INFORME DE PROGRÉS 2011-2012 - Barcelona ......Tecnologies Avançades de la Universitat de Barcelona (CITA) el passat 21 de Novembre de 2011, s'ha progressat en la detecció d'àmbits

INFORME DE PROGRÉS 2011-2012

OCTUBRE DE 2012

DADES DEL PROJECTE

DADES DEL PROJECTE

Tipus de CEI: Global ■ Regional □

Acrònim: BKC

Universitat Coordinadora: Universitat de Barcelona

Universitats Participants / Promotores de l’Agregació:

· Universitat de Barcelona

· Universitat Politècnica de Catalunya

Altres entitats promotores del CEI:

· Consejo Superior de Investigaciones Científicas

· Ajuntament de Barcelona

· Cambra de Comerç de Barcelona

Informe periòdic: 1er (2011) □ 2n (2012) ■ 3er (2013) □ 4rt (2014) □

Període: 2011-2012

Nom de les persones Coordinadores de les Institucions Promotores:

. Cristina Madrenas (UB)

· Mireia de la Rubia (UPC)

Tel: 934020904 / 934137623

Fax: 934035404 / 934137631

E_mail: [email protected] / [email protected]

Pàgina web del projecte: http://bkc.ub.upc.edu/

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

http://bkc.ub.upc.edu/

Barcelona Knowledge Campus 3

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................................... 4

INFORME DE LA COMISSIÓ INTERNACIONAL SOBRE LES ACTIVITATS EN EL BIENI 2009-10 ....................... 5

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS ............................................................................................................... 8

A. MILLORA DOCENT ............................................................................................................................... 8

A1. Posicionamient Internacional..................................................................................................... 8 A2. Escola de Postgrau i Doctorat Internacional ............................................................................. 11 A3. Emprenedoria i innovació ........................................................................................................ 11

B. MILLORA CIENTÍFICA ......................................................................................................................... 13

B1. Agregació i articulació d’infraestructures científiques i unitats dels Serveis Científico-Tècnics .. 13 B2. Millora de l’equipament científic i tecnològic i modernització de les instal·lacions ................... 14 B3. Captació i formació d’investigadors i tecnòlegs ........................................................................ 15

C. TRANSFORMACIÓ DEL CAMPUS PER AL DESENVOLUPAMENT D'UN MODEL SOCIAL INTEGRAL .......... 16

C1. Millores a l’accessibilitat .......................................................................................................... 16 C2. Sostenibilitat............................................................................................................................ 17

D. MILLORES DIRIGIDES A LA IMPLANTACIÓ I ADAPTACIÓ A L’EEES ....................................................... 18

1. Innovació docent ....................................................................................................................... 18 D2. Adequació d’espais, aules i serveis a l’EEES .............................................................................. 19 D3. Ocupabilitat dels estudiants .................................................................................................... 20 D4. Programes de cooperació amb Secundària i Formació Professional ......................................... 21

E. TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT I TECNOLOGIA, COM A RESULTAT DE LA INVESTIGACIÓ

ACADÈMICA, AL SECTOR EMPRESARIAL ................................................................................................. 23

E1. Definició, implantació i consolidació dels CIT - CITA .................................................................. 23 E2. Programes de dinamització de la innovació .............................................................................. 25 E3. Consolidació i internacionalització de la valorització de la investigació ..................................... 26

F. INTERACCIÓ ENTRE EL CAMPUS I EL SEU ENTORN TERRITORIAL ......................................................... 27

F1. Creació d’entorns didàctics, culturals, socials i esportius .......................................................... 27 F2. Mobilitat .................................................................................................................................. 29 F3. Infraestructures arquitectòniques previstes ............................................................................. 29

DESVIACIONS DEL PROJECTE ................................................................................................................. 31

PROGRÉS A LA GOVERNANÇA DEL PROJECTE ......................................................................................... 32

INDICADORS DE PROGRÉS ..................................................................................................................... 34

FITES FUTURES ...................................................................................................................................... 38

ÚS DE RECURSOS ................................................................................................................................... 40


INTRODUCCIÓ

L'agregació estratègica de la UB i de la UPC al Campus BKC de la ciutat de Barcelona és la principal fortalesa de la proposta a la qual es van sumar el 2009 l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Generalitat de Catalunya, juntament amb les principals xarxes universitàries internacionals a què pertanyen les dues institucions.

Les actuacions que es descriuen a continuació, realitzades a les anualitats 2011-2012, estan orientades al compliment de les fites que van ser proposades en el projecte de conversió a Campus d'Excel·lència Internacional, que podríem resumir en:

internacionalització com a base del projecte agregació de les institucions anteriorment esmentades consideració del Campus com a motor tractor d'activitat i impuls al canvi en el model de

desenvolupament econòmic i social del territori, mitjançant la investigació i la innovació. millora en el posicionament internacional en els diferents rànquings de les unitats que

conformen la proposta BKC.

Hem mantingut bàsicament l'estructura de l'Informe de Progrés 2009-2010, encara que per facilitar l'exposició ens ha semblat adequat fusionar els subapartats en què es descriu el treball realitzat i els resultats més significatius assolits. En alguns casos hem reforçat la informació d'aquest document amb enllaços a la pàgina web del campus per subministrar informació complementària. Tanmateix, el document és autònom i els enllaços no són imprescindibles per fer-se una idea total de les actuacions que hem dut a terme el 2011-2012.

Aquest informe enllaça sense solució de continuïtat amb l'Informe de 2009-10. No és exhaustiu i només presenta algunes de les accions que considerem més rellevants. La web BKC del campus les recull totes. Fem especial èmfasi -manifestat en una enumeració més detallada- en aquells temes que incideixen més en la internacionalització del campus.

http://bkc.upc.ub.edu/?cont=actuaciones


INFORME DE LA COMISSIÓ INTERNACIONAL SOBRE LES

ACTIVITATS EN EL BIENI 2009-10

En el seu moment, la Unitat de Coordinació i Gestió del BKC va presentar les seves

"Consideracions a l'Informe de la Comissió d'Avaluació" que van ser enviades oportunament pel

Rector de la UB, i estan doncs ja en mans del M.E.

En el seu informe sobre les activitats desenvolupades durant el bienni 2009-10, la Comissió

Internacional realitzava les següents recomanacions:

Donar més visibilitat a la 'marca' BKC

Donar més èmfasi a l'especialització

Avançar en els processos d'integració en les àrees de valorització de la recerca i en

transferència

"Clusteritzar" els grups de recerca

Donar al Consell Científic una estructura 'menys institucional'

Millorar l'estructura de la web

Sobre aquestes recomanacions i el seu seguiment per part del campus desitgem indicar el

següent:

S'està fent referència al campus no només en les activitats que organitza, la seva

existència s'ha incorporat a la infografia habitual de les universitats, molt especialment a

la carpeta i guia de l'estudiant, però no únicament. Una selecció d'exemples es presenta

al web del campus. (Infografia)

Donar més èmfasi a l'especialització. Ens remetem al document de Consideracions

abans esmentat. El BKC és un campus territorial, així es va presentar i així va ser avaluat

positivament. No ens hem desviat gens del que s'indica en el seu pla estratègic inicial: El

BKC és un campus dedicat a les Ciències de la Vida, les Ciències Socials i les Tecnologies.

Estem potenciant el que ens vam comprometre a potenciar en aquest pla estratègic.

Una vegada constituït -com a pas previ- el Consell de Direcció del Centre d'Innovació i

Tecnologies Avançades de la Universitat de Barcelona (CITA) el passat 21 de Novembre

de 2011, s'ha progressat en la detecció d'àmbits en què la sinergia entre les dues

universitats permeti dissenyar una estratègia de col·laboració en la transferència de

coneixement d’ambdues institucions. S'han detectat diversos macro-àmbits en què això

és possible i els responsables dels corresponents centres CIT (Centre d'Innovació i

Tecnologia de la UPC) i CITA (Centre d'Innovació i Tecnologies Avançades de la UB)

estan dissenyant una estratègia conjunta d'actuació. Els sectors en què s'ha considerat

oportú implementar àmbits d'experiència entre ambdues universitats són els de:

a) Salut i qualitat de vida

b) Processos industrials

c) Tecnologies de la informació, comunicació i del coneixement

http://bkc.ub.upc.edu/doc/DisplaylogosBKC.pdf


Per això s'està procedint a la recopilació d'àmbits d'experiència confluents de grups de

recerca de CIT i CITA en cada un dels temes proposats. Posteriorment, s'analitzarà la

complementarietat i potenciació entre ells, es proposarà als directors dels respectius

grups de recerca l'elaboració del corresponent projecte i seguidament es convocaran

reunions temàtiques amb empreses potencialment interessades en la tecnologia i know-

how resultant per tal de promoure activament el procés de transferència i valorització

del coneixement del BKC.

Sobre la "clusterització" del campus, que en llenguatge BKC és el que definim com

Iniciatives BKC, indicar que a les desenvolupades entre 2009 i 2010 s'ha afegit la

Iniciativa en Emprenedoria (WEB_Iniciativa) així mateix, hi ha un document consensuat

sobre la Iniciativa GeoSTech que actualment està sent intercanviat per les institucions

participants per a la seva signatura. Pendents hi ha altres més en l'àmbit de la Bio i de la

Química, en estat encara embrionari. Volem emfatitzar que en elles no només

participen les universitats agregades, sinó també el CSIC.

En el seu disseny, el Consell Científic del BKC té una composició més institucional que

estratègica perquè les institucions agregades van entendre que en una primera fase del

desplegament del campus s'havia de donar una especial participació als representants

dels centres -directors d'escola i degans- ja que així incidim més eficaçment en el

desenvolupament del sentiment de pertinença al BKC de les diferents facultats i escoles.

Com ens va expressar la comissió d'avaluació del campus -i nosaltres compartim aquesta

opinió- la discussió de certs aspectes de projecció i planificació científica poden anar

més enllà de les competències naturals dels mateixos i per això s'ha constituït una

Comissió Científica Assessora formada per científics de reconegut prestigi que

pertanyen al campus i no tenen responsabilitats de gestió vinculades directament a

aquest. Aquesta Comissió assessorarà en temes puntuals del desplegament del campus.

Ni la conjuntura econòmica actual ni l'envergadura de les decisions científiques a

prendre ara mateix aconsella i justifica que els membres de la Comissió provinguin de

fora del campus. Els membres de la Comissió Científica Assessora ja han estat nomenats

(veure la secció de "Progrés en la Governança del Projecte") i està previst que tinguin la

primera reunió durant aquesta tardor.

Millora de l'estructura de la web i, en general, de l'estratègia de comunicació digital.

Desitgem fer constar la visió comuna de la Unitat de Coordinació BKC i la Comissió

Avaluadora del projecte en l'aspecte de comunicació. L'estratègia d'articulació d'un

portal de Campus i no d'una mera pàgina informativa sobre aspectes tècnics o

institucionals del projecte ha estat posteriorment adoptada per altres campus i avalada

per la comissió avaluadora. Per això, les necessitats de millora detectades han estat

objecte de revisió puntual, no havent necessitat d'actuacions més profundes.

http://bkc.upc.ub.edu/doc/Iniciativa%20de%20Innovacion%20y%20Emprendimiento%20BKC.pdf


El BKC ha incorporat les observacions rebudes de manera exhaustiva, i ha designat una unitat

de comunicació formada per tècnics del campus, sotmesa a un protocol eficaç d'implementació

de millores. A grans trets, el resultat d'aquest treball és el següent:

Més visibilitat d'informacions d'accés freqüent, com ara adreces de contacte o

l'estructura de governança. Accés clar als llistats de recursos, departaments, unitats

científiques i serveis del Campus.

Major visibilitat de les ofertes d'incorporació, amb contractes postdoctorals i invitacions a concórrer a convocatòries competitives externes.

Clara explicació de diverses qüestions, com el caràcter territorial (i no purament temàtic) del campus, i desglossament de la informació sobre unitats dedicades a transferència i emprenedoria.

Agilització en la publicació de notícies i establiment d'una agenda d'esdeveniments. La conveniència de tenir presència en diferents xarxes socials va ser analitzada, en part per millorar el posicionament en cercadors web i en part per dinamitzar la comunitat BKC. A partir de les conclusions obtingudes es van prendre una sèrie de decisions per fomentar la nostra participació a les xarxes socials:

Twitter i els canals preexistents de YouTube van ser elegits com a mitjans de

comunicació. Es va desestimar l'ús de Facebook per manca d'adequació dels continguts i freqüència d'accés i es va descartar LinkedIn causa de la fragmentació temàtica dels seus usuaris i el solapament amb altres grups.

Es va acordar que els continguts a publicar han de ser d'interès per als membres de la comunitat, és a dir, propis del campus, rellevants i actuals. Hi ha un tècnic responsable de garantir aquests propòsits.


DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS

A. MILLORA DOCENT

A1. Posicionamient Internacional

Progrés vers el objectius

El BKC ha iniciat el desplegament del BKCnet, que té per objecte l'establiment d'una sèrie

d'antenes principals en regions d'interès estratègic per a l'agregació (Brasil i Xina),

complementant aquestes antenes primàries amb altres secundàries (Bolívia, EUA) per ajudar a

la internacionalització del campus i impulsar la captació de talent. Per aquest motiu es va

procedir a la signatura d'un conveni bilateral entre la Universitat de Barcelona (UB) i la

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per fixar els termes bàsics sobre la xarxa d'antenes

BKCnet. Durant els primers passos de desenvolupament del BKCnet s'ha implantat una oficina a

la Xina, aprofitant la creació del Sino Spanish Campus a la Universitat de Tongji (SSC @ TU) on

participen la UPC i la Universitat Politècnica de Madrid. El node compleix les funcions tant

d'acollida d'estudiants i personal del BKC i d'altres universitats espanyoles desplaçades a aquest

país com de promoció i informació dirigida a estudiants, professors i investigadors xinesos que

vulguin venir a Espanya. El Sino-Spanish campus constitueix la primera seu universitària

espanyola a la Xina i es configura com un pas important del BKCnet. Dins del VI Fòrum Espanya-

Xina, la principal plataforma de trobada entre les societats xinesa i espanyola i instrument de

promoció de les relacions bilaterals entre els dos països, una delegació xinesa encapçalada per

representants del Ministeri de Relacions Internacionals i del Ministeri d'Educació va conèixer el

projecte BKC.

Pel que fa al desplegament de l'antena al Brasil, s'han desenvolupat visites de delegacions tant

de la UB com de la Universitat de Sao Paulo (USP) per acordar les condicions i el calendari

d'establiment de la primera antena al Brasil i la de la USP al BKC. S'han condicionat espais a la

Abril 2011- Visita del BKC a la Universitat de Tongji


seu sud de la unitat de gestió del BKC a fi d'albergar la recíproca antena brasilera al nostre

campus. Pretenem que ofereixi un servei integral d'acollida, no només als visitants del BKC.

A més del desplegament d'antenes, el 2011 i 2012 s'han iniciat diversos projectes ERASMUS

MUNDUS Acció 3. Un d'ells és pioner sobre educació superior, el JISER-MED (Joint innovation

and Synergies in Education and Research - Mediterranean region), amb l’objectiu de construir

ponts entre Europa i els estats mediterranis veïns en àmbits d'educació superior i recerca. Els

altres dos projectes ERASMUS MUNDUS Acció 3 que s'han començat durant el 2012 des de

l'àmbit de l'BKC són el projecte EQuAM (Enhancement of the Quality Assurance Management in

Jordanian Universities) i el projecte Boost Erasmus Mundus (European higher education and

Employability through video Sharing community).

El març de 2012 es va llançar el Programa UPC Abroad, una acció estratègica per ampliar la

internacionalització de les seves activitats tant en docència com en recerca.

Un altre dels temes d'especial interès en què ha contribuït el BKC és la cooperació bilateral amb

Rússia a l'àrea d'investigació sobre ciències del cosmos mitjançant la participació de grups de

referència internacional de la UB i la UPC emmarcats en la iniciativa CosmosSciTech gràcies a

l’any dual Espanya-Rússia, que ha donat lloc a actes i trobades en què la comunitat científica

dels dos països ha establert ponts de col·laboració, com el "Joint Meeting on Particle Physics,

Nuclear Physics and Astroparticle Physics" organitzat entre el 8 i el 11 novembre 2011.

Treball realitzat en aquest àmbit i alguns resultats significatius:

Signatura d'un conveni específic de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya en l'àmbit de les Relacions Internacionals. (Conveni_RRII)

Impuls d'aliances estratègiques amb institucions públiques per a la formació d'estudiants de postgrau, com són els acords amb el CONACYT (Mèxic), Ministeri d'Educació de República Dominicana i el CONICYT (Xile).

Promoció internacional dels estudis de postgrau a través de la participació en diverses fires a: Argentina, Xile, Xina, Colòmbia, França, Hong Kong, Índia, Mèxic, Marroc, Portugal, Itàlia, Canadà, Japó, Estats Units, Corea del Sud i Taiwan.

Signatura de convenis amb universitats xineses d'excel·lència en el marc del BKCnet: Beihang University, Beijing Institute of Technology, Beijing Jiaotong University, East Xina Normal University, Harbin Institute of Technology, Lanzhou University, Nanjing University of Aeronautics and Astronautics, Tongji University, Tshinghua University, University of Science and Technology Beijing, Whuhan University, Zheijang University. El BKC forma part d'un consorci xinès-espanyol format per 11 universitats tecnològiques d’excel·lència xineses i per cinc universitats espanyoles (Consorci de les 11 +5).

http://bkc.ub.upc.edu/pdf/conveni.pdf


Participació activa en les xarxes a les quals pertanyen les universitats agregades. Algunes xarxes internacionals en les quals la presència del BKC ha estat predominant en aquest període són la xarxa CLUSTER, un consorci de 12 universitats europees d'elit, per la qual el BKC va ser seu de la reunió del "Steering Committee" i la xarxa d'universitats CINDA, que agrupa 36 universitats de Llatinoamèrica i Europa, de la qual la UPC ocupa la presidència en aquests moments.

Participació en el Programa Ciència sense Fronteres finançat pel govern del Brasil per formar estudiants de màster i doctorat i per acollir estudiants d'intercanvi.

Participació en el programa UPC Placement Program amb el MIT per a la formació d'equips multidisciplinars de les dues institucions per resoldre en dos mesos problemes plantejats per les empreses que patrocinen el programa.

Programa Study Abroad amb les universitats de Brown, Chicago, Northwestern, Stanford, Columbia, Cornell, Harvard i Princeton a través del consorci CASB (Consortium for Advanced Studies in Barcelona). També col·labora amb l'Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey (Mèxic) i a la German Universitat de Caire (Egipte).

Programes de mobilitat amb la Xina en col·laboració amb Banco Santander, a través del seu Divisió Global Santander Universitats. Es van lliurar les beques de mobilitat amb la Xina del curs acadèmic 2011-2012 a 24 estudiants (12 espanyols i 12 xinesos).

Convenis estratègics amb el Xina Scholarship Council i la Xina Academy of Sciences. El juliol de 2012, en el marc de la Fundació Institut Confuci de Barcelona, es van

organitzar unes jornades de cultura gastronòmica xinesa coordinades pel catedràtic de la Universitat d'Estudis Estrangers de Beijing Shiru Chang i Isabel Lugo, de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB

Organització de l'Erasmus Staff Week, iniciativa de la Unió Europea, per donar a conèixer el campus al personal d'altres universitats. Fins ara han participat en l'Erasmus Staff Week 52 gestors provinents d'Alemanya, Bulgària, Estònia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Itàlia, Letònia, Polònia, Regne Unit, República txeca, Romania, Suècia i Turquia

Reunions i sessions per donar a conèixer i oferir informació a estudiants de grau que vulguin fer una estada Erasmus en un campus de prestigi internacional.

Coordinació de projectes Erasmus Mundus (EM) Acció 2, coordinat per la UB i amb la participació de la UPC. Aquests EM, anomenats Euro-Russian Academic Network Mundus (ERANET-MUNDUS), i Europa Russian Academic Network Plus (ERANET PLUS), permeten l'intercanvi d'estudiants i professorat amb Rússia i contemplen tots els àmbits de docència de les universitats implicades en el projecte.

En conclusió, continuem realitzant esforços per posicionar el campus en el pla internacional. Amb aquesta finalitat, seguim incrementant les activitats en llengua anglesa adreçades a tots els estaments universitaris. Per exemple, la UPC ha publicat el catàleg d'estudis de postgrau en anglès i xinès.


A2. Escola de Postgrau i Doctorat Internacional

Progrés vers els objectius

El Consell de Govern de la UPC va aprovar mitjançant l'Acord 30/2012 la creació de l'Escola de

Doctorat de la universitat per incrementar la visibilitat d'aquests estudis i contribuir a la

professionalització del doctorat. Aquest acord consolida el plantejament que es va iniciar amb

l'experiència pilot duta a terme durant el curs 2009-2010. Així mateix, el març de 2012 el

Consell de Govern de la UB va aprovar la creació de la seva Escola de Doctorat (EDUB). L'Escola

està operativa des de maig de 2012. S'està treballant en l'elaboració de propostes per

racionalitzar l'oferta de Programes.

Actualment, el BKC ofereix un total de 30 programes de màster universitaris impartits

íntegrament en anglès. El mateix passa amb els màsters professionals, a través de la UPC School

i l'IL3 (UB) també s'ha incrementat la formació en aquesta llengua.


S'ha ampliat l'oferta de Màsters Erasmus Mundus; amb un total de 15 programes, el BKC es situa al capdavant a Espanya.

El BKC és el campus espanyol amb més programes de doctorat Erasmus Mundus (Erasmus Mundus Joint Doctorates - EMJDs), reconeixement que atorga la Unió Europea als doctorats de qualitat impartits entre dues o més universitats europees. El programa Erasmus Mundus per al doctorat es va iniciar el curs passat i el campus va participar en 2 dels 13 doctorats pioners. Actualment el BKC imparteix 3 doctorats Erasmus Mundus i el proper curs participarà en 6 dels 34 doctorats inclosos en el programa de la Unió Europea, que va acompanyat d'una política de beques. La UPC és a més la universitat espanyola amb el major nombre d'estudiants de doctorat i de màster internacionals.

Es treballa per organitzar seminaris i altres activitats transversals per a estudiants de doctorat. A tall d’exemple, el 2012 la EDUB ha participat en l'organització de la League of European Research Universities (LERU) Summer School a Barcelona, dedicada aquest any a l'Open Access. Van participar una trentena d'alumnes procedents d'universitats de la LERU, del MIT i de l'Escola de Medicina Weill Cornell, així com de la Universitat de Tsinghua, (Taiwan).

A3. Emprenedoria i innovació


El 2011 es va posar en marxa el projecte ACCEL. Es tracta d'un programa de formació,

assessorament i "mentoring" orientat a potenciar i accelerar el creixement d'empreses de base

tecnològica. Paral·lelament, s'articula un fons d'inversió associat al programa per invertir

exclusivament en les empreses participants. L'objectiu d'aquesta acció és donar suport a 20

emprenedors/any a través d'un programa d'acceleració empresarial.


D'altra banda, s'ha acabat el disseny de la Iniciativa BKC en Emprenedoria com a instrument

principal per al desenvolupament d'activitats formatives i de pensament vinculat al BKC.

L'objectiu de la iniciativa és contribuir a l'aprenentatge i la difusió de l'emprenedoria i la

valoració dels resultats de la investigació. Recull en part i estén l'activitat que s'estava realitzant

en el marc de la RedEmprendia finançada pel Banco de Santander. El document de la Iniciativa

pot ser consultat al web del campus mitjançant l'enllaç indicat anteriorment.


El desenvolupament del programa ACCEL ha comportat accions de formació sobre temes diversos: Fonts de finançament disponibles per a start-ups, Tècniques de negociació, Creació i gestió d'equips d'alt rendiment, Disseny de nous models de negoci, Anàlisi dels estats financers i valoració de start-ups, Procés d'inversió, documentació jurídica i negociació entre emprenedor i inversor, Presentació perfecta a inversors (el març de 2012 es va organitzar un fòrum d'inversió on es van presentar els 8 projectes participants en el programa), Presentacions dels projectes a inversors privats, Venture Capital i Family Offices.

Juntament amb la resta d'universitats públiques catalanes, s'ha col·laborat en la creació de la "Xarxa d'Emprenedoria Universitària". El seu objectiu és la detecció del talent emprenedor i la creació de vocacions empresarials en la comunitat universitària.

Durant 2012 s'han desenvolupat unes jornades de formació de formadors en el camp de l'emprenedoria adreçades al professorat de Cicles Formatius (FP) en què van participar desenes d'assistents. En col·laboració amb la Càtedra d'Emprenedoria i la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, s'acaba d'organitzar la primera Jornada d'Innovació Docent en Emprenedoria Universitària, destinada a l'orientació dels treballs de final de grau i fi de màster cap a la creació d'empreses.


En espais de la facultat d'Economia i Empresa s'ha instal·lat el Laboratori de Creativitat i Projectes Innovadors per donar suport als treballs de grau orientats a l'emprenedoria i a treballs de fi de màster de creació d'empreses i altres.

B. MILLORA CIENTÍFICA

B1. Agregació i articulació d’infraestructures científiques i unitats dels Serveis

Científico-Tècnics


Durant 2011 i 2012 s'ha millorat la coordinació dels Centres Científics i Tecnològics (CCiT) del

campus. També s'ha pres la decisió estratègica de destinar recursos, inicialment assignats a

l'edificació del CICRIT (Centre d'Infraestructures Científiques per a la Recerca i la Innovació

Tecnològica), a la finalització i adequació d'un edifici de la Fundació Parc Científic de Barcelona

(PCB) ja en fase molt avançada de construcció (edifici Clúster II), així com a la reforma i

adaptació d'espais en altres edificis del campus dedicats a albergar instrumentació científica. En

ells s'instal · laran unitats essencials de suport a l'activitat científica del campus.


El BKC ha reorganitzat i elaborat el seu catàleg de serveis i equipament científic, disponible en l'actualitat a la web del campus (Portafoli Tecnològic). Aquest portal facilita la creació d'una xarxa de contactes i coneixements dels equips i serveis de forma ràpida i eficaç. Simultàniament, s'ha publicat el "Handbook of instrumental techniques for materials, chemical and Biosciences research" dels Centres Científics i Tecnològics, distribuït en versió paper i digital mitjançant un llapis de memòria amb el logotip del campus.

Han continuat els contactes per establir noves col · laboracions en àrees d'investigació preferents del BKC (Iniciatives) que permetin l'ús compartit d'instal · lacions i serveis del campus independentment de la institució del campus a què pertanyi l'investigador. Cal remarcar que es pretén estendre les Iniciatives als àmbits de les Ciències Químiques i Biològiques durant 2013.

Creació de la Iniciativa BKC en Empreniment ja comentada, que permetrà la col · laboració en recerca sobre emprenedoria, té una dimensió aplicada i una altra d'investigació en emprenedoria.

Creació imminent d'una altra anomenada GeoStech amb l'objectiu d'investigar en l'àrea de l'emmagatzematge geològic de CO2. Les Iniciatives recullen i racionalitzen l'activitat preexistent entre investigadors de la UB, la UPC i el CSIC en els seus àmbits propis d'actuació, així com faciliten l'ús compartit de les instal · lacions científico-tecnològiques del campus.


B2. Millora de l’equipament científic i tecnològic i modernització de les

instal·lacions


Al període 2011-2012 s'ha continuat amb les obres de millora i adequació d'instal·lacions,

algunes de les quals es llisten a continuació. La UB just acaba de destinar més de mig milió

d'euros dels fons rebuts del Pla d'Inversions Universitàries (PIU) a l'adquisició d'equipament

singular per als CCiT. En particular, una Unitat de Crio-microscòpia electrònica per donar suport

a línies d'investigació biomèdica, i una Unitat de Citometria per estudis de càncer, disseny i

producció de nous fàrmacs o tractaments de malalties com la malària o malalties

neurodegeneratives.


Inici de les obres d'implantació del Centre de Procés de Dades (CPD) al soterrani de l'edifici Clúster II del PCB. El CPD permetrà racionalitzar els consums elèctrics i les despeses de personal associades a la gestió dels múltiples servidors i "granges" d'ordinadors escampats pel campus. Evitarà els riscos d'accident en aquestes instal·lacions, sovint gestionades de forma voluntarista pels propis usuaris.

Adequació de l'Aulari de la Facultat de Biologia, segona fase de reforma i condicionament d'espais per a investigació.

Recent inauguració (setembre de 2012) del Laboratori Polivalent Multiusos de la facultat de Química, utilitzable com a laboratori i aula principalment per projectes de final de grau. Especialment útil com a 'showroom' per als grups de recerca de la facultat i en general del campus, així com per a les empreses. La instal·lació facilitarà les activitats de transferència dels investigadors del campus.

Setembre 2012 – Laboratori Polivalent


Millores a la torre 6 de la Facultat d'Economia i Empresa, que permetran a diversos grups del campus dur a terme les seves investigacions en un entorn adaptat a les seves necessitats.

Renovació dels sistemes de detecció de gasos i climatització en laboratoris de les facultats de Física, Química, Biologia i Geologia.

Inauguració del laboratori de Modelització Analògica GEOMODELS a la facultat de Geologia; forma part del Laboratori de Simulació de Processos Geològics (SIMGEO), unitat mixta de Facultat de Geologia i l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), cofinançat mitjançant fons FEDER, l'empresa Statoil i el BKC.

B3. Captació i formació d’investigadors i tecnòlegs


Gràcies al finançament rebut del programa Enfortiment de 2011 i l'esforç de les institucions

agregades tot i la difícil conjuntura econòmica, s'han continuat incorporant investigadors al BKC

mitjançant beques pre i postdoctorals.

Les convocatòries es publiquen a la pàgina web del BKC, així com en els llocs web de cada

universitat i mitjançant anuncis en revistes especialitzades. Per a la difusió de les ofertes

d'incorporació s'ha habilitat un apartat a la web del projecte: "Uneix-te al BKC". A més, s'ha

incrementat la difusió via Twitter.

Durant el curs 2012-2013 està prevista una convocatòria de professors visitants d'Excel·lència

BKC amb càrrec a la partida d'Enfortiment de 2011.


En l'àmbit de l'Economia i Empresa, el BKC ha cofinançat 10 places ofertes com a professors visitants, postdocs d'excel·lència seleccionats en un procés internacional global molt rigorós denominat 'Job market' (Web_JOB_MARKET). Altres places van ser cofinançades per un programa específic de La Caixa.

En l'àrea de ciències experimentals, de la salut, socials i humanitats del BKC, el 2011 van ser atorgades 21 beques predoctorals per a personal investigador en formació (es tracta d'ajudes de 2 anys, amb possibilitat de ser prorrogades altres 2). A més, en àrees del campus d'excel·lència es van incorporar 19 investigadors amb contractes de docència i investigació. Ja el 2012, 17 nous investigadors s'han incorporat a departaments del campus gràcies a ajuts predoctorals de formació en docència i investigació. Pel que fa als investigadors postdoctorals, el 2011 el nombre total de incorporats a facultats i escoles del BKC va ser de 27, i 10 el 2012.

El febrer de 2012 es va convocar un programa d'ajuts per tal d'incorporar personal investigador postdoctoral de formació en docència i recerca en els àmbits de matemàtiques, arquitectura, ciències aplicades, enginyeria química i de materials, enginyeria i TIC, en el marc de la atracció i Fidelització de Talent amb la possibilitat de cofinançament per part dels grups de recerca (POSTDOCTORAL)

http://www.ub.edu/ubeconomics/jobmarket

http://www.ctt.upc.edu/arxius/ca/Call%20for%20Postdoctoral%20Grants%202012_arxiu_628.pdf


C. TRANSFORMACIÓ DEL CAMPUS PER AL

DESENVOLUPAMENT D'UN MODEL SOCIAL INTEGRAL

C1. Millores a l’accessibilitat


En aquest període s'ha avançat considerablement en el procés de supressió de barreres arquitectòniques al campus i s'han incrementat les places reservades per a persones amb mobilitat reduïda, a més de millorar la infoaccessibilitat, incorporant-la a la cultura de la universitat.


A l'octubre de 2011 va tenir lloc la primera edició del "Campus Inclusiu, Campus Sense

Límits" organitzat pel Programa d'Atenció a les Discapacitats en el marc del projecte CEI.

L'objectiu de la iniciativa és aconseguir que l'estudiantat amb discapacitat que cursa

actualment o que acaba de cursar segon cicle d'ESO, Batxillerat i/o cicles formatius (de

grau mitjà o de grau superior) continuï la seva formació a la universitat per tal de

facilitar seva integració al mercat laboral a través d'un lloc de treball qualificat. Les

activitats programades van comptar amb la participació d'estudiants del BKC amb algun

tipus de discapacitat, que van explicar als assistents la seva experiència universitària.

Hem de destacar la satisfacció dels assistents al Campus Inclusiu, únic d'aquest tipus

organitzat a Catalunya.

El Museu Virtual de la UB va ampliar la secció «Visites virtuals» amb la primera part d'un

recorregut pels Pavellons Gaudí de la finca Güell, ubicats al BKC. Gràcies al finançament

rebut en la convocatòria d'Enfortiment de 2011, s'està realitzant una adequació bàsica

dels Pavellons (veure F1).

Octubre 2011 – Campus sense Límits


S'ha impulsat la creació d'una revista científica sobre accessibilitat (Journal of

Accessibility and Design for All, JACCES), una iniciativa de Fundació ONCE i la Càtedra

d'Accessibilitat de la UPC. Els temes que cobreix la revista estan vinculats als àmbits de

l'enginyeria, l'arquitectura i la construcció, el sector mèdic-assistencial, l'educació i la

societat i l'economia. La revista està oberta a la recepció d'articles per a la seva

publicació a través de la plataforma www.jacces.org.

C2. Sostenibilitat


El campus continua millorant la gestió dels seus recursos mitjançant l'ampliació de la

monitorització dels consums i l'aplicació de criteris de sostenibilitat a l'activitat institucional del

BKC per tal de realitzar un seguiment regular i de rendició de comptes, i d'aquesta manera dur

a terme una acció coherent i visible que reforci i practiqui una nova cultura de la sostenibilitat.


S'ha constituït una comissió de mobilitat del Campus BKC. Aquesta comissió porta a terme reunions periòdiques (a raó de 2-3 per any) i s'hi tracten temes com la urbanització, la disposició de trànsit, l'aparcament o el sistema de cotxe compartit.

Gràcies en part al nou conveni signat amb l’Institut Català de l'Energia, ha continuat la instal·lació del control de consums elèctrics, de gas i d'aigua en edificis del campus, ampliant l'àrea monitoritzada. La major part de dades provenen del Sistema d'Informació de Recursos Energètics i Aigua (SIRENA), que els obté de diferents seguidors de consum que s'han anat instal·lant en els edificis de la UPC des de l'any 2003. La xarxa de monitorització s'ha estès fins a arribar al 99% del consum elèctric, el 66% del de gas i el 33% del d'aigua. També s'ha millorat considerablement la robustesa i fiabilitat de la xarxa.

Com a exemple, indicar que a la UPC:

- El 2010, el consum d'electricitat va ser de 46.735 MWh, i el 2011 de 45.073 MWh, produint-se una reducció de 1.662 MWh

- El 2010, el consum de gas va ser de 18.948 MWh, i el 2011 de 12.417 MWh, produint-se una reducció de 6.531 MWh

- Les emissions de CO2 atribuïbles al consum energètic (estimades en un 40% de les emissions totals de la universitat) s'han reduït un 10% en relació al 2005, últim any del qual es disposa de dades d'equivalència.

El monitoratge a la UB és encara parcial. Durant 2011 es van dur a terme una sèrie d'auditories d'aigua a les facultats de Geologia, Economia i Empresa, Física i Química per identificar les mesures a aplicar per aconseguir un estalvi significatiu del consum. Algunes d'aquestes actuacions són de caràcter genèric, aplicables a tots els centres, mentre que en altres com Física i Química es van definir mesures específiques d'estalvi atenent a la seva activitat i instal·lacions. També s'han obtingut reduccions del consum d'electricitat gràcies a factors com l'aplicació de criteris de consum responsable en els centres i una major sensibilització de la comunitat universitària.

http://www.jacces.org/


Com a exemple, indicar que a la UB: - El consum d'aigua a la Facultat de Geologia el 2011 va ser un 44,7% inferior al del

2010 i en la Facultat d'Economia i Empresa un 43,8% inferior. A la de Biologia el consum d'aigua va disminuir un 20%.

- A la facultat de Biologia el consum d'electricitat es va reduir el 2011 prop d'un 10%, i en la d'Economia i Empresa un 11,6%. En les facultats de la UB la reducció només es produeix amb continuïtat a partir del juliol del 2011.

En relació amb la gestió i emmagatzematge de residus, s'estan adaptant espais per acumular qualsevol tipus de residu generat pels laboratoris, com a la facultat de Biologia, havent assignat també mitjans per a la gestió dels mateixos. Tendim a la disminució del volum dels generats per l'activitat quotidiana del campus i l'augment en la seva recollida selectiva (p.ex., es continua aplicant el Pla Integral de Recollida Selectiva a l'edifici K2M).

El 2012 s'ha arribat a un acord amb la Fundació FUNSEAM per crear la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la UB, que tindrà la seva seu al PCB en el marc de l'Institut d'Economia de Barcelona. La Càtedra crearà un grup permanent d'investigació, impulsarà un simposi sobre sostenibilitat energètica i mediambiental i finançarà programes de professors visitants i postdoctorals, així com projectes d'investigació.

D. MILLORES DIRIGIDES A LA IMPLANTACIÓ I ADAPTACIÓ A

L’EEES

1. Innovació docent


Se segueix amb la implantació de les noves tecnologies en el procés d'aprenentatge i amb l'increment de la participació del personal docent en el disseny de noves metodologies d'ensenyament.


El 2011 es van adquirir servidors i eines d'innovació docent per a aules de les facultats del BKC per la seva virtualització. També es va adquirir material que permet la interactivitat i la participació de l'alumnat a través de les noves tecnologies, com per exemple "clickers".

També durant la segona meitat del 2012 ha començat la implantació del sistema d'escriptoris virtuals, mitjançant el qual els alumnes tindran accés a programes i unitats


de forma remota, fent ús tant de la xarxa sense fils de les facultats del campus com accedint des de casa. Les proves de càrrega finals seran realitzades de manera que el sistema entri en funcionament el mes de novembre de 2012, a punt per ser utilitzat durant el curs 2012-2013.

Col·laboració en la realització d'unes Jornades de Tecnologia Docent per facilitar el desenvolupament i la utilització d'eines docents entre els col·lectius universitaris. Les sessions van ser retransmeses per "vídeo streaming" amb un format webminar que va permetre la participació remota mitjançant un xat, interaccionant amb els ponents i els participants presencials de les sessions.

D2. Adequació d’espais, aules i serveis a l’EEES


L'adaptació dels espais a l'EEES per part d’ambdues universitats ha comportat la modernització

d'equipaments, programes i infraestructures informàtiques, adaptació total d'aules amb

connexió a wifi, aules amb canó de vídeo i l'augment de sales de videoconferència, adequació

de les aules d'informàtica a les noves directrius, instal·lació de línies de dades i l'ús de les

tecnologies emergents. Així mateix, s'ha adquirit mobiliari adaptat per a un ús polivalent i

fabricat amb materials reciclats i reciclables.


Durant 2012 s'han millorat laboratoris docents de la Facultat de Física, substituint equipament de mitjana i alta gamma de diversos laboratoris (Mecànica, Termodinàmica, Òptica, Electromagnetisme, Física Moderna i Electrònica). Així mateix, s'ha renovat el cablejat per millorar la connectivitat de la xarxa a les facultats de Física i Química. El 50% de l'actuació, d'un cost total de 350.000 €, ha estat sufragat mitjançant una convocatòria per a infraestructures del MINECO.

Març 2012- Aula ETSEIB energèticament eficient


Com s'ha indicat a l'apartat B2, s'ha ultimat la construcció i posada en funcionament del Laboratori Polivalent Multiusos de la Facultat de Química. A més de finançar-lo, el BKC està intervenint en el disseny del seu pla de màrqueting.

La intervenció de més envergadura realitzada entre 2011 i 2012 al campus sud del BKC ha estat l'inici de l'ampliació de la Facultat de Belles Arts. S'ha realitzat el projecte del Taller de Pedra i Metalls, així com la reforma de l'espai per Taller de Fundició i l'adequació d'espais per aula de Dibuix-Pintura. Així mateix, s'ha intervingut en la remodelació de dues aules de la Facultat de Dret i en la millora i condicionament d'instal·lacions elèctriques, climatització i sistemes d'extracció de fums i ventilació en aules, laboratoris i tallers de les facultats de Belles Arts, Física i Química. També s'han condicionat espais en Economia i Empresa per a la coordinació i utilització temporal (mentre que són a la facultat) dels estudiants que realitzen pràctiques en empreses i d'altres espais per al seguiment dels projectes de final de grau i màster orientats a l'emprenedoria.

D3. Ocupabilitat dels estudiants


Durant aquest període han continuat els esforços del BKC encaminats a millorar l'ocupabilitat

dels estudiants, els quals inclouen l'especialització del currículum acadèmic, l'assessorament als

graduats en les primeres fases d'accés al mercat de treball i una millor gestió de les ofertes

d’ocupació. També ha continuat l'esforç de les institucions del campus (a través dels seus

serveis d'atenció a l'estudiant) per a l'organització d'esdeveniments destinats a oferir

informació i suport als estudiants per tal de millorar els seus coneixements sobre

emprenedoria.

Juliol 2012 – Nous tallers Facultat de Belles Arts



Com s’ha descrit a A3, s'han organitzat unes Jornades d'Emprenedoria dirigides al professorat de Cicles Formatius reforçant les seves capacitats per impartir nocions sobre emprenedoria en les seves diferents matèries.

Creació d'Alumni UPC amb l'objectiu principal de potenciar en els titulats de la UPC el seu sentit de pertinença a la mateixa i oferir la possibilitat de desenvolupar, mitjançant la xarxa, noves relacions professionals i personals. La UB disposa d'una estructura similar, Alumni UB, des de novembre del 2010.

S'han intensificat els contactes amb empreses per l'ampliació del nombre d'estudiants que poden realitzar pràctiques i s'han elaborat informes sobre el mercat laboral a enginyeries i tecnologies. Paral·lelament, s'han organitzat noves fires específiques en diferents facultats del BKC, com les de les facultats de Física i Química, o el Fòrum d'Ocupació de la d'Economia i Empresa.

Durant 2011 i 2012 la Fundació Bosch i Gimpera ha organitzat jornades per promoure la creació d'empreses per part dels investigadors i professors d'àmbits de les humanitats i ciències socials. Aquestes jornades es duen a terme en el marc de la "Xarxa d'Emprenedoria Universitària" amb el suport de la "Càtedra d'Emprenedoria" i Alumni UB.

D4. Programes de cooperació amb Secundària i Formació Professional


Els programes desenvolupats en aquesta actuació tenen com a objectiu consolidar les relacions del campus amb centres de secundària i FP per donar-los a conèixer les infraestructures i els serveis del campus i ajudar a la captació dels millors talents, així com facilitar les passarel·les entre les diferents etapes al llarg de la seva vida professional.

Com és habitual, s'ha ofert a estudiants de secundària i de cicles formatius la possibilitat de

realitzar visites a les facultats i escoles del campus, amb l'acompanyament de professors i

assessors.


El BKC i l'Ajuntament de Berga continuen treballant en el projecte "Exploratori dels Recursos de la Natura" (ERN) per fomentar les vocacions científiques i tecnològiques, millorar l'aprenentatge en secundària i educació superior i contribuir al desenvolupament d'un territori ric en recursos naturals. Simultàniament, es desplega el programa d'activitats del projecte: "la Fira del Coneixement" per donar a conèixer certs projectes de recerca punters relacionats amb la ciència i la tecnologia del BKC i "Explora la Natura", cursos organitzats en el marc de la "Universitat Catalana d'Estiu de la Natura", on professors del BKC i altres ofereixen cursos combinant classes amb sortides de camp, en el marc natural de la comarca del Berguedà.


El juliol de 2011 el BKC va acollir estudiants de quart d'ESO i primer de batxillerat de tot Espanya per participar en els Campus Científics d'Estiu de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i el Ministeri d'Educació.

El febrer de 2012 es va dur a terme la primera tanda de Pràctiques d'Estudiants de FP en instal·lacions científiques singulars. En aquesta ocasió, 26 estudiants van ser incorporats a les instal·lacions de primer nivell dels Centres Científics i Tecnològics del campus. El 15 d'octubre va iniciar les pràctiques la segona tanda d'estudiants. Es pretén que la iniciativa tingui continuïtat al marge dels CEI. Tant aquesta iniciativa com la de formació de professorat de FP es realitzen en estreta col·laboració amb l'administració educativa a través del Consorci d'Educació de Barcelona.

El 2012 el campus ha col·laborat en l'organització d'una Jornada de Formació en Supercomputació. L'activitat va ser dissenyada per l'ICE i el Barcelona Supercomputing Center, centre d'excel·lència Severo Ochoa recentment guardonat amb el Premi Nacional d'Investigació per la col·laboració entre sector públic i privat, i designat Centre de Formació Avançada en supercomputació per PRACE. Com s'ha indicat prèviament, en col·laboració també amb l'ICE s'han impartit cursos de formació de professorat de FP en els àmbits de l'emprenedoria i de la salut.

Abril 2012- Fira del Coneixement (ERN) Berga


E. TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT I TECNOLOGIA, COM A RESULTAT DE LA INVESTIGACIÓ ACADÈMICA, AL SECTOR EMPRESARIAL

E1. Definició, implantació i consolidació dels CIT - CITA

L'objectiu d'aquesta actuació, un cop creat el Centre d'Innovació i Tecnologies Avançades (CITA)

de la UB, és assegurar la coordinació entre el Centre d'Innovació Tecnològica (CIT) de la UPC i el

CITA per consolidar el lideratge internacional en R+D del BKC en les disciplines cientifico-

tecnològiques que desenvolupa.


El novembre de 2011 es va constituir el Consell de Govern del Centre d'Innovació i Tecnologies

Avançades de la Universitat de Barcelona (CITA), projecte impulsat per la UB i la Fundació Bosch

i Gimpera i que té com a objectiu ser el punt de trobada entre els grups de investigació i les

empreses interessades en el desenvolupament de projectes de R + D + i. El CITA coordina els

grups més actius en transferència de coneixement i tecnologia de la UB i fomenta la

col·laboració i les sinergies per incrementar la seva activitat. Hi participen 11 grups que

pertanyen a TECNIO, projecte impulsat per ACC1Ó (l'agència de suport a la competitivitat de

l'empresa catalana).

El març de 2012 es constitueix el Consell Científic Assessor extern de CITA, format per DANONE,

SIRUSA, FAE, FICOSA i ESTEVE. Els 11 grups de recerca pertanyents a CITA desenvolupen la seva

activitat en els àmbits d'Alimentació; Tecnologia, Seguretat i Qualitat; Desenvolupament

sostenible; Medi ambient, energia i aigua; Processos industrials; Tecnologia de la informació, la

Comunicació i el coneixement, i Salut i qualitat de vida.

El CITA està constituït per més de 80 investigadors principals, comptabilitza entorn els 550

projectes de recerca i serveis en els últims cinc anys, ha desenvolupat 83 projectes competitius

amb finançament públic (33 internacionals i 50 nacionals) en aquest mateix període i ha

generat més de 200 patents.

El juny de 2012 es constitueix el Consell Empresarial del CIT, format per Abertis, Alstom,

Aqualogy Conocimiento (Grup Agbar), Comsa Emte, Endesa, Fundació CEQUIP, Indra, JG

Ingenieros, Ros Roca, Seat, Siemens, Soadco-Klockner i Telstar . CIT està format pels 19 centres

de recerca de la UPC, uns 400 investigadors, amb un volum d'activitat de 18 milions d'euros per

transferència de tecnologia i innovació a les empreses el 2011, així com 91 patents registrades i

12 spin-offs creades en els últims anys. Aquestes són les principals xifres focalitzats en la

transferència de tecnologia amb empreses. Amb motiu de la constitució del seu Consell

Empresarial, es va convidar al director executiu del Programa universitat-empresa del


Massachusetts Institute of Technology (MIT) dels Estats Units, Karl Koster, perquè presentés en

detall el model de gestió de la innovació d'aquest Institut Tecnològic de referència mundial.

Amb aquesta nova eina de comercialització, el campus no només transfereix les seves

capacitats tecnològiques com a motor d'innovació, sinó que completa el seu model de gestió de

la transferència de tecnologia i de les relacions universitat-empresa, pioner en l'àmbit

universitari espanyol, basat en un permanent contacte amb les empreses per conèixer les seves

necessitats i detectar oportunitats de col·laboració. L'ecosistema d'innovació s'inspira en

models d'èxit d'àmbit internacional com el MIT als Estats Units, amb el qual el CIT ha iniciat una

aliança estratègica.


S'ha progressat en la detecció de macro-àmbits en què la sinergia entre les dues universitats permeti dissenyar una estratègia de col·laboració en la transferència de coneixement d’ambdues institucions, els responsables dels corresponents CIT i CITA estan dissenyant una estratègia conjunta d'actuació . Els sectors en què s'ha considerat oportú implementar àmbits d'experiència entre ambdues universitats són els de: a) Salut i qualitat de vida b) Processos industrials c) Tecnologies de la informació, comunicació i el coneixement. Per això es recopilaran àmbits d'experiència confluents de grups de recerca de CIT i CITA en els temes proposats, s'analitzarà la complementarietat i potenciació entre ells, es proposarà als directors dels grups de recerca la col·laboració per a l'establiment del projecte i es convocaran reunions temàtiques amb empreses interessades en la tecnologia i know-how resultant per tal de promoure activament el procés de transferència i valorització del coneixement del BKC.

El 2011, les dades dels grups que s'han integrat en el CITA han estat: facturació global: 12,5 M €. Facturació mitjana per grup: 1,1 M €. Origen del finançament: 56% pública - 44% privada. El 44% dels ingressos públics provenen de la participació a projectes competitius i el 20% són projectes internacionals. S'han desenvolupat projectes de R + D i serveis d'innovació per 469 empreses de 15 sectors diferents, principalment relacionades amb l'àmbit de la biotecnologia i dels materials. En conjunt, els 11 grups CITA han iniciat 15 tràmits de patents europees o PCT. L'import total atorgat per ACC1Ó el 2011 als grups CITA a través d'ajuts competitius per a grups TECNIO ha estat de 205.046 €.

Els 19 centres membres de CIT, situats en diferents enclavaments però amb seu al BKC, mantenen acords amb gairebé un miler d'empreses de sectors diversos en més de 60 països. Són centres molt actius en R + D + i amb un elevat coneixement expert i capacitats tecnològiques en àmbits tan diversos com la producció i els materials, l'energia i el medi ambient, les tecnologies mèdiques, les TIC, i la química i l'alimentació. La creació del CIT s'emmarca dins de la línia per dinamitzar la tecnologia que generen els grups de recerca amb un alt potencial comercial, i ajudar-la a arribar al mercat amb l'objectiu de contribuir al desenvolupament del país. Acumulen una àmplia experiència en el desenvolupament de projectes amb empreses.

Hi ha nombrosos exemples d'èxit de desenvolupaments tecnològics transferits a la indústria, com el d'un sistema portàtil i en línia per al manteniment predictiu i el control de les principals centrals hidroelèctriques d'Espanya, el primer implant dental bioactiu a base de titani i fosfat de calci , la simulació del comportament tèrmic de la façana


vidriada de la Torre Agbar de Barcelona o un entorn virtual programable per al tractament de dèficits de memòria originats pel dany cerebral adquirit.

La cartera tecnològica de CIT inclou, entre altres innovacions, el redisseny dels sistemes elèctrics interns dels avions per fer-los més lleugers, més segurs i que contaminin menys, un ganxo industrial motoritzat que permet l'elevació i el moviment de càrregues de forma automàtica , un túnel de rentat industrial modular de bugaderia amb patent internacional o tecnologia d'avantguarda sobre bases de dades en graf per detectar un possible frau en les transaccions patrimonials.

Actualment, la UPC és la universitat pública espanyola amb més patents (212 registrades en el període 2002-2012) i la segona en creació de spin-offs (57 durant el mateix període) i també en participació en projectes europeus.

E2. Programes de dinamització de la innovació


En aquest període s'ha avançat en el desenvolupament del Centre de Allotjament d'Empreses,

localitzat al PCB, concloent les remodelacions dels espais destinats a empreses internacionals

que contribueixin a l'augment de transferència des de la universitat a la societat. També s'han

realitzat diferents trobades entre empreses ubicades a l'edifici K2M del Parc UPC que han

contribuït a l'acostament entre grups de recerca i el sector productiu, així com l'establiment de

sinergies entre ambdós. Així mateix, s'ha donat suport a la dinamització del procés d'innovació

tecnològica a les pimes mitjançant la incorporació al teixit productiu de capital humà del BKC


S'ha acabat l'adequació de les instal · lacions per albergar part de les empreses internacionals que s'instal · len temporalment al BKC. Ja s'ha condicionat un mòdul de 200 m², assignant un laboratori de 100 m² per Biologia i un altre per Química.

El 2011 i 2012 han tingut lloc noves edicions del Programa de Dinamització de la Innovació a l'Empresa que pretén formar professionals que puguin ajudar a les petites i mitjanes empreses a trobar noves oportunitats de negoci i ser més competitives a través de la innovació tecnològica i la mobilitat. En aquestes edicions s'han incorporat titulats d'altres universitats catalanes i titulats amb experiència laboral.

S'han incorporat a la Bioincubadora del PCB 11 empreses, que empren un total de 80 persones. A més, s'ha graduat amb èxit l'empresa Intelligent Pharma, de manera que actualment hi ha 8 empreses en post-incubació, i s'han donat de baixa les empreses Eytoo Bioscience i Aleria Biodevices per tancament d'activitat. Així doncs, a finals de 2011 hi havia a la Bioincubadora del PCB un total de 19 empreses.

En aquest període, les noves empreses instal · lades a l'edifici K2M són: Addtelepro, Arquimea, Ca Technologies, Dama, Dinube mobile payments, Pi2 Ubiquitous network i Sparsity Technologies.

Les dues universitats han contribuït a l'organització anual de les Jornades Universitat-Empresa a proposta de l'organització d'empresaris FemCat per mostrar el funcionament i organització de les companyies i afavorir el diàleg entre el món docent i l'empresarial. Representants de la Universitat visitar les seus de diverses empreses i conèixer de primera mà les seves característiques i funcionament, fomentant el diàleg i l'aportació

http://www.femcat.cat/


d'idees. Algunes de les empreses visitades fins ara són el Grup Esteve, Abertis, Vichy Català i Moventis, entre altres. En la tercera edició (juliol de 2011) van ser les empreses les que van visitar el BKC.

E3. Consolidació i internacionalització de la valorització de la investigació


S'ha avançat en l'objectiu d'augmentar el valor dels projectes amb alt interès de transferència i

potenciar amb això les possibilitats de protecció i comercialització de projectes de recerca

universitària.


S'ha llançat el catàleg Technology Offers, posat en marxa a través del web de l'Oficina de Patents i Llicències. Es tracta d'un catàleg en línia d'oferta tecnològica, l'aparador de l'activitat de R + D + i generada al campus en les àrees més actives de les tecnologies de la informació i la comunicació, l'automoció i l'aeronàutica, l'arquitectura, l’urbanisme i l'edificació, l'energia i el medi ambient, l'agricultura, l'enginyeria industrial, la salut i el transport i la logística.

S'ha creat un catàleg per promoure l'oferta tecnològica en fires i esdeveniments nacionals i internacionals, com ara el Biz Barcelona o la Bio International Convention de Boston. Aquest aparador dels resultats de l'activitat d'R + D + i forma part, en definitiva, de les accions de valorització que es duen a terme al campus amb la idea de portar al mercat la tecnologia desenvolupada i contribuir a que el teixit industrial busqui noves oportunitats de negoci.

Juny 2012 – Assistència a Bio Int. Convention de Boston


Durant 2011 el BKC va obtenir finançament per contractes de substitució d'un any que han permès la dedicació de dos professors, d'un total de quinze a tot l'estat, a la creació d'empreses de base tecnològica. Simultàniament, aquests acadèmics han rebut el suport i assessorament empresarial de RedEmprendia, finançada pel Banc de Santander. Fruit d'aquesta acció s'ha creat una nova spin-off anomenada Smalle Technologies.

F. INTERACCIÓ ENTRE EL CAMPUS I EL SEU ENTORN TERRITORIAL

F1. Creació d’entorns didàctics, culturals, socials i esportius


La fita que marca aquest bienni és la signatura per ambdues universitats, el març de 2012, d'un

conveni per dur a terme les obres de rehabilitació més peremptòries dels Pavellons Gaudí-Güell

que permetin el seu posterior ús institucional. El conveni estableix una comissió de coordinació

de tècnics i càrrecs acadèmics (vicerectors) d'ambdues universitats per tal de tutelar el procés

de restauració i gestió dels Pavellons.


Ja s'ha iniciat l'adequació bàsica dels espais de Pavellons Gaudí-Güell. També s'ha acordat la redacció del projecte de remodelació de la coberta, una de les parts més danyades, tenint en compte els requisits de Patrimoni de l'Ajuntament i de la Generalitat de Catalunya que són els que han de validar definitivament el projecte. A més de mantenir la concepció original de l'edifici, el projecte haurà de descriure les actuacions a realitzar de caràcter més estructural, així com la impermeabilització, fusteria i revestiments necessaris. El projecte anirà acompanyat d'un pla de desenvolupament per fases i haurà de preveure les llicències municipals per a l'inici de les obres.

Juliol 2012 – Inici renovació Pavellons Gaudí-Güell


En l'àmbit de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, el 2011 es van inaugurar unes noves instal·lacions a l'aire lliure de 800 m2 a l'entorn batejat com "Plaça de l'Enginy". L'espai ha estat remodelat amb la construcció d'un nou paviment elevat, la creació de dues zones enjardinades, la instal·lació d'una marquesina i la col·locació de taules, bancs i arbres. També s'han inaugurat recentment diverses sales configurades com espais socials d'aprenentatge, un projecte transversal orientat al compliment de les directrius de l'EEES.

El Servei d'Esports de la UB ha dotat a la seva sala de cardiovascular i musculació de nou material adquirit gràcies al finançament del BKC. Forma part del programa "Esport i Salut", que fomenta hàbits d'esforç físic, ergonomia i alimentació saludable. Les instal·lacions esportives són accessibles als membres d'ambdues universitats agregades.

Juliol 2011 – “Plaça de l’Enginy”

Juliol 2012 – Equipament instalacions esportives


El BKC impulsà la creació de la xarxa CEICat de CEIs catalans per intercanviar idees i compartir iniciatives. Fins al moment s'han realitzat tres reunions organitzades pels CEIs BKC, CEICS i HUBc. Així mateix, el BKC va organitzar un seminari sobre CEIs el 16 de maig del 2012 amb la participació de representants del Karlsruhe Institute of Technology (KIT) i de la Universitat de Toulouse, tots dos campus seleccionats en les respectives iniciatives d'excel·lència dels seus governs, a més de representants de CEIs catalans i del programa CEI espanyol.

El novembre de 2011 el BKC va acollir la Conferència Internacional "Espais Socials d'Aprenentatge", organitzada pel Ministeri d'Educació i la consultora DEGW en col·laboració amb el Parc Científic de Barcelona. A la conferència es van analitzar alguns dels millors exemples d'espais innovadors en educació i tecnologia i es va debatre sobre la transformació d'espais per a l'aprenentatge.

F2. Mobilitat


Es continua avançant en la configuració d'un campus orientat als vianants amb un sistema de

transport sostenible i menys contaminant, consolidant i ampliant el projecte Bicicampus, que té

com a objectiu promoure entre la comunitat universitària l'ús de la bicicleta com a mitjà de

transport saludable i no contaminant.

En col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona es segueixen realitzant obres d'eliminació de

places d'aparcament per a cotxes, desincentivant així l'ús del vehicle privat.


Posada en funcionament del pàrquing localitzat al Parc Científic de Barcelona, inaugurat

el març del 2011. El pàrquing, equipat amb les últimes tecnologies com ara senyal de

telefonia mòbil i wifi, disposa de més de 500 places per a cotxes, de les quals 14 són

adaptades i 11 de recàrrega per als models elèctrics, 54 places de motocicletes, 2 d'elles

destinades als models elèctrics, i 21 places per a bicicletes.

En col·laboració amb l'Ajuntament s'ha instal·lat al campus una estació de recàrrega

amb 6 connexions per models elèctrics de motocicletes.

Com a cada curs acadèmic, s'han lliurat de nou (en préstec) les bicicletes del projecte

Bicicampus, fruit del conveni entre el Bicicleta Club de Catalunya (BACC), l'Ajuntament

de Barcelona, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i La

Caixa.

F3. Infraestructures arquitectòniques previstes


S'ha procedit a la inauguració de l'edifici Til·lers, destinat a serveis del BKC, entre ells la seu de

la unitat de coordinació al seu Campus Nord. Com s'indica en "Desviacions del Projecte", la


conjuntura econòmica ha suposat una manca de finançament que impedeix avançar en la

forma planejada i desitjada. En aquest sentit, s'està reprogramant el desplegament de les

actuacions de l'edifici B0 corresponent a l'Escola de Doctorat en l'àmbit de les Tecnologies, així

com l’Edifici de Doctorat per l'Arquitectura, l'Urbanisme i l'Edificació, i l'Edifici CICRIT.


Finalització de les obres de l'edifici "Til·lers" que acull els serveis i òrgans institucionals

vinculats amb les relacions externes de la UPC (Alumni UPC, Oficina d'Inserció i

Orientació Laboral, Servei de Relacions Internacionals, etc.). Amb una superfície de més

de 3.500 m2, l'edifici consta de sis plantes i destaca per la seva lluminositat. Els serveis i

òrgans institucionals ocupen les tres plantes superiors, plenament operatives. En el

futur està previst completar un auditori per a unes 200 persones que ocuparà part de la

planta baixa i el primer soterrani, així com les instal·lacions d'arxiu previstes al segon

soterrani.


DESVIACIONS DEL PROJECTE

En línies generals s'està seguint amb el pla estratègic per al desplegament del campus. No considerem com a desviacions les produïdes per la manca de finançament de certes accions proposades, ja que no són atribuïbles a la voluntat de les universitats agregades. Menció especial requereix el desplegament de l'Escola de Doctorat Internacional del campus, que s'està desenvolupant amb cert retard a causa que en aquests moments les universitats agregades estan adaptant la seva estructura de desenvolupament i gestió del doctorat al nou marc legal i a les exigències de la Generalitat de Catalunya per la seva competència en el tema.

La situació econòmica actual ha motivat la renúncia a desenvolupar dos projectes de la Universitat Politècnica de Catalunya per a l'ampliació d'espais destinats a albergar doctors, el "Edifici de Doctorat en l'àmbit de les Tecnologies" i el "Edifici de Doctorat en l'àmbit de l'Arquitectura, l'Urbanisme i l'Edificació ", havent retornat el finançament rebut en forma de préstec.

S'espera reprendre la construcció del "Edifici de Doctorat en l'àmbit de les Tecnologies". S'està estudiant la possibilitat d'establir noves col·laboracions en el marc d'aquesta actuació. Donada la proximitat territorial i la coincidència d'interessos d'investigació, s'obre una possible via de col·laboració amb el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria, i concretament amb l'Institut FLUMEN sorgit a partir del grup de recerca multidisciplinar, amb més de 10 anys de trajectòria en R + d en l'àmbit de la dinàmica fluvial i enginyeria hidrològica, format per enginyers i biòlegs de la UB i la UPC.

Anàlogament, la Universitat de Barcelona ha renunciat sine die a la construcció del "Edifici CICRIT, Centre d'Infraestructures Científiques per a la Recerca i la Innovació Tecnològica". En aquest cas, es pretén utilitzar el finançament rebut en forma de préstec per adaptar part de l'edifici Clúster II del Parc Científic de Barcelona de manera que pugui acollir els Serveis Científics essencials de suport a l'activitat del campus que estava previst ubicar al CICRIT, així com l'adaptació d'altres espais pertanyents a la UB amb la mateixa finalitat.

S'ha informat al MINECO d'aquests canvis de plans proposats, l'última vegada mitjançant un escrit enviat el 18 de setembre de 2012 on es recullen amb tot detall les actuacions alternatives que es proposen.


PROGRÉS A LA GOVERNANÇA DEL PROJECTE

Comissió de Govern

La Comissió de Govern del BKC va ser constituïda oficialment el 10 de juny de 2011, en un acte

en què van intervenir el rector de la UB, Dr Dídac Ramírez i el rector de la UPC, Dr Antoni Giró, i

on es va presentar també l'informe de progrés i avaluació del BKC 2009-2010. A més dels

rectors de la UB i la UPC, van intervenir el Dr Xavier Testar, director en aquell moment del

Programa Barcelona Recerca i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona, el Dr Lluís Calvo,

coordinador institucional del CSIC a Catalunya, i el president de la Cambra de Comerç, Indústria

i Navegació de Barcelona, Miquel Valls. Durant la reunió, els delegats dels rectors de la UB, Dr

Manuel Barranco Gómez, i de la UPC, Dr Francesc Solé Parellada, van explicar diversos aspectes

de l'Informe de progrés del BKC i de l'estructura de governança, a més d'altres temes. En aquest

Consell de Govern es va acordar que la presidència la tingui el rector de la UPC fins a principis

de 2013.

Unitat de Coordinació i Gestió del BKC

De la Unitat de Coordinació depenen en aquests moments dues subunitats de treball: la de

desenvolupament de projectes i la de comunicació. Des de la constitució del Consell de Govern

s'han produït dos fets positius per al seu funcionament: La seu de la unitat de Coordinació i

Gestió del BKC al Campus Nord es va traslladar a la planta 1 de l'Edifici Til·lers, c / Jordi Girona,

31, i el passat 20 de setembre es va inaugurar la seu de coordinació al Campus Sud, situada a la

planta 2 de l'Edifici Baldiri, c / Baldiri Reixac, 2. Per facilitar la seva feina, la Unitat de

Coordinació i Gestió ha dissenyat un programari específic per facilitar el seguiment dels

projectes i accions que s'estan desenvolupant.

Septiembre 2012 – Inauguración sede en campus sur Setembre 2012 –Inauguració seu en Campus Sud


Entre octubre de 2011 i març de 2012, un tècnic de la Unitat de Coordinació i Gestió del BKC va

realitzar el curs de formació de Gestors de Projectes de Campus d'Excel·lència "Management

Development Programme for International Centres of Excellence" ofert per l'Escola

d'Organització Industrial (EOI). L'ajuda parcial per l'assistència del tècnic provingué de la

convocatòria d'Enfortiment 2011, en la modalitat de Col·laboració Públic-Privada. El BKC ha

cofinançat aquesta activitat de formació com a part de la seva estratègia de consolidació i

potenciació de la governança del campus. Cal destacar que al curs van assistir 23 participants

de 20 CEI espanyols, i que com a punt afegit, s'ha generat de facto una "Xarxa de tècnics CEI"

que permet l'intercanvi i comunicació fluïda d'idees i esdeveniments en el marc dels CEI

espanyols. Aquesta acció de formació de personal gestor del BKC enllaça perfectament amb la

potenciació de l'ocupabilitat a través de la formació i amb la difusió internacional del campus

que es van proposar des d'un principi en el pla director de l'BKC.

Comissió Científica Assessora

Després de la posada en marxa del disseny de governança previst pel Pla Estratègic inicial el

BKC, s'ha procedit a enfortir l'estructura científica del mateix mitjançant la designació i

posterior nomenament de la Comissió Científica Assessora. Les premisses per designar els

membres d'aquesta Comissió han estat l'excel·lència en els seus àmbits del coneixement,

òbviament vinculats a les temàtiques del campus, i la seva pertinença al BKC per fer assumible

el cost de les reunions de treball.

Actualment està integrada pels professors de la UB Maria Casado, (Teoria Sociològica, Filosofia

del Dret i Metodologia de les Ciències Socials); Javier Tejada (Física Fonamental); Jaume Valls,

(Economia i Organització d'Empreses) i Francesc Villarroya, (Bioquímica i Biologia Molecular),

dels professors de la UPC Mateo Valero (Arquitectura de Computadors); Alícia Casals

(Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial), Josep Bosch (Expressió Gràfica

Arquitectònica), i Elisa Sayrol (Teoria del Senyal i Comunicacions ) i del Prof d'Investigació del

CSIC Andrés Pérez Estaún, de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera.

En l'última reunió de la Unitat de Coordinació i Gestió es va acordar tenir la primera reunió de

treball amb la Comissió Científica Assessora durant el mes de novembre de 2012. Allà se'ls farà

una exposició detallada de l'estructura i desenvolupament actual del campus. A principis de

2013, un cop traspassada la presidència del Consell de Govern al rector de la UB, està prevista

una altra reunió per reflexionar sobre com enfocar l'última etapa de la implantació del campus.

Barcelona Knowledge Campus

INDICADORS DE PROGRÉS

ÀMBIT INDICADOR Situació 2008 (Inici)

Situació Informe 2010


A. Millora Docent

Nº d’alumnes estrangers matriculats en programes de Màster i Doctorat

1.966 2.770 3.564

Nº estudiants de grau 0 7.509 19.322

Nº estudiants de 1 cicle, 1 i 2 cicle, 2 cicle 44.747 35.933 24.141

Nº d’estudiants de màster 2.037 5.040 4.681

Nº d’estudiants de doctorat 3.830 5.001 5.796

Nº d’estudiants de doctorat estrangers 539 1.178 2.160

Nº d’estudiants deformació continuada 2.442 6.633 5.344

Alumnat de postgrau i doctorat procedent d’altres països 47% ND 39.95%

Màsters Erasmus Mundus 9 11 15

Màsters amb impartició íntegra en anglès 16% 21,80% 23%

Oferta internacional de postgrau i doctorat coordinada des de l’Escola 0% ND ND

Programes de docència compartida UB-UPC en màsters oficials 10% 11% 13%

Participants a programes formatius d’emprenedoria i innovació 2.083 ND 1.031

Titulacions de grau o similar que inclouen la competència transversal d’emprenedoria

16% ND ND





B. Millora Científica

Nº de publicacions científiques en revistes indexades en el primer quartil

3.412 1.569 1.810

Nº de projectes en programes internacionals de R+D+i 55 49 48

Personal Docent Investigador 3.853 3.967 4.090

Nº de publicacions científiques produïdes pel campus 3.896 5.843 6.474

Volum d’ingressos competitius (nacionals i internacionals) obtinguts en projectes científics

47.201.469 43.285.502 44.194.967

Nº de projectes d’investigació desenvolupats entre més d’un agent de l’agregació

40 45 ND

Nº de serveis prestats a clients (interns i externs) pels SCT 12.173 ND 9.881

Volum d’ingressos generats pels SCT prestats al sector privat 3.200.000 ND 4.637.883

Nº beques predoctorals/postdoctorals per a la incorporació de personal internacional

ND ND 22

C. Transformació del campus per al

desenvolupament d’un model social integral

Cobertura Xarxa de Monitorització SIRENA: Electricitat ND 83% 99%

Cobertura Xarxa de Monitorització SIRENA: Aigua ND 30% 32%

Cobertura Xarxa de Monitorització SIRENA: Gas ND 20% 65%

Reducció de les emissions de CO2: Gas ND 40% 36%

Reducció de les emissions de CO2: Electricitat ND ND 25%

Reducció del consum de gas - ND 34%

Reducció del consum d’aigua - 26% 12%

Reducció del consum d’electricitat - 2% 4%

Edificis construïts / adaptats a criteris de sostenibilitat (Campus UPC) - 11% 0

Reducció en la producció de residus sòlids urbans i altres residus - ND 22%

Espais específics adaptats per a emmagatzemar residus - ND 1





D. Adaptació i implantació de l’Espai Europeu

d’Educació Superior

Projectes d’innovació docent 76 85 77

Percentatge d’aules amb connexió a la xarxa i amb cobertura wifi 80% 90% 100%

Laboratoris amb equips informàtics adequats (percentatge) 40% 60% 80

Sales de vídeo conferència 5 6 16

Aules plenament adaptades (percentatge) 30% 70% 80%

Beques de col·laboració intracampus per a la ocupabilitat de l’alumnat 2.097 ND ND

Estudiants de secundària participants en iniciatives del campus 10.333 10.480 8.633

E. Transferència de coneixement i tecnologia

com a resultat de la investigació acadèmica al

sector empresarial

Import de contractes d’investigació amb empreses 4.779.780 8.459.118 14.113.031

Ingressos generats per activitat de transferència 35.428.096 43.380.345 28.156.132

Patents nacionals i internacionals generades en els darrers tres anys 192 274 302

Contractes llicència a entitats externes 15 23 55

Atracció d’investigadors mitjançant convocatòries de caràcter competitiu

149 ND 138

Projectes europeus i internacionals 46 54

Spin-offs creades en els darrers cinc anys 47 63 36

Spin-offs participades 9 19 21

Superfície disponible per a spin-offs i empreses del coneixement (m2) 60.000 64.273 64.273

Persones/any formades en gestió de projectes i gestió de la innovació 136 168 110





F. Interacció entre el campus i l’entorn territorial

Nº d’empreses implantades en els Parcs Científico-Tecnològics de l’agregació

62 93 92

Adequació d’espais polivalents - ND 1

Rehabilitació urbanística de nous espais socials - ND 1

Percentatge d’implementació de les accions contingudes al Projecte Bici - Campus

20% 75% 85%

Redacció del Pla de Peatonalització del BKC 100% Finalitzat

Construcció de l’edifici CICRIT - 0% -

Construcció de l’edifici AUEB - 0% -

Construcció de l’edifici L2 - 100% Finalitzat

Construcció de la Residència Universitària - 0% -

Construcció de l’Edifici de Doctorat en l’àmbit de les tecnologies - 0% En curs

Construccions i equipaments per al campus i la seva futura configuració

- ND ND


FITES FUTURES

Fita Àmbit Descripció Data esperada Mitjà de verificació

1 Millora docent Consolidació d’una àmplia oferta docent de postgrau en anglès Curs 2013-2014 Web BKC

2 Millora docent Incrementar la presència del BKC a les xarxes internacionals Al llarg de 2013 Web BKC

3 Millora docent Completar el desplegament del BKCnet 4art trimestre 2013 Web BKC

4 Millora docent Impulsar les competències sobre emprenedoria Al llarg de 2013 Web BKC

5 Millora docent Consolidació de la col·laboració amb FP (pràctiques en instal·lacions singulars i formació de formadors)

4art trimestre 2013 Web BKC

6 Millora científica Impulsar i/o completar les iniciatives BKC en Biologia, Geologia i Química


7 Millora científica Posada a punt de l’equipament per al CCiT i desplegament del CPD 4art trimestre 2013 Web BKC

8 Millora científica Establir un programa de visitants d’Excel·lència BKC 4art trimestre 2013 Web BKC

9 Millora científica Captació de talent a través de les Iniciatives existents en Cosmos, Nanos i Emprenedoria


10 Millora científica Instal·lació dels CCiT a l’edifici Cluster II 4art trimestre 2013 Web BKC

11 Transformació del

Campus Augmentar la monitorització de recursos i consums energètics Al llarg de 2013 Web BKC

12 Adaptació EEES Incrementar l’empleabilitat a través de les xarxes d’exalumnes (Alumni UB, Alumni UPC, …)



Fita Àmbit Descripció Data esperada Mitjà de verificació

13 Adaptació EEES Establir un conveni de col·laboració amb el ERN de Berga que permeti consolidar la seva oferta formativa

4art trimestre 2013 Web ERN

14 Adaptació EEES Desplegament dels escriptoris virtuals 4art trimestre 2013 Web BKC

15 Transferència Consolidació de l’ecosistema col·laboratiu en transferència CIT-CITA 4art trimestre 2013 Web BKC

16 Transferència Desplegament de la iniciativa en Emprenedoria 4art trimestre 2013 Web BKC

17 Transferència Incrementar l’oferta tecnològica inclosa al catàleg Technology Offers Al llarg de 2013 Web BKC

18 Transferència Incrementar la presència en events i fires tecnològiques Al llarg de 2013 Web BKC

19 Interacció amb el

territori Potenciar i adecuar les instal·lacions esportives del campus Curs 2012-2013 Web BKC


territori Finalitzar l’Escola de Doctorat en l’àmbit de les Tecnologies Curs 2013-2014 Web BKC


territori Inici activitats institucionals a Pavellons Gaudí-Güell 4art trimestre 2013 Web BKC


ÚS DE RECURSOS * Personal € Despeses Corrents € Inversió € Total

ÀMBIT A: Millora docent 0 € 6.145 € 0 € 6.145 €

Posicionament internacional 0 € 0 € 0 € 0 €

Escola de postgrau i doctorat internacional 0 € 6.145 € 0 € 0 €

Emprenedoria i innovació 0 € 0 € 0 € 6.145 €

ÀMBIT B: Millora científica 145.000 € 37.000 € 5.243.783 € 5.425.783 €

Agregació i articulació d’infraestructures científiques i SCT 0 € 0 € 3.443.783 € 0 €

Millora de l’equipament científic i modernització d’instal·lacions 0 € 0 € 1.800.000 € 0 €

Captació i formació d’investigadors i tecnòlegs 145.000 € 37.000 € 0 € 5.425.783 €

ÀMBIT C: Transformació del campus per a un model social integral 16.299 € 16.631 € 0 € 32.930 €

Millora a l’accessibilitat 16.299 € 16.631 € 0 € 0 €

Sostenibilitat 0 € 0 € 0 € 32.930 €

ÀMBIT D: Millores dirigides a l’adaptació i implantació a l’EEES 25.926 € 91.498 € 3.808.508 € 3.925.932 €

Innovació docent 0 € 0 € 0 € 0 €

Adequació d’espais, aules i serveis a l’EEES 0 € 0 € 3.808.508 € 0 €

Ocupabilitat dels estudiants 0 € 0 € 0 € 0 €

Programes cooperació secundària i FP 25.926 € 91.498 € 0 € 3.925.932 €

ÀMBIT E: Transferència de coneixement i tecnologia com a resultat de la investigació acadèmica al sector empresarial 19.945 € 0 € 0 € 19.945 €

Creació del centre d’Innovació tecnològica 0 € 0 € 0 € 0 €

Programes de dinamització de la innovació 19.945 € 0 € 0 € 0 €

Consolidació i internacionalització de la valorització en investigació 0 € 0 € 0 € 19.945 €

ÀMBIT F: Interacció entre el campus i el seu entorn territorial 0 € 0 € 1.870.763 € 1.870.763 €

Creació d’entorns didàctics, culturals, socials i esportius 0 € 0 € 125.000 € 0 €

Mobilitat 0 € 0 € 0 € 0 €

Infraestructures arquitectòniques previstes 0 € 0 € 1.745.763 € 1.870.763 €

Total 207.170 € 151.274 € 10.923.054 € 11.281.498 € * Aquesta taula contempla d’una banda, el pressupost rebut via Comunitat Autònoma del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes i d’altra banda, el finançament procedent del Subprograma de R+D+i i Transferència del Ministerio de Economía y Competitividad durant el període Gener 2011 – Setembre 2012.

Total 2011-2012 11.281.498 €

Documents

INFORME DE PROGRÉS 2011-2012 - Barcelona ......Tecnologies Avançades de la Universitat de Barcelona (CITA) el passat 21 de Novembre de 2011, s'ha progressat en la detecció d'àmbits