juliol/agost 2010www.upc.edu

223322

L'efecte aluminosi,vint anys despréspàg. 8

En marxa el primer cotxe verd pàg. 14

Llums que encenen les emocions pàg. 15

LOW3, l’arquitectura que ve del sol

informacions

Podríem pensar que un centre docentté clàssicament tres funcions: la trans-missió del coneixement, la recerca i lapròpia gestió. La primera de les funcionsha experimentat un canvi fonamental:ara parlem d’aprenentatge més qued’ensenyament; a més, cal afegir-hi queexisteixen experiències interessants defluxos entre recerca i aprenentatge.Podríem difuminar encara més les fron-teres entre aquestes tres funcions? Lavida universitària sovint l’entenem comun contenidor asèptic, indiferent a lessaboroses llaminadures que té a l’inte-rior. Però podria entendre’s, en canvi,com una nova contribució a l’objectiucomú del coneixement?Posem per cas els reptes actuals de lanostra societat: la crisi energètica, l’am-biental i l’econòmica, i traslladem-los ala comunitat universitària de la UPC. Perexemple, intentem reduir el consum derecursos naturals (energia i aigua pota-ble, entre altres) d’una escola, intentemdisminuir els residus que generem, can-viem de mitjà de transport. Totes aques-tes variables es poden alterar amb unesforç de la comunitat. No es tracta defer una simulació o un model, es tractade fer un canvi real.Per fer-ho, calen IDEES i, en una comuni-tat universitària com la nostra, n’emer-geixen una gran quantitat.Però una IDEA no és un PROJECTE. En

un projecte s’hi inclou una idea, però calafegir-hi la viabilitat, les restriccions, elslímits, els possibles socis i les milloresque pot arribar a incorporar. El projecteno es fa “en contra de” sinó “amb” lacomunitat.Si es fomenten, a la Universitat hi crei-xen nuclis transversals que generenprojectes: els NODES actius, com ara laparticipació de l'ETS d'Arquitectura delVallès (ETSAV) en la competició SolarDecathlon amb el projecte LOW3.Quin és el paper de la direcció d’un cen-tre en una organització com la UPC?Estimular la creació de nodes, estar alseu servei i donar-los valor afegit: fer-loslloc. I fer-ho per simple eficiència. Laxarxa de nodes multiplica l’efectivitat il’acció de la comunitat.Podríem parlar del fet que a l'ETSAVhem reduït un 20 % el consum de gas,un 30 % el d’electricitat i un 60 % el d’ai-gua, però no estaríem parlant de resul-tats. En canvi, l’arquitectura que gene-ren els nostres titulats o titulades o lesinfraestructures que es van incorporanta l’Escola mostren el que s’ha après.Quan es parla de quantes persones hanparticipat en tots aquests processos,s’està parlant de resultats, en definitiva,d’aprenentatge.Miràvem la vida d’un centre universitari.Canviem d’escala. Mirem la Universitatsencera.

Una vida universitàriafèrtil

tribuna

sum

ari

02 informacions

Edició i redacció Oficina de Mitjans de Comunicació Tel. 93 401 61 43oficina.mitjans.comunicacio@upc.edu www.upc.edu/revistainformacionsDisseny i maquetacióLacuinaFotografiaJordi Pareto i Christian Ribas

Foto de PortadaLa casa bioclimàtica LOW3 aposta persolucions de baix consum energètic,baix impacte ambiental i baix cost.

JOANPUIGDOMÈNECHDirector de l’ETSd’Arquitectura del Vallès

02 tribuna

03 reportatgeArCiTec, el reflex digital del talent més jove

04 des de la portadaCases sostenibles per al segle XXI

07 inno ideesEl turisme espacial en globus es diu ‘bloon’

08 cognosAluminosi, l’amenaça del ciment o una patologia estructural?

10 panorama

12 avatars, la vida a la UPCXavier Jaén, un dels pares del web ‘La baldufa’

13 respostesCom veiem el cinema en 3D?

espaisExperimentar sobre l’aeronavegació

14 micro obertÉs prioritari el corredor ferroviari de la Mediterrània?

projectes amb empresesEn marxa el primer cotxe verd

15 llavors de ciènciaLlums que encenen les emocions

16 l’entrevistaAlfonso Azpiri,creador de còmics

CON

TACT

EN

OM

Joan

Pui

gdom

ènec

h

E-M

AIL

dire

ctor

@et

sav.

upc.

edu

TEL.

93 4

01 7

8 61

ArCiTec compleix el seu primer aniversari. Aquest bloc escrit per estudiants i estudiantes vanéixer amb l’objectiu d’apropar la recerca dels joves de la UPC a altres alumnes, a la comu-nitat científica i a la societat en general. reportatge

informacions 03

CON

TACT

ESN

OM

Ser

vei d

e C

omun

icac

ió i

Prom

oció

E-M

AIL

info

@up

c.ed

u

WE

Bht

tp:/

/arc

itec.

blog

.upc

.edu

TEL.

93 4

01 6

2 00

FOTO El bloc ArCiTec és un reflex nítid del'activa tasca científicaque fa l’estudiantat a laUniversitat.

ArCiTec, el reflex digital del talent més jove Un globus d’heli equipat amb unacàmera fotogràfica d’alta resolució perobservar les estrelles i la Terra des del’estratosfera; un gimnàs per estimularel creixement in vitro de cèl·lules mare,i una xarxa de circuits electrònics ana-lògics que simulen neurones per conèi-xer millor el cervell humà són algunesde les històries que s’expliquen aArCiTec.Natural, espontani o clar són adjectiusque descriuen aquest bloc de la recer-ca més jove de la UPC. Ara fa un anyque el Servei de Comunicació iPromoció el va posar en funcionamenti obria, així, una porta a la comunicacióentre la recerca de l’estudiantat i laresta del món. Aquesta iniciativa haestat impulsada pel Vicerectorat dePolítica Científica perquè l’estudiantatde la Politècnica faci difusió del seuconeixement i de l’activitat de recercaque du a terme.

“De vegades escriure en un bloc ésmés complicat que la mateixa tasca derecerca, però és una manera que l’es-tudiantat actual o futur conegui els pro-jectes que s’estan fent a la Universitat”,expliquen Carlota Crusafon, NúriaCarcelle i Georgina Punsoda, de laFacultat d’Informàtica de Barcelona.Aquest equip ha donat a conèixer elseu treball sobre les xarxes de motes al’ArCiTec. Un mote és un mòdul sensefils de baixa potència que consta d’unconjunt de sensors i un microprocessa-dor. Aquest mòdul permet gestionar,mitjançant programes informàtics, lainformació rebuda de l’entorn permonitorar en temps real el que està

passant. Un conjunt de motes comuni-cats és el que forma una xarxa de sen-sors sense fils.A la UPC, aquest tipus de xarxa s’utilit-za, per exemple, per mesurar les varia-cions de temperatura que hi ha alsaularis o a la Biblioteca Rector GabrielFerraté. “Volem proposar millores enaquests espais per assolir una tempe-ratura i un cost energètic adequats,amb les xarxes de motes,” afirmen.El bloc, d’una banda, anima els estu-diants i estudiantes a involucrar-se enla recerca. “Amb l’ArCiTec, a més demotivar l’estudiantat a crear nous pro-jectes, també es promou l’interès pelsprojectes descrits, per contribuir a lafeina que fem i aportar noves idees ouna nova visió per continuar el projec-te”, afegeixen.D’altra banda, ofereix una oportunitat al’estudiantat de secundària perquèdescobreixi que a la Universitat nonomés s’hi estudia, sinó que també s’hifa recerca. “A vegades sembla molt difí-cil dedicar-se a la recerca, però a travésd’iniciatives com la d’ArCiTec t’adonesque és accessible. El bloc dóna unavisió de futur sobre un àmbit al qual etpots dedicar”, afirma Josep Camps,també usuari del bloc.Aquest enginyer en Telecomunicacionsi estudiant d'Enginyeria Electrònica del'ETS d'Enginyeria de Telecomunicacióde Barcelona, hi descriu la implementa-ció de robots basats en estructures detensegritat. Aquestes estructures estanformades tant per elements que treba-llen a compressió, els quals podrien serles barres de l’estructura, com peraltres elements que suporten esforçosde tensió, com serien els cables d’unagrua de construcció. Unint aquests dostipus d’elements de manera diferents’aconsegueixen estructures de tense-gritat diverses, que poden tenir com-portaments i finalitats ben diferents.En definitiva, ArCiTec “és un espai dedebat per intercanviar opinions i puntsde vista”. “En l’àmbit de la recerca cada

dia és diferent de l’anterior, un repte oun petit esglaó per superar”, afirmaJosep Camps.

A través del bloc,es transmet unavisió de la recercacom un àmbitaccessible

Accessible des de la pàgina webde la UPC, ArCiTec també ofereixinformació sobre el doctorat isobre beques i ajuts per a l’estu-diantat. S’hi pot buscar informa-ció a través d’un cercador itambé per temàtiques.El nom del bloc correspon a lessigles dels àmbits que centrenl’activitat de docència i de recer-ca de la Universitat: arquitectu-ra, ciències i tecnologia. La imat-ge de la capçalera del web, queil·lustra una nevera amb llibres ifruita, prové de la proposta fina-lista del Concurs Carpeta UPC2009-2010 titulat 'Dieta mediter-rània’, d’Estela Salinas, estudian-ta de l’ETS d’Arquitectura deBarcelona.

Endinsa’tal bloc

El medi ambient, la sostenibilitat i l’estal-vi energètic són qüestions que ocupencada vegada més l’agenda política euro-pea. Segons informen les dades de laComissió Europea, els edificis consu-meixen el 40 % de l’energia que gastala Unió Europea i són responsables del35 % de les emissions de gasos d’efectehivernacle.En aquest escenari, iniciatives com arael concurs d’arquitectura Solar Decath-lon volen sensibilitzar la societat sobrela importància de les energies renova-bles, l’edificació energèticament eficienti les tecnologies que ens poden ajudar areduir el consum energètic en habitat-ges i edificis.Solar Decathlon va néixer als EstatsUnits l’any 2002 i, des d’aleshores, haconvocat universitats de tot el món perdissenyar i construir cases reals, soste-nibles, autosuficients i confortables que

funcionin únicament amb energia solar.L’edició d’aquest any, organitzada pelMinisteri d’Habitatge espanyol, amb lacol·laboració de la Universitat Politèc-nica de Madrid i el suport delDepartament d’Energia dels Estats

Units, ha estat la primera ocasió en quèel concurs l’ha acollit una ciutat euro-pea, Madrid.Al llarg de deu dies de competició, del18 al 27 de juny, 17 cases concebudesper equips universitaris de set països i

tres continents es van sotmetre a deuproves (decathlon) en què se’n valoravades de l’eficiència energètica fins albenestar i el confort. LOW3 va assolir eltretzè lloc de la classificació general. Noobstant això, en la prova d’arquitecturava guanyar juntament amb dues univer-sitats més, l’Aalto University Finland i laVirginia Polytechnic Institut & StateUniversity, en la qual va aconseguir lapuntuació màxima.El nom LOW3 (low energy + low impact +low cost) respon a una nova manera deconcebre l’arquitectura i fa referènciaals tres principis bàsics que s’han adop-tat en totes les fases de desenvolupa-ment del projecte: solucions de baixconsum energètic, baix impacte am-biental i baix cost.“Es tracta d’una manera de fer, d’unafilosofia que no està lligada només alnostre projecte en concret. És en aques-

des de laportada

04 informacions

Cases sostenibles per al segle XXIUn equip de l’ETS d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) ha representat la UPC, amb el projecteLOW3, al concurs internacional d’arquitectura Solar Decathlon Europe 2010. Universitatsd’arreu del món hi competien per dissenyar i construir la casa més sostenible. És el momentde fer-ne balanç.

La coberta fotovoltaica proporciona 6.000 kWh d’electricitat l’any

FOTO 1 L’exploració del’habitabilitat delsespais intermedis(terrasses i coberta)forma part del concepte de LOW3.

ta línia de recerca que volem seguir tre-ballant, creant espais per viure de granqualitat arquitectònica amb solucionslow-tech i accessibles”, explica TorstenMasseck, coordinador del projecte LOW3

i director del Centre d’Investigació Solar(CISOL) de l’ETSAV. “No ens interessa niestem en condicions de generar proto-tips amb pressupostos milionaris, comés el cas d’algunes propostes que hempogut veure en aquesta edició del SolarDecathlon. Nosaltres creiem que el fac-tor decisiu per validar una propostainnovadora ha de ser la relació entreinversió (energètica i econòmica) i rendi-ment”, afegeix.La casa s’ha concebut aplicant-hi esque-mes bioclimàtics. El bioclimatisme, queno és altra cosa que aconseguir elmàxim confort amb la mínima despesaenergètica, implica optimitzar el dissenyarquitectònic aprofitant al màxim meca-nismes com ara l’orientació de l’edifici,una bona protecció solar a l’estiu, lacaptació d’energia solar a l’hivern, laventilació creuada o la inèrcia tèrmicade l’edifici, és a dir, la capacitat d’acu-mulació de calor per neutralitzar lestemperatures exteriors.També s’hi han aplicat sistemes actiussolars que proporcionen l’energianecessària per assegurar el confort de lamanera més eficient possible. LOW3

incorpora una coberta fotovoltaica queproporciona 6.000 kWh d’electricitatl’any, suficient per cobrir la demandaenergètica i tenir-ne un petit excedent.

“La inclinació de la coberta ens permetobtenir un rendiment gairebé òptim perarribar a una màxima producció anuald’electricitat. En comparació amb altresequips, no hem volgut integrar la tecno-logia fotovoltaica en la façana (reduiriafins a un 60 % la producció elèctrica), nihem optat per panells especials de dis-seny (entre tres i cinc vegades méscars), sinó que hem volgut ser fidels alnostre concepte LOW, és a dir, l’optimit-zació entre la inversió i el rendiment decada material o sistema que hem adop-tat”, explica Torsten Masseck.

Així mateix, la casa disposa de trescol·lectors tèrmics integrats arquitectò-nicament en la façana, que cobreixen el87 % de la demanda d’aigua calenta d’ússanitari. En una solució estàndard, elscol·lectors en cobreixen aproximada-ment el 60 %, per evitar el sobreescalfa-ment dels col·lectors a l’estiu i la sobre-producció. “Integrar els col·lectors en lafaçana exigeix sobredimensionar unamica la instal·lació, però hem consideratmés important la corresponent reducció

del consum addicional d’electricitat”,puntualitza Masseck.Per assolir l’objectiu de tancar al màximel cicle de l’aigua, primer s’ha reduït lademanda d’aigua mitjançant l’ús d’elec-trodomèstics de baix consum (classeA+) i d’un vàter sec, que no consumeixni una gota d'aigua i, a més, permetobtenir un compost de qualitat per ado-bar el jardí. Alhora, es depuren lesaigües grises (les que provenen de lacuina, la cambra de bany, les aigüeres...)i es reaprofiten per al reg automàtic d’unhort de verdures.Un dels aspectes clau del projecte haestat la selecció dels materials de cons-trucció. Cal pensar que la fabricació delsmaterials comporta un consum d’ener-gia i d’aigua. Si se’n pot allargar la vidaútil, reutilitzar-los i mantenir un baiximpacte ambiental durant les fases deproducció, se’n pot millorar el balançambiental. És per això que la propostaLOW3 ha apostat per la fusta i els seusderivats, així com per les estructuresmetàl·liques reutilitzables.El projecte no s’acaba amb el concurs. Elprototip LOW3 ha tornat a Sant Cugat perconvertir-se en un laboratori d’arquitec-tura solar i eficiència energètica i perpoder-lo monitorar com a mínim un any.Així es reforcen les activitats de la novaplataforma experimental del campus,que constituirà un entorn de disseny,experimentació i avaluació de solucionsinnovadores en el camp de la construc-ció sostenible.

informacions 05

Les aigües grises de LOW3 es reaprofiten per alreg automàtic d’unhort de verdures

FOTO 2 L’equip LOW3 al’altell de la casa.

CON

TACT

EN

OM

Cen

tre

d'In

vest

igac

ió S

olar

E-M

AIL

cis

ol@

etsa

v.up

c.ed

u

WE

B w

ww

.cis

ol.c

om.e

s

TEL.

93 4

01 2

5 47

Des que l’any 2008 la UPC va sol·licitarla participació al Solar Decathlon, el pro-jecte es va anar perfilant a través d’acti-vitats acadèmiques com ara l’assignatu-ra Arquitectura Bioclimàtica, els tallersCISOL-Solar Workshop i un concursintern per seleccionar una propostabàsica, que es va convertir a poc a pocen el projecte executiu del prototipLOW3 que, finalment, es va presentar alconcurs de Madrid.“Des del primer moment, la intenció erafer un prototip, un model que ens per-metés explorar diverses maneres d’ha-bitar i treballar amb tecnologies i solu-cions d’arquitectura solar que encara

costa trobar al mercat immobiliari”,explica Manel Romero, que es va vincu-lar al projecte l’any 2009, quan cursavael cinquè any de carrera. Des d'alesho-res ha coordinat el despatx SolarDecathlon UPC 2010, creat al campusde l’ETS d’Arquitectura del Vallès, pergestionar i elaborar el projecte. Al llargdel següent any i mig, s’hi van anarimplicant més estudiants, fins que es vaarribar a constituir un equip de 40 per-sones.“Fer realitat un projecte que hem dis-senyat els estudiants ha estat una expe-riència única —comenta Romero–. Amés a més, el fet que Solar Decathlonsigui un concurs universitari ens ha per-mès portar l’experimentació més enllàdel que és imaginable en àmbits mera-ment professionals. Això i el fet que des-prés del concurs puguem comprovar siles nostres suposicions eren certes hafet que molts de nosaltres ens engres-quéssim en el projecte.”Des del punt de vista de la docència, elprojecte LOW3 volia convertir un equip

d'estudiants i estudiantes en promo-tors, autors i constructors d’un projected’arquitectura solar, assessorats pelprofessorat de l’ETSAV, empresescol·laboradores i especialistes de dins ifora de la Universitat. Aquest objectiu haestat acomplert amb escreix, si més noaquesta és l’opinió de tots els que hihan participat.

D’altra banda, un projecte com aquest,que fomenta una docència molt partici-pativa i que acosta l'estudiantat a larecerca aplicada en el camp de l’arqui-tectura solar, també ha servit perfomentar el treball en un equip interdis-ciplinari, requisit imprescindible si el quees vol és arribar a noves solucions.

06 informacions

FOTO 3 La casa s’haconstruït amb mate-rials sostenibles,locals i reutilitzablesque en minimitzenl’impacte ambiental.

FOTO 4 Per assolir l’objectiu de tancar al màxim el cicle de l’aigua, la casa dispo-sa d’electrodomèsticsde baix consum i d’unvàter sec.

FOTO 5 L’hort consciencia sobre la petjada ecològicaque es genera ambl’actual manera deviure i consumir.

Les empreses també han estat presents al SolarDecathlon, patrocinant l’esdeveniment o col·laboranten el condicionament de les cases.Schneider Electric ha estat la marca que ha patrocinatles solucions d’eficiència energètica de LOW3. El direc-tor de Relacions Institucionals de Schneider Electric,Francesc Corberó, explica que han volgut col·laboraramb el projecte perquè “és una casa fascinant, quevol anar més enllà del repte de ser energèticamentautosuficient, adaptant-se als canvis i avançant-se alsrequeriments futurs de creixement de les ciutats”.Les seves solucions han permès controlar de manerafàcil i intuïtiva dades essencials, com ara la tempera-tura i la humitat relativa interior, la concentració deCO2, la il·luminació o el funcionament de l’embolcallmicroclimàtic.Col·laboracions com aquesta exemplifiquen la crei-xent rellevància del vincle universitat-empresa. El pro-jecte també ha tingut el patrocini de SCHOTT Solar,REHAU, iGuzzini, Aislux, ANINSA, Black & Decker,Finnforest, FUPICSA, Solarlux, GUTEX, HOMATHERM,Stanley, Grundfos, BIOHAUS, ProClima, Siemens iJunkers (Grupo Bosch). Així mateix, hi han col·laborataltres empreses i la Plataforma d’Arquitectura iSostenibilitat (PAUS), el Departament de Màquines iMotors Tèrmics de la UPC, l’Institut Català d’Energia(ICAEN), el Departament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya i Adigsa.

La casa s’ha convertit araen un laboratori de construcció sostenible

Suport empresarial

L’espai com a destinació turística haesdevingut una realitat en la darreradècada, tot i que només ha estat a l’a-bast d’uns quants privilegiats. Quan d’a-questa realitat no se’n parlava enlloc,algunes ments ja somniaven en lamanera de poder dur persones mésenllà de l’atmosfera de la Terra. Una d’a-questes ments és José Mariano LópezUrdiales, professor a l'ETS d'EnginyeriesIndustrial i Aeronàutica de Terrassa.bloon és un projecte de turisme espacialen globus estratosfèric impulsat perzero2Infinity, companyia creada peraquest enginyer aeronàutic i que té pre-vist, en els propers anys, fer viatges enaquest tipus d’aeronau cap a la fronterade la Terra amb l’espai.

Els orígens d'aquesta empresa se situena Xile l’any 2000, en el transcurs d’unaestada de López Urdiales en aquestpaís, on desenvolupava un projecte queva acabar plasmant-se dos anys méstard en l’article “The role of balloons inthe future development of space tou-rism” (“El paper dels globus en el desen-volupament futur del turisme espacial”).Amb pas ferm i sense aturar-se, la ideasorgida a la localitat xilena de Valparaísoha acabat transformant-se fa poc més

d’un any en la companyia zero2Infinity.“Què és el que els agrada veure alsastronautes per la finestra?”, es pregun-ta López. “Doncs allò que a tots ensexpliquen a l’escola o el que veiem aGoogle Earth, és a dir, comprovar ambels propis ulls que la Terra és rodona”, esrespon l’emprenedor.

Un projecte pels núvolsI precisament això és el que zero2Infinitycomercialitza. És a dir, l’experiència d’unpaisatge que molt poques persones delmón han pogut veure amb els seus pro-pis ulls. “Una Terra blava, un horitzó quees va corbant i un cel negre amb estre-lles”, descriu López per explicar el qua-dre que els viatgers del globus bloonpodran veure des de la cabina.Per poder albirar aquesta panoràmicadel planeta cal que el globus s’enlairiuns 30 kilòmetres per sobre de la Terra,“més amunt és més complicat tècnica-ment i pel que fa a la seguretat”, explica.La durada prevista del trajecte és aproxi-madament de dues hores i té un preu de110.000 euros per passatger. Encara nohi ha reserves fetes, però sí “molta gentinteressada”, assegura el responsablede l’empresa.Una altra de les característiques debloon, que actualment ja és en fase deproves, és la mobilitat. No és necessàriala construcció d’una estació on s’enlairii aterri el globus. “La nostra filosofia ésno afectar gens el medi ambient o fer-hode manera positiva”, afirma. El globus, amés a més, no emet cap mena de gas

contaminant. De fet, funciona amb heli,que no comporta cap risc per a l’atmos-fera i que té un impacte visual i acústicmínim.A la cabina del bloon, dissenyada ínte-grament per zero2Infinity, hi haurà espaiper a dos pilots i quatre passatgers. Elque experimentaran les persones queparticipin en aquesta aventura espacial“no s’assembla gens a volar en un avió”,diu López. L’enginyer ho explica així:“Imagina que ets en una cabina millorque la de la primera classe d’un avió. Apoc a poc, veus com la Terra s’allunya,creues un núvol, el cel s’enfosqueix i lalínia de l’horitzó es doblega. Tot suau-ment, sense soroll. Aleshores, s’arriba aun lloc on la Terra és blava i el cel éscompletament negre i on es podenveure les primeres estrelles. Un cop adalt, l’experiència serà personalitzada.López és en canvi, molt cautelós a l’ho-ra de parlar dels detalls de la seva aven-tura empresarial i espacial. Amb tot,assegura que Barcelona no en serà elcentre d’operacions. “Hi ha massaavions. Si fos a Catalunya hauria de sermolt a l’oest, pels vents”, afirma. En rea-litat, el seu projecte és més ambiciós:“La nostra idea és exportar-ho a diver-sos llocs del món.”

inno idees

informacions 07

Una Terra blava, un horitzó que es va corbant i un cel negre amb estrelles. Tothom coneixaquesta imatge, però molt pocs l’han poguda veure in situ, des de l’espai. Aquesta experièn-cia és el que ofereix el projecte de globus estratosfèric bloon de la companyia zero2Infinity.

CON

TACT

EN

OM

José

Mar

iano

Lóp

ez

E-M

AIL

jmlu

@al

um.m

it.ed

u

WE

B w

ww

.inbl

oon.

com

El turisme espacial en globus es diu ‘bloon’

FOTO Els viatgers delbloon arribaran a unaalçada de 30 km persobre de la Terra.

zero2Infinity responQuiJosé Mariano López

Quan2009

QuèTurisme espacial en globus estratosfèric

OnBarcelona

Per a quiQualsevol persona que cregui que val la pena veureque el planeta és rodó i blau

Per a quèPermet gaudir de la sensació mística d’elevar l’esperit i el cos

'bloon' s'enlaira 30km per sobre de laTerra i no emetgasos contaminants

cognos

08 informacions

FOTO 1 El fet que lesbigues d’un sostresiguin o no resistentsés força independentdel tipus de ciment dequè es composen.

FOTO 2 Aquest any escompleixen vint anysde l’esfondrament delsostre d’un edificid’habitatges del Turóde la Peira deBarcelona.

FOTO 3 Aluminatshexagonals típics de la hidratació delciment d’aluminat càlcic, observats a través d’un microsco-pi electrònic.

La pèrdua de resistència que pateix el formigó fabricat amb ciment aluminós en determina-des circumstàncies és el fenomen conegut com a aluminosi. Els experts desmenteixen,però, la teoria estesa socialment que aquest tipus de ciment contingui de manera inherentuna patologia.

El ciment aluminós és un tipus deciment fabricat per la fusió i la mòltaposterior d’una mescla concreta debauxites i pedres calcàries. Es tractad’un compost d’aluminats monocàlcics,que li atorguen unes característiques iprestacions particulars. Descobert el1908, aquest ciment es va fer servir ini-cialment per a usos militars i a Espanyaes va utilitzar extensament per fabricarbigues de formigó durant les dècadesdels anys 1950 i 1960, en què es vaconstruir molt.En aquella època, només a Catalunya hihavia més d’un centenar de fabricantsd’aquest tipus d’elements i un sol fabri-cant del ciment. Des de fa més de 40anys, aquest material ja no s’utilitza perfer les bigues dels sostres. Els expertsinsisteixen a assegurar que els edificis

que aleshores es van construir ambaquest material encara es mantenenavui en dia, tot i que en diversos estatsde conservació.Si bé és cert que el formigó fabricatamb ciment aluminós gairebé sempre

experimenta una pèrdua parcial deresistència i un augment de la porositat,“un cop han passat els primers deuanys de vida de l’edifici, la resistènciadel material ja no minva més”, assegu-ra Joan Ramon Rosell, professor del

Departament de Construccions Arqui-tectòniques II de la UPC. Per tant, lesbigues fetes amb ciment aluminós deles dècades de 1950 i 1960 que encaraperduren ja no perdran més resistènciai només es poden degradar a causa dela humitat, que afecta per corrosió lesarmadures d’acer de l’interior de labiga, la qual cosa pot comportar proble-mes en algun moment.Tanmateix, aquesta problemàtica vincu-lada a la humitat “afecta, d’igual mane-ra, les bigues fetes amb ciment pòr-tland i també, de forma diferent, la restade bigues: les de fusta es poden podriri les d’acer es poden rovellar”, explicaJoan Ramon Rosell.Va ser l’any 1989 que el terme alumino-si es va començar a esmentar aEspanya, a través d’un article titulat “La

El material potexperimentar problemes similarsals del pòrtland o la fusta

© In

tel

Aluminosi, l’amenaçadel ciment o unapatologia estructural?

El 1991 l’Institut de Tecnologia de la Construcció deCatalunya (ITeC) va elaborar el cens més ampli quemai s’havia fet sobre l’estat dels edificis d’habitat-ges de Catalunya. Aquest cens, però, analitzavanomés l’estat dels sostres, és a dir, un subsistemaconstructiu, puntualitza Rafael Bellmunt, de l'ITeC.Del miler d’edificis analitzats en 300 municipiscatalans que havien estat construïts entre 1940 i1970, el 86,5 % no presentava lesions, mentre que el5,55 % tenia lesions lleus, i el 7,95 % greus. De totaquest grup, el 60 % tenia el sostre construït amb

ciment aluminós i el 40 % no. Casanovas recordaque les inspeccions fetes el 1991 van permetre com-provar que no tot el parc edificat de Catalunya teniael problema de l’aluminosi, però que en molts edifi-cis sí que hi havia problemes de manteniment i quecalia revisar-los.Amb aquest estudi es va determinar que la proble-màtica estructural afectava 87.000 habitatges deCatalunya i més de 15.000 en diversos barris deBarcelona, cosa que va obligar a renovar totalmento parcialment centenars d’habitatges. Des de lla-vors, no s’ha tornat a elaborar cap altre cens. Nomésel 1996 es va incidir en la necessitat que els edificispassessin una inspecció tècnica estructural. La nor-mativa per regular el que es podria definir com laITV dels edificis, que havia d’entrar en vigor el 1997,sembla que, ara, està a punt d’aprovar-se.La inspecció tècnica d’edificis (ITE) —així és com s’a-nomena aquest procediment— permetrà fixar elcalendari d’inspeccions que hauran de passar elsedificis cada 10 anys. Es preveu que en quatre anyss’hauran revisat tots els edificis d’habitatges cons-truïts a Catalunya fins a la dècada de 1970.

La ITV dels edificis, pendent d’aprovació

informacions 09

CON

TACT

ESN

OM

Joan

Ram

on R

osel

l

E-M

AIL

joan

.ram

on.r

osel

l@up

c.ed

u

WE

B w

ww

.ca2

.upc

.edu

TEL.

93 4

01 6

2 34

NO

M X

avie

r C

asan

ovas

E-M

AIL

xav

ier.c

asan

ovas

@up

c.ed

u

WE

B w

ww

.ca2

.upc

.edu

TEL.

93 4

01 6

2 42

/ 9

3 24

0 23

84

aluminosis del cemento aluminoso o untérmino nuevo para una clásica enfer-medad”, de Rafael Talero i altres autors,publicat a la revista Materiales de laConstrucción. En aquest article es defi-nia l’aluminosi com una alteració pro-gressiva que podia experimentar el for-migó fabricat amb ciment aluminós,com a conseqüència de tres tipus deprocessos patològics —conversió + car-bonatació + hidròlisi alcalina— que espoden produir alhora en determinadescircumstàncies atípiques.

La conversió és la primera transforma-ció en l’estructura cristal·lina del cimentpres, a causa de la qual el materialacostuma a perdre resistència demanera parcial i n’augmenta la porosi-tat. El segon procés, el de carbonatació,consisteix en la fixació de CO2 atmosfè-ric en el ciment adormit i comporta unapèrdua de protecció davant la corrosióde les armadures del formigó armat.El tercer procés de degradació delmaterial que teòricament es pot esde-venir és el de la hidròlisi alcalina, queconsisteix en l’atac simultani d’àlcalis,CO2 i humitat suficient en els formigonsde ciment aluminós que tenen una granporositat i que encara no estan comple-tament transformats.Vint anys després de l’ensorramentd’un sostre en un edifici del Turó de laPeira de Barcelona, que va desencade-nar la guerra contra el ciment aluminós,la connotació negativa de la paraula alu-minosi, avui dia, encara persisteixsocialment i porta associada la idea depatologia. Davant d’aquest fet, però, elsexperts insisteixen que el ciment alumi-nós només és problemàtic en circums-tàncies molt concretes.Si el fet que un edifici té aluminosi signi-fica “que ha estat construït amb cimentaluminós”, aleshores aquest fenomenno és per si mateix una malaltia, asse-guren. Però “un ús no prou curós delmaterial pot comportar, a la llarga, pro-blemes similars als que tenen altres for-migons, com ara el ciment pòrtland, oaltres materials, com són les bigues defusta o d’acer”, explica Rossell, quecoincideix amb altres especialistes del

sector a lamentar que, actualment, unedifici construït amb ciment aluminósencara es consideri sinònim d’edificimalalt que es pot ensorrar.

“El fet que les bigues d’un edifici siguino no resistents és força independent deltipus de ciment de què estan compos-tes”, assegura.

La futura ITE exigirà inspeccionar els edificis cada 10 anys

Vint anys després del Turóde la PeiraL'amenaça de l'aluminosi va ocasionar una gran alarma social, políti-ca i tècnica a Catalunya, i, en general, a tot l’Estat espanyol.L’esfondrament del sostre d’un edifici d’habitatges del Turó de laPeira de Barcelona, l’11 de novembre de 1990, en què va morir unadona, va tenir un gran ressò mediàtic i va causar una gran inquietud.Va ser l’inici d’un fenomen que va tenir conseqüències de gran abasti que avui en dia encara cuegen.Ara, vint anys després d’aquell esdeveniment, el temps i un millorconeixement tècnic han servit per relativitzar el problema i, sobre-tot, per concloure que el manteniment preventiu dels edificis és unfactor que cal prioritzar. “Els edificis tenen data de caducitat”, afir-ma contundentment Xavier Casanovas, professor del Departamentde Construccions Arquitectòniques II de la UPC i membre del Col·legid'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació deBarcelona. “Per això, és molt important tenir-ne cura i mantenir-los,fer revisions de les estructures per evitar desgràcies”, determina.Els sostres d’aquell edifici esfondrat, com els de molts altres habi-tatges construïts a Espanya 40 anys enrere, estaven fets amb biguesde ciment aluminós. Segons els experts, aquell sostre va caure perproblemes de corrosió associats a humitats en el terrat del mateixedifici en què hi va haver el sinistre. L’esdeveniment va ser, però, eldetonant d’un problema estructural de construcció en tot el parcedificat durant aquell període; una construcció feta amb pocs mit-jans, amb escassa normativa i, en general, amb presses, per cobrirla gran demanda d’habitatge del moment.Durant els cinc anys següents a l'accident es van establir requeri-ments tècnics més exigents en la construcció, el sector de l’edifica-ció va aportar solucions als problemes estructurals i es van dictarnoves normatives que introduïen nous conceptes, com ara la neces-sitat de la diagnosi i del manteniment dels edificis.

© C

onsu

elo

Bau

tista

/ E

l Paí

s S.

L

panorama

10 informacions

El 17 de juny, la UPC va organitzar, en col·laboració ambl'Ajuntament de Badalona, la primera edició de Brillants, unaactivitat adreçada a l’alumnat de primer de batxillerat i decicle formatiu de grau superior amb més bon resultat acadè-mic, seleccionats entre diferents centres públics de secundà-ria de Badalona. Els 50 alumnes seleccionats van conèixer elslaboratoris de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels,de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, de l'ETS

d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa, de laFacultat de Nàutica de Barcelona (FNB) i de l’ETS d’Enginyeriade Telecomunicació de Barcelona, i van fer-hi pràctiques. Amés, van visitar diferents instal·lacions d’entitats vinculadesamb els estudis de la UPC, com ara l'aeroport de Sabadell, elServei d'Ecografia de l’Hospital Casa de Maternitat, el port deBarcelona (a bord del vaixell de pràctiques de la FNB) i empre-ses del sector de les telecomunicacions.

L'estudiantat de Badalona amb més talent visita la UPC

Uns 400 investigadors participen en el programa científicEuroGENESIS, impulsat per la European Science Foundation icoordinat des de la UPC, per estudiar l’origen del elements i lahistòria nuclear de l’univers, des del Big Bang fins a l’actuali-tat. Amb un pressupost de 2,5 milions d’euros i una durada detres anys, el programa reuneix, per primer cop en aquestcamp, astrofísics teòrics, astrònoms observacionals, cosmo-químics i físics nuclears.En total, el projecte aplega 29 centres de recerca de 16 païsoseuropeus, del Canadà i dels Estats Units, al voltant de quatreprojectes: estudi de la formació de grans còsmics com amecanisme d’anàlisi d’estels massius, els estels massius coma agents de l’evolució química, les empremtes nucleosintèti-ques de les primeres estrelles i la física dels objectes compac-tes. Aquest darrer projecte, en el qual participen un centenarde científics d’Espanya, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Canadà,Croàcia, Grècia i els Estats Units, està coordinat pel professorJordi José, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de laUPC, director del programa global EuroGENESIS.www.esf.org/activities/eurocores/running-program-mes/eurogenesis

Sumar esforços en l’estudi de l’univers

El projecte Humanoid Lab, desenvolupat per l'Institut de Robòtica iInformàtica Industrial (IRI) de la UPC i el Consell Superior d'InvestigacionsCientífiques (CSIC), va participar al Festival Internacional de Música Avançadai Art Multimèdia Sónar 2010, dins l’apartat SonarMàtica. L’associació AESSEstudiants de l’ETS d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona, que par-ticipa en aquest projecte i que promou la robòtica i la tecnologia a laUniversitat, va posar a prova les màquines i va mostrar-ne la complexitat tèc-nica en els diferents tipus de competicions que van tenir lloc al Festival, comara el futbol o el sumo.L'Humanoid Lab és un projecte adreçat a l’estudiantat interessat en l’apre-nentatge de robots. Joves especialistes en àmbits diversos, com ara la mecà-nica, l'electrònica, les matemàtiques o la informàtica treballen per aconseguirque els robots hominoides aprenguin noves habilitats.www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/robots-sonar

Els robots de la UPC, al Sónar 2010

informacions 11

Iber, un avenç per analitzar la dinàmica dels riusEl grup de recerca FLUMEN i el Centre Internacional deMètodes Numèrics en Enginyeria de la UPC han creat unmodel matemàtic bidimensional, anomenat Iber, per a lasimulació de fluxos en rius i estuaris. Les confederacionshidrogràfiques tenen a la seva disposició aquest software,que permet analitzar la dinàmica fluvial, preveure el risc d’i-nundacions o el transport dels sediments en els rius, entrealtres fenòmens. El software s’ha dissenyat amb el Centred’Estudis Hidrogràfics del Centre d’Estudis i Experimentaciód’Obres Públiques i amb el Grup d’Enginyeria de l’Aigua dela Universitat de la Corunya.El programa Iber es pot descarregar des d’Internet i adaptar-lo als paràmetres de cada àmbit hidrogràfic. La versió Iber1.0 consta d’un mòdul hidrodinàmic que facilita la simulacióbidimensional del flux, d’un segon mòdul de turbulència id’un tercer mòdul de transport de sediments per a la quan-tificació de l’evolució de la càrrega sòlida, tant per arrosse-gament de fons com per suspensió.www.iberaula.es

La II Nit UPC, música i premisEl 16 de juny, el Palau de la Música Catalana va ser el marc en el qual es va desenvolu-par la II Nit UPC, que va commemorar el 25è i el 10è aniversaris de la Coral Arquitecturai l’Orquestra de la UPC, respectivament, i en què es van lliurar diversos guardons i vatenir lloc la Il Trobada Empresarial de la UPC.A l’acte hi van participar el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ErnestMaragall, en representació del Govern català; el tinent d’alcalde d’Urbanisme del’Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado; el rector de la UPC, Antoni Giró, i elpresident del Consell Social de la UPC, Joaquim Boixareu.La Coral Arquitectura va interpretar obres de Mozart i Brahms, amb la col·laboració demembres de les corals del Campus de Terrassa i del Parc Mediterrani de la Tecnologiade Castelldefels, sota la direcció de Lluís Carné. Així mateix, s’hi van lliurar els premisque convoca el Consell Social: el 13è Premi a la Qualitat en la Docència Universitària, el8è Premi de Valorització de la Recerca i el 7è Premi Duran Farell d'InvestigacióTecnològica. A més, s’hi van lliurar els guardons següents: el 3r Premi UPC a la Qualitatde la Gestió Universitària, el 6è Premi Davyd Luque a la Innovació en les TIC i el 2n PremiPFC de la Fundació Universia-UPC.www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/nitupc

Els investigadors Josep Amat, Joan Basomba i Manel Frigola,del Grup de Robòtica Intel·ligent i Sistemes de la UPC, handesenvolupat un innovador sistema de control òptic perdetectar el nombre d’ocupants d’un vehicle. El dispositiu s’hainstal·lat al peatge dels túnels de Vallvidrera, a Barcelona, perdetectar els vehicles d’alta ocupació, que tenen una rebaixad’un 20 % del cost del peatge, i es basa en el processament

de les imatges obtingudes per un equip de càmeres que enre-gistren l’interior del vehicle des de diferents punts de vista, in’identifiquen el nombre d’ocupants. El projecte, que opera encondicions d’il·luminació limitades i amb tot tipus de vehicles,s'ha fet per encàrrec del Departament de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat de Catalunya.www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/vao

Dissenyen un sistema de control d’ocupació de vehicles

12 informacions

avatarsla vida a la UPC

Xavier Jaén és professor del Departament de Física i Enginyeria Nuclear a l’Escola TècnicaSuperior d’Enginyeria Industrial de Barcelona. Imparteix assignatures de física a les aules itambé a través d’Internet. Juntament amb Xavier Bohigas, Montse Novell i Cristina Periago,del Grup d’Innovació Educativa a la Física de la UPC, és el pare de ‘La baldufa’, un web quegira al voltant dels interrogants d’aquesta ciència.

‘La baldufa’ va ser dels primerswebs que es van crear al país.Sí, es va posar en marxa l’any 1995,quan molta gent encara no sabia quèera Internet. Volíem intentar utilitzar laxarxa per ensenyar i aprendre física. Defet, vam començar amb un projectemolt bàsic, un web on només hi haviadues pàgines: una era un problema il’altra, la solució. Tot era tan nou queteníem problemes fins i tot per escriureles fórmules.

Què s’hi pot trobar ara?És un repositori de continguts, un gransac amb tot tipus de problemes, expe-riències i continguts teòrics. Hi ha tambéminiaplicacions i simuladors, que sónmolt útils per als qui treballem amb lafísica. La gràcia de La baldufa és que totestà molt trossejat i pots accedir als con-tinguts de forma ordenada o aleatòria.

I per què van decidir aquest nom?Per a un físic, una baldufa és pura física,és un problema estàndard de la nostraàrea. Vam plantejar-nos també usaralgun acrònim, però finalment vamveure que era un concepte juganer quetrenca amb la seriositat i això ens va ser-vir per connectar amb estudiantat desecundària.

També formen part del seu públicobjectiu?Sí, el web està pensat per donar serveia l’estudiantat que encara és a l’instituti a aquells que ja són universitaris,sobretot els de primer cicle. Fa unsanys, per exemple, érem dels pocs quepenjàvem els exàmens de física de laselectivitat amb les correccions; pertant, molts alumnes ens van descobrir apartir d’això.

Creus que el web és important pera l'estudiantat?Jo i els meus companys que l'hem createl recomanem als nostres estudiants iestudiantes, tot i que cadascú ho fa a laseva manera. Tots tenim la nostra pàginade docència, on anem afegint enllaçosals continguts de La baldufa. D’aquestamanera podem marcar el camí a l’estu-diantat que vulgui reforçar coses queanem treballant a l’assignatura.

Quants usuaris el visiten?Abans ho controlàvem, però la veritatés que el nombre de visites no és el quemés ens interessa. El nostre objectiu ésreunir coneixements sobre la física pera qui hi pugui estar interessat. Enaquest sentit, durant molts anys hemliderat el rànquing de Google en l’apar-

tat de docència de física, cosa que pera nosaltres és més important que elnombre de pàgines visitades.

I s’estableix algun tipus d’interac-ció entre visitant i creadors?Durant els primers anys, sí. Molts pro-fessors de secundària ens escrivien percomentar coses concretes, per donar-nos les gràcies i fins i tot per notificar-nos algunes errades. Quan va néixer elweb, els navegants sempre firmaven elllibre de visites; aleshores havíem estaten contacte fins i tot amb docentsd’Austràlia. Ara, amb la quantitat depàgines que es visiten al llarg del dia,aquesta interacció és impossible.

Qui més qui menys està adaptantels seus webs a les xarxes socials.S’han plantejat una baldufa 2.0?Més que programadors, som artesansde la xarxa i volem que sigui una cosasimple. Des del primer moment hemapostat per això. No volem inclourefòrums, ni xats, ni eines semblants.Nosaltres tenim contacte directe ambl’estudiantat i això és un material com-plementari, no un curs sencer per ferdes de casa.

Vist amb perspectiva, han valgut lapena tantes hores programant iactualitzant continguts?Sens dubte. Hem tingut la col·laboracióde molts professors del Departament. Amés, hem sol·licitat projectes de recer-ca i d’aplicació, i fins i tot alguns alum-nes han fet els seus treballs de recercasobre aspectes concrets d’aprenentat-ge i webs.

Què pensa cada vegada que entraa ‘La baldufa’?És una satisfacció connectar-m’hi iveure les primeres pàgines que vampenjar fa 15 anys, amb els mateixosarxius. Ja des d’un principi vam seguirun estil de treball que ha perdurat ambel temps i, per tant, la nostra idea origi-nal no estava mal encaminada.CO

NTA

CTE

NO

M X

avie

r Ja

én

E-M

AIL

xav

ier.j

aen@

upc.

edu

WE

B h

ttp:

//ba

lduf

a.up

c.ed

u

TEL.

93 4

01 5

9 35

“Més que programadors,som artesans de la xarxa”

L’Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC) dispo-sa d’un laboratori d’aeronavegació on es fan les pràctiquesde les assignatures relacionades amb les comunicacionsaeronàutiques i els sistemes electrònics de navegacióaèria. A la instal·lació hi ha 10 llocs de treball amb diferentsinstruments de radiofreqüència i equips de mesura i decomprovació dels sistemes aviònics –generadors NavCom iradars secundaris de vigilància (SSR)–, que permeten a l’es-tudiantat experimentar amb equipament semblant al quees trobaran quan exerceixin la professió.El laboratori està equipat també per fer assajos del funcio-nament dels nous sistemes de comunicació de la xarxaATN (Aeronautical Telecommunications Network), un con-junt de xarxes i subsistemes de comunicació que s’estancomençant a implantar al sector de l’aeronavegació.www.epsc.upc.edu

espais

Experimentarsobre l’aeronavegació

respostes

informacions 13

Com veiem el cinema en 3D?

CON

TACT

EN

OM

Llu

ís D

ubre

uil

WE

B w

ww

.citm

.upc

.edu

TEL.

93 7

39 8

3 12Les tres dimensions arriben a la indústria cinematogràfica grà-

cies a la visió estereoscòpica o binocular, que es basa en lafusió de dues imatges, una que és percebuda per l’ull dret, i l’al-tra, per l’esquerre, en una única imatge que produeix la sensa-ció de relleu. “Cada ull veu una imatge lleugerament diferent delmateix objecte, amb la qual cosa es crea un efecte de profundi-tat a través del sistema òptic i cerebral”, explica Lluís Dubreuil,professor d’Estereografia del Centre de la Imatge i la TecnologiaMultimèdia de la UPC. Aquest procés perceptiu s’anomenaestereòpsia, però “no totes les persones poden gaudir plena-ment de l’efecte estereoscòpic de l’ull, ni a totes les edats, jaque no tothom té correctament desenvolupat aquest sistema”.

L'efecte estereoscòpicEl cinema en 3D és la suma de dues pel·lícules en 2D, projecta-des de forma simultània a través de projectors especials.Perquè cada ull vegi només la imatge que li correspon és indis-pensable l’ús d’ulleres especials que permetin un efecte este-reoscòpic correcte.Dubreuil aclareix que “actualment, a les sales de cinema s’es-tan utilitzant bàsicament tres tecnologies o sistemes de projec-ció i visualització d’imatges estereoscòpiques, que aprofitendiferents propietats per separar les imatges”. D’una banda, es

fa servir la polarització circular, que produeix l’efecte de pro-funditat aprofitant les propietats ondulades de la llum i de lesulleres polaritzades. També s’utilitza el filtre d’interferències,que fa servir les propietats ondulades de la llum, junt amb ladescomposició de la imatge en els tres colors bàsics. Així esgeneren dues imatges amb longituds d’ona lleugerament dife-rents per a cadascuna de les imatges estereoscòpiques.Finalment, algunes sales trien la commutació activa, sistemaque necessita energia per aconseguir l'efecte 3D a través de lacommutació de les ulleres, de forma sincronitzada, amb el pro-jector. Aquest sistema, a més, utilitza ulleres de cristall líquidque deixen passar la llum en un ull i en bloquegen el pas en l’al-tre perquè cada ull vegi només la imatge que li correspon.Durant dècades, la indústria del cel·luloide va intentar incorpo-rar la imatge en tres dimensions, cosa que no va reeixir. Tothomrecorda les ulleres vermelles i blaves, que, “en lloc de projectardues imatges diferents i separades, filtraven els colors bàsics icomplementaris de cada imatge i generaven una sola imatgeamb colorimetria diferent per a cada ull”, afirma Dubreuil.“Tot i això, la imaginació humana no té fronteres i la necessitatd’innovar cada dia té més adeptes; per tant, ben segur que sor-giran noves propostes, com ara les 4D (3D + moviment de labutaca) i d’altres que també tindran èxit”, conclou.

© C

arlo

s En

ciso

Andrés López PitaDepartament d’Infraestructura delTransport i del Territori

En els darrers anys, la necessitat d’adap-tar el corredor mediterrani de ferrocarrilsa les exigències actuals i futures de lademanda de viatgers i mercaderies haestat objecte de debat, en general, enforma d’opinions qualitatives. Aportarénomés alguns elements quantitatius quepermetin facilitar la presa de decisions.L’any 1986, amb motiu de l’augment de lavelocitat màxima de circulació dels trensde 140 a 160 km/h, Renfe va considerarprioritari introduir la mesura en el 'trian-gle d'or', definit pel vèrtex Madrid-València-Barcelona. El Pla director d’in-fraestructures 1993-1977 va destacar elsdos corredors amb més potencial detrànsit, un dels quals era el mediterrani.Els estudis que va fer l’Administraciócentral el 1986 i el 1993 són un reflexfidel de la importància d’aquest corredor.andres.lopez-pita@upc.edu

F. Xavier Martínez de Osés Departament de Ciència i EnginyeriaNàutiques

La façana mediterrània reuneix els prin-cipals ports de l’Estat com són Barce-lona, Tarragona, València o Algesires. Elde Barcelona és el primer port del siste-ma portuari espanyol pel que fa a factu-ració i valor de les mercaderies, el segonen tràfic total, per darrere d’Algesires, i eltercer en nombre de contenidors, noméssuperat per Algesires i València. El 23 %de la mercaderia en contenidors quepassa per Barcelona prové de la Xina i,per tant, creua el canal de Suez. El 75 %del trànsit de Suez continua fins als portsdel nord d’Europa, on tarda uns tres diesa arribar. Després, una part d’aquestamercaderia ha de tornar al sud d’Europaper altres mitjans. Disposar d'un eixferroviari amb capacitat per a mercade-ries, atreuria una part del trànsit marítimque ara es desvia cap al nord d’Europa.fmartinez@cen.upc.edu

microobert

informacions 14

projectesamb

empreses

És prioritari el corredorferroviari de la Mediterrània?

El grup Accionaments Electrònics i Aplicacions Industrials (MCIA) de la UPC alCampus de Terrassa dirigeix l’àrea científica de VERDE, el gran projecte lideratpel Centre Tècnic de SEAT per fabricar el primer cotxe verd de l’Estat, amb unpressupost de 34 milions d’euros. L’MCIA, a més, participa en l’estudi dels sis-temes de tracció del vehicle, de les bateries, dels punts de recàrrega i de lagestió de les instal·lacions locals de recàrrega.José Luis Romeral, que dirigeix aquest grup de recerca del Campus de la UPCa Terrassa, és el director científic de VERDE, un dels projectes de recerca indus-trial de caràcter estratègic finançats pel programa CENIT, que s’orienta a lageneració del coneixement i la tecnologia necessaris per a la fabricació icomercialització del cotxe ecològic.L’MCIA col·labora amb la fundació Centre Tecnològic de Manresa (CTM), orga-nisme que coordina les àrees tècnica i administrativa d’aquest projecte, queaplega 20 grans empreses i 16 organismes públics de recerca.

L’arquitectura del vehicle El grup participa, a més, en l’arquitectura del vehicle, en la tecnologia delscarregadors externs i en la gestió de la xarxa elèctrica per a instal·lacionslocals. En la part de l’arquitectura, el grup treballarà en l’estudi dels sistemesd’emmagatzematge de l’energia, en els sistemes de tracció elèctrica i en la tec-nologia del punt de recàrrega. L’MCIA, que té experiència en grans projectes desistemes de tracció elèctrica, dissenyarà els nous motors optimitzats, els con-troladors de velocitat i l’electrònica de potència. En aquest camp, es col·labo-ra amb les empreses Siemens, Lear, Infranor i GreenPower, responsables de lestecnologies de tracció del nou vehicle.“Ara per ara, estem dissenyant les pilones de recàrrega que es repartiran pertot l'Estat i que tindran la funció d’eina o interfície de comunicacions entre elcotxe i el sistema central de generació d’energia”, explica José Luis Romeral.Així mateix, treballen en la creació de sistemes de gestió local d’energia pera grans comunitats de vehicles, com ara els aparcaments, i en sistemesintel·ligents per poder treure el màxim rendiment de la xarxa elèctrica.

CONTACTENOM José Luis Romeral

E-MAIL romeral@eel.upc.edu

WEB www.mcia.upc.edu TEL. 93 739 85 10

FOTO D'esquerra a dreta, Jordi Cusidó, del CTM; i Juan Antonio Ortega i José LuisRomeral, del grup MCIA.

En marxa el primer cotxe verd

Les emocions tenen una presència cab-dal en el nostre dia a dia, ens ajuden aconèixer, influeixen en les nostres deci-sions, estimulen la creativitat i la memò-ria, i són un component essencial delbenestar de l’ésser humà. Tot el que femi tot el que percebem té un componentemocional, que és necessari tenir encompte per harmonitzar el disseny d’unespai amb les expectatives de l’observa-dor. Amparo Berenice Calvillo, arquitectaper la Universitat de Guadalajara (Mèxic),ha aprofundit en aquest fet. La seva tesidoctoral, feta a l'ETS d'Arquitectura deBarcelona, se centra en l'estudi de lainfluència de la il·luminació urbana en lesemocions, per a la qual cosa ha pres coma base el disseny emocional.Encara que tothom és conscient que eldisseny pot infondre diferents estats d’à-nim, en casos com l’enllumenat públic, elfactor emocional no hi ha tingut gaireincidència i la tendència general ha estataplicar criteris força homogenis sensetenir en compte altres consideracionsque podrien influir en la valoració que elsvisitants fan de l’espai, el sentiment d’a-

rrelament i l’estima del mateix ciutadà.Per demostrar-ho calia una recerca quese centrés a esbrinar quines emocionspoden experimentar les persones endeterminats ambients lumínics urbans.

Valors apresosDesprés de revisar les darreres aporta-cions de la psicologia de les emocions, lapercepció visual o el disseny lumínic iemocional, es va plantejar un estudiexperimental amb participants provi-nents de la Universitat de Guadalajara(Mèxic), la UPC i la Universitat dePerpinyà Via Domitia (França), respectiva-ment. Per mitjà de diversos qüestionarispsicològics es van recollir les dades sub-jectives –emocions– que despertaven enels participants les imatges de diversosespais lumínics corresponents a les ciu-tats de Guadalajara, Barcelona i Perpinyà.L’estudi va concloure que la il·luminacióurbana influeix en tots els casos en lesemocions i que certes respostes emoti-ves –com ara la sorpresa agradable odesagradable, la inspiració o la decepció–tenen un origen cultural, mentre que

d’altres –com ara l’estima o l’afecte, lafascinació, la diversió o la por– sóncomunes a l’ésser humà. Segons Calvillo"les emocions culturals impliquen expec-tatives que poden ser diferents en cadacultura, ja que estan relacionades amb lavida quotidiana i els valors apresos”.

També es van poder identificar algunesrelacions entre els paràmetres lumínics iles emocions, com el fet que com mésintensitat i distribució té la il·luminació,més sembla que incita a estats d’acció iexaltació, com són la diversió i la fascina-ció. Per contra, els espais amb unail·luminació de baixa intensitat i amb unaqualitat difusa sembla que infonen emo-cions d’afectivitat en sentit positiu onegatiu, per exemple la por o l’afecte.Per a l’autora, amb les aportacions de latesi es pot arribar a afirmar el següent:“Un disseny sostenible no només ha detenir en compte factors d’eficiència ener-gètica i funcional, sinó també emocio-nals. La tendència indica un interès cadacop més gran cap a la part sensible deles persones, el qual en poc temps podràreflectir-se en dissenys urbans, indus-trials i tecnològics més compromesosamb els factors humans, incloent-hi lesemocions.”.

La il·luminació urbana influeix en l’estat d'ànim de les perso-nes. Així ho constata una tesi doctoral elaborada a l'ETSd'Arquitectura de Barcelona que proposa la integració delsfactors emocionals en el disseny dels espais lumínics de lesciutats per millorar l’ambient de la vida urbana i el benestarde la ciutadania.

Llums que encenen les emocions

llavorsde ciència

informacions 15

FOTO En la il·luminaciódels espais hi ha una tendència creixent a tenir en compte l’efecte en les emocions de les persones.

CON

TACT

EN

OM

Am

paro

Ber

enic

e C

alvi

llo

E-M

AIL

ber

e_ca

lvill

o@ya

hoo.

com

.mx

TEL.

(+52

) 33

13 7

8 73

87

AutorAmparo Berenice Calvillo.

DirectorRamon San Martín.

Títol de la tesiLlum i emocions: estudi sobre la influència de la il·luminació urbana en les emocions, prenent com a base el disseny emocional.

Per què vas triar aquesta recerca?Per inquietud personal i per la participació en altres projectes relacionats amb la il·luminació.

Àrees d’aplicacióDisseny d’enllumenat urbà i lluminàries, domòtica, programes informàtics de disseny i avaluació lumínica i indústria.

Tesi©

Tim

o B

alk

L'enllumenat públic influeix en el sentiment d'arrelament

Nascut a Madrid l'any 1947,Azpiri assegura que la sevacarrera va començar quan depetit li va caure a les mans un lli-bre de Jules Verne.Professionalment, ha cultivatamb èxit els gèneres de l’eròticai de la ciència-ficció. Els seusdibuixos han estat la portada demolts dels primers jocs d'ordina-dor que van veure la llum aEspanya i que avui formen partde la memòria col·lectiva demolts aficionats. El llibre Spec-trum (Planeta DeAgostini) reco-pila aquells dibuixos, que vancaptivar milers d'usuaris delsvideojocs. Els seus personatgesmés famosos i recordats sónMot, el protagonista d’un còmicque durant molts anys va publi-car el diari El País, i la voluptuo-sa i perillosa Lorna.

Alfonso Azpiri és creador decòmics especialitzat en elgènere de la ciència-ficció.Va oferir una xerrada a laUPC el 5 de maig, titulada“Tecnologia futurista en els videojocs” dins el Ciclede Lectures 2010 "Còmic,ciència i tecnologia".

És aficcionat als videojocs?Ho era molt més abans que no pas ara. Vaig començaramb l’ordinador Spectrum de 128 kB, però la meva granfal·lera pels videojocs va arribar amb les primeres con-soles, que tenien una qualitat gràfica millor, tot i queeren una mica rudimentàries.Quan m’hi vaig enganxar, el que més m'agradaven erenels jocs d'avions. L’F-18 em tenia totalment fascinat.Podia moure'm per la pista, posar-hi combustible...Podia volar! Em podia passar fins a les sis o les set delmatí jugant. Només em faltava posar-me un casc depilot.

I alguna cosa va canviar en la seva valoraciósobre els videojocs...Amb el temps, els gràfics han anat guanyant qualitat iels jocs són molt més sofisticats. Recordo que en elsúltims jocs d'aviació que em vaig comprar no podia nitan sols fer enlairar l'aparell de la pista. Necessitava uncurset previ de pilotatge i jo el que volia era volar, noconvertir-me en un pilot professional. Va ser aleshoresque vaig començar a deixar de banda, com a usuari, eltema dels videojocs.

Com a autor, quina és la diferència entre dibui-xar una història per al paper o per a un videojoc?Canvien moltes coses. Quan treballes amb videojocshas de pensar com si fessis dibuixos animats.S'elaboren de manera allargada, en seqüències, en lesquals els personatges s'han de moure per tota la panta-lla, i es pensa per trams. En la confecció de personatgesen moviment se'n dissenyen prèviament tots el movi-ments; com s'ha de bellugar el cul, per exemple.També m'he trobat que moltes de les portades per avideojocs que he fet, després han acabat influenciant elmateix videojoc. Per exemple, una vegada em van enca-rregar fer la portada del joc de la pel·lícula Titanic. Jo elspreguntava de què anava exactament el joc i no m'hopodien dir perquè encara l'estaven elaborant. Aleshoreshavia de fer volar la imaginació. En aquella ocasió vaigdibuixar un home granota atacat per un pop gegantque, finalment, va acabar sortint al joc perquè els vaagradar la idea.

Als seus dibuixos hi apareix força tecnologia,des de les armes que usen alguns personatgesfins a les naus de l'espai. Es documenta a l'horade dibuixar?El que més he utilitzat és la meva pròpia imaginació.Amb tot, altres vegades sí que ha estat necessària unacerta tasca de documentació prèvia per donar unasensació de versemblança. Les pel·lícules também'han influenciat molt. Per exemple, quan em vanencarregar fer la portada de Rocky em vaig dedicardurant un cert temps a estudiar fotografies de combatsde boxa o a mirar altres personatges de còmic sobre elquadrilàter per veure quines eren les postures quefeien, quines m'agradaven més, i, finalment, em decidiaper una. En aquest cas va ser el cop final, amb el boxe-jador contra les cordes. Va tenir un èxit aclaparador.També he dibuixat armes impossibles, com en el jocAfter the war, o jeeps amb míssils que no he vist mai.

Jules Verne va escriure sobre un viatge a la Llunai més tard l'ésser humà hi va arribar. Ha dibuixatalguna cosa en el passat que ha vist avui?D'alguna manera es podria dir que sí. En el seumoment vaig dibuixar rellotges amb imatges, que aras'assemblen molt al que podem veure avui en algunsaparells. Val a dir que no crec que jo sigui l'inventor detot això, òbviament, però sí que és cert que la tecnolo-gia, per les raons que siguin, ha avançat en aquestadirecció. Imagino que es deu al fet que la immensamajoria dels autors hem begut de les mateixes fonts al'hora d'imaginar les nostres històries.

Quin és el seu mètode de treball? Fa ús de la tec-nologia quan crea?El que no em pot mancar mai és la meva taula, elspapers, els llapis de colors i, des de fa uns anys, unordinador davant meu. No puc estar-me’n. L'utilitzo perescanejar dibuixos, principalment. He arribat a posarcolor a alguns treballs amb els primers colors del pro-grama Adobe, però gairebé mai no l'utilitzo per a això.En aquest aspecte encara sóc de la vella escola. Tot iaixí, reconec que hi ha autèntics mestres a l'hora detreballar amb ordinadors en l'àmbit de la il·lustració.

l’entrevista

"Per dibuixar tecnologiautilitzo la imaginació i,algún cop, encerto"

Alfonso Azpiri és un dels grans autors del còmic a Espanya i arreu del món. Lesseves creacions han il·lustrat un bon grapat de publicacions i també de videojocs.Precisament, la seva estreta relació amb el món dels videojocs el converteixen entota una veu autoritzada per parlar del pas del pinzell al píxel.

Dip

òsit

lega

l B-1

7.37

1-89

AfonsoAzpiri