Introducció - oficinadetreball.gencat.cat · 1 Índex 03 Capítol 1 Introducció 1.1 La problemàtica ambiental global Capítol 2 Família professional d’Administració i gestió

1

Índex

Capítol 1 Introducció

1.1 La problemàtica ambiental global

Capítol 2 Família professional d’Administració i gestió

2.1 Introducció a la problemàtica ambiental en el sector

de l’administració i gestió

2.2 Impactes ambientals del sector de l’administració

i gestió

2.3 Materials reutilitzables

2.4 Materials reciclables

2.5 Materials potencialment perillosos

2.6 Corrents residuals

2.7 Bones pràctiques ambientals genèriques

Capítol 3 Família professional de la Informàtica

i la comunicació

3.1 Introducció a la problemàtica ambiental en el sector

de la informàtica i la comunicació

3.2 Impactes ambientals del sector de la informàtica

i la comunicació

3.3 Materials reutilitzables

3.4 Materials reciclables

3.5 Materials potencialment perillosos

3.6 Corrents residuals

3.7 Bones pràctiques ambientals genèriques

Capítol 4 Els instruments obligatoris

de gestió ambiental

4.1 Gestió de residus

4.2 Gestió de l’aigua

4.3 Gestió de les emissions atmosfèriques

4.4 Costos associats a la gestió ambiental* del sector

4.5 Els instruments voluntaris de gestió ambiental

Glossari de termes

Bibliografia

Annexes

Recull de Legislació

Codis de valorització, tractament i classificació dels residus

03

Administració i gestió, Informàtica i comunicacions

Fitxes

Fitxes

Fitxes

Fitxes

Introducció

1

Administració i Gestió 11

INTRODUCCIÓ

1

11.1 PROBLEMÀTICA AMBIENTAL GLOBAL

1.1.1 Tendències ambientals en el segle XXIEls avenços tecnològics, l’evolució de l’economia cap a una economia global i la importància creixent de les tecnologies de la informació i la comunicació configuren les noves tendències socials (canvis en les relacions entre els membres de la societat internacional) i ambientals (canvis en les interaccions entre l’ésser humà i l’entorn) del segle XXI.

A escala global, els problemes ambientals més rellevants als quals s’enfronta el planeta són: el canvi climàtic*, l’afebliment de la capa d’ozó*, la pèrdua de biodiversitat*, l’augment de la població i l’esgotament dels recursos no renovables*.

1.1.2 La necessitat d’un canvi: desenvolupament sostenible*Fruit d’aquesta tendència, en les últimes dècades ha sorgit el discurs del canvi ambiental global*, el teixit del qual s’ha construït gràcies a grans esdeveniments internacionals que han tingut lloc d’una manera esglaonada. El punt d’inflexió històric en relació amb el canvi global arrenca conceptualment a partir de l’obra de Rachel Carson, Silent Springs (Primavera silenciosa). Aquest treball, que va aparèixer l’any 1960, va significar el primer crit d’alerta que va posar en qüestió el model de desenvolupament basat en la industrialització, sobretot pel que fa als impactes de la contaminació en la salut i el medi ambient.

El primer pas donat per les Nacions Unides va ser la convocatòria de la primera Conferència sobre l’Ambient Humà que es va realitzar a Estocolm (Suècia) el juny del 1972, a la qual van assistir les delegacions de 113 estats. La solució que es va plantejar es basava en l’educació com a eina necessària per capacitar l’espècie humana per comprendre’s a si mateixa i al món que l’envolta (“educar per comprendre el món”).El mateix any 1972, el Club de Roma va elaborar un informe sobre els límits del creixement (Informe Meadows) que destacava la impossibilitat d’articular un creixement infinit en un món finit com el planeta. El Club de Roma el componen un grup de científics i industrials compromesos en la tasca de convèncer governs, empresaris i sindicats d’arreu del món perquè s’enfrontin a les fonts de la crisi ambiental.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va crear l’any 1983 la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament que l’any 1987 va presentar el seu informe final: l’Informe Brundtland, un estudi exhaustiu sobre l’estat del món que fou liderat per la primera ministra noruega (Gro Brundtland), i segons el qual la sortida a la greu crisi ambiental només és possible a través de l’anomenat desenvolupament sostenible. La Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (WCDE) defineix el desenvolupament sostenible com el “que satisfà les necessitats del present senseperjudicar la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”.

La Formació Professional Ocupacional i el Medi Ambient12

El fonament de la vida sostenible és una ètica basada en el respecte per a tots i cadascun dels éssers vius i per a la Terra. El desenvolupament no es pot aconseguir en detriment del benestar d’altres grups o de les generacions futures, ni pot constituir una dificultat per a la supervivència d’altres espècies.Malgrat totes aquestes trobades internacionals, al món van continuar creixent les desigualtats, la fam, la pobresa, les malalties, etc. La urgència d’aquests problemes va empènyer els estats a celebrar una “Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament” a Rio de Janeiro, l’any 1992 a la qual van assistir els caps de govern de 170 estats. Aquesta Cimera va constituir una fita en la presa de consciència pública de la problemàtica ambiental. A més, es va reafirmar la declaració de la Conferència sobre el Medi Ambient Humà aprovada a Estocolm el juny de 1972. Els documents més importants sorgits d’aquesta conferència van ser la Declaració sobre els principis relatius als boscos, el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i el Conveni sobre Diversitat biològica. Un últim document considerat essencial de la Conferència és l’Agenda 21 que proposa que el desenvolupament i el medi ambient es trobin en el centre del procés de presa de decisions econòmiques, socials i polítiques en totes les esferes administratives. El document de l’Agenda 21 destaca el paper de les administracions locals per promoure un desenvolupament sostenible.

La societat internacional, d’ençà de Rio, va començar a acceptar la idea de desenvolupament sostenible i a utilitzar-la per canviar les prioritats dels organismes i els programes existents.

Deu anys després, a finals de l’estiu de l’any 2002, va tenir lloc a la ciutat sud-africana de Johannesburg, la “Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible” en la qual es va evidenciar que la societat internacional no només no ha avançat en aspectes bàsics com les diferències nord – sud o l’ajuda al desenvolupament, sinó que fins i tot ha retrocedit.

La Cimera va centrar l’atenció en cinc grans temes: aigua, energia, salut, agricultura i biodiversitat, sobre els quals versen els documents resultants: el pla d’acció i la declaració política.

1.1.3 Reptes ambientals globalsEls factors principals que determinen l’impacte ambiental* de la població humana sobre l’entorn són la demografia, el nivell de riquesa i el desenvolupament tecnològic. Al llarg dels últims anys s’han evidenciat certes tendències observables en l’evolució d’aquests tres factors.

Des dels inicis del segle XVIII (revolució industrial) fins a l’actualitat el creixement demogràfic ha estat exponencial, de manera que avui dia la població humana supera els 6.000 milions d’individus. Cal destacar que, d’aquest nombre, actualment més de 2.800 milions de persones viuen a les grans ciutats i de moment no es preveu una desacceleració del creixement de la població urbana a tot el món.

Aquest augment i distribució desequilibrada de la població han anat acompanyats d’un creixement econòmic i d’un desenvolupament tecnològic important. La característica més rellevant és que la distribució d’aquesta riquesa econòmica és desigual: un 80% de la riquesa monetària es troba en mans d’un 20% de la població que viu en els països rics, i el 20% restant es reparteix entre el 80% de la població mundial, que és la que viu en els països pobres.

Les conseqüències ambientals més rellevants d’aquest model de desenvolupament són les

següents:

1.1.3.1 La contaminació atmosfèrica

El fort creixement urbà i industrial comporta l’acumulació de contaminants* a l’atmosfera*. La contaminació atmosfèrica afecta la salut i el benestar de les persones; produeix danys generalitzats a la vegetació, l’agricultura, la fauna i les construccions de tot tipus i provoca, fins i tot, la degradació i la disminució de determinats recursos naturals.

Actualment, les principals fonts de contaminació són: la indústria, el transport i les persones amb la seva activitat quotidiana. L’activitat industrial transforma les primeres matèries en productes, però sovint ho fa de manera incompleta i es generen residus*.

Les emissions contaminants que es generen contribueixen a l’efecte d’hivernacle*,a la pluja àcida* (a causa dels òxids de sofre i de nitrogen) i a l’afebliment de la capa d’ozó (pels clorofluorocarburs* o CFC).


1.1.3.2 El canvi climàtic

Quan l’energia del Sol arriba a l’atmosfera, una part és reflectida de nou cap a l’espai, una petita part és absorbida i la resta arriba a la superfície de la Terra. Aquesta última és reflectida per la superfície i és retinguda pels gasos que formen l’atmosfera. La radiació retinguda és la radiació infraroja* –que produeix calor–, la qual ajuda a mantenir la temperatura del planeta. Aquest fet es coneix amb el nom d’efecte d’hivernacle i és un fenomen natural de l’atmosfera, al qual contribueix principalment el vapor d’aigua (H2O). Si a causa de l’activitat antròpica s’incrementa la concentració d’altres gasos que també contribueixen a l’efecte d’hivernacle, com és el cas del diòxid de carboni (CO2) i el metà (CH4), augmenta la radiació retinguda i, per tant, augmenta la temperatura global del planeta.

Aquest escalfament global* és el que s’anomena canvi climàtic. Aquest fenomen pot posar en perill els ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social i la salut i el benestar de les persones.

Quadre 1. L’efecte d’hivernacle

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatgehttp://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/inici.jsp

L’ús de determinades fonts d’energia contribueix a augmentar la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera. Les energies no renovables es basen en l’ús de recursos naturals que si són extrets a una velocitat superior a la seva velocitat de renovació s’acaben exhaurint. Aquests recursos són el carbó, el petroli i el gas natural. La utilització d’aquestes fonts d’energia no renovable provoca l’alliberament de contaminants, alguns dels quals tenen efecte d’hivernacle. Això no succeeix amb les energies renovables*, que són aquelles en què la font d’obtenció és inesgotable i es renova constantment.

Les fonts principals d’energia renovable són el Sol, el vent, l’aigua en moviment, la biomassa i la geotèrmia.

Les principals conseqüències del canvi climàtic pronosticades pels científics del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic són les següents: — augment de la temperatura mitjana al voltant dels 3 ºC durant aquest segle, — desertificació de certes zones del planeta, — pluges de caràcter torrencial en d’altres zones, — pujada del nivell del mar entre 15 i 94 cm, que inundaria zones avui densament poblades i,— difusió de malalties de tipus tropical, com la malària o el dengue, a les zones avui de clima

temperat.

1

Energia solar Part de la calor es perd a l’espai

Gasos amb efecte d’hivernacle

Part de la calor es retinguda pels

gasos amb efecte d’hivernacle

La Terra i els oceans absorbeixen la radiació solar

Irradien calor (radiació infraroja)


A Catalunya s’ha creat recentment des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic la base del pla per complir el Protocol de Kyoto. Les mesures del Pla d’acció per a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 se centraran en les anomenades emissions difuses, en sectors com la mobilitat, els residus, l’agricultura, el sector residencial, el comercial, la construcció o la indústria, que han augmentat els darrers anys. Ja s’han endegat accions per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle com el Pla de l’energia de Catalunya (2006-2015), el Decret pel qual es regulen l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis (DECRET 21/2006, de 14 de febrer), l’avaluació ambiental de plans i programes, les directrius de mobilitat i la millora de l’eficiència i l’estalvi energètic*, no inclosos en el comerç d’emissions*.

1.1.3.3 La capa d’ozó

La màxima concentració d’ozó es troba a l’estratosfera entre 20 i 50 quilòmetres d’altitud. Aquesta zona s’anomena capa d’ozó i actua com a filtre protector que absorbeix part de les radiacions ultraviolades* que provenen del Sol, i permet així el desenvolupament de la vida.

La causa de la disminució de la concentració d’ozó estratosfèric és l’increment de la concentració de molècules de clor. Això és conseqüència de l’emissió* de clorofluorocarburs (CFC) que s’utilitzen en la indústria del fred. Els CFC, sota una intensa radiació ultraviolada, es descomponen i alliberen clor que reacciona amb les molècules d’ozó que es converteixen en oxigen.

El Protocol de Montreal (1987), ratificat per més de 150 estats, va proposar l’eliminació gradual dels gasos CFC.

1.1.3.4 La contaminació de l’aigua i del sòl

L’ésser humà utilitza l’aigua en diferents àmbits: l’agrícola, l’industrial i el domèstic. Aquests usos modifiquen les característiques de l’aigua i alteren la seva qualitat. A mesura que la població es concentra en nuclis cada vegada més grans la qualitat de l’aigua empitjora, cosa que afecta els ecosistemes i la posterior utilització d’aquesta aigua.

Un altre repte ambiental a destacar és la contaminació del sòl. Una de les seves causes principals és l’agricultura intensiva que es basa en l’ús d’una gran quantitat de fertilitzants i pesticides; a més a més, provoca una pèrdua progressiva de la capacitat productiva del sòl i la contaminació de les aigües subterrànies properes.

1.1.3.5 La pèrdua de biodiversitat

Quan parlem de biodiversitat ens referim a la diversitat genètica, d’espècies i d’ecosistemes. La biodiversitat proporciona recursos a l’ésser humà. D’una banda, proveeix d’aliments, fàrmacs, etc. i, de l’altra, proveeix d’altres béns i serveis beneficiosos als quals el mercat no atribueix un valor econòmic com ara la qualitat de l’aire, la regulació hídrica, la conservació del sòl, etc.Les causes de la seva sobreexplotació són el creixement econòmic i tecnològic i la sobrepoblació humana.

1.1.3.6. L’exhauriment dels recursos naturals*

La dinàmica de consum actual fa que molts recursos naturals siguin explotats a una velocitat superior al seu ritme de regeneració. Més del 60 per cent dels recursos naturals que permeten la vida sobre la terra i que formen part dels ecosistemes, com l’aigua dolça, la pesca, l’aire o el clima, s’estan degradant perillosament o s’utilitzen de forma insostenible, segons revela l’estudi “Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni”, elaborat per Nacions Unides mitjançant més de 1.300 experts de 95 països. Els autors de l’informe adverteixen que les conseqüències pernicioses d’aquesta degradació sobre la salut dels éssers humans i els ecosistemes poden augmentar significativament durant els pròxims 50 anys.

1.1.3.7 Els residus

El creixement exponencial de la població porta associat un increment dels residus que es generen.

A Catalunya, la regulació dels residus es va iniciar l’any 1993 amb l’aprovació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, que va ser modificada per la de Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. Aquesta darrera ha tornat a ser modificada per la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

L’entitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen i gestionen a Catalunya és l’Agència de Residus de Catalunya*.


La gestió dels residus establerta en la Llei 6/1993 es fonamenta en:— La prevenció i la minimització* dels residus i de la seva perillositat.— La reutilització* dels residus.— La recollida selectiva* dels residus.— El reciclatge* i altres formes de valorització* dels residus.— La valorització energètica* dels residus.— La disposició del rebuig*.— La regeneració dels sòls i dels espais degradats.

Aquestes accions tenen el caràcter de prioritàries en la política ambiental de l’Administració de la Generalitat i de les entitats locals en aquesta matèria.

Segons el seu origen, es poden diferenciar els tipus de residus següents:

— Residus municipals: són els generats als domicilis particulars, als comerços, a les oficines i als serveis, i els que no tenen la consideració de residus perillosos i que per la seva naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en aquests llocs o activitats. També ho són els que provenen de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, estris i vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària.

Es distingeix entre residus municipals ordinaris, especials i voluminosos. El vidre, el paper, els envasos lleugers i la fracció orgànica que es poden dipositar als contenidors específics del carrer són residus municipals ordinaris; els pneumàtics, els fluorescents i els llums de vapor de mercuri, les bateries, els dissolvents, les pintures i els vernissos, les piles, els electrodomèstics que contenen substàncies perilloses i els olis minerals usats són especials; i els mobles o els electrodomèstics que no contenen substàncies perilloses són voluminosos.

Els residus municipals ordinaris es poden dipositar als contenidors específics del carrer i a la deixalleria*, mentre que els residus municipals especials i voluminosos s’han de dur a la deixalleria.

— Residus comercials: són residus municipals generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hostaleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. Aquesta tipologia de residus es va establir a la Llei 15/2003.

— Residus industrials: són els generats per l’activitat de la indústria. Segons la legislació, són els materials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja el productor o posseïdor dels quals té voluntat de desprendre-se’n i que, d’acord amb la legislació, no poden ser considerats residus municipals.

— Altres residus: són els sanitaris, els de sòls contaminats, els de dejeccions ramaderes (fems i purins), les runes i els envasos fitosanitaris.

A efectes de la disposició del rebuig i, atenent les seves característiques, els residus es classifiquen en residus perillosos* (especials), no perillosos* i inerts*.

1

Planta de recollida selectiva de paper i cartró.


Els objectius bàsics de la política de residus de la Unió Europea actualment vigent són prevenir els residus i promoure’n la reutilització, el reciclatge i la recuperació* per reduir l’impacte ambiental. L’objectiu a llarg termini és que la Unió Europea es converteixi en una societat del reciclat que es proposa com a objectiu evitar els residus i utilitzar-los com a recursos.

L’Agència de Residus de Catalunya estableix programes de gestió per als diferents tipus de residus. Per als residus municipals ha elaborat un nou Programa de gestió de residus municipals a Catalunya per al període 2007-2012 (PROGREMIC), que consisteix en:— Accions per potenciar el consum sostenible i la reducció de la generació de residus.— Mesures de prevenció de residus.— Implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica a tot el territori de Catalunya.— Incrementació de l’eficiència en la recollida selectiva i valorització de la fracció orgànica, envasos

lleugers, paper/cartró, vidre i altres.— Tractament de la fracció resta mitjançant processos de triatge, mecànics i biològics per reduir i

estabilitzar el rebuig final.— Racionalització de la planificació de les instal·lacions de tractament i disposició final dels residus.

Aquest nou model s’ha de complementar amb la intensificació de polítiques en el camp de la comunicació, la sensibilització, l’educació i la formació.

Gràfic 1.1. Esquema del nou model de Gestió dels Residus Municipals de Catalunya

Font: web de l’Agència de Residus de Catalunyahttp://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/agencia/programes/exp_publica/progremic.pdf

RESIDUS MUNICIPALS

RECOLLIDA SELECTIVA FRACCIÓ RESTA

PLANTA DE TRACTAMENT

BIOLÒGIC

COMPOSTDE QUALITAT

PLANTA DETRACTAMENTD'ENVASOS

FORM PAPER/CARTRO

VIDRE ENVASOS

PLANTA TRACTAMENT

MECÀNIC-BIOLÒGIC

VALORITZACIÓENERGÈTICA

MATERIALRESTAURACIÓ

RECUPERACIÓI RECICLATGE

RECUPERACIÓI RECICLATGE

RECUPERACIÓI RECICLATGERECUPERACIÓ

I RECICLATGE

TIPUS 1

PLANTA TRACTAMENT

MECÀNIC-BIOLÒGIC

TIPUS 2

PLANTATRACTAMENT

BIOLÒGIC-MECÀNIC

TIPUS 3

REBUIG

TRAC. BIOLÒGIC

REBUIG

MATERIAL COMBUSTIBLESALTERNATIUS

ESTABILITZACIÓ RESTA

ALTRES RECOLLIDES

DEIXALLERIES VOLUMINOSOSCOMERCIALS

DIPÒSITCONTROLAT DE CLASSE II

TRAC. BIOLÒGIC


Taula 1.1. Recollida selectiva de residus municipals a Catalunya l’any 2005:

Residu Tones recollides Coeficient

de generació

Vidre 162.375 23,2

Paper i cartró 402.900 57,6

Envasos lleugers 72.261 10,3

Matèria irgànica(1) 204.794 29,3

Piles 516 0,1

Medicaments 440 0,1

Residus voluminosos 142.266 20,3

Poda-jardineria 59.813 8,6

Tèxtil 4.966 0,7

Altres residus deixalleries(2) 161.208

Total recollida selectiva 1.211.537

1

(1) Es considera només la població on està implantada la recollida selectiva.

(2) Excepte vidre, paper, envasos, columinosos, poda-jardineria i piles recollits a les deixalleries.Font: Agència de Residus de Catalunya (2007).

Taula 1.2. Destinació final dels residus municipals:

To

ne

s

4.500.000 1,80

kg

/h/d

ia

4.000.000 1,60

3.500.000 1,40

3.000.000 1,20

2.500.000 1,00

2.000.000 0,80

1.500.000 0,60

1.000.000 0,40

500.000 0,20

0 0

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Metanització(digestió anaeròbica)

Incineració Recollitdaselectiva

Deposiciócontrolada

kg/h./dia

Font: Agència de Residus de Catalunya (2007).

El Catàleg de Residus de Catalunya aprovat pel Decret 34/1996, de 9 de gener, classifica els residus, els codifica i en determina la gestió correcta que ha de tenir cadascun d’aquests.El Catàleg Europeu de Residus (CER), que va entrar en vigor l’1 de gener de 2002, estableix quins residus han de ser considerats perillosos (especials) mitjançant un sistema de llista única.

El Catàleg de Residus de Catalunya, tot i que es veurà afectat en la seva aplicació per les decisions comunitàries, continua vigent per determinar la correcta gestió que ha de tenir cadascun dels residus (valorització o tractament i disposició del rebuig), sempre que no entri en contradicció amb l’aplicació del nou Catàleg Europeu de Residus, com en el cas de canvi de classificació.

El Decret 115/1994, de 6 d’abril, regulador del Registre general de gestors de residus de Catalunya i el Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats regula les empreses que treballen al sector de la gestió de residus.

Aproximadament un 15% dels residus municipals prové del sector comercial. El fet que els residus comercials siguin menys heterogenis que la resta de residus municipals fa que la seva recuperació


Codi

CERClassificació Descripció

20Residus municipals (residus domèstics i residus assimilables procedents dels comerços, indústries i institucions), incloses les fraccions recollides de manera selectiva

2001Fraccions recollides de manera selectiva (excepte les especificades al subcapítol 15 01)

200101 no especial Paper i cartró

200102 no especial Vidre

200108 no especial Residus biodegradables de cuines i restaurants

200125 no especial Olis i greixos comestibles

200128 no especialPintures, tintes, adhesius i resines diferents dels especificats al codi 200127

200130 no especial

200132 no especial Detergents diferents dels especificats al codi 200129

200134 no especial Medicaments diferents dels especificats al codi 200131

200136 no especial Bateries i acumuladors diferents dels especificats al codi 200133

200138 no especialEquips elèctrics i electrònics rebutjats diferents dels especificats als codis 200121, 200123 i 200135

200139 no especial Plàstics

200140 no especial Metalls

200199 no especial Altres fraccions no especificades en cap altra categoria

sigui més senzilla. Però, en canvi, pot representar un problema pel gran volum que ocupa quan es recull conjuntament amb els residus ordinaris.

La gestió dels residus comercials ha de ser assumida per la persona titular de l’activitat que els genera i han de ser lliurats a un gestor autoritzat per a la seva valorització o disposició del rebuig, o bé, acollir-se al sistema de recollida i gestió que l’ens local competent estableixi per a aquest tipus de residus, incloent-hi el servei de deixalleria. El servei de recollida comercial deixa de ser un servei de prestació exclusiva municipal i de recepció obligatòria per part del comerciant, el qual podrà recórrer a empreses privades que li prestin el servei.

D’altra banda, alguns residus originats a la indústria es poden considerar residus municipals i englobar-se dins la categoria de residus comercials. Concretament, a la definició que sobre els residus comercials fa la Llei 15/2003 s’inclouen, a l’efecte de la gestió, els residus originats a la indústria que no siguin residus especials i que es considerin assimilables a municipals.

Per tal d’orientar els productors, els transportistes i els gestors de residus sobre quins són els residus procedents de la indústria afectats per aquesta nova perspectiva, s’ha elaborat una Llista orientativa de residus originats a la indústria assimilables a residus municipals comercials, extreta del Catàleg Europeu de Residus (CER).

A continuació es reprodueix la llista dels principals residus industrials assimilables a municipals, associats a les famílies professionals de l’administració i informàtica. Cal dir que aquesta llista només té caràcter indicatiu, i que en cap cas pot substituir, ampliar ni limitar la definició legal en la qual es fonamenta.

Taula 1.3. Residus municipals (residus domèstics i residus assimilables procedents dels

comerços, indústries i institucions), incloses les fraccions recollides selectivament:

Font: Agència de Residus de Catalunya (2007).


A partir de la normativa esmentada, correspon a l’Agència de Residus de Catalunya garantir que hi hagi una xarxa autoritzada de gestors (dipòsits controlats, plantes de transferència i de reciclatge) i als municipis els correspon controlar la producció i la correcta gestió de residus. (Vegeu gràfic 1.1.)

Cal recordar que és molt important que la gestió dels residus sigui correcta i respecti les prioritats especificades en la jerarquia de la gestió de residus establerta per la Llei 6/1993 i en les bases del Programa de gestió de residus municipals a Catalunya per al període 2007-2012 (PROGREMIC).

1

11

INTRODUCCIÓFitxes comunes

Fitxa A Alguns conceptes ambientals bàsics

La Formació Professional Ocupacional i el Medi Ambient

Administració i Gestió Informàctica i ComunicacionsManual d’aspectes ambientals per a formadors/es

0303



FITXES COMUNES

FITXA A Alguns conceptes ambientals bàsics

Mòdul d’introducció ‚

– Contaminant: qualsevol substància d’origen natural present en excés en el medi o introduïda en aquest pels humans que pugui produir efectes nocius sobre la salut humana o el medi ambient.

– Emissió: alliberament a l’atmosfera, a l’aigua o al sòl de substàncies, vibracions, radiacions, calor o soroll procedents de forma directa o indirecta de fonts puntuals o difuses de l’activitat humana.

– Impacte ambiental: alteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per un projecte, una obra o una activitat.

– Medi ambient: conjunt dels elements biòtics (flora i fauna) i abiòtics (energia solar, aigua, aire i terra mineral) que integren un determinat espai, que afecten el desenvolupament i la supervivència d’un organisme i que permeten el desenvolupament d’ecosistemes.

– Residu: material que es genera com a conseqüència no desitjada de qualsevol activitat humana, el generador o posseïdor del qual se n’ha desprès o té la intenció o obligació de desprendre-se’n.

– Reutilització: operació que consisteix a tornar a fer servir un residu, o bé un envàs per al mateix ús o per a un altre de diferent del que tenia el producte o material original.

– Minimització o reducció: conjunt de mesures organitzatives, operatives i tecnològiques necessàries per disminuir la quantitat i/o perillositat dels residus i les emissions generats en un procés productiu mitjançant la reducció en origen i el reciclatge.

– Reciclatge: conjunt de les operacions de recuperació de subproductes dels residus. Opció de valorització consistent a reutilitzar un residu en el procés de fabricació del mateix producte o d’un producte amb una funció anàloga.

– Valorització: conjunt d’operacions que tenen per objectiu que un residu torni a ser utilitzat, totalment o parcialment.

(Per a més informació, vegeu el GLOSSARI)

1A

0303

21Administració i Gestió

Família professional d’Administració i gestió

2

23

2

Administració i Gestió

FAMÍLIA PROFESSIONAL D’ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

22.1 INTRODUCCIÓ A LA PROBLEMÀTICA AMBIENTAL EN EL SECTOR DE L’ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

En general, les activitats i serveis de diferents sectors necessiten recursos (entrades) i ocasionen impactes sobre el medi ambient* (sortides):

Taula 2.1 Principals entrades (recursos) i sortides (impactes) en el sector d’oficines.

En l’àmbit de les oficines, les tasques desenvolupades pels treballadors i treballadores i els productes que utilitzen comporten uns determinats impactes ambientals* no gaire intensos, ja que moltes de les activitats quotidianes que s’hi solen realitzar, com per exemple fer una fotocòpia o utilitzar un ordinador, tenen poca incidència ambiental. Però en canvi, sí que és important el gran nombre de treballadors i treballadores que duen a terme aquestes tasques.

Per produir molts dels productes que s’utilitzen en aquest sector es fan servir matèries primeres que, en molts casos, provenen de fonts de recursos no renovables.

En la majoria dels casos, per obtenir l’electricitat que es consumeix per fer funcionar ordinadors, impressores, etc., es produeixen emissions* de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera com el CO2.

Pel que fa a la gestió dels residus, cal prioritzar l’ordre establert en les següents accions: prevenir i minimitzar* la producció de residus, reutilitzar*-los, recollir-los separadament, reciclar*-los i valoritzar*-los en la fabricació d’altres productes, valoritzar-los energèticament* o dipositar-los en un dipòsit controlat*.

En la compra de material i equips d’oficina i en la prestació de serveis, cal tenir en compte els criteris ambientals i els sistemes de gestió ambiental i introduir aquests paràmetres en els plecs de prescripcions tècniques dels contractes de subministrament i de serveis tant a l’Administració pública com a les empreses.

Entrades Sortides

Energia: electricitat, gasoil/gasolina, etc. Producció de residus

Aigua Emissions a l’atmosfera

Matèries primeres en funció de l’establiment (tèxtil, aliments, etc.)

Generació d’aigües residuals

Materials diversos (paper i cartró, plàstics, productes de neteja, equips electrònics, etc.)

Soroll

Altres (olors, impacte visual, etc.)


Així doncs, per aconseguir reduir la incidència ambiental de les activitats dins d’aquest sector, cal aplicar una sèrie de bones pràctiques o comportaments ambientalment correctes, com per exemple l’ús de paper reciclat i fer-ne un ús eficient, la compra de determinats productes, l’ús eficient de l’energia, etc., mesures que s’anomenen Bones Pràctiques ambientals. També cal estructurar i integrar millores en la gestió ambiental* que permetin assolir avenços ambientals rellevants en aquest sector.

En aquest manual, es recullen els impactes ambientals relacionats amb les activitats de les famílies professionals de l’administració i la informàtica, les Bones Pràctiques ambientals, les opcions de minimització*, els sistemes de gestió ambiental, la normativa i bibliografia relacionades.

2.2 IMPACTES AMBIENTALS DEL SECTOR DE L’ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

A continuació, es detallen els impactes ambientals que poden provocar les activitats desenvolupades en aquest sector:

Consum excessiu de matèries primeres: la poca planificació d’algunes activitats pot provocar que els materials sobrants no puguin ser utilitzats. A més, l’emmagatzematge de materials en unes condicions poc favorables per a la seva conservació o durant un temps molt llarg pot provocar que perdin les seves propietats inicials i resultin inservibles. Per corregir aquest impacte, en el punt 2.7 s’expliquen les Bones Pràctiques ambientals que es poden dur a terme.

L’energia és un dels recursos més utilitzats en aquesta família professional i s’usa fonamentalment en la climatització, la il·luminació, el transport de mercaderies i el funcionament d’aparells electrònics de venda o destinats a tasques administratives. L’ús inadequat d’equips elèctrics (ordinadors, fotocopiadores, impressores, climatitzadors, etc.) pot provocar un consum elevat d’energia elèctrica. Per això, cal tenir en compte l’eficiència energètica, que es tracta al punt 2.7.4

Un mal ús de l’aigua per a les diferents activitats (lavabos, neteja, etc.) pot provocar també un consum massa elevat d’aquesta. Per aquest motiu, cal fer-ne un ús eficient, tema que es tracta al punt 2.7.2

Generació d’abocaments contaminants*: que provenen de sistemes de refrigeració.

Generació d’emissions a l’atmosfera* i contaminació local o indoor: d’una banda, algunes operacions i màquines generen soroll i, per tant, produeixen contaminació acústica*, que, sovint, fa que els treballadors/res no puguin treballar amb la màxima concentració, i això pot derivar en mals de caps o d’altres afeccions. D’altra banda, la disminució de la qualitat de l’aire interior, lligada a la manca de ventilació, pot produir l’anomenat síndrome de l’edifici malalt*, que es fa evident per una alta incidència de trastorns de salut en les persones que hi tenen el seu lloc de treball.

En aquests entorns de treball també s’utilitzen productes que alliberen substàncies nocives per a la salut com és el cas de les coles, els líquids correctors, les fotocopiadores, els mobles, els sistemes de climatització, els detergents, amb la qual cosa es pot produir una contaminació local en l’aire del lloc de treball.

També pot haver-hi contaminació atmosfèrica per l’emissió* de substàncies contaminants a l’atmosfera, que principalment provenen del transport de mercaderies i de la climatització.

Producció de residus de paper: en una oficina s’utilitza molt paper per fer proves i imprimir documents. A més cal comptabilitzar tots els residus de paper que provenen dels materials d’embalatge. Separar els residus de paper i dipositar-los en els contenidors corresponents suposa fer-ne una gestió ambiental correcta, que ha de permetre que el paper es torni a reciclar.


Producció d’altres residus no especials i inerts: a causa del consum excessiu de matèries primeres embalades i embalatges, de la poca reutilització d’envasos i de la utilització d’envasos petits. També es poden produir residus municipals voluminosos com mobles, arxivadors, ordinadors vells, etc. Separar els residus en origen i dipositar-los en els contenidors corresponents, o dur-los a la deixalleria, suposa fer-ne una gestió ambiental correcta, que ha de permetre reduir aquests impactes.

Generació de residus especials o perillosos: hi ha residus compostos de materials que, per les seves característiques, són potencialment perillosos, els quals requereixen d’una cura especial en la seva gestió i tractament. Les característiques que els fan perillosos venen donades per la seva toxicitat, inflamabilitat, efecte corrosiu, nocivitat i efecte irritant.

Els residus poden ser considerats com a perillosos si la quantitat de materials potencialment perillosos de què són formats superen un nivell determinat, que pot constituir una amenaça potencial per a la salut, per als organismes vius i per al medi ambient. Cal tenir en compte les classificacions, opcions de minimització, valorització, tractament i disposició del rebuig que figuren en el Catàleg de Residus de Catalunya i el Catàleg europeu de Residus (CER).

Dintre dels residus especials o perillosos generats als sectors de l’administració i informàtica s’ha d’esmentar els tubs fluorescents, les piles i bateries o els medicaments caducats.

Riscos laborals: causat per una il·luminació insuficient o inadequada a l’exposició de les radiacions electromagnètiques, a la manca d’adaptació ergonòmica del lloc de treball a la persona o pels mals hàbits de treball, que poden produir estrès o problemes de salut.

2

Mostra de plàstics que es generen en una oficina


Taula 2.2 Principals activitats, materials i aparells utilitzats en la família professional

d’administració i gestió


Principals tasques i activitats professionals

Gestió administrativa

Gestió laboral de l’empresa

Tractament telemàtic de dades

Gestió de societats laborals i empreses d’economia social

Creació i gestió d’empreses

Gestió comercial de serveis financers

Gestió de riscos i de salaris i assegurances socials

Secretariat

Gestió de l’oferta i demanda d’ocupació

Gestió immobiliària, màrqueting i intermediació immobiliària

Anàlisi de la solvència i el finançament empresarial

Tramitació de cobraments i captació de clients

Aplicació de tècniques d’enquesta i entrevista

Utilització d’equips informàtics i programes de gestió

Gestió administrativa i processos de registre, arxiu i transmissió d‘informació

Tractament i processament d’informació

Processos de comprensió i expressió escrita i idiomes

Instal·lacionsDespatxos, tallers, oficines, sales de reunions, aules, lavabos i serveis higiènics, menjadors, etc.

Materials utilitzats

Paper, bolígrafs, clips, llapis, marcadors fluorescents, gomes, cinta adhesiva, sobres, correctors, coles, carpetes, etiquetes, retoladors, tòners i cartutxos de tinta per a impressora i fax, fitxers, arxivadors, safates per a documentació, blocs de notes, calculadora, grapadora, perforadora, segells, tampons, tisores, regles, desgrapadora, esmolallapis, suports d’emmagatzematge, disquets, CD-ROM, DVD, piles, fluorescents, medicaments, etc.

Aparells utilitzats

- Ordinadors, monitors, teclats, ratolins, servidors, cables i connexions de xarxa, commutador, sistema d‘alimentació ininterrompuda (SAI), programari, altaveus i auriculars, impressora làser o d’injecció de tinta, plòter, escàner, llapis òptic, encaminadors, tallafocs i altres perifèrics informàtics.

- Dotació audiovisual: televisor, vídeo, videocàmera, càmera fotogràfica, transistor, projector, retroprojector, pantalla, telèfon, pissarra, etc

- Dotació telemàtica i de reprografia: fax, fotocopiadora, impressores, destructores de documents, etc.

- Mobiliari i elements auxiliars


2.3 MATERIALS REUTILITZABLES

Una bona part dels materials que s’utilitzen en aquesta família professional poden ser fàcilment recuperats i reutilitzats. La llista d’aquests materials és diversa, segons quines siguin les seves característiques. Els materials que més fàcilment poden ser reutilitzats són els cartutxos de tinta i tòners i alguns aparells elèctrics i electrònics en desús, com els ordinadors o les impressores.

Quan els cartutxos de tinta i els tòners s’esgoten es poden retornar a les empreses perquè els tornin a omplir de tinta per a la seva reutilització*.

2.4 MATERIALS RECICLABLES

La majoria dels materials que caracteritzen els residus d’administració i gestió són majoritàriament reciclables. Cal, però, realitzar la separació i el lliurament adequat dels residus. Els gestors de residus* s’encarregaran de derivar-los per al seu tractament corresponent.

Taula 2.3: Relació dels materials més fàcilment reciclables.

• Paper, sobres i altres articles impresos

• Blocs, tacs de notes, llibretes, notes adhesives grogues

• Arxivadors, carpetes, carpetes pinça, fundes i dossiers

• Cartró provinent d’envasos i embalatges diversos

• Envasos lleugers (llaunes d’alumini i acer, productes de plàstic, brics, etc.)

• Material d’escriptori no fungible

• Matèria orgànica

• Vidre

Pel que fa als residus d’aparells elèctrics i electrònics (ordinadors i telèfons mòbils principalment), ja representen el 4% de la fracció de rebuig que es genera a Europa. Espanya genera 200.000 tones de deixalles electròniques a l’any, domèstiques, de la indústria i comercials. Si s’aconseguís reciclar el 70% d’aquesta fracció, es podrien recuperar més de 90.000 tones de metalls, 30.000 tones de plàstics* i 13.000 tones de vidre.

2.5 MATERIALS POTENCIALMENT PERILLOSOS

Hi ha residus compostos de materials que, per les seves característiques, són potencialment perillosos. Les característiques que els fan perillosos venen donades per la seva toxicitat, inflamabilitat, efecte corrosiu, nocivitat i efecte irritant. Els residus poden ser considerats com a perillosos si la quantitat de materials potencialment perillosos de què són formats superen un nivell determinat, que pot constituir una amenaça potencial per a la salut, per als organismes vius i per al medi ambient. Cal tenir en compte les classificacions i prescripcions que figuren en el Catàleg de Residus de Catalunya i el Catàleg Europeu de Residus.Dintre dels materials especials o perillosos generats als sectors d’administració i informàtica s’ha d’esmentar els residus d’aparells elèctrics i electrònics (ordinadors, disquets, fluorescents, CD, ...), les piles i bateries o els medicaments caducat.

Contenidor de piles.

2


2.6 CORRENTS RESIDUALS

Aquesta família professional inclou una gran diversitat d’ocupacions que utilitzen metodologies, tècniques i processos molt semblants. Per tant, hi ha corrents residuals que són comuns a tots els tipus de processos i activitats.

2.6.1 El paperÉs el material que més s’utilitza i, per tant, és el residu que es produeix en més quantitat. Sempre que sigui possible, s’ha d’emprar paper reciclat o sense clor. És important fer-ne un ús racional, segregar-lo en origen, dipositar-ho en papereres de recollida selectiva* del centre i després als contenidors del carrer o lliurar-lo a empreses especialitzades de reciclatge* i de fabricació de paper.

Cal tenir present que s’acostuma a separar el paper blanc de la resta, ja que es valora econòmicament de forma diferent.

Algunes propostes d’actuació per disminuir el consum de paper són imprimir i fer fotocòpies per ambdues cares, reduir al mínim el nombre de fotocòpies i la impressió d’esborranys i analitzar els circuits documentals. La reducció del consum de paper mereix un apartat especial dins de la política de residus (vegeu l’apartat de Bones Pràctiques ambientals, ús eficient del paper) i és, sens dubte, un material important a controlar.

2.6.2 Cartutxos de tinta i tònersEls cartutxos de tinta i tòners emprats en impressores, fotocopiadores i aparells de fax contenen elements contaminants com metalls pesants, pigments, conservants. Per això és important no llençar aquests residus directament a la bossa de deixalles, ja que aquests elements podrien contaminar el medi.

Es poden col·locar contenidors específics per dipositar els cartutxos de tinta i tòner usats i establir un sistema de retorn, amb el mateix proveïdor, o bé, amb un gestor de residus autoritzat. Per reduir el consum de tinta, es poden imprimir els documents només quan calgui i quan es tracti d’esborranys imprimir-los amb menys qualitat.

2.6.3 Aparells elèctrics i electrònics*Els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) inclouen tant els grans i petits electrodomèstics, aparells d’informàtica, telèfons o aparells d’il·luminació, com els materials, components o consumibles que els componen, els quals es fan servir a les llars particulars, a l’àmbit industrial i al sector serveis, a partir del moment en què passin a ser residus.

El productor d’aparells elèctrics i electrònics és qualsevol persona física o jurídica que, amb independència de la tècnica de venda,

— fabriqui i vengui aparells elèctrics i electrònics amb marques pròpies. — posi al mercat amb marques pròpies, aparells fabricats per tercers.— importi o exporti de tercers països.

Els residus d’aparells elèctrics i electrònics són potencialment molt contaminants, ja que la majoria d’ells es fabriquen amb metalls que poden ser tòxics per als éssers humans, animals i plantes -quan assoleixen determinada concentració al cos-, alhora que degraden el medi ambient*. Per això, es restringeix l’ús de certes substàncies perilloses en la fabricació d’aparells elèctrics i electrònics mitjançant el Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer, publicat al BOE núm. 49 de 26 de febrer de 2005.

29

2


Contenidor de material informàtic en una deixalleria.

S’està desenvolupant un sistema de gestió i campanyes de recollida per aquest tipus de residus. Els productors estan obligats a portar-los: — als sistemes de recollida implantats pels fabricants, — a la distribuïdora quan decideixen substituir-lo per un de nou que faci la mateixa funció, — als sistemes de recollida municipal previstos pels ens locals (deixalleries, recollida de residus

voluminosos, sistemes de recollida porta a porta).

El sistema de gestió implica tant als productors com als fabricants, que han de garantir el reciclatge* dels productes que posen al mercat.

Pel que fa als ordinadors i la ferralla electrònica, aquests es poden guardar fins a disposar-ne d’una quantitat important. La part aprofitable es pot donar a una entitat sense ànim de lucre i l’altra es pot portar a la deixalleria* per a rebre un tractament correcte.

La codificació i classificació en el Catàleg Europeu de Residus per als RAEE, considerats residus perillosos, és la següent:

Taula 2.4 RAEE procedents de la recollida selectiva, (RAEE procedents de llars particulars i

assimilables):

Capítol 20Residus Municipals (residus domèstics i residus assimilables procedents dels comerços, indústries i institucions), incloses les fraccions recollides de manera selectiva

Subcapítol 20 01

Fraccions recollides de manera selectiva (excepte les especificades en el subcapítol 15 01)

CER Descripció

20 01 21 Tubs fluorescents i altres residus que contenen mercuri

20 01 23 Equips rebutjats que contenen clorofluorocarburs

20 01 35Equips elèctrics i electrònics rebutjats, diferents dels especificats en els codis 200121 i que contenen components perillosos(1)

(1) Els components perillosos d’equips elèctrics i electrònics poden incloure les piles i els acumuladors classificats com a peri-llosos en el subcapítol 16 06, així com els interruptors de mercuri, residus de vidre procedent de tubs catòdics i altres cristalls activats.


Taula 2.5 RAEE procedents de les indústries, (RAEE no procedents de llars particulars

i no assimilables):

Capítol 16 Residus no especificats en cap altre capítol de la llista

Subcapítol 16 02

Residus d’equips elèctrics i electrònics

CER Descripció

16 02 09 Transformadors i condensadors que contenen PCB

16 02 10Equips rebutjats que contenen PCB o estan contaminats per aquests, diferents dels especificats en el codi 160209

16 02 11 Equips rebutjats que contenen clorofluorocarburs, HCFC, HFC

16 02 12 Equips rebutjats que contenen amiant lliure

16 02 13Equips rebutjats que contenen components perillosos(1) diferents dels especificats en els codis 160209 a 160212

(1) Els components perillosos d’equips elèctrics i electrònics poden incloure les piles i els acumuladors classificats com a peri-llosos en el subcapítol 16 06, així com els interruptors de mercuri, residus de vidre procedent de tubs catòdics i altres cristalls activats.

Codificació i classificació en el Catàleg Europeu de Residus per als RAEE considerats residus no

perillosos

Taula 2.6 RAEE procedents de la recollida selectiva, (RAEE procedents de llars particulars

i assimilables):


Subcapítol 20 01


CER Descripció

20 01 36Equips elèctrics i electrònics rebutjats diferents dels especificats en els codis 200121, 200123 i 200135

Taula 2.7 Els procedents de les indústries, (RAEE no procedents de llars particulars

i no assimilables):


Subcapítol 16 02


CER Descripció

16 02 14 Equips rebutjats diferents dels especificats en els codis 160209 a 160213


2

Les empreses d’inserció social han dut a terme activitats en el sector de gestió dels residus per tot Europa i tenen una llarga tradició en activitats relacionades amb els RAEE. Actualment, al voltant de 40.000 treballadors conformen el sector de la recuperació* de residus i economia social a Europa. Són entitats de caire social que fan tasques de reutilització* i valorització* de RAEE mitjançant la recollida, la reparació, el reciclatge* i la venda en botigues de segona mà. Actuen com a transportistes i/o gestors de residus i s’orienten a la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió social.

En aquest sentit, l’Agència de Residus de Catalunya col·labora amb els col·lectius d’inserció sociolaboral mitjançant la convocatòria d’ajuts per a projectes de residus.

2.6.3.1 Disquets, CD i DVD

Quan un disquet, un disc compacte o un DVD deixa de ser útil esdevé un residu que es classifica, segons el Catàleg Europeu de Residus, en la categoria de residus d’aparells elèctrics i electrònics rebutjats. Cal recollir aquests residus de forma separada i, quan la quantitat sigui considerable, s’ha de lliurar a un gestor autoritzat, que la sotmetrà a un tractament de reciclatge* i recuperació* de metalls o compostos metàl·lics.

2.6.3.2 Fluorescents

Les làmpades de descàrrega més conegudes són els fluorescents. En la seva fabricació, s’utilitzen substàncies tòxiques, com ara el mercuri i altres metalls pesants*; per això es consideren residus especials pel reu risc ambiental i es classifiquen, segons el Catàleg Europeu de Residus, en la categoria de residus d’aparells elèctrics i electrònics rebutjats.

Els fluorescents s’utilitzen a escala domèstica fonamentalment a la cuina i al bany, però es troben majoritàriament al comerç i a la indústria, i el seu ús permet un major aprofitament energètic que amb làmpades convencionals.

El productor o posseïdor de làmpades fluorescents és responsable de la seva correcta gestió quan esdevenen residus. El procés de recollida d’aquests residus depèn de l’origen de les làmpades. Així, els residus de fluorescents d’origen domèstic es poden dipositar als contenidors específics per a fluorescents que hi ha a les botigues de venda de material elèctric i d’il·luminació i també a les deixalleries.

Els residus de làmpades que posseeixen les indústries o els comerços, així com les procedents de l’enllumenat públic, s’han d’emmagatzemar separadament dels altres residus i amb la mínima quantitat possible d’embolcalls de paper, plàstic* o cartró. Els fluorescents en forma de tub recte de les làmpades o fluorescents de formes especials es recullen separadament. El productor o posseïdor d’origen industrial, com a productor de residus, ha de disposar del seu codi de productor i formalitzar el Full de seguiment, document en el qual consten les dades del productor, la quantitat de làmpades recollides, la data de la recollida, les dades del transportista i les dades del gestor.

A Catalunya, el tractament dels fluorescents és un servei públic de titularitat de la Generalitat. En aquest sentit, l’Agència de Residus de Catalunya, que té la responsabilitat d’assumir-ne la gestió, ha optat per valoritzar aquest residu. L’empresa concessionària del servei públic, triada mitjançant un concurs públic, és PILAGEST SL, que actualment s’encarrega de la recollida, el transport i el tractament de les làmpades fluorescents que es generen a Catalunya.

2.6.4 Embalatges de paper i cartróÉs un material força utilitzat i, per tant, és un dels residus que es genera en gran quantitat. Les restes d’embalatges de paper i cartró s’han de separar i lliurar a empreses especialitzades de reciclatge* i fabricació de paper.

2.6.5 Embalatges de plàstic*Dins d’aquest grup s’inclou el film de plastificar procedent dels embalatges de subministrament de materials i productes. Cal separar selectivament aquest material per donar-li el tractament adequat com és reciclar·lo o dipositar·lo correctament.


2.6.6 Productes de netejaAquests residus es generen principalment en la neteja de les instal·lacions, i consisteixen bàsicament en residus tèxtils, eines de neteja, etc. Cal gestionar aquest tipus de residu de forma correcta a través de les empreses de recuperació* i neteja.

Els envasos buits dels productes de neteja s’han de llençar al contenidor dels envasos, excepte aquells que, per la seva composició, poden resultar perillosos, que llavors s’han de dur a la deixalleria*.

Productes de neteja emprats habitualment a les oficines.

2.6.7 Piles i bateriesTot i que la producció de residus de piles no és gaire abundant, les piles s’utilitzen en transistors, llanternes, calculadores, rellotges i altres petits aparells. Les piles contenen alguns metalls pesants com el mercuri, el cadmi o el plom, que són potencialment perillosos per a la salut i el medi ambient*, per això es consideren residus especials pel reu risc ambiental i estan subjectes a una recollida i tractament específics.

Hi ha una gamma àmplia de piles, encara que fonamentalment es poden classificar en tres grans grups: piles de gran format, piles botó i acumuladors secs.

El productor o posseïdor de les piles és responsable de la seva correcta gestió. El procés de recollida depèn de l’origen de les piles. Les piles d’origen domèstic es poden dipositar als contenidors específics per a piles que existeixen a les botigues de venda d’aparells elèctrics, de joguines, de fotografia, rellotgeria, joieria, etc. i també a les deixalleries. Aquests establiments són els anomenats punts de recollida. Cada punt de recollida té un lloc establert on se centralitza tota la gestió: distribució dels contenidors, retirada del contenidor ple, lliurament de fullets informatius, etc. Aquests llocs són els anomenats punts centralitzadors, que poden ser els ajuntaments, els consells comarcals o algunes botigues centralitzadores de la cadena de distribució. El particular posseïdor de piles fora d’ús les ha de dipositar als contenidors específics del seu municipi o a les deixalleries.

Les piles d’origen industrial s’han d’emmagatzemar a les empreses, separadament dels altres residus i sense barrejar-les amb embolcalls de paper, plàstic* o cartró. En tot cas, cal separar les piles de format gran de les piles botó. El productor o posseïdor de piles d’origen industrial, com a productor de residus, ha de disposar del seu codi de productor i formalitzar el Full de seguiment, document en el qual consten les dades del productor, la quantitat de piles recollides, la data de la recollida, les dades del transportista i les dades del gestor.

A Catalunya, el tractament de les piles és un servei públic de titularitat de la Generalitat i la gestió l’assumeix l’Agència de Residus de Catalunya. L’empresa concessionària del servei públic, triada mitjançant un concurs públic, és PILAGEST SL, que actualment s’encarrega de la recollida, el transport i el tractament de les piles que es generen a Catalunya.


2

2.6.8 Medicaments caducatsPel que fa als medicaments caducats, s’ha de col·locar un contenidor de recollida d’aquest tipus de residu al costat de la farmaciola. Un cop ple, es lliuren a una farmàcia perquè siguin tractats convenientment. La majoria de les 3.000 farmàcies catalanes disposa d’uns contenidors especials per dipositar els medicaments usats, caducats o en mal estat. Les farmàcies que col·laboren en aquesta iniciativa, d’adhesió voluntària, disposen d’un distintiu especial (SIGRE*) per facilitar-ne la identificació i contenidors especialment adaptats. A Catalunya se’n recull una mitjana mensual de 5,60 quilos per cada mil habitants, un 33% més que la mitjana nacional.

Cal revisar periòdicament el contingut de la farmaciola, almenys dues vegades l’any, i portar a la farmàcia tots aquells medicaments que ja no s’utilitzen, caducats, en mal estat o els que no tenen prospecte o envàs original. Als contenidors de la farmàcia, s’hi hauran de dipositar els envasos buits de medicaments, els envasos amb restes de medicaments i els medicaments caducats amb els seus envasos.

Els medicaments recollits a les farmàcies es canalitzen a través de dues entitats (Farmacèutics Mundi i Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Doctor Trueta) que els classifiquen en caducats o no caducats. Els caducats són tractats i els no caducats s’envien a zones deprimides del planeta. Durant l’any 2000 aquests dos organismes van tractar uns 250.000 quilos de medicaments i en van enviar més de 16.000 quilos a països necessitats.

2.6.9 VidreEl vidre és un tipus de residu generat en poca quantitat i que cal dipositar en contenidors de recollida selectiva*.

2.6.10 Envasos lleugersEn el cas dels envasos, aquests es generen, sobretot, pel consum d’ampolles d’aigua i de gots de plàstic*. Es poden col·locar contenidors per a la recollida d’aquests tipus de residus, al costat de màquines de venda automàtica, de la màquina de cafè, per exemple.

Contenidor d’envasos.

2.6.11 AltresEn un grau menor es pot parlar d’altres residus com les fustes, procedents dels embalatges de productes, per exemple. Cal fer una recollida adequada mitjançant un gestor autoritzat per poder efectuar qualsevol dels tractaments possibles: reciclatge*, reutilització*, utilització com a combustible, dipòsit controlat* de residus no perillosos, incineració* de residus no halogenats.

Un altre residu pot ser la matèria orgànica en petites quantitats que cal recollir selectivament i dipositar-la als contenidors corresponents.


Residus Sòlids

Codi

Classificació

(segons el Catàleg

Europeu de Residus)

Valorització

Tractament

(segons el Catàleg

Europeu de Residus)

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Paper i cartró 200101No especial

V61 V11 V85

Dipositar el residu als contenidors de color blau instal·lats a la via pública, o lliurar-lo a un gestor autoritzat.

- Reducció de l’ús - Reutilització

Cartutxos de tòners 080317 Especial V54 T13Cal lliurar el residu a un gestor autoritzat que el recicli.

- Reducció de l’ús - Recollida selectiva

Equips elèctrics i electrònics

200135 200136

Especial No especial

V41 V41

T32Cal lliurar el residu a un gestor autoritzat que el recicli.

- Reducció de l’ús.- Utilitzar monitors i

màquines més eficients- Manteniment dels

aparells i del programari instal·lat

Envasos de paper i cartró

150101No especial

V51 V11 V85 V61


- Convenis amb fabricants per a la reducció de l’ús d’embalatges

- Utilització de contenidors més grans

- Reducció de l’ús

Embalatges de plàstic 150102No especial

V51 V12

T12

Cal lliurar el residu a un gestor autoritzat per a la seva recuperació, reutilització, regeneració, reciclatge o valorització energètica*.


- Reducció de l’ús- Utilització de

contenidors més grans

Fustes 200138No especial

V15 V61

T12

Cal lliurar el residu a un gestor autoritzat per al reciclatge, reutilització o utilització com a combustible.

- Acord amb els corresponents subministradors

- Acord per a l’estandardització de mides i per facilitar la reutilització

Vidre 200102No especial

V14



Plàstics 200139No especial

V12 V61


- Reducció de l’ús- Acord amb els

corresponents subministradors

- Compra de productes reciclats

Taula 2.8 Quadre resum dels residus sòlids.


Residus Sòlids

Codi

Classificació

(segons el Catàleg

Europeu de Residus)

Valorització

Tractament

(segons el Catàleg

Europeu de Residus)

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Bateries i acumuladors especificats en els codis 160601, 160602 o 160603 i bateries i acumuladors sense classificar que contenen aquestes bateries

200133 Especial V44

Cal lliurar el residu a un gestor autoritzat per sotmetre’l a un tractament adequat.

- Utilització d’elements recarregables


- Bones condicions d’emmagatzematge

Bateries i acumuladors diferents dels especificats en el codi 200133

200134No especial

V44



- Reducció de l’ús - Bones condicions

d’emmagatzematge

Tubs fluorescents i altres residus que contenen mercuri

200121 Especial V41


- Instal·lar fluorescents amb balast electrònic*

- Reducció de l’ús- Assegurar un bon

manteniment i neteja de les lluminàries, per augmentar l’eficiència de la il·luminació


Medicaments diferents dels especificats en el codi 200131

200132No especial

V53T33 T12


- Revisar periòdicament el contingut de la farmaciola

- Moderar el consum de medicaments

- Recollida selectiva- Bones condicions

d’emmagatzematge

2


2.7 BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS GENÈRIQUES

Les bones pràctiques o comportaments ambientalment correctes són sovint decisius per minimitzar* els impactes ambientals que genera la feina d’oficina. Les bones pràctiques ambientals es poden aplicar a tot tipus de tasques. L’objectiu principal és que hi hagi un procediment per a totes les activitats des de la segregació de residus fins a la manipulació i emmagatzematge d’aquests de forma acurada. Les bones pràctiques ambientals més destacades en les tasques administratives i de gestió s’agrupen en set categories, que fan referència als principals vectors ambientals: criteris de compra, eficiència en l’ús de l’aigua, del paper i de l’energia, manteniment adequat, gestió dels residus i neteja.

Es basen principalment en el Manual de bones pràctiques ambientals a les oficines (Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat - Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, 2005) i la Guia de compra verda per a oficines (Universitat de Barcelona, 2004).

Les bones pràctiques ambientals poden afectar les diferents unitats d’una empresa:

— La Direcció.— El Departament de Manteniment/d’Administració (en alguns casos, algunes operacions de

manteniment, com el canvi de cartutxos i tòners, les realitza directament el Departament d’Administració).

— El Departament de Compres.— El Departament d’Informàtica.— El Departament de Recursos Humans (Formació).— El personal usuari.

Bàsicament es regeixen pels següents principis de minimització* de l’impacte ambiental*:

— Comprar només el material necessari i en la quantitat que calgui. — Emmagatzemar ordenadament productes i materials a fi de no generar residus innecessaris. — Utilitzar la maquinària adequada i mantenir-la en bon estat ajuda a reduir l’energia consumida. — Minimitzar el consum d’aigua i d’energia elèctrica. — Controlar les emissions de soroll.— Separar selectivament els residus en origen.— Reutilitzar tantes vegades com sigui possible els envasos i els embalatges.— Si és possible, evitar els productes constituïts de diferents materials, ja que després és més difícil

reciclar-los. — Utilitzar preferentment materials elaborats amb recursos renovables, o matèries primeres reciclades

o reutilitzades.— Evitar aquells productes que utilitzin una gran quantitat d’embalatges, o amb envasos fets amb

productes no reciclables.

Selecció de bones pràctiques ambientals a l’àrea d’Administració i gestió:

(Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat - Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, 2005):

2.7.1. Criteris generals en la compra de material i equips d’oficina

— Criteris exigibles al proveïdor— Criteris ambientals aplicables a la compra de material d’oficina— Criteris ambientals aplicables a la compra de màquines d’oficina i de begudes

2.7.2. Eficiència en l’ús de l’aigua

— Manteniment de les instal·lacions— Instal·lació de mecanismes i/o sistemes d’estalvi d’aigua— Estalvi d’aigua en la refrigeració/calefacció— Ús eficient de l’aigua per part del personal

2.7.3. Eficiència en l’ús de paper

— Mesurar el consum de paper— Estalviar paper en fotocòpies i impressió— Reutilitzar el paper— Estalviar paper en comunicacions i documentació interna— Estalviar paper en les subscripcions

37

2


— Estalviar paper en comunicacions externes— Altres mesures d’estalvi de paper

2.7.4. Eficiència energètica

— Adequació de la il·luminació a l’activitat— Instal·lació d’equips i mecanismes eficients d’enllumenat— Manteniment de l’enllumenat— Bones pràctiques en l’ús habitual de l’enllumenat— Bones pràctiques en l’ús habitual de l’enllumenat de rètols i aparadors— Adequació de les instal·lacions per a una climatització eficient— Ús eficient de les instal·lacions i els equips de climatització— Adquisició d’equips eficients de climatització— Ús eficient dels equips ofimàtics

2.7.5. Manteniment i ús adequat dels materials d’oficina

2.7.6. Gestió de residus d’oficina

— Recursos i organització per a la correcta gestió de residus— Segregació dels residus a l’oficina

2.7.7. Neteja

2.7.8. El magatzem i el seu manteniment

2.7.9. Manteniment

2.7.10. Gestió de les mercaderies

2.7.11 Gestió de les emissions atmosfèriques i el soroll

2.7.12. Altres

2.7.1 Criteris generals en la compra de material i equips d’oficinaEn aquest apartat es defineixen els criteris que permeten diferenciar entre productes amb més o menys repercussions sobre el medi ambient*. Els criteris bàsics aplicables als productes són:

— Que disposin d’ecoetiqueta reconeguda per un organisme oficial, o, quan no en tinguin, valorar altres criteris com:• que incorporin una llista completa dels components del producte.• que siguin monomaterials o bé amb mòduls fàcilment separables.• que estiguin compostos per material reciclat i/o fàcilment reciclable.• facin servir embalatges reutilitzables o incorporar el mínim embalatge possible.• que incorporin envasos i embalatges amb baix impacte ambiental.• Seleccionar els productes que no continguin substàncies perilloses per a la salut de les persones i

per al medi ambient.• Escollir productes que tinguin un menor consum d’energia i/o aigua durant la seva vida útil i que

siguin de llarga duració.• Racionalitzar la varietat de materials que es compren i estudiar la substitució d’aquells per als

quals hi hagi materials alternatius amb menor impacte ambiental*, d’una puresa més gran.

2.7.1.1. Criteris a demanar al proveïdor

Les bones pràctiques que s’exposen en aquest apartat estan adreçades al Departament de Compres. Els treballadors responsables d’aquest Departament han de tenir en compte criteris ambientals a l’hora de triar un proveïdor o un altre per comprar un producte determinat. El proveïdor és important que:

— Disposi d’un certificat de gestió ambiental* (ISO 14001/EMAS*).

—Hagi realitzat algun estudi de prevenció de la contaminació i/o gestió ambiental: DAOM, estudi de minimització* (residus, energia, aigua, etc.). pla de gestió (de residus, etc.), altres (especificar).


— Tingui un programa de formació ambiental per als treballadors, directius, etc.

— Disposi de sistemes: • D’estalvi de recursos (aigua, energia, etc.);• De minimització* de residus;• De recuperació* energètica;• Altres que puguin reduir l’impacte ambiental* associat a les activitats.

— Apliqui de fonts d’energia renovable* en el procés productiu.

— Apliqui bones pràctiques de gestió en producció d’emmagatzematge, neteja i manteniment:• Ús eficient dels recursos que es facin servir (aigua, energia, etc.);• Minimització* generació residus i/o emissions;• Segregació de residus;• Altres (especificar).

— Utilitzi productes ambientalment correctes (vegeu criteris ambientals per a productes).

— Per al parc mòbil que tingui:• Baix consum de carburant;• Nivells baixos d’emissions a l’atmosfera*;• Equips de refrigeració amb el mínim efecte sobre la capa d’ozó i l’escalfament global*;• Incorporació de components reciclats;• Consum de combustibles alternatius (biocombustibles, gas, etc.).

— Altres:• Estar premiat per una bona gestió ambiental;• Fer recerca per millorar contínuament el seu comportament ambiental.• Altres (especificar).

Per obtenir aquestes dades del proveïdor és recomanable preparar un qüestionari per a que el respongui.

2.7.1.2. Criteris ambientals aplicables a la compra de material d’oficina

Les bones pràctiques exposades en aquest apartat estan adreçades al Departament de Compres.Dintre del concepte de material d’oficina es poden distingir diferents tipus de productes. Tot seguit s’exposen criteris ambientals aplicables als materials més habituals.

PaperEls criteris ambientals aplicables a la compra de paper es basen en tres aspectes característics del seu procés productiu: la procedència de la pasta de paper, el procés d‘emblanquiment i la gestió de les emissions i els abocaments generats durant el procés.

Procedència de la pasta de paper:

a) Paper reciclat, la pasta del paper procedeix de paper vell (PR).b) Pasta química elaborada de fusta procedent d’altres usos (FR).c) Pasta de paper procedent d’explotacions forestals sostenibles (FS).d) Pasta química elaborada a partir de cel·lulosa procedent d’explotacions forestals no sostenibles (FN).

Procés d‘emblanquiment:

e) Paper sense blanquejar (sense extracció de tintes) (SB).f ) Paper blanquejat sense clor (Totally Chlorine Free, la concentració màxima de compostos de clor a la pasta de paper és inferior a 15 ppm) (TCF).g) Paper blanquejat sense clor elemental (Elemental Chlorine Free, pot contenir quantitats importants de diòxid de clor, amb la corresponent càrrega de les aigües residuals) (ECF).h) Paper blanquejat amb clor elemental (pot contenir també altres compostos) (PC).

Gestió de les emissions/dels abocaments de l’empresa productora:

i) L’empresa productora del paper disposa d’un sistema de gestió ambiental i controla les emissions durant el procés de producció (GM).

En el mercat és possible trobar paper certificat amb diferents tipus d’etiquetes. El quadre següent presenta els criteris en què es basen les diferents certificacions:


Certificació PR FS SB TCF ECF GM

Distintiu de garantia de qualitat ambiental X X

L’Àngel Blau X X

El Cigne Blanc X X

L’Etiqueta ecològica de la UE X X

Milieukeur (1) X X X

The Austrian Eco Label X X

(1) Les tres característiques es tenen en compre en el paper òfset

El paper o els diferents productes de paper certificats poden disposar d’una

característica o més de les assenyalades. Criteris ambientals:

— Fixar-se en l’etiqueta i escollir el paper que disposi d’alguna de les certificacions anteriors. — Escollir paper reciclat (total o parcialment) i sense blanquejar, sempre que sigui possible; o,

en tot cas, totalment lliure de clor en el procés de blanqueig (paper TCF). El paper EFC o lliure de clor elemental és la última opció ja que continua utilitzant diòxid de clor.

— El paper fabricat amb fusta procedent de boscos gestionats sosteniblement és una bona alternativa al paper reciclat.

— Comprar, preferiblement, fulls de baix gramatge, sempre que aquests resultin adequats per al treball que s’ha de realitzar i adequats per a les fotocopiadores i impressores de l’oficina.

— Escollir sobres sense finestra, ja que faciliten el reciclatge*.— Evitar el paper plastificat.— Escollir sobres, targetes institucionals, llibretes, blocs de notes i post-it de paper reciclat.— Escollir paquets grans (500 fulls o més).

Classificació i arxiuHi ha una gran diversitat d’articles de classificació i arxiu a les oficines; en aquest apartat pot

diferenciar-se entre:

— Material d’arxiu: arxivadors, caixes i carpetes.— Material de classificació: carpetes, fundes i dossiers.— Material d’enquadernació: tapes i canonets.En general predominen els productes de cartró i plàstic, molt sovint barrejats amb metalls en forma de clips o palanques, cosa que en dificulta el reciclatge quan deixen de ser útils.

Criteris ambientals:

— Comprar només els arxivadors estrictament necessaris.— Comprar material d’arxiu monomaterial, preferiblement de cartró reciclat.— Prescindir de productes fabricats amb PVC (policlorur de vinil).— Comprar el material de classificació de cartró reciclat o de plàstics* que tinguin una millor

reciclabilitat i que es gestionin i segreguin correctament a l’oficina. Quan no puguem evitar les fundes i els dossiers de plàstic*, millor comprar-los de polipropilè (PP), que està lliure de productes contaminants* com metalls pesants* i clor.

— Adquirir tapes d’enquadernació de cartró quan sigui possible o de plàstics* que tinguin una millor reciclabilitat, i que es gestionin i segreguin correctament a l’oficina. Intentar que els canonets d’enquadernació de metall es reutilitzin o recuperin com a ferralla.

— Reutilitzar el material de classificació o arxiu abans de convertir-lo en residu, per exemple, posant noves etiquetes als lloms.

— Dipositar els residus d’aquests productes en els contenidors de recollida selectiva corresponents (paper/cartró o plàstic).

L’oferta comercial de materials d’oficina és àmplia i variada.

2


Material d’escripturaEl material d’escriptura es pot classificar en:

— Retoladors i bolígrafs.— Llapis.— Marcadors de text.

Malgrat que l’ús de l’ordinador ha reduït la utilització de llapis, bolígrafs, retoladors i marcadors fluorescents, aquest tipus de material sol ser d’un sol ús i incrementa la quantitat de residus generats. Acostuma a ser de PVC, un plàstic* que conté un producte contaminant (clor), i només els llapis es fabriquen majoritàriament amb productes naturals (fusta), malgrat que alguns poden estar lacats amb substàncies que contenen metalls pesants*. És molt freqüent la barreja de materials (metall i plàstic), i alguns marcadors contenen pigments amb metalls pesants* o dissolvents* poc recomanables des del punt de vista ambiental.


— Comprar només el material d’escriptura que realment utilitzarem.— Comprar retoladors i bolígrafs recarregables de plàstic* reciclat o de polipropilè (PP), metall o

fusta. Prescindir dels productes fabricats de PVC. Ja hi ha bolígrafs amb carcassa de materials biodegradables (midó de blat de moro), que es poden llençar al contenidor de matèria orgànica.

— Evitar retoladors i bolígrafs amb barreja de materials, per facilitar-ne el reciclatge*.— Comprar llapis sense lacar o portamines. Comprar llapis de fusta certificada amb la FSC, que

garanteix que la fusta ha estat produïda a boscos o plantacions amb una gestió sostenible ambientalment i social.

— Comprar marcadors de text que es puguin tornar a omplir amb base aquosa. Substituir el marcador de text líquid per llapis fluorescent sec (el llapis fluorescent sec no conté dissolvents*, sol durar més, i la carcassa és de fusta i no de PVC o altres plàstics).

— Dipositar els residus d’aquests productes en els contenidors de recollida selectiva corresponents (paper/cartró o plàstic o matèria orgànica).

Material consumible d’oficinaEls productes més consumits a l’oficina són:

— Coles: barra adhesiva, goma aràbiga (líquida), cola blanca (pastosa o líquida) i altres coles (coles de contacte o ràpides).

— Correctors: correctors líquids i cintes correctores.— Cintes adhesives: cintes adhesives transparents i cintes d’embalatge.— Altres: pastes adhesives (Blu-Tack), gomes d’esborrar, etc.Aquest material, tot i que es consumeix en petites quantitats, conté plàstic*, dissolvents orgànics* com l’etanol o l’acetona, i conservants com el formaldehid que poden ser altament tòxics, com és el cas de les coles especials de contacte.


— Evitar la compra d’aquests productes si no són estrictament necessaris. En molts casos podem evitar-ne l’ús.

— Triar material recarregable per disminuir la quantitat de residus.— Comprar les coles, les barres adhesives i els correctors líquids de base aquosa, que evitin els

dissolvents orgànics* (acetona, etanol, xilè, etc.), i recarregables. Com a pegament, la goma aràbiga és el producte ambientalment més correcte.

— Comprar cintes adhesives d’acetat de cel·lulosa en lloc de cintes de plàstics* difícilment reciclables i que no se segreguin a l’oficina. Com a alternativa es poden comprar cintes de polipropilè. Descartar la compra de cintes adhesives de PVC (atenció!, la majoria de cintes transparents són d’aquest material).

— Comprar cintes correctores recarregables i/o amb carcassa de plàstic* que tinguin una millor reciclabilitat i que es gestionin i segreguin correctament a l’oficina.

— Millor escollir cintes correctores en comptes de correctors líquids, ja que no porten dissolvents.— Dipositar els residus d’aquests productes en els contenidors de recollida selectiva corresponents.— Les coles amb dissolvents orgànics són residus especials, i cal portar-les a la deixalleria per evitar

l’alliberament de contaminants.— Les cintes adhesives dificulten el reciclatge del paper, per tant és millor evitar d’utilitzar-les.


Material d’escriptori no fungibleEl material d’escriptori no fungible dura molt de temps i inclou tisores, grapadores de sobretaula, afilallapis, safates apilables, desgrapadores, etc.


— Comprar material reparable i, si s’escau, recarregable.— Comprar productes d’un sol material, en general metàl·lic, lliure de mixtures.— Comprar productes fabricats amb material reciclat (per exemple, grapadores amb les

parts de plàstic* reciclat, tisores de metall o de plàstic* reciclat).— Evitar comprar safates de plàstics* que no siguin fàcilment reciclables.

Material consumible d’informàtica i ofimàticaEl material consumible d’informàtica i ofimàtica inclou:

— Disquets, CD, DVD, etc.— Tòners, cartutxos de tinta i cintes d’impressores, fotocopiadores i aparells de fax.

Els segons poden ser problemàtics a causa dels pigments de la tinta o el tòner, metalls pesants* i conservants.

Gravar dades en DVD de gran capacitat estalvia recursos.


— Utilitzar preferiblement CR-RW (reenregistrables) o dispositius d’emmagatzemament de memòria. — Procurar gravar els CD a la màxima capacitat possible, ja que així s’estalvia recursos, diners i espai

d’emmagatzematge.— Adquirir CD i DVD en bobines i fundes de paper i cartró preferiblement a les de plàstic*, per

disposar-hi les còpies.— Els disquets i CD inservibles s’han de llençar preferiblement a contenidors específics, perquè siguin

recollits juntament amb la ferralla electrònica (ordinadors, faxs, etc.) Aquests consumibles són enviats a plantes de tractament per aprofitar els elements metàl·lics i plàstics*. Les caixes de protecció per als CD i DVD de plàstic que s’hagin de llençar cal dipositar-les amb la fracció envasos (contenidor groc).

— Comprar tòners i cartutxos de tinta que provinguin d’empreses recuperadores que reutilitzen totalment o parcialment els components dels tòners o cartutxos.

— El productor ha de garantir la qualitat del producte, el seu funcionament i se n’ha de responsabilitzar en cas de danys a la impressora.

— Comprar cartutxos de tinta amb sistema desmuntable on el capçal d’impressió i el dipòsit de tinta són elements separats; el primer es pot utilitzar fins a cinc vegades substituint el dipòsit de tinta.

— Per reduir el consum de tinta només imprimir els documents estrictament necessaris; imprimir els documents que no siguin definitius amb la funció “eco-tóner” o amb mode “esborrany”; imprimir amb escala de grisos sempre que sigui possible.

— Dipositar els tòners i els cartutxos de tinta gastats als contenidors ubicats a l’oficina, els quals recollirà després una empresa recuperadora autoritzada.

— Un mètodes també efectiu per garantir la reutilització és concertar el retorn del cartutx buit en el moment de lliurament del nou.

2


MobiliariComprèn tots els elements auxiliars utilitzats per guarnir l’oficina, ja sigui amb un sentit pràctic, com taules, cadires, bucs, armaris, arxivadors, penja-robes, prestatgeries, etc. o estètic, com fundes, cortines o entapissats.


— En tots els casos, s’ha de comprar mobiliari fabricat amb materials sense substàncies perilloses.— Per al mobiliari de fusta, cal buscar models que garanteixin la procedència de boscos gestionats

sosteniblement, com els que tenen l’ecoetiqueta* FSC (Forest Stewardship Council). — Evitar la compra de productes de fusta tropical que no estigui certificada, ja que la major part

d’aquest material és procedent de tales il·legals. — Les cortines, les fundes i els coixins, millor si són fabricats amb materials naturals (teixits vegetals,

fundes de cuir, etc.). — En mobiliari d’altres materials (metall, plàstic*, etc.), s’han d’escollir models fabricats amb matèries

primeres reciclades. — En cas de canviar de mobiliari, s’ha de valorar la possible utilitat per algun altre servei.

2.7.1.3. Criteris ambientals aplicables a la compra de màquines d’oficina i de begudes

Les bones pràctiques exposades en aquest apartat estan adreçades al Departament de Compres.

Màquines d’oficinaLes màquines que habitualment trobem a les oficines són les següents:

— Ordinadors personals.— Impressores.— Fotocopiadores.— Aparells de fax.— Escàners— Calculadores.Aquests aparells contenen productes molt contaminants (metalls pesants, PVC i d’altres), generen emissions (d’ozó, sonores, de pols, etc.), consumeixen energia durant tot el temps que les utilitzem i generen una gran quantitat de residus perquè el seu cicle de vida cada vegada és més curt.

Àrea tècnica on es concentra la maquinària típica d’oficina.


— Tenir en compte criteris mediambientals a l’hora de comprar màquines d’oficina (que tinguin un baix consum d’energia, que permetin ampliacions de memòria i actualitzacions per allargar el temps de vida útil i que estiguin fabricats amb materials reciclats). Adquirir màquines d’oficina amb certificacions mediambientals, com l’Àngel Blau alemany, l’Etiqueta ecològica comunitària, o que segueixin els criteris establerts per la Comissió Europea a la Decisió de la Comissió de 22 d’agost de 2001 (2001/686/CE). En el cas dels ordinadors, cal comprar aparells amb baix consum d’energia, fabricats amb materials reciclats, que tinguin un baix nivell de soroll, i que permetin ampliacions de memòria i actualitzacions per allargar el temps de vida útil.


— Comprar equips ofimàtics que disposin del logotip Energy Star o productes amb consum d’energia per sota dels nivells establerts pel programa Energy Star.

— Adquirir ordinadors que en mode d’espera o “sleep off” tinguin com a màxim 5 W de potència.— Triar sempre que sigui possible els monitors de pantalla plana, ja que consumeixen menys energia

i posseeixen un baix nivell d’emissió de radiacions. Adquirir pantalles de visualització dissenyades segons els requeriments establerts sobre paràmetres com contrast, parpelleig i emissions magnètiques, elèctriques i electrostàtiques properes.

— Comprar models d’impressores amb procés modificat que no produeixi ozó.— Adquirir fotocopiadores, impressores i faxos que admetin la utilització de paper

reciclat. Les màquines certificades dels grans productors admeten habitualment paper reciclat. Adquirir fotocopiadores i impressores que permetin fer còpies a dues cares i reduccions.

— Comprar equips d’empreses que facilitin al client el reciclatge* o la reutilització* de l’equip vell de forma ambientalment adequada.

— Adquirir aparells multifuncionals que siguin alhora impressora, fotocopiadora, escàner i fax, per estalviar els recursos necessaris per a la fabricació de tots els components.

— Prescindir de paper tèrmic per al fax, problemàtic des del punt de vista mediambiental, i utilitzar paper normal o reciclat.

— Adquirir aparells amb bateries i acumuladors lliures de cadmi, plom i mercuri.— Comprar calculadores només si és realment necessari (l’ordinador ja incorpora aquesta eina),

i, en tot cas, escollir models solars sense piles, amb adaptador per a connexió a xarxa, o amb acumuladors recarregables en calculadores d’impressió i que tinguin funcionament constant.

— Si l’aparell ja no es pot utilitzar, donar-lo de baixa de l’inventari i gestionar el residu a través de la unitat responsable de l’edifici. Així afavorim que els materials es reaprofitin (ferralla, plàstic, vidre, tec.) i que els elements perillosos no contaminin el medi.

Màquines de begudes— Utilitzar màquines de begudes calentes on es pugui posar una tassa pròpia.— Adquirir màquines de serveis de venda automàtica de begudes refrescants en vidre amb sistemes

de retorn automatitzat.— Adquirir font d’aigua freda com a alternativa a les màquines de begudes fredes; això permet reduir la

quantitat d’envasos de begudes generada en l’àrea administrativa.— Utilitzar cafè de comerç just a les màquines de cafè, que es pot fer a través de diverses ONG i altres

entitats.

2.7.2 Ús eficient de l’aigua

2.7.2.1. Manteniment de les instal·lacions

— Establir un programa de manteniment per garantir la detecció i reparació de fuites d’aigua dels aparells, la revisió del funcionament dels elements estalviadors d’aigua, la revisió de l’aïllament de les canonades d’aigua calenta, etc.

2.7.2.2. Instal·lació de mecanismes i/o sistemes d’estalvi d’aigua

Les bones pràctiques exposades en aquest apartat estan adreçades al Departament de Manteniment:

— Per reduir el consum d’aigua es recomana la instal·lació de sistemes d’estalvi com:• Reductors de cabal a les aixetes (serveis, cuines i dutxes). Són dispositius que es poden

incorporar a les canonades per evitar que el consum d’aigua excedeixi un consum fixat (normalment 8/10 litres per minut).

• Airejadors a les aixetes dels serveis i cuines. Són dispositius que es poden adaptar a les aixetes per incorporar aire al flux d’aigua, i així reduir el consum d’aigua sense perjudici per a l’usuari. Es pot assolir un 40% de reducció del consum d’aigua.

• Aixetes automàtiques, de polsador, o bé sistemes d’accionament d’aixetes amb el peu. Instal·lar aixetes amb temporitzadors o aixetes amb detecció per infrarojos. Instal·lar aixetes de monocomandament que contribueixen a l’estalvi d’aigua i permeten obtenir la temperatura desitjada més ràpidament.

• Sistemes de descàrrega interrompuda als inodors amb cisterna baixa. Són sistemes que permeten interrompre la descàrrega mitjançant parada voluntària quan s’acciona per segona vegada el polsador.

• Contrapesos per a cisternes. Són mecanismes que s’acoblen al de descàrrega de la cisterna i que funcionen per efecte de la gravetat. El flux d’aigua s’interromp quan deixa d’accionar- se el tirador.

2


• Per reduir el volum d’aigua freda abocada directament a la xarxa de sanejament, es recomana l’aïllament de les canonades d’aigua calenta entre la central de producció i les dutxes o aixetes.

• Instal·lar preferiblement canonades de materials plàstics* perquè les seves juntes són més estanques i tenen menys pèrdua de temperatura quan es tracta d’aigua calenta.

• Realitzar un manteniment periòdic de les instal·lacions (aixetes, canonades, etc.) per evitar possibles pèrdues.

2.7.2.3. Estalvi d’aigua en la refrigeració/calefacció


Torres de refrigeracióEl consum de les torres de refrigeració d’un edifici pot arribar al 20/30% del consum total d’aigua.Les pèrdues d’aigua de la torre de refrigeració són causades per:— Aigua evaporada.— Desguàs necessari per mantenir una qualitat adequada amb un bon funcionament del sistema, i

reduir els contaminants* solubles i insolubles produïts durant el procés d’evaporació.— Afegir una quantitat d’aigua a la torre per compensar aquestes pèrdues.

Per reduir el consum d’aigua d’una torre de refrigeració és necessari:Un programa de funcionament i de manteniment adequats (controls del pH, alcalinitat, conductivitat, duresa, algues, concentracions en productes desinfectants i inhibidors de la corrosió i precipitació) permetrà, en funció de les característiques de la torre, reduir el volum d’aigua de purga, i augmentar així la ràtio de concentració inicial. La ràtio de concentració (RC) és la relació entre el volum de l’aigua de compensació de pèrdues (A) i el volum de purga (P): RC=A/PUn programa de funcionament i de manteniment adequats pot augmentar la ràtio de concentració inicial de 2 o 3 fins a 6 o més.

Aparells amb recirculació d’aiguaLa refrigeració d’aparells amb recirculació d’aigua representa un consum molt alt d’aigua. Els aparells d’aquest tipus instal·lats a les oficines solen ser condicionadors d’aire o màquines de fabricació de gel. Per reduir aquest consum es pot:— Connectar l’aparell a una torre de refrigeració.— Avaluar la possibilitat de canviar-lo per un aparell refrigerat per aire.

Caldera de calefaccióPer reduir el consum d’aigua de la caldera es poden adoptar les mesures següents:— Aïllar les canonades de distribució i els elements d’emmagatzematge d’aigua calenta.— Comprovar i reparar totes les fuites al més aviat possible.— Instal·lar un sistema de recirculació dels condensats.

Aquestes mesures permeten al mateix temps un estalvi energètic.

2.7.2.4. Ús eficient de l’aigua per part del personal

Les bones pràctiques que s’exposen a continuació són responsabilitat del Departament de Recursos Humans (Formació):— Identificar els elements estalviadors i informar els usuaris dels instal·lats a les seves oficines.

Per exemple, col·locar adhesius als serveis que informin de l’ús dels sistemes d’interrupció de descàrrega dels inodors o del malbaratament a causa d’una fuga a les aixetes.

— Informar el personal de la necessitat d’avisar la persona responsable de manteniment si s’observa un mal funcionament de les aixetes, cisternes o qualsevol canonada d’aigua.

Les bones pràctiques que s’exposen a continuació estan dirigides a tot el personal de l’àrea administrativa:

— Tancar les aixetes quan no s’utilitzin.— Avisar el responsable de manteniment de l’oficina si alguna aixeta, cisterna o canonada perd aigua.— Evitar l’ús de l’inodor com a cendrer o paperera. No llençar paper que no sigui higiènic ni burilles.— Utilitzar la parada voluntària de descàrrega als inodors que disposin d’aquest sistema.— Graduar els equips de climatització a temperatures moderades.


2.7.3 Eficiència en l’ús de paperLes bones pràctiques exposades en aquest punt estan adreçades a ser aplicades per la Direcció:— Nomenar una persona que s’ocupi del control de les quantitats de paper que entren a l’oficina.— Aportar els recursos que calgui, a petició del responsable del paper i la resta de personal, amb

l’objectiu de reduir el consum de paper (per exemple, la instal·lació d’un sistema a través de mòdem per enviar faxs directament des dels ordinadors).

2.7.3.1. Mesurar el consum de paper

La persona responsable del paper pot adoptar les bones pràctiques següents:— Sol·licitar informació sobre les característiques tècniques i ambientals del paper

consumit i altres tasques de gestió que es detallen als punts següents.— Controlar i informar mensualment sobre el nombre de fotocòpies realitzades, tant amb

l’equipament propi com en serveis de reprografia externs. Aquest és un dels principals focus de consum de paper i ens donarà una idea dels progressos que estem assolint.

Símbols de producció sostenible de paper que podem trobar en els embolcalls dels paquets de paper.

2.7.3.2. Estalviar paper en fotocòpies i impressió

FotocòpiesTot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Fotocopiar a doble cara sempre que sigui possible.— Fotocopiar en paper reciclat sempre que aquest no presenti problemes per a la fotocopiadora.— Reduir la grandària de la imatge, sempre que sigui possible i ens aporti una reducció del consum de

paper.

ImpressióEs recomana elaborar un manual d’estil, el qual serà aprovat per la Direcció i determinarà la grandària, la font de lletra, els marges, els dissenys de portada i la resta de característiques dels diferents documents emesos (faxs, ofertes, informes, cartes, etc.). En el seu disseny es pot considerar la necessitat d’estalvi de paper.

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:Abans d’imprimir— Corregir el document en pantalla per evitar impressions innecessàries.— Escollir la grandària de lletra i la font més reduïda possible respectant les directrius recollides al

manual d’estil de l’empresa.— Evitar la impressió d’esborranys sempre que sigui possible.

Imprimir— Imprimir a doble cara sempre que sigui possible.

2


— En cas que sigui imprescindible la impressió d’esborranys:• Imprimir a doble cara o imprimir a la cara neta del paper ja utilitzat per una cara.• Imprimir 2 pàgines en 1 i/o seleccionar la qualitat mínima de resolució d’impressió, si la impressora

ho permet.• Utilitzar paper reciclat que no presenti problemes per a la impressora.

— Desar arxius no impresos a l’ordinador. Evitar guardar còpies en paper de tots els documents i informes.

— Evitar imprimir els correus electrònics que es rebin i llegir-los en pantalla.— Revisar els documents amb un corrector abans d’imprimir-los.— Conèixer l’ús correcte de fotocopiadores i impressores i disposar dels manuals d’instrucció

localitzables, per exemple, al costat dels equips. També es pot elaborar un senzill i entenedor manual d’ús d’impressores i fotocopiadores per a l’àrea administrativa, del qual es pot fer càrrec el Departament d’Administració o de Recursos Humans (Formació).

2.7.3.3. Reutilitzar el paper

La persona responsable del paper pot adoptar la pràctica següent:— Establir un mateix sistema per a la reutilització* de paper a totes les àrees.

Tot el personal adoptarà les bones pràctiques següents:— Reutilitzar paper usat per una cara per a apunts, notes, esborranys, comunicacions internes, etc.— Reutilitzar sobres per reenviar documents, com subcarpetes, etc.

Contenidor típic de recollida selectiva de paper a les oficines.

2.7.3.4. Estalviar paper en comunicacions i documentació interna

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Utilitzar la intranet si l’empresa en disposa.— Utilitzar el correu electrònic entre el personal dels departaments.— Imprimir únicament una circular per departament i fer un llistat perquè una vegada que una persona

l’hagi llegit la passi a la següent de la llista.— Utilitzar l’opció de compartir documents a l’ordinador.

2.7.3.5. Estalviar paper en les subscripcions

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Compartir publicacions, organitzar un espai dedicat a biblioteca, de manera que tot el personal

pugui consultar fàcilment i ràpidament les publicacions que arriben.— Subscriure’s a versions electròniques de revistes, diaris i publicacions. Moltes subscripcions estan

disponibles en format electrònic i, per tant, és possible copiar-les i desar-les a l’ordinador o imprimir només els articles que ens interessen.

El Departament d’Administració pot adoptar les bones pràctiques següents:— Revisar subscripcions i sol·licitar als responsables de les publicacions que no són llegides pel

personal que esborrin la seva entitat dels llistats.— Revisar el nombre d’exemplars de cada publicació o document que arriba a l’entitat. Alguns cops hi

ha persones que ja no treballen a l’entitat a les quals els continua arribant la correspondència.


2.7.3.6. Estalviar paper en comunicacions externes

La Direcció és responsable de:— Aprovar el manual d’estil de l’empresa considerant l’optimització de l’espai en les cartes, els

informes, les presentacions, les portades del fax, etc., per estalviar paper.

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Enviar missatges i documents a través de correu electrònic.— Revisar els destinataris i el nombre d’exemplars en comunicacions tipus publitramesa

(mailing) abans d’imprimir la documentació.— Enviar faxs directament des dels ordinadors, si es disposa de mòdem. Configurar

l’ordinador per enviar el fax a través del mòdem, sense necessitat d’imprimir.

2.7.3.7. Altres mesures d’estalvi de paper

És responsabilitat del Departament de Manteniment o d’Administració:— Substituir les tovalloles de paper preferiblement per tovalloles de cotó, ja que en molts

casos els assecadors de mans elèctrics no són utilitzats i els empleats s’eixuguen les mans amb paper higiènic.

— Evitar el paper higiènic blanquejat o acolorit. Hi ha paper higiènic fet amb paper reciclat amb certificació ecològica (distintiu de garantia de qualitat ambiental*).

2.7.4 Eficiència Energètica*

2.7.4.1. Adequació de la il·luminació a l’activitat

Les bones pràctiques següents estan dirigides al Departament de Manteniment:— Sectoritzar la il·luminació segons el tipus d’activitat i no excedir-se en la intensitat.

Com a referència es presenten a continuació els nivells mínims d’il·luminació que exigeix el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball (BOE núm. 97, de 23 d’abril de 1997).

Taula 2.9 Nivells mínims d’il·luminació en oficines.

Àrees del lloc de treball(1) Nivell mínim d’il·luminació (lux)

Zones on s’executen tasques com:

– Exigències visuals baixes 100

– Exigències visuals moderades 200

– Exigències visuals altes 500

– Exigènvies visuals molt altes 1.000

Zones o locals d’ús ocasional 50

Zones o locals d’ús habitual 100

Vies de circulació d’ús ocasional 25

Vies de circulació d’ús habitual 50(1) El nivell d’il·luminació d’una zona en què s’executi una tasca es mesurarà a l’alçada on aquesta es realitzi; en el cas de zones d’ús general a 85 cm del terra, i a les vies de circulació a nivell del terra.

Aquests nivells mínims cal duplicar-los quan es donin les circumstàncies següents:a. En zones o locals d’ús general i en vies de circulació, quan per les seves característiques, estat o

ocupació existeixin riscos de caigudes, topades o altres accidents.

b. En zones on s’efectuïn feines, quan un error d’apreciació visual durant la seva realització pugui suposar un perill per al treballador que les executi o per a tercers, o quan el contrast de lluminàries o de color entre l’objecte que cal veure i el fons sobre el qual es troba sigui molt feble.• Evitar il·luminacions innecessàries de sostres i parets.• Utilitzar colors clars en la pintura de les parets.

2.7.4.2. Instal·lació d’equips i mecanismes eficients d’enllumenat

Les bones pràctiques següents estan destinades al Departament de Manteniment:— Utilitzar tubs fluorescents amb reflector i substituir les reactàncies convencionals dels tubs per

reactàncies electròniques (balastres electrònics).— Evitar l’ús de làmpades fluorescents compactes o tubs fluorescents, on s’apaguin i s’encenguin els

llums molt sovint (per exemple, als lavabos o a les escales).

2


— Canviar les làmpades incandescents convencionals per làmpades fluorescents compactes o làmpades halògenes amb un rendiment més alt. Aquestes últimes proporcionen més llum que les làmpades incandescents convencionals.

— Utilitzar detectors de presència per controlar el funcionament en dependències d’ús individual o d’ocupació intermitent, per exemple, lavabos. En aquests espais també es recomana utilitzar temporitzadors per controlar el funcionament de l’enllumenat.

— Instal·lar reguladors de flux quan el local rebi grans aportacions de llum natural, que redueixin l’emissió lluminosa de les làmpades d’acord amb la il·luminació exterior. Escollir reguladors de llum que estalviïn energia.

— Instal·lar interruptors que permetin l’encesa i l’apagada des de punts diferents de passadissos i escales.

Indicador de presència en zones d’ocupació intermitent com els lavabos.

2.7.4.3. Manteniment de l’enllumenat

Les bones pràctiques següents ha d’aplicar-les el Departament de Manteniment:— Netejar periòdicament làmpades i lluminària, per tenir una major eficiència lumínica.— Col·locar adhesius als interruptors, que recordin la necessitat d’apagar-los quan no es necessiti

l’enllumenat.— Tenir cura de la distribució dels focus de llum. D’aquesta manera la il·luminació serà més eficaç, no

quedaran sense il·luminar punts que necessitin més llum i la feina es realitzarà més còmodament.— Reduir la il·luminació indirecta.— Pintar les parets, els sostres i mobles amb colors clars per augmentar la lluminositat.— Emprar, per il·luminar un espai, una sola làmpada de potència superior que no pas diverses

làmpades que sumin la mateixa potència (la suma de potència no és igual a la suma de llum).— Instal·lar detectors de presència que activin o desactivin el llum en funció de les necessitats reals de la

il·luminació, o temporitzadors en aquelles zones on no hi ha una presència continuada de personal.

2.7.4.4. Bones pràctiques en l’ús habitual de l’enllumenat

Les bones pràctiques següents estan dirigides a tot el personal:— Utilitzar els llums quan realment sigui necessari. Tancar els llums en funcionament d’aquelles

dependències que no s’estan utilitzant.— Aprofitar i facilitar l’entrada de llum natural sempre que sigui possible, obrint les cortines i persianes,

i evitar elements que l’obstaculitzin.— Apagar els llums quan l’oficina queda buida.— Valorar la possibilitat d’implantar l’ús d’energies renovables i que es puguin aplicar a l’activitat.

2.7.4.5. Bones pràctiques en l’ús habitual de l’enllumenat de rètols i aparadors

— Valorar les necessitats reals d’il·luminació i evitar la sobre il·luminació.— Potenciar la utilització de làmpades de major eficiència (LED)— Instal·lar cèl·lules fotosensibles de manera que es connecti la il·luminació artificial en el moment en

què la intensitat de llum natural sigui insuficient, o instal·lar programadors horaris perquè s’apaguin els rètols i els aparadors a l’hora desitjada.

— En la il·luminació ornamental, cal emprar fils lluminosos.


2.7.4.6. Adequació de les instal·lacions per a una climatització eficient

El Departament de Manteniment adoptarà les bones pràctiques següents:— Col·locar els aïllaments necessaris, finestres de vidre doble i acabat acurat de juntes de portes i

finestres (el 40% de les fuites de calor es produeixen a través de les finestres).— Aprofitar per instal·lar algun aïllament tèrmic al sostre, a les parets i a terra, quan es facin reformes

a l’oficina. Evitar fer-ho amb escumes que continguin gasos perjudicials per a la capa d’ozó, utilitzant materials com la fibra de vidre, la llana mineral, la perlita, etc.

— Col·locar el mobiliari i les instal·lacions de manera que permetin el pas de la radiació solar desitjada i facilitin la ventilació natural. Utilitzar sistemes com persianes interiors o exteriors, vidres reflectants, protectors solars, etc. Ventilar l’establiment a diferents hores segons la temperatura externa: ventilar al migdia quan fa fred, i al matí quan fa calor.

— Instal·lar els aparells d’aire condicionat en zones ombrejades de l’oficina.— Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors o un regulador per a la caldera.

2.7.4.7. Ús eficient de les instal·lacions i els equips de climatització

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Tancar les finestres quan la calefacció o l’aire condicionat es trobin en funcionament. Apagar el

sistema de climatització de les sales que no s’utilitzin.— A l’hivern, cal mantenir la temperatura entre 19-20 ºC per obtenir confort amb un consum mínim. — A l’estiu, cal obrir finestres i disposar cortines per evitar el sol i assolir una temperatura adequada, a

fi d’estalviar-se, sempre que sigui possible, d’engegar l’aire condicionat. Si és necessari l’ús de l’aire condicionat, cal ajustar la temperatura entre 23 i 25 ºC i tancar les finestres, ja que per cada grau que disminueix la temperatura s’estarà consumint un 8% més d’energia.

— Apagar la calefacció o l’aire condicionat a la nit i engegar-los al matí, després que l’oficina s’hagi ventilat i s’hagin tancat les finestres.

Regulador de temperatura. Es recomana un ús adequat de la temperatura (25ºC a l’estiu)

2.7.4.8. Adquisició d’equips eficients de climatització

El Departament de Compres o Contractació adoptarà les bones pràctiques següents:— Comprar equips de climatització amb termòstat i lectura numèrica de temperatura.— Comprar equips amb un coeficient d’eficiència energètica* i rendiment superiors als valors mínims

establerts al Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis (aprovat pel Reial decret 1751/1998, de 31 de juliol) i les normes UNE referenciades en aquest Reglament.

— Sol·licitar al projectista que justifiqui el sistema que proposa i la possibilitat o no d’utilitzar mesures d’estalvi energètic, com ara:

— Tenir en compte en el disseny de les instal·lacions tèrmiques les condicions interiors (activitat, temperatura radiant mitjana del recinte, velocitat mitjana de l’aire en la zona ocupada, etc.) i les condicions exteriors, així com els criteris i preceptes que permetin estimar i assolir la funcionalitat desitjada de benestar, seguretat i ús racional de l’energia.

— Tenir en compte el fraccionament de potència, amb l’objectiu d’aconseguir que la producció centralitzada de calor o fred s’apropiï al règim de rendiment màxim. És necessari disposar de generadors en nombre, potència i tipus adequats a la demanda d’energia tèrmica de la instal·lació.

2


2.7.4.9. Ús eficient dels equips ofimàtics

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Desconnectar els monitors dels ordinadors quan no s’utilitzin (durant reunions, esmorzars, etc.), ja

que els screen savers o estalvis de pantalla no estalvien energia (utilitzen dues vegades l’energia d’un PC).

— Utilitzar el mode de suspensió sleep mode quan es deixi de treballar temporalment a l’ordinador. El mode de suspensió conserva la potència de la bateria apagant el rellotge del microprocessador, la pantalla, la unitat del disc dur, la unitat CD-ROM i DVD-ROM o el mòdul d’unitat LS-120 (si estan instal·lats), el connector del monitor extern, el teclat extern, el port paral·lel, el de sèrie i la unitat de disquet.

— Utilitzar el mode d’espera per a breus estones d’inactivitat. El mode d’espera apaga la pantalla, atura l’operació de la unitat del disc dur i apaga altres dispositius interns perquè l’ordinador consumeixi menys bateria.

— Utilitzar el mode de suspensió sleep mode en les màquines de fax de velocitat mitjana, marcades amb el logotip Energy Star. El mode sleep utilitza un 25% menys d’energia que el mode standby quan estan preparades per enviar i imprimir.

— Apagar els equips en finalitzar la jornada laboral o quan es prevegin interrupcions molt llargues en la utilització.

El Departament de Manteniment o Informàtica pot adoptar les bones pràctiques següents:— Situar els equips d’ús ininterromput a les zones de l’oficina que rebin renovació d’aire.

El Departament de Recursos Humans (Formació) pot adoptar les bones pràctiques següents:— Formar i informar el personal sobre el funcionament dels aparells i les possibilitats de reduir el

consum energètic (deep sleep mode, low-power mode, auto-off feature, off mode, etc.).

2.7.5 Manteniment i ús adequat dels materials d’oficinaTot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:

Material d’escriptura

• Disposar el material d’escriptura en ordre per evitar que s’extraviï, i aprofitar retoladors, llapis i bolígrafs al màxim.

• Mantenir els retoladors i marcadors tancats quan no s’utilitzin per evitar que s’assequin.• Compartir els marcadors d’ús puntual quan sigui possible.

Coles i correctors líquids

• Tancar les coles després de cada ús per evitar càrregues innecessàries (dissolvents orgànics*) i que s’assequin.

Material d’escriptori no fungible

• Separar els clips, les grapes i altres elements metàl·lics del paper a l’hora de dipositar-lo en els contenidors específics per a la posterior recollida selectiva.

Piles

• Apagar els aparells que no s’utilitzen per allargar la vida de les piles.• Emprar piles reutilitzables, també denominades acumuladors secs, ja que tenen un període de vida

més llarg que les piles convencionals d’un sol ús, i són recarregables fins a 1.000 vegades amb un aparell complementari (carregador).

El control del magatzem del material d’oficina evita compres innecessàries.


2.7.6 Gestió de residus d’oficina

2.7.6.1. Recursos i organització per a la correcta gestió de residus

La Direcció és la responsable d’aplicar les bones pràctiques següents:— Facilitar els recursos perquè els treballadors puguin realitzar una separació i disposició adequada

dels residus.— Designar una persona encarregada del control de les quantitats generades i de la gestió

dels residus i que, entre d’altres, pot efectuar les tasques que es detallen als punts següents.

Les bones pràctiques següents estan dirigides al responsable de residus:— Posar a l’abast de tothom els contenidors adequats per a la segregació dels residus.

Aquests contenidors cal que estiguin senyalitzats i en un lloc condicionat a aquest efecte.

— Gestionar els residus a través de la deixalleria*, dels serveis de recollida i gestió municipal, o dels serveis d’altres municipis propers a l’establiment. Establir per a cada tipus de residu la freqüència de recollida i gestió adequada, segons el Catàleg de Residus de Catalunya i el Catàleg europeu de Residus.

— Gestionar els residus especials a través d’un gestor autoritzat, en cas de no disposar de sistema de recollida i gestió municipal d’aquest tipus de residus.

— Vetllar per la correcta segregació dels residus generats a l’oficina i fer un seguiment de les quantitats generades.

— Informar al personal dels resultats de la segregació i gestió dels residus a l’oficina.

2.7.6.2. Segregació dels residus a l’oficina

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Segregar els residus en origen (al lloc on es produeixen) i recollir-los de manera separada.— Segregar els residus d’acord amb les seves característiques físiques i químiques i dipositar cada

residu als contenidors corresponents a la zona condicionada a aquest efecte.— No barrejar els residus perillosos.— Apilar el paper utilitzat sense arrugar per minimitzar espai i doblegar les caixes de cartró per reduir-

ne el volum.

Contenidor d’oficina de tòners.

2.7.7 NetejaEl servei de neteja, l’acostuma a proporcionar una empresa subcontractada o el personal del Departament de Manteniment. Les bones pràctiques ambientals que són d’aplicació es presenten a continuació:— Reduir el consum de productes químics evitant la utilització de productes innecessaris i controlant

acuradament les dosificacions. Limitar l’ús dels productes més agressius amb el medi, en especial de desinfectants, a aquells espais on és estrictament necessari.

2


— Conèixer els símbols de toxicitat i perillositat i disposar de les fitxes de seguretat dels productes.— Emmagatzemar els productes líquids tòxics o perillosos dins de cubetes de seguretat per tal d’evitar

que, en cas d’accident, puguin anar a parar al clavegueram.

Les bones pràctiques següents estan dirigides al responsable de residus:— Els envasos d’alguns productes de neteja, els que no siguin tòxics, es poden llençar al contenidor

d’envasos, mentre que d’altres, per la seva toxicitat, s’han de tractar de forma especial i portar-los a la deixalleria* amb la resta de residus especials.

El Departament de Compres o Contractació adoptarà les bones pràctiques següents— Escollir els productes que, des del punt de vista mediambiental i de salut, siguin menys agressius.

Per exemple, utilitzar productes de neteja biodegradables en comptes de productes persistents. Utilitzar-ne les dosis mínimes recomanades pel fabricant.

2.7.8 El magatzem i el seu mantenimentEs poden aplicar les bones pràctiques següents:— Vetllar perquè les condicions d’emmagatzematge dels productes siguin les òptimes.— Informar i formar el personal sobre les característiques físiques i químiques dels productes utilitzats,

de la necessitat de tancar recipients, envasos, aixetes, equips... i sobre els estalvis que això pot comportar.

— Reduir al màxim les quantitats emmagatzemades, en especial pel que fa a les matèries perilloses.— Fomentar la utilització de material sobrant d’operacions anteriors.— Realitzar inventaris periòdics de les matèries emmagatzemades per evitar que els productes

caduquin.— Ajustar la mida dels recipients al volum de consum i a la vida útil del producte.— Revisar els materials abans de la seva acceptació.

2.7.9 MantenimentLes bones pràctiques següents s’adrecen al Departament de Manteniment i Neteja:

— Disposar d’un registre escrit (fulls de manteniment i incidència) on figurin les dades rellevants sobre el manteniment de cada equip.

— Definir procediments de manteniment específics per a cada equip, segons les seves característiques i les incidències registrades.

— Incloure en els procediments la freqüència amb què s’han de realitzar les operacions de manteniment i les persones responsables.

— Avisar les persones responsables sempre que es detecti el funcionament incorrecte d’un equip.

2.7.10 Gestió de les mercaderies El Departament de Manteniment pot adoptar les bones pràctiques següents:— Després de la càrrega i descàrrega de mercaderies, comprovar que l’exterior de l’establiment no

hagi quedat afectat.— Procurar que els voltants de l’establiment estiguin nets i sense destorbs.— Planificar el repartiment de mercaderies als clients amb l’objectiu d’optimitzar els desplaçaments.

2.7.11 Gestió de les emissions atmosfèriques i el sorollTot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents, relacionades amb la gestió de les emissions a l’atmosfera* exterior de les activitats del centre:— Evitar l’ús de productes fabricats amb CFC (clorofluorocarboni) i HCFC

(hidroclorofluorocarboni) o que en continguin (escumes, esprais, dissolvents*, etc.).

El Departament de Compres o Contractació adoptarà les bones pràctiques següents, relacionades amb la gestió de les emissions a l’atmosfera* exterior de les activitats del centre:— Valorar la possibilitat de substituir els vehicles propis per vehicles ecològics o que emprin

combustibles menys contaminants.— Comprar, en la mesura que sigui possible, mercaderies i materials elaborats al país o en zones

properes a l’establiment.


El Departament de Manteniment pot adoptar les bones pràctiques següents, relacionades amb la gestió de les emissions a l’atmosfera* exterior de les activitats del centre:— Realitzar un manteniment periòdic de les instal·lacions de calefacció i refrigeració.— Fer un bon manteniment dels vehicles propis de l’establiment i passar els controls de la ITV

necessaris.

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents, que tenen com a objectiu reduir la contaminació acústica*:— Controlar, si s’escau, el nivell de decibels de la música ambiental de l’establiment.— Evitar, en la mesura que sigui possible, el funcionament d’equips en horaris nocturns,

així com les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies per tal d’evitar molèsties al veïnat.

El Departament de Manteniment pot adoptar les bones pràctiques següents amb l’objectiu reduir la contaminació acústica*:— Realitzar revisions periòdiques de les instal·lacions d’aire condicionat i calefacció.— Sempre que sigui possible, situar els aparells de climatització i ventilació en espais de poca

utilització i allunyats de zones ocupades.— Fer un correcte manteniment de les alarmes per evitar que es disparin sense motiu.

2.7.12 AltresTot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents, relacionades amb la reducció de la contaminació per olors:

— Ventilar les instal·lacions.

Les bones pràctiques següents s’adrecen al Departament de Manteniment i Neteja:— Assegurar el correcte estat i manteniment de zones on es manipulen productes susceptibles de

generar olors: magatzems, cambres frigorífiques, zones reservades als dipòsits de deixalles, vehicles de transport...

— Extremar la neteja d’aquelles zones de l’establiment susceptibles de ser origen d’olors. — Extremar la neteja dels contenidors de recollida de residus que contenen o poden contenir restes de

matèria orgànica i respectar els horaris de recollida dels residus.

Les bones pràctiques següents s’adrecen al Departament de Manteniment i Neteja, relacionades amb la reducció de l’impacte visual:— Limitar la il·luminació dels rètols i aparadors en horari nocturn per tal de no provocar molèsties en el

veïnat.— No envair el carrer amb elements de l’establiment no autoritzats: expositors, caixes, etc.— Vetllar per tal que les activitats del comerç no interfereixin en l’estat d’ordre i neteja dels voltants

de l’establiment i assegurar, especialment després d’operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies, que l’exterior de l’establiment no hagi quedat afectat.

Les bones pràctiques següents estan dirigides al responsable de residus:— Assegurar la correcta gestió dels residus, dipositant-los de manera adequada i en l’horari establert

en els llocs assignats externs a l’oficina.

Empresa autoritzada per a la recollida selectiva de paper.

2

12

FAMÍLIA PROFESSIONAL D’ADMINISTRACIÓ I GESTIÓFitxes específiques

Fitxa 2.1Corrents residuals generats de la família professional d’Administració i gestió.

Fitxa 2.2Bones pràctiques ambientals al magatzem.

Fitxa 2.3Criteris ambientals a demanar al proveïdor.



0303




FITXA 1 Corrents residuals generats.

21

0303

Objectiu ‚

Conèixer els principals residus generats en els diferents processos i activitats i les seves opcions de minimització*.

Actuacions ambientals ‚

– Recollir cada tipus de residu de forma separada perquè rebi el tractament adequat.

– Els principals residus generats es relacionen principalment amb l’ús de material informàtic i d’oficina: • paper i cartró• envasos buits• embalatges de plàstic• cartutxos i tòners• disquets i CD• residus elèctrics i electrònics• piles i bateries• medicaments caducats• fluorescents• productes de neteja

(Vegeu també la taula 2.1)

Resum ‚

Cal separar adequadament tots els residus generats i intentar minimitzar-los. Per a la majoria de residus existeixen opcions de minimització* que redueixen els efectes perjudicials per al medi ambient*. És important gestionar correctament residus com el paper i cartró, els plàstics*, els tòners, les piles, els fluorescents, els medicaments i els residus elèctrics i electrònics.




FITXA 2 Bones pràctiques ambientals al magatzem.

22

0303

Objectiu ‚

Comprendre la importància d’una bona gestió del magatzem.


– Cal separar els productes emmagatzemats en funció de les seves característiques.

– Cal identificar i etiquetar clarament els productes emmagatzemats.

– Cal establir un sistema de gestió d’estocs que garanteixi que els materials més antics siguin els primers a tenir sortida.

– Cal realitzar inventaris periòdics de les matèries emmagatzemades per evitar la generació de productes caducats.

– Cal intentar utilitzar materials alternatius d’impacte ambiental* menor.

– Cal tenir en compte la possibilitat de retornar els envasos als proveïdors.

Resum ‚

El manteniment del magatzem és molt important: ordenar i tenir controlats els materials emmagatzemats permet reduir la quantitat de residus (productes fets malbé, caducats) i, d’aquesta manera, evitar consumir més del necessari.




FITXA 3 Criteris ambientals a demanar al proveïdor.

23

0303

Objectiu ‚

Tenir en compte els criteris ambientals del proveïdor a l’hora de contractar-lo, i els del producte a l’hora d’adquirir-lo.


– Els criteris ambientals que cal valorar de l’empresa proveïdora són:• Disposar d’un certificat de gestió ambiental* (ISO 14001/ EMAS*).• Si no és així, que hagi dut a terme una auditoria ambiental, o bé algun estudi

de prevenció de la contaminació a l’origen o qualsevol dels altres instruments voluntaris de gestió ambiental* que hi ha a l’abast de les empreses.

– Els criteris ambientals que cal valorar a l’hora de comprar un producte són:• Disposar del distintiu de garantia de qualitat ambiental*, de l’etiqueta ecològica

europea o d’alguna altra de caràcter oficial.• Si no en disposa, comprar productes elaborats amb materials de llarga durada,

reciclats i reutilitzables. També és important que el producte estigui fabricat només amb un únic tipus de material.

Resum ‚

És important tenir en compte l’actitud ambiental del proveïdor i les característiques dels productes que s’adquireixen.(Vegeu el capítol 4)

Família professional de la Informàtica i la comunicació

3

Informàtica i Comunicacions 59

FAMÍLIA PROFESSIONAL DE LA INFORMÀTICA I LA COMUNICACIÓ

33.1 Introducció a la problemàtica ambiental en el sector de la Informàtica i la comunicació

En general, les activitats i serveis de diferents sectors necessiten recursos (entrades) i ocasionen impactes sobre el medi ambient* (sortides):

Taula 3.1: Principals entrades (recursos) i sortides (impactes) en l’àmbit de la informàtica i

comunicacions

Entrades Sortides

Energia: electricitat, gasoil/gasolina, etc. Producció de residus

Aigua Emissions a l’atmosfera

Matèries primeres en funció de l’establiment (tèxtil, aliments, etc.)

Generació d’aigües residuals

Materials diversos (paper i cartró, plàstics, productes de neteja, equips electrònics, etc.)

Soroll

Altres (olors, impacte visual, etc.)

En l’àmbit de la informàtica i la comunicació, les tasques desenvolupades pels treballadors i treballadores i els productes que utilitzen comporten uns determinats impactes ambientals* poc intensos, ja que moltes de les activitats quotidianes que s’hi solen realitzar, com per exemple utilitzar un ordinador, tenen poca incidència ambiental. Però en canvi, sí que és important el gran nombre de treballadors i treballadores que duen a terme aquestes tasques.

Per produir molts dels productes que s’utilitzen en aquest sector es fan servir matèries primeres que, en molts casos, provenen de fonts de recursos no renovables.

En la majoria dels casos, per obtenir l’electricitat que es consumeix per fer funcionar ordinadors, impressores, etc., es produeixen emissions* de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera com el CO2.

Pel que fa a la gestió dels residus, cal prioritzar l’ordre establert en les següents accions: prevenir i minimitzar* la producció de residus, reutilitzar*-los, recollir-los separadament, reciclar*-los i valoritzar*-los en la fabricació d’altres productes, valoritzar-los energèticament* o dipositar-los en un dipòsit controlat*.

En la compra de material i equips d’oficina i en la prestació de serveis, cal tenir en compte els criteris ambientals i els sistemes de gestió ambiental i introduir aquests paràmetres en els plecs de prescripcions tècniques dels contractes de subministrament i de serveis tant a l’Administració pública com a les empreses.

3


Així doncs, per aconseguir reduir la incidència ambiental de les activitats dins d’aquest sector, cal aplicar una sèrie de bones pràctiques o comportaments ambientalment correctes, com per exemple l’ús de paper reciclat i fer-ne un ús eficient, la compra de determinats productes, l’ús eficient de l’energia, etc., mesures que s’anomenen Bones Pràctiques ambientals. També cal estructurar i integrar millores en la gestió ambiental* que permetin assolir avenços ambientals rellevants en aquest sector.

En aquest capítol del manual, es recullen els impactes ambientals relacionats amb les activitats de la família professional de la informàtica i la comunicació i les Bones Pràctiques ambientals que es poden aplicar.

3.2 IMPACTES AMBIENTALS DEL SECTOR DE LA INFORMÀTICA I LACOMUNICACIÓ

A continuació, es detallen els impactes ambientals que poden provocar les activitats desenvolupades en aquest sector:

Consum excessiu de matèries primeres:

La poca planificació d’algunes activitats pot provocar que els materials sobrants no puguin ser utilitzats. A més, l’emmagatzematge de materials en unes condicions poc favorables per a la seva conservació o durant un temps molt llarg pot provocar que perdin les seves propietats inicials i resultin inservibles. Per corregir aquest impacte, en el punt 2.7 s’expliquen les Bones Pràctiques ambientals que es poden dur a terme.

L’energia és un dels recursos més utilitzats en aquesta família professional i s’usa fonamentalment en la climatització, la il·luminació, el transport de mercaderies i el funcionament d’aparells electrònics de venda o destinats a tasques informàtiques. L’ús inadequat d’equips elèctrics (ordinadors, fotocopiadores, impressores, climatitzadors, etc.) pot provocar un consum elevat d’energia elèctrica. Per això, cal tenir en compte l’eficiència energètica, que es tracta al punt 2.7.4.

Un mal ús de l’aigua per a les diferents activitats (lavabos, neteja, etc.) pot provocar també un consum massa elevat d’aquesta. Per aquest motiu, cal fer-ne un ús eficient, tema que es tracta al punt 2.7.2.

Generació d’abocaments contaminants*: que provenen de sistemes de refrigeració.

Generació d’emissions a l’atmosfera* i contaminació local o indoor

D’una banda, algunes operacions i màquines generen soroll i, per tant, produeixen contaminació acústica*, que, sovint, fa que els treballadors/res no puguin treballar amb la màxima concentració, i això pot derivar en mals de caps o d’altres afeccions. D’altra banda, la disminució de la qualitat de l’aire interior, lligada a la manca de ventilació, pot produir l’anomenat síndrome de l’edifici malalt*, que es fa evident per una alta incidència de trastorns de salut en les persones que hi tenen el seu lloc de treball.

En aquests entorns de treball també s’utilitzen productes que alliberen substàncies nocives per a la salut com és el cas de les coles, els líquids correctors, les fotocopiadores, els mobles, els sistemes de climatització, els detergents, amb la qual cosa es pot produir una contaminació local en l’aire del lloc de treball.

També pot haver-hi contaminació atmosfèrica per l’emissió* de substàncies contaminants a l’atmosfera, que principalment provenen del transport de mercaderies i de la climatització.

Producció de residus de paper

En aquest sector també s’utilitza paper per imprimir documents. A més cal comptabilitzar tots els residus de paper que provenen dels materials d’embalatge. Separar els residus de paper i dipositar-los en els contenidors corresponents suposa fer-ne una gestió ambiental correcta, que ha de permetre que el paper es torni a reciclar.


3

Producció d’altres residus no especials i inerts

A causa del consum excessiu de matèries primeres embalades i embalatges, de la poca reutilització d’envasos i de la utilització d’envasos petits. També es poden produir residus municipals voluminosos com mobles, arxivadors, ordinadors vells, etc. Separar els residus en origen i dipositar-los en els contenidors corresponents, o dur-los a la deixalleria, suposa fer-ne una gestió ambiental correcta, que ha de permetre reduir aquests impactes.

Generació de residus especials o perillosos:

Hi ha residus compostos de materials que, per les seves característiques, són potencialment perillosos, els quals requereixen d’una cura especial en la seva gestió i tractament. Les característiques que els fan perillosos venen donades per la seva toxicitat, inflamabilitat, efecte corrosiu, nocivitat i efecte irritant.

Els residus poden ser considerats com a perillosos si la quantitat de materials potencialment perillosos de què són formats superen un nivell determinat, que pot constituir una amenaça potencial per a la salut, per als organismes vius i per al medi ambient. Cal tenir en compte les classificacions, opcions de minimització, valorització, tractament i disposició del rebuig que figuren en el Catàleg de Residus de Catalunya i el Catàleg europeu de Residus (CER).

Dintre dels residus especials o perillosos generats al sector de la informàtica s’ha d’esmentar els tubs fluorescents, les piles i bateries o els medicaments caducats.

Riscos laborals

Causat per una il·luminació insuficient o inadequada a l’exposició de les radiacions electromagnètiques, a la manca d’adaptació ergonòmica del lloc de treball a la persona o pels mals hàbits de treball, que poden produir estrès o problemes de salut.

Contenidors per a material informàtic.

3


Taula 3.2 Principals activitats, materials i aparells utilitzats en la família professional

d’informàtica i comunicació

Informàtica i Comunicació

Principals tasques i activitats professionals

Disseny, instal·lació i configuració de xarxes

Creació i manteniment de pàgines web

Operacions bàsiques dels serveis i aplicacions de la xarxa Internet

Creació i gestió d’aplicacions multimèdia i productes interactius

Programació i maneig d’eines ofimàtiques

Gestió de dades geogràfiques referenciades, utilitzant sistemes de maquinari i programari

Desenvolupament o adaptació d’aplicacions informàtiques

Planificar i implementar solucions de tecnologia d’informació en organitzacions privades i públiques

Disseny, construcció i manteniment de sistemes informàtics i projectes de programari

Disseny, programació, instal·lació, configuració, administració i gestió de bases de dades

Instal·lació, configuració i adaptació d’aplicacions ofimàtiques

Instal·lació i reparació d’equips i perifèrics informàtics

Administració i seguretat de sistemes informàtics

Dependent operari de copisteria industrial

Missatgeria – consergeria externa

Instal·lacionsDespatxos, tallers, oficines, sales de reunions, aules, lavabos i serveis higiènics, menjadors, etc.

Material de consum

Paper, bolígrafs, clips, llapis, marcadors fluorescents, gomes, cinta adhesiva, sobres, correctors, coles, carpetes, etiquetes, retoladors, tòners i cartutxos de tinta per a impressora, fax, fitxers, arxivadors, safates per a documentació, blocs de notes, calculadora, grapadora,

perforadora, segells, tampons, tisores, regles, desgrapadora, esmolallapis, suports d’emmagatzematge, disquets, CD-ROM, DVD, piles, fluorescents, medicaments, etc.

Eines i Aparells utilitzats

Tallacables, tornavisos, extractors de circuits integrats, alicates, claus de muntatge, polímetre, pelacables, peu de rei, cinta mètrica, soldador d’estany, trepant, analitzador de cables, cablejat per a xarxes, connectors, commutadors, adaptadors, concentradors, ponts, regletes, terminals, eines per al mecanitzat de connectors, etc. - Ordinadors, monitors, teclats, ratolins, servidors, cables i connexions de xarxa, commutador, sistema d‘alimentació ininterrompuda (SAI), programari, altaveus i auriculars, impressora làser o d’injecció de tinta, plòter, escàner, llapis òptic, encaminadors, tallafocs i altres perifèrics informàtics. - Dotació audiovisual: televisor, vídeo, videocàmera, càmera fotogràfica, transistor, projector, retroprojector, pantalla, telèfon, pissarra, etc. - Dotació telemàtica i de reprografia: fax, fotocopiadora, impressores, destructores de documents, etc.

Mobiliari i elements auxiliars

3.3 MATERIALS REUTILITZABLES

Una bona part dels materials que s’utilitzen en aquesta família professional poden ser fàcilment recuperats i reutilitzats. La llista d’aquests materials és diversa, segons quines siguin les seves característiques. Els materials que més fàcilment poden ser reutilitzats són els cartutxos de tinta i tòners i alguns aparells elèctrics i electrònics en desús, com els ordinadors o les impressores.

Quan els cartutxos de tinta i els tòners s’esgoten es poden retornar a les empreses perquè els tornin a omplir de tinta per a la seva reutilització*.


3.4 MATERIALS RECICLABLES

Alguns dels materials que caracteritzen els residus d’informàtica i comunicació són majoritàriament reciclables. Cal, però, realitzar la separació i el lliurament adequat dels residus. Els gestors de residus* s’encarregaran de derivar-los per al seu tractament corresponent.

Taula 3.3 Relació dels materials més fàcilment reciclables.

• Paper, sobres i altres articles impresos

• Blocs, tacs de notes, llibretes, notes adhesives grogues

• Arxivadors, carpetes, carpetes pinça, fundes i dossiers

• Cartró provinent d’envasos i embalatges diversos

• Envasos lleugers (llaunes d’alumini i acer, productes de plàstic, brics, etc.)

• Material d’escriptori no fungible

• Matèria orgànica

• Vidre

Pel que fa als residus d’aparells elèctrics i electrònics (ordinadors i telèfons mòbils principalment), ja representen el 4% de la fracció de rebuig que es genera a Europa. Espanya genera 200.000 tones de deixalles electròniques a l’any, domèstiques, de la indústria i comercials. Si s’aconseguís reciclar el 70% d’aquesta fracció, es podrien recuperar més de 90.000 tones de metalls, 30.000 tones de plàstics* i 13.000 tones de vidre.

3.5 MATERIALS POTENCIALMENT PERILLOSOS

Hi ha residus compostos de materials que, per les seves característiques, són potencialment perillosos. Les característiques que els fan perillosos venen donades per la seva toxicitat, inflamabilitat, efecte corrosiu, nocivitat i efecte irritant.

Els residus poden ser considerats com a perillosos si la quantitat de materials potencialment perillosos de què són formats superen un nivell determinat, que pot constituir una amenaça potencial per a la salut, per als organismes vius i per al medi ambient. Cal tenir en compte les classificacions i prescripcions que figuren en el Catàleg de Residus de Catalunya i el Catàleg Europeu de Residus.

Dintre dels materials especials o perillosos generats al sector d’informàtica s’ha d’esmentar els residus d’aparells elèctrics i electrònics (ordinadors, disquets, fluorescents, CD, ...), les piles i bateries o els medicaments caducats.

3.6 CORRENTS RESIDUALS

Aquesta família professional inclou una gran diversitat d’ocupacions que utilitzen metodologies, tècniques i processos molt semblants. Per tant, hi ha corrents residuals que són comuns a tots els tipus de processos i activitats.

3.6.1 El paperÉs un dels materials que més s’utilitza i, per tant, és un dels residus que es produeix en més quantitat. Sempre que sigui possible, s’ha d’emprar paper reciclat o sense clor. És important fer-ne un ús racional, segregar-lo en origen, dipositar-ho en papereres de recollida selectiva* del centre i després als contenidors del carrer o lliurar-lo a empreses especialitzades de reciclatge* i de fabricació de paper. Cal tenir present que s’acostuma a separar el paper blanc de la resta, ja que es valora econòmicament de forma diferent.

Algunes propostes d’actuació per disminuir el consum de paper són imprimir i fer fotocòpies per ambdues cares, reduir al mínim el nombre de fotocòpies i la impressió d’esborranys i analitzar els circuits documentals. La reducció del consum de paper mereix un apartat especial dins de la política de residus (vegeu l’apartat de Bones Pràctiques ambientals, ús eficient del paper) i és, sens dubte, un material important a controlar.

3


3.6.2 Cartutxos de tinta i tònersEls cartutxos de tinta i tòners emprats en impressores, fotocopiadores i aparells de fax contenen elements contaminants com metalls pesants, pigments, conservants. Per això és important no llençar aquests residus directament a la bossa de deixalles, ja que aquests elements podrien contaminar el medi.

Es poden col·locar contenidors específics per dipositar els cartutxos de tinta i tòner usats i establir un sistema de retorn, amb el mateix proveïdor, o bé, amb un gestor de residus autoritzat.

Per reduir el consum de tinta, es poden imprimir els documents només quan calgui i quan es tracti d’esborranys imprimir-los amb menys qualitat.

3.6.3 Aparells elèctrics i electrònics*Els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) inclouen tant els grans i petits electrodomèstics, aparells d’informàtica, telèfons o aparells d’il·luminació, com els materials, components o consumibles que els componen, els quals es fan servir a les llars particulars, a l’àmbit industrial i al sector serveis, a partir del moment en què passin a ser residus.

El productor d’aparells elèctrics i electrònics és qualsevol persona física o jurídica que, amb independència de la tècnica de venda, — fabriqui i vengui aparells elèctrics i electrònics amb marques pròpies. — posi al mercat amb marques pròpies, aparells fabricats per tercers.— importi o exporti de tercers països.

Els residus d’aparells elèctrics i electrònics són potencialment molt contaminants, ja que la majoria d’ells es fabriquen amb metalls que poden ser tòxics per als éssers humans, animals i plantes -quan assoleixen determinada concentració al cos-, alhora que degraden el medi ambient*. Per això, es restringeix l’ús de certes substàncies perilloses en la fabricació d’aparells elèctrics i electrònics mitjançant el Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer, publicat al BOE núm. 49 de 26 de febrer de 2005.

Residus d’aparells electrònics.

S’està desenvolupant un sistema de gestió i campanyes de recollida per aquest tipus de residus. Els productors estan obligats a portar-los: — als sistemes de recollida implantats pels fabricants, — a la distribuïdora quan decideixen substituir-lo per un de nou que faci la mateixa funció, — als sistemes de recollida municipal previstos pels ens locals (deixalleries, recollida de residus

voluminosos, sistemes de recollida porta a porta).

El sistema de gestió implica tant als productors com als fabricants, que han de garantir el reciclatge* dels productes que posen al mercat.


Pel que fa als ordinadors i la ferralla electrònica, aquests es poden guardar fins a disposar-ne d’una quantitat important. La part aprofitable es pot donar a una entitat sense ànim de lucre i l’altra es pot portar a la deixalleria* per a rebre un tractament correcte.

La codificació i classificació en el Catàleg Europeu de Residus per als RAEE, considerats residus perillosos, és la següent:


assimilables):


Subcapítol 20 01


CER Descripció

20 01 21 Tubs fluorescents i altres residus que contenen mercuri

20 01 23 Equips rebutjats que contenen clorofluorocarburs

20 01 35Equips elèctrics i electrònics rebutjats, diferents dels especificats en els codis 200121 i que contenen components perillosos(1)

(1) Els components perillosos d’equips elèctrics i electrònics poden incloure les piles i els acumuladors classificats com a perillosos en el subcapítol 16 06, així com els interruptors de mercuri, residus de vidre procedent de tubs catòdics i altres cristalls activats.

Taula 3.5 RAEE procedents de les indústries, (RAEE no procedents de llars particulars i no

assimilables):


Subcapítol 16 02


CER Descripció

16 02 09 Transformadors i condensadors que contenen PCB

16 02 10Equips rebutjats que contenen PCB o estan contaminats per aquests, diferents dels especificats en el codi 160209

16 02 11 Equips rebutjats que contenen clorofluorocarburs, HCFC, HFC

16 02 12 Equips rebutjats que contenen amiant lliure

16 02 13Equips rebutjats que contenen components perillosos(1) diferents dels especificats en els codis 160209 a 160212

(1) Els components perillosos d’equips elèctrics i electrònics poden incloure les piles i els acumuladors classificats com a perillosos en el subcapítol 16 06, així com els interruptors de mercuri, residus de vidre procedent de tubs catòdics i altres cristalls activats.

Codificació i classificació en el Catàleg Europeu de Residus per als RAEE considerats residus no perillosos


assimilables):


Subcapítol 20 01


CER Descripció

20 01 36Equips elèctrics i electrònics rebutjats diferents dels especificats en els codis 200121, 200123 i 200135

3


Taula 3.7 Els procedents de les indústries, (RAEE no procedents de llars particulars i no

assimilables):


Subcapítol 16 02


CER Descripció

16 02 14 Equips rebutjats diferents dels especificats en els codis 160209 a 160213

Les empreses d’inserció social han dut a terme activitats en el sector de gestió dels residus per tot Europa i tenen una llarga tradició en activitats relacionades amb els RAEE. Actualment, al voltant de 40.000 treballadors conformen el sector de la recuperació* de residus i economia social a Europa. Són entitats de caire social que fan tasques de reutilització* i valorització* de RAEE mitjançant la recollida, la reparació, el reciclatge* i la venda en botigues de segona mà. Actuen com a transportistes i/o gestors de residus i s’orienten a la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió social.

En aquest sentit, l’Agència de Residus de Catalunya col·labora amb els col·lectius d’inserció sociolaboral mitjançant una convocatòria d’ajuts per a projectes de residus.

3.6.3.1 Disquets, CD i DVD

Quan un disquet, un disc compacte o un DVD deixa de ser útil esdevé un residu que es classifica, segons el Catàleg Europeu de Residus, en la categoria de residus d’aparells elèctrics i electrònics rebutjats. Cal recollir aquests residus de forma separada i, quan la quantitat sigui considerable, s’ha de lliurar a un gestor autoritzat, que la sotmetrà a un tractament de reciclatge* i recuperació* de metalls o compostos metàl·lics.

3.6.3.2 Fluorescents

Les làmpades de descàrrega més conegudes són els fluorescents. En la seva fabricació, s’utilitzen substàncies tòxiques, com ara el mercuri i altres metalls pesants*; per això es consideren residus especials pel reu risc ambiental i es classifiquen, segons el Catàleg Europeu de Residus, en la categoria de residus d’aparells elèctrics i electrònics rebutjats.

Els fluorescents s’utilitzen a escala domèstica fonamentalment a la cuina i al bany, però es troben majoritàriament al comerç i a la indústria, i el seu ús permet un major aprofitament energètic que amb làmpades convencionals.

El productor o posseïdor de làmpades fluorescents és responsable de la seva correcta gestió quan esdevenen residus. El procés de recollida d’aquests residus depèn de l’origen de les làmpades. Així, els residus de fluorescents d’origen domèstic es poden dipositar als contenidors específics per a fluorescents que hi ha a les botigues de venda de material elèctric i d’il·luminació i també a les deixalleries.

Els residus de làmpades que posseeixen les indústries o els comerços, així com les procedents de l’enllumenat públic, s’han d’emmagatzemar separadament dels altres residus i amb la mínima quantitat possible d’embolcalls de paper, plàstic* o cartró. Els fluorescents en forma de tub recte de les làmpades o fluorescents de formes especials es recullen separadament. El productor o posseïdor d’origen industrial, com a productor de residus, ha de disposar del seu codi de productor i formalitzar el Full de seguiment, document en el qual consten les dades del productor, la quantitat de làmpades recollides, la data de la recollida, les dades del transportista i les dades del gestor.

A Catalunya, el tractament dels fluorescents és un servei públic de titularitat de la Generalitat. En aquest sentit, l’Agència de Residus de Catalunya, que té la responsabilitat d’assumir-ne la gestió, ha optat per valoritzar aquest residu. L’empresa concessionària del servei públic, triada mitjançant un concurs públic, és PILAGEST SL, que actualment s’encarrega de la recollida, el transport i el tractament de les làmpades fluorescents que es generen a Catalunya.

3.6.4 Embalatges de paper i cartróÉs un material força utilitzat i, per tant, és un dels residus que es genera en gran quantitat. Les restes d’embalatges de paper i cartró s’han de separar i lliurar a empreses especialitzades de reciclatge* i fabricació de paper.


3Contenidors de paper preparats per a ser recollits per una empresa autoritzada.

3.6.5 Embalatges de plàstic*Dins d’aquest grup s’inclou el film de plastificar procedent dels embalatges de subministrament de materials i productes. Cal separar selectivament aquest material per donar-li el tractament adequat com és reciclar-lo o dipositar-lo correctament.

3.6.6 Productes de netejaAquests residus es generen principalment en la neteja de les instal·lacions, i consisteixen bàsicament en residus tèxtils, eines de neteja, etc. Cal gestionar aquest tipus de residu de forma correcta a través de les empreses de recuperació* i neteja.

Els envasos buits dels productes de neteja s’han de llençar al contenidor dels envasos, excepte aquells que, per la seva composició, poden resultar perillosos, que llavors s’han de dur a la deixalleria*.

3.6.7 Piles i bateriesTot i que la producció de residus de piles no és gaire abundant, les piles s’utilitzen en transistors, llanternes, calculadores, rellotges i altres petits aparells. Les piles contenen alguns metalls pesants com el mercuri, el cadmi o el plom, que són potencialment perillosos per a la salut i el medi ambient*, per això es consideren residus especials pel reu risc ambiental i estan subjectes a una recollida i tractament específics.

Hi ha una gamma àmplia de piles, encara que fonamentalment es poden classificar en tres grans grups: piles de gran format, piles botó i acumuladors secs.

El productor o posseïdor de les piles és responsable de la seva correcta gestió. El procés de recollida depèn de l’origen de les piles. Les piles d’origen domèstic es poden dipositar als contenidors específics per a piles que existeixen a les botigues de venda d’aparells elèctrics, de joguines, de fotografia, rellotgeria, joieria, etc. i també a les deixalleries. Aquests establiments són els anomenats punts de recollida. Cada punt de recollida té un lloc establert on se centralitza tota la gestió: distribució dels contenidors, retirada del contenidor ple, lliurament de fullets informatius, etc. Aquests llocs són els anomenats punts centralitzadors, que poden ser els ajuntaments, els consells comarcals o algunes botigues centralitzadores de la cadena de distribució. El particular posseïdor de piles fora d’ús les ha de dipositar als contenidors específics del seu municipi o a les deixalleries.

Les piles d’origen industrial s’han d’emmagatzemar a les empreses, separadament dels altres residus i sense barrejar-les amb embolcalls de paper, plàstic* o cartró. En tot cas, cal separar les piles de format gran de les piles botó. El productor o posseïdor de piles d’origen industrial, com a productor de residus, ha de disposar del seu codi de productor i formalitzar el Full de seguiment, document en el qual consten les dades del productor, la quantitat de piles recollides, la data de la recollida, les dades del transportista i les dades del gestor.


Pel seu impacte ambiental les piles tenen una recollida selectiva específica.

A Catalunya, el tractament de les piles és un servei públic de titularitat de la Generalitat i la gestió l’assumeix l’Agència de Residus de Catalunya. L’empresa concessionària del servei públic, triada mitjançant un concurs públic, és PILAGEST SL, que actualment s’encarrega de la recollida, el transport i el tractament de les piles que es generen a Catalunya.

3.6.8 Medicaments caducatsPel que fa als medicaments caducats, s’ha de col·locar un contenidor de recollida d’aquest tipus de residu al costat de la farmaciola. Un cop ple, es lliuren a una farmàcia perquè siguin tractats convenientment. La majoria de les 3.000 farmàcies catalanes disposa d’uns contenidors especials per dipositar els medicaments usats, caducats o en mal estat. Les farmàcies que col·laboren en aquesta iniciativa, d’adhesió voluntària, disposen d’un distintiu especial (SIGRE*) per facilitar-ne la identificació i contenidors especialment adaptats. A Catalunya se’n recull una mitjana mensual de 5,60 quilos per cada mil habitants, un 33% més que la mitjana nacional.

Cal revisar periòdicament el contingut de la farmaciola, almenys dues vegades l’any, i portar a la farmàcia tots aquells medicaments que ja no s’utilitzen, caducats, en mal estat o els que no tenen prospecte o envàs original. Als contenidors de la farmàcia, s’hi hauran de dipositar els envasos buits de medicaments, els envasos amb restes de medicaments i els medicaments caducats amb els seus envasos.

Els medicaments recollits a les farmàcies es canalitzen a través de dues entitats (Farmacèutics Mundi i Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Doctor Trueta) que els classifiquen en caducats o no caducats. Els caducats són tractats i els no caducats s’envien a zones deprimides del planeta. Durant l’any 2000 aquests dos organismes van tractar uns 250.000 quilos de medicaments i en van enviar més de 16.000 quilos a països necessitats.

3.6.9 VidreEl vidre és un tipus de residu generat en poca quantitat i que cal dipositar en contenidors de recollida selectiva*.

3.6.10 Envasos lleugersEn el cas dels envasos, aquests es generen, sobretot, pel consum d’ampolles d’aigua i de gots de plàstic*. Es poden col·locar contenidors per a la recollida d’aquests tipus de residus, al costat de màquines de venda automàtica, de la màquina de cafè, per exemple.


3Contenidor de plàstic en una deixalleria.

3.6.11 AltresEn un grau menor es pot parlar d’altres residus com les fustes, procedents dels embalatges de productes, per exemple. Cal fer una recollida adequada mitjançant un gestor autoritzat per poder efectuar qualsevol dels tractaments possibles: reciclatge*, reutilització*, utilització com a combustible, dipòsit controlat* de residus no perillosos, incineració* de residus no halogenats.

Un altre residu pot ser la matèria orgànica en petites quantitats que cal recollir selectivament i dipositar-la als contenidors corresponents.

Taula 3.8 Quadre resum dels residus, residus sòlids.

Residus Sòlids

Codi

Classificació (segons el Catàleg

Europeu de Residus)

Valorització

Tractament

(segons el Catàleg

Europeu de Residus)

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Paper i cartró 200101No especial

V61 V11 V85


- Reducció de l’ús - Reutilització

Cartutxos de tòners 080317 Especial V54 T13Cal lliurar el residu a un gestor autoritzat que el recicli.

- Reducció de l’ús - Recollida selectiva

Equips elèctrics i electrònics

200135 200136

Especial No especial

V41 V41


- Reducció de l’ús.- Utilitzar monitors i

màquines més eficients-Manteniment dels

aparells i del programari instal·lat

Envasos de paper i cartró

150101No especial

V51 V11 V85 V61



- Utilització de contenidors més grans



Residus Sòlids

Codi

Classificació (segons el Catàleg

Europeu de Residus)

Valorització

Tractament

(segons el Catàleg

Europeu de Residus)

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Embalatges de plàstic 150102No especial

V51 V12

T12

Cal lliurar el residu a un gestor autoritzat per a la seva recu-peració, reutilització, regeneració, reci-clatge o valorització energètica*.


- Reducció de l’ús - Utilització de

contenidors més grans

Fustes 200138No especial

V15 V61

T12

Cal lliurar el residu a un gestor autoritzat per al reciclatge, reutilització o utilitza-ció com a combus-tible.

- Acord amb els corresponents subministradors

- Acord per a l’estandardització de mides i per facilitar la reutilització

Vidre 200102No especial

V14



Plàstics 200139No especial

V12 V61


- Reducció de l’ús- Acord amb els

corresponents subministradors

- Compra de productes reciclats

Bateries i acumuladors especificats en els codis 160601, 160602 o 160603 i bateries i acumuladors sense classificar que contenen aquestes bateries

200133 Especial V44



- Reducció de l’ús- Bones condicions

d’emmagatzematge

Bateries i acumuladors diferents dels especificats en el codi 200133

200134No especial

V44



- Reducció de l’ús- Bones condicions

d’emmagatzematge

Tubs fluorescents i altres residus que contenen mercuri

200121 Especial V41


- Instal·lar fluorescents amb balast electrònic*

- Reducció de l’ús- Assegurar un bon

manteniment i neteja de les lluminàries, per augmentar l’eficiència de la il·luminació


Medicaments diferents dels especificats en el codi 200131

200132No especial

V53 T33 T12


- Revisar periòdicament el contingut de la farmaciola

- Moderar el consum de medicaments

- Recollida selectiva - Bones condicions

d’emmagatzematge


3.7 BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS GENÈRIQUES

Les bones pràctiques o comportaments ambientalment correctes són sovint decisius per minimitzar* els impactes ambientals que genera la feina d’oficina. Les bones pràctiques ambientals es poden aplicar a tot tipus de tasques. L’objectiu principal és que hi hagi un procediment per a totes les activitats des de la segregació de residus fins a la manipulació i emmagatzematge d’aquests de forma acurada. Les bones pràctiques ambientals més destacades en les tasques informàtiques i de comunicació s’agrupen en set categories, que fan referència als principals vectors ambientals: criteris de compra, eficiència en l’ús de l’aigua, del paper i de l’energia, manteniment adequat, gestió dels residus i neteja.

Es basen principalment en el Manual de bones pràctiques ambientals a les oficines (Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat - Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, 2005) i la Guia de compra verda per a oficines (Universitat de Barcelona, 2004).

Les bones pràctiques ambientals poden afectar les diferents unitats d’una empresa:— La Direcció.— El Departament de Manteniment/d’Administració (en alguns casos, algunes operacions

de manteniment, com el canvi de cartutxos i tòners, les realitza directament el Departament d’Administració).

— El Departament de Compres.— El Departament d’Informàtica.— El Departament de Recursos Humans (Formació).— El personal usuari.

Bàsicament es regeixen pels següents principis de minimització* de l’impacte ambiental*:— Comprar només el material necessari i en la quantitat que calgui. — Emmagatzemar ordenadament productes i materials a fi de no generar residus innecessaris. — Utilitzar la maquinària adequada i mantenir-la en bon estat ajuda a reduir l’energia consumida. — Minimitzar el consum d’aigua i d’energia elèctrica. — Controlar les emissions de soroll.— Separar selectivament els residus en origen.— Reutilitzar tantes vegades com sigui possible els envasos i els embalatges.— Si és possible, evitar els productes constituïts de diferents materials, ja que després és més difícil

reciclar-los. — Utilitzar preferentment materials elaborats amb recursos renovables, o matèries primeres reciclades

o reutilitzades.— Evitar aquells productes que utilitzin una gran quantitat d’embalatges, o amb envasos fets amb

productes no reciclables.

Selecció de bones pràctiques ambientals a l’àrea d’Informàtica i comunicació: (Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat - Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, 2005):

3.7.1. Criteris generals en la compra de material i equips d’oficina

— Criteris exigibles al proveïdor— Criteris ambientals aplicables a la compra de material d’oficina— Criteris ambientals aplicables a la compra de màquines d’oficina i de begudes

3.7.2. Eficiència en l’ús de l’aigua

— Manteniment de les instal·lacions— Instal·lació de mecanismes i/o sistemes d’estalvi d’aigua— Estalvi d’aigua en la refrigeració/calefacció— Ús eficient de l’aigua per part del personal

3.7.3. Eficiència en l’ús de paper

— Mesurar el consum de paper— Estalviar paper en fotocòpies i impressió— Reutilitzar el paper— Estalviar paper en comunicacions i documentació interna— Estalviar paper en les subscripcions— Estalviar paper en comunicacions externes— Altres mesures d’estalvi de paper

3


3.7.4. Eficiència energètica

— Adequació de la il·luminació a l’activitat— Instal·lació d’equips i mecanismes eficients d’enllumenat— Manteniment de l’enllumenat— Bones pràctiques en l’ús habitual de l’enllumenat— Bones pràctiques en l’ús habitual de l’enllumenat de rètols i aparadors— Adequació de les instal·lacions per a una climatització eficient— Ús eficient de les instal·lacions i els equips de climatització— Adquisició d’equips eficients de climatització— Ús eficient dels equips ofimàtics

3.7.5. Manteniment i ús adequat dels materials d’oficina

3.7.6. Gestió de residus d’oficina

— Recursos i organització per a la correcta gestió de residus— Segregació dels residus a l’oficina

3.7.7. Neteja

3.7.8. El magatzem i el seu manteniment

3.7.9. Manteniment

3.7.10. Gestió de les mercaderies

3.7.11. Gestió de les emissions atmosfèriques i el soroll

3.7.12. Altres

3.7.1 Criteris generals en la compra de material i equips d’oficinaEn aquest apartat es defineixen els criteris que permeten diferenciar entre productes amb més o menys repercussions sobre el medi ambient*. Els criteris bàsics aplicables als productes són:

— Que disposin d’ecoetiqueta reconeguda per un organisme oficial, o, quan no en tinguin, valorar altres criteris com:• que incorporin una llista completa dels components del producte.• que siguin monomaterials o bé amb mòduls fàcilment separables.• que estiguin compostos per material reciclat i/o fàcilment reciclable.• facin servir embalatges reutilitzables o incorporar el mínim embalatge possible.• que incorporin envasos i embalatges amb baix impacte ambiental.• Seleccionar els productes que no continguin substàncies perilloses per a la salut de les persones

i per al medi ambient.• Escollir productes que tinguin un menor consum d’energia i/o aigua durant la seva vida útil i que

siguin de llarga duració.• Racionalitzar la varietat de materials que es compren i estudiar la substitució d’aquells per als

quals hi hagi materials alternatius amb menor impacte ambiental*, d’una puresa més gran.

3.7.1.1. Criteris a demanar al proveïdor

Les bones pràctiques que s’exposen en aquest apartat estan adreçades al Departament de Compres. Els treballadors responsables d’aquest Departament han de tenir en compte criteris ambientals a l’hora de triar un proveïdor o un altre per comprar un producte determinat. El proveïdor és important que:

— Disposi d’un certificat de gestió ambiental* (ISO 14001/EMAS*).— Hagi realitzat algun estudi de prevenció de la contaminació i/o gestió ambiental: DAOM, estudi de

minimització* (residus, energia, aigua, etc.). pla de gestió (de residus, etc.), altres (especificar).— Tingui un programa de formació ambiental per als treballadors, directius, etc.— Disposi de sistemes:

• D’estalvi de recursos (aigua, energia, etc.);• De minimització* de residus;• De recuperació* energètica;• Altres que puguin reduir l’impacte ambiental* associat a les activitats.


— Apliqui fonts d’energia renovable* en el procés productiu.— Apliqui bones pràctiques de gestió en producció d’emmagatzematge, neteja i manteniment:

• Ús eficient dels recursos que es facin servir (aigua, energia, etc.);• Minimització* generació residus i/o emissions;• Segregació de residus;• Altres (especificar).

— Utilitzi productes ambientalment correctes (vegeu criteris ambientals per a productes).— Per al parc mòbil que tingui:

• Baix consum de carburant;• Nivells baixos d’emissions a l’atmosfera*;• Equips de refrigeració amb el mínim efecte sobre la capa d’ozó i l’escalfament global*;• Incorporació de components reciclats;• Consum de combustibles alternatius (biocombustibles, gas, etc.).

— Altres:• Estar premiat per una bona gestió ambiental;• Fer recerca per millorar contínuament el seu comportament ambiental.• Altres (especificar).

Per obtenir aquestes dades del proveïdor és recomanable preparar un qüestionari per a que el respongui.

3.7.1.2. Criteris ambientals aplicables a la compra de material d’oficina

Les bones pràctiques exposades en aquest apartat estan adreçades al Departament de Compres.Dintre del concepte de material d’oficina es poden distingir diferents tipus de productes. Tot seguit s’exposen criteris ambientals aplicables als materials més habituals.

PaperEls criteris ambientals aplicables a la compra de paper es basen en tres aspectes característics del seu procés productiu: la procedència de la pasta de paper, el procés d‘emblanquiment i la gestió de les emissions i els abocaments generats durant el procés.

Procedència de la pasta de paper:

a) Paper reciclat, la pasta del paper procedeix de paper vell (PR).b) Pasta química elaborada de fusta procedent d’altres usos (FR).c) Pasta de paper procedent d’explotacions forestals sostenibles (FS).d) Pasta química elaborada a partir de cel·lulosa procedent d’explotacions forestals no sostenibles

(FN).

Procés d‘emblanquiment:

e) Paper sense blanquejar (sense extracció de tintes) (SB).f ) Pwaper blanquejat sense clor (Totally Chlorine Free, la concentració màxima de compostos de clor a

la pasta de paper és inferior a 15 ppm) (TCF).g) Paper blanquejat sense clor elemental (Elemental Chlorine Free, pot contenir quantitats importants

de diòxid de clor, amb la corresponent càrrega de les aigües residuals) (ECF).h) Paper blanquejat amb clor elemental (pot contenir també altres compostos) (PC).

Gestió de les emissions/dels abocaments de l’empresa productora:

i ) L’empresa productora del paper disposa d’un sistema de gestió ambiental i controla les emissions durant el procés de producció (GM).

En el mercat és possible trobar paper certificat amb diferents tipus d’etiquetes. El quadre següent presenta els criteris en què es basen les diferents certificacions:

Certificació PR FS SB TCF ECF GM

Distintiu de garantia de qualitat ambiental X X

L’Àngel Blau X X

El Cigne Blanc X X

L’Etiqueta ecològica de la UE X X

Milieukeur (1) X X X

The Austrian Eco Label X X

(1) Les tres característiques es tenen en compre en el paper òfset

3


El paper o els diferents productes de paper certificats poden disposar d’una característica o més de les assenyalades. Criteris ambientals:— Fixar-se en l’etiqueta i escollir el paper que disposi d’alguna de les certificacions anteriors. — Escollir paper reciclat (total o parcialment) i sense blanquejar, sempre que sigui possible; o, en tot

cas, totalment lliure de clor en el procés de blanqueig (paper TCF). El paper EFC o lliure de clor elemental és la última opció ja que continua utilitzant diòxid de clor.

— El paper fabricat amb fusta procedent de boscos gestionats sosteniblement és una bona alternativa al paper reciclat.

— Comprar, preferiblement, fulls de baix gramatge, sempre que aquests resultin adequats per al treball que s’ha de realitzar i adequats per a les fotocopiadores i impressores de l’oficina.

— Escollir sobres sense finestra, ja que faciliten el reciclatge*.— Evitar el paper plastificat.— Escollir sobres, targetes institucionals, llibretes, blocs de notes i post-it de paper reciclat.— Escollir paquets grans (500 fulls o més).

La primera tasca amb el paper i cartró rebutjat per les empreses és la seva classificació per a un òptim aprofitament.

Classificació i arxiuHi ha una gran diversitat d’articles de classificació i arxiu a les oficines; en aquest apartat pot

diferenciar-se entre:

— Material d’arxiu: arxivadors, caixes i carpetes.— Material de classificació: carpetes, fundes i dossiers.— Material d’enquadernació: tapes i canonets.

En general predominen els productes de cartró i plàstic, molt sovint barrejats amb metalls en forma de clips o palanques, cosa que en dificulta el reciclatge quan deixen de ser útils.


— Comprar només els arxivadors estrictament necessaris.— Comprar material d’arxiu monomaterial, preferiblement de cartró reciclat.— Prescindir de productes fabricats amb PVC (policlorur de vinil).— Comprar el material de classificació de cartró reciclat o de plàstics* que tinguin una millor

reciclabilitat i que es gestionin i segreguin correctament a l’oficina. Quan no puguem evitar les fundes i els dossiers de plàstic*, millor comprar-los de polipropilè (PP), que està lliure de productes contaminants* com metalls pesants* i clor.

— Adquirir tapes d’enquadernació de cartró quan sigui possible o de plàstics* que tinguin una millor reciclabilitat, i que es gestionin i segreguin correctament a l’oficina. Intentar que els canonets d’enquadernació de metall es reutilitzin o recuperin com a ferralla.

— Reutilitzar el material de classificació o arxiu abans de convertir-lo en residu, per exemple, posant noves etiquetes als lloms.

— Dipositar els residus d’aquests productes en els contenidors de recollida selectiva corresponents (paper/cartró o plàstic).


3

Material d’escripturaEl material d’escriptura es pot classificar en:

— Retoladors i bolígrafs.— Llapis.— Marcadors de text.

Malgrat que l’ús de l’ordinador ha reduït la utilització de llapis, bolígrafs, retoladors i marcadors fluorescents, aquest tipus de material sol ser d’un sol ús i incrementa la quantitat de residus generats. Acostuma a ser de PVC, un plàstic* que conté un producte contaminant (clor), i només els llapis es fabriquen majoritàriament amb productes naturals (fusta), malgrat que alguns poden estar lacats amb substàncies que contenen metalls pesants*. És molt freqüent la barreja de materials (metall i plàstic), i alguns marcadors contenen pigments amb metalls pesants* o dissolvents* poc recomanables des del punt de vista ambiental.

Les compres grans de materials com bolígrafs pot comportar que aquests no estiguin en bon ús en el moment d’utilitzar-los pel pas del temps.


— Comprar només el material d’escriptura que realment utilitzarem.— Comprar retoladors i bolígrafs recarregables de plàstic* reciclat o de polipropilè (PP), metall o

fusta. Prescindir dels productes fabricats de PVC. Ja hi ha bolígrafs amb carcassa de materials biodegradables (midó de blat de moro), que es poden llençar al contenidor de matèria orgànica.

— Evitar retoladors i bolígrafs amb barreja de materials, per facilitar-ne el reciclatge*.— Comprar llapis sense lacar o portamines. Comprar llapis de fusta certificada amb la FSC, que

garanteix que la fusta ha estat produïda a boscos o plantacions amb una gestió sostenible ambientalment i social.

— Comprar marcadors de text que es puguin tornar a omplir amb base aquosa. Substituir el marcador de text líquid per llapis fluorescent sec (el llapis fluorescent sec no conté dissolvents*, sol durar més, i la carcassa és de fusta i no de PVC o altres plàstics).

— Dipositar els residus d’aquests productes en els contenidors de recollida selectiva corresponents (paper/cartró o plàstic o matèria orgànica).

Material consumible d’oficinaEls productes més consumits a l’oficina són:

— Coles: barra adhesiva, goma aràbiga (líquida), cola blanca (pastosa o líquida) i altres coles (coles de contacte o ràpides).

— Correctors: correctors líquids i cintes correctores.— Cintes adhesives: cintes adhesives transparents i cintes d’embalatge.— Altres: pastes adhesives (Blu-Tack), gomes d’esborrar, etc.

Aquest material, tot i que es consumeix en petites quantitats, conté plàstic*, dissolvents orgànics* com l’etanol o l’acetona, i conservants com el formaldehid que poden ser altament tòxics, com és el cas de les coles especials de contacte.



— Evitar la compra d’aquests productes si no són estrictament necessaris. En molts casos podem evitar-ne l’ús.

— Triar material recarregable per disminuir la quantitat de residus.— Comprar les coles, les barres adhesives i els correctors líquids de base aquosa, que evitin els

dissolvents orgànics* (acetona, etanol, xilè, etc.), i recarregables. Com a pegament, la goma aràbiga és el producte ambientalment més correcte.

— Comprar cintes adhesives d’acetat de cel·lulosa en lloc de cintes de plàstics* difícilment reciclables i que no se segreguin a l’oficina. Com a alternativa es poden comprar cintes de polipropilè. Descartar la compra de cintes adhesives de PVC (atenció!, la majoria de cintes transparents són d’aquest material).

— Comprar cintes correctores recarregables i/o amb carcassa de plàstic* que tinguin una millor reciclabilitat i que es gestionin i segreguin correctament a l’oficina.

— Millor escollir cintes correctores en comptes de correctors líquids, ja que no porten dissolvents.— Dipositar els residus d’aquests productes en els contenidors de recollida selectiva corresponents.— Les coles amb dissolvents orgànics són residus especials, i cal portar-les a la deixalleria per evitar

l’alliberament de contaminants.— Les cintes adhesives dificulten el reciclatge del paper, per tant és millor evitar d’utilitzar-les.

El control del magatzem del material d’oficina evita compres innecessàries.

Material d’escriptori no fungibleEl material d’escriptori no fungible dura molt de temps i inclou tisores, grapadores de sobretaula, afilallapis, safates apilables, desgrapadores, etc.


— Comprar material reparable i, si s’escau, recarregable.— Comprar productes d’un sol material, en general metàl·lic, lliure de mixtures.— Comprar productes fabricats amb material reciclat (per exemple, grapadores amb les parts de

plàstic* reciclat, tisores de metall o de plàstic* reciclat).— Evitar comprar safates de plàstics* que no siguin fàcilment reciclables.

Material consumible d’informàtica i ofimàticaEl material consumible d’informàtica i ofimàtica inclou:

— Disquets, CD, DVD, etc.— Tòners, cartutxos de tinta i cintes d’impressores, fotocopiadores i aparells de fax.

Els segons poden ser problemàtics a causa dels pigments de la tinta o el tòner, metalls pesants* i conservants.


— Utilitzar preferiblement CR-RW (reenregistrables) o dispositius d’emmagatzemament de memòria. — Procurar gravar els CD a la màxima capacitat possible, ja que així s’estalvia recursos, diners i espai

d’emmagatzematge.


— Adquirir CD i DVD en bobines i fundes de paper i cartró preferiblement a les de plàstic*, per disposar-hi les còpies.

— Els disquets i CD inservibles s’han de llençar preferiblement a contenidors específics, perquè siguin recollits juntament amb la ferralla electrònica (ordinadors, faxs, etc.) Aquests consumibles són enviats a plantes de tractament per aprofitar els elements metàl·lics i plàstics*. Les caixes de protecció per als CD i DVD de plàstic que s’hagin de llençar cal dipositar-les amb la fracció envasos (contenidor groc).

— Comprar tòners i cartutxos de tinta que provinguin d’empreses recuperadores que reutilitzen totalment o parcialment els components dels tòners o cartutxos.

— El productor ha de garantir la qualitat del producte, el seu funcionament i se n’ha de responsabilitzar en cas de danys a la impressora.

— Comprar cartutxos de tinta amb sistema desmuntable on el capçal d’impressió i el dipòsit de tinta són elements separats; el primer es pot utilitzar fins a cinc vegades substituint el dipòsit de tinta.

— Per reduir el consum de tinta només imprimir els documents estrictament necessaris; imprimir els documents que no siguin definitius amb la funció “eco-tóner” o amb mode “esborrany”; imprimir amb escala de grisos sempre que sigui possible.

— Dipositar els tòners i els cartutxos de tinta gastats als contenidors ubicats a l’oficina, els quals recollirà després una empresa recuperadora autoritzada.

— Un mètodes també efectiu per garantir la reutilització és concertar el retorn del cartutx buit en el moment de lliurament del nou.

MobiliariComprèn tots els elements auxiliars utilitzats per guarnir l’oficina, ja sigui amb un sentit pràctic, com taules, cadires, bucs, armaris, arxivadors, penja-robes, prestatgeries, etc. o estètic, com fundes, cortines o entapissats.


— En tots els casos, s’ha de comprar mobiliari fabricat amb materials sense substàncies perilloses.— Per al mobiliari de fusta, cal buscar models que garanteixin la procedència de boscos gestionats

sosteniblement, com els que tenen l’ecoetiqueta* FSC (Forest Stewardship Council). — Evitar la compra de productes de fusta tropical que no estigui certificada, ja que la major part

d’aquest material és procedent de tales il·legals. — Les cortines, les fundes i els coixins, millor si són fabricats amb materials naturals (teixits vegetals,

fundes de cuir, etc.). — En mobiliari d’altres materials (metall, plàstic*, etc.), s’han d’escollir models fabricats amb matèries

primeres reciclades. — En cas de canviar de mobiliari, s’ha de valorar la possible utilitat per algun altre servei.

3.7.1.3. Criteris ambientals aplicables a la compra de màquines d’oficina i de begudes

Les bones pràctiques exposades en aquest apartat estan adreçades al Departament de Compres.

Màquines d’oficinaLes màquines que habitualment trobem a les oficines són les següents:

— Ordinadors personals.— Impressores.— Fotocopiadores.— Aparells de fax.— Escàners— Calculadores.

Aquests aparells contenen productes molt contaminants (metalls pesants, PVC i d’altres), generen emissions (d’ozó, sonores, de pols, etc.), consumeixen energia durant tot el temps que les utilitzem i generen una gran quantitat de residus perquè el seu cicle de vida cada vegada és més curt.

3


Les fotocopiadores multifuncionals redueixen els aparells a les oficines.


— Tenir en compte criteris mediambientals a l’hora de comprar màquines d’oficina (que tinguin un baix consum d’energia, que permetin ampliacions de memòria i actualitzacions per allargar el temps de vida útil i que estiguin fabricats amb materials reciclats). Adquirir màquines d’oficina amb certificacions mediambientals, com l’Àngel Blau alemany, l’Etiqueta ecològica comunitària, o que segueixin els criteris establerts per la Comissió Europea a la Decisió de la Comissió de 22 d’agost de 2001 (2001/686/CE). En el cas dels ordinadors, cal comprar aparells amb baix consum d’energia, fabricats amb materials reciclats, que tinguin un baix nivell de soroll, i que permetin ampliacions de memòria i actualitzacions per allargar el temps de vida útil.

— Comprar equips ofimàtics que disposin del logotip Energy Star o productes amb consum d’energia per sota dels nivells establerts pel programa Energy Star.

— Adquirir ordinadors que en mode d’espera o “sleep off” tinguin com a màxim 5 W de potència.— Triar sempre que sigui possible els monitors de pantalla plana, ja que consumeixen menys energia

i posseeixen un baix nivell d’emissió de radiacions. Adquirir pantalles de visualització dissenyades segons els requeriments establerts sobre paràmetres com contrast, parpelleig i emissions magnètiques, elèctriques i electrostàtiques properes.

— Comprar models d’impressores amb procés modificat que no produeixi ozó.— Adquirir fotocopiadores, impressores i faxos que admetin la utilització de paper reciclat. Les

màquines certificades dels grans productors admeten habitualment paper reciclat. Adquirir fotocopiadores i impressores que permetin fer còpies a dues cares i reduccions.

— Comprar equips d’empreses que facilitin al client el reciclatge* o la reutilització* de l’equip vell de forma ambientalment adequada.

— Adquirir aparells multifuncionals que siguin alhora impressora, fotocopiadora, escàner i fax, per estalviar els recursos necessaris per a la fabricació de tots els components.

— Prescindir de paper tèrmic per al fax, problemàtic des del punt de vista mediambiental, i utilitzar paper normal o reciclat.

— Adquirir aparells amb bateries i acumuladors lliures de cadmi, plom i mercuri.— Comprar calculadores només si és realment necessari (l’ordinador ja incorpora aquesta eina),

i, en tot cas, escollir models solars sense piles, amb adaptador per a connexió a xarxa, o amb acumuladors recarregables en calculadores d’impressió i que tinguin funcionament constant.

— Si l’aparell ja no es pot utilitzar, donar-lo de baixa de l’inventari i gestionar el residu a través de la unitat responsable de l’edifici. Així afavorim que els materials es reaprofitin (ferralla, plàstic, vidre, tec.) i que els elements perillosos no contaminin el medi.

Màquines de begudes— Utilitzar màquines de begudes calentes on es pugui posar una tassa pròpia.— Adquirir màquines de serveis de venda automàtica de begudes refrescants en vidre amb sistemes

de retorn automatitzat.— Adquirir font d’aigua freda com a alternativa a les màquines de begudes fredes; això permet reduir la

quantitat d’envasos de begudes generada en l’àrea administrativa.— Utilitzar cafè de comerç just a les màquines de cafè, que es pot fer a través de diverses ONG i altres

entitats.


3.7.2 Ús eficient de l’aigua

3.7.2.1. Manteniment de les instal·lacions

— Establir un programa de manteniment per garantir la detecció i reparació de fuites d’aigua dels aparells, la revisió del funcionament dels elements estalviadors d’aigua, la revisió de l’aïllament de les canonades d’aigua calenta, etc.

3.7.2.2. Instal·lació de mecanismes i/o sistemes d’estalvi d’aigua

Les bones pràctiques exposades en aquest apartat estan adreçades al Departament de Manteniment:—Per reduir el consum d’aigua es recomana la instal·lació de sistemes d’estalvi com:

• Reductors de cabal a les aixetes (serveis, cuines i dutxes). Són dispositius que es poden incorporar a les canonades per evitar que el consum d’aigua excedeixi un consum fixat (normalment 8/10 litres per minut).

• Airejadors a les aixetes dels serveis i cuines. Són dispositius que es poden adaptar a les aixetes per incorporar aire al flux d’aigua, i així reduir el consum d’aigua sense perjudici per a l’usuari. Es pot assolir un 40% de reducció del consum d’aigua.

• Aixetes automàtiques, de polsador, o bé sistemes d’accionament d’aixetes amb el peu. Instal·lar aixetes amb temporitzadors o aixetes amb detecció per infrarojos. Instal·lar aixetes de monocomandament que contribueixen a l’estalvi d’aigua i permeten obtenir la temperatura desitjada més ràpidament.

• Sistemes de descàrrega interrompuda als inodors amb cisterna baixa. Són sistemes que permeten interrompre la descàrrega mitjançant parada voluntària quan s’acciona per segona vegada el polsador.

• Contrapesos per a cisternes. Són mecanismes que s’acoblen al de descàrrega de la cisterna i que funcionen per efecte de la gravetat. El flux d’aigua s’interromp quan deixa d’accionar- se el tirador.

Aixeta activada per dispositiu de presència.

— Per reduir el volum d’aigua freda abocada directament a la xarxa de sanejament, es recomana l’aïllament de les canonades d’aigua calenta entre la central de producció i les dutxes o aixetes.

— Instal·lar preferiblement canonades de materials plàstics* perquè les seves juntes són més estanques i tenen menys pèrdua de temperatura quan es tracta d’aigua calenta.

— Realitzar un manteniment periòdic de les instal·lacions (aixetes, canonades, etc.) per evitar possibles pèrdues.

3.7.2.3. Estalvi d’aigua en la refrigeració/calefacció


Torres de refrigeracióEl consum de les torres de refrigeració d’un edifici pot arribar al 20/30% del consum total d’aigua.

3


Les pèrdues d’aigua de la torre de refrigeració són causades per:

— Aigua evaporada.— Desguàs necessari per mantenir una qualitat adequada amb un bon funcionament del sistema, i

reduir els contaminants* solubles i insolubles produïts durant el procés d’evaporació.— Afegir una quantitat d’aigua a la torre per compensar aquestes pèrdues.

Per reduir el consum d’aigua d’una torre de refrigeració és necessari:

Un programa de funcionament i de manteniment adequats (controls del pH, alcalinitat, conductivitat, duresa, algues, concentracions en productes desinfectants i inhibidors de la corrosió i precipitació) permetrà, en funció de les característiques de la torre, reduir el volum d’aigua de purga, i augmentar així la ràtio de concentració inicial. La ràtio de concentració (RC) és la relació entre el volum de l’aigua de compensació de pèrdues (A) i el volum de purga (P): RC=A/PUn programa de funcionament i de manteniment adequats pot augmentar la ràtio de concentració inicial de 2 o 3 fins a 6 o més.

Aparells amb recirculació d’aiguaLa refrigeració d’aparells amb recirculació d’aigua representa un consum molt alt d’aigua. Els aparells d’aquest tipus instal·lats a les oficines solen ser condicionadors d’aire o màquines de fabricació de gel.

Per reduir aquest consum es pot:

— Connectar l’aparell a una torre de refrigeració.— Avaluar la possibilitat de canviar-lo per un aparell refrigerat per aire.

Caldera de calefaccióPer reduir el consum d’aigua de la caldera es poden adoptar les mesures següents:

— Aïllar les canonades de distribució i els elements d’emmagatzematge d’aigua calenta.— Comprovar i reparar totes les fuites al més aviat possible.— Instal·lar un sistema de recirculació dels condensats.

Aquestes mesures permeten al mateix temps un estalvi energètic.

3.7.2.4. Ús eficient de l’aigua per part del personal

Les bones pràctiques que s’exposen a continuació són responsabilitat del Departament de Recursos Humans (Formació):— Identificar els elements estalviadors i informar els usuaris dels instal·lats a les seves oficines.

Per exemple, col·locar adhesius als serveis que informin de l’ús dels sistemes d’interrupció de descàrrega dels inodors o del malbaratament a causa d’una fuga a les aixetes.

— Informar el personal de la necessitat d’avisar la persona responsable de manteniment si s’observa un mal funcionament de les aixetes, cisternes o qualsevol canonada d’aigua.

Les bones pràctiques que s’exposen a continuació estan dirigides a tot el personal de l’àrea administrativa:— Tancar les aixetes quan no s’utilitzin.— Avisar el responsable de manteniment de l’oficina si alguna aixeta, cisterna o canonada perd aigua.— Evitar l’ús de l’inodor com a cendrer o paperera. No llençar paper que no sigui higiènic ni burilles.— Utilitzar la parada voluntària de descàrrega als inodors que disposin d’aquest sistema.— Graduar els equips de climatització a temperatures moderades.

3.7.3 Eficiència en l’ús de paperLes bones pràctiques exposades en aquest punt estan adreçades a ser aplicades per la Direcció:— Nomenar una persona que s’ocupi del control de les quantitats de paper que entren a l’oficina.— Aportar els recursos que calgui, a petició del responsable del paper i la resta de personal, amb

l’objectiu de reduir el consum de paper (per exemple, la instal·lació d’un sistema a través de mòdem per enviar faxs directament des dels ordinadors).

3.7.3.1. Mesurar el consum de paper

La persona responsable del paper pot adoptar les bones pràctiques següents:— Sol·licitar informació sobre les característiques tècniques i ambientals del paper consumit i altres

tasques de gestió que es detallen als punts següents.— Controlar i informar mensualment sobre el nombre de fotocòpies realitzades, tant amb l’equipament

propi com en serveis de reprografia externs. Aquest és un dels principals focus de consum de paper i ens donarà una idea dels progressos que estem assolint.


3.7.3.2. Estalviar paper en fotocòpies i impressió

FotocòpiesTot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:

— Fotocopiar a doble cara sempre que sigui possible.— Fotocopiar en paper reciclat sempre que aquest no presenti problemes per a la fotocopiadora.— Reduir la grandària de la imatge, sempre que sigui possible i ens aporti una reducció del consum de

paper.

ImpressióEs recomana elaborar un manual d’estil, el qual serà aprovat per la Direcció i determinarà la grandària, la font de lletra, els marges, els dissenys de portada i la resta de característiques dels diferents documents emesos (faxs, ofertes, informes, cartes, etc.). En el seu disseny es pot considerar la necessitat d’estalvi de paper.

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:

Abans d’imprimir

— Corregir el document en pantalla per evitar impressions innecessàries.— Escollir la grandària de lletra i la font més reduïda possible respectant les directrius

recollides al manual d’estil de l’empresa.— Evitar la impressió d’esborranys sempre que sigui possible.

Imprimir

— Imprimir a doble cara sempre que sigui possible.— En cas que sigui imprescindible la impressió d’esborranys:

• Imprimir a doble cara o imprimir a la cara neta del paper ja utilitzat per una cara.• Imprimir 2 pàgines en 1 i/o seleccionar la qualitat mínima de resolució d’impressió, si la impressora

ho permet.• Utilitzar paper reciclat que no presenti problemes per a la impressora.

— Desar arxius no impresos a l’ordinador. Evitar guardar còpies en paper de tots els documents i informes.

— Evitar imprimir els correus electrònics que es rebin i llegir-los en pantalla.— Revisar els documents amb un corrector abans d’imprimir-los.— Conèixer l’ús correcte de fotocopiadores i impressores i disposar dels manuals d’instrucció

localitzables, per exemple, al costat dels equips. També es pot elaborar un senzill i entenedor manual d’ús d’impressores i fotocopiadores per a l’àrea administrativa, del qual es pot fer càrrec el Departament d’Administració o de Recursos Humans (Formació).

3.7.3.3. Reutilitzar el paper

La persona responsable del paper pot adoptar la pràctica següent:— Establir un mateix sistema per a la reutilització* de paper a totes les àrees.Tot el personal adoptarà les bones pràctiques següents:— Reutilitzar paper usat per una cara per a apunts, notes, esborranys, comunicacions internes, etc.— Reutilitzar sobres per reenviar documents, com subcarpetes, etc.

3.7.3.4. Estalviar paper en comunicacions i documentació interna

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Utilitzar la intranet si l’empresa en disposa.— Utilitzar el correu electrònic entre el personal dels departaments.— Imprimir únicament una circular per departament i fer un llistat perquè una vegada que una persona

l’hagi llegit la passi a la següent de la llista.— Utilitzar l’opció de compartir documents a l’ordinador.

3.7.3.5. Estalviar paper en les subscripcions

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Compartir publicacions, organitzar un espai dedicat a biblioteca, de manera que tot el personal

pugui consultar fàcilment i ràpidament les publicacions que arriben.— Subscriure’s a versions electròniques de revistes, diaris i publicacions. Moltes subscripcions estan

disponibles en format electrònic i, per tant, és possible copiar-les i desar-les a l’ordinador o imprimir només els articles que ens interessen.

3


El Departament d’Administració pot adoptar les bones pràctiques següents:— Revisar subscripcions i sol·licitar als responsables de les publicacions que no són llegides pel

personal que esborrin la seva entitat dels llistats.— Revisar el nombre d’exemplars de cada publicació o document que arriba a l’entitat. Alguns cops hi

ha persones que ja no treballen a l’entitat a les quals els continua arribant la correspondència.

3.7.3.6. Estalviar paper en comunicacions externes

La Direcció és responsable de:— Aprovar el manual d’estil de l’empresa considerant l’optimització de l’espai en les cartes, els

informes, les presentacions, les portades del fax, etc., per estalviar paper.

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Enviar missatges i documents a través de correu electrònic.— Revisar els destinataris i el nombre d’exemplars en comunicacions tipus publitramesa (mailing)

abans d’imprimir la documentació.— Enviar faxs directament des dels ordinadors, si es disposa de mòdem. Configurar l’ordinador per

enviar el fax a través del mòdem, sense necessitat d’imprimir.

3.7.3.7. Altres mesures d’estalvi de paper

És responsabilitat del Departament de Manteniment o d’Administració:— Substituir les tovalloles de paper preferiblement per tovalloles de cotó, ja que en molts casos els

assecadors de mans elèctrics no són utilitzats i els empleats s’eixuguen les mans amb paper higiènic.— Evitar el paper higiènic blanquejat o acolorit. Hi ha paper higiènic fet amb paper reciclat amb

certificació ecològica (distintiu de garantia de qualitat ambiental*).

3.7.4 Eficiència energètica*

3.7.4.1. Adequació de la il·luminació a l’activitat

Les bones pràctiques següents estan dirigides al Departament de Manteniment:— Sectoritzar la il·luminació segons el tipus d’activitat i no excedir-se en la intensitat.

Com a referència es presenten a continuació els nivells mínims d’il·luminació que exigeix el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball (BOE núm. 97, de 23 d’abril de 1997).

Taula 3.9: Nivells mínims d’il·luminació en oficines

Àrees del lloc de treball(1) Nivell mínim d’il·luminació (lux)

Zones on s’executen tasques com:

– Exigències visuals baixes 100

– Exigències visuals moderades 200

– Exigències visuals altes 500

– Exigènvies visuals molt altes 1.000

Zones o locals d’ús ocasional 50

Zones o locals d’ús habitual 100

Vies de circulació d’ús ocasional 25

Vies de circulació d’ús habitual 50(1) El nivell d’il·luminació d’una zona en què s’executi una tasca es mesurarà a l’alçada on aquesta es realitzi; en el cas de zones d’ús general a 85 cm del terra, i a les vies de circulació a nivell del terra.

Aquests nivells mínims cal duplicar-los quan es donin les circumstàncies següents:a. En zones o locals d’ús general i en vies de circulació, quan per les seves característiques, estat o

ocupació existeixin riscos de caigudes, topades o altres accidents.b. En zones on s’efectuïn feines, quan un error d’apreciació visual durant la seva realització pugui

suposar un perill per al treballador que les executi o per a tercers, o quan el contrast de lluminàries o de color entre l’objecte que cal veure i el fons sobre el qual es troba sigui molt feble.

— Evitar il·luminacions innecessàries de sostres i parets.— Utilitzar colors clars en la pintura de les parets.


3.7.4.2. Instal·lació d’equips i mecanismes eficients d’enllumenat

Les bones pràctiques següents estan destinades al Departament de Manteniment:— Utilitzar tubs fluorescents amb reflector i substituir les reactàncies convencionals dels tubs per

reactàncies electròniques (balastres electrònics).— Evitar l’ús de làmpades fluorescents compactes o tubs fluorescents, on s’apaguin i s’encenguin els

llums molt sovint (per exemple, als lavabos o a les escales).— Canviar les làmpades incandescents convencionals per làmpades fluorescents compactes o

làmpades halògenes amb un rendiment més alt. Aquestes últimes proporcionen més llum que les làmpades incandescents convencionals.

— Utilitzar detectors de presència per controlar el funcionament en dependències d’ús individual o d’ocupació intermitent, per exemple, lavabos. En aquests espais també es recomana utilitzar temporitzadors per controlar el funcionament de l’enllumenat.

— Instal·lar reguladors de flux quan el local rebi grans aportacions de llum natural, que redueixin l’emissió lluminosa de les làmpades d’acord amb la il·luminació exterior. Escollir reguladors de llum que estalviïn energia.

— Instal·lar interruptors que permetin l’encesa i l’apagada des de punts diferents de passadissos i escales.

3.7.4.3. Manteniment de l’enllumenat

Les bones pràctiques següents ha d’aplicar-les el Departament de Manteniment:— Netejar periòdicament làmpades i lluminària, per tenir una major eficiència lumínica.— Col·locar adhesius als interruptors, que recordin la necessitat d’apagar-los quan no es

necessiti l’enllumenat.— Tenir cura de la distribució dels focus de llum. D’aquesta manera la il·luminació serà més eficaç, no

quedaran sense il·luminar punts que necessitin més llum i la feina es realitzarà més còmodament.— Reduir la il·luminació indirecta.— Pintar les parets, els sostres i mobles amb colors clars per augmentar la lluminositat.— Emprar, per il·luminar un espai, una sola làmpada de potència superior que no pas diverses

làmpades que sumin la mateixa potència (la suma de potència no és igual a la suma de llum).— Instal·lar detectors de presència que activin o desactivin el llum en funció de les necessitats reals

de la il·luminació, o temporitzadors en aquelles zones on no hi ha una presència continuada de personal.

3.7.4.4. Bones pràctiques en l’ús habitual de l’enllumenat

Les bones pràctiques següents estan dirigides a tot el personal:— Utilitzar els llums quan realment sigui necessari. Tancar els llums en funcionament d’aquelles

dependències que no s’estan utilitzant.— Aprofitar i facilitar l’entrada de llum natural sempre que sigui possible, obrint les cortines i persianes,

i evitar elements que l’obstaculitzin.— Apagar els llums quan l’oficina queda buida.— Valorar la possibilitat d’implantar l’ús d’energies renovables i que es puguin aplicar a l’activitat.

3.7.4.5. Bones pràctiques en l’ús habitual de l’enllumenat de rètols i aparadors

— Valorar les necessitats reals d’il·luminació i evitar la sobre il·luminació.— Potenciar la utilització de làmpades de major eficiència (LED)— Instal·lar cèl·lules fotosensibles de manera que es connecti la il·luminació artificial en el moment en

què la intensitat de llum natural sigui insuficient, o instal·lar programadors horaris perquè s’apaguin els rètols i els aparadors a l’hora desitjada.

— En la il·luminació ornamental, cal emprar fils lluminosos.

3.7.4.6. Adequació de les instal·lacions per a una climatització eficient

El Departament de Manteniment adoptarà les bones pràctiques següents:— Col·locar els aïllaments necessaris, finestres de vidre doble i acabat acurat de juntes de portes i

finestres (el 40% de les fuites de calor es produeixen a través de les finestres).— Aprofitar per instal·lar algun aïllament tèrmic al sostre, a les parets i a terra, quan es facin reformes a

l’oficina. Evitar fer-ho amb escumes que continguin gasos perjudicials per a la capa d’ozó, utilitzant materials com la fibra de vidre, la llana mineral, la perlita, etc.

— Col·locar el mobiliari i les instal·lacions de manera que permetin el pas de la radiació solar desitjada i facilitin la ventilació natural. Utilitzar sistemes com persianes interiors o exteriors, vidres reflectants, protectors solars, etc. Ventilar l’establiment a diferents hores segons la temperatura externa: ventilar al migdia quan fa fred, i al matí quan fa calor.

— Instal·lar els aparells d’aire condicionat en zones ombrejades de l’oficina.— Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors o un regulador per a la caldera.

3


3.7.4.7. Ús eficient de les instal·lacions i els equips de climatització

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Tancar les finestres quan la calefacció o l’aire condicionat es trobin en funcionament. Apagar el

sistema de climatització de les sales que no s’utilitzin.— A l’hivern, cal mantenir la temperatura entre 19-20 ºC per obtenir confort amb un consum mínim. — A l’estiu, cal obrir finestres i disposar cortines per evitar el sol i assolir una temperatura adequada, a

fi d’estalviar-se, sempre que sigui possible, d’engegar l’aire condicionat. Si és necessari l’ús de l’aire condicionat, cal ajustar la temperatura entre 23 i 25 ºC i tancar les finestres, ja que per cada grau que disminueix la temperatura s’estarà consumint un 8% més d’energia.

— Apagar la calefacció o l’aire condicionat a la nit i engegar-los al matí, després que l’oficina s’hagi ventilat i s’hagin tancat les finestres.

3.7.4.8. Adquisició d’equips eficients de climatització

El Departament de Compres o Contractació adoptarà les bones pràctiques següents:— Comprar equips de climatització amb termòstat i lectura numèrica de temperatura.— Comprar equips amb un coeficient d’eficiència energètica* i rendiment superiors als valors mínims

establerts al Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis (aprovat pel Reial decret 1751/1998, de 31 de juliol) i les normes UNE referenciades en aquest Reglament.

— Sol·licitar al projectista que justifiqui el sistema que proposa i la possibilitat o no d’utilitzar mesures d’estalvi energètic, com ara:

— Tenir en compte en el disseny de les instal·lacions tèrmiques les condicions interiors (activitat, temperatura radiant mitjana del recinte, velocitat mitjana de l’aire en la zona ocupada, etc.) i les condicions exteriors, així com els criteris i preceptes que permetin estimar i assolir la funcionalitat desitjada de benestar, seguretat i ús racional de l’energia.

— Tenir en compte el fraccionament de potència, amb l’objectiu d’aconseguir que la producció centralitzada de calor o fred s’apropiï al règim de rendiment màxim. És necessari disposar de generadors en nombre, potència i tipus adequats a la demanda d’energia tèrmica de la instal·lació.

3.7.4.9. Ús eficient dels equips ofimàtics

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Desconnectar els monitors dels ordinadors quan no s’utilitzin (durant reunions, esmorzars, etc.), ja

que els screen savers o estalvis de pantalla no estalvien energia (utilitzen dues vegades l’energia d’un PC).

— Utilitzar el mode de suspensió sleep mode quan es deixi de treballar temporalment a l’ordinador. El mode de suspensió conserva la potència de la bateria apagant el rellotge del microprocessador, la pantalla, la unitat del disc dur, la unitat CD-ROM i DVD-ROM o el mòdul d’unitat LS-120 (si estan instal·lats), el connector del monitor extern, el teclat extern, el port paral·lel, el de sèrie i la unitat de disquet.

— Utilitzar el mode d’espera per a breus estones d’inactivitat. El mode d’espera apaga la pantalla, atura l’operació de la unitat del disc dur i apaga altres dispositius interns perquè l’ordinador consumeixi menys bateria.

— Utilitzar el mode de suspensió sleep mode en les màquines de fax de velocitat mitjana, marcades amb el logotip Energy Star. El mode sleep utilitza un 25% menys d’energia que el mode standby quan estan preparades per enviar i imprimir.

— Apagar els equips en finalitzar la jornada laboral o quan es prevegin interrupcions molt llargues en la utilització.

El Departament de Manteniment o Informàtica pot adoptar les bones pràctiques següents:— Situar els equips d’ús ininterromput a les zones de l’oficina que rebin renovació d’aire.

El Departament de Recursos Humans (Formació) pot adoptar les bones pràctiques següents:—Formar i informar el personal sobre el funcionament dels aparells i les possibilitats de reduir el

consum energètic (deep sleep mode, low-power mode, auto-off feature, off mode, etc.).


3.7.5 Manteniment i ús adequat dels materials d’oficina

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:

Material d’escriptura— Disposar el material d’escriptura en ordre per evitar que s’extraviï, i aprofitar retoladors, llapis i

bolígrafs al màxim.— Mantenir els retoladors i marcadors tancats quan no s’utilitzin per evitar que s’assequin.— Compartir els marcadors d’ús puntual quan sigui possible.

Coles i correctors líquids— Tancar les coles després de cada ús per evitar càrregues innecessàries (dissolvents orgànics*) i que

s’assequin.

Material d’escriptori no fungible— Separar els clips, les grapes i altres elements metàl·lics del paper a l’hora de dipositar-lo

en els contenidors específics per a la posterior recollida selectiva.

Piles— Apagar els aparells que no s’utilitzen per allargar la vida de les piles.— Emprar piles reutilitzables, també denominades acumuladors secs, ja que tenen un

període de vida més llarg que les piles convencionals d’un sol ús, i són recarregables fins a 1.000 vegades amb un aparell complementari (carregador).

3.7.6 Gestió de residus d’oficina

3.7.6.1. Recursos i organització per a la correcta gestió de residus

La Direcció és la responsable d’aplicar les bones pràctiques següents:— Facilitar els recursos perquè els treballadors puguin realitzar una separació i disposició adequada

dels residus.— Designar una persona encarregada del control de les quantitats generades i de la gestió dels residus

i que, entre d’altres, pot efectuar les tasques que es detallen als punts següents.

Les bones pràctiques següents estan dirigides al responsable de residus:— Posar a l’abast de tothom els contenidors adequats per a la segregació dels residus. Aquests

contenidors cal que estiguin senyalitzats i en un lloc condicionat a aquest efecte.— Gestionar els residus a través de la deixalleria*, dels serveis de recollida i gestió municipal, o dels

serveis d’altres municipis propers a l’establiment. Establir per a cada tipus de residu la freqüència de recollida i gestió adequada, segons el Catàleg de Residus de Catalunya i el Catàleg europeu de Residus.

— Gestionar els residus especials a través d’un gestor autoritzat, en cas de no disposar de sistema de recollida i gestió municipal d’aquest tipus de residus.

— Vetllar per la correcta segregació dels residus generats a l’oficina i fer un seguiment de les quantitats generades.

— Informar al personal dels resultats de la segregació i gestió dels residus a l’oficina.

3.7.6.2. Segregació dels residus a l’oficina

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents:— Segregar els residus en origen (al lloc on es produeixen) i recollir-los de manera separada.— Segregar els residus d’acord amb les seves característiques físiques i químiques i dipositar cada

residu als contenidors corresponents a la zona condicionada a aquest efecte.— No barrejar els residus perillosos.— Apilar el paper utilitzat sense arrugar per minimitzar espai i doblegar les caixes de cartró per reduir-

ne el volum.

3


3.7.7 NetejaEl servei de neteja, l’acostuma a proporcionar una empresa subcontractada o el personal del Departament de Manteniment. Les bones pràctiques ambientals que són d’aplicació es presenten a continuació:— Reduir el consum de productes químics evitant la utilització de productes innecessaris i controlant

acuradament les dosificacions. Limitar l’ús dels productes més agressius amb el medi, en especial de desinfectants, a aquells espais on és estrictament necessari.

— Conèixer els símbols de toxicitat i perillositat i disposar de les fitxes de seguretat dels productes.— Emmagatzemar els productes líquids tòxics o perillosos dins de cubetes de seguretat per tal d’evitar

que, en cas d’accident, puguin anar a parar al clavegueram.

Les bones pràctiques següents estan dirigides al responsable de residus:— Els envasos d’alguns productes de neteja, els que no siguin tòxics, es poden llençar al contenidor

d’envasos, mentre que d’altres, per la seva toxicitat, s’han de tractar de forma especial i portar-los a la deixalleria* amb la resta de residus especials.

El Departament de Compres o Contractació adoptarà les bones pràctiques següents— Escollir els productes que, des del punt de vista mediambiental i de salut, siguin menys agressius.

Per exemple, utilitzar productes de neteja biodegradables en comptes de productes persistents. Utilitzar-ne les dosis mínimes recomanades pel fabricant.

3.7.8 El magatzem i el seu mantenimentEs poden aplicar les bones pràctiques següents:— Vetllar perquè les condicions d’emmagatzematge dels productes siguin les òptimes.— Informar i formar el personal sobre les característiques físiques i químiques dels productes utilitzats,

de la necessitat de tancar recipients, envasos, aixetes, equips... i sobre els estalvis que això pot comportar.

— Reduir al màxim les quantitats emmagatzemades, en especial pel que fa a les matèries perilloses.— Fomentar la utilització de material sobrant d’operacions anteriors.— Realitzar inventaris periòdics de les matèries emmagatzemades per evitar que els productes

caduquin.— Ajustar la mida dels recipients al volum de consum i a la vida útil del producte.— Revisar els materials abans de la seva acceptació.

3.7.9 MantenimentLes bones pràctiques següents s’adrecen al Departament de Manteniment i Neteja:— Disposar d’un registre escrit (fulls de manteniment i incidència) on figurin les dades rellevants sobre

el manteniment de cada equip.— Definir procediments de manteniment específics per a cada equip, segons les seves característiques

i les incidències registrades.— Incloure en els procediments la freqüència amb què s’han de realitzar les operacions de

manteniment i les persones responsables.— Avisar les persones responsables sempre que es detecti el funcionament incorrecte d’un equip.

3.7.10 Gestió de les mercaderiesEl Departament de Manteniment pot adoptar les bones pràctiques següents:— Després de la càrrega i descàrrega de mercaderies, comprovar que l’exterior de l’establiment no

hagi quedat afectat.— Procurar que els voltants de l’establiment estiguin nets i sense destorbs.— Planificar el repartiment de mercaderies als clients amb l’objectiu d’optimitzar els desplaçaments.

3.7.11 Gestió de les emissions atmosfèriques i el sorollTot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents, relacionades amb la gestió de les emissions a l’atmosfera* exterior de les activitats del centre:— Evitar l’ús de productes fabricats amb CFC (clorofluorocarboni) i HCFC

(hidroclorofluorocarboni) o que en continguin (escumes, esprais, dissolvents*, etc.).


3

El Departament de Compres o Contractació adoptarà les bones pràctiques següents, relacionades amb la gestió de les emissions a l’atmosfera* exterior de les activitats del centre:— Valorar la possibilitat de substituir els vehicles propis per vehicles ecològics o que emprin combustibles menys contaminants.— Comprar, en la mesura que sigui possible, mercaderies i materials elaborats al país o en zones

properes a l’establiment.

El Departament de Manteniment pot adoptar les bones pràctiques següents, relacionades amb la gestió de les emissions a l’atmosfera* exterior de les activitats del centre:— Realitzar un manteniment periòdic de les instal·lacions de calefacció i refrigeració.— Fer un bon manteniment dels vehicles propis de l’establiment i passar els controls de la ITV

necessaris.

Tot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents, que tenen com a objectiu reduir la contaminació acústica*:— Controlar, si s’escau, el nivell de decibels de la música ambiental de l’establiment.— Evitar, en la mesura que sigui possible, el funcionament d’equips en horaris nocturns,

així com les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies per tal d’evitar molèsties al veïnat.

El Departament de Manteniment pot adoptar les bones pràctiques següents amb l’objectiu reduir la contaminació acústica*:— Realitzar revisions periòdiques de les instal·lacions d’aire condicionat i calefacció.— Sempre que sigui possible, situar els aparells de climatització i ventilació en espais de poca

utilització i allunyats de zones ocupades.— Fer un correcte manteniment de les alarmes per evitar que es disparin sense motiu.

3.7.12 AltresTot el personal pot adoptar les bones pràctiques següents, relacionades amb la reducció de la contaminació per olors:— Ventilar les instal·lacions.

Les bones pràctiques següents s’adrecen al Departament de Manteniment i Neteja:— Assegurar el correcte estat i manteniment de zones on es manipulen productes susceptibles de

generar olors: magatzems, cambres frigorífiques, zones reservades als dipòsits de deixalles, vehicles de transport...

— Extremar la neteja d’aquelles zones de l’establiment susceptibles de ser origen d’olors. — Extremar la neteja dels contenidors de recollida de residus que contenen o poden contenir restes de

matèria orgànica i respectar els horaris de recollida dels residus.

Les bones pràctiques següents s’adrecen al Departament de Manteniment i Neteja, relacionades amb la reducció de l’impacte visual:— Limitar la il·luminació dels rètols i aparadors en horari nocturn per tal de no provocar molèsties en el

veïnat.— No envair el carrer amb elements de l’establiment no autoritzats: expositors, caixes, etc.— Vetllar per tal que les activitats del comerç no interfereixin en l’estat d’ordre i neteja dels voltants

de l’establiment i assegurar, especialment després d’operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies, que l’exterior de l’establiment no hagi quedat afectat.

Les bones pràctiques següents estan dirigides al responsable de residus:— Assegurar la correcta gestió dels residus, dipositant-los de manera adequada i en l’horari establert

en els llocs assignats externs a l’oficina.

13

FAMÍLIA PROFESSIONAL D’INFORMÀTICA I COMUNICACIÓFitxes específiques

Fitxa 3.1Corrents residuals generats de la família professional d’Informàtica i comunicació.

Fitxa 3.2Bones pràctiques ambientals al magatzem.

Fitxa 3.3Criteris ambientals a demanar al proveïdor.



0303



FAMÍLIA PROFESSIONAL D’INFORMÀTICA I COMUNICACIÓ

FITXA 1 Corrents residuals generats de la família professional d’Informàtica i comunicació.

31

0303

Objectiu ‚

Conèixer els principals residus generats en els diferents processos i activitats i les seves opcions de minimització*.


– Recollir cada tipus de residu de forma separada perquè rebi el tractament adequat.

– Els principals residus generats es relacionen principalment amb l’ús de material informàtic i d’oficina:

• paper i cartró• envasos buits• embalatges de plàstic• cartutxos i tòners• disquets i CD• residus elèctrics i electrònics• piles i bateries• medicaments caducats• fluorescents• productes de neteja

(Vegeu també la taula 3.1)

Resum ‚

Cal separar adequadament tots els residus generats i intentar minimitzar-los. Per a la majoria de residus existeixen opcions de minimització* que redueixen els efectes perjudicials per al medi ambient*. És important gestionar correctament residus com el paper i cartró, els plàstics*, els tòners, les piles, els fluorescents, els medicaments i els residus elèctrics i electrònics.



FAMÍLIA PROFESSIONAL D’INFORMÀTICA I COMUNICACIÓ

FITXA 2 Bones pràctiques ambientals al magatzem.

32

0303

Objectiu ‚

Comprendre la importància d’una bona gestió del magatzem.


– Cal separar els productes emmagatzemats en funció de les seves característiques.

– Cal identificar i etiquetar clarament els productes emmagatzemats.

– Cal establir un sistema de gestió d’estocs que garanteixi que els materials més antics siguin els primers a tenir sortida.

– Cal realitzar inventaris periòdics de les matèries emmagatzemades per evitar la generació de productes caducats.

– Cal intentar utilitzar materials alternatius d’impacte ambiental* menor.

– Cal tenir en compte la possibilitat de retornar els envasos als proveïdors.

Resum ‚

El manteniment del magatzem és molt important: ordenar i tenir controlats els materials emmagatzemats permet reduir la quantitat de residus (productes fets malbé, caducats) i, d’aquesta manera, evitar consumir més del necessari.




FITXA 3 Criteris ambientals a demanar al proveïdor.

33

0303

Objectiu ‚

Tenir en compte els criteris ambientals del proveïdor a l’hora de contractar-lo, i els delproducte a l’hora d’adquirir-lo.


– Els criteris ambientals que cal valorar de l’empresa proveïdora són:• Disposar d’un certificat de gestió ambiental* (ISO 14001/ EMAS*).• Si no és així, que hagi dut a terme una auditoria ambiental o bé algun estudi

de prevenció de la contaminació a l’origen o qualsevol dels altres instruments voluntaris de gestió ambiental* que hi ha a l’abast de les empreses.

– Els criteris ambientals que cal valorar a l’hora de comprar un producte són:• Disposar del distintiu de garantia de qualitat ambiental*, de l’etiqueta ecològica

europea o d’alguna altra de caràcter oficial.• Si no en disposa, comprar productes elaborats amb materials de llarga durada,

reciclats i reutilitzables. També és important que el producte estigui fabricat només amb un únic tipus de material.

Resum ‚

És important tenir en compte l’actitud ambiental del proveïdor i les característiques dels productes que s’adquireixen.(Vegeu el capítol 4)


Els instruments obligatoris de gestió ambiental

4


ELS INSTRUMENTS OBLIGATORIS DE GESTIÓ AMBIENTAL

4Els instruments de gestió ambiental* de les empreses poden ser obligatoris o voluntaris. Els instruments obligatoris estan determinats per la normativa ambiental i obliguen a fer un tractament adequat dels residus, a tractar les aigües residuals generades i a realitzar controls periòdics de les emissions gasoses a l’atmosfera*.

Els instruments voluntaris permeten integrar la gestió ambiental* en la gestió global de l’organització. D’aquesta manera pot millorar el seu comportament ambiental més enllà dels requeriments legals i fins i tot obtenir beneficis econòmics a mitjà i a llarg termini com a conseqüència, d’una banda, del redisseny de productes i processos i, de l’altra, d’una millora de la imatge empresarial.

4.1 GESTIÓ DE RESIDUS

S’entén per gestió de residus la recollida, el transport, l’emmagatzematge, la valorització*, el tractament, la disposició i la comercialització del rebuig, inclosa la vigilància d’aquestes operacions i la dels llocs de descàrrega després de la seva clausura o tancament. No es considera gestió de residus l’operació de reciclatge* en origen dels residus que es reincorporen al procés productiu que els ha generat.Per tant, la gestió dels residus inclou tot el “cicle dels residus”.

L’objectiu principal de la gestió dels residus és reduir-ne la producció (minimització*) i alhora potenciar-ne la valorització*.

4


El Catàleg Europeu de Residus (CER) classifica i codifica els residus i estableix quins es considera que són especials. El Catàleg de Residus de Catalunya (CRC) continua vigent per determinar la gestió més adequada per a cada tipus de residu (valorització*, tractament i disposició del rebuig).Les empreses gestores de residus han d’estar inscrites en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya, cosa que garanteix que els residus es gestionin de forma correcta d’acord amb les normatives ambientals vigents.Per facilitar la gestió de residus entre empreses, els residus que són directament primera matèria d’un altre procés es poden gestionar com a subproductes*.

4.1.1 Model de gestió dels residus industrials a CatalunyaEl Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus regula, bàsicament, el control de les activitats de producció i gestió dels residus industrials d’acord amb el risc ambiental que poden suposar segons el tipus de residu i activitat productora.

Dels residus generats en una activitat industrial, se n’han de conèixer la problemàtica i les característiques. Si es desconeixen, s’ha de procedir a caracteritzar-los, és a dir, al mostreig i l’anàlisi dels residus per part de l’Agència de Residus de Catalunya* o per un laboratori acreditat. Es crea el Registre de Productors de Residus Industrials, que recull les dades d’identificació dels productors de residus industrials.

A continuació, s’avaluen els resultats obtinguts a les anàlisis, es realitza una classificació i codificació d’acord amb el Catàleg Europeu de Residus i es determina la gestió del residu d’acord amb el Catàleg de Residus de Catalunya i la seva destinació. Seguidament, s’efectua la contractació amb la planta de valorització* o tractament/disposició del rebuig i es formalitza la fitxa d’acceptació. També es contracta un transport autoritzat i s’emplena el Full de seguiment. Quan es trasllada el residu a la planta de valorització*/tractament/disposició del rebuig es demana, a l’entrada de la planta, aquesta documentació administrativa.Cada empresa productora de residus té l’obligació de declarar anualment a l’Agència de Residus de Catalunya* els diferents residus que ha generat, indicant-ne les quantitats, la tipologia i la gestió que els han donat.

4.1.2 Documents per al control de residusEl control de la gestió dels residus es duu a terme mitjançant la documentació següent:a) Fitxa d’acceptació: és el document normalitzat que han de subscriure el productor o posseïdor del

residu i el gestor i que té per objecte el reconeixement de la seva destinació correcta.b) Full de seguiment: és el document normalitzat que acredita el lliurament del residu del productor o

posseïdor al transportista per portar-lo fins al gestor.c) Fitxa de destinació: és el document normalitzat que ha de subscriure el productor o posseïdor d’un

residu i el destinatari d’aquest, i que té per objecte el reconeixement de l’aptitud del residu per ser aplicat en un determinat sòl per a un ús agrícola.

d) Justificant de recepció del residu: és el document normalitzat que ha de lliurar el gestor al productor o al posseïdor del residu en el moment de la seva recepció.

e) Declaració anual de residus: és l’acreditació documental de les dades dels residus produïts per cada centre de producció en el període d’un any natural. N’hi ha de dos tipus: l’ordinària (per a empreses amb més de cinc treballadors) i la simplificada (per a empreses amb cinc treballadors o menys). Els productors de residus industrials han de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya, dins del primer trimestre de cada any, la declaració anual de residus industrials corresponent a l’any anterior, en què consti la informació següent:• Dades generals de l’empresa, incloses les dades del centre de producció, del responsable dels

residus i del màxim responsable executiu del centre de producció.• Dades de l’activitat del centre de producció: els productes obtinguts, la descripció dels processos

industrials seguits i la descripció de les primeres matèries, i d’altres matèries auxiliars.• Dades dels residus produïts: classificació dels residus, quantitat anual produïda i gestió en origen

i/o externa que inclogui els subproductes* comercialitzats.

Els productors de residus industrials poden sol·licitar l’expedició de certificats relatius a les dades corresponents a les seves declaracions anuals.


4.1.3 Agents implicats en la gestió dels residus

a) El productor o el posseïdor de residus industrials ha de gestionar els seus residus de conformitat amb les determinacions del Catàleg de residus de Catalunya i d’acord amb la regulació del Decret 93/1999.El productor de residus és qualsevol persona física o jurídica, l’activitat de la qual produeixi residus. Les empreses gestores de residus es consideren productors.El posseïdor de residus és el productor dels residus o la persona física o jurídica que els tingui en possessió.El productor o el posseïdor de residus industrials han de portar el seu propi registre de residus, en què consti l’origen dels residus, el codi segons el Catàleg de residus de Catalunya, la descripció i la gestió que es duu a terme amb cadascun d’ells. Aquest registre serveix de base per emplenar les dades de la declaració anual de residus industrials i inclou, com a mínim, la data de sortida, l’entitat receptora, els números de la documentació de control i el codi del transportista.

El productor o posseïdor de residus industrials ha de designar un responsable de residus, el qual té les funcions següents:• Controlar el recorregut dels residus des del seu origen fins que arriben al gestor. Vetllar pel

compliment de les disposicions aplicables a la gestió dels residus, controlar especialment el centre de producció, informar dels defectes observats i formular propostes sobre les mesures que cal prendre per esmenar-los.

• Promoure en la seva empresa l’adopció de tecnologies netes i l’aplicació dels principis de minimització* i valorització* dels residus.

• Fer d’interlocutor amb l’Agència de Residus de Catalunya* i trametre-li la informació exigida en la normativa sobre residus.

• Realitzar les anotacions en el registre de residus de l’empresa.• Garantir l’exactitud de les dades i de les anàlisis sobre els residus.

b) El gestor dels residus.

Les obligacions del gestor de residus* són les següents:• Estar donat d’alta al Registre General de Gestors de Residus de Catalunya. • Garantir que els residus que entren a les seves plantes són tractats o valoritzats de la forma més

correcta possible, d’acord amb el que indica la normativa vigent, i especialment, la resolució d’autorització.

• Complir escrupolosament tots els aspectes indicats en la resolució i en la declaració d’impacte ambiental* (si n’hi ha).

• Portar al dia un registre d’entrades de residus i un de sortides de rebuig i de matèries recuperades. • Elaborar i trametre correctament, d’acord amb les instruccions de l’Agència de Residus de

Catalunya, el resum mensual de les entrades de residus que s’hagin produït a la planta. • Gestionar els residus generats en l’activitat pròpia mitjançant empreses del Registre General de

Gestors de Residus de Catalunya. • Estar donats d’alta al Registre de Productors de Residus Industrials i fer la declaració anual de

residus industrials com a productors. • Informar immediatament a l’Agència de Residus de Catalunya* de qualsevol incidència significativa

que es produeixi a la planta, sobretot si afecta el procés de gestió que s’hi realitza. • Facilitar totes les dades requerides i les tasques de seguiment i control a l’Agència de Residus de

Catalunya.

c) El transportista dels residus.

Les activitats de transport de residus industrials dins de Catalunya i de residus especials de qualsevol origen inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, han de ser autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya.Hi ha un Registre de Transportistes de Residus, en el qual s’inscriuen els gestors autoritzats per efectuar activitats de transport de residus.

4.1.4 Estudi de minimització* de residus especialsEl Reial decret 952/1997, de gestió de residus tòxics i perillosos, estableix que tots els productors de residus perillosos han d’elaborar i trametre a la comunitat autònoma corresponent un estudi de minimització* d’aquests residus en el termini de quatre anys des de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret (és a dir, juliol de 2001) i, posteriorment, amb la mateixa periodicitat.

4


Els residus especials són els qualificats com a perillosos per la normativa bàsica de l’Estat i per la normativa de la Unió Europea.Per a la correcta elaboració de l’estudi, les empreses han d’identificar els residus especials generats i quantificar-los en funció del bé o béns associats a cada residu. Així mateix, han de proposar les mesures adients per a reduir la quantitat i/o la perillositat dels residus descrits i estimar el grau de minimització previst per a cada residu especial en funció de les mesures definides.L’estudi de minimització, l’han de presentar totes les empreses que generin residus perillosos, ja siguin indústries, empreses de serveis o petits productors. Únicament queden exempts d’aquesta obligació els residus perillosos originats en l’àmbit domèstic.

4.2 GESTIÓ DE L’AIGUA

La millora de l’aprofitament de l’aigua i la racionalització del seu ús a la indústria requereix la implantació d’un programa d’estalvi per disminuir-ne el consum i garantir-ne la qualitat. En el sector industrial, la millor manera d’estalviar aigua és mantenir-la neta i reutilitzable, aplicant mesures de prevenció i tractament de la contaminació i depuració de les aigües residuals, i sensibilitzar els treballadors en el sentit que cal evitar-ne el consum excessiu. Com a exemple, una aixeta de 12 mm de diàmetre que degota significa perdre prop de 850.000 litres d’aigua al mes. El coneixement i la implantació de determinats dispositius que eviten les fuites (vàlvules automàtiques, comptadors individuals, tanques amb molles, limitadors de cabal) ajuda a estalviar entre el 5 i el 10 % de l’aigua.

4.2.1 Opcions de gestió de l’aigua utilitzada:a) La regeneració o reutilització* de l’aigua residual depurada consisteix bàsicament a reciclar aigües

no potables per a usos com, per exemple, el regatge de jardins o de camps de golf, l’extinció d’incendis, la neteja de carrers i automòbils, la refrigeració industrial, la recàrrega d’aqüífers costaners, etc.

b) La depuració de les aigües residuals* per minimitzar l’impacte dels abocaments al medi receptor.

Un cop a l’any, segons la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, cal emplenar la Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua (DUCA). La DUCA és una declaració relativa al consum i a la qualitat de l’abocament d’aigües residuals que els usuaris industrials i assimilables han de presentar, si s’escau, a l’Agència Catalana de l’Aigua*. Conté totes les dades necessàries per a la determinació del cànon de l’aigua i especialment les corresponents al tipus de gravamen específic.

A partir de les dades obtingudes amb la DUCA, s’estableix el cànon de l’aigua, regulat pel Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua, que va entrar en vigor l’1 d’abril de 2000, que és un impost ecològic que afecta:

a) La prevenció en origen de la contaminació i el manteniment dels cabals ecològics. b) L’assoliment d’altres objectius de la planificació hidrològica, en particular les despeses d’inversió i

d’explotació de les infraestructures. c) Altres despeses que genera el compliment de les funcions de l’Agència Catalana de l’Aigua*.

El fet imposable del cànon de l’aigua és el seu ús real o potencial i la contaminació que el seu abocament pot produir. La base imposable és el volum d’aigua consumit o estimat, determinat d’acord amb la legislació vigent.

El Decret 103/2000 va ser modificat pel Decret 47/2005, de 22 de març, amb la finalitat d’adequar l’objecte del Reglament al nou règim economicofinancer de l’Agència Catalana de l’Aigua.

4.3 GESTIÓ DE LES EMISSIONS ATMOSFÈRIQUES

S’entén per emissió* a l’atmosfera* l’abocament de substàncies a l’aire per un focus fix o mòbil. Les activitats industrials emeten contaminants a l’aire per focus puntuals (xemeneies) o bé per focus difusos (evaporacions, etc.).El control de les emissions causades per les activitats industrials està determinat pel Decret 322/1987, de desplegament de la Llei 22/1983, de protecció de l’ambient atmosfèric. Aquest Decret obliga les


4

empreses a realitzar controls periòdics de les emissions atmosfèriques segons el seu potencial de contaminació. D’aquesta manera, s’agrupen les activitats en tres grups: A, B i C segons el Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera (CAPCA) i se’n fixa la periodicitat, segons es pot veure a la taula 4.1.

Taula 4.1 Classificació de les activitats i periodicitat del control de les emissions atmosfèriques

CAPCA Període

Grup A 2 anys

Grup B 3 anys

Grup C 5 anys

Font: http://mediambient.gencat.net/

Amb l’entrada en vigor de la Llei 3/98, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i del Decret 136/99, de 18 de maig, pel qual se n’aprova el Reglament general de desplegament, es classifiquen les activitats segons la seva incidència ambiental amb el següent criteri:

Classificació Règim

Annex I Autorització i control ambiental

Annex II Llicència i control ambiental

Annex III Comunicació i control ambiental

Les activitats industrials que es trobin sota el règim de la Llei 3/98 han d’efectuar els controls ambientals integrats tal i com queda establert en la llei esmentada.La resta d’activitats industrials que encara no s’hagin adaptat a la Llei 3/98 i estiguin legalitzades han de passar els controls periòdics reglamentaris d’acord amb la classificació del Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera (CAPCA), citada anteriorment, fins que no s’adeqüin al nou sistema.

4.4 COSTOS ASSOCIATS A LA GESTIÓ AMBIENTAL* DEL SECTOR

La gestió ambiental* de les empreses és bàsicament la gestió dels seus corrents residuals. Aquesta gestió és molt variable en funció de l’empresa; la valorització* externa que s’aconsegueix per a cada tipus de residu és també molt variable. Això implica que és difícil donar xifres exactes. A escala global, però, pot estimar-se que els costos associats a la gestió dels residus en les empreses se situen entre el 0,004% i el 2% de les despeses de l’empresa per la compra de primeres matèries.

En relació amb aquestes xifres, cal tenir en compte alguns factors:— No tots els corrents residuals generats a les empreses es gestionen d’acord amb el que estableix

la legislació actual vigent a Catalunya. Per tant, els costos reals de gestió són considerablement menors del que haurien de ser si tots aquests residus es gestionessin específicament mitjançant gestors externs.

— Concretament, en el sectors objecte d’aquest manual hi ha un conjunt de residus que poden valoritzar-se o gestionar-se a un cost zero per a l’empresa o, fins i tot, se’n pot treure un petit benefici, fet que permet una reducció molt important dels costos de gestió global dels corrents residuals.

— Generalment, les empreses més grans que generen corrents residuals més importants aconsegueixen costos de gestió dels residus més baixos, i, per contra, una millor valorització* dels residus que comporten un ingrés. És a dir, el cost total que suposa per a una empresa la gestió dels seus corrents residuals és força variable en funció del volum de residu generat.El cost de la gestió ambiental* de les empreses té tendència a augmentar perquè cada vegada es gestionen correctament més corrents residuals. Aquest aspecte és un dels que incentiva les empreses a avançar en l’aplicació d’estratègies basades en la prevenció de la contaminació en origen, com és el cas de l’adquisició d’equips concrets de minimització* o l’aplicació al treball diari de Bones Pràctiques ambientals, que permetin una reducció dels corrents més importants.


4.5 ELS INSTRUMENTS VOLUNTARIS DE GESTIÓ AMBIENTAL*

Des de fa uns anys estan sorgint iniciatives que incorporen criteris ambientals i socials en la presa de decisions sobre el disseny i la producció de béns i serveis. Les actuacions, les eines i els instruments de caràcter voluntari més importants que faciliten la integració de criteris ambientals en l’activitat empresarial són els que es detallen en la taula 9.2.

Taula 4.2 Instruments voluntaris de gestió ambiental de les empreses

Eina o instrument per

a la gestió ambientalPossibilitats de millora Àmbit d’actuació

Sistema de gestió ambiental

Avalua i millora els resultats de les activitats industrials en relació amb el medi ambient. Permet gestionar eficientment el procés industrial.

Procés industrial

Producció més neta

Estratègia de prevenció ambiental que implica, en relació amb els processos, la conservació de les primeres matèries i la reducció de la quantitat i toxicitat dels residus; en relació amb els productes, implica la reducció dels impactes durant tot el cicle de vida.

Estratègia durant tot el cicle del producte. Actua sobre totes les etapes.

Diagnosi ambiental d’oportunitats de minimització (DAOM)

Avalua les possibilitats de minimització d’emissions i residus produïts en el procés industrial.

Procés industrial

Millors tecnologies disponibles (MTD)

És la manera ambientalment més respectuosa que es coneix de dur a terme una activitat, tenint en compte que el cost per a les empreses que les han d’utilitzar estigui dins d’uns límits raonables.

Procés industrial

Bones Pràctiques ambientals

Conjunt de formes correctes d’actuació del personal i de gestió que afavoreixen la minimització de residus i d’emissions.

Procés industrial

Ecologia industrialPràctiques industrials que fomenten l’ús dels subproductes d’una empresa en primeres matèries per a una altra.

Procés industrial

Ecodisseny

En l’etapa de disseny d’un producte, incorpora millores ambientals pel que fa a la seva funció, selecció de materials de menys impacte, aplicació de processos alternatius, ús de materials reciclats, augment de la reciclabilitat, millora del transport i minimització dels impactes en l’ús i l’etapa final del tractament.

Disseny del producte

Anàlisi del cicle de vida

Eina que identifica i avalua les càrregues contaminants i els impactes, així com el consum de materials i energia associats a un procés o producte en tot el seu cicle de vida, des que es concep, fins que s’elimina.

Avalua tot el cicle del producte. Pot actuar sobre qualsevol etapa.

Ecoetiquetatge

Distinció atorgada a aquelles empreses que es destaquin per l’elaboració d’un producte sota uns criteris més respectuosos per al medi ambient que aquells de la seva mateixa categoria.

Procés industrial.Actua també sobre la comercialització del producte, que ha de ser entès com un valor afegit.

Font: Centre Català del Reciclatge, a la revista Empresa i Medi Ambient, 2001.


4.5.1 Sistemes de gestió ambiental* i certificacions (ISO* I EMAS*)Les empreses, en funció de la seva activitat, tenen un impacte en el medi més o menys important. Per això és necessari que, sense perjudici del compliment de la normativa vigent, assumeixin la seva quota de responsabilitat en la protecció del medi ambient* sense que aquest fet els suposi cap tipus de desavantatge competitiu o disminució del rendiment de la seva activitat, sinó més aviat el contrari.Per aquest motiu, en la dècada dels anys 90, neixen els anomenats sistemes de gestió ambiental* com a instruments de caràcter voluntari adreçats a les empreses perquè aquestes assoleixin un alt nivell de protecció del medi ambient*, en el marc d’un desenvolupament sostenible, a fi de compatibilitzar la protecció de l’entorn amb els objectius econòmics de l’empresa.

Una possible definició de sistema de gestió ambiental seria la següent: “la part del sistema general de gestió que comprèn l’estructura organitzativa, les responsabilitats, les pràctiques, els procediments, els processos i els recursos per determinar i portar a terme la política mediambiental”1.

Actualment, existeixen dos grans grups que defineixen requisits de sistemes de gestió ambiental:— La norma internacional UNE-EN ISO (International Organization for Standarization) 14001 revisada

l’any 2004. — El Reglament europeu núm. 1836/93, que va crear el sistema comunitari de gestió i auditoria

ambientals (EMAS*, Eco-Management and Audit Scheme), el qual va ser revisat i modificat pel Reglament europeu núm 761/2001.

Els dos sistemes segueixen essencialment la mateixa filosofia, i parteixen de la definició d’una política ambiental per part de l’organització. Per dur-ne a terme la implantació, cal seguir les etapes següents:

Figura 4.1 Etapes d’un sistema de gestió ambiental

En els dos casos s’implanta un sistema de gestió ambiental seguint una norma i reconeixent-ho mitjançant una certificació i/o verificació. La diferència principal entre el sistema EMAS* i la Norma ISO* és el grau de compromís que pren l’empresa envers la protecció del medi ambient* i la difusió a la resta de la societat. El sistema EMAS* és més exigent en el contingut de gestió ambiental* que la Norma ISO* i requereix, a més, una informació pública que aquesta no imposa (Declaració ambiental*).

4.5.1.1 La norma ISO 14.001

Actualment, una de les pràctiques habituals en la majoria de les empreses és la de designar un responsable per les àrees de qualitat i medi ambient*. Aquesta és una clara aposta per implantar sistemes de gestió de la qualitat i medi ambient*, perquè els facilita desenvolupar la seva activitat sota processos controlats que poden garantir els requisits mínims de qualitat alhora que minimitza l’impacte ambiental* de la seva activitat. Els models de gestió de la qualitat i del medi ambient* més estesos són els que segueixen la normativa ISO, en concret el de la ISO 9001 pel que fa a la qualitat i la ISO 14001 respecte als temes mediambientals.

L’any 2000 es va iniciar el procés de revisió d’aquesta norma UNE-EN ISO 14001 i l’any 2004 es va aprovar la nova norma, la qual substitueix l’aprovada l’any 1996. Es va fixar el 15 de maig de 2006 com a data final d’expiració dels certificats emesos d’acord amb la versió del 1996.La implantació del sistema de gestió ambiental d’acord amb la norma ISO 14001 es pot considerar un

4

1 Definició del reglament 1836/93, de 29 de juny, pel qual es permet que les empreses del sector industrial s’adheriecin amb caràcter voluntari a un sistema de gestió i auditoria ambientals.


pas previ a l’adhesió al sistema EMAS*. En aquest sentit, la Comissió Europea ha aprovat un document pont que permet, amb el compliment previ dels requeriments que s’hi estipulin, l’adhesió al sistema EMAS* dels centres certificats d’acord amb la norma ISO 14001.

4.5.1.2 El sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals EMAS*

L’EMAS* és un sistema voluntari de gestió ambiental que permet a les organitzacions avaluar i millorar el seu comportament ambiental i difondre la informació oportuna al públic i a d’altres parts interessades.

El sistema EMAS* es va crear amb el Reglament CE núm. 1836/93, enfocat al sector industrial, i va ser revisat i modificat pel Reglament CE núm. 761/2001, que es va fer extensiu a tots els sectors i organitzacions (o part d’aquestes). El seu objectiu és la millora contínua dels resultats de les activitats de les organitzacions des del punt de vista ambiental. El registre d’aquestes organitzacions comporta que s’han d’adquirir una sèrie de compromisos sobre el control de la gestió i les repercussions ambientals de les seves activitats.

L’àmbit en què es desenvolupa és el de les empreses de l’Espai Econòmic Europeu i la seva finalitat és adaptar els mètodes de producció i comercialització de les empreses per tal que tinguin un menor impacte mediambiental i permetre que aquesta informació sigui accessible al públic.La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’organisme competent a Catalunya per a la gestió del sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS)

El reglament EMAS està obert a qualsevol organització o part d’una organització que vulgui millorar el seu comportament ambiental. Algunes organitzacions porten a terme la seva activitat a diferents centres. És per això que el registre EMAS* comptabilitza, d’una banda, les organitzacions verificades EMAS*, i, d’una altra banda, els centres registrats EMAS*. L’evolució del Registre EMAS* a Catalunya segueix un creixement positiu, ja que el nombre de registres EMAS augmenta des del primer any que es varen començar a registrar organitzacions. Actualment (gener 2008), a Catalunya hi ha 206 registres vigents per organitzacions i 259 per centres, i és la tercera regió europea en nombre de registres EMAS* per milió d’habitants.

El primer reglament EMAS* només permetia el registre per organitzacions. Amb la revisió i modificació del reglament EMAS* l’any 2001 es va permetre el registre per centres. L’any 2002, a Europa, el nombre total d’organitzacions del registre EMAS va davallar, i des de llavors ha presentat una recuperació* i un creixement sostingut en els anys següents tant en el nombre d’organitzacions com en el de centres.Gairebé 4.000 empreses europees disposen del sistema EMAS*, que, entre d’altres millores, pot comportar la reducció de controls ambientals a les empreses verificades o avantatges fiscals (amb ajudes d’algunes administracions, com és el cas de la catalana).

El sistema EMAS* s’està implantant en els ens locals, ja que, entre d’altres avantatges, permet implementar la legislació ambiental a partir d’un canvi de comportament dels individus i les organitzacions; permet l’estalvi de recursos econòmics i materials, la millora del control de la gestió, la difusió del compromís mediambiental, etc.

El juliol de 2008, la Comissió Europea ha proposat de revisar el Sistema EMAS per incrementar la participació de les petites i mitjanes empreses (PIME).

En el gràfic següent del registre EMAS de Catalunya, es pot observar que, a partir de l’any 1999, el nombre d’altes en el registre no ha sofert gaires variacions, llevat dels anys 2001 i 2007, que han estat bastant superiors. Aquest augment es pot atribuir en gran part al sector turístic i a la incorporació dels ens locals al Registre.


Gràfic 4.1 Altes registre EMAS per anys

Nombre de registres nous per anys

No

mb

re r

eg

istr

es

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

1977 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

anys

■ Nombre organitzacions ■ Nombre centres

Font: Registre oficial de la Direcció General de Qualitat Ambiental

Pel que fa a la tipologia d’empreses i organitzacions segons la seva mida (gran, mitjana o petita), les proporcions són força equilibrades entre les empreses petites i mitjanes. La relació entre empresa gran i PIME reflecteix la gran quantitat de PIMES a Catalunya. El criteri utilitzat per definir les empreses segons la mida fa referència al volum de facturació, conjuntament amb el nombre de treballadors.

Gràfic 4.2 Mida organitzacions registrades

Tipologia d’empresa (2007)

■ Gran ■ Mitjana ■ Petita


El sector que té un major interès en aquest tipus de certificació és el turístic, com es pot comprovar en el gràfic següent:

4

26%

34%

40%


Gràfic 4.3 Distribució per sectors en percentatge.

Distribució per sectors dels registres Emas a Catalunya 2007

■ Turisme

■ Serveis

■ Químic

■ Plàstic

■ Metall

■ Electrònica

■ Altres

■ Transport

■ Gestor de Residus

■ Tèxtil

■ Automoció

■ Farmacèutic

■ Alimentari

■ Paper

■ Construcció

■ Arts gràfiques

■ Activitats extractives

■ Ceràmica

■ Ciment

■ Pell


Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més nombre de registres; representa el 24% del registres EMAS de l’Estat espanyol:

Gràfic 4.4 Distribució de registres EMAS a l’estat espanyol

■ AN

■ AR

■ AS

■ CA

■ CAT

■ CLM

■ CV

■ CYL

■ DEA

■ EU

■ EXT

■ GA

■ IB

■ IC

■ MD

■ MU

■ NA

■ RI

■ CE+ME

Font: dades obtingudes de la pàgina d’Internet http:\\ec.europa.eu/environment/emas

16%

12%

11%

9%6%

6%

8%

4%

6%

5%

3%

2%

2%1%

2%1%1%

2% 1%1%

26%

8%

6%

11%

24%

6%

2%1%1%0%

1%2%

2%

1%

2%

3%0%

4%1%


4.5.1.3 Sistema de Gestió Sostenible

La Comissió Europea, en el seu Llibre Verd, Fomentar un marc europeu per a la responsabilitat de les empreses, defineix la responsabilitat social empresarial (RSE) com la integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials i les relacions amb els seus interlocutors (treballadors, accionistes, inversors, consumidors, autoritats públiques i ONG). Incideix en els aspectes genèrics de l’organització empresarial que engloben totes les parts del cicle productiu i no es refereix únicament al producte que es vol posar al mercat.

Un dels àmbits de la RSE és l’ambiental. L’estratègia de les empreses capdavanteres en RSE és utilitzar diferents eines ambientals, com per exemple:

• Sistemes de gestió ambiental: ISO 14.001 i EMAS• Anàlisi de cicle de vida de productes• Etiquetatge ecològic de productes i serveis• Bones Pràctiques ambientals• Ambientalització de la contractació• Memòries ambientals• Aplicació de les millors tècniques disponibles (MTD)

Un sistema de gestió sostenible té com a finalitat que les organitzacions millorin el desenvolupament en els àmbits econòmic, social i ambiental, d’una manera integrada i com a factor estratègic.

La implantació d’un Sistema de gestió integrat EMAS plus es basa en els requisits del reglament EMAS, i proposa avançar de la gestió ambiental cap a la gestió sostenible incorporant com a innovació el concepte de Responsabilitat social empresarial, amb els seus aspectes socials i econòmics, i formant un únic sistema integrat de gestió institucional. Al igual que el Sistema EMAS és d’aplicació voluntària, però comporta uns requeriments indispensables:

• compliment de la normativa legal vigent• millora continua de les accions de sostenibilitat• transparència i comunicació• procés d’implantació participatiu.

Per implantar un sistema d’aquest tipus, el primer pas és fer un diagnòstic de la situació de partida amb relació a la sostenibilitat. Posteriorment, s’estableix una política de sostenibilitat, que serveix de base, i una declaració d’intencions i compromisos de millora per complir, que han de quedar redactats en un document públic que s’ha de donar a conèixer. L’objectiu és disposar d’un programa de millora i compromisos específics i quantificables, per passar després a la seva implantació. Per aquest darrer pas cal que s’hagi donat la formació i sensibilització necessària als treballadors i es realitzin controls i mesures periòdiques dels resultats obtinguts. El darrer pas és de validar aquesta eina mitjançant una certificació externa per tal de no perdre la comunicació. Amb aquesta certificació es millora l’eficiència de l’organització i es promou la innovació i la projecció institucional. A aquest fet s’uneixen la reducció i prevenció de riscos potencials.

4.5.2 Producció més NetaL’evolució industrial aporta contínuament noves possibilitats de materials, equips i dissenys als quals el sistema productiu ha de respondre dinàmicament. La necessitat de canvi també arriba a les formes de gestió adaptant-se a les circumstàncies de l’entorn, a les noves metodologies, als canvis legislatius o a les noves imposicions comercials. Un programa de Producció més Neta (P+N) facilita una resposta contínua a les noves situacions i, per aquesta raó, es descriu com una activitat sistemàtica i permanent. D’acord amb el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), s’entén per Producció més Neta: “L’aplicació continuada d’una estratègia integrada de prevenció integral als processos, als productes i als serveis amb l’objectiu de reduir riscos per als éssers humans i per al medi ambient* i d’incrementar la competitivitat de l’empresa i garantir-ne la viabilitat econòmica”.El programa de P+N ha d’incloure’s dins del sistema de gestió ambiental* més complet de l’empresa; i s’ha d’entendre com l’etapa prèvia al tractament a final de línia amb el qual no és incompatible.

La P+N ha de buscar com aconseguir la utilització òptima dels recursos –incloses les primeres matèries i les matèries auxiliars–, com conservar i fer un ús eficaç de l’aigua i l’energia, com minimitzar els corrents residuals i, a més, ha d’intentar eliminar les substàncies tòxiques i de risc que intervenen en el procés o que són incorporades al producte.

4


A Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha desenvolupat una eina metodològica que permet orientar les empreses en l’aplicació de mesures de reducció de la contaminació en origen. Aquesta eina és la Diagnosi ambiental d’oportunitats de minimització (DAOM) i té com a objectiu:

• Detectar l’origen de la contaminació al llarg del procés de producció.• Identificar les oportunitats de prevenció i reducció de la contaminació en cada etapa del procés.• Suggerir l’adopció de pràctiques i de tecnologies més netes, viables tècnicament i

econòmicament.

Un concepte desenvolupat paral·lelament al de producció més neta, que ha estat adoptat pel Consell Empresarial Mundial per al Desenvolupament Sostenible i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) és el d’ecoeficiència*. L’ecoeficiència* consisteix a proporcionar béns i serveis, a un preu competitiu, que satisfacin les necessitats humanes, que aportin qualitat de vida i que, alhora, redueixin progressivament l’impacte ambiental* i la intensitat de recursos utilitzats al llarg del cicle de vida fins a un nivell apropiat, d’acord amb la capacitat de càrrega del planeta. Per tant, l’ecoeficiència* –amb un plantejament totalment empresarial– aporta simultàniament beneficis econòmics i ambientals, ja que consisteix a adaptar els processos de producció i consum a formes més eficients en l’ús dels recursos naturals que redueixen la càrrega sobre el medi ambient* i, a més, generen valor (projectes de minimització* de residus i emissions que resulten rendibles).

Figura 4.2 La Producció més neta i l’ecoeficiència

Font: Adaptat de la Monografia Universitària núm. 5. Prevenció en origen de la contaminació a l’empresa de Miquel Rigola.

4.5.3 EcodissenyL’estratègia de gestió ambiental* de les empreses basada en l’ecodisseny representa el grau de prevenció més avançat pel que fa a la gestió dels impactes ambientals associats als productes. En l’ecodisseny, ja no només es té en compte la reducció d’impactes derivats dels processos de producció del producte, sinó que s’avaluen tots els que s’originen en qualsevol de les etapes del seu cicle de vida.


Figura 4.3 Cicle de vida dels productes

Font: Adaptat de Rieradevall, J, i Vinyets, J, 1999

Una de les eines d’anàlisi ambiental que més s’utilitza per afavorir el disseny d’ecoproductes és l’anàlisi del cicle de vida (ACV). L’ACV és un procés estandarditzat que permet avaluar les càrregues ambientals potencials associades a un producte, procés o activitat, tenint en compte totes les etapes del seu cicle. La metodologia que s’utilitza es basa en la identificació d’aquestes càrregues ambientals, la seva avaluació i la incorporació de millores ambientals en el producte.Per donar a conèixer quins són els productes més respectuosos amb el medi ambient*, s’han creat sistemes voluntaris de qualificació ambiental que identifiquen i certifiquen de forma oficial que certs productes o serveis, dins d’una categoria determinada, tenen un impacte menor sobre l’entorn. Són les anomenades ecoetiquetes o etiquetes ecològiques*.Les ecoetiquetes certificades estableixen criteris ambientals per a diferents categories de producte usant els estudis d’anàlisi del cicle de vida, que també poden ser utilitzats per a la compra verda.

A continuació, figura una relació de les categories de productes de les famílies professionals d’Administració i informàtica: 1. Material d’oficina (paper, bolígrafs, llapis, subratlladors, carpetes, llibretes de notes, documents,

sobres, targes d’empresa, etc.). 2. Equipament d’oficina (fotocopiadores, impressores, faxs i equipament multifuncional, ordinadors

personals, pantalles d’ordinador, etc.) 3. Làmpades (bombetes, fluorescents, etc.). 4. Productes de neteja (paper higiènic, detergents, etc.) 5. Mobiliari d’oficina (cadires, taules, papereres, etc.) 6. Altres (aixetes per al lavabo, sistemes d’estalvi d’aigua, pintures, vernissos, finestres, estores,

bateries, vaixelles, etc.).

A Catalunya es poden trobar productes i serveis amb el Distintiu de garantia de qualitat ambiental* i amb l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea –ambdues ecoetiquetes són compatibles–, les quals s’identifiquen amb els símbols següents:

Figura 4.4 Etiquetes ecològiques a Catalunya

Distintiu de garantia

de qualitat ambiental

Etiqueta ecològica europea

4


A Catalunya, l’autoritat certificadora oficial és el Departament de Medi Ambient i Habitatge, tant pel que fa a la regulació i atorgament de distintiu propi, el Distintiu de garantia de qualitat ambiental, com per a la tramitació i l’atorgament de l’Etiqueta ecològica europea.

Els objectius principals de les etiquetes ecològiques són:— Promoure el disseny, la producció, la comercialització, l’ús i el consum de productes i de serveis

que afavoreixen la minimització* de residus o bé la recuperació* i reutilització* dels subproductes*, les matèries i les substàncies que contenen, i també dels que suposen un estalvi de recursos, especialment d’energia i aigua.

— Proporcionar als usuaris i als consumidors una informació millor i més fiable sobre la qualitat ambiental dels productes i dels serveis que els orientin en les seves decisions d’ús o de compra.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge defineix les categories i els criteris de qualitat ambiental que han de complir els diferents productes i serveis per poder optar al Distintiu de garantia de qualitat ambiental.

El Distintiu atorga, d’una banda, una informació millor i més fiable als consumidors i usuaris i, d’altra banda, promociona el disseny, la producció, la comercialització, l’ús i el consum de productes i de serveis que superen determinats requeriments de qualitat ambiental, més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent.

A continuació, s’esmenten altres tipus d’etiquetes ecològiques i els grups de productes per als quals existeixen.

L’Àngel Blau

S’atorga per a tot tipus de productes que compleixen els criteris establerts per cada categoria per l’Agència Federal de Medi Ambient (Umweltbundesamt), Alemanya. És especialment conegut, ja que certifica que el paper és 100% paper reciclat, blanquejat sense clor (Totally Chlorine Free, TCF), i que compleix les normes de qualitat DIN 19309 (paper apte per a fotocopiadores). Els papers s’han de produir sense blanquejadors òptics, han de contenir quantitats mínimes de formaldehid i policlorur de bifenil (PCB)* i complir la norma DIN respecte a la durabilitat de paper. Per tant, és molt exigent en qüestions de qualitats tècniques del paper. Tot i ser una certificació alemanya, arreu d’Europa hi ha gran quantitat de marques de paper per a còpia certificades amb l’Àngel Blau i, per tant, reciclat i apte per a tots els usos. També és una ecoetiqueta* bastant utilitzada a l’hora d’escollir tota la maquinària que es pugui usar a les oficines.

El Cigne Blanc

És una certificació dels països nòrdics. Els criteris es refereixen a la procedència de les matèries primeres i a les emissions produïdes durant la producció del paper. Aquesta certificació no garanteix que el paper sigui blanquejat sense clor ni que contingui paper reciclat. Hi ha força marques de paper que opten per aquesta certificació. Habitualment es tracta de paper no reciclat i quan és lliure de clor ho indica expressament a part.

Denominacions Totally Chlorine Free* (TCF), Elemental Chlorine Free* (ECF)

Aquestes denominacions o etiquetes habituals es refereixen exclusivament a l’ús de clor. Tot i que en el millor dels casos poden respondre a una analítica concreta, en no haver-hi cap instància atorgadora de la denominació, l‘etiqueta mateixa no és cap garantia i d’altra banda no gaudeixen de reconeixement oficial. Si la concentració màxima de compostos de clor a la pasta de paper és inferior a 15 ppm es parla de Total Chlorine Free (TCF). La denominació ECF només exclou el blanquejat amb clor elemental, però pot significar la seva substitució per quantitats elevades de diòxid de clor amb la corresponent càrrega de les aigües residuals. La qualitat ECF correspon a un 90% de la producció mundial i és per tant l’estàndard actual. Exhibir la denominació ECF no requereix cap tipus de compromís mediambiental.

Energy-Star (Estel energètic)

Etiquetat d’equips ofimàtics amb eficiència energètica que abarca una gran quantitat de productes (faxs, impressores, fotocopiadores, ordinadors, etc.), que van des d’un simple escàner a un sistema complet d’ordinador personal, que compleixin els criteris establerts per l’Agència de Protecció del Medi Ambient d’Estats Units (EPA). Garanteix que els productes tenen un baix consum d’energia.


Certificacions FSC* (Forest Stewardship Council) i PEFC* (Pan European Forest Certification)

Són dues certificacions forestals assumides de forma voluntària que certifiquen que la fusta procedeix d’explotacions forestals sostenibles. Respecte a la fusta també la podem trobar certificada amb altres ecoetiquetes com l’Àngel Blau o el Distintiu de garantia de qualitat ambiental. Darrerament també és molt habitual sol·licitar certificats d’origen, per tal de garantir que els materials no provenen de països en perill de defosrestació.

Altres

— També podríem parlar de les ecoetiquetes energètiques dels electrodomèstics que ens marquen el grau d’eficiència energètica*. Els electrodomèstics de classe A, B i C són més eficients. Tot i que poden ser més cars, la diferència de preu es compensa econòmicament pel fet que consumeixen menys electricitat.

— Objectes amb la qualificació de comerç just: aquesta iniciativa vol donar suport a les economies i al progrés social dels països menys desenvolupats, al bon ús dels recursos naturals i al seu desenvolupament sostenible. El comerç just és una alternativa al comerç estàndard que garanteix unes condi¬cions de vida i de treball dignes als productors dels països del sud. Tot i que hi ha altres productes de comerç just alimentaris (com galetes, xocolata...) i no alimen¬taris (material d’escriptori, ceràmica, bijuteria...), el cafè és el producte estrella del comerç just.

— Objectes amb certificats de compliment dels estàndards de l’OIT (Organització Internacional del Treball). La introducció de clàusules ètiques en els contractes de sub¬ministrament vol garantir que els diferents productes, i en especial els tèxtils, hagin estat produïts respectant els criteris de l’Organització Internacional del Treball, com ara la prohibició del treball infantil o el respec¬te dels drets laborals fonamentals.

— TCO: Estàndards establerts per l’Organització Sindical Sueca de Funcionaris i Treballadors de l’Administració pública, per a ordinadors, monitors, teclats, impressores i fins i tot telèfons mòbils. Els criteris inclouen limitacions de les radiacions emeses més estrictes que els MPR II, i incorporen altres aspectes com l’energia, l’ergonomia o la reciclabilitat i donen lloc successivament als TCO 92 i TCO 95

— MPR II: Estàndards establerts per l’Institut Suec de Normativa per reduir els efectes que els camps magnètics emesos pels monitors puguin tenir sobre la salut. L’acompliment de la certificació MPR II implica que un monitor ha estat testat i presenta un nivell baix d’emissions.

— NUTEK: ordinadors i monitors capaços de passar a un estat de repòs quan detecten un període d’inactivitat, i d’aquesta manera estalviar energia.

A tall d’exemple, el paper reciclat és un dels productes en el qual podem trobar més varietats d’aquestes ecoetiquetes com les següents: Àngel Blau, Distintiu de garantia de qualitat ambiental (DGQA), Forest Stewardship Council (FSC), Cigne Blanc o el DGCA.

4.5.4 Per on comencem? Els indicadors ambientals*Els indicadors ambientals* són expressions específiques que ens aporten informació útil i rellevant sobre l’actuació ambiental de l’empresa i sobre els esforços que s’han dedicat a cada actuació (proporcionen dades bàsiques per a la realització d’informes i declaracions ambientals, així com informació per motivar els/les treballadors/res).Si s’analitzen sèries temporals d’indicadors, s’obté informació sobre les millores ambientals assolides i es poden fixar objectius i fites ambientals per a l’empresa. Així mateix, els indicadors també permeten detectar potencials d’optimització, oportunitats de mercat i potencials de reducció de costos.

Alguns sistemes d’indicadors ambientals per al sector de l’administració/gestió i informàtica/comunicació podrien ser:• Consum d’energia.• Generació de residus (per categories).• Consum d’aigua.• Consum de paper.• Consum de materials consumibles d’informàtica i ofimàtica, especialment tòners i cartutxos de tinta.• Consum de materials perillosos o especials.

Cal tenir en compte que cada àrea professional tindrà els seus indicadors específics.

4

14



03

MÒDUL DE GESTIÓ AMBIENTAL Fitxes comunes

Fitxa C Instruments obligatoris de gestió ambiental.

Fitxa D Instruments voluntaris de gestió ambiental.

03



44

03

C

FITXES COMUNES

FITXA C Instruments obligatoris de gestió ambiental.

Mòdul de gestió ambiental ‚

Objectiu ‚

Conèixer les eines de compliment obligat per part de totes les empreses per reduir la generació de residus i la contaminació de les aigües i de l’atmosfera*.


– Cal separar i etiquetar els diferents tipus de residus segons el Catàleg Europeu de

Residus (CER) i gestionar-los adequadament. Aquest procediment queda reflectit en la Declaració de residus que cada empresa formalitza anualment.

– Cal estalviar aigua i evitar abocaments contaminants d’aigües a la xarxa de clavegueram. Aquestes actuacions cal reflectir-les en la Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua (DUCA), que també cal formalitzar anualment.

– Cal evitar l’abocament de substàncies a l’aire per un focus d’emissió* i realitzar controls periòdics de la contaminació emesa com a mínim cada cinc anys.(Vegeu l’apartat 4.5)

Resum ‚

Els instruments obligatoris estan determinats per la normativa ambiental i obliguen a fer un tractament adequat dels residus. Cal emplenar una Declaració anual de residus, una Declaració de l’ús i de la contaminació de l’aigua (DUCA) i realitzar controls periòdics de les emissions gasoses a l’atmosfera*.

03



44

FITXES COMUNES

FITXA D Instruments obligatoris de gestió ambiental

03

D

Mòdul de gestió ambiental ‚

Objectiu ‚

Conèixer els instruments voluntaris per portar la gestió ambiental* més enllà de la gestió dels corrents residuals.


Les empreses disposen de diversos instruments o estratègies per reduir els impactes associats als sistemes i productes, que són: els tractaments a final de procés (la majoria són obligatoris per norma); el reciclatge* i la reutilització* interna o externa dels residus; els sistemes de gestió ambiental*, que es basen en la declaració d’una política ambiental de l’empresa que contingui, com a mínim, el compromís de complir la legislació vigent i en una millora continuada; la producció més neta, que consisteix a prevenir els impactes ambientals en els processos de producció; i l’ecodisseny, que se centra en la reducció de les càrregues ambientals associades al cicle de vida del producte.

La piràmide següent il·lustra l’estadi de millora que comporta cada instrument:

Resum ‚

Els instruments voluntaris permeten anar més enllà de la simple gestió dels residus i tractament dels efluents al final dels processos, tot aplicant estratègies de reducció en origen i prevenció de la contaminació fins a integrar tots els aspectes (tant l’ambiental com l’econòmic) en totes les etapes del procés productiu.(Vegeu el capítol 4)

ECODISSENY

PRODUCCIÓ MÉS NETA

SISTEMES DE GESTIÓ AMBIENTAL

RECICLATGE I REUTILITZACIÓ

TRACTAMENT AL FINAL DEL PROCÉS

03

Glossari de termesBibliografia0

3

Administració i Gestió / Informàtica i Comunicacions 109

Agència Catalana de l’Aigua (ACA)L’Agència Catalana de l’Aigua és l’ens públic adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat amb competències plenes en el cicle integral de l’aigua a les conques internes de Catalunya. A les conques intercomunitàries l’Agència té competències compartides amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, pel que fa al sanejament, proveïment, intervenció en el domini públic hidràulic i canalitzacions.L’Agència es regula mitjançant el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. Amb anterioritat, les competències en matèria d’aigua es trobaven compartides entre la Junta d’Aigües i la Direcció General de Política Hidràulica adscrites al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i la Junta de Sanejament adscrita al Departament de Medi Ambient.

Agència de Residus de Catalunya (ARC)L’Agència de Residus de Catalunya (nova denominació de la Junta Residus arran de la publicació de la Llei 15/2003, de 13 de juny) és una entitat de dret públic. Té competència sobre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen al seu àmbit territorial, ja siguin industrials, municipals, sanitaris o agropecuaris, amb excepció dels residus radioactius, dels que provenen d’activitats mineres, dels d’explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s’utilitzin exclusivament en el marc de l’explotació agrària, dels explosius desclassificats, dels que es gestionen com a aigua residual i dels efluents gasosos.

Agenda 21Programa d’actuacions ambientals i de desenvolupament sostenible per al segle XXI, elaborat per la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament.

AtmosferaCapa gasosa que envolta la Terra. Els gasos principals que la componen són el nitrogen (78%), l’oxigen (21%), l’argó (1%) i el diòxid de carboni (0,03%).

Balast electrònic Components auxiliars que permeten estalviar energia i allargar la vida útil del fluorescent.

BiocombustibleCombustible produït a partir d’un agregat de matèria orgànica amb un poder calorífic elevat que prové directament o indirectament de la captació i fixació d’energia solar en processos de fotosíntesi.

BiodiversitatVarietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, inclosa la diversitat genètica.

Canvi ambiental globalConjunt de canvis en el medi ambient que pot comportar importants conseqüències econòmiques, polítiques i socials d’abast mundial.

Canvi climàticVariació lenta de les característiques climàtiques en un lloc determinat al llarg del temps. És una variació produïda, en part, per l’emissió a l’atmosfera de gasos que amplifiquen l’efecte d’hivernacle com a conseqüència de l’activitat humana, sobretot als països desenvolupats.

Capa d’ozóCapa de l’estratosfera que s’estén aproximadament entre els 20 i els 50 km d’altitud, en la qual la concentració d’ozó és màxima cap als 25 km i menyspreable per sobre dels 50 o, en determinades zones del planeta, dels 70 km.

Clorofluorocarburs o CFCHidrocarburs volàtils amb àtoms d’hidrogen substituïts per àtoms de fluor i/o clor. L’acumulació de clorofluorocarburs a l’estratosfera agreuja l’efecte d’hivernacle* i repercuteix en la disminució de la capa d’ozó.

Comerç de Drets d’emissionsEs refereix al comerç de drets per emetre gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera. La regulació d’aquestes emissions és important per al canvi climàtic i per mantenir un control de les empreses que més contaminen.

Contaminació acústica Contaminació en els nivells acústics del medi, originada per l’activitat humana o per causes naturals.

Contaminant Qualsevol substància d’origen natural present en excés en el medi o introduïda en aquest pels humans que pugui produir efectes nocius sobre la salut humana o el medi ambient.

Declaració ambiental Document dels centres o les organitzacions que implanten un sistema de gestió ambiental segons la norma EMAS*, pel qual donen a conèixer públicament la seva política ambiental i els seus objectius, actuacions i resultats aconseguits en el millorament dels efectes ambientals produïts per la seva activitat. La declaració ambiental* ha de ser validada per una entitat acreditada.

Glossari de termes


DeixalleriaCentre de recepció i emmagatzematge de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària. També s’hi poden dipositar residus que es recullen al carrer en contenidors específics, com és el cas del vidre, el paper i el cartró i els envasos lleugers.

Depuració d’aigües residualsTractament de les aigües residuals a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-les de manera que restin acceptables per al seu ús posterior.

Desenvolupament sostenible Desenvolupament econòmic i social que té lloc sense detriment del medi ambient ni dels recursos naturals dels quals depenen les activitats humanes i el desenvolupament, tant del present com del futur.

Dipòsit controlatInstal·lació de disposició controlada del rebuig en superfície, de qualsevol tipus de residus. El Decret 1/1997 de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats diferencia, segons els residus que es gestionen, tres tipus de dipòsits controlats en superfície: els de classe I per a residus inerts; els de classe II per a no especials; i els de classe III per a especials.

DissolventSubstància orgànica, sintetitzada per la indústria química o derivada del petroli, que té la capacitat de dissoldre altres productes i formar una mescla uniforme i homogènia.

Dissolvents orgànics Líquids que s’empren per dissoldre altres substàncies sense produir canvis químics en aquestes. Acostumen a ser força volàtils.

Distintiu de garantia de qualitat ambiental Identifica productes i serveis que tenen determinades propietats o característiques que els fa més respectuosos amb el medi ambient.

Ecoeficiència o eficiència ecològicaCapacitat d’una empresa de minimitzar la contaminació i l’ús de recursos, inclosos els energètics, durant el procés d’elaboració d’un producte, des de la fase de disseny fins a la d’embalatge i distribució, sense disminuir-ne la qualitat.

Ecoetiqueta o etiqueta ecològicaEtiqueta homologada per un organisme oficial que identifica un producte amb poca o cap repercussió sobre el medi d’acord amb uns criteris prèviament establerts. Entre els criteris ecològics que es tenen en compte a l’hora de

concedir l’etiqueta ecològica a un producte, cal destacar la necessitat que durant el procés de fabricació no s’hagin utilitzat, fins on sigui possible, tècniques contaminants, i que el producte tingui un cicle de vida útil llarg.

Efecte d’hivernacle Fenomen atmosfèric principalment causat pel diòxid de carboni quan absorbeix part dels raigs infraroigs que emet la superfície terrestre.

Eficiència energètica Procés a partir del qual es redueix el consum d’energia mantenint els mateixos serveis energètics, sense disminuir el nivell de confort i qualitat de vida, protegint el medi ambient, assegurant-ne el proveïment i fomentant un comportament sostenible en el seu ús.

Elemental Chlorine Free (ECF)Procés de blanqueig de la pasta de paper sense clor elemental, en el qual s’utilitza el diòxid de clor.

EMASInicials d’Eco-Management and Audit Scheme, sistema europeu d’ecogestió i ecoauditoria, regulat pel Reglament 1836/93 del Consell, de 29 de juny de 1993, pel qual es permet que les empreses del sector industrial s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria ambiental. Va ser revisat i modificat pel Reglament CE núm. 761/2001, que es va fer extensiu a tots els sectors i organitzacions (o part d’aquestes).

EmissióAlliberament a l’atmosfera, a l’aigua o al sòl de substàncies, vibracions, radiacions, calor o soroll procedents de forma directa o indirecta de fonts puntuals o difuses de l’activitat humana.

Energia renovableEnergia obtinguda de fonts naturals inesgotables a escala humana com ara el sol, el vent, l’aigua, etc.

Escalfament global Procés d’augment gradual de la temperatura de la Terra, principalment per la intensificació de l’efecte d’hivernacle.

Forest Stewardship Council (FSC)La certificació FSC, promoguda pel Forest Stewardship Council, en els productes assegura que aquests provenen d’un bosc que ha estat avaluat i certificat, i que es gestiona d’acord amb les normes ambientals, econòmiques i socials estipulades. Un exemple pot ser el paper que porta el logotip FSC i així, el consumidor el pot reconèixer fàcilment.


Gestió ambiental Conjunt de mesures organitzatives, responsabilitats, pràctiques, procediments, processos i recursos d’una empresa o Administració pública per a l’execució de la política ambiental.

Gestor de residus Persona física o jurídica autoritzada per realitzar qualsevol de les activitats de gestió de residus.

Impacte ambientalAlteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per un projecte, una obra o una activitat.

IncineracióCombustió ràpida a una temperatura elevada. Pot aplicar-se a la matèria orgànica o a altres materials fàcilment combustibles. La incineració* produeix una gran quantitat d’emissions de diòxid de carboni i altres gasos a l’atmosfera, cendres i escòries.

Indicador ambiental Variable o estimació ambiental que dona una informació agregada, sintètica, sobre un fenomen més enllà de la seva capacitat de representació pròpia.

ISOSigla formada per les inicials d’International Standard Organization, organització privada de normalització reconeguda internacionalment. Les normes ISO* 14001 i següents fan referència als temes de gestió del medi ambient a l’empresa.

Medi ambientConjunt dels elements biòtics (flora i fauna) i abiòtics (energia solar, aigua, aire i terra mineral) que integren un determinat espai, que afecten el desenvolupament i la supervivència dels organismes i que permeten el desenvolupament d’ecosistemes.

Metalls pesants Denominació genèrica per a metalls de densitat alta amb efectes tòxics sobre molts organismes (plantes, animals i éssers humans).

Minimització o reduccióConjunt de mesures organitzatives, operatives i tecnològiques necessàries per disminuir en origen la quantitat i/o perillositat dels residus i les emissions generats en un procés productiu.

PCB o bifenil policloratCompost organoclorat format per dos anells enllaçats de fenil i entre dos i deu àtoms de clor que substitueixen els hidrògens. Els bifenils policlorats s’utilitzaven per elaborar un oli mineral clorat amb elevada rigidesa dielèctrica i estabilitat

tèrmica, el qual s’aplicava als transformadors elèctrics com a refrigerant. Actualment aquest ús és prohibit.

PEFC o Pan European Forest CertificationÉs una certificació que garanteix que els productes que la porten han estat elaborats amb fusta que procedeix d’explotacions forestals sostenibles. També assegura que els processos de transformació de la fusta han tingut els controls determinats que estableix aquest sistema.

Plàstic Denominació genèrica per a un conjunt de compostos macromoleculars que es poden obtenir o bé per la transformació de productes naturals o bé per síntesi a partir de productes químics de base (per exemple etilè o acetilè). Les seves qualitats de resistència a l’aigua i el fet de ser materials no conductors, així com la possibilitat d’obtenir-los per síntesi química a baix cost, n’han generalitzat l’ús en tot tipus d’aplicacions.

Pluja àcida Precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúrics i nítrics produïts per la combinació dels òxids de sofre i nitrogen amb el vapor d’aigua atmosfèric. Els òxids de sofre es generen en la combustió de carbó o petroli, i els òxids de nitrogen es produeixen en totes les combustions, especialment en les dels motors de vehicles. Aquesta pluja té efectes altament corrosius i provoca un augment molt fort de l’acidesa dels rius i llacs i, en general, del sòl.

Policlorur de vinil (PVC)Polímer termoplàstic sintètic obtingut per polimerització del clorur de vinil com a únic monòmer. És una font de greus impactes ambientals, tant en la fabricació, com en el processament i la incineració.

Polipropilè (PP)És un polímer termoplàstic, parcialment cristal·lí, que s’obté de la polimerització del propè.

Radiació infrarojaRadiació electromagnètica de baixa energia que té una longitud d’ona entre 7 x 10 -7 i 10 -4.

Radiació ultravioladaRadiació electromagnètica que té una longitud d’ona entre 10-8 i 3 x 10-7. RebuigResidu o fracció de residu no valoritzable.

ReciclatgeOpció de valorització consistent a reutilitzar un residu en el procés de fabricació del mateix producte o d’un producte amb una funció anàloga.


Recollida selectivaRecollida separada de diferents fraccions de residus, com ara matèria orgànica, vidre, paper, plàstic i envasos, piles, olis i/o medicaments.

RecuperacióOpció de valorització consistent a aprofitar les substàncies o els recursos energètics valuosos continguts en un residu.Mentre que en el reciclatge s’aprofita la major part del residu, en la recuperació només s’aprofiten aquells components considerats valuosos i/o l’energia que conté el residu.

Recursos naturalsBéns procedents de la natura (sòl, subsòl, aigües, vegetació, fauna, etc.), necessaris per a satisfer necessitats humanes.

Recursos no renovablesRecursos naturals la quantitat física dels quals no augmenta amb el temps de forma significativa de tal manera que l’ús en minva la quantitat disponible.

Regeneració d’aigües residualsProcés que engloba el tractament d’aigües residuals amb l’objecte de fer-les idònies per a un ús beneficiós, la seva conducció fins al lloc d’utilització i la seva aplicació pràctica.

ResiduMaterial que es genera com a conseqüència no desitjada de qualsevol activitat humana, el generador o posseïdor del qual se n’ha desprès o té la intenció o obligació de desprendre-se’n.

Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) Residus que inclouen tots els grans i petits electrodomèstics, aparells d’informàtica, telèfons o aparells d’il·luminació; els materials, components, consumibles que els componen que es fan servir a les llars particulars, a l’àmbit industrial i al sector serveis, a partir del moment en què passin a ser residus.

Residu especial o perillósResidu que, per les seves característiques físiques, químiques o biològiques, tòxiques o perilloses, o bé a causa del seu grau de concentració, requereix un tractament específic i un control periòdic, a fi d’evitar els seus efectes nocius potencials per a la salut o per al medi.

Residu inertResidu que, una vegada disposat en un dipòsit controlat, no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives i que compleix els criteris de lixiviació determinats per reglament. (Lixiviació: procés de pèrdua de líquid d’una massa de producte humit o que ha incorporat aigua).

Residu municipalResidu procedent d’activitats domèstiques, de comerç o d’oficines o serveis; o bé que, per la seva naturalesa o composició, és assimilable a un residu domèstic.

Residu no perillós o no especialD’acord amb la legislació, residu que no és classificat com a especial o com a inert.

ReutilitzacióOperació que consisteix a tornar a fer servir un residu o envàs per al mateix ús, o bé per a un altre de diferent que tenia el producte o material original.

SIGRESistema de recollida selectiva d’envasos de medicaments, iniciat per la indústria farmacèutica amb la col·laboració de les farmàcies i les distribuïdores, per facilitar que els ciutadans es puguin desprendre dels envasos buits o amb restes de medicaments, així com dels medicaments caducats.

Síndrome de l’edifici malalt Conjunt de patologies clíniques que es poden detectar en persones que treballen en edificis d’ús administratiu i que no són atribuïbles de forma directa a una causa concreta, sinó que s’identifiquen com la conseqüència d’un conjunt difús de circumstàncies que convergeixen en un mateix lloc o espai físic i que actuen sinèrgicament. Entre aquestes circumstàncies trobem la presència de compostos químics en l’ambient de treball (dissolvents orgànics, etc.) radiacions, ozó, pols... enespais o edifici hermètics, tancats amb ventilació forçada o poc airejats.

SubproducteResidu que es pot utilitzar directament com a primera matèria d’altres produccions, o bé com a substitut de productes comercials i que és recuperable sense necessitat de sotmetre’s a cap operació de tractament.

Totally Chlorine Free (TCF)Procés de blanqueig de la pasta de paper en el qual no s’utilitza cap agent blanquejador que contingui clor.

ValoritzacióConjunt d’operacions que tenen com a objectiu que un residu torni a ser utilitzat, totalment o parcialment.

Valorització energèticaOperació d’aprofitament del poder calorífic d’un residu, quan és assimilable al d’un combustible i el balanç ambiental és favorable. Sinònim de recuperació energètica.


Bibliografia

Arnaiz, A; Carol, R. El canvi climàtic. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, 2003 (Guies didàctiques; 6).

Boada, M.; Saurí, D. El canvi global. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient; Rubes Editorial, 2002 (Monografies de medi ambient; 9).

Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Guia pràctica per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental. Barcelona, 2000 (Manuals d’Ecogestió; 2).

Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Junta de Residus. Catàleg de Residus de Catalunya. Barcelona, 1999.— Manual de gestió de residus industrials a

Catalunya. Barcelona, 1999.— Catàleg Europeu de Residus. Barcelona, 2002.

Ludevid, M. La gestión ambiental de la empresa. Barcelona: Editorial Ariel, SA, 2000.

Luna, G; Sala, M; Paricio, S. La contaminació atmosfèrica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, 1995.

Macià, V. “El repte de l’Ecoficiència”. Revista Empresa i Medi Ambient. [La Garriga: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Junta de Residus; Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya.] núm. 2 (gener 2001), p. 20-25.

Puig Ventosa, Ignasi. “La fiscalitat dels residus comercials”. Infoverd. [Barcelona: Entitat del Medi Ambient] núm. 6 (2003).

Rigola, M. Producció + Neta. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient; Rubes Editorial, 1998 (Monografies de Medi Ambient; 2).

Rigola, M. Prevenció en origen de la contaminació a l’empresa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2005 (Monografia Universitària; 5).

Bibliografia específica

ADELL, A.. [et al.] Guia de la compra verda per a la prevenció del canvi climàtic a les administracions locals de les comarques gironines. Girona: Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines (Cilma), 2005.

Agència d’Energia de Barcelona. Instal·lacions solars tèrmiques. Barcelona, 2004 (Guies divulgatives; 1).

Ajuntament de Barcelona. Guia de bones pràctiques ambientals per a les empreses de comerç. Barcelona, 2001.— Guia: L’Aigua i la Ciutat. Barcelona, 2001.— Guia de l’oficina verda per a empreses.

Barcelona, 2005.— Guia: Ajuntament + Sostenible. Barcelona,

2006.— Oficina Verda- Agenda 21 BCN. Barcelona,

2006

Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis d’Educació i Participació Ambiental. Sector de Manteniment i Serveis. Posem Verdes Les Associacions. Barcelona, 2002. (Guies d’educació ambiental; 10).

Ajuntament de Barcelona; Ecologistes en Acció de Catalunya. Guia per a l’estalvi energètic. Barcelona: 2003. (Guia d’educació ambiental; 13).

Ajuntament de Barcelona. Direcció d’Educació Ambiental. Sector de Manteniment i Serveis. Ecoproductes a la llar. Barcelona: Grup de Recerca en ACV i Ecodisseny Elisava-ICTA, 2003 (Guies d’educació ambiental; 16).

Bala, Alba. [et al.] Guies de compra verda a la universitat. Material oficina i equipaments informàtics. Campus de Bellaterra: Rieradevall, Joan, 2005.

Alcantud, A.; Esquerrà, J. Oficina verda per a empreses del sector d’oficines i despatxos. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d’Educació Ambiental, 2005. (Guies d’educació ambiental; 25).

Casals, N. [et al.] Manual de bones pràctiques pràctiques ambientals als petits establiments comercials. Andorra: Govern d’Andorra, 2006.

Centre Català Del Reciclatge. “Residus com a indicadors d’ecoeficiència”. Revista Empresa i Medi Ambient. [La Garriga: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Junta de Residus; Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya.] núm. 2, (gener 2001), p.26-32.

Departamento de Comercio e Industria del Reino Unido. Guía práctica de la oficina verde: Recomendaciones para respetar el medio ambiente en su oficina. Bilbao: IHOBE , 2002.


Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis la compra verda en l’àmbit dels serveis municipals: jornada de treball del Grup d’Ecologia Urbana. Barcelona, 24 d’octubre de 2001.

Diputació de Barcelona. Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat. Grup de treball de compra verda i consum responsable. Criteris ambientals a introduir als plecs de prescripcions tècniques. Barcelona; 2006. (Document provisional).

Esquerrà, J.; Alcantud, A.; Busquets, M. Implantació de mesures de compra verda a les administracions locals de les comarques gironines. Barcelona: Ecoinstitut; Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient, 2007.

Fuad-luke, Alastair. Manual de diseño ecológico: un catálogo completo de mobiliario y objetos para la casa y la oficina. Palma de Mallorca: Cartago, 2002.

Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Guia de compres públiques ambientalment correctes. Barcelona, 2000.

Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat; Centre Per A L’empresa I El Medi Ambient. Bones pràctiques ambientals a les oficines. Barcelona, 2005 (Manuals d’ecogestió; 23).

Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient. Las buenas prácticas medioambientales en el comercio. Disponible a: [http://www.ciccp.es/ImgWeb/Sede%20Nacional/Cursos%202005-06/CMA-BBPP-comercioC.pdf].

Grup de Recerca en Acv i Ecodisseny Elisava-icta. Eines per a la compra verda municipal: Fitxes per a la compra verda i base de dades d’ecoproductes d’ús municipal. Barcelona, 2002. Disponible a: [www.diba.es/xarxasost/cat/compraverda.pdf]

Grup de Recerca en Acv i Ecodisseny Elisava-icta. Base de dades d’ecoproductes per a la llar. Barcelona, 2003.

Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. INEM. Manual de Buenas Prácticas Ambientales en las familias profesionales: Administración y Oficinas; Comercio; Docencia e Investigación; Seguro y Finanzas. (http://www.inem.es/inem/ciudadano/formacion_ocupa/cursos/modambiente/pdf/administracion2.pdf).

OFITA. La oficina verde. Madrid, 2002

Ortega, S.; Romano, D. Guía de ahorro y reciclaje de papel en oficinas. Zaragoza: Fundación Ecología y Desarrollo , 2001.

Rieradevall, J; Vinyets, J. Ecodisseny i ecoproductes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient; Rubes Editorial, 1999 (Monografies de Medi Ambient; 4).

Sainctavit, Laurent. La Ecoauditoría del agua en la oficina. Saragossa: Fundación Ecología y Desarrollo, 2001.

Schaefer, Bettina. Guia de l’oficina verda. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Manteniment i Serveis. Direcció de Serveis d’Educació i Participació Ambiental, 2001 (Guies d’educació ambiental; 5).

Universitat Autònoma de Barcelona. Oficina de Seguretat I d’Higiene Ambiental. Servei de Publicacions. La gestió ambiental de la UAB: Memòria 2000-2001.Campus de Bellaterra, 2003.

Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental. Manual de compra verda de material d’oficina i equips d’informàtica. Eines per a la compra verda. Campus de Bellaterra, 2004.

Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Prevenció i Medi Ambient. Compra verda a la UAB. Campus de Bellaterra, 2005.

Universitat de Barcelona. Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient. Paper (I): Consells per reduir-ne el consum. Barcelona, 2003 (Fitxa d’Ecoconsells; núm. 2).— Paper (II): El paper...sempre reciclat! Barcelona,

2004 (Fitxa d’Ecoconsells; núm. 4).— Cartutxos de tinta i tòner: un residu especial.

Barcelona, 2004 (Fitxa d’Ecoconsells; núm. 5).— Mini-guia de compra verda per a les oficines.

Barcelona, 2004.


Pàgines web

Agència Catalana de l’Aiguahttp://mediambient.gencat.cat/aca

Agència de Residus de Catalunyahttp://www.arc-cat.net

Comissió Europea: compra pública sostenible i informació sobre l’adquisició de productes eficients en termes de sostenibilitat mediambiental per part del sector públic. http://ec.europa.eu/environment/gpp/index_en.htm

Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (Cilma)http://www.cilma.cat

Departament de Medi Ambient i Habitatgehttp://mediambient.gencat.netDepartament de Treballhttp://www.gencat.cat/treballhttp://www.deixalleries.com http://www.oficinadetreball.cat

Diccionarishttp://www.grec.nethttp://www.linmiter.net/lexique/catalan.htmlhttp://www.termcat.cathttp://www.inem.eshttp://www.ipcc.ch

Fundación Ecología y Desarrollohttp://www.ecodes.org

INEM: Manuales de buenas prácticas medioambientales por familias profesionaleshttp://www.inem.es/inem/ciudadano/formacion_ocupa/cursos/modambiente/

Oficina Verda de l’Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.es/agenda21/oficinaverda

Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.es/ossma/mediambient

Sistemes integrats de gestió (SIG) de residus elèctrics i electrònics:

— FUNDACIÓ ECOTIC (http://www.ecotic.es)

— FUNDACIÓ ECOLEC (http://www.ecolec.es)

— AMBILAMP (http://www.ambilamp.com)

— FUNDACIÓ ECOLUM (http://www.ecolum.es)

— FUNDACIÓ ECOASIMELEC (www.asimelec.es)

— FUNDACIÓ ECOFIMÀTICA (www.ecofimatica.es)

Certificacions ambientals de productes i serveis:

Àngel blau:http://www.blauer-engel.de

Cigne blanc:http://www.svanen.nu/eng

Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental i etiqueta ecològicahttp://mediambient.gencat.cat/cat/empreses/ecoproductes_i_ecoserveis/inici.jsp

EcoSMEs Europe Project, Services for Green Products: ecoetiquetes certificades i marc de l’ecoetiquetathttp://www.ecosmes.net/cm/navContents?l=ES&navID=ecoLabels&subNavID=1&pagID=1

EMAS:http://europa.eu.int/comm/environment/emas/index_en.htm

Energy Star:http://www.energystar.gov

ISOhttp://www.iso.org

TCOhttp://www.tcodevelopment.com

Annexos

Recull de legislació

Codis de valorització, tractament i classificació dels residus

03


AIGÜES

Normativa estatal

Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual

s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat

de l’aigua de consum humà.

BOE 45 (21.02.2003)

Normativa catalana

Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i

tributació de l’aigua (LOGTA).

El títol V crea el cànon de l’aigua: un impost de naturalesa ecològica sobre l’ús i la càrrega contaminant abocada pels diferents usuaris de l’aigua. DOGC núm. 2936 (22.07.1999)

Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel

qual s’aprova el Text refós de la legislació en

matèria d’aigües de Catalunya.

DOGC núm. 4015 (21.11.2003)

Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació

del Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual

s’aprova el Reglament dels tributs gestionats

per l’Agència Catalana de l’Aigua.

La finalitat és adequar l’objecte del Reglament al nou règim economicofinancer de l’Agència Catalana de l’Aigua.DOGC núm. 4350 (24.03.2005)(Correcció d’errades en el DOGC núm. 4421, pàg. 20653, de 7.7.2005)

Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova

el Reglament dels tributs gestionats per

l’Agència Catalana de l’Aigua.

Es tracta d’un decret de desplegament de la Llei 6/1999 i de determinació de les funcions de l’Agència Catalana de l’Aigua. El cànon de l’aigua entra en vigor l’1 d’abril de 2000. Aquest tribut substitueix el cànon de sanejament, l’increment de tarifa de sanejament i el cànon d’infraestructura hidràulica, vigents fins al 31 de març de 2000.DOGC núm. 3097 (13.03.2000), i correcció d’errades al DOGC núm. 3201 (9.08.2000)

Ordre MAB/196/2002, de 7 de juny, per la qual

s’aproven els models de Declaració de l’ús

i la contaminació de l’aigua (model B5) i el

de Declaració de dades administratives i de

facturació (models A11.1 i A11.2).

DOGC núm. 3659 (18.06.2002)

RECULL DE LEGISLACIÓ

ECOETIQUETES CERTIFICADES

Normativa comunitària

Reglament (CEE) núm. 880/92 del Consell, de 23

de març de 1992,relatiu a un sistema comunitari

de concessió d’etiqueta ecològica.

DOCE núm. L 99 (11.4.1992)

Reglament (CE) núm. 1980/2000 del Parlament

Europeu i del Consell, de 17 de juliol de 2000,

relatiu a un sistema comunitari revisat de

concessió d’etiqueta ecològica.

DOCE núm. L 237 (21.9.2000)

Normativa catalana

Decret 316/1994, de 4 de novembre, sobre

atorgament del distintiu de garantia de qualitat

ambiental per la Generalitat de Catalunya.

DOGC núm. 1985 (14.12.1994)

Decret 296/1998, de 17 de novembre, pel qual

s’amplia l’àmbit del distintiu de garantia de

qualitat ambiental als serveis.

DOGC num. 2772 (23.11.1998)

ATMOSFERA

Normativa estatal

Reial decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual

es desenvolupa la Llei 38/1975 de protecció de

l’ambient atmosfèric.

Estableix valors de qualitat per als contaminants següents: HCT, Cl2, HCl, compostos de fluor, HF, H2S, sulfur de carboni i partícules sedimentables.Més concretament:- Estableix, en l’annex II, un Catàleg d’activitats

potencialment contaminadores de l’atmosfera* (CAPCA).

- Estableix, en l’annex III, la relació dels contami-nants principals de l’aire.

- Estableix, en l’annex IV, quins són els límits d’emissió dels diferents contaminants en funció del tipus d’activitat industrial.

- Estableix el control, la inspecció i la vigilància del funcionament de les instal·lacions.

BOE núm. 96 (22.04.1975)

Reial decret 117/2003, de 31 de gener, sobre

limitació d’emissions de compostos orgànics

volàtils causades per l’ús de dissolvents en

determinades activitats, que incorpora la Di-

rectiva 1999/13/CE, d’11 de març de 1999.

BOE núm. 33 (07.02.2003)Normativa catalana

Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció

de l’ambient atmosfèric.

DOGC núm. 385 (30.11.1983)

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la

Llei 22/1983, de protecció de l’ambient atmos-

fèric.

Estableix objectius de protecció de l’ambient atmosfèric, tot fixant els criteris de control de les emissions, actualitzant les sancions i regulant la funció inspectora i de control. També s’hi esta-bleix la formulació d’un programa d’instal·lació i funcionament de la xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica.DOGC núm. 2223 (28.06.1996)

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra

la contaminació acústica.

DOGC núm. 3675 (11.07.2002)

Decret 322/1987, de 23 de setembre, de des-

plegament de la Llei 22/1983, de 21 de novem-

bre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.DOGC num. 919 (25.11.1987)

Decret 398/1996, de 12 de desembre, regula-

dor del sistema de plans graduals de reducció

d’emissions a l’atmosfera.

Regula el sistema voluntari d’autodeclaració de les empreses quant al grau en què compleixen la normativa sobre protecció de l’ambient atmosfèric.DOGC núm. 2294 (18.12.1996)

FAMÍLIA PROFESSIONAL D’ADMINISTRACIÓ I INFORMÀTICA

Reial Decret 306/96, de 23 de febrer, del

certificat de professionalitat d’administratiu

comercial.

BOE núm. 83 (05.04.96)

Reial Decret 307/96, de 23 de febrer, del

certificat de professionalitat d’administratiu

comptable.

BOE núm. 83 (05.04.96)

Reial Decret 308/96, de 23 de febrer, del certifi-

cat de professionalitat telefonista/recepcionis-

ta d’oficina.

BOE núm. 83 (05.04.96)

R. Reial Decret 309/96, de 23 de febrer, del

certificat de professionalitat de secretari/ària.

BOE núm. 83 (05.04.96)

Reial Decret 310/96, de 23 de febrer, del cer-

tificat de professionalitat d’administratiu de

personal.

BOE núm. 83 (05.04.96)

Reial Decret 311/96, de 23 de febrer, del certifi-

cat de professionalitat d’empleat d’oficina.

BOE núm. 83 (05.04.96)

Reial Decret 2025/96, de 6 de setembre, del

certificat de professionalitat d’empleat admi-

nistratiu d’entitats financeres.

BOE núm. 245 (10.10.96)


certificat de professionalitat d’empleat de ges-

tió financera d’empresa.

BOE núm. 245 (10.10.96)


certificat de professionalitat de tècnic admi-

nistratiu d’assegurances.

BOE núm. 245 (10.10.96)


certificat de professionalitat de comercial

d’assegurances.

BOE núm. 245 (10.10.96)

Reial Decret 1648/97, de 31 d’octubre, del cer-

tificat de professionalitat d’enquestador.BOE núm. 245 (10.10.96)

Reial Decret 1597/97, de 17 d’octubre, del

certificat de professionalitat de programador

d’aplicacions informàtiques.

BOE núm. 265 (05.11.97)

Reial Decret 1598/97, de 17 d’octubre, del cer-

tificat de professionalitat de tècnic de siste-

mes microinformàtics.

BOE núm. 265 (05.11.97)



RESIDUS


Directiva 91/157/CEE, de 18 de març, relativa

a les piles i als acumuladors que continguin

determinades substàncies perilloses.

DOCE L 78 (26.03.1991) Directiva 2002/96/CE sobre residus d’equips

elèctrics i electrònics.

DOCE L 345 (31.12.2003)

Catàleg Europeu de Residus (CER): el

conformen quatre Decisions de la Comissió de

les Comunitats Europees.

- Decisió 2001/573/CE, de 23 de juliol, modifica la classificació d’alguns residus.

- Decisió 2001/119/CE, de 22 de gener, classifiquen els vehicles fora d’ús com a residu perillós.

- Decisió 2001/118/CE, de 16 de gener, modifica l’art.2 i instrumenta un nou annex.

- Decisió 2000/532/CE, de 3 de maig, que estableix una llista de residus de conformitat amb la Directiva 75/442/CE.

Normativa estatal

Reial decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual

es modifica el Reglament per a executar la

Llei 20/1986, de 14 de maig, Bàsica de Residus

Tòxics i Perillosos, aprovat mitjançant el Reial

Decret 833/1988, de 20 de juliol.

BOE núm. 160 (5.07.1997)

Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre

aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels

seus residus.

BOE núm. 49 (26.02.2005)

Normativa catalana

Llei 15/2003, de 15 de juny, de modificació de

la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels

residus.

El seu objecte és regular la gestió dels residus en l’àmbit territorial de Catalunya amb l’objectiu de millorar el nivell de vida dels ciutadans i dotar els ens públics dels mecanismes d’intervenció i control necessaris per assegurar que aquesta gestió sigui correcta.Llei 15/2003, DOGC núm. 3915 (01.07.2003)Llei 6/1993, DOGC núm. 1776 (28.07.1993)

Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de

la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels

residus.

DOGC núm. 5175 (17.07.2008)

Decret legislatiu 2/1991, de 26 de setembre,

pel qual s’aprova la refosa dels textos legals

vigents en matèria de residus industrials.

DOGC núm. 1498 (27.9.1991)

Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la

disposició del rebuig dels residus en dipòsits

controlats.DOGC núm. 2307 (13.01.1997)

Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió

dels residus sanitaris. DOGC núm. 2828 (16.02.1999)

Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre

procediments de gestió de residus (cal tenir

en compte el Decret 219/2001, d’1 d’agost, pel

qual es deroga la disposició addicional tercera

del Decret 93/1999). Estableix les activitats i

els procediments per a una gestió correcta

dels residus.

DOGC núm. 2865 (12.04.1999)

Ordre MAB/329/2003, de 15 de juliol, per

la qual s’aprova el procediment telemàtic

relacionat amb la formalització de la

documentació de control i seguiment de

residus i la sol·licitud d’inscripció en el

Registre de productors de residus industrials

de Catalunya.

DOGC núm. 3933 (25.07.2003)

Ordre MAB/401/2003, de 19 de setembre, per

la qual s’aprova el procediment de presentació

telemàtica de la declaració anual de residus

industrials.

DOGC núm. 3984 (9.10.2003)

LLEI DE LA INTERVENCIÓ INTEGRAL DE L’ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL

Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció

integral de l’Administració ambiental.

Estableix procediments integrats de prevenció

i control de la contaminació.

DOGC núm. 2598 (13.03.1998)

Decret 136/1999, de 18 de maig, pel

qual s’aprova el Reglament general de

desplegament de la Llei 3/1998, de 27

de febrer, de la intervenció integral de

l’administració ambiental, i s’adapten els seus

annexos. DOGC núm. 2894 (21.05.1999)(Correcció d’errades en el DOGC núm. 3110, pàg. 3707, de 30.3.2000).

Decret 143/2003, de 10 de juny, de

modificació del Decret 136/1999, de 18

de maig, pel qual s’aprova el Reglament

general de desplegament de la Llei 3/1998,

de 27 de febrer, de la intervenció integral de

l’Administració ambiental, i se n’adapten els

annexos.Desplega la Llei 3/1998, fixant les condicions de sol·licitud i gestió d’autoritzacions ambientals, llicències ambientals i comunicacions. També estableix competències a organismes públics en matèria de medi ambient.DOGC núm. 3911 (25.06.2003)(Correcció d’errada en el DOGC núm. 3914, pàg. 13039, de 30.6.2003).



SISTEMES D’ECOGESTIÓ I ECOAUDITORIA


Directiva 2002/91/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2002, relativa a l’eficiència energètica dels edificis.DOCE núm. L 1 (4.1.2003)

Reglament (CE) núm. 1836/1993 del Consell, de 29 de juny de 1993, pel qual es permet que les empreses del sector industrial s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental.Estableix els requeriments generals que han de complir les empreses que es vulguin adherir al sistema comunitari d’ecogestió i ecoauditoria (EMAS), així com els requeriments i les funcions generals dels organismes competents i dels verificadors mediambientals.DOCE núm. L 168 (10.07.1993)

Reglament (CE) núm. 761/2001 del Parlament Europeu, de 19 de març de 2001, pel qual es permet que les organitzacions s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS).DOCE núm. L 114/1 (24.04.2001)

Reglament (CE) núm. 196/2006 de la Comissió, de 3 de febrer, pel qual es modifica l’annex 1 del Reglament (CE) nº 761/2001 del Parlament Europeu i del Consell per tenir en compte la norma europea EN ISO 14001:2004, i es deroga la Decisió 97/265/CE.DOCE núm. L 32/4 (4.02.06)

Normativa estatal

Reial decret 85/1996 pel qual s’estableixen normes per a l’aplicació del Reglament 1836/93 del Consell, pel qual es permet que les empreses del sector industrial s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditories mediambientals.BOE núm. 45 (21.02.1996)

Reial decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció.BOE núm. 27 (31.01.2007)

Normativa catalana

Decret 115/1996, de 2 d’abril, de designació de l’organisme competent previst al Reglament CEE 1836/1993, del Consell, de 29 de juny, relatiu a auditories mediambientals i determinació de les actuacions per a la designació de l’entitat d’acreditació de verificadors mediambientals. DOGC núm. 2192 (10.04.1996)

Ordre MAH/122/2005, de 29 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental i es fa pública la convocatòria corresponent a l’any 2005 (codi de la convocatòria 03.07.05).DOGC núm. 4358 (7.04.2005)

Resolució MAH/1081/2008, de 27 de març, per la qual es fa pública la convocatòria d’ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental corresponent a l’any 2008 (codi de la convocatòria: 03.07.08).DOGC núm. 5111 (15.04.2008)


CLA (classificació). Indica la categoria a què pertany el residu (inerts, no especials i especials), d’acord amb la classificació establerta per la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

VAL (valorització). Cada abreviació indica diferents possibilitats de valorització aplicables en cada cas, ja siguin per a la comercialització, la reutilització o el reciclatge.

TDR (tractament i disposició del rebuig). Cada abreviació indica els sistemes òptims de tractament i de disposició del rebuig per a cada residu, ordenats de més a menys segons l’aplicació òptima.

Llista d’abreviacions

A) Classificació del residu

IN Inert NE No especial ES Especial B) Tractament i disposició del rebuig

T11 Deposició de residus inerts T12 Deposició de residus no especials T13 Deposició de residus especials T14 Deposició de residus en monoabocador T15 Deposició en dipòsit de terres i runes T21 Incineració de residus no halogenats T22 Incineració de residus halogenats T23 Incineració de residus sanitaris T24 Tractament per evaporació T31 Tractament fisicoquímic i biològic T32 Tractament específic T33 Estabilització T34 Esterilització T35 Oxidació humida C) Vies de valorització

V11 Reciclatge de paper i cartó V12 Reciclatge de plàstics V13 Reciclatge de tèxtils V14 Reciclatge de vidre V15 Reciclatge i reutilització de fustes V21 Regeneració de dissolvents V22 Regeneració d’olis minerals V23 Recuperació d’hidrocarburs V24 Reciclatge de substàncies orgàniques que no s’utilitzen com a dissolvents V31 Recuperació de teixits i òrgans animals V32 Recuperació de carnasses i serratges V33 Recuperació de productes alimentaris V41 Reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics V42 Regeneració d’altres materials inorgànics

V43 Regeneració d’àcids o bases V44 Recuperació de bateries, piles, acumuladors V45 Recuperació de cables V46 Recuperació de productes fotogràfics V47 Regeneració de productes que serveixen per captar contaminants V48 Recuperació de catalitzadors V51 Recuperació, reutilització i regeneració d’envasos V52 Recuperació de pneumàtics V53 Recuperació de medicaments V54 Reciclatge de tòners V55 Reciclatge i recuperació de vehicles fora d’ús V61 Utilització com a combustible V71 Utilització en la construcció V72 Utilització en bases asfàltiques V73 Utilització en la fabricació de ciment V81 Utilització en profit de l’agricultura V82 Utilització en explotacions ramaderes V83 Compostatge V84 Utilització per a rebliment de terrenys (restauració d’activitats extractives) V91 Utilització com a càrrega en altres processos.

CODIS DE VALORITZACIÓ, TRACTAMENT I CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS