AllioliINTERSINDICALVALENCIANAQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 224 · Època IV · Juny 2009

Intersindical

Font de Mora acaba el curs, peròdeixa enquistat el conflicte> Editorial i pàg. 5

> 8Lesprivatitzacionsde la Generalitatdesplacen elpersonalfuncionari

> 6El calendari de2009/10 torna aincrementar leshores lectives enels centreseducatius

>7Adjudicacionstelemàtiques: unretrocés en lescondicionslaborals delprofessorat

> 8 i 9Educacióinfantil: laGeneralitatmenyspreal’oferta del’escola pública

> 19Estancades lesprimeresnegociacions delconvenid’ensenyamentconcertat

(…)UN PARÈNTESI ESTIVALAMBMOLTS

PUNTS SUSPENSIUS

Aprendre a preguntarLa crisi i nosaltresMaria Lozano Estivalis

PA I ROSES

Carme Miquel

A LA PORTA DE L’AULA

La crisi econòmica i financera globalque estem vivint és molt greu. Aixího constaten tots els analistes, horeconeixen els polítics de tots colors

i ho pateixen molts sectors de la població.Però, més enllà d’aquesta evidència i de lesconseqüències econòmiques i socials queinevitablement se’n deriven, no es percepentre els sectors econòmics i políticsresponsables, ni tampoc entre la ciutadania,la voluntat d’un canvi del model econòmic dedesenvolupament, ni tampoc un canvi en lesformes de vida.

Vull dir que, si exceptuem alguns matisosen les diferents propostes per superar lacrisi, sorgides de les diferents famíliespolítiques que governen o poden governar,sembla que tothom—ciutadans inclosos—pretén tornar a la situació anterior. És a dir,continuar consumint de manera irracional ique aquest consumisme siga la base quegenere producció. Eixa és la finalitat, perexemple, de les ajudes a la banca i al sectorde l’automòbil. Simplificant un poc diríemque es tracta que hom puga continuarcomprant per damunt del que necessita, ques’adjudiquen hipoteques amb aquestafinalitat i que hi haja treball perquè hom pugapagar les hipoteques.

Tanmateix, ara seria el moment dereflexionar en profunditat sobre el sistemaeconòmic que ha causat aquesta crisi i sobre

alternatives possibles. I per a això ésabsolutament necessari el concurs del’educació, no només de l’educació escolarsinó d’una educació que han de transmetretambé altres àmbits socials. Cal que laciutadania siga educada en noves maneresd’entendre l’economia, en noves actituds capal fet de consumir, en un nou concepte detreball. Cal la reintroducció —o introducció—de plantejaments ètics i de nous valors.

Perquè el sistema econòmic imperant, amés d’haver possibilitat l’acumulació decapital amb l’enriquiment d’uns il’empobriment d’altres, a més d’haverimpedit la possibilitat d’una redistribució mésjusta i d’haver adorat el déu mercat quefinalment ha fallat, ha fet de l’especulació labase del seu funcionament. I ha convertit unapart dels ciutadans en xicotets especuladors,fet que ha creat tolerància devers lacorrupció. I ha enganyat i manipulat amb lapublicitat per perpetuar-se.

Però ara el sistema fa aigües i és absurdvoler solucionar els problemes que haproduït impulsant els mateixosplantejaments. Tenim l’obligació de repensarla societat, repensar la política i trobar unnou model de desenvolupament econòmic. Iara és el moment.

El ministre, perseguit per un núvol decàmeres i micròfons, para en seci espera que li pregunten. Algunadeclaració?, li llancen els

informadors. Alguna pregunta?, contesta elministre. Com que no obté cap respostaagraeix la presència de la premsa i se’n vafent un solemnemutis.

És un mal símptoma aquest silenci afavoritpels mitjans, cada volta més propensos a lasimplificació, la celeritat i la recol·lecció dedades i declaracions. Les condicions detreball no ajuden els periodistes a ferinformacions amb profunditat i anàlisissuficients i contrastades. Anar corrents, ambuna agenda de temes a remolc dels gabinetsde comunicació institucionals no dóna margeper a fer-ho. Per no parlar de les rodes depremsa reduïdes a imatges i declaracions,sense dret a preguntar. Hi ha cosa més tristaque uns periodistes prenent apunts o amb

dificultats per a fer preguntes eixint-se'n delguió? Doncs sí, que molts d'ells i d'elles,arribat el cas de poder preguntar, potser nosabrien com fer-ho. Si el periodisme estàesclerotitzat no és només per les obsessionsproductives de les empreses. Saber sensepreguntar és una inèrcia, un símptoma querecorre tota la societat.

Preguntar és un dret bàsic i irrenunciableper a conéixer més, partint d’allò que u jasap. No és fàcil fer preguntes que ensconduïsquen a un coneixement més complexi, per tant, aclaridor. Però, com poden elsperiodistes fer bones preguntes si, a més defaltar-los temps—i incentius— per a estudiarels temes de què han d’informar, no tenenformació per a fer-ho?

Un dels reptes hauria de ser precisamentinstruir-los en l'art de preguntar, que no esconformaren amb la lectura d’un informe o elcontrast de dues declaracions encreuades.Els tallers de rodes de premsa haurien de serobligatoris i ningú no hauria d'aprovar si ésincapaç de fer preguntes.

Però també podríem traslladar aquestesreflexions a l’educació bàsica: Estempreparats per a fer preguntes? Comrecuperar la necessitat de qüestionar-ho tot id'anar més enllà, com fan les criatures?

Recorde una història d'Eduardo Galeanosobre una xiqueta indígena que pregunta a unperiodista televisiu de quin color veu ell lescoses. “Del mateix que tu”, somriul'informador. “I com sap vostè de quin colorveig jo les coses?”, respon ella. Una bonaperiodista.

Demotxilles i adjudicacions telemàtiquesJoan Blanco

EL MORTER

EL PARDAL

Tenim l’obligació de repensarla societat, repensar la políticai trobar un noumodelde desenvolupamenteconòmic. I ara és el moment

Josep Herrero

Estem preparats per a ferpreguntes? Com recuperarla necessitat de qüestionar-hotot i d’anar més enllà,com fan les criatures?

2 / 224 / JUNY 2009

S’acaba el curs i encara nohe pogut escriure quatreratlles amb algunaocurrència positiva de Font

de Mora. Ja l’he trobada!El conseller ha pensat que els

xiquets i les xiquetes no han de seguircarregant sobre l'esquena quilosi quilos de llibres... I ha pensat que ésmillor fraccionar-los (els llibres, vulldir) per trimestres. La notícia, però,ara resulta que no és seua. Fa anysque la federació d’associacions demares i pares, la FAPA, ho haviademanat. Alejandro, l’Ocurrent, amb laseua peculiar mania de castigar opremiar segons li interesse, sempreamb la intenció de dividir la comunitateducativa, haurà pensat que estava béafegir un poc de sucre a l’amargarelació que mantenia amb les ampes.

Ja posats a allegeurir l'esquena del’alumnat, caldria que Font de Moraprosseguira la reflexió i animara elprofessorat a elaborar materialscurriculars propis i no lliurar-seacríticament als interessos econòmicsde les editorials. Això evitaria afirmar—als malpensats i els crítics desempre— que es tracta d’una iniciativadestinada a reforçar l’omnipresènciade les empreses editores de manualsescolars, més que a protegir els llomsde les criatures.

I parlant de motxilles, el directorgeneral de Personal ha deciditeliminar la motxilla dels interins iprovisionals, els companys que esdesplaçaven un dia a València perdemanar plaça. David Barelles hadecidit substituir aquella motxilla peruna altra de més lleugera, sobretot detransparència, garanties i tranquil·litat.Més de vint anys sense objeccions alsistema presencial d’adjudicació de

places han estat insuficients. Lamodernitat consisteix ara, ens diuen,en un sistema improvisati sense garanties. Barelles no potgarantir que cada professoro professora disposarà d’un sistemapersonalitzat d’acreditació, com el queha enllestit Administracions Públiquesper al personal de la seua conselleria.Gràcies als capricis del directorgeneral el professorat haurà de fer-seamb un ordinador i dedicar hores aomplir un llistat de peticions i que, sitot va bé, li comunicarà la seuadestinació... a l'agost! No seràprecisament el millor moment per abuscar companys i companyes de pisi de viatge. A més, qui ha participat enalgun procés d’adjudicació presencialsap que en una mateixa localitat totsels centres no són iguals. Amb elsistema presencial pots optar. Amb eltelemàtic, una màquina decideix el llocde treball que ocuparàs els pròximsdeu mesos.

Però, atenció, repartim bé lesresponsabilitats. A més del directorgeneral, encantat amb la substitucióde la publicitat de l’àgora pública per lacomplexitat dels circuits electrònics,en aquest trist afer l'administració hacomptat amb la col·laboracióentusiasta d’alguns dirigents sindicals,els quals no han desmentit les seuespreferències. De fet, sobre la legítimacontesa entre organitzacions, eixosmateixos sindicalistes han arribat aargumentar que el canvi en el modeld'adjudicació de places docents elsajudarà a llimar diferències ambSTEPV. Il·lús de mi, que pensava queles ocurrències eren una exclusiva delconseller.

PENSADES

ÈPOCA IV - Núm. 224 · JUNY 2009 ·SINDICATDETREBALLADORSITREBALLADORESDEL’ENSENYAMENTDELPAÍSVALENCIÀ.INTER-SINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv)DIRECTOR:JoanBlanco ·CAPDEREDACCIÓ:RafaMiralles · COORDINADORA:RosaRoigREDACCIÓ:Quina Barba, Miquel Calatayud, Marc Candela,Beatriu Cardona, Joan Cortés, Mamen Gil, JuanGonzàlez, Sonia Ibàñez, Xavi Izquierdo, JaumeLlopis, Juan Carlos Marín, Vicent Mauri, YolandaPons, Salva Sanmartín, Paco Tortosa, Rosa Vila .PRODUCCIÓ: Pep Ruiz · DISSENY I MAQUETACIÓ:Gràcia Ausiàs, Jordi Boluda, Amadeu Sanz ·CORRECCIÓLINGÜÍSTICA:ToniSoriano·ADMINIS-TRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena,18, baix. 46008 València.Telèfon 96 391 91 47 ·Fax 96 392 43 34 ·allioli.stepv@intersindical.org ·www.intersindical.org/stepv · IMPRIMEIX: ·BronteGraf, S. L. · Cullerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017 ·TIRATGE: 15.000 exemplars · IISSSSNN:: 1576-0197 ·DIPÒSIT LEGAL:V-1.454-1981 · FRANQUEIG CON-CERTAT: 46/075 · INTERSINDICAL VALENCIANA ·ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 ·T. 965985165 · ALCOI: Oliver, 1-5º. 03802 · T.966540602 · ALZIRA: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p.16. 46600 · T. 962400221 · BENICARLÓ: Plaça del’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 · ELX:Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CAS-TELLÓ: Marqués de Valverde, 8. 12003 · T.964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta.46700 · T., F. 962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena,18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8,2ª. 46800 · T. 962283067 · UNIVERSITAT D’ALA-CANT: Edifici Germà Bernàcer, b. Tel. 965909512 ··UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat.Campus Riu Sec. Tel. 964728812 ·· UNIVERSITAT DEVALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018 ·· UNI-VERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA: Camí deVera, s/n. Tel. 963877046 · UNIVERSITAT MIGUELHERNÁNDEZ (ELX): Maximilià Thous, 121 b. Tel.966225616 · UNIVERSITAT CARDENAL HERRERA -CEU: Alfara del Patriarca. Tel. 963877046 · UNIVER-SITAT CATÒLICA SANT VICENT FERRER: Godella.Tel. 963877046

A la raquítica i insultant oferta deplaces escolars públiques d’entrezero i tres anys, que el curs vinentatendrà 2.103 criatures, de les156.206 possibles usuàries. Fa mésde 15 anys que la Generalitat vadeixar d’invertir en la xarxa públicad’aquesta fonamental etapaeducativa.

A totes les direccions de centreamenaçades per l’autoritateducativa, per mantindre contracorrent una gestió democràticaenfront de les actituds de venjançad'un Consell, que ens retrotrauenals temps de la Santa Inquisició.

OLI

ALL

Ara fa just un any queacabàvem el curs amb unamobilització contra les“improvisacions

i desgavells”, déiem, d’un Consellsense escrúpols i entossudit a instrumentalitzar l’educacióvalenciana per fer oposició a Zapatero. Vam fer notar aleshoresque les nostres crítiques no esdirigien tan sols a la políticaeducativa privatitzadora i de dretesdel govern de la Generalitat, sinó a les particulars maneres del PP pera administrar el sistema educatiu:“les pitjors en la història”,afirmàvem.

Pels despatxos de l’avinguda deCampanar de València han passatresponsables de diferents partits.Alguns van fer una gestió de resultatsacceptables i altres solien estar“desapareguts”. Però cap consellerhavia acumulat tants mèrits fins aarribar a concitar un clamor tanunànime per la seua dimissió.

En el curs que ara acaba, aquellesmobilitzacions inicials no han deixatde créixer. La Ciutadania en anglés vaser l’esperpèntica punta de l’icebergdel recurs a un estil polític en què elsarguments desapareixen i es recorresense complexos a fer un úspartidista de l’educació, un extremque ací no havíem vist mai.

Si el curs anterior finalitzava ambl’obertura d’un expedient contra eldirector de l’escola d’Almoines,enguany la inspecció ha estat sovintinstrumentalitzada per a aplicar unferm control ideològic del sistema

educatiu i per a donar un avíscontundent a qui s’atrevisca acontradir les consignes dictades pelpoder polític. Font de Mora, Gómez i tot l’equip d’Educació s’han guanyata pols l’oposició, amb més consensque mai, del professorat, les famílies,l’alumnat, les organitzacions socials,els partits polítics...

El curs 2008/09 passarà a lahistòria del País Valencià amb una deles més importants mobilitzacionssocials, expressada en els milers demanifestants que ompliren elscarrers de València, el 29 denovembre, i la vaga de l’educació del28 d’abril. Aquells dies, el consellerRambla efectuava una curiosaoperació matemàtica: tota personaque no s’havia manifestat, vaargumentar, estava a favor delgovern valencià. Aplicant el mateixraonament als resultats de leseleccions europees, els vots del partitque manté Font de Mora al capdavantde la conselleria no en justificarien lacontinuïtat, perquè per la mateixaregla hi ha dos milions sis-cents milvalencianes i valencians que no lesavalen.

No dubtem que tant des del’educació com des d’importantssectors socials —els mateixos que novan exercir el dret al vot el 7 de juny—s’animarà la represa de lesmobilitzacions multitudinàries i nous29-N si Camps i el seu consellers’entesten a seguir instal·lats en laintransigència.

EDITORIALUna rectificació necessàriaXe, quin fum fa!Anaya en la memòria

Tudi Torró

DES DEL SUD VALENCIÀ

Jaume Martínez Bonafé

TEATRES DE L’ESCOLA

“Educación buscará en la embajada a losprofesores de chino. Concha Gòmez explicó

que la Conselleria pretende que a losvalencianos no les pase con el chino como

con el inglés, que pasó el tren y siempre hanido a remolque” (Levante-EMV, 28/02/2009).

Sí senyor —perdó, senyora— clar quesí! La secretària autonòmica de laConselleria d’Educació té tota laraó. ¿No voldreu que perdem el tren

del xinés ara que estem agafant el furgó decua de l’anglés? Perquè, ¿quina llengua ésbàsica per a moure’s pel País Valencià?¿Quines llengües ha de garantir el sistemaeducatiu al nostre alumnat en acabarl’escolaritat obligatòria? Sincerament,després de les declaracions de la senyoraGómez, que parla en català perquè no sapparlar valencià, jo ho tinc clar: el que més els

ajudarà en la seua formació i els obrirà lesportes al món és saber xinés. Ja està bé deperdre els trens que ens duran a terresestrangeres, a Anglaterra i a la Xina! ¿Qui noté algun parent, negoci o amics a la Xina? Elsxinesos i els valencians som cosins germans,només cal mirar tot el que ens uneix: l’arròs,la pólvora, els ventalls, els dracs... ¿No va sersant Jordi qui va matar el drac? ¿D’on éspatró sant Jordi?

Per això, oferir el xinés com a optativa noés suficient, i l’administració ha d’oferir unprograma plurilingüe on l’anglés i el xinéssiguen llengües vehiculars des d’Infantil.¿Com, si no, podran les nostres criaturesdominar-les quan acaben els seusensenyaments obligatoris? Tot el professoratha de saber xinés i anglés, només se’lsrequerirà coneixements bàsics del castellà idel valencià, n’hi haurà prou amb haverestudiat alguna assignatura del batxillerat enaquestes llengües que, tot siga dit, serveixenper a ben poc.

Per sort tenim uns governants que sabenavançar-se als nous reptes educatius, novolen que perdem el tren de les llengües. Ellssaben ben bé el que significa aplicar ambgaranties de qualitat un programa plurilingüecom demana la UNESCO, però amb matisos.Ací no celebrem el 21 de febrer de 2009 el DiaInternacional de la Llengua Materna, niesmercem esforços a celebrar l’AnyInternacional de les Llengües defensant lacoexistència harmoniosa dels idiomespropis... No senyor, ací amb l’anglès i el xinésens sobra per a donar resposta amb totalgarantia d’èxit a un veritable programaplurilingüe .

Potser tot començà per una jaqueta depana marró. Recorde estar a l’escolade Magisteri fent-me un cafenet albar dels estudiants —no sé si n’hi

havia un altre per als professors, però novenien a aquest—. Doncs estava al bar i hi vaaparéixer un profe d’edat avançada ambjaqueta de pana, boina negra i barba blanca. Jo,aleshores, era un jove estudiant i m'hi jugava lapell per canviar el món, així que —per jove i percanyer— donava a la simbologia una especialimportància. La bòfia anava de gris i els profestambé eren grisos, sota la dictadura tot el paísera gris. Així que trobar un profe que venia alnostre territori amb una estètica diferent eratota una descoberta.

No és cap ximpleria això del territori.Potser, en una facultat, el bar és un delsespais més importants, i potser és també undels menys colonitzats per una culturaacadèmica insensible i separada de la vida.Doncs allí estava Gonzalo, al bar delsestudiants, fent-se un café. Ah, l’estètica!Sovint l’oblidem i en molts casos és el primerpas, el pas que obri el camí a la relació i eldescobriment de la raó i de l’ètica. Ara ja hosé: no hi ha en la pedagogia una manerad’estar que no pose en relació aquestes trescategories humanes: raó, ètica i estètica.

Fa pocs dies, en el diari d’una estudiant de

la meua aula d’educació social, llegia l’apuntdel primer dia de classe, i deia: “Hui comenceles classes de didàctica general. Crec quem'agradaran. Tan punt he vist entrar el profeper la porta de l’aula he pensat “esta classemola”. Jaume —que així li diuen al profe— téla mateixa manera de vestir i camina igualque Josep, el profe de Filosofia que tenia al’institut. I aquell tio era una passada”.

I encara amb la qüestió estètica —unadeterminada manera de simbolitzar—, aGonzalo sempre l’hem vist amb boina, el vamconéixer amb boina. Però va ser quan féiemaquell llibre: Gonzalo Anaya: Converses ambun mestre de mestres (Tàndem, 2004), queens va contar el perquè de la boina. Va seruna opció durant la guerra. Abans, com moltaaltra gent, ell portava barret. Però el poblesolidari, el que ell estimava, anava ambboina. I en una fotografia de premsa va veureLargo Caballero, el president de la república,que també anava amb boina. Va optar pelcanvi i ja no va tornar al barret.

Bé, el cas és que allí estava Gonzalo fent-seun café. No recorde com va començar laconversa: potser també a ell li cridara l’atencióels meus cabells llargs, la barba poblada, lacamisa de quadres, potser la meua mirada...Gonzalo va trobar sempre en la mirada unapregunta, una interrogació, i clar, ell construïaimmediatament una resposta. El cas és que,un any després de la seua partida definitiva,potser per mi tot començara fa ja molt detemps per una jaqueta de pana...

Ací amb l’anglès i el xinés ens sobra per a donar resposta amb total garantiad’èxit a un veritable programa plurilingüe

En molts casos l’estètica és el primer pas, el pas que obri el camí a la relació i el descobriment de la raó i de l’ètica

JUNY 2009 / 224 / 3

PENSADES

Medi Ambient, Benestar Social i Infraestructurescontracten empreses pròximes al Consell

Des que governa el Partit Popular ésconstant la política de reducció delsserveis públics en tots els àmbits.L’estratègia consisteix a introduirempreses en les institucions públi-ques, que desplacen el personal fun-cionari de les seues funcions i ame-nacen els llocs de treball i la trans-parència i qualitat dels serveispúblics.

Les privatitzacions i externalitza-cions van estenent-se als distints de-partaments de la Generalitat, més en-llà de l'educació i la sanitat. A l'admi-nistració del Consell també s’hainstal·lat una política que busca el be-nefici d’empreses pròximes al go-

vern valencià. És el cas de les conse-lleries de Medi Ambient, Aigua, Ur-banisme i Habitatge; Benestar Social;Infraestructures i Transport.

Cada mes, Intersindical Valencia-na convoca una concentració a les por-tes de la Conselleria de Medi Ambientper denunciar la seua privatització i eldesviament de les funcions i compe-tències del seu personal a personesalienes al departament, denúnciesque també s’han traslladat als tribu-nals de justícia.

Per la seua banda, en BenestarSocial es deixa sense aplicar la lleide dependència. La institució no po-tencia els centres públics, ni dónaajudes a l'atenció domiciliària, niavalua a les persones dependentsamb diligència per garantir les pres-

tacions previstes en la llei. Tot aixòrespon a una mateixa intencionalitatpolítica: desviar recursos a empresesprivades vinculades amb alts cà-rrecs de la mateixa administració va-lenciana.

Un tercer exemple il·lustratiu és eldels centres Prop, on quatre de cadadeu serveis i tràmits són realitzats perempreses privades externes a la Ge-neralitat. Algunes d’aquestes em-preses, com ara Indra, pròximes amembres del govern valencià, con-tracten personal no funcionari queatén el públic en distints tràmits ad-ministratius com ara ajudes per a lacompra d'habitatge, tramitació d'as-sumptes urbanístics, autoritzacionsambientals, ajudes a l'agricultura i ra-maderia, etc.

4 / 224 / JUNY 2009

FUNCIÓ PÚBLICA

Allioli“Millorar la qualitat de vidadels ciutadans i ciutadanes i de-fendre el dret a la salut, un dretbàsic d’un autèntic estat de be-nestar”. Amb aquests eixosbàsics, la Plataforma per laDefensa i la Millora de la Sa-nitat Pública Valenciana,constituïda el gener de 2009,alerta sobre les presumptesintencions del govern va-lencià, “que no defén cla-rament aquest dret i no su-primeix els beneficis d’a-quells que continuen fentnegoci a costa de des-prestigiar el sistema pú-blic”.

La Plataforma haplantejat a la Genera-litat uns “punts mínimsirrenunciables”: consi-deració de la salut comun dret fonamental;un sistema sanitaripúblic, de qualitat,amb un tracte per-sonalitzat; recursosper a fer front a lesnecessitats de salut;

assistència de qualitat;gestió pública exclusivade tots els centres; co-bertura integral orientadaa la promoció de la salut ila prevenció de la malaltia;gestió participativa; res-posta a les demandes i lesnecessitats de salut amb unsistema àgil i eficaç; separa-ció de l’exercici professionalentre els sectors privat i públic;racionalització de la despesafarmacèutica.La plataforma ha iniciat una

campanya contra la llei aprova-da pel parlament espanyol en1997 —només amb l’oposició d'IUi BNG— que permet privatitzar elsserveis sanitaris. A l’empara d’a-questa llei, la Generalitat Valencia-na va lliurar la gestió dels hospitalspúblics d'Alzira, Dénia i Manises aempreses del sector.

La plataforma pretén ser un puntde trobada, debat i lluita, obert a to-tes les persones i col·lectius delPaís Valencià compromesos amb ladefensa i la millora de la sanitat pú-blica.

� Prestació especial per a les persones aturades i una renda social bà-sica per a aquelles persones que no han generat dret de prestació peratur.

� Creació d'una banca pública.� Reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals.�Augment del salari mínim interprofessional (SMI) a un mínim de 1.200euros mensuals.

�Reducció de la precarietat, de la temporalitat i dels expedients de re-gulació d'ocupació (ERO).

� Potenciació del serveis públics i paralització de les privatitzacions iles externalitzacions.

� Fiscalitat progressiva: que paguen més aquelles persones que tenenrendes més altes.

� Potenciació del sistema públic de pensions, davant els plans de pen-sions privats o de la seua reducció.

� Control de l’activitat bancària i lluita contra l'especulació de l'habi-tatge.

� No a les discriminacions contra les dones, les persones joves i im-migrants.

La privatització de la sanitat i l’obtenció de beneficis,contraris al dret a la salutLa plataforma per la sanitat públicas’enfronta amb la política sanitària de la Generalitat

AllioliDebatre sobre la crisi, les mesures pera fer-hi front i les mobilitzacions uni-tàries per a fer-les públiques van serels eixos de la la III Trobada de Col·lec-tius contra la Crisi, que va tindre llocel 13 de juny a la ciutat de València,amb la participació d’organitzacions iplataformes de distints territoris del’estat. “Cal articular una respostaque faça front als intents de la patro-nal i altres sectors socials i polítics, in-

clòs el Partit Popular, que demanenuna reforma que flexibilitze el mercatlaboral, així com reduir les prestacionssocials, abaratir els acomiadaments ifacilitar els expedients de regulació del'ocupació i el tancament de les em-preses”.La trobada va proposar la convocatò-ria massiva i unitària, a la tardor, d’u-na jornada de lluita estatal, “sense des-cartar una vaga general, si el govern nofrena els intents d’activar aquests

canvis o no activa mesures per a fre-nar la destrucció d'ocupació i el tan-cament de les empreses”.Les organitzacions presents en la tro-bada exigeixen que la crisi la paguenaquells que l'han generada i no la clas-se treballadora ni els sectors socialsmés desfavorits.En els darrers mesos, distintes plata-formes i fòrums unitaris que agrupenmoviments socials, sindicats i orga-nitzacions polítiques s’han estés arreul’estat. Al País Valencià, hi ha la Pla-taforma contra la crisi i pels drets so-cials, que ha convocat manifestacions,xarrades, debats i actes diversos, en-tre els qual hi ha l'ocupació d'una ofi-cina bancària de València.A més de la Intersindical Valenciana ila Confederació Intersindical, a la tro-bada van participar organitzacionscom Attac, Ecologistes en Acció, CGT,Intersindical Alternativa de Catalunya,Corriente Sindical de Izquierdas o elCol·lectiu Autònom de Treballadors,entre altres entitats.

Convocaran una vaga generalsi el govern no fa front a la dreta i la patronalCol·lectius socials, sindicals i polítics s’oposen a la reforma del mercat laboral

Deu mesures contra la crisi

Manifestació del Primer de Maig, a València / A.S.

Les privatitzacionsamenacen els funcionaris i laqualitat dels serveis públics

AllioliLa vaga del 28 d’abril en l’ensenya-ment valencià no ha existit. Almenysper a la Conselleria d’Educació, quecontinua impertèrrita, com si res nohagués passat. Per a fer-ho ben pa-lés, els portaveus d’Educació hananunciat, sense complexos, que al ca-lendari de negociació amb els sindi-cats no s’incorporarà cap dels puntsplantejats per la plataforma, convo-cant de les més sonades mobilitza-cions contra la gestió de Font deMora i el seu equip.

Les mostres de menyspreu deversla comunitat educativa per part delsresponsables de la conselleria no esvan aturar el 28-A. Ara s’han tret dela mànega una norma per ampliarl’horari lectiu —sense negociar-laamb ningú— i han augmentat endos dies el calendari escolar de2009/10 sense justificar-ho. Han no-menat tres inspectors accidentalsmés. S’han oposat al nou model dejornada sol·licitat per deu centres d’A-lacant. Per a impartir Ciutadania enanglés han anunciat que contracta-ran 74 “auxiliars de conversa” i set lli-cenciats becats per la fundació Full-bright. Han tornat a convocar oposi-cions i a excloure'n el títol de Filologiacatalana per a eximir de la prova devalencià. Han imposat les adjudica-cions telemàtiques de places do-cents. Han denegat als moviments derenovació pedagògica les ajudes pera organitzar les escoles d’estiu. Se-gueixen amb els expedients contraels directors de Monfort i Énguera.Estan boicotejant els programes envalencià sol·licitats en molts centres.Pretenen aplicar en tres centres unanomenat “programa plurilingüe”que ningú no vol … I per acabar-hod’adobar, la inspecció educativa estàreunint les direccions dels centres i donant-los ordre de no computar leshores d’Educació per a la Ciutadania(EpC) en l’horari del professorat delcentre, perquè s’enviarà professoratitinerant per donar l’assignatura enanglés. El sindicat entén que estracta d’una nova provocació. La llis-ta podria allargar-se.

Però la conselleria presidida perAlejandro Font de Mora no només esdefineix pel que fa, sinó també pel queno fa i hauria d’haver fet. Un any mes,s’acaba el curs amb la incertesa decom començarà el que ve quant a lapreceptiva aplicació i desenvolupa-ment de la LOE. Encara no s’han pu-blicat les instruccions d’inici de cursque han de completar el desplega-ment de la LOE en 5é i 6é de primà-

ria, i garantir l’ensenyament de lesllengües estrangeres des d’infantilfins a l’acabament de primària. Altresnormatives pendents de publicacióabasten temes diversos: programesplurilingües; organització dels batxi-llerats i optatives; organització de

les escoles d’idiomes; nomenamentde directors. Efectivament, com de -sit java el president de la Diputació deValència, ens estan rematant.STEPVha reaccionat a cadascuna d’aques-tes noves imposicions i despropòsits.En menys d’un mes, el sindicat ha

presentat dues denúncies a alts cà-rrecs públics. La primera contra Al-fonso Rus, pels insults i amenacescontra el professorat. L’altra, contrael mateix conseller Font de Mora, perincompliment de 16 sentències i permalversació de fons públics.

JUNY 2009 / 224 / 5

ENSENYAMENT

que mai no va existir

A.S.

el 28AUn final de curs calent en resposta als despropòsits dels responsables d’Educació

� Abril i maig El professorat de les escoles oficialsd’idiomes protagonitzen accions de protesta contrael projecte de ROF anunciat per la conselleria.

� 25 de maig Una trentena de sindicalistes esconcentren davant la conselleria en protesta pelsatacs contra les condicions laborals del professorat.

� 30 de maig La Plataforma per l’Ensenyament Públicde la Foia de Bunyol organitza a Torís una jornadaper la dignitat de l’ensenyament públic.

� 2 de juny Sindicalistes de CCOO, ANPE, UGT, CSIF i STEPV es concentren per denunciar elsincompliments de l’administració valenciana enmatèria de salut laboral.

� 9 de juny El professorat interí i provisional exigeix elmanteniment dels actes d’adjudicació presencials,com a garantia de transparència i eficàcia.

� 10 de juny La Plataforma per l’Ensenyament Públic

d’Alacant organitza una concentració a Montfort(Vinalopó mitjà) en protesta per les represàliescontra el director de l’IES Las Norias.

� 13 de juny Festa reivindicativa de fi de curs aBenalua (Alacantí) amb tallers, animació i actuacions musicals.

� 18 de juny Festa de cloenda de les trobades(València, plaça de Manises, 19.30 h). En l’acte, esdenunciaran els últims impediments de laconselleria per a autoritzar nous programes envalencià.

� 22 de juny La Plataforma per l’Ensenyament Públiclliurarà al president de la Generalitat un manifestque li exigeix la negociació dels tretze puntsreivindicatius. També se li demanarà que destituïscael conseller d’Educació.

Allioli El document que pretén regular l’or-ganització i el funcionament de les Es-coles Oficials d’Idiomes (EOI), una pro-posta presentada per la conselleriasense comptar amb la participaciódel col·lectiu afectat, ha suscitat el re-buig unànime d’aquests centres. L’o-posició al projecte ha forçat l’adminis-tració a preparar una nova proposta.Amb el lema Salvem l’EOI, STEPV i l’as-sociació de professorat (APEOICVA) vandistribuir samarretes en distintes es-coles. El 20 de maig, a Gandia, les clas-ses es van aturar 15 minuts. El 2 dejuny, la Plataforma en Defensa del’Ensenyament Públic de la Ribera vaorganitzar una concentració a les por-tes de l’escola d’Alzira. Just aquest diaes realitzava la prova de nivell inter-medi d’anglés, que també va provocarpropostes a l’EOI de València, on 650alumnes van haver de desplaçar-se aLlíria a realitzar-ne la part escrita per-què la conselleria es negava a assig-nar un altre espai sense eixir de la ciu-tat.

STEPV ha denunciat al llarg delcurs que les EOI d’Alcoi, Elda i Llíria queno tenen publicat encara el decret decreació, un buit legal que els impedeixdisposar de personal d’administraciói serveis.

El cas d’Alcoi és el més sagnant. L’e-quip directiu de l’escola d’Alcoi, ambcinc anys en funcionament, vora de1.200 alumnes matriculats i més de 800estudiants inscrits en les proves de cer-tificació, es veu obligat a realitzar to-tes les tasques administratives, entreles quals hi ha les relatives a la matrí-cula o l’expedició de certificats. L’equipha presentat la seua dimissió, una re-núncia que no ha estat acceptada perl’administració.

Les escolesd’idiomes,contra elreglamentimposat perEducació

La conselleria haurà depresentar una novaproposta per regularl’organització de les EOI

Protestes que no cessen

A.S.

STEPV exigeix negociar conjuntament el calendari

AllioliEl calendari escolar per al curs2009/10 preveu que les activitatslectives d’infantil i primària aug-menten, com a mínim, 10 hores(862 en total), i com a mínim12 en elprimer cicle d’ESO (1.021). En segoncicle d’ESO s’hi sumaran dues horessetmanals més. Els augments re-

presenten un increment entre duesi cinc jornades laborals en el còm-put total. Educació justifica l’incre-ment d’hores i dies lectius pel “de-curs natural de l’any”. Els respon-sables de la Conselleria argumentenque les coincidències de les festes iels ponts en el calendari escolar per-meten allargar les activitats dos

dies més. El Sindicat insisteix, comen anys anteriors, que els dies fes-tius o els ponts “no poden ser l’úniccriteri per a determinar el calenda-ri escolar”, i ha demanat negociarl’ordre marc del calendari escolar —que és de 1998— “per evitar aques-tes arbitrarietats o la concentració deles proves de setembre en pocsdies, que perjudiquen l’alumnat i lestasques d’avaluació del professorat”.

STEPV exigeix la negociació con-junta de la jornada i el calendari es-colars, per tal que els consells esco-lars puguen adoptar fórmules distin-tes de les establides per l’administració,com ara la jornada contínua.

Com a novetat, enguany els ConsellsEscolars municipals poden renunciara fixar els tres dies festius que els co-rrespon, de manera que les horeslectives poden passar a 877 en infan-til i primària i a 1039 en els dos primerscursos de la ESO .

Les instruccions dictades per la Con-selleria d’Educació sobre admissiód’alumnes ha disparat les alarmes enels centres que desenvolupen la mo-dalitat lingüística d'ensenyament envalencià. Des d’aquests centres s’haadvertit que la introducció d'una casellad'opció lingüística en la sol·licitud dematrícula per a l’alumnat d’Infantil detres anys i les instruccions sobre elscasos en què la persona sol·licitant de-mana una modalitat lingüística diferentde l’oferida pel centre, podrien ame-naçar la continuïtat dels programesd’ensenyament en valencià, PEV i PIL.

Si els temors més pessimistes esconfirmen, havent-hi vacants i perconsideració als requeriments dels pa-res, els centres podrien formar grupsescolars de modalitats lingüístiques di-ferents, compartint un mateix espai es-colar. En un hipotètic escenari, aquestsgrups podrien actuar per a aplanar elcamí per a futurs canvis de modalitatsen altres nivells i centres educatius,

com podria desprendre’s de la lectu-ra de les instruccions de l’adminis-tració. D’aquesta manera, amb poc detemps, una reduïda i dispersa de-manda podria minar la llarga i fecun-da experiència dels programes d'en-senyament en valencià a les comuni-tats educatives, uns programes quehan estat impulsats amb el consens detots els sectors implicats.

L’apartat de les instruccions as-senyala que “en el cas que no hi hajavacants de la modalitat lingüísticasol·licitada en la zona d’influència,l’administració educativa (...) estudia-rà la possibilitat d’atendre la dita de-manda, en la zona d’influència o en unaaltra zona de la localitat, d’acord ambla planificació educativa”. En altres pa-raules, la Conselleria intentarà col·lo-car la peça del trencaclosques, enca-ra que no encaixe en el tipus de vacantgenerada pel centre educatiu. No ésciència-ficció, ja està passant.

6 / 224 / JUNY 2009

ENSENYAMENT

AllioliLa comunitat educativa ha de decidirl’horari que més s’adequa a les seuesnecessitats. Aquesta va ser la prin-cipal conclusió de la jornada sobre laflexibilització horària organitzada aCastelló de la Plana el 30 de maig perl’Escola de Formació Melchor Bote-lla. Les intervencions van donar a co-néixer els processos mampresos aCastella-la Manxa i Andalusia, ava-

luats favorablement pel professorati les famílies.

En el transcurs de la jornada, esvan presentar els projectes d’horarisescolars de dos centres de Castellói de Benicàssim que no demanen mésplantilla ni pressupost i que tenen elsuport de la comunitat educativa.Els projectes estan pendents de des-plegar per faltar-los la preceptivaaprovació de l’administració. En la jor-nada es van rebutjar les declaracionssobre la jornada continuada efec-tuades per la secretària d’Educació.Uns dies abans, Concha Gómez ha-via donat per tancat el debat senseescoltar les diferents opinions exis-

tents a la comunitat escolar, ni les ex-periències reeixides en altres co-munitats autònomes. A les paraulesde Gómez, que va associar la jorna-da continuada amb el fracàs escolar,un dels portaveus del Sindicat vamanifestar la seua “sorpresa” perquè“el País Valencià, amb la jornadapartida, encapçala el fracàs escolaren tot l’estat”. En l’acte es va recla-mar l’obertura, per part de l’admi-nistració educativa, d’un autèntic de-bat social.

STEPV ha manifestat el suportals 10 col·legis d'Alacant que hansol·licitat implantar la jornada conti-nuada a partir del curs 2009/10.

Educació no vol ni sentirparlar de la jornadacontinuada

Allioli La Conselleria d’Educació està res-ponent amb distintes modalitats deboicot a l’ampliació de sol·licituds deprogrames d’ensenyament en valen-cià. L’administració, seguint pautes di-versificades i molt definides, ignora lesdemandes d’instaurar línies d’ensen-yament en valencià, o transformar pro-grames “d’incorporació progressiva”—PIP, majoritàriament en castellà—a programes en valencià (PEV) o d’im-mersió (PIL).

A l’IES Ballester Gozalbo, de Valèn-cia i Rei en Jaume d’Alzira se’ls ha de-negat constituir un programa PEV en 1rde batxillerat. Als CP Antonio Arnelles,de Castelló, Emilio Lluch, Nàquera, CP

núm. 5 i 6, de Catarroja, i Amadeo Tor-tajada, de Mislata, se’ls nega la trans-formació de línies en programes en va-lencià. Els centres concertats, com elcol·legi Sant Cristòfol Màrtir, de Pi-cassent, tampoc no se salven del boi-cot. En altres casos, la conselleriaclausura programes en valencià i de-riva l’alumnat cap a altres centres. L’a-lumnat de l’IES Ramon Llull, de Va-lència, argumenten, “pot continuar elsseus estudis en valencià en altresinstituts (Serpis o Cabanyal)”.

També s’imposen programes PIP,sense consultar els centres. Al CP He-rrero de Castelló, s’ha imposat una se-gona línia d’infantil de tres anys, queno s’havia sol·licitat. També hi ha cen-

tres amb sol·licituds denegades deprogrames en valencià, que superenl’oferta. L’alumnat afectat es deriva capa altres centres. Finalment, s’aplica elsilenci administratiu a centres quesol·liciten convertir línies PIP en pro-grames en valencià o ampliar les quetenen en funcionament. El CP Lluís Vi-ves de Silla està en aquest grup.

STEPV té constància, a més, que in-formes favorables de la inspecció pera la implantació de programes en va-lencià han estat rebutjats pels res-ponsables polítics superiors. Les de-negacions, a més, solen ser comuni-cades a les direccions dels centresverbalment i sense justificar-ne elsmotius, un fet que dificulta la inter-posició de recursos.

L’última de les iniciatives que hatranscendit és la potenciació de cen-tres monolingües d’ensenyament ex-clusiu en castellà, com l’IES RamonLlull, a València. En aquests casos, laconselleria impedeix la constitucióde grups en valencià i castiga l’alum-nat afectat, que ha de matricular-se enl’altra llengua o desplaçar-se a cen-tres més distants.

Boicot selectiu i diversificatcontra el valenciàEl repertori d’ardits de la conselleriadificulta l’escolarització en la llengua pròpia

La Conselleria encara no ha nomenat els equips directius dels centres

Per primera volta, l’administració no hapublicat abans de juny les resolucionsdels procediments per a nomenar lesnoves direccions dels centres educa-tius per al pròxim curs acadèmic. Elsprocediments administratius preveuenque les persones implicades han dedisposar d’un mes per a presentaral·legacions o recórrer els nomena-ments, un termini que podria deixar al-guns centres sense direcció des de l’1de juliol. Aquest retard, segons STEPV,“fa palesa la negligència i incapacitatdels actuals gestors educatius”.La conformació d’equips directius encol·legis i instituts resulta decisiva pera mamprendre les tasques pròpies del’inici de curs. A més, en 2009/10 estàprevista la imposició de la sisena horalectiva; els “programes plurilingües”;el desplegament de llengües estran-geres en infantil, primària i cicles for-matius; la nova organització dels bat-xillerats; i un calendari que incremen-ta els dies lectius i avança el lliuramentde les qualificacions en secundària ibatxillerat.

El professorat interí a l'exterior exigeix al ministeri milloreslaborals i retributives

Més del 60 per cent del professorat in-terí que treballa en els centres de pri-mària i secundària en l’estranger va se-cundar, el 20 de maig, la vaga convo-cada unitàriament per STES, ANPE,CSIF, CCOO i FETE-UGT. La mesura depressió era la resposta a la negativa delMinisteri d’Educació a negociar la mi-llora de les condicions laborals delcol·lectiu. Els docents interins quetreballen en l'exterior pateixen una si-tuació laboral insostenible, a mésd’importants reduccions salarials, ambgrans diferències amb el professoratfuncionari en l'exterior i amb els resi-dents a l’estat espanyol. Una mestra in-terina en l’estranger pot arribar a per-cebre, per exemple, un sou mensualentre 1.300 i 1.500 euros, perquè laseua nòmina no incorpora cap com-plement d'estrangeria. En la majoriadels països, a més, el professorat in-terí no compta amb l'assegurança d'a-tenció sanitària coberta pel ministeri ipateix una gran inseguretat laboral coma conseqüència dels rigorosos pro-cessos d'avaluació a què es veu sotmés.

La Conselleria torna a augmentar les horeslectives del pròxim curs

1998/99 2005/06 2008/09 2009/10 Increment850 849 852 862 +12 hores971 1.005 1.009 1.021 +50 horesESO (1R CICLE)

INFANTIL I PRIMÀRIA

Nou calendari, més hores

� Infantil i primària. Inici d’activitats escolars, 8 de setembre; acabament,22 de juny.�ESO, FP i batxillerat. Inici, 15 de setembre; acabament, 23 de juny.�Ensenyaments artístics, EOI i FPA. Inici, 28 de setembre; acabament, 23de juny.

(Educació infantil, primària i secundària)

Escoles amb programes PEV i PIL, amenaçats per lesúltimes instruccions de la Conselleria

PROGRAMES EN VALENCIÀ?

L’OPCIÓ LINGÜÍSTICAUNA ESPOLETA P

ER ALS

JUNY 2009 / 224 / 7

La fi de curs ens ha arribatenguany atipats dedeclaracions i titulars, peròfamolencs de noves

realitats amb què esperar, amb bonsànims, l'arribada del següent.Comptat i debatut, ací cadascú va a la d'ell o, com diuen per la Ribera,tres per al sac i el sac en terra. Elproper curs començarà com acabaaquest, hipotecat, llastat per unacircumstància política deplorablecom és la de no saber sicontinuarem com estem o anirem a pitjor. La sensació és que el futurs'ajorna.

Per a acabar-ho d'adobar, a laprimera calor se suma el tedimediàtic d'una campanya electoralque, amb l'excusa de les eleccions alParlament Europeu, es planteja comunes primàries... A tres anys vista deles eleccions casolanes! S'estàperpetrant una campanyapermanent quan el que cal és cridar:Anem per feina! I posar-s' hi. No enseixirà debades. Les primeresconseqüències solen ser elsexcessos i, tot seguit, les abstencions—i que només siguen lescomputables.

Hi ha excessos i excessos: queuns candidats, imputats per lajustícia en casos de corrupció,reclamen una sentència extrajudicialen forma de majoria electoral n'ésun de gros. Que, damunt, titlen denous inquisidors, sin razón nicorazón, a qui pretenen que lesseues suposades faltes es jutgen enels tribunals, és arredonir-ho deperversió moral i política. I se'lsompli la boca de com és d'importantl'educació. Quina barra!

ALLIOLI de juny de 1980 ja sen'ocupà, dels inquisidors, els únicsinquisidors que hi ha hagut, elsavantpassats societaris i ideològicsde Cañizares i companyia, els quejuguen ara a confondre avortament i assassinat, i adés, llibertat deconsciència i delinqüència.Inquisidors com l'arquebisbe SimónLópez, que el 31 de juliol de 1826jutjaren i penjaren en la forca de laplaça del Mercat de València elmestre de Russafa Gaietà Ripoll i Plapels delictes de “no oír misa enninguno de los días de precepto, ni enNavidad; que cuando pasaba S.M. deViático a los enfermos por delante dela escuela, no salía a la puerta atributar el culto debido a Dios, sinembargo de que los muchachos lohacía”. Fa 183 anys i ja hanbescanviat els morts pels botxins.

ADÉS I ARA

Inquisidors

VICENT ESTEVE

ENSENYAMENT

AllioliSTEPV i Acció Cultural del País Va-lencià han denunciat davant el jutjatd’instrucció de València el consellerd’Educació, Alejandro Font de Mora,per no incloure en les ordres de con-vocatòria d’oposicions docents de2009 la llicenciatura de Filologia ca-talana per a l’exempció de les provesde coneixement del valencià.

La convocatòria d’oposicions de2009 per a ser docent en l’ensenya-ment públic valencià ignoren nova-ment les 16 sentències del TribunalSuperior de Justícia i la del TribunalSuprem, del desembre de 2008.STEPV ha instat reiteradament elconseller i el govern valencià a “aca-tar les sentències judicials i a aban-donar la política d’agressions contrala unitat de la llengua”. En l’última de-

núncia, el Sindicat, que considerapresumptament vulnerats els articlesreferits a la desobediència a la justí-cia i a la desviació de diners públics,insta la justícia a estudiar aquests fets,

“per si pogueren ser constitutiusd’infraccions penals i per fer el se-guiment del tràmit oportú i la depu-ració de les responsabilitats a què ha-gueren donat lloc”.

En recursos anteriors, presen-tats amb idèntiques al·legacions, lessentències del màxim òrgan judicialdel País Valencià, sempre han sigutfavorables a les entitats denunciants,com ara STEPV i les universitats.La darrera sentència del Supremaclareix que la denominació de va-lencià’, referida a la llengua que esparla al País Valencià, no és excloentde la denominació de “llengua cata-lana”: “Debe darse una respuesta ne-gativa a la cuestión de si la denomi-nación ‘lengua valenciana’, emplea-da por el Estatuto de Autonomía de laComunidad Valenciana, tiene carác-ter excluyente e impide el uso de cua-lesquiera otras, con referencia ob-viamente a la ‘lengua catalana’”.D’altra banda, els dictàmens de l’Acadèmia Valenciana de la Llen-gua, entitat que depén de la Genera-litat, reconeixen la unitat de la llen-gua catalana.

El Sindicat també ha presentat unrecurs contenciós administratiu con-tra les ordres de convocatòria d’opo-sicions davant el Tribunal Superior deJustícia.

Allioli Els sindicats STEPV, AFID, CAT i FETE-UGT han desplegat una cam-panya de mobilitzacions contra elnou sistema telemàtic d’adjudica-cions de places docents imposat perla Conselleria d’Educació. El nou mo-del, consideren, “suposa un clar re-trocés en garanties i condicions la-borals que a més pot entrebancar l’or-ganització i el funcionament normaldels centres en l’inici de curs”.

El sindicats exigeixen el manteni-ment de l’actual sistema presenciald’adjudicacions, que permet “la pos-sibilitat d’elecció fins al final del pro-cés i el coneixement de la vacant ob-tinguda en el mateix acte d’adjudica-ció i abans de començar les vacancesdel mes d’agost”. S’ha fet un envia-ment massiu d’escrits de protesta itres concentracions davant les seusdel Consell, en les tres capitals, i lavaga del 15 de juny.

L’actual sistema d’adjudicacions,segons STEPV, “està consolidat, éssenzill, transparent i garantista, per-què es fa amb coneixement de les va-cants i de les persones que hi parti-cipen, a la vista del professorat i sotacontrol sindical”. El sistema presen-cial, a més, “permet que els centresdocents i el professorat estiguen endisposició de començar el curs ambnormalitat l'1 de setembre”. STEPVconsidera que l’administració ha demillorar l’actual sistema de cobrimentde les substitucions, la gestió i co-

marcalització de les borses de treballi l’equiparació de les condicions la-borals del professorat interí amb lesdel funcionariat de carrera, qües-tions que la Direcció General de Per-sonal no vol negociar des de fa setanys.

El nou sistema d'adjudicacions te-lemàtiques afectarà enguany el pro-

fessorat del cos de mestres i en 2010s’estendrà als cossos de secundària.

El Sindicat ha advertit que el queara es presenta com a nou sistema“es va retirar en un altre moment perser molt complicat i perquè no ga-ranteix la publicitat i la transparència,dificulta el control del professorat i elssindicats, retalla la possibilitat d’e-

lecció i obliga a estar pendent de lesadjudicacions en juny, juliol i agost”.

Al professorat opositor o provi-sional que no òmpliga correctamentla instància telemàtica, Educació liadjudicarà una plaça d’ofici. En el casdels interins fins i tot podrien quedarexclosos de la borsa de treball.

El Sindicat du Font de Mora al jutjat per desobediència i malversació

Les adjudicacions telemàtiques, unretrocés en les condicions laboralsSTEPV diu que el sistema presencial és transparent i dóna més garanties al professorat

STEPV interposa un recurs contra les convocatòries d’oposicions

Multa i suspensió de càrrec públic

Els articles del Codi penalsuposadament vulnerats pelconseller, diuen, de maneratextual:� Article 410 Les autoritats o funcionaris públics que esneguen obertament a complirdegudament resolucionsjudicials, decisions o ordres del'autoritat superior, dictadesdins l'àmbit de la seuarespectiva competència i revestides de les formalitatslegals, incorreran en la pena demulta de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per al'ocupacio o l'exercici de càrrecpúblic per temps de sis mesosa dos anys.� Article 433 L'autoritat o funcionari públic que destinésa usos aliens a la funció públicaels cabals o efectes posats alseu càrrec per raó de les seuesfuncions, incorrerà en la penade multa de sis a dotze mesos, i suspensió d'ocupació o d'exercici de càrrec públic pertemps de sis mesos a tres anys.

Alejandro Font de Mora

Vaga i manifestació pel manteniment dels actes resencialsLa vaga del professorat interí i provisional, convocada pels sindicats STEPV, AFID i CAT, va tindre un seguiment del32% del col·lectiu afectat, especialment per part del professorat d’infantil i primària, que demanarà plaça en unesadjudicacions telemàtiques imposades per la Conselleria d’Educació. A les 12h unes 400 persones s’hanmanifestat a València per exigir el manteniment de les adjudicacions presencials. (Foto: A.S.)

8 / 224 / JUNY 2009

Educació infantil:fragmentada i oblidadaLa Generalitat deixa sense atendre lamajoria d’alumnes entre 0 i 3 anys

EDUCACIÓ INFANTIL

L’educació infantil és una etapa noobligatòria que s’estructura en dos ci-cles, 0-3 anys, i 3-6 anys, que té unagran rellevància. El primer cicle és elgran oblidat: la dispersió i la frag-mentació de centres, la dispersió depersonal, la poca inversió pública i, enel cas del País Valencià, l’abandó hi sónla tònica general.

El compromís de l’estat amb aques-ta etapa s’ha manifestat en la nova re-gulació que se n’ha fet des de la LOE,i la inversió econòmica per a l’etapa, queen el cas valencià es concreta en-guany en l’aportació de 100 milionsd’euros per a la creació de places deprimer cicle, segons el Conveni decol·laboració entre el Ministeri d’Edu-cació, Política Social i Esports amb laComunitat Valenciana per al Pla de Su-port d’Implantació de la LOE . Una bonanotícia per a un sector que només té 33escoles infantils públiques, i que es con-verteix en una mala notícia perquè laConselleria d’Educació dedica la sub-venció al finançament indirecte, de laxarxa privada, formada per 339 centres.

Una xarxa fragmentadaLa separació i fragmentació de l’etapatambé es fa evident en la tipologia decentres. Estan els anomenats cen-tres d’infantil, on només hi ha alumnatdel primer cicle, i els centres d’infan-til i primària, sense unitats de primercicle, i amb unitats de 3-6 anys i de pri-mària. També hi trobem una gran va-rietat de centres que atenen xiquets i xiquetes però no s’adeqüen al quemarca la LOE, ni al decret de mínimsper als centres de primer cicle. Peròsobretot és evident una consideraciódisgregada de l’etapa.

La dispersió del primer cicle ésencara major si repassem la diversitatde les xarxes dependents de les insti-tucions: la pública, que pertany a la con-selleria —escoles infantils—, la públi-ca de la xarxa municipal, algun centredependent de la Diputació i fins a 121centres vinculats amb els municipis. A més a més, hi ha un nombre inde-terminat de centres públics anomenats“guarderies laborals”. A tot això cal afe-gir la fragmentació de la xarxa priva-da: cooperatives —algunes, a la ciutat

de València, reconvertides des de l’an-tic patronat d’escola municipal—, cen-tres privats concertats, centres privatsque es mantenen en l’antic pla, prees-colar del Pla 70, una gran varietat deguarderies, jardins d’infància i fins i totludoteques que no considera la LOE i que s’allunyen del model d’etapaeducativa. Una franja sense control. Totplegat, configura, com es veu, unagran dispersió que hauria d’atendre i assegurar l’atenció educativa de la po-blació valenciana possible usuària, les156.206 persones d’entre 0 i 3 anys.

La fragmentació del primer cicle d’educació infantil impossibilita articularmitjans de coordinació que, segonsprescriu la LOE, cal establir entre elsprofessionals de l’etapa per assegurarels mecanismes de continuïtat i que es-tan regulats en l’ordre de 24 de juny de2008 (article 5) per la qual s’estableixl’avaluació de l’etapa d’infantil.

Mínima dotació, màxima ràtioEl sindicats STEPV i STAS han defés quecom a mínim s'apliquen les ràtios re-comanades per la Xarxa Europea d’Atenció a la Infància, que s’hauriend’estar aplicant des del 2006, i que són:4-5 alumnes per a 0-1 any, 9-11 alum-nes per a 1-2 anys, 13-15 alumnes pera 2-3 anys, i 18-20 alumnes per a 3-4anys. Unes ràtios que al País Valenciàs’havien aplicat des dels anys 70 i quea partir de 2005, i en virtut del Reial De-cret de Requisits Mínims (1004/91) esvan perdre per a iniciar un camí que ensha conduït a la situació actual. Ací tro-bem de forma generalitzada ràtios de25 alumnes per al cicle 3-6, que en elcas de centres privats, a la ciutat de Va-lència, voregen la trentena en unitats de3 anys. En el cas de 0-3 anys, les ràtioslegalment establides també s’han in-complit.

La Generalitat, que ha ignorat els re-quisits per a establir els espais, lesplantilles i el personal, s’afanya a mas-sificar les aules per amagar el raqui-tisme de la seua oferta. És l’autènticaveritat d’una política que retalla fins alsmínims les dotacions i que alhora per-met que se sobrepassen les ràtios perdamunt dels màxims.

AlcoiIbi

OnilSax

PetrerElda

MonòverAlacant

ElxAspe

Orihuela

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Benifairó de les VallsSagunt

BurjassotPaternaValènciaManisesAldaiaTorrent

GuadassuarAlzira

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

OndaCastellóEl Grau

AlmassoraNules

La Vall d’Uixò

•••••••••••••••••••••••••••••

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DELS CENTRES DE LA GENERALITAT(en unitats)

CENTRES D’INFANTIL SEGONS LA TITULARITAT(nombre de centres)

n

n

Preescolar Pla 70 i guarderies

Privats 1r i 2n cicle

Privats 1r cicle

Escoles municipals

Xarxa d’escoles infantils de la Generalitat

11

141

187

121

33

493

nNomés 19 de cada 100 xiquets i xiquetes trobaran plaça per al pròxim curs en un centre d’infantil del cicle 0-3 de la Generalitat

L’OFERTA DE PLACES D’INFANTIL (O-3)

UNA INSUFICIENT XARXA PÚBLICA PER AL PRIMER CICLE D’INFANTIL

CENTRES SOL·LICITUDS ADMESES % NO ADMESES %

VALÈNCIA 10 908 501 55% 407 45%CASTELLÓ 6 744 409 55% 335 45%ALACANT 17 1797 1193 66% 604 34%PAÍS VALENCIÀ 33 3449 2103 61% 1346 39%

�RESUM DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ PER AL CURS 2009/2010

Font: Conselleria d’educació, INE i elaboració pròpia / Gràfic: Amadeu Sanz

JUNY 2009 / 224 / 9

EDUCACIÓ INFANTIL

Rafael Miralles Lucena“El nostre calvari comença quan un grup demares i pares de 20 alumnes de dos anys,després d’estar admesos en l'escoleta i deformalitzar-hi la matriculació som convocats a una reunió urgent en la qual ens diuen quen'han quedat exclosos”. De la indignació, LucíaGarcía Mengual (Castelló de la Plana, 1974),mare de dues xiquetes de dos i set anys, vapassar a encapçalar la protesta d’un grup demares treballadores que es resistien a acceptar les explicacions dels responsablesde la Conselleria. Ha passat un any i a LucíaGarcía encara li costa entendre que aquestescoses puguen passar en l’educació pública,concretament a l’escola infantil NostraSenyora de Lourdes, a Castelló de la Plana.Com comença tot?L’any passat, una setmana després definalitzar el procés de matriculació en elcentre, em comuniquen que la meua filla s’hiha quedat fora. La conselleria havia promésque enviaria a l'escoleta una educadora més sihi obrien una nova aula, però l’escoleta, quetemia que la conselleria no compliria lapromesa, va fer un sorteig i en van quedarexclosos vint alumnes, entre elles la meua fillade dos anys.Vau recórrer davant l’administració?Els pares afectats vam elaborar un recurscol·lectiu i uns quants en vam presentar unaltre a títol individual. L’administració es vaposar en contacte immediatament ambl’escoleta, i va assegurar, l'endemà, que escomprometia a enviar-hi l’educadora i que nocalia que presentàrem cap reclamació. Aixòera el mes de juny.Al setembre, tinc entés que van tornar elsproblemes.A punt de començar el curs, és quancomencen les mogudes més fortes.

L’educadora no arribava, i la directora delcentre va començar a posar-se nerviosa.Normal, hi havia vint criatures, moltes ambbolquers, que havien d’anar a una aula sensel’equipament ni l’adaptació prescrita per llei i que no disposava de vàter. Cada volta quel’educadora acompanyava als serveis els qui honecessitaven, la resta del grup s’havia dequedar a classe sota la responsabilitatd’alguna cuinera o netejadora.Aleshores és quan la vostra mobilització es famés visible.Ens vam haver d’organitzar, ens vam dirigir ala premsa i la protesta va obtindre unaimportant repercussió pública. El senyor Vilar[cap de la Direcció Territorial d’Educació deCastelló] i la inspectora se'n rentaven les mansi no feien res per a resoldre res, sempre ensdeien el mateix: “No és un problema nostre,depén de València, de Funció Pública i Hisenda”.Però estaven incomplint l’acord de plantilles...Efectivament, l’acord de 2005 entre laConselleria d’Educació i els sindicats estableixque en les escoletes hi ha d’haver una mestrad'infantil amb funcions de directora i unaeducadora per aula. Però per a l’administraciól’acord era, segons ens deien, “paper mullat” i que la norma que valia era un reial decretque no preveia ampliar la plantilla del centre, i que les educadores depenen de FuncióPública. Davant això, vam començar a manifestar-nos a les portes del col·legi perdenunciar la situació.Pel que va publicar la premsa, sembla queestàveu molt indignades...La gota que va fer vessar el got va ser que una de les educadores i la directora van cauremalaltes i van demanar la baixa. Un dia, a l’entrada de l’escola, a les mares i els paresd’una aula els van dir que no podien deixar-hi

els xiquets perquè les altres educadores nose’n podien fer càrrec. Allí mateix, els paresvam decidir anar-nos-en a la DireccióTerritorial. A la inspectora li vam fer veureque l’escola patia una situació insostenible,que havíem de treballar i necessitàvem queels nostres fills anaren a escola. Abanshavíem remés escrits a l’ajuntament, la conselleria, la premsa, els partits polítics...,ens havíem reunit amb els sindicats,pressionàvem per totes les bandes. Els diarisinformaven cada dia de la nostra situació,però no aconseguíem res. Quant de temps es va allargar la situació?Just el mateix dia que vam parlar amb lainspectora, a l’hora de dinar, va arribar unamestra per substituir la directora. L’organització del col·lectiu va ser decisiva...Per a tindre força és fonamental anar com unapinya i reclamar el que ens correspon, totspaguem impostos, a tres o quatre no els fancas. Vam haver de constituir-nos comassociació de pares afectats per reclamar i dirigir-nos col·lectivament a instànciessuperiors, el síndic de greuges o el defensordel poble. Quina és ara la situació de l’escola?De cara al curs 2009/10, es mantenen lesquatre aules i les quatre educadores, a més dela directora, però l’educadora de reforç encarano l’han enviada, fa un dies hem tornat a denunciar-ho. És preocupant que unamajoria de famílies desconega la situació deles escoletes, i no arribe ni a presentar-hi lasol·licitud de matrícula, perquè creu que noobtindrà una puntuació suficient. A Castelló, lanostra és l’única escoleta pública, la resta sónprivades. Sembla mentida que l’administracióes faça la cega davant una demandagrandíssima de places en aquests nivellseducatius. Hi ha una consciència suficient sobre lanecessitat d’ampliar l’oferta d’escoletespúbliques?Una guarderia privada costa entre 300 i 400euros mensuals. Si estàs treballant, encarapots pagar-ho retallant la despesa d’altrescoses. Però si no treballes —era el meu casl’any passat—, dur una filla a un centre privatés senzillament impossible. I hi ha unacarència vergonyosa de places en la xarxapública. En la nostra escola, per exemple, ésun escàndol que hi haja dues aules tancades,on podrien escolaritzar-se 40 alumnes més.No està garantit l’ensenyament en el primercicle d’infantil?A Castelló, la conselleria no garanteix l’accés auna plaça escolar pública de zero a tres anys.Hi ha escoletes al Grau o a Borriana quen'agafen de més menuts, però a Castellónomés en matriculen a partir de dos anys. I enel millor dels casos, els xiquets només estanun curs en aquesta escoleta. El curs passat s’hivan quedar 40 xiquets fora i enguany semblaque encara n'han sigut més. Per què és tan important l’educació dels 0 als3 anys?No és el mateix que els xiquets estiguen a casa amb sa mare o son pare que estiguenrelacionant-se amb altres xiquets, són mésoberts, estan més espavilats... Ho veig ambles meues filles: la major no va anar al’escoleta fins que va fer tres anys i és mésretreta. La menuda és molt més desperta i activa i es relaciona molt més amb la gent,gràcies a la socialització de l’escola. A bandad’això, si treballen el pare i la mare, no potsdeixar sola la teua filla en casa, senseescoletes no pots conciliar la vida laboral i familiar. És lamentable que una escoletapública com la nostra no funcione al cent percent, i més amb una crisi que afecta sobretotles famílies treballadores, que són les quemés ho necessiten.

«Sense escoletespúbliques no potsconciliar la vida laborali familiar»

Els orígens d’unaetapa clau

En els últims anys setanta,amb el desenvolupisme i laindustrialització, s’originauna gran demanda de mà

d'obra que possibilita que la donas'incorpore de manera generalitzadaal món del treball. La necessitatd'atendre i cuidar els xiquets i lesxiquetes que el sistema educatiu noescolaritza (0-4 anys) és l’origend’una xarxa de guarderies infantilsque comença a constituir-se.

El Ministeri d’AdministracionsPúbliques i Assumptes Socials, permitjà de l’Instituto Nacional de AcciónSocial (INAS) i alguns ajuntaments,intenten respondre a aquestanecessitat. Tot seguit s'hi incorpora lainiciativa privada, en presentar-sel’activitat en una oportunitat denegoci. Per a posar en marxa uncentre no calia complir moltsrequisits, perquè les guarderies esregien com una activitat industrial.Hui encara hi ha un conjunt deludoteques i jardins d'infància quefuncionen sense disposar de capplantejament educatiu. A mitjan anyshuitanta, les guarderies incorporenun nou plantejament sobre la infància

i el seu desenvolupament, i s’aproximen a una concepcióeducativa. La LODE (1985) regula lanova normativa sobre l'educacióinfantil d’aquests centres.

La Conselleria d'Educació, ambles competències educativestransferides, comença a posar lesbases d'un model públic, amb unaxarxa pròpia a la qual s’hi afigen lesguarderies procedents de l’INAS. Desde la Generalitat es potencia unanova xarxa municipal i es financenels ajuntaments que ja compten ambcentres d’aquest tipus. També s'obriuna línia de finançament per a laxarxa de cooperatives educativessense anim de lucre que jafuncionen: les escoles infantils,popularment conegudes com aescoletes.

La incorporació a Europa generauna altra xarxa de centres infantils,les guarderies laborals, finançadesamb els fons procedents de la UE i que s'instal·len prop de gransempreses i als polígons industrials.

Finalment, la LOGSE configura i desenvolupa l'educació infantil comun ensenyament de règim general,una etapa educativa amb entitatpròpia els ensenyaments de la quales desenvolupen en centreseducatius específics.

Lucía García Mengual, mare d’alumna de l’escola infantil Nostra Senyora de Lourdes, de Castelló de la Plana

ENTREVISTA

Lucía García Mengual / R. M.

JUAN MIGUEL MUÑOZ

La LOGSE configura l'educació infantil com unensenyament de règim general

10 / 224 / JUNY 2009

ENSENYAMENT PRIVAT

AllioliLa Conselleria d’Educació ha denegatla sol·licitud del consell escolar delcol·legi concertat Sant Cristòfol Màrtir,de Picassent, de transformar una de lesdues línies del programa d’incorpora-ció progressiva (PIP) en una altra d’en-senyament en valencià (PEV). El centreva iniciar el procés per reclamar el can-vi de programa amb una enquesta a lesfamílies, que van manifestar la volun-tat d'escolaritzar els fills i filles en va-lencià. El claustre del professorat tam-bé va aprovar la iniciativa.

A pesar que la inspecció i la direc-tora territorial van trametre la sol·lici-tud, l’inspector, seguint les instruccionsde la secretària d'Educació, Concha Gò-mez, va informar verbalment al centreque la línia en valencià estava denega-da. En l’escrit que el titular del centre,Vicent Cardona, va remetre a la secre-tària autonòmica, manifesta que el

centre no necessita cap autorització pera complir “un dret que considere quetinc, nosaltres procedirem a matricu-lar en valencià”.

STEPV ha qualificat la decisió de Gó-mez, d'“injusticada” i “intolerable”.“Aquest tipus d’actuacions contra el va-lencià demostren, una vegada més, l’ac-titud dels responsables d'Educació da-vant la necessària i urgent ampliació deprogrames d’ensenyament en valenciàen els centres concertats”. Aquests pro-grames només representen una ínfimaminoria de l’alumnat escolaritzat en lallengua pròpia del País. Un informe ela-borat per STEPV mostra que el 94% delsestudiants en valencià estan escolarit-zats en centres públics (www.intersin-dical.org/stepv/allioli/index.htm). “Lestraves i denegacions de sol·licituds deprogrames d’ensenyament en valenciàper part de la conselleria, representen“un pas més en la política antivalencianade la Generalitat”.

STEPV ha sol·licitat una reunió ur-gent amb responsables d'Educacióperquè aclarisquen la situació a Picassent i donen garanties que no estornaran a ignorar les decisions adop-tades per centres que decideixen de-mocràticament implantar programesd’ensenyament en valencià.

AllioliLes posicions dels sindicats i la patro-nal en el VI conveni de l’ensenyamentconcertat es troben fortament enfron-tades, un fet que dificultarà avançar enla negociació. A pesar que les patronalsvalencianes CECE i Educación y Ges-tión s’han mostrat satisfetes perquè es-timen que la signatura és imminent,des d’STEPV la percepció és molt méspessimista: “Segur que no serà un con-veni ràpid”.

En la primera reunió negociadora elbloc sindical va presentar una plata-forma de mínims per a incorporar-laal conveni i millorar la redacció de l’ar-ticulat. Amb caràcter general es pro-posa un increment salarial del 3%per a tots els nivells, centres i cate-gories. Per al professorat, els punts es-

pecífics que es plantegen són: adap-tació de la legislació vigent (Llei d'igualtat, Estatut dels Treballadors...);activitats lectives i no lectives, amb unmàxim de 25 periodes lectius; permi-sos per adopció i per acompanyar almetge; complements retribuïts auto-nòmics. Per al personal d’administra-ció i serveis, en les 57 hores a dispo-sició de l'empresa, es planteja con-templar com treball efectiu el descansen jornada continuada i es determinendos dies continuats de descans set-manal, en el cas de que no es pugagaudir en cap de setmana el descansd'un dia i mig.

Entre les posicions de les patronals,que redueixen la seua proposta d’in-crement salarial a l’1,4% per al PAS i personal no concertat i d’una quan-

tia equivalen a l'increment del mòdulper als docents, hi ha la pretensió ques’accepte la possibilitat d’ampliar la jor-nada laboral dels docents en 90 horesanuals, sense la consideració d’ex-

traordinàries, per a activitats extraes-colars o organitzades per l'empresa.Aquestes activitats es plantegen com“de lliure oferta per part de l'empresai voluntàries pels treballadors i les tre-

balladores”. En el cas de les retribu-cions per càrrecs unipersonals, la pa-tronal, no ha fet oferta de millora, i l'en-senyament només serà gratuït perals fills i filles del personal que treba-lla al centre. Les patronals pretenen su-primir la comissió mixta de places degratuitat.

A més, els representants de les em-preses volen augmentar la jornada delpersonal docent que treballa ambalumnat d’entre 0 i 3 anys: per als mes-tres, fins a les 1.362 hores anuals (32setmanals); educadores infantils, 1.620hores (38 setmanals); assistents, 1.640hores (39 setmanals). Per aquest per-sonal volen aplicar una distribucióirregular de la seua jornada laboral, unmes de vacances, preferentment en es-tiu, i altres10 dies retribuïts a l'any, se-gons el criteri de l'empresari.

Les patronals valencianes han ad-vertit que no negociaran un acord pera demanar a la Conselleria d'Educacióel pagament a compte fins que no essignen les taules salarials del conve-ni. Amb aquest condicionants, l'ac-tualització salarial del 2009 no seràefectiva fins la signatura del conveni.

Educaciódenega la líniaen valencià a una escola de Picassent

Sant Cristòfol Màrtirmatricularà l’alumnat “en compliment del dret”

Plantilles de cicles formatiusLa Conselleria d'Educació ha tornat a ajornar, en la mesa tècnica del 3 dejuny, l’acord de plantilles per a la for-mació profesional, pendent des de lasuspensió de les negociacions sobreaquest punt, a finals de 2005. L'admi-nistració assegura que plantejarà as-pectes que puguen incorporar-se alspressupostos de 2010. En primer lloc,caldrà establir l'assignació horàriadels equips directius i quantificar l'as-signació dels mòduls en funció de lesnoves titulacions que en el 2010/11s’impartiran. D’altra banda, la intro-ducció de l'anglés des de 2009/10, su-posarà la reducció de dues hores lec-tives en determinades àrees, cosaque suposarà una reestructuració so-bre la qual l'administració donaràinstruccions al juliol. En els centres es-pecífics, a més, l'increment horaris’aplicarà segons la tipologia delscentres, 12 o 25 hores. Pel que fa a lesplantilles, sindicats i patronals hancoincidit en la necessitat d’arribar a unconsens que permeta l’aplicació de l’acord subscrit el 2005.

CPT i altres despesesSindicats i patronals han plantejat laconveniència de subscriure un acordque evite que les persones que han dei-xat de cobrar el complement personaltransitori (CPT) hagen de presentar unareclamació formal. La posició de laconselleria, que no accepta una solu-ció pactada i pretén que els afectats se-guisquen formulant les reclamacionsper via judicial, assegura que estàavalada per un informe de 2007 delsseus serveis jurídics, que denega el pa-gament del CPT.

Finalment, per a elaborar els pres-supostos de 2010, l'administració hatraslladat a Hisenda l'actualitzaciódels mòduls de despeses de funcio-nament. El càlcul aplica els augmentsanuals previstos en l'acord de 2004 i que ha ratificat en anys posteriors. Pera 2010, el mòdul de 2009 no incorpo-ra cap increment: infantil i primària,8.069,94 euros; educació especial,8.239,72 euros; primer cicle d’ESO,9.736,11 euros; segon cicle d’ESO,10.746,15 euros.

La mesa tècnica ajorna de nou l’acord de plantillesEl complement personal transitoris’haurà de seguir reclamant per viajudicial

El conveni de concertadacontinua estancatLes primeres negociacions allunyen les posicions

El Punt, només per subscripcióAjude’ns a buscar nous subscriptors Si coneix alguna persona que es trobe interessada i encara no és subscriptor de l'edició d'El Punt del País Valencià, només cal que el convide aremetre la butlleta que figura al peu d'aquesta plana o que telefone al 902 45 60 00. També pot fer-ho directament per internet a l’adreçahttp://quiosc.elpunt.cat. Li enviarem el setmanari directament a sa casa i sense cap recàrrec. Moltes gràcies per la seua col·laboració.

Aquests programesnomés representen una ínfima minoria de l’alumnat escolaritzaten la llengua pròpia del País

Hi ha la pretensió ques’accepte la possibilitatd’ampliar la jornadalaboral dels docents en 90 hores anuals

A.S.

El castell de La Mota, a Medina delCampo (Valladolid), va ser el marcelegit per a les jornades Trabajar enigualdad en tiempos de crisis de laConfederació Intersindical. Les sin-dicalistes arribades d'arreu de l’es-tat, vora d’un centenar de dones i unadesena d'homes, hi van debatre, del15 al 17 de maig, distints aspectes re-

ferits a les polítiques d'igualtat: le-gislació europea, estatal i autonòmi-ca; plans d'igualtat de les empreses,l'administració i l'escola; situació la-boral de les dones a la Unió Europea;formació i orientació necessàriesperquè l’alumnat accedisca en igual-tat de condicions al mercat laboral.Els debats van evidenciar les dificul-

tats per a treballar en igualtat entemps de crisi. En les jornades va in-tervindre una delegació de la Inter-sindical Valenciana i STEPV. Durant elfranquisme, el castell de la Mota vaalbergar l'escola de formació de laSección Femenina, la institució de-pendent de la Falange que es dedi-cava a inculcar a les dones els valorsdel nacionalcatolicisme. Sobre les do-nes, el 1958, l’organització presididaper Pilar Primo de Rivera, els reco-manava: “Si tú tienes alguna afición, in-tenta no aburrirle hablándole de ésta,ya que los intereses de las mujeres sontriviales comparados con los de loshombres”.

JUNY 2009 / 224 / 11

SALUT LABORAL / POLÍTIQUES D’IGUALTAT

Aquesta dona, que convertíla curiositat en un ofici, vamorir discretament, als 82anys, com qui apaga el

llum de la tauleta de nit i deixa decomptar les síl·labes dels seusversos insomnes. Amb la distànciaque el temps atorga, passatl'impacte del seu traspàs, una allaude paraules han acompanyat la seuapartida: premsa escrita, blocs, diarisdigitals, reunions, escoles, fòrums,no pas televisió (ai las!), s'han fetressò de l'empremta que Carmelinadeixa en la nostra petita imalaguanyada pàtria. Per començar,protagonitzà l'embranzida d'un camíde recuperació durant els anys deTransició en què, àvids de referents,valencians i valencianes ensagafàvem a les manifestacionsculturals i literàries més immediatesque ens recordaven qui havíem sigut,qui havíem de ser després de tantsanys de mudesa. La seua Matèria deBretanya (1976) fou, juntament ambalguns altres títols com RamonaRosbif, Els cucs de seda, Te deixamor la mar com a penyora, unanovel·la de capçalera, una branca arecer de la qual, nàufrags de lletreslliures i en català, redescobríem unallengua viva i vital. A la primeria delshuitanta, quan la llengua delsvalencians per fi es feia lloc al mónde l'ensenyament, aquesta novel·lade records d'infantesa, fou lecturaobligada a instituts i universitats. Defet, és un dels primers llibres encatalà que recorde a lesprestatgeries de casa. D'altra banda,i més enllà d'aquest indiscutible puntde referència, la veu de Sánchez-Cutillas representa la dona, lapersona que s'ompli de coratge i ultrapassa les fronteres de la por i la submissió. Dona entre moltshomes (Fuster, Estellés, SanchisGuarner, Valls) es va definir com lafèmina rebel i bohèmia que el seutemps no permetia. La seua obra escompleta amb estudis historiogràficsi un grapat de llibres de poesia. Elsseus versos, per bé que eclipsats perl'impacte que tingué la novel·la, sóntransparents i captivadors, comaquests que va escriure al llibre Elsjeroglífics i la pedra de Rosetta i queens evoquen per sempre aquelldesig de perdurabilitat que defineixels poetes.

Jo tindré una mort incolora, com unriu antic sense baladres. I l'atzavara i elsnúvols i el blindatge fosc del vent,soterraran el meu nom a la cripta azòticadels faunes. Però un jorn, a l'hora delseny del vaticini, tornarà als meus llavisel suc agredolç de la magrana.

PETJADES DE DONA

Com unformigueig deversos, CarmelinaSánchez-Cutillas

BEGONYA MEZQUITA

Les polítiques d’igualtat, a debat en unes jornades de la Intersindical

Mingo OrtolàLes notícies recents sobre l’anomenada gripporcina, grip nova o grip A (H1N1) a la Comunitatde Madrid, amb vora un centenar de casosconfirmats en centres escolars, a més delsdetectats a l’Universitat Politècnica de València,han generat una certa alarma social, que no ésmés que la punta de llança d’un munt desituacions que es produeixen amb una certafreqüència en la majoria dels centres educatius.

En altres circumstàncies, aquestes situacions,per quotidianes, no mereixen l’atenció delsmitjans de comunicació. En efecte, cada dia elprofessorat es troba accidents o malalties,sobtades o no, que l'obliguen a actuar

ràpidament. En general, no té ni elsconeixements adequats ni els mitjans necessaris,però ha d’actuar per a fer front a aquestessituacions sobrevingudes.

La bona fe ens fa obrar d’acord amb lesnostres experiències, sovint adquirides per usos icostums particulars, que poden ser errades ocontràries a una profilaxi adequada. “Volerajudar” no està exempt de risc, perquè unaactuació incorrecta o negligent pot agreujarl’estat de la persona accidentada o malalta, amés dels problemes legals que se’n podenderivar per a qui actua.

En un tema tan sensible, la primera cosa quecal fer és evitar el tremendisme i l’alarmisme.

Però no hi val allò d'emprar la tàctica de l’estruç i amagar el cap. Cal cercar solucions positives,negociades amb l’administració educativa.Solucions que permeten prestar atenció a qui ennecessite, amb garanties perquè la nostra bonafe no comporte conseqüències negatives per a ningú.

És cert que hi ha algunes situacions que estancontemplades i protocol·litzades en la normativavigent, com per exemple l’actuació davant elscasos de meningitis i altres malaltiescontagioses. Val a dir també que la majoria delprofessorat i bona part dels equips directius hodesconeixen perquè aquests protocols dormenen despatxos, sovint d’altres conselleries, comara la de Sanitat.

Una primera reivindicació consisteix a exigirque se’ns facilite informació —als equipsdirectius, professorat, personal d’inspecció i gestors de la conselleria— sobre l’existència i elcontingut d’aquests protocols. No n’hi ha prou,però, amb la informació. També necessitem unaformació específica sobre aquests temes.

A més dels cursos de primers auxilisorganitzats pels Cefires, la Conselleria de Sanitati els serveis de prevenció de riscos laboralshaurien d’editar unes guies d’actuació rigoroses i senzilles, que ja estan disponibles en altrescomunitats autònomes (Andalusia i Castella i Lleó). La Conselleria d’Educació, tancapdavantera en innovacions més o menysestrafolàries en podria prendre nota.

Per tal de pal·liar aquestes deficiències, hi haequips directius de centres i, sobretot, algunesampes que han optat per contractar segurs ambentitats privades. Però l’administració no potdefugir les seues obligacions. Caldria conveniarentre el Servei Valencià de Salut, els ajuntamentsi la conselleria un conjunt de mecanismes quepermeteren la col·laboració entre les distintesinstitucions. Hi caldria incloure la presènciahabitual de professionals sanitaris en els centreseducatius.

Mingo Ortolà és coordinador de l’Àrea deSeguretat i Salut Laboral de l’STEPV

Emergències sanitàries escolars:

COM AFRONTAR-LES

Esparta (http://www.flickr.com/photos/esparta/3483781370/)

Rosa Graells Llort, mestra jubilada delcentre de formació de persones adul-tes (FPA) Miguel Hernández, de Sa-gunt, ha guanyat el premi Ciutat deDénia “per la seua dedicació a latasca educativa, en l’FPA, i per la seuavàlua personal com a lluitadora pelsdrets de les persones més desfavori-des”. En la trajectòria i el compromíssocial de Graells, fundadora de STEPV,membre del Moviment Cooperatiud’Escola Popular, l’Associació de Do-nes Creients del País Valencià i l’As-sociació Morvedre Acull, entre al-tres, destaquen les seues tasques enl’àmbit de la cooperació internacio-nalista.

Rosa Graells, Premi a la formació de persones adultes

Arxiu

La delegació de la Intersindical, davant del castell de la Mota / Arxiu

12 / 224 / JUNY 2009

POLÍTIQUES EDUCATIVES

Les organitzacions i persones que signemaquest Manifest estem profundamentpreocupades per la difusió de creences sobrel'escola que distorsionen greument larealitat. Per això afirmem que: �No és veritat que en l'escola predomine unmodel d'ensenyament diferent del tradicional.Al contrari, a pesar que hi ha moltsarguments en contra, la cultura escolardominant a Espanya segueix basant-se en latransmissió de bastants continguts desfasats,en l'aprenentatge repetitiu, en l'avaluaciósancionadora i en la prolongació de la jornadaamb abundants deures. La majoria del'alumnat, com sempre ha ocorregut,identifica el saber amb retindre informacióper a l'examen.�No és veritat que en l'escola hagen baixatels nivells. N'hi ha prou d'observar els llibresde text per a comprovar que cada vegada espretén ensenyar més continguts. La idea que"els nivells baixen" tracta de donar unaexplicació fàcil al fracàs escolar. Però elsestudiants fracassen perquè el modeld'ensenyament tradicional, i no altre, noprovoca un aprenentatge durador i dequalitat. Això sempre ha estat així. Noentendre moltes explicacions, estudiar perals exàmens i oblidar el que s’ha estudiat sónexperiències compartides. En un món on lainformació circula per Internet, on elsproblemes són interdisciplinars, on lescerteses absolutes han desaparegut i ensenfrontem a un futur crític, incert i complex,l'escola segueix ancorada en continguts i mètodes del passat.�No és veritat que l'alumnat d'ara siga pitjorque el d'abans. És diferent, però no pitjor. Elsmenors són el producte de la societat onviuen. Jutjar-los negativament com a col·lectiu és ocultar la responsabilitat de lasocietat adulta. La incitació al consum, lacultura del triomf i de la superficialitat, la

seua conversió en objectius permanents delmercat i la forma de vida dels adults amb elsquals viuen són, entre altres, realitats queinflueixen en el seu desenvolupament. Lasocietat té una actitud hipòcrita: es veureflectida en l'espill d'ells i, de vegades, no liagrada el que veu, però, en comptesd'analitzar-ne les causes, arremet contra laimatge que s'hi projecta. En l'escola això ésespecialment greu. Els "mitjans" han afavorituna alarma injustificada. La falta de respectedevers els docents, l'assetjament entreiguals, etc., encara que són problemes reals,s'han sobredimensionat, convertint-los enproductes de consum.�No és veritat que els docents tinguen unexcés de formació pedagògica i un dèficit deformació en continguts. Al contrari. Elsprofessors de secundària, per exemple,després de cinc anys de formació en unallicenciatura només han rebut un curs de dosmesos sobre aspectes tan importants comels següents: la psicologia de l'alumnat; laimportància del món afectiu; els modelspedagògics; la selecció de continguts; eldisseny d'activitats; l'ús dels recursos,especialment aquells més pròxims alsestudiants; les formes d'avaluar i les seuesrepercussions formatives; les tendènciesinnovadores en educació; la dinàmica degrups; etc. En una professió centrada en lapràctica, els docents han tingut una formaciómolt poc vinculada amb els centres escolars(és de justícia reconéixer l'esforç de moltsdocents per intentar respondre als problemesprofessionals, a pesar de la seua insuficientformació inicial, de la qual no sónresponsables). Per això, consideremnecessària una profunda reforma de laformació inicial del professorat queassumisca, per fi, que per a ensenyar no n'hiha prou de saber el contingut.

UNA ALTRA ESCOLA ÉS NECESSÀRIA I POSSIBLE

MANIFEST PEDAGÒGIC’NO ÉS VERITAT’

Rafael CuestaEntre els motius que s'han al·legat per a demanar la dimissió del conseller d'Educacióno s'ha fet ressaltar prou la seua ignorància.En alguna de les seues decisions, com l’ordred'Educació per a la ciutadania, ha revelat undesconeixement preocupant i injustificable pera un governant. Com s'ha atrevit a dictar unadisposició tan estrafolària i a fer el ridícul demanera tan estrepitosa?

Segons Font de Mora, l’estat no estàlegitimat per a programar l'educació en valorsde l'alumnat, una tasca que segons ellcompeteix exclusivament els pares i les mares.Però aquest argument conté un greu dèficitdemocràtic: obvia el manament constitucional de difondre elsvalors ciutadans i en nega l'existència. A més,es justifica l'incompliment de l’obligació delspoders públics de contribuir a la construcció d’un espai comú deconvivència que permeta a les persones viureen pau, sense renunciar a les seuesdiferències.

Però Font de Mora, a més de palesar unamanca de convicció democràtica, desconeixcom es du a terme el procés de socialització i l'adquisició de valors morals. Encara quecorresponga a les mares i els pares sobretotl'educació dels seus fills, també hi intervenenaltres agents socialitzadors: escola, mitjans decomunicació, amistats...

La mateixa legislació atribueix al sistemaeducatiu i específicament a l’assignatura deCiutadania, l'objectiu que l'alumnat conega i faça propis els principis que regeixen en unasocietat plural i democràtica, els valors quesustenten l'espai comú de convivència i que,per tant, poden ser compartits per tota lapoblació amb independència de la seuaidentitat, creences o qualssevol altres

característiques específiques. La formació deciutadans i ciutadanes responsables és una deles funcions del sistema educatiu i l'estat té elmanament constitucional de portar-la a terme.

Un conseller no pot desconéixer els méselementals principis democràtics, educatius i didàctics; no pot negar les evidènciescientífiques. Formar part d’un govern l'obliga a estar informat, i Font de Mora sembladesconéixer que els responsables públics són,al seu torn, agents socialitzadors. Ell mateix,en negar-se a complir la LOE

i intentar boicotejar-la, es comporta de maneramolt poc compromesa amb els valorsdemocràtics, amb l'ètica cívica. Amb la seuaconducta mostra que els problemes reals del’educació no entren en les seues prioritats i que el compliment de la llei no és unaobligació. Amb les seues excèntriquesdecisions, està edificant, potser sense saber-ho, una altra educació per a la ciutadania. Per auna ciutadania irresponsable.

No s'ha de descartar que el conseller coneixaquests assumptes i que no és tan ignorantcom pareix. Sobre la seua gestió, llavors,podríem parlar de cinisme, hipocresia,impudícia, prevaricació o frau. Per tot això, ambla seua dimissió no n’hi hauria prou.

Rafael Cuesta és catedràtic de Filosofiad’ensenyament secundari

FONT DE MORA:ignorància o impudícia?

Font de Mora desconeix com es du a terme el procés de socialització i l'adquisició de valors morals

Aquest canvi no pot vindre del model tradicional, com reclamen alguns, ignorant que ésel responsable del fracàs actual. Tampoc aplicant polítiques de mercantilització del'educació, ni models empresarials de planificació i control de qualitat. Les persones nosón mercaderies. Alguns principis de l'escola que necessitem són:1 Centrada en els estudiants i en el seu desenvolupament integral.2 Amb continguts bàsics vinculats amb problemàtiques rellevants del nostre món.3 Amb metodologies que promoguen aprenentatges funcionals i la capacitat d'aprendrea aprendre. On l'esforç tinga sentit.4 Amb recursos didàctics moderns i variats. Una escola que utilitze de forma intel·ligent i crítica els mitjans tecnològics d'aquesta època.5 Amb formes d'avaluació formatives que abasten tots els implicats i que impulsen lamotivació interna.6 Amb docents formats i identificats amb la seua professió i estimulats per a lainnovació.7 Amb una ràtio raonable i amb professorat ajudant i en pràctiques. Amb moments per a dissenyar, avaluar, formar-se i investigar.8 Amb un ambient acollidor, on els temps, espais i mobiliaris estimulen i respecten lesnecessitats dels menors.9 Cogestionada per tota la comunitat educativa. Que promoga la coresponsabilitat del'alumnat. Compromesa amb el mitjà local i el global.10 Autènticament pública i laica. Amb un marc legal mínim basat en grans finalitats i obtingut mitjançant un ampli consens polític i social.

El manifest pedagògic “No és veritat” està promogut per la xarxa IRES (Investigació iRenovació Escolar). Més informació: www.redires.net

A.S.

Escola i universitat: cal un canvi

Allioli� Assumptes promoguts des deSTEPV. Intervencions jurídiques a ins-tàncies dels òrgans de l’organització.Educació per a la ciutadania. Recurscontenciós administratiu que impugnal’ordre que estableix formes d'organitzaciópedagògica per a impartir la matèria deCiutadania en ESO.Impugnació dels actes d'adjudicació devacants. Recursos de reposició contraEducació, en impugnació dels actesd'adjudicació de vacants i substitucionsde Ciutadania en llengua anglesa.Contra el president de la Diputació deValència.Comunicació a la fiscalia con-tra Alfonso Rus, també alcalde de Xàti-va, per amenaces, injúries i calúmnies.Contra el conseller d'Educació. Denún-cia, davant el jutjat d'instrucció de Va-lència, contra Alejandro Font de Mora perpresumpta desobediència —incompli-ment de setze sentències que declaren

la validesa del títol Filologia catalana enles oposicions— i malversació de cabalspúblics —per estar condemnat a pagarles costes dels processos.Ampliació de l'horari escolar. Recursd'alçada contra la resolució que convo-ca i regula el funcionament del progra-ma experimental d'ampliació de l'hora-ri escolar durant el curs 2009/10. El Sin-dicat considera que la norma modifica lajornada de treball dels centres públics i concertats.Programa d'educació plurilingüe.Re-curs d'alçada contra la resolució per laqual s'estableixen els requisits bàsics, cri-teris i procediments per a aplicar en elscentres educatius “un programa d'edu-cació plurilingüe que permeta fomentaruna primera aproximació a la llengua an-glesa en el segon cicle de l'educació in-fantil”. El Sindicat estima que l'aplicaciód’aquest programa no pot deixar-se a lavoluntat dels centres.Formació del professorat.Recurs de re-posició contra la resolució que publica larelació dels plans d'activitats de forma-ció del professorat, proposats per les en-titats col·laboradores, “sense cap tipusde criteri objectiu ni ajustat a dret”. El re-

curs està interposat per la Escola Sindi-cal de Formació Melchor Botella.Vacances per al professorat interí.Re-curs contenciós administratiu contraEducació per no computar al professo-rat interí, com a serveis prestats a l'ad-ministració, el període de vacances, co-titzat i pagat a la Seguretat Social.

�Sector públic.Assumptes sol·licitatsindividualment.Recursos d’alçada.Per reconeixementde triennis; contra la desestimació de l'a-cumulació del permís per lactància in-terina; contra la desestimació del dretd'opció dels funcionaris en pràctiques en-tre triar continuar cobrant com a interí ocom a funcionari en pràctiques.Recursos i al·legacions.Contra la de-negació de jubilacions per incapacitat a personal funcionari (interins o de ca-rrera).Reclamacions i posteriors recursos.Per l'impagament al personal funciona-ri de carrera i interí dels càrrecs de capd'estudis i de cap de departament.Recursos.Contra la no-renovació del cà-rrec de direcció de centres públics permotivacions irregulars i subjectives de

l’administració.Consultes.Els serveis jurídics de STEPVatenen tota classe de consultes sobre: re-visió de nòmines, càlcul de jubilacions —forçoses, voluntàries, per incapacitat,etc.—, assessorament sobre tràmitsd'expedients disciplinaris, assistència i formació de sindicalistes.

�Sector privat.Assumptes sol·licitatsindividualment.Impugnacions.D'acomiadaments i mo-dificacions substancials de les condicionsde treball.Reclamacions.De salaris deguts.Assistència.A assemblees de treballa-dors i a revocacions de comités d'em-presa; a reunions amb titulars de centres.Càlculs.De liquidacions i indemnitzacionsper acomiadament; de jubilacions i in-capacitats; de períodes d'acumulacióde lactància.Reclamacions judicials. Per no com-putar períodes de temps treballats i nocotitzats a efectes de jubilació.Atenció i formació. A sindicalistes del sec-tor.Minusvalideses. Informació i assesso-rament a persones afectades.

JUNY 2009 / 224 / 13

Són temps dolents per a lallibertat d'expressió. Lahistòria deixa la seuaempremta, i la memòria

d’allò que vam ser i amb qui ensidentifiquem aflora amb mésfreqüència del que podria semblar.Hem viscut mobilitzacions contra lapolítica educativa del Partit Popular i ens han arribat notícies, sospites i certeses de la corrupció imperantentre determinats polítics en elpoder. Enmig d'aquesta confusió,s’han generat amenaces, expedientsi repressió pura i dura. Al capdavall,

una retallada de llibertats, també lallibertat d'expressió.

No n'hi ha prou que controlen elsmitjans de comunicació públics i molts dels privats, que coregen demanera unànime les consignesdictades des de les més altesinstàncies. En les seues actuacionstambé hi ha proscripcions desímbols i, en definitiva, d'idees.

Els insults al professorat per partdel president de la Diputació deValència i alcalde de Xàtiva, AlfonsoRus, resulten en aquest sentitexemplificadores. Rus va qualificarde gilipollas els docents que usentermes com gairebé i aleshores,propis del valència normatiu, i vaamenaçar de “rematar-los”. Éssignificatiu que la llengua i els seususuaris siguen novament perseguits.

D’altra banda, l’ús de la imatge deFont de Mora ha estat una altraprohibició: ningú no pot penjar capper avall el rostre del conseller, comestà el de Felip V, el borbó que vaordenar cremar i saquejar desenesde localitats valencianes, entre ellesla mateixa Xàtiva. Aquell monarca vapromoure l'abolició dels furs, vaprohibir el valencià i va supeditar elregne de València als interessos dela corona de Castella.

Els nous inquisidors que diuenque cal impulsar l’ensenyament del’anglés —no el valencià— són elsmateixos que desvien fons públics,oculten informació i promouen ladeterioració de l'ensenyamentpúblic.

Resistir davant la injustícia és undeure per a qui no vol oblidar d'onve. Com aquells valencians de 1707.

La Intersindical ja té unreglament específic pera persones jubilades

El consell confederal d’Intersindi-cal Valenciana, celebrat el 8 demaig, després d’analitzar l’acciósindical mampresa en 2009, vaaprovar els nous estatus de l’Es-cola de Formació Melchor Botellai el reglament de persones jubila-des. Des del tercer congrés, la tas-ca de la Intersindical s’ha desple-gat en diversos eixos: polítiques delmón del treball; crisi, atur i polí-tiques d’ocupació; mesa generalde la funció pública; negociacionssalarials globals; nova llei de lafunció pública; suport a sindicatsi sectors emergents dins l’orga-nització; aliances amb altres for-ces sindicals; coordinació amb laConfederació Intersindical.

El conflicte educatiu valencià arriba a TurquiaUna delegació de STEPV va participar, a Ankara, en el Simpòsium Internacional sobre Llengües Maternes organitzatper Egitim Sen, sindicat turc d’ensenyament, entre els dies 30 i 31 de maig. Diferents experts d’arreu del món van ana-litzar els models d’aprenentatge de llengües maternes en diferents països. Salvador Benavent i Marc Candela —enla imatge— van detallar els obstacles que la Generalitat interposa a l’extensió de l’ensenyament en valencià, i van ex-plicar el conflicte que durant aquest curs enfronta la comunitat educativa amb el govern de Francisco Camps.

SERVEIS JURÍDICS: intervencions en un curs intens

ALLEGRO MA NON TROPPO

Quan el mal ved’Almansa

A CASA NOSTRA

JOSÉ ANTONIO ANTÓN VALERO

L’ús de la imatge de Fontde Mora ha estat unaaltra prohibició: ningú nopot penjar cap per avallel rostre del conseller

L’equip jurídic del Sindicatha fet front en 2008/09 a un gran volum de treball

Yolanda Pons i Xavi Izquierdo, al despatx dels serveis jurídics de l’STEPV / A.S.

14 / 224 / JUNY 2009

Tanquem les nuclearshttp://www.tanquemlesnuclears.org

Transgènics forahttp://www.transgenicsfora.org

“El cinema actual és molt més interessant queel que es feia fins als anys seixanta, ho mostratot: no hi ha censura ni per a les imatges deviolència i de sexe, per això és més verdader”.Són les paraules d'un estudiant en un curs sobrel'obra del filòsof Stanley Cavell, a la UniversitatInternacional Menéndez Pelayo.

Té raó. Només cal llegir en la premsa de quètracten i què mostren la majoria de lespel·lícules premiades i presentades al darrerfestival de cinema de Canes: històries retratadesamb imatges de violència —una violènciasàdica— i de sexe —un sexe pornogràfic—. Elsguardonats a Canes han estat Quentin Tarantino,Michael Haneke i Lars Von Trier, directors lesobres dels quals es caracteritzen per mostrarels quadres més atroços sobre la violència i elsexe en el cinema contemporani. No podemoblidar, però, que aquests autors són els mésadmirats pels crítics i els teòricscinematogràfics; també pels espectadors, entreells els nostres estudiants.

Una de les tendències més presents en lesimatges i les narracions projectades en lesnostres pantalles —cinematogràfiques,televisives o informàtiques— és fer creure que laveritat està precisament en l'horror, elsaspectes sinistres i corruptes.

Hauríem de preguntar-nos per què hemarribat a creure que les narracions quecontenen la veritat de l'ésser humà són les quemostren, com deia el marqués de Sade en lapresentació de Justine, “els quadres mésatrevits, les situacions més extraordinàries, lesmàximes més horroroses”.

En realitat, totes les pantalles, incloses les deles arts plàstiques, reflecteixen la veritat delnostre pensament postmodern. Un pensamentnihilista on tot és relatiu, sobretot determinatsvalors associats amb una determinada veritat: labondat, la dignitat, la lleialtat, la solidaritat... Peraixò, aconsegueix que ens hi identifiquem.

Haurem de començar a creure’ns que laveritat de l'ésser humà no està en l'horror.

Begoña Siles Ojeda

La veritat de l'horror

ENXARXATS

Joan V. Pérez Albero

Joan Cortés

NATURA VALENCIANAEN PANTALLLA

Els amants de la natura disposemd’un recurs en línia que ens pot serde gran utilitat. Es tracta deldiccionari Noms de plantes, queposa a l’abast dels usuaris laprimera versió d’un projecte en cursd’elaboració, el Recull de nomscatalans de plantes, obra en quètreballa actualment un equip formatper botànics, filòlegs i terminòlegs,vinculats amb el Laboratori deBotànica de la Facultat de Farmàciade la Universitat de Barcelona, laInstitució Catalana d’Història Natural—filial de l’Institut d’EstudisCatalans— i el Termcat, el Centre deTerminologia de la llengua catalana(www.termcat.cat).

El projecte se centra en lesplantes vasculars, és a dir, falgueresi plantes amb flors que tenendenominació catalana pròpia.Lògicament, corresponen en bonapart a plantes autòctones delsterritoris de parla catalana, peròtambé s’han documentat un nombreimportant de denominacions per aespècies exòtiques que presenteninterés comercial, cultural o científic.Aquest diccionari, elaborat sota ladirecció de Joan Vallés i Xirau, podeutrobar-lo a la web(http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html) i, ara per ara ensofereix unes 25.000 denominacionscatalanes de plantes referides a uns5.900 tàxons botànics. El projecteactualitza i amplia la informació del’obra Els noms de les plantes alsPaïsos Catalans, de FrancescMasclans, que conté 9.500denominacions.

D’aquesta primera versió digitalse’n farà una actualització semestrali s’espera que la versió final del’obra, que es preveu de publicar enpaper, supere les 30.000denominacions catalanes de plantes,incloent-hi variants fonètiques,gràfiques, etc., corresponents a uns6.000 tàxons de flora vascular.

La col·lecció Diccionaris en línia,en què s’inclou aquest nou recull,aplega repertoris de terminologiaespecífica sobre diversos àmbitsd’especialitat. La interfície utilitzada,com en la resta de títols d’aquestacol·lecció, permet consultar lesdenominacions en l’índex alfabèticde cada llengua o bé fent una cercaen el quadre de diàleg, tant a partird’una denominació com d’un mot dela definició. En aquest cas, destacatambé la incorporació d’imatges i lapossibilitat de cerca per famíliesbotàniques i a partir dels nomscientífics.

Noms de plantes en línia

Els ciutadans i ciutadanes d'aquest Paíshem tastat en les nostres pròpies carnsfins on pot arribar la manipulació polí-tica de la informació. Si a aquesta ex-periència viscuda en primera persona hiafegim l'ingredient "valencià", conclou-rem que en matèria d'informació en va-lencià el panorama és desèrtic.

Huubs.cat, el cercador de notíciesen catalàhttp://huubs.imente.com

Es tracta d’una pàgina web renova-da de dalt a baix, on es pot trobar totala informació de les campanyes so-cials que tira avant aquesta orga-nització capdavantera en la reivin-dicació dels drets lingüístics i ladignitat social de la llengua.

Escola Valencianahttp://www.escolavalenciana.com

La desconeixença dels consumidors éscompleta respecte als productes queposen dins la cistella. Com han sigut fa-bricats o cultivats, com han sigut ma-nipulats industrialment o quins con-servants o additius s'han emprat, sónllacunes d'informació a què no donemimportància fins que no es convertei-xen en un problema de salut pública.

Els defensors de l'energia nuclearhan espolsat els seus tradicionalsarguments afavorits per una con-juntura mediàtica que preveu el fra-càs d'altres fonts d'energia renova-bles. Si al final l'adopció de l'ener-gia nuclear es fa emparant-se en lafilosofia del mal menor, és que nohi ha hagut prou didàctica de debat.

EL RACONET DE PAU

Xela

Ni imite cap conseller, ni l'ajude a buscar profes

de xinés davall les pedres. Estic practicant

per si de cas he d’emigrar a Austràlia.

Per cert, com s’ho faran allà per omplir un got

d’aigua? (m’han dit que la terra és rodona)

FENT CAMÍ

Contra les privatitzacions a Guatemala Roberto Madriz,representant del Frente Nacional de Lucha (FNL) de Guatemala, vaexplicar, en una visita al Sindicat, el procés de privatitzacions en els serveispúblics que des de la signatura dels acords de pau de 1996 pateix el seupaís. Madriz es va detindre en els abusos que hi apliquen determinadestransnacionals, així com les mobilitzacions per l’expulsió de Guatemalad’Unión Fenosa (Gas Natural/La Caixa), una empresa contaminant acusadade fer cobraments irregulars. La Intersindical s’ha compromés a impulsariniciatives unitàries de solidaritat i denúncia. FOTO: Pep Ruíz

JUNY 2009 / 224 / 15

Ferran Pastor i BeldaEl 1924, Josep Maria de Casacuberta, un jovellicenciat en Filologia funda l'editorial Barcino.Més enllà de tot el servei que representa per a la cultura catalana vull reivindicar, des d'unaperspectiva valenciana, la promoció i divulgacióque n'ha fet aquesta editorial, dels nostresautors. Encara més, la història de Barcinoretrata prou bé les diverses generacionsliteràries valencianes del segle XX. Hi trobem, enla primera etapa, Josep Sanchis Civera, de lageneració de la Renaixença, tenint cura del’edició dels sermons de sant Vicent Ferrer. Elprimer valencianisme polític de l’associacióValència Nova és personificat per Miquel Duran,que edita una biografia sobre Teodor Llorente.La generació dels anys 20 i 30 està benrepresentada en les edicions d’aquests anys:Almela i Vives publica la biografia de Lluís Vives,una altra sobre sant Vicent Ferrer, unamonografia sobre la catedral de València i técura de l’edició del Llibre de les dones, deJaume Roig, en la col·lecció Els nostres clàssics(1928). Però també en les dècades posteriorstrobem editats llibres de Carles Salvador (Lesfestes de Benassal) i de Sanchis Guarner (Lesbarraques valencianes). La generació depostguerra compareix amb un llibre de JoanFuster.

He obviat les edicions acuradíssimes delsclàssics valencians de la literatura catalana(Marc, Martorell, Vilanova...) perquè vull centrar-me en un aspecte poc conegut de la generaciódel fundador de Barcino. Es tracta delcompromís que tingueren pel reviscolamentcultural valencià. Pel que fa a Casacubertaaquesta implicació ja l’ha explicada a bastamentXavier Ferré en el llibre Tot no era Levante Feliz.Per la meua part afegiria altres noms gloriososd’aquesta generació postnoucentista catalana,que també s’hi va implicar. Alguns fins i tot vanviure ací, com l'arqueòleg Lluís Pericot,professor en la Universitat de València en elsanys 20; Miquel Batllori, jesuïta a Gandia i especialista en Arnau de Vilanova i en lesaportacions culturals dels jesuïtes valenciansexiliats del segle XVIII; i Jordi Rubió i Balaguer,historiador de la literatura. Tot plegat, un bonprecedent del que s'esdevindria, en els anysseixanta i setanta, amb Reglà, Tarradell, Giralt,Nadal, Lluch i Dolç.

L'editorial Barcino i el País Valencià

L’escola contra el món.L’optimisme és possible

En una societat on proliferen les crí-tiques a l’escola i als mestres, l’autordiu que ser optimista és el primer deu-re moral de qualsevol persona que esdedique a educar. Una crida a l’espe-rança per a desemmascarar tòpics, as-serenar els ànims i convidar a l’acció.

Gregorio LuriLa Campana. Barcelona 2008. 248 pàg.

La alquimia de las multitudes.Cómo la web está cambiando…

Al món, una de cada quatre personesestan connectades a la web, elsblocs, Youtube, Facebook... Els in-ternautes compren en línia, inter-canvien correus, s’expressen o bus-quen amistats. Comprendre l’evolu-ció d’Internet i la web del futur són elsobjectius d’aquest llibre.

Francis Pisani, Dominique PiotetPaídós. Barcelona 2008. 300 pàg.

El professor emocionalmentcompetent

Els millors mestres posseeixen de-terminades qualitats socials i emo-cionals: proximitat, empatia, dispo-nibilitat... El volum conté moltes pro-postes pràctiques per a millorar lacapacitat d’afrontar les adversitats,tractar les emocions i superar elmalestar docent.

Joan Vaello OrtsGraó. Barcelona 2009. 287 pàg.

El lenguaje visual

L’autora, professora de Didàctica del’Expressió Plàstica, presenta el llen-guatge visual com un ferrament decomunicació present en tots elscamps professionals. S'hi subratlla laimportància de una comunicació ade-quada i s'hi proposa un sistema sen-zill d’anàlisi.

María AcasoPaidós. Barcelona 2009. 159 pàg.

Una altra cara del Sahel, regió iden-tificada sovint com un forat negre, tantper les seues tensions i conflictes comper allotjar una suposada amenaçaterrorista —Al Qaeda— d’abast glo-bal. S'hi presenten dades i s'hi des-velen interessos amagats de distintsactors.

J.A. Núñez, B. Hageraats, M. Kotomska.Catarata. Madrid 2009. 270 pàg.

El parque de las hamacas. El químicoque golpeó a los pobres

El 2002, més de dos mil nicara-güencs, emmalaltits per una subs-tància química usada en les finquesbananeres en els anys setanta, mam-prenen enmig d’una xafogor unamarxa de 140 km cap a la capital: de-manen justícia. Una història insòlitai profusament documentada.

Vicent Boix BornayIcaria. Barcelona 2007. 318 pàg.

Medios violentos. Palabras e imágenes para el odio y la guerra

El tractament informatiu del con-flicte de l’ex-Iugoslàvia, l’intent de colpd’estat a Veneçuela o l’odi religiós al’Índia mostren la implicació d’al-guns mitjans en el foment de l’odi, laxenofòbia, el racisme, i fins i tot el cul-te a la guerra i l’agressió.

Pascual SerranoEl Viejo Topo. Barcelona 2008. 198 pàg.

Família i escola: compartirl’educació

L’autora planteja la necessitat d’im-pulsar un debat conjunt entre la ins-titució escolar i la familiar. S’hi apun-ten pautes per a la reflexió en amb-dues instàncies amb vista a facilitar unclima de confiança que repercutiscaen benefici de la tasca educativa.

M. Jesús ComellasGraó. Barcelona 2009. 148 pàg.

Mercados globales, historiasnacionales

Estudi complet sobre la producció, elmercat i els continguts dels programestelevisius de ficció a Iberoamèrica. A Miami operen versions “blanqueja-des” de les telenovel·les dels EUA,mentre que les produccions autòctonessubratllen les diferències culturals.

Lorenzo Vilches (coord.)Gedisa. Barcelona 2009. 203 pàg.

Terrorismo internacional enÁfrica. La construcción…

ESCRIT AHIR ESCRIT AVUI

ESCRITS

A.S.Com en els altres casos, el de Virgilio Perona,director del CP Eduardo López Palop,d’Énguera, és ben paradigmàtic. Es tracta d’uncentre de referència de la innovació pedagògica,profusament reconegut amb diversos guardons,model de la millor l’escola pública.

Amb el suport de la comunitat educativa,Perona fa vint anys que es troba al capdavantdel centre. La novetat és que, a pesar delsmèrits, després que administracions educativesi municipals de diferents colors, i després quediferents inspectors hagen avalatreiteradament la qualitat de la seua tasca,sobre el director d’Énguera recau l’amenaçad’un expedient incoat per Educació, a instànciesde l’Ajuntament del poble.

Gestió modèlicaL’escola d’Énguera s’ha distingit per la seuacapacitat d’administrar —des de la racionalitat iel consens de tota la comunitat educativa— elsrecursos econòmics que la gestió del menjadorescolar generava en benefici de l’escola i elsseus usuaris. L’arquitectura del centre o lasingularitat dels equipaments —ordinadors ipissarres digitals en totes les aules— el situenentre els més avançats de l’estat. Aquests trets,de què la comunitat educativa es mostraorgullosa, l’ha fet esdevindre un centre dereferència per a tota la comarca. Però també haestat en l’origen de la persecució. Al gener, justen una baixa per malaltia —per primera vegadaen els més de trenta anys de docent—, vaconéixer l’obertura d’expedient contra ell. Ambel pretext d’una reforma de les instal·lacions

autoritzada verbalment, l’administració intentaassetjar-lo amb una exhaustiva auditoriaeconòmica de la gestió dels darrers cinccursos, que no ha donat cap resultat. Ara,l’amenacen de sancionar-lo, un fet que podriahipotecar la renovació del seu càrrec. En aquesttemps, Perona també ha patit pressions veladesde la inspecció mèdica. Fins i tot la directoraterritorial, Virginia Jiménez, es va atrevir acridar-li en públic.

La renovació del seu càrrec, informadafavorablement per la inspecció, està pendentdel nomenament formal de l’administració.

Amadeu SanzLes distintes confessions religioses adoptensignes que adquireixen un caràcter sagrat enfunció de la seua condició icònica. Així, entre elcristianisme oriental hi ha icones de sants o de laMare de Déu, que no representen simbòlicamentla divinitat sinó que són objecte de culte per simateixes. A aquesta característica icònicad’alguns signes s’atribueix la por que entrealguns pobles existeix a les representacionsfiguratives o a les captures fotogràfiques:d’alguna manera senten que les imatgessubstrauen l’ànima del que representen i encomprometen la integritat física o moral. Entreels musulmans, per exemple, no hi ha imatgesrepresentades de la divinitat.

En la cultura occidental no sol ser així.Nosaltres acostumem a interpretar moltesimatges pel seu valor simbòlic i, per exemple, sicirculant per la carretera ens estavellem amb elcotxe contra un senyal de circulació de perill on hiha dibuixats dos xiquets que creuen un carrer oun bou, no interpretem que els hem atropellat. Laimatge no és el mateix del que representa.

Al País Valencià, aquest mecanisme hafuncionat així fins fa poc. Perquè els aires que elconseller vol insuflar a l’ensenyament valenciàsemblen anar justament en la direcció oposada.De fet, si prospera el nou estil, caldrà revisar fins itot la manera de relacionar-nos amb els signes i

la realitat a què es refereixen. En el context de lesmobilitzacions d’aquest curs contra la políticaeducativa de la Generalitat, la premsa es va ferressò de l’expedient contra el director de l’IES deMontfort el qual, en un acte simbòlic de protesta,va deixar col·locar-hi una imatge invertidad’Alejandro Font de Mora amb la llegendaunwelcome person.

El sentit de l’humor no és el fort del conseller.Per això, conscient del poder màgic de lesimatges —capaces com són de fer caminar elsmorts en algunes illes del Carib— va ordenarl’inspector José Miguel Payá Poveda l’oberturad’un expedient disciplinari contra el director pervulnerar “la obligación de respeto a lasautoridades y superiores jerárquicos”, i per“clara y manifiesta desobediencia a superior yautoridades”. La sanció pels fets imputats potsuposar fins a tres anys de suspensió de funcionsi el trasllat obligatori amb canvi de residència.

El director i el claustre de Las Norias, quefugen com poden del protagonisme als mitjans decomunicació i es neguen a ser els caps de turc dela funció orquestrada per l’inefable conseller, nodubten que el motiu de l’expedient no és ni la fotoni la llegenda, sinó l’obcecació per castigarexemplarment i avisar a qui s’enteste a defendrel’autonomia i la dignitat de la tasca docent i aexercir sense temor els dret inalienable a la lliureexpressió.

José Luís Santiago, a l’IES Las Norias de Monforte / A.S.

El director que latenia menuda

A.S.Així anomenen jocosament elsseus companys Joaquín Cos,qui havia d'haver sigut directorde l'IES Mediterráneo, el núm.4, a Torrevella (Baix Segura).Tot i que el seu projecte derenovació havia obtingut lamillor puntuació de part de lacomissió avaluadora; dedisposar almenys amb elsuport de quatre terços delclaustre i a pesar d'haver estatnomenat director del centre el25 d'abril de 2008, el seunomenament va ser revocatarran d’haver sigut atés elrecurs presentat per una altraaspirant. L'argument del’administració, que el costipogràfic utilitzat en el projectede l’aspirant era 0,5 puntsmenor que l’exigit en laconvocatòria. El defecte formalva permetre a la inspecciónomenar-ne directora unapersona que no tenia laconfiança ni el suport de laseua comunitat escolar. Tot unpremi a la submissió.

El director i la seuacreuA.S.En una societat tan dissociadacom la valenciana, no ésparadoxal que una mateixaactitud davant l’educació siga elsupòsit tant per a la consecuciód’un premi com per a l’obtenciód’una sanció administrativa. Siel compromís amb un projected’escola valenciana,renovadora, democràtica, vasuposar al CP el Castelll’obtenció en 2005 de la Creu deSant Jordi de la Generalitat deCatalunya, això mateix és elque va suposar l’obertura d’unexpedient a Batiste Malonda, elseu director i alma mater, a més de la inhabilitació per a desenvolupar la seua tasca:la direcció territorial deValència comunicava, l'abril de2008, la decisió de no ratificar-lo en el càrrec, justificada enl’avaluació negativa emesa perla inspecció educativa.L’expedient disciplinari que lava motivar va ser, al remat,sobresegut per l’administracióel gener de 2009.

L’expedient obert per la Educació contra José Luis Santiago representa un nou assetjament ales direccions i el professorat que s’atreveixen a qüestionar les imposicions de l’administracióeducativa. L’alarmant augment de casos en els darrers anys —destitució del director de l’escolad’Almoines (Safor), amenaces contra dos professors de Ciutadania a Altea (Marina Baixa),obertura d’expedient al director del col·legi d’Énguera (Canal de Navarrés)— són senyals clarsd’uns gestors als quals no els tremola la mà per mostrar la seua disposició inquisidora davantd’aquell que gose respondre a la seua política. El crit d’Alfonso Rus pren forma.

Virgilio Perona / A.S.

ASSETJAMENT A LA DIGNITAT DELS CENTRES I EL PROFESSORAT

16 / 224 / JUNY 2009

L’ÚLTIMA

A REMATAR-LOS!Énguera és un centre dereferència de la innovaciópedagògica, profusamentguardonat, model de la millorl’escola pública

Batiste Malonda

Contra l’escolad’Énguera