Informe de seguiment del Màster universitari en Enginyeria ... · Informe de seguiment del Màster Universitari d’Enginyeria de Telecomunicació UOC_URL Pàgina 3 de 13 Estudis

Informe de seguiment del Màster Universitari d’Enginyeria de Telecomunicació UOC_URL

Pàgina 1 de 13

Estudis MUEngTel UOC-URL 16/11/2015

Informe de seguiment del Màster universitari en Enginyeria de Telecomunicació UOC_URL

Curs 2014-2015

A. Estàndard 1 - Qualitat del programa formatiu ........................................................................... 1

B. Estàndard 6 - Qualitat dels resultats del programa formatiu ................................................... 2

C. Estàndard 4 - Adequació de l'equip docent al programa formatiu ........................................... 5

D. Bones pràctiques ...................................................................................................................... 6

E. Valoració del funcionament de la titulació ................................................................................ 9

F. Accions de millora ................................................................................................................... 10

G. Annexos .................................................................................................................................. 13

A. Estàndard 1 - Qualitat del programa formatiu

1.3. Els estudiants admesos tenen el perfil d'ingrés adequat per a la titulació i el seu nombre és coherent

amb el nombre de places ofertes.

L’anàlisi de la qualitat del programa formatiu la començarem analitzant el perfils d’ingrés d’estudiants de nou accés que volen accedir al màster. S’observa, com era previst en un màster de continuïtat que la majoria d’estudiants que accedeixen provenen de les 4 branques principals de l’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions o Graus equivalents amb els seus diferents noms. Aquesta és l’opció natural per aquests estudiants de seguir la seva formació en l’àmbit i assolir així les atribucions de l’Enginyer de Telecomunicació. No obstant, veiem que la titulació desperta molt interès en aquelles Enginyeries afins on els estudiants poden obtenir l’accés mitjançant els crèdits de complements de formació. Entre aquestes titulacions d’enginyeries afins cal remarcar especialment l’enginyeria industrial, l’enginyeria informàtica i l’enginyeria electrònica, que son per àrea de coneixement aquelles més properes a l’enginyeria de telecomunicació. Aquest interès en els estudiants mostra que el programa aporta perspectives professionals atractives en el camp de l’enginyeria.

El nombre d’estudiants de nou accés del Màster s’ha incrementat respecte l’any anterior passant dels 54 estudiants del curs 2013-2014 als 77 estudiants de nou ingrés de l’any 2014-2015, essent aquesta una dada positiva que corrobora l’ interès per la titulació. La finalització dels estudis dels estudiants del Grau en Tecnologies de Telecomunicació així com el nombre creixent de graduats arreu del territori nacional és una dada positiva per mantenir aquestes dades d’ingrés en el futur.

El perfil de nou accés continua amb la tònica d’anys anteriors. La majoria dels estudiants provenen de les vies d’accés naturals, és a dir, els graduats en programes amb atribucions de l’enginyer tècnic de telecomunicació així com els propis enginyers tècnics de telecomunicació dels programes LRU. Es manté però un interès per aquest títol d’altres enginyeries afins a la branca de telecomunicació, especialment de l’àmbit de l’enginyeria industrial, enginyeria electrònica i enginyeria informàtica aportant uns 15 estudiants de nou ingrés.


Pàgina 2 de 13


1.4. La titulació disposa de mecanismes de coordinació docent adequats.

La comunicació del Director del Màster amb l’equip de tutors i la tècnica de gestió acadèmica es fluïda i es realitza principalment en l’espai dedicat a tal efecte. En aquest espai es comparteix la informació necessària pels tutors així com la resolució de qualsevol tema que pugui sorgir al voltant del funcionament del programa. Addicionalment, es realitzen reunions de seguiment amb els tutors presencials dues vegades l’any, de manera habitual. Aquestes accions tutorials tenen com a objectiu generar un espai col·laboratiu de treball per compartir les impressions des dels diferents rols acadèmics i establir bones pràctiques.

La coordinació amb el professorat del programa es realitza mitjançant els equips docents que es reuneixen amb una certa regularitat, per assegurar l’ajust i la millora de les assignatures en cada àmbit de coneixement. En el cas del Màster, la coordinació afecta principalment a la relació entre assignatures del Grau (que també són complements de formació) i assignatures del Màster, cosa que implica un treball directe amb la direcció del Grau en Tecnologies de Telecomunicació.

La coordinació general entre la UOC i la URL s’ha realitzat de forma fluïda i constant entre el director del programa i el coordinador d’Enginyeria i Arquitectura La Salle, on s’ha treballat de forma coordinada en el seguiment de les tasques acadèmiques així com en el disseny de l’operatiu per a la realització de les pràctiques presencials.

B. Estàndard 6 - Qualitat dels resultats del programa formatiu

El programa de Màster s’ha desplegat completament durant el curs 2014-2015 on s’han titulat els primers 14 estudiants. Tenint en compte que es tracta d’un programa que s’ha desenvolupat totalment nou es poden valorar els resultats com positius, essent necessari continuar amb el treball de millora continuada dels recursos d’aprenentatge, ja que a les primeres edicions de les assignatures els estudiants s’han queixat de falta de col·leccions de problemes, un tema en que ja s’està treballant i ampliant contínuament el material i recursos a disposició dels estudiants.

6.1. Les activitats de formació són coherents amb els resultats d'aprenentatge volguts, que corresponen al

nivell del MECES adequat per a la titulació.

El programa de Màster en Enginyeria de Telecomunicació UOC-URL és un programa amb atribucions professionals regulades de tal forma que s’ha realitzat el disseny seguint els criteris del RD. Aquestes fitxes garanteixen que les competències són apropiades pel desenvolupament de la professió. A la titulació s’està treballant en el desenvolupament de materials, metodologies i recursos per a garantir una formació de qualitat. Són d’especial rellevància en aquest Màster les competències de laboratori, essencials per a l’assoliment de les competències professionals.

S’ha desenvolupat tota una metodologia de laboratori complerta amb simulacions, enviament de recursos a casa, laboratoris remots i presencials per garantir que l’estudiant adquireix els coneixements i habilitats pràctiques necessàries pel desenvolupar el seu rol professional.

El Treball Final de Màster (TFM) es una part important d’aquest formació que permet integrar tots els coneixements adquirits al llarg del programa. En una fase inicial s’han obert diferents àrees de TFM que son les següents:

M1.517 - TFM-Direcció i gestió de les TIC

M1.518 - TFM-Electrònica

M1.519 - TFM-Telemàtica

M1.520 - TFM-Sistemes de comunicació

M1.521 - TFM-Processament de senyal

M1.522 - TFM-Comunicacions òptiques


Pàgina 3 de 13


M1.523 - TFM-Tecnologies de radiocomunicació

Cada àrea de TFM publica en un pla docent la temàtica dels treballs que s’hi realitzen, les tecnologies i competències que s’hi treballen així com els coneixements previs necessaris. L’oferta d’àrees de TFM es considera més que suficient donat el nombre d’estudiats finalistes actuals. En el futur es preveu ofertar subàrees de TFM en cadascuna de les branques anteriors, si es considera necessari, i a mesura que s’incrementin els estudiants finalistes de la titulació.

Un altre aspecte rellevant en les actuacions de qualitat del sistema és el treball que s’ha fet en les accions docents per donar un feedback personalitzat als estudiants en les tasques realitzades durant el semestre. Després del lliurament de la solució de la prova d’avaluació, els col·laboradors docents proporcionen un feedback personalitzat als estudiants per tal què aquests tinguin una informació més concreta i personalitzada dels aspectes de treball personal que han de reforçar, per poder superar l’assignatura.

En paral·lel, s’ha treballat en un procés de millora de l’acció tutorial per reduir l’abandonament en les primeres PACs. En el model de la UOC és de gran importància que l’estudiant segueixi l’avaluació continuada a fi de tenir més garanties per superar l’assignatura. Al llarg del semestre, són vitals les primeres setmanes, especialment el moment del lliurament de les primeres proves d’avaluació continuada. És per això que s’ha iniciat amb els tutors un procés de millora de l’acció tutorial amb l’enviament de missatges personalitzats a aquells estudiants que no es connecten al campus durant les primeres setmanes o aquells que no han fet el lliurament de les primeres PAC. L’objectiu és avaluar quina és la problemàtica que els hi està dificultant el seguiment del curs i establir de forma immediata mesures per evitar l’abandonament.

A nivell de valoració global de la titulació s’ha passat del 71.4% el curs 2013-14 a una la satisfacció al 83.3%. Aquest fet mostra la bona valoració per part dels estudiants de les accions de millora realitzades a les assignatures així com als Treballs finals de màster, considerant-se molt positiu aquest increment de valoració.

La funció tutorial es altre aspecte en el que s’està treballant i s’ha aconseguit millorar la valoració del temps de resposta així com la claredat de les respostes. És important remarcar en aquest aspecte que la complexitat del context així com les notícies dels possibles canvis a futur en les titulacions del sistema generen incertesa en els estudiants i repercuteix en la valoració de les accions tutorials.

Aquests curs ha suposat el desplegament definitiu de la titulació, i té especial rellevància el desplegament de les assignatures amb presencialitat de pràctiques on els estudiants han anat per primera vegada a la seu d’Enginyeria La Salle a realitzar el cap de setmana de pràctiques presencials.

Finalment, l'1 de setembre de 2014 el laboratori virtual dels Estudis d'Informàtica , Multimèdia i Telecomunicació va rebre la distinció internacional d'iniciativa " Highly Commended ", dins de la categoria " Virtual Laboratory - Teaching and Learning ", per part per l'organisme S - LAB (Safe, Successful and Sustainable Laboratories) . Aquest organisme va reconèixer les bones pràctiques i la innovació portades a terme per la UOC, per a la creació i l’ús de laboratoris destinats a l'experimentació pràctica en educació en línia.

6.2. El sistema d'avaluació permet una certificació fiable dels resultats d'aprenentatge volguts i és públic.

L’avaluació de les assignatures del programa segueix un model d’avaluació competencial i consta de proves d’avaluació continuada, on s’integren la avaluació de la part teòrica i la part pràctica. Al llarg del semestre, l’estudiant combina tota una sèrie d’activitats d’aprenentatge que es van avaluant de forma continuada durant el semestre. L’estudiant disposa de tota aquesta informació als plans docents que es troben publicats a la web, espai on també es detallen les competències que es treballaran a cada assignatura, així com el model i proves d’avaluació que hauran de fer al llarg del semestre.


Pàgina 4 de 13


En el cas de que l’assignatura tingui activitats de laboratori, els estudiants estan informats des de començament de semestre i tenen detallades les activitats específiques de laboratori així com els recursos necessaris per a dur-les a terme, així com la informació necessària per a realitzar els desplaçament presencial a la seu de la Salle para realitzar les pràctiques pertinents.

6.3. Els valors dels indicadors acadèmics són adequats per a les característiques de la titulació.

Pel que fa a la taula de valoració de resultats de les assignatures, es detecten alguns punts importants a treballar per a la millora dels resultats del programa.

Cal indicar que les assignatures que surten amb una valoració més baixa de satisfacció són aquelles que tenen una complexitat matemàtica i conceptual més alta com ara les assignatures de l’àmbit de processament del senyal (Senyals i Sistemes discrets, processament avançat) així com aquelles de l’àmbit del sistemes de comunicació (Sistemes de radionavegació i Disseny de sistemes de comunicació).

Els estudiants demanen més recursos, especialment pel que es refereix a problemes resolts, essent aquest un dels punts crítics dels recursos. L’enfocament que se li ha donat a les assignatures defugint d’un plantejament molt matemàtic i centrat més en els aspectes més conceptuals i d’aplicació, fa que sigui més complicat disposar de col·leccions de problemes estàndards. Aquest problema es va resolent de forma natural a mesura que van passant els semestres, ja que el problemes d’exàmens i proves de síntesi de semestres anteriors es van incorporant automàticament a les col·leccions d’exercicis de les assignatures. No obstant, els equips acadèmics d’aquestes assignatures (Professors Responsables i docents col·laboradors) estan treballant en la incorporació de nous recursos per reduir l’estrés del estudiants davant aquesta situació. El problema és principalment per la percepció d’angoixa dels estudiants per tenir poc volum de problemes i per no trobar problemes similars a la bibliografia, en tenir aquestes assignatures un plantejament diferent.

Cal dir però, que les taxes de rendiment d’aquestes assignatures, pels estudiants que han seguit el curs, han estat equiparables a les de la resta de la titulació.

En el cas de processament avançat s’ha estat treballant en la creació de nous recursos d’aprenentatge per ampliar la col·lecció de problemes, així com en millorar el seguiment personalitzat dels estudiants. El semestre anterior vam tenir un problema tècnic on per error el col·laborador docent va esborrar completament un fòrum de l’aula nova que no es va poder recuperar. Aquest fet va generar queixes per part dels estudiants i es va traduir en una valoració negativa de la satisfacció global i de l’acció de consultor. A nivell acadèmic es fa una valoració molt positiva de les accions docents ja que s’ha incrementat la taxa de rendiment del 18.2% de l’any anterior a un 60% en l’any actual. Destacar també que la taxa d’èxit ha passat d’un 66.7% al 2013-14 a un 85.7% al 2014-15. Veiem doncs, que l’esforç realitzat en la creació de recursos i la millora del seguiment personalitzat ha donat fruïts significatius. No obstant, s’ha de continuar treballant en la incorporació de recursos ja que continua essent una demanda dels estudiants.

Una altra assignatura on caldrà treballar és en l’assignatura d’antenes, una assignatura amb un rendiment del 50%. El principal problema en aquesta assignatura és la complexitat matemàtica i conceptual de la temàtica, que provoca una taxa d’abandonament de l’avaluació continuada elevada, en comparació amb les altres assignatures del programa. A la metodologia docent s’han afegit dues millores, la primera és un conjunt d’aplicacions pràctiques basades en MATLAB a les PACs. Aquest fet permet simular sistemes i interpretar els resultats sense necessitat de resoldre analíticament operacions matemàtiques complexes. La segona és una col·lecció d’exercicis de tipologia similar als que es treballen a les PACs. Les millores introduïdes no han reportat variacions significatives a les taxes de rendiment i d’èxit de la assignatura, essent la complexitat matemàtica el principal problema d’aquesta assignatura.

Una altra assignatura amb una taxa de rendiment baix és l’assignatura de Senyals i Sistemes discrets. En aquest cas el principal problema ve donat perquè es tracta d’una assignatura de complements de formació que han de cursar estudiants de pla antic que porten anys sense estudiar. Aquests estudiants tenen més dificultat en l’abordatge d’una matèria complexa,


Pàgina 5 de 13


especialment després de bastants anys sense estudiar. Els estudiants de grau que s’incorporen al màster no han de fer aquesta assignatura, en canvi tots els que provenen d’enginyeries tècniques o titulacions afins al camp de les telecomunicacions de plans antics han de cursar la teoria de senyals i sistemes discrets i els hi representa una dificultat afegida per la complexitat de la temàtica. Les mesures que s’han pres per ajudar a aquests estudiants és proporcionar-los els materials de Senyals i Sistemes I i, sobretot, assessorar-los bé en el moment de realitzar la seva primera matrícula, a través del tutor, per tal de reduir les dificultats de cursar aquesta assignatura. El volum d’estudiants d’aquesta assignatura durant aquest any ha estat únicament de 4 estudiants i els resultats no es poden considerar significatius. Afegir que aquesta assignatura està en un procés de creació de nous materials actualment que comportarà un canvi de la metodologia i que s’introduiran l’any 2016.

L’assignatura de Sistemes de Comunicació I és una assignatura de complements de formació que l’han cursat únicament tres estudiants durant aquest curs. El baix rendiment està provocat per la dificultat dels estudiants en abordar aquesta matèria, probablement pel temps que feia que no estudiaven, ja que és una assignatura que en el grau presenta uns resultats satisfactoris de forma que no es pot donar valor a la mostra dels dos estudiants que han contestat l’enquesta.

Xarxes i Serveis: Aquesta assignatura té una taxa d’abandonament superior a la dels estudiants que estan cursant el grau. Es tracta d’una assignatura de complements de formació que la cursen aquells estudiants que la seva via d’accés no correspon a la branca de telecomunicacions, és a dir, aquells que provenen de vies afins. Donat que s’ha detectat aquest fet s’iniciaran accions de millora via tutors per informar als estudiants en el període de matrícula de que si es troben en aquesta situació matriculin menys assignatures amb la finalitat de poder dedicar més temps a aquesta disciplina. A nivell d’assignatura s’ha proveït als estudiants material complementari per facilitar l’estudi així com d’una tasca d’acompanyament per identificar les dificultats de l’estudiant i facilitar el seguiment de l’assignatura. L’assignatura ha presentat un increment de la taxa de rendiment del 52.6% dels curs 2013-14 al 70.8% del curs 2014-15, valorant-se molt positivament les accions de millora realitzades.

A l’assignatura de Xarxes de fibra òptica es van detectar alguns petits errors als materials i alguna queixa per part dels estudiants per manca d’informació de l’examen que van poder influir en la valoració del consultor. Les accions que s’estan duent a terme per millorar la qualitat dels materials és la de revisar-los per tal d’aplicar les correccions de les errades detectades a la primera edició. S’espera que amb aquesta correcció i les accions de consultoria millori el nivell de satisfacció.

Finalment, a l’assignatura de Sistemes radionavegació s’han iniciat dues accions per a millorar els índex de satisfacció amb els recursos i amb el consultor. S'han completat les col·leccions d'exercicis de l'assignatura amb alguns problemes nous (aquestes col·leccions, tal com estan ara, ja podem donar-les per consolidades, ja que el recurs, ara mateix, ja cobreix la totalitat dels continguts de la assignatura). D’igual manera, s'han afegit tres aplicacions noves a una eina Matlab tipus GUI (els estudiants no han de generar codi, sinó simplement utilitzar l'eina seleccionant i ajustant paràmetres) que permet treballar des d'un punt de vista pràctic conceptes teòrics centrals de l'assignatura. Aquest recurs, a diferència de les col·leccions d'exercicis, no es pot donar per consolidat, donat que sempre serà susceptible d'anar sent ampliat amb noves aplicacions i millores.

6.4. Els valors dels indicadors d'inserció laboral són adequats per a les característiques de la titulació.

Després de recollir el feedback d’estudiants, titulats, consultors, tutors i empleadors com a part del procés d’avaluació de les titulacions oficials UOC per part de l’AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), s’ha pogut evidenciar que els estudiants estan aplicant els coneixements adquirits en la seva activitat professional i que el nivell de satisfacció amb la formació rebuda és elevat.


Pàgina 6 de 13


Actualment hi ha un projecte institucional per a la recollida de dades professionals dels col•laboradors docents.

C. Estàndard 4 - Adequació de l'equip docent al programa formatiu

4.1. El professorat reuneix els requisits del nivell de qualificació acadèmica exigits per les titulacions del

centre i té suficient i valorada experiència docent, investigadora i s, si s’escau, professional

Professorat

Total %

Doctors

%

Acreditats

SU

Trams

docents

Trams de

recerca

Màster universitari

en Enginyeria de

telecomunicació

12 91.6% 67% 15 4

Estudis

d'Informàtica,

Multimèdia i

Telecomunicació

57 82% 70,7% 68 21

El perfil del professorat del Màster es considera adequat i es compleix amb el que estableix la

Llei orgànica d'universitats 6/2001, de 21 de diciembre, modificada per la Ley Orgánica 4/2007,

de 12 d’abril en el cas de les universitats privades.

4.3. La institució ofereix suport i oportunitats per millorar la qualitat de l’activitat docent del professorat

Cada assignatura es desenvolupa sota la responsabilitat d’un Professor Responsable

d’Assignatura (PRA) que és expert en la matèria o àmbit disciplinar. El disseny, la implantació i

el seguiment del procés d’aprenentatge per cada assignatura, incloses la definició dels

recursos i activitats, la planificació acadèmica i la selecció i coordinació de l’equip de

consultors, així com l’avaluació i qualificació dels estudiants són responsabilitat última del

Professor Responsable de Assignatura encara que també són, parcialment, el resultat del

treball conjunt desenvolupat amb el consultor. El consultor actua com a referent i guia de

l’estudiant, dinamitza l’acció formativa des del moment d’inici fins l’avaluació final, segueix

l’activitat de l’estudiant, modera discussions i debats, resol dubtes sobre la matèria i avalua tot

el procés d’aprenentatge, garantint una formació personalitzada.

Quan el professorat propi accedeix a la UOC s’integra dins d’un pla d’acolliment que l’orienta

en la metodologia docent, les funcions del professorat, la missió, els valors i el disseny

organitzatiu de la institució. Durant el primer mes d’estada a la UOC es dissenya un pla

d’acompanyament amb l’assignació d’un mentor/a, escollit entre el professorat dels estudis o

centre on s’adscriu. Aquest pla d’acolliment inclou el treball col•laboratiu Professorat- Consultor.

L’acollida i formació inicial per a nous consultors es fa a l’inici del semestre un cop han estat

seleccionats. Aquesta formació (d’un mes de durada aproximadament) té els següents

objectius:

http://www.aqu.cat/doc/doc_23927265_1.pdf

http://www.aqu.cat/doc/doc_42692025_1.pdf


Pàgina 7 de 13


- Tenir una visió àmplia del Campus com a entorn virtual en què hi ha la docència però també

tota la informació i la gestió de la institució.

- Conèixer, provar, analitzar i valorar el funcionament del campus en general i de l’aula virtual

en particular.

- Conèixer el Campus Virtual amb una doble perspectiva: com a usuaris i com a responsables

d’una aula virtual.

i a banda permet acompanyar als consultors en les seves primeres accions com a

responsables docents d’una aula.

En aquests cursos els consultors utilitzen el mateix tipus de metodologia i espai virtual que

després faran servir en la seva assignatura.

Un cop integrat en els estudis, el professorat propi disposa d’espais de suport destinats a

proporcionar informació sobre els aspectes que els són necessaris i útils per desenvolupar la

seva tasca com a professors (Espai Aplicacions específiques de la IntraUOC de la Universitat i

el suport dels operatius de Tecnologia Educativa i Suport docència). Actualment s’està

dissenyant un espai web de suport al professorat que permetrà recollir informació i eines per

l’activitat docent, formació continua, recursos i bones pràctiques i un espai d’atenció de

consultes. Les eines que té el professorat a la seva disposició li permeten una coordinació de la

docència junt amb el consultor. Tanmateix el consultor de la UOC, disposa d’espais de suport

destinats a proporcionar informació i eines pel desenvolupament de la seva activitat docent

http://cv.uoc.edu/app/blogout/suport_cat/. El suport metodològic rebut es valorat per part dels

docents col•laboradors en un 4,3 en una escala d’1 al 5 en l’enquesta que es va passar el curs

2014-2015, on també es demanava la valoració sobre el funcionament de la titulació durant el

semestre i el suport rebut per part de la universitat.

Les eines que té el professorat propi a la seva disposició li permeten una coordinació adequada

de la docència, junt amb la col•laboració del consultor. Això facilita, per una banda, que el

professorat pugui ajudar a la integració del consultor dins de la comunitat universitària. Per

una altra banda, aquestes eines faciliten la discussió, el consens i la resolució de tots els

aspectes relatius a l’activitat docent. Addicionalment, també es realitzen reunions presencials,

dues vegades per semestre, de cada professor amb els seus consultors. La primera reunió té

lloc a l’inici de curs per tal de dur a terme les tasques de disseny i planificació del semestre. La

segona reunió es realitza al finalitzar el curs, amb l’objectiu d’analitzar el desenvolupament del

curs, rendiment de les assignatures, dificultats detectades i proposta de millores a introduir dins

de cada assignatura.

Les necessitats de formació de professorat per a la millora constant de la seva tasca s’han fet

arribar a l’Elearn center per tal què es treballin de manera transversal per a tots els Estudis.

La UOC organitza bianualment una “Jornada UOC de Personal Docent Col•laborador”,

http://www.uoc.edu/activitats/jornada_docents2011/info.html) en la que els consultors poden

assistir presencialment a diferents tallers pràctics on es treballen eines pedagògiques o nous


Pàgina 8 de 13


aplicatius per a la millora continua de l’activitat docent. D’altra banda, a nivell dels estudis,

s’organitzen periòdicament diferents seminaris, des dels àmbits d’innovació i docència, amb

l’objectiu de compartir experiències docents i bones pràctiques, entre el professorat dels

estudis. Alguns exemples de seminaris realitzats són:

1. Seminaris d’innovació:

i. IFTEL: innovació mitjançant recursos educatius en obert

ii. La integració de l’aprenentatge i l’avaluació

iii. Present@: espai virtual de gestió de vídeos on desenvolupar-hi un debat virtual

2. Seminaris docents:

i. Bones pràctiques sobre els recursos docents dels Estudis

ii. Feedback als estudiants

A banda de realitzar formació interna, en temes concrets que afecten a la metodologia docent,

s’organitzen sessions amb referents de l’àmbit, tan a nivell nacional com internacional, com per

exemple, la formació sobre l’avaluació de competències que es va dur a terme dins dels

Estudis, a càrrec del Catedràtic de la UPC, Miguel Valero.

La universitat disposa d’un programa intern pel desenvolupament de la Innovació docent per

part del professorat propi de la universitat. El programa APLICA té com a objectiu la concessió

d’ajudes pel finançament d’iniciatives i projectes pilot que tinguin com a finalitat desenvolupar

projectes d’innovació als àmbits de la pràctica docent i de la gestió universitària (Aparador

d’innovació http://www.innovauoc.org/showcase/?lang=es). En molts dels projectes que es

desenvolupen el consultor és usuari principal i agent clau.

La universitat garanteix mitjançant el document de política de professorat, els mecanismes que

defineixen la progressió del professorat propi en la institució, segons un sistema objectiu

d’avaluació i promoció basat en el reconeixement extern de l’AQU i intern de la pròpia

universitat dels mèrits i la qualitat de l’activitat docent (Docentia) i de recerca (Sexennis) duta a

terme.

L’any 2008, l’agència de qualitat AQU va aprovar el Manual d’avaluació de la qualitat docent del

professorat. D’ençà la seva aprovació s’han dut a terme 4 convocatòries

http://www.uoc.edu/portal/ca/qualitat/personal-academic/qualitat-docencia/index.html. L’objectiu

de l’avaluació de l’activitat docent del professorat és la millora continua de l’equip docent i és un

dels mecanismes de què disposa la universitat per garantir la qualitat de l’equip propi.

L’avaluació del professorat propi inclou els mecanismes de coordinació amb l’equip de

consultors i les accions en vers les seves assignatures fruit de l’avaluació dels resultats

acadèmics. La universitat té com a repte, definir un mecanisme per l’avaluació de l’activitat


Pàgina 9 de 13


docent dels consultors, més enllà de l’avaluació dels indicadors de rendiment i satisfacció

d’aula que es revisen cada semestre.

La informació per a la consecució dels mèrits interns i externs està disponible a l’espai

IntraUOC de la universitat.

D. Bones pràctiques

En aquest programa s’han fet una sèrie d’innovacions i bones pràctiques.

Utilització de diferents tipologies de laboratori. Laboratori virtual, laboratori a casa, laboratori remot i presencial.

Incorporació de recursos de vídeo en diferents assignatures, especialment en aquelles on s’ha de fer alguna instal·lació o ús d’un recurs específic de laboratori.

Desenvolupament d’un sistema de reserves online perquè els estudiants puguin accedir a recursos d´ús limitat

Ús d’un nou format de fòrums dins de l’aula virtual del Campus UOC (phpBB Fòrum) que afegeix funcionalitats les bústies de Fòrum i Tauler. Una de les funcionalitats més significativa és la possibilitat de valorar les respostes introduïdes, cosa que facilita el seguiment dels fòrums per part dels estudiants i del professorat i permet cercar de forma més àgil les aportacions millor valorades. D’altra banda també es simplifica els processos de gestió dels fils de conversa.

Es preveu l’ús de l’eina Present@ en els Treballs Finals de Màster. Aquesta eina ja s’està utilitzant en el Grau de Tecnologies de Telecomunicació amb bons resultats.

Es treballa amb articles científics i de divulgació en anglès. Hi ha assignatures on s’utilitzen materials en anglès (p.ex. Xarxes distribuïdes, antenes, etc.) com a material d’estudi per part dels estudiants, treballant les competències de la llengua anglesa.

Adaptació de les assignatures de Màster a la nova aula virtual de la UOC amb una orientació més clara a l’activitat de l’estudiant.

Procés de valoració dels Treballs Finals i selecció de Matrícules d’Honor: Es disposa d’un procés sistemàtic per avaluar els treballs finals de les diferents àrees de coneixement. El procés es basa en una rúbrica detallada de les competències genèriques que es treballen a cadascuna de les fases: planificació, desenvolupament, seguiment, redacció de la memòria, presentació, defensa, ... Aquesta informació s’utilitza en el tribunal de selecció dels Treballs Finals amb Matrícula d’Honor.

Els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació fan un reconeixement als TFMs més destacats dels estudis. Els estudiants del Màster poden presentar els seus treballs per participar en aquest premi que té com a objectiu fomentar la qualitat i premiar els esforços dels millors estudiants. Concretament, aquest curs s’ha organitzat un premi, conjuntament amb la Fundació Ramon Molinas, als treballs finals més destacats a nivell d’Estudis.

E. Valoració del funcionament de la titulació

En termes generals, la valoració del funcionament de la titulació és positiu, especialment tenint en compte que la totalitat de les assignatures són noves i s’han ofertat per primera vegada en tot el període de desplegament. Cal recordar que el Màster interuniversitari ha estat la transformació del programa de Màster d’Enginyeria de Telecomunicació de la UOC a un programa interuniversitari amb la URL. De fet es com una única titulació on els estudiants comparteixen aules i la gran majoria d’ells han mostrat el seu interès per fer el trasllat d’expedient.

http://premisuocrmf.uoc.edu/


Pàgina 10 de 13


El principal aspecte a millorar en aquest programa són els recursos d’aprenentatge de les diferents assignatures, ja que en ser totes assignatures noves, els estudiants demanden més recursos d’aprenentatge, especialment en aquelles assignatures més conceptuals on la dificultat de la matèria es superior. L’equip docent està treballant activament en aquesta dimensió, incorporant nous recursos a les assignatures de nova creació. Els resultats de les enquestes mostren una tendència positiva en la valoració dels recursos de les assignatures. S’estan incorporant noves col·leccions d’exercicis així com nous recursos de laboratori per facilitar l’aprenentatge de les diferents matèries.

Mereix especial menció el desplegament de les assignatures amb laboratori presencial que s’han realitzat per primera vegada de forma presencial als laboratoris d’Enginyeria La Salle en les assignatures de Instrumentació electrònica, Disseny i aplicació d’antenes i Sistemes de comunicació òptics, fet que ha comportat el desplegament definitiu de les assignatures obligatòries d’aquest màster interuniversitari.

La coordinació general entre la UOC i la URL s’ha realitzat de forma fluïda i constant entre el director del programa i el coordinador d’Enginyeria i Arquitectura La Salle, doncs s’ha treballat de forma coordinada en el seguiment de les tasques acadèmiques, així com en el disseny de l’operatiu per a la realització de les pràctiques presencials.

És important remarcar en aquesta aspecte que el 83.3% dels estudiants enquestats valoren la satisfacció global de la titulació amb un nivell alt de satisfacció, incrementant-se aquesta dada en un 11.9% respecte a l’any anterior.

F. Accions de millora

Valoració de la implantació de les millores recollides en l’informe de seguiment anterior.

Acció proposada Resultat Observacions

Creació materials assignatures de Senyals i Sistemes Discrets

En procés. Actualment aquests materials estan en procés de creació i es preveu el seu desplegament durant el curs 2016

Millora de la taxa de rendiment de les assignatures de complements de formació de xarxes i serveis i senyals i sistemes discrets

Assolida.

El rendiment de l’assignatura de Xarxes i serveis del màster interuniversitari s’ha incrementat des del 52.6% del curs anterior al 70.8% del curs actual. En el cas de Senyals i sistemes discrets no es pot avaluar degut a que només l’han cursat 4 estudiants i la dada no és estadísticament significativa

Incorporació de nous materials a les assignatures de xarxes i serveis i senyals i sistemes discrets

Assolida

A les dues assignatures se’ls hi proporciona als estudiants materials complementaris per reforçar els coneixements previs abans de cursar les assignatures. Els materials estan disponibles a l’espai de recursos de l’aula.

Propostes accions de millora

Punt feble detectat

Identificació de la causa

Abast Objectiu

que es vol assolir

Acció proposada

Termini Indicador

de seguiment

Responsable

Implica una modificació

memòria verificada


Pàgina 11 de 13


Punt feble detectat


Abast Objectiu

que es vol assolir

Acció proposada

Termini Indicador

de seguiment

Responsable


memòria verificada

Baix rendiment a l’assignatura de processament avançat

Dificultat conceptual

dels continguts i enfocament diferent del

tradicional de l’assignatura

Tota l’assignatura

Millorar el rendiment fins al 60%

Millorar les col·leccions de problemes de la assignatura i reforçar les accions de seguiment personalitzat.

2016 Taxa de rendiment

PRA No

Baix rendiment a l’assignatura de Antenes

Dificultat conceptual

dels continguts.


Millorar el rendiment fins al 60%

Millorar les col·leccions de problemes de la assignatura i reforçar les accions de seguiment personalitzat.

2016 Taxa de rendiment

PRA No

Baixa valoració del sistema d’avaluació i del consultor a l’assignatura de Xarxes de fibra òptica

Satisfacció amb l’avaluació de l’assignatura

Millorar els indicadors de satisfacció fins un mínim d’un 50%

Modificació dels materials corregint les errades detectades a les primeres edicions.

2016

Satisfacció amb els recursos i satisfacció amb el consultor.

PRA No

Baixa valoració de satisfacció de consultor i recursos a l’assignatura de Sistemes de radionavegació

Dificultat conceptual i

necessitat de recursos

addicionals per fer el

seguiment de l’assignatura


Millorar la satisfacció amb els recursos de l’assignatura i la valoració del consultor fins un 50%

- S'han completat les col·leccions d'exercicis de l'assignatura amb alguns problemes nous (aquestes col·leccions, tal com estan ara, ja podem donar-les per consolidades, ja que el recurs és el que és i ara mateix ja cobreix la totalitat dels continguts de la assignatura).

- S'han afegit tres aplicacions noves a una eina Matlab tipus GUI (els estudiants no han de generar codi, sinó simplement utilitzar l'eina seleccionant i ajustant paràmetres) que permet treballar des d'un punt de vista pràctic conceptes teòrics centrals de l'assignatura. Aquest recurs, a

2016

Satisfacció amb els recursos i satisfacció amb el consultor.

PRA No


Pàgina 12 de 13


Punt feble detectat


Abast Objectiu

que es vol assolir

Acció proposada

Termini Indicador

de seguiment

Responsable


memòria verificada

diferència de les col·leccions d'exercicis, no cal donar-ho mai per consolidat / finalitzat, ja que és sempre susceptible d'anar sent ampliat amb noves aplicacions i millores.

Baixa valoració de satisfacció de consultor i recursos a l’assignatura de Xarxes de nova generació

Els materials són molt

teòrics, tot i que el curs passat ja es va introduir

algun element per ensenyar la part pràctica

de l'assignatura

Tota l'assignatura, especialment el mòdul 3 i 4

Millorar la satisfacció en els recursos (el curs 20151 > 50%) i alhora que això repercuteixi en una millor satisfacció en l'avaluació i en l'assignatura

- Curs 20151: Introduir una pràctica a l'assignatura en la que els estudiants puguin veure en funcionament un sistema IMS a través del seu ordinador i el seu mòbil

Afegir materials pràctics de suport a l'assignatura: vídeos explicatius de com funciona la pràctica, manuals d'ús, software de suport

- Curs 20161: Millorar la pràctica i ampliar-la.

Revisió dels materials de l'assignatura, inicialment fent servir una wiki, i amb la perspectiva de fer una revisió dels materials en paper el 20171.

2016 i 2017

Millorar la satisfacció en els recursos

PRA No

Disfunció en alguna informació que arriba als tutors referents a temes administratius i legals.

Les diferents vies d’accés

dels estudiants

requereixen reforçar

l’acció tutorial per evitar

l’abandonament i millorar el seguiment

Tot el programa

Millorar la funció tutorial

Definir un procediment d’alerta amb la Manager de Programa i la direcció acadèmica per traslladar de forma immediata qualsevol informació

20161

Repositori d’informació per facilitar que els tutors tinguin accés a la informació de forma immediata

DP No


Pàgina 13 de 13


Punt feble detectat


Abast Objectiu

que es vol assolir

Acció proposada

Termini Indicador

de seguiment

Responsable


memòria verificada

dels estudiants

relativa als aspectes legals que pugui afectar als estudiants

G. Annexos

- Taules

Documents

Informe de seguiment del Màster universitari en Enginyeria ... · Informe de seguiment del Màster Universitari d’Enginyeria de Telecomunicació UOC_URL Pàgina 3 de 13 Estudis