INFORMATIUD'ARTESADE SEGREI. COMARCI

Preu 75 ptes. Marc 1983 N~15

25anys

de Cooperativa

a Artesa

Pub

Jaek~sartesa de Segre

EUSEBIGUIMETi BERENGUERESARQUITECTE

CARRERDE LESMONGES N. 26TELEFONS 4001 24 i 4003 28

ARTESA DE SEGRE

BANC ESPANYQl DE CRÈDIT

La més gran organitzaçió bancària alservei d'ARTESA DE~EGRE i Comarca

Ctra. de PoDts,lq - Telèfon 40 02 OI

ARTESA DE SEGRE

LAPALANCAInformatiu d'Artesa de Segrei Comarca

CONSELL D'ADMINISTRACIÓPere Blanch i Rebolleda

Josep M.a Castellana i PratsJosep M.a Martinez i CasasMiquel Ortiz i VibianRamón Regue i Montserrat

CONSELL DE REDACCiÓJoan Aranés i ClúaJaume Cardona i VilaAlfons Durany i PiàBertomeu Jové i Serra

Jesús Santacreu i AmigóDavid Saura i Gasset

Josep M.a Solans i FarréLluís Trepat i GarciaEusebi Pastoret i Jordana- d'Assoc. de JubilatsJoan Camats i Vibian- deClubde Lectures

Miquel Ortiz i Vivian'- de C.E. Artesa de Segre

Francesca Solé i Caubet- de la DàliaBlancaPere Blanch i Rebolleda- de MuseuArxiuComarcalde la Noguera

Angel Guiu i Bandé- de l'Orfeó Artesenc

Ignasi Mases i Armengol- deUnióEscacsd'ArtesaRamón Giribeti Boneta- d'AgrupamentEscolta

RAÓ SOCIAL:CI. Escoles

Adreça Postal: Apartat n.O30

FOTOGRAFIA:Foto JoanFoto Sisquet

IMPRIMEIX:

Gràfiques Guiu

NOTA: DIPÒSIT LEGAL: Lo 283 -1981

EI Consell de Redaccióde LA PALANCA, vol passar

en clar que la Revistanomésés responsabledels escritsqueno vansignats,puix el quesignaesresponsabilitzadelqueescriu.

Aixl mateix s'acceptarantreballs signatsamb pseudò-nim, però LA PALANCA ha d'éssersabedoradel nom real

del autor. La Palanca

SUMA.RI

EDITORIAL 3

La Quaresma i la salut

Tot just sortint de les típiques comilones de les festes de Capd'any i els àpats amb 11icència de carn de les festes properes del Carna-val, hem entrat a la Quaresma, temps que tothom d'alguna manera as-socia amb el dejuni i l'abstinència. Encara que ningú entén el dejunid'una manera radical, no diem a l'estil Ghandi, sinò.de probar de fer-ne un dia, l'abstinència de menjar carn es practica generalment els 7divendres. Amdues coses són bones per la natura de l'home.

Malgrat el fantasma de la pressa, i el voler acudir a una sèrie decompromisos que hem contragut... i que seguirem acceptant, la Qua-resma continua sent un temps per demés escaient per pensar en nosal-tres mateixos, o al menys en la nostra salut. Així sembla ser que ho haentés l'administració, a l'haver endegat aquests dies una campanya sani-tària a tots els nivells: el Municipal, la Generalitat i el Govern Central.Ho explicarem.

La federació de Municipis de Catalunya organitza unes "JORNA-bES MUNICIPALS DE SANITAT" i fa ben pocs dies el seu presidentmanifestava literalment: "La Sanitat ha estat la parenta pobra de la vidamunicipal, en el batibull legislatiu anacrònic i desfasat a l'hora de do-nar resposta a les necessitats de cada municipi. Ens movem dins unesestrucutres .originàries del segle passat que en poc han canviat en elt ranscurs dels anys".

La campanya més coneguda és la de la Generalitat, que amb l'es-logan: "JO PREFEREIXO LA SALUT, PER AIXÒ NO FUMO", ensconvida a deixar el tabac, i a respirar sense fum en prevenció del càn-cer. de pulmó. Per acabar el mateix' ministre de Sanitat, Ernest Lluch,ens promet des del Govern Central que estan treballant en un Codi ali-mentari espanyol que estarà acabat el proper mes de juny.

Si amb això hi afegim que deixats portar pel magnetisme del na-tural -en un món on hi ha la sicosi de l'adulterat-, ens trobem queper un costat la medicina natural i l'acupuntura, cada dia estan més demoda, així com la dietètica i el menjar vegetarià. Tot ens parla d'unamillor qualitat de vida per l'home.

I per acabar, sols fer una breu menció"a que s'apropa el temps deles eleccions municipals. Serà el temps d'escollir a les persones que enshauran de representar i que seran, volguem o no, els que tindran quevetllar per la nostra salut els propers 4 anys.

Pàg.EDITORIAL.. . . . . . .. 3

LOCAL:InformacióMunicipal. .. 4AgendaCiutadana.. . ., 4Noticiari Local. . . . ., 5

CAMP:L'aigua a perpetuitat . .. 9

La marginacióde laban-da dretadel riu Segre.. 9

COMARCA.. . . . . . ., 6

Desdel Miradordel Mont-sec. . . . . . . . . . .. 6

ENTREVISTA:AI nostre Batlle. . . 10 i 11

COOPERATIVA DEL CAMP:25 Aniversari.. . . .. 12

CULTURA:Qui recordaals infants

i alsadolescents. . .. 16Cine Forum . . . . . .. 16ASSOCIACIONS:

Club Lectures (Assemblea

general). . . . . . ~ .. 15La DàliaBlanca. . . .. 15AssociacióJubilats. .. 15

CARTES A LA REDAC-

CIÓ. . . . . . . . . . 17i 18ESPORTS . . . . . . . .. 19

LOCAL

INFORMACIÓ MUNICIPAL

4

La corporació municipal en sessió del ple ambdata vint-i-tres de febrer de mil noucents vuitantatres, va adoptar el següent acord:

ADJUDICACiÓ CONCURS NORMESSUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT

Adjudicar la realització de les normes subsidià-ries de planejament a l'equip dirigit per l'arquitecteJESÚSGANDULLO GUERRERa, compost pelssegüents membres: el mateix senyor Jesús Gandu-Ilo Guerrero.- D. Frèderic Armengol Martin (Ar-quitecte).- D. Cesar Gallofré Porrera (Arquitecte).-D. Xavier Ruiz Gandullo (Enginyer de camins).-D. Francesc Borràs Sesma ('Advocat).- i D. ManelExpòsito Taberner (Economiste).

LAMPISTERIAINSTAL.LACIONS G.L.P. (Gos).CALEFACCiÓ

eondee

JosepCALVET**

Joaquim de Casseres, 42PONTS (Lleida)

ADECUACIÓ DE L'ESCORXADOR MUNICIPAL

Adjudicar les obres d'adaptació de l'EscorxadorMunicipal, de conformitat amb el Reglament Sani-tari per aquesta activitat específica, directamentper l'urgència de les obres a Josep M. Oliva Figueres.

Avís ALS AFECTATS DE LA RIUADA

Es participa a tots els afectats per la riuada dela tardor de 1982, que passin per les oficines muni-cipals, que s'els informarà per la sol.licitud que po-dran fer al I.R.Y.D.A., referent a recuperació deterrenys; el termini de les esmentades sol.licitutsacabarà el dia 31 de març

AGENDACIUTADANA

I rf-::'f nct1~~Naixements: Marta Sánchez i Sirera

Maria José Rivas i GonzàlezAgnés Isanta i Galceran

Defuncions: Angel Fontanet i MirmíJosep Ariet i Guardiola (Ceró)Mercedes Sala i Riudeubasúrsula Sabanés i BatallaIrene Bibian i JoverEsteve Fernàndez i BravoBalbina Serra i CarlíFrances Camats i Vilaseca (Baldomà)

Fescosd'aquestamà amigoque us ofereixels serveismésbonsd'avui01dia....

CLOTETAssegurancesMUTUA NACIONAL"DE L/AUTOMOBIL

ARTESA DE SEGRECtra.d'Agramunt,91- Telèfons4003 38 i 400221

"

LOCAL 5

Per Josep M. SolansNOTICIARI LOCALGener i febrer han sigut uns mesos molt ditl'cils i nefas-

tos per a l'ancianitat artesenc i comarcal, que ha sofertnombroses pèrdues motivades en la sevatotalitat pel virusgripal.

Hem de dir que gairebé cada any en aquestes dades,una forta "passa" de grip, està afectant la salut de moltsciutadans i més concretament als avis. En principi, careix degravetat, excepte els casos que poden sorgir complicacionsa persones que pateixen malalties de tipus respiratòries.

AI marge de qualsevol de les mesures aconsellables pre-ventives per a curar un grip, no hi ha res com romandre unsdies al llit. . . .

EI Consell Pastoral Arxiprestal celebrà la reunió ordinà-ria de tot el Consell, el proppassat dia 13 de febrer.

Un dels primers temes que es va tractar fou el de fixarla data de celebració de l'aplec del Pià, acordant-5e passar-Ia al primer diumenge de maig, excepte quan s'escaigui endia 1 del mes, aleshores s'ajornarà fins el dia 8 de maig.

Entre altres punts que esdesenvoluparen, es concertà lacelebració de les "Xerrades de Cuitora Religosa", determi-nant-se fer-les -demanant prèvia autorització- al local de laSocietat de la "Dàlia Blanca" els dies -del 12 al14 d'abril-a dos quarts de 10 del vespre, éssent obert per a tothom quevu Igu i assist ir -h i.

Els temes a tractar a aquesta "Xerrada Cultural Religo-sa" són els que tot seguit passem a detallar: 1) Evolucionis-me i doctrina de l'església; 2) Problemes matrimonials, es-pecialment l'avortament; 3) Predicació quaresmal als poblesde la comarca; 4) Renovació de la meitat del Consell.

. . .Coincidint amb el seu cinquè aniversari es celebrà el dia

15 de febrer a la nostra ciutat la tl'pica festa gastronòmicade la "matança del porc" que com tots els anys ha estat moltparticipada.

La festa del "carnestoltes" a Artesa començà el diu.menge dia 13 a la tarda amb l'arribada de Sa Majestat Car-nestoltes V, fent l'habitual recorregut pels carrers de la ciu-tat posant una nota de color i humor a tots els artesencs.Després es celebrà un lIuit ball al local de la "Dàlia Blanca",tinguent lloc durant la sessióel concurs de disfresses infantilquedant com a classificats amb opció al premi els següents:1a.) Elinesa Malé i Gemma Gilabert, ambdues formaven pa.rella lluint uns vestits confeccionats amb paper; 20n.) Xa.vier Isanta amb una disfressa de "d'Artakan"; 3a.) Núria Be-triu i Rosa Freixes, exhibint un vestit d'època.. . .

ASSISTIREN A LA "MATANÇA" UNES 3.000 PER-SONES

Uns 1.100 metres de llonganissa foren repartits a unes3.000 persones després de la matança de cinc porcs que detal pes superava els 400 kg. Per a coure'ls es cremaren 4 to-nes de llenya, per a formar l'entrepà es comprà 400 kg. depa, i pel acompanyament del tall la Cooperativa lliurà 250Iitres de vi.

RELACIO DE FOTOGRAFIES PUBLICADES

1 - LA PLAÇA MAJOR2 -CARRER BISBE BERNAUS3 - ENCREUAMENT DE LACTRA. DE PONTS

I LA DE TREMP (Any 1927)4 - LA GRANJA ,5 - LA PLAÇA DEL PROGRES6 - LA PLACA DEL BALL7 - CAR RETERA D'AGRAMUNT8 - LA FONDA DEL MANEL

A la "matança" assistiren el governador civil, AntoniPallarés, el president de la Diputació, Jaume Culleré, el De-legat d'Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Graells i elDiputat Josep Antoni Duran de C. i U. aix( com autoritatslocals i comarcals.

Les inclemències del temps va impedir l'assistència demolta més gent a la festa, per la qual cosa motivà que el so-brant fos repartit a d iscrecció sobre les 9 del vespre del ma-teix dia, entre tots els participants.. . .

LA FESTA DEL "CARNESTOLTES" ASSOLEIXCADA ANY MÉS FERMESA

Després del berenar-sopar, es celebrà un gran fi de festaal local la "Dàlia Blanca" en el qual va estar present el con-curs de disfresses pels grans quedant com ha premiats: 1er.)Pere Borrell i fill, que exhibien una disfressa de pallassos,pel qual el seu pseudònim era de "pallasso i mig", ja que elfill -Robert- tan sols compta amb 3 anys d'edat; 20n.)Germans Jumela, que representaven de "travesti i d'unaindia"; 3er.) Isabel Hern1mdez, participà amb una disfressade "Susic Mac"; 4a.) Lauri Espinal, lluint un vestit de "Pier-rot" .

EI número premiat del xai va ésser el 7.032 sortintagraciat amb tal obsequ i en Josep Ros.

. . .EI proppassat dia 27 de febrer tingué lloc la darrera ses-

sió cinematogràfica al cinema "Catalunya" de la nostraciutat.

EI cinema "Catalunya" va ésser fundat el dia 14 de fe-brer de l'any 1961 amb una cabuda de 750 espectadors, ha-vent complert recentment els 22 anys d'existència. Des dela seva posta en funcionament fins l'any 1975 va ésser por-tat pels mateixos propietaris els Germans Camats; a partird'aquesta data la direcció del cinema "Catalunya" corre acàrrec amb per iodes d'arrendament al circuit "Urgelense"de Mollerussa, que després d'un contracte de 8 anysconse-cutius s'ha vist obligat a tancar per manca de rendabilitat.

La societat arrendatària havia demanat com a condicióper a la continuitat la formació d'una societat amb un m(-nim de 200 persones, per tal d'assegurar la cobertura de des-pesesde l'explotacióde la sala.EI nostre informatiu "La Pa-lanca" organitzà el dia 25, una sessió de cine-forum amb lapel.lícula "Carros de foc", en la versió catalana. Ambaquest film conjuntament amb la projecció de "Golpe maes-tro", el dia 27 de febrer clogué la programació de la vetera-na sala cinematogràfica.

A partir d'ara els artesencs si volem veure cinema enstindrem que desplaçar a les poblacions veïnes. Quina llàs-tima!! . . .

Amb la participació d'unes 40 persones donà inici eldia 28 de febrer a Artesa de Segre un cursde "pastisseria ireposteria" a càrrec del professional en Josep M. Farràs.

EI lloc on s'estant desenvolupant les classesés al Col-legi d'E.G.B. tots elsdilluns a les6 de la tarda amb una du-rada d'una hora i mitja, finalitzarà el mateix dia 30de maig.En el trancurs del curs s'intercalaran demostracions teòrico-pràctiques de cocteleria i acompanyament adequat de licorsper als diferents tipusde pastisseria, aquestes demostracionsestaran a càrrec d'en Antoni Creus del pub "Lennon" d'A-gramunt.

Durant el transcursde les sessionsels assistentsdel curspodran degustar el fruit de la sessió. EI que es preten ambaquest curs de "past isseria i reposteria" és potenciar les cos-tums i tradicions de casa nostra. A la cloendade lesclasseses farà un concurs exposició.

L'organització del curs va a càrrec de l'associació de

COMARCA 6

Des del Mirador del MóntsecEL FÒSSIL, ETERNA ACTUALITAT

Parlar de fòssils és una cosa normal pe~ a les gents deles nostres contrades, en espcial de les de la Coma de Meià.Bo serà doncs fer-ne cinc cènctims del que era fa 230 mi-lions.d'anys (era Mesozoica, periode Triàsic) tot aquest in-dret àhomenat pels romans "Castrum Medianum", Castellenmig de les terres compreses entre els rius Noguera Pallare-sa i Segre, toponímia originaria de Meià, en una vulgaritza-ció llatina del terme "medianum-media-Meià", en àrab "me-dianisch" .

TUDELA DE SEGRE; PROJECTESA REALITZAR AL POBLE

L'Ajuntament de Tudela de Segre conjunta-ment amb lacol.laboració dels veïns, s'han dut aterme darrerament dues obres molt utilitàries comsón la construcció d'una bàscula municipal i la pos-ta en marxa de l'abastiment del suministre d'aiguapotable a tota la població, sent aquesta última se-gons l'Alcalde "molt costosa perquè l'hem deportar d'un pou que està ubicat a una distància de8 quilòmetres de la població, pel qual representaun encariment més considerable".

Els projectes més immediats a realitzar al poblees preveu que seran el de "posar l'enllumenat pú-blic amb llum de sòdi, també hi ha previst comple-tar la pavimentació dels carrers, la construcciód'una piscina i comprar un terreny per a l'implanta-ció d'un camp defutbol".

Finalment ens assenyalà l'alcalde de Tudela, Jo-sep Blanc que "m'agradaria abans de deixat el meumandat de poder veure realitzat els projectes expo-sats per donar a conéixer que al nostre poble tambétenim inquietuds progressistes" -acabà dient- "ique també l'unió i al mateix temps respecte entreels veïns fos patent a la vida qüotidiana del nostrepoble, facilitant així molt més bé les tasques comu-nitàries".

J.M. SOLANS

.FORADADA

Els veïns de Foradada hem celebrat una vegadamés el Carnaval amb un dinar de germanor. L'àpatconsisti en una s.uculenta paella hàbilment elabora-da per les cuineres del poble a les que felicitem desd'aquí, i carn de be a la brasa, donada desinteressa-dament pel ramader local en Francesc Pinós.

En una petita comunitat com és la nostra,creiem que és la millor manera de celebrar aquestafesta popular.

Oblidant per unes hores els problemes quecomporta la vida diaria, amigablement reunits alvoltant d'una ben proveïda taula i conversant cor-dialment és ben engrescador.

Des d'aquestes pàgines fem vots perquè l'anyvinent ens poguem tornar a reunir tots els veïns enaquestes dates en fraternal convivència.

COS DE BOMBERS VOLUNTARISD'ARTESA DE SEGRE

Al passat número de "La Palanca" a la pàgina 5,s'insertava una nota donant compte del rescat de~os muntanyers a les rodalies de Vilanova de Meià.

A l'operació rescat, diu, actuaren activamentdiverses entitats dels serveis de Bombers i Socor-risme. Fou omitida la col.laboració del Grup deBombers Voluntaris d'Artesa de Segre (possible-ment degut a una falta d'informació) els qualstambé col.laboraren activament tota la nit.

Què és un fòssil?

Fa 195 milions d'anys tot era un estany d'aigües molttranquil.les i de clima càlid. S'acabava un periode d'una era(el triàsic) i, milió més, milió menys d'anys, geocològica-ment parlant, entrem en el període Juràssic. Una sèrie demoviments van fer que els cossos morts de mils de milionsde plantes i animals quedessin coberts per un fang fi de ca-lissa i la majoria d'exemplars, a partir de llurs parts dures, esvan fossilitzar sense canvis aparents. De vegades també sóncòpies quan s'emplenava un motllo del sediment originari.

La Vida terrenal

Fins el 1797 es creia que la Terra havia aparegut 4004anys abans de Crist, comptant les generacions de l'AnticTestament fms Adam.

També es deia que els fòssils que hi havia a la Terraeren restes de les plantes i animals destruits pel Diluvi Uni-versal, quarta i última de les catàstrofes de la Terra.

Més enrera hom creia, àdhuc, que els fòssils eren obresdel dimoni que volia confondre a l'home. Els grecs, però,jahavien entés el veritable significat dels fòssils.

La Vida a la Terra es calcula doncs, sobre els 4 milionsd'anys i l'origen de l'home modern i l'inici de la civilitzacióen uns 10-15.000 anys. Valgui el comparar quina és la nos-tra història, de la qual només en tenim escrita unes quatremil pàgines d'un llibre de quatre milions de pàgines.

La Pedrera de Meià.

Un exponent del Meià Juràssic-Triàsic (230-195 milionsd'anys enrera) n'és la internacional Pedrera de Meià i les Mi.nes de Carbó del Montsec 141 milions d'anys (períod.e Cre-tàcic, era Mesozoica).

Fa 85. anys apareixia la importància geològica de la Pe-drera, arran que el 1897 es començaren d'explotar unes par-tides a Rúbies (terme actual de Fontllonga junt amb Figue.rola de Meià) on hi ha unes fmes calisses litogràfiques d'in-terès per a imprimir. El bateig de "Pedrera de Meià" homsuposa per ser l'accés a través de l.antic camí de Rúbies "lacabroa" que arranca del pla de la Coma, en molt mal estatper al trànsit de vehicles normals.

El 1920 es abandonada definitivament el jaciment perla pèrdua de valor comercial de les calisses litogràfiques pe-rò ja ha donat pas a nombroses notícies.

Una granota trobada per l'entusiasta Lluís Marià Vidal(1902) obre la llarga sèrie de trobades de notable interès pa-leontològic. Es, doncs, durant l'activitat explotadora quans'esdevenen més descobriments.

El jaciment en qüestió és d'idèntiques característiquesque uns que n'hi ha a la regió francesa d'Ain (Cerin) i Soln-hofen (Alemania). .

Dos nous insectes, una larva de libèl.lula, un celacant,restes d'un reptil, són l'expressió d'una primera fase, fòs-sils dipositats gairebé tots al Museu de Geologia del Parc dela Ciutadella de Barcelona.

Fins al 1934 la Pedrera és objecte d'estudi per estudio-sos alemanys i francessos. Del 34 al 50, la insòlita conca delMont sec, per prou conegudes circumstàncies socio-políti-ques esdevfugudes en el nostre país, no propicien activitats.

(segueix a la pàgina 16)

NEWr~ ~ ,.., I T I) 'TS _8 _I

La Discotecade la Comarca

Sant A'-ltoni 1\1.o c_aaret~ ~:n_"

ARr¡'ESA DE SEGI-lF~

FABRICA E mOBLES

Ctr~, de lleida, Om. 47 - Telèfon 400329ARTESA DE SEGRE

Pretensatsi derivatsdel ciment

CLUETLA QUADRA

DE VERNET

- Agent Oficial URALITA- Fibres de vidre VITROFIB

- Blocsaïllants YTONG

li

Fàbrica: Ctra Lleida, Qm. 46'6- Tel. 400225

Magatzem: Ctra. de Tremp, 22-Tel 400136

ARTESA DE SEGRE

PUB - RESTAURANTCUINA TIPICA CATALANA

SERVEI A LA CARTATelèfon 400599 - VERNET(per la carretera de Baldomà)

aHtiga

Casa 1JetitCè!nsè!l~deri~- Queviures

Vins - Licors - Torrons

Entrepans- Begudes

Ctra. Agramunt, 8Telèfon 400059

ARTESA DE SEGRE

ParísPINTURA DECORATIVA

Sant Antoni Maria Claret, 3Telèfon 400294

ARTESA DE SEGRE(Lleida)

C' Doctor Fleming. 37 BALAGUER

tonstrllccionsMetà\.\\ques

i H~ríco'es

Zallers

CAMPABADAL...

Ctra. de Tremp - Telèfon 4001 43

ARTESA DE SEGRE

MIQUELMASSANA

~~~ ~ ~

TaxiTabacs

LlibreriaPerfumeria

Carretera Agramunt, 2 Tel. 40 00 82ARTESA DE SEGRE

Ca".alade,.¡atlfuto-Se,."e¡ SP AH

JAUMEMORERA

,.. III~11IIri1111~i1Itilllll1m.11. 11'11

'T.'.fon 40 00 81 - ARTESA DE SEGRE

CAMP _9(aigües velles) com un complexe d'inferioritat, i alsde la banda esquerre al contrari, un complex e desuperioritat que els ha fet creure protegits per lafortuna, i amb el dret d'empenyer el riu fins al peude la serra, arromassant d'aquesta forma les terresde l'altra banda, i els béns d'altres persones.

La comunitat de regants d'Anyà i Torreblanca.han vist disminuir d'aquesta manera la meitat deles hectàrees regables als darrers 50 anys. i altrescomunitats del mateix costat també n'hauran patitles conseqüències.

Factors indicatius d'aquest tipus de polít ica po-den ésser per exemple, que el80 per cent de les ex-traccions de graves es duguin a terme en aquesta ri-bera marginada, o que hagi sigut tan difícil obtenirde Comisaria d'aigües del Ebre, concessions d'aiguaper regar les terres amb bomba ja que no es podenregar amb aigua rodada. Jo recordo amb data me-morable, i alegria familiar compartida, el dia en queel meu pare i l'avi varen obtenir la concessió d'ai-gües particula que encara conservem per a regar alpIà. Se que va costar molt d'esforç, i que sempre hiva haver l'oposició del canal, els dirigents de llavorses pensaven que els pocs litres per segon que dema-navem potser algun dia els hi podrien fer falta totsent la nostra presa a 10 Km. riu avall.

Bé,jo demanaria des d'ací vàries coses:- Que ja que les dues bandes hem aguantat per

igual l'ímpetu de la riuada i les seves conseqüències,a l'hora de la reconstrucció tinguem el mateix trac-tament, no fora just que les defenses que es facinvagin en contra dels propietaris de la banda dretadel riu Segre.

- Que la riquesa que representa per l'Urgell te-nir les segles plenes, no vagi en contra de poder re-gar les nostres terres altes.

- Que el riu Segre, pare d'aquesta riquesa id'altres ja que es parla de nous embassaments i demés recs com són la Segarra i Les Garrigues, no si-gui obstacle també per a regar aquesta ribera margi-nada.

- Que el nostre Ajuntament, un dels municipismés grans de Catalunya (amb extensió) es moguiper a demanar ràpidament a qui correspongui, unestudi i una fòrmula que dugui l'aigua a les terresassedegades de Torreblanca, Anyà, Alentorn, Ver-net, Baldomà i Alòs de Balaguer.

No m'extranyaria que una inversió d'aquest ti-pus, fos més rendable que moltes recuperacionsinútils que es duran a terme a les terres afectadesper la riuada, amb costoses despeses que a la fi noseran de cap profit per ningú si vingués una altrariuada, i que sols tenen la justificació avui de zonacatastròfica.

Aquesta vegada no hem de caure en la tempta-ció fàcil de que els interessos polítics estiguin perdamunt dels interessos econòmics, de que les coseses facin sense projectes i estudis econòmics de ren-dabilitat, sense planificació, de que els milions quearribaran a Catalunya no siguin prous per aixecar-nos de la catàstrofe, i de que no haguem de veure alcap d'un temps que uns ajuntaments (espabilats)hagin llençat diners, i que d'altres ajuntaments( ) en canvi no puguin posar en marxa les necessi-tats bàsiques per al seu desenvolupament. D.S.G.

L'aigua a perpetultatDes de temps immemorial les hortes de Coll-

Fred, Vilves, Artesa de Segre i Montsonís comptavenamb la seva segla; per a regar les terres de la bandaesquerra del Segre i al mateix temps per funcionarels molins de Vilves, Artesa i Montsonís anomena-da "segla dels molins"; a la vegada feia la funció deregar les hortes fèrtils i fer farina pel païs prenia lesaigües a la "Peixera" a on es troben les restes del'antiga presa.

En el segle passat sorgí l'idea de construir el ca-nal que s'anomenaria Urgell, i al tenir que prendreles aigües sobre la nostra presa s'arribà a un acord;per a poder ésser construït el canal d'Urgell va éssersuprimida la presa que prenia l'aigua la segla dels"molins". La concessió va ésser deixar pas a perpe-tuitat de les nostres aigües pel canal d'Urgell con-cessió donada en escriptura pública a tots aquellsque feien ús d'aquesta aigua.

Després de cent anys sorgí el dilema d'aquestcanal que suprimeix les concessions que li feren enel moment de la construcció; i es dóna la coinci-dència en que tan sols en resta la mencionada segla"dels Molins", tamb 'e de quan en quan s'intentasuprimir dita concessió a perpetuïtat. La diferènciaque es dona en dita concessió al tenir que suprimirla nostra presa per arribar en aquest acord de ferpassar la nostra aigua per dins del nou canal, vacomptar que fos contruit sent la solució més adientperquè es pugués dur a terme, sense pèrdua delsnostres drets ja que es van fer càrrec de la conduc-ció de l'aigua fins arribar a les nostres hortes i mo-lins.

Com a segon terme abans de perdre els dretsconcedits per part del canal que seria sortir-se deltracte de compensació, seria que ens tornessin a ferla nostra presa de la "Peixera" adient als nostresdies, el qual comportaria la construcció de l'antigapresa i el canal de formigó al llarg de les hortes finsarribar a Montsonís. La condició que es dona d'a-quest pacte a perpetuïtat és concretar amb els re-gants de l'Urgell la manera de que les hortes delSegre abans esmentades es puguessin regar senseproblemes. La salvetat que s'ha de fer d'aquestaconcessió a diferència de les suprimides de l'Urgell,és que aquestes hortes no tenen necessariament lanecessitat de prendre les aigües del canal d'Urgell.ValIa pena defensar els nostres drets!!

JOAN CLUA I CAUBET

La marginació de la banda. dreta del SegreEs lògic que al tenir llibertat d'expressió es plan-

tegin conflictes i polèmiques que d'altra manera noes plantejarien, com és lògic també que no es plan-t.egesin en temps passats. Malgrat això, no vull pole-mitzar un tema, sols exposar uns punts de vista, so-bre les conseqüències que pateixen els propietarisde la ribera dreta del Segre, en aquesta zona redu ï-da de la nostra comarca natural, pel sol fet de notenir les terres regades per aigua del canal d'Urgell.

Els interessos d'aquest canal, en la seva políti-ca-proteccionista han creat una mena de psicosicol.lectiva a la vall del Segre, els.de la banda dreta

- --10

PassemBalanç

Després de quatre anys d'estar al front del Con-sistori i ara que s'acosten les properes eleccions mu-nicipals hem cregut oportú fer una entrevista alnostre Batlle en VICENT ROCA I MIANES.

Sr. Batlle d'aquests primers quatre anys, dequ ines gestions està més satisfet, de quines cosesguarda un bon record com per explicar-les i recor-dar-les amb agrat?

Salvar i conservar l'edifici de les Escoles Velles idonar-li contingut cultural que espero pugui tenir ano tardar. EI col.laborar d'una manera definitiva aque el Museu-Arxiu sigui una realitat. Acudir atots els llocs fent saber l'existència d'Artesa i laseva problemàtica.

Quines realitats s'han portat a cap?Realitats no han estat de gran espectacularitat,

però s'han fet coses necessaries: Il.luminació par-cial d'alguns carrers, encara que Artesa necessitamolt amb aquest sentit i és pobra amb llum; les vo-reres de part de la Carretera d'Agramunt; el accés ala Carretera de Montson ís; els comptadors d'aigua;el Pià de limitació casc urbà; el emprendre les nor-mes subsidiàries que tant ens han desprestigiat peròque considero que és i ha d'ésser el futur gran o pe-tit del nostre municipi; projecte de clavegueres delsector Carrer Visconde d'Ager, a punt de reempren-dre-les amb la subvenció del canon d'energia. Pro-jecte de clavegueres i voreres de l'altre tram de laCarretera d'Agramunt, Tremp i Ponts, imprescindi-ble si volem alleugerar el trànsit per dintre de laCiutat.

Tenim real itats a varios pobles agregats als qualsalguns s'han portat a cap i altres a pesar de tindreprojectes no són realitat per manca de subvencionsoficials, però que l'Ajuntament hi té una aportació

com a la resta de les obres que es realitzen a laCiutat.

Els temes més conflictius, quins han estat?Indiscutiblement el tema urbanistic. AI principi

al tindre de posar ordre per pura lògica i perquèaixí ens ho exigien els estaments superiors, tant au-tònoms com estatals. Després el tema de presenta-ció del Pià de Limitació del Sòl Urbà.

Com ha anat la coUaboració entre els regidorsde les demés candidatures, amb la seva guanya-dora?

Crec que al prendre possessió de l'Alcaldia vaigdir que tots forma riem l'Ajuntament i a que es fesel que tots voliem i fins on puguéssim.

No vaig mirar mai qui proposava o feia una sug-gerència, si la creia bona l'acceptava i es plantejavaa la Comissió Permanent o al Ple segons correspo-nia.

Els regidors es van responsabilitzar tal com calde les tasques encomanades?

EI tema és complexe i no crec que sigui el mo-ment oportú de parlar-ne.

Quina cosa li agradaria haver fet, i no ha pogut,pel motiu que sigui?

Sense pensar-ho l'Institut de Formació Profes-sional. Fer del Cementiri un jardí i del camí delCastellot un parc natural.

En quines qüestions creieu que heu fracasat?En no aconseguir acabar les normes subsidiàries

en dos anys, encara que crec que ha servit perquèels artesencs tots s'hagin concienciat més ara. Hemdesitjat moltes més coses i enumerar-les seria ocu-par molt paper i ni han moltes més que es tindràque seguir batallant perquè molts pobles lluiten pelmateix. Nosaltres creiem tenir la raó i ells també i

11

avui costa molt que el lògic tingui primacia sobreel pol itic.

Durant aquests quatre anys no s'ha pavimentatcap carrer a Artesa malgrat que en queden de terrai bastant cèntrics. Es manca d'interés dels ve ïns oque l'Ajuntament no s'interessa o ambdues coses?

EI carrer Balaguer, cèntric i amb poca construc-ció es té programat des del segon any però no s'harebut l'ajuda que s'esperava i s'ha anat allargant.Fins ara el pavimentar els carrers es feia pagant el10 per cent i una mica més l'Ajuntament i el resteels propietaris de les cases del carrer projectat. Anosaltres ens va tocar posar al dia els pagos de laCiutat tots deficitaris i inclús fer-ho dues vegadesamb els dos anys (i per cert encara són les escom-breries i l'aigua). Ens vam atrevir a posar els comp-tadors de l'aigua, l'obra que actualment s'està fenti que han pagat propietaris i llogaters dels habitat-ges. La quota del pago per la construcció i algunesnoves ordenances que eren imprescindibles. A totlo dit, posar més pagos per fer més coses crec queera apretat massa a l'artesenc; no obstant crec queArtesa tindrà unes noves possibilitats d'ara enda-vant, no ignorant que els ciutadans si volem unaArtesa millor seran els qui hi tindran que posar elcoll.

Qu ¡na és la política que han segu it amb les rela-cions amb el Govern Central (el Civil), la Diputaciói la Generalitat?

Hem actuat demanant tot el que creiem que nos'ens podia negar i sense complexe pel fet d'ésserapol ítics (no obstant teniem que fer-nos més pe-sats però jo particularment no he disposat de méstemps per poguer-ho fer), tant a nivell d'Adminis-tració Estatal, Provincial i Autonòmica.

No crec haver passat desapercebuts i deixat abon lloc la defensa dels interessos d'Artesa de Segre.

Parlins si us plau de la política econòmica mu-nicipal. De tal com vosté va trobar d'endeutat l'A-juntament, i diguins si és possible, tal com l'heudeixat?

EI pressupost per l'any 1982 era de 24 milionsde pessetes. Els ingressos durant tot l'exercici vanésser de 30 milions i les despeses de prop de 26 mi-lions. La liquidació de l'exercici econòmic de 1982dóna un superàvit de 5.300.000 pessetes les ques'incorporen automàticament a l'exercici econòmicde 1983 que serà de 33.300.000 pessetesdeixant alproper Ajuntament unes bones condicions ecònÒ-miques. .

A la campanya electoral, la seva candidatura vaprometre la "Creació de Llocs de Treball", amb lacaptació d'indústries. ¿Què ha passat? .

No més ésser proclamats candidats vam tenirl'alegria que vingués una empresa que amb el sis-tema especial d'actuar ha estat el més positiu possi-blè. Sabem com està el moment actual la creacióno solament d'empreses sinò de nous llocs de tre-ball. Poques gestions potser s'han fet però algunasi i sense resultats positius.

Expliqui'ns que va passar amb el CoLlegi queestava concedit a Artesa. La gent diu que es va per-dre per falta de terreny.

Ja he dit anteriorment quina halolriaestat la me-va gran satisfacció. l'Jego rotundament el que diuen

de falta d'oferir el terreny. Expl icar tot el passatamb aquest assumpte portaria la meitat de La Pa-lanca.

Sense creure que m'equivoqui, aquest tema ensva desgastar a tot el consistori i a jo personalmentem va deixar desil.lusionat i abatut.

Els moments de traspassos de l'AdministracióCentral a l'Autonòmica van incidir molt per unapart. EI aconseguir el terreny va ésser per a jo unallarga experiència per altra part sempre estaria dis-posat a donar més detalls a qui els demani i si algu-na vegada em decideixo a explicar el que han estatels quatre anys de Batlle de la Ciutat.

Parlant de Construccions, Aigua i Ordenació deSòl Urbà, algú de l'Ajuntament es va queixar depoca coLlaboració ciutadana. No podia ser un temade poca autoritat o poca transparència?

Mai un Batlle, segons m'han dit havia tingut tanpoc poder com l'actual per iode i més aqui', unaCiutat com la nostra, que l'administració local noté els medis per poguer fer complir les ordenancessi no pot disposar com aban.sde la Guàrdia Civil.

Transparència sols demano que es facin tan po-ques coses amagades com hem fet nosaltres.

Col.laboració ciutadana crec que n'hi ha hagut,però de critica destructiva, sense cap classe d'infor-mació també n'hi ha hagut, per molts de qui lafeien defensant-se uns interessos que no eren pasun benefici de la comunitat local. Quan vols fercomplir la llei que per una part et diuen que hotens de fer i per altra no et donen els medis ni elsuport que tens que tenir per fer-lo ¿Com vols tenirautoritat?

Pensa presentar-se novament a l'Ajuntament?Què el va motivar la primera vegada?

No! encara que és un honor ser-ho, es té quedisposar de més temps del que jo disposo. Es moltlla rg d' expl icar con va ésser que fos cap de 11ista pe-rò servir a la ciutat fou el principal motiu.

Des de les pàgines de "LA PALANCA", quèvoldria dir als candidats a l'Ajuntament per les pro-

- peres eleccions?Cal tenir plena consciència que Artesa és una

Ciutat a la que per les causes que siguin anem en-darrerits. Es tenia la idea paternalista de que esfeien les coses cap mena de participació. Això hopaguem ara i es tindrà que lluitar molt per aconse-guir lo més imprescindible. I pensar que amb qua-tre o cinc anys no es pot aconseguir lo que es vadeixar de fer durant vint. Ademés tenim un muni-cipi del que ens agrada plantejar problemes de di-flcil execució i es fa necessari un estudi seriós i so-bre tot real del que es té que fer i es pot fer. EImunicipi d'Artesa amb el contingut de tots el po-bles agregats és un municipi rural i aixI el tenimque tenir en compte. Els pobles estan descontensd'Artesa però l'Ajuntament que he presidit ha fetconstància a tots els estaments aquesta problemà-tica. Tenim que mirar del que estem orgullososde tenir, sigui l'orgull de tots, no solament delsque vivim a Artesa.

A tots els que es diposen a servir al nostre mu-nicipi des del proper Ajuntament, els ofereixo lameva experiència i col.laboració si creuen que elspot ésser útil.

B.J. - J.S.

12

COOPERATIVA 25è ANIVERSARI

Constitució i Evolucióla història del Cooperativisme a Artesa es va iniciar,

quan la instal.lació d'una sucursal de la Cooperativad'Agramunt l'any 1944, la que va fer fallida l'any 1957.Llavors un reduït grup de socis amb molta visió de futur,va fer-se càrrec de les instal.lacions d'Artesa, que te-nien asignades un deute de 2,50 milions de pessetes,fent extensiva la participació a tots els pagesos que vul-guessin emprendre la tasca de la formació d'una Coope-rativa per Artesa i la seva Comarca.

la primera Assemblea, o de constitució, té data 4 demaig de 1958, constant 82 socis inscrits, arribant a fid'exercici amb 102 socis i a finals del 1959 amb 109 socisque es poden considerar la base de la nostra Coopera-tiva.

Durant els següents anys formaren la cooperativales seccions del vi, oli, molturació de pinsos i farratges iel suministre d'adobs i productes del camp. En aquellaèpoca s'amortitzà les intal.lacions i fins i tot s'engrandiel celler del vi i el magatzem del pinso, a més de posaruna bàscula pont, però tal vegada el que és més dignede relleu, és que tanmateix es capitalitzà l'Entitat, el queva tindre la major importància pel desenvolupamentposterior de la Cooperativa.

Els anys 70 es caracteritzen per l'evolució de la Coo-perativa amb un increment notable de nombre de socis,seccions i activitats, que en arribar al 1983 són les se-güents:CELLER DE VI

EI celler recull actualment gairebé tots el raïm de laComarca i s'ha aconseguit vendre el vi directament alconsum, el que ha representat una bona millora econò-mica pels productors i consumidors.MOlÍ D'OLI

la fàbrica d'oli ha baixat d'activitat en comparaciódels primers anys, degut a que han disminuït les oliveresper la seva poca rendabilitat. Actualment elabora l'olipel consum del associats.ADOBS i FITOSANITARIS

Els adobs i productes químics necessaris pel creixe-ment dels cultius també els facilita l'Entitat als asso-ciats, promocionant les novetats técniques i la informa-ció necessaria als agricultors.PINSO

Aquesta Secció que començà quan la Coopertativaamb una mola de pedra, va continuar amb un trituradori una barrejadora però arribant a l'any 79 es decidíinstal.laruna fàbrica de pinso d'acord amb les necessi-tats dels socis. Avui és la primera en quant activitat i amés autoconsum d'ordi i blat de moro que cultiven elsassociats, el que ha ajudat el éxit del funcionamentd'aquesta secció. També es complementa amb el serveide medicaments i veterinari.

ORDI ~

Es començà a recollir l'ordi a l'any 1975 amb un ma-gatzem acabat d'edificar i que als dos anys va ésser in-suficient. Llavors es montaren quatre sitges metàl.li-ques amb una cabuda de 2 milions de Kgs.LLAVORS

l'any 1976 es decidi la compra d'una seleccionadoraper acondicionar les llavors pels socis, a més facilitar lesllavors base per la millora del cultiu de cereals de la Co-marca. Aquesta secció ha aportat un important incre-ment als resultats econòmics de les collites de cereals.

MELONSA conseqüència de que a la Comarca es cultivaven

melons i augmentaren les dificultats de venda s'imposàla creació d'una secció per la seva comercialització, fentnéixer unes marques pròpies i acreditant els melonsd'Artesa als mercats de detallistes a on es distribueixe:1directament. Ara la Cooperativa aplega la majoria de laproducció d'aquesta fruita unificant varietats i tècni-ques de cultiu.B'LAT DE MORO .

\

l'any 1977 degut a l'increment d'aquest cultiu es feunecessari l'adquisició d'un eixugador pel blat de moroque compleix plenamente la seva funció, a més d'haver-lo emprat per altres cereals quan ha estat necesari.SECCiÓ DE CRÈDIT

Es va organitzar l'any 1981 per a acomodar cobra-ments i pagaments entre els socis i l'Entitat i facilitant alpetiT estalvi i als diners circulants unes millors condi-cions.

SUMINISTRESÉs la de més recent posta en marxa i la seva missió

és facilitar eines, recanvis i complements per les explo-tacions agràries.

L'ADMINISTRACIÓl'adminsitració de la Cooperativa també ha evolu-

cionat a mesura de les necessitats, fa tres anys que esposà en funcionament un ordenador per millorar l'aferadministratiu i bon control de la marxa de la Coopera-tiva.

la Cooperativa d'Artesa està associada a l'Agrupa-ció de Cooperatives de les Terres de Lleida, a AGRO-lES, a la Caixa Rural Provincial i a la Federació de Coo-peratives Agràries de Catalunya.

També a portat a terme, amb la col.laboració d'or-ganismes oficials, programes d'experimentació i millorade diferents tècniques i cultius i ha organitzat cursos,xerrades i seminaris per millorar la preparació dels asso-ciats.

Amb motiu de la celebració del 25 aniversari de laconstitució de la Cooperativa, es portaran a terme elssegüents actes:

DIMARTS, DIA 8 DE MARÇ A LES 9 DEL VESPRE

- Fundació i Evolució de la Cooperativa- Balanç Social de la Cooperativa amb la Co-

marca- Balanç d'Incidència Econòmica amb els Socis- Situació Actual de l'EntitatPer: Jaume Garcia i Badias i Jesús Santacreu i

Amigó

DIJOUS, DIA 10 DE MARÇ, A LES 9 DEL VESPRE

l'Empresa Cooperativa AgràriaPer: Josep M? Surribas i Isbert de l'Escola Lliure

de Ciències de l'Empresa.

DIVENDRES, DIA 11 DE MARÇ, A LES 7 DE LATARDA

Cloenda

Visita instal.lacions, descobriment placa comme-morativa, homenatge als ex-presidents i vid'honor.

Amb l'assistència de:SR. AGUSTí CAROl i FOIXHonorable Conseller d'Agricultura, Ramaderia i

Pesca.

SR. JOSEP CASTAÑO i COLOMERDirector General de CooperativesSR. FRANCESC CAMINO i GERMÀDirector General de Promoció i Desenvolupa-

ment.

..

fjbis~,.i(,uido,.

Ramon Farré

ESTACIO SERVEITelèfon 400350 ARTESA DE SEGRE

LAMPISTERIA

~ELECTRICITAT

Francesc RosetLlanes

.I

Plaça Major, 50 (can Monrabà)Tel. 400422 - SERÓ

Tel. 460148 - PONTS

Fàbrica d'oli

J. MaciàAdrogueria

i totamenad'articlesde neteja

Bisbe Bernaus, 9Telèfons: particular 400079

fàbrica 4001 39ARTESA DE SEGRE

Escola de Xòfers.I

Autocars

Miró

CI Les Monges ARTESA DE SEGRE

Assessoria Tècnica

GilabertDocumentació de cotxes

Permís d'Indústria

Assegurances Socials---

Assegurances

GalceranCtra. Agramunt, 1 Telèfon 400062

ARTESA DE SEGRE

Materialspera laconstrucció

J ovell.Ctra d( Tremp, 7 i 9T(lèfon 4001 89

ARTESADE SEGRE

/'(t:I""U/(IAlut:~ rUIU'-"/(Arl\ ~ I ut: LA uKAN NUVt:IAI A,-IUAL Ut:L. .VIUt:U

A PREUS COM SEMPRE SENS COMPETIDORSa

FOTOS SISQUETCtra. d~ Ponts, 1 - Telèfon 400314

ARTESA DE SEGREFACI~ . '~A VISITA I S'EN C()~VENCERAN

TALlERDE PLANXISTERIA

I PINTURAVIDEO - TELEVISIO

ELECTRODOMESTICS

Josepi Joan RàdioMATEUSERVEIDE GRUA INSTAl.lACIONS ElECTRIQUES

OBJECTES REGAL

--Ctra. Trem p, 33 Telèfon 400384

Ctra. Ponts, 24 - Telèfon 4001 30

ARTESA DE SEGREARTESA DE SEGRE

TINTORERIA

TORRA (Rosa Guàrdia)ARTESA DE SEGRE

...

CA FEBAR-RESTAURANT

Sant 10,.diDAVIDUn «estil» de

fer cafès

Especialitats amb:- CARN A LA BRASA- CONILL AMB ALL I OLI

Ctra. d'Artesa a Tremp, Qm. 7VALL-LLEBRERA- ARTESA DE SEGRE

ARTESADE SEGRE Tel. 400002

~ V1VmS CrftSSfT

{fC~8;7s;;,.aDAVID SAURA - Anya - Tel. 400071

A~TESADE SEGRE:Lleida)Fruiters, Porta-empelts (Lliures de ViruS)

Coníferes, grbusts i pollancresRepoblacions forestals - Excavacions

CI Església, 4 Telèfon 400065

ARTESA DE SEGRE

ASSOCIACIONS 15

CLUB DE LECTURESAssemblea General

L'Assemblea General del Club de Lectures Artesenc,que tingué lloc el proppassat dia 4 de gener, acordà:

1) L'Assemblea manifestà la seva satisfacció per la fir-ma de conveni Ajuntament-Generalitat, envers la necessàriareforma de la Biblioteca, per l'adequat funcionament futur,i prega que es comenci el més prompte possible les obresd'adequació per la prestació correcta d'aquest servei, parti-cularment als estudiants i públic en general.

2) L'Assemblea possà de manifest l'acord del canvi denom, Biblioteca "Maluquer" per Biblioteca "Joan Maluqueri Viladot", sens dubte una personalitat exemplar tant perla nostra població, conegut com "Don Juanito", com per laresta de Catalunya, lluitador incansable pels drets de la na-ció catalana, home realista, polític i jurista nat, una perso-na a qui la joventut podrà analitzar e imitar.

Aprofitant l'avinentesa, creiem necessari i cal intentarfer campanya perquè les nostres personalitats vinculades alMunicipi es coneixin més.

3) Els llibres propietat del C.L.A., seran cedits a la Xar-xa de Biblioteques de la Generalitat, detalls i qüestions adiscutir amb el Servei de Biblioteques.

4) Considerem que els drets de possessió accedeixen pernaturalesa al més proper, el Club de Lectures demana l'hi si-gui concedit el mobiliari sobrer de la Biblioteca, per utilit-zar-lo en la nova instal.lació de la seva seu local, i per el Mu-seu-Arxiu, que tant faltat està de mobiliari, i aquest el con-siderem més adequat per els fms proposats de l'Assemblea.

5) Amb la necessitat de comptar amb un lloc adequatper l'instal.lació de la raó social de l'entitat, creiem lícit iadequat demanar la concessió d'una sala en el segon pis deles Escoles Velles, que en l'actualitat no estan concedides aningú, ho creiem de dret, ja que l'actual lloc i la sala supe-rior actualment en fa ús "La Palanca", va ésser en gran partarranjada pel C.LA., l'any 1960. Pels anys d'activitat cul-tural, 25 anys, envers Artesa de Segre. Hi que la nostra ac-tivitat ha de continuar, ens és necessari comptar amb unlloc adequat per les nostres finalitats i serveis.

6) L'Asemblea creu necessari que el Museu-Arxiu entria formar part de la Xarxa de Museus de la Generalitat. hocreu convenient tant pel seu futur funcionament comfmançament.

També s'acordà estudiar i portar a terme una FundacióMunicipal, amb personalitat jurídica pròpia, per desenvolu-par les tasques del mateix, i en principi tindria que tenir re.presentants de l'Ajuntament, C.L.A., Patronat d'Antona, iles entitats que es trobéssin vinculades en el comú treballper conservar, descobrir, estudiar, el nostre patrimoni histò-ric, lingüístic, arqueològic, etnogràfic, etc. qüestió que cal-drà analitzar en els estatuts de la Fundació, properamentanirem estudiant les bases per arribar amb aquesta finalitat.

Un punt controvertit i de discussió, és el nom del Mu-seu-Arxiu, fms ara i per decissió pròpia de l'entitat que elregeix, hem anat utilitzant el de "Museu-Arxiu comarcal dela Noguera", mentre no estem vinculats a cap organisme, espot anar utilitzant aquest, però l'opinió generalitzada i acor-dada és que s'integri a la Generalitat, el que vol dir que calestudiar les seves regles referent als museus comarcals,D.O.G. 11-8-82, la consideració de museu comarcal com.porta una aportació econòmica municipal sustanciosa, perportar a terme les seves activitats com a tal, la direcció deMuseus de la Generalitat que aquest nom pot portar a con-fu~ions, ja que sembla ésser que Balaguer, com a capital dela Noguera, està disposada a assumir i fer efectiva la sevafmanciació, creiem que demanar això avui al Municipi d'Ar-tesa de Segre seria excessiu, hi per tal dificultat s'aprobàcanviar de nom, negociant el mateix el màxim que es pugui,les propostes votades varen ser:

1.- Museu-Arxiu Comarcal de la Noguera Oriental.2.- Museu-Arxiu d'Artesa de Segre i Comarca.

LA DÀLIA BLANCA

Teatre, amb«La Sala d'Estar»

El dia 8 de gener va representar-se a La Dàlia Blanca,l'obra de teatre LA SALA D'ESTAR de l'autor anglès Gra-han Green pel Grup Escènic Agramuntí.

Aquesta obra havia estat programada per la festa deCap d'Any, però circumstàncies imprevistes van obligar aajornar-la. Malgrat aquest ajornament i malgrat que el dia dela representació era ja passades les festes, l'assistència fouben considerable.

El Grup Escènic Agramuntí va fer una representaciómolt acurada de l'obra de Grahan Green, i la seva actuaciófou molt aplaudida.

Els personatges de LA SALA D'ESTAR, enbolcallatsen un problema moral i conflictes psicològics no deuen serfàcils de portar-los a l'escena i fer-los entenedors del granpúblic, Amb tot, repetim, que fou un èxit la seva interpre-tac ió.

Els problemes de consciència d'uns éssers dominats perla neurosi s'enfronten amb la força d'un amor pur i humà.Persones que lluiten entre llur vivència religiosa i la feblesahumana, és una constant en tota l'obra, i quedà ben palés elmal que es pot fer amb la incomprensió i la intransigènciaquan es vol vèncer uns sentiments sincers i profonds i moltarrelat s.

Esperem i desitgem que aquest darrer èxit teatral enco-ratgi al nostre Grup de Teatre a tirar endavant, ja que ambla divertida comèdia que ens van oferir el mes d'octubre,HA 20 HORES FUTBOL" ens van dOllar una prova de lesseves possibilitats i de que compten amb elements de vàluai només caldria una mica de dedicació i bona voluntat perassolirnous èxits. .

Considerant que 'el teatre és una manifestació de cultu-ra, creiem que el nostre deure és encoratjar-los a tirar enda-vant.

F.S.C.

ASSOCIACiÓ JUBILATS

Després d'un llarg temps que no feiem ús del portaveulocal "LA PALANCA" avui ho farém, i que ens serà moltútil, ja que ens interessa fer força difussió, no sols per Arte-sa sinò també per la comarca.

El dia 26 de març, dissabte del ram, farà 2 anys que elnostre centre de jubilats funciona, i això o volem celebrar.¿Com? primerament i obligat, es farà l'assemblea general,i d'acord amb el reglament es renovarà la meitat de la Junta(en el lloc de costum, en el centre hi ha~Jg>osat la forma depresentació dels candidats i l'horari de la votació}.

A les 6 de la tarda hi haurà una conferència per la 3!iedat a càrrec de persona experta enviada per "LA CAIXA".

En acabat aquest acte es cantarà per primera vegadal'himne del jubilat, lle.tra i música per Artesencs. A conti-nuació s'alegrarà la festa amb coca i mistela i un lluït ball ala pista del jardí a càrrec d'un trio local.

S'inaugurarà mobiliari nou consistent en cadires, taulesi televisió en color.

Esperem que no hi manqui cap jubilat, i entre tots faremque sigui realitat l'estrofa del nostre himne que diu així:

EL NOSTRE LEMA ÉS ESTIMAR I CERCAR LA BO-NA MUNIÓ.

La Junta

16 CULTURA

Quí es recorda dels nostresinfants i adolescents?..

Es una pregunta que pesa damunt de les nostresconsciències de gent adulta i responsable.

Els nostres infants (des dels 8 i 9 anys) i els ado-lescents NO TENEN on anar els dies de lleure i defesta. Fins i tot, amb això, els hi toca de represen-tar un paper d'adults a petita escala, compartintcontinuament les coses dels grans, respirant una at-mósfera que no és pas la més apropiada per a ells,malgrat els pares conscients intentin fer el que po-den per omplir aquesta buidor.

Després ve la conseqüència lògica: quan encarano es té cap dia, per tindre la seva continuitat lògi-ca: les emigracions dominicals i les discoteques capa un punt o altre de la "rosa dels vents".

Ens queixem de que els adolescents siguin objec-te d'un gran aburriment, impropi de la seva edat imolt jovenents, per cert encara, marxin del poble icerquin altres indrets per divertir la seva joventut.Però, com hi tenen que restar, em pregunto jo, si jade temps ençà els hi obriem les portes gratu ïtament,amb la nostra, indiferència, destruint sense adonar-~()s-en, tot allò que és "formar" i "fer poble".

Quan serà de que tots a una "hi posem el coll",amb les autoritats i entitats d'esbarjo com a capda-vanters, lliurant a l'abast dels nostres infants, d'a-quells que ja no són lluny de l'adolescència i d'a-quells que ja s'hi troben, el més elemental que elshi correspon i que amb justícia els hi tenim en deu-te, com és una sala de distracció pels dies festius,amb jocs i demés, a fi de fer-los assaborir el gust dela seva edat, el gust de poble, de fer estimar aquestpoble, que cal el comencin a estimar de petits, sivolem que ho continuin fent de grans.

Es digne de considerar l'obra que s'ha dut a ter-me per als nostres avis; un lloc on hi trobin el caliud'un esbarjo digne, però si això té la seva importàn-cia per a una generació que ha realitzat ja la seva vi-da i que ha fet poble, crec en té tanta o més, el ques'atengui degudament aquesta jovenalla, aquestsplançons que tot just comencen a obrir-se a la vida,que hem de lluitar perque no es deformin do ricssón el nostre poble de demà i que cal dir de pas, se-rà el que nosaltres: AUTORITATS, ENTITATSD'ESBARJO i PARES, vulguem que sigui.

Crec ens ho hem de plantejar molt seriosament ino esperar per a demà èl que puguem fer 'avui. Queno tinguem que abaixar el cap més tard davant lesnoves generacions, per haver arribat tard...

M.PAU.

(ve de la pàgina 6)

La Pedrera avui.

Es al 1950 quan el metge de Salars (poble del Pallarsconegut per la seva fira de bestiar) Lluís Ferrer i Condal re-torna a l'actualitat el jaciment, un anur, diverses classes depeixos, plomes d'au, falgueres...

Científics estrangers de tot el món, especialment, euro-peus i espanyols recorden i esmentaran els noms dels cata-lans universals de la Geologia, Vidal Carreras i Ferrer Con-dal que estudiaren la mola del Montsec en dues èpoques bendiferents, un geòleg i un metge, enamorats d'admiració pelsentiment experimentat de natura viva que és el Montsec.

L'últim CINE-FÒRUMEl passat divendres 25 de febrer es va celebrar l'últim

Cine-Fórum que organitza "LA PALANCA" amb l'empresa"CIRCUTI URGELLENC". Són una gent que s'han portatmolt bé amb Artesa, doncs cada vegada que era possible elsdemanavem la còpia d'una pel.lícula que tenien programadaen català, i ens la facil.1itaven per fer-la en Cine-Fórum. Desd'aquí el nostre agraïment, així com a tots els empleats del'empresa que ens han ajudat.

Sembla ser que aquesta fàcil dificultat de fer cine-fó-rum s'ha acabat, amb la seva contracta d'arrendament dellocal, i si volem continuar en la nostra tasca s'hauran debuscar fórmules noves. Com totes les coses que s'acaben, eltrancament sempre comporta un cert desencís, com la ideade que sempre caldria haver fet quelcom per mirar d'aconse-guir una continuitat.

Si la cosa no es toma a endegar, cosa que no sabem alno haver parlat directament amb els propietaris, Artesa dei-xarà de tenir un local de cine. Així ho han dit alguns diarisi la ràdio aquests dies.

Alguns diuen que és la màquina o la pantalla pel que noes veien bé les pel.lícules, altres que no hi havia calefacció.Però el que és cert és que per un motiu o altre, al nostre po-ble -ja sé que algú que juga dient que és una ciutat adopta-da per un capdill-, al nostre poble, repeteixo, ens estemdeixant morir les coses per falta d'un elemental sentit decol.laboració entre els mateixos artesencs.

El més fàcil és agafar el cotxe, el qui en tingui, i donarun tornet per fora. I aquest tornet suposa que les poques en-titats d'esbarjo que avui encara queden a Artesa, veguin pro-blemàtica la seva continuitat en el futur. La gent té dret asortir, però això comporta que algú com la M. Pau pensi:Què farem amb el nostre Jovent? I algú altre, si es que enca-ra es practica la vida social, es pregunti: Si algun dia tÚlCconvidats, a on els portaré? Què podré ensenyar-los d'Arte-sa, de que pugui sentir-m'en orgullós? No podré queixar-meni de la contaminació del fum de les fàbriques.

L'assumpte del cinema encara es podria refer, doncsens consta que hi han treballadors i menestrals que estariendisposats a parlar-ne en serio per tal de que no es perdi. Elque és de més mal curar, és la falta de col.1aboració ciuta-dana, malaltia cancerígena per la que no tenim remei.

Amb tot, la pel.lícula "Carros de foc" va ser molt bella,amb música i fotografia adients, i les actituds i els diàlegs es-taven a l'altura, en quant a bellesa formal, de tota la restade la pel.lícula. Va aconseguir 15 premis internacionalsl'any 1981. Però nosaltres creiem que es mereixia un Oscarper fer una crida a les més altes motivacions de l'individu.L'orgull de la pròpia raça, el companyerisme, l'esperit de su-peració, la lleialtat, la renúncia, ser fidel a un mateix, etc.,tot embolicat amb el toc de classe i el ben acabat a que enstenen acostumats els anglesos amb els seus productes manu-facturats.

BARTOMEU

Avui les cèlebres calcàries litogràfiques són continuada-ment visitades i a la tardor de l'any passat els estudiosos delBages (Manresa) van tornar a trobar restes bastant satisfac-tòries d'un peix anomenat "anaethalion vidali".

I la història de la Pedrera de Meià continua, però,d'aquests fòssils tot el que sabem els afeccionats del termeés per un afany de conéixer millor tot aquest món de la pa-leontologia. El fort de les gents vilanovines i forànies que re-sideixen a la Coma, són altrres tipus de fòssils menys sofisti-cats i no per això menys importants. Ja en parlarem.

FERRAN SANCHEZ AGUSTI

Cartes a la Redacció

Un home d'acció17

No voldria que ningú s'agafés amb mala intencióaquestes quatre paraules que com a veí del pobleem permeto de dirigir a tots els Artesencs i Comar-cans.

Les eleccions municipals són a la cantonada. Id'això és del que vull parlar.

Des de fa molts anys han anat passant per l'A-juntament d'Artesa, batlles i regidors els quals handonat proutes proves de bona ciutadania i de llursqualitats personals. No dubto gens ni mica de quesempre han actuat guiats per la seva estima al poble.

Això no obstant el que també és cert, és que enels darrers anys en totes les "curses" que han de ferels pobles entre ells mateixos per tal d'aconseguirmillores, Artesa, gairebé sempre arriba tard i algu-nes vegades ni arriba. I això que els contrincantssón de la mateixa categoria que nosaltres.

Ha arribat l'hora de que surti un home d'empen-ta que sàpigui conjuntar i dirigir l'equip de conse-llers per tal de portar a Artesa als primers llocs, pertal d'arribar abans que els altres.

Cal doncs, un cop format el nou consistori, ques'oblidin les diferències entre coalicions i partitsque com és lògic hi haurà a la campanya electoral ies faci una unió ben forta al voltant d'un homed'acció, un home amb nérvi i si convé amb no gai-res miraments perquè porti fets i realitats guiats perun, objectiu clar: MI LLORAR ARTESA I FER-LAMES GRAN.

D. FustéD.N.I. 40.741.860

MERCERIACASA REBOLLEDA

Bisbe Bernaus, 17ARTESA DE SEGRE

SPORTSSalvador Cardona

Monges, Tel. 40 01 31ARTESA DE SEGRE

MATERIALS

DE LA CONSTRUCCiÓ

ANTONI OLIVAARTESA DE SEGRE

AI nostre Ajuntament

Han passat quasibé quatre anys i vull deixar coma testimoni la meva repulsa en aquest Ajuntamentque ha regit el destí de la nostra ciutat, i no ha si-gut capaç de restablir el sistema de poder avisar enqualsevol moment de necessitat que abans teniemper mitjar de l'Angel de cal Aiguader (A.C.S.) i des-nostre veïnat. Aleshores la gent s'assabentava delque es necessitava saber en cada moment.

Crec que aquests no són els mitjans més acertatsactualment; sinó que n'hi ha pels nostres dies d'in-novadors. Després no ens queixem que el nostrepoble és mort i no es va a reunions; no estem enmoments de miracles, la gent tenim dret i necessi-tat de que ens facin saber les coses. Esperem que enen proper consistori hi haurà més sort i tindremaquest mitjà que prou falta ens fa.

JOAN CLUA I CAUBET

ÓPTICA-F ARMÀ CIAAnàlisi Clíniques

Lda. M~ Rosa AldavóCarretera d'Agramunt, 17 Tel 40 00 64

ARTESA DE SEGRE

Pintures Articles per a les belles artsPapers pintats Marcs per a quadre.Elements decoratius Posters

~Ctra. de Tremp, 8 . Telèfon "O0089

ARTESADESEGRE

t\\\\\\~\\1",9\\\

'\tGt\\\ "S,\~4)~'4-~'t"

rperrllqlleria rcània

Carrer Sant Joan, 10 Telèfon400309ARTESA DE SEGRE

18 Cartes a la Redacció

Senyor Director:En l'extensa descripció de la fotografia núm. 7 que

acompanya La Palanca núm. 13, hi han algunes petites, pe"rò lamentables inexactituds que voldriem assenyalar, per talde que quedin més clars certs aspectes de la vida del nostrepoble, en aquells anys 2O, qualificats de "bojos" rio es veuben bé perquè.

Ja sabem que els que fan LA PALANCA són gent joveque ignoren aquells anys, i les informacions obtingudes pot"ser no totes són de bona font o no s'interpreten com cal.Cosa molt comprensible si tenim en compte la distància queens separa.

Però som molts encara els que ens recordem d'aquellsvells temps passats i voldriem aclarir que a Artesa, en elsanys 20, no exisitia el Bar La Lluna ni cap altre bar en ellloc on ara es troba el Cafè David. Hi havia, això sc. el Cafèdel CIRCULO AGRICOLA MERCANTIL, dit també Cafèdels pagesos o de cal Pardal.

"LA LLUNA" era una Societat de Ball que aplegava totel jovent i feien ball els diJmenges i festes a la sala del dar"rera del Cafè, donant al carrer de les Monges. S'hi podiaentrar per aquest carrer o pel mateix Cafè dels pagesos.

És cert que les vig(lies i festes d'estiu es feien sardanes iball al carrer, davant del Cafè, organitzats pel jovent de lasocietat La Lluna.

EI Cafè dels pagesos (C.A.M.) i el Cafè del Pau, no esfeien cap competència perquè cada u tenia la seva clientelaespecifica i ben peculiar: Els primers eren la classe pagesa ipart de jovent, i a cal Pau els menestrals, botiguers, foras"ters, viatjants, etc. Això en general, llevat excepcions.

Només durant un temps curt, la competència o rivalitatva exisitr entre el jovent, quan es van partir, i es van separarde LA LLUNA, i d'aquesta escissió en va sorgir una novaSocietat de ball que es deia GERMANOR que ballaven a lasala del primer pis de cal Pau. Però això no era als anys 20,sinó ben entrats els 30 i no va durar gaire perquè aviat va es"clatar la guerra i ja la vam "ballar" d'una altra manera elsuns i els altres.

Tant l'un ball com l'altre eren Societats de jovent. EI Ca"fè del Pau era un cafè particular, de prooietat privada, i elC(rculo Agr(cola Mercantil, una agrupació pagesa, i em sem-bla que la memòria no em falla. Els "bars" nom desconeguten aquell temps, són moIt poster iors als començaments deLA LLUNA. Els primers a Artesa van ser el Bar ESPORT decal Ambròs i el Bar PITa. Abans es deien tabernes'o cafès, ino tenien el servei de "barra" o taulell on es pot prendre laconsumació a peu dret. Aquesta era la diferència entre els"bars" i els altres establ iments de begudes.

1::1Cafè JARDIN per la curta durada i la poca incidènciaque va tenir en la vida d'Artesa potser no caldria ni parlar"ne. Però el que no es pot fer és parlar"ne amb paraules pocentenedores o inadequades.

Era un Cafè-Cantant amb totes les conseqüències pròpiesdel gènere que se'n deia, i potser se'n diu encara, de "la vidaalegre".

La senyoreta Josefina Jardin que regentava l'establiment,era d'un poble de les terres de Lleida i segurament que maino havia .est~t a l'altre costat dels Pirineus. A què ve dir"li"madame"? Es per dir qualsevol cosa, o per donar a enten-dre el seu ofici? De totes maneres inapropiat, ja que "ma"dame" només vol dir senyora sense cap maHs. I mai ningúa Artesa Ii havia dit res més que el seu nom o cognom.

Però repeteixo que va ser un fet de poca durada, d'efec-tes negatius i ef(mersque no va arrelar al nostre poble, i pertant gens representatiu del que era la nostra via principal, lacarretera, ni de la vida de la nostra ciutat.

Hi ha altres coses que no queden tampoc massa clares. EIque és indiscutible és la virtuositat de l'Alfons Clua, el mi"llor pianiste que hem tingut. Com l'habitud del passeig per lacarretera, i el matar el temps a les taules del cafè, al carrer,en pian contemplatiu.

No sé si he conseguit posar les coses en clar, treure certesombres del vell ci ixè, però almenys ho he intentat.

Són uns temps que per entendre'ls se n'hauria de parlarmolt llargament.

F. Solé i Clotet

tles Converses d'en Quimet ¡ CD.",.

ELGOVERN HA EXPROPIATRUMASA [S VE.U0UE VOLNACIONALITZARLES 50-e/ET ATS AMB CR1S!.

A VEURE-SI E.NSEXPROP\I\RAtV E.LNOSTRE AJ UNTA-

ME.NTv

Iff5t

MIRA,COMCAMINADETORRATELNO"\! M'HANDITQUEL.:HACRIATAMBPIN50i MELONSDE.l '

SIND/CAT.---y

) --_r ' -~

PfflF

LA JOIA DE SER VELL

Jo ha tinc prop de setanta anys, i amb quina satisfacciómiro aquesta ajuda tan humana que ens ha fet la societat.

S'acabat de que un vell ja no tenia dret a viure lliurementel curs,de la seva vida. Una persona vella, abans als seixantaanys ja havia acabat, se la mirava amb llàstima barrejada derepugnància, avui això s'ha dominat.

Els vells amb la seva experiència i molt segurs del que fans'han creat un ambient altament agradable.

A la seva manera disfruten la seva edat, reunint-se tots enfranca camaraderia.

Al seu local es parla de tot amigablement fent-se unamútua companyia. Digeu ¿No és bonic això? Els joves jas'hi han acostumat i ja s'aconformen a que la padrina esmudi el dia de festa i vagi a reunir-se amb els seus, contentai xiroia.

Els seus loc&lsa tot arreu tenen un aspecte seré i molt ar-reglat a la manera del seu ambient. Jo crec que aquest fet ésdigne de admirar; recordeu la sumptuositat que han posataquí a Artesa aquella plaça on hi ha la venerable imatge delsdos vells i el gust extraordinari que han posat en la sevaconstrucció i lo formosa que serà quan eljardí estigui en lacreixença de les flors, veureu, veureu quin gust trobartothom anar-hi a passejar i passar un ratet.

Trobarà tothom que serà una joia quan seran vells comnosaltres anar allí a acompanyar el curs de la seva vida, nocregueu mai que un vell no tingui ilJusions, ilJusions s'entenen sempre mentre es viu, no cregeu que un vell per servell mori abans de morir-se o si no fixeu-se quan el dia mortque formós és; hi ha una poesia que al seu final, referint-seals vells diu així:

"Miracom espon el soli tanmateixuna posta de solés sempre formosa.

M.M.B.Escritper MariaM.,ViduaGuàrdia

ESPORTS 19

. ~S~~S.í'"~ H 8~8~ ~~1

..1 ~j¡ t?'~d. ~ ?'~.t8~~ .. . . .. . . .. . ~.

4 "81j¡8 " 4 ?'18111.?WJ..M-t~ 4 ~.u.. .!.J..g~ ..!.lW..!.l88 ~88 ~~.. ~~ ~ ,d ;G;

NOTICIARI DI ESCACS

El Club Unió d'Escacs Artesa de Segre, durantels mesos de novembre a febrer actual, ha estat do-nant un curset d'escacs a 16 nens, tots ells menorsde 14 anys. Alguns d'ells van participar al campio-nat provincial d'escacs per equips. Participació queels va servir d'una gran experiència. .

També s'està celebrant un campionat entre ells,amb molta competència i rivalitat.

L'última tasca que han fet els infantils i un juve-nil, ha sigut participar al campionat individual ju-venil i infantil provincial. Com a juvenil hi ha parti-cipat Joan FontanetParís, el qual ha quedat calssi-ficat en 5è. lloc.

En infantils hi han participar, en Xavi Vila Ver-deny, Ramon Regué París i Ramon Abelló Masó,havnet obtingut la següent classificació:

1er. i Campió Provincial Xavi Vila Verdeny3er. i 4rt. exequo -Ramon Regué París6è. Ramon Abelló Masó

En Xavi Vila Verdeny, al quedar campió provin-cial infantil, es classifica per a jugar la final infantilindividual de Catalunya i després la d'Espanya. Lidesitgem molta sort i l'animen molt satisfets i con-tents a que continui com ara, esforçant-se en apren-dre i guanyant.

El Club d'Escacs.

r

agraimentsVolem agraïr mitjançant aquestes línies la mag-

nífica col.laboració que van prestar els veïns, Guàr-dia Civil i Cos de Bombers de la nostra ciutat, al de-clarar-se el proppassat dia 25 de gener un incendi al'interior del habitatge, el qual va ésser ràpidamentsofocat.

Malgrat tot l'incident no tingué greus conseqüèn-cies, encara que alguns mobles restaren completa-ment cremats; de totes maneres aquí queda mani-festada la nostra gratitud vers qui ens han sabutajudat en uns moments sumament difí<:ils.

Vicent Aumades

L'últim dimecres de gener a les 8 de la tarda, es va calarfoc a la sala d'estar de la vivenda de Carretera d'Agramunt,pis primer de la tercera planta de la casa.

Cal destacar la ràpida i eficienta actuació de veïns i delCos de Bombers Voluntaris d'Artesa, que malgrat el moltfum i el possible perill, van aconseguir en pocs minuts queel foc restés sofocat.

Una vegada més s'ha fet palés el fort sentit de colJabora-ció ciutadana, que aquí, des de les pàgines de La Palanca,aprofito per dir a tots, els que em van ajudar moral i mate-rialment, senzillament gràcies.

JOSEP GUÀRDIA

Un Agent d'Assegurances

no té per què éssersolament un «bon amic}}

'é.~So~'é.S'

",ICS. l'-1-CI'-\..\.l'-'''S? \.1'-0\\1'-.Ofl'- \\1'-11-1'-"

,0,5 ,1'-,,1'" \\O,,~; 51'-\11'-51'-5'°"1'-501'- \.~'é.S o.U'é. 'é.~

>,0 0\\P."CI'-S, \\

N':S:~O\.' \)IS?OSP.,S. Ò 1'-,,5>'p." fI'-' 0" f ~--: \): p.SSI'-G0\\P."CI'-S,50 ..ts \)'0"P. OCp.SI ~"Sp.?IG01'-" Gp.I' '

\ 'é.~ \'1\ o.U'é. ~O Ço

t~ 0"P.\.\.».S""p. Ò QSté o \a Òe\S. \ se\laW..(\í\ia,\a e ~ de ?{~O(\S. \a ~Ú{e\'iJ.'ldea "úa\~o\, fúgl

ÑO~ f('3(\s oJ3 '"''\ii§'s a \eS ú(\ \a\lO{.~ ~a~~ . ~A'3({\\5\.3"\$. ,'

s a'«~òRf5 ? ~"c:P(\g.).'iüau .'"" ~(\ 1 ~o<1ú{a(\V-- ""rl?-

~ "a f('3(\G>""' ú(\a 'èP"""<' . ~~O(\a\ COI'.y-\ de CO(\tíac\'iJ.{ ÑC~S p..ú(\ ?{O . de tíeb3\\a{.p..b3~\í ü' p..Ss~GIj,?,f>!.. 'ca'f('3(\e{a.,¡§l~ .p..GH'< i(\'O{~' ~ ~ú(\\te"t, De" Asses so .,

rl S

amb un Agent Professional

ASSEGURANCES GARDELCtra. Agramunt, J5Tels.40 ~ 32-40 ca 54ARTESA DE SEGRE

Carrer Sió, 41Tel. :E 01 ~

AGRAMUNTBENJAMí CAMATS i PUIG