ITINERARIS CULTURALS DE LA SAFOR

QUADERN DEL PROFESSORAT

ITINERARIS CULTURALS DE LA SAFOR

QUADERN DE l’ALUMNE

Material el·laborat per:

Marta Roig Tercero

Ferran Mestre Borràs

Rosa Mª Girau Borràs

Cristina Heras Almerich

ÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ

2. CARACTERÍSTIQUES DELS ALUMNES DE 2º DE BATXILLERAT 3. METODOLOGÍA 4. OBJECTIUS DIDÀCTICS 5. BLOCS TEMÀTICS

- De la Prehistoria a la Hispània romana

- Al-Andalus

- Expansió territorial del segle XIII

- Crisi de la Baixa Edat Mitja

- L´Estat Modern i els Reis Catòlics

- Esplendor i decadencia de l´Imperi espanyol

- El reformisme borbònic

6. ITINERARI OLIVA – PROPOSTES DIDÀCTIQUES - Museu arqueològic

- Forn romà

- Barri morisc

- Escultura Verge del Rebollet

- Escultura Mare de Déu de Gràcia, s. XV

- Palau Comptal d’Oliva, s.XVI

- Creu processonal s. XVII

- Esglèsia de Santa Maria la Major d´Oliva

- Arquitectura industrial: xemeneies dels rajolars - Segle XX

7. ITINERARI GANDIA – PROPOSTES DIDÀCTIQUES - MAGA

- Cova del Parpalló

- Mesquita de la Xara

- Mare de Déu Gràcia

- Palau Ducal

- Verge amb l’infant de Nicolás Borras

- Escoles Pies

- Ajuntament de Gandia

- Cases de Rafelcofer

8. PROPOSTA D’AVALUACIÓ - L’anàlisi d’una obra d’arquitectura, pintura o escultura

9. ANÀLISI D’UNA OBRA

10. BIBLIOGRAFIA

1. INTRODUCCIÓ

La idea d´el.laborar un itinerari cultural conjunt d´Oliva i Gandia naix del desig d´apropar el nostre patrimoni més próxim als alumnes.

Moltes vegades viagem amb ells a llocs llunanys per tal de gaudir de construccions meravelloses, exposicions esants, oblidant que tot just casa nostra tenim al

nostre abast postres artístiques tant o més interessants.

A més a més, estem segurs que els alumnes d´Oliva ignoren allò d´artístic i notable que poseeix la seua ciutat veïna, tanmateix que els alumnes de Gandia

descova. Per tant, el nostre desig és que aquest col.lectiu, de manera conjunta i mitjançant el nostre treball pugen acostar-se d´una manera lúdica a la cultura, l´art i

el mediambient que tenen al seu voltant.

Quadern del professorat 4

Els alumnes d’este nivell educatiu es troben en un període evolutiu conegut com adolescència. En conseqüència viuen els canvis propis d’esta etapa vital, que

afectaran al seu desenvolupament com a persona. Un període evolutiu que es caracteritza per una sèrie d’aspectes que convé nombrar:

• El individu experimenta notables transformacions biològiques i fisiològiques.

• El pensament de l’ésser humà assoleix un nou estadi que li permeteix construir raonaments més complexos i elaborats que fins ara.

• Els adolescents viuen un moment clau en la construcció de la seua identitat.

• Els models de conducta canvien respecte dels mantinguts fins ara.

• Els individus es troben davant la disjuntiva de prendre decisions sobre normes i formes personals de comportament que afectaran a ells mateixos i als demés.

En aquesta etapa del trànsit cap a la vida adulta, els adolescents precisen d’autonomia suficient per a refermar-se com a individu autònom, si bé mantenen un

elevat grau de dependència dels adults. Els joves entre els 12 i els 18 anys, passen d’una estructura sustentada en la família amb jerarquies pròpies d’aquest

entorn, a una major integració en una societat basada en un sistema d’iguals. La cultura adolescent, de la que són membres aquests joves, expressa les seues

inquietuds d’una forma distinta a les famílies, la moda i els hàbits són propis dels adolescents i aliens al mateix temps a l’entorn familiar tradicional.

Pel que es desprèn, en general, que el principal interès dels alumnes de batxillerat no siga l’acadèmic i que per tant es tindrà que fer un especial esforç per

motivar als alumnes davant l’eixamplitud i complexitat dels continguts de la matèria amb l’objectiu que valoren l’art com a un document testimonial d’una època i una

cultura, amb una important aplicació en la vida real, especialment amb el consum del temps lliure o de l’oci, que la Història de l’Art els pot proporcionar.

2. CARACTERÍSTIQUES DELS ALUMNES DE 2º DE BATXILLERAT

Quadern del professorat 5

3. METODOLOGÍA

Des del punt de vista psicopedagògic, no existeix un principi metodològic ideal. Els mètodes d’ensenyança-aprenentatge no són ni millors ni pitjors en termes

absoluts, sinó que es valorarà en funció dels resultats que proporcionen.

Tenint en compte els mètodes d’ensenyança-aprenentatge basats en el model constructivista cal tenir en compte:

- els coneixements previs de l’alumne.

- la responsabilitat de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge.

- la tipologia dels continguts que s’ofereixen als alumnes han de ser adequats per a què aquest puga dotar de significat la nova informació que se li

proporciona, ja que l’activitat mental constructiva de cada alumne s’aplica sobre camps d’experiència ja elaborats a nivell social.

- la motivació de l’alumnat i les estratègies de comunicació en l’aula.

- les condicions en que es desenvolupen l’aprenentatge (entorn familiar, social i cultural).

Les estratègies metodològiques són la seqüència ordenada de totes aquelles activitats i recursos que utilitza el professor en la pràctica educativa. Una

característica que sempre han de tenir les estratègies metodològiques és l’ordenació i flexibilitat, la necessitat d’adaptació a cada circumstància específica, pel que

s’ha intentat que seguen diversificades d’acord amb el contingut i atenent a la disponibilitat d’assimilació de l’alumnat, per això hem proposat tant activitats

d’investigació, de comparació, d’anàlisis, de participació, etc.

Quadern del professorat 6

4. OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Entendre les obres d'art com exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser gaudides per si mateix i de ser valorades com a document testimonial d'una

època i una cultura.

2. Explicar, situant-los adequadament en el temps i en l'espai, els fets artístics més rellevats dels principals estils artístics, valorant la seva significació en el procés

históricoartístic.

3. Comprendre i utilitzar els conceptes específics de la Història de l'Art.

4. Conèixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic en general, i el de la Comunitat Valenciana en particular des de posicions crítiques i creatives, com a exponent de la

nostra identitat cultural.

5. Valorar la ciutat, en la seva dimensió espacial i temporal, com objecte de la Història de l'Art i marc privilegiat de les seves manifestacions i projectar esta

consciència cap a la seva evolució futura.

Quadern del professorat 7

BLOCS TEMÀTICS – DE LA PREHISTORIA A LA HISPANINA

Societat de caçadors-recolectors Els descobriments arqueològics confirmen la importància del nostre territori per explicar l’antiguitat dels primers pobladors europeus provinents del continent

africà.

Els pobladors peninsulars eren nòmades i es dedicaven a la caça, la pesca i la recol·lecció. Del Paleolític Inferior hem trobat cantos, bifaç i ossos utilitzats com

eines.

Del Paleolític Mig (90.000-35.000) habitat pel Homo neardenthalensis, s'han trobat restes de raederes, puntes, ganivets. A més a més es practicaven rituals

funeraris.

Al Paleolític Superior (35.000-5.000) trobem restes humanes molt semblants al home actual, amb una gran especialització i perfeccionament en indústries

lítiques, utilitzant nous materials com l’ós i les banyes. Apareix l'art mobiliari i rupestre.

A Oliva trobem restes fòssils i testimonis d’indústria humana al Paleolític Mig, però el Paleolític Superior està molt mal representat.

Malgrat això, a Gandia, a Marxuquera, la Cova del Parpallò presenta un important conjunt d´art moble del Paleolític Superior.

Agricultors i metal·lúrgics Fa 7.000 anys naixen en la Península Ibèrica les primeres comunitats neolítiques, amb la producció d´aliments, ceràmica i teixits, amb formes de vida sedentàries

en comunitats estables o poblats. El desenvolupament d´aquestes poblacions va donar pas a la metal·lúrgia.

La primera fase del neolític es caracteritza per la ceràmica cardial i les eines de treball agrícola ( molins, destrals, aixoles).

La segona fase del neolític mostra soterraments de fosa i certa organització social. D´aquest període no s´han trobat jaciments a Oliva, tal vegada per la destrucció

de les restes, la falta de sort en les prospeccions arqueològiques o la desaparició de les empentes pel pas del temps.

Les societats metal·lúrgiques de coure i bronze naixen durant el 3r i 2n mil·lenari aC. Sorgeixen poblats emmurallats amb estructura protourbana i una jerarquia

social, amb soterraments amb armes i aixovar. Cal destacar la ceràmica campaniforme i les eines i objectes de coure i bronze. Els llocs on s´han trobat restes de

bronze valencià a Oliva son el Castell de Sant Antoni, penya de l´Àliga, l´Almuixic, Cavall Bernat, Tossalet de la moneda, Mollò dels Corps i Cova de la Gotera.

Trets artístics

L´art moble, primera escultura coneguda, consisteix en figures o objectes(collars, arracades, arpons, braçalets, ganivets, punxons) talles amb sílex, banyes, ós,

pedra o fang.

L´art rupestre està present en l´escola hispanofrancesa (Altamira) i l´escola llevantina (Llevant espanyol).

Quadern del professorat 8

BLOCS TEMÀTICS – DE LA PREHISTORIA A LA HISPANIA ROMANA

Invasions, colonitzacions i pobles indígenes A partir de textos d´historiadors grecs i romans sabem que a partir del primer mil·lenari aC. entraren a la Península Ibèrica emigrants indoeuropeus i comerciants

mediterranis, fenicis, grecs i cartaginesos.

Des del segle V aC. la península Ibèrica es divideix en dues zones culturals diferents: a les costes de l´est i sud els ibers, influïts per púnics i grecs, i la resta de la

Península habitada per pobles celtes, marcats per les migracions indoeuropees.

Els ibers presenten una economia agrícola i minera, desenvolupen la metal·lúrgia, la ceràmica, el teixit i el comerç, arribant a encunyar moneda i conèixer

l´escriptura. S´organitzen en tribus i viuen en poblats emmurallats.

A oliva queden les runes, molt destruïdes, d´un important poblat ibèric al castellar.

La Hispània romana La presencia de Roma a la Península Ibèrica comença a finals del segle III a C. fins el principi del segle V d. C. amb les invasions germàniques, especialment els

visigots, afavorides per l´enfonsamnet de Roma. Durant eixe temps, fou una província més de l´Imperi romà, amb una estructura social jerarquitzada i

econòmicament basada en latifundis, propietat privada i ma d´obra esclava. La ciutat era el centre de producció i mercat. L´activitat econòmica principal

continuava sent l´agricultura, la ramaderia i la pesca, junt a la mineria, el comerç i l’artesania. La terriseria documentada al voltant del carrer Mestre Chapí d´Oliva

és una part d´un taller ceràmic, que principalment fabricava àmfores de vi i oli, pertanyent a una vil·la rústica.

Trets artístics Les manifestacions artístiques romanes assimilen herències etrusques i gregues, però al segle II aC. ja existeix un art pròpiament romà. A partir d´aquest moment

i dins de l´intercanvi entre la metròpoli i les províncies, sorgirà un art d´àmbit europeu uniformat o romanitzat.

• L´arquitectura s´utilitza com a símbol de poder, la mentalitat pràctica dona prioritat als aspectes funcionals front als estètics. Tanmateix cal destacar

l´invenció del « opus caementicium », paregut al formigó actual, que va permetre cobrir grans espais amb arcs de mig punt i voltes de canó i arista. El

marbre es va utilitzar per a columnes d´ordre corinti, toscà i compost i revestiments de tot tipus de material. • En escultura, subordinada a l´arquitectura, cal assenyalar el retrat i els relleus commemoratius, destacant el seu realisme.

• La pintura té una funció decorativa, amb un fort realisme, amb gust per temes mitològics, quotidians o per retrats i arquitectura de fantasia.

Quadern del professorat 9

BLOCS TEMÀTICS – LA EDAT MITJANA Al-Andalus

La invasió musulmana, al 711, afavorida per la debilitat dels visigots, va permitir la creació d´un nou estat al sud de la Península Ibèrica, Al-Andalus i divideix la

Península Ibèrica en dues parts, quedant al nord els regnes cristians.

La societat andalusí va assolir un elevat grau de desenvolupament econòmic, social, cultural i artístic, sent la ciutat el seu principal exponent. El nexe d´unió en el

desenvolupament cultural i artístic fou l´Alcorà. El barri del Raval, d´Oliva i la mesquita de la Xara són un bon exemple de l´empenta musulmana a les nostres

terres.

Trets artístics Els àrabs, al ser nòmades no tenen una tradició arquitectònica pròpia i adopten elements romans, paleocristians, bizantins, perses i fins i tot orientals. L´Islam va

determinar la composició de les mesquites i va imposar una decoració anicònica, amb vegetals o atauriques, escriptura i geometria.

En arquitectura cal destacar l´ús de l´arc lobulat, columnes amb capitells i gran varietat de bòvedes de nervis. Tanmateix cal observar l´ús de materials pobres, però

ricament decorats

Expansió territorial del segle XIII A partir del segle XIII els regnes cristians de Portugal, Castella i Lleó i la Corona d´Aragó avancen militarment, conquerint territoris als musulmans, quedant reduït

Al-Andalus al regne nassarita de Granada. Jaume I va orientar el seu impuls expansionista cap al Al-Andalus, cap a terres musulmanes i en aquest context

s´explica el procés repoblador i la creació de l´Antic Regne de València.

Les esglésies creades després de la conquesta feien necessari objectes de culte i imatges religioses, que en un primer moment importen de terres aragoneses i

catalanes els conqueridors i repobladors. A Oliva contem amb la imatge més antiga de totes les imatges de Mare de Deu procedents de la conquesta, la Verge del

Rebollet.

Trets artístics El terme “romànic” fa referència a l´art de l´Alta Edat Mitja a Europa des del segle X fins el segle XIII, on s´inicia el pas a l´art Gòtic.

En arquitectura s´utilitzen tècniques romanes com les voltes de canó, les cúpules, i els arcs de mig punt. El murs són molt gruixuts, reforçats amb contraforts i les

finestres són estretes i escasses, per tant els edificis tenen poca llum a l´interior i mostren un aspecte sòlid i compacte.

La escultura i pintura es subordinen a l´arquitectura per adoctrinar al fidel analfabet. Les figures es mostren rígides, hieràtiques, frontals, sense expressió, amb

vestidures sense moviment i amb l´ús de colors forts.

Quadern del professorat 10

BLOCS TEMÀTICS – LA EDAT MITJANA Crisi de la Baixa Edat Mitja Els temps des de l´aparició de la Pesta Negra en 1348 fins el regnat dels Reis Catòlics foren temps de crisi econòmica, desastres demogràfics, enfrontaments civils,

transformacions polítiques, que senyalen el pas del món medieval al món modern.

Les manifestacions artístiques i culturals, basades en els valors religiosos difosos per les ordres monàstiques perden pes front a una nova mentalitat burgesa,

urbana i mercantil.

La gran manifestació del gòtic religiós foren les catedrals, construïdes al centre de les principals ciutats. A més a més també mostren un gran desenvolupament el

gòtic civil expressat en palaus, llotges, ajuntaments….i impulsat pel patriciat urbà, les corporacions mercantils i el poder municipal i reial. L´art gòtic va ser el símbol

dels nous temps, malgrat que no hi va haver una ruptura amb l´estil romànic, sinó una continuació. El nou art va tenir el suport de la nova classe social emergent, la

burgesa i als segles XIV i XV, amb el ressorgiment de les ciutats naixen noves construccions. La crisis del segle XIV va suposar la decadència de la Corona

d´Aragó, però València es va recuperar ràpidament, convertint-se en un gran centre econòmic, polític i cultural.

Són poques les imatges gòtiques de la Mare de Déu que ens han arribat. A Oliva trobem la Mare de Déu de Gràcia, provenint del convent de nostra Senyora del Pi i

a Gandia la Mare de Déu de Gràcia, del convent de les Clarisses.

Trets artístics En arquitectura s´utilitzen noves tècniques com l´arc ogival, la volta de creureia, els arcbotants i contraforts exteriors, i els pilars interiors, que permeten edificis més

alts, amb amplis espais oberts ocupats per vitralls i rosasses de rics colors. Apareixen a l´exterior torres, agulles, gabletes i pinàculs per remarcar l´altura dels

edificis.

La escultura i la pintura volen reflectir un Deu misericòrdies i es tornen més humanes, amb corbes i moviment que reflecteixen la corporeïtat de les figures.

Quadern del professorat 11

L´Estat Modern i els Reis Catòlics

Els anys del regnat dels reis catòlics, Isabel de Castella i Ferran d´Aragò(1469-1516) es consideren l´origen de l´estat modern en la monarquia hispànica. Van unir

els dos regnes més extensos de la península, van controlar el poder de la noblesa i l´esglèsia i van crear les bases d´una monarquia autoritària. També van

conquerir el regne nassarita de Granada i baix el seu regnat Cristóbal Colón va descobrir el continent americà.

Malgrat que la monarquia dels Reis Catòlics tenia un esperit medieval, les noves idees humanistes, la preocupació per recuperar l´Antiguitat Clàssica i les reflexions

sobre el lloc de l´home al món, van tenir el seu reflex a la cultura i l´art. Renaixement significa el despertar de l ´home i de l´artista.

A la península la seua influència va tardar en arribar, però ho va fer gràcies la presència d´artistes italians i als viatges que els artistes espanyols feren a Itàlia.

Oliva ha perdut el Palau Comtal dels Centelles, però en les restes que perduren podem constatar la primerenca implantació del Renaixement a València.

Afortunadament, Gandia gaudeix del Palau Ducal, bell exemple

Trets artístics En arquitectura s´aplica la idea que el tot és la suma de les parts, es busca la simetria, les formes simples, l´arc de mig punt, la volta de canó, i es recuperen els

ordres clàssics. En les esglésies es busquen plantes basilicals o centralitzades. Es van construir palaus urbans, vil·les i fortaleses militars.

La escultura no s´utilitza com ornamentació, interessa l´home com individu, s´estudia el cos i l´expresivitat, amb perspectiva, naturalisme, monumentalisme i ús de

les corbes.

En pintura, també l´home es el tema principal, amb naturalisme, perspectiva, clarobscur, i domini del dibuix sobre el color. S´utilitzen noves tècniques, com l´oli, el

llenç i l´esbós.

BLOCS TEMÀTICS – LA EDAT MODERNA

Quadern del professorat 12

BLOCS TEMÀTICS – LA EDAT MODERNA Esplendor i decadència de l´Imperi espanyol

L´herència dels Reis Catòlics va recaure en la dinastia dels Habsburgs, en la persona de Carles I d´Espanya i V d´Alemanya. Amb ell s´inicia l´Imperi espanyol en

Amèrica i Europa, que va perdurar fins el segle XVIII.

Aquesta època va conèixer una etapa d´esplendor al segle XVI i una lenta decadència al segle XVII. La brillantor cultural coincideix amb les dificultats de la

monarquia dels Austries (Felip III, Felip IV i Carles II) per mantindre el seu Imperi i amb molts problemes polítics, militars i socioeconòmics, que anuncien el fi de

l´Imperi, concretat al morir el darrer monarca de la casa d´Austria, Carles II.

Els dos segles de la dinastia dels Austries foren els de màxim esplendor en la cultura, l´anomenat Segle d´Or, identificant-se el poder polític i cultural amb la

defensa del catolicisme. En aquest temps, el gran moviment artístic fou el Barroc.

La paraula “barroc” procediex del terme castellà i portugués, que fa referència a una “perla irregular i rara”. Aquest terme va ser utilitzat de manera despectiva pels

artistes neoclàssics, al adjectivar al tipus d´art que es desenvolupa en Europa i Amèrica Llatina entre els segles XVI i XVIII.

El Barroc naix com un instrument artístic de l´església catòlica, que amb la Contrarreforma intenta lluitar contra el protestantisme, va ser utilitzat per propagar les

idees religioses sorgides del Concili de Trento, que defensen el catolicisme. Però també és un instrument de les monarquies absolutes, que mitjançant l´art

demostren el seu poder i esplendor.

Al museu parroquial d´Oliva trobem una mostra d´orfebreria barroca en una creu processional i a Gandia l´església de l´antiga Universitat o “Les Escoles Pies”, com

un magnífic exemple d´arquitectura barroca.

Trets artístics En arquitectura destaquen les plantes el·líptiques, les línies curves, les superfícies ondulades, els arcs ovals i mixtilineos, la decoració arquitectònica tupida, la volta

de canó i l´ordre gegant.

En escultura es busca el moviment, la teatralitat, el joc de llums. les vestimentes exagerades, el contrast, la novetat, l´ornamentació, el virtuosisme i la fastuositat.

En pintura apareix un perfeccionisme en els jocs de clarobscur, un predomini del color, composicions complexes, naturalisme i moviment.

Quadern del professorat 13

BLOCS TEMÀTICS – LA EDAT MODERNA El reformisme borbònic

L´arribada de la dinastia dels Borbons a Espanya va significar la implantació del absolutisme, l´aplicació de mesures de reorganització, racionalització i

centralització de l´Estat, encarnat en Carles III.

El segle XVIII és un moment de transició entre l´Àntic Règim, sistema rural i senyorial i el naixement de les noves idees il·lustrades.

La introducció d´aquestes idees il·lustrades a Espanya va ser lenta i difícil, degut al pes de l´església, el conservadorisme dels intel·lectuals i la manca d´una classe

mitjana formada, que pogueren entendre aquest nou pensament. Un grup de pensadors coincideixen en l´idea de progrés, d´interés per la ciència , l´espirit crític

mitjançant la raó i la necessitat de l´educació. Aquest grup es conegut amb el nom de “Novatores” van tenir una gran força a València i cal destacar ací la figura de

don Gregori Maians i Ciscar, natural d´Oliva.

El segle XVIII es en art el segle del Neoclasicisme, l´home es sent el protagonista d´una època i pretén acabar amb l´exaltació barroca i amb els excessos

decoratius del Rococó, subordinant l´arquitectura al racionalisme clàssic, l´ordre i l´harmonia dels models grecs.

Les normes de les Acadèmies de Belles Arts van exigir una imitació de l´antiguitat clàssica, buscant la bellesa i la perfecció.

A Oliva, Santa Maria la Major, edificada sobre una antiga mesquita, va iniciar la seua reconstrucció en 1705, acabant després de diversos esdeveniments, en 1787.

Tanmateix, es conserva la façana de l´Ajuntamen de Gandia, d´estil neoclàssic.

Trets artístics L´admiració pels clàssics ve de les excavacions de les ciutats romanes de Pompeia i Herculano i dels temples grecs de paestum, difosses en llibres i gravats.

Existeix una preferència per l´art grec, considerat més pur que l´art romà, i per l´ordre dòric, que dona pas a edificis estàtics, sòlids i horitzontals.

Les obres no són sols palaus o esglésies, sinó també escoles, hospitals, museus, ajuntaments, i monuments commemoratius que responen al nou ordre social

il·lustrat.

Quadern del professorat 14

BLOCS TEMÀTICS – EL MÓN CONTEMPORANI Segle XX L´art del segle XX està marcat per el context històric: la Iª (1914-19) i la IIª (1930-45) guerra mundial i la guerra civil espanyola (1936-39), la revolució russa de

1917, la guerra freda (1945-1989), i la descolonització del 3r món, que donen pas a nous estats i nous conflictes.

A Espanya, a principis del segle XX, el desastre del 98 porta a una forta commoció política, que no modernitzen ni democratitzen el sistema de la Restauració. Però

la societat espanyola coneix un notable desenvolupament econòmic i una modernització social, amb un gran protagonisme de les classes mitjanes, que s´evidència

en la construcció de vivendes.

Després de la guerra civil espanyola i superada la dura primera postguerra, es reorienta la política i l´economia de la dictadura del general Franco i s´inicia l´època

del “desarrollisme” econòmic. Mostra d´aquest creixement econòmic serà la construcció de diverses fàbriques de ceràmica a Oliva.

Trets artístics En arquitectura la primera dècada del segle XX l´art Nouveau dona importància a la linea curva i les formes vegetals.

El moviment Modern o “modernitat” suposa la concreció del nou llenguatge de l´època industrial. La manifestació més pura és el “racionalisme” o “funcionalisme”.

A la segona meitat del segle XX les noves generacions rebutgen la gelor de l´estil funcional i busquen una arquitectura més humana, amb el “tardomodernisme”.

A finals dels anys seixanta naix el « Post-modernisme », concepte literari i filosòfic aplicat a l´arquitectura.

La fi del segle XX mostra un pluralisme de tendències afins al modernisme.

En escultura i pintura passem pel «ismes » de les vanguardies plàstiques : cubisme, dadaisme, fauvisme, futurisme, surrealisme, constructivisme, expressionisme, i

les últimes tendències com escultura abstracta, art cinètic, posmodernisme, hiperrealisme i pop art.

Com exemple del modernisme trobem en Rafelcofer unes magnifiques cases senyorials, amb façanes modernistes.

Dins de la linea funcionalista, on prima la funció sobre l´estètica, trobem les xemeneies dels rejolars d´Oliva.

Quadern del professorat 15

ITINERARI D’OLIVA

PROPOSTES DIDÀCTIQUES

Quadern del professorat 16

El Museu Arqueològic te la seu en l’antiga llar de la Família Pasqual: una gran casa senyorial consolidada a partir de distintes fases i remodelacions constructives

realitzades als segles XV i XVIII. Conserva, a més d’una gran part de l’estructura arquitectònica original, un dels finestrals del segle XVI i el portal de carreus

blasonat (s. XVII) de l’entrada principal.

En la planta baixa s’ubiquen les sales d’exposició permanent del Museu que ofereixen un interessant recorregut per les distintes etapes de la Història d’Oliva i de la

seua comarca.

En les seues vitrines s’exposen útils i objectes representatius de modes de vida i producció de les distintes societats que poblaren aquestes terres durant la

prehistòria, la Cultura Ibèrica, l’Època Romana i l’Edat Mitjana, representada pel llarg període islàmic i l’etapa Cristiana posterior a la Conquesta de 1240.

L’exposició finalitza amb una sala monogràfica dedicada al Palau Comtal d’Oliva -residència del Centelles i Riu-Sech, senyor de la Vila– on, a més de la maqueta

d’aquest monument, s’exposen una gran part de les columnes de marbre i salmers procedents de la galeria de la primera planta d’aquest edifici i l’excepcional

figura del Guerrer del Palau que ornava el frontó d’una de les portes d’accés a la Sala d’Armes.

MUSEU ARQUEOLÒGIC D’OLIVA

Quadern del professorat 17

Et proposem fer un treball del Museu Arqueològic d’Oliva en grup de dos persones. Indiqueu les diferents sales i èpoques que ens trobem al museu. Després trieu una de

les èpoques, feu un llistat de les peces que es conserven d’aquest període i elaboreu una fitxa tècnica d’una de les peces, si és possible acompanyeu-la amb una fotografia.

RESPOSTA LLIURE, PER EXEMPLE PODRIA SER:

Objecte: llàntia de canal

Autor: desconegut.

Època: romana.

Cronologia: segle V- principis segle VI d. Crist

Material: terra sigillata hispànica

Tècnica: fang moldejat i cuit al forn

Mides: 25 cm. aproximadament

Localització: Bullentó.

Descripció: peça rodona amb un xicoteta canal tapada a un extrem, decorada amb estries.

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

MUSEU ARQUEOLÓGIC D’OLIVA

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

LLISTAT DE LES SALES I ÈPOQUES

SALA I Prehistòria: Paleolític, 350.000-34.000 Epipaleolític, 11.000-7.000 Neolític, 5.000-2.000 Eneolític, 3.000-2.000 Bronze, 2.000-800 Paleolític mitjà Bronze SALA II Íbers s. VIII a C. a VII d. C Romans, s. I a C. a VII d C collaret de pasta vítrea, àmfores, monedes, lloses d´inscripcions, pàtera, llanita, monedes, ceràmica de terra sigilada, peçes de teler, tapadores d´àmfores, segells, fabules, llibrell.

SALA III Medieval: islàmic, s. VIII-XIII i cristià, s. XIII-XVIII SALA DEL PALAU

Imatge

Quadern del professorat 18

A partir del Principat d’August (27 aC – 14 dC) i al llarg del segle I dC, a La Safor s’implantarà un model del poblament genuïnament romà, basat en l’explotació

agrícola del camp mitjançant vil·les, que centraven les seues activitats econòmiques en el conreu de la vinya, l’olivera i els cereals, així com en la seua transformació

en vi, oli i blat per al consum propi i la comercialització dels excedents.

Estes vil·les contaven amb:

- l’àrea residencial dels propietaris (pars urbana).

- l’àrea residencial dels treballadors - esclaus i lliberts – (pars rústica).

- les instal·lacions complementàries (pars fructuaria) per al desenvolupament de l’activitat econòmica amb almàsseres, molins, tallers de terrisses – i tot i que no

sempre – amb forns.

Les excavacions arqueològiques realitzades l’any 1975 en el solar del C/ Mestre Chapí núm. 7 i l’any 1988 en el solar del C/ Santíssim 15 documentaren una extensa

àrea d’aquest complex terrisser amb quatre forns, aquest és un dels quatre.

El forn és de planta quadrangular, conserva pràcticament íntegra la graella, la cambra de combustió i part de la boca de alimentació (praefurnium), mentre que, de la

cambra de cocció (laboratorium), només resta part de la paret. De particular interès és també l’espai de planta quadrada, obert a la boca d’alimentació i delimitat per

tres murs fets amb pedra que servia per a emmagatzemar la llenya i alimentar de combustible el forn.

La seua activitat anava dirigida a la producció ceràmica comú, material de construcció i àmfores per a l’envasament de vi i oli. En quant a les àmfores trobem

tres tipus:

1. Tipus itàlic: produïda a Oliva per envasament d’oli es una imitació del mateix tipus itàlic que es caracteritza per tenir coll i peu llargs amb anses de doble cordó.

2. Oliva 3: té un cos ovalat amb coll i peu curts i anses de secció circular.

3. L’àmfora Gauloise 4: de base plana perfil cònic invertit i anses de secció ovalada.

La producció d’aquestes àmfores estava destinada a la comercialització dels excedents de vi i oli dels nuclis urbans mes propers però també eren objecte d’un

comerç a llarga distància, que només pot entendre’s des de la plena inserció de la nostra comarca dins els circuits comercials del mon romà. Aquest comerç tingué en

el port de Dianium (Dénia) el punt de partida per a la distribució d’estos productes arreu de les terres de l’imperi.

FORN ROMÀ D’OLIVA

Quadern del professorat 19

Cada número correspon amb una part del forn, identifica’ls i digues quina es la seua funció. Acompanya’ls amb una fotografia.

1 i 6: Praefurnium: serveix per l’alimentació del foc i en la seua

boca s’organitza el foc.

2, 7 i 8: Cambra de foc: lloc destinat a la combustió del foc

3. i 5. Graella: el sostre de la cambra del foc (graella) fa de sòl del

laboratori i normalment esta perforat per uns orificis amb la finalitat

de canalitzar la calor de la cambra de foc, desallotjant els gasos i

fums per diferents conductes situats en la part voltada més alta del

laboratori

4. Cambra de cocció o laboratori: lloc on s’introduïa la ceràmica

crua per a la seua cocció.

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

FORN ROMÀ D’OLIVA

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

Font: Arqueoweb

http://www.arqueoweb.com/vendaval/apartados/interpretacion.htm

Quadern del professorat 20

A continuació et proposen fer un treball de camp. Hem comentat que es fabricaven tres tipus de ceràmica, fotografia-les i digues quines són les seues característiques.

Àmfora Gauloise

- Es de base plana, perfil cònic invertit ianses de secció ovalada.

Àmfora Oliva 3

- Té un cos ovalat amb coll i peus curts ianses de secció circular.

Àmfora de Tipus Itàlic

- Era produïda per a l’envasament d’oli.

- És imitació del mateix tipus itàlic que es

caracteritza per tenir coll i peus llargs amb

anses de doble cordó

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

FORN ROMÀ D’OLIVA

Quadern del professorat 21

La plaça de Sant Roc és el centre del Raval, barri de població morisca fins 1609, quan foren expulsats de terres valencianes. Els moriscos són els àrabs que per

ordre de Carles I ,entre 1519 i 1526, foren forçats a convertir-se al cristianisme.

El Raval compren una sèrie de carrers estrets, desiguals, amb moltes corbes, seguint el traçat típic de qualsevol medina àrab actual. Passejant per aquestos carrers

ens podem traslladar a aquella època, quan els moriscos ocupaven aquesta part d’Oliva, amb les cases construïdes amb pedra i de poca altura, com a molt un pis, i

de color blanc. Un dels millors exemples de carrer morisc és el de la Hoz, que amb la seua forma en L amb pendent acusada, atorguen una singularitat especial a la

població d’Oliva.

També podem trobar altres com el carrer Pou d’Alzina que encara conserva el seu traçat musulmà i una pendent forta, amb eixamples a nivells diferents per facilitar

l’accés a les vivendes. En ella es troba també el pou qui li dona nom.

Per últim ens trobem amb l’església de Sant Roc, edificada sobre l’antiga mesquita, on encara es pot intuir part del minaret que s’ha aprofitat per fer el campanar.

BARRI MORISC

Quadern del professorat 22

Enumera les característiques pròpies de les ciutats islàmiques, perquè són així? Les ciutats musulmanes es caracteritzaven per tenir uns carrers amb un traçat irregular i

estrets que algunes vegades mancaven d’eixida.

Les cases podien tindre un o dos pisos, i les habitacions s’ordenaven al voltant d’un pati que

constituïa el centre de la vida familiar. Les finestres eren escasses i es cobrien gelosies per

preservar la intimitat dels habitants de les ciutats.

Les parts més importants i que es repeteixen sempre són la medina, amb la mesquita i el soc;

l’alcàsser i el raval.

Fes un esquema de les diferents parts d’una ciutat musulmana, indica quins edificis hi havia en cadascuna i quina funció tenien? Medina: era la zona situada a l’interior de les muralles. En ella s’hi trobaven la major part dels

habitatges; la mesquita major, a la qual els musulmans acudien per a resar, i el soc o mercat,

zona coberta amb tendals per pal·liar la calor en les hores de calor, on es trobaven les tendes i

els tallers artesans.

Alcàsser: residència del governador, era una zona també murallada i separada de la medina.

Ravals: barris situats fora de les muralles i on vivia la població que no cabia dins de la medina

i on es situaven a més els cementiris.

Quines de estes característiques , parts o edificis musulmans típics, has pogut reconèixer durant l’itinerari que hem fet? Fes fotografies i adjunta-les. Resposta és oberta. - model de carrers estrets i irregulars

- el minaret de la mesquita

- una de les portes d’accés al recinte de la medina

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

BARRI MORISC

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

Model de carrer estret i sinuós

Minaret de l’antiga mesquita

Porta d’accés al recinte emmurallat.

Fotografies : Marta Roig Tercero

Quadern del professorat 23

No ens han arribat gaire exemples d’aquests models iconogràfics. A la Safor, concretament a Oliva però tenim el privilegi de comptar, si més no, amb la més antiga

de totes estes imatges, la Mare de Déu del Rebollet.

Amb una alçada de 38 cm i realitzada en fusta de bedoll, la Mare de Déu del Rebollet, és una imatge asseguda que aleta el Jesuset, al qual sosté sobre el genoll

esquerre.

El seu posat frontal, hieràtic, i l’acusada macrocefàlia fa que la situem dins de la tipologia romànica. Malgrat la seua tipologia romànica, aquesta imatge presenta la

singularitat del moviment espontani i de la naturalitat en que la mare alleta al seu fill. La Verge Maria s’agafa amb la ma dreta el pit esquerre d’on xucla l’infant, el qual

al seu torn, agafa el braç dret de la mare amb la seua mà esquerra, en un natural impuls d’assegurar-se el nodriment, la qual cosa l’apropa als trets naturalistes de

l’escultura gòtica.

La imatge presenta un buit en la part posterior que contenia una peça de ferro ancorada amb claus i amb una anella. Es desconeix la seva finalitat malgrat que es

creu que s’utilitzà per a poder mantenir-la fixa en alguna mena de fust o pal durant les batalles.

Amb el pas dels anys presentava un estat lamentable, per la qual cosa, a principis de l’any 1999, fou sotmesa a un procés de restauració en el Centre de Restauració

de la Comunitat Valenciana.

Fins la restauració, la verge era vestida amb rics teixits, perruca i corona de plata, la qual cosa havia agreujat més encara l’estat de conservació. Per això es va

decidir que a partir de la restauració no presentés aquests ornaments.

La imatge roman durant tot l’any al seu camerino de l’altar major de l’església de l’Antic convent de Santa Maria del Pi, actual església del Rebollet, excepte durant les

festes patronals del 29 d’agost al 8 de setembre en què es trasllada a l’església parroquial.

MARE DE DÉU DEL REBOLLET

Quadern del professorat 24

Indica: - A quin estil correspon esta escultura? Aplica les característiques generals de l’estil a esta

obra. És d’estil romànic. Pel que fa a les característiques l’escultura del romànic està subordinada a

l’arquitectura i la decora. Sovint les figures es deformen ja que la seua finalitat a més de decorar és instruir

a la població en els ensenyaments religiosos, la majoria dels quals eren analfabets.

Es dona tant en forma de relleu, com d’escultura exempta o de volum rodó, normalment policromada com

és en aquest cas.

La temàtica és bàsicament religiosa, com poden vore en aquesta imatge de la Mare de Déu amb el nen.

La figura es caracteritza per la rigidesa la falta d’expressió, i la frontalitat. La verge sembla més el tron del

nen. - El material i la tècnica emprats. El material i la tècnica emprats són la fusta policromada, a base de colors plans i utilitzant la tècnica del

tremp. - La funció que tenien estes escultures i on es localitzaven? La funció decorar i instruir a la població en els ensenyaments religiosos, si bé presenta un buit interior que

suggereix una funció de guió o estàndard a les batalles de reconquista. Els llocs principals eren a l’interior del temple, principalment a l’absis.

- El tema representat, quins altres temes s’utilitzaven? Posa exemples. El tema representat és la Mare de Déu que alleta al Jesuset. Altres temes que s’utilitzaven són el Jesucrist

Crucificat, el Calvari, El Davallament de Jesucrist.

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

MARE DE DÉU DEL REBOLLET

Font de la imatge: Pellicer i Rocher, V. : «Història de la Safor s. XVIII-XVIII » Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2007

Quadern del professorat 25

La gamma tipològica de les imatges de la Mare de Déu és d’una gran diversitat. Durant el segle XIII, es generalitza la imatge de la Verge dempeus amb l’infant en braços, aquesta tipologia generalment emplaçada en el mainell de les portes.

No obstant també apareixen representats els temes de la Dormició, de la Coronació i l’Assumpció que es mostren en els timpans de les portades de les catedrals gòtiques, emplaçament tradicionalment reservat fins ara a les Teofanies de Crist.

Són ben poques les imatges de la Mare de Déu d’estil gòtic que ens han arribat fins avui en dia i el seu estat de conservació es molt divers. La tipologia d’aquestes imatges és molt semblant així com la seua iconologia.

A Oliva, procedent de la façana del desaparegut convent de Nostra Senyora del Pi conservem una imatge en prou mal estat. Li falta el Jesuset que portava al braç i mostra signes de policromia.

Els seus trets pertanyen al gòtic internacional. La influència de França en aquesta imatge es manifesta en la subtil sinuositat de la figura, en l’alta i cenyida cintura, o en el tractament de les teles que trenquen quan arriben a la terra damunt els peus.

MARE DE DÉU GRÀCIA, OLIVA

Quadern del professorat 26

Estes dos escultures coincideixen amb una mateixa iconografia, però són molt diferents, i, de fet, corresponen a dos èpoques ben diferents. Identifica de quina època es cadascuna i quins són els aspectes formals i tècnics que les diferencien.

La figura de l´esquerre correspón al segle XIII, estil gòtic i la figura de la dreta

correspón al segle XII, estil romànic.

Respecte als aspectes formals que les diferència cal destacar que front a l´estil

romànic que mostra hieratisme, frontalitat, desproporció, vestidures rígides i

manca de sentiment i naturalitat, l´estil gòtic presenta moviment, lines corbes,

plecs al vestit, naturalitat, i sentiments humans, on la Mare de Déu es

comunica amb el fill.

La figura romànica mostra una Mare de Dèu asseguda de front amb l´infant al

braç, com un tron sobre el qual seu Déu. Ës una escultura exenta policromada.

La Mare de Déu gòtica representa una imatge dempeus, no asseguda,

conservada en molt mal estat, és també una escultura exenta i mostra restes

de policromia.

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

MARE DE DÉU GRÀCIA, OLIVA

Font de les imatges: Pellicer i Rocher, V. : «Història de la Safor s. XVIII-XVIII » Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2007

Quadern del professorat 27

Castell-palau símbol del primer Renaixement valencià que combinava trets arquitectònics gòtics amb elements decoratius italianitzats. És un palau que es pot

relacionar amb el Palau de la Generalitat i amb el de l’ambaixador Vich, ambdós situats a València.

No està clara la data d’inici de la construcció del palau, però pot considerar-se l’any 1449 com a possible data, ja que fou aquest any quan Alfons V el Magnànim va

concedir el títol de Comte d’Oliva a Francesc Gilabert i Centelles pels seus mèrits en la guerra de Nàpols.

El palau ha de considerar-se com a una construcció feta per tota la família al llarg de més d’un segle. L’edifici estava situat a la part alta de la vila, al costat del raval

(barri de Sant Roc) i davant l’església de Santa Maria la Major. El perímetre del palau estaria compres pels següents carrers: Duc d’Osuna, Aula, les Torres i part del

carrer la Comare.

L’aspecte extern seria com una fortalesa, ja que estava l’amenaça dels pirates, però a l’interior seria un palau sumptuós. La planta és rectangular amb quatre torres

circulars als cantons i una altra més alta , la torre de l’Homenatge ( torre de vigilància per possibles atacs pirates edificada per Jaume I ). A l’interior hi havia un pati

central amb una galeria de dos pisos, a dos costats, amb una ampla Escala d’Honor que pujava al primer pis on estaven les estances senyorials.

Aquest palau malauradament no el conservem en peu, tot i això d’haver sigut declarat en 1920 Monument Nacional i en 1931 Tresor Artístic Nacional. Però es

conserva molta documentació gràfica i plànols, com també la torre de la Comare i la finestra de “casa toneta”, i alguna que altra resta dins de les cases del carrer

palau.

El deteriorament del palau va començar a la mort de Magdalena Centelles (1596), ja que a partir d’ací ningú compte establiria la seua residència permanent en Oliva.

Més tard, a finals segle XIX, la casa ducal d’Osuna, propietària del palau, el va vendre. Amb motius d’aquestes cessions en el seu interior s’obrí un carrer que

travessava el pati (actual carrer palau) on es construïren vivendes per a famílies humils. Poc a poc, el palau va destruint-se i deteriorant-se fins arribar a l’arquitecte

danès, a principis del segle XX, que s’emportà les restes a Dinamarca.

PALAU COMPTAL

Quadern del professorat 28

Marca a la imatge A, les parts del palau que encara es conserven, i a la imatge B indica quins carrers actuals l’envolten, i els carrers nous on ara estaria el palau. Per

últim, et proposem que fases unes fotografies de les parts que es conserven del palau i les pegues als quadres que hem deixat en blanc.

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

PALAU COMPTAL

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

A BPlanta del Palau de Centelles Plànol d’Oliva i Planta Palau de Centelles

Cal marcar la torre de dalt de

l’esquerra, que és la torre de la

Comare.

També hi ha una finestra del palau

però està desubicada del seu lloc

originari.

En el carrer Palau, que travessa el

palau pel mig, dins de les cases

també hi ha restes de murs.

Els carrers actuals que envolten el perimetre del palau són: Duc d’Osuna,

Aula, les Torres i part del carrer de la Comare.

El carrer nou que va atravesar el palau pel mig és el carrer Palau

Font de les imatges: Marta Roig Tercero

Quadern del professorat 29

MARE DE DÉU DEL REBOLLET

L’església de Santa Maria, d’Oliva acull un museu parroquial, on estan dipositades peces d’orfebreria, pintura, escultura i ornaments del propi temple.

Respecte a les peces d’orfebreria, compta amb un interessant conjunt que comprèn dels segles XV al XX, malgrat que hi han obres que no han arribat a l’actualitat

per diversos motius, com la guerra del Francés o la guerra civil, però que es coneixen mitjançant els inventaris realitats amb motiu de les Visites Pastorals.

De l’estil que ens ocupa, del Barroc, ens referirem ací a la creu parroquial processional, encarregada pel Plebà Jacinto Roses en 1691 a un taller valencià.

La creu és de plata amb el seu color, bronze i coure daurats, i segons la documentació que es conserva, es va fer a imitació de la creu de l’església del Salvador de

València, ja desapareguda. La costum d’imitar peces conegudes va derivar en una repetició dels tipus.

Està treballada en plata repussada i cisellada amb decoracions a burí.

L’estructura mostra un nus amb forma hexagonal amb doble motllura inferior i cupuleta al remat. La creu és de braços plans i creuer quadrat, rematat als extrems amb

tres poms de bronze daurat. La decoració presenta “ces”, ovals molt ressaltats, petxines i flors i anses de diferent mida.

A l’anvers de la creu trobem al Crist crucificat i al revers a Sant Francesc, titular del temple en el moment de la fabricació de la creu. A la llanterna tenim els Sants de

la Pedra, Sant Sebastià, Sant Pere i Sant Pau.

Actualment l’anvers mostra Jesús Crucificat, amb tres claus i al revers l’Assumpció, verge titular de l’església. A la costat estan Sant Francesc, els Quatre

evangelistes i la Immaculada. Les figures i els poms del remat, de coure daurat, són del segle XX.

CREU PROCESSIONAL S. XVIII, OLIVA

Quadern del professorat 30

Completa l’encreuat amb paraules relacionades amb orfebreria.

Horitzontals 1.Cerimònia litúrgica en la qual un grup d’eclesiàstics i fidels desfilen solemnement 2.Crossa o gaiata que porte els bisbes o abats 3.Fer eixir a colps de martell, un dibuix en relleu 4.Tècnica de treballar les peces per mitjà de la utilització d’un cisell, colpejat amb martell 5.Màxima jerarquia eclesiàstica d’una diòcesi 6.Donar forma alguna cosa en el torn 7.Artista que treballa objectes d’or, plata i metalls preciosos Verticals 1.Metall preciós 2.Símbol que representa la mort de Crist 3.Estructura interior generalment de fusta, d’una peça d’orfebreria 4.Convertir un sòlid en un líquid per mitjà de l’acció de la calor.

P R O C E S S O B A C U L

R N F

E I O

R E P U S S A R M N

A D

C I S E L L A R R

B I S B E

O

T O R N E J A T O R F E B R E

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

CREU PROCESSIONAL S. XVIII, OLIVA

Les creus processionals s’usen en la litúrgia de l’església, relata per què creus que podria servir una creu processional

Tal com el seu nom indica, una creu processional s’utilitzava per encapçalar una processó religiosa, tan a

l´interior com a l´exterior de l´esglèsia.

Font de la imatge: Cots Morató, F. : « Estudio histórico-artístico del templo de Santa Maria la Mayor” Oliva, Ayuntamiento de Oliva, 1999

Quadern del professorat 31

A Oliva, Santa Maria la Major, edificada sobre una antiga mesquita en temps de la reconquesta, al 1683 l’amenaçava la ruïna. La renovació va consistir en barrar els

arcs torals, reforçar el mur perimetral de la nau i cobrir-la amb una volta de canó amb llunetes.

Del primer intent renovador queda l’espai que serveix de pas a la capella del Roser, on distingim un gust arquitectònic i decoratiu del barroc de fi de segle.

Les reformes no solucionaren els problemes i a primers del segle XVIII es decideix la construcció d’una nova església més gran, d’acord a allò que requeria la vila.

Tosca i Corachàn, màxims exponents del moviment novator, triaren el projecte de Gil Torralba, per les seues similituds amb algunes esglésies de Roma. Però la

guerra de Successió paralitzà el projecte i, en 1725, Cardona i Pertusa, deixeble de Tosca, projecta una nova església.

Es va introduir una planta més llarga i estreta, cúpules a les naus laterals, i es va projectar anul·lar el tambor de la cúpula del creuer. Però després de construir la

cúpula, en 1755, es va enfonsar amb el seu tambor, excessivament alt, i gran part de la volta.

A partir de 1770 Vicent Gascó intervé en la finalització de l’església, eliminant el tambor, refermant les cementacions, i refent la capçalera, de semicircular a

rectangular. El disseny de les capelles laterals, cobertes amb cúpula de mitja taronja sobre tambors octogonals i circulars no sabem si és de Cardona o Gascó.

En la planta, Santa Maria d’Oliva presenta una nau central amb profundes capelles laterals, que s’uneixen entre si per amples passos. El seu alçat és uniforme,

ordenat amb pilastres i retropilastres estriades d’ordre corinti. L’entaulament segueix una sèrie de ressalts i sobre ell la volta de canó que cobreix la nau. Les llunetes

deixen espai a les finestres classicistes que s’obren al mur.

El presbiteri, de Gascó, té un tractament més classicista, amb un esvelt arc de triomf que recorre la capella major, és un arc de doble rosca, sobre parelles de

pilastres. L’espai entre les dues rosques està ornamentat amb cassetons octogonals.

Oliva va ser capdavantera en el canvi del corrent artístic del moment, d’acord amb el moviment dels novators i de les noves idees del segle de les llums.

SANTA MARIA LA MAJOR

Quadern del professorat 32

Com ja saps l’arquitectura neoclàssica es va basar en la còpia de models, sobretot dels grecs però també romans, cada número correspon amb un element

arquitectònic. Identifica’ls i intenta definir-los.

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

SANTA MARIA LA MAJOR

1. Clau: pedra o dovella central que tanca

2. Cúpula: volta semiesfèrica que cobreix un espai de planta quadrada, poligonal, circular

o el·líptica.

3. Trompes o Petxines: cadascun dels quatre triangles curvilinis sobre els quals recolza

una cúpula. Serveixen per a passar de la planta quadrada a la circular.

4. Volta de canó: estructura que cobreix de forma arquejada un espai entre murs, pilars o

columnes. La volta de canó està formada pel desplaçament d’un arc de mig punt al llarg

d’un eix longitudinal.

5. Entaulament: conjunt d’arquitrau, fris i cornisa en els ordes clàssics

6. Capitell: element que corona una columna, pilar o pilastra, sobre el qual es recolza el

peu d’un arc.

7. Pilastres d’orde corinti: pilar adossat a un mur, amb base i capitell.

8. Arc de mig punt: element arquitectònic de suport de forma corba que descarrega els

empenyiments i els desvia cap als laterals. L’arc de mig punt està format per una

semicircumferència.

Font de la imatge: Pellicer i Rocher, V. : «Història de la Safor s. XVIII-XVIII » Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2007

Quadern del professorat 33

Al passeig dels Rajolars núm. 51, d’Oliva, a la partida Santa Anna, es troba una fàbrica de ceràmica amb una xemeneia, datada en 1947-48.Segons el Pla General

d’Ordenament Urbà les xemeneies estan incloses en el catàleg de protecció singular i per l’article 107 de les normes urbanístiques de l’Ajuntament només es permet

la seua restauració i segons l’article 129 és obligada la seua conservació per ser un element arquitectònic que configura el paisatge d’Oliva.

La fàbrica de ceràmica està destinada a la producció artesanal de taulell i altres peces de fang, procedent de les canteres del terme municipal. El forn arriba als 1.000

graus i s’utilitza combustible orgànic: closca d’ametlla i carbó mineral.

La xemeneia té una planta de 9 m2 i una altura de 40 metres, un cilindre de 3 metres de diàmetre amb un tub central cilíndric, anomenat canó de fums que connecta

amb el sistema de canalització soterrada.

L’execució presenta una perfecta trava entre totes les peces ceràmiques massisses, tot i que era d’una complexitat extrema, entre altres qüestions per què no

disposaven de bastides exteriors quan es va construir.

En el 2005 la xemeneia mostra greus patologies a nivell estructural i estètic en la base i el fust, principalment clivells, fissures, pèrdua de materials, ferro oxidat, forats,

brutícia, fongs, pèrdua d’arestes, dipòsits de sals i crosta de fums.

La xemeneia està doblada per l´elasticitat del morter i la gelada de 1956 que ha operat un forjat diferencial entre cares.

ARQUITECTURA INDUSTRIAL: XEMENEIES DELS RAJOLARS

Quadern del professorat 34

En el suposat de que la fabrica de ceràmica no estigues en funcionament com a tal, quin ús

li donaries a l’edifici i a la xemeneia?

Donat les dimensions de la nau industrial, aquest espai tindria un ús essencialment social, com

biblioteca, sala d’exposicions, centre de participació ciutadana, centre social de la tercera edat,

centre juvenil, ludoteca, saló de xerrades i conferències, saló de congressos….fins i tot podria

destinar-se no a un sol ús, sinó més a bé a diversos usos al mateix temps.

La xemeneia per si sola constitueix un símbol de l’activitat industrial a Oliva i un símbol de la ciutat

i queda perfectament integrada al paisatge urbà, una vegada restaurada com cal.

Com l’integraries en el paisatge urbà?

Caldria indicar l’ús social al que es destina, amb accessos clars i degudament senyalitzats. El pati

o zona de secar el fang es dedicaria a aparcament de vehicles, donat la seua situació, allunyada

del centre de la ciutat, es necessari transport públic o individual per accedir-hi.

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

ARQUITECTURA INDUSTRIAL: XEMENEIES DELS RAJOLARS

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

Font de la imatge: LLOPIS CARDONA, V.F; Projecte de conservació de Xemeneia en fabrica de ceràmica, Oliva, 2005

Quadern del professorat 35

ITINERARI DE GANDIA

PROPOSTES DIDÀCTIQUES

Quadern del professorat 36

Després d’una intensa restauració, l’Hospital de Sant Marc és la seu del Museu Arqueològic de Gandia. Al principi fou un alberg de caminants, però, en temps dels

primers Borja, fou reconvertit en hospital. La nau de l'Hospital era d'estil gòtic, i la seua reconstrucció data del segle XV. Fou restaurat en el present segle i el seu

primitiu estil gòtic va ser totalment transformat a principis del segle XX. En el seu interior hi havia dues grans sales, una per als homes i una altra per a les dones. La

seua capacitat total era de 32 llits.

El conjunt de l'Hospital oferia un aspecte molt elegant, amb artesonat en fusta, taulells i galeria alta amb barana de ferro. La sala dels homes posseïa arcs apuntats i

sostrada de gaveta a dues aigües. Aquest disseny serví de model en 1890 per a la construcció de l'interior de la nova església del Palau. Com ja hem dit, actualment,

restaurades les sales i amb noves instal·lacions, és la seua del Museu Arqueològic de Gandia (MAGA).

L'exposició permanent del MAGA gira temàticament al voltant de la prehistòria comarcal, des dels primers habitants del Paleolític fins a l'Edat dels Metalls, com a

preàmbul a les societats urbanes jerarquitzades d'època protohistòrica, estant destinades per a aquesta finalitat les anomenades Sala d'Homes i Sala de Dones de

l'antic hospital. Per a les successives cultures i per a exposicions monogràfiques s'ha destinat l'espai de l'antiga església. El disseny del sistema expositiu, dotat amb

mòduls interactius i servidors d'informació informatitzats, permetrà la incorporació de noves troballes i dels resultats de noves investigacions que puguen actualitzar i

enriquir els continguts del museu.

A més de les dependències administratives, com a instal·lacions tècniques auxiliars per a desenrotllar les funcions conservadora, investigadora i divulgativa pròpies de

qualsevol museu, el MAGA compta amb laboratori de restauració, sala multifuncions per a la realització de tallers didàctics, seminaris i projeccions audiovisuals, sala

d'investigadors, arxiu documental i biblioteca auxiliar especialitzada en temes de patrimoni i d'arqueologia. Degut al continu increment de fons arqueològics, sobretot

per les recents excavacions urbanes realitzades en el terme municipal, està en procés d'habilitació un edifici pròxim a l'Hospital de Sant Marc que permetrà acollir-los

de forma sistematitzada i amb correctes condicions de conservació

MUSEU ARQUEOLÒGIC DE GANDIA

Font de les imatges:

www.magamuseu.org

Quadern del professorat 37

1. Fes una relació sintètica de les restes exposades al museu, classificant-les segons l’època, ubicació a les sales del museu i tipus de resta.

2. Tria quatre peces del museu, i descriu la seva utilitat, ubicació geogràfica, morfologia, jaciment al qual pertany, etc. Resposta oberta.

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

MUSEU ARQUEOLÒGIC DE GANDIA

MAGA: Sales i Èpoques SALA 1: Sala d’homes Destinada al Paleolític. Restes de fauna, útils tallats, sílex, ornaments etc. SALA 2: Sala de les dones Destinada al Neolític. Restes de ceràmica, ornamentació, fauna, útils per a llaurar el camp, etc.

Peça 1 Objecte:

Cronologia:

Material:

Tècnica:

Mides:

Localització:

Descripció

Peça 2 Objecte:

Cronologia:

Material:

Tècnica:

Mides:

Localització:

Descripció

Peça 3 Objecte:

Cronologia:

Material:

Tècnica:

Mides:

Localització:

Descripció

Peça 4 Objecte:

Cronologia:

Material:

Tècnica:

Mides:

Localització:

Descripció

Quadern del professorat 38

L’art del Paleolític superior constitueix una de les més clares evidències de la complexitat cultural i la capacitat d’expressió simbòlica de les poblacions prehistòriques.

Els llocs i espais s’humanitzen a partir de les figures i temes que els decoren: estem davant del sorgiment de l’expressió dels conceptes territorial i de pertinença

ètnica.

L’art figuratiu apareix per primera vegada a Europa amb l’Homo Sapiens, durant el període Aurinyacià, i els seu final coincideix amb el del Paleolític superior, fa uns

10.000 anys, associat a les últimes fases del Magdalenià. Durant els 25.000 anys en què roman, té dues formes d’expressió: la parietal, que aprofita les parets de

coves, abrics o grans blocs petris a l’aire lliure, i el mobiliar, que aprofita suports molt variats, des de les plaques calcàries fins als instruments de banya i os.

L’art Paleolític, com el dels pobles primitius, no va distingir entre un domini expressiu sagrat i altre profà. Els dos nivells, probablement, es confonien i una mateixa

representació adquiria distints significats, depenent del lloc i les persones vinculades a la seua observació. El tema artístic paleolític preferent és l’animal, sobretot els

herbívors de talles mitjanes i grans, i els carnívors. La figura humana, tant masculina com femenina, és proporcionalment escassa.

La zona valenciana manté, en les formes d’expressió artística i en les seues indústries, uns clars vincles amb el sud-est i sud peninsulars, i constitueix, així, una regió

cultural ben definida. Però alhora, aquesta regió és sensible a les tendències que poden observar-se a la regió cantàbrica o el sud-est francès, amb les quals mai es

perderen els contactes, malgrat que aquests foren indirectes.

Una bona part de l’art paleolític valencià prové de La Safor. De fet, la col·lecció de plaquetes de la Cova del Parpalló és la més rica localitzada fins la data en tot

Europa i té la virtut, absoluta excepcional, de comprendre des del Gravetià fins al final del Magadalenià, cosa que ens situa davant 15.000 anys d’art paleolític.

Paradoxalment, a La Safor, existeixen escasses evidències d’art parietal, un art pobrament documentat en tota la vessant mediterrània peninsular, si exceptuem la

zona andalusa. Sols la troballa recent d’algunes figures gravades i pintades a la mateixa Cova del Parpalló ha contribuït a pal·liar part d’aquestes deficiències, però la

seua entitat continua sent, fins a la data, excessivament reduïda, probablement per motius de prospecció i conservació.

En l’àmbit valencià, les primeres evidències figuratives correspon al Gravetià i consisteixen en un reduït grup de plaquetes calcàries de les coves de les Malladetes

(Barx) i Parpalló (Gandia), en les quals es representen figures d’animals i signes.

La temàtica artística del Parpalló tradueix a escala regional de l’art Paleolític de la regió europea suboccidental. Les espècies fredes són inexistents i els animals

representats es limiten a uns quants herbívors (el cérvol, la cabra, el cavall, l’uró , ja amb menor quantitat, el porc senglar i l’isard), escassos carnívors (rabosa, cuó i

linx) i alguna au (una palmípeda i una perdiu). La figura humana a penes està documentada i els signes en són molt abundants, amb el domini dels rectangulars al

Solutrià i els de complexa elaboració al Magdalenià.

COVA DEL PARPALLÓ

Quadern del professorat 39

1. Fes el teu propi dibuix d’aquest fragment de pedra gravada de la Cova del Parpalló, i indica a quina figura animal fa referència.

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

COVA DEL PARPALLÓ

Font de la imatge : http://picasaweb.google.com/dicoim/PequeOPASEOACOVAOBERTA/photo#5104950986535725090

Quadern del professorat 40

ERMITA DE SANTA ANNA (ANTIGA MESQUITA DE LA XARA). Al terme municipal de Simat de la Valldigna, situada a uns 300 metres del Monestir de Santa Maria

de la Valldigna, es troba l’ermita de Santa Anna, que va ser originàriament concebuda com a mesquita per al culte dels musulmans de l’Alqueria de la Xara. Aquesta

era una de les aldees musulmanes de la Vall d’Alfandech (posteriorment anomenada Valldigna ), que va ser habitada pels musulmans (mudeixars) fins a la seua

conversió forçosa l’any 1525 (van passar de mudeixars a moriscos).

Aquests musulmans que vivien a l’Alqueria de la Xara s’anomenaven mudeixars. Els mudeixars eren musulmans que vivien en territori cristià però conservaven per

privilegi reial la seua religió i costums. Eren productors de riquesa en feines agrícoles i industrials, i no podien ser substituïts pels cristians que eren menys experts i

menys nombre.

Tot poble musulmà havia de tindre una mesquita, que ve de la paraula àrab masjid i significa lloc de prostració, és a dir, lloc on anar a orar. Des del minaret (torre)

l’almodí cridava a l’oració a tots els musulmans i aquests deixaven tot el que estaven fent. Això passava 5 vegades al dia, ja que l’oració és el segon pilar de l’islam i

estan obligats a orar 5 vegades al dia. Abans d’entrar a la mesquita hi havien unes fonts on s’havien de rentar la cara, les mans i els braços fins els colzes, i també

els peus fins els turmells. Amb aquestes ablucions pretenen purificar el cos, mentres que l’oració purifica l’ànima per poder ser digne de Déu. Després van fins la

porta de la mesquita on es lleven les sabates i es cobreixen el cap. Dins es posen en fila uns al costat dels altres en direcció cap a la Meca. La Meca és la ciutat on

va tindre Mahoma les seues primeres revelacions. En el centre de la paret (la Quibla) que mira cap a la Meca hi ha un buit que s’anomena Mihrab, i és el lloc cap on

resen tots els musulmans i davant d’ell es col·loca l’imà ( director de les oracions). Aquest és el lloc més sagrat del temple i no es col·loquen ni estàtues ni imatges,

però està ricament decorat amb motius florals o geomètrics.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular, amb quatre pilars que subdivideixen la sala en tres naus. A l’esquerra de la porta musulmana cal destacar l’existència del

minaret des del qual l’almodí cridava a l’oració. També es pot observar el mur de la Quibla (mur sud), en el que s’observen els arcs del Mihrab. A la mesquita hi havia

unes peces de ceràmica (socarrats) en el límit del sostre amb inscripcions en àrab, que hui en dia no les podem veure, però quan van ser estudiades en el segle XIX

es va descobrir esta frase” És així com s’alcen les mesquites a Déu?”. Esta pregunta retòrica sembla voler mencionar el fet que el mur de la Quibla no està orientat

cap a la Meca (sud-est), sinó cap al sud d’Africa (pot ser per la mesquita de Còrdova).

La mesquita de la Xara és junt a la de Xelva les úniques que es conserven a la Comunitat Valenciana (pot ser per qué va ser convertida a ermita) i ens mostra un exemple de la coexistència entre membres de distintes religions i cultures a la Valldigna.

MESQUITA DE XARA ( ERMITA DE SANT ANNA)

Quadern del professorat 41

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

MESQUITA DE XARA ( ERMITA DE SANT ANNA)

A l’interior de la Mesquita de la Xara hi ha dos elements propis d’una mesquitapots indetificar-los? Raona la teua resposta. Fes fotografies i fica-les als espaisbuits.

Com a eix de la cultura clàssica islàmica les mesquites segueixen el model de laresidència de Mahoma. Són per general arquitravades i d’una sola planta, estructuradaen diverses zones: Pati d’accés (sahn) (1) està habitualment envoltat per una arcuació(2) i en la seua zona central es disposa una font coberta amb un templete per fer-hi lesablucions (sabil) (3), ja que cal rentar-se les mans abans d’entrar a la mesquita. En elpati també es troba el minaret (4), una torre de planta geomètrica que adossada a undels seus costats, serveix per a que el muetzí cride als fidels a l’oració. Un dels elements més importants és el mur de la quibla (5), orientat cap a la Meca, en elqual s’obre un gran nínxol (mihrab) (6). També destaca el minbar (7), des d’on l’imampronuncia el seu sermó. La sala d’oració (8), (haram) és una zona coberta que es divideix en diversesnaus dirigides perpendicularment al mur de la quibla, amb la finalitat que elsfidels orienten les seues pregaries cap al mihrab i la meca

En la primera imatge es pot observar el mur de la Quibla (mur sud), en el que

s’observen els arcs del Mihrab, si comparem estes fotografies amb el dibuix

veiem que les seus formes són pràcticament idèntiques.

La segona imatge, correspon a l’esquerra de la porta musulmana, en la que

cal destacar l’existència del minaret, de forma circulat des del qual l’almodí

cridava a l’oració

Assenyala els elements constructius propis d’una mesquita i explica la seua funció.

Font de la imatge: Guía Escolar Vox: Historia de las civilizaciones, Bibliograf,1993

Imatges: http://turisme.simat.org/index.php?id=4&pr=8&lang=es_ES

4

2

6

3

8

7

5

1

Quadern del professorat 42

L’art gòtic no s’ha de considerar una continuació del romànic. Des del pensament filosòfic fins les noves situacions

socioeconòmiques ens plantegen les condicions necessàries per a que apareixca un home nou, i per extensió, un art nou, a

finals del XII.

L’escultura gòtica presenta un canvi significatiu respecte de la romànica. En el nou estil un nou aire de vida anima a les

figures i el seu valor plàstic no està mai condicionat al lloc arquitectònic que se les confia. Al fer-se independents, les actituds i

els gestos són més naturals i realistes, aconseguint cotes sorprenents.

Va apareixent l’escultura exempta: calvaris i altres temes religiosos prenen un desenvolupament que preludia el del

Renaixement i els del Barroc.

Mostra d’aquesta escultura exempta, malgrat que sense mostrar excessiva naturalitat és la Mare de Déu de Gràcia del

Convent de Santa Clara de Gandia.

Provinent de França, segons la tradició mostra unes característiques més regressives, amb un hieratisme notori, recta de dalt

a baix, sense la naturalitat que comença en les figures gòtiques del moment. Per contra, mostra un rostre ros, bonic i natural.

D’altra banda, el convent de Santa Cara fou fundat per primera volta en 1423 per Violant d'Aragó, filla del duc Alfons el Vell.

Posteriorment fou abandonat, la nova fundació es va fer en 1457 amb religioses franceses, franciscanes reformades. Aquest

convent fou matriu de nombrosos convents a la Península Ibèrica , com el de les Descalces Reials de Madrid, fundat en 1558

per monges de Gandia, i la primera abadessa del qual fou sor Joana de la Creu, germana de sant Francesc de Borja. Una de

les abadesses més prestigioses fou Maria Enríquez, àvia de sant Francesc de Borja, a principis del segle XVI. Destaca el

temple gòtic amb volta de creueria nervada i el claustre (d'accés restringit).

MARE DE DEU DE GRÀCIA

Font de les imatges: Pellicer i Rocher, Vicent; Història de l’Art de la Safor, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2007.

Quadern del professorat 43

1. Posa en ordre els fragments de la Mare de Déu de Gràcia, fixant-te en la fotografia original.

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

MARE DE DEU DE GRÀCIA

5

8

4

9

7

2

6

3

1

Font de la imatge: Pellicer i Rocher, Vicent; Història de l’Art de la Safor, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2007.

Quadern del professorat 44

És un palau amb variats estils arquitectònics, que va des del gòtic, passant pel renaixement i barroc, fins el neogòtic. L’origen d’aquest edifici és el segle XIV. Fou

Alfons el Vell, net de Jaume II, el que va edificar la major part del palau per allotjar a la seua cort. En 1485 va passar a mans de la família Borja, i en 1890, fou

abandonat i espoliat , sent adquirit per la Companyia de Jesús. És un dels majors i monumentals palaus dels que queden en aquestes terres meridionals de la

corona aragonesa. La tipologia de l’edifici entra dins de les variacions que conformen aquestes residències en l’àmbit catalanoaragonès.

El palau estava adossat a la muralla que rodejava la ciutat. En l’exterior presenta una gran austeritat on destaca la porta central, que queda descentrada, amb arc

de mig punt adovellat de pedra i en la part superior l’escut dels Borja sostingut per dos àngels i aquests flanquejats per dues figures humanes, dos tenidors. En la

façana podem observar en la planta noble finestres amb fines columnes gòtiques i coronades per petits arcs lobulars, i en el segon i últim pis la clàssica galeria

d’arcs de mig punt.

En el interior, el conjunt es desenrotlla al voltant de dos patis, el d’Armes i el de la Cisterna. El pati d’armes, de forma de trapezi i més gran del normal, és l’entrada

al palau on trobem l’escala d’honor amb es segon tram original i suportada per tres voltes de canó apuntat. La sala a la que condueix l’escala conserva la finestra

original acompanyada per dues columnetes amb petits capitells.

Les sales que podem trobar en el seu interior són les següents:

-el Saló d’Àguiles: és de forma rectangular, que rep el seu nom pel fris daurat que recorre la part alta i que té com a element decoratiu principal, les àguiles.

-el Saló Daurat o Galeria Daurada: rep aquest nom per la riquesa decorativa que adorna tot el saló, tant per la utilització dels daurats com per la rica policromia de

les seues portes i finestres. Era un saló amb una decoració magnífica utilitzat com a saló de festes.

-el Saló de les Corones: anomenat així pels elements decoratius del sostre, formada per la doble corona ducal, que ompli tot l’artesanat del sostre. Complia aquest

saló les funcions del regne, és a dir, ací es rebien les audiències, es prenien les decisions d’estat i es despatxaven els assumptes més importants.

-Capella del palau: és d’estil neogòtic del segle XIX, que recorda un cert estil bizantí. Cal d’estacar la cúpula de vius colors i el retaule de la capella.

-Santa Capella: va ser l’habitació oratòria de Sant Francesc de Borja. Té forma de caixa funerària, que segons la tradició té l’origen en el fet ocorregut a Granada,

quan va veure el cos de l’emperadriu Isabel de Portugal en descomposició, i va decidir abandonar la vida mundana per la vida eclesiàstica.

PALAU DUCAL, GANDIA

Quadern del professorat 45

On està situat aquest escut?

Identifica els elements que formen part d’aquest escut:

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

PALAU DUCAL (GANDIA)

A quina estança del palau correspon aquest sostre? Quin tipus de volta és? I l’estil de la decoració?

- Aquest sostre correspon a l’estança del Sant Duc, l’antic despatx del IV duc

de Gandia, però en arribar la Companyia de Jesús es va convertir en la

capella.

- El tipus de volta és de creueria estrellada.

- L’estil neogòtic.

- L’escut està situat dalt de la porta central.

- Els elements de l’escut : en mig està l’escut dels Borja

sostingut per dos àngels i aquest flanquejats per dues

figures humanes, que són dos tenidors.

Fotografíes: www.palauducal.com

Quadern del professorat 46

L’estil manierista a casa nostra es mostra representat sobre tot per Joan de Joans i els seus seguidors. L’objectiu

bàsic d’aquest era expressar una idea: la de Trento. Tanmateix, per tal d’arribar a materialitzar el missatge de la

Contrareforma, la producció manierista dels regnes hispànics no té a res a veure amb la que es realitza en altres

zones europees.

Joan de Joans elimina la subjectiva imitació de la realitat i crea un estat d’emoció que sumeix el creient en un

ambient espiritual que el transporta a una altra dimensió. D’aquesta manera, el pintor posttridentí s’introdueix en

un senzill procés productiu a favor de la causa contrareformista. Una vegada aconseguit aquest fi no importava

que els seus seguidors no assoliren les qualitats de mestre.

Nicolau Borràs va nàixer a Cocentaina en 1530 i va morir a Cotalba el dia 5 de setembre de 1610. Alguns autors

l’anomenen el més interessant dels seguidors de Joan de Joans.

Tot plegat, l’obra de Borràs reflecteix certa superficialitat a l’hora d’expressar sentiments, i una pobresa tècnica per

la baixa qualitat dels colors, els quals donen un to enfosquit i pobre en l’acabament.

La Verge amb l’Infant és l’obra que hem triat per analitzar-la més profundament.

Aquesta obra, què s’ubica a les Escoles Pies de Gandia, segueix els models establerts anys enrere per Joans. Si aquest es va inspirar en la Verònica de la Catedral

de València, la de Borràs recull el model joanesc i la reprodueix, tot sense arribar a ser-ne una fidel imitació. És a dir, el nostre pintor continua amb aquella norma

sobre la reproducció de veròniques segons la qual s’havia de seguir copiant la vertadera imatge. Efectivament, l’artista copia, i aquest trasllat ha de reflectir el grau

de destresa i personalitat de la mà d’aquell que guia els pinzells. El resultat és un bell, amb un canvi de color als ulls –blaus en cas de Joans, verds en el de Borràs- i

on, en la consecució dels volums, s’acusa els perfilats del rostre dins un tondo decorat amb flors. Un rostre molt semblant però d’inferior qualitat és el de la Verònica de la Verge, del monestir de Santa Clara de Gandia.

VERGE AMB L’INFANT – NICOLAU BORRÀS

Pellicer i Rocher, Vicent; Història de l’Art de la Safor, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2007.

Quadern del professorat 47

1. Troba paraules relacionades amb l’obra de Borràs:

VERGE AMB L’INFANT

JOAN DE JOANS

ESCOLES PIES

COTALBA

NICOLAU BORRÀS

MANIERISME

VERÒNICA

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

VERGE AMB L’INFANT - NICOLAU BORRÀS

A E F V E R G E F G A M B C F E D E N J J D D E F E F E S B N F H R D F E S Y K N G F M F D F L Ñ L Ñ K O I J K N E N E C S D C A A S D F K G G V E R O N I C A B F G F Z N Y E S B N F H R D F E S Y K N G N X C Z I D F E F E S B N F H R D F E S Y K N O D E J L F L D E F D F L Ñ L Ñ K O I J K T V R X K L I C K E S B N F H R D F E E E A D I Z I U N E J X R J A B E U F E C E C L A S A D J F D H E S C O L E S P I E S A B E M D I M A E B C D M H A A E A C Q E D A D E F N D N C H D E G M A N X Z O W X G X F F X I E T F E D E N J J E D E U R F E G D Z C N X U S D A A D E F D A E D E W M W G F M E E A F D D F G U E W K H J E A D E X O D C R D V L D N I C O L A U E O E F N D U A R K E A O O S Z E D E B N X D A E M F X O Z F F D D E F E F E S V A D V D N Y C B C X E L A D K U D V A W E M E A E W S F D A C D D E V F A E D I D F F W U O S Y

Quadern del professorat 48

L’Europa del XVI viu en la reforma luterana i la posterior resposta al Concili de Trento per part de l’Església catòlica, el punt d’inflexió clau de l’Edat Moderna. A açò

s’ha d’afegir el sorgiment dels grans estats moderns i el seu enfortiment els du a una incessant lluita entre ells per aconseguir un domini hegemònic.

L’Església catòlica, després de Trento estableix una fèrria disciplina moral en les que romanen dins el catolicisme. La idea de bellesa característica de l’art

renaixentista serà substituïda per una teatralitat enlluernadora, un predomini de l’ornament daurat i un llenguatge visual complicat que pretendran donar-li-ho tot fet

al creient. La interpretació de la fe per part dels creients és l’element que pretén evitar el barroc. La majestuositat i la grandiloqüència de l’estil fa que la pintura i

l’escultura es subordinen de forma general a una arquitectura, què com hem dit ha de demostrar la veritat, la veritat de que l’Església catòlica és plena de poder i de

convenciment moral.

L’edifici de les Escoles Pies de Gandia, també conegut com l’Antiga Universitat, és una edificació del segle XVI reformada en el XVIII, XIX, i finalment en 1999. De

gran valor històric, fou la primera universitat de jesuïtes que funcionà a l'Estat espanyol. Junt a la universitat se situa l'església de les Escoles Pies, fundada en el

segle XVI pel duc Francesc de Borja sobre l'antiga ermita de Sant Sebastià, ampliada en els segles XVII i XVIII com a temple de la universitat. Es tracta d'una

construcció d'una única nau, amb arcs de mig punt sobre pilastres, volta de canó i cúpula sobre petxines.

Les novetats més interessants que aporta l’edifici són: la seva cúpula sense tambor ni llanterna, la introducció de Una altra novetat jesuítica va ser la introducció de

tribunes en el presbiteri i en el creuer, que en altres esglésies monacals o conventuals s’estenien també per damunt de les capelles de la nau. A més d’aquestes

novetats, un altre element que cal tenir en compte va ser la introducció dels passos a través dels murs dels contraforts i que comunicaven les capelles entre si.

Aquest sistema pretenia donar un servei de circulació de les persones al llarg de l’església, i així s’evitava cridar massa l’atenció de la resta de fidels que estigueren

seguint els oficis de la capella major.

ESCOLES PIES DE GANDIA

Quadern del professorat 49

1. Situa les parts de l’església de les Escoles Pies fotografiades a la planta de l’edifici.

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

ESCOLES PIES DE GANDIA

1

2

3

4 4

1

2

3Font de les imatges: Ferran Mestre Font de la Planta : Pellicer i Rocher, Vicent; Història de l’Art de la Safor, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2007

Quadern del professorat 50

La crisi de l’antic règim del segle XVIII i principis del XIX marca l’inici per als països occidentals d’un profund canvi en l’estructura política, econòmica, social i

cultural. Si l’antic règim, generalitzant, es caracteritza per la monarquia absoluta, societat estamental, i règim senyorial, amb el predomini de la burgesia,

l’anomenada Revolució Liberal o Revolució Burgesa es caracteritza per presentar un Estat liberal i constitucional, una societat de classes, unes relacions

econòmiques capitalistes (prop. privada) i nous valors socioculturals (racionalisme, llibertat d’expressió, vindicacions sufragistes, etc).

Aquest canvi es plasmà en l’art en una substitució del barroc tardà, per un nou model artístic que mira amb intensitat al Renaixement per tal de recuperar

plenament les formes clàssiques i adequar-les als nous objectius de la nova classe social reeixida, filla de la Revolució. Els representants de la revolució veuen en

el Neoclassicisme la derrota de l’aristocràcia i dels seus salons: l’adequació del canvi abans esmentat en el camp de l’art.

L’ epicentre del nou moviment és França però les seves influències comprendran tota Europa i arribaran també al País Valencià, on l’edifici de l’Ajuntament de

Gandia de Vicent Gascó és un clar paradigma d’aquest esperit.

L’edifici fou encarregat a Vicent Gascó per part del consistori gandià l’any 1778. És un exemple clar de com el neoclassicisme té en els edificis civils un dels seus

camps d’actuació més prolífics. Actualment del consistori original només se’n conserva la façana, ja que la resta fou reconstruït als anys 80.

AJUNTAMENT DE GANDIA

Quadern del professorat 51

Llegeix la descripció que fa Vicent Pellicer i Rocher de la façana de l’Ajuntament de Gandia i identifica els elements descrits en les fotografies. Pots transcriure la inscripció gravada al tondo?

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

AJUNTAMENT DE GANDIA

“ […] Sobre un pòrtic de tres arcades de mig punt de parament llagat1,s’aixeca la planta noble articulada per quatre potents columnes dòriquessemientregades2, sobre les quals descansa un àtic amb entaulament i fris dòric3, iper damunt d’ell corre una balustrada ornamentada pels busts de les quatrevirtuts cardinals4, valors propis de l’Humanisme que es remunten a Sèneca oMarc Aureli. Al pis noble i entre els columnes que l’articulen, s’obren tresbalcons als quals es superposen dos rectangles reenfonsats5 –als extrems- i untondo de pedra obscura amb inscripció en el central6”.

Pellicer i Rocher, V.; Història de l’Art de la Safor, CEIC Alfons el Vell,

Gandia, 2007. .

Inscripció del tondo: “Año 1791, 23 del Reynado del N.M.C. el S.D. Carlos III del caudal publico de la ciudad”

Font de les imatges : Ferran Mestre

Quadern del professorat 52

A cavall entre dos segles (1890-1910), l’arquitectura modernista representa la transició de l’arquitectura decimonònica a l’arquitectura del segle XX. El seu nom

implica la idea d’innovació, novetat i projecció de futur. El precedent hi ha que buscar-lo en Williams Morris i en la Red House.

El Modernisme és un estil estètic típicament urbà. Busca unes formes més refinades que les ofertes per la producció industrial, compaginant funcionalitat i bellesa

en un intent de crear una ciutat agradable, elegant, moderna i alegre. És una manifestació burgesa amb una forta càrrega ornamental inspirada en la naturalesa, la

flora i la fauna.

Rebutgen els esquemes simètrics a favor dels ondulats, que transmeten vitalitat, força, asimetria i irregularitat. Té gran importància el disseny i el desig d‘integració

de totes les arts, el que fa que els edificis d’arquitectura modernista siguen obres molt atractives.

En quan als plantejaments arquitectònics, es tracta de buscar la inspiració en els processos i formes de la naturalesa, fins a arribar a concebre l’estructura de l’edifici

com un organisme viu coherent amb totes les parts.

En Espanya, el Modernisme va tindre una fantàstica expansió, sobre tot en Catalunya, on la màxima figura és Gaudí.

Les cases modernistes de Rafelcofer estan situades al carrer Major. Aquest carrer es caracteritza per un traç amb corbes poc marcades que donen al conjunt una

sèrie d’estrenyiments i eixamplaments peculiars dins de l’esquema del urbanisme del segle XVII i XVIII pròpies de la zona. Podem trobar-hi edificis amb façanes

molt riques en reixes i elements ornamentals típics de l’arquitectura eclèctica i modernista.

CASES MODERNISTES DEL C/ MAJOR DE RAFELCOFER

Quadern del professorat 53

Identifica els elements modernistes d’aquesta façana:

PROPOSTA

D’ACTIVITATS

CASES MODERNISTES DEL C/ MAJOR DE RAFELCOFER

Font de la imatge : Marta Roig Tercero

La decoració del voltant de l’obertura dels balcons que tenen formes

ondulants i motius florals.

Les reixes tant dels balcons com de les finestres segueixen unes formes

ondulants.

Quadern del professorat 54

Anàlisi d’una obra Et proposem que analitzes una de les obres dels dos itineraris, pots ajudar-te de les claus didàctiques que tens a continuació.

8. PROPOSTA D’AVALUACIÓ

ARQUITECTURA L’anàlisi d’una obra d’arquitectura consisteix en la

descripció de l’edifici i l’estudi i interpretació dels

elements que la formen: planta, elements

constructius, decoratius i funció (civil, religiós,

militar).

En l’anàlisi cal observar els alçats, detenint-nos en

cada una de les parts integrants de l’edifici,

elements sustentadors, cobertes, la seua

adscripció a determinades ordres, materials i

tècniques de construcció de l’edifici.

Després del coneixement formal de l’edifici, del que

veiem i intuïm en la fotografia, hem d’abordar, de la

manera més precisa possible, la localització de

l’obra com pertanyent a un marc geogràfic i a una

entitat poblacional determinada, dins de la qual

forma conjunt o part d’una ciutat constructiva.

Per a acabar incorporarem el context

historicoartístic de l’obra incorporarem el context

historiogràfic de l’obra, amb la inclusió de l’edifici

dins del seu estil o estils artístics (gòtic,

renaixement, barroc, neoclàssic) i en la seua època

corresponent, amb alguna al·lusió al seu procés

constructiu i als possibles mecenatges que van fer possible la realització de la dita obra.

ESCULTURA Iniciarem l’estudi de l’obra tractant d’identificar la seva

temàtica a través de la iconografia i els elements que

presenta: descriurem el que veiem basant-nos en la

composició i distingirem si es tracta d’una imatge en

forma redona o exempta, o de relleu arquitectònic com

una portada. A continuació ens detindrem en l’anàlisi

iconogràfica de la imatge, que servirà per a enquadrar

la plasmació narrativa de personatges i escenes, així

com en l’elecció que ha fet l’artista dels passatges

utilitzats dins del santoral.

Posteriorment abordarem l’estudi de les tècniques i la

seva aplicació als materials, bé es tracte de pedra,

alabastre, marbre o fusta, així com els processos que,

en ocasions, segueixen al tallat o llaurat de les obres,

sobretot si estan concebudes per a anar policromades o

daurades.

Després dels procediments aplicats hem d’enquadrar

l’obra dins de la seua localització i el seu lloc d’origen si

fóra diferent a l’actual, proporcionant una datació el més

precisa possible i concretant l’atribució a una escola o

entorn i a un estil artístic. Conclourem amb una

referència a l’entorn de la peça, assimilada o no, a un

conjunt major existent o desaparegut, de la qual forma o formava part.

PINTURA L’anàlisi d’una obra pictòrica ha de tindre en compte

l’aspecte tècnic i l’històric.

Anàlisi tècnica Descripció temàtica de l’obra. Característiques del suport: llenç, taula o mur. Les tècniques i la matèria utilitzada per a la seua

plasmació (tremp o oli) La temàtica i la iconografia Elements que conformen la composició, tant a nivell

d’imatges com a línies essencials del dibuix, incorporant

apreciacions de perspectiva, profunditat, llum i aplicació de

gammes cromàtiques.

Anàlisi historicoartística: Procedència o localització d3e la pintura: si pertany o

va pertànyer en algun moment a una obra major, o si

es tracta d’una peça exempta.

Estudi de l’estil artístic i del context històric de la

creació de l’obra.

L’autor o, si no es coneix, el possible cercle o escola en què

es va moure el mestre i les circumstàncies que van envoltar

l’encàrrec de la pintura.

Una vegada vistos aquests aspectes, hauria de

concloure’s amb la intencionalitat de l’obra i una valoració pròpia d’ella.

Quadern del professorat 55

9. ANÀLISI D’UNA OBRA

Quadern del professorat 56

10. BIBLIOGRAFIA

Aróstegui Sánchez, J., y otros, “Crisol, Historia, segundo curso bachillerato” Barcelona, Vicens Vives, 2006

Cots Morató, F., “ Estudio històrico-artístico del templo de Santa María la Mayor” Oliva, Ayuntamiento de Oliva, 1989

Llacay Pintat, T.,y otros,”Arteraza. Historia del Arte, segundo curso bachillerato” Barcelona, Vicens Vives, 2006

Llopis Cardona, V., “Projecte de conservació de xemeneies en fàbrica de ceràmica” Oliva, 2005

Pellicer i Rocher, V., “Història de l´art de la Safor s. XIII-XVIII” Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2007

VVAA, “Iniciación a la Historia de Oliva” Valencia, 1978

VVAA, “El Palau dels Centelles d´Oliva” Oliva, Associació Cultural Centelles i Riu-Sech, 1997

Quadern del professorat 57