la xarxa viària urbana


Ajuntament

Mètode de càlcul:

Percentatge de superfície viària amb moderació de la circulació sobre superfície total de la xarxa viària urbana


No s�ha pogut disposar de la informació necessària per a calcular l�indicador, però se sap que el C. del Comerç és de vianants (excepte càrrega i

descàrrega) i el del Carrer Sant Sebastià i Sant Antoni, poden passar vehicles però amb prioritat per a vianants.

Tendència desitjada: Augment Periodicitat: anual


Pla de Seguiment

12

Nom de l�indicador: ADEQÜACIÓ DEL PLANEJAMENT A LA SINGULARITAT ECOLÒGICA

DEL TERRITORI

Número: 7


Descripció:

Calcula la superfície d�especial valor ecològic, classificada com a sòl urbanitzable en el

planejament vigent, respecte el total de superfície d�espais d�especial valor ecològic del

municipi


Ajuntament

Mètode de càlcul:

100- (Superfície d�espais d�especial valor ecològic en sòl urbanitzable/ superfície total d�espais d�especial valor ecològic) x 100


100%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

% d

'ad

eq

uació

Tendència desitjada: Augment Periodicitat: quinquennal

Unitats: % Valor de referència: 100%


13

Nom de l�indicador: PROTECCIÓ D�ESPAIS D�INTERÈS NATURAL Número: 8


Descripció:

Avalua la superfície d�espais d�interès natural del municipi que disposen d�algun tipus de

protecció amb relació a la superfície dels espais d�especial valor ecològic del municipi


Ajuntament, DMAH

Mètode de càlcul:

Percentatge de superfície d�espais naturals amb algun tipus de protecció respecte la superfície d�espais d�especial valor ecològic


18,58%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

20%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

% d

e p

rote

cció



Pla de Seguiment

14

Nom del subindicador: GESTIÓ FORESTAL Número: 8.1


Descripció:

Superfície que disposa de plans tècnics de gestió i millora forestal amb la totalitat de la

superfície forestal


Ajuntament, DMAH

Mètode de càlcul:

(Percentatge de superfície de superfície amb plans de gestió i millora forestal/ Superfície forestal )*100


46,33%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

% g

esti

ó f

ore

sta

l




15

Nom del subindicador: SUPERFÍCIE MUNICIPAL INCLOSA DINS LA DIRECTIVA D�HÀBITATS Número: 8.2


Descripció:

Superfície municipal inclosa dins la Directiva d�hàbitats Fonts d�informació:

Ajuntament, DMAH

Mètode de càlcul:


1.332,94

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Su

perf

ície

mu

nic

ipal

inclo

sa D

irecti

va d

'Hàb

itats

(ha)


Unitats: ha Valor de referència:

Pla de Seguiment

16

Nom de l�indicador: PREVENCIÓ DE RISCOS NATURALS Número: 9


Descripció:

Avalua el nivell de prevenció dels riscos ambientals del municipi i determina el nombre de riscos ambientals previstos en els diferents plans de prevenció respecte el nombre total de

riscos ambientals potencials del municipi


Ajuntament

Mètode de càlcul:

Percentatge de nombre de riscos ambientals previstos en plans de prevenció/ nombre total de riscos ambientals potencials del municipi


No s�ha pogut disposar de la informació necessària per a calcular l�indicador




17

Nom de l�indicador: PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN PROCESSOS DE SOSTENIBILITAT Número: 10


Descripció:

Avalua la vitalitat dels diferents òrgans estables de participació ciutadana relacionats amb processos d�Agenda 21 i en determina el nombre de reunions anuals


Ajuntament

Mètode de càlcul:

Nombre anual de reunions de l�òrgan de participació ciutadana


No hi ha cap òrgan de participació ciutadana relacionada amb processos de sostenibilitat, ni en l�àmbit municipal ni en el del Moianès

Tendència desitjada: Existència de periodicitat en les reunions Periodicitat: anual

Unitats: nombre de reunions a l�any Valor de referència:

Pla de Seguiment

18

Nom de l�indicador: ASSOCIACIONISME AMBIENTAL DEL MUNICIPI Número: 11


Descripció:

Determina el nombre d�inscrits en associacions de caràcter ambientalista registrades al

municipi. Es considera associació ambientalista aquella que en els seus estatuts preveu la millora i la protecció del medi ambient


Ajuntament i Grup ecologista El Fanal

Mètode de càlcul:

(Nombre d�inscrits en associacions ambientalistes registrades al municipi/ nombre d�habitants) x 1000 RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

18,4118,7119,6420,7321,73

23,0724,7025,33

0

5

10

15

20

25

30

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

No

mb

re d

'asso

cia

ts/1

.000 h

ab

itan

ts


Unitats: nombre d�associats/1000 habitants Valor de referència:


19

Nom de l�indicador: UTILITZACIÓ DE LA DEIXALLERIA MUNICIPAL Número: 12


Descripció:

Avalua l�ús ciutadà de la deixalleria municipal, a partir de determinar el nombre d�entrades

de materials realitzades per la població local en relació a la població total del municipi


Ajuntament

Mètode de càlcul:

Nombre anual d�entrades de material a la deixalleria/població total del municipi

RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA Tot i que el municipi disposa de deixalleria municipal no s�han pogut consultar les dades sobre el nombre d�entrades de materials realitzades només

per la població local.


Unitats: Nombre d�entrades/habitant i any Valor de referència:

Pla de Seguiment

20

Nom del subindicador: COST UNITARI DE LA GESTIÓ DE LA DEIXALLERIA Número: 12.1


Descripció:

Mesura la despesa total de la deixalleria relacionada amb les tones anuals gestionades a la deixalleria


Ajuntament

Mètode de càlcul:

Despesa total de la deixalleria/tones anuals gestionades a la deixalleria RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

47,80 �51,95 �

0 �

10 �

20 �

30 �

40 �

50 �

60 �

70 �

80 �

90 �

100 �

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Co

st

un

itari

de l

a g

esti

ó d

e l

a d

eix

all

eri

a

(eu

ros/t

on

es)


Unitats: �/tones anuals Valor de referència:


21

Nom de l�indicador: DESPESA MUNICIPAL EN MEDI AMBIENT Número: 13


Descripció:

Determina la despesa municipal en medi ambient en relació amb la despesa municipal

corrent


Ajuntament i Municat

Mètode de càlcul:

Percentatge de la despesa municipal corrent en medi ambient respecte la despesa municipal corrent


15,67%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

% d

e d

esp

esa m

un

icip

al

en

med

i am

bie

nt



Pla de Seguiment

22

Nom del subindicador: DESPESA MUNICIPAL EN MEDI AMBIENT PER HABITANT I ANY Número: 13.1


Descripció: Fonts d�informació: Ajuntament i Municat

Mètode de càlcul:

Despesa municipal en medi ambient per habitant i any RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

139,89 �

0 �

50 �

100 �

150 �

200 �

250 �

300 �

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Desp

esa e

n m

ed

i am

bie

nt

per

càp

ita


Unitats: � per habitant i any Valor de referència:


23

Nom de l�indicador: CONSUM FINAL D�ENERGIA Número: 14


Descripció:

Mesura el consum final d�energia considerant els diferents tipus d�energia consumits al

municipi


Empreses responsables dels diferents serveis energètics

Mètode de càlcul:

Consum anual total d�energia/ nombre d�habitants


1,44

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

tep

/hab

itan

t i

an

y

Tendència desitjada: Manteniment Periodicitat: anual

Unitats: tep/habitants i any Valor de referència:

Pla de Seguiment

24

Nom del subindicador: CONSUM ENERGÈTIC PER TIPUS D�ENERGIA Número: 14.1


Descripció:

Mostra el perfil d�utilització energètica dels consums específics de cada tipus d�energia Fonts d�informació:

Empreses responsables dels diferents serveis energètics

Mètode de càlcul:

Es representa gràficament com el percentatge dels consums específics de cada tipus d�energia (EE, GN, GLP, CL, EPL) RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

Combustibles líquids

52%

Energies producció

local0% Energia elèctrica

46%

Gas natural0%

Gasos liquats petroli2%

Tendència desitjada: Disminució combustibles fòssils Periodicitat: anual



25

Nom de l�indicador: INTENSITAT ENERGÈTICA TOTAL Número: 15


Descripció:

Aproximació a l�eficiència energètica de l�economia local, a partir de determinar el consum

total d�energia en relació al producte interior brut (PIB) del municipi


Consum d�energia: empreses subministradores serveis

energètics. PIB: IDESCAT, Anuari econòmic comarcal

Caixa Catalunya

Mètode de càlcul: Consum total d�energia/ PIB municipal


0,93

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

0,93

MW

h/e

uro

s

Tendència desitjada: Disminució Periodicitat: quinquennal

Unitats: MWh/�: Valor de referència:

Pla de Seguiment

26

Nom de l�indicador: PRODUCCIÓ LOCAL D�ENERGIES RENOVABLES Número: 16


Descripció:

Avalua el nivell d�autoabastament local amb fonts d�energies renovables i sostenibles Fonts d�informació:

Productors d�energies renovables

Mètode de càlcul:

Producció anual d�energies renovables sostenibles (eòlica, solar i minihidràulica) respecte el nombre d�habitants


No es tenen dades de producció.


Unitats: kWh/habitant i any Valor de referència:


27

Nom de l�indicador: RECUPERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Número: 17


Descripció:

Calcula el percentatge de residus municipals de gestió pública recuperats respecte el total

de residus municipals produïts


Ajuntament, Consorci de residus del Bages i Agència

de residus de Catalunya

Mètode de càlcul:

Percentatge de tones anuals de residus municipals recuperats respecte les tones anuals de residus municipals produïts


18,58%

12,27%

8,66%

0,06%

13,99%

37,15%

31,15%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% d

e r

ecu

pera

ció



Pla de Seguiment

28

Nom del subindicador: PRODUCCIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Número: 17.1


Descripció:




Mètode de càlcul: kg anuals de residus produïts/Nombre d�habitants x 365 dies


2,03

1,58

1,42

1,71

2,031,95

1,71

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

kg

/hab

itan

t i

dia

Tendència desitjada: Manteniment Periodicitat: anual

Unitats: kg/habitant i dia Valor de referència:


29

Nom del subindicador: PRODUCCIÓ UNITÀRIA DE RESIDUS MUNICIPALS RECUPERATS Número: 17.2


Descripció:

Fonts d�informació: Ajuntament, Consorci de residus del Bages i Agència de residus de Catalunya

Mètode de càlcul: kg anuals de residus municipals recuperats/Nombre d�habitants x 365 dies


0,75

0,22

0,00

0,320,25

0,17

0,53

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

kg

/hab

itan

t i

dia


Unitats: kg/habitant i dia Valor de referència:

Pla de Seguiment

30

Nom del subindicador: TRACTAMENT DELS RESIDUS MUNICIPALS Número: 17.3


Descripció:

Avalua els diferents tipus de tractament que reben els residus municipals. Fonts d�informació:



Mètode de càlcul:

Es consideren els següents sistemes de tractament: recuperació, deposició controlada i incineració.


8,7% 12,3% 18,6%0,1% 14,0%

37,1% 31,1%

62,9% 68,9%

91,3% 87,7% 81,4%

99,9%86,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% Recuperació % Deposició controlada

Tendència desitjada: Augment de la recuperació Periodicitat: anual



31

Nom de l�indicador: RECUPERACIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS Número: 18


Descripció:

Avalua el percentatge de residus industrials recuperats respecte el total de residus industrials produïts.


Ajuntament i Agència de residus de Catalunya

Mètode de càlcul:

Pel càlcul d�aquest indicador es consideren els residus industrials registrats a la declaració anual de residus de l�Agència de residus de Catalunya

que provenen d�activitats industrials. Percentatge de residus industrials produïts i recuperats respecte el total de residus industrials produïts


87,5%90,5%

52,3%

87,3%

73,3% 77,4%

87,4%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% d

e r

ecu

pera

ció

Tendència desitjada: Augment de la recuperació Periodicitat: anual


Pla de Seguiment

32

Nom del subindicador: TIPUS DE RESIDUS INDUSTRIALS PRODUÏTS Número: 18.1


Descripció:

Es representa gràficament com el percentatge de producció de cada tipus de residus,

classificats en inerts, no especials i especials.


Ajuntament i Agència de residus de Catalunya

Mètode de càlcul:

Percentatge de cada tipus de residus classificats en inerts, no especials i especials RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

2,7%0,6%

4,4% 4,0% 4,6% 4,8% 3,1%

96,9%95,2%95,4%96,0%95,6%95,1%

80,1%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% especial % inert % no especial

Tendència desitjada: Els menys favorables són els especials Periodicitat: anual



33

Nom de l�indicador: INTENSITAT DE PRODUCCIÓ DE RESIDUS DE L�ECONOMIA LOCAL Número: 19


Descripció:

Estima la intensitat de producció de residus, a partir de la producció total de residus, tant

municipals com industrials en relació al producte interior brut (PIB) del municipi


Empreses generadores de residus i Agència de

residus de Catalunya, IDESCAT i Anuari Econòmic

Comarcal de la Caixa de Catalunya

Mètode de càlcul:

Producció total de residus/ PIB municipal


0,08

0,06

0,07

0,07

0,08

0,05

0,08

0,00

0,01

0,02

0,03

0,04

0,05

0,06

0,07

0,08

0,09

0,10

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

ton

es/e

uro

s


Unitats: tones/� Valor de referència:

Pla de Seguiment

34

Nom de l�indicador: ABASTAMENT D�AIGUA MUNICIPAL Número: 20


Descripció:

Avalua el consum d�aigua que prové de la xarxa de subministrament municipal, així com

les pèrdues registrades a la xarxa de distribució.


Servei gestor de l�abastament d�aigua municipal Agència Catalana de l�Aigua

Mètode de càlcul:

Abastament d�aigua municipal/ nombre d�habitants x 365 dies RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

293,44341,31

317,83332,76312,55322,51336,51

300,90

0

100

200

300

400

500

600

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

l/h

ab

itan

t i

dia


Unitats: l/habitant i dia Valor de referència:


35

Nom del subindicador: CONSUM D�AIGUA D�ABASTAMENT PER SECTORS Número: 20.1


Descripció:

Sector domèstic, serveis i equipaments municipals i industrial Fonts d�informació:

Servei gestor de l�abastament d�aigua municipal

Agència Catalana de l�Aigua

Mètode de càlcul:

S�expressa en % respecte el consum total RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

75,9% 76,3% 74,5% 74,4% 73,8% 74,2% 73,4% 72,9%

9,8%11,2% 12,1% 15,0% 15,9% 14,7% 17,4%18,4%

8,74%9,15%11,07%10,23%10,61%13,36%13,89%12,97%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

% Domèstic % Serveis i equipaments municipals % Industrial % Altres


Unitats: l/habitant i dia Valor de referència:

Pla de Seguiment

36

Nom de l�indicador: INTENSITAT DE CONSUM D�AIGUA DE L�ECONOMIA LOCAL Número: 21


Descripció: Estima la intensitat de consum d�aigua, a partir de la relació entre el consum total d�aigua i

el producte interior brut (PIB) del municipi


Empreses responsables del subministrament i Agència

Catalana de l�Aigua, IDESCAT i Anuari Econòmic

Comarcal Caixa Catalunya

Mètode de càlcul:

Consum total d�aigua/ PIB municipal. Per al càlcul de l�indicador no es consideren les captacions de titularitat privada per a usos agrícoles i per a

centrals minihidràuliques RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

6.267 5.857 5.8596.255 6.209

6.914

6.061 6.108

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

litr

es/e

uro

s

Tendència desitjada: Disminució Periodicitat: anual i quinquennal

Unitats: l/� Valor de referència:


37

Nom de l�indicador: GESTIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS Número: 22


Descripció:

Avalua el percentatge de població connectada a sistemes de sanejament Fonts d�informació:

Servei gestor del sanejament de les aigües residuals

Mètode de càlcul:

Percentatge de població connectada a sistema de sanejament respecte a la població total del municipi

RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA El nucli urbà està connectat a l�EDAR de Moià, però encara queden sense sanejar les aigües residuals procedents de la urbanització de Montví que

s�aboquen directament a llera. No s�han pogut obtenir les dades necessàries per al càlcul de l�indicador



Pla de Seguiment

38

Nom de l�indicador: UTILITZACIÓ DE LES AIGÜES DEPURADES Número: 23


Descripció:

Avalua el grau d�utilització de les aigües depurades provinents de la depuradora municipal

(EDAR)


EDAR

Mètode de càlcul:

Es calcula com el percentatge d�aigua residual reutilitzada respecte el total d�aigua depurada a l�EDAR municipal

RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA Se sap que es reutilitza part de les aigües procedents de l�EDAR per al reg dels horts de Castellnou, a pesar que el seu funcionament no és correcte

i es pot incórrer en l�incompliment de la legislació vigent. Es desconeixen els volums d�aigua depurada que es reutilitza per al reg dels horts de Castellnou, per la qual cosa no s�ha pogut calcular l�indicador.




39

Nom de l�indicador: EMISSIÓ DE CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS Número: 24


Descripció:

Estimació del volum d�emissions de contaminants atmosfèrics, considerant de manera

independent els següents contaminants: PST, CO, SO2, NOx, COVs


Ajuntament

Mètode de càlcul:

Emissions totals d�un contaminant per unitat d�àrea. A partir dels consums energètics estimats. RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA. Correspon a l�any 2006

8,91

32,29

18,95

95,04

12,39

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

PST CO SO2 NOx COVs

tn c

on

tam

inan

t/km

2 s

òl

urb

à


Unitats: tones contaminant/km2 de sòl urbà Valor de referència:

Pla de Seguiment

40

Nom de l�indicador: EMISSIÓ DE GASOS QUE CONTRIBUEIXEN A L�EFECTE D�HIVERNACLE Número: 25


Descripció: Estimació del volum d�emissions dels principals contaminants atmosfèrics que

contribueixen a l�efecte hivernacle


Ajuntament

Mètode de càlcul:

Pel càlcul de l�indicador s�avaluaran de manera independent els següents contaminants: CO2, NOx, CH4. Es calcularan les emissions totals de cada contaminant per habitant i any

RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA. Correspon al 2006

2.330

0150

500

1.000

1.500

2.000

2.500

CO2 NOx CH4

kg

de c

on

tam

inan

t/h

ab

itan

t i

an

y


Unitats: kg contaminant/habitant i any Valor de referència:


41

Nom de l�indicador: CONCENTRACIÓ AMBIENTAL DE CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS Número: 26


Descripció:

Avalua els nivells d�immissió dels principals contaminants atmosfèrics i s�expressa com el

nombre de dies que un determinat contaminant supera els valors de referència establerts


Estacions de control atmosfèric Diputació de Barcelona i Departament de Medi

Ambient i Habitatge de la Generalitat

Mètode de càlcul:

Pel càlcul de l�indicador es consideren els següents contaminants: NO2, O3, SO2 i PM10 (partícules menors de 10 micres)

Nombre de dies que el contaminant en qüestió supera els valors de referència establerts per la legislació vigent


No hi ha dades. El municipi no disposa d�estació de control de la contaminació atmosfèrica


Unitats: Nombre de dies de superació del valor de referència Valor de referència:

Pla de Seguiment

42

Nom de l�indicador: PERSONES EXPOSADES A NIVELLS SONORS SIGNIFICATIUS Número: 27


Descripció: Determina el percentatge de població exposada a nivells de soroll ambiental de referència.

Es consideren valors de referència per a aquest indicador el nivell equivalent diürn > 70

dbA i el nivell equivalent nocturn > 60 dbA


Ajuntament

Mètode de càlcul:

Pel càlcul d�aquest indicador és necessari disposar d�un mapa sònic en format GIS (Sistema d�Informació Geogràfica) del municipi

Percentatge de població exposada a nivells de soroll ambiental superiors als valors de referència respecte a la població total


El municipi no disposa de mapa sònic i per tant no es disposa de la informació per a calcular l�indicador




43

Nom de l�indicador: EVOLUCIÓ DE LA QUALITAT DE L�AIGUA DELS AQÜÍFERS Número: 28


Descripció:

Avalua l�evolució de la qualitat de l�aigua dels aqüífers principals del municipi. Es calcula a partir de dades analítiques de nitrats i conductivitat


Agència catalana de l�aigua

Mètode de càlcul:

Concentració de nitrats en l�aigua dels aqüífers principals i conductivitat de l�aigua dels aqüífers principals RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA:

0

1

2

3

4

5

6

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

mg

/l N

O3

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Co

nd

uc

tiv

ita

t e

n m

s/c

m

Concentració de nitrats a la QLSub-Casa de les Vinyes

Conductivitat de l'aigua a la QLSub-Casa de les Vinyes

Tendència desitjada: manteniment Periodicitat: anual

Unitats: NO3 (mg/l) Conductivitat (ìS/cm) Valor de referència:

Pla de Seguiment

44

Nom de l�indicador: ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS Número: 29


Descripció:

Avalua l�estat ecològic dels rius a partir del càlcul integrat de l�índex biològic de qualitat de

l�aigua (FBILL) i l�índex de qualitat ecològica del bosc de ribera (QBR).


Diputació de Barcelona

Mètode de càlcul:

Aquest indicador utilitza l�Ecostrimed desenvolupat pel Departament d�Ecologia de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb la Diputació de

Barcelona

Es proposa escollir un mínim de 3 punts de mostreig: un a l�entrada del nucli urbà, un a la sortida del nucli urbà i un en un punt intermig.


No hi ha cap punt de mostreig dins del terme municipal

Tendència desitjada: Millora Periodicitat: anual

Unitats: adimensional Valor de referència: Estat natural


45

Nom de l�indicador: SUPERFÍCIE FORESTAL CREMADA Número: 30


Descripció: Avalua la superfície de zona forestal cremada sobre el total de superfície forestal en un

any determinat


DARP, ADF i Ajuntament

Mètode de càlcul:

Superfície forestal cremada respecte la superfície forestal total RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

0,004%0,001% 0,001%

0,010%

0,039%

0,000%

0,010%

0,020%

0,030%

0,040%

0,050%

0,060%

0,070%

0,080%

0,090%

0,100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

% d

e s

up

erf

ície

fo

resta

l cre

mad

a


Unitats: % Valor de referència: 0

Pla de Seguiment

46

Documents

Indicadors Moià.doc - pdfMachine from Broadgun Software ... · Els mecanismes d™avaluació mØs apropiats per realitzar aquest tipus de seguiment són els indicadors ambientals