INFORME DEL PROCÉS DE

PARTICIPACIÓ CIUTADANA PER

L’ELABORACIÓ DEL PLA

D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA

MUNICIPAL D’ESPARREGUERA

OCTUBRE DE 2014

2

INDEX

Pàgina

1. PRESENTACIÓ ............................................................................... 3

2. OBJECTIUS ..................................................................................... 4

3. CRITERIS ......................................................................................... 5

4. ORGANITZACIÓ DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ ............. 6

5. RESULTAT DE LA JORNADA DE DIAGNÒSTIC........................... 7

6. RESULTATS DE LA JORNADA DE PROPOSTES ........................ 9

3

1. PRESENTACIÓ

L’Ajuntament d’Esparreguera ha volgut implicar la ciutadania en l’elaboració del Pla

d’Ordenació Urbanística del Municipi (POUM), tal i com estableix la normativa vigent.

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és l’eina d’ordenació integral del

territori que ens ha d’ajudar a planificar el futur del municipi. Això implica

haver de reflexionar entorn el model de municipi que volem. Mitjançant

la planificació del territori s’estableix on es situen les noves infraestructures

i equipaments, on s’ubica l’activitat econòmica i comercial, on es podran

construir nous habitatges, o quins espais naturals cal preservar.

Atès el caràcter tècnic i especialitzat de l’elaboració del POUM, i la necessitat de

treballar de manera conjunta entre equips tècnics especialistes i ciutadania, es va

planificar el procés de manera que hi hagués una comunicació fluida des de totes dues

vessants, tècnica i ciutadana, al llarg del procés. El treball tècnic ha facilitat la reflexió

col·lectiva de la ciutadania, i al mateix temps, el treball realitzat per la ciutadania ha

enriquit la feina tècnica ajudant a elaborar el POUM que els veïns i les veïnes

consideren més oportú tenint en compte el criteri i coneixement tècnic.

L’objectiu del procés de participació ha estat implicar la ciutadania en la construcció

del model de municipi, recollint les seves proposte s i suggeriments entorn els

criteris i les necessitats del municipi respecte a temes on la revisió del POUM té

incidència . Les aportacions i opinions ciutadanes s’han realitzat en un marc de diàleg

i deliberació col·lectiva amb la voluntat de construir un model de municipi fonamentat

en una lògica de l’interès col·lectiu.

Per això, els espais de participació ciutadana proposats s’ha n orientat a treballar

des de les diferents visions i posicionaments però tenint com a objectiu l’interès

col·lectiu del municipi . Tot i això, el procés d’elaboració del POUM preveu altres

mecanismes com les al·legacions per abordar situacions i interessos particulars.

4

2. OBJECTIUS DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ

El Programa de Participació Ciutadana en el procés d’elaboració del POUM té tres

objectius fonamentals:

• Facilitar l’accés a la informació referent al POUM a tota la ciutadania

d’Esparreguera. Això comporta, no només oferir materials i canals d’informació

referent al POUM, sinó també fer un esforç per transmetre aquesta informació

de la manera més entenedora possible a la diversitat de persones que viuen a

Esparreguera.

• Facilitar que totes les persones que ho desitgin pu guin opinar respecte

els aspectes que contempla el POUM. Això implica definir els moments clau on

és important recollir les aportacions ciutadanes i de quina manera es recullen.

• Generar un clima de treball constructiu que fomenti la deliberació

col·lectiva entorn el futur planejament urbanístic d’Esparreguera més enllà de

la legitima defensa dels interessos individuals.

PLENARI INICIAL SESSIÓ DE DIAGNÒSTIC

5

3. CRITERIS DE TREBALL DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ

Per fer possible el bon desenvolupament del Programa de Participació Ciutadana del

POUM d’Esparreguera s’han tingut en compte els següents criteris bàsics que

orientaran el treball i les successives fases del projecte:

• Lideratge polític. Cal comptar amb una voluntat política clara i un lideratge

ferm per impulsar i executar el Programa de Participació Ciutadana del

POUM. Això comporta un compromís per part dels responsables polítics del

projecte a l’hora de respondre les peticions i les inquietuds ciutadanes.

• Consens polític. És important intentar consensuar el pla de treball del

Programa de Participació Ciutadana amb tots els partits polítics amb

representació al Ple Municipal. Cal treballar per assolir aquest consens

metodològic respecte el procés i visualitzar aquest suport.

• Transparència del procés. El Programa de Participació Ciutadana té com

un dels seus objectius fonamentals, facilitar l’accés a la informació referent

al procés i els continguts del POUM a tota la ciutadania d’Esparreguera.

• Clima de treball constructiu. L’elaboració del POUM és un projecte

complex amb molts interessos i visions diferents respecte una mateixa

realitat. Aquesta diversitat d’interessos i perspectives ens obliga a establir

uns canals i espais de treball que facilitin el contrast de visions en un clima

de treball constructiu i col·laboratiu.

• Coherència organitzativa. El Programa de Participació Ciutadana ha de

ser coherent amb els altres plans i projectes que es desenvolupen al

municipi, i en especial els canals i mecanismes de participació existents.

• Pedagogia del procés. El Programa de Participació Ciutadana també

comporta un procés d’aprenentatge mutu de tots els agents implicats, tant

des del punt de vista dels continguts del POUM com de les relacions entre

agents del territori.

6

4. ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ

El procés de participació en aquesta primera fase d’elaboració de l’Avanç s’ha centrat

en dues jornades de participació obertes a tots els veïns i veïnes d’Esparreguera:

1. Una primera jornada de debat ciutadà entorn la situació actual d’Esparreguera

i la voluntat de ser en un futur. Aquesta jornada és un pas previ a l’elaboració

d’unes propostes tècniques, per tant, es va obrir el debat ciutadà amb la

informació bàsica del municipi per ajudar a les persones participants a disposar

de les dades fonamentals per poder opinar amb la informació de context

necessària, però sense planteja propostes o alternatives tècniques. Aquesta

primera reflexió va girar sobre els tres eixos fonamentals del planejament

urbanístic: usos del sòl, mobilitat, equipaments i espais verds. Aquest recull

d’aportacions ciutadanes realitzades en aquesta primera jornada presencial,

van permetre orientar a l’equip redactor respecte la seva primera proposta de

document d’Avanç tenint en compte les aportacions realitzades per la

ciutadania.

2. Una segona jornada de concreció d’alternatives amb unes primeres

propostes tècniques, amb el document d’Avanç encara no aprovat. Un cop s’ha

disposat d’una primera proposta d’objectius a recollir en el document d’Avanç,

va ser el moment de tornar a obrir el debat a la ciutadania d’Esparreguera. Per

fer-ho es va organitzar una segona sessió de debat per recollir

suggeriments i propostes de millora als objectius d e l’Avanç elaborat per

l’equip redactor. Es va convocar un altre vegada a tots els veïns i veïnes

implicats perquè poguessin realitzar suggeriments de millora a la proposta

d’objectius del document d’Avanç.

Una vegada realitzades les aportacions ciutadanes, s’ha elaborat aquest informe de

resultats. Posteriorment, l’equip redactor presentarà l’Avanç al Ple Municipal i

començarà a treballar en un document d’aprovació inicial del POUM . Una vegada

es disposi d’un document d’aprovació inicial aquest es presentarà a la ciutadania

perquè tothom qui ho desitgi pugui presentar les al·legacions que consideri

oportunes per abordar situacions i interessos particulars, i l’equip redactor les

respondrà de manera argumentada.

7

5. RESULTATS DE LA JORNADA DE DIAGNÒSTIC

USOS DEL SÒL

Creixement demogràfic

S’observa que la primera reflexió que cal abordar és la voluntat de creixement o no de

la població d’Esparreguera. En aquest sentit, hi ha una postura força majoritària que

considera que Esparreguera no té perquè créixer en 2.400 habitants en 15 anys, i en

tot cas, això implicaria disposar de 800 habitatges, però no més. Per tant, no cal

preveure tant sòl urbanitzable com ara hi ha previst.

Si bé la postura majoritària és no voler perdre població per evitar un envelliment de la

població, hi ha qui planteja com a positiu el decreixement en habitants, per així

disposar d’uns serveis més adequats per a la gent d’Esparreguera. Però front aquesta

postura també hi ha qui argumenta que l’Ajuntament sense noves àrees de creixement

no disposaria de recursos per fer equipaments, arranjar carrers i places, etc.

Rehabilitació d’habitatges

En segon lloc, es mostra un gran consens en que si necessitem més habitatges, la

primera opció ha de ser rehabilitar. Es considera que donat el gran nombre

d’habitatges buits i abandonats a Esparreguera, caldria potenciar incentius per a la

rehabilitació dels habitatges abans que construir de nou.

Sòl urbanitzable

Tot i que hi ha qui valora que amb un creixement per la zona de les Oliveres seria

suficient per absorbir la demanda real d’habitatges a Esparreguera per als propers 15

anys, hi ha força acord en que si cal créixer en sòl urbanitzat és millor fer-ho per La

Plana que no pas pel Castell o Can Comelles. Tot i això, hi ha qui valora que la zona

de La Plana està bé com està i en tot cas la zona de Can Comelles és millor.

Els arguments per créixer per la zona de La Plana responen a una major compactació

del municipi, afavorint la reducció de llargs desplaçaments. Es valora que aquesta

zona acabaria d’arrodonir més el municipi, en comptes d’estendre’s cap els extrems

com sempre ha fet Esparreguera.

8

L’argument a favor de créixer per la zona de Can Comelles front la zona de La Plana

és que aquella zona no té tant valor des del punt de vista de l’interès lúdic i

paisatgístic.

Una veu indica que s’hauria d’optar per unir amb trama urbana el nucli central amb el

nucli composat per Mas d’En Gall i Can Rial, però aquesta proposta provoca una

negativa per part de la resta de persones, que opten per visualitzar el creixement

concentrat en La Plana II.

En tot cas, hi ha acord en no créixer per la zona del Castell, com a molt a la zona del

Truquell, entre el Mercadona i la rotonda d’entrada, per activitat econòmica.

Finalment, s’assenyala que si s’urbanitza la zona de La Plana aquest ha de ser un

barri amb equipaments i comerç, promovent la diversitat d’usos i vetllant per la seva

bona comunicació amb el Centre de la Vila. De fet, en el POUM anul·lat hi havia una

previsió de fer una connexió pel carrer de la Vinya per sobre el Torrent Mal. I també hi

havia prevista una connexió amb Mas d’en Gall per sobre l’Autovia.

Tipologies dels habitatges

Hi ha un gran acord en que la construcció de nous habitatges a Esparreguera ha de

respectar l’harmonia de cada zona. Això vol dir tenir molta cura de les alçades i les

tipologies dels habitatges.

En aquest sentit, es valora que la zona del Centre de la Vila hauria de tenir planta

baixa més dos com alçada màxima per respectar les alçades actuals. Mentre que en

altres zones de nova construcció s’hauria de tendir cap a la planta baixa més tres, per

així poder disposar de més habitatges amb menys ocupació de sòl. En general

s’haurien d’evitar els creixements en cases unifamiliars.

Finalment, respecte l’alçada dels habitatges s’observa que cal ser molt curosos amb la

normativa, perquè l’anterior POUM anul·lat ja va plantejar alguns problemes per no

mirar-se aquest tema “amb carinyo”. S’observa que hi ha sotacoberts aprofitables i

altres que no, i el codi tècnic d’edificabilitat i el Decret d’Habitabilitat marquen algunes

limitacions a tenir en compte. Però, no es considera just que alguns habitatges d’un

carrer hagin pogut fer unes intervencions i, en canvi, d’altres del costat ja no ho puguin

fer perquè la norma ha canviat.

9

Esponjament del casc urbà

Hi ha qui observa la necessitat d’esponjar el casc urbà en la mesura del possible,

recuperant patis interiors privats com a zones verdes públiques. Es destaca que el

Centre Vila d’Esparreguera és una zona amb molts habitatges i carrers estrets amb

pocs parcs i places, per això s’hauria d’intentar en la mesura del possible augmentar

les zones verdes interiors.

Serveis a les urbanitzacions

Hi ha un gran acord en la necessitat de garantir els serveis bàsics a les urbanitzacions

com Can Rial i Mas d’en Gall (llum, clavegueram, carrers, etc.), equipaments de

proximitat i comerç, i altres recursos (transport escolar, ajuts menjador escolar, etc.).

S’assenyala que la xarxa de clavegueram encara està inacabada. També s’apunta la

necessitat de fer extensible la xarxa de fibra òptica als diferents barris del municipi.

Hi ha qui recorda que la normativa urbanística hauria de permetre que les antigues

urbanitzacions es converteixin en barris de veritat.

Equipaments de proximitat

Respecte els equipaments de proximitat s’observa que òbviament a les urbanitzacions

no es poden reproduir tots els equipaments de municipi que hi ha al Centre Vila, però

sí disposar dels equipaments de proximitat bàsics, i per això cal pensar bé quin tipus

d’equipament és necessari i com ha de ser la seva gestió i usos.

Comerç de proximitat

Respecte el comerç, s’observa que cal potenciar una diversitat d’usos d’aquests barris,

s’ha de canviar de paradigma i passar de zones només residencials a zones amb

diversitat d’usos, especialment a Can Rial, Mas d’en Gall, Can Comelles i Can Vinyals.

Es proposa fomentar l’obertura de comerços de proximitat en punts estratègics dels

barris més allunyats del centre que puguin abastir les necessitats bàsiques dels barris

perifèrics. Com a exemple concret, es troba a faltar una farmàcia a Can Rial o Mas

d’en Gall.

10

En concret, en la zona de Can Rial es proposa reconvertir la zona de la piscina en una

zona comercial i parc, perquè actualment està molt deixada i es considera que al estar

a l’entrada (amb un bon accés) permetria que tingués una bona acollida, i a més,

podria potenciar les pistes de tenis ja existents.

Torrent Mal

Hi ha un gran acord en resoldre els problemes d’inundabilitat del Torrent Mal i fer un

Parc Fluvial. Per resoldre el tema de les inundacions es considera que cal aprofitar el

possible arranjament de la zona del carrer Torrent Mal que és sòl municipal catalogat

de zona verda.

Respecte la intervenció en el Torrent Mal, hi ha força acord en convertir-lo amb un

Parc Central d’Esparreguera amb zones de passeig arranjant els marges i fent

intervencions de “semicanalització”, però amb una intervenció mínima per conservar-

ho com una zona natural i no un parc molt urbanitzat. Tot i això, una visió minoritària

proposa resoldre el problema de l’estacionalitat de la massa d’aigua construint una

reserva d’aigua pluvial en la capçalera del Torrent Mal a l’alçada d’Esparreguera, per

així regular un caudal permanent que permetés regular les riades i disposar d’aigua tot

l’any. Però aquesta idea no és compartida per tothom.

Pla Especial de la Llera del Llobregat

Es mostra un gran acord en potenciar en la mesura del possible l’execució del Pla

Especial de la Llera del Llobregat des de Martorell fins a la Colònia Sadó i La Puda,

donant continuïtat a la Via Verda i recuperant l’entorn natural i el Patrimoni.

Al llarg del recorregut del riu Llobregat, molts dels municipis han fet una intervenció per

recuperar la llera del riu com a espai natural i de lleure de la població. Es coincideix en

donar continuïtat a aquest projecte també en el tram d’Esparreguera, sent conscients

que el riu queda més proper al nucli urbà d’Olesa i per tant, els seus veïns i veïnes en

gaudirien més.

11

Protecció i arranjament de tots els torrents

Més enllà del Torrent Mal, s’apunta que Esparreguera té molts més torrents, els quals

també cal arranjar-los i protegir en la mesura del possible, com el torrent de Mas d’en

Gall o el torrent del Saig en les 16 Fonts.

Estat dels polígons industrials

Els polígons requereixen d’arranjament donades les mancances en serveis i el seu mal

estat, ja que això dificulta la implantació de noves empreses.

Activitat econòmica als polígons industrials

Cal replantejar els polígons com a zones d’activitat econòmica, no només pensant en

indústries, sinó en activitats terciàries, vivers d’empreses, despatxos i oficines, etc. A

més, els polígons han de disposar de diferents tipologies de parcel·les i poder ser

flexibles. En aquest sentit, es considera que el polígon de Can Comelles està molt buit,

en part perquè té una parcel·lació molt petita la qual no permet la implantació de grans

indústries.

Es proposa potenciar la ubicació d’empreses tecnològiques o d’energies renovables i

energies netes perquè aporten un valor afegit al municipi. En aquest sentit, es

considera que si es disposa de sòl industrial municipal és més fàcil incentivar certes

línies de treball, però es desconeix si es disposa de sòl municipal en els polígons

industrials per a poder ubicar algun equipament vinculat a la promoció econòmica.

Ubicació dels polígons industrials

S’observa que, tot i que ja no s’està a temps en algun cas, cal evitar la col·locació de

polígons en zones de torrents perquè després hi ha problemes d’inundacions i

desperfectes que es podrien haver evitat amb una millor planificació.

Zona Comercial

Es valora la necessitat de potenciar alguna zona comercial, tipus el Congost de

Martorell però de dimensions més reduïdes. S’assenyala que la zona ideal per fer-ho

és la zona del Truquell, entre el Mercadona i la rotonda de la gasolinera, perquè és

12

una zona de fàcil accés i per on passa molta gent. Tot i això, hi ha qui no veu amb

bons ulls una zona comercial d’aquestes característiques a Esparreguera.

Zona de les tovalloles

S’observa que actualment la zona de les tovalloles és sòl industrial, i tot i que

actualment està abandonat, la seva ubicació cèntrica i estratègica fa que s’hagi de

pensar bé quin potencial ús és el més idoni.

Patrimoni històric

Hi ha un gran consens en la necessitat de potenciar el patrimoni històric

d’Esparreguera: la Colònia Sadó, La Puda, la Masia de Can Roca, La Passió, etc.

Es destaca la necessitat de fer alguna cosa amb la Colònia Sadó per evitar el seu

deteriorament. Es destaca que cal aprofitar tot el seu potencial, malgrat no es té cap

idea clara del que s’hi hauria de fer. Les propostes van des d’una zona comercial tipus

“La Roca Village”, fins a una zona de creació artística, passant per una zona

d’experimentació. En tot cas, cal fer alguna cosa vinculada al seu passat i al seu valor

patrimonial i històric, i per tant, es consideraria molt adequat promoure una activitat

vinculada a l’educació i al Museu que ja té. Cal aprofitar tot el seu potencial, i per això

el primer que cal fer és obrir el Museu més dies.

També es valora la necessitat de disposar d’un Museu d’Esparreguera que expliqués i

recollís tot el valor del municipi. La seva ubicació hauria de ser en algun edifici

municipal amb un cert valor patrimonial, així la seva rehabilitació aniria amb

consonància amb els seus objectius, si bé també es proposa ubicar-lo en les antigues

casernes de la Guàrdia Civil.

Respecte La Passió, es recorda que és una entitat privada però que la seva viabilitat

passa per anar cap a un Consorci públic – privat, ja que des del punt de vista de la

seva sostenibilitat econòmica el seu futur és incert. I és un equipament que està

infrautilitzat.

13

Manca d’un hotel o hostal a Esparreguera

S’assenyala que a Esparreguera no hi ha ni un sòl allotjament per a visitants. Això es

valora com una mancança important per un municipi de la seva grandària i amb

interessants elements d’atracció en el seu entorn.

Recuperació i preservació del sòl rústic

Es proposa recuperar i preservar el sòl rústic d’Esparreguera, com per exemple, els

conreus d’oliveres i ametllers.

Manteniment de boscos i camins

Es valora molt important el bon manteniment de boscos i camins, ja que es detecten

moltes zones –tant públiques com privades- que no estan cuidades.

En relació amb això, hi ha qui pregunta quina és la previsió de tallafocs i com es

contempla dins el planejament. Alguna de les persones participants apunta que, per

normativa, s’ha d’establir una franja de 25 metres a les zones properes a sòl urbà.

Graveres

Esparreguera disposa de varies graveres les quals han tingut molta activitat extractiva

durant l’època de bonança econòmica. Cal vetllar per què passa amb aquestes

graveres i quines poden seguir funcionant i quines cal restaurar i de quina manera.

PLENARI FINAL JORNADA DE DIAGNÒSTIC

14

MOBILITAT

Mobilitat per a vianants i ciclistes

Respecte la mobilitat a Esparreguera en un futur, hi ha acord en la necessitat de

millorar les connexions caminant i en bicicleta entre els barris del municipi i amb els

municipis de l’entorn, sense oblidar definir noves estratègies i actuacions en diferents

punts de la xarxa per millorar la mobilitat tant en vehicle privat com en transport públic.

Així doncs, com a estratègia general caldria recuperar els camins rurals ja existents i

els quals, bé sigui per manca d’ús, bé de coneixement, no estan cuidats ni ben

senyalitzats ni són utilitzats per desplaçar-s’hi. Es valora que la redacció del POUM pot

ser una oportunitat per visualitzar aquests camins ara no valorats. Aquesta recuperació

de camins no aniria enfocada únicament a l’ús de lleure i caps de setmana, sinó a la

millora de la connectivitat quotidiana entre els barris d’Esparreguera. Aquesta

connectivitat entre totes les zones del municipi també s’hauria de pensar amb els

polígons industrials i les empreses, per afavorir que el/la treballador/a que no té vehicle

es pugui plantejar anar caminant o en bicicleta i no sigui un impediment el fet d’haver

de desplaçar-s’hi.

7 6

6

6

6

2

1)

5

4

8

9

10

15

Es dóna un gran acord en la necessitat de “treure-li suc” als camins, potenciant una

xarxa que aprofiti els encants naturals del municipi com el riu, la muntanya i les

urbanitzacions. Es fa un esment específic de Can Vinyals, es comenta que té un

condicionament afegit pel fet d’estar molt lluny i, per tant, es mostra més inaccessible

que els altres nuclis.

En aquest sentit, s’identifiquen diferents aspectes sobre els que caldria intervenir:

� Aquests camins haurien de sortir de manera radial (com a exemple, el punt [1]

assenyalat al plànol) des de diferents punts dels barris per després unir-se en

el recorregut principal. D’aquesta manera, convidaria a veïns i veïnes de

diferents llocs de residència a fer el recorregut a peu o en bicicleta, i no pas

únicament a les persones que resideixen a prop del punt d’inici del camí.

� Si bé es ressalta la necessitat de connectar tots els barris, també s’assenyala

especialment el recorregut nord - sud bordejant el nucli central (punt [8]

assenyalat al plànol), pel seu valor paisatgístic en les vistes a aquesta banda

del poble. En aquest sentit, es podria aprofitar la carretera que es va construir

en el assenyalat com punt [4] en el plànol a la part alta de La Vila. És un carrer

sense sortida i caldria aprofitar-ho i donar vida.

� També caldria estudiar la potencialitat de la proximitat amb Montserrat i les

rutes cap al nord i la muntanya.

� És molt important realitzar una bona senyalització dels camins.

� Es destaca la necessitat de buscar una connexió per a vianants entre La Plana

i Can Rial i Mas d’en Gall, ja que actualment el pont que passa per sobre

l’autovia unint Can Rial i Mas d'en Gall amb el Centre de la Vila només s’hi pot

passar en cotxe, perquè no hi ha zona de pas pels vianants i les bicicletes. Hi

havia l’opció d’utilitzar un túnel per sota l’autovia, però aleshores hi havia

massa alçada per superar en l’accés del barri de La Plana, per això la solució

millor que es va trobar en el seu dia va ser fer una passarel·la per sobre

l’autovia amb prou espai perquè les rampes no fossin un problema de mobilitat

per a la gent gran i les persones amb mobilitat reduïda. Aquesta passera - en el

punt [2] assenyalat al plànol-per a vianants i bicis s’afirma que ja està

projectada i pressupostada (300.000 euros). Aquest pas donaria vida a Can

Rial i Mas d’En Gall. Es valora que és necessari reactivar la relació entre barris,

potenciar la seva connexió, etc. Es valora que la construcció de l’A-2 va

provocar un trencament i que avui dia encara no s’ha treballar per superar-ho.

16

� Es proposa que la Ronda Llobregat, que proposava l'anterior POUM anul·lat

passant per sobre dels talussos que baixen fins el riu Llobregat no té massa

sentit, en tot cas, el que s’hauria de fer és millor els senders peatonals que hi

ha actualment.

Connexions entre barris

Respecte a les carreteres, s’indica que seria necessari un accés que facilités la

mobilitat en els accessos de la C-55 a la B-1414. I es destaca que el ferm està en mal

estat en el tram de la B-1414 a la C-55.

També afavoriria la mobilitat i la connectivitats en vehicle entre diferents àrees si és

construís un nou pont al nord de La Plana II (en el punt [7] assenyalat al plànol). Cal

tenir en compte que si el creixement en habitatges es dóna a la Plana II, aquest pont

serà útil i necessari.

Respecte a la carretera B-231, s’identifiquen dificultats de pas, ja que en el seu tram

per Mas d’En Gall pateix estretaments que fan difícil el pas de vehicles. Per solucionar-

ho, es proposa fer una nova variant i passar la carretera per la part nord de la

urbanització, per darrera Can Cardús, tal i com s’indica en el punt [5] assenyalat al

plànol.

A més a més, aquesta carretera B-231 que uneix Mas d’En Gall amb el nucli central

del municipi requereix d’arranjament de la carretera, tant en el ferm, actualment en mal

estat, com en l’adequació de marges o carrils per permetre el pas de vianants i

bicicletes.

També es considera necessari millorar la continuïtat del carrer Mil·lenari a Can

Comelles, en la mesura que actualment és el carrer que connecta la zona

d’equipaments de l'est cap al nord, Can Comelles, i actualment té un entroncament

amb carrers que s'ha de solucionar per a que pugui ser una via continua de nord a

sud.

17

Accés Can Vinyals

També requereix d’arranjament l’entrada a Can Vinyals per Can Sedó, donat que es

mancada de marges, d’il·luminació, etc. I la carretera a Can Sedó des d’Esparreguera

tampoc no té marges correctes i hi ha un pont perillós.

Altres accessos

Respecte a la recuperació d’antics passos de vehicles que facilitin la mobilitat, es

recorda que existia un túnel d’Esparreguera a Abrera que permetia el pas i alleugerava

el trànsit i, per tant, reduïa els potencials col·lapses. Avui dia no està transitable per la

banda d’Esparreguera i seria interessant recuperar-lo com a via.

Per últim, es recorda la prevista construcció d’una nova carretera, variant de la B-231,

per donar servei a l’abocador, ara en període d‘al·legacions. La trajectòria va des del

segon pont de la B-231 direcció Mas d’En Gall, per la Casanova, passa pel bosc,

travessa el pont de ferro i Cal Ferrer.

Mobilitat externa amb relació a la mobilitat intern a

El nucli central d’Esparreguera té la connectivitat desenvolupada de nord a sud, però

travessar de est a oest és difícil, i obliga a fer grans recorreguts pel nucli amb el

conseqüent increment de trànsit. Així mateix, Esparreguera està ubicada en una zona

amb una determinada orografia, que no es pot canviar i que en ocasions afavoreix la

generació de col·lapses de cotxes dins dels nuclis urbans. Aquests dos elements

provoquen que aquests col·lapses es produeixen especialment quan hi ha trànsit a

l’A2 i per tant s’evita utilitzar-la, i la gent ocupa el poble incrementant la mobilitat per

dins del nucli central.

S’introdueix la reflexió respecte a la multiplicitat d’estudis de propostes per evitar la

congestió de vehicles que genera el col·lapse de l’A2, els quals han fracassat. Per

tant, es reflexiona que “si no volem més ciment, haurem de tenir més paciència”. En

aquest sentit, es proposa que s’estudiï la creació d’una altra sortida de l’A2, seria la

sortida nord, en el punt que s’indica en el plànol amb el número [10]. Es proposa

sol·licitar al Ministerio de Fomento l’entrada de l’autovia al carrer Girona/La Plana per

afavorir la descongestió interna.

18

En aquesta línia, es debat els perques dels col·lapses actual, i es valora si els passos

elevats afectaran positivament o negativament al pas de vehicles en el carrer Francesc

Miramon. Es conclou que sí van tenir un efecte positiu, amb reducció de la velocitat,

disminució dels accidents de trànsit, etc.

Pacificació del centre

Per aconseguir la futura pacificació del centre, es recorda la idea ja esmentada

anteriorment sobre les poques connexions transversals existents en el nucli central,

que fan difícil la pacificació dels recorreguts. Tot i així, es proposen diferents

actuacions.

La primera que genera acord és la creació d’aparcaments dissuasoris, que facin que

els visitants deixin el cotxe en els aparcaments (en diferents llocs, marcats de manera

genèrica al punt [6] en el plànol, per exemple, un aparcament municipal a l’extrem

nord a Can Comelles) i entrin caminant. Aquests haurien d’estar ubicats a la perifèria

del nucli central del municipi, és a dir, han de ser perimetrals al nucli, amb bona

connexió amb l’autovia i la zona nord del municipi. També es suggereix al possibilitat

de fer un aparcament soterrani en la zona de l’antiga carretera Nacional II, que

permetria aparcar i esponjar la zona comercial. Aquesta idea provoca que es reflexioni

respecte al cost que tindria un aparcament d’aquestes característiques en

Esparreguera. En tot cas, hi ha un gran acord en la necessitat de potenciar

aparcament a la zona de la Vila.

En segon terme, es recorda que tota pacificació del centre ha de venir acompanyada

de diverses mesures que ajudin a la seva consecució (arranjament, pilones, etc.) però

sempre haurien de permetre l’accés al veïnat i la càrrega i descàrrega del comerç del

barri. En tercer terme, es posa èmfasi en la importància de la sensibilització del veïnat

respecte a l’ús del cotxe. En aquest terme, caldria revisar com es podria regular la

intensitat del trànsit en determinades puntes horàries, ja que actualment, per exemple,

l’horari d’obertura del comerç a la tarda coincideix amb la sortida de les escoles.

Transformació de la carretera Nacional II en Rambla o Bulevard

Hi ha consens en valorar la necessitat de convertir la Nacional II en Rambla o

Bulevard. Es posa èmfasi en que cada vegada està agafant un aire més comercial,

amb la instal·lació de nous establiments. Així, si algun dia s’acaba convertint en una

19

mena de rambla, caldrà repartir els vehicles a les entrades per tots dos extrems,

evitant que entrin en aquesta àrea.

Execució de l’obertura del carrer Pau Font

Hi ha acord en la necessitat d’obrir el carrer Pau Font tirant la casa abandonada que

actualment talla el carrer. S’observa que aquesta acció ja està planificada però manca

la seva execució.

Zona vermella d’aparcament

També es proposa instaurar la zona vermella per aparcar durant una hora de manera

gratuïta per fer gestions, eliminant la zona blava.

Aprofitament del Torrent Mal com eix de connexió

Malgrat s’és conscient del paper que juga aquest torrent en les situacions d’intensa

pluja - i que aquesta pluja s’ho emporta tot- sí hi ha coincidència en estudiar la manera

de treure un profit d’aquest espai com a eix de connexió entre zones del municipi i de

gaudi per a la ciutadania, en forma de parc fluvial no urbanitzat. Seria necessari fer

estudis d’impacte dels elements necessaris per aquesta transformació, evitant repetir

casos de trencaments de col·lectors, del pont, etc. En aquest sentit, si dels estudis

s’encarrega l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), cal que es facin bé, amb detall i

càlculs, etc.

Barreres arquitectòniques

Es coincideix en valorar la mala accessibilitat de tot el municipi. Les barreres

arquitectòniques són un dels aspectes a eliminar en un escenari de futur, malgrat el

POUM no pugui abordar aquest tema. És molt important millorar la mobilitat de

persones amb mobilitat deduïda. Es cita el barri Font, si bé es coincideix que passa a

tots els barris d’Esparreguera.

Transport públic

Es proposa la centralització de les paredes dels autobusos interurbans i urbans en un

únic punt del municipi, exercint de punt d’intercanvi modal de transport públic i privat,

20

de manera tal que puguis disposar d’un aparcament on deixar el cotxe i fer el canvi allà

mateix. Aquest punt hauria d’estar equipat, amb l’aparcament, un cafè, informació, etc.

Aquesta estació central d’autobusos podria ubicar-s’hi en la zona de l’aeri.

Parades del bus. Font: google maps

També es realitzen propostes entorn del bus urbà1, proposant disposar d’un autobús

urbà sostenible i elèctric. Es suggereix que caldria redistribuir les línies, l’idea seria

tenir dos recorreguts, un que fes la zona central del municipi i l’altre que connectés els

barris de la perifèria. El bus ha d’exercir de connector de barris i afavorir el

desplaçament de les persones grans, les quals baixen de la residència al mercat, als

supermercats i se’ls fa molt complicat o impossible pujar amb la compra o inclús

caminar sense compra. Aquesta centralització dels autobusos podria contribuir a una

millor projecció cap a les empreses i indústries.

Respecte al tren, es debaten dues idees:

- La primera fa referència a la possibilitat de crear una estació dels Ferrocarrils

de la Generalitat de Catalunya dins del terme municipal d’Esparreguera.

- La segona, desenvolupar la parada prevista dins de la Línia orbital ferroviària,

en el zona sud del municipi.

1D’acord amb http://www.esparreguera.cat/actualitat/noticies/id/3021.html, noticia del 4 de setembre de 2014, des del dia 1 de setembre el vehicle que presta el servei és un vehicle de pis pla, sense escales, adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, com a resultat d’un acord de l’Ajuntament d’Esparreguera i l'operador titular del servei, LA HISPANO IGUALADINA, SL.

En aquest sentit, es valora que en comptes de

disposar de vàries parades al llarg dela

carretera, es centralitzi en un punt i a partir

d’aquí faci els seus recorreguts. Es recorda

que avui dia l’autobús té diferents parades al

llarg de l’avinguda Francesc Macià i l’avinguda

Francesc Miramon.

Aquesta aposta hauria d’anar acompanyada

amb un increment de l’ús de la tecnologia per

disposar d’informació directa sobre la xarxa

d’autobusos, l’hora de arribada, etc.

21

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA CONCRECIÓ I DELIMITACIÓ DE LA RESERVA DE SÒL PER A L'ESTABLIMENT DE LA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA (gener 2010)

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA CONCRECIÓ I DELIMITACIÓ DE LA RESERVA DEL SÒL PER A L’ESTABLIMENT DE L'EIX TRANSVERSAL FERROVIARI (gener 2010)

Font: Presentació de l’equip redactor

Algunes veus no estan d’acord amb la instal·lació d’una parada de treball o ferrocarril

al municipi, ja que suposaria una millora de les comunicacions i el transport públic,

amb el conseqüent increment de nous residents en el municipi, escenari no desitjat per

algunes de les persones participants.

GRUP DE TREBALL MOBILITAT JORNADA DE DIAGNÒSTIC

22

EQUIPAMENTS I ESPAIS VERDS

Equipaments de proximitat

Hi ha un sector que considera bàsic realitzar actuacions als barris perifèrics per

transformar-los en barris vius i eliminar la idea que aquests són barris dormitori. No

obstant, un altre sector es mira aquesta idea amb una mica d’escepticisme, ja que creu

que els barris perifèrics ja semblen pensats precisament amb aquest objectiu.

Per tal de promoure la vida social als barris perifèrics i evitar que quedin aïllats,

s’apunta la necessitat d’ubicar zones d’equipament diferenciats dels existents al centre

Vila i ubicats en punts estratègics, que serveixin de punt de trobada i que puguin ser

compartits amb altres barris veïns.

En aquesta línia, es considera oportú habilitar espais en condicions per fomentar la

tasca del teixit associatiu dels barris, com per exemple, les activitats de les

associacions de veïns i veïnes.

Connectivitat entre la Vila i els barris perifèrics a través de la xarxa

d’equipaments

Tot i que és un tema directament relacionat amb mobilitat, es posa de relleu la

importància d’aprofitar i integrar els equipaments en les connexions i vials de

comunicació entre els barris i el Centre Vila. Bona part del grup considera que els

barris perifèrics són bastant desconeguts pels veïns i veïnes de Vila, per tant, la

ubicació estratègica d’alguns equipaments en aquestes zones -planejant-ho

conjuntament amb visió de municipi- podria fomentar la connexió entre la Vila i la resta

de barris.

En aquesta línia,una altra de les estratègiesseria la de generar una bona xarxa

d’itineraris a peu o en bicicleta que connecti els diferents nuclis i afegir-hi una

campanya comunicativa amb plafons informatius que donin a conèixer els punts

d’interès de cadascun d’ells. D’aquesta manera, els barris perifèrics podrien exercir de

pols d’atracció per a veïns i veïnes del centre Vila que vulguin conèixer la resta del

municipi.

23

Planificació i reordenació dels equipaments

S’observa una gran concentració d’equipaments –sobretot al centre Vila- i s’apunta la

necessitat de racionalitzar, reubicar o descentralitzar alguns d’ells per tal d’aconseguir

un cert equilibri territorial.

En aquest sentit, hi ha un sector que expressa la seva sensació d’improvisació per part

del Consistori a l’hora de construir i ubicar els equipaments, ja que es constata que no

existeix un Pla d’Equipaments d’àmbit de municipi que ordeni i planifiqui les actuacions

en funció de les necessitats reals.

Reubicació de la zona esportiva

Tot i que hi ha un gruix important de persones que considera que la zona esportiva ja

està bé allà on està i que funciona prou bé, hi ha qui proposa reubicar alguns dels

equipaments esportius, com el pavelló (que està força deteriorat) i pot ser el camp de

futbol (tot i que aquest no està tant malament), per poder disposar de més zona verda i

d’aparcament en aquella zona d’Esparreguera, o disposar d’espai per poder ampliar el

CAP.

Aquests equipaments esportius es podrien ubicar a la zona de La Plana o de Can

Comelles. Tot i això, s’observa que tot i poder ser una bona idea el trasllat d’aquests

equipaments no es considera prioritari.

Equipaments en desús

Malgrat que es detecten algunes necessitats específiques d’equipaments, hi ha un

gran consens a l’hora de prioritzar com a criteri l’aprofitament dels equipaments

actualment existents, tenint en compte que, en alguns casos, es detecta que estan en

desús. Com a exemples d’aquests equipaments a repensar es parla de Cal Trempat,

l’Aeri, el Centre Dual, Can Pasqual, Can Roca o la Biblioteca vella.

Com a proposta concreta per evitar el desús, s’aposta perquè l’Ajuntament posi els

equipaments municipals sense ús o en desús a disposició d’associacions, entitats i

col·lectius de la Vila. També es detecta que l’edifici de la piscina descoberta no està

del tot aprofitat i s’apunten alguns possibles usos com la ubicació del patronat

d’esports, o la seu dels clubs esportius del municipi.

24

Manteniment dels equipaments

Més enllà que els equipaments es planegin i s’executin, hi ha un gran consens en la

necessitat que aquests han de tenir un manteniment adequat. Tot i que es comenta

que és una problemàtica que afecta a bona part dels equipaments –sobretot als

esportius- es detecten algunes zones específiques on es troba a faltar aquest

manteniment. D’una banda, als equipaments esportius de Can Rial s’apunta que han

crescut herbes i alguns arbustos que dificulten tant l’accés com la pràctica esportiva.

D’altra banda, també s’esmenten les pistes esportives del barri Font.

Escola a Can Comellas

Un gran sector troba a faltar un equipament educatiu a la zona nord, al barri Can

Comellas.

Equipament per a joves

Es detecta una necessitat per a la població jove d’Esparraguera, l’habilitació d’algun

dels equipaments municipals com a casal de joves que serveixi de punt de trobada per

a col·lectius de joves, grups de música, amb programació de tallers, bucs d’assaig, etc.

Local per a entitats

S’apunta la necessitat de garantir un local estable per a les entitats culturals, com per

exemple l’Escorxador.

Centre de dia per a gent gran

Tenint en compte l’envelliment de la població, s’apunta que podria ser interessant

contemplar la construcció d’un centre de dia públic que podria estar ubicat a la zona

límit entre Mas d’en Gall i Can Rial. Aquest equipament a més podria exercir de pol

d’atracció per a veïns i veïnes dels altres barris.

25

Equipaments a La Plana II

Com a possible zona d’expansió, es veu necessari el planejament i la reserva de sòl

per a equipaments i comerços. Respecte els equipaments, es visualitza una zona

esportiva amb una possible pista de skate i aprofitar les antigues pistes de tennis.

Respecte al comerç, s’apunta que a l’anterior POUM anul·lat, la zona de La Plana II

sortia perjudicada perquè es contemplava una reserva de sòl per a equipaments que

ara si hagués estat aprovat, no es podria tocar i, en canvi, les necessitats comercials

semblava que no estaven cobertes.

Altres possibles necessitats en funció del creixeme nt de la població

Segons la previsió de creixement que s’estableixi, potser caldrà contemplar una

ampliació del CAP o la construcció d’un centre educatiu entre Can Rial i Mas d’en Gall.

Equipaments en sòl privat

Es detecten diverses propietats privades que estan tancades i que es podrien aprofitar

per ubicar equipaments públics. En aquesta línia, s’apunten alguns elements a tenir en

compte. En primer lloc, la importància de conèixer quins edificis té l’Ajuntament en

propietat. En segon lloc, prioritzar l’aprofitament dels edificis públics existents

actualment i evitar que caiguin en desús. Per últim, després d’aprofitar i consolidar els

equipaments públics existents, si fos necessari, contemplar mesures (convenis,

cooperació, negociació...) per fer servir els espais privats per a ús públic.

Aquests edificis privats als quals es fa referència són concretament la Masia de Can

Roca, l’antiga caserna de la Guàrdia Civil o els horts de Can Sant Joan. En el cas de la

Masia Can Roca els possibles usos que es visualitzen serien el d’aula d’estudi, espai

per a tallers i cursos de formació, espai per al foment del sector terciari o l’adequació i

habilitació com a alberg, ja que es posa en evidència que a Esparraguera no hi ha cap

allotjament per a visitants, peça clau com a pol d’atracció per conèixer l’entorn natural

del municipi.

Ubicació de zones verdes

Respecte la ubicació de les zones verdes hi ha diverses visions. D’una banda,

alguns/es veïns i veïnes que aposten per habilitar i adequar zones verdes als diferents

26

barris (riera Magarola, Avinguda Francesc Macià, zona verda al centre, Torrent Mal,

Parc de la Vila...); i, de l’altra, hi ha qui considera preferible desenvolupar algunes de

les zones previstes al planejament, com Can Cardús o Can Golart, ja que veuen

menys dificultats per fer-les realitat.

Accessibilitat a les zones verdes

Relacionat amb els usos de les zones verdes, es detecta una manca d’accessibilitat a

algunes d’elles, sobretot a les ubicades als límits dels barris –es comenta que semblen

barrancs- la qual cosa dificulta que s’hi pugui accedir i, per tant, que es puguin utilitzar.

En aquest punt també es parla, per exemple, de la zona darrera la Creu Blava.

Riera Magarola

Al polígon Magarola, una de les actuacions que es veu necessària és la d’aprofitar el

potencial de la riera de Magarola per habilitar una zona de passeig o arranjar un camí

amb carril bici que vagi vorejant la riera des de darrera del polígon industrial Magarola

fins a Abrera.

Barri Font i Torrent Mal

Hi ha un gran acord entorn el barri Font, s’apunta que queda tallat per l’autovia, sense

zona verda i amb la zona que dóna al torrent erosionada. Per aquest motiu es

considera necessari fer alguna actuació en aquest punt per tal de donar-li nous usos a

la llera del torrent i que es pugui aprofitar més per part de la ciutadania. Alguna veu

creu necessària la seva canalització i la ubicació d’un mur de contenció; d’altres parlen

d’estructurar la zona en dos nivells.

Zones verdes a la Vila

En aquest punt hi ha diverses opinions. D’una banda, hi ha un sector que veu

necessària la creació d’una gran zona verda al centre del poble perquè tots els parcs

queden allunyats del centre. S’apunta que, en anys anteriors, s’havien començat

negociacions per tirar endavant el projecte Cal Marimon, que apostava per ubicar una

zona verda entre el carrer Gran i el darrera la plaça la pagesia, però van quedar

aturades.

27

D’altra banda, un altre sector apunta la necessitat de recuperar, rehabilitar i dotar d’un

bon ús el parc de la Vila de cara a promoure connexions entre el barri Vila i la resta de

barris. També es veu oportú donar-li un ús a l’esplanada de la rotonda de les girafes,

ubicada entre Can Comellas i Vila.

Per últim, hi ha un altre sector que observa la necessitat d’esponjar el centre en la

mesura del possible, aprofitant que existeixen grans cases amb patis interiors que es

podrien recuperar com a zones verdes d’ús públic.

La Plana II

Des d’un sector del grup s’apunta la necessitat d’habilitar una zona verda a la Plana II,

tenint en compte que és una possible zona residencial en expansió.

Desenvolupament, ús i manteniment de zones verdes

Es considera prioritari que les zones verdes esdevinguin realitat, tenint un ús efectiu, i

no siguin un simple dibuix sobre el plànol. També hi ha un gran consens en la

importància de mantenir i millorar les zones verdes existents actualment. S’observen

parcs i zones verdes no aprofitades, com per exemple, el Pont de Ferro i el Torrent

Mal i d’altres sense un manteniment adequat, com a Can Comellas o el rec de la zona

antiga.

En relació a l’ús de les zones d’esbarjo en les zones verdes es detecta una manca de

parcs infantils, amb aparells destinats específicament al gaudi dels infants. A més,

s’apunta que cal prestar atenció, d’una banda, al seu disseny i seguretat i, de l’altra,

que és necessari cercar espais que fomentin i millorin la convivència entre diferents

col·lectius -en referència als infants i a la gent gran- ja que es comenta que a alguns

espais lliures hi ha presents senyals de prohibit jugar a pilota. També es veu

interessant ubicar aparells perquè la gent gran pugui realitzar exercicis a l’aire lliure i

zones de pic-nic, per exemple, a Can Roca.

Un altre ús que es considera necessari és el de destinar –dins les zones verdes-

espais específics per anar amb animals, per tal d’evitar que hi hagi excrements

repartits per tota la zona verda. En aquest sentit, hi ha qui apunta que si les persones

propietàries dels animals tinguessin més respecte pels espais comuns, no seria

necessari destinar-hi zones específiques per a aquest fi.

28

6. RESULTATS DE LA JORNADA DE PROPOSTES 2

USOS DEL SÒL

1. Canvi en la normativa del sòl no urbanitzable pe r assegurar-ne la

preservació.

Protegir les zones forestals i agrícoles per mantenir i potenciar el seu ús actual.

Protecció especial de l'entorn del riu Llobregat i de la riera de Magarola, mantenint el

connector natural que indica el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

• Hi ha acord en la necessitat de protegir l’entorn natural en sòl no urbanitzable, però

s’observa que cal concretar més per poder valorar les diferents intervencions

puntuals que pot significar.

• S’assenyala que cal cuidar les portes d’entrada a les zones agrícoles i forestals

com a façana paisatgística, com per exemple, la zona de Can Roca.

• Es valora la necessitat de preservar les rieres de Can Golart i de Can Cardús

perquè tenen un gran valor paisatgístic. A més, cal impulsar mesures per tal que

no només es preservi sinó que es faciliti l’ús i gaudi d’aquests espais.

2. Elaboració del Catàleg de masies i cases rurals. Potenciar usos a les masies.

Caldrà estudiar quines edificacions es posen dins aquest catàleg, en base al document

“Directrius de contingut per al catàleg de masies i cases rurals” elaborat per la

Generalitat de Catalunya, per tal d’introduir-les en el Catàleg de masies i cases rurals,

que és un dels documents que incorpora el POUM si el municipi no en disposa.

Caldrà, així mateix, veure quins usos es poden donar a cadascuna de les masies

d’acord amb la llei d’urbanisme, i justificar-ne la seva preservació.

• S’assenyala la necessitat de pensar bé quins usos es poden permetre en aquestes

masies, tenint cura de que siguin compatibles amb l’entorn, però evitant que siguin

excessivament restrictius. Aquests usos haurien de permetre desenvolupar

activitats professionals lliberals, per exemple si un arquitecte volgués desenvolupar

la seva activitat en una d’aquestes masies, el planejament ho hauria de permetre ja

que és una activitat que no té cap impacte negatiu en l’entorn.

• Sense entrar a valorar quina és la seva ubicació més idònia, es considera

interessant la creació d’un alberg, hotel o casa de colònies a Esparreguera per

ajudar a conèixer tot el seu potencial i entorn.

2 En aquest cas, per entendre millor les propostes es recull en negra la proposta que va realitzar l’equip

redactor i en blau i cursiva els comentaris i suggeriments de la ciutadania.

29

3. Suggerir la incorporació de nous elements al Cat àleg de patrimoni

arquitectònic, natural i cultural a protegir i repa ssar les existents.

Cal revisar les edificacions que estan pre-catalogades i analitzar si altres elements

mereixen ser introduïts al Catàleg, incorporant no només altres edificacions urbanes

sinó també elements naturals (fonts, pinedes, paratges...), edificacions rurals (masies,

coberts, estables...), esglésies i ermites, ponts i passeres...

• Respecte aquest punt s’apunta que cal anar amb compte amb quins elements cal

catalogar i preservar perquè en l’anterior POUM anul·lat es van identificar

edificacions que no tenen cap valor patrimonial, o si el tenen només és d’una part

molt concreta de l’edifici i no de tot ell, i per tant s’ha d’especificar bé quins són els

elements concrets que s’han de preservar. Es posa com exemple el carrer

Montserrat número 12 o la carnisseria del carrer Ferran Puig. Per això s’apunta

que cal fer un Pla Especial de Patrimoni identificant bé què és el que cal preservar.

4. Protecció zones amb risc d’esllavissament.

El Dictamen preliminar de riscos geològics que està elaborant d'Institut Geològic de

Catalunya determinarà les zones amb riscos d'esllavissament, que caldrà tenir

presents a l'hora de plantejar nous creixements.

• En aquest punt s’apunta que hi ha força zones amb un cert risc d’esllavissament

més enllà de la zona est tocant al riu Llobregat.

5. Estudi específic de la Fàbrica i colònia Sedó. N ou estudi d'ordenació i

activitats.

Aquest és un espai amb alt valor patrimonial que cal conservar i estudiar com es pot

afavorir aquesta conservació a través de la regulació d'usos nous, tenint present les

limitacions d'entorn i accés que te.

• Hi ha acord en la necessitat de potenciar la colònia Sedó, però s’assenyala que

això s’ha de fer comptant amb les persones que ja hi viuen. A més, són veïns que

ja estan organitzats i ja s’han mobilitzat per aturar els projectes de l’Incasol. En

aquest sentit, es valora que aquesta no és una bona zona per a fer habitatge de

protecció oficial, i caldria estudiar altres projectes que revitalitzin la zona, tals com

una casa de colònies, un alberg, una residència de vacances tipus apartaments,

etc. Cal posar en valor el Museu i el patrimoni industrial que té la colònia. Tot i que

30

sorgeixen alguns dubtes i preguntes respecte al seu valor patrimonial.

• Per potenciar la colònia és bàsic millorar i facilitar els accessos. En aquest sentit

s’observa que l’accés per Esparreguera és molt complicat, ja que antigament la

gent que hi anava a la fàbrica ho feia caminant. En canvi, pel costat d’Olesa,

l’accés seria molt més fàcil, ja que al costat només hi ha alguns camps però no

està urbanitzat. En aquest sentit, es proposa intentar coordinar-se amb el municipi

d’Olesa per millorar aquests accessos ja que una millora de la colònia Sedó seria

beneficiós per ambdós municipis.

6. Adequació del casc urbà.

El casc urbà està molt consolidat, malgrat en molts casos els solars no han esgotat

l’edificabilitat que els hi permet el planejament vigent. En aquests sòls caldrà:

- Realitzar un estudi de les profunditats edificables i de les alineacions, sempre tenint

en compte la salubritat de les edificacions que es permeti realitzar.

- Potenciar els centres de barri: dotar de caràcter diferenciador els “centres de barri”,

entesos com aquells espais que aglutinen la vida social del barri. Acostumen a ser els

carres o places on s’hi localitzen major concentració de comerços i activitats

econòmiques, els entorn de les escoles... Caldrà estudiar quin espai funciona com a

centre en cada barri i afavorir-ne la seva consolidació.

• Es proposa tornar a considerar el Nucli Vell de 32 cases de Mas d’en Gall com a

un Nucli Antic a preservar, tal i com recollia l’anterior POUM anul·lat.

7. El centre vila.

L'àrea més antiga del municipi es troba concentrada al centre vila i es des d'aquest

punt que caminant es pot arribar als barris del costat, El Castell, barri Font, Can

Comelles, la Plana,...

Encara hi ha solars i finques urbanes que estan en desús i caldrà veure que es fa amb

elles, tenint en compte les necessitats que hi ha de places i espais verds al centre.

Caldrà estudiar en detall el centre vila, intentant que la normativa afavoreixi la

implantació d'activitats per aconseguir un centre dinàmic i actiu.

És important que la normativa contempli la preservació dels elements i edificis

patrimonials.

• S’observa que el centre vila té una gran qualitat arquitectònica. El POUM hauria de

preservar, i facilitar el manteniment d’alguns edificis singulars com ara Cal

Marimon, l’antiga caserna, etc. Tanmateix, cal assegurar-se que les figures

31

jurídiques que s’estableixen per aquests elements no esdevinguin contraproduents

en el sentit que una protecció excessiva impedeixi de facto fer qualsevol

intervenció de millora i s’acabin abandonant.

• Per altra banda, s’assenyala que hi ha edificis i solars dintre el nucli que es poden

utilitzar per esponjar el centre, es posa com exemple, la parcel·la del carrer

Taquígraf davant de Cal Sans, com un espai idoni per esponjar el nucli.

• No s’entén que en 5 locals comercials de la Plaça de la Plana hi hagi tantes

restriccions per a poder desenvolupar diferents activitats comercials. S’apunta que

hi ha moltes limitacions a un possible canvi de comerç.

8. Com tractar els nuclis aïllats / urbanitzacions? Contenció dels nuclis aïllats.

Els nuclis aïllats acostumen a generar problemes de mobilitat degut a la distància al

nucli principal i a la manca de població suficient que permeti dotar-los de transport

públic eficient.

La major part de les urbanitzacions van sorgir als anys 60 i 70, quan la legislació

urbanística era escassa, i la majoria no han realitzat la cessió dels sòls d’equipaments,

zones verdes i vials, motiu pel qual es fa difícil poder dotar-les de serveis ja que

l’Ajuntament no disposa de sòls públics on ubicar-los. Així mateix tenen problemes en

les xarxes d’evacuació i de subministrament, que acostumen a ser deficitàries.

És per aquests motius que l’Avanç de Pla es planteja contenir el perímetre de les

urbanitzacions, així com estudiar-ne la possible reducció adaptant els límits a les

propietats i als límits físics existents.

És objectiu del POUM, també, l’estudi dels nuclis per incorporar-hi serveis, comerços,

equipaments bàsics necessaris...

A Mas d'en Gall s'estudiarà la introducció de les actuacions que planteja el projecte

d’intervenció integral, redactat en el marc del pla de barris.

• Es valora molt necessari disposar de serveis i comerços a les urbanitzacions,

especialment a Can Rial i Mas d’en Gall.

9. Els nous creixements residencials. Compactació d els creixements.

El planejament vigent classifica com a sòl urbanitzable residencial el sòl al nord sobre

el barri de Can Comelles, el sòl a ponent al costat de La Plana i el sòl al sud a

continuació del barri del Castell.

Caldrà estudiar els sòls que el planejament vigent classifica d’urbanitzable, revisant la

seva idoneïtat com a sòls urbanitzables, els seus límits, l’ordenació bàsica i les

cessions per sistemes. Caldrà mirar quines tipologies edificatòries són les més

32

adequades i introduir les reserves de sòl per ubicar-hi el sostre per a habitatge de

protecció oficial.

També cal tenir present que s'han fet cessions anticipades i ocupacions directes per

col·locar equipaments en alguns d'aquests sectors i per tant, ja s'han adquirit una sèrie

d'obligacions que s'hauran d'estudiar.

• Tot i que s’entenen les limitacions tècniques es pregunta de si el creixement 0 fins i

tot decreixement és inviable.

• En tot cas, s’està d’acord amb les tres zones de creixement i la intencionalitat de

compactar els nuclis, arrodonir el municipi. Però, sorgeixen dos comentaris. El

primer, respecte a la necessitat de reflexionar amb profunditat sobre el creixement

de població els propers anys. S’apunta que els darrers anys els habitants no han

crescut al ritme previst, i, per tant, res fa suposar que aquest creixement es durà a

terme. Per tant, es qüestiona la necessitat de preveure nou sòl, entenent que amb

les zones encara per desenvolupar, allò pactat amb els propietaris que estem

obligats a executar (intercanvi de sòl de l’escola, per exemple), i la potencial

rehabilitació d’habitatges, ja seria suficient.

• La segona, amb relació al ritme de construcció de les diferents zones de

creixement, es demana que pugui desenvolupar-s’hi al mateix temps, tot i que són

conscients que en part depèn dels promotors.

10. Les àrees industrials existents. Compartimentac ió de naus.

Els polígons industrials estan ocupats per industries aïllades de gran tamany, que en

aquests últims anys s'han anat deslocalitzant i s'han convertit en espais fantasma.

Un cop aquestes empreses van tancar, les instal·lacions es van anar fraccionant en

naus entre mitgeres que acullen diverses empreses. Aquests sòls no disposen de

vialitat interna pública, sinó que és una gran pastilla industrial que disposa de vialitat

privada interna.

Actualment s'està portant a terme una Modificació Puntual per a que aquestes

industries es puguin compartimentar de manera legal i a més puguin absorbir altres

usos que no estaven contemplats en el planejament vigent actual.

• Es mostra acord davant la possibilitat de compartimentar les naus industrials i

permetre activitats que requereixen menys sòl, de 500 metres, per exemple. Es

valora que 2.000 metres està desfasat d’acord amb les demandes actuals. Tot i

això, es demana que es reguli el mínim de metres, però no el màxim, per tal

d’assegurar la implantació d’una potencial indústria que pugues estar interessada

33

en instal·lar-se en el municipi i la qual pogués requerir més espai. Cal evitar que

marxi a un municipi de l’entorn si no troba les condicions de sòl a Esparreguera.

11. Les noves àrees industrials. Repensar l'Olana.

El planejament vigent planteja com a àrea de sòl urbanitzable industrial els sòls

compresos en el sector de l'Olana, darrera el polígon industrial de La Magarola.

Caldrà estudiar quin és l'àmbit, usos i infraestructures necessàries per a que aquest

polígon pugui funcionar en perfectes condicions a partir de les industries actuals i de la

possibilitat d'ampliació que tingui, tenint present quines són les necessitats de nou sòl

industrial.

• Respecte les noves zones, es puntualitza que la zona industrial de Can Roca arriba

una mica més al nord del que el mapa amb el qual estem treballant marca.

• Es valora que no hi ha necessitat d’un creixement industrial a la zona de l’Olana. Si

sorgeixen noves necessitats, ara mateix hi ha parcel·les buides en altres zones

industrials que estan molt millor. Actualment a la zona de l’Olana hi ha dues

fàbriques que cal respectar però no cal promoure cap creixement ni

desenvolupament d’aquesta zona.

12. Les noves àrees de serveis

El planejament vigent no planteja cap sector de serveis. Creiem que amb els canvis

que hi ha hagut, cal tenir en compte altres activitats vinculades al món dels serveis que

haurien de contemplar-se en el planejament.

L’Avanç de Pla troba correcta la ubicació de sòls de serveis en àmbits col·locats

estratègicament. Per exemple a l'entrada sud del municipi, a on ja s'hi han anat posant

alguns serveis, creiem que seria un bon lloc. També cal veure quins canvis hi ha en els

sòls industrials de Can Comelles situat davant les zones residencials, estudiant la

implantació d'activitats terciàries i de serveis que donin servei a la zona nord del Nucli.

• Preocupa la possibilitat de desenvolupar zones comercials com el Congost de

Martorell, perquè promouen un model de centre comercial que fomenta l’ús del

cotxe. A més cal valorar quin tipus d’activitat s’hi desenvolupa. Tot i això, hi ha qui

valora positivament la implantació d’una zona de serveis per oferir una alternativa a

qui utilitza aquest tipus d’espais. S’apunta que cal vetllar per la compatibilitat d’usos,

per exemple, no ubicant una “zona lúdica infantil” amb una industria pesada al

costat.

34

13. Espai d'oportunitat. Fàbrica de les tovalloles.

És un espai molt ben situat al costat del carrer Balmes que va fins a l'església i es una

porta de l'Avinguda Francesc Macià, caldrà pensar la seva transformació d'ús.

• La Fàbrica de les Tovalloles és coincideix en valorar-la com un espai d’oportunitat

en mig de l’eix que connecta la zona nord i sud. Respecte a quins usos caldria

donar-li, la majoria s’inclina per un ús públic d’equipaments (cultural, social), a més

de baixos comercials. Tot i això, hi ha qui aposta per incloure també en aquesta

mixtura d’usos una part per habitatges.

14. Potenciar les activitats comercials i econòmiqu es

Potenciar la localització d’usos comercials en planta baixa i potenciar els eixos viaris

de caràcter marcadament comercial com és l'avinguda Francesc Marimon i l'avinguda

Francesc Macià, així com els carrers principals del centre vila.

• Tot i que hi ha acord en la necessitat de potenciar l’eix de l’avinguda Francesc

Marimon i Francesc Macià, es recorda que hi ha altres eixos que estan tenint

activitat com ara al carrer Barcelona. Per tant el POUM ha de tenir en compte

també aquestes altres realitats que ja s’estan donant avui dia.

15. Diversificació de les tipologies edificatòries.

Amb el nou marc de situacions familiars en que es troba la societat actual, cal una

diversificació de les tipologies edificatòries que permetin l’accés de tothom a

l’habitatge, introduint la reserva de sòl per habitatge de protecció oficial segons les

determinacions de la Llei d’urbanisme.

La Llei d’urbanisme contempla també la qualificació de sòl per habitatge dotacional,

tipologia destinada a satisfer les necessitats temporals de col·lectius de persones amb

necessitats d’assistència o emancipació justificades en polítiques socials prèviament

definides. A Esparreguera trobem dues actuacions amb aquesta tipologia d’habitatge

en marxa, una per gent jove i l’altre per gent gran.

• Es destaca que cal estudiar bé les diferents opcions i alternatives de cada zona del

municipi. S’assenyala que el model de planta baixa més dos pisos, obliga a

col·locar ascensors quan són plurifamiliars i això encareix molt el manteniment de

l’habitatge i no tothom s’ho pot permetre.

• També s’apunta que en alguns casos les plantes baixes van molt bé per a

habitatges en la mesura que les persones amb mobilitat reduïda ho tenen més

35

accessible. En aquest sentit, s’apunta que les plantes baixes amb pati posterior no

s’entén que només puguin ser habitatge un 50% i no el 100%.

• Finalment s’observa que no només cal tenir en compte les diferents tipologies

edificatòries sinó que caldria introduir i prioritzar criteris de sostenibilitat ambiental

en les edificacions, tant privades com públiques.

16. Estudiar la façana d'Esparreguera

GRUP DE TREBALL BLAU SESSIÓ DE PROPOSTES

36

EQUIPAMENTS I ESPAIS VERDS

17. Dotar als barris d'un centre: espai de plaça, e quipaments bàsics, comerç...

Caldrà estudiar cadascun dels barris per veure com es pot cercar un centre de barri a

partir d'elements urbanístics com son les places, passeigs, bulevards,...

A partir de l'ordenació i la normativa, veure en cada cas com es poden potenciar els

usos comercials, terciaris... en aquests centres per crear activitat i riquesa. Caldrà tenir

en compte en cada cas un mínim d'equipaments bàsics.

• Es coincideix amb la proposta de crear un centre i distribuir els equipaments pels

diferents barris del municipi, ja que es valora que avui dia estan centralitzats.

• Es destaca la gran necessitat de dotar d’equipaments i comerços a les

urbanitzacions, especialment a Mas d’en Gall i Can Rial tenint en compte el seu

volum de població i la mala connexió que hi ha amb el centre, tant amb transport

públic, com privat. Fins i tot es valora perillós pels escolars en la mesura que no hi

ha bus escolar i la connexió a peu o en bicicleta és molt perillosa.

• Caldria facilitar ubicar serveis i comerços a les urbanitzacions, per exemple un

supermercat o una farmàcia. Es valora que no es pot competir amb un gran centre

comercial però sí amb un comerç de proximitat.

• Des del punt de vista d’equipaments públics, es valora que seria molt positiu la

ubicació d’una llar d’infants a la zona de Can Rial i Mas d’en Gall.

• No s’entén que es posin tants problemes per ubicar comerços al municipi, per

exemple, a la zona de Can Cardús al costat de la gasolinera es va prohibir col·locar

una Àrea de Guissona.

• També es valora la necessitat de connectar les diferents zones verdes i espais

lliures de manera que hi hagi una certa continuïtat. Cal evitar el concepte de places

o espais verds tancats. Per exemple la zona del barri Font es veu més com un

passeig que no pas com una plaça tancada.

• D’altra banda s’assenyala la importància de cuidar i donar un tractament molt curós

a l’entrada sud del poble. Aquesta zona no cal que sigui industrial i cal veure com

es pot millorar.

18. Incorporació d’eixos paisatgístics amb criteris ambientals.

Potenciar l'eix fluvial del riu Llobregat com a parc fluvial periurbà del municipi,

incorporant les propostes realitzades en el Projecte marc de recuperació

mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat i delimitant i protegint les unitats d’interès

que detecta dins del terme municipal:

37

- L'Aeri de Montserrat (0,23 Ha)

- Resclosa dels Cairats (6,18 Ha)

- La Puda (1,49 Ha)

- Colònia Sedó (5,40 Ha)

Potenciar la connexió del riu amb el nucli urbà per augmentar-ne el seu ús com a zona

d’esbarjo, oci i passeig juntament amb el paratge de Santa Mª del Puig.

• Respecte la zona de Santa Maria del Puig s’apunta que cal vetllar per garantir un

bon accés sense asfaltar, cal vetllar per l’equilibri entre l’entorn i l’accessibilitat.

• Quan es parla d’unitats d’interès paisatgístic cal afegir Can Golart i Can Cardús, ja

que té molt interès però per contra és força desconegut.

• Es destaca que les zones verdes d’Esparreguera no s’han de fer amb gespa perquè

no és una vegetació autòctona i mora o costa molt de mantenir.

19. Parc Fluvial del Torrent Mal.

El torrent Mal és un espai natural que s'ha de salvaguardar i que es pot fer servir com

a parc de passeig mantenint els horts i els usos actuals i potenciant la possibilitat

d'accedir-hi des de varis llocs per al seu ús. També caldrà repensar com es poden

solucionar les seves avingudes torrencials.

S'estudiarà com donar una façana adequada al torrent, introduint normatives

estètiques per les façanes.

• Aquesta zona, sobre la qual hi ha acord en fer una intervenció mínima i donar-li pas

des de diferents llocs en el seu recorregut. Respecte a com adequar l’espai,

s’apunta que existeixen experiències en altres indrets sobre com es podria

canalitzar amb poc impacte, amb sorra, etc. Es valora especialment perquè

suposaria una millora en la connectivitat a peu/bici, ja que connectaria la zona nord

amb la sud.

• Per la pròpia naturalesa dels torrents en general i del Torrent Mal en particular cal

intervenir el mínim possible. Hi ha altres espais del poble que es poden potenciar

molt millor com a zones d’esbarjo que no pas el torrent. Si que es valora adequat fer

alguna intervenció a nivell de façanes per millorar-ne l’aspecte.

• S’hauria de col·locar material resistent, tenint present que a vegades hi ha riades, i

no tindria sentit col·locar-hi elements que ben aviat es farien malbé.

38

20. Estudi dels equipaments necessaris per al munic ipi

Un cop inventariat els existents, cal preveure en el futur creixement del municipi quins

seran els equipaments necessaris per dotar al municipi.

Cal preveure les noves necessitats de la societat actual i futura: residències per a la

gent gran, centres de dia, habitatges assistencials lligats a aquests equipaments,

centres de rehabilitació, llars d’infants, equipaments culturals i per les associacions...

Caldrà estudiar la possible ampliació de les àrees d’equipaments esportius a la

Creueta, així com la necessitat de creixement del cementiri.

• Es valora com una zona estratègica el solar de Can Mata o la zona de Marimón, per

això caldria negociar amb els propietaris per veure quin ús públic s’hi podria donar i

a canvi de què.

• També es cometa que el municipi disposa d’una caserna de la guàrdia civil sense

ús al centre del municipi. Seria interessant estudiar les possibilitats de recuperar

l’edifici com a equipaments del poble amb un ús social o cultural.

• Es valora que l’ampliació d’equipaments esportius s’hauria de fer per la zona de

Can Comelles ja que permetria donar resposta i connectar-se amb el Bruc i Collbató

que no tenen equipaments i a més a més podria establir un eix de natura i esport

per la zona nord del municipi. A més a més, per esdeveniments esportius de cap de

setmana es podria aprofitar els aparcaments del polígon industrial.

• D’altra banda, es valora necessari fer una reordenació dels equipaments existents

ja que hi ha alguns equipaments, per exemple Can Pascual, que no queda massa

clar quina tipologia és.

• Finalment, s’insisteix en la necessitat de crear equipaments sociosanitaris, en la

línia d’estudiar les necessitats de la població en el futur.

21. Espais de plaça / parc al centre

Estudiar com obtenir zones verdes per a la creació de places / parcs al centre

d'Esparreguera.

• Es valora que és preferible crear petits espais verds de proximitat i ús quotidià, que

no pas grans espais verds o parcs. En aquest sentit, es posa com exemple el Parc

de la Vila, concebut com un gran parc de municipi, però que únicament l’utilitza el

veïnat que viu a la zona i està infrautilitzat per la resta de població.

• S’observa que si una part dels equipaments ubicats en la zona est del nucli es

traslladen a la zona de La Plana II, aquest espai alliberat es podria convertir en

39

espai verd. Es recordar que la zona esportiva anys enrere era al llindar del poble,

però ara ha quedat inclosa en el nucli urbà.

• Respecte a espais que cal revitalitzar i arranjar, es cita la zona de les 16 fonts, un

espai agradable i bonic que podria quedar molt bé amb poca inversió.

• Per últim, es destaca que si volem tenir espais verds també hem de ser conscients

que això té un cost, i per tant, hem d’assumir els costos del manteniment en els

nostres impostos, ja que si estan “deixats de la mà de deu” tampoc ens agrada.

22. Nova zona d'equipaments a La Plana

La zona de la Plana es veu com la zona més correcte per a ubicar-hi una nova gran

àrea d'equipaments, on s'hi podrien traslladar part dels equipaments esportius del nucli

urbà, ja que dotaria l'entorn del parc del torrent Mal d'activitats, afavorint que l'ús

d'aquest espai com a espai d'oci i relació.

PLENARI FINAL JORNADA DE PROPOSTES

40

MOBILITAT

23. Millores en les connexions viàries principals

Millora de les connexions amb la carretera d'Abrera i Olesa de Montserrat. Abrera,

Olesa i Esparreguera formen una entitat supramunicipal important, haurien de tenir les

millors connexions per crear sinergies comunes.

• Així com la millora de les connexions amb Olesa és més viable, la connexió amb

Abrera és valora molt més complicada. Tot i així s’indica que hi ha un camí que surt

darrera l’aeri i que va a desembocar a la zona on hi ha l’estació dels FFGG d’Abrera

que es podria potenciar.

24. Millorar la connexió dels nuclis aïllats / urba nitzacions amb el centre vila.

La primera connexió a resoldre és la carretera que va des del centre vila fins a Can

Rial i també la derivació que puja fins a Mas d'en Gall. Aquestes connexions s'han de

fer amb un vial amb unes seccions adequades per a que hi hagi pas per a vianants i

bicicletes.

També s'han de repensar les connexions actuals amb la Colònia Sedó i amb Can

Vinyals, intentant que també es puguin fer trajectes còmodes a peu i amb bicicleta, a

part del rodat.

S'estudiarà la possibilitat de modificar el traçat de la carretera de Mas d'en Gall per

evitar que passi pel carrer Can Fosalba, que te una secció molt estreta.

• Preocupa especialment la mala comunicació de Can Rial i Mas d’en Gall amb el

centre vila. A més, es valora com molt perillosa la connexió actual ja que

coincideixen moviments de camions cap a l’abocador i nens i nenes que van a

escola. Com alteratives per millorar la connexió es proposa estudiar dues

possibilitats de connexions. D’una banda, aprofitar el pas soterrat que hi ha per

accedir a una vivenda privada. D’una altra banda, valorar la possibilitat d’aprofitar el

pont de l’Olana que passa 100 metres més enllà i passa per sobre de l’autovia i

poder fer una connexió amb el barri Font.

25. Donar continuïtat a la xarxa viària urbana

Cal mantenir la previsió de connexió viària entre el nucli urbà i el barri de La Plana,

passant pel perímetre nord del casc antic, que ha de solucionar els problemes de

trànsit d’aquests barris i relligar la trama urbana. Aquest viari es preveu com un

passeig que ha d’incorporar carril bici i voreres amples i que ha de permetre la

41

connexió amb la llera del Torrent Mal.

• La connexió entre el nucli i el barri de La Plana es valora que és del tot necessària i

estratègica per poder articular i integrar aquella zona.

• Però s’apunta, que per connectar la zona est i oest del Torrent Mal és preferible fer-

ho per Can Comelles perquè no hi ha tant de desnivell i els carrers de connexió són

més amples.

26. Noves àrees d’aparcament

El Pla de Mobilitat, que està en procés de redacció, detecta alguns dèficits

d’aparcament.

Cal posar aparcaments dissuasoris en sectors estratègics per acabar de completar

una xarxa que ja fa temps, s'ha iniciat en el municipi.

• Els aparcaments són necessaris i es mostra coincidència en la ubicació en el

perímetre del nucli, per tal de convidar a aparcar i entrar a peu, guanyant en la

pacificació d’aquesta zona.

• L’estratègia d’ubicar aparcaments cal fer-la pensant-la conjuntament amb les

connexions amb els barris perifèrics.

• Es citen diferents espais amb possibilitats de crear aparcaments: La Plana II,

enfront del restaurant Flor de Salt, a Can Comelles, al barri la Font, en l’antic

Mercadona (tot i que es recorda vagament que és zona inundable i no és possible),

etc.

• En la zona de Can Vives, es proposa crear un aparcament amb disc horari de

control (en compte de l’actual parc) per donar servei al Mercat, ubicat al costat, i

altres comerços de la zona.

• Es valora que la zona de Les Girafes podria ser un bon aparcament dissuasori, però

actualment és privat i està tancat. Caldria negociar amb el privat per poder

promoure aquest ús temporal amb alguna contrapartida (exempció de l’IBI, etc.).

• S’apunta que la zona de Mas d’en Gall i Can Rial també tenen problemes

d’aparcament.

• Es troba a faltar algun aparcament a la zona sud, a l’entrada del poble. De totes

maneres es valora que en aquella zona es troben el Mercadona i l’Audi i potser es

podria establir algun conveni d’ús pels caps de setmana o quan estan tancats de

manera que es pogués donar resposta a les necessitats d’aparcament sense

necessitat de noves construccions.

42

27. Camí de vianants i bicicletes

Potenciar la mobilitat dels vianants i les bicicletes, per mitjà de camins entre els barris,

per mitjà de carrers de prioritat invertida, espais propis per a aquests tipus de

desplaçaments...

• Es destaca que s’han tancat molts camins privats per el mal ús que en feia la gent

que hi passava. A més els particulars es veuen obligats a arreglar els camins sense

cap ajut. Per això es destaca la necessitat de fer un Pla de camins que identifiqui

els camins que cal preservar i mantenir, i a partir d’aquí senyalitzar-los correctament

i garantir la seva accessibilitat.

• S’apunta que la zona de Mas d’en Gall i Can Rial té molts camins intransitables per

exemple a la zona de Can Cardús tot i ser una zona d’interès és difícil accedir-hi. Es

recorda que es podria recuperar i adequar l’antiga carretera que connecta Mas d’en

Gall amb el Nucli.

• També es valora necessari arranjar el camí de les escales entre Olesa i

Esparraguera.

• També caldria recuperar la passera entre la colònia Sedó i Olesa que actualment no

s’utilitza. Es valora que caldria haver reconstruït la Palanca que es va emportar

l’aigua en la Colònia Sedó.

• També caldria arranjar la passera intransitable que hi ha a la Puda per creuar la C-

55.

• Finalment, es valora que cal recuperar la illa de vianants ja que en els darrers anys

s’ha anat perdent la seva funcionalitat.

28. Crear connexions entre el sòl urbà / urbanitzab le i el sòl no urbanitzable

Potenciar la connexió dels camins rurals amb el sòl urbà, millorant la funció d’aquests i

del sòl no urbanitzable com a espai de passeig, potenciant la relació amb la falda del

Parc Natural de Montserrat.

Es preveu conservar i millorar la xarxa de camins rurals per a vianants, facilitant

l’accés a peu als diferents punts dels nuclis urbans.

29. Transformació de l'avinguda Francesc Marimon i avinguda Francesc Macià

Per afavorir la transformació d'aquest eix en eix cívic caldrà repensar la seva secció,

millorant la mobilitat a peu i en bicicleta. Aquesta transformació consolidarà la el

caràcter marcadament comercial que te.

43

30. Vial de ronda

S'estudiarà la creació d'un vial de ronda per l'est del nucli antic d'Esparreguera,

aprofitant vials ja existents com el passeig del Castell, carrer Gorgonçana, via del

Mil·lenari... i creant nous vials que relliguin aquests amb el carrer d'Orenci Valls al nord

i amb la rotonda de la N-II (sortida de l'A-2) al sud.

• En primer lloc, es destaca que caldria canviar el nom de “vial de ronda” per “via

verda”, ja que el nom de vial de ronda genera confusió, no es tracta d’un carrer per

a vehicles sinó d’un camí-sender per a vianants.

• En aquest sentit, el grup que ho va interpretar com un vial per a vehicles no veia

clara la seva viabilitat. En concret es comentava que la zona complicada per

connectar aquest vial és la del Mil·lenari cap al nord. Com una altra possibilitat, tot i

que s’apuntava que no s’havia estudiat, era crear una via que disminuís el trànsit

per la part oest del Torrent Mal, des del nord i bordejant La Plana per la part interior.

Però es mostraven reserves per les possibles afectacions que tindria al Torrent Mal

i l’ús de passeig que es pretén donar-li. A més, es recordava que l’Agencia

Catalana de l’Aigua obliga a fer un vial en aquesta part oest del Torrent, per donar

servei al Torrent del Mal, i s’especifica que un tram ja està fet.

31. Ferrocarril orbital

Preveure el traçat del ferrocarril orbital i la parada que contempla, ubicada al peu de la

carretera C-1414.

• Es considera que Esparreguera mai tindrà connexió ferroviària i no té massa

sentit que la línea orbital passi pel municipi.

•••• Estació d’autobusos. Es valora molt necessari disposar d’una estació d’autobusos

a la zona sud.

•••• Disposar d’un bus llançadora que connecti Esparreguera amb l’estació de tren de

Martorell o de Castellbisbal.

•••• Tenir un millor horari del servei de bus que connecti millor les urbanitzacions amb

el centre.

•••• Millorar i ampliar les voreres de Mas d’en Gall, o si això no és possible, fer els

carrers de plataforma única. I fer algun carrer del nucli antic de Mas d’en Gall

només per a vianants.

44

•••• S’assenyala que a dalt de tot de Mas d’en Gall hi ha una zona que es podria

potenciar com a mirador i zona d’esbarjo pel municipi, però per això caldria

garantir-ne l’accés (zona Can Cardús).

•••• Per últim, es pregunta perquè no s’especifica res de l’aeri.