Informe de Seguretat de Vianants, espai públic i salutxarxamobal.diba.cat › XGMSV › documents › jornades... · Informe de Seguretat de Vianants, espai públic i salut Ole Thorson,

Informe de Seguretat de Vianants, espai públic i salut

Ole Thorson, Dr. Eng. Camins

Director INTRA s.l.President de l’Associació P(A)T

Ex-President: International Federation of Pedestrians

Barcelona, 27 de Novembre de 2012

Plans Locals de Seguretat Viaria PLSV

Jornada de Mobilitat i Seguretat Viària

Asociación de Prevención

de Accidentes de Tráfico

P(A)TAsociación de Prevención


P(A)T

(Report on Pedestrian Safety, Urban space and Health)OECD, International Transport Fòrum, 2008-2011

� Antecedents, Grup de treball

� Objectius, contingut del treball

� Notes dels capítols

� Dades de seguretat viària

� Accions pels Drets del Vianant

� Comentaris finals

Contingut

� 1. Introducció. Caminar i els reptes del segle XXI

� 2. Caminar: El mitjà de transport en què no es para atenció

� 3. Patrons de desplaçament a peu en els països del Fòrum Internacional del Transport-ITF/OCDE

� 4. Desplaçaments a peu, salut i benestar � 5. Seguretat personal i física: fets i impressions � 6. Elements i principis urbanístics fonamentals per al foment dels

desplaçaments a peu� 7. Necessitat d’estratègia en matèria de desplaçaments a peu: la

funció dels governs i parts interessades� 8. Conclusions i recomanacions

Índex

� El canvi climàtic, la contaminació i la inseguretat viària s'està convertint, políticament, en una prioritat d’actuació i uneix l’esforç de molts organismes internacionals. Queda en contrapunt el poc entusiasme que demostren els governs nacionals per liderar, i participar activament, en polítiques serioses de respecte a la vida dels ciutadans.

Una autèntica visió zero.

� La salut del ciutadà depèn molt de la seva activitat física. Creix la inactivitat i malalties i morts prematures i innecessàries per causa d’una política errònia de mobilitat.

Introducció.Caminar i els reptes del segle XXI 1

� Pràcticament tothom és vianant – camina diàriament. Caminar es el mitjàde transport original i més natural, i el més important per mantenir un bon estat de salut.

� Les persones amb mobilitat reduïda (PMR) que utilitzen cadira de rodes, mecàniques o amb motor, tenen necessitats similars a les de la resta de vianants quant a la necessitat de disposar d’un entorn accessible.

� En la Carta Internacional del Caminar s’afirma que els vianants tenen dret a viure en un entorn saludable i a gaudir lliurement de las activitats i serveis que brinden unes zones públiques en condicions…


� Tradicionalment, en el disseny de carrers i de ciutats, no s’ha parat suficient atenció a les necessitats del vianant. Als anys 60 comença el canvi; i són d’aquesta data les primeres iniciatives (ex. Copenhague en 1958-62).

� Els vianants formen un grup molt important dels desplaçaments a la ciutat.

� La vitalitat d’una ciutat està estretament lligada a la presència de persones al carrer i què es desplacen a peu amb finalitats diverses.

� Els desplaçaments a peu i els usos de l’espai públic per a vianants conformen l'essència de la vida urbana. Un fet social que millora la convivència.

� No es para molta atenció a aquest mitjà de transport i es veu poc en les dades estadístiques. (A Catalunya hi ha dades des de 1975 (EMO), però poc explotats abans de 1991.


� No es presta molta atenció a aquest mitjà de transport i es veu poc en les dades estadístiques. (En Catalunya hi ha dades des de 1975 (EMO), però poc explotats abans 1991).

� Tots els desplaçaments comencen i s’acaben a peu.

� Hi ha perills caminant. Accidents, poca qualitat de l’aire, alt nivells de soroll. Aquestes perills son resolubles amb voluntat política i tècnica.


� Dades de vianants són un factor obviat en la planificació.

� Existeix una tendència a infravalorar el nombre de viatges a peu: només es registren si dura més de 10 minuts, etc.

� La part a peu, en transport públic i en vehicle no es té en compte.

� Per exemple, a Suïssa 28 % de tots desplaçaments són totalment a peu i 45 % de les etapes de viatge son a peu.

� En la estadística de sinistres, amb un sol vianant ferit no consta com a accident.

� Gran part dels ciutadans no té altres mitjans de viatge. Tenen dret a una mobilitat segura.

Caminar: el mitjà de transportal que no es para atenció2

� Gran part dels vianants captius són nens, joves i gent gran, que tenen especial dret a una atenció en l’espai públic.

� Hi ha poca investigació (I+D) en temes relacionats amb vianants i el caminar.

� La infraestructura per a vianants és bàsicament una competència de l’Administració Local. L’anar a peu no és només un tema local.

� Moltes administracions de l’Estat tenen responsabilitat que afecta al vianant (Terminals de transport, reglaments de mobilitat i deseguretat viària.

� Són gairebé inexistents les oficines amb responsabilitats per a vianants.

Caminar: el mitjà de transportal que no es para atenció2

Error tècnic greu: limitar la línea de visió entre vianant i conductor

Disseny d’autopista en mig de la zona urbana. És convenient?

Pas de vianants sense protecció. Invisible per als conductors en el moment que acceleren.

Disseny per a vianants o conductors

Un canvi de concepte de disseny i del que s’espera dels usuaris, donant mes seguretat a tots. Passos de vianants en el seu lloc i semàfors ajuden també.


• En les ciutats de Catalunya prop del 50% dels viatges urbans són totalment a peu.

• A Suïssa (urbà i interurbà) 28% són a peu i 36 en vehicle.

• Els suecs caminen uns 2 km de promig. A Suïssa 40% dels viatges a peu són de més d’1 km.

• S’ha estimat la velocitat a a peu en 1 m/s.

• La gent gran camina amb bastant menys velocitat.

• Le dones caminen més que els homes.

• Els joves caminen mes que altres grups d’edat.

• Hi ha dades de detall de Barcelona: Make walking count.

Patrons de desplaçaments a peu(països Fòrum Internacional del Transport/OCDE3

A Noruega, per exemple, s’ha comptabilitzat les distàncies de caminar als diferents mitjans de transport. També la distància a peu fins a la bici. Distàncies lleugerament mes grans que a Catalunya.

Patrons de desplaçaments a peu(països Fòrum Internacional del Transport/OCDE3

� El caminar afecta positivament el benestar d’una població.

� La activitat física – el caminar – té una efecte important en millorar la salut del que camina. (cardiovascular, diabetes, obesitat, salut mental etc).

� Caminar (activitat física) redueix depressió i millora el son.

� Andar redueix els costs de la atenció sanitària – mes important en el moment actual.

� Qualitat de l’aire. Els vianants tenen menys exposició a les emissions que conductors. Caminar així pot ser mes sà.

Desplaçaments a peu:Salut i benestar4

� Les caigudes són un factor d’inseguretat. Millor manteniment de voreres.

� El benefici econòmic de caminar quan es condueix(en el canvi de a caminar. La millora general de la salut es evident.

Desplaçaments a peu:Salut i benestar4

� 29 % de morts en accidents amb persones ferides de mes de 60 anys son deguts a caigudes. EU. (Reparar voreres).

� Més de 20.000 vianants/any mor en països de la OECD.

Pedestrians killed inside urban areas per populatio n - 2005

0 5 10 15 20 25 30 35

pl

cz

hu

ee

gr

pt

it

uk

at

es

fr

be

fi

dk

se

nl

Cou

ntry

Pedestrians killed per population

Total EU-16 Average

Pedestrians killed inside urban areas per million i nhabitants per age and gender - 2005

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

00-0

4

05-0

9

10-1

4

15-1

9

20-2

4

25-2

9

30-3

4

35-3

9

40-4

4

45-4

9

50-5

4

55-5

9

60-6

4

65-6

9

70-7

4

75+

Age group

Ped

estri

ans

kille

d pe

r m

illio

n in

habi

tant

s

Females Males

Seguretat personal i física:Fets i impressions5

� A 60-65 km/h poden morir 50% dels vianants atropellats. A 30 km/h menys de 4-5 %.

� Cal controlar la velocitat de vehicles a zona urbana

Seguretat personal i física:Fets i impressions5

Risk of pedestrian fatality for

different impact speeds

Disseny d’autopista enmig de la zona urbana – convé?

Pas de vianants sense protecció. Invisible per als conductors en el moment que acceleren.


Un canvi de concepte de disseny i del que s’espera dels usuaris, donant més seguretat a tots.

Passos de vianants en el seu lloc i semàfors també ajuden.


� Caminar depèn de la qualitat de l’espai públic. Especialment en distàncies curtes – que són la major part dels trajectes a peu.

� Caminar necessita planificació de la mateixa manera que la necessita la conducció a motor.

� Temes de planificació per a vianants que es poden identificar: mobilitat segura, accessibilitat i proximitat, estalvi d’energia, disseny pensant en condicions del clima, permeabilitat.

Elements i principisurbanístics fonamentals per al

foment dels desplaçaments a peu6

� Cerdà aportava idees pioneres a l’urbanisme. Connexióentre edificis.

� Experiments recents com woonerf, zones 30 km/h, espai compartit, home-zones, carrers per viure (living streets), han donat energia cap a una major qualitat de l’espai.

� Cal gestionar l’espai amb equilibri entre modes i no solament des del volant d’un cotxe.

� La prioritat en urbanisme: promoció d’una mobilitat segura de vianants.

� En general, cal aconseguir límits de velocitat mes baixos.



� Hi ha diversos països on les regles de prioritat per passos de vianants no són suficientment clares. Calen noves normes (més elaborades) de punts de conflicte.

� Bèlgica i França avancen en aquest camí.

� Vianants requereixen una xarxa be connectada i amb paviment en bon estat.

� Transport públic no funciona sense bona connexió a peu entre l’origen del viatge i la parada.

� La base dels projectes ha de ser volum de trànsit acceptable i no volum físic.

� Dades de vianants s’han d’incloure en tots els projectes de carrer.



� Estratègia de pàrquing. Limitar-ho en carrer – especialment en centre.

� Vianants necessiten: Funcionalitat, Homogeneïtat, Predictibilitat, Espai que perdona, Atenció (per conductors i vianants).

� Disseny sense barreres. Limitació d’esglaons (No steps, no obstacles).

� En interseccions, el pas de vianants ha d’elevar-se al nivell de la vorera.

� Educació i comunicació.



Oxford Circus, LondonEncara que és aviat per valorar l’impacte del canvi, una avaluació preliminar post mostra resultats positius en termes de reducció de la congestió de vianants, ratyis de col·lisió i temps de viatge de transport públic

Abans Després



Pas de vianants especialment visible



Senyals que generen més perill que seguretat tapant visióquant el conductor s’atura en la línea de detenció.

Molts passos d’animals, cap per a l’esser humà

Intersecció sense visibilitat i sense pas de vianant

� Cal conèixer el sistema del caminar i passejar.

� L’autoritat ha de mostrar disposició d’actuar.

� La valoració de projectes que serveixen vianants requereix mètodes similars que els projectes destinats als conductors.

� Cal augmentar el coneixement del comportament del vianant per assolir més oportunitats per a caminar i passejar.

� Les administracions han de definir una estratègia per tenir en compte el caminar i el gran nombre de ciutadans que caminen.

� Bàsic: millorar la seguretat viària en relació amb els vianants. Calen accions de bona pràctica i de gestió i control de velocitats.

� Importa la seguretat, el medi ambient i molt la salut.

Necessitat d’estratègia en matèria de desplaçaments a peu: La funció dels

governs i parts interessades7

FEVR. Fed. Europea de Víctimas

Organitzacions Cíviques de Mobilitat

FEDERATION OF EUROPEAN PEDESTRIAN ASSOCIATIONS

Asociación de Prevención


P(A)TAsociación de Prevención


P(A)T

Per la creació de comunitats sanes, eficients i sostenibles on la gent trii l’anar a peu.

Carta Internacional del Caminar

1. Incrementar la mobilitat integral.

2. Dissenyar i gestionar espais i llocs per a les persones.

3. Millorar la integració de les xarxes de vianants.

4. Planejament especial i usos del sòl en suport de la comunicació a peu.

5. Reduir el perill d’atropellament.

6. Millorar la sensació i seguretat personal.

7. Augmentar el suport de les institucions.

8. Desenvolupar una cultura del caminar.

• Integrar gestió de la mobilitat i l’urbanisme tenint també en compte etapes inicials en projectes d’urbanització i de transport.

• Assignar responsabilitats administratives en organismes governamentals per tal de coordinar programes relacionats amb el caminar.

• Millorar el coneixement del caminar. Disposar de mètodes de recompte i valoració del caminar. Conèixer la lesivitat de vianants en via pública –incloent les caigudes.

• Integrar Transport públic en desenvolupament de noves zones. • Promoure la concessió de més espai a la mobilitat no motoritzada. Polítiques d’estacionament que dissuadeixin de l’ús excessiu d’automòbils en el centre de les ciutats.

• Elaborar un pla nacional de vianants per a guiar les administracions locals. Condicions medi-ambientals i futurs nivells desitjats de mobilitat a peu.

• Animar a empleadors a incentivar modes de transport actius en els seus • Desplaçaments.

Conclusions i recomanacions8

• Vianants són vulnerables en col�lisions i en caigudes en comparació amb altres usuaris de l’espai públic.

• Vianants no són un risc especial per a altres usuaris.

• Velocitats mes reduïdes dels vehicles poden millorar la freqüència i gravetat dels accidents, especialment aquells que impliquen vianants.

• La motorització ha augmentat la dispersió urbana amb problemes en qualitat de vida i amb manca de cohesió social.

Conclusions i recomanacions8

Membres del grup de treball

Alemanya Sra. Sabine DegenerGesamtverband der Deutschen Versicherungswirtschaft e.V.Sr. Joerg OrtleppGesamtverband der Deutschen Versicherungswirtschaft e.V.

Austràlia Sr. Bruce CorbenUniversidad Monash

Àustria Sr. Thomas FesslKuratorium für Verkehrssicherheit (KfV)

Bèlgica Sra. Isabelle JanssensInstitut Belge pour la Sécurité Routière (IBSR)

Canadà Sr. Paul BoaseTransport CanadaSr. Daniel LafontaineTransport CanadaSra. Sarah PeddieTransport Canada

Espany Sr. Francisco LamíquizEscuela Técnica Superior de Arquitectura (Madrid)Sra. Candelaria Medeiros Dirección General de TráficoSra. Catherine PérezAgència de Salut Pública de BarcelonaSr. Julio PozuetaEscuela Técnica Superior de Arquitectura (Madrid)


Estats Units d’Amèrica

Sr. Gabe RousseauFederal Highway Administration

França Sra. Marie-Axelle GraniéInstitut français des sciences et technologies des transports, de l'aménagement et des réseaux (IFSTTAR)Sr. Samuel MartinCentre d'études sur les réseaux, les transports, l'urbanisme et les constructions publiques (Certu)Sr. Frédéric MurardCentre d'études sur les réseaux, les transports, l'urbanisme et les constructions publiques (Certu)Sra. Catia Rennesson

Centre d'Etudes Techniques de l'Equipement (CETE), Lyon

Finlàndia Sr. Eero Paasanen

Ciudad de Helsinki

Grècia Sra. Eleonora PapadimitriouUniversidad Técnica de AtenasSr. Thanos VlastosUniversidad Técnica de Atenas

Itàlia Sr. Maurizio TiraUniversidad de Brescia


Noruega Sra. Guro BergePublic Roads Administration

Nova Zelanda Sr. Tim HughesTransport Agency

Letonia Sr. Alvis PukitisMinisterio de Transportes

Países Bajos Sr. Rob MethorstRijkswaterstaat

Polonia Sr. Jacek MalasekRoad and Bridge Research Institute

Reino Unido Sra. Louise TaylorMinisterio de Transportes

República Checa Sr. Karel SchmeidlerTransport Research Centre (CDV)

Organización Mundial de la Salud

Sra. Sonja KahlmeierSr. Dinesh Sehti

Federación Internacional de Peatones

Sr. Ole Thorson

Secretaría del Foro Internacional del Transporte/OCDE

Sr. Philippe CristSra. Véronique Feypell-de La BeaumelleSr. Stephen Perkins

La seguridad vial y las víctimas

Curso de

Associacions de Mobilitat

Mapa de víctimes mortals. Catalunya (2011)

P(A)T treballa a tota Espanya a través d’un conveni amb la DGT. (Primeres dades, 2011)

Inclou testimonis de familiars

Font: Policia de la Generalitat i Mossos d’Esquadra)

www.intrasl.netwww.intrasl.net

Gràcies per Participar

Documents

Informe de Seguretat de Vianants, espai públic i salutxarxamobal.diba.cat › XGMSV › documents › jornades... · Informe de Seguretat de Vianants, espai públic i salut Ole Thorson,