Jara Andreu - Les plantes invasores a Catalunya i la seva gestió

Les plantes invasores a Catalunya i la seva gestió

Jara Andreu

[email protected]

Seminaris de Biodiversitat, 8 de Juliol, 2010

1. El procés d’invasió

2. Impactes de les plantes exòtiques

3. Problemàtica a Catalunya

4. Gestió de les plantes exòtiques

Què són les invasions biològiques

Segona causa més important d’extinció

d’espècies, després de destrucció dels hàbitats

Una de les principals causes de la pèrdua de

biodiversitat

Sala et al. (2000) Science

Què són les invasions biològiques

Espècie nativa Espècie al·lòctona o exòticaTransport

Espècie al·lòctona o exòtica

Espècie introduïda, intencionada o no intencionadament per l’home, fora de la seva àrea de distribució original.

• Arqueòfit: espècie exòtica introduïda abans del 1.500.

• Neòfit: espècie exòtica introduïda després del 1.500.

El procés d’invasió

• Transport i introducció accidental


• Transport intencionat

Introducció per escapament


Espècie nativa Espècie al·lòctona o exòtica

Espècie adventícia


Espècie exòtica que floreix i es reprodueix ocasionalment fora de cultiu, però que no forma poblacions autosostenibles sinóque necessita de successives introduccions per part de l’home per tal de sobreviure.

Introducció


Transport


Extinció

Espècie naturalitzada

Introducció

Establiment



Espècie nativa Espècie al·lòctona o exòtica Extinció


Espècie exòtica capaç de mantenir poblacions autosostenibles, sense necessitat de noves introduccions per part de l’home.

Introducció

Establiment



Transport


Introducció

Establiment

Espècie invasora



Colonització


Transport

Espècie invasora

Espècie naturalitzada que produeix descendència amb capacitat reproductora, en grans quantitats, lluny dels seus progenitors i, per tant, que té el potencial de colonitzar àrees extenses.



Introducció

Establiment


Transport


Extinció

Introducció

Establiment

Espècie invasora



Colonització

Impacte






EconòmicsEcològics

Impactes de les espècies exòtiques

Socials Salut humana

Ecològics

1) Desplaçament d’espècies natives

• Competència• Al·lelopatia• Hibridació• Resistència a malalties• Alteració de les xarxes

d’interacció entre espècies

2) Alteracions de les condicions de l’ecosistema natiu

• Canvis en els cicles de nutrients

• Canvis en el règim de pertorbacions

• Reducció de la disponibilitat de llum


Econòmics• Pèrdues econòmiques directes

• Costos de gestió

Socials• Pèrdua del valor paisatgístic

• Canvis en l'ús recreatiu i ecoturisme

Salut humana

• Al·lèrgies i asma

• Dermatitis i punxades

• Proliferació de mosquits




• Les invasions en xifres

A Espanya els costos de gestió de plantes exòtiques en

la última dècada són de 50 milions €


Andreu et al., 2009

Econòmics• Pèrdues econòmiques directes

• Costos de gestió

Socials• Pèrdua del valor paisatgístic

• Canvis en l'ús recreatiu i ecoturisme

Salut humana

• Al·lèrgies i asma

• Dermatitis i punxades

• Proliferació de mosquits






• Entre 10% i un 14% de la flora total no es nativa

• Hi ha 123 plantes invasores problemàtiques

• 85% d’aquestes espècies són a Catalunya

Problemàtica a Catalunya

Gassó et al., 2009

• 7 millons d’habitants

• Cada any acull a milions de turistes

• Clima Mediterrani


• Analitzar l’estat actual d’invasió de Catalunya.

• Identificar les plantes exòtiques presents a Catalunya i la seva distribució.

• Identificar el seu estatus d’invasió a Catalunya.

• Identificar les principals vies d’entrada.


Límits de comarca

Riquesa de plantes exòtiques

[1, 17]

[18,34]

[35, 51]

[52, 68]

[69, 84]

[85, 101]

[102, 118]

[119, 135]

[136, 152]

Límits de comarca


[1, 17]

[18,34]

[35, 51]

[52, 68]

[69, 84]

[85, 101]

[102, 118]

[119, 135]

[136, 152]

Límits de comarca


[1, 17]

[18,34]

[35, 51]

[52, 68]

[69, 84]

[85, 101]

[102, 118]

[119, 135]

[136, 152]

10 0 50 kmN 10 0 50 kmN

10 0 50 kmN 10 0 50 kmN

657plantes

exòtiques


Espècies exòtiques i adventícies57%

43%


Comunitats ruderals

Comunitats naturals

Comunitats seminaturals

57%

36%

7%Escapades de cultiu

Cultivades78%

22%

Espècies naturalitzades

46% de plantes exòtiques són emprades en jardineria

com a ornamentals


24% de plantes exòtiques són emprades en agricultura o

silvicultura


30% de plantes exòtiques han estat introduïdes

involuntàriament


Exemple: El bàlsam (Carpobrotus spp.)


• Planta ornamental d’origen sud-africà• Molt invasora a zones de clima mediterrani

(concordança climàtica)


• Competeix per l’espai, l’aigua i els nutrients amb especies natives a zones de costa i dunes

• Crea masses uniformes que impedeixen el desenvolupament de les plantes natives

• Redueix el pH del sòl








• Convenció de Biodiversitat (1992)–“S'impedirà que s’introdueixin, es

controlaran o eradicaran les especies exòtiques que amenacin als ecosistemes, hàbitats o especies”

• Estratègia Europea d'Espècies Exòtiques Invasores (2003)

Gestió de les plantes exòtiques

• “Estrategia española para la conservación y el uso sostenible de la diversidad biológica” (1998)

• “Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad”- Prevención y control de especies invasoras (Article 61) (2008)


1) Prevenció2) Eradicació3) Control


PREVENCIÓ

TempsIntroducció

Núm

ero

d’in

divi

dus SATURACIÓ

EXPANSIÓ

NATURALITZACIÓ

0


ERADICACIÓ CONTROL

1) Prevenció2) Eradicació3) Control4) Restauració




• Contacte amb les administracions responsables de la gestió dels espais naturals:

• Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya – Delegacions provincials

• Diputacions• Parc Nacional i Parcs Naturals • Consorcis• Confederacions Hidrogràfica de l’Ebre• Demarcacions de Costes• Ajuntaments

• Qüestionari semiobert• General - Percepció del problema• Específic per cada planta exòtica gestionada

• 59 especies exòtiques problemàtiques– Ailanthus altissima (8 qüestionaris)– Cortaderia selloana (7 qüestionaris)


Andreu et al., 2006

• 30 espècies exòtiques gestionades:

– Carpobrotus spp. (5 qüestionaris)

– Ailanthus altissima (4 qüestionaris)

– Arundo donax (4 qüestionaris)

– Cortaderia selloana (4 qüestionaris)


Les espècies en les que s’havien invertit més diners:

– Senecio inaequidens – 26.600 €

– Carpobrotus spp. – 14.750 €






Anàlisis de riscs i ràpida

detecció

Sensibilització




detecció

Sensibilització

Seguiment a llarg termini




detecció

Sensibilització

Seguiment a llarg termini

Recerca

Futura recerca:1. Identificar i cartografiar les espècies més

problemàtiques2. Identificar zones prioritàries de gestió3. Identificar mètodes de control efectius4. Elaborar manuals i indicadors de seguiment5. Desenvolupar un Sistema d’Informació

d’espècies exòtiques de Catalunya6. Estudiar quines característiques tenen les

plantes invasores i els hàbitats més vulnerables per tal de poder aplicar protocols d’Anàlisis de Risc


Trets de les espècies

Interacció amb les natives

Condicions ambientals

Anàlisis de risc(probabilitat i impacte)

Escenaris de canvi globalPertorbació humana

Història de la introducció


Australian Weed Risk Assessment (WRA)

Atributs:1. Domesticació2. Clima i distribució3. Capacitat invasora

provada4. Trets indesitjables5. Forma vital6. Reproducció7. Disseminació8. Persistència

Puntuació:

< 0 No invasores

(0-6) Avaluació adicional

> 6 Invasores potencials


Anàlisi del risc d’expansió al medi natural de les plantes ornamentals més plantades als parcs i jardins de Barcelona

ESPÈCIEFREQÜENCIA EN PARCS I JARDINS

(%)FORMA PRINCIPAL DE DISPERSIÓ WRA ÍNDEX

1. Acacia dealbata 8,1 Endozoocòria 29

2. Lantana camara (=Lantana × strigocamara) 11,7 Endozoocòria 26

3. Eucalyptus spp. 15,2 Inespecífic 24

4. Arundo donax 10,2 Inespecífic 24

5. Buddleja davidii 10,2 Vent 24

6. Araujia sericifera 28,9 Vent 22

7. Ligustrum lucidum 52,3 Endozoocòria 22

8. Cyperus alternifolius subsp. flabelliformis 10,7 Inespecífic 22

9. Robinia pseudoacacia 34,5 Inespecífic 21

10. Acacia saligna 14,2 Endozoocòria 21

11. Acer negundo 11,7 Vent 21

12. Opuntia ficus-indica 6,6 Endozoocòria 21

13. Cortaderia selloana 19,3 Vent 20

14. Carpobrotus spp. 4,6 Endozoocòria 20

15. Senecio angulatus 16,2 Vent 19

16. Agave americana 12,2 Inespecífic 19

17. Pyracantha angustifolia 18,8 Endozoocòria 17

18. Styphnolobium japonicum 35 Endozoocòria 16

19. Cotoneaster pannosus 32 Endozoocòria 15

20. Ailanthus altissima 30,5 Vent 14

21. Lonicera japonica 20,8 Endozoocòria 14

22. Pittosporum tobira 68,5 Endozoocòria 8

23. Mirabilis jalapa 9,1 Inespecífic 8

24. Schinus molle 29,9 Endozoocòria 7

25. Eriobotrya japonica 21,3 Endozoocòria 7


Gestió de les plantes exòtiquesAnàlisi del risc d’expansió al medi natural de les plantes ornamentals més

plantades als parcs i jardins de Barcelona

• Dispersió inespecífica – Agent dispersor: gravetat, residus de jardí, etc.– Distàncies menors de 100 m

• Dispersió anemòcora – Agent dispersador: vent – Distàncies mitjanes al voltant dels 100 m, però

a vegades superen 1 km• Dispersió endozoòcora

– Agent dispersador: ocells i petits mamífers– Distàncies molt llargues, fins a varis kilòmetres

Gestió de les plantes exòtiquesAnàlisi del risc d’expansió al medi natural de les plantes ornamentals més

plantades als parcs i jardins de Barcelona

Anàlisis de Risc

• Ajudar a les autoritats i gestors ambientals a justificar la prohibició de l’ús de determinades plantes exòtiques

• Contribuir i reforçar el recolzament social en les polítiques de prevenció i gestió de plantes exòtiques


Moltes gràcies

Documents

Jara Andreu - Les plantes invasores a Catalunya i la seva gestió