ButII. Inst. Cat. Hist. Nat., 57 (Sec. Bot., 7): 23-34. 1989

INTRODUCCIO A L'ESTUDI LIMNOLOGIC DE LA LLACUNADEL TER VELL ( BAIX EMPORDA)

Xavier Quintana i Francisco A. Commn *'Rebut: gener de 1988

SUMMARYIntroduction to the limnology of Ter Veil lagoon (Baix Emporda , Catalonia, Spain)

Ter Vell is a small (0.8 Ha) and shallow (usually less than 1 m deep) lagoon lo-cated in one of the ancient Ter River mouths. A one year (biweekly samples) study wascarried out in 1984 to describe some limnological characteristics of the lagoon.

Conductivity varied between 1 and 39 mS/cm. It was 1-3 mS/cm higher in theSouth basin (closer to the sea) than in the North one. Maximum values were observedin autumn-winter and minimum ones in summer. Phosphorus concentrations were most ofthe year over 4 u.g-at P-PO;-/I. The highest concentrations (50 ^Lg-at/I) were observed insummer. Phosphorus concentrations from October to May were positively correlated to con-ductivity, while those from May to September were not. Oxydized dissolved inorganic ni-trogen was very low all the year round (less than 4 pg-at/I).

Phytoplankton assemblages were between 104 and 4.105 cells per ml mostly becauseNannochloris sp., which was overwhelming during all the year. Accompanying species wereMonoraphidium sp. pl., Actinastrum hantzschii, Dictyiosphaerium pulchellurn, Cyclotella kut-zingiana, Lepocinclis ovum and Ochromonas sp. pl. during summer, and Dunaliella sp., He-miselmis rufescens, Pseudopedinella pyriformis, Katodinium rotundatum and Oxyrrhis ma-rina during winter. The amount of chlorophyll a per cell was always very low (between 0,1and 2 pg per cell). During summer the most abundant zooplankters were Brachionus sp. pl.,Moina micrura, and Acanthocyclops g. vernalis. During the cold months Notholca squamu-la, Synchaeta sp., and Epiphanes brachionus were the most abundant. Maximum abundan-ces changed from 2,000 individuals/I in summer to 600 individuals/I in winter.

Ter Vell is an eutrophic lagoon with marked differences between chemical and bio-logical characteristics of different periods of the year. Two main periods can be distin-guished related to temperature. External factors, mainly freshwater and sea water inflows,also control the differences observed.

Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i dcl Baix Ter. c/. Sant Ramon, 40. 17257

Torroclla de Montgri. Girona.Departament d'Ecologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645. 08028Barcelona.

23

INTRODUCCIO

Els estudis de les llacunes costaneresde les costes de la Mediterrania occidentalhan evidenciat la intensa influencia cul-tural a la qual son sotmeses. Es pot afir-mar que el proces d'eutrofitzacio es coma-encara que en diferents graus- a toteselles. La causa fonamental d'aquesta eutro-fitzacio ha estat l'alteracio i la regulaciodels fluxos d'aigua que entren i surten dela Ilacuna. En alguns casos ha estat l'a-portacio de residus agricoles i industrials(albuferes d'Adra, Valencia, Alcudia, llacu-nes del delta de l'Ebre); en d'altres, la re-gulacio dels fluxos marins, amb l'oberturao tancament de canals de comunicacio(Mar Menor, s'Albufera des Grau) (LOPEZ,1983; COMIN, 1984; MIRACLE, 1984; PRETUS,1985; Ros, 1987).La llacuna del Ter Vell no ha escapat

a aquest proces generalitzat de transfor-macio. Representa un exemple d'eutrofit-zacio provocada per I'abocament d'aigUescontinentals a una llacuna en avancat es-tat de rebliment. Es tracta d'un ecosis-

tema sotmes a pressions externes i re-sul-ta illustratiu en comparacio amb altresllacunes costaneres de la Mediterrania.

AREA D 'ESTUDI

El Ter Vell es una llacuna costanerad'origen fluvial situada al sud de l'Estar-tit, al terme municipal de Torroella deMontgri (Baix Emporda). Antigament erala desembocadura del riu Ter. Aquest foudesviat segons un projecte de l'any 1792cap a la seva actual desembocadura, mesal sud, i el Ter Vell va quedar com un resi-du de l'antic curs del riu (PELLA, 1883;CAMPS, 1976).

El conjunt de la llacuna i els seus vol-tants inundables (fig. 1) ocupa una exten-sio de 23 ha, encloses entre les urbanitza-cions dels Salancs, al nord, i dels Griells,al sud. Te forma triangular, amb el seu cixmajor parallel a la linia de costa, de laqual esta separada per una duna litoralmolt baixa, de 100 m d'amplaria, que per-met l'entrada d'aigua quan es produeix un

FIG 1. Planol de situacio (A, B) i cntradcs d'aigua dolca al Ter Vell (C) amb cis dos punts de mos-trcig, N a la cubeta nord i B a la cubeta sud. Fletxes de trac continu, aigdes do regadiu o pluvials:flctxcs dc trac discontinu, aigdes residuals.

24

temporal de llevant. Pel vertex oest des-emboquen els canals provinents de la pla-na torroellenca, que hi aporten l'aiguadolca (fig. 1).La vegetacio helofitica es composta ma-

joritariament per Phragmites australis ssp.australis amb algunes taques de P. austra-lis ssp. isiacus, que destaquen del conjuntper la seva major alcaria.

El mantell de P. australis ha guanyatterreny durant els darrers anys i actual-ment arriba a ocupar el 85 % de la super-ficie d'aigua lliure que hi havia 1'any 1960(fig. 2; taula I). Actualmcnt, nomes restendues cubetes, de 0,8 ha de superficie d'ai-gua lliure, connectades entre si per zonesmenys profundes i inundades intermitent-ment, cobertcs de vegetacio.

El Cons de les dues cubetes, constituitper una capa gruixuda de sediment limic,es uniforme i sense relleus. El nivell mesalt d'aigua s'assolcix a la cubeta sud, a lapart mes propera al mar, i no arriba als2 m; a la cubeta nord els nivells maximsson de 70 cm.

MATERIAL I METODES

Es varen prendre mostres d'aigua (duesmensuals) entre febrer de 1984 i gener de1985, a uns 15-20 cm de profunditat, a dospunts de la llacuna corresponents a lesdues cubetes, nord i sud (fig. 1). Se sepa-raren parts aliquotes de les mostres perdeterminar-ne la conductivitat, 1'alcalini-tat, les concentracions de nitrogen inorga-nic dissolt (nitrits i nitrats), de fosforreactiu soluble (fosfats) i de pigments del

Tnui.n I. Canvis en la superficie d'aigua lliure

del Ter Vell des de 1960, segons mesures de ma-

pes i fotografia aeria.

AnySuperficie (ha)d'aigua lliure

No d'aigua lliurerespecte a 1960

1960 5,3 100

1968 3,2 60

1973 3,3 62

1980 1,2 22

1987 0,8 15

Superficie inundable amb vegetaci6

Superficie d-aigua lliure

Camps de conreu i eras

a

i

FIG. 2. Evoluci6 do la superficie d'aigua lliure alTer Vell els darrers 27 anys, obtinguda a partirde fotografies aeries.

25

P

T T-F M A M J J A S 0 N D G

Fic. 3. Variacio de l'evaporacio potencial total(E) i de la precipitacio (P) mensuals, en mm, aI'Estartit durant 1 epoca de mostreig (segons J.Pascual).

fitoplancton. Els metodes de fixacio i deconservacio de les mostres i de les ana-lisis dels diferents parametres esmentatsfiguren a MARGALEF et al. (1977).

S'estimaren quantitativament les pobla-cions planctoniques, mitjancant el micros-copi invertit, despres de la seva sedimen-tacio (10 ml dc mostra per al fitoplancton;filtrat de 10 1 de mostra a traves d'unamalla de 50 Am per al zooplancton.

RESULTATS

1. Regim hidrologic

A la figura 3 es presentee els valorsmensuals de pluja i evaporacio potencialmesurats a l'estacio meteorologica de 1'Es-tartit durant 1'epoca de mostreig. El ba-lanc anual es negatiu (550 mm), i mes hoha de ser a la llacuna si es tc en compteque l'evaporacio potencial es un valor teo-ric que esta per sota de 1'evapotranspira-ci6 real de Hoes rics en plantes helofiti-ques, que arriben a evaporar fins a 4 1/mzen dies de forta insolacio.

Al Ter Vell hi ha, en primer floc, unaaportacio continua d'aigua dolca que pro-

E11 Im

S0D

FiG. 4. Variacio del nivell de la ]lacuna, en cm,respecte al nivell mitja del mar a l'Estartit. Lesfletxes cap a dalt indiquen entrada d'aigua demar; les flctxes cap a baix indiquen cis dies quela Ilacuna es va buidar artificialment (dades nopublicades de M. Martinoy).

F M A M J J A S 0 N D G

FiG. 5. Variacio de la conductivitat, en mS/cm,

durant 1'epoca de mostreig; les fletxes indiquen

cis dies que hi hagud temporal de llevant. Livia

continua, cubeta nord; Iinia discontinua, cubeta

sud.

ve del conjunt de canals de regadiu que

hi desemboquen pel vertex oest ( fig. 1).A 1'hivern, a tries, hi entra aigua de marsuperficial quan hi ha temporals de lle-

vant ( I'any 1984 foren especialment inten-

sos els temporals dels dies 5, 9 i 11 do no-vembre; figs . 4 i 5). Als mesos d'estiu, dos

26

canals abocaven a la llacuna aigiies resi-duals (fig. 1). Tambe hi hagueren durantaquest any abocaments aillats d'aigua re-sidual quan es produien perdues a la de-puradora de l'Estartit, situada al costat dela Ilacuna, que afectaven sobretot la cu-berta nord, mes interior i mes propera ala depuradora.En les condicions mes habituals no hi ha

flux de la llacuna cap al mar, per la qualcosa Ics perdues d'aigua es poden produirnomes per la filtracio subterrania i perevapotranspiracio; aquesta es logicamentmes important a l'estiu, quan hi ha majorradiacio solar junt amb una intensa activi-tat biologica, i a 1'hivern, quan bufa fortla tramuntana. Ocasionalment i de formaartificial es produeix un flux d'aigua de lallacuna cap al mar, quan les pluges i elstemporals de llevant inunden el tros deplatja que separa el Ter Vell del mar. Ales-hores s'obre una rasa a la lfnia de costaque buida la platja inundada. D'aquestamanera es buida tambe una mica la llacu-na (fig. 4), pero la sortida es tanca de se-guida de forma natural per diposit desorres. El mateix succeeix.de forma natu-ral quan la llacuna es massa plena i so-b reix.Durant el periode d'estudi succei un fet

molt poc coma: els primers dies de generde 1985, a causa de les temperatures extre-mamcnt baixes, la superficie de la llacunava quedar totalment glacada.

2. Parametres fisics i quimics

Els increments de la conductivitat (fi-gura 5) reflecteixen les intrusions marinesque es donaren al llarg de l'any. En epo-ques de calma, la conductivitat disminuiaprogressivament a causa de l'aportaciod'aigua dolca pels canals d'alimentacio. Laconductivitat va ser sempre inferior a lacubeta nord (entre 1 i 30 mS/cm), mesallunyada del mar, que a la cubeta sud(entrc 1,35 i 39 mS/cm), encara que ten-dia a igualar-se sobretot a 1'estiu.

Els valors d'alcalinitat (fig. 6) eren sem-pre molt elevats als dos punts de mos-treig, normahnent propers a 4-5 meq/1,amb maxims de mes de 7 meq/1 (7,7 meq/1,cl 25-1-85, a la cubeta sud). A la cubeta sudl'alcalinitat s'apropava als valors normalsa 1'aigua de mar quan hi havia hagut rc-centmcnt una intrusio marina important(7-10-84, 10-12-84).

F M A M J J A S 0 N D G

Fi(;. 6. Variacio anual de 1'alealinitat, en meq/I.Linia continua, cubeta nord; linia discontinua,cubeta sud.

La concentracio de fosfor reactiu solu-ble era molt alta, sempre superior a 1 ^tg-at P-PO4/l i normalment es trobaven valorsper sobre de 4 p,g-at/l. No hi havia difercn-cies significatives entre les dues cubetes,pero generalment es trobaven valors mesalts a la cubeta nord. Si que s'observava,en canvi, un comportament diferent delfosfor segons 1'epoca de l'any. A 1'estiu,s'observaren els valors mes alts (el valormes baix registrat va ser de 12,16 ^tg-at/la ]a cubeta sud, el 23-6-84; el maxim fou de48,3 Lig-at/l a la cubeta nord, el 18-8-84).L'augment es va iniciar el juny i el maximva ser el juliol i agost, quan hi hague unaaportacio important d'aigua pels canalsd'aigiies residuals. A I'hivern la concentra-cio de fosfor era molt inferior (entre 2 i9 ^Lg-at/1) i nomes va augmentar quan va-ren esdevenir-se els temporals de llevant(fins a 14,66 ^Lg-at/l, el 24-11-84, a la cubetasud). A la cubeta sud les concentracionsde fosfor estan correlacionades positiva-ment i significativa amb ]a conductivitatdurant el periode de tardor i hivern, laqual cosa no succeeix amb les dades delsmesos de primavera i estiu (fig. 8).Les concentracions de nitrogen inorganic

oxidat dissolt (fig. 9) eren molt baixes du-rant tot !'any (maxim de N-NO3: 1,35 ^tg-at/1, el 12-5-84; maxim de N-NO,: 1,53^tg-at/1, el 3-3-84, ambdos a la cubeta sud),principalment a 1'estiu (sempre per sota

27

F M A M J J A S 0 N D G

FIG. 7. Variacio anual de la concentracio de fos-for reactiu soluble eu ixg-al P-PO/l. Linia conti-nua, cubeta nord; Ifnia discontinua, cubeta sud.

de 0,5 µg-at/1, tant de NO2 com de N03)-No es varen fer analisis sistematiques d'a-moni durant l'epoca de mostreig, pero lesanalisis fetes en epoques posteriors indi-quen que la concentracio d'amoni es supe-rior (13,29 tg-at N-NH4/1 a la cubeta sudi 33,29 tg-at/l a la nord, el juliol de 1986;10,76 µg-at/1 a la cubeta sud i 17,125 µg-at/1 a la nord, el setembre del mateixany).

3. Fitoplancton

A la figura 10 es representada la varia-cio anual de la concentracio de fitoplanc-ton. El nombre de cellules per millimetre

5 10 20 30 40 50)g-at P P04' / l

FIG. 8. Rclacio entre ]a conductivitat i la con-centracio de fosfor reactiu soluble segons I'epocade 1'any. Quadrats: cubcta nord; ccrcles: cubctasud; en negre, mostreigs entre octubre i maig;en blanc, entre juny i setembre. Rectes: I, cor-relacio (r=0,65, ps.Ol) a ]a cubeta sud a I'hivern;2, correlacio (r=0,40, no significativa) a la cubetanord a 1'hivern; 3, correlacio (r=-0,50), no signi-ficativa) a la cubeta sud a 1'estiu; 4, correlacio(r=-0,64, ps.01) a la cubeta nord a I'estiu.

2,0

1,5

1,0

0,5

QO

FIG. 9. Variacio anual de la concentracio denitrats i nitrits en F'g-at N / 1. Linia continua, cu-beta nord; linia discontinua , cubeta sud.

28

F M A M J J A S 0 N D G

FIG. 10. VariaciO anual de la conccntracio de fi-toplancton, en cols./ml Linia continua, cubetanord; linia discontinua, cubeta sud.

era molt mes alt a l'estiu, amb maximsde 4,1 x 105 col./ml a la cubeta sud,11-9-84, i de 3,4 x 105 col./ml a la nord, el4-8-84. A 1'hivern el nombre de cellules eramolt menor (entre 1 i 6 x 104 col./ml),pero les poblacions augmentaven notable-ment quan es produien forts temporalsde llevant (entrc 6 i 8 x 104 col./ml, elnovembre i desembre, epoca en que elstemporals Toren especialment forts). Lestres fases distingibles -estiu, hivcrn, tem-porals- es corresponen amb les que apa-rcixen a la grafica de les variacions esta-cionals de la concentracio de fosfor reac-tiu soluble (fig. 7).

Cels/ml

FIG. 11. Relacio entre les concentracions de clo-rofilla a i de fitoplancton durant I'epoca de mos-treig. Cercles, cubeta sud; quadrats, cubeta nord.

La quantitat de clorofilla a per cellula,quocient entre les concentracions de clo-rofilla a i de cellules, oscil•lava entre 0,1i 2 pg/col. (fig. 11). Aquests valors, relati-vament baixos, son normals si hom to encompte la grandaria de les especies de fi-toplancton que poblen la llacuna (mes del60 0;o de les cellules tenon la dirnensiomajor inferior a 5 p,m). L'fndex de pig-ments D4 30/D6.5 era scmpre baix, oscillavapoc (entre 1,40 i 2,75 durant tot 1'any alsdos punts de mostreig) i les seves varia-cions no mostren correlacio amb la con-centracio de clorofilla a).Poblen la llacuna especies curihalines,

tipiques d'aigbes salobres, amb fluctua-cions frequents de salinitat i eutrofiques.A la figura 13 cs representa 1'abundanciarelativa dels diferents grups taxonomicsmajors. En total s'identificaren 159 espe-cies; els grups mes representats quant anombre d'especies varen ser les clorofi-cies (53 especies) i les diatomees (40 es-pecies). Les cloroffcies tambe varen serdurant gairebe tot I'any la classe mesabundant als dos punts de mostreig. L'es-pecic mes caracteristica per la seva abun-dancia i per la seva presencia al llarg detot 1'any va ser una clorococcal del genercNannochloris, que descnvolupa poblacions

29

4 -1

3

2 '1

1 -

F M A M J J A S 0 N D G

Fir. 12. Variacio anual de l'index de diversitatdel fitoplancton en bits per individu. Linia con-tinua, cubeta nord; linia discontinua, cubeta sud.

molt denser durant tot dany. Els maximsforen a l'estiu (1,5 X 105 eel./ml a la cube-ta sud, 1'1-9-84) i a l'hivern, quan els tem-poral, de llevant augmentaven ]a salinitati la concentracio de nutrients mitjancantla barreja del sediment (1,4 x 105 eel./mla la cubeta sud, els dies 10-12-84 i 27-12-84).

Les especies acompanyants eren dife-rents segons l'epoca de l'any i es podendistingir clues epoques ben marcades: d'ai-giics calides (entre maig i setembre) id'aigi.]es fredes (entre octubre i maig).

A1s mesos calids eren nombroses altresespecies de clorococcals, principalmentMonoraphidium rninutum que arribava aser l'especie mes abundant quan la salini-tat era minima (1,6-1,8 x 105 eel./ml a lacubeta nord, entre agost i setembre). Tam-be M. griffithii, M. contortion, Actinastrunthantzschii, Dictyosphaerium pulchellum,

Crucigenia tetrapedia, Didvntocvstis planc-tonica i D. inermis desenvolupaven pobla-cions nombroses durant aqucsta epoca.

Diferents euglenals, encara que escasses,representaven per la scva grandaria unapart important de la biomassa del fito-plancton. Les especies mes comunes enaquesta epoca eren Lepocinclis ovum, L.playfairiana, Cryptoglena pigra, Trachelo-inonas volvocina i Euglena variabilis. Al-gunes especies de diatomees (Cyclotellakiitzingiana, Fragilaria construens var. ven-ter, Synedra affinis, Navicula cincta, Ba-cillaria paradoxa i Nitzschia palea) erentambe molt abundants a l'estiu. A la cu-beta nord, a causa de la seva menor pro-funditat, hi apareixien mes diatomces ben-toniques.

Altres especies comunes a l'estiu erenSpermatozopsis exsultans, Cryptomonasovata, C. erosa, Chroomonas nordstediiii diverses especies del genere Ochromonas.Les xantoficies apareixien sempre en es-cas nombre i nomes a la primavera i al'estiu. Les especies principals eren Ophio-cytum capitation, Centritractus ellipsoi-deus i Tetraplektron acutum.A finals de l'estiu es desenvolupaven

cianoficies, principalment de les especiesMerismopedia minima i Chroococcus mi-nor.

Als mesos (reds rarejaven totes Ics es-pecies de clorococcals exceptuant Nan-nochloris sp., i apareixien moltes volvo-cals, com Dunaliella sp., Pedinomonas tni-nutissima, Carteria sp. pl. i Chlastydomo-nas sp. p1. Altres especies comunes a I'hi-vern eren Hemiselinis rufescens, Pseudo-pedinella pyriforme, Ochromonas sp. p1.,Euglena proxima, Thalassiosira fluviatilis,Navicula incerta i Atnphiprora alata.A finals d'any, l'entrada d'aigua de mar

va causar canvis notables en ]a composi-cio especifica. En aquests temps aparei-xien noves especies d'aigi.ies mes saladesi marines. Els dinoflagel•lats es varen con-vertir en la classe mes abundant i eren re-presentats principalment per l'especie Ka-todinium rotundatum, amb mes del 90 0/0del total d'algues presents (4,5 x 10' cel./nil a la cubeta sud, cl 25-1-85). Hi aparci-xicn tambe altres dinoflagellats com Oxv-rrhis marina, Glenodiniutn sp. i Peridi-nium Sp.Tambe son tipiques d'aquesta epoca Na-

vicula spicula, Pvramintonas orientalis iles altres especies d'hivern ja citades.

Les diatomces eren molt nombroses a

30

dava entrc 2 i 4 bits per individu, peroarribava a ser inferior a 1 durant el pe-riode dels temporals.

0 Euplenalcs Crisoficies

u Cloroficies Criptoficies

® Diatomens M Dinoflagel. hats

n %antoficic:: Ci anofici es

FIG. 13. VariaciO anual do la composicio (per-ceptual ) del fitoplancton del Ter Vell.

la prihnavera i a la tardor a causa del crei-xement massiu de Thalassiosira nana (1,8

x 10, cel./ml a la cubcta sud, el 24-11-84)i d'algunes diatomees bentoniques comNavicula crvptocephala i la scva varietalh'erteta, N. gregaria, N. salinaritvii, N. pyg-illaca i Nitzschia frustuhtt.

L'indcx de diversitat de Shannon-Wea-ver (lift. 12) variava estacionalment i dis-minu'iaquan hi havia canvis cn les carac-teristiqucs de l'aigua. Generalment, quc-

4. Zooplancton

Les comunitats de zooplancton retin-gudes a la malla de 50 µm es componienbasicament de rotifers i crustacis. Hi ha-via una Clara diferencia en la composicioespecifica entre les poblacions que colo-nitzaven la llacuna a l'epoca estival (maig-setembre) i les que l'ocupaven a 1'epocafreda (octubre-maig).A 1'estiu predominaven els rotifers del

genere Brachionus: B. calyciflorus f. atn-phiceros (maxim de 626 en 10 1 a la cubetasud, el 15-9-84), B. plicatilis (15.440 en 10 1a la cubeta sud, el 23-6-84), B. angularis(2.053 en 10 1 a la cubeta nord, el 23-6-84)i B. quadridentatus (45 en 10 1 a la cubetasud, el 26-5-84), junt amb el depredadorAsplanchna intermedia (64 en 10 1 a lacubeta sud, cl 15-9-84).

Els crustacis hi eren presents en menorquantitat d'individus i d'especies. Moinanticrura i Ceriodaphnia sp. eren les espe-cies de cladocers que apareixien a 1'estiu.Acanthocyclops g. vernalis representavaels copepodes encara que generalmenteren formes juvenils (nauplius i copcpo-dcts) i hi havia molt pocs individus adults(maxim de 34 en 10 1 a la cubeta sud, el23-6-84; els altres dies no mes de 2 adultsen 10 1). Els ostracodes eren molt escas-sos i durant 1'estiu nomes es trobaren for-mes juvenils.

Els rotifers abundants a 1'hivern eren es-pecies dels generes Colurella -C. colurus(115 en 10 1 a la cubeta nord, el 18-3-84)i C. adriatica (344 en 10 1 a la cubeta nord,el 25-1-85)- i Testudinella -T. patina (88en 10 1) i T. clypaeata (776 en 10 1, ambdosa la cubeta sud, el 3-3-84). Tambe Nothol-ca squamula (6.568 en 10 1 a la cubctanord, el 27-12-84), Syrtchaeta sp. (4.747 en10 1 a la cubeta sud, el 4-2-84), Epiphanesbrachionus (388 en 10 1, el 10-12-84) i Bra-chionus calyciflorus.Acompanyaven aquests rotifers els cla-

docers Chydorus sphaericus (100 indivi-dus en 10 1, cl 18-3-84, a la cubcta nord)i Simocephalus exspinosus, el copepodeDiacvclops bicuspidattts i la seva subspe-cie odessanus -tambc, com a 1'estiu, hipredominaven les formes juvenils- i, oca-sionalment, l'ostracode Strandcsia sp.

31

Alguns rotifers com Keralella quadrata,K. cochlearis, Lepadella ovalis, i Platyasquadricornis apareixien a la primavera ia la tardor, sempre en molt baixa concen-tracio.A 1'epoca dell temporals es va observar

la presencia d'algunes especies de cope-podes tipiques d aigues mes salades, coinel calanoide Acartia clausii i algun cope-podet d'harpacticoidc.

L'index dc diversitat del zooplancton vavariar entre 0,56 i 3,95 bits per individu.Les variacions de la diversitat eren menysfrequents pero mes amples quc les ques'observaven en el fitoplancton.

DISCUSSIR

Les caracteristiques de les aigues d'ali-mentacio del Ter Vell, l'escassa circulaciode 1'aigua i la poca profunditat de la lla-cuna han causat un augment del seu graud'eutrofia, afavorint l'acumulacio de sedi-ment organic i anaerobi en el fons i acce-lerant el proces de rebliment de la Ilacu-na. L'expansio del canyissar (fig. 2) coin-cideix amb 1'inici dels abocaments d'ai-gues residuals a la llacuna, provinents deles urbanitzacions dels voltants -inicia-des l'any 1965-; de l'antiga depuradorade l'Estartit -construida l'any 1965 i queabocava directament a la llacuna- i, pos-teriorment, de les perdues de la nova de-puradora -en funcionarnent des de l'any1975. L'expansio del canyissar s'ha alen-tit els darrers anys (1980-1987, fig. 2) pos-siblement a causa de la reduccio dels abo-caments d'aigiies residuals i de la majorprofunditat de lcs zones d'aigua lliureque encara resten.

Les diferencies en el regim hidric deter-minen 1'existencia de dues epoques clara-ment diferenciades, festival (maig-setem-bre) i la hivernal (octubre-maig).A 1'estiu falten completament els tem-

porals i s'incrementen les aportacions d'ai-gi es residuals, amb la qual cosa augmen-ta la concentracio de fosfor reactiu solu-ble (fig. 7) i desaparcixen els compostosoxidats de nitrogen (fig. 8). Les condicionsambientals son aptes perque hi hagi unaimportant desnitrificacio, que no ha es-tat comprovada en aquest cas, pero quees produeix en ambients similars (VALIE-LA, 1984). Durant aqucsta epoca hi ha un

proces d'acumulacio de materia organicai de nutrients no mineralitzats al sedi-ment.A 1'hivern, les aportacions de nutrients

pels canals d'alimentacio son molt me-nors encara que els valors de fosfor con-tinuen essent alts. Els temporals aportenaigua marina i per turbulencia es remenael sediment de la llacuna. S'afavoreix aixiel pas de materials dipositats en el fonsanoxic a l'aigua lliure, on poden ser oxi-dats i, probablement, afavoreixen tambela difusio del sediment a l'aigua lliure, jaque l'aigua que entra es marina i, pertant, amb baixa concentracio d'clementsnutritius comparada amb l'aigua intersti-cial del sediment. Per aixo, la concentra-cio de fosfor a les aigues superficials touna correlacio positiva amb la conductivi-tat durant els mesos freds. La correlacioinversa entre ambdos parametres durantels mesos calids, encara que sigui de mesbaixa significacio, podria tenir explicacioen el proces de remineralitzacio de mate-ria organica dipositada en sediments re-ductors que es frequent a l'estiu en aquesttipus d'ambients (NixoN, 1982).Tant l'entrada d'aigua residual, a 1'es-

tiu, corn 1'entrada brusca d'aigua de mar,que remena el tons, a l'hivern, creen unasituacio de caractcristiques distrofiquesi un ambient fortament reductor a pro-funditats minimes, com ho demostra lafalta de compostos oxidats de nitrogen i elfct que la relacio NO3/PO4 es sempre in-ferior a 1. El caracter puntual dels tem-porals i, per tant, dels canvis de salinitates un factor mes d'inestabilitat que afavo-reix les especies oportunistes. Aquests can-vis es reflecteixen en descensos dels indexsde diversitat del zooplancton i del fito-plancton, en aquest ultim de forma mesacusada per la resposta mes immediatade les seves poblacions als canvis delsfactors ambientals fisics i quimics. L'espe-cie predominant del fitoplancton, Nanno-chloris sp., s'ha citat com a especie tipi-ca d'aigues distrofiques, amb abundantmateria organica, i riques en compostosreduits de nitrogen, com amoni i urea,els quals utilitza com a font de nitrogen(BOUTIERE et al., 1982), i resisteix tambevalors alts de salinitat.La concentracio tan baixa de compostos

oxidats de nitrogen dissolt contribuiria aatorgar-li el paper d'element limitant delcrcixcment del fitoplancton. Falten, pero,cianoficies fixadores de nitrogen gasos,

32

C^ll,^ IL C^nnparacio de difercnts paramctres indicatiu, del graze d'cutrotia a difercnts ]lacunescustancres do la Mcditcrriinia.

!1.8-Clt !I.8-AIP-POI 11 N.NOII.13

µg-atN-NH,/l Fitopl. eel/ml mg chl a/m'

Tcr Vell 1,07 - 48,33 0 - 1,35 7,69 x 10' - 4,15 x 105 5 - 89Albut. Valencia (I) 1 - 50 0 - 1,5 2,0 x 105 - 2,5 x 106 200 - 800Sakes (2)'' 0,05 - 1,2 0,1 - 1,5 1,0 x 105 - 2,0 x 105 3 - 10Encan^^issada (2) 0,25 - 4 0 - 27 2,5 - 68 1,3 x 10' - 2,7 x 106 6,9 - 164Tancada (3) 0,05 - 1,2 0 -16 0,5 - 50 6,64 x 10' - 1,3 x 105 2,2 - 43Buda (3) 0,01- 2 0 -11 4,0 x l OZ - 2,5 x 105 1,5 - 24Adra (4) 0,01 - 0,33 0,25 - 2,42 4,7 x 1(1' -1,24 x 10; -Sant Llorenc (4) 0,05 - 0,52 0,1 - 60 2,0 x 10' - 6,6 x 10° -Es Graze (5) 0,05 - 11 0,4 - 2,45 5,0 x 10' - 3,5 x 106 8,7 - 241

(1) Mitz^^cl.i: (1984); (2) Bou^rli:Ke el al. (1982); (3) Co^^ti^ (1984); (4) Dadcs personals ineditcs i do L6-n (1983); (Sl PKI:^rt^s (1985). '° Nomes dadcs do jury a no^^embrc do 1980.

molt abundants a altres Ilacunes costane-res (Co^ti^;, 1984; MIRACLE et al., 1984) quces veurien afavorides per la falta de nitro-gen inorganic dissolt combinat.

L'esistencia de dues epoques ben dife-rcnts des del punt do vista hidrologic. esreflecteiz en les comunitats planctoniques,principalment en el zooplancton , que perla scva major inercia es indiferent alsruwis petits. Les especies dominants-semprc caracteristiques d'aigties mollcutrofiques- son diterents a les dues epu-qucs ( a I'estiu , Monorapl2idiunt ntiruttztmi Fragilnria construerts var. venter al fito-plancton , Brnchionus cutgttlarls i B. pli-ralilis al zooplancton ; a 1'hivcrn, Katodi-rriunt r^oturuirtturit, HerrtiseLttis rttfescensi Thulassiosira rruna al Citoplancton , Notol-ca sc^uunu + la i S^^rtchacta sp. al zooplanc-t^n. Nomes Nanrtocltloris sp. cs abundantctut-anl lot 1'an^'.

AI litoplancton , darrera aquestes espe-cies mcs abundants , s'hi observa com em-mascarat cl que podria ser el seu cicleanual en condicions mes estables, amb lapreseneia d 'alguncs especies predominantsen altres llacunes costaneres ( C9LJON,1983; Conti , 1984) quc aqui passes a se-gos terme r a la Primavera i la tardor pro-liferen Ies diatomees , que son substitui-des a 1' estiu per diterents especies de clo-rucoccals ( Monoraphirliutn contortunr,Die/^^ospltaeritnn pulchellunt ). A finalsd'estiu apareixen les cianoficies ( Meris-

ntopedia minima) abans del boom tardo-renc de diatomees. A 1'hivern son abun-dants algunes volvocals (Duttaliella sp.,Cltlarttydotnonas sp.) i, si la salinitat esmolt alta, dominen els dinoflagel•lats (Gle-nodirrium sp.), alguns dels quals son ca-racteristics d'aigiies riques en materia or-ganiri (Oxvrrhis rnarina). Hi fatten, encanvi, algunes especies tipiques en altresllacunes coslaneres, com les cianoficies fi-xadores de nitrogen atmosferic o, entrecl zooplancton, el copepode Calanipedaaquae-dulcis, tot i que els nivells de sali-nitat son els adequats per a aquestes es-pecies. L'explicacio de la falta d'aquestesespecies requeriria un estudi detallat.

Els valors comparats de difercnts para-metres indiquen un avan^at proces d'eu-trofitzacio al Tcr Vell, tinicament superatper I'albufera de Valencia (taula II). Elpetit volum d'aigua del Tcr Vell i la limi-tacio de 1'intercanvi amb el mar accentuenel caire d'ecosistema desviat per accionsalienes a les caracteristiques d'un ecosis-tema aquatic costaner.

AGRAYMENTS

A M. Martinoy per la col•laboracio enla recollida de mostres i 1'elaboracio dedadcs. A J. Pascual per permelre disposarde les dadcs climatologiques. A la CICYT(programa 16/84.C02.02).

33

BIBLIOGRAFIA

Bovinim., H. 1982. Eflct d'una crisis dystrophique

clans l'etang de Salses-Leucate. Oceanologica

Acta, 4 (supp.): 231-242.C:1LJOS, A. G. 1983. Brakish-water phytoplankton

of the Flemish lowland. Developments in Hy-

drobiologie, 18: 272 pp.Cnnu's, J. 1976. El Ter. Destino. Barcelona.

CoMIX, F. A. 1984. Caracteristicas fisicas, quimi-

cas y fitoplancton de las lagunas costeras En-

canizada, Tancada y Buda (Delta del Ebro).

Oecologia aquatica, 7: 79-157.

Loi>i:z, P. 1983. Aguas salinas epicontinentales pro-

ximas a la costa mediterrdnea espanola. Estu-

dio del medic. Tesis doctoral. Untvcrsidad de

Barcelona.M1RG:LLEF, R. 1977. Limnologia de los embalses es-

panoles. Ministcrio de Obras Publicas. Madrid.

Miiztci.e, M. R. 1984. I-Ictrro^ecncidad cspacial do

las comunidadcs Iitoplanctonicas de la Albutc-

ra de Valencia. Lintnetica, 1: 20-31.

Ntxox, S. W. 1982. Nutrient dynamics, primary

production and fisheries yields of lagoons.

Oceanologica Acta, 4 (suppl.): 357-371.

PEm.t.:x, J. 1883. Historia del Ampurdatt. Tasso y

Serra. Barcelona.Pe i:Tus, J. 1985. Limnologia de l'Albufera d'Es

Grau (Menorca). Aportacions a l'estudi del cicle

anual. Tesi de Llicenciatura. Universitat de

Barcelona.Ros, J. D. 1987. El Mar Mcnor: fisiografia y biota

acuatica de una laguna hipersalina y su evolu-

tion reciente. En: Bases cietttificas para la pro-

teccidn de los ltumedales en Espana 237-256.

Real. Acad. Cienc. Exactas, Fisicas y Natura-

les. Madrid.V yt.IEi:v, I. 1984. Marine ecological processes.

Springer. New York.

34