Embed Size (px)
DESCRIPTION
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya 1994-2010.
Citation preview
L’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) és un projecte iniciat l’any 1994 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. El seus objectius principals són:
• La recerca
• La documentació
• La difusió
• La restituciódel patrimoni
etnològic català
ELS DOS EIXOS DIRECTORS
La recerca aplicadaEntenem per recerca aplicada la que s’orienta a l’acció social i cultural. En aquest sentit, les iniciatives patrimonials donen resposta a interessos col·lectius lligats al desenvolupament local, a la cohesió social i a la reafirmació de les identitats territorials.
La cooperació i el treball en xarxaTreballar conjuntament amb les entitats (museus, centres d’estudi, associacions culturals, universitats...) que treballen amb el patrimoni etnològic en els àmbits de la recerca i de la dinamització sociocultural.
ELS PROGRAMES DE RECERCA
Des de l’any 2000 els programes de recerca desenvolupats per l’Inventari tenen una orientació territorial destinada a l’acció social i cultural, i busquen l’establiment de relacions de col·laboració entre les entitats que treballen sobre el patrimoni etnològic i l’entorn universitari. Amb aquesta filosofia s’han realitzat 118 programes de recerca i 10 més estan en el procés de treball.
Les temàtiques tractades abasten des dels temes clàssics relacionats amb l’àmbit rural català, passant per estudis de família, d’alimentació, d’habitatge o d’etnomusicologia, fins a temàtiques més noves com l’anàlisi del paisatge, la festa contemporània o els aspectes culturals de la industrialització, i recullen tota la complexitat social, cultural i territorial catalana.
ELS PROGRAMES DE RECERCA
• Recerca anàlisi. Programes de recerca que afronten de forma aprofundida i exhaustiva un objecte d’estudi concret en un marc geogràfic delimitat dins del territori de Catalunya, estructurats en diferents fases, com ara el treball de camp, el recull sistemàtic de materials i dades, etc. Es desenvolupen en un termini de temps no superior a tres anys naturals i han de donar com a resultat final un estudi monogràfic.
Modalitats:
• Recerca documentació. Programes de recerca que es
desenvolupen en un termini de temps no superior a un any, destinats exclusivament a l’inventari i la catalogació de col·leccions, grups i béns culturals que formin part del patrimoni etnològic.
• Beques. Convocatòria anual per a la concessió de beques per a la realització de treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya. Van destinades a persones físiques i la durada no és superior a un any. Fins a l’actualitat se n’han realitzat 506.
ELS PROGRAMES DE RECERCA (1a fase: 1994 – 1999)
1. Rumors contemporanis: diacronies, sincronies, estratègies2. Cultures en contacte a la Catalunya actual: estratègies d’afirmació i negociació col·lectiva d’identitats col·lectives a través de les músiques populars urbanes 3. La cultura del foc al Pirineu català: inventari etnològic, arqueològic i històric; realització de material audiovisual i dinamització de grups locals4. Espais de la memòria. Llocs, símbols i referents a la comarca del Bages5. Programa Pallars de recerca sobre el patrimoni etnològic6. Gavarres: memòria i futur7. Inventari del Patrimoni Etnològic del Priorat8. Anàlisi de la cultura fluvial i propostes de desenvolupament entorn a l’Ebre català9. Inventari del patrimoni etnològic del Montseny 10. Estratègies de producció al Montsec davant la futura creació del parc natural11. Inventari, classificació i caracterització dels productes alimentaris i receptes de diferents comarques de Catalunya12. El patrimoni maritimopesquer de la Costa Brava13. Terrisser de Rialp: Joan Alart i Capmajó14. Inventari del fons Joan Lluís Pallarès15. Mestres d’aixa a Tortosa: el senyor Isaïas Vilàs Panisello
1 2 11
3
4
5
6
7
8
9
1012
15
13
14
Recerques d’abast local o comarcal
Recerques d’abast nacional
IPEC-Documentació 1. L’explotació del bosc i el transport fluvial de la fusta 2. Memòria revelada 3. Inventari i documentació de la col·lecció de guarniments del Mas Colomer (Taradell) 4. Estudi dels jocs populars/tradicionals al terme municipal de Tàrrega 5. L’arquitectura de l’aigua. Inventari del patrimoni arquitectònic vinculat al riu Ter (Salt i Bescanó) 6. Inventari d’instruments, tècniques, processos i centres de producció tèxtils a la Vall d’Aran 7. Inventari i documentació de la col·lecció de cistells del Mas Colomer (Taradell) 8. El fons d’imatges Nicolau Coma i Llitjós 9. Estudi dels jocs populars/tradicionals a la comarca de l’Urgell: la vall del Corb10. Catalogació del fons fotogràfic Xiquets de Tarragona (1926-1951)11. Estudi dels jocs populars/tradicionals a l’Urgell: la vall del Sió i els municipis del pla12. Inventari d’eines relacionades amb la producció de blat i vi a la Segarra13. Els caramellaires de Cassà de la Selva14. Les veus del suro: la vessant forestal15. La indumentària tradicional a Jesús16. Inventari del patrimoni moble del Museu Viu – Casa Bringué de Ginestarre 17. Inventari de la col·lecció de figures de l’Associació de Pessebristes de Mataró18. Transcripció del recull de llegendes del Ripollès compilat per Josep Ribot i Calpe l’any 192619. La festa major de Vilafranca del Penedès: 300 anys de tradició20. Elaboració de l’inventari del fons Dr. Martí Casal (metge rural a la Vall d’Aro, Baix Empordà)21. Obra d’oller. L’obrador i la producció terrissera del ollers a la Selva del Camp22. La destil·leria Montal de Manlleu. Un fons del Museu Industrial del Ter23. Les arrels del Mont. Inventari del patrimoni etnològic de la Mare de Déu del Mont i rodalia24. El procés d’industrialització a la Sénia25. Treball pagès i gestió social en un espai agrari amenaçat: els Horts del Barceloní de Tàrrega26. Àmbit domèstic i vida quotidiana en el medi rural de la Segarra27. L’aigua i les formes de vida al secà: emmagatzematge i aprofitament de l’aigua a Castelldans28. Les mines de Bellmunt del Priorat: memòria personal i recull d’imatges29. Les activitats extractives a l’Alta Garrotxa i els seus vestigis materials30. Inventari del fons etnològic del Museu de l’Oli i el Món Rural de Castelldans31. L’ofici de boter de cuir32. Fotografies antigues de castells (fins al 1936)33. Inventari i documentació de dues col·leccions de patrimoni material de Taradell34. Documentació de la col·lecció de figures de pessebristes de Mataró35. Memòria de la comunitat pesquera de Palamós36. La casa museu de Duran i Sanpere: un exemple d’hàbitat burgès a la Segarra37. El treball de la pauma als pobles del Parc Natural dels Ports 38. Patrimoni i usos socials de la platja de Sant Pol de Mar39. Inventari i catalogació de part de la col·lecció d’instruments del Museu de l’Acordió d’Arsèguel40. Col·lecció etnològica Can Padrosa 41. Patrimoni educatiu del CEIP “El Roure Gros” de Santa Eulàlia de Riuprimer 42. Fons etnològic sonor del Museu del Montsià, relacionat amb el riu i el delta de l’Ebre 43. Activitats tradicionals agroforestals al mas de can Cals de Fitor. Feines de pagès d’abans, avui
44. La Vall de Querós. El patrimoni etnològic d’un nucli poblacional cobert per l’aigua 45. Pescadors i barques de Cambrils. Pesca i drassanes tradicionals i el port de refugi 46. Móra la Nova, un enclau ferroviari d’importància estratègica47. La jota cantada a les terres de l’Ebre48. La vida a les masies del Pla del Llobregat (segle XIX-XX) a partir del fons del Museu Municipal de Pallejà 49. Fotografies antigues de castells (fins al 1936). Segona fase 50. Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei
51. Estudi de l’acordió diatònic i del músic individual als Pirineus, a partir del fons del M. de l’Acordió d’Arsèguel52. Inventari i catalogació dels remeis tradicionals als pobles pescadors de la Costa Brava53. Pescadors i mariners als Alfacs54. Construccions menors de pedra al Parc Natural dels Ports55. Catalogació de les falles al Pirineu56. Arqueologia visual de l'exili català a Buenos Aires57. Documentació dels oficis tradicionals en fires i mercats de l'Empordà58. El fons fotogràfic de Claudi Gómez Grau. Una mirada etnològica 59. Inventari de testimonis d’arquitectura rural al terme de Torrebesses (Segrià) 60. La farga catalana al Vallespir 61. Molins de secà. Medi, producció i tecnologia al sud del Solsonès 62. L’obra musical, folklòrica i literària de Joan Moreira 63. Itinerari de l’aigua del Baix Llobregat 64. La subhasta “cantada” de Montgat
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
13
14
15
16
17
18
19
20
24
25
12
26
27
28
29
21
22
23
30
31
32
33
34
35
3638
37
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
50
51
52
49
53
54
55
56
57
58
Recerca d’abast internacional
59
60
61
62
63
64
1. Productes locals i desenvolupament territorial: el cas de la Garrotxa 2. El procés preindustrial de producció de calç a la comarca de les Garrigues 3. Carrer, festa i revolta. Els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona (1950-2000) 4. Les músiques en la vida de la gent del Montgrí i del Baix Ter (1850-2000) 5. Percepció i ús del medi natural i del paisatge a les conques de Dellà, de Tremp i del Montsec 6. Els temps i els objectes de la vida social. Estudi etnològic sobre la temporalitat 7. Un segle d’imatges. Família i fotografia al Collsacabra al segle XX 8. Banc de memòria biogràfica 9. Memòria d’un món rural en transformació (la regió de Girona, 1930-2000): la veu dels hisendats 10. El mas al Montseny11. Petjades sobre el coster: arquitectura popular per a l’ús i aprofitament de l’entorn al Priorat12. La cultura de les herbes a la vall de la Vansa i Tuixén. Passat i present en terra de trementinaires13. Les porteries a Barcelona: entre espai públic i espai privat14. Entre el barri i la fàbrica. Cultures en la militància obrera a l’àrea metropolitana de Barcelona15. Les explotacions agràries aïllades a les Muntanyes de Prades16. La casa cerdana: família, relacions econòmiques i arquitectura17. La casa bastida i viscuda. Arquitectura, mobiliari i urbanisme a les valls d’Àneu18. La vinya al terme de Montblanc del 1850 al 1900 a través de les construccions agràries19. El conreu de la vinya i la producció de vi a la Conca de Tremp (Pallars Jussà) 20. El barraquisme a la ciutat de Barcelona21. Les utilitzacions espacials del Fòrum un cop conclòs l’esdeveniment22. Vellesa i solitud al Poble Sec: les dimensions socials del menjar23. Les formes residencials als masos montsenyencs24. De bastaixos de capçana a estibadors: els oficis de càrrega i descàrrega del port de Barcelona (1860-2000)25. Les eines i les feines de pagès. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic (segle XX)26. Del mas a la casa aparellada. L’evolució en la concepció de l’habitatge i l’entorn al Vallès Oriental
27. Follies d’anada i tornada. Aproximació etnohistòrica al Carnaval de Barcelona28. Les festes a l’Hospitalet 29. Mestres d’aixa i calafats a la Costa Brava: anàlisi d’uns oficis tradicionals30. Els comunals al Pallars Sobirà. Els usos tradicionals de la muntanya en el marc dels espais naturals protegits31. Els masovers de la regió de Girona, 1930-2000. Memòria d’un món rural en transformació 32. Transhumàncies del segle XXI33. El treball de la dona al tèxtil de la conca del Ter (1950-2000)34. El barraquisme a la ciutat de Barcelona35. Sobre la medicina rural a la Vall d’Aro, 1915-198736. El paisatge sonor de la Setmana Santa a Catalunya. Les matraques de campanar37. Acústiques del creixement urbà. L’expressió sonora de les transformacions de Barcelona38. Dones del carrer. Immigració, canvi urbanístic i prostitució a Barcelona39. Els treballadors de la fàbrica J. Trepat: vida laboral i social en la Tàrrega del segle XX40. Aiguardents, licors i altres destil·lats de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat41. L’espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà. Estudi del mobiliari i la relació amb el seu entorn42. A voltes. Pels itineraris turístics de Barcelona (1908-2008)43. Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya44. Les pràctiques musicals entre els gitanos catalans: rumbes, garrotins, tanguillos i més enllà45. Estudi dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i el seu paper en la identitat marítima catalana46. L’aprofitament històric de l’aigua a la Catalunya seca. Estudi del cas de Torrebesses (Segrià)47. Els antics usos socials i econòmics de l’estany d’Ivars Vila-sana abans de la dessecació48. Cants tradicionals a l’Alt Pirineu
49. Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera: el cas del Sènia50. Lluita social i memòria col·lectiva a les cases barates de Barcelona51. Percepció i ús del medi natural i del paisatge a les conques de Dellà, de Tremp i del Montsec52. Producció lletera i els seus usos simbòlics al Baridà53. Famílies d'avui. Un estudi sobre les noves famílies a Barcelona54. Noves espiritualitats, teràpies holístiques i sabers esotèrics. El cas de Tarragona i Reus 55. Els jardins de la industrialització56. Mirades al Montseny. Una aproximació als processos de patrimonialització57. L’antiga farinera de Cervera58. Repensar la gran Barcelona. 150 anys d'expansió annexionista al Pla de Barcelona59. Bodegues de Barcelona: Patrimoni social. Eines per a la vertebració dels barris
IPEC-Anàlisi
6
2
1
45
3
7
8
9
10
12
1314
15
16
17
18
19
2021
22
23
24
25
26
27
28
29
11
30
31
32
33
34
35
36
Recerques d’abast nacional37
38
39
40
41
4243
44
45
45
46
47
48
49
50
52
53
54
55
56
57
58
59
L’OBSERVATORI PER A LA RECERCA ETNOLÒGICA A CATALUNYA
L’Observatori, a partir del treball conjunt amb les
antenes, desenvolupa
diverses funcions. Fa difusió de totes
les activitats relacionades amb el patrimoni etnològic del país mitjançant
el butlletí electrònic Ridec,
permet identificar oportunitats de
recerca, organitza jornades de
caràcter nacional o local entorn del
patrimoni etnològic i gestiona una
borsa d’investigadors
amb l’objectiu de posar en contacte
entitats que realitzen recerca
etnològica amb els investigadors
especialitzats.
Museu de la PescaPalamós
Museu de les Terres de l‘EbreAmposta
Ecomuseu de les valls d’ÀneuEsterri d’Àneu
CarrutxaReus
Museu Etnològic del
Montseny Arbúcies
Museu Comarcal de
l’Urgell Tàrrega
Museu MarítimBarcelona
Institut Català d’Antropologia Barcelona
Museu Industrial del TerManlleu
Museu Comarcal de CerveraCervera
Museu de la Pesca
Palamós
Institut Ramon
MuntanerMóra la Nova
Museu Etnològic de Barcelona Barcelona
Museu de la Mediterrània
Torroella de Montgrí
L’ARXIU DE PATRIMONI ETNOLÒGIC
Els materials resultants de tots els programes de recerca són documentats en l’Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Entre els diversos materials que presenten el grups de recerca figuren:
• Fotografies
• Entrevistes etnogràfiques
• Informes
• Bibliografies
• Bases de dades d’elements de patrimoni etnològic
• Diaris de treball de camp
• Monografies
• Etc.
L’ARXIU DE PATRIMONI ETNOLÒGIC
Tots els materials elaborats pels projectes de recerca són inventariats i alguns són també catalogats en bases de dades específiques:
• Fotografies
59.179 fotografies catalogades
• Entrevistes etnogràfiques
3.067 entrevistes enregistrades catalogades
• Elements de Patrimoni Etnològic
18.332 elements de patrimoni etnològic catalogats
EINES DE DIFUSIÓ
Les eines de difusió amb que compta l’IPEC per tal de donar a conèixer les activitats de l’Observatori i els resultats de les recerques són:
• Col·lecció “Temes d’Etnologia de Catalunya”.
• Col·lecció “Materials d’Etnologia de Catalunya”.
• Col·lecció “Estudis d’Etnologia de Catalunya”.
• Internet 2.0.
• Revista d’Etnologia de Catalunya.
• Programes “Cultura Viva” i “Jornades i tallers de memòria oral”
COL·LECCIÓ “TEMES D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA”
COL·LECCIÓ “TEMES D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA”
COL·LECCIÓ “TEMES D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA”
COL·LECCIÓ “ESTUDIS D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA”
http://ves.cat/asiM
COL·LECCIÓ
“MATERIALS D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA”
http://ves.cat/aqyK
INTERNET 2.0. BLOC etnologia.cathttp://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/
Etnologia.cat és un bloc d’informació sobre la recerca i el patrimoni etnològics, gestionat per les catorze entitats que conformen l’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya. El bloc és hereu del butlletí RIDEC en el seu format electrònic i del bloc Nusos de Xarxa.
Estructura la seva informació en onze tipus de posts: publicacions, exposicions, conferències, notícies, jornades i congressos, formació, taules rodones, presentació de novetats, documentals, beques i premis, i notícies relacionades amb l’Observatori. També poden fer-se cerques temàtiques mitjançant els descriptors amb què s’etiqueten les notícies.
El bloc s’actualitza permanentment mercès a les aportacions de les entitats de la xarxa de l’Observatori. Si voleu subscriure-us-hi per rebre puntualment les actualitzacions a la vostra bústia de correu electrònic, podeu fer-ho al mateix bloc.
INTERNET 2.0. FACEBOOKhttp://www.facebook.com/patrimoni.etnologic
INTERNET 2.0. DELICIOUShttp://www.delicious.com/etnologia
REVISTA D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA
La Revista d’Etnologia de Catalunya és una plataforma de difusió de les iniciatives, les teories i les experiències dels investigadors i dels col·lectius d’estudiosos existents en aquest camp del coneixement. Contribueix a una major difusió dels resultats dels programes d’investigació de l’IPEC, principalment a través de la secció “Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya”. Fins al novembre de 2011 se n’han publicat 37 números. Se’n pot consultar els continguts íntegres i realitzar cerques temàtiques a http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia
“CULTURA VIVA” I “TALLERS I JORNADES DE MEMÒRIA ORAL”
LES ZONES D’INTERÈS ETNOLÒGIC
El Servei del Patrimoni Etnològic del CPCPTC coordina i instrueix els expedients de declaració de Zona d’Interès Etnològic. Aquesta és una de les categories de classificació dels Béns Culturals d’Interès Nacional que estableix la Llei del Patrimoni Cultural Català (Llei 9/93 de 30/09, DOGC n. 1807). La defineix com el “conjunt de vestigis que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya”.
La tramitació dels expedients de declaració de Zona d’Interès Etnològic es fa tot valorant els testimonis d’aquelles formes de fer o de viure, o el que és el mateix, d’expressions del patrimoni etnològic trobades sobre béns mobles o immobles. L’expedient es conclou per acord del Govern i el bé declarat s’inscriu en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.
LES ZONES D’INTERÈS ETNOLÒGIC LES ADOBERIES DE VIC
L’any 2009 fou declarat Zona d’Interès Etnològic el Barri de les Adoberies de Vic. L’estat en què ha arribat el conjunt del Barri de les Adoberies fins a l’actualitat fan que puguem apreciar, encara avui, com era aquest barri tan emblemàtic per a la ciutat de Vic, on es duia a terme una activitat d’importància a escala nacional: l’adob de la pell, en concret de la pell ovina.
LES ZONES D’INTERÈS ETNOLÒGIC. EL MASSÍS DE LES GAVARRES
El 2011, 10 conjunts d’infraestructures ubicats al massís de les Gavarres han estat declarats BCIN-ZIE: tres molins, un forn de calç, dos pous de glaç (conformen una sola ZIE), dues mines, una font, una una rajoleria i el conjunt d’un sistema d’irrigació.
Molí de Canyadell Molí del Mas Xifra de Vall
Molí d’en Frigola
Forn Gran de Fonteta
Carregador de vagonets de la mina “Niño Jesús”
Rajoleria de can Frigola Pous de glaç de la Font d’en Salomó
Font Picant
Galeria de la mina “Victoria Esperanza”
Sistema hidràulic de can
Vilallonga
